Tribuna Maresme Mes a Mes 242 by tribunamaresme

TRIBUNA maresme mesames

NOVA PLATAFORMA. Parlem amb Antoni Esteban, portaveu de Preservem el Maresme / LES SANTES. Protagonistes d’un documental i d’un llibre / PESRSPECTIVES POLÍTIQUES. Entrevista a Xavier SafontTria i a Juli Cuéllar, de la CUP / CABRILS. Arriba la XXIII Mostra Gastronòmica, Comercial i d’Artesans / FESTES MAJORS. Vilassar de Dalt, Cabrils i Sant Vicenç de Montalt

Número 242 Agost 2010

Més informació a www.tribunamaresme.com

Jordi Bilbeny

L’historiador rebel La catalanitat de Cristòfor Colom i la censura en la història centren les seves investigacions

02 | TRIBUNAmaresme

TRIBUNAmaresme | 03

SUMARI

EDITORIAL

L’historiador arenyenc Jordi Bilbeny ens explica el seu treball centrat en la censura aplicada a la història

a Antoni Esteban, portaveu de la nova plataforma cívica Preservem el Maresme, contrària al Pla de Mobilitat del CCM

Entrevistem Xavier Safont-Tria i Juli Cuéllar, de la CUP

La nova Coordinadora Preservem el Maresme, integrada per una trentena d’entitats de la comarca, sorgeix com un nou espai de reivindicació a la problemàtica generada per la mobilitat al Maresme i l’intent de solucionar-la, especialment en els darrers temps, des de les administracions. La coordinadora és un espai de trobada transversal de persones i col·lectius i entre els seus primers objectius hi ha especialment aturar les obres dels laterals de la Ronda de Mataró. Reuneix persones i entitats civils implicades en salvar la nostra comarca del Maresme del pla de mobilitat que proposa una nova via paral·lela, la C-31, en lloc de fer les millores necessàries a l’actual C-32, segons les seves pròpies paraules. Aquest plantejament xoca frontalment amb l’acord de mobilitat pres al Consell Comarcal del Maresme, i en clau positiva, la nova plataforma cívica vol treballar per arribar a una nova proposta i model de mobilitat del Maresme, per evitar el que considera “que ens trinxin la comarca”. L’àmplia representació que integra l’entitat torna a posar sobre la taula els acords presos al si del Consell Comarcal, reobrint velles ferides que demanen més que mobilitzacions i protestes, molt de diàleg. Caldrà, doncs, forçar-lo al màxim per agilitzar una solució a la mobilitat satisfactòria per a una majoria de ciutadans i resoldre un problema que fa massa temps que dura i que va creixent amb el temps.

Reportatge

Preservar el Maresme a través del diàleg

Entrevista

La CUP

Enguany, dos nous productes culturals s’afegeixen a l’oferta de Les Santes, un documental i un llibre

Mostra Gastronòmica, Comercial i d’Artesans de Cabrils. Del 13 al 16 d’agost, una cita de referència.

Arriba la Festa del Càntir i la Fira Internacional de Ceràmica i Terrissa d’Argentona, dels dies 4 al 8 d’agost.

Les Santes

XXIII

El Càntir

El periodista maresmenc Albert Lladó, recull en un llibre entrevistes a alguns dels més destacats creadors catalans.

Una àmplia selecció amb articles de temàtiques de la comarca. L’opinió de l’actualitat vista pels seus protagonistes.

‘Paraules’

20 Festes

majors de Cabrils, Vilassar de Dalt i Sant Vicenç de Montalt.

Opinió

La recepta de l’Àvia Remei i un suggeriment de vi de la DO Alella, a més d’altres textos de temàtica culinària.

amb actes i propostes dels municipis dels pobles del Maresme, ordenats per dies i també per epígrafs temàtics.

Gastronomies

Agenda

El periòdic del Maresme des de l’any 2002 Distribució gratuïta a Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Cabrera de Mar, Cabrils, Caldes d’Estrac, El Masnou, Mataró, Premià de Mar, Premià de Dalt, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt, Teià, Vilassar de Mar, Vilassar de Dalt.

Edita: Grama-Press, S.L. Camí Ral 495, 6e 1a. 08302 Mataró. Tel. 93 799 18 40. Fax 93 799 86 35. publicitat@tribunamaresme.com info@tribunamaresme.com Dip. Legal: B-26375-2005. Impressió: Impressions Intercomarcals S.A.

30.123 exemplars Difusió controlada per l’Oﬁcina de Justiﬁcació de la Difusió

04 | TRIBUNAmaresme

REPORTATGE

Jordi Bilbeny contra la manipulació de la història Comences a llegir i descobreixes que Les Índies són part de la nació catalana en l’estructura de virreis Els polítics haurien de tractar aquests temes com un signe de normalitat. Per què els d’aquí no defensen el nostre Colom? La meva feina qüestiona el que ens diuen sobre els personatges d’una època concreta en la qual Catalunya era un imperi L’escriptor i historiador arenyenc Jordi Bilbeny ha aconseguit, al llarg dels anys i d’una intensa feina, que molta gent passi del somriure irònic al dubte davant de les seves sorprenents tesis sobre la manipulació històrica. Tenaç, obsessiu en la seva recerca, ha treballat per demostrar la catalanitat de Cristòfor Colom i, molt més enllà encara, la censura i tergiversació al voltant de personatges com Miguel de Cervantes, les obres El Lazarillo de Tormes o La Celestina. També, més recentment, ha ampliat les seves investigacions en les ﬁgures de Marco Polo o Leonardo da Vinci. La tasca de l’historiador, a més de poder-se llegir en els seus llibres, es mostra en interessants documentals com 42º, de Xevi Mató, o Enigma Cervantes, de David Grau, i el prestigiós canal Discovery Channel s’ha fet ressò dels seus treballs. Provocador i rebel davant les versions oﬁcials, Bilbeny ens mostra la història des d’un altre angle i, com a mínim, ens crea el dubte davant d’unes certeses que creiem inqüestionables.

Quan en Bilbeny em va mostrar, fa uns anys, unes il·lustracions de la descoberta d’Amèrica amb caravel·les amb banderes catalanes i mariners amb barretines, em va fer dubtar. Molt més, encara, després que m’ensenyés la firma de Bartomeu Casaus, a qui jo sempre havia conegut com a Fray Bartolomé de las Casas. Però la tasca de l’historiador arenyenc no pot simplificar-se en aquests dos exemples, té múltiples angles que sorprenen. Bilbeny busca i rebusca documents i proves que donin suport a les seves arriscades afirmacions i, admirat o vilipendiat, no deixa mai indiferent a ningú. Un dia d’estiu el visito a casa seva, a Arenys de Munt, i parlem de la seva feina, envoltats de llibres i llibres subratllats fins a l’esgotament, de papers que desvelen com era el nostre passat. La vocació de Bilbeny com a historiador cal buscar-la des d’una perspectiva nacionalista ja des de la seva infantesa: la família, la publicació Vida Parroquial, la influència de Fèlix Cucurull… “Llegir llibres i la història pròpia, descobrir el país secret, amagat, tot això et porta a la investigació, que és una actitud. Perquè un país sigui lliure, cal conèixer els fets”, assegura. La seva trajectòria tampoc no pot

desvincular-se, en cap cas, de l’activitat política i el compromís amb el catalanisme. Propostes a les quals està vinculat com les Jornades Independentistes i el Moviment Arenyenc per l’Autodeterminació (MAPA), o la seva integració a la CUP, suposen una aportació més al substrat del polèmic referèndum sobiranista d’Arenys de Munt, un esclat del qual Bilbeny va ser també un dels artífexs. “En Josep Manuel Ximenis desenvolupa la viabilitat pràctica de la idea. Pensàvem que el referèndum s’estendria, però no que tindria dimensió internacional. La gent en contra el va multiplicar”, explica l’historiador. Quan Bilbeny comença les seves investigacions ho fa per “saber el què ha passat”, aﬁrma. De l’estudi de la censura en els textos bíblics passa a la ﬁgura de Cristòfor Colom l’any 1992, del qual en defensa la seva catalanitat. “Em vaig adonant com treballa la maquinària censora i trobo informació contradictòria, com han canviat o fet desaparèixer gravats”, assegura. També afegeix que “abans de la Guerra franquista, els llibres ja parlaven del paper de Catalunya en la descoberta d’Amèrica, en el segle XIX ja es diu com s’ha distorsionat. Rere la manipulació hi ha un Real

Decreto o pacte d’estat”. Per l’historiador, “l’Estat xucla la ment, l’absorbeix i seus els historiadors defensen la versió oﬁcial, la dels que paguen. Això ha fet que quedi una pseudohistòria i creen la realitat com volen”. També, en el desenvolupament de la seva tasca, Bilbeny ha trobat molts obstacles: “Ensenyo les meves investigacions i no les volen ni veure”, aﬁrma. D’altra banda, preparant la documentació que li serveix de base per als seus estudis, l’arenyenc asegura: “Comences a llegir i descobreixes que Les Índies són part de la nació catalana en l’estructura de virreis, veus naus amb banderes catalanes, mariners amb barretines, que la moneda que s’utilitzava molt sovint era la catalana o la toponímia (Illa de Montserrat), les armes de Colom… Quan hi entres ho vas descobrint.” Sobre la qüestió de què faltaria per evidenciar del tot que Colom era català, Bilbeny respon que “els documents ja els tenim, necessitem polítics cultes que quan parlin ho facin amb coneixement. Jo explico a la gent com ens han rentat el cervell. Els polítics haurien de tractar aquests temes com un signe de normalitat. Per què els d’aquí no defensen el nostre Colom?”.

TRIBUNAmaresme | 05

LA CENSURA ALS CLÀSSICS Una trajectòria de 25 anys d’investigació han dut Jordi Bilbeny a formular tesis encara més agosarades que la catalanitat de Colom, que és el que l’ha fet més conegut. Actualment, des de l’Institut Nova Història (www.inh.cat – www. novahistoria.org), l’historiador ha picat més alt i algun cop s’ha enrampat, rebent fortes crítiques, però les repercussions mai no l’espanten i continua tirant cap endavant. Així, en aplicar la seva mirada sobre la censura de la història, ha fet plantejaments que en escoltar-los fan trontollar els fonaments oﬁcials del que coneixem. Bilbeny ha escorcollat en El Quijote, de Miguel de Cervantes, i ha trobat referents catalans que el fan sospitar dels veritables orígens del seu autor. Entre molts d’altres coses, cita en l’obra la lloança del bandoler Perot Rocaguinarda o de la nació catalana com a indicis importants de la manipulació històrica al voltant del seu escriptor. Així, si situa Colom a Barcelona, amb Cervantes ho fa a Xixona i troba una família catalana, els Servent, que s’instal·len a Granada i allà es passen a dir Cervantes. Per Bilbeny, el mateix autor del gran clàssic ja dóna moltes pistes de la seva veritable identitat en la novel·la. L’historiador arenyenc també aplica la seva metodologia a El lazarillo de Tormes, del qual defensa que seria “Llàtzer de Tormos i un viatge de Tormos a València”, i a La Celestina, que situa a València. En totes aquestes obres, indica Bilbeny, sovint ha desaparegut la primera edició. “Si del Tirant lo blanc no s’haguessin trobat dos exemplars el segle XIX, ara seria un clàssic en castellà”, aﬁrma.

UNA ALTRA VOLTA DE ROSCA Dins la investigació que Jordi Bilbeny segueix de grans personatges històrics, són destacables els treballs en els quals analitza la manipulació sobre les ﬁgures de Marco Polo i Leonardo da Vinci.

En el cas de Marco Polo, l’investigador arenyenc el que fa és denunciar l’adulteració textual del seu llibre i mostrar alhora les duplicitats que hi ha entre aquest personatge i Jacme d’Alarich. “Marco Polo és un personatge en el qual es donen més condicions per ser suplantat. El manuscrit més antic de la seva obra està en franco-provençal i és ambaixador. Per a aquesta suplantació penso en d’Alarich o algun ambaixador pròxim a Jaume I, plenipotenciari contra la Croada a l’Islam amb l’emperador de Bizanci i el Gran Ka, mirant l’aliança política”, explica Bilbeny. Pel que fa a Leonardo da Vinci, l’investigador també en qüestiona els orígens. “No sabem qui és i en tot cas trobem llacunes en el que ens han explicat. Sabem que no és el qui ens diuen”, assegura Bilbeny, que afegeix que “Da Vinci era enginyer militar de Cèsar Bòrgia, tenia un escut d’armes amb les barres catalanes, havia estat cirurgià i tenia un zoo a casa, coses que fan plantejar-se qui era de veritat”. Totes les aﬁrmacions que Bilbeny fa en els seus estudis tenen, però, al rerefons, una única conclusió estructural: “Qüestionar el que ens diuen sobre els personatges d’una època concreta en la qual Catalunya era un imperi. En els grans puntals de Catalunya ens falta la capa intermitja”, assegura l’historiador. També afegeix que “la memòria oral ha preservat la veritat mentre els oﬁcialistes ens expliquen la menjada de coco”. D’altra banda, les seves investigacions, a més d’analitzar la censura dels fets, tracten també l’adulteració dels noms que passen a castellanitzar-se. “És impossible que no hi hagués res de Catalunya els segles XIV, XV i XVI. No era Andorra, com ens volien fer creure. Has de pensar que el mapa d’en Cresques, al segle XIV és l’equivalent al telescopi espacial Hubble”, conclou l’investigador. Albert Calls

De la poesia a la lluita contra els censors Jordi Bilbeny (Arenys de Mar, 1961) és escriptor i investigador, llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctorand en Història Moderna a la Universitat de Barcelona. Ha compaginat les tasques de recerca amb la de professor de llengua catalana per a adults. Acabat de llicenciar-se, comença a estudiar la censura en els textos cristians al llarg de la història. També es proposa escriure una novel·la històrica sobre la ﬁgura de Cristòfor Colom i s’adona que les dades al voltant del personatge i de les gestes són incoherents i contradictòries. Mogut per la curiositat, comença la seva carrera d’historiador. El seu primer llibre, Brevíssima relació de la destrucció de la història, és el resultat de les seves investigacions sobre la censura, que el porten a obrir una nova perspectiva sobre la història de Catalunya. L’investigador considera que la història de Catalunya ha sofert un procés de manipulació i tergiversació des del segle XVI per afavorir la construcció d’un estat espanyol llunyà del protofederalisme de la Corona d’Aragó i proper al centralisme de la Corona de

Castella. Tal com assegura, “minvant el protagonisme de Catalunya —o la Corona d’Aragó— en la història col·lectiva espanyola mitjançant la falsificació, l’ocultació i la censura —i l’apropiació—, s’afavorí el lideratge de la ideologia castellana en la construcció de l’estat espanyol naixent”. Movent-se en aquesta direcció, l’historiador no centra únicament la seva tasca en la investigació sobre Colom, sinó que els seus treballs actuals s’eixamplen en tots els sentits del passat històric de Catalunya, segons afirma, “amb una voluntat de confirmar o desmentir la sospita de la identitat oficial de figures històriques com en Miguel de Cervantes o Servent i, en un altre registre més d’anàlisi literària, d’obres de la literatura escrites en original català però manipulades, tergiversades i fetes traduir, com l’anònima El Lazarillo de Tormes o La Celestina”. També, entre d’altres títols, Bilbeny és autor dels llibres El dit d’En Colom: Catalunya, l’Imperi i la primera colonització americana (1492-1520); La vida de Llàtzer de Tormos; Cristòfor Colom. Príncep de Catalunya o Brevíssima relació de la destrucció de la història.

06 | TRIBUNAmaresme

GENT DEL MARESME ENTREVISTA A ANTONI ESTEBAN. Portaveu de la Coordinadora Preservem el Maresme

“El Pacte de Mobilitat és una agressió sense precedents a les persones, al territori i a la sostenibilitat del Maresme” Per què i amb quins objectius neix la Coordinadora Preservem el Maresme? La Coordinadora Preservem el Maresme neix amb un únic objectiu, evitar el Pacte de Mobilitat signat pel consell Comarcal del Maresme, signat a esquena de la ciutadania, amb el desconeixement de la majoria dels municipis, que hipotecarà amb ciment el nostre futur i destruirà barris sencers quan es posi en marxa. Quantes entitats integren la Coordinadora? S’hi pot pertànyer a títol individual? A dia d’avui mes d’una trentena d’enti-

tats, plataformes i associacions de tota la comarca s’han sumat a aquest clam general. Dia a dia van augmentant les adhesions a la nostra Crida a través de la pàgina web de la Coordinadora i dels contactes amb altres grups que venim realitzant des de la nostra fundació. Actualment i a causa de les múltiples peticions en aquest tema, ja disposem d’un sistema per a adhesions individuals i també per a regidors i càrrecs electes. El nostre creixement és important ja que unim molts grups d’ideologies i objectius diferents, però tots han vist molt clar que aquest Pacte de Mobilitat és una agressió sense precedents a les persones,

al territori i a la sostenibilitat del Maresme i que o ho parem o ens destruiran la comarca per sempre. Quin sistema de funcionament intern tenen? Des del primer dia s’ha funcionat per un sistema assembleari, en el qual es prenen decisions per majoria de vots dels representants de totes les entitats. Però malgrat que aquest és l’òrgan suprem de la nostra formació, per efectivitat operativa, ens hem dividit en comissions per a portar a terme tots els objectius proposats. Aquestes comissions, que ja estan funcionant són: Comunicacions, amb dos portaveus, s’encarrega de donar a conèixer els nostres objectius; Tècnica, que està estudiant un pla alternatiu i els errors legals del pla, format per arquitectes, enginyers i tècnics de Mobilitat; Acció Ciutadana, que està preparant totes les accions que a partir de setembre es realitzaran per a conscienciar la població, i totes les mesures de força que siguin necessàries per a respondre a aquest acte d’agressió i defensar els nostres drets; Jurídica, per a dur a “tots” els tribunals possibles -nacionals o internacionals- les nostres reivindicacions, basant-nos en fets reals, legals i degudament contrastats que ja comencen a arribar al nostre poder; i Finances, per a aconseguir els recursos necessaris per a portar a terme la defensa de la nostra comarca davant de qui faci falta. Quines activitats s’han fet? Fa poc que ens hem constituït en Coordinadora, l’assemblea de constitució va tenir lloc el passat 22 de juny al Centre Cívic de Premià de Mar, o sigui que encara estem en l’inici, tot i que ho hem fet amb molta força i sobretot amb moltes ganes. El passat 9 de juliol vam fer la primera lectura de la nostra Crida, tallant la Nacional II a l’alçada de Premià de Mar durant més de dues hores, i aproﬁtant per sopar a la carretera i, conjuntament amb les Plataformes NO N-II, seguir reivindicant la seva lluita pel trasllat de l’N-II i la gratuïtat de la C-32, que fa anys que dura i que esperem que algun dia l’Administració es posi les piles i aprengui a treballar en equip.

A més, el dia 16, en l’inici de la Festa Major del barri del Camí de la Serra de Mataró, un dels que en sortirà més perjudicats, juntament amb el de Cerdanyola, si s’arriba a engegar aquest Pacte de Mobilitat, ja que perdran una part important del seu territori (cases, empreses, Can Soleret...), també vam procedir a llegir la “Crida” i a informar a tots els veïns de la magnitud del projecte, ja que per la falta de transparència tant de l’Ajuntament de Mataró com del Consell Comarcal, ho desconeixien absolutament i no sabien fins quin punt els pot afectar a les seves vides i a les dels seus descendents. Quines mobilitzacions preparen? Tots sabem que aquesta tardor és període d’eleccions, i nosaltres, malgrat d’haver demanat a crits diàleg, en no tenir resposta de cap classe, com ja és habitual, ens veurem en la necessitat d’entrar en campanya, realitzant totes les accions necessàries perquè en els actes dels partits signants (PSC, CIU i ERC), les persones que acudeixin tinguin la informació necessària del que aquestes formacions polítiques pretenen fer amb la nostra comarca (la de tots, no la seva únicament). També realitzarem els nostres propis actes públics per a explicar a la gent perquè no han de votar a alguns partits. A més d’irrompre en la campanya política de tot el Maresme, el mes de setembre es realitzarà un gran acte de presentació a Mataró, un acte a l’aire lliure i també en un local amb exposicions i parlaments de persones que realment entenen el problema i es preocupen per la nostra comarca. D’altra banda, començarem campanyes de conscienciació per tots els pobles, donant suport amb les plataformes municipals, amb conferències, cartelleria, díptics, adhesius, etc., i actes al costat de la Ronda de Mataró perquè tots puguem visualitzar el que significarà que ens posin quatre metres de murs de ciment davant les nostres cases. També conferències i actes públics en barris i empreses, recollida de firmes, la gent ha de saber que per on volen construir les carreteres (recordem que són quatre carrils), ara hi ha cases i empreses que les destruiran i els treballadors es trobaran sense llocs de feina.

TRIBUNAmaresme | 07 Aixecament de barreres en els peatges aleatòriament dissabtes i diumenges, talls de la Ronda de Mataró en caps de setmana i celebració d’actes a la calçada, talls i retencions a la japonesa en les principals artèries urbanes, ocupació de llocs públics emblemàtics com Ajuntament, Delegacions del Govern o Diputació, Consell Comarcal... Tot allò que sigui necessari fins que es pari el projecte i comenci el diàleg. L’administració no ha resolt bé, doncs, amb la seva proposta el problema de l’N-II? El problema de la Nacional II és antic, fa anys que plataformes ciutadanes reclamen una solució i han proposat públicament alternatives, el que passa és que els interessos d’alguns partits i d’alguns polítics no passa per millorar la vida de la gent, sinó per beneficiar-se de la política del ciment a qualsevol preu. Els polítics sempre estan dient, a través dels mitjans de comunicació, que fa 15 anys que treballen per la comarca i que cada quatre anys els passen un examen, però mai no hem vist en cap programa de cap partit polític que prometés construir quatre carrils al llarg del Maresme. Si ho haguessin fet, ningú no els hauria votat! Aturar els laterals de l’autopista és el primer objectiu de la Coordinadora? Sí. Tant el Consell Comarcal del Maresme com l’Ajuntament de Mataró, parlen de “rondes per a millorar els accessos a Mataró”, això és una gran mentida i una falsedat ja que és un projecte dintre d’un Pla Global de Mobilitat que ens afectarà greument a tota la nostra comarca, no és un tros que es pugui separar. Per què necessiten 10 o 12 carrils d’accés a Mataró (que no tenen ni en la ciutat de Barcelona) si no s’entén com una part del gran pla de la nova megautovia del Maresme que volen construir? Si es porta a terme, Mataró significarà l’inici de la destrucció del Maresme. Aquesta plataforma és una evolució dels NO N-II? Es podria entendre com alguna cosa així, encara que hi ha components nous.

Molt actiu en el món cívic i veïnal, Antoni Esteban és el portaveu de la plataforma NO N-II de Vilassar de Mar, secretari de la coordinadora NO N-II del Maresme, president de l’Associació de Veïns de La Xinesca i ha estat coordinador de la consulta sobre la independència també a Vilassar de Mar. Dins aquesta tasca, acaba d’assumir un nou repte, portaveu de la Coordinadora Preservem el Maresme que engega aquests dies i que agrupa una trentena d’entitats de la comarca en defensa del territori i contra l’acord de Mobilitat del Consell Comarcal del Maresme.

Les plataformes NO N-II del Masnou, Premià de Mar i Vilassar de Mar, fa temps que denuncien tots aquests fets i fa més d’un any, el 5 de juliol de l’any passat, en la celebració del 40 aniversari de la inauguració de l’autopista de peatge, ja vam denunciar públicament l’intent del Consell Comarcal d’aprovar un projecte de construcció de calçades laterals a l’autopista. Curiosament, representants polítics de diferents partits ara signants del Pacte de Mobilitat, ens van dir llavors que érem uns alarmistes i que estàvem sembrant la por a la comarca. Les NO N-II segueixen aquí, ara donant suport a la nova Coordinadora Preservem el Maresme, amb molta més gent i amb uns objectius que comparteixen ja que són els seus des de fa temps. La lluita continua, però ara amb molta més força i suport. El Pla de Mobilitat és, però, una proposta sòlida o de moment només una declaració d’intencions? És una veritat a mig dir, com tots els acords polítics, ells parlen sempre generalitzant, però a Mataró ja hi ha projecte, s’ha licitat, volen expropiar ja i començar les obres abans d’acabar l’any. Per què

tanta pressa? Què hi ha realment darrere de tot això? Ningú parla de la resta del projecte “al qual pertany inexcusablement”. Ningú sap realment l’abast d’aquest pla, perquè si estigués perfectament projectat, amb estudis globals d’impacte ambiental, amb estudis globals de mobilitat i transport, amb informació pública en tots els ajuntaments, amb maquetes a escala, amb indicació del territori afectat, amb els noms de les persones que expropiaran i dels llocs que destruiran, llavors parlaríem d’un projecte real, obert, democràtic, sostenible, transparent i racional, però com que tot això no existeix l’única cosa que tenim clara és que l’alcalde de Mataró i el president del Consell Comarcal del Maresme tenen molta pressa per començar les obres al preu que sigui. La mobilització és la principal estratègia que seguiran per aturar aquest pla? Com ja hem indicat anteriorment, utilitzarem “tots els mitjans i accions necessàries per a respondre a aquesta agressió”. Ells han generat un conﬂicte de dimensions que no s’imaginen, ells han donat el pas de la confrontació total

davant les nostres peticions contínues de diàleg (l’última en una conferència sobre aquest pla del Sr. Josep Jo a Vilassar de Mar, fa menys d’un mes), ells han decidit unilateralment no escoltar la ciutadania que teòricament representen, ells seran els únics responsables del que ens ofereixi el futur. Per això, des d’aquí fem una crida a la raó i al seny de tots els responsables polítics de la nostra comarca, als representants dels nostres ajuntaments i especialment al Consell Comarcal del Maresme perquè per una vegada escoltin el crit unànime i parin un projecte que atempta contra les persones, el territori i la sostenibilitat de la nostra comarca. Senyors, senyores, pel Maresme... DIÀLEG JA! Per acabar, com es pot contactar amb la Coordinadora? La Coordinadora Preservem el Maresme informa a través de la seva web, www. coordinadoramaresme.cat, de totes les plataformes, entitats i associacions que la componen, i dels seus portaveus Antoni Esteban i Lluís Mas. I a través del seu mail: bustia@coordinadoramaresme.cat. Albert Calls

08 | TRIBUNAmaresme

PERSPECTIVES POLÍTIQUES XAVIER SAFONT-TRIA. Portaveu i regidor del grup municipal de la CUP a l’Ajuntament de Mataró

“L’actual govern té poques complicitats amb els sectors socials organitzats d’esquerres, cada dia estan més lluny de l’esquerra política” La ciutat de Mataró té poca diversiﬁcació empresarial, pensem que cal prioritzar aquells sectors productius davant dels sectors especulatius. Mataró necessita ser capdavantera en sectors emergents i nosaltres proposem reorientar el Tecnocampus com a impulsor d’un sector de coneixement i producció del de les noves energies netes aplicades a l’ús industrial, al domèstic, de la salut, l’habitatge i ﬁns i tot de les relacions humanes. Hi ha tot un món emergent que planteja alternatives als sistemes productius d’energia, de mobilitat, d’habitatge (bioconstrucció), de salut humana, de l’alimentació, que parteix de la base que el planeta és un element viu que cal cuidar i gestionar amb el màxim respecte. Mataró hauria de plantejar-se ser una potència capdavantera en aquest sector com a generador de treball i camí de canvis socials i ambientals.

Xavier Safont-Tria (Mataró, 1969) ha desenvolupat sempre una activitat professional lligada a la pagesia i com explica, “ja de ben petit, al costat del pare o la mare, era habitual ajudar a encaixar tomàquets o netejar cebes”. Afegeix: “Fa molts anys que a casa meva fem agricultura ecològica perquè entenem l’agricultura i la terra com un espai de vida i no d’explotació i veig important respectar la mare terra”. D’altra banda, pel que fa a la seva acció política, des de molt jove milita a l’esquerra independentista i actualment és el portaveu i regidor del grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) a la ciutat de Mataró, formació que ha destacat en aquest mandat per la seva actitud reivindicativa. Aquesta entrevista tanca el cicle ‘Perspectives polítiques’. Com valora l’experiència d’aquests primers anys que la CUP té representació a l’Ajuntament? Estem molt satisfets per la feina feta, ens vam proposar ser la veu del carrer i dels sectors que ﬁns ara no tenien cap mena de representació. S’han acomplert les expectatives. Hem demostrat que un sol regidor entre 27 pot fer molta feina. Hem introduït reclamacions i alternatives en un ple massa acostumat a l’immobilisme municipal, ens hem fet sentir. De cara a les properes eleccions quins són els seus objectius? En primer lloc volem mantenir el nostre tarannà: ser coherents amb allò que defensem i proposem. Qualsevol canvi important ha de manar des de la base

social, nosaltres pretenem aprofundir el vincle amb els moviments socials de la ciutat per a debatre i sumar esforços davant les pressions cada vegada més grans de les polítiques neoliberals i centralitzadores de l’estat espanyol. Per fer això, caldrà mantenir la nostra representació municipal, i de cara a les properes eleccions municipals esperem sumar dos o tres regidors. Vostès, que són d’esquerres, però, fan d’oposició al tripartit d’esquerres. Nosaltres som l’únic grup que manté una política coherent i permanent en defensa dels interessos populars; cada dia són més i més persones que pateixen l’atur, la precarietat laboral o la desatenció social. És important que nosaltres de-

fensem els drets de les persones davant dels interessos empresarials o la lògica del sistema capitalista. El nostre paper, com a oposició d’esquerres és denunciar sistemàticament les externalitzacions de serveis públics que tendeixen a privatitzar l’atenció social, defensar un model de ciutat basat en la qualitat de vida i no en l’especulació urbanística, defensar els drets dels treballadors que massa sovint són trepitjats per la mateixa institució municipal. L’actual govern té poques complicitats amb els sectors socials organitzats d’esquerres, cada dia estan més lluny de l’esquerra política. Des de l’Ajuntament de Mataró, s’ha afrontat com calia la crisi? És evident que no, tenim uns dels índex d’atur més elevats del país. S’han comès errors importants, com ara no preveure i aturar a temps les polítiques locals que engreixaven la bombolla immobiliària que ha estat una de les principals causes de l’actual crisi. Estaven avisats i no ens van fer cas. No es poden donar ajudes per desindustrialitzar la ciutat afavorint els moviments especulatius del sòl. Som una de les ciutats amb els pitjors índexs de formació acadèmica, moltes persones tenen greus problemes d’inserció i aquesta hauria de ser una de les prioritats.

El referèndum sobre la independència demostra que a Mataró hi ha més independentistes del que semblava? Demostra que el cicle autonomista dels Estatuts s’ha acabat. A qui més interessa la independència són precisament aquells sectors més desfavorits de la societat. Els ciutadans de Mataró, i dels Països Catalans en conjunt, entenem que cal disposar de les eines polítiques i econòmiques necessàries per donar resposta a les demandes i reptes socials , econòmics, culturals i polítics de l’actual situació del país. Els Estatuts són una llei orgànica espanyola que nega i impedeix gestionar directament les nostres polítiques i recursos. Una gran majoria de catalans i catalanes, vinguin d’on vinguin, han entès que la independència va lligada a una millor qualitat de vida i a la supervivència cultural catalana davant l’hostilitat permanent de l’estat espanyol. L’independentisme ha de traçar una estratègia comuna per avançar de forma sòlida i el més aviat possible cap a la independència dels Països Catalans. No podem deixar en mans dels partits catalanistes ﬁdels a les lleis espanyoles la gestió de les reclamacions populars; només reforçant l’independentisme de base, garantirem que no s’enganyi novament la ciutadania. En el tema de Can Fàbregas, un dels eixos d’aquest mandat, vostès hi han

TRIBUNAmaresme | 09 intervingut molt activament. Se’ls ha acusat de judicialitzar la política i de no voler El Corte Inglés. Tot el procés ha estat molt manipulat de forma intencionada. Des de la CUP, com des de sectors socials de la ciutat, hem defensat el patrimoni arquitectònic com un actiu i símbol de la nostra identitat local. En molts països europeus es protegeix i revaloritza el patrimoni per adaptar-lo a les necessitats del segle XXI, ja sigui per a noves activitats socials o productives que generen una estampa reconeguda més enllà del mateix territori. Aquí sembla que tot si val a l’hora d’iniciar una operació urbanística, i no hi ha escrúpols per tirar a terra allò que prèviament havíem protegit. Això és el que políticament la CUP hem denunciat, i sistemàticament és el que des del govern municipal s’han negat a dialogar. El regidor d’urbanisme sempre ens havia emplaçat a anar als tribunals quan nosaltres oferíem alternatives per mantenir el patrimoni inclús amb la compatibilitat d’un centre comercial com El Corte Inglés. La judicialització no ve per si El Corte Inglés arriba o no, ve per un suposat delicte contra el patrimoni arquitectònic de la ciutat tal com afirma el jutge. Nosaltres encara esperem diàleg en aquest tema. És preocupant perquè amb tota aquesta operació l’Ajuntament perd molts i molts diners per una imprudència i temeritat del govern local en comprar a crèdit tota una illa urbana per fer-se amb l’operació urbanística lligada a El Corte Inglés, un sector prèviament protegit pel patrimoni arquitectònic. Amb un govern més dialogant aquest tema ja estaria resolt. Què suposarà per a la ciutat l’arribada de la locomotora comercial? Aquest no és el nostre model comercial de ciutat, nosaltres creiem més en el comerç de proximitat, divers i ric en oferta davant d’aquestes apostes per multinacionals que al final monopolitzen tot el sistema comercial. Aquestes grans multinacionals acaben collant els productors i distribuïdors amb l’únic interès del benefici propi, i acaben exercint un poder sobre el consumidor controlant tota l’oferta comercial. Allà on arriben tenen poder

Som l’únic grup que manté una política coherent i permanent en defensa dels interessos populars Mataró té poca diversificació empresarial, pensem que cal prioritzar aquells sectors productius davant dels sectors especulatius Per a nosaltres Mataró som tots els barris, el centre n’és un més entre els altres per eliminar el petit comerç amb polítiques comercials agressives per al final monopolitzar tot el mercat. Encara està per demostrar que El Corte Inglés sigui una locomotora: aquestes grans cadenes eliminen el comerç de proximitat per afavorir franquícies de la mateixa multinacional. Tampoc és cert que El Corte Inglés generi més llocs de treball, està demostrat que eixos comercials com un mercat municipal generen més llocs de treball per m2 que no pas una gran àrea comercial. Amb la plaça de Cuba hem perdut una oportunitat per fer una aposta més valenta a favor del comerç local. Parlem de preservació del territori a Mataró i el Maresme. El Maresme és una comarca sobreexplotada que ha patit greus agressions contra el territori, especialment les zones agrícoles. No hi ha una planificació d’àmbit comarcal que prioritzi una gestió racional del sòl per a recursos en infraestructures de mobilitat, urbanes, agrícoles, forestals, energètiques, industrials, de serveis... S’han destruït les principals zones agrícoles en benefici del totxo, els eixos comunicatius han dividit i esquarterat la comarca en benefici d’un model

basat en el cotxe privat altament contaminant i agressiu. Les zones forestals de Mataró els últims anys han patit greus agressions per culpa de l’ampliació de noves urbanitzacions sense sentit, les zones agrícoles no s’han protegit com calia i s’han abandonat a la sort dels seus propietaris. Calen polítiques actives que dinamitzin el sector agrícola per fer-lo potent i atractiu econòmicament així com un espai singular que aporta qualitat de vida a la ciutat. La CUP ens oposem a la nova agressió que pretenen fer amb els absurds laterals de l’autopista perquè hi ha alternatives com ara aixecar el peatge de l’autopista i millorar el transport públic. Emplacem a tothom a fer un front comú per defensar una comarca prou desfeta. En temes de medi ambient encara estem molt lluny del que caldria? S’han de plantejar canvis de dalt a baix i el màxim de transversals possibles: des de la producció, la distribució i el consum de productes. No podem conformar-nos amb els canvis estètics que proposen els governs, ens hi juguem la vida del nostre planeta i de les futures generacions. Els canvis han de venir sobretot des de l’administració pública imposant nous sistemes de producció no contaminants ni agressius amb el territori, amb noves polítiques de mobilitat que prioritzin de forma majoritària el transport públic, amb una nova gestió dels residus urbans i industrials que passi pel reciclatge i no la incineració. També necessitem una nova consciència humana menys consumista i més respectuosa amb el medi ambient. Tot això ho hem de fer el màxim de ràpid possible, com més esperem més traumàtica i difícil serà la solució. Pel que fa a la problemàtica generada pels megaprostíbuls, què creuen que s’ha fet malament? En primer lloc creiem que no s’ha parlat amb qui calia: amb les mateixes treballadores sexuals que encara no sabem què en pensen de tot plegat. Ens preocupa, sobretot, les condicions socials i laborals d’aquest col·lectiu que està en una situació d’al·legalitat total que les

manté desprotegides davant de qualsevol abús laboral o físic. Més enllà del que es pugui fer a nivell local, caldrà buscar una solució d’àmbit nacional que aclareixi la situació de la prostitució a casa nostra. Amb els veïns i l’oposició també caldrà establir un diàleg, és lògic que es denunciï un macroprostíbul ja que tindria un seguit d’afectacions importants en el veïnatge. Les reivindicacions dels barris encara estan massa allunyades del centre? Hem de canviar aquesta visió de la ciutat, per a nosaltres Mataró som tots els barris, el centre n’és un més entre els altres. Nosaltres pensem que els barris són presents de manera activa a l’Ajuntament. En la majoria de plens municipals vénen reivindicacions veïnals dels diferents barris de la ciutat, això és així i haurà de continuar essent així per mantenir la veu de la gent del carrer. Una altra cosa és el cas que des del govern municipal facin a les reclamacions veïnals. Tecnocampus i l’aposta pel front marítim, són les grans opcions de futur? El Tecnocampus, com ja hem dit, arriba massa tard, s’han posat els fonaments perquè les empreses participin i encara no s’han obtingut els resultats esperats. S’hi han invertit molts diners que d’alguna manera haurem de revertir en el beneﬁci de la ciutat. El que pot aportar el Tecnocampus actualment, altres ciutats ja ens han passat al davant, no som capdavanters ni singulars. Nosaltres creiem que el Tecnocampus hauria de ser motor del nou sector emergent de les energies netes i apostar per esdevenir una ciutat capdavantera en aquest sector. No ens agrada el model universitari del Tecnocampus que tendeix cap a la privatització de l’ensenyament universitari. Com a formació política volen governar o solament reivindicar? El nostre objectiu no és el poder en si, sinó la transformació de la societat cap a quotes de democràcia, llibertat i felicitat més elevades. Els canvis importants vénen de l’agitació, l’organització i reclamació des del carrer. Hem demostrat que des de l’oposició es pot fer molta feina.

10 | TRIBUNAmaresme Nosaltres accedirem al poder polític quan una massa important de la societat estigui organitzada per assumir els canvis necessaris que nosaltres plantegem de caire transformador, anticapitalista i independentista del Països Catalans. Quina sintonia tenen amb les altres forces nacionalistes (CiU i ERC)? La CUP ha forçat a definir-se políticament la resta de grups municipals que s’autoanomenen catalanistes. Ara ja no hi ha espai per a l’oportunisme i el catalanisme de fireta del últims anys. Tota la resta de grups municipals han deixat clar que estan per l’estatut espanyol que ens nega com a poble, i que nosaltres optem per la via sobiranista que passa per exercir democràticament el dret a l’autodeterminació com a pas cap a la independència dels Països Catalans. La nostra nació són els Països Catalans, encara hi ha molta feina per trencar tabús i agressions que des de sempre han pretès dividir-nos. Se’ls acusa d’anar sempre a la contra. Si governessin, per on començarien? Sobretot en la transparència i la participació ciutadana que avui està molt lluny de les quotes òptimes. La societat de mica en mica s’ha anat desorganitzant en part per la frustració que generen els actuals mecanismes de participació, gens vinculants i teledirigits des del poder. Si governéssim també prioritzaríem una mobilitat basada en el transport públic com alternativa real al cotxe privat, guanyaríem espai al carrer, menys contaminació, menys caos i més qualitat de vida. Activaríem el teixit productiu de la petita i mitjana empresa per diversificar l’economia local, impulsaríem les cooperatives de consum i de treball, redefiniríem un altre model de ciutat sense ànsies especulatives, prioritzant els sectors estratègics de ciutat per davant els interessos immobiliaris, garantiríem l’atenció pública especialment per aquelles persones més necessitades, impulsaríem l’espai agrícola desplegant el Pla Especial de les Cinc Sènies, seríem molt més combatius a l’hora de reclamar els pressupostos que any rere any ens retallen des del govern central espanyol...

JULI CUÉLLAR. Representant de la territorial del Maresme al Consell Polític de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP)

“Cap partit no mourà un sol dit si al carrer no hi ha un moviment social potent i organitzat que pressioni a favor de la independència” o ICV. Ara bé, els canvis socials no són immediats. Vivim uns moments de canvi, on hi haurà nous agents que encara hauran de disputar el terreny als vestigis de l’ordre social i polític establert. Hi ha massa ànsia de protagonisme, potser, entre els dirigents polítics? Pensem que sí. Un dels principals problemes és que en l’actual sistema de partits els càrrecs electes no reten comptes davant dels electors. Això afavoreix la picaresca i l’oportunisme en la política. La solució passa per modiﬁcar la llei electoral, amb representants electes del territori i amb llistes obertes.

Juli Cuéllar (Barcelona, 1974). Viu a Mataró, és historiador i treballa a la Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya. Milita a l’esquerra independentista des dels 16 anys. Actualment, ha representat la territorial del Maresme al Consell Polític de la Candidatura d’Unitat Popular. Parlem amb ell del paper de la CUP dins l’àmbit nacional en un moment en el qual l’independentisme és al mig de la centralitat política. Com veu la resposta que s’ha donat, des de les forces polítiques catalanes, a la sentència de l’Estatut del TC? Després de la mobilització ciutadana més important dels darrers 30 anys, encara no hi hagut cap resposta política a l’alçada de les circumstàncies. Tot plegat és una vergonya. Però això no és gens estrany si tenim en compte que l’actual sistema de partits, nascut durant la transició postfranquista, es fonamenta en la submissió a les regles de joc imposades per la Constitució espanyola. L’immobilisme i l’ambigüitat dels discursos polítics i els múltiples casos de corrupció que els esquitxen, posen de manifest que aquests polítics

són una llosa que impedeix el progrés social i l’emancipació nacional. La societat civil fa referèndums i es manifesta multitudinàriament, però tot aquest clam amb rerefons independentista no sembla que tingui una traducció política. Hem hagut d’esperar quatre anys d’ençà que es va votar i promulgar la reforma de l’Estatut, i ara ja hi ha una part signiﬁcativa del poble català que veu clar que amb l’autonomisme no anem enlloc. Les manifestacions del 2006, 2007 i 2010 han posat de relleu la ﬁ del cicle autonòmic i la falsa pluralitat del discurs federalista espanyol, defensat pel PSC-PSOE

Quan la situació els és favorable, la CUP no es presenta a les eleccions del Parlament de Catalunya. Per què? El juny de 2009 la CUP va decidir apostar municipalisme com a via per aprofundir i desplegar un projecte independentista i d’esquerres sòlid, arrelat als pobles i viles i amb la complicitat dels moviments socials. Certament, durant l’últim any l’escenari polític català ha canviat força i molta gent voldria que ens haguéssim presentat a les autonòmiques... Però, justament, l’experiència de les consultes sobre la independència ens han servit per valorar molt més l’acció local i municipalista i, per això, pensem que la decisió presa per la CUP és encertada i, encara més, estem convençuts que a les municipals del 2011 serem determinants a molts pobles i ciutats. Veu viable algun projecte d’encaix entre les forces independentistes, siguin de dretes o d’esquerres? La conﬁguració d’una plataforma

TRIBUNAmaresme | 11 electoral patriòtica unitària només tindria sentit si realment ens trobéssim a les portes de la ruptura amb l’estat espanyol i si es garantissin els interessos de les classes populars. La situació actual reflecteix un augment de la consciència independentista i el fet que ja hem començat a esquerdar els pilars de l’Espanya de les Autonomies, però pensem que encara ens queda un bon tros de camí per assolir una majoria social a favor de la independència. Malgrat tot, caldrà estar amatents a les opcions de vot que es puguin configurar en els propers mesos. Molta gent coincideix que s’ha acabat l’etapa de l’autonomisme. I ara què? És important que a les urnes es voti en clau independentista i d’esquerres. Però, sobretot, cal fer molta pedagogia. Cal fer entendre a la gent que amb sobirania fiscal disposarem dels recursos que ara ens manquen per millorar les infraestructures, els equipaments i serveis públics. Que amb la sobirania política podrem desplegar un marc de relacions laborals propi que respongui a la nostra realitat i no als capricis del ministre de Treball espanyol de torn. Encara cal convèncer molta gent i per això cal ser conscients que cal anar més enllà de les institucions, perquè hi ha molts àmbits de lluita (sindical, lluita per la llengua, defensa del territori, estudiantil, etc.) i feina per a tothom. Finalment, des de la CUP considerem que cap partit no mourà un sol dit si al carrer no hi ha un moviment social potent i organitzat que pressioni a favor de la independència, a semblança del que va ser en el seu moment l’Assemblea de Catalunya. Per tant, cal una mica més de temps, més implicació i més organització. L’independentisme català és solidari amb la resta del món? L’esquerra independentista tenim molt clar que la solidaritat és la tendresa dels pobles. El problema està quan la solidaritat no és fruit d’una decisió lliure sinó d’una imposició. Els Països Catalans som una nació tremendament solidària, fins al punt que prop d’un 10% del nostre PIB serveix per engreixar l’estat espanyol, un estat que no ens retorna pràcticament res i que constantment està posant en joc la nostra identitat lingüística i cultural, la nostra cohesió i el benestar social. La CUP es mou des de l’assemblearisme. En cas d’haver de governar, aquest sistema no dificulta molt la gestió? L’assemblea és una expressió de radicalitat democràtica que garanteix que la presa de decisions es fa des de la base i no pas des de la cúpula. Aquest és un principi bàsic de la CUP, que ens defineix i ens diferencia respecte a la resta d’opcions polítiques i que treballem per aplicar-lo a la realitat dels nostres municipis. L’assemblearisme i la democràcia participativa són una altra manera de fer i entendre la política que no té res

Encara ens queda un bon tros de camí per assolir una majoria social a favor de la independència L’experiència de les consultes sobre la independència ens han servit per valorar molt més l’acció local i municipalista a veure amb la mentalitat burocràtica i de gestió empresarial de les grans maquinàries de partit. La corrupció és a l’ordre del dia. Què falla en l’estructura política, cada cop més desacreditada? La corrupció és la prova que, malgrat honroses excepcions, no hi ha un pam de net. Necessitem una regeneració política profunda: més esquerra, més democràcia i més sobirania. Cal un discurs valent i combatiu davant de la crisi econòmica, que planti cara a les externalitzacions de serveis i a les deslocalitzacions d’empreses i que defensi el valor d’ús enfront del valor de canvi imperant. Calen més òrgans de participació i control ciutadà, calen llistes obertes a les eleccions i, sobretot, cal garantir que els nostres ajuntaments i governs autonòmics compten amb prou recursos per tal d’evitar que siguin els interessos privats els que acaben marcant la pauta a seguir. Una mesura important, en aquest sentit, seria gravar de forma efectiva els moviments del capital ﬁnancer i especulatiu. La implicació de la societat civil en la política és vital. Com s’aconsegueix? La gent només s’implica quan sap que la seva opinió és determinant i que serà respectada. Els actuals processos de participació ciutadana són una comèdia; només cal recordar la instrumentalització partidista i empresarial de la consulta sobre la Diagonal de Barcelona. Els Països Catalans tenen vigència encara? Ho dic perquè hi ha molta gent que quan es tracta aquest tema gira la cara. Els Països Catalans són la nostra nació. És obvi que existeixen diferents ritmes polítics, però no serem nosaltres, els independentistes, els qui renunciem a cap part del nostre territori nacional. Cap a on va Catalunya ara? El poble català ha començat a caminar cap a la independència. Des d’una perspectiva d’esquerres i ecologista, els nostres reptes passen per la preservació dels ecosistemes que ens donen vida i perquè la llibertat nacional vagi acompanyada de justícia social en beneﬁci de la majoria. Albert Calls

ART AL MARESME

Krasimira Dimova. Laberint d’abstraccions Essencialment, el concepte d’art abstracte té com a sinònim el que és incomprensible, llunyà, inintel·ligible... estrany. No obstant, formes, espais, colors i símbols poden resultar no gaire distants, en el precís moment que capten la nostra atenció. L’obra de Krasmira Dimova, que presenta a Gal Art (ronda O’Donnell, 89, de Mataró), Sinphonia, obeeix a la més estricta noció acadèmica de l’abstracció: un llenguatge visual autònom, amb les seves pròpies significacions que, en general, deixa de considerar justificada la representació figurativa. Dimova, nascuda a la ciutat de Pleven (Bulgària), i amb experiència artística a partir de l’any 2003, amb exposicions a França i Suïssa, treballa en format mitjà i gran, amb tècnica oli s/tela, utilitzant un pinzell ampli i lluminós, no dubtant a afegir altres tipus d’instrumentació artística, que li permeten ofererir una paleta rica en continguts i en conceptes

cromàtics, defugint de formes i arquetips, per decantant-se de la realitat. La seva formació artística autodidacta –tot i que disposa d’amplis estudis de restauració per a la conservació d’obres antigues– té, però, un reﬂex en la seva obra: algunes faltes d’equilibri i plantejament, que si bé no l’eximeixen d’originalitat, sí que demostren certes imprecisions. Dimova, però, és una artista jove (36 anys), plena de dinamisme, amb desitjos d’experimentació i una obra complexa, molt vitalista i amb connotacions oníriques. Marta Teixidó www.croniquesmataronines.blogspot.com

12 | TRIBUNAmaresme

CRÒNIQUES

Un llibre sobre la història, els elements i els actes de la festa de les Santes El passat 22 de juliol es va presentar el llibre Les Santes, la festa major de Mataró, un compendi de la història, els elements i els actes de la festa major mataronina, des de 1681 fins a l’actualitat. Es tracta d’una síntesi entre la història i la vivència immediata del ritual festiu de finals de juliol que dóna sentit identitari als mataronins. El llibre, de format quadrat i ben manejable, és fruit de l’encàrrec que Arola Editors em va fer fa uns mesos. Ha estat publicat amb la collaboració de l’Institut Municipal d’Acció Cultural (IMAC). De fet, és el volum sisè d’una col·lecció anomenada “Post Festum”, que l’editorial tarragonina dedica a les festes populars del nostre país. La primera part està formada per les fotografies de Quim Puig que repassen la crònica de la festa amb la captació de l’experiència de cada moment i el reflex de les Santes en el rostre, l’expressió i el moviment dels participants. El periodista Espartac Peran és el prologista del llibre. Mataroní i apassionat de la festa, dóna una visió oberta a partir del seu treball actual en el programa Divendres, de TV3, gràcies al qual recorre molts punts de Catalunya. Ell conclou que “sentirnos arrelats allà on vivim i tenir elements que ens identifiquin és bàsic per fer ciutat”. La meva relació continuada amb el Museu Arxiu de Santa Maria m’ha permès conèixer i estudiar la documentació de les confraries que varen fer-se càrrec del culte a les santes Juliana i Semproniana a partir de l’arri-

bada de les seves relíquies l’any 1772. Els programes, els articles de premsa, els cartells, les peces artístiques i la documentació de la parròquia i de l’Ajuntament, són la base per completar la trajectòria històrica de la festa ﬁns als nostres dies. El segon capítol repassa, una per una, les comparses mataronines i els altres actors de la festa com la Colla Castellera, la Banda o el grup de Campaners de Santa Maria. El tercer capítol està dedicat als 28 actes de cultura popular que conté la festa: la Dormida, La Missa de les Santes, els Focs, el Desvetllament Bellugós, les Matinades… He volgut un llibre amb rigor històric, i alhora divulgatiu, que es pot llegir de tirada o, amb l’ajuda de l’índex, picotejant fragments com si d’una enciclopèdia es tractés. Un text pensat també per al lector no mataroní, que explica la potència i l’actualitat de Les Santes com a festa.

FE D’ERRADES Com a empresa editora de l’Anuari Comercial del Masnou, us fem saber que el telèfon que consta a la pàgina 16 del mateix, a l’epígraf “electrodomèstics, venda i reparació”, que correspon a Electrodomésticos Calbet, és un error. El telèfon correcte és: 93 540 25 77. Demanem disculpes pels problemes que s’hagin pogut causar.

Nicolau Guanyabens Historiador i arxiver

Es presenta Santes15!, la primera gran obra audiovisual de la Festa Major de Les Santes de Mataró

El passat divendres 16 de juliol a la Casa Coll i Regàs de Mataró es va fer la presentació de Santes15!. El projecte audiovisual, impulsat per l’Obra Social de Caixa Laietana, produït per Clack Produccions Culturals i amb el suport d’M1TV, l’EUPMT i Can Xalant, va enregistrar durant Les Santes 2010 un total de 15 curtmetratges documentals sobre diferents temàtiques i espais de Les Santes de Mataró, l’expressió de cultura i passió popular més viscuda durant l’any a la capital del Maresme. L’encarregat de dirigir el projecte és el jove realitzador mataroní Eloi Aymerich (Vilassar de Mar, 1982), membre de la xarxa Clack Produccions i que va coordinar un equip pluridisciplinar i plurigeneracional de realitzadors per a mostrar com és la Festa Major de Mataró. L’objectiu d’aquest treball, segons asseguren els seus promotors, és “poder mostrar com a les portes del segle XXI Les Santes són per sobre de tot, una autèntica i apassionada història humana construïda de petites vivències que giren al voltant de la festa, la tradició, la gastronomia, la ciutat, el mar i

la calor de les tardes i nits d’estiu”. Del treball se’n farà una exposició a la primavera del 2011 i es preveu l’edició d’un DVD amb els 15 documentals i una versió cinematogràﬁca de 75 minuts remuntada pel director del projecte. Per primera vegada en la història de la festa mataronina, per tant, s’ha realitzat una obra audiovisual basada en el treball de 15 equips de realització diferents perquè expliquin des dels seus punts de vista com veuen aquesta experiència única. També, Santes15! presenta una mescla d’autors consagrats com Lluís Josep Comerón, passant per realitzadors professionals del documental com Lupe Pérez o el mateix Aymerich, joves directors com Francesc Páez o Alex Manzanares, artistes visuals com Narcís Rovira o Xavier Roldan i alumnes dels darrers cursos de la universitat com Oleguer Rocafull o Maiol Díez. Aquest treball es presenta, també, “com una mirada plural a una festa diversa. La primera gran obra audiovisual de la nostra festa major”. Font: Caixa Laietana i Clack Produccions.

TRIBUNAmaresme | 13

Cròniques

60 Festa del Càntir 2010 Un any més la Festa del Càntir (Festa Major d’Argentona) i la Fira Internacional de Ceràmica i Terrissa d’Argentona no coincidiran en dates. Així doncs, es comptarà amb una setmana plena d’activitats on poder gaudir de tota l’oferta lúdica i cultural que ens ofereix la vila d’Argentona. Per una banda, la Festa del Càntir del dia 4 d’agost oferirà totes les activitats característiques de la diada de Sant Domènec, i, per altra banda, la Fira Internacional de Ceràmica i Terrissa que es celebrarà els dies 6, 7 i 8 d’agost, reunirà, com cada any, una gran varietat de ceramistes i terrissers de tot el món, a més d’exposicions de ceramistes de renom internacional com la de Claudi Casanovas, tallers i demostracions de ceràmica i l’habitual Mostra de Cinema ceràmic. Càntir de l’any 2010: el càntir de bateig Es tracta d’un càntir amb forma de petxina, símbol de la cerimònia del bateig. Aquest model és d’una tipologia de gran càrrega simbòlica, ja que era utilitzat antigament en algunes cerimònies del bateig, ja que servia per portar l’aigua beneïda a les esglésies en aquest sagrament catòlic. També

es creia que servia per a portar l’aigua beneïda quan el sacerdot havia de batejar una criatura a la casa seva si es temia per la seva vida i no hi havia temps de fer el bateig a l’església. Una de les raons per les quals s’ha escollit aquesta peça singular, usada només en festivitats importants, com el bateig d’un ﬁll, és que enguany celebrem una festa molt especial: la 60 edició de la Festa del Càntir d’Argentona que, casualment, coincideix amb l’any

L’ESPAI DE VALORS

sant compostel·là o any “jacobeo” amb una gran peregrinació a Sant Jaume o Santiago de Compostela (Galícia), en la qual el símbol més important del pelegrí és, precisament, la petxina. Finalment, cal dir que el museu presenta tot l’any 2010 una exposició temàtica dedicada als càntirs en forma d’animal, un dels quals és, precisament el càntir de bateig. Amb motiu dels 60 anys de la Fira del Càntir s’ha fet també l’edició especial d’un càntir de vidre 2010. Està fet de vidre bufat, a mà, amb la tècnica del bufat i aspirat de canya en vidre blau i forma de tortell. És de fabricació artesanal a càrrec del mestre vidrier Paco Ramos, artesà del Museu del Vidre de Vimbodí (Conca de Barberà) i consta d’una edició limitada, numerada i per encàrrec. D’altra banda, a la Fira del Càntir d’enguany també destaca l’exposició Càntirs d’artista, que del 3 al 22 d’agost es podrà veure a la sala d’exposicions de la Casa Gòtica. Es tracta de càntirs decorats per artistes professionals que aportaran la seva creativitat i visió contemporània. Font: www.museucantir.org

Valors, molt més que una revista de paper Quan el gener de 2004 naixia la revista Valors teníem clar que del que es tractava era de reﬂexionar sobre els valors humans i les qüestions ètiques associades en tants formats com fos possible. El primer, com que som amants del paper, va ser en format revista. És el nostre producte original i el més preuat, que es pot trobar cada mes a 25 punts de distribució del Maresme i Barcelona. Ben aviat vam obrir una primera versió de la nostra web, www.valors.org. En els darrers cursos hem ampliat els diversos formats en què es distribueixen els continguts de la revista. En aquests moments Valors compta amb un perﬁl propi a les xarxes socials Facebook i Twitter (www.twitter.com/valors, estrenat fa poques setmanes) i canals de vídeos a les plataformes Youtube (www.youtube.com/revistavalors, per a vídeos curts) i Vimeo (www.vimeo.com/valors, per a vídeos llargs). També tenim un podcast a Revistavalors.podcast.es, on anem penjant els espais de Nits Estel amb Valors que setmanalment anem produïnt per al magazín Nits Estel amb ‘Valors de Ràdio Estel’. Són vuit formes de difondre els continguts de Valors que ben aviat es veuran ampliats amb un nou programa de televisió. A tot això cal sumar-hi la pota presencial del projecte, a partir de la qual enguany hem organitzat mitja dotzena d’actes entre els quals la III Jornada Valors i Compromís. Tot plegat es troba recollit a la web www. valors.org. El projecte Valors creix i va endavant. Tots sou convidats a participar-hi. Associació cultural Valors

14 | TRIBUNAmaresme

AMB LLETRES DEL MARESME

Les ‘Paraules’ d’Albert Lladó El periodista i escriptor de Pineda de Mar Albert Lladó (Barcelona, 1980), va presentar el passat Sant Jordi un nou llibre. Amb el títol Paraules (Abadia Editors), aquesta nova obra centrada en el gènere de l’entrevista mostra l’àmbit pluridisciplinar d’un escriptor que s’ha mogut sempre en el camp de la narrativa amb ganes d’obrir nous camins. Paraules, quarta obra de l’autor, mostra les veus d’alguns dels creadors més destacats de la cultura catalana, en entrevistes que ja havíem vist publicades als mitjans habituals en els quals es mou Lladó –redactor de La Vanguardia– com el seu projecte digital Diari Maresme. El llibre està integrat per 20 entrevistes a personatges de l’àmbit cultural, amb les il·lustracions de Jaume Bagés i el pròleg de Diego Giménez, director de RevistadeLetras.net. “Com un art és, també, saber fer la pregunta correcta en el moment precís. Un art que Albert Lladó comença a dominar i que és capaç de donar-nos, potser, els últims testimonis de personatges com Palau i Fabre o Paco Candel. La necessitat de saber, de donar a conèixer, de difondre el pensament

FRAGMENT DEL LLIBRE D’ENTREVISTES Caldes d’Estrac. Matí. Sol. A la Fundació Palau, on es pot visitar el fons artístic del poeta, ens reben dues noies. Criden un ascensor i pugem al darrer pis. Allà, en una bonica butaca, seu Palau i Fabre, vestit de manera impecable, amb uns pantalons de pana verds, una elegant boina i amb una barba que es nota molt treballada. El dandisme i la bohèmia encara es reﬂecteixen en aquest poeta de vuitanta-nou anys. Estem davant d’uns ulls amables que han vist passar la Història del segle XX per la seva mirada plena de curiositat i sensibilitat.

Una de les il·lustracions que recull el llibre Paraules. En concret la que fa referència a Josep Palau i Fabre.

artístic i cultural són el que fa de tota proposta periodística una necessitat que, fent referència a l’enfilat lingüístic que ens defineix, no pot prescindir de les paraules, perquè mitjançant aquestes paraules podem dir qui som, d’on venim, què i com estimem, què volem... en definitiva, tot allò que ens fa humans. Per això, aquest recull d’entrevistes emergeix per cobrir un buit de la nostra memòria recent i passada en un collage d’experiències en què

Lladó selecciona els testimonis que ell creu que no s’han d’oblidar”, aﬁrma Giménez en el pròleg. I en el fons i la forma, construint el volum, les veus en directe, capturades en el paper, de creadors com Toni Sala, Empar Moliner, Jaume Font (de Comediants), Josep Maria Espinàs, Isabel-Clara Simó, Paco Candel, Josep Maria Flotats, Màrius Serra, Jordi Sierra i Fabra o Josep Palau i Fabre, entre d’altres. Redacció

- El seu pare era pintor i decorador. Com va inﬂuir això en la seva formació? Va inﬂuir tant que la meva formació de petit era aquesta, és clar. Era molt amic de reconeguts pintors i jo, de petit, ja sentia parlar de pintura. Això era un fet natural, per a mi. Per contra, em va portar d’intern a una escola d’una disciplina molt rígida, molt diferent a aquest ambient artístic. Malgrat tot, el que jo sentia a casa era el que em cridava l’atenció. El meu pare, de petit, em portava a les exposicions que ell anava. M’iniciava i m’ensenyava quan una pintura era bona o no. Aquesta educació la vaig tenir, sí, des de sempre.

TRIBUNAmaresme | 15

OPINIÓ

L’oportunitat L’estat espanyol no és una democràcia, però em sembla que no hem d’odiar ningú per això, sinó que podem ajudar els espanyols i el seu govern a reflexionar sobre el seu model d’estat. D’altra banda, podem donar les gràcies a l’estat perquè està posant al descobert un problema de l’inconscient col·lectiu que tots i cadascun de nosaltres hauríem d’identificar, admetre i corregir. Tenim l’oportunitat de construir l’estat democràtic català i l’estat democràtic espanyol en una Unió Europea que ara també es podria revisar. Molts pensem que se n’han d’encarregar els polítics. Jo això ja no ho penso, sinó que vull ser la meva política. No vull asseure’m i contemplar-ho. No vull continuar dramatitzant els vells hàbits de la falta de confiança i de la por. No vull delegar la

responsabilitat als altres per després poder culpabilitzar-los si la cosa no va com jo voldria. Jo sóc la meva política i em faig càrrec de la meva felicitat i de la meva llibertat. I què puc fer com a política? Un primer pas és observar-me per deixar de ser-me una perfecta desconeguda, perquè coneixent-me a mi (les meves frustracions, les meves enveges, les meves fantasies maquiavèl·liques) conec els altres, i veient el meu dolor (aquest pànic a admetre la ﬁnitud de tot plegat, posem per cas) veig el dels altres. No vull construir un país fonamentat en l’odi, sinó en l’altruisme. Vull veure i escoltar les persones, adonar-me de què els passa. Això és política. I també és política cuinar i dutxar-se i treure la pols i ser conscient del que vols dir quan dius que sí o quan dius

DES DEL SEIENT DEL COSTAT que no. També és política admetre que algú ha fet molt bé una cosa i que això no signiﬁca que tu siguis pitjor. Fer servir les paraules és política, dir “sempre”, dir “vosaltres”. I és política reconèixer les teves necessitats. No vull construir un país obsedit per les diferències, sinó que vull viure en una comunitat composta per les veus de tots els individus. Vull viure en un país de persones lliures. I com ho farem per ser persones lliures? Com ho farem per adonar-nos que som persones lliures?

Laia Noguera i Clofent Filòloga, poeta i músic. Amb el llibre ‘Triomf’ va obtenir el Premi Miquel de Palol 2009.

I tu, què fas per Catalunya? Aquest any la Joventut Nacionalista de Catalunya celebrem els 30 anys. Moltes dècades de joves patriotes compromesos amb la construcció del país des de tots els racons del territori. Un relleu de moltes generacions en què ara tinc l’honor de contribuir com a nou cap comarcal del Maresme. La nostra comarca va ser pionera juntament amb Barcelona, que va fer una acció de reivindicació de l’estatut del 79. Aquesta acció feta l’any 76 va ser l’embrió que va promoure la creació de la JNC. El Maresme és la comarca on vivim més joves de Catalunya, sempre ha estat una de les capdavanteres i ha de continuar així. La JNC és una organització juvenil, nacionalista i catalana que treballa per assolir la llibertat i igualtat de Catalunya amb la resta de pobles sobirans del món, a través de l’exercici del dret a l’autode-

terminació de Catalunya. Lluitem, doncs, per la plena sobirania de Catalunya perquè creiem en l’existència d’una nació catalana, ni millor ni pitjor, però sí diferent, que té dret a la seva pervivència com a poble. A la vegada també perseguim un país de qualitat, és a dir, un país ple d’oportunitats, especialment per als joves. Sobretot en moments com els que vivim, en què l’atur juvenil és especialment alt. Ara tenim una nova oportunitat per encarar aquests dos reptes en un moment difícil, amb crisi, en plena globalització... És un moment de canvi, necessitem un nou equip capaç de liderar aquest gran projecte. Un grup de persones formades, amb ganes de fer les coses ben fetes però sobretot amb sentiment de país. Això només serà possible si creiem en Catalunya i la seva gent. Amb l’Artur Mas al capdavant aconseguirem que Catalunya arribi

allà on ha d’arribar. Sense límits. Amb tot això els joves tenim molt a dir, no podem passar de tot. Ja no som el futur, som un present viu que ha d’assumir la seva responsabilitat. Nosaltres no ens conformem a ser crítics amb la política, sinó que hi participem per transformar les coses. Si passes de la política, la política passarà de tu. Joves maresmencs que avui ens llegiu com a JNC del Maresme us demanem que us impliqueu, que participeu dia a dia en la política, en la política dels vostres municipis i us convidem a acompanyar-nos en aquest viatge cap a un país millor i lliure. Jofre Serret i Ballart President Comarcal de la JNC Maresme.

PROPINES Si ens cau a terra una moneda de 50 cèntims o d’1 euro, som capaços de posar-nos sota un cotxe per recollir-la. No obstant, regalem aquestes quantitats i més una vegada i una altra perquè un estrany costum diu que, a segons quins serveis, cal ampliar allò que ens cobren amb la famosa propina. Si no ho fas, quedes com un garrepa, o, encara pitjor, un mal educat. Doncs, em sap greu, però jo no he entès mai aquest concepte el nom del qual em sona a medicament ni, sobretot, per què a determinades feines sí i a determinades feines no es gratifica els treballadors amb els esmentats extres. Aquests dies que molta gent marxa de vacances, troba a les guies de viatge ben detallat els percentatges de propina que cal deixar a cada lloc; en cap paràgraf, però, s’explica quin és el càstig si no es compleix. Ens detindran, si no en deixem? Hi ha qui diu, referint-se en concret al sector restauració, que als cambrers els serveix per completar el sou, que el tenen molt baix. Però, aquest és el meu problema? Un amic que treballava en una d’aquestes feines que es veu que déu nostre senyor va dir que se’ls havia de deixar propina, em comentava que, amb el que treien d’aquest concepte, anaven tres o quatre vegades l’any tots els de l’empresa a devorar tot el marisc que trobaven en un conegut restaurant. Doncs bon profit. La propina és un robatori de guant blanc que compta amb el somriure de l’atracat, fins i tot quan el servei és pèssim. El mínim que podríem fer és distingir quan algú es mereix una propina i quan no.

Xavier Amat Periodista

www.immomaresme.com

Per 0 € al mes

Entre tots construirem el millor i més econòmic portal immobiliari del Maresme

tots els immobles sense límits Registra’t ja!! www.immomaresme.com

www.immomaresme.com

Més informació: 93 799 18 40 o 677 59 78 36

16 | TRIBUNAmaresme

OPINIÓ TRIBUNA DE LA MEMÒRIA

TURISME D’ESTAR PER CASA Mataró, ciutat eminentment industrial, ha viscut d’esquena al turisme. Més ben dit, mai no ha estat una de les seves prioritats. Ara sembla que comenci a preocupar-nos, ja que el Port i la instal·lació de nous hotels a la ciutat obren possibilitats turístiques que caldria aprofitar en un moment de crisi en la majoria de sectors econòmics. Durant moltes dècades hi ha haver un únic hotel a la ciutat, el Suís, que gairebé fins ben entrats els seixanta no va començar a rebre turistes estrangers. La cosa va funcionar mig bé i fins i tot va haver d’ampliar la capacitat per poder atendre la demanda. Es va habilitat l’antiga Fonda Pepín, també al carrer sant Agustí, cantonada amb Camí Ral, convertint-la en residència. Anys més tard, l’hotel de la família Vergés, al Camí Ral, i el Castell de Mata, als afores de la ciutat, però res més amb cara i ulls que ens permetés pujar al carro del turisme que envaïa en aquells anys poblacions de l’alt Maresme, com Calella, Pineda, Santa Susanna i Malgrat. La indústria del gènere de punt donava pas a la del turisme. Antigues fàbriques es convertien per art de màgia en hotels o residències per a turistes. Naixia una nova activitat econòmica que semblava que no s’acabaria mai. Mataró, però, va continuar amb el gènere de punt i la construcció de maquinària tèxtil. El turisme era una activitat residual que no comptava, ni tan sols la creació –per ordre del ministre Fraga Iribarne– del Centre d’Iniciatives i Turisme de Mataró i el Maresme, va servir de revulsiu per animar un sector que no acabava d’encaixar en el nostre tarannà empresarial. Potser el temps acabarà per donar la raó a aquells que mai no hi varen confiar, des de l’administració local fins a la iniciativa privada. O al contrari, ens penedirem de no haver estat amatents a un fenomen que sense cap mena de dubte també econòmicament hauria estat rellevant.

Manuel Roca i Cuadrada Periodista

Empresaris o “amos”? La reforma laboral aprovada el 16 de juny pel govern espanyol és la més lesiva pels interessos dels treballadors i treballadores de tot el període democràtic. N’hi ha per tant? La resposta és que sí, i per molt més. Facilita i abarateix l’acomiadament; fomenta la dualitat del mercat de treball, i permet a les agències de recol·locació amb ànim de lucre a participar en la intermediació laboral. Quasi cinc milions de treballadors i treballadores amb contracte indefinit ordinari –fins ara amb 45 dies d’indemnització– podran ser acomiadats només amb 20 dies i substituïts per cinc milions d’aturats que seran contractats amb caràcter temporal i, els que tinguin sort, podran acabar tenint un contracte indefinit que dóna dret a 33 dies d’indemnització. A més, el decret llei retalla drets referits a la negociació col·lectiva. A partir d’ara els empresaris podran

negociar empresa per empresa aspectes que fins ara estaven regulats pels convenis col·lectius. La modificació dels articles 41 i 42 de l’Estatut dels Treballadors fa possible que la jornada de treball, la distribució del treball o la mobilitat funcional o geogràfica es modifiquin en l’àmbit de cada empresa amb independència d’allò establert en el conveni de sector de referència. També atorga a les empreses la possibilitat de despenjar-se de l’aplicació dels salaris marcats en el conveni col·lectiu. El conveni col·lectiu que coneixíem fins ara canvia la seva naturalesa. Qui negociarà amb l’empresari en nom dels treballadors i treballadores totes aquestes condicions que queden al marge de la negociació col·lectiva? La resposta és clara, al 64% de les empreses, en no tenir representació sindical, ningú; serà l’empresari, reconvertit en “amo”, el que fixarà unilateralment les condicions.

Qui pot negar que aquest país necessita també una reforma laboral? Aquesta reforma hauria de començar per canviar el model productiu i per això fa falta un mercat de treball estable: limitar la temporalitat i fomentar la contractació indeﬁnida. La reforma del govern va dramàticament en sentit contrari. Ara els treballadors i treballadores del nostre país tenim raons per mobilitzar-nos i fer front de manera organitzada a aquesta reforma laboral. Cal que tots i totes treballem al centre de treball, a l’empresa, al barri i al poble perquè la vaga general del 29 de setembre sigui un èxit.

Jaume Roig Coordinador comarcal del Maresme i secretari de Política Social i Immigració. Unió Intercomarcal Vallès Oriental - Maresme de CCOO

CLARIFICACIÓ El Grup Municipal PSC de Caldes d’Estrac vol manifestar molt breument que el motiu que el va moure a la rèplica, donant lloc a l’escrit “Des del Grup Municipal”, aparegut en el TRIBUNA Maresme, núm. 240, foren precisament unes paraules ben negatives, resposta de l’alcalde en acabar el reportatge de Caldes, difós en el TRIBUNA núm. 239, pàgina 28, quan al preguntar-li el periodista sobre la relació amb el nostre Grup, l’alcalde va fer l’aﬁrmació: “Aquesta situació la cura el temps, és de qui està en l’oposició i es pensa que governa. És difícil arribar a un acord amb qui no té capacitat de decisió”, que creiem deformen el tarannà i la manera de fer de l’oposició. En aquest sentit, coincidim amb les paraules del propi govern de CIU, escrites en el darrer paràgraf de la “Rèplica a l’escrit del PSC” publicat en el darrer TRIBUNA

Maresme, on, precisament, es lamenta que es gosi traslladar fora de Caldes una imatge negativa que no s’ajusta a la realitat. Exactament, la nostra intervenció va anar en aquest sentit: vam considerar que amb aquesta aﬁrmació desafortunada l´alcalde donava una imatge externa al municipi del nostre Grup totalment tergiversada. De la rèplica referida per CIU en aquest darrer TRIBUNA es desprèn que el govern municipal no va saber captar el sentit en què el nostre Grup va redactar el nostre escrit. Grup Municipal PSC. Ajuntament de Caldes d’Estrac Rosabel Cantenys, Miquel González, Pedro Cano i Elena Díaz.

ADOPTA’LS Aquests animals només demanen una cosa: tornar a trobar l’afecte d’una família, que una persona els retorni la conﬁança que la vida els anirà millor del que els ha anat ﬁns ara. Ajuda’ls a recuperar l’esperança! Si voleu adoptar aquests animals, podeu enviar un email a info@protectoramataro.org o visitar directament el CAAC de Mataró

www.protectoramataro.org

BRANNI: És un gos mestís de mast. El van abandonar sense escrúpols. Va arribar al refugi infestat de paparres i amb una malaltia anomenada diroﬁlària. Pot curar-se, però requereix un tractament delicat. La vida en el refugi no l’ajuda a recuperar-se, per això és urgent trobar-li una família. És un tros de pà, bo i ﬁdel. La SPAM es fa càrrec de la seva adopció i les despeses sanitàries que ocasioni.

CANDY: És molt dolça i delicada. Per això necessita urgentment una familia que s’ocupi d’ella. És petitona de mida i està espantada. Vols ajudar-la a recuperar l’alegria? La SPAM es fa càrrec de les despeses de la seva adopció.

FURIA: És tot un senyor gat. Va arribar mostrant-nos el pitjor caràcter que pot mostrar un gat, però en poc temps se li va passar l’emprenyament d’haver sigut abandonat i ara es troba en l’altre extrem. És molt carinyós i et segueix com un gosset. És jove, té un color preciós i un caràcter immillorable. Només necessita una família per tornar a ser feliç.

XULI: És una gata preciosa de raça de “color blau”, que alguns anomenen de Nibelungo. Vivia en una casa amb molts altres gats desnodrits. Va arribar en molt males condicions i ara s’està recuperant. Però viu espantada en un raconet a la gatera. Ajuda-la a superar el que ha viscut. La SPAM es fa càrrec del cost de l’adopció.

TRIBUNAmaresme | 17

Opinió

Comunicació

Parla de tu. Parla de tots El mes de gener de 2010 es materialitzava la fusió de Maresmedigital TV i TVMTelevisió de Mataró. La unió de la històrica televisió fundada pel Col·lectiu de Mitjans Audiovisuals de Mataró i la moderna i tecnològicament avançada plataforma televisiva impulsada per diversos municipis maresmencs, encapçalats per l’Ajuntament de Mataró, a través del Consorci Digital MataróMaresme, ha propiciat que la comarca disposi actualment d’un mitjà de comunicació amb una audiència consolidada de 47.000 espectadors, esdevenint la televisió de referència del Maresme. Durant sis mesos, el canal sorgit d’aquesta fusió ha mantingut els noms de les dues televisions amb la voluntat que els espectadors identiﬁquessin el nou projecte a les seves pantalles. Ara, la televisió pública ha estrenat nova identitat corporativa, una nova marca que respon a la pluralitat territorial de la comarca i la seva personalitat com a televisió de referència. La nova marca és m1tv, i amb ella culmina el procés de fusió de la televisió local maresmenca. Com a mosca, la marca apareix representada a les pantalles amb

una lletra i un número: m1. La m representa el Maresme i la seva diversitat territorial i geogràﬁca. La marca entronca amb la que identiﬁca des de fa un temps el canal m2tv del Consorci Teledigital Maresme Nord. La nova marca neix amb la voluntat de representar els valors de proximitat, pluralisme, rigor, qualitat i innovació que caracteritzen aquest mitjà comarcal. Voluntat que queda també explicita a la frase que acompanya la marca: “Parla de tu. Parla de tots”. El llançament de la marca coincideix amb la incorporació del periodista mataroní Joan Catà com a nou director gerent del mitjà. En aquest temps, el canal públic ha iniciat una nova etapa amb la incorporació d’informatius personalitzats per municipis durant el cap de setmana i la realització de programes extraordinaris amb motiu d’esdeveniments locals de relleu. El canal disposa també de servei de televisió a la carta amb la plataforma xiptv.cat de la Xarxa de Televisions Locals. Tots els informatius i programes de m1tv i m2tv es poden veure a través d’aquesta plataforma i de la pàgina www.m1tv.cat. m1tv

Món legal

Habitatges sobreocupats, un problema en augment Aquesta crua realitat social ve generada per un cúmul de dificultats i mancances que pateixen un bon nombre de persones, per raons econòmiques, socials, ètniques… i que donen lloc a situacions conflictives en les comunitats de veïns, si bé existeixen possibles solucions legals. El problema, en línies generals, presenta el següent patró: uns llogaters, habitualment de nacionalitat estrangera, que conviuen en un mateix pis en deplorables condicions higièniques i d’espai; un arrendatari que procedeix a subarrendar el pis a aquells amb afany de lucre; un arrendador que no es preocupa massa pel fet que el seu pis estigui sobreocupat i dels problemes que això genera i una xarxa de perfil mafiós que s’encarrega de connectar tots aquests actors. Tanmateix, sempre existeix una comunitat de propietaris que pateix de ple els problemes que es deriven d’aquest trist fenomen i que veu alterada la seva convivència i tranquil·litat. Davant de tot això podem enumerar una sèrie de possibles solucions legals. En primer lloc, es pot plantejar una reclamació judicial contra el propietariarrendador del pis per incompliment de

la Llei de Propietat Horitzontal i dels estatuts de la comunitat. Tanmateix, podrem reclamar judicialment pels danys i perjudicis que es generin de l’activitat irregular i molesta dels ocupants del pis. Una altra opció és interposar denúncia davant l’Administració competent (Ajuntament...), donant lloc a l’inici dún procediment administratiu que determinarà la il·legalitat de la sobreocupació del pis i les responsabilitat que se’n derivin. Actualment són quantioses les sentències judicials que ordenen el cessament de la sobreocupació del pis i el desallotjament dels seus ocupants si es demostra la realitat de les molèsties i irregularitats (brutícia, baralles, sorolls a tota hora, pudors...) causades per aquest problema. En conclusió, existeixen mitjans legals que permeten combatre aquesta desagradable i injusta situació i que persegueixen fixar pautes de conducta dels afectats per aquest creixent fenomen social davant de la persistència de láctual crisi econòmica i la dificultat per accedir a una vivenda quan no es tenen recursos econòmics. Xavier Casas Martínez

Bufet Casas-de Doria & Advocats S.C.P.

Les nostres mascotes

La superstició i l’estètica deixen orfes desenes de cadells de gat negres La SPAM sempre ha tingut constància de la poca sortida que tenen els gats negres. Però aquesta realitat està arribant a límits que la protectora encara no havia viscut. Dels 53 cadells de gat que hi ha en els refugis de la SPAM, 23 són negres i cap d’ells no ho està tenint fàcil per trobar una família. Fins ara, la poca atracció que l’adoptant sentia pel color negre només havia afectat gats i gossos adults. Ara, però, sembla que aquesta tendència també perjudica els més petits. Les famílies que estant venint a adoptar escullen qualsevol color menys el negre. El resultat és que els 23 cadells de gats negre s’estan fent grans a la protectora sense que ningú no ho pugui evitar. La presidenta de la SPAM, Sílvia Serra, aﬁrma que aquest poc interès pels gats negres “està íntimament relacionat amb la superstició històrica, que tant mal ha fet a aquests animals”. A més, també apunta que hi ha adoptants que busquen “factors estètics com ara colors rossos, blancs o grisos deixant de banda una bona part de la població felina”. A més, la situació empitjora perquè no paren de recollir cadells de gat negres

abandonats. Sílvia Serra assegura que no sap a què atribuir aquest increment notable de naixement de gats negres. “Però el que sí que sabem és que quan recollim una capsa de cadells negres abandonats les probabilitats d’adopció disminueixen”, aﬁrma. El temps corre tant per aquests cadells de gat negre com per als de colors perquè estan creixent en la protectora sense conèixer l’afecte d’una família com dels altres. El més gran ara ja té 4 mesos. Si en les properes setmanes la SPAM no troba una llar per a ells, la possibilitat que siguin adoptats en un futur es reduirà dràsticament. Per això, la protectora ha engegat una campanya per promocionar l’adopció de tots els cadells. Qui vulgui adoptar-ne un d’entre tres mesos i un any tindrà un descompte important en el preu i el podrà adoptar per només 50 €. L’animal es donarà identiﬁcat amb un xip, desparasitat interna i externament i amb les vacunes corresponents. També inclou l’esterilització. Amb aquestes mesures, la SPAM intenta fer front a un fet inèdit que tant mal està produint a aquests cadells. Font: SPAM

TRIBUNAmaresme | 18

XXIII MOSTRA GASTRONÒMICA DE CABRILS

Cabrils convoca la Mostra Gastronòmica i una nova edició de la Festa Major

La Mostra de Cabrils arriba enguany ja a la seva 23a edició. Se celebrarà del 13 al 16 d’agost al recinte de l’Escola l’Olivera del municipi i disposa d’una web oﬁcial en la qual es pot trobar tota la informació d’aquest esdeveniment de referència: www.mostragastronomica.cat

La Mostra Gastronòmica és l’esdeveniment turístic, social i econòmic més important que es realitza durant tot l’any a Cabrils, una localitat que també destaca per la importància de la seva oferta en restaurants. L’alcalde del municipi, Joaquim Colomer (PSC), explica de la Mostra que és “un autèntic aparador gastronòmic que demostra, any rere any, que és capaç d’apropar a les demandes d’uns visitants cada cop més exigents la clara orientació vers la qualitat que ofereixen els nostres virtuosos dels fogons”. Per a Colomer, també, “la gran aﬂuència de visitants i el creixent nombre de professionals de la restauració, artesans i comercials que hi volen participar, en són un gran exemple. D’aquesta manera es posa en evidència l’oferta i la qualitat culinària existent al municipi, fet que genera un important motor econòmic mitjançant la gastronomia”. Per la seva banda, el regidor de Turisme i Mostra Gastronòmica, Jordi Serra (Grup pel Progrés de Cabrils), explica que la novetat més important de la Mostra d’aquest any és que s’ha mecanitzat la venda de tíquets i que això permetrà que, especialment en les hores punta, sigui més ràpid accedir al recinte. Segons també explica Serra, enguany també es posarà a l’entrada un comptador de visitants. “Ens permetrà saber l’estadística de persones i tastos exactement, valorar d’on vénen les persones i amb aquestes dades poder veure on es coneix més o menys la Mostra”, assegura Serra. Pel que fa a la mobilitat, l’aparcament es manté com l’any passat, tot i que no

hi haurà trenet a causa d’unes obres que s’estan fent. També, segons explica el regidor i com a bona mostra de l’èxit d’aquest certamen, “es mantenen els participants i parades en l’espai previst, que està limitat. Hi ha gent a qui s’ha hagut de dir que no perquè ja no s’hi cabia”. El preu dels tiquets no s’ha apujat i continua sent una incògnita si la crisi afectarà l’edició d’aquest any. D’altra banda, el cartell que dóna la imatge a la Mostra 2010 ha estat dissenyat per Anna Tarruella, de Cabrils, que proposa un treball de tonalitats fosques amb contraposats de siluetes molt encertades d’utensilis relacionats amb la gastronomia. El cartell es podrà veure en totes les publicacions i comunicacions que es facin durant aquesta edició de la Mostra. UNA FESTA MAJOR DE SANTA HELENA CARREGADA DE PROPOSTES Lligat a la Mostra i al mes d’agost, Cabrils també celebra la Festa Major de Santa Helena. La Regidoria de Festes i la Comissió encarregada, han preparat una àmplia oferta d’actes pensats per a tothom i per poder gaudir de la festivitat plenament. La regidora de Festes, Olga Enfedaque (Grup pel Progrés de Cabrils), explica que enguany la Festa Major compta amb actes consolidats com “La Troca” a l’inici de la festa i la “Gambarrada”, que es va iniciar l’any passat i aquest es repeteix. Les persones que s’apropin a la Festa Major de Cabrils veuran que és molt àmplia la varietat de propostes de Santa Helena, oberta a tots els públics: des d’om-

TRIBUNAmaresme | 19

FESTA MAJOR DE SANTA HELENA. DEL 13 AL 18 D’AGOST plir la plaça de colors perquè els nens pintin ﬁns a una novetat d’enguany, una cata d’aigües a la qual s’afegirà una cata de vins i caves per veure com les diferents begudes casen millor. Un dels eixos de treball que destaca de la festa de Cabrils la regidora és “incloure activitats de cost petit i

fomentar la participació per estalviar despeses”. Enfedaque també deixa clar que la celebración no seria possible “sense el treball de les persones de la Comissió de festes” i assegura que la Mostra Gastronòmica i la Festa Major són propostes complementàries. Redacció

Casa Graupera presenta la neula farcida de “maduixes del Maresme” Fruit de la participació en el projecte de Productes de la Terra i Artesania Alimentària del Maresme “Posa el Maresme al plat”, portat a terme des del Consell Comarcal del Maresme, va sorgir la possibilitat de fer una neula allegòrica a la comarca. És així com neix la idea de crear un nou sabor per a les neules farcides tan conegudes de Casa Graupera. Per elaborar aquest producte, Casa Graupera ha estudiat la manera de tractar les maduixes perquè el seu sabor no quedés absorbit per la dolçor de la neula. També s’ha treballat amb una varietat especial conreada pel productor Joaquim Ginesta, de Sant Pol de Mar, de la “Vall de Golinons”; es tracta de la varietat “Charlotte”, d’origen

francès, implantada al Maresme des de l’any 2008, una maduixa gustosa, aromàtica, empeltada amb maduixa del bosc. L’han maridat amb Xocolata Blanca i Iogurt Mediterrani donant-li un sabor suau i refrescant, i és per això que l’han anomenat la Neula d’estiu. Presentació a la Mostra Gastronòmica La presentació del nou producte es fa en actes diferents, el primer va ser a Mataró dins del marc de les festes de les Santes. La segona, serà en el marc de la Mostra Gastronòmica de Cabrils, quan es faran tastos d’aquestes postres, muntades amb maduixes fresques del Maresme de la varietat escollida.

Salutació de l’alcalde Un any més, i ja en van vint-i-tres, tornem a sentir a Cabrils les aromes, els sons i els gustos, de la nostra Mostra Gastronòmica, Comercial i d’Artesans, envoltats del clima agradable de les nits d’estiu que, aquest any, s’avança uns dies a la festa de la nostra Santa Helena, per veure’ns del 13 al 16 d’agost. I un any més els nombrosos restaurants participants tornaran a deixar el pavelló de la Mostra ben alt, presentant els millors plats de les seves cartes, fent gaudir els paladars més exigents amb les seves creacions. Esdeveniments com aquest, o com la recent inauguració de les Jornades del Tomàquet del Maresme a Can Tosca, fan que la restauració de Cabrils sigui àmpliament reconeguda arreu, fet que ens omple d’orgull a tots els que estimem el nostre poble. I un any més ens tornarem a trobar tots asseguts al voltant d’una taula, la colla que sempre ens reunim, els veïns de davant de casa, els companys de feina, i tots els ciutadans i ciutadanes de Cabrils que vulguin passar-s’ho bé amb tot el que la Mostra els pot donar: parades d’artesans i comerços per als

grans, atraccions de la ﬁra per als més petits. I un any més, tampoc fallaran els nostres veïns de Vilassar, Mataró, i de la resta de pobles del voltant, convertint de nou la Mostra en un esdeveniment de referència a tota la comarca, com ho demostra la presència, de nou, dels bons vins i caves de la DO Alella i del programa d’artesania alimentària del Consell Comarcal, un programa que aglutina Maresme, qualitat i gastronomia, tres paraules que van lligades amb la Mostra des de la seva primera edició. I un any més, un cop acabada l’hora dels sopars, gaudirem dels concerts i d’altres activitats que la Festa Major de Santa Helena ens té preparats, uns actes de festa i alegria per a petits i grans propis d’aquestes dates. Finalment, només dir-vos que, un any més, espero que gaudiu d’una bona Mostra Gastronòmica i Festa Major de Santa Helena. Joaquim Colomer Godàs Alcalde de Cabrils

TRIBUNAmaresme | 20

XXIII MOSTRA GASTRONÒMICA DE CABRILS

Plats de la mostra 2010 EL PETIT ROURA. Vilassar de Mar Ous estrellats a l’estil Petit Roura · Pastís d’albergínia al parmesà · Arròs caldos amb gambes · Saltejat de peus de porc amb bolets i verdures · Arrosejat de fideus · Tiretes de carns saltejades amb verdures · Mandonguilles amb sépia. XARET. Cabrils Crep pes Xaret · Pastís de truites · Salmó marinat · Pèsols a la catalana · Paella de fideus negres · Estofat de bou · Roastbeef amb salsa tàrtara · Marmitako · Suquet de rap · Crep pes variades · Crep pes suzzete · Arròs amb llet · Llet fregida. CAN POCURULL. Vilassar de Mar Calamars farcits · Bacallà a la llauna · Cuixa de pernil al forn · Canelons de bolets · Canelons d’espinacs a la catalana · Lasanya · Patates farcides de pernil · Mandonguilles amb pèsols · Risotto · Pèsols estofats · Assortit de formatges amb melmelades · Pastís de fruites del bosc · Amanida d’ànec confitat amb pinyons i reducció de vinagre de Mòdena.

CA L’ESTRANY. Cabrils Pollastre de pagès desossat farcit de bacó i formatge amb la seva crema · Tàrtar de bonítol marinat, amb les seves torradetes · Amanida de pop a la gallega amb patata conﬁtada i allioli · Amanida de formatge de cabra caramelitzat i reducció de mòdena · Pernil ibèric de glà tallat a mà · Trencadissa d’ ous de pagès amb patata i pernil ibèric de glà · Canelons de rostit fets a casa amb beixamel de tòfona negra · Escamarlanets d’ arenys saltejats amb picada tradicional · Pebrots del piquillo farcits amb brandada de bacallà fets a casa · Cua de bou desossada i farcida de espàrrecs verds i lligadet de cansalada ibèrica · Costelles de porc ibèric de glà conﬁtades amb reducció de Pedro Ximenez · Steak tàrtar de vedella amb les seves torradetes · Empedrat de bacallà esqueixat amb mongetes de santa pau i ous de guatlla.

MOSSEGADA. Cabrils Calamars farcits · Croquetes de la casa · Canelons · Cargols guissats · Mandonguilles amb samfaina · Arròs a l’americana · Bacallà a la pallaressa · ”Callos”.

XEFLIS. Cabrils Arròs negre · Peus de porc guisats amb llagostins · Calamars a la cassola · Llagostins ﬂamejats · Amanida de faves amb vinagreta de mostassa · Popets a la cassola · Tripa de vedella estil xeﬂis · Bacallà amb salsa de ceps · Cargols a les herbes · Mandonguilles amb sípia · Conill amb samfaina · Pèsols a la catalana · Coulant de xocolata.

LOCANDA DEL LEON D’ORO. Vilassar de Dalt Insalata panzanella · Crostini di salmone all’aneto · Crostino toscano · Bruschette rustiche · Ravioli di carne al burro fuso e parmigiano · Gnocchetti alle erbe · Maccheroni allamatriciana · Manzo all’olio con polenta · Pannacotta con cioccolato fuso.

PASTISSERIES FALGUERAS. Vilassar de Mar Rebosteria variada · Tartaletes de fruites · Pastissos · Pinyes · Flamets · Lioneses. SOLKO. Alella Pasta fresca farcida amb salsa suau de gorgonzola · Risotto de ceps amb espàrrecs verds de marge i parmesà · Spagueti nero a la crema de bacallà, cloïsses i gambes · Couscous de verdures · Pizzes artesanes · Brownie de xocolata i nous amb gelat de vainilla. SPLA. Cabrils Canelons de rostit · Terrina de foie, poma i formatge de cabra · Croquetes ceps · Steak tàrtar · Suquet de peix · Braó de porc rostit · Bacallà amb cendres del volcà · Fish & chips · Pollastre amb escamarlans · Pinya al forn amb panacota de tè (sense sucre) · Pastis sacher · Puding de coco amb crumble i salsa vermella.

Del 13 al 18 d’agost, poques poblacions poden oferir un ventall tan ampli i atractiu d’opcions per a l’oci com Cabrils. I és que un gran pol d’atracció com la Mostra Gastronòmica, Comercial i d’Artesans coincideix amb la completa oferta lúdica i cultural de la Festa Major de Santa Helena, patrona del municipi. Així, la cuina d’autor i els menús suculents troben per a les postres els balls de Festa Major, els concerts, el teatre, les cercaviles i totes les propostes d’un programa pensat perquè petits i grans no vulguin que acabi mai l’àpat lúdic que els ofereix aquesta població.

CAN RIN. Cabrils Amanida de brie arrebossat amb panses, pinyons i vinagreta de fruits vermells · Cuixetes d’ànec al forn amb mango, xereç dolç i grosella · Coulant de xocolata amb crema d’espècies.

EL RACÓ DE CAN FELIU. Vilassar de Dalt Fideuà amb allioli · Bacallà conﬁtat amb salsa de ceps · Popets estofats amb mongeta blanca · Caneló farcit d’ànec i bolets amb beixamel · Pastís de xocolata.

CAL GRAS. Cabrils Esqueixada · Coctail de gambes · Bacallà amb samfaina · Mandonguilles amb calamar i pèsols · Barrejat de bolets amb botifarra · Peus de porc · Cargols guisats · Gambes · Fricandó · Macarrons amb tomàquet · Creps.

Santa Helena torna a oferir una proposta de Festa Major oberta a tot tipus de públic

SAL I PEBRE. Cabrils Carpaccio de tomàquet amb formatge de cabra i olivada · Cargols “sal i pebre” · Assortit de croquetes · Gambetes a l’allet amb bolets conﬁtats · ”Callos” amb cigrons · Assortit de botifarres amb bolets · Bacallà amb samfaina · Llagostins saltejats · Musclos a la marinera · Pasta fresca farcida de brie i trufa amb pesto · Cors de carxofa farcits de llagostins i verduretes · Espatlla de xai al forn · Cargols “sal i pebre” · Cloïsses amb salsa verda · Timbal d’escalivada amb tonyina i anxoves del cantàbric · Magret d’anec amb crema de poma. CARPI PIZZA. Cabrils Pizza “serranito” · Pizza veneciana · Pizza de pernil · Pizza de tonyina · Pizza margarita. BOTAVARA. Vilassar de Mar Fideuà · Bacallà amb samfaina · Espatlla de xai desossada a la mediterrània. EL PALLER. Premià de Mar Croquetes de pa amb tomàquet i pernil · Botifarra a la brassa amb mongetes del ganxet · Cuixeta de pollastre amb llagostins · Espatlla de pollastre al forn · Arròs marinera · Pastís de carbassó amb romesco.

PROGRAMA D’ACTES DIVENDRES 13 D’AGOST A les 7 de la tarda, a la Plaça de l’Església

La Troca Un any més, és moment de desembolicar la Troca per tal de començar la Festa Major. Cabrilencs i cabrilenques ens trobarem plegats per donar un bon inici a la festa. L’acte serà presentat per Joan Ferrer Galbany. EL PREGÓ. un cabrilenc o cabrilenca que durant anys hagi destacat per la seva collaboració i dedicació al poble, serà l’escollit/da. Qui serà el PREGONER 2010? LA REPICADA. Les campanes prenen el protagonisme per anunciar l’inici de la Festa Major, a càrrec del campaner Jaume Tolrà Ferrer. LA BALLADA. La imatgeria festiva de Cabrils i els grups tradicionals treuen les seves millors gales per lluir aquest inici de la Festa Major. LA BAIXADA. La imatgeria festiva, les autoritats i tots els cabrilencs i cabrilenques que ens acompanyeu, baixa cap a la Mostra Gastronòmica per inaugurar-la.

A 2/4 de 12 de la nit, a l’escola L’Olivera

Nit jove Amb el grup Se atormenta una vecina i discomòbil. En acabar,

Esmorzar amb orxata i croissants.

DISSABTE 14 D’AGOST A les 12 del migdia, als Horts de Santa Creu

Xeringada 2010 Col·labora Pere i Àngel.

A les 8 del vespre, al Recinte de la Mostra(CEIP L’Olivera)

Inauguració

A 2/4 de 6 de la tarda, a la plaça dels Motius

de la Mostra Gastronòmica, comercial i d’artesans 2010.

Tarda de jocs gegants i tallers.

Juga juga

TRIBUNAmaresme | 21

FESTA MAJOR DE SANTA HELENA. DEL 13 AL 18 D’AGOST A les 11 de la nit, des de la Plaça del Mil·lenari ﬁns a la plaça de l’església

A 2/4 de 12 de la nit, a l’escola L’Olivera

Correfoc de festa major

amb La banda del coche rojo.

Ball de Festa Major

a càrrec dels Peluts de Foc i la seva bèstia, en Brolla. A les 12 de la nit, a l’escola L’Olivera

DILLUNS 16 D’AGOST A les 11 del matí, a la plaça de l’església

Ball de festa major

Esmorzar de festa major

Amb la Beat club orquestra i discomòbil.

A les 12 del matí, a La Fàbrica

DIUMENGE 15 D’AGOST

A les 12 del migdia, a la sala de La Concòrdia

Cata d’aigües Saps quin tipus d’aigua combina millor amb els vins i els caves? Coneix-les! Activitat limitada a 30 persones. Inscripcions a l’Ajuntament. Preu: 2 euros. A les 8 del vespre, des del Campanar

Blau cel, groga llimona Espectacle de titelles amb la Cia. l’Estenedor.

De 10 a 2 de la tarda, a La Fàbrica

DIMARTS 17 D’AGOST

Repicada de campanes de la vigília de la Festa Major a càrrec del campaner Jaume Tolrà Ferrer.

V Trobada d’intercanvi de plaques de cava

A les 5 de la tarda, als Horts de Santa Creu

A la 1 del migdia, al Parc Anselm Clavé

Importants premis per als 3 millors equips i regals per a tots els participants gràcies a Intersport Ronda 43 Sports, així com fruita i aigua. Inscripcions gratuïtes al Centre Cívic “La Fàbrica” ﬁns el mateix dia. Límit 16 equips.

A les 10 del matí, des del Campanar

A les 6 de la tarda, a la plaça de la Bodega i a La Fàbrica

a càrrec del campaner Jaume Tolrà Ferrer.

Torneig de bàsquet 3x3

Gambarrada 2010 Torna el concurs de menjar gambes. Les inscripcions es faran 30 minuts abans de començar el concurs. Premis gastronòmics pels guanyadors. A les 6 de la tarda, a la plaça de l’església

Tastet de música i balls

Koloraines Ball amb rumba, ska i rock, amb la Companyia Plural. A les 7 de la tarda, a la plaça del Mil·lenari

A la Plaça de la Bodega es podrà tocar instruments de percussió amb l’Escola Municipal de Música de Cabrils. Per ballar, a La Fàbrica es podrà gaudir de danses urbanes.

Concert suau

A 2/4 de 12 de la nit, a l’escola L’Olivera

Amb el grup Amants de Lulú. Se servirà el tradicional suau a tots els assistents.

amb l’Orquestra Cimarrón.

Ball de Festa Major

DIMECRES 18 D’AGOST

tres. Els seus clients hi trobaran les millors ofertes del moment en viatges de luxe personalitzats, congressos, etc. El tracte personalitzat i el fet que saben adequar-se i buscar el millor per al seu client; la millor tarifa i un hotel de referència en la destinació, són algunes de les claus que garanteixen els millors resultats. També, la sinceritat i el bon tracte són d’altres dels valors d’aquesta agència. “Si fa el cas, aconsello gastar 10 euros més perquè no m’agrada l’oferta i que el client quedi satisfet del seu viatge”, assegura Eulàlia, ‘Lali’, a qui avala l’experiència en les propostes que ofereix. Entre els destins més buscats

Preu del tiquet: 1€. Amb la col·laboració de Xurreria MENXU. A les 6 de la tarda, a la plaça de l’església

Colors a la plaça Vine a dibuixar amb guixos de colors! Tot seguit,

Gelatada de Festa Major A 2/4 de 8 del vespre, a la plaça de l’església

Ballada de sardanes amb la Cobla Ciutat de Cornellà.

DIA DE SANTA HELENA Repicada de campanes de la Festa Major A les 12 del migdia, a l’Església

Oﬁci de Festa Major Missa concelebrada per Mn. Antoni Babra, acompanyat dels preveres de les poblacions veïnes. Presidirà i predicarà Mons. Salvador Cristau, bisbe auxiliar de Terrassa. Es cantarà la missa del Santíssim Sagrament de Josep Ribera amb la participació de solistes, la Coral Santa Helena i gent del poble.

EL VALOR DE L’EXPERIÈNCIA I DEL VIATGE PERSONALITZAT L’agència de viatges Senda Tours va obrir les seves portes el passat més de maig a Cabrils. Anteriorment, però, els seus propietaris ja havien obert una altra agència a Barcelona, fa més de 30 anys. Actualment, al capdavant de Senda Tours, a Cabrils, hi ha Eulàlia Fasius, que compta amb una trajectòria d’una vintena d’anys d’experiència en l’assessorament i organització de les millors propostes qualitat-preu per anar-se’n de viatge. Senda Tours ofereix als seus clients els serveis generals d’una agència de viatges, entre els quals es poden trobar grans viatges privats i col·lectius, per a gent gran, estudiants o empreses, entre d’al-

Tot seguit, a la plaça de l’església

Vermut popular

aquest any pels clients de Senda Tours hi ha “els grans viatges com els creuers, ja reservats des de fa mesos amb venda anticipada, Euro Disney, un viatge a Dubai de luxe (que pot adequar-se al client) o les goletes a Croàcia, atractius recorreguts en motovelero amb solament un centenar de persones”, una forma diferent de viatjar, explica Lali.

A les 10 de la nit, a La Fàbrica

Nit de teatre amb l’espectacle No som res de la companyia Dosics, ex-membres de Teatre de Guerrilla. Venda d’entrades anticipades al Centre Cívic “La Fàbrica” i a l’estand de la Mostra.

FESTA MAJOR DE SANT GENÍS DE VILASSAR DE DALT

TRIBUNAmaresme | 22

La Festa Major de Sant Genís omple Vilassar de Dalt d’activitats i propostes La 4a edició del Geganit, el tradicional pregó, balls, cercaviles i correfocs, activitats infantils… Aquests són alguns dels ingredients amb què els veïns del municipi de Vilassar de Dalt preparen el seu particular homenatge al seu patró, Sant Genís. Així, del 24 al 27 d’agost aquesta emblemàtica localicat del Baix Maresme tornarà a sortir com cada any al carrer per gaudir d’una celebració el programa de la qual compta amb activitats i propostes perquè tots els vilassarencs s’ho passin d’allò més bé i deixin de banda durant uns dies els maldecaps quotidians amb la seva Festa Major.

PROGRAMA D’ACTES DIMARTS, 24 D’AGOST

DIMECRES 25 D’AGOST

A les 7 de la tarda, des de la plaça de la Vila

A 2/4 de 12, a l’església parroquial

Arriba el moment d’obrir oﬁcialment la Festa Major!

Oﬁci solemne de la Festa Major

Presentació de la samarreta de la FESTA MAJOR, Repicada de campanes, enlairada de coets des del terrat de l’Ajuntament i cercavila amb els Gegants de Vilassar. Recorregut: Plaça de la Vila, c/ del Carme, Riera Salvet, Avda. Santa Maria (parada a l’hospital de Sant Pere), Avda. Santa Maria, Pius XII, Murillo, Manuel Moreno, Anselm Clavé, Sant Antoni, Nou, Mestra Viladrosa, Àngel Guimerà i arribada a la Plaça de la Vila.

L’oﬁci es farà en honor dels sants Genís d’Arles, notari, i Genís de Roma, comediant. Tots dos titulars, màrtirs i copatrons de la nostra vila. L’oﬁci serà presidit pel Sr. Rector Jordi Gutiérrez Bassa. En acabar, hi haurà la veneració de les relíquies dels sants i el cant dels Goigs. A 2/4 d’1 del migdia, a la plaça de la Vila

Vermut popular

a càrrec de Mª Teresa Gomis de Can Dimas.

Ball de nit amb la Tribu de Santi Arisa!

DIJOUS 26 D’AGOST A les 10 del matí, a la plaça de la Vila

Xocolatada infantil per a tots els nens i nenes i, a continuació, per fer-nos passar la calor... festa de l’aigua i l’escuma! De les 5 a les 7 de la tarda, al Parc de Can Rafart

i lliurament d’un record a tots els Genissos i Genisses de Vilassar de Dalt.

Mercat de Calaf

A 2/4 de 6 de la tarda, a la Plaça de la Vila

A les 6 de la tarda, al pavelló municipal

A 2/4 de 10 del vespre, a la plaça de la Vila

Pregó de Festa Major

A les 12 de la nit, a la plaça de la Vila

Audició de sardanes a càrrec de la Cobla Premià.

Tot seguit,

a càrrec de l’A.E. Serra de Marina.

Partit de bàsquet entre regidors, Comissió de Festes i voluntaris.

rents restaurants i establiments del municipi. Preu: 6 euros. A les 10 del vespre, des de la Placeta Barberà

Festa del Correfoc a càrrec dels Diabòlics Anònims. Recorregut: Placeta Barberà, c/ Marquès de Barberà, c/ Pau Piferrer, c/Notari, c/Salvador Riera, Riera Targa, pàrquing de la Quintana. Després de sopar

Orquestra Privada Després de sopar comença la nit més llarga de la festa amb l’orquestra Privada. I a partir de 2/4 de 3 ball per a gent jove ﬁns que es faci clar.

DIVENDRES 27 D’AGOST De les 5 a les 8 tarda, al parc de Can Rafart

Activitat infantil Gargot de Joc

A les 7 de la tarda, a la Pèrgola de Can Rafart

a càrrec de l’A.E. Serra de Marina.

A les de 6 de la tarda, al Museu Arxiu Municipal

Inauguració de l’exposició

A les 10 del vespre a la plaça de la Vila

Del dibuix a la fotograﬁa d’Antoni Prats.

Si tens entre 7 i 11 anys, tu també pots viure aquesta experiència.

A les 7 de la tarda, a la plaça de la Vila

A les 8 del vespre, a l’Església Parroquial

Música a la fresca

Missa en memòria dels vilassarencs i vilassarenques que han mort durant aquest any.

a càrrec del grup Dmoments que ens faran gaudir, de forma totalment desinteressada, de música estàndards de jazz i bossanova.

Penjada de l’Ase

Sopar a la fresca per celebrar l’inici de la festa. La Comissió de Festes ens prepararà, com ja és habitual, el pa amb tomàquet amb embotit. Preu: 3 euros.

VI Sindriada popular Concurs de menjar síndria obert a tothom, grans i petits.

A 2/4 de 12 de la nit, a la plaça de la Vila

Pubilleta o Hereuet

Jocs gegants fets amb materials recuperats, repartits per l’era de can Rafart per fer jugar la imaginació. A 2/4 de 7 de la tarda, a la plaça de la Vila

Ball de nit

A les 8 del vespre, a la plaça de la Vila

A les 9 del vespre, a la plaça de Vila

A 2/4 de 9 del vespre, a la Plaça de la Vila

I després de sopar, tots a ballar amb l’orquestra Setson ﬁns ben entrada la matinada.

Ball de tarda

Tastet d’estiu a la fresca

Perfomance

amb la Tribu de Santi Arisa

Us desitgem una bona festa Major!! T

Mestra Viladrosa, 5 · 08339 Vilassar de Dalt Tels. 93 750 72 44 · 661 38 34 66 · www.solsonaisolsona.com

El sopar constarà de plats cuinats per dife-

a càrrec de la comissió Dindori.

DEL 24 AL 27 D’AGOST

TRIBUNAmaresme | 23

A 2/4 de 9 del vespre, a la plaça de la Vila

A partir de les 4 de la tarda a les pistes de Can Rafart

Proclamació de l’Hereu i la Pubilla 2010

Campionat interclubs de petanca

Entrada de les pubilles i hereus a la plaça de la Vila, i seguidament proclamació de la Pubilla, l’Hereu, la Pubilleta i l’Hereuet de Vilassar de Dalt 2010. A 1/4 d’11 de la nit a l’aparcament de can Bruguera

amb els Amics de la Petanca de Vilassar de Mar. Organitzat per Club Petanca de Vilassar de Dalt. A partir de 2/4 de 5 a les 8 de la tarda a la Plaça de la Vila

I Mercat d’intercanvi

Piromusical 2010

a càrrec de la Comissió Dindori i Casal dels Joves de l’Estrella.

Espectacle de foc i música que posarà el punt i ﬁnal a la festa. L’espectacle anirà a càrrec de la pirotècnia Igual.

A partir de les 7 de la tarda a les pistes de Can Rafart

Tot seguit a Can Rafart

Nit d’havaneres i rom cremat Un cop acabat el Piromusical, a Can Rafart el grup d’havaneres Serra de Marina posarà el punt ﬁnal a la nostra Festa Major dels Sants Genís amb la tradicional cantada d’havaneres. A la mitja part se servirà el cremat de rom per a tothom.

DISSABTE 28 D’AGOST A partir de les 10 del matí al Camp Municipal d’esports de Vallmorena

Diada del Club CE Vilassar Per tercer any consecutiu celebrarem la Diada del CEVilassar, on es realitzaran moltes activitats per a nens, nenes i familiars. L’èxit de cada edició ens fa millorar i és per això que volem que passeu pel camp de futbol i participeu de la festa més gran del club. Activitats: Mini golf, porteries de punts, footvoleil, inﬂables, campionat de Jorkyball, exhibició d’estels de competició, Taller d’estels, llançament de caramels, taller de bombolles gegants de sabó podrem aprendre a fer bombolles gegants, Taller de màgia infantil (ens ensenyaran trucs de màgia), Arrossada popular, música, remullades generals, sorteigs de molts regals, Gegants, saltadors de Jumpers, mini mercat artesanal, guarderia infantil amb possibilitat que els més petits puguin dormir, Partit de futbol del Primer Equip, Regals per a tots els participants més petits. Pots adquirir els tiquets de l’arrossada a les oﬁcines del club (18 a 20 h) o a Autoequip. Vine a gaudir amb tota la família!!

GEGANiT 2010 Per quart any consecutiu, la Colla de Geganters organitzem la GEGANiT, una festa per gaudir dels gegants i la Cultura Tradicional d’una manera diferent. A partir de les 7 de la tarda, al Parc de Can Rafart

Gegantarda Vine a jugar i competir!!! Llançament d’espardenyes, curses de faixes... Hi haurà regals per a tots els participants. A 2/4 de 10 del vespre, al Parc de Can Rafart

Sopar popular Vine a sopar el típic menú geganter!!! Menú botifarra, cansalada i pa amb tomàquet Preu 5 euros (beguda a part) A 2/4 de 12 de la nit, des del Parc de Can Rafart i ﬁns al C/ Marquès de Barberà

Cercavila boja Amb els gegants de la GEGANiT. (Cinto, Maravilles i Pupaqui) Vigila no rebis un cop d’un gegant!!! Esquiva’ls, riuràs com mai! Tot seguit, des del C/ Marquès de Barberà i ﬁns al Parc de an Rafart

Correaigua Prepara’t per quedar xop de dalt a baix. El Burricorni de Canovelles, torna per no deixar cap vilassarenc/a sec/a. Amb la collaboració dels ADF Vilassar de Dalt. Per acabar, al Parc de Can Rafart

La ballada Eixuga’t la roba, ballant!!! Amb Discomòbil i el tradicional BÒTIL, la beguda de la GEGANiT!! Hi haurà servei de bar.

EXPOSICIONS AIGÜES, és una mostra refrescant de diversos aspectes en què es mostra aquest element essencial per a la vida, vista pels fotògrafs del Grup Fotogràfic. Oberta els festius i dies de Festa Major, de 18 a 21 hores. A a la sala d’exposicions del centre Vilassarenc. ENTRE LLUMS. El fotògraf Jaume Cusidó ens mostra un recull d’imatges de paisatges i viatges on la recerca de la màgia de la llum ha estat el principal objectiu, treure d’un lloc el seu millor moment. Segons la llum, pot canviar radicalment la percepció i la bellesa d’una escena o indret. Del 20 d’agost al 10 de setembre, al Centre Cultural. DEL DIBUIX A LA FOTOGRAFIA. Ens mostra el caràcter més intimista de l’artista Antoni Prats Janer (1916-2001) i la interrelació entre el dibuix i la fotografia en el seu procés creatiu. A finals dels anys seixanta, Antoni Prats, conegut per la seva trajectòria pictòrica, aplicarà també els seus dots artístics a la fotografia i ho farà com un suport a la seva creació i com un “divertimento˝ creatiu. Del 25 d’agost al 24 d’octubre, al Museu Arxiu Municipal.

FESTA MAJOR DE SANT VICENÇ DE MONTALT

TRIBUNAmaresme | 24

Sant Vicenç de Montalt convida a capbussar-se de ple en la seva festa Sota el lema Vine i capbussa-t’hi, Sant Vicenç celebrarà la Festa Major d’Estiu entre el 13 i el 15 d’agost, coincidint amb la festivitat de la Mare de Déu de l’Assumpció. El correfoc, les sardanes, els balls populars, el bany de nit, les havaneres a la vora del mar o el castell de focs d’artifici són algunes de les moltes activitats preparades per celebrar aquesta festa grossa. L’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt, mitjançant la Regidoria de Cultura, ha treballat per organitzar un programa amb un ampli ventall de propostes que volen satisfer els gustos i els interessos de tota la població. Tot i que la majoria d’actes es concentren entre el 13 i el 15 d’agost, ja des del dia 11 es podrà gaudir de diverses propostes, dirigides al públic familiar, com la sessió de Contes en pijama, el Cinema a la fresca o la Bibliogimcana de La Muntala, que se celebrarà el dia 12. Al programa, no hi falten els actes més tradicionals, com l’Ofici religiós i l’actuació de l’Orfeó Parroquial El Delme, el rom cremat que ens prepararan els Amics de la Petanca a l’estil dels vells pescadors o la passejada de gegants, que conviuen amb altres activitats. Enguany, els actes centrals de la festa arrencaran el dia 13 d’agost a la nit, a la recentment oberta pista annexa al pavelló, on tindrà lloc el sopar popular i el primer ball de Festa Major. Els tiquets del sopar els podreu comprar, al preu de 10 euros, a l’Ajuntament els dies 2, 3 i 4 d’agost de 9 del matí a 2 del migdia. Dissabte, dia 14, ens deixarà tres propostes, on el foc i l’aigua prenen tot el protagonisme. Així, l’Av. Toni Sors, nou punt de trobada de l’activitat cultural, festiva i lúdica de Sant Vicenç, acollirà una festa matinal per a tota la família, amb escuma de colors, cançons i balls. Ja a la nit, el foc dels Diables de Caldes ens farà córrer pels carrers i places del poble fins arribar a la piscina, on sota l’ombrel·la dels estels i mig amagats en la foscor de la nit podrem apaivagar les calors del correfoc. Diumenge, dia 15, la repicada de campanes i la petardada ens anunciaran l’inici d’una jornada llarga i intensa, on hi tindran cabuda l’Ofici, la passejada de gegants, les sardanes, el vermut popular, les havaneres, la cremada de rom, el castell de focs i el segon i darrer ball de Festa Major. Un concert de guitarra clàssica, a càrrec de Rafael Sala, que se celebrarà el dia 21 a l’Església, tancarà la Festa Major d’Estiu 2010.

PROGRAMA D’ACTES DIMECRES 11 D’AGOST

DIJOUS 12 D’AGOST

A les 8 de la tarda, a la Biblioteca

Durant tot el matí, a la Biblioteca

Contes en pijama

Bibliogimcana

A càrrec d’en Pep Duran. En Pep Duran, traginer de contes, arribarà a La Muntala a l’hora convinguda, carregat de maletes d’on traurà llibres i capses i objectes i misteris i tresors per despertar als nens i nenes, i també als adults que els acompanyin, les ganes de descobrir totes les històries que amaguen els llibres. Organitza: Biblioteca Municipal La Muntala.

Tema: Dinosaures. Us proposem gaudir d’un matí molt agradable participant i fent proves de les de tota la vida. Es tracta de formar grups amb amics, germans, cosins... En deﬁnitiva, per participar-hi només cal que tingueu ganes de passar-vos-ho bé. Públic a qui s’adreça: Infants a partir de 7 anys. Inscripcions: a partir del dia 2 d’agost, a la Biblioteca. Organitza: Biblioteca Municipal La Muntala.

DIVENDRES 13 D’AGOST A les 10 de la nit, a la pista annexa al Pavelló Toni Sors

Sopar de Festa Major Menú: Pollastre a l’ast amb patates al caliu. Rebosteria. Pa, aigua, vi i cava. Preu tiquet: 10 euros. Els tiquets del sopar els podreu comprar a l’Ajuntament els dies 2, 3 i 4 d’agost de 9 del matí a 2 del migdia. A les 10 del vespre, a l’Av. Toni Sors

Cinema a la fresca amb la pel·lícula Cazadores de dragones. En un futur molt llunyà, en un món format per innumerables illes suspeses en l’aire, dracs llegendaris amenacen amb destruir la Humanitat. L’univers de “Cazadores de dragones” està habitat per una gran varietat de dracs, totes molt temibles. Tots ells arrasen el terra que van trepitjant amb l’únic objectiu de buscar preses per alimentar-se. En un món, en el qual la principal preocupació consisteix en no ser devorat, l’oﬁci de caçador de dracs és indispensable, a més d’estar considerat tot un art.

Tot seguit,

Ball de Festa Major amb el grup Pa d’àngel, que farà parada a Sant Vicenç per tocar les seves peces que repassen els temes del panorama musical, d’avui, d’ahir i de sempre.

DISSABTE 14 D’AGOST A les 12 del migdia, A L’Av. Toni Sors

Avui toca bany A càrrec de Viri Virom. El millor espectacle per passar els calorosos dies d’estiu, una autènti-

DEL 13 AL 15 D’AGOST ca festa de l’escuma per a tota la família. Escuma de colors, aigua a dojo, això sí, abans cal suar la cansalada amb el grup Viri Virom, que ens farà una súper selecció de temes infantils, balls, coreograﬁes i danses, amb la intenció que no pararem ni un moment... i al ﬁnal, l’escuma que no falti!!

TRIBUNAmaresme | 25

A les 11 del matí, a l’església Parroquial.

Oﬁci en honor a la Mare de Déu de l’Assumpció Amb l’Orfeó Parroquial el Delme.

A les 13 del migdia, a la Plaça del Poble

Ballada de sardanes A les 10 del vespre

A càrrec de la Cobla Premià. Hi haurà vermut per a tothom.

Correfoc Amb la Colla de Diables de Caldes d’Estrac. En acabar el correfoc, i per treure’ns la calor, a la Piscina Municipal

Bany de nit Sota l’ombrel·la dels estels, mig amagats en la foscor de la nit podrem gaudir del bany més típic i refrescant de l’estiu santvicentí. Un bany, compartit per menuts, grans i més grans que ens ajudarà a apaivagar les calors del correfoc.

DIUMENGE 15 D’AGOST A les 10 del matí

Repicada de campanes i petardada anunciant la Festa Major.

A 2/4 10 de la nit, a la platja de Sant Vicenç

Cantada d’havaneres amb el grup Els pescadors de l’Escala. Els Amics de la Petanca ens prepararan un bon rom cremat a l’estil dels vells pescadors. A continuació

Castell de focs Col·labora: Centre de jardineria ARQUÉ A les 12 de la nit, a Montaltparc.

Ball amb el grup Maracaibo. Per tancar la jornada central de Festa major, els Maracaibo arriben a Sant Vicenç amb els seus ritmes ballades i en una òrbita festiva.

DISSABTE 21 D’AGOST A les 10 de la nit, a l’Església Parroquial A 2/4 d’11 del matí

Passejada popular i acompanyament dels gegants de Sant Vicenç a les autoritats de camí cap a l’Oﬁci primer, i després ﬁns a la Plaça del Poble.

Concert de guitarra clàssica A càrrec de Rafael Sala. El programa de Festa Major conté l’agenda d’actes previstos ﬁns el moment de tancar l’edició. Qualsevol canvi, així com el recorregut del correfoc el podeu consultar a l’agenda del web de l’Ajuntament www.svmontalt.cat

26 | TRIBUNAmaresme

GASTRONOMIES 6es Jornades del Tomàquet del Maresme

Els tomàquets del Maresme reivindiquen el seu lloc a la cuina i a la taula una recepta per experimentar a la cuina (tomàquet conﬁtat amb sopeta de mozzarela, anxoves, crostonets de pa i gelat d’oliva negra). Els productors maresmencs de tomàquet es troben a: Alella, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Malgrat de Mar, Mataró, Palafolls, Pineda de Mar, Premià de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Cebrià de Vallalta i Vilassar de Mar. Pel que fa als restaurants, oferiran plats especials de tomàquets del Maresme establiments de: Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Caldes d’Estrac, Mataró, Pineda de Mar, Premià de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt i Vilassar de Dalt.

Alta Alella Cava Privat llança al mercat dos nous vins “extrems” Seguint amb la tendència innovadora que caracteritza el celler Alta Alella, ja estan a punt per la seva distribució dos nous vins que no deixaran ningú indiferent: es tracta de PS XTREM 07 i S XTREM 07. Aquests dos productes, amb Denominació d’Origen Alella, estan elaborats amb les varietats Petit Syrah i Syrah, respectivament. L’anyada 2007 es va caracteritzar per un estiu molt sec amb temperatures anormalment fresques i un alt contrast tèrmic entre el dia i la nit; això va donar lloc a una verema molt aromàtica i a una maduració avançada que podríem qualiﬁcar d’ideal. El resultat de la mateixa són vins de molta frescor i contundència. Tenint en compte les característiques d’aquesta verema i amb l’afany de seguir el camí cap a la transparència dels vins, Alta Alella ha decidit deixar expressar intensament les varietats Petit Syrah (que es cultiva de manera experimental a la DO Alella) i Syrah. El resultat: PS XTREM 07 i S XTREM 07, dos vins “extrems” en què predominen el caràcter de frescor i la contundència, sense por a l’expressió vegetal, que els proporciona una personalitat molt marcada i, ﬁns i tot, una certa rusticitat que els aparta de l’amabilitat estàndard i els fa entrar de ple en el món de la diferenciació i l’atreviment. Font: Pansa Blanca

El tomàquet agafa un protagonisme principal a l’horta maresmenca quan arriba la calor. Al mercat tenim a l’abast diverses varietats de diferents procedències, però els conreats al Maresme ja s’han fet un lloc destacat dins de les preferències dels consumidors. Les 6es Jornades Gastronòmiques del Tomàquet del Maresme reforcen la qualitat i el gust dels nostres tomàquets i atorguen a aquest producte un paper preferent a la cuina i a la taula. Cru o cuinat, el tomàquet és un producte indispensable a la cuina durant tot l’any, però molt més a l’estiu, en plena temporada productiva. Del 15 de juliol al 28 d’agost, la seixantena de restaurants que participen en la promoció del tomàquet conreat al Maresme a través de la sisena edició de les jornades gastronòmiques dedicades a aquest producte, sorprendran els clients amb plats propis que ressalten el gust i la qualitat del tomàquet del Maresme.

Les Jornades, que es van presentar a Cabrils el passat 15 de juliol, volen establir un vincle directe entre el sector productiu comarcal, la restauració i el consumidor final. Amb aquesta filosofia, el Consorci de Turisme i el Consell Comarcal del Maresme, que han finançat l’edició del fulletó informatiu, promocionen els productors (28 pagesos de 12 municipis), la seixantena de restauradors dels 12 municipis que hi participen i ofereixen al consumidor

EL TURISME GASTRONÒMIC Costa de Barcelona-Maresme ja és coneguda dins del turisme de proximitat com a destinació gastronòmica que es pot visitar al llarg de tot l’any per la seva riquesa culinària i la varietat de productes de qualitat autòctons que promociona amb més de 50 jornades gastronòmiques. L’aﬂuència de visitants atrets per la cultura culinària és una bona oportunitat per promocionar els atractius que té cada població i el conjunt de la comarca. És per això que l’opuscle editat pel Consorci de Turisme per promocionar les Jornades del Tomàquet incorpora un apartat amb visites recomanades al municipi. Font: Consell Comarcal del Maresme

TRIBUNAmaresme | 27

I Festa de la Vinalia Rvstica Els Vinalia eren festes dels antics romans dedicades a la vinya i en honor a Júpiter i Venus. Es celebraven dues vegades l’any, el 19 d’agost els Vinalia Rustica i el 23 d’abril, els Vinalia Urbana. Als Vinalia Rustica es pregava a la divinitat pel raïm que començava a madurar i coincidia amb el dia que començava la verema. La festa de la verema la iniciava el Flamen Dialis, quan davant l’altar espremia un grapat de raïm amb les mans. Durant els dies 4 i 5 de setembre el Parc Arqueològic Cella Vinaria celebra l’inici de la verema del 2010 amb tot un seguit d’activitats que us aproparan al món romà i de ben segur que us entusiasmaran!

La recepta de l’Àvia Remei

ÀNEC AMB TARONJA INGREDIENTS: 1 ànec · 2 pastanagues 3 taronges · Alls Llar de porc o oli Cebes · Oli · Conyac 1 got de vi blanc sec Sal · 1 got de brou Pebre negre 1 i 1/2 gots d’aigua

PREPARACIÓ:

PROGRAMA D’ACTES DISSABTE 4 SETEMBRE

DIUMENGE 5 SETEMBRE

11.30 a 13.30 h Jardins del Mil·lenari i Cal Ros de les Cabres (El Masnou)

10 a 17 h Parc Arqueològic Cella Vinaria

Taller d’arqueologia i taller de mosaic

Per a públic familiar. Accés lliure.

Tallers món romà 10 a 14 h Parc Arqueològic Cella Vinaria

del bullit del most abans de fermentar ﬁns a aconseguir aproximadament un terç del seu volum. 11.15 h Parc Arqueològic Cella Vinaria

Visita guiada al campament militar de la Legio VII GEMINA

11 h. Parc Arqueològic Cella Vinaria CAT

Mostra de museus i entitats

Inscripció prèvia.

Ruta: “El vi al Maresme: passat i present”

10h Parc Arqueològic Cella Vinaria

11.30 h Parc Arqueològic Cella Vinaria

Inclou visita a la Cella Vinaria, visita al celler modernista Alella Vinícola i degustació vi Marﬁl DO Alella. Preu: 7 euros (inscripció prèvia) 17.30 h Parc Arqueològic Cella Vinaria

Conferència “Papirs de vi”

Visita guiada teatralitzada

a la Cella Vinaria. Inscripció prèvia.

10.30 h Parc Arqueològic Cella Vinaria

12 h Parc Arqueològic Cella Vinaria

Visita guiada al campament militar de la Legio VII GEMINA Inscripció prèvia.

a càrrec de Montserrat Tudela. Filòloga i directora de la revista Auriga.

10.45 h Parc Arqueològic Cella Vinaria

19.00 h Parc Arqueològic Cella Vinaria

Inauguració de la VINALIA RUSTICA

Conferència: “El vi a l’Antic Egipte” a càrrec de Núria Rosselló, historiadora i arqueòloga. 20.00 h Parc Arqueològic Cella Vinaria

Presentació del XXXVI Porró de la Festa de la Verema 2010 d’Alella de la col·lecció del Casal d’Alella

Visita guiada teatralitzada

a la Cella Vinaria. Inscripció prèvia.

a càrrec del Flamen Dialis. 10.50 h Parc Arqueològic Cella Vinaria

Puellae Gaditanae Les ballarines faran tres coreograﬁes que ens evocaran els balls romans. 11 h Parc Arqueològic Cella Vinaria

Caroenvm Elaboració i tast d’aquest producte tan apreciat pels romans que era el resultat

Legió VII GEMINA Demostració d’armaments i vida quotidiana del legionari romà. 13.15 h Parc Arqueològic Cella Vinaria

Visita guiada teatralitzada

Per començar, farem un brou amb el coll i el pedrer de l’ànec. Salem, empebrem i untem l’ànec amb llar o amb oli. Després pelem una taronja, la fem a trossos i la posem dintre de l’ànec. Agafem la cassola, hi posem oli o llar, els alls sense pelar, les cebes i les pastanagues pelades i tallades a trossos grossos. Posarem l’ànec a la cassola i deixarem que cogui una mica. Tot seguit, hi tirarem el brou que ja tenim fet, el got de vi blanc i un raig de conyac i el suc d’una taronja. Taparem la cassola i la posarem al forn durant una hora aproximadament. Traieu la cassola del forn i traieu la taronja que li hem posat a dins de l’ànec. Tritureu totes les verdures amb tot el suc, però si veiem que ha desprès massa greix, la traurem. Tornem a posar l’ànec dins la cassola, amb tot el que hem triturat, i tallarem una taronja a rodones. Tornem a posar la cassola al forn una mica més, just per comprovar que ja és cuit. La presentació pot ser en una safata ovalada amb les rodones de la taronja al voltant. Pots consultar més receptes de l’Àvia Remei a la seva pàgina web: www.aviaremei.com

El vi recomanat

a la Cella Vinaria. Inscripció prèvia.

Roura negre “tres ceps” criança

13.30 h Parc Arqueològic Cella Vinaria

VARIETATS: Cabernet Sauvignon, Merlot, Syrah. EXAMEN VISUAL: Brillant en superfície. Capa mitjana-alta i tonalitat vermell robí. EXAMEN OLFACTIU: Elegant aroma de criança, de bona intensitat, especiat. EXAMEN GUSTATIU: Llaminer a boca, amb bon equilibri acidesa-tanins. Vellutat, de retrogust ampli i bona persistència. GASTRONOMÍA: Xarcuteria a base de curats i embotits, carns, cacera i formatges cremosos i de criança mitjana. TEMPERATURA DE SERVEI: 16-18ºC. GRAU ALCOHÒLIC: 13 % Vol.

Puellae Gaditanae 14 h Parc Arqueològic Cella Vinaria

Rostit de porc a l’antiga Al llarg del matí els nostres cuiners rostiran uns porcs amb condiments romans que podrem degustar. Més informació a www.cella-vinaria.cat. Organitza: Ajuntaments d’Alella, Teià i el Masnou

28 TRIBUNA

maresme

Aquesta agenda és una selecció d’actes que es fan als municipis de la comarca durant el mes d’agost. Qui vulgui pot fer arribar informació de les seves activitats i propostes del mes següent a info@tribunamaresme.com abans del dia 25 de cada mes en curs i seran publicades.

ALELLA ACTES, DIA A DIA I Festa de la Vinalia Rústica. Durant els dies 4 i 5 de setembre el Parc Arqueològic Cella Vinaria celebra l’inici de la verema del 2010 amb tot un seguit d’activitats que us aproparan al món romà i que de ben segur us entusiasmaran! Més informació a a www.cella-vinaria.cat. Organitzen: Ajuntaments d’Alella, Teià i El Masnou. XXXVI Festa de la verema. Divendres 10, dissabte 11 i diumenge 12 de setemebre.

EXPOSICIONS Exposició: Alimentum, menjar i beure a l’època romana. Fins al 16 de setembre. Horari de 10 h a 19h. Parc Arqueològic Cella Vinaria-CAT. Gratuït.Més informació: www.cella-vinaria.cat.

INFANTIL Presentació del llibre infantil: Epictet. Esclau de Luci Pedani Clement. Història del vi laietà i del celler romà de Teià. Dimecres 8 de setembre a les 20 h al Parc Arqueològic Cella Vinaria CAT.escrit per Andreu Bosch i Isabel Rodà. Organitza: Ajuntaments d’Alella, El Masnou i Teià.

Demostració de cuina d’estiu. Divendres 20 a les 19 h a la Biblioplatja. A càrrec de Rosario Montoza.

XIX Festival de Jazz. Divendres 6 a les 23 h al pati del Xifré.Amb Randy Greer & Biel Ballester Trio.

Un mar de plantes, una passejada. Dissabte 21 a les 19 h a la Biblioplatja. A càrrec de Carme Buixalleu. Inscripcions a la Biblioteca o a la Biblioplatja.

Música a la gruta: Concert de piano i ﬂauta. Dissabte 7 a les 22 h a a la Gruta del parc de Lurdes. A càrrec de Míriam Marí i Irene Recolons.

Elecció de la Pubillla i l’Hereu d’Arenys de Mar 2010. Dissabte 21 a les 19.30 h al pati de l’ediﬁci Xifré. Amb la Cobla Mediterrània. Presentació de les candidates i candidats. A la mitja part de les sardanes proclamació de la Pubilla i l’Hereu d’Arenys de Mar 2010

Música a la gruta 2010: Concert de piano i audiovisual Sons i visions. Dissabte 14 a les 22 h a la Gruta del parc de Lurdes. A càrrec de la Blanca Soler, Carme Boleda i Anna Caballero

Passejada per la platja, aprendre com mantenir net el nostre mar. Dimecres 25 a es 10 h a la Biblioplatja. Activitat familiar. Inscripcions a la Biblioteca o a la Biblioplatja.

XIX Festival de Jazz. Divendres 20 a les 23 h al pati del Xifré. Ivanow Jazz Group & Mayte Alguacil.

7è Arenys de contes: Sessió dedicada a Salvador Espriu. Dimecres 25 a les 22 h a la Biblioplatja. A càrrec de Carles Alcoy i d’Albert Estengre. Festa del carrer Sant Ramon. Divendres 27 a les 15 h al carrer Sant Ramon. Durada: Fins dissabte 28. Organitzat per A.A.V.V. del carrer Sant Ramon. Torneig Volei Platja mixte 2X2. Dissabte 28 a les 9 h matí a la platja Picòrdia. Tast de mar i rial, una passejada. Dissabte 28 a les 19 h a la Biblioplatja. A càrrec d’Enric Badosa. Les inscripcions es poden fer a la Biblioteca o a la Biblioplatja.

EXPOSICIONS

ARENYS DE MAR ACTES, DIA A DIA

agenda. el maresme mes a mes

De la mà de les nostres lletres, una passejada. Dissabte 7 a les 19 h a la Biblioplatja. A càrrec de Ramon Verdaguer. Inscripcions a la Biblioteca o a la Biblioplatja. Festa del carrer de la Perera. Dissabte 7 a les 17 h al carrer de la Perera. Durada: fins diumenge 8. Organitzat per A.A.V.V. del carrer de la Perera Fira del Col·leccionisme. Diumenge 8 a les 10 h a la plaça davant del Calisay. Intercanvi, compra i venda de peces de col·lecció. Sensacions i cafè: Cafè art. Dimarts 10 a les 19 h a la Biblioplatja. A càrrec de Pere Montserrat, mestre barista. Inscripcions a la Biblioteca o a la Biblioplatja. 7è Arenys de contes: Penjant d’un fil. Dimecres 11 a les 22 h a la Biblioplatja. A càrrec d’UllDistret. Sant Roc 2010. Concurs de colles improvisades amb la Cobla Premià. Dijous 12 a les 19.30 h a la plaça de l’església. Sant Roc 2010. XIX Festival de Jazz amb Big Mama Montse. Divendres 13 a les 23 h al pati del Xifré. Sant Roc 2010. DISSABTE 14: Torneig Juvenil de Sant Roc de futbol. Taller d’estels. Lliurament de premis del VIII Concurs de fotografies Fira del Solstici. Concurs de crits. Cercavila nocturna de gegants. Ball popular. DIUMENGE 15: Torneig Juvenil de Sant Roc de futbol. 27a Pedalejada Popular. III Festa de talents: Almorratxa Roc Festival. Cantada d’Havaneres. DILLUNS 16: Ofrena de macips, macipes i captadores a Sant Roc i cantada dels goigs. Cercavila de macips, macipes i captadores. Cercavila de gegants, nans i el drac Arenyot. Ofici en honor a Sant Roc. Tradicional Dansa d’Arenys. Audició curta de Sardanes. Passejada per la platja, aprendre com mantenir net el nostre mar. Dimecres 18 a les 10 h a la Biblioplatja. Activitat familiar. Inscripcions a la Biblioteca o a la Biblioplatja. Passejada i contes a la golondrina: Pesca de cuentos. Dimecres 18 a les 20 h a la Biblioplatja. A càrrec de Carlos Sàez. Preu: 10 €. Inscripcions a la Biblioteca o a la Biblioplatja. 7è Arenys de contes: Cajón desastre. Dimecres 18 a les 22 h a la Biblioplatja. A càrrec de Carlos Sáez.

Exposició del VIII Concurs de fotograﬁes Fira del Solstici. Del 14 al 30 d’agost a la Sala de les Bótes del C.C. Calisay: Tema: Sant Joan. Lliurament de premis dissabte 14 a les 13 h.

Dijous sardanes. Dijous 19 a les 19.30 h a la plaça de l’església. Amb la Cobla Iluro.

Música a la gruta: Concert de violí i guitarra. Dissabte 21 a les 22 h a la Gruta del Parc de Lurdes. A càrrec de Ma. José Santos i Caty Santos. Dijous sardanes. Dijous 26 a les 19.30 h a la plaça de l’església. Amb la Cobla Marinada. XIX Festival de Jazz. Divendres 27 a les 23 h al pati del Xifré. Publio Delgado Quintet & Laia Porta. Música a la gruta: Concert de cant. Dissabte 28 a les 22 h a la Gruta del Parc de Lurdes. A càrrec de la Rosa Maria Campasol.

ARENYS DE MUNT ACTES, DIA A DIA Fira Artesana. Diumenge 22 de 10 h a 14 h a la plaça de l’església.

Exposició: Una vida de Batik. Del palau del sultà als pobles de Java. Fins al 26 de setembre al Museu Marès de la Punta.Al centre de Java (Indonèsia), el batik és des de fa segles un art de cort, fet per artesans que viuen als poblets de muntanya o de les grans planes arrosseres. És un compendi de coneixements populars i màgics que alimenten les arts de palau i alhora en resulten ennoblits.

Sopar d’estiu de l’Esplai Verge del Remei. Dissabte 28 a les 20.30 h a la pista poliesportiva (en cas de mal temps es farà a la Sala Municipal).

Saló d’Art Estiu 2010. A la Riera Pare Fita ﬁns al 22 d’agost.

Nit de Ratpenats. Dissabte 4 a les 18 h a la plaça de l’església. Tallers i contes. A les 20 h a la Sala Municipal: Xerrada. A les 21.30 h: Sortida per trobar ratpenats.

INFANTIL Hora del conte i taller: El mim vol mam. Dijous 5 a les 16.30 h a la Biblioplatja. A càrrec de Mon Mas. Diumenges infantils: Construïm castells de sorra i jocs gegants. Diumenge 8 a les 18 h al parc de Lurdes. Els nens i nenes a partir de 3 anys s’endinsaran en un castell i podran jugar a construir estructures amb diferents sorres de colors molt vius. Passejada per la platja, aprendre com mantenir net el nostre mar. Dimecres 11 a les 19 h a la Biblioplatja. Activitat familiar. Inscripcions a la Biblioteca. Teatre infantil: Els Pirates a la Platja. Dijous 12 a les 18.30 h a la Biblioplatja.Obra de teatre per infants, diferent i a l’aire lliure, tot per gaudir de l’estiu. Diumenges infantils: El laberint i els inﬂables. Diumenge 15 a les 18 h al pati del Xifré. Hora del conte i taller: Petons de drac. Dijous 19 a les 18.30 h a la Biblioplatja. A càrrec de Mon Mas. Diumenges infantils: Jocs gegants amb Juguimòbil. Diumenge 22 a les 18 h al parc de Lurdes. Hora del conte: Compte amb el conte. Dijous 26 a les 18.30 h a la Biblioplatja. A càrrec de Mª Mercè Rubí. Taller de cuina per a infants. Dissabte 28 a les 11 h a la Biblioplatja. A càrrec de Rosario Montoza. Diumenges infantils: Tallers amb Ecomagina. Diumenge 29, 18 h, parc de Lurdes.

MÚSICA Dijous sardanes. Dijous 5 a les 19.30 h, plaça de l’església. Amb la Cobla Marinada.

Xerrada d’autonomia personal: Si jo em sento bé, tot va bé. Divendres 3 de setembre a les 18 h a la Sala Municipal. Matí de la Gent Gran. Dissabte 4 de setembre de 8 h a 15 h, plaça de l’església.

INFANTIL L’hora del conte. Efemérides. Anades i vingudes de l’Amades: de la Gatzoneta a la Xirinxina. Dijous 26 a les 18 h a la biblioteca Ilturo. A càrrec de Rah- mon Roma. L’hora del conte. Tocadits. Dijous 2 de setembre a les 18 h a la biblioteca Ilturo. A càrrec de Tantàgora.

MÚSICA Concert Michael Radulescu. Dilluns 30 a les 20 h a l’església Sant Feliu. Organitza: Associacio per la Música d’orgue. Concert cloenda XII Curs d’orgue del Maresme. Dissabte 4 de setembre a les 20 h a l’església Sant Feliu. Organitza : Associacio per la Música d’orgue.

CALDES D’ESTRAC ACTES, DIA A DIA Dormida. Dissabte 28 a les pistes de vòlei platja. Enguany la Dormida arriba a la seva 17a edició amb aquestes activitats: a les 18 h Concurs de castells de sorra. A les 19 h: Animació infantil amb el grup La Coctelera. A les 20 h: Espectacle de circ. A les 21 h: Sopar i música. A les 23 h: Concert del grup Lád Cuig. A les 24 h: Espectacle de circ. A les 00:30 h Concert del grup Bongo Botrako. A l’1 h: Espectacle de circ. A les 2 h: Concert amb el grup Rauxa. A les 3 h: Actuació D’Estrac Tucupack. A les 3:30 h: Concert de Microguagua. III Festa de cloenda d’estiu. Divendres 3 de setembre de 15 h a 19 h al pavelló municipal. Inﬂables ﬂotants i diversió en remull a la Piscina Municipal. (Juntament amb la festa cloenda del III Campus LúdicEsportiu. Actuació dels trabucaires de Llinars del Vallés. Divendres 3 de setembre a les 19:30 h al Camí Ral. Els trabucaries de Llinars del Vallès donaran el tret de sortida del Brindis de Festa Major. Brindis de Festa Major. Divendres 3 de setembre a les 20 h al Camí Ral.Enguany el Camí Ral acollirà el brindis de Festa Major. Es podran adquirir copes commemoratives. Ball popular amb l’orquestra Metropol. Divendres 3 de setembre a les 23:30 h a l’esplanada de Can Muntanyà.

Arròs solidari. Diumenge 5 a les 9 h a l’Eixample. Organitzat per la Breda de l’Eixample i Voluntaris per Arenys de Munt.

Escumada i xeringada. Dissabte 4 de setembre a les 11 h a la Plaça de la Vila. A càrrec de Servei de Neteja Pere i Àngel.

EXPOSICIONS

Plantada de gegants. Dissabte 4 de setembre a les 17 h a la Plaça del Molí. Colles participants: Sant Antoni de Vilamajor, Aiguafreda, Taradell, Canet de Mar, Barceloneta, Lliçà d’Amunt, Hostalets de Balenyà, Prats de Lluçanès, Arenys de Munt, Arenys de Mar, Colla Carretero de Mataró, Sant Miquel de Balenyà, Premià de Dalt i Caldes d’Estrac.

MÚSICA Sardanes d’estiu. Diumenge 15 a les 20 h a la plaça de l’església. VI Cicle de Música Mediterrània Castell Jalpí: Folkincats en concert. Diumenge 22 a les 20.30 h al Castell Jalpí. Preu: 10€. Venda d’entrades anticipades a l’ajuntament (matins de 9 h a 14 h i tardes de 16 h a 19 h).

CABRERA DE MAR ACTES, DIA A DIA Recital. Desvetllant poemes: lectura de les sardanes més populars. Dijous 9 de setembre a les 19 h a la biblioteca Ilturo. A càrrec de Núria Feliu. Festa Major de Santa Helena d’Agell. Dimecres 18 i dijous 19 d’agost.

CURSOS I TALLERS XII Curs d’orgue del Maresme. Del 30 d’agost al 4 de setembre a l’església Sant Feliu. Organitza: Associació per la Música d’orgue.

Repicada general de campanes en honor a la Mare de Déu del Remei. Dimecres 8 de setembre a les 10 h. Missa solemne concelebrada. Dimecres 8 de setembre a les 12 h a la Parròquia de Santa Maria. Tot seguit a la capelleta del Remei: Ofrena ﬂoral.

CINEMA Cinema a la fresca: Planet 51. Divendres 10 de setembre a les 22 h al Parc Joan Margall.

EXPOSICIONS

Fira artesana. Diumenge 5 de setembre de 10 h a 14 h a la plaça de l’església.

Exposició de pintura de Julia Hernández Granelli. Del 16 al 31 d’agost a la Sala d’Exposicions.

22 h. Recorregut: plaça de les Barques i Riera ﬁns arribar a la plaça de la Vila. Colles participants: Sant Feliu de Codines, Gòtic, Horta, Vilassar de Dalt, Colla Vella de Canet i Caldes d’Estrac. En acabar el Correfoc, ruixada a la Plaça de la Vila.

Cercavila de gegants. Dissabte 4 de setembre a les 18 h. La Colla de Geganters i Grallers de Caldes d’Estrac, juntament amb les colles convidades ens guiaran per diferents carrers ﬁns a la Plaça de les Barques. Itinerari: sortida de la Pl. del Molí continuant per la Riera, Carreró, C. St. Josep, C. St. Pere, Riera i Plaça de les Barques. Tot seguit les colles faran ballar els gegants al so dels grallers i en acabat, lliuraran un record a les colles convidades. Actuació de la colla castellers Capgrossos de Mataró. Dissabte 4 de setembre a les 20 h al Parc Joan Maragall. Torneig de Festa Major de petanca. Diumenge 5 de setembre a les 10 h a les pistes de la petanca de la platja del Bassiot. Categoria sènior. Organitza: Club Petanca Caldes d’Estrac. Concentració de tambors. Diumenge 5 de setembre a les 21 h la pl. de les Barques. Les colles de percussió es reuniran a la plaça de les Barques per començar a animar l’ambient del correfoc. Correfoc. Diumenge 5 de setembre a les

Pau Oller, polièdric. Fins al 29 d’agost a la Fundació Palau. Horari: Dimarts a dissabte de 10:30 h a 14 h i de 16 h a 19 h. Diumenges i festius de 10.30 h a 14 h.

INFANTIL Campionat Infantil de Petanca. Torneig de Festa Major. Dissabte 28 a les 17 h a les pistes de petanca de la platja del Bassiot. Edat: de 4 a 12 anys. Organitza: Club Petanca Caldes d’Estrac. Parc mòbil infantil. Dimecres 8 de setembre d’12 h a 14 h i de 17 h a 20 h a l’esplanada de Can Muntanyà. Atraccions inﬂables de brau mecànic, circuit de cars, piscina “Oeste”, futbolí humà, tobogan ice, botti vaixell, pista americana cars i cursa de bidons.

MÚSICA Nit Jove. Dissabte 4 de setembre a les 24 h a l’esplanada de Can Muntanyà. Actuació de Miquel del Roig, gran mestre del popurri musico-cultural català com el deﬁneix la gent que ha vist en algun dels seus concerts. A l’1:30 h: Actuació de La Loca Histéria. El seu directe imprevisible, original i amb una àmplia capacitat de sorpresa, en el que reinterpreten els clàssics universals de la música pop, disco, rock i funky. Audició i ballada de Sardanes amb la cobla Iluro. Diumenge 5 de setembre a les 12 h a la Pèrgola del Parc Joan Maragall. Ball popular amb l’orquestra Mitjanit. Diumenge 5 de setembre a les 24 h a l’esplanada de Can Muntanyà. Mitjanit és una formació que ha anat guanyant adeptes allà on mostra el seu espectacle pel seu so, el seu repertori, i la seva posada en escena i actitud davant el públic, alguns s’atreveixen a deﬁnir-la com el nou concepte en grup de versions i orquestres de ball. Concert a càrrec de la cobla Montgrins i el grup Port Bo d’havaneres. Dimecres 8 de setembre a les 20 h a l’esplanada de Can Muntanyà. Espectacle Acoblats. Selecte concert d’havaneres, música catalana i havaneres “acoblats” amb instruments de cobla.

EL MASNOU ACTES, DIA A DIA I Festa de la Vinalia Rústica. Durant els dies 4 i 5 de setembre el Parc Arqueològic Cella Vinaria celebra l’inici de la verema del 2010 amb tot un seguit d’activitats que us aproparan al món romà i que de ben segur us entusiasmaran! Més informació a a www.cella-vinaria.cat. Organitzen: Ajuntaments d’Alella, Teià i El Masnou.

CINEMA Cinema La Calàndria. Dr. Agell, 7. Consulteu programació. Tel.93 555 43 01.

CURSOS I TALLERS Inici de les inscripcions per al curs d’escriptura creativa (adults). Dimecres 1 de setembre a les 15.30 h a la Biblioteca Pú-

blica Joan Coromines. Preu: Gratuït. Organitza: Ajuntament del Masnou / Biblioteca P. Joan Coromines.

Les Santes 2010, ha estat organitzada per la Colla dels Gegants i Nans de la Ciutat i l’Institut Municipal d’Acció Cultural.

Inici del curs de dibuix i pintura. Dimecres 1 de setembre a c/de Buenos Aires, 20. Curs estable de dibuix i pintura per a infants i adults. Organitza: Blancdeguix

Les Santes en el record. Fins al 30 d’agost a la biblioteca Pompeu Fabra. Mostra bibliogràﬁca i documental sobre com recorden alguns mataronins les Santes.

I Festa de la Vinalia Rustica. Taller d’arqueologia i taller de mosaic. Dissabte 4 de setembre d’11.30 h a 13.30 h als jardins del Mil·lenari i Cal Ros de les Cabres (entre c/ Jaume I, 119 i c/ Santiago Rusiñol, 1214). Activitat gratuïta. Més informació a www.cella-vinaria.cat. Organitza: Ajuntaments d’Alella, Teià i El Masnou.

Contes de la Mediterrània. Fins al 17 d’agost a la biblioteca Pompeu Fabra. A partir de 7 contes, il·lustrats per Delphine Labedan, es pretén fer un viatge que ens apropi a diferents punts de la Mediterrània.

MÚSICA Jazz a la carta. Dissabte 7 a les 22 h al c/ d’Ernest Lluch, 40 (Teià). Amb Jordi Blanch al saxo tenor, Toni López a la guitarra, Ricard Tejada al baix i Marcus López a la bateria. Organitza: Centre d´Acollida Turística del Masnou, Alella i Teià-Cella Vinaria.

SORTIDES I VISITES Sortida de vuit dies a Platja d’Aro. Dimarts 31 a les 10.30 h. Durada: vuit dies. Informació i reserves: Casal de Gent Gran Can Malet, passatge de Marià Rossell, 2. Tel.: 93 555 47 26. Organitza: Casal de Gent Gran Can Malet. Fakaló Jove. Dimecres 1 de setembre a les 19 h a Ca n’Humet (Espai de Trobada). Sortida a Port Aventura. Organitza: Regidoria de Joventut.

MATARÓ ACTES, DIA A DIA Serenata del carrer Sant Ramon. Del 26 al 29 d’agost a diversos indrets. Organitza: AV c/ Sant Ramon.

Mataró fa recerca sobre el canvi climàtic. A la biblioteca Pública Pompeu Fabra. Exposició sobre el canvi climàtic i el seguiment de les dades que generen l’estació metereològica i el mesurador del CO2 atmosfèric, instal·lats a Mataró, dins el Projecte Europeu Carboschools+. Organitza: IMAC-Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró i Institut Català del Clima (IC3).

INFANTIL L’hora del conte. Maaaaaarrrramiiiiaaaaooouuuu!!! Dimarts 10 a les 18 h a la biblioteca Pública Pompeu Fabra. L’hora del conte. La llegenda d’en Lladrefaves. Dimecres 11 a les 19 h a Can Palauet. Som la Creu Roja de l’Art. Dimarts 17 a les 19 h a Ca l’Arenas. Activitat familiar per als més petits. Recomanació: a partir de 5 anys. Organitza: IMAC – Museu de Mataró. L’hora del conte. Sota les onades. Dimarts 17 a les 18 h a la biblioteca Pública Pompeu Fabra. L’hora del conte. Una mà de gínjols. Dimarts 24 a les 18 h a la Biblioteca Pública Pompeu Fabra. L’hora del conte. El casament de la Toneta i en Maneló. Dimecres 25 a les 19 h a Can Palauet. L’hora del conte. Qui no té nas. Dimarts 31 a les 18 h a la biblioteca Pública Pompeu Fabra.

Festa del barri Les Santes-Escorxador. Del 27 al 29 d’agost a diversos indrets / Del 27 al 29 d’agost. Organitza: AV Les Santes- Escorxador.

SORTIDES I VISITES

Festa del barri de Cirera. Del 27 al 29 d’agost a diversos indrets. Organitza: AV Cirera.

Una volta pel món del gènere de punt. Dijous 5 de 15 h a 19 h a la Fundació Jaume Vilaseca.

CINEMA

Vil·la romana de Torre Llauder. Dissabte 7 a les 19 hores al Clos arqueològic de Torre Llauder.

Cinema al Teatre Monumental. Tots els dijous a les 21.30 h i el 2n i 4t diumenge de mes a les 19h. Informació a www.cultura.mataro.cat. Cinema al Foment Mataroní. Consulteu la programació a www.matarofoment.org. Preu: 5 € (3,5€ sessió de l’espectador).

EXPOSICIONS Art i guerra. Títol de l’eix temàtic de les exposicions de la nova temporada 20092010 de Ca l’Arenas. Primera planta: Destrucció, espoli i salvaguarda del patrimoni durant la Guerra Civil; l’exemple de Mataró. Mostra la salvaguarda del patrimoni artístic durant la Guerra Civil en els àmbits nacional, català, i sobretot el local. Menjador: El martiri de sant Cugat de Jordi Arenas. Fins al 26 de setembre. Mostra d’esbossos de Jordi Arenas per refer la pintura de l’altar major de Santa Maria que es va destruir durant la Guerra Civil. Sala 1: Marià Fortuny. Crònica de la guerra d’Àfrica (1860). Fins al 26 de setembre. En col·laboració amb el Museu d’Art i Història de Reus, es mostra un dels episodis de la guerra d’Àfrica, quan Marià Fortuny va rebre l’encàrrec de cobrir la campanya que va iniciar a l’exèrcit espanyol com a pintor professional. Sala 2 i La galeria. Para Bellum 12 mm. 6a Intervenció. Fins al 26 de setembre. Exposició de l’artista Pep Dardanyà Alsina, on presenta la installació vídeo-fotogràfica Postdata. Postal de gegants. 25 anys. Colla de Gegants i Nans de Mataró. Fins al 12 de setembre a Can Palauet. La mostra gira a l’entorn d’un dels actes més emblemàtics de Les Santes, la Postal de Gegants, fent una mirada a la seva trajectòria des dels inicis fins a data d’avui i fent un repàs a les 25 postals rebudes fins ara dels gegants convidats a les Festes de Mataró. L’exposició, que forma part del programa de

Visita a Ca l’Arenas. Dimarts 10 a les 19 h a Ca l‘Arenas. Una volta pel món del gènere de punt. Dijous 12 de 15 a 19 h a la Fundació Jaume Vilaseca. Vil·la romana de Torre Llauder. Dissabte 14 a les 19 h al Clos arqueològic de Torre Llauder. Una volta pel món del gènere de punt. Dijous 19 de 15 h a 19 h a la Fundació Jaume Vilaseca. Vil·la romana de Torre Llauder. Dissabte 21 a les 19 h al Clos arqueològic de Torre Llauder. Una volta pel món del gènere de punt. Dijous 26 de 15 h a 19 hores a la Fundació Jaume Vilaseca. Destrucció, espoli i salvaguarda del patrimoni durant la Guerra Civil; l’exemple de Mataró. Dissabte 28 a les 19 hores a Ca l’Arenas. Vil·la romana de Torre Llauder. Dissabte 28 a les 19 hores al Clos arqueològic de Torre Llauder.

Sardanes amb la Cobla Thermalenca. Diumenge 22 a les 19 h a la plaça de les Mèlies.

PINEDA DE MAR

DESTAQUEM

29 TRIBUNA

maresme

Sardanes amb la Cobla Osona. Diumenge 29 a les 19 h a la plaça de les Mèlies.

ACTES DIA A DIA Festa Major de Pineda de Mar. Del 26 al 29 d’agost. Fira-Mercat d’artesania. Durant tot el mes a la plaça del Mar i la plaça Sara Llorens. La Petita del Circ: + 65, Cia Fadunito. Dissabte 7 a les 19 h al pati de Can Comas. Itinerant, inici i ﬁnal del recorregut al pati de Can Comas. Festes de Can Cornet. Dissabte 7 a la plaça de Pau Casals. Matí: Botifarrada popular i torneig futbol sala (Escola Mediterrània). Tarda: Globus aerostàtic (Escola Mediterrània), gimcana i xocolatada infantil, mostra de l’escola de dansa a càrrec d’Alícia Lluís. Vespre: Concurs de truites, sopar popular, lliurament de premis i gran ball a càrrec de l’orquestra Nou Duet. Berenar per als avis del barri de Les Creus. Dissabte 7 a la Masia Mas Rafat. Organitza: Associació de veïns del barri de les Creus. La Petita del Circ: Residual Gurus, Cia Karam. Dissabte 14 a les 19 h al pati de Can Comas. Itinerant. Inici i ﬁnal del recorregut al pati de Can Comas. Fira d’artesania. Dissabte 14 a pl. de les Mèlies. Tot el dia. Festes de Can Carreres. Dissabte 14 al recinte Centre Cívic Casal El Mirador de Can Carreres. Organitza: Associació de Veïns Can Carreres El Mirador de Pineda. Festes de Can Bel. Dissabte 14 a la plaça de Can Bel. Organitza: Associació de Veïns de Can Bel. Revetlla Popular a Poblenou. Dissabte 14 a la plaça del Sol amb passeig Europa. Organitza: Associació de Veïns Unió de Poblenou. Festes de Can Carreres. Diumenge 15 al recinte Centre Cívic Casal El Mirador de Can Carreres. Organitza: Associació de Veïns Can Carreres El Mirador de Pineda. Festes de Can Bel. Diumenge 15 a la plaça de Can Bel. Organitza: Associació de Veïns de Can Bel. La Petita del Circ: Can ResMés, Cia. Circ Petit. Dissabte 21 a les 19 h a Can Comas. Festes Can Moré. Dissabte 21 a la pl. de Can Moré. Organitza: Associació de Veïns de Can Moré.

CINEMA Cinema amb estrelles. Mamma Mia, de Phyllida Lloyd. Dijous 5 a les 22 h al pati de Can Comas. Preu: 3€. A serious man, dels germans Coen. Dijous 12 a les 22 h al pati de Can Comas. Preu: 3€. Crepúsculo, de Catherine Hardwicke. Dijous 19 a les 22 h al pati de Can Comas. Preu: 3€.

EXPOSICIONS Les maculatures de Tharrats. Del 25 d’agost al 12 de setembre a la Sala Municipal d’exposicions.Organitza: Fundació Tharrats i Oﬁcina de Difusió Artística de la Diputació de Barcelona.

MÚSICA Acords d’Estiu. Slapstick, Nou cinematògraf Napoleon. Divendres 6 a les 22 h al pati de Can Comas. Preu: 4€; pensionistes i menors de 25 anys: 2€.

Ruta audioguiada per Mataró. Tots els dies de la setmana des de l’Oﬁcina de Turisme (La Riera, 48). Per descobrir al vostre aire l’empremta dels romans, els carrers i les places barroques, els ediﬁcis neoclàssics, l’arquitectura modernista i una de les primeres obres d’Antoni Gaudí, la Cooperativa Obrera Mataronense, coneguda com la Nau Gaudí.

Sardanes amb la Cobla Principal de Cassà. Diumenge 8 a les 19 h a la plaça de les Mèlies.

Ruta comercial audioguiada. Tots els dies de la setmana des de l’Oﬁcina de Turisme. Us permetrà descobrir la història comercial de la ciutat. Informació: 93 758 26 98 turisme@ajmataro.cat. Horari: de dilluns a dissabte de 10 h a 13 h i de 17 h a 19 h. Diumenges i festius de 10 h a 14 h. Cal fer reserva prèviament. Gratuït.

Sardanes amb la Cobla Cervianenca. Diumenge 15 a les 19 h a la plaça de les Mèlies.

Acords d’Estiu. La música que volíem fer, Joan Eloi i Pere Bardagí + Cordes impossibles. Divendres 13 a les 22 h al pati de Can Comas. Preu: 4€; pensionistes i menors de 25 anys: 2€.

Acords d’Estiu. Jazz in black and white. The Ties Trio i Raquel Xiberta. Divendres 20 a les 22 hores al pati de Can Comas. Preu: 4 euros; pensionistes i menors de 25 anys: 2 euros.

PREMIÀ DE DALT ACTES, DIA A DIA Missa i exposició. Dimecres 11 a les 19.30 h al Santuari de la Mare de Déu de la Cisa. Recepció del Ciri commemoratiu del Centenari de l’Hospitalitat de Lourdes, de Barcelona. Vespres. Missa. Exposició de fotograﬁes dels pelegrinatges. Piscolabis. Festes Barri Santa Anna-Tió i Santa Maria. Divendres 13 a les 20 h al Torrent Santa Anna: Inauguració, trobada d’Alcaldes i pica-pica. A les 22.30 h al Torrent Santa Anna: Disco Mòbil FREAK.

I Festa de la Vinalia Rvstica ALELLA, TEIÀ I EL MASNOU. 4 i 5 setembre al Parc Arqueològic Cella Vinaria. Els Vinalia eren festes dels antics romans dedicades a la vinya i en honor a Júpiter i Venus. Es celebraven dues vegades l’any, el 19 d’agost els Vinalia Rustica i el 23 d’abril els Vinalia Urbana. Als Vinalia Rustica es pregava a la divinitat pel raïm que començava a madurar i coincidia amb el dia en què s’iniciava la verema. Més informació a a www.cella-vinaria.cat.

Festes Barri Santa Anna-Tió i Santa Maria. Dissabte 14 a les 11 h pels carrers del barri: Pita y mójate. A les 12 h a la pista de la Petanca: Escuma i inﬂables. A les 18 h al Torrent Santa Anna: Concurs Lluvia de estrellas i Dj. Mr. Juli. A les 22.30 h al Torrent Santa Anna: Orquestra Màgic. Festes Barri Santa Anna-Tió i Santa Maria. Diumenge 15 a les 11 al Torrent Santa Anna: Gran Gimcana organitzada per Los Pedros i Dj. Mr. Juli. A les 14 h: Paella Popular. A les 20 h: Havaneres La Gavina i Ron Cremat. A les 22.30 h: Espectacle pirotècnic. Novena a la Mare de Déu de la Cisa i Eucaristia. Del 31 d’agost al 8 de setembre. Totes les celebracions al Santuari de la Mare de Déu de la Cisa. Organitza: Parròquia de Sant Pere.

XIX Festival de Jazz ARENYS DE MAR. Els divendres d’agost al pati del Xifré. A les 23 h al pati del Xifré.Divendres 6: Randy Greer & Biel Ballester Trio. Divendres 20: Ivanow Jazz Group & Mayte Alguacil.Divendres 27: Publio Delgado Quintet & Laia Porta.

CINEMA Cinema a la fresca. Harry Potter y el misterio del príncipe. Divendres 6 a les 22.30 h a la pista de Sant Jaume.

EXPOSICIONS Exposició col·lectiva de pintura de l’Associació d’Artistes. Fins al 15 d’agost a la biblioteca Jaume Perich. Organitza: Associacio Artistes Premià de Dalt. Exposició Andreu Mairal. Fins al 8 d’agost a l’espai d’Arts i Lletres de Sant Jaume. Aiguades, aquarel·la, mixta i acríl·lic sobre fusta. Inauguració divendres 30 a les 19 h. Exposició de fotos de Premià de Dalt. Abans i ara. 1910-2010. Durant tot l’any al bar restaurant Sindicat.

XXXIII Festival de Música del Maresme PREMIÀ DE DALT. Dissabte 7 a les 20 h a l’església de St Pere Al voltant d’Isaac Albéniz a càrrec de l’orquesta de Cambra Catalana. Director de l’OCC: Joan Pàmies (director artístic del Festival de Música del Maresme). Entrada 10€.

Poemes il·lustrats. Durant tot l’any a l’Auditori de Can Figueres. Exposició permanent de poemes il·lustrats. Exposició de pintura de Santos Díez. De l’1 al 15 de setembre a la Biblioteca Jaume Perich. Organitza: Associació d’Artistes de Premià de Dalt.

INFANTIL Festival Infantil. Diumenge 5 de setembre tot el dia al Parc Felicià Xarrié. Organitza Associació Recreativa i Cultural Carnestoltes.

MÚSICA XXXIII Festival de Música del Maresme. Al voltant d’Isaac Albéniz. Dissabte 7 a les 20 h a l’església de Sant Pere. Amb l’orquesta de Cambra Catalana. Director: Joan Pàmies. Entrada 10€.

Lectura de les sardanes més populars CABRERA DE MAR. Dijous 9 de setembre a les 19 h a la biblioteca Ilturo. A càrrec de Núria Feliu.

Havaneres. Dissabte 7 a les 22 h al parc Felicià Xarrié. Plaça de l’Associació Recreativa i Cultural Carnestoltes. Amb Barca de Mitjana. Sardanes. Diumenge 8 a les 20 h a la pista de Sant Jaume. Amb la cobla Iluro. Sardanes. Diumenge 15 a les 20 h a la pista de Sant Jaume. amb la Cobla Ciutat de Mataró. Sardanes. Diumenge 22 a les 20 h a la pista de Sant Jaume. Amb la Cobla Iluro.

GEGANiT 2010

Sardanes. Diumenge 29 a les 20 h a la pista de Sant Jaume. Amb la Cobla Premià.

VILASSAR DE DALT. Dissabte 28 a les 19 h a les pistes de Can Rafart.

Danses Tradicionals Catalanes i del món. Dissabte 4 de setembre a les 11.30 h a la Sala de l’Orfeó.

Per quart any consecutiu, la Colla de Geganters organitza la GEGANiT, una festa per gaudir dels gegants i la Cultura Tradicional d’una manera diferent.

30 TRIBUNA

maresme

Sardanes. Diumenge 5 de setembre a les 20 h al Pati de Sant Jaume. Amb la Cobla Ciutat de Mataró.

Cinema al Patronat Teatre. Tots els caps de setmana de juliol. Consulteu la programació de cinema a la cartellera.

Sant Vicenç 2010. Exposició de pintures a l’oli de Jaume Nogué. Fins al 15 d’agost, al Centre Cívic El Gorg.

SORTIDES I VISITES

MÚSICA

Sortida nocturna als voltants de Premià de Dalt. Dissabte 28 a les 21 h al pati de Sant Jaume. Organitza: Grup de Muntanya SC Sant Jaume.

Ballada de Sardanes. Divendres 6 a les 22 h a la plaça de l’ajuntament. A càrrec de la cobla Ciutat de Terrassa. Divendres 13 a les 22 h a la plaça de l’ajuntament. A càrrec de la cobla Sabadell. Divendres 20 a les 22 h a la plaça de l’ajuntament. A càrrec de la cobla Marinada.

Exposició itinerant: De l’abc a l’sms. Fins al 22 d’agost a la biblioteca municipal La Muntala.

Pelegrinatge a Lourdes. Del 23 de juliol al 10 de setembre. Inscripcions a la Parròquia.

PREMIÀ DE MAR

agenda. el maresme mes a mes

SORTIDES I VISITES

SANT ANDREU DE LLAVANERES

ACTES, DIA A DIA

CINEMA

Festes del barri Santa Anna-Tió Santa Maria. Divendres 13 a les 20 h al Torrent Santa Anna: Trobada d’Alcaldes i picapica. A les 22.30 h al Torrent Santa Anna: Disco Mòbil FREAK. Col·labora: Associació de Veïns del Barri Santa Anna-Tió Santa Maria.

Cinema en pantalla gegant:Harry Potter i el misteri del Príncep.Dimecres 25 a les 22 hores a la sala gran d’El Casal de Llavaneres.Col·laboració de 5 euros. Organitzat per Comissió Salvem l’ermita de Sant Sebastià.

Festes del barri Santa Anna-Tió Santa Maria: Dissabte 14 a les 11 h pels carrers del barri: Xiula i mulla’t / Pita y mójate. A les 12 h a la pista de la Petanca: Festa de l’escuma amb inﬂables. A les 18 h al Torrent Santa Anna: Concurs Lluvia de estrellas amenitzat per Dj. Mr. Juli. Inscripcions ﬁns un quart d’hora abans. D’1 a 18 anys. Els participants hauran de portar la música de l’actuació gravada en un CD. Es valorarà originalitat, caracterització i simpatia. Es pot participar individualment o en grup. Festes del barri Santa Anna-Tió Santa Maria. Diumenge 15 a les 11 h al Torrent Santa Anna: Gran Gimcana organitzada per Los Pedros i amenitzada per Dj. Mr. Juli. A les 14 h al Torrent Santa Anna: Paella Popular. Tiquet 2€ (venda anticipada a l’Administració de Loteries del barri). A les 20 h al Torrent Santa Anna: Havaneres a càrrec del grup La Gavina i rom cremat. A les 22.30 h a la pista de la Petanca: Espectacle pirotècnic. 6è Aplec de Nit. Dissabte 28 a les 18.30 h a la plaça de l’ajuntament. Concurs de Colles i Botifarrada. A càrrec de les Cobles Premià, Sant Jordi i Marinada. Festes del Barri del Gas. Divendres 27 a les 22 h a la Fàbrica del Gas: Havaneres i rom cremat amb Barca de Mitjana. Festes del Barri del Gas.Dissabte 28 a les 12 h a la plaça de la palmera: Màgia i xocolatada. A les 21 h a l’av. de Roma, entre Joan XXIII i Gran Via: Sopar veïnal. A les 23 h al c/ Roger de Llúria cantonada av. de Roma: Ball. Festes del Barri del Gas.Diumenge 29 a les 10.30 h a l’av. de Roma cantonada passatge Roma: Sardinada.

CINEMA Cinema a la fresca (pel·lícules a determinar). Dijous 5, 12, 19 i 26. Més informació a la cartellera del Centre Cívic i a la web www.premiademar.cat.

Exposició de treballs de Patchwork. Fins al 31 d’agost al Casal de la Gent Gran.A càrrec dels alumnes del taller organitzat pels Xurravins. Organitza: Associació de Gent Gran Els Xurravins.

CURSOS I TALLERS Sessions de Ioga, taller d’art, curs de teatre juvenil, balls de saló, Tai-Txi, curs Country nivell zero, sessions d’escacs, ceràmica per a nens, pintura i classes de gralla i tabals. A El Casal de Llavaneres: casaldellavaneres@hotmail.com.

Sortida juvenil a Water World Lloret. Divendres 13 a les 9 h. Preu: 15€ ( transport i entrada al recinte). Inscripcions: ﬁns l’11 d’agost a l’Espai Jove El Cau. Organitza: Regidoria de Joventut.

MÚSICA Musical: Mamma Mia!. Dimecres 11 a les 22 h a la sala gran d’El Casal de Llavaneres. Col·laboració de 5€. Sardanes. Diumenge 15 a les 19 h a la plaça de la Vila. Amb la cobla Premià. Audició d’òpera. Dimecres 18 a les 22 h a la sala gran d’El Casal de Llavaneres. Collaboració de 5€. Sardanes. Diumenge 29 a les 19 h a la plaça de la Vila. Amb la cobla Thermalenca de Mataró.

SORTIDES I VISITES Marxa Nocturna al Corredor. Dissabte 7 a les 19 h al Casal de Llavaneres. Inscripcions ﬁns dijous dia 5 a El Casal. Preu: Socis 3€, no socis 5€. Sopar a part.

SANT VICENÇ DE MONTALT ACTES, DIA A DIA Festa Major. De l’11 al 15 d’agost. (vegeu pàgines 24 i 25)

EXPOSICIONS Exposició de fotograﬁes: Un tastet de

TROBA LA T

TEIÀ ACTES DIA A DIA I Festa de la Vinalia Rústica. Durant els dies 4 i 5 de setembre el Parc Arqueològic Cella Vinaria celebra l’inici de la verema del 2010 amb tot un seguit d’activitats que us aproparan al món romà i que de ben segur us entusiasmaran! Més informació a a www.cella-vinaria.cat. Organitzen: Ajuntaments d’Alella, Teià i El Masnou.

Diada del club CE Vilassar. Dissabte 28 a partir de les 10 h al Camp Municipal d’esports de Vallmorena. Activitats per a nens, nenes i familiars: Mini golf, porteries de punts, footvoleil, inﬂables, campionat de Jorkyball, exhibició d’estels de competició, taller d’estels, llançament de caramels, taller de bombolles gegants de sabó,etc. Regals per a tots els participants més petits. Tiquets de l’arrossada a les oﬁcines del club de 18h a 20 h o a Autoequip.

Dolmens, menhirs, ﬁtes i creus. Diumenge 5 de setembre. Passejada cultural d’uns 8,5 quilòmetres per les muntanyes de Vilassar. Roca d’en Toni, emplaçament de l’antiga creu del turó d’en Torres, el menhir de cal Camat, la ﬁta termenera del Puig Calvell, la Pedra del Diable i la creu de Can Boquet. Inici: a les 8 al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt (Can Banús) o a les 9 h a la Roca d’en Toni. Final: aproximadament a les 17 h a la Creu de Can Boquet. Recomanacions: Cal portar calçat adequat, l’esmorzar i el dinar.La Comissió de Festes portarà beguda per a tothom. Hi haurà una furgoneta per traginar els paquets. Organitza: Museu Arxiu de Vilassar de Dalt amb la col·laboració de la Comissió de Festes.

VILASSAR DE DALT ACTES, DIA A DIA Inauguració de l’exposició fotogràﬁca Aigües. Dissabte 21 a les 20 h a la sala d’exposicions del centre Vilassarenc. Festa Major dels Sants Genís 2010.Del 24 al 28 d’agost (Vegeu pàgines 22 i 23). I Mercat d’intercanvi. Dissabte 28 de les 16.30 h a les 20 h a la plaça de la Vila. A càrrec de la Comissió Dindori i Casal dels Joves de l’Estrella.

21.30 h a la pista de l’Escola de la Presentació. A càrrec de Cavallitos de mar. Contes per a adults: La part bona de les coses dolentes. Dijous 9 a les 21.30 h a biblioteca municipal Ernest Lluch. A càrrec de Carles Alcoy. Festival Multipolar http:// festivalmultipolarmaresme.blogspot.com. (Biblioteques del Maresme).

CINEMA Cinema a la fresca: Com entrenar al teu drac. Divendres 6 a les 22 h a la plaça Vicenç Martí. Cinema a la fresca. (Títol a determinar). Dissabte 21 a les 22 h a la plaça del Veral de l’Ocata. Cinema a la fresca. (Títol a determinar). Dissabte 28 a les 22 h a la plaça del c/Santa Marta.

CURSOS Taller: Menjar sa a la platja. Dimecres 18 a les 19 h a la platja de Palomares. Activitats regulars. Tots els dies als locals de Pl. Carles Trias, 40, baixos. Dilluns de 20 h a 22 h: Sevillanes. Dimarts de 17 h a 19.30 h: Jocs de taula (gent gran) i de 18.30 h a 20 h: Ioga. Dimecres de 18 h a 20 h: Taller de reciclatge i de 20 a 22 h: Teatre adults. Dijous de 17 h a 19.30 h: Jocs de taula (gent gran) i de 20h a 22 h: Sevillanes. Divendres de 17.30 h a 18.15 h: Guitarra infants, de 18.15 h a 21 h: Guitarra adults i a les 21 h: Cinema. Dissabte (quinzenalment) de 18 h a 21 h: Biodinàmica (gimnàstica). Diumenge de 19 h a 22 h: Ball.

EXPOSICIONS

VILASSAR DE MAR ACTES, DIA A DIA Festes del Barato. Dijous 5 a les 22 h a la plaça Vicenç Martí: Xupinaso. A les 22.30 h Sardanes amb la Cobla dels Lluïsos.

15 anys d’Ssstrèpits. Fins al 20 d’agost a la biblioteca municipal Ernest Lluch. Pensaments de dona. Del 2 al 18 setembre a la biblioteca municipal Ernest Lluch. D’Eva i Marta Monràs Ortiz, autores locals. Història de l’aigua a Vilassar de Mar. Exposició permanent. Museu de la Mina Vella. Horari: dimecres a divendres de 10 h a 13 h i de 17 h a 20 h, dissabtes i diumenges d’11 h a 14 h.

EXPOSICIONS

Festes del Barato. Divendres 6 a les 17 h: Festa infantil amb inﬂables, animació i pallassos amb el grup Bitxicleta. Xocolatada popular. A les 22 h: Cinema a la fresca. A les 24 h: Festa Jove.

Aigües. Del 21 al 29 d’agost a la sala d’exposicions del centre Vilassarenc. Mostra fotogràﬁca sobre aquest element dels fotògrafs del Grup Fotogràﬁc Vilassar. Inauguració: dissabte 21 a les 20 h.

Festes del Barato: Dissabte 7 a les 11 h: Bicicletada popular. A les 12 h: Xeringada. A les 19 h: Missa. A les 21.30h: Sopar de germanor. A les 23 h: Gran ball de gala amb l’orquestra Paradís.

Entre llums. Del 20 d’agost al 10 de setembre al Centre Cultural de Vilassar de Dalt. El fotògraf Jaume Cusidó ens mostra un recull d’imatges de paisatges i viatges on la recerca de la màgia de la llum ha estat el principal objectiu.

Festes del Barato. Diumenge 8 a les 13 h: Paella. A les 22 h: Havaneres. A les 24 h: Focs.

Ball amb El duet dominó. Diumenge 8 a les 19 h a Centre Cívic del Passeig. Activitats gent gran.

Festes del carrer Sant Llorenç. Del 13 al 15 agost.

Sardanes amb la Cobla Lluïsos de Taradell. Dijous 12 a les 22 h a la plaça de l’ajuntament.

Del dibuix a la fotografia. Antoni Prats Janer. Del 25 d’agost al 24 d’octubre al Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt. Mostra el caràcter més intimista de l’artista Antoni Prats Janer (1916-2001) i la interrelació entre el dibuix