Totmusicat Gener 2014 by David Bueno

En PORTADA

Gener

Foto: Roger Aran // Totmusicat

Cesk Freixas

“És important que tots participem de la cultura com a pilar fonamental de la societat”

Deu anys damunt dels escenaris no els fa tothom. I, per això, Cesk Freixas vol celebrar-ho amb un concert únic i molt especial a la Sala Luz de Gas de Barcelona. Serà el proper dissabte 4 de gener, el dia just que Freixas compleix una dècada fent música, amb el seu toc de reivindicació i lluita per un món millor. Per al cantautor, la música pot ser una eina de transformació social o, com a mínim, per denunciar tot allò que no funciona. Ho ha fet durant tot aquest temps i el camí que té per endavant és llarg. David Bueno Faràs 10 anys de trajectòria musical. Quins sentiments tens davant aquest aniversari tan important? Molta il·lusió. El fet de ser una celebració especial i gravar el concert en DVD és una doble eufòria. Deu anys de dedicació professional, sobretot en l’última etapa, i tenir l’oportunitat de gravar per primer cop un DVD (un concert de manera audiovisual) és una data especial i, de moment, estem molt contents amb la preparació i esperant que surti tot bé. I que vingui la gent! Hi haurà sorpreses en el concert? Sorpreses no masses. Sí que serà un concert més llarg dels que acostumem

a fer. Serà un concert amb banda on hi haurà col·laboracions dels primers membres de la banda, que em van acompanyar durant els primers anys. Per tant, hi haurà cançons que fa temps que no toquem en directe. A més, n’hem recuperat unes quantes que havien sortit del repertori. Tampoc no podem extralimitar-nos massa perquè els horaris de la sala són molt concrets. Al principi havíem pensat un concert de dues hores però l’hem hagut d’anar retallant. Sí que serà especial en el sentit que recuperarem temes antics i els hi donarem un tractament diferent que el dels discos. Hem fet uns arranjaments especials per a l’ocasió. I és que la implicació de la banda es notarà en la preparació d’aquest directe. A més, presentaràs algun tema nou?

No sabem ben bé. Segurament, en el DVD seran cançons dels nostres anteriors discos. Llavors, estem pensant que a l’abril o al maig, que és quan traurem el DVD, sortirà conjuntament amb el disc d’estudi nou que estem preparant. El començarem a gravar al febrer. Serà com un disc amb dos materials: el DVD del directe de celebració dels 10 anys i el disc de cançons noves. Per tant, d’aquestes noves no preveus interpretar-ne cap al concert, no? No, volem centrar-nos amb repassar els temes del nostre repertori i dels temes nous només en faríem algun si veiem que la cosa va bé o tenim un moment per fer-ho però, vaja, en principi tot seran temes del nostre repertori.

En PORTADA

Gener

“El concert del 4

serà especial en el sentit que recuperarem temes antics i els hi donarem un tractament diferent que el dels discos”

En aquests deu anys de trajectòria hi hagut més il·lusions o desil·lusions? Hem de ser optimistes i direm que hi ha hagut més il·lusions. Les desil·lusions no han estat entrebancs. Només han estat conseqüències de la nostra feina. És un projecte cultural polititzat. És un projecte musical que té una manera de fer diferent respecte a d’altres que només tenen en compte la comercialitat de la música. Aleshores, sempre que hem tingut algun tipus d’història negativa durant tots aquests anys, més enllà de desanimar-nos, ens ha empès a tirar endavant. Em refereixo als intents de censura que hem tingut o els intents de criminalitzar la nostra proposta cultural. Però jo sempre he tingut molt clar que és el que estava fent i la funció que per mi té la cultura i la música. I mai has tingut por? No, algun cop hem estat a prop de ser “agredits”, sobretot fa uns quants anys. Alguna ocasió d’aquestes hi hagut. Sóc conscient que el que faig agradarà a un determinat tipus de persones. D’altres els semblarà indiferent i unes altres n’estaran totalment en contra per la vessant més ideològica de les cançons. Partint de la idea que el teu projecte molestarà algú, ja t’esperes aquesta reacció més contraria. Tot i així, la gran majoria de persones que no els agraden o no se senten identificades amb

les meves cançons ho fan des del respecte. Això ho hem notat quan hem anat a tocar fora dels Països Catalans. A vegades, reps la resposta negativa per part del públic, que no acaben d’entendre el que dius o la direcció de les cançons, però ho fam amb diàleg i, per tant, és una minoria la gent que utilitza la violència dialectal o física per mostrar el seu rebuig a aquestes cançons. Durant aquests 10 anys t’has trobat amb molts amics que t’han acompanyat en la teva trajectòria. N’hi haurà més? Espero que sí. Jo entenc que el fet de fer cançons és un fet que ve motivat per la voluntat de compartir. I compartir ens porta a conèixer a altres persones. La música ens ha donat l’oportunitat de conèixer a moltes persones de dins del sector i també de fora. Són persones que et venen a veure als concerts i després resulta que acaben sent el teu amic. Espero que això segueixi sent així. En el fons és un bon símptoma que la cultura és quelcom més que guanyar diners. A vegades entenem que és només un sector econòmic però és molt més que això. La cultura vol dir intercanviar no només el material cultural sinó també la forma d’entendre’l i interpretar-lo, i això és un benefici per tots, tant per qui el crea com per qui rep aquesta creació.

D’aquesta dècada sobre els escenaris, de què estàs més orgullós? Moltes coses em fan sentir orgullós d’aquests 10 anys. Una d’elles és poder-me dedicar a fer cançons i concerts. Això és una de les coses que més feliç em fa. Saber que amb el treball i la constància, i també malgrat els moments dolents i de desesperació on veus que hauràs de reenfocar el teu projecte, puc seguir dedicant-me a fer cançons i concerts, que és una de les coses que més m’agraden en aquesta vida. Com a mínim de les que he provat... Hi ha moltes coses que em fan estar contents però la principal és això, ha passat el temps i he pogut posar les bases perquè a dia d’avui pugui dedicar-me plenament i professionalment a la música. Hi ha algun moment que no podràs oblidar mai? És difícil triar-ne un. N’hi ha molts perquè cada lloc i circumstància els fa únics. Es fa difícil. Darrerament, n’hi ha hagut uns quants. El moment en què vaig poder cantar, conjuntament amb el Pau Alabajos, al Concert per a Llibertat va ser una experiència increïble que serà irrepetible perquè davant de tanta gent no sé si mai podrem tornar a tocar. M’atreviria a dir que no... També l’oportunitat de presentar els diversos discos ens sales emblemàtiques de casa nostra, com l’Au-

En PORTADA

Gener

“Nosaltres

acostumem a fer uns 100 concerts per any i més enllà de ser un desgast físic, també ho és psicològic”

“Els preus dels

nostres espectacles són tan humils i reals per la situació que vivim, que no permet fer vacances” ditori de Barcelona o diferents teatres del país, sempre són moments molt especials que fa il·lusió viure. I també quan comparteixes escenari amb diferents personalitats que admires, que escoltaves a casa quan eres petit i, anys més tard, resulta que comparteixes escenari amb ells. Són moments molt agradables i en els últims dos anys n’hi hagut molts d’aquets, es fa difícil triarne un. Creus que sempre has anat a més? No, jo penso que no. Quan vam treure el tercer disc, La mà dels qui t’esperen, sí que va ser un moment de consolidar el públic i la proposta, de forma molt humil. També sabeu que la cançó d’autor no té el públic que tenen altres gèneres musicals i també és més reduït ja que es mou en circuits més reduïts. Quan vam treure l’últim disc, Tocats pel foc, era més cru i acústic. Era un treball menys comercial i vam perdre tot un seguit de públic que va entrar per aquesta comercialitat que vam oferir amb el tercer disc. I, ara, ens trobem en un moment dolç perquè, malgrat amb l’últim disc hem perdut una generació més adolescent, ara hem connectat amb una generació més gran de persones que ja escoltaven els cantautors de la Nova Cançó. Estem

contents perquè estem satisfets i segurs del que fem, de la proposta musical que oferim, i perquè les reaccions de la gent en els concerts és molt positiva. També estem fent experiments de cobrar entrada, fent implicar al públic fent-los entendre que la música no és només de qui la fa, sinó que, en el fons, és important que tots participem de la cultura com a pilar fonamental de la societat. Estem contents perquè rebem respostes positives i hem de continuar treballant perquè aquí ningú regala res, i menys a tots aquells que ens movem fora de les estructures capitalistes de la industria musical. Nosaltres encara ho tenim més complicat per accedir a determinats llocs. Sigui com sigui, el teu ritme de concerts és imparable. Vas a gairebé tres per setmana... Si, estic una mica cansat i, aquest any, ja tinc ganes de descansar una mica.. (riures). Sí, nosaltres acostumem a fer uns 100 concerts per any. Fa uns dies vaig fer el concert número mil de la meva trajectòria. I més enllà de ser un desgast físic, també ho és psicològic. I no és només pels concerts sinó també per tot el que comporta anar alimentant. Aquest projecte té una boqueta petita però s’ha d’alimentar. Hem de

cuidar les xarxes socials, tot el que envolta la part musical i que no és estrictament musical... És complicat. Crec que tinc la sort que és un projecte de cantautor que, tot i haver-me envoltat de molta gent, les reunions les haig de fer amb mi mateix per decidir les coses. Això em posa les coses més fàcils per mantenir el projecte. La gestió d’un grup gran és més complicada que la d’un sol cantautor. També has tingut temps per fer un llibre... És un projecte que fa temps que el volia fer, fa molts anys, era com un somni d’aquells que persegueixes i que mai tens l’oportunitat de fer-lo realitat fins que Tigre de paper, l’editorial que ha publicat el llibre, m’ha donat l’oportunitat. De moment, molt contents, tant jo com l’editorial. Fa un mes i mig que ha sortit el llibre i ja s’estan plantejant fer la segona edició. El llibre té sortida més enllà de la meva part estrictament musical. Jo crec que és un bon complement per entendre la meva proposta cultural. Molts dels textos que hi ha en el llibre parteixen del meu imaginari musical i intento fer-lo més ampli en aquests textos, que en el fons parlo del mateix que en les cançons però sense la seva estètica ni estructura.

En PORTADA

Gener Foto: Roger Aran // Totmusicat

“El nou disc serà

un disc que tornarà als orígens, no en qualitat de so ni en composició però sí vull recuperar una forma més directe de dir les coses, més visceral” Després d’aquest concert, et plateges uns dies de descans abans de sortir el nou disc? No, i m’encantaria... Però mai ho he pogut fer. Per un motiu bàsic, els preus dels nostres espectacles són tan humils i reals per la situació que vivim, que no permet fer vacances. I jo penso que per el creador musical sempre és bo poder desconnectar un o dos mesos per agafar oxigen i tenir idees noves, sense tenir en ment que has d’actuar ni treure discos. És bo descansar i jo fa anys que no em puc permetre el luxe de tenir vacances, ni tan sols a l’estiu perquè és una de les èpoques amb més

activitat. M’aniria bé fer-ho. El que sí que farem és agafar menys concerts els primers mesos del 2014 perquè estarem gravant el nou disc i preparant el DVD, i això requereix moltes hores d’estudi. Però descansar no ho podré fer. El nou disc seguirà la mateixa línia que Tocats pel foc? Sí, estèticament se semblarà, però les composicions seran diferents. Serà un disc que tornarà als orígens, no en qualitat de so ni en composició. però sí que vull recuperar una forma més directe de dir les coses, més visceral.

Hi ha cançons que retornen a això, a agafar un punt de vista més explícit que vaig començar amb el primer disc, sobretot. Per tant, seguirà la línia de Tocats pel foc però serà un àlbum que hem preparat pensant molt més amb la banda. Hi ha la feina del Víctor Nin, que és l’arranjador i productor, però també hi ha la implicació de la banda en els assajos de preparació de les cançons noves. Serà un disc més de banda, amb l’arrel de la cançó d’autor. Tampoc serà el que fèiem abans, amb una base més electrònica, però sí que intentarem buscar un punt de vista més modern i contundent de presentar les cançons.

“Sempre que hem tingut algun tipus d’història negativa durant tots aquests anys, més enllà de desanimar-nos, ens ha empès a tirar endavant”

En PORTADA

Gener

10 anys de lluita Pau Planas 4 de gener de 2004. Bar Jimmy Jazz, Igualada. Un jove cantautor pujava per primera vegada a un escenari en solitari. Havia deixat enrere la seva etapa amb Pangea, el grup que el va veure néixer i on versionaven els grans himnes del rock català i internacional i, després de trobar-se amb un disc de Víctor Jara passejant pel carrer Tallers de Barcelona, va decidir iniciar la seva carrera com a cantautor. Ara, 10 anys més tard, Cesk Freixas s’ha convertit ja en un dels referents de la cançó compromesa del s.XXI. Jaume Piquer era el propietari del mític bar igualadí on Cesk Freixas va debutar ara fa 10 anys. “Un dels germans d’en Cesk, en Marc Freixas, que era poeta i estava amb una noia d’Igualada, venia molt pel bar. Un dia em va explicar que tenia un germà que havia musicat alguns dels seus poemes i que estaria molt bé que ho pogués fer públic. A partir d’allà ens vam posar d’acord perquè en Cesk vingués a actuar un diumenge a la tarda”, explica. Així va ser com Cesk Freixas es presentava davant d’un públic “format,

principalment, per la colla d’amics que es movia habitualment un diumenge a la tarda al bar i la colla d’amics d’en Cesk”. No era el primer cantautor que debutava al Jimmy Jazz. “El bar sempre volíem que fos un espai on donar a conèixer grups o cantautors i hi va haver molta gent que va fer el seu primer concert el Principat allà” explica Piquer. Un altre dels debuts més sonats va ser, anys abans, el de Feliu Ventura, en la primera visita que feia el de Xàtiva al Principat. Precisament, Ventura, va ser un dels primers grans referents de Cesk Freixas.

“Havíem parlat moltes vegades en els seus inicis i ens havíem donat consells mutus”, explica el cantautor valencià, tot i que assegura que no li agrada veure’s com a referent de ningú. De fet, Feliu Ventura ja va col•laborar amb el primer disc del penedesenc amb la cançó “L’última fada”. I és que en un moment en què la cançó d’autor anava a la baixa, Feliu Ventura es va convertir en el primer cantautor d’una nova generació: “Potser sí que vaig obrir un circuit, he obert una porta a la cançó en solitari”, explica. I aquesta porta és la que ha permès l’entrada de noms com en Cesk Freixas i tants

En PORTADA altres que els han seguit. “El valor d’en Cesk és haver sabut adequar-se a l’espai i el temps que vivim avui”, destaca Feliu Ventura, i hi afegeix “ha aconseguit tenir una veu identificable, que per un cantautor és el més important”. Un altre dels puntals de la primera època de Cesk Freixas als escenaris van ser Inadaptats. “Som de la comarca i compartint afinitat política ens trobàvem als espais comuns que teníem” explica Àlex Vendrell, el que va ser el cantant de la formació punk. De fet, tot i estar molt allunyats musicalment, el cantant recorda que, en un primer moment, fins i tot van treballar conjuntament: “Quan teníem el projecte de La fera ferotge, amb en Bull al baix, en Thrashoo a la guitarra i jo cantant, en Cesk ens acompanyava també a la guitarra”. Precisament va ser el segell d’Inadaptats, Bullanga Records, el que va editar el primer treball del cantautor: “Amb Bullanga vam ajudar-lo a donar-li contactes i forma de poder editar el disc”. Àlex Vendrell, destaca, per sobre de tot que “en Cesk té personalitat i ja la tenia de jove. Ha demostrat que és un gran artista, en majúscules, perquè a més no ha deixat mai de ser compromès amb la nostra terra i la nostra realitat social, no tinc més que paraules d’admiració per ell”.

