Som Capaços de fer moltes més coses de les que pensem. Aprenem a conèixer les discapacitats
Per Txiki Trepax
©Trepax il·lustració i disseny www.trepax.com - trepax@trepax.com
® Per al text i els dibuixos Txiki Trepax. Edita l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD) de l’Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona. En cap cas es poden fer servir les imatges, ni parts del llibre si no és amb el permís exprés de l’autor. Si hi vols contactar, pots escriure-li un correu electrònic a trepax@trepax.com.
Som Capaços El món no és perfecte, encara hi ha moltes coses que podríem millorar. Sort que sempre hi ha algú disposat a fer alguna cosa que el millori; petits gestos que fan que cada vegada més el món sigui un lloc per a totes i tots. Un dia la Marta Isbert, que treballa a l’Ajuntament de Barcelona, em va encarregar un còmic molt especial que parlés sobre les discapacitats. Vaig pensar que era una gran oportunitat per fer una d’aquestes petites coses que contribueixen a facilitar la vida de les persones, i em va fer molta il·lusió. No m’ho va encarregar per casualitat, només perquè sigui il·lustrador; sabia que conec el món de les persones amb discapacitat, perquè la Cecília, la meva estimada parella, pateix d’esclerosi múltiple i vivim la discapacitat ben de prop. La Cecília m’ha ensenyat moltes coses. Sovint pensem que coneixem les persones, però en realitat les coneixem poc o, fins i tot, gens. Donem per entès que poden o que no poden fer les coses sense saber-ne gaire i molt sovint ens equivoquem. Qualsevol persona, amb discapacitat o sense, té capacitats meravelloses que ens enriqueixen; tothom pot ensenyar-nos alguna cosa que desconeixíem o ser un exemple en qui podem emmirallar-nos. Quan som petits no fem res més que aprendre. Tot és nou i tot està per descobrir; és un moment perfecte per adonar-se que hi ha persones que tenen dificultats per fer el que d’altres fan sense esforçar-se, i que sovint necessiten ajuda. Però sobretot necessiten que la resta els tinguem en compte. Tenir present tothom quan fem qualsevol cosa i saber adaptar-nos, si cal, a les seves necessitats, és un pas molt important per començar a canviar les coses. Espero que quan siguis gran sàpigues que no has d’aparcar a les zones reservades per a persones amb mobilitat reduïda; que ajudis aquell qui ho necessiti; que construeixis pensant que no tothom pot pujar escales; que inventis alguna cosa que millori la vida dels altres; que descobreixis un remei per a alguna malaltia; que trobis la solució a algun problema, i que no discriminis mai ningú. Al cap i a la fi tots som diferents, tots podem fer unes coses millor que d’altres i tots som capaços si ens hi esforcem.
Gràcies Txiki Trepax
Avui la Berta ha decidit anar al parc a jugar amb el monopatí.
Hop! A tot drap
Fent un ol·li (saltiró)
Iuppiii! I un 360 amb molt d’estil
BUFA!
Què cansada que estic! No puc més!
Ja n’hi ha prou per avui. Ja és hora de tornar a casa...
Per cert...
Em dic BERTA i, com podeu veure, sòc una noia molt inquieta...
Sabeu quantes coses fem al dia sense adonarnos-en?
Caminar... Llegir... nta A la qui forca !
Coses que fem cada dia sense adonar-nos-en
Ballar...
bre o s ons s... i s i dec acte e r es nd pre nostr els
Ja imagino què deveu estar pensant.
Doncs no n’estigueu tan segurs.
Això ho pot fer qualsevol!
Una cosa tan fàcil com ara saltar, no la pot fer tothom!
Hop! Hop! Jo, per exemple!
Snif!
Els bolets no podem saltar.
Això ho vaig descobrir un mal dia...
Ai! Apa-li!
...que vaig decidir anar a patinar a la plaça.
Mentre practicava amb el monopatĂ.
Iuppiiii!
Oh!
Pedra que no hi hauria de ser
Ai! Accident inevitable
Gran patacada
Ai, quin mal!
Em penso que m’he trencat la cama...
Ai! I corrents, la Berta cap a l’hospital!
Pistaaaaa!
No posis el peu a terra! No posis el peu a terra! Com si fos tan fàcil... Berta, em penso que hauràs de portar la cama enguixada unes quantes setmanes.
Ostres!
Se t’ha acabat el monopatí per una temporada i, sobretot, ni se t’acudeixi posar el peu a terra.
Doctor Pi
Ai que patirem!
Llavors em vaig adonar d’una cosa terrible...
el món no està fet per a persones amb una sola camaaa! Amb el guix no et pots moure bé. Escales més grans i llargues del món mundial. Voreres gegantines.
BUAAA! Caminar amb crosses és difícil.
El món va massa depressa per a les persones amb amb una sola cama. Semàfors impacients.
Passos zebra infinits.
De cop i volta, tot el que abans era fàcil ara se’m fa una muntanya.
Ai!
Molt fàcil! Perquè no sóc capaç de moure’m tan bé com abans. I no tan sols això...
Tinc por de caure! Per què?
Això, per als altres, és un esglaó de no res.
La Berta, tot i tenir la cama enguixada, encara té ganes de jugar amb les seves amigues i els seus amics.
Ep, nois! Hola, Berta!
Ei!
Puc jugar amb vosaltres?
Però què dius? Que no veus com tens la cama?
D’això que heu vist ara, se’n diu Discriminació
i és molt injust. No s’hi val!
És una injustícia com una casa de pagès.
Au, va!
No sabeu què és la DISCRIMINACIÓ? Doncs la DISCRIMINACIÓ és quan hi ha persones que no et deixen participar amb elles perquè són tan ignorants que es pensen que no seràs capaç de fer les coses com la resta. O encara pitjor, quan són tan egoistes que es pensen que els faràs nosa i no volen fer cap esforç perquè hi puguis participar com qualsevol altra persona.
Quina barra!
CIÓ DIS
Així que, ara, a sobre que no puc fer les coses com les feia abans...
CRIMINA
Arf! Arf!
Nosaltres marxem, que hem quedat.
Caram!
Ens sap greu!
...també he de carregar amb la discriminació!
I ara, què? Em quedaré tota sola i ningú no voldrà jugar amb mi?
Buaaa!
Buaaa!
Què, noia, no vols dir que n’estàs fent un gra massa?
Quina murga! Snif!
I tu qui ets?
Em dic Dídac i, tal com veus, vaig en cadira de rodes.
I sóc capaç de fer un munt de coses!
Estic desesperada! No puc fer res i ningú no vol jugar amb mi.
I no cal que t’amoïnis tant per la cama. A tu se’t curarà aviat, però jo m’hauré d’estar tota la vida assegut en aquesta cadira de rodes.
Té raó! No sé com he pogut ser tan egoista. Quina vergonya!
Em sap molt de greu.
No t’amoïnis! Per desgràcia, això passa massa vegades. Acostumem a anar a la nostra, sense pensar que hi ha persones del voltant que necessiten respecte i ajuda perquè no ho tenen tan fàcil com la resta.
Vine, que et vull presentar unes persones molt especials.
Els meus amics i amigues! Iris
Discapacitat visual
Pau Discapacitat auditiva
Audiòfon i/o implant coclear
Bastó
Albert Trastorn de salut mental
Anna Discapacitat intel·lectual
e=mc2
Clara Discapacitat sensorial Sordceguesa
Didac Discapacitat física
Cadira de rodes, crosses o altres ajudes tècniques.
Lia Esclerosi múltiple Pluridiscapacitat
BRU Paràlisi cerebral Pluridiscapacitat
Ostres, sí que n’hi ha! Això és molt complicat.
Què dius, ara?
De seguida te’n faig un dibuix...
...i veuràs com ho entens perfectament.
Un moment.
Esquema per explicar com s’agrupen les diverses discapacitats o diversitats funcionals: • Discapacitats sensorials: Són les que tenen a veure amb la pèrdua d’algunes d’aquestes funcions relacionades amb els sentits: l’auditiva, la visual i la sordcegeuesa. • Discapacitats físiques: Afecten les persones que tenen dificultat per moure el cos. • Discapacitats intel·lectuals Afecten la intel·ligència de les persones; per això, els costa comprendre i aprendre les coses i el món que els envolta. • Discapacitats per trastorns mentals Persones amb els estats emocionals afectats, a les quals els costa relacionar-se amb el seu entorn i amb els altres. • Malalties pluridiscapacitants: Malalties que poden afectar més d’una capacitat, barrejant-se les físiques, les sensorials, les intel·lectuals o les de trastorn mental.
Discapacitats sensorials: la discapacitat visual l’Iris és cega
Gos/gossa pigall
Hola, em dic Iris i sóc una persona cega. Existeixen molts tipus de graus de manca de visió: algunes hi veuen una mica, d’altres (com és el meu cas) no hi veiem gens. Jo vaig néixer cega, però en altres casos una persona pot perdre la visió a causa d’una malaltia o d’un accident. Les persones que no hi podem veure som invidents o cecs, però conservem totes les altres capacitats; fins i tot la falta de visió fa que desenvolupem altres sentits com ara el tacte i l’oïda. Com m’encanta fer música!
Bastó
Avui en dia disposem de moltes ajudes tècniques per superar la manca de visió: el meu bastó m’ajuda a no ensopegar amb les coses quan camino, ordinadors que parlen, escriptura en relleu que es pot llegir tocant amb les mans, que es diu braille, rellotges i ginys acústics que ens ajuden en la vida diària, etc. A més d’en Quico, el meu gos pigall que m’ajuda i m’acompanya arreu. Tenir ceguesa no ens impedeix dur una vida tan plena, digna i divertida com la dels altres; som capaços de fer moltes coses i de fer-les molt bé; suplim la falta Llenguatge braille de visió amb els altres sentits i amb la nostra determinació. Uns exemples de persones cegues famoses: Tete Montoliu, Steve Wonder, Ray Charles, Andrea Bocheli... Alfabet en relleu
Es llegeix amb el tacte
Els semàfors no serveixen de res si no els podem veure. Cal, doncs, que siguin sonors; és a dir, adaptats.
i P I P I P PI-
Ai!
Sempre hem de preguntar a la persona cega si necessita ajuda.
Creuar un carrer és molt perillós i s’ha de fer amb compte; per una persona amb ceguesa encara ho és més. Quan una persona amb discapacitat creua el carrer, hem de tenir paciència i no l’hem de posar nerviosa ni l’hem d’apressar.
Ei!
Si frenem de cop, podem espantar la gent, sobretot les persones invidents cegues.
No es pot conduir a tota pastilla, s’ha de ser prudent i educat. Aquí falta algú amb ganes d’ajudar.
Les rampes sempre hi ajuden. Els passos zebra indiquen que els vianants (és a dir, les persones que van a peu) tenen prioritat.
Cal que totes les voreres tinguin una zona amb textura perquè les persones cegues sàpiguen que hi ha un pas zebra.
Discapacitats sensorials: la discapacitat auditiva En Pau és sord Hola, em dic Pau i sóc una persona sorda.
Les persones sordes sabem llegir els Les persones sordes som aquelles que hem perdut totalment o par- llavis, però, perquè ho puguem fer bé, cal cialment el sentit de l’oïda. La sordesa pot ser de naixement o que apa- que ens mireu directament a la cara.
regui més tard. La majoria podem entendre’ns i comunicar-nos amb la llengua oral, amb ajudes tècniques (audiòfons, implants coclears); i llegint els llavis de les persones que ens parlen podem comunicar-nos sense cap problema. Això sí, sempre ens heu de mirar a la cara perquè ho puguem fer fàcilment. També ens podem comunicar amb la llengua de signes. Consisteix a parlar amb les mans, a partir de determinades maneres de posicionar-les i de moure-les.
Alguns i algunes de nosaltres podem emetre sons i sembla que parlem d’una manera una mica estranya. No us en rigueu, perquè ,com que no hi podem sentir, no sabem modular bé la veu; és com quan voleu parlar amb auriculars amb la música alta. A la feina i a casa només ens cal canviar els avisos sonors (altaveus, timbre, telèfon, etc.) per avisos amb llum, o bé una pantalla on puguem llegir qualsevol inforAudiòfon o mació. D’aquesta maimplant coclear nera podem saber quan ens truquen o quan és el nostre torn.
Podem emetre sons, però no us en rigueu si parlem rar, perquè, com que no hi sentim, ens costa modular la veu.
La tele la mirem amb subtítols, i per això fora bo que arreu tot estigués subtitulat. Això ens facilitaria molt comprendre el que estem veient, com ara presentacions, teatre, cinema, etc.
Llenguatge de signes
Com que la nostra discapacitat no és tan visible, hi ha gent que no se n’adona; per això tenim por que no se’ns tingui en compte, perquè les persones sordes existim.
Sala a r e p s d’e
?
ués un g a h i Si h or amb monit en Pau ol s, subtít quan el sabria en. crid
Senyor Pau, ja pot passar a la consulta!
No n’hi ha prou a posar altaveus.
En Pau, com que no hi pot sentir, no s’adona que el criden.
La pantalla informativa permet a les persones sordes poder llegir la informació. Cal posar el monitor en un lloc ben visible, si no, no serveix per a res.
Sovint creiem que tothom té la capacitat de sentir-hi, però això no és així. Sempre hem de tenir en compte que hi ha gent que no hi pot sentir.
Discapacitats sensorials: la sordceguesa La Clara és sordcega La sordceguesa ens aïlla del món, però tenim la capacitat d’apreciar coses com ara les vibracions que fa la música.
Hola, em dic Clara i sóc una persona sordcega: tinc dificultats d’oïda i de vista. No hi ha dos casos iguals; això vol dir que cada cas de sordceguesa és totalment diferent i únic. Tot i que hi ha casos més greus que d’altres, compartim el fet de tenir minvades les capacitats visuals i auditives alhora, i això suposa que el nostre dia a dia sigui força complicat. Com que ens falla la vista i l’oïda, sabem com és el món tocant. Amb el tacte podem saber com són les coses i les persones que tenim al voltant. La manca d’aquests sentits, però, fa que ens aïllem i que ens costi saber com és el que ens envolta. Amb el tacte, mitjançant Podem saber com és el món senyals i signes, ens comuniquem tocant-ho tot a través del tacte. amb una altra persona agafantnos de les mans. Per això, cal que la família i les amistats aprenguin la nostra llengua.
La nostra discapacitat implica un gran esforç de la família (sempre hem de tenir una persona al costat que ens ajudi). Per aquest motiu, necessitem el “mediador” o “mediadora”, que és la persona que ens acompanya per ensenyar-nos, orientar-nos i ajudar-nos a entendre el món en què vivim diàriament. És una superamistat.
EL MEDIADOR
És el millor amic de la Clara. Ha après a comunicar-se amb la llengua de signes a través del tacte. S’encarrega d’acompanyar la Clara i d’ensenyar-li el món. La Clara coneix el món a través del tacte.
Té un olfacte molt fi.
Parlen tocant-se les mans, fent servir una llengua molt especial.
Li explica tot el que passa al seu voltant. A la Clara, l’espanta quedar-se sola en llocs que no coneix.
La sordceguesa és una discapacitat rara i molt especial. Els nostres familiars fan molt per nosaltres perquè ens estimen molt, però tampoc no poden estar les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any, pendents de nosaltres. I això no és just! A més, com que la nostra discapacitat és tan peculiar, necessitem atencions especialitzades per a cadascun de nosaltres; en una escola ordinària, com la vostra, això no es pot fer. Hem d’aprendre a aprendre, a comunicar-nos i a tenir autonomia en la mesura que sigui possible. Per aquesta raó, és molt i molt important que tinguem escoles pensades per a nosaltres i les nostres necessitats. Tant se val que hi hagi pocs casos d’aquesta discapacitat. Nosaltres tenim dret a aprendre com tothom, i l’escola és molt important. També necessitem persones mediadores i no sabeu com costa trobar-ne!
Discapacitats físiques: mobilitat reduïda En Dídac va en cadira de rodes Hola, em dic Dídac i tinc una discapacitat física. En el meu cas, no puc moure les cames, i això m’obliga a desplaçarme en una cadira de rodes. De discapacitats físiques, n’hi ha moltes, però totes tenen en comú que limiten la capacitat de moure’s o de fer servir alguna part del cos.
En Dídac té una mobilitat reduïda permanent i va en cadira de rodes.
La Berta té una mobilitat reduïda transitòria.
Pot ser un fet puntual, temporal —com ara trencar-se una cama o un braç— o per sempre, com és el meu cas.
Fa esport adaptat.
Cal adaptar l’entorn a les cadires de rodes.
Les discapacitats físiques poden produir-se per accident o malaltia. Tot i limitar la nostra mobilitat, podem fer moltes coses, més de les que la gent es pensa. Podem salvar els obstacles que ens trobem per la falta de mobilitat gràcies a les ajudes tècniques i ortopèdiques: crosses, cadira de rodes, etc. Tanmateix, si el món estigués pensat per a tothom, les coses serien més fàcils. No costa gens adaptar l’entorn a les nostres necessitats, com per exemple instal·lar rampes, elevadors o ascensors, fer les portes a mida perquè hi pugui passar una cadira de rodes, etc. A més a més, se’n beneficiarien altres persones amb dificultats com ara la gent gran.
Les barreres arquitectòniques Les portes han de ser prou amples perquè hi passi una cadira de rodes.
En Dídac està molt enfadat amb les barreres arquitectòniques. Si aquí hi hagués una rampa, no hi hauria cap problema.
Les escales més grans del món mundial.
Cap escala sense rampa!
Alerta! Si es fa una rampa massa inclinada, no serveix de res. És una rampa, no un trampolí!
Voreres gegantines i sense rampa.
Discapacitats intel·lectuals: síndrome de Down L’Anna te la síndrome de Down L’Anna és l’alegria arreu.
Hola, em dic Anna i tinc la síndrome de Down, una discapacitat intel·lectual. Les discapacitats intel·lectuals són aquelles que afecten la intel·ligència. Per això ens costa raonar i aprendre de la mateixa manera que ho fan la resta de persones i, sovint, anem més a poc a poc a l’hora de fer les coses. Ens costa aprendre i adquirir habilitats, i això fa que ens costi una mica més comunicarnos, cuidar-nos, dur una vida independent o accedir a una feina. Aprendre ens pot L’Anna ho fa tot amb molta cura i li agrada fer-ho bé. costar més o menys, segons el grau de discapacitat que tinguem. Hi ha casos en què haurem d’estudiar i treballar en llocs pensats especialment per a nosaltres, però en d’altres aquestes activitats es poden fer en una escola, universitat o empresa, com qualsevol altra persona. La síndrome de Down és una alteració genètica que es produeix a la panxa de la mare, quan no som res més que una cèl·lula. Aquesta alteració fa que tinguem uns trets facials característics: uns ulls ametllats i una cara arrodonida, sempre a punt per somriure.
La comprensió i l’ajuda són molt importants
VINGA, NOIA, AFANYA’T QUE NO TINC TOT EL DIA!
A veure, si 1 kg de taronges val 60 cèntims, quant valen 5 kg?
Amb paciència i bona educació, el món sempre és molt millor.
Quan tenim pressa, de vegades actuem amb mala educació i podem atabalar les persones o faltar-los al respecte. Hem de ser conscients que res és tan important com la gent.
L’Anna treballa en una fruiteria. Les persones amb discapacitat intel·lectual podem treballar com qualsevol altra; Tenim una feina específica, segons les nostres capacitats, i totes i tots som necessàries.
Sempre hi ha gent que no té en compte les nostres necessitats i de vegades es comporten malament, sense educació. I això no està gens bé!
Problemes de salut mental: autisme, asperger, esquizofrènia... L’Albert viu tancat en el seu món.
Hola, em dic Albert i sóc autista. L’autisme és un transtorn de salut mental que ens fa viure en el nostre món; a més, ens costa relacionar-nos amb la resta i les novetats ens espanten fins al punt de quedar-nos bloquejats. Em sento segur amb les persones que conec, com ara el pare, la mare, els germans i amistats, però desconfio de les persones desconegudes. El mateix ens passa amb els llocs, em sento segur en aquells indrets que em són familiars i em fan sentir insegur aquells que no conec.
Li costa molt relacionar-se amb gent que no coneix.
tenen una gran memòria, etc.
Com que allò que coneixem ens dóna seguretat, sovint tenim rutines que ens agraden molt: mengem la mateixa classe de cereals per esmorzar, fem les mateixes coses a la mateixa hora, ens agrada mirar sempre el mateix programa de televisió, etc. Això no vol dir que no tinguem altres capacitats, ja que n’hi ha que tenen molta habilitat per les matemàtiques, altres
Quan m’agrada una cosa, m’agrada molt; a mi m’agraden molt les galetes amb trossets de xocolata i, si el pare i la mare no em vigilessin, m’estaria tot el dia menjant-ne fins a tenir mal de panxa i tot. El dia que s’acaben és un drama per a mi.
Li agraden les rutines i no és gaire amic de les sorpreses.
Porta unes targetes que li serveixen per comunicar-se.
La inclusió: hem de procurar que cap persona no es quedi aïllada per ser diferent. En el fons, totes les persones som diferents!
Què et sembla si li diem que jugui amb nosaltres?
Però què dius ara?, No veus que és un “friki”!
No hem de permetre el rebuig ni el maltractament a cap persona. És responsabilitat de tothom lluitar contra l’assetjament escolar. “Bulling”
Quan rebutgem una persona per les seves diferències estem DISCRIMINANT, i això és molt injust.
Exemple de persona intolerant i injusta. Hem d’evitar aquests comportaments i no permetre que passin.
Pluridiscapacitats: escleròsi múltiple La Ceci té esclerosi múltiple i es cansa molt Tinc tremolors i perdo l’equilibri.
Problemes de visió.
Hola, em dic Ceci i tinc una pluridiscapacitat que es diu esclerosi múltiple. Les pluridiscapacitats afecten diverses capacitats de la persona. En el meu cas, com que és una malaltia que afecta el sistema nerviós, em provoca algunes discapacitats: tinc tremolors i moviments involuntaris, em canso molt i molt aviat, perdo fàcilment l’equilibri, de vegades em costa d’empassar, camino amb dificultat, tinc dificultats per parlar i que se m’entengui i necessito ajuda per fer moltes coses. Molta gent creu que puc fer poques coses, i això m’empipa molt, perquè, a banda d’això, sóc una persona tan vàlida com qualsevol altra.
Com que els esforços em fatiguen molt i molt, faig servir un escúter elèctric per desplaçar-me Em costa que em dóna molta inde- Com que em vocalit- pendència. canso molt i zar bé.
Em canso molt depressa.
molt aviat, em Malgrat els inconve- desplaço amb nients, sóc capaç de fer un escúter elèctric.
moltes coses: m’agrada fer ceràmica, practico ioga i em diverteix anar d’excursió amb el meu escúter. També ens podem desplaçar amb una cadira de rodes elèctrica.
EL CIVISME: és quan ens comportem pensant en la felicitat i la comoditat de la resta.
Plaça reservada per a persones amb mobilitat reduïda.
La Ceci està molt enfadada perquè un brètol ha aparcat a la plaça reservada per a persones amb discapacitat i ara haurà de perdre temps ja que ha d’anar molt lluny a aparcar el cotxe, treure de dins l’escúter o la cadira i, com que es cansa, a sobre patirà.
Una cadira de rodes o un escúter elèctrics no són una joguina; és un vehicle necessari per a les persones amb mobilitat reduïda, per tant, tothom li ha de facilitar el pas i l’ha de respectar.
Aquest senyor té un comportament incívic perquè ha aparcat en una zona reservada només per a persones amb mobilitat reduïda, i això està molt malament.
Pluridiscapacitats: paràlisi cerebral Al Bru li costa molt fer moltes coses Tinc algunes discapacitats que em fan la guitza.
Hola, em dic Bru i tinc paràlisi cerebral. Aquesta discapacitat es produeix quan, per una raó o altra, hi ha alguna lesió al cervell. En general, aquestes lesions s’originen a la panxa de la mare quan està embarassada, però també poden originar-se quan s’és un nadó. El fet és que provoquen diverses discapacitats alhora: problemes de mobilitat, discapacitat intel·lectual, discapacitat sensorial de parla, oïda i vista, rigidesa muscular i espasmes, dificultats per empassar, dificultats per relacionar-se amb els altres, etc. Cada cas és diferent, perquè les lesions al cervell també són diferents. Depenent de les lesions que hem patit, tenim graus de discapacitat diferents; per norma general, necessitem molta ajuda.
La meva família es preocupa molt per mi i em dóna tot el que pot, però necessita ajuda extra perquè em calen moltes atencions i ajuEm costa molt bellugar-me i des que costen molts relacionar-me. diners. Per sort, van fer una llei d’ajuda a la dependència que em pot ajudar a ser més autònom i a tenir una vida digna, tot i que no arriba a cobrir totes les meves necessitats.
M’agrada jugar i fer amistats
Les ajudes: la Llei de la dependència Els governs tenen l’obligació de vetllar per les persones amb discapacitat i procurar que tinguin una vida digna. Per això, han d’oferir-nos ajudes perquè les families no hagin d’assumir tots els esforços i totes les despeses, i com que n’hi ha tantes podrien posar en perill la nostra qualitat de vida. Per aquest motiu van fer la llei de LA DEPENDÈNCIA. Us heu adonat que hi ha molta gent que m’estima? TREBALLADORA SOCIAL
JO
METGE
PAPA
MAMA
Què fan aquí l’àvia i l’avi? La discapacitat i la gent gran A mesura que ens fem grans anem perdent algunes capacitats. Us heu adonat que la gent gran té dificultats per córrer? Doncs hi va haver un temps què van córrer com ara ho fas tu. Però amb el pas dels anys, a mesura que ens fem grans, el cos es deteriora i no podem fer-ho; fins i tot algunes persones han de portar bastó, caminador o anar en cadira de rodes. Algunes discapacitats són conseqüència de l’edat. Com més grans som, més problemes de salut tenim. Hi ha certes malalties pròpies de l’edat avançada, com ara: - Problemes d’equilibri i agilitat. - Problemes de la vista i l’oïda. - Problemes de memòria. - Mal d’ossos. - Dificultat a l’hora de caminar. Per tant, cal que tractem les persones grans amb cura i que les ajudem en tot el que puguem, i no tan sols els avis i àvies de la nostra família, sinó tota la gent gran.
Anar a l’escola Nosaltres també volem estudiar! Anar a l’escola i aprendre és molt important per a tothom. En el nostre cas, encara ho és més perquè ens permet gaudir i apendre amb els altres infants i ens ajuda a desenvolupar les nostres capacitats que són molt importants. Cada criatura amb discapacitat és diferent; alguns, amb els suports adients, podem anar a l’escola ordinària amb els altres nens i nenes d’una manera inclusiva. També n’hi ha que necessiten anar a escoles especials. Les escoles especials s’adapten a les nostres capacitats i necessitats, i als nostres ritmes, i disposen dels suports, tant materials com de personal, necessaris.
Aprendre ens ajuda a tenir recursos per valer-nos per nosaltres mateixos, i fins i tot ens podem formar per treballar i intentar tenir una vida com més independent millor. No tenim límits: les persones som capaces de fer coses increïbles amb esforç i il·lusió; mai no ens hem de donar per vençudes.
I la feina? Treballar ens fa independents i ens inclou
En què la puc ajudar?
Tenir feina és molt important: d’una banda, ens ajuda a integrar-nos i, de l’altra, tenir els nostres diners fa sentir-nos útils i més independents. Per a les persones amb discapacitat, tenir feina encara és més important perquè ens ajuda a desenvolupar-nos, fa que estiguem contents i contentes, aprenem moltes coses, coneixem gent i ens permet que la resta ens conegui millor.
Trobar feina és difícil per a tothom. Si, a més a més, es té una discapacitat, la situació encara es complica més perquè hem de trobar una feina que s’adapti a les nostres capacitats i una empresa que sàpiga valorar el nostre potencial. Per tot plegat, cal explicar a les empreses que tenim capacitat per fer moltes coses i per fer-les igual de bé que la resta. Només cal cercar la feina que s’adapti millor a les nostres necessitats. A més, contractar persones amb discapacitat té tot un seguit d’avantatges per a l’empresa: som molt eficients, posem molt d’interès en el que fem, aportem altres valors. Així mateix, les empreses poden rebre ajuts i descomptes molt interessants.
Ostres! Jo no en sabia res, de tot això.
Sí, noia. El món de la discapacitat és molt més gran i divers del que sembla.
I per fi va arribar el dia en què em van treure el guix. Podré tornar a caminar!
He quedat com nova!
Iuppiiiiiiii! Puc caminar, saltar i ballar!
Això és molt injust! Quan em curi, m’agradaria poder fer-hi alguna cosa.
Mireu! Ja m’han tret el guix!
Anem a patinar!
Ja era hora!
Espereu un moment. Quin avorriment!
Snif!
Quin crac! Que bé que ho fa! ALEHOP!
No m’ho puc creure!
En Dídac els ensenya a fer trucs amb la cadira.
FI
Si vols obtenir més informació o descarregar-te aquest còmic en format digital: Enllaços d’interés
https://somcapacos.wordpress.com/enllacos
descarregar “Som capaços” versió digital
https://issuu.com/trepax/docs/capasos-catala
Clara
Sordceguesa
Bru
Pluridiscapacitat
Dídac
http://ajuntament.barcelona.cat/accessible
Discapacitat física
Iris
Discapacitat sensorial
Ceci
Pluridiscapacitat
Pau
Discapacitat sensorial
Albert
Trastorn de salut mental
Anna
Discapacitat intel·lectual