Gener

Pau Alabajos

Àlex Vendrell (Inadaptats, Eina)

“El més destacable “Ha demostrat que d’en Cesk és la clarividència que té a l’hora d’escriure els missatges i les ganes i la força damunt de l’escenari”

Des d’aquells inicis l’evolució ha estat constant. Cesk Freixas ha anat assolint fites, sempre allunyat dels grans focus mediàtics però amb el suport popular a les espatlles en tot moment. Un altre dels companys de viatge inseparable de Cesk Freixas ha estat Pau Alabajos: “Hem forjat una molt bona amistat perquè a banda de les afinitats musicals i artístiques, tenim una manera d’entendre la professió molt semblant. Moltes vegades he agafat coses seves i espero que ell també hagi anat agafant coses meves” explica el cantautor de Torrent. Alabajos es mostra convençut, a més, que “el més destacable d’en Cesk és la clarividència que té a l’hora d’escriure els missatges i les ganes i la força damunt de l’escenari, la manera de treure els textos perquè siguin punyents”.

és un gran artista, en majúscules, perquè a més no ha deixat mai de ser compromès amb la nostra terra i la nostra realitat social”

Tot NOTÍCIES

Gener

Txarango tornaran amb nou disc a la primavera

Pau Planas Més de mig any després de tancar un cicle amb un concert màgic al Palau de la Música i un cop acabada la gira que els ha portat a voltar mig Europa durant aquest estiu, Txarango volen donar ja per acabat el llarg viatge i començar a pensar en nous objectius. Després de dos anys molt intensos, el grup ha fet públic que ja està acabant d’enllestir el seu segon treball, que ja han entrat a gravar a l’estudi de Can

Pardaler sota la producció de David Rossell, que ja els va produri el primer treball. El nou disc, doncs, arribarà a les botigues la pròxima primavera. El grup assegura que “després de totes les experiències viscudes durant la gira internacional del 2013 teníem ganes de transformar aquesta energia en un nou treball”. De moment, els del Ripollès encara no han fet públiques les dates ni el nom del nou disc, però sí que han volgut explicar als seus se-

Rapsodes posa punt i final a 8 anys de trajectòria Pau Planas Després de 8 anys als escenaris Rapsodes aturen la maquinària per posar punt i final al grup. “Ara toca tancar una porta per obrir-ne d’altres” anunciava el grup en un comunicat.

Andreu Laguardia marxa “a descobrir la música de la vida a l’Amèrica Llatina”, tal com indica el comunicat i això fa que Rapsodes pleguin veles. Ara bé, la resta dels membres es mostren convençuts que ben aviat podran començar a presentar ja nous projectes.

guidors, mitjançant un comunicat a les xarxes socials, que “tenim ganes de cantar a l’esperança perquè, davant de la desconfiança absoluta amb el sistema i els que el governen, tenim plena confiança amb la gent que ja fa temps que empeny una onada de canvis socials tant necessària”. Així doncs, es mostren convençuts que “comencem una nova etapa amb més força i volem seguir alimentant aquest altaveu, de plaça en plaça, ara encara més necessari”. El grup, però, vol marxar acomiadant-se com cal dels seus seguidors i, és per això, que el pròxim dia 11 de gener oferiran un darrer concert, a la sala Loco Club de València, el mateix escenari on anys enrere havien presentat el seu primer disc, Contes per versos. La banda assegura que aquest concert “serà un concert intens, llarg, íntim, i ple de sorpreses” on aprofitaran per fer un repàs a tota la seva trajectòria. Abans de posar punt i final, Rapsodes encara publicaran un darrer treball, que durà per títol Pessics i pessigolles i que estarà format per rareses i temes inèdits que mostraran tota l’essència del grup. Fins el dia 11, aniran publicant a les xarxes socials, de forma esglaonada, les noves composicions.

Tot NOTÍCIES

Gener Foto: Roger Aran // Totmusicat

Tot un Enrenou Roger Aran Arriba la segona cita del cicle de música impulsat pel Totmusicat.cat, el dia 10 de gener a la Sala Alfa. El Cicle Enrenou, sota l’eslògan “Descobreix el futur de la música en català”, va donar el tret de sortida a la sala Alfa de Barcelona el 15 de novembre passat. Aquesta iniciativa neix de la secció de l’Enrenou, que vol donar a conèixer els grups novells i oferint-los l’oportunitat de presentar els seus projectes. Amb el cicle, els hi donem als grups que han passat per la secció una plataforma més per fer-se escoltar. Després de l’èxit de l’anterior concert del Cicle Enrenou amb Oriol Barri i Monsieur Cactus, el Totmusicat.cat torna a la carrega amb aquesta segona nit d’espectacle amb dos grups espectaculars.

Per fer la nit més explosiva, tindrem els Patch. El grup de rock que va guanyar el premi èxit del Sona 9 de l’any passat i que ens presentarà el seu disc debut Veuràs la fam. El grup juga amb melodies de blues i rock per fer el seu món particular. La veu espectacular i hipnotitzadora de l’Edu Oñate és la que et transporta a la seva revolució personal per construir

La dolça Nuna serà l’encarregada de d’obrir la nit. Nuna és el nom del projecte personal de Bertha Garcia, una artista que ha estudiat música a l’ESMUC, i que també és la veu de First Take, un grup de funk en català que també van ser convidats a la secció de grups novells de l’Enrenou. Aquest és el projecte més personal de la cantant i compositora de Sant Julià de Vilatorta, on explora diferents llenguatges musicals en aquest projecte intimista.

un món sense desigualtats. La banda de Barcelona serà l’encarregada de tancar aquesta nit màgica en la que, si som molta gent, potser “s’ensorra Wall Street”. Tan sols per 5 euros qui vulgui podrà gaudir d’aquests dos grups el proper 10 de gener a la sala Alfa de Barcelona (21:30h).

Tot NOTÍCIES

Gener

Gerard Quintana i Joan Dausà presentaran els seus nous treballs a Girona Pau Planas El festival Strenes ha avançat ja algunes de les altres propostes que conformaran el seu programa. Un dels concerts més destacats de la cita gironina serà, sens dubte, Gerard Quintana, que presentarà el dia 28 de març, a l’Auditori, el seu nou treball, que durà per títol Tothom ho sap. L’àlbum podria arribar al mes de febrer i trencarà el silenci discogràfic de cinc anys del cantant. Acompanyat de Xarim Aresté, el treball serà el retorn a la vessant més rockera de Quintana, amb una sonoritat més propera als seus inicis amb Sopa de Cabra, un format del què aquest estiu ja ha deixat una petita mostra amb la minigira Només és rock’n'roll. Un altre dels grans noms propis del festival serà el de Joan Dausà. Fa només unes setmanes que el cantautor de Sant Feliu del Llobregat posava punt i final a la gira de Jo mai mai amb un concert apoteòsic al Palau de la Música però Dausà ja té data per presentar el nou treball, un treball del que encara no ha avançat ni el títol ni la data de publicació però que el 4 d’abril ja es podrà escoltar al Teatre Municipal de Girona.

També estarà entre les grans cites el concert de Pau Riba i Pascal Comelade, que hi arribaran per presentar-hi el seu treball conjunt, Mosques de colors. Serà la primera vegada fins la data que els dos músics presentaran el disc en format duet. Ho faran el divendres 4 d’abril a la sala La Planeta. El festival, que se celebrarà del 27 de març al 13

d’abril, també estrenarà l’espectacle familiar Musiquetes de paper, que tindrà lloc el dia 6 d’abril a la sala gran de l’Auditori. Fora de les dates oficials, també es considerarà part de l’Strenes el primer concert d’Els Amics de les Arts a comarques gironines, que serà el 30 de maig a l’Auditori. A finals de gener el festival farà públic tot el cartell.

Manel creua fronteres Roger Aran Manel marxa de casa per voltar per Europa. El grup barceloní ha anunciat que creuarà fronteres i farà una petita gira per tot el vell continent. Després d’haver fet una llarga i extensa gira per Catalunya i haver estat pràcticament a tots els festivals importants del país, els Manel ja van anar a la resta de la península a presentar el seu nou treball Atletes, baixin de l’escenari.

Però no marxarà de casa sense acomiadar-se, el dia 2 de febrer l’Auditori de Barcelona acollirà el darrer concert de Manel per teatres catalans. Després d’això el grup anirà a voltar per Lausana, Munic, Berlín i Hamburg els dies 10, 12, 13 i 14 de febrer. Més tard, tornaran a Londres el dia 29 de març on actuaran dins del cicle Rock Sin Subtitulos, un cicle de concerts que va néixer al 2008 per normalitzar la presència de grups de la península a la capital anglesa.

Tot NOTÍCIES

Gener

La flama d’Obrint Pas s’apagarà definitivament el 24 de maig

Pau Planas Ja hi ha data per l’adéu d’Obrint Pas. El grup ja va anunciar que el 2014 només faria tres parades -que, finalment, seran 4-, totes tres en acústic, a Palma, Barcelona i València i ara ja les ha fet públiques. A Barcelona, s’acomiadaran dels seus seguidors els dies 5 i 6 de març en un l’Auditori ple a vessar. I és que, en només unes hores, el grup va exhaurir les més de 2.000 entrades que havia posat a la venda i, per tant,

va decidir anunciar una segona data el dia abans per tots aquells que s’havien quedat sense entrada. L’únic concert que encara falta per confirmar és el de Palma que serà al Teatre Principal però el grup no ha anunciat encara el dia. L’últim comiat serà a casa, al Teatre Principal de València el dia 24 de maig, en un concert pel qual encara s’han de posar les entrades a la venda. Aquests quatre concerts quedaran enregistrats en un CD de comiat

que servirà per plasmar tota l’essència d’Obrint Pas que es reflecteix amb el format acústic, un format que va sorgir d’actuacions en ateneus i casals populars però que aquests últims dos anys els ha portat pels principals teatres i auditoris d’arreu dels Països Catalans. Serà la última publicació discogràfica del grup després de més de 20 anys damunt dels escenaris que els han portat a convertir-se en un referent musical pel país. essent un procés molt bonic, però també llarg i amb força entrebancs (Glaucs sempre hem sigut un grup d’entrebancs)” explica el grup en una publicació al seu web.

Glaucs publicarà nou disc a l’abril Pau Planas Fa ja un any i mig que Glaucs van anunciar el seu retorn definitiu als escenaris amb nou disc d’estudi. El juliol de 2012, en el concert de re-

trobament que el grup va oferir a la sala petita de la Luz de Gas, a Barcelona, Jofre Bardagí anunciava noves cançons pel 2013, però, finalment, aquestes noves cançons s’han fet esperar una mica més del previst. “Està

Ara bé, en aquesta mateixa publicació, posen ja una data definitiva per la sortida del nou treball. Serà al mes d’abril i estarà compost per una dotzena de cançons. Glaucs, fins i tot, s’atreveixen a avançar un possible títol per aquest treball: “Hem conegut la nit”, però encara no el volen donar com a definitiu. Aquest disc arribarà, doncs, just 14 anys després de la publicació del seu darrer disc d’estudi, Si vols venir, i quan ja farà més d’onze anys que el grup va oferir el seu darrer concert a La Mirona de Salt. És per això que els membres de la banda es mostren absolutament il·lusionats i avisen als seguidors que “serà el millor disc de Glaucs”.

Tot NOTÍCIES

Gener

Els lectors decideixen

→ Totmusicat dóna veu als lectors per decidir els premis del 2013 que enguany s’amplien a 6 categories. Fins el dia 15 de gener tothom qui ho desitgi podrà votar entrant al web

“Sr. Wert”, el primer tema reivindicatiu de la història del jove grup Macedònia; “Aquesta nit”, el tema que ha enlairat a Aida Sstrings; “Botifarra amb seques”, el single del segon disc d’Obeses, que manté tota l’essència esbojarrada del grup; “Ser diferent” el tema insígnia dels empordanesos Acció que ha sonat a totes les ràdios del país; “Ara i aquí”, l’animada cançó que va servir per presentar el segon treball en català de Beth; “La mani”, que mesos més tard es convertiria en “La via”, la crònica de la diada des diades dels últims dos anys, de Pepet i Marieta; “Cul” el tema més exitós i divertit d’Oques Grasses; “L’àrea petita” la cançó que ha exemplificat el canvi de sonoritat d’Els Pets; “Rock’n’roll”, la cançó d’Els Catarres que més ha sonat aquest estiu i “Tornarem” el tema més reconegut de tota la trajectòria de Xeic! formen la llista de 10 candidats a millor cançó del 2013.

D’entre tots els grups que aquest 2013 han tret el seu primer treball, 10 són els que opten al premi de grup revelació. La llista la formen els guanyadors del Sona 9 Empty Cage; la propsta grallera d’Els Laietans; la terrassenca Aida Sstrings; Acció, els renovats Acció Festiva; el pop-folk de Iagoalaiaga i els

Detectius Salvatges; el rock de Patch; l’optimisme de Cybee; Vertigen, el grup liderat per Josep Nadal (La Gossa Sorda) i Joan Palomares; el pop amanit amb la meravellosa veu de Rut Rotger de Promeses de Mart i Bremen, que despres del seu primer EP enguany s’han estrenat amb un llarga durada.

Els grups que enguany han passat per la secció de grups novells del Totmusicat, l’Enrenou, també tenen aquest any la seva categoria en els premis. La llista de candidats la formen el cabaret electrònics de Monsieur Cactus; la rumba d’Ai Ma-

rai; la dolça i càlida veu de Magalí; l’humor holandès de l’Ingmar; l’electro-pop de Minova; la finalista del Sona 9 Llorer; el rock d’arrel americana de Mahina; la poesia d’Esferes; el rock de Pocker’s i la cançó d’autor d’Oriol Barri.

Tot NOTÍCIES

Gener El concert de comiat d’Al Tall a València; l’espectacle especial i únic de Blaumut al festival Grec; el darrer concert en elèctric d’Obrint Pas al Principat, a barraques de Girona; el final de Gira de Joan Dausà al Palau de la Música; l’apoteòsic adéu de gira de Txarango, també al Palau; el concert d’Antònia Font a Cap Roig acompanyats de bons amics; el primer dels dos concerts de final de gira d’Els Amics de les Arts, a la sala Razzmatazz de Barcelona, el Concert per la Llibertat del Camp Nou, el retorn del millor Adrià Puntí a l’Auditori de Girona i l’inauguració del Mercat de Música Viva de Vic de la mà de Jaume Sisa, Quimi Portet i Joan Miquel Oliver opten al premi a millor concert.

Cesk Freixas, segurament el músic que més concerts ha realitzat enguany; Obrint Pas en el seu últim any on han combinat la gira acústica i la de comiat en elèctric, The Mamzelles, que han arribat aquest 2013 a les seves majors quotes de públic fins ara; Oques Grasses, una de les revelacions de la temporada; Ja T’ho Diré, que, després de 10 anys, s’han retrobat puntualment; Els Catarres, presents en totes les festes majors confirmant que no són grup d’una cançó; Blaumut, que han viscut l’any de la seva explosió; Joan Dausà que no ha parat d’assolir èxits durant els darrers 12 mesos; Manel, uns fixes a tots els festivals d’aquesta temporada estival i Txarango, que han trencat totes les fronteres assolint l’èxit a Europa són els candidats a millor grup. Els 10 discos que les votacions dels col·laboradors del Totmusicat van col·locar al capdevant del rànquing dels millors treballs del 2013 publicat amb la revista de desmbre són els que formen la llista de candidats al premi a millor disc. Es tracta, doncs, de Postals, d’Els Catarres; Atletes, baixin de l’escenari, de Manel; Un dia no sé com, d’Oques Grasses; Batecs, de Gossos; Col·lecció de satèl·lits, de Projecte Mut; Família, de Beth; La figura del buit, d’El Petit de Cal Eril; Cançons de nosaltres i del món, de Cesk Freixas i Miquel Abras; Batecs de Xeic! i L’àrea petita, d’Els Pets.

Tot NOTÍCIES

Gener

Un aniversari molt celebrat Pau Planas Verdcel celebraran el 2014 el desè aniversari de la publicació del seu primer disc i ho faran amb un triple projecte. El dia 3 d’abril presentaran a l’Auditori de Barcelona i dins la programació del festival Barnasants, un nou treball de llarga durada, el 5è a la seva trajectòria. El disc portarà per títol Argilaga i estarà format per 12 noves cançons. A més, seguint la tradició del grup el treball anirà acompanyat d’un llibre amb il·lustracions que serveixin per representar les cançons. I és que durant els seus deu

anys de trajectòria, Verdcel sempre han apostat per ser més que un grup de música, acompanyant els seus discos d’il·lustracions, còmics, poesies i altres elements visuals i oferint uns concerts amb una gran riquesa de llenguatges amb música, acció i projeccions. Durant el 2014, la banda també enregistrarà dos concerts molt especial de l’espectacle Òrbites: Poetes i cançons, on el grup versionarà poemes i cançons d’Espriu, Raimon i Ovidi i també hi inclourà algunes peces d’estudi d’artistes com Vicent Andrés

El dilluns 16 de desembre es va publicar el nou treball de Red Souls, L’última partida. La banda, nascuda l’any 2004 i

Tot això, el grup ho vol fer possible gràcies a una campanya de Verkami mitjançant la qual volen aconseguir 7.000€. El nou disc arriba després d’una maqueta (Addictes, 2011) i un EP (Tres somnis després de creure’t, 2012). L’última partida, que ha estat gravat l’estiu del 2013 als estudis Sibelius i produït per David Rosell, es pot descarregar de forma totalment gratuïta des del seu web.

Arriba el nou disc de Red Souls Glòria Noguer

Estallés, Pi de la Serra o Joan Pau Giné. Els dos concerts enregistrats s’oferiran a Barcelona -2 de febrer- i Alcoi -22 de març-, tots dos també dins la programació del festival Barnasants, i es publicaran en un disc en directe. Per últim, el grup també presentarà un documental que representarà el present i el passat de la banda a través de personalitats que han coincidit en el seu recorregut.

formada per Marc Vidal (veu guitarra), Andreu Gómez (veu i guitarra) i Xevi Benítez (bateria i sàmplers), ofereix una proposta rockera, energètica i contundent, cantada íntegrament en català.

La carta de presentació d’aquest nou treball és el tema “Invencibles”, que parla del moment que està vivint Catalunya amb el procés sobiranista i conviden a tothom a unir-s’hi i no parar de lluitar fins a aconseguir-ho. El videoclip, il·lustrat amb imatges de la Via Catalana, s’ha escampat com la pólvora per les xarxes socials

Tot NOTÍCIES

Gener

Un altre Nadal David Bueno Aquest Nadal tindrem una banda sonora molt especial de la mà de Musica Global. La discogràfica treu al mercat Altres cançons de Nadal 5, amb un repertori de cançons inèdites. Després d’uns anys d’absència, surt a la llum aquest nou àlbum carregat de força i amb una selecció de temes que ens conviden a passar un Nadal diferent i farcit de música. Les nadales estan compostes i interpretades per la nova fornada de grups de pop-rock català amb l’objectiu de reinventar-se amb dosis d’optimisme, nostàlgia, records, futur… Entre els músics s’ha procurat seleccionar un ventall d’artistes de registres diferents, alguns de consolidats i altres de més novells. El grups que participen són: Adrià Puntí (“No és broma”), Blaumut (“El noi de la mare”), Els Catarres (“És Nadal al món”), Gossos (“Flors de Nadal”), Teràpia de Shock (“Jingle bells rock”), Obeses (“Regala petons”), Cesk Freixas (“No ploris mare”), Elena Gadel (“Ja és Nadal”), Joana Serrat (“Camins de ronda”), Nyandú (“L’altra nit de Nadal”), Casa Rusa (“Agafa es temps”) i Miquel Abras (“Brindem pel Nadal”). També hi ha la col·lectiva “Quan somrius 2013” (amb música i lletra de Josep Thió), i una peça interpretada per la cobla La Principal de la Bisbal.

La direcció artística és del músic Miquel Abras. La major part de les nadales del disc, un 90%, s’han fet per a aquesta ocasió però també hi ha tres

versions, adaptades a l’actualitat, de clàssics. És un disc per a grans i petits en una cinquena edició pensada per a tots els públics.

Vint anys sobre els escenaris en un disc en directe Pau Planas El setembre de 1993, Feliu Ventura pujava per primera vegada, amb només 17 anys, a un escenari. D’això fa ja 20 anys i el cantautor ho ha volgut celebrar com cal. És per això que el músic acaba de publicar Vers l’infinit, un treball en directe que plasma 4 concerts oferts durant els mesos de maig i juny a Ripoll, València, Les Borges Blanques i Xàtiva. Aquest treball, fet possible gràcies a una campanya de Verkami, ja es pot

escoltar a la pàgina web habilitada pel de Xàtiva per tal de donar a conèixer les diferents iniciatives impulsades per celebrar el seu aniversari. A més, també arribarà amb forma de vinil. Durant 12 temes, Feliu Ventura mostra unes cançons despullades d’artificis, pròximes i íntimes. Cançons del primer treball com “Prometença” s’alternen amb les darreres composicions com “Història d’un sofà”, “Present” o “Adéu” en el que es converteix en un autèntic viatge musical per la carrera del cantant.

Tot NOTÍCIES

Gener

El retorn de Puntí a l’Auditori de Girona, en DVD

Pau Planas Adrià Puntí ha tornat. Ho va deixar entreveure el mes de juny al festival (a) phònica i ho va confirmar l’octubre a l’Auditori de Girona. Davant d’una sala gran plena a vessar d’un públic entregat, el músic de Salt va tornar a pujar a l’escenari acompanyat d’una banda i, fins i tot, d’una orquestra, després de molts anys d’actuacions en solitari. En aquell

concert, el cantant va aprofitar per presentar alguns temes inèdits que havia escrit pel llibre Incompletament Puntí. Ara, aquella nit màgica ha quedat enregistrada amb un DVD que ha posat a la venda el Diari Ara. Sota el títol Un cor d’emigrant –un dels temes inèdits que s’hi podrà trobar- el treball servirà per poder recuperar aquestes noves composicions, així com les més mítiques del

Monsieur Cactus aposten pel micromecenatge Molts grups ara aposten pel micromecenatge per poder tirar endavant els seus projectes. Grups que han passat per la secció de l’Enrenou també han apostat per treure un disc finançant-lo d’aquesta manera. Patch, Verd i Blau, Nort i ara se’ls hi suma Monsieur

A més, Puntí ha fet pública encara una altra sorpresa. El pròxim 28 de febrer, portarà l’espectacle a Barcelona, ni més ni menys que a la sala gran del Palau de la Música, dins el cicle Bandautors al Palau en el que serà la confirmació definitiva del retorn del que va ser un dels grans genis musicals del país. Ara el grup barceloní vol fer un passa endavant i plasmar aquest repertori en un disc que promet portar tota la bogeria que sempre els caracteritza.

Foto: Roger Aran // Totmusicat

Roger Aran

seu repertori i que tampoc van faltar a la cita gironina.

Cactus, la banda que amb el seu cabaret esbojarrat van tancar la primera nit del Cicle Enrenou. Els somnis és barregen amb les rialles del públic en l’espectacle que Monsieur Cactus sempre porta amb ells, i d’aquests shows neix tot un seguit de cançons que creen el seu món eclèctic.

A traves de la plataforma web Verkami, el grup van obrir el diumenge passat el procés de micromecenatge, i amb menys d’una setmana, dels 2000 euros que necessiten ja n’han aconseguit més de 700. Monsieur Cactus gastarà els diners recaptats en la producció, edició i gravació del disc i en dissenyar la seva pagina web i el àlbum, a part del nou marxandatge de la banda. Monsieur Cactus vol fer la preproducció del disc aquest Nadal per poder començar la gravació i la edició al aconseguir el finançament, entre gener i febrer del 2014, i treure el producte al març. Així que el 2014 promet ser l’any del cabaret elèctric de Monsieur Cactus.

Tot NOTÍCIES

Gener

Foto: Roger Aran // Totmusicat

Una nit d’ARC David Bueno El bo i millor de la industria musical catalana es va reunir dilluns deia 16 al Teatre Principal de Barcelona. El motiu: l’onzena edició dels premis Arc, que atorga l’Associació de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC). La gala estava presentada per l’actor Toni Albà, qui va fer de mestre de cerimònies davant un públic format per diverses personalitats del sector, algunes de les quals van ser les afortunades de rebre un premi. La major part de les categories comptaven amb uns nominats que es mereixien rebre, tots ells, el premi però, finalment, només un dels quatre era l’afortunat.

La gala va retre un homenatge a l’Ona Laietana amb actuacions d’una orquestra creada per a l’ocasió (amb la col·laboració de membres de l’Elèctrica Dharma) i de Els Catarres. A més, també va ser sonat el discurs del president de l’ARC, Jordi Gratacós, qui va manifestar el malestar dels professionals de la indústria musical del directe davant “la crisi general, les retallades, la morositat i l’intrusisme”. Gratacós també ha recordat la reducció en la contractació i la facturació dels grups un 30% i les programacions en sales prop d’un 50%. El president va aprofitar per demanar, en aquest sentit, més implicació de les institucions amb la música popular.

Foto: David Ruano

Eduard Iniesta publica el seu sisè disc en solitari Àngels Salgado El músic barceloní Eduard Iniesta acaba de publicar el seu nou disc titulat Escampa la boira, el treball més urbà i compromès de la seva trajectòria, formada ja per sis discos en solitari. Podríem dir que es tracta d’un treball de contrastos, en el que l’optimisme i la vitalitat conviuen amb punts de foscor i duresa; la llum i l’obscuritat s’entrellacen per mostrar la realitat actual de l’autor. I és que segons el propi Eduard Iniesta: “Veig boira, i no la puc mai escampar.

Obro els ulls i sols veig boira, i no la puc mai escampar. Però conservo l’esperança, inclús la certesa, que un dia, més tard o més d’hora, arribarà un temps millor i la boira es dissiparà“. En aquest disc, deixa una mica apartada la seva trajectòria més mediterrània per adoptar aquest to més anglosaxó, impregnat de boira –element més que present en el disc–, però sense perdre mai l’essència musical. Serà en el marc del XIX Festival Barnasants, quan es presentarà oficialment el nou treball, el dia 8 de febrer a l’Auditori de Barcelona.

Llista de premiats: Millor gira de sales de Catalunya: Bongo Botrako Millor gira teatres i auditoris de Catalunya: Manel Millor gira internacional d’un artista/ grup català: Txarango Millor gira festa major (temes propis): Els Catarres Millor gira festa major (versions i tributs): Abbey Road Millor gira festa major (grups de ball): La Principal de la Bisbal Millor programació musical de teatre o auditori: Auditori de Girona Millor programació de sala de concerts: Sala Apolo (Barcelona) Millor programació d’espai musical: Slàvia (Lleida) Millor programació de festa major: Festes de Santa Tecla (Tarragona) Millor cicle de música o festival: Festival Del Mil·lenni Millor mitjà de comunicació o programa musical: ‘Sputnik’ de Canal 33 Premi artista revelació La Vanguardia: 9SON Premi especial a la trajectòria: Pepe Monasterio

Tot NOTÍCIES

Gener

Barnasants, la pàtria del poble

Foto: Juan Miguel Morales

→ Aquest mes de gener arriba una nova edició del festival Barnasants amb més de 100 propostes Pau Planas Més de 100 concerts durant tres mesos. Des dels noms més emergents fins a veus històriques com Maria del Mar Bonet o Quico Pi de la Serra. El festival torna un any més a partir del gener amb un cartell replet de primeres espases del món de la cançó i ho fa amb la reivindicació per bandera. “La pàtria és el poble”, és el lema d’enguany, un lema que reflecteix l’esperit col·lectiu que impulsa i caracteritza el festival. “En un moment com l’actua, poder mantenir la qualitat i la quantitat només es pot fer gràcies a la complicitat i sumant noves complicitats”, explica Pere Camps, director del festival. I és que Camps reconeix que “ara que el símbol nacional ja no és el burro sinó la tisora, és difícil organitzar un festival sense baixar el nombre de concerts”, però assegura que si el Barnasants ho ha pogut assolir és “gràcies al treball en xarxa, el treball col·lectiu”. Enguany, el festival de la cançó aposta pels homenatges. El Barnasants

es sumarà als actes del Tricentenari amb un concert en record del General Moragues i també retrà memòria a Salvador Puig i Antich. Pi de la Serra i Víctor Jara també seran homenatjats en un festival que, un any més, es convertirà en un nexe entre generacions. Cesk Freixas, Pau Alabajos, Meritxell Gené o Feliu Ventura compartiran cartell amb Maria del Mar Bonet, Joan Isaac, Marina Rossell, Pi de la Serra o Quico el Cèlio el Noi i el Mut de Ferreries. També propostes més allunyades de la cançó més reivindicativa com Mazoni, Andreu Rifé, Bikimel o Joan Masdéu passaran pels diferents escenaris del festival, on enguany, a més, s’estrena Alcoi com a nova seu. Un espectacle especial d’Els Catarres o un concert únic de La Iaia; els concerts de comiat d’Obrint Pas a Barcelona o cantautors internacionals com Pedro Guerra, Paco Ibáñez, Javier Krahe, Jabier Muguruza, María Inés Ochoa o Vicente Feliú també seran a un festival que inaugurarà Dani Flaco i clausurarà Xavier Baró.

Els Quicos s’uneixen amb la Cobla Reus Jove i l’Esbart de Reus Dansa El dissabte 25 de gener, Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries arribaran a l’Auditori de Barcelona (21h) per presentar-hi un espectacle únic on reinterpretaran els seus temes més coneguts arranjats per a cobla i amb les coreografies de l’esbart dansaire. Una nit on cobla i jota aniran agafades de la mà, com també hi aniran el festival Barnasants i el Tradicionàrius en la seva organització.

Homenatge al general Moragues Barnasants i Tradicionaris es tornaran a unir per organitzar, també a l’Auditori un concert d’homenatge que vol anar més enllà de recordar la figura de Moragues. I és que l’homenatge es transmet també “a aquells que lluiten per l’ensenyament, per la cultura o en contra dels desnonaments” com defensa Pere Camps. La cita comptarà amb veus tant il·lustres com les de Maria del Mar Bonet, Feliu Ventura, Pau Alabajos, Manolo Miralles i Vicent Torrent (Al Tall), Miquel Gil o Ra-

Tot NOTÍCIES

Gener Foto: Juan Miguel Morales

poeta Roc Casagran o l’excombatent de la batalla de l’Ebre Joan Guasch per oferir un concert que pretén abordar des de les sensibilitats i experiències més diverses la memòria històrica de la Guerra Civil. Cançons, poesia i testimonis directes i indirectes s’enllaçaran per rememorar el passat.

Pi de la Serra reversionat per una nova generació

fael Subirachs a més del grup Mesclat i farà un repàs a les cançons de lluita de tots els temps.

Els Catarres més inèdits Sota el títol Paisatges de tinta els d’Aiguafreda presentaran el 31 de gener al Teatre Joventut (21h) de l’Hospitalet del Llobregat un espectacle únic on apostaran per una reflexió lírica i musical allunyada dels concerts més festius habituals. Amb un repertori especial, el grup buscarà explicar unes històries més reflexives amb una posada en escena íntima i amb moltes referències als grans autors del país.

Maria del Mar Bonet s’uneix amb Amancio Prada

La Iaia amb Cobla Els vigatans presentaran al festival un concert inèdit on s’acompanyaran de la Cobla Bisbal Jove El dia 21 de març, a l’Auditori de Barcelona (21h), el grup oferirà el seu nopu treball, On és la màgia? readaptada per ajuntar-la amb la sonoritat de la cobla.

Brigada Intergeneracional per rememorar la Guerra Civil Feliu Ventura, Bikimel, Xavier Baró, Éric Hernáez, Manel Joseph, Rusó Sala, Mike Wild, Dani Caracola i Rosa Luxemburg s’uniran amb el Foto: Juan Miguel Morales

El Festival Barnasants estrenarà als Països Catalans el nou espectacle de la mallorquina i el lleonès. Noranta minuts de concert en què els dos músics s’uneixen per primera vegada per oferir un espectacle conjunt que arribarà el dia 9 de febrer al Teatre Joventut de

Joan Isaac canta a l’amor i l’anarquia El 2 de març de 1974, Salvador Puig i Antich era assassinat pel règim franquista. 40 anys després, el Festival Barnasants li dedicarà un concert d’allò més especial. Joan Isaac, qui li va dedicar la mítica cançó “A Margalida”, encapçalarà l’espectacle Cançons d’amor i d’anarquia. Al concert també hi participaran un bon nombre d’amics i convidats que no es voldran perdre una cita que quedarà enregistrada en un disc en directe.

El dia 11 d’abril, una bona colla de joves cantautors s’uniran al Teatre Joventut de l’Hospitalet (21h) per retre homenatge a un cantant que va crear escola i que de ben segur que els va servir de referent. Els grans clàssics de Pi de la Serra seran versionats en un concert que quedarà enregistrat amb disc.

Xavier Baró tancarà el festival El Casinet d’Hostafrancs, a Barcelona, és l’escenari escollit pel Barnasants per clausurar la 19a edició de la mà de Xavier Baró. El cantant, juntament amb L’Art de Troba hi presentarà La ruta dels genets, un àlbum que va enregistrar al Barnasants la passada edició. Serà un concert antològic on sonaran les cançons més representatives del cantant vestides amb nous arranjaments i amb un alè renovat.

Tot NOTÍCIES

Gener

Una aturada fugaç Pau Planas Han estat la revelació del 2013 i ja tenen a punt un nou treball pel 2014. Just després de tancar gira amb un casament amb el públic a la sala Apolo de Barcelona, Oques Grasses es van tancar a l’estudi de gravació per començar a preparar el segon treball i ara ja està a punt de sortir del forn. El treball estarà format per 10 temes –dels que només falten per gravar les veus- i arribarà al mercat a principis de març, quan tot just farà un any de la publicació d’Un dia no sé com, el seu primer àlbum. Com ja van fer llavors, però, el grup començarà a avançar du-

rant el mes de febrer les noves cançons amb format campestre, seguint amb la seva aposta per aquest tipus de vídeos divertits i frescos amb què els seguidors es podran fer una primera idea de cap on aniran les composicions. A la revista de desembre del Totmusicat, Josep Montero, líder de la banda, ja parlava del nou disc i assegurava que no suposarà un canvi de registre, tot i que “hi haurà temes amb estils nous, farem algun experiment com ja vam fer amb Un dia no sé com”. El grup ha anunciat també que, en breu, començarà a fer públiques les dates de presentació del treball que ja es comencen a tancar.

Un gener carregat de música a Badalona P. Planas.

Badalona s’omplirà de musica aquest mes de gener de la mà del festival Musica’t. El festival donarà el tret de sortida dijous dia 16 amb els eivissencs Projecte Mut, que actuaran al Teatre Círcol. El dia 18 serà el torn de Cesk Freixas i Miquel Abras, que presentaran, al mateix escenari, el seu espectacle conjunt. Divendres 24, el festival viurà la gran cita amb un concert de Gossos i Albert Solà al Teatre Principal i el dia 26 Obeses hi posaran punt i final a La Sargantana. A més, el festival també programarà la xerrada-debat organitzada pel Totmusicat, que hi arribarà el dimarts 21 a les 7 de la tarda a La Sargantana i comptarà amb la presència de l’equip directiu del mitjà i amb alguns músics de primera línia que debatran amb els assistents com està, a dia d’avui, la situació musical al país.

La cançó d’autor arriba a Cardadeu P. Planas El festival Tastautors arriba

Raydibaum aposta per un canvi de sonoritat

P. Planas El 10 de març arribarà el nou treball de Raydibaum, Estructures sota terra. El disc, suposarà un important canvi en la trajectòria del grup i una evolució cap a una sonoritat més enèrgica, intensa i fosca. Serà un treball personal que marcarà un punt d’inflexió en la banda, un gir estètic que mantindrà, però, la coherència de la seva trajectòria. “No cal que el pop/rock sigui explícitament reivindicatiu o compromès

per evidenciar la seva connexió amb la realitat, tota manifestació artística beu directament del seu entorn i acaba emergent” assegura el grup. Així doncs, la banda explica que buidarà en les noves cançons “tota la tensió i la visceralitat del moment present”. El treball, del qual ja han presentat alguna cançó en directe, el finançaran gràcies a una campanya de Verkami amb què ja porten assolits més de 2.500 dels 5.000 euros que demanen.

carregat. Un any més, la cita durà a Cardadeu algunes de les propostes de cançó d’autor més destacades durant quatre divendres seguits. Feliu Venutra obrirà el cicle el dia 17 de gener a la Sala Sarau. El dia 24 serà el torn d’Isaaac Ulam i l’espectacle Gràcies Ovidi!, que comptarà amb Arturo Gaya, Paco Prieto i Kike Pellicer i el dia 31 hi arribarà La cançó necessària, el col•lectiu de cantautors format per Cesk Freixas, Pau Alabajos, Meritxell Gené, Jordi Montáñez, Andreu Valor i Josep Romeu. La cita la tancaran, el dia 10, dues propostes de luxe que actuaran a la Cecuca: Joan Dausà i La iaia. A més, el festival comptarà amb una programació off prèvia a la cita per on ja ha passat Jaume Arnella i per on el dia 3 i el dia 7 hi passaran Titot i David Rosell i Quart Primera respectivament.

Tot CONCERTS

Gener Foto: Joan Castro

Punt i principi de viure sense tu → Antònia Font s’acomiaden dels escenaris després de 17 anys amb un triplet a Palma Xavier Sastre Passaven 5 minuts de l’hora prevista quan l’equip capitanejat per Pau Debón i Joan Miquel Oliver va començar el seu darrer concert. El públic, potser una mica espantat per la importància de l’ocasió, va trigar unes quantes caçons en amollar-se i començar a cantar, el temps que va tardar en sonar “Tokio m’és igual”. Arribat a aquest punt, i sobre un escenari sense grans excentricitats (i amb una samarreta de la Plataforma Crida en Defensa de l’Ensenyament Públic a Balears penjada davant els peus de Pau Debón), va ser més bé un concert alegre i per gaudir de cantar a ple pulmó que un concert marcat per la tristesa de la dissolució del que potser sigui la banda més influent en el poprock català dels darrers 15 anys.

re, gairebé irònicament, amb “Viure sense tu”. Entre el públic vam trobar gent de totes les edats, des de nens amb escassos mesos de vida, passant pels 20, 30 i 40 de la majoria del respectable i en alguns casos arribant a la setantena. També hi havia nombrós públic de la resta de les Illes així com de Catalunya. Tot això, i penjant el cartell de no queden entrades durant 3 dies consecutius al Teatre Principal de Palma, dona una idea de qui són i qui han estat Antònia Font. Foto: T. Ayuga

En les 3 hores de concert de les que varen gaudir els privilegiats assistents, van fer un viatge completíssim per tota la discografia del grup. Cançons que feia temps que no formaven part de les seves set-lists, varen ser incloses donada la magnitud que tenia la cita. Tot i així no van faltar els clàssics, dels que van destacar en una apoteòsica traca final cançons com “Clint Eastwood”, “Calgary 88”, “Wa yeah”, “Tots els motors”, “En s’estiu”... per conclou-

Un dels moments més emotius de la nit va ser quan durant la ronda de presentacions d’integrants del grup, va destacar la calorosa ovació de quasi 3 minuts de durada que se’n va emportar el considerat cervell del grup, el lletrista, guitarrista i compositor Joan Miquel Oliver. Ja per acabar, i havent donat les gracies múltiples vegades durant el concert, van fer pujar un grapat de persones relacionades amb el grup durant tots aquests anys, entre les que van destacar Antònia Font, companya d’universitat i persona que, sense voler, va donar nom al grup.

Tot CONCERTS

Gener Foto. Roger Aran // Totmusicat

Desbordant solidaritat → Eina, Oriol Barri, Obeses, Lluís Bòria (Estupida Erikah), Nyandú, Laia Vehí, Jofre Bardagí, Guillem Riera, Projecte Mut, Pulpopop i Patch omplen la Sala Alfa de solidaritat Pau Planas Bona música i solidaritat van anar agafades de la mà a un Alfa Bar de Gràcia que pràcticament es va omplir en el concert solidari per La Marató que organitzaven conjuntament el Totmusicat i MissAlabama. Dues hores i mitja de música amb fins a 11 grups que van passar per l’escenari i, el que és més important, pràcticament 500€ recaptats per La Marató de TV3, que se celebrava l’endemà.

una versió de Bob Marley que interpretaven en l’època d’Inadaptats, tot deixant pas a Oriol Barri. El cantautor va portar un dels moments més emotius de la nit, quan després d’interpretar “Mateix planeta” va voler tenir un record per a la seva àvia. La Marató d’enguany ha anat destinada a les malal-

ties neurodegeneratives i, per això, el músic va voler relatar la seva experiència tot dedicant el tema a les famílies de les persones malaltes. A continuació era el torn d’Obeses, que es van posar de seguida el públic a la butxaca. “Botifarra amb seques” provocava el primer gran esclat de la nit i “Correm” arrodonia una gran actuació dels osonencs. Foto. Roger Aran // Totmusicat

Tot i la competència del Barça, la sala ja presentava un gran aspecte quan Eina van donar el tret de sortida al concert. El grup hi arribava amb un nou format, només a guitarra i veu, absolutament allunyat del punk a què tenen acostumats els seus seguidors. Tot i això, el grup va convèncer tot versionant “Els companys”, d’Ovidi Montllor –“encara que vinguem en acústic, nosaltres som un grup de punk, i què hi ha més punk que l’Ovidi?”, explicava Álex Vendrell, cantant de la formació només pujar a l’escenari-. La seva actuació la tancarien amb

Tot CONCERTS

Gener Foto. Roger Aran // Totmusicat

Lluís Bòria, cantant d’Estúpida Erikah, posava després un toc més tranquil a la vetllada presentant en solitari algunes cançons inèdites d’un possible nou treball. Combinant anglès i català el músic va fer gala de la magnífica veu que el caracteritza per fer vibrar el públic i deixar el llistó ben alt per donar pas a Nyandú. Els guanyadors del Sona 9 del 2011 hi arribaven també amb un format reduït. De fet, era només en Ferran Orriols, ‘Nandu’, qui pujava a l’escenari. Començant per “Fotos de calaix” el músic va animar al públic a participar de la vetllada, provocant que el caliu fos encara més alt.

Tot i això, Guillem Riera va voler pujar a l’escenari. “Aquesta és una sala maleïda, fa unes setmanes ja hi havia de venir a presentar el disc i vaig haver de suspendre el concert perquè em van ingressar”, bromejava. El cantant, però, no va poder estar-se de cantar un tema. Així doncs, amb una guitarra que li van deixar Projecte Mut i baixant dos tons per no haver de forçar la veu, va poder interpretar el seu primer single, “Deixaré”, davant d’un públic que li va reconèixer el seu esforç per ser present al concert tot i els molts entrebancs amb un sonor aplaudiment.

Arribava la recta final del concert amb uns Projecte Mut que van fer vibrar el públic en tot moment. Començant per “En voler” el grup va voler repassar tres dels seus grans èxits. “Jo tenc una enamorada” feia que la sala en ple s’animés a cantar mentre que “No t’estim” posava la cirereta a una actuació rodona dels eivissencs. Pulpopop eren els següents en pujar a l’escenari i no van deixar decaure les ganes de cantar i ballar d’un públic completament entregat. Amb un nou format –Pau Boïgues ha deixat la banda-, els gironins van ser energia en estat pur provocant el delir-hi, sobretot, amb “La figuera de la saliva”, l’últim tema que van interpretar i que va provocar els esclats de riure dels assistents. El grup també hi va posar el toc reivindicatiu, tot criticant que els grups que participen al disc de La Marató no puguin interpretar les seves cançons i els drets d’autor acabin recaient sobre les grans multinacionals i no sobre la recaptació de la pròpia Marató. El final arribava de la mà de Patch. El grup hi arribava amb format duet i només a guitarra i veu per interpretar alguns dels temes del seu primer treball com “La guerra planejada” o “No hi haurà mai fi per a aquesta història”, que va posar el punt i final definitiu a una nit on més de 100 persones es van donar cita a l’Alfa per recaptar 480 euros que aniran íntegrament destinats al pot de la Marató. Foto. Roger Aran // Totmusicat

La sensibilitat de la Laia Vehí prenia llavors el relleu. La cantant també va apostar per oferir material nou i va presentar un primer tema que només havia ofert en directe a Madrid uns dies abans. El relleu el prenia Jofre Bardagí, que es va llançar a provar un tema del que serà el nou disc de Glaucs i que ha d’arribar a la primavera. El cantant també va interpretar temes de la seva carrera en solitari com “Jo faig cançons”, una de les seves cançons més conegudes i que va tancar la seva participació. Va ser en aquest moment en què els presentadors de l’acte, en David Bueno i l’Uri Mora anunciaven que, finalment, Guillem Riera no podria actuar. El cantant era a la sala però un problema del guitarrista, que no va permetre-li assistir al concert, sumat a una afonia no el permetien actuar.

Tot CONCERTS

Gener

Acousters tanquen la porta a Bescanó → Acousters tanquen gira al Teatre de Bescanó amb un concert per emmarcar Salut Coll El final de gira d’Acousters va ser, des de bon començament, un concert especial i diferent. El grup actuava davant d’un públic molt proper i familiar, que no es va voler perdre la última actuació, i comptava amb col•laboracions molt especials. El teatre era gairebé ple i Marta Pérez anava presentant les cançons i també aquestes col·laboracions, amics i amigues que ja van participar en l’edició del primer disc del grup i que van voler ajudar a donar el toc final de la gira. Ella mateixa va explicar per què era especial aquell concert: perquè tocaven en un teatre, perquè els acompanyaven més instruments del que és habitual i es podien contemplar algunes projeccions i perquè els acompanyava un públic molt fidel. En tot moment es notava la complicitat entre els components del grup i s’entreveia que a dalt de l’escenari també estaven gaudint de veritat.

Tal com ja ens tenen acostumats, van alternar cançons en català i en anglès. Començant per “Principis”, el grup va repassar els temes del seu primer disc, Darrera la porta, i també en va presentat un de nou, “Sola”, –que, de fet, ja fa un temps que els acompanyava en els directes-. Temes com “Els Amants” o “Darrera la porta” –que va servir per donar pas als bisos- van servir per fer vibrar de valent el públic abans de

posar el punt i final amb “Punts de vista”. Des del març de 2012, quan es va editar aquest primer disc, el grup no ha deixat d’actuar i ha anat creixent i agafant confiança dalt de l’escenari. Ara, després de tot aquest temps, deixaran la primera línia per tancar-se i crear un segon treball, que gravaran el febrer i podria arribar a la primavera.

Tot CONCERTS

Gener

L’últim (de moment) → The Mamzelles van oferir a Badalona l’últim concert de la gira de presentació del seu primer disc Roger Aran Dues perruques curtes i una de llarga. Comença el concert, un concert que ja es veu que serà especial. L’últim directe d’una extensa i esbojarrada gira que culmina a Badalona. Mentre el públic, assegut en taules repartides per l’espai, gaudeix de “Save me” l’ambient es va escalfant. És demostra l’evident, The Mamzelles no vol acabar la seva primera gira sense provocar moltes rialles. La nit va de somnis, de somnis per complir; somnis sense complir; i somnis ja realitzats. Des de voler ser Maria Teresa Campos, fins a voler-la matar. The Mamzelles van enllaçant cançó rere cançó entre monòlegs preparats i alguns d’improvisats, i tots van fer riure sense parar al públic.

què Badalona sona com Barcelona pronunciat per un borratxo?” Tot els assistents no poden deixar de riure quan la Mess (l’àlter ego de la Bàrbara Mestanza) recupera la seva perruca habitual després que hagués hagut de començar el concert amb una altra de més llarga, ja que se l’havia oblidat. Tot això, dóna joc a un seguit de canvis de perruques que converteix el moment amb un dels més divertits de la nit.

Tot volent realitzar el suposat somni de la banda que les acompanya, el trio decideix escollir, cadascuna, un dels instruments (la bateria, el baix i el teclat) mentre deixa a la banda cantar “Fucking Vagina”. Aquest moment, aconsegueix collir molts riures del públic acaba amb un seguit de preguntes retòriques que es fan les artistes com: “Per què els músics no se saben la lletra de la cançó després de tants concerts junts?”; “Per què vam fer aquell anunci?” o “Per

Tot i que sempre amb una rialla als llavis el concert també té la seva part emotiva, The Mamzelles baixen de l’escenari i comencen a abraçar al públic un a un. Després juntament amb les artistes, la sala comença a cantar “L’hora dels adéus”. Però encara queda una estona de concert que continua amb la línea més divertida del trio. El concert acaba amb tots drets ballant com borratxos, a petició de les artistes, la cançó “Rimapatxa Western”, i tot seguit la repetició de “Save me” com a bis.

Tot CONCERTS

Gener Foto: Àlex Carmona

Brams tanquen gira a Barcelona Marc Baig The Rayberis i Brams van ser els grups escollits pels Castellers de la Vila de Gràcia de Barcelona per cloure la temporada castellera. L’actuació, que va rebre el nom de “Concert de 9”, va començar prop de les 22:30h amb The Rayberis i va acabar amb el grup berguedà sobre l’escenari. Brams com ja és habitual en aquesta última gira va començar amb “Oferta de Diàleg”, cançó que dóna nom al seu últim disc. A continuació van arribar alguns temes que ja tenen uns quants anys d’història però que segueixen cau-

sant furor, estem parlant d’”Energia”, “Nena de Nicaragua”, “Brindis”,etc. Entremig però, també hi va haver temps per a cançons més recents com ara “Un secret que t’havia de dir” que va ser un dels grans moments de la nit. Després de tanta energia i vitalitat els bergadans van optar per fer com un petit parèntesi interpretant dues cançons que tot i ser més calmades tenen un gran simbolisme: “Quan surt el sol” i “Cap mala pensada”. No hi podien faltar cançons com “Inici de càstig al fetge” o “Dilluns que ve” que juntament amb “President” van provocar l’eufòria generalitzada entre el públic. Però com ja ve passant des de fa temps “Inauguració” va marcar un

Cybee omplen el Music Hall de Barcelona Pau Planas Fa pocs mesos giraven actuant desconnectats a les places dels pobles, però el passat 19 de desembre van omplir la sala Music Hall. Després d’uns anys de picar pedra i de dues maquetes, Cybee han publicat aquesta tardor el seu primer disc de llarga durada i, aquest mes, va arribar el moment de fer-ne la presentació en directe. El grup ja era damunt de l’escenari i, a les portes de la sala, encara hi havia

abans i un després en un concert que ja començava a entrar en la seva fase final. Encara abans d’arribar als bisos, i exercint de bons bergadans, van sonar les dues cançons de la Patum: “La Plaça” i “L’últim tirabol”. I com ja és costum l’actuació va concloure amb “Vull per demà” i “Sóc d’un país”. Va ser un concert elèctric i com sempre molt reivindicatiu, amb algunes referències al referèndum que ha de canviar el futur de Catalunya el pròxim 9 de Novembre. Brams marxa de l’escenari per no tornar fins a mitjans d’abril de l’any vinent, ja que es tancaran a l’estudi per a l’enregistrament d’un nou disc. o “Despullat” anaven sonant en el tram inicial del concert, davant d’una sala entregada. També temes que no han quedat compresos en el seu disc de debut com “Novembre” tenien el seu moment en el repertori. Ja cap a mig concert, “Després” hi posava el toc més acústic interpretada només amb dues guitarres i veu.

seguidors fent cua per entrar al recinte. I és que les ganes de Cybee eren tantes que el grup, fins i tot, va organitzar autobusos des de Sant Feliu del Llobregat per tots els seguidors que no es volguessin perdre la cita.

L’esperit més rocker, però, tornava aviat. El contrast de les dues veus principals es convertia, com és habitual, en una constant i temes com “Eufòria” –on el grup va comptar amb la col·laboració d’un dels productors del disc, Manu Guix- tornava a aixecar els ànims de tota la sala. El concert encarava ja la recta final i ho feia amb cançons com “Camina”, “Última escena” o “Som”, que deixava pas a un únic bis. El grup tornava doncs a l’escenari per repetir “Dos curiosos viatgers” i per tancar el concert de la millor manera possible.

“Podem ser millors” donava el tret de sortida a un concert intens on l’energia es combinava a la perfecció amb moments més íntims i tranquils. Temes com “Dos viatgers”, “La nostra melodia”

Ja a la sortida, última sorpresa per tots els seguidors, ja que els membres de la banda van voler acomiadar un per un tots els assistents tot esperant-los a les portes de la sala.

Tot CONCERTS

Gener

Foto: Rai Molinari

Fins aviat → Mine! es van acomiedar del seus seguidors amb dos concert memorables a l’Heliogàbal Pau Planas Després de 8 anys als escenaris, Mine! han posat aquest mes un punt i a part a la seva trajectòria. El grup va anunciar al setembre una aturada indefinida i, els dies 11 i 12 van oferir a l’Heliogàbal els dos últims concerts. Van ser dues nits d’allò més emotives, en què la banda va voler fer un repàs a tota la seva trajectòria davant d’un públic entregat i conscient que tardaran una bona temporada en tornar a tenir notícies del grup. No serà una aturada definitiva –o això han promès-, però tampoc es volen posar dates. Diuen que han de treure el factor Mine! de la seva equació i això és el que faran. La dedicació ja no podia ser al cent per cent i, per això, han decidit parar màquines. L’aturada arriba, possiblement, en el seu millor moment, i els dos darrers concerts així ho van demostrar. És cert que l’Heliogàbal és un local petit, però les entrades van volar des del primer moment.

El públic volia acomiadar el grup per la porta gran i el grup va estar a l’altura. No van ser dos concerts més, van ser dos concerts únics. “Si ho sabem ens dissolem abans”, bromejava en Bernat Sànchez, ‘Berni’, poc després de començar el concert del dimecres i en veure la rebuda del públic. L’ocasió, a més, mereixia un repertori especial, i així va ser. Van sonar bona part de les cançons de La fi del món, però també hi va haver lloc per fer un repàs als seus anteriors treballs, tant els d’abans com els de després del seu pas pel Sona 9, que va marcar un punt d’inflexió en la trajectòria del grup. No hi van faltar temes d’Un brindis pel nen androide com “Brindis”, “Pastís” o “Els amics de la cigonya” ni d’altres del seu darrer EP com “Bufa el vent de proa”. Ara bé, també hi va haver lloc per recordar els inicis, aquella època pre-Sona 9. Amb la presència d’Oriol Ame-

la, primer baixista i un dels fundadors de Mine! el grup va voler recuperar alguns dels temes de Via Antonieta, el seu primer disc de llarga durada. També hi va haver temps per recuperar un tema de la seva primera maqueta i, fins i tot, per interpretar una cançó del que el mateix Berni va assegurar que era el seu “disc maleït”, El cavall de l’emperador, un disc que va afirmar que va estar a punt de provocar la dissolució de la banda. Tot i això, l’ocasió era especial i el grup va voler recuperar “Amb aquestes ulleres ho veig tot negre”, una de les cançons més potents del seu repertori i que va ser inclosa en aquest treball. Tot plegat, en dos concerts de més d’una hora i mitja carregats de sentiments i emocions tant sobre l’escenari com entre el públic. Mine! ja no tornaran a rodar més fins d’aquí una temporada, però, fins llavors, als seus seguidors de ben segur que els quedarà el bon regust de boca d’un final apoteòsic on la comunió va ser total.

totENTREVISTES

Gener

Mine!

“Necessitem que les nostres vides vagin per altres camins”

Aquest mes de desembre, Mine! han posat punt i apart a la seva trajectòria amb una aturada indefinida. El grup va oferir dos últims concerts a la sala Heliogàbal de Gràcia per acomiadar-se dels seus seguidors. Pau Planas Perquè vau decidir aturar el grup? Txiri: Crec que va ser en algun concert on no vam anar amb totes les ganes del món. Llavors ens vam començar a plantejar que no ho estàvem fent amb prou ganes. Ret: Principalment és que per coses alienes al grup de vegades et trobes amb impediments temporals. Per nosaltres el grup sempre ha estat la nostra prioritat per davant de certes feines, fins i tot. Ara ens trobàvem en una situació en què, tot i que els casos eren diferents per cada un, tots vam entendre que no podíem dedicar al projecte el temps que mereixia. Per fer les coses a mig gas, amb poques ganes i sense poder-li dedicar el temps que li hem dedicat sempre preferim no continuar. Parem i quan l’hi puguem tornar a dedicar cos i ànima ja hi tornarem.

Berni: El millor, però, és que no ens hem rallat, simplement hem notat una petita davallada d’energia. Si parem crec que tornarem a estar al nivell al què volem estar. Ricky: Això, però, no ho he vist en els directes, ho he vist a l’hora d’enfocar un nou disc. Començar a fer un nou disc ara… Necessitem temps de reflexió i de relax. Ret: En la nostra evolució natural ara estaríem preparant un nou treball, sempre hem anat a aquest ritme, però no ens trobàvem amb la situació de començar a pensar en un disc nou amb tot el temps que això requereix. Tots vam coincidir en què ara no podem posar-nos a preparar un disc. Llavors, què fem? Doncs vam decidir parar. Així doncs, teniu clar que és només una aturada temporal?

Berni: Sí, la intenció de seguir hi és, però no hem quedat amb res concret. El que necessitem és treure el factor Mine! de l’equació, necessitem que les nostres vides vagin per altres camins. Aquest plantejament, d’entrada, ja fa que no ens puguem posar uns temps. Necessitem que el grup deixi d’existir. A això se l’hi pot dir aturada indefinida o com es vulgui, però el grup deixarà d’existir i no sabem què passarà en un futur. La idea és tornar, però… Txiri: Potser un dels projectes en solitari és un èxit i ja s’acaba tot… [riures] Berni: No, això segur que no. Per tornar, però, hem de trobar alguna cosa que ens doni la il·lusió. Ret: I les ganes de tocar junts. Són molts anys tocant junts, sortirà natural el trobar-nos a faltar i el voler tornar a quedar per tocar junts, però no ho pots provocar, has de deixar que passi.

totENTREVISTES

Gener

“Per fer les coses a

mig gas, amb poques ganes i sense poder-li dedicar el temps que li hem dedicat sempre preferim no continuar”

“Sempre hem estat

bastant frikis però hem arribat a la gent” Perquè seguireu fent coses en el món de la música encara que sigui lluny de Mine!?

El moment de fer aquesta aturada ha estat un bon moment per fer una mirada al passat?

Berni: Tots seguirem fent música.

Txiri: Jo crec que, conscientment, encara no ho hem fet.

Txiri: Això és inevitable. Fa tants anys que estem en un projecte o altre que crec que ningú de nosaltres seria capaç de renunciar a estar sense fer música ni tant sols dos mesos. Segur que farem coses, ara, ves a saber què… Ret: A més, tots ens dediquem al món de la música. Tots ens guanyem la vida amb l’espectacle, sigui amb el grup o sigui amb una altre cosa, però tot dins el sector. És inevitable trobar-se amb gent, que surtin projectes…

“Molta gent ens

Berni: Jo sí, i del que m’adono és que prendre’ns l’aturada com un final d’etapa serveix per veure que estem molt orgullosos de tot el que hem fet. Sempre hem estat coherents amb nosaltres mateixos, no hem fet cap cosa que ens faci vergonya… Tot el que hem fet sempre ha estat molt tal com raja, sempre ens ho hem cregut molt i mai hem traït la fe que teníem. Aquesta ha estat la clau de Mine!, fer sempre allò que realment teníeu ganes de fer?

diu que ho estem deixant en el nostre millor moment, i potser és veritat”

“Sempre hem

estat coherents amb nosaltres mateixos, no hem fet cap cosa que ens faci vergonya” 42

Ret: Sí. L’altre dia, en una entrevista, ens preguntaven, ‘Perquè, vosaltres que sempre canvieu, no vau decidir passar a un gènere que ja sigui popular?’ i nosaltres vam respondre que el que caracteritza al grup és que en un mateix disc hem jugat a tots els pals. Berni: Sí que tenim, però, una identitat, que és el que hem treballat més. Tenim una manera de fer que ens caracteritza. Aquest grup és com un pacte entre cavallers, tothom té el 25% del pes en tot, en decisions creatives, en els criteris estètics, amb la logística, amb les decisions més empresarials… Una mica per això també hem fet l’aturada, perquè és difícil mantenir això, és difícil que tots estiguem sempre d’acord. Per mantenir això i que segueixi sent pur, preferim

totENTREVISTES

Gener

“Ara ha aparegut

molta gent que han fet el gran drama de la nostra aturada i han posat el crit al cel i jo penso ‘Però tu, on estaves? Si no t’hem vist mai a un concert’“ plegar i tornar quan aquesta realitat sigui molt més potent.

Així doncs, marxeu amb el cap ben alt, no?

Aquesta aturada, doncs, s’ha fet seguint aquest criteris d’unitat?

Ret: Tenim la sensació d’haver fer la feina ben feta, d’haver-ho fet el millor que hem sabut. El que hem fet ho hem fet de veritat, hi hem estat al cent per cent. I clar, això, ho vulguis o no, desgasta.

Txiri: Sí, jo diria que és un consens total, sorprenentment. La resta de consensos costen. Ret: Nosaltres intentem fer-ho tot per consens, tot i que de vegades no tenim altre opció que fer-ho democràtic. Això, però, va ser cent per cent consensuat. Per tant, la decisió de tornar també hauria d’anar per consens absolut? Berni: Hauria de ser així, sí. Tothom té dret a veto i això ho hem tingut sempre clar. Si un no veu clara una cosa no la fem. Durant aquest temps que heu estat als escenaris, què és el que us fa sentir més orgullosos? Berni: Els discos. Txiri: I la feina feta al local. Berni: I d’acabar fent uns directes que crec que han acabat sortint bé. Mai hem arribat a la perfecció que ens hem plantejat però mai l’hem deixat de perseguir. Com hem estat tocant aquests últims dos o tres anys, per mi, és el motiu d’orgull més gran. Hem arribat a fer el que ens havíem plantejat en un principi, que d’entrada no ho sabíem fer.

Berni: S’ha de tenir en compte que al principi cap de nosaltres era cantant. Nosaltres érem cinc i teníem un cantant, però va marxar i vam haver d’aprendre a cantar. El dia que ens vam plantejar això no ho sabíem fer, però ara ho fem de forma prou digne, com a mínim la gent no ens tira tomates. Ret: De vegades, però, potser no ens els han tirat perquè no en tenien [riures]. Quina reacció heu notat del públic un cop anunciada l’aturada? Ret: Dóna la sensació que és la notícia més gran que hem generat nosaltres, segurament més que els discos. Hi ha gent que no s’ha enterat que hem tret un disc però sí que hem parat. Berni: Sí, ara ha aparegut molta gent que han fet el gran drama de la nostra aturada i han posat el crit al cel i jo penso ‘Però tu, on estaves? Si no t’hem vist mai a un concert’. Sigui com sigui, però els últims concert, tot i ser en un lloc petit com l’Heliogàbal, van exhaurir les entrades… Berni: Els últims bolos han anat molt bé. De fet, en general, tots els concerts

d’aquest any han anat molt bé. Molta gent ens diu que ho estem deixant en el nostre millor moment, i potser és veritat. Ret: No hi havia un corrent filosòfic -els romàntics o així- que es suïcidaven quan estaven més feliços o alguna cosa per l’estil? Ricky: Perquè creien que no podrien assumir un major grau de felicitat i que, per tant, no valia la pena viure més. Aquest seria el cas de Mine! Ja no hi ha una felicitat més elevada que la d’aquest últim any? Berni: No, sempre es pot fer més. Nosaltres hem estat allà, ens hem fet un lloc i hem aconseguit un públic. No pleguem perquè no haguem arribat al públic, perquè ho hem fet, que ha estat la nostra gran sort, sempre hem estat bastant frikis però hem arribat a la gent. Teniu una certa por que si un dia voleu tornar als escenaris la gent us hagi oblidat i costi més arrancar la maquinària? Berni: Jo no hi crec en això. Jo penso que en la música el temps funciona diferent. Hi ha hagut artistes que han triomfat amb el seu desè disc. Ricky: Això li pot passar a un grup que es posa de moda molt de cop, un d’aquests bombazos que l’any següent ja te n’has oblidat. Berni: A mi, parar un any o dos no em fa cap mena de por, en realitat, el que importa, és que el disc que facis en tornar el facis el millor possible i que arribi a la gent

totENTREVISTES

Gener

Macedònia

“Nosaltres volíem ser la veu dels nens, que de vegades no s’escolten però també són ciutadans” Fa poques setmanes que ha arribat a les botigues Flors, el segon treball de la tercera generació de fruites de Macedònia. Amb aquest treball, el grup aposta per unes lletres optimistes i unes músiques més complexes que amb l’anterior i obre la porta a la reivindicació nacional. Pau Planas Què hi podem trobar a Flors? Maria: És un disc que, com tots els altres de Macedònia, parla de temes que preocupen i ocupen als nens de primària, principalment. Flors, a part d’això, té un element bàsic que es la felicitat i tot gira al voltant d’això, però també té algunes cançons que no parlen de temes tant bonics com “Tímida” o “Peixos”. És un disc molt diferent a Desperta ja que ens l’hem pogut fer molt més nostre i crec que això es nota bastant. Com funcioneu a l’hora de fer les lletres, sempre les fa en Dani? Carlota: Les lletres les fa en Dani i quan ens les ensenya les fem nostres. Irene: De fet, a l’hora d’aportar idees hem notat la diferència amb Desperta.

Desperta era el primer disc i ens limitàvem a fer el que en Dani ens deia. Ara ja ens portem les cançons més cap al nostre terreny i, de vegades, li diem a en Dani de canviar coses. Ja li portem una mica la contrària.

Paula: A més, amb “Sr. Wert”, el que volíem era buscar una via més de reivindicar la immersió lingüística. Nosaltres volíem ser la veu dels nens, que de vegades no s’escolten però també són ciutadans i se’ls ha d’escoltar.

Paula: A més, en aquest disc les melodies van d’aguts a greus molt ràpidament.

Des d’alguns sectors s’ha dit que heu estat manipulades per fer aquesta cançó. Us heu sentit manipulades?

A més, a Flors hi incorporeu també, per primer cop en el grup, temes reivindicatius…

Sara: La veritat és que no, nosaltres estem d’acord amb això. És la nostra llengua i és el que volem defensar.

Irene: De fet, no hem deixat de fer la temàtica Macedònia, és a dir, temes que ocupen i preocupen als nens. Sí que hi hem posat temes més actuals com la cançó “Sr. Wert” o algun més reivindicatius com “Cavaller capturat”, però no hem deixat de fer el mateix que fem amb les altres cançons: explicar alguna història que els pot passar als nens de primària, no té més.

A més, n’heu presentat un videoclip molt especial amb col·laboracions de luxe. Com va anar la gravació?

Maria: Nosaltres estem molt i molt contentes d’haver pogut treballar amb tots aquests artistes que nosaltres seguim i admirem. Va ser molt bonic. A més, vam poder estar amb nens, que la nostra generació encara no havíem gravat cap

totENTREVISTES

Gener

“Sí que hi hem posat temes més actuals o més reivindicatius però no hem deixat de fer el mateix que fem amb les altres cançons: explicar alguna història que els pot passar als nens de primària, no té més”

videoclip amb nens. Ens ho vam passar molt bé i crec que això es veu al videoclip. De totes cinc, qui és la que més mana? Irene: Jo crec que totes tenim aquest punt de lideratge. Macedònia també busca això, saber parlar davant les càmeres, fer entrevistes… Sara: Sí, no podem tenir por a ser arriscades. Quina és la cançó que us agrada més de Flors? Maria: M’agraden totes. Puc parlar, per exemple, de “Cavaller capturat”, que és una d’aquestes cançons que parlàvem abans. Crec que la lletra deixa bastant clar el que volem dir. Parla d’un cavaller que està empresonat fora de la seva terra i que desitja tornar-hi. Carlota: A mi una cançó que m’agrada molt és una que es diu “Un, dos, coop!” que parla de la cooperació i del treball en equip. Paula: A me m’agrada molt “Tímida” perquè és una cançó amb què em sento identificada. Quan vam començar amb Macedònia jo era bastant tímida. Fer entrevistes, sortir a la tele i tot això em costava moltíssim, però gràcies al grup això ha canviat molt. Irene: Una cançó molt divertida i que també m’agrada molt és “Pesada” que parla de totes aquelles mares que es paren amb tothom a xerrar pel carrer mentre els nens esperen amb cara de fastig i ganes d’anar cap a casa.

Sara: A mi m’agrada molt “Invasió”, que és un tema que ha fet l’Andrés, el guitarrista i que parla d’un nen que està a la panxa de la mare i que prepara una invasió per quan surti. És fàcil combinar la música i els estudis? Maria: Sí que treu una mica de temps això d’anar a assajar o fer actes. Per fer aquesta entrevista, per exemple, ens hem hagut de saltar les classes. Però des del grup sempre intenten no topar amb horaris escolars. Per exemple, assajem els dissabtes. En setmanes d’exàmens sí que costa més perquè el grup treu bastant temps, però si t’organitzes es pot fer tot bé. Manteniu el contacte amb les antigues generacions del grup? Sara: Amb l’antiga generació vam estar sis mesos juntes i ara continuem quedant algun dia i ens anem veient. El canvi de generacions fa que el projecte de Macedònia sempre estigui viu, no? Dani: Sí, hi ha molts grups que quan fa 10 o 15 anys que estan en solfa perden la il·lusió del principi. En canvi, en el nostre cas, és com si el grup tingués dos anys. L’energia sempre és la del principi i quan, als cinc anys, comença a baixar renovem les noies i el projecte retroba la força. Això també renova a la part de Macedònia, els músics, que sempre formen part del grup?

Dani: Sí. L’estil de Macedònia és molt marcat, però dins d’un mateix estil arrisques més o menys en funció de les noies. El primer disc que vam fer amb elles era molt lineal, en canvi en aquest, com que ja les coneixíem més i ja sabem com canten hem pogut arriscar i pugem i baixem més. Tot això pels músics és un al·licient. Hem de conèixer les noies per després poder provar coses noves sense sortir del guió marcat de Macedònia. Un moment dur deu ser quan, al cap de cinc anys han de marxar, no? Dani: És un dels moments més bonics i més durs del grup, tant per elles com pels músics, les famílies… El que passa és que es molt ambigu perquè sí que hi ha el dol de les que marxen, però per altra banda hi ha cinc famílies amb unes ganes terribles de continuar. És una època de riure i plorar constant. Vosaltres, com veieu el moment aquest de deixar el grup? Sara: Nosaltres, d’aquí a tres anys, ens voldríem seguir dedicant al món de la música, però també volem continuar estudiant. Irene: Ja sabem que d’aquí a tres anys pleguem i ja estem mentalitzades. Som conscients que quan pleguem ens haurem de posar a treballar perquè ara, estant a Macedònia, estem acostumades a rebre sempre un “sí” i quan pleguem de Macedònia els “no” començaran a arribar i hem d’estar preparades

totENTREVISTES

Gener

Foto: Javier Rivas

Cris Juanico

“Hem creat un estereotip de les nadales molt reduït”

Aquest Nadal, Cris Juanico ha presentat Un món de nadales, un disc on fa un recorregut per tot el planeta de la mà de les cançons de Nadal Pau Planas Com va sorgir la idea de fer un disc de nadales? Aquest disc el vaig començar a gestar fa més d’un any. Ens van convidar a cantar a un festival de nadales de Terrassa i en qüestió de 10 dies vam haver de preparar un repertori. La gent ens va esperonar, llavors, a gravar un disc de Nadal, però jo vaig pensar que estaria bé poder torbar un fil conductor que ha estat aquest viatge pel món. A partir del mes de maig hi vam començar a treballar i al juliol vam estar gravant. Es va fer difícil gravar nadales en ple estiu? Home, imagina a ple juliol gravar, a Menorca, “Fum fum fum”. És dur, molt dur. Sort que entre hores podíem fer algun bany. La temàtica és molt concreta i preparar-ho quan estàs pensant amb Sant Joan i totes les revetlles d’estiu és realment complicat.

És a dir, tot aquest 2013 ha estat Nadal per tu, no? La veritat és que hi he pensat molt. Ara bé, descontextualitzar les nadales també va molt bé per donar-li tocs i aires diferents i vestir-les d’una altra manera, sense tenir la influència dels anuncis de la tele, els torrons, el cava… Ha estat fàcil de fer totes aquestes versions? El més difícil és fer la tria. Les versions van sortint al desfilar les peces originals per cercar una altra armadura. I perquè t’has acabat decidint per aquestes 13 cançons? A mi fer les coses perquè sí no és el que més m’agrada. Volia investigar i intentar saber que es canta per Nadal a altres indrets del món. Així doncs, aquesta tria vol mostrar algunes de les peces més conegudes a Catalunya però també d’altres del País Basc, de Galícia, d’Àustria, de Sicília, d’Amèrica del Nord i del

Sud i, fins i tot d’Àfrica. No n’he trobat cap a l’Àsia per una qüestió cultural, ja que el cristianisme hi va arribar més tard i les nadales són agafades d’altres indrets i traduïdes als seus idiomes. Traduir totes aquestes nadales del món al català ha estat difícil? No, és un exercici que m’agrada fer. Algunes ja estaven adaptades al català i d’altes s’ha hagut de fer l’adaptació, però és un exercici molt interessant des del punt de vista lingüístic. S’ha de buscar el vocabulari per expressar allò que creus que estan dient. T’arriba una peça amb un altre idioma, en fas una traducció literal, després li busques el sentit i has de trobar la manera que s’entengui el mateix que entén allà. Per mi això és un exercici que va més enllà de la traducció en si. És una altra manera d’aprendre, fins i tot. Amb quina et quedes de totes les nadales que hi ha al disc? N’hi ha moltes que tenen alguna cosa. Una que m’ha cridat molt l’atenció,

totENTREVISTES

Gener

Foto: Javier Rivas

“El que pretenc

amb aquest disc és una renovació de la sonoritat de les nadales” però és “Cholito”, una cançó peruana que vaig descobrir amb la veu de Maria Dolores Pradera i que explica com es celebra el Nadal a 4.000 metres d’alçada. Allà no mengen torró ni veuen cava, sinó que veuen Piscón, que és un licor de molta graduació, masteguen coca, toquen el tambó i la kena… El Cholito està molt content perquè és Nadal, però molt trist perquè ha descobert que el nen Jesús no va néixer al Perú. Això ho vaig trobar genial, ja que la innocència del noi es reflexa en la nadala. Creus que les nadales van perdent tradició? Potser tots les avorrim una mica, però potser pel fet de sentir aquell fil musical constant que sentim pels carrers i pels grans magatzems en què sempre sona una mateixa tipologia de nadales. Hem creat un estereotip de les nadales molt reduït i el que pretenc amb aquest disc és una renovació de la sonoritat de les nadales. Com a qualsevol altre gènere, se li pot fer una reinterpretació. El fet d’agafar cançons tradicionals i renovar-les ja ho havies fet anteriorment amb Memòria…

Sí, anar més enrere és una bona manera de conèixer fins on pots arribar. És un exercici que crec que tots els músics estaria bé que féssim ja que per esdevenir una mica original hem d’intentar buscar les nostres arrels. Les cançons que transcendeixen són les que tenen una arrel molt clara. Ara bé, les cançons del disc Memòria eren tradicionals i populars, de transmissió boca orella. Amb aquest disc de nadales no només hi ha peces populars, també n’hi ha d’origen culte. “Aclarida. Beneïda” és un himne sicilià que és en llatí i és un cant gregorià, la transmissió ens arriba per escrit. Ara bé, sí que és cert que no deixa de ser tradicional, ja que jo considero tradicional tot allò que és tradició cantar-ho. Què penses si algú et diu que ets el crooner català? No me sent estrany. Ara bé, revisar les nadales, per exemple, a Estats Units ho fan moltíssim i no només els crooners. Hi ha molts músics de música pop, de rap o de hip-hop que versionen nadales de forma habitual. Dit això, sí em diuen crooner potser sí que m’ho he buscat una mica, però no m’hi considero. Jo

“És un disc on

qui esperi trobar nadales les trobarà i les reconeixerà, però també sorprendrà el contingut, el com s’enfoquen i això és el que buscava” 47

sóc un pencaire, una persona que li agrada molt fer les coses amb cara i ulls i fer-les amb una motivació i una perspectiva que pugui tenir un recorregut. Hi ha bones nadales en català o per això has volgut traduir-ne d’altres indrets? N’hi ha de molt bones. Ara bé, probablement és un gènere que hem d’enriquir. A més, en les cançons tradicionals l’origen és dubtós. “El tamboriner”, per exemple, jo pensava que era una cançó espanyola i no ho és. És una melodia Txeca que cap als anys 40 una pianista americana la va harmonitzar i hi va posar una lletra. Als anys 50 una sèrie americana en va fer una versió i allò va ser el que va disparar aquesta versió i en Raphael en va fer una adaptació que es va fer molt popular. Ara bé, s’ha adaptat a moltíssims idiomes. En aquest temps t’has convertit en un autèntic expert en nadales, com ho has fet per anar trobant tota la informació? Hi ha una sèrie de llibres de nadales que aporten els orígens, però a través

totENTREVISTES d’Internet també he trobat molta informació. He anat buscant diferents fonts per veure si coincidia el que anava trobant i, poc a poc, vaig anar construint la informació. Com van anar les col·laboracions? En principi era un disc per trio i veu, però com que al juliol ja ho teníem tot fet vam pensar de posar-hi alguna col·laboració. Així doncs, vaig pensar amb la Núria Feliu, amb qui fa molt temps que ens coneixem i ens devíem una col·laboració que no acabava de trobar el projecte on fer-la. Això en va anar portant d’altres. Aquest era un projecte on els col·laboradors es podien sentir identificats. Per exemple, si a la Núria li dius de fer el “Dimoni escuat”, que és una cançó que coneix i se la pot fer seva dins la proposta que jo li faig. Totes aquestes col·laboracions no fan més que ampliar la paleta de colors, que ja de per si era molt àmplia.“Totes

Gener

“Volia investigar

i intentar saber que es canta per Nadal a altres indrets del món” aquestes col·laboracions no fan més que ampliar la paleta de colors, que ja de per si era molt àmplia.

poses un “Fum fum fum” o un “Dimoni escuat” les reconeixen de seguida i encara els emociona més perquè és com conèixer una cosa nova però que poden reconèixer. Aquest disc, però, no va dirigit només a un públic infantil, però, no? Pot anar dirigit a totes les edats. Probablement els nens són els que més il·lusió hi posen amb el Nadal, però el disc està enfocat a tots els públics.

Quina rebuda has notat per part del públic?

Aquest Nadal l’estàs passant amb furgoneta, però a partir del dia de reis, què t’espera?

La gent ha respost molt bé als concerts. És un disc on qui esperi trobar nadales les trobarà i les reconeixerà, però també sorprendrà el contingut, el com s’enfoquen i això és el que buscava. Una cosa que no té ni trampa ni cartró és la reacció dels nens i si els

M’espera el buit. La veritat és que tinc altres coses en ment. Provablement pararem una mica perquè a partir del mes de setembre ha estat un no parar i a partir del gener descansarem. Ara bé, això d’estar parat gaires dies no ho sé fer, o sigui que ja pensarem coses noves.

Foto: Javier Rivas

Nadales entre amics → La Sala 2 de l’Auditori de Barcelona es va omplir de l’esperit nadalenc de Cris Juanico que hi va presentar el seu nou espectacle molt ben acompanyat. L’ocasió era especial i el música va voler convidar a bona part de les persones que havien col·laborat en el disc. P. Planas “Fum fum fum” donava el

tret de sortida a una hora i mitja de viatge a través de Nadales de tot el món revisitades i adaptades a les sonoritats més actuals. Després d’un pas per Euskadi amb “L’Olentzero”, arribaven els dos primers convidats. El cantautor Pau Alabajos i David Serra (Projecte Mut) pujaven a cantar “El desembre congelat”. Les col·laboracions s’anaven succeint i la lleidatana Meritxell Gené feia duet amb Juanico per interpretar la nadala gallega “A la noneta nona”, en un dels moments de tendresa d’una nit carregada d’emocions.

Una de les col·laboracions estrella no va ser altra que la de Núria Feliu tot interpretant “El dimoni escuat”. La de Sants, juntament amb Dolors Boatella, va deixar bocabadat el públic i el propi Cris Juanico. “Quina dona, com omple l’escenari…” reflexionava el menorquí just després de la seva intervenció. Marta Elka posava a continuació la veu a “El bon jesuset” deixant pas a una de les peces més destacades del repertori, “Cholito”, una nadala d’origen peruà. Ja a la recta final, Josep Lluís Pons posaria la trompeta en alguns temes

com “El tamboriner” i el Cor Jove de l’Orfeó Català pujava a l’escenari per acompanyar el tema “Ves-hi des de la muntanya”. “Quan somrius” una cançó que ja és un himne del Nadal a Catalunya deixava pas els bisos, que s’iniciaven amb “El cant dels ocells”. “Aclarida, beneïda” i “Blanc Nadal” donaven pas, llavors, al punt culminant del concert, quan tots els convidats – amb l’única excepció de Núria Feliutornaven a l’escenari per interpretar de nou “Fum fum fum” davant d’un públic que, tot i no omplir la sala, va acomiadar dempeus el cantant.

totENTREVISTES

Gener

Verd i Blau

“Intentem que a les cançons hi hagi un missatge, un rerefons per definir què és el que podem fer perquè les coses vagin millor” Verd i Blau és una formació que es caracteritza per unes cançons càlides i naturals que volen submergir, a qui les escolti, en un mar de molta sensibilitat. Tocar l’horitzó és el títol del seu segon disc que, amb uns aires de pop-jazz, no vol deixar indiferent a ningú. Aquest és l’objectiu de la formació, canviar el món per fer-lo millor. En parlem amb l’ànima del grup, Vic Moliner. David Bueno Com ha estat l’experiència de treure endavant aquest segon disc del grup? Doncs collonuda. Molt intensa i molt llarga, també. Fer un disc és un procés molt llarg que ha costat molta feina. Concretament, vam començar fa un any, fins que a mitjans de novembre el vam publicar, i a finals d’aquest mateix mes vam presentar-lo públicament. Finalment, ja el tenim. Des de què vam començar a composar les cançons ens ha portat any de feina. Ha estat un procés genial i molt gratificant.

l’Adrià Plana. I, finalment, hi ha una desena cançó que és com un petit interludi d’un sol minutet, només instrumental, i que també és de l’Adrià Plana. Quina és la teva font d’inspiració per fer tot això?

Jo no diria que ha estat difícil. Composar per mi sempre és un procés molt laboriós. Sóc molt perfeccionista i li dono moltes voltes a les coses. Tot plegat, és qüestió de tenir temps, organitzar-se i tenir clar de cap a on portar cada cançó, pensar en la globalitat del disc decidint cap a on anirà cada cançó, i anar-ho treballant fins que el resultat et satisfà, tant a nivell musical com de text.

Bàsicament experiències vitals, que poden ser més profundes, com per exemple “Tocar l’horitzó”, que és una metàfora sobre la vida, en general, sobre la idea que l’horitzó és una cosa inabastable però és el motor que ens fa seguir caminant dia rere dia. Després hi ha altres cançons, com “Trens perduts”, que estan basades en una experiència personal molt fortuïta, d’un dia, d’un tren perdut. I, a partir d’aquí, començo a fer una història més literària. Hi ha una cançó d’amor, altres que estan inspirades en coses que veig al meu voltant... Hi ha una mica de tot. La frase que més m’agrada per definir la música que jo faig i la de Verd i Blau és “Música i paraules per un món millor”. Sense ser pretensiós però així és com jo penso la música. Sempre intento que en les cançons hi hagi un missatge, un rerefons per definir que és el que podem fer perquè les coses vagin millor.

Les composicions totes han estat a càrrec teu?

Per tant, creus que amb la música es pot canviar el món?

Les cançons pròpies són set de les deu que formen el disc. A més, hi ha dues que són versions, una feta per mi mateix i l’altre per

M’agrada pensar-ho així. Jo em dedico a la música amb aquest objectiu. M’agrada pensar que les persones dediquen un

Ha estat difícil el procés compositiu d’aquest disc?

temps a fer les coses, i és per fer un món millor. És evident que un professor pot canviar el món a través del que ensenya als seus alumnes, un metge pot fer-ho i a mi m’agrada pensar que amb la música també. Almenys, amb mi ho ha fet. La música és un element de canvi brutal. Musicalment, què hi trobarà la gent que escolti aquest nou treball? En termes generals, i a nivell conceptual, és una evolució del que va ser el primer disc, una barreja de música i paraules, de pop i jazz. Abans, en el primer disc, definia la música com jazz-pop i ara ho faig, en aquest segon, com a pop-jazz. I és que, sens dubte, ara hi ha més pop que jazz en el disc. Ara tot està més controlat, la cançó està en el nucli del discurs, hi ha algunes improvisacions molt curtes. A nivell d’arranjament, sí que hi ha la part més jazzística però està molt més al servei de la cançó. Com deia, hi ha set cançons originals però també dues versions. Ens agrada versionar cançons d’artistes de referència i, en aquest cas, hi ha una de Ben Harper i una altra de The Wood Brothers. Voleu trencar l’estereotip i deixar clar que els joves també poden fer música jazz? Sí, i tant, sens dubte. No només era encarat als joves, però quan jo vaig començar aquest projecte tenia la voluntat de dir, a mi m’agrada el jazz, l’he estudiat i l’he es-

totENTREVISTES

Gener

“Abans, en el primer disc, definia la música com jazz-pop i ara ho faig, en aquest segon, com a pop-jazz, i és que, sens dubte, ara hi ha més pop que jazz en el disc”

coltat des de petit, doncs perquè no barrejar-ho. Fer arribar al públic cançons vestides de jazz, que sembla que és una música que potser no està a l’abast de tothom. Però sí que ho està. Era una mica la meva creuada, barrejar-ho i fer quelcom de fàcil escolta però que hi hagi tot aquest background, tota aquesta profunditat. Per què a la gent li costa entendre que es pot fer jazz en català? És una bona pregunta. Jo, al principi, em vaig trobar amb opinions d’aquest tipus: “Hi ha música que no es pot cantar en català”. I, després, les opinions tendeixen més a dir: “A mi no em surt fer aquest tipus de música en català”. La meva experiència és, a mi m’agrada una música i jo parlo una llengua que és el català. Per tant, ni hem plantejo si es pot o no... Ho faig i llestos! És la meva forma d’expressió, a través de la música que sento i la llengua que sento. Entenc que hi hagi gent que, pels seus processos i per com composa la música, li costa més dissociar que un tipus de música soni en una llengua determinada, per fer-lo en una altra. Vosaltres definiu el vostre projecte com a vital i optimista, que es caracteritza per la naturalitat i l’espontaneïtat... Sí, l’optimisme i la vitalitat no és quelcom que em surti de forma conscient però surt així, sobretot en aquest segon disc. En el primer, hi havia més cançons en tonalitats menors i en aquest segon disc, totes menys una són majors, sense buscar-ho. També és fruit d’un moment vital, un disc fet des de l’optimisme i la tranquil·litat. D’altra banda, la vessant més jazzística està condicionada al fet que som tots músics que toquem junts, gravem junts, interactuem,

està molt viva la música i això és que li dóna aquest punt de naturalitat. El disc també compte amb la veu de la Judit Neddermann, que encaixa a la perfecció amb totes les composicions. És per la seva veu tan càlida? Sí, i tant. Una cosa que també m’agrada explicar del disc és que, com que ja ens coneixem molt els cinc ja que no només toquem junts a Verd i Blau, també ho fem en altres projectes, he fet el disc molt pensant en cadascun d’ells, en què podien aportar, com sonava cadascú o com sumava a la meva música. I, en el cas de la Judit, és molt evident. Quan jo penso les cançons de Verd i Blau, m’està sonant la seva veu al cap, els seus girs melòdics, el seu timbre... Vull dir que, evidentment, m’agrada pensar que estan a mida per ella i la Judit també ho pensa. Així que genial. És fàcil fer música actualment? És fàcil fer-ne, perquè és el que ens apassiona més, però no és fàcil viure’n. Has de trobar l’equilibri entre les dues coses. Perquè jo vull viure d’això, no vull treballar de res més, perquè és el que m’agrada i sé fer. Per tant, no hi penso renunciar. Llavors has de trobar l’equilibri entre fer les coses que t’agraden però també guanyar suficients diners per sobreviure. I sí, aquest equilibri és difícil però si fas el que t’agrada, amb tot el carinyo del món, i no necessites molts diners per sobreviure, de moment s’aguanta. Com porteu les cançons sobre els escenaris? A mi m’agrada que en els directes hi hagi molts contrastos. En el disc, les cançons

estan allí al mig, sense que hi hagi molts sons forts, fluixos o agressius, en el directe busquem molt més els contrastos, també hi ha una part escenogràfica important. El concert va canviant d’escena. Al mig del concert ens quedem en acústic, després apareix el contrabaix, passen coses... Té un punt teatral i de fil conductor interessant. A més, són concerts relativament curts, d’una hora, on passen coses ràpid. M’agrada que sigui així, és com una cosa molt concreta, com una obra de teatre. No hi ha descansos, ni moments que mirem al terra. Tot està pensat de principi a final, mil•limetrat, perquè és un espectacle escènic per davant de tot. Quina ha estat la rebuda del públic, de moment? Molt bé. En els tres concerts que hem fet, han estat fantàstiques. Bones crítiques. A la gent els ha agradat. S’han sorprès per la vessant del directe més escènica. Fins ara no ho havíem fet. Jo hi havia estat pensant molt amb uns col•laboradors, la Sandra Prat i l’Andreu Fàbregues, que és van encarregar de l’escenografia i la il•luminació. Volíem fer un show molt pensat de principi a final, i molt treballat. I això és el que va sorprendre més. Deies que en aquest segon disc seguiu la línia del primer que vau publicar? A nivell musical, hem intentat seguir la mateixa línia, de forma natural ha evolucionat. Hem utilitzat la figura del productor, l’Adri González, que ha fet que tot sonés més pop, concret, més treballat, més polit, estètic i unitari. Sí que és una continuació natural.

totENTREVISTES

Gener

Kulyela

“Potser l’electrònica en català no és molt usual però és possiblement això el que ens va motivar a fer-ne” El compositor i productor Ramir Martínez acaba de presentar Control, el seu nou disc sota el seu alter ego electrònic Kulyela on, per primera vegada, aposta pel català acompanyant-se de Paula Sendim a la veu. Pau Planas Com és que apostes pel català amb Control? Fins ara Kuyela era un projecte únicament instrumental però en aquest treball vaig voler fer un pas endavant i fer-ho vocal. La idea inicial era posar-hi diferents cantants però al final em vaig quedar amb la Paula Sendim i vam decidir trobar-li l’encaix. Potser l’electrònica en català no és molt usual però és possiblement això el que ens va motivar a fer-ne. Ella es va sentir còmode amb aquesta proposta electrònica? Cal pensar que ella ja venia d’altres projectes. Va començar amb música bastant intensa, hardcore, i fa uns quants anys ja va estar col·laborant amb un DJ. L’electrònica no era una

cosa que li vingués de nou, per tant, no va ser molt difícil trobar-li l’encaix. Perquè no hi ha gaire electrònica en català? Doncs no ho sé. Potser ens ha vingut amb molta influència de fora, amb molts productes que venen d’altres punts del món i a nivell català no hem tingut gaires referents.

“Control és

una reivindicació personal, recupero el control de les coses i vaig a fer el que crec que s’ha de fer” 52

Creus que actualment l’electrònica en català va en augment? Penso que s’anirà normalitzant el fet d’incloure el català en la música electrònica. Ara potser encara no és molt freqüent, però arribarà un moment en què ja no serà una novetat. Hi ha prejudicis cap a l’electrònica en català? El problema principal és que el caràcter monosil·làbic de l’anglès permet fer el que denominem ganxos. Els temes d’electrònica no acostumen a ser una gran cançó cantada, hi ha una sèrie de frases curtes que els DJ’s van introduint. En aquest aspecte, nosaltres vam intentar fer una mica el mateix aprofitant que el català també és molt monosil·làbic i això es pot fer.

totENTREVISTES

Gener

“Ens ha vingut

amb molta influència de fora, amb molts productes que venen d’altres punts del món i a nivell català no hem tingut gaires referents.”

Perquè vas decidir titular-lo Control, el nou treball?

Quin ha estat el procés d’elaboració del treball?

Podríem dir que obeeix a una evolució personal. Jo fa uns anys estava amb una sèrie de compromisos, estava amb una discogràfica i tenia uns projectes en què no podia desenvolupar totes les idees que tenia. En aquest aspecte Control és una reivindicació personal, recupero el control de les coses i vaig a fer el que crec que s’ha de fer.

Fonamentalment és un disc de laboratori causat per l’experiència que tinc en el món de l’electrònica. A part de produir música també sóc professor de l’escola Microfusa des de fa molts anys. El que he intentat amb Control és intentar integrar en un disc de cançó una sèrie d’elements que utilitzo habitualment com poden ser els sintetitzadors, els ritmes...

Quines han estat les influències per Kuyela? Sempre m’ha tirat molt els ritmes trencats, el hip-hop, el breakbeat, el drum’n’bass, el dubstep... Això és el que a mi em motiva per fer aquest projecte.

“El que he intentat

amb Control és intentar integrar en un disc de cançó una sèrie d’elements que utilitzo habitualment com poden ser els sintetitzadors, els ritmes...”

Creus que l’aposta de Kulyela va dirigida al gran públic o és una aposta més alternativa? Està concebuda per donar resposta als dos tipus de públic. Temes com “Control” són més electrònics i, potser, més difícil per algú que no està habituat al gènere, però temes com “Amb els meus ulls” o “Res més” són temes que, tot i estar vestits amb l’electrònica, podrien ser perfectament temes pop. Els concerts com seran? Molta gent em diu que jo sóc DJ i no és el cas. Tothom associa l’electrònica amb una persona punxant amb uns plats, però la tecnologia ha anat canviant. Ara els directes o les actuacions es poden dur a terme d’una forma molt més semblant al que seria un concert convencio-

nal. Jo el que porto són una sèrie de dispositiu que toco en directe, no és que estigui amb plats posant les cançons una darrera l’altre, que això seria una sessió. A més, en els directes també va la Paula i podem fer un directe més convencional, per dir-ho d’alguna manera. A la teva carrera musical també has llençat el teu propi segell discogràfic i t’has encarregat de la producció de molts treballs... Sí, en el cas del segell, vaig començar amb un primer projecte i arrel d’allà vaig decidir muntar el segell tant per desenvolupar la meva pròpia carrera personal com per gent que jo pensava que havia de tenir una oportunitat. Pel que fa a les produccions és una cosa que va venir amb el segell, ja que també m’encarregava de la producció artística. Com que tenia relació amb alguns grups de l’escena independent d’aquell moment, una cosa va portar a l’altre.

“Tothom associa

l’electrònica amb una persona punxant amb uns plats, però la tecnologia ha anat canviant”

Disc de la SETMANA

Gener

Cybee comencen un llarg futur

“Un àlbum molt

esperat que no ha decebut als seus seguidors i que ha sorprès a molts per la seva profunditat i qualitat”

Uri Mora Els Cybee debuten en el panorama musical amb un disc que ve carregat de sorpreses i optimisme. En aquest primer àlbum utilitzen com a nom el mateix que el del grup: Cybee, amb el que busquen desmarcar-se una mica del fenomen pop-adolescent. La maquinària de Cybee ja està en marxa. Després d’uns quants anys de treballar i de girar per pobles i ciutats de tots els formats possibles, de fer una maqueta i de fer-se un lloc en el panorama musical català, el grup de Sant Feliu publica la seva primera obra! Un àlbum molt esperat que no ha decebut als seus seguidors i que ha sorprès a molts per la seva profunditat i qualitat. Un disc molt potent, molt enèrgic, molt sincer i amb molta molta força. Normalment quan els components del grup són rondant la vintena d’edat ja es cataloguen com a pop-adolescent, fins i tot abans de fer-hi una escolta al seu material. Cal fer sols una repassada ràpida a aquest disc per comprovar que són diferents a aquest fenomen emergent. Fan coses especials, musicalitats dignes de grups consolidats, amb varietats d’estils, però amb un so molt madur i treballat. Respecte a la seva maqueta, Tot aquest temps, on ja apuntaven maneres, hi

ha un salt qualitatiu molt important, i amb aquest treball han anat a la recerca de nous estils que hi trobem a temes com “Dos curiosos viatgers”, amb arrels de grups com Mumford and Sons, o “Com animals”, dos temes completament diferents musicalment parlant. Abans de descriure en paraules l’estil musical que engloben, on segurament no els descriuria en la seva plenitud, ja que tot això és molt relatiu, us recomano que els hi feu una escolta per donar-vos compte de la riquesa i diversificació de sonoritats que desprenen. Pel que fa a les lletres els mateixos entesos que els englobarien en la corrent de pop-adolescent dirien que són lletres adolescents, sense gaire rere fons, abans i tot que escoltar o llegir el que diuen. Doncs bé, les lletres i la temàtica de les cançons són sorprenentment treballades, on es parla de moltes coses diferents i on trobem temàtiques com el fet d’anar catxondo, animar una persona propera, l’amistat, el recordar un amor passat o la tràgica mort d’un company. Veiem així la heterogeneïtat de les temàtiques de les peces que trobem en aquest primer treball. Un altre tema molt enriquidor dels Cybee és la barreja de veus que utilitzen, la del Nil Moliner i l’Aleix Martí, dos veus clarament diferents

que depenent del estil o temàtica de la cançó en sentim una o una altre (o les dos juntes), creant així que cada tema tingui una atmosfera diferent i que cap sigui una repetició de l’anterior. Un altre punt a favor d’aquest conjunt de quatre amics santfeliuencs és el bon rotllo que transmeten. Es nota que són feliços fent cançons i que les gaudeixen totes i cada nota, i això s’encomana moltíssim. Amb vídeos divertits, auto-promocions treballades i somriures, molts somriures, converteixen als Cybee amb no només un grup de música, sinó amb tot una teràpia contra l’ensopiment. Això també es noten en els temes que fan, i sobretot sobretot en els seus directes, que són tota una festa. És tot un goig veure com les noves generacions surten amb tanta qualitat, tot un indici que la música feta a casa nostre està molt viva i seguirà estant-ho durant molt de temps. Tindrem Cybee per anys, i amb moltes ganes que així sigui. M’atreviria fins i tot a dir que es convertiran en un dels grups més importants del nostre panorama, ja veureu, tenen qualitat i ganes de sobra. Cybee engega màquines, i ho fa a tota velocitat! Que no baixin les revolucions!! Que no s’aturi la Música!

Disc de la SETMANA

Gener

El disc que no pot faltar aquest Nadal

“Un disc amb

cançons molt variades i d’estils molt diferents, un disc per tots els gustos, per a grans i petits, que us farà passar a tots un Nadal ben musical” Glòria Noguer Ara ve Nadal / matarem el gall / i a la tia Pepa / li’n darem un tall”. Sí, ho reconec: M’agraden les nadales de rima fàcil i melodia copiosa. Suposo que m’evoquen a una infantesa dolça, en la que un any el Tió em va cagar un cassette de nadales cantades per una coral infantil qualsevol, un cassette que posàvem a totes hores (fins i tot quan no era Nadal). Però també hi ha gent que no li agraden les cançons tradicionals, prefereix les reinvencions que no parlen ni de pastorets ni de Betlem. Ja fa uns quants anys, John Lennon sorprenia amb el “Happy X-mas (war is over)”, una cançó que feia Nadal però alhora tenia una forta càrrega de crítica social. Amb el pas dels anys s’han anat creant nadales a tot arreu del món amb sonoritats més actualitzades, i el nostre país no n’ha estat cap excepció. Era l’any 2000 quan va aparèixer el primer disc Altres cançons de Nadal i enguany arriba ja la 5a edició d’aquest clàssic nadalenc, sota la direcció artística de Miquel Abras. La carta de presentació és el tema titulat “Quan somrius” de Josep Thió, que ja obria el primer disc Altres cançons de Nadal, i que ja s’ha convertit en tot un himne de la categoria del “Fum, fum, fum”. I és que ha estat una de les cançons de Nadal més cantades a les llars catalanes en la última dècada, i no crec que hi hagi un sol nen que no hagi interpretat aquesta cançó

en el festival nadalenc de la seva escola. Si en aquella antiga versió hi apareixien artistes de la talla de Lax’n'busto, Glaucs, Van de Kul o Cris Juanico entre altre, en la nova hi podem trobar els músics més populars dels últims anys. Adrià Puntí ja apareixia en el primer disc, però no s’ha perdut la ocasió de poder tornar-hi a participar. Demostrant que és un dels grans i que està més en forma que mai, interpreta “No és broma”, un tema que ens convida a reflexionar sobre el pas del temps. Blaumut tiren de clàssic, concretament “El noi de la mare”, però se l’enduen al seu terreny i li aporten el seu so característic a mig camí entre el pop i la música clàssica. Amb “És Nadal al món”, Els Catarres ens conviden a gaudir de tots els moments del Nadal al ritme del seu tradicional so festiu. I Cesk Freixas ens emociona amb “No ploris, mare”, un tema en record de totes aquelles persones que ja no hi són. Amb “Ja és nadal”, Elena Gadel hi posa la veu femenina, tot fent un cant a favor de l’amistat. I Miquel Abras amb “Brindem pel Nadal”, se’n recorda (com jo feia en el principi d’aquest article), dels seus Nadals de quan era petit i ens convida a brindar pels records i pel futur. Els Gossos són un altre clàssic, ja que han participat en diferents edicions del

disc. Enguany, amb “Flors de Nadal”, hi aporten el seu tradicional joc a quatre veus, i com un mantra calmat i profund que es va repetint, ens transmeten el seu missatge d’agraïment al que ens envolta i als que ens han acompanyat al llarg de la vida, en definitiva a tot el que ens ha permès ser com som. El trio d’Osona Nyandú fa crítica social amb “L’altra nit de Nadal”, la història d’un peculiar Pare Noel; mentrestant, Teràpia de Shock també tiren de clàssic, però el passen pel sedàs del rock&roll, amb la seva particular versió del “Jingle Bells”. Els illencs Casa Rusa, amb “Agafa es temps” ens presenten una cançó d’amor ambientada en el Nadal; i Joana Serrat aporta segurament la cançó més sorprenent de tot el disc: “Camins de Ronda”. Obeses, al més pur estil Queen, ens arrenquen un somriure amb el que ja s’està convertint en tot un èxit “Regala petons”, que és també la cançó del Nadal a TV3. I per tancar el disc, la Cobla Principal de la Bisbal ens ofereixen una versió sardanitzada de la tradicional “Sleigh Ride” de Leroy Anderson. En definitiva un disc amb cançons molt variades i d’estils molt diferents. Un disc per tots els gustos, per a grans i petits, que us farà passar a tots un Nadal ben musical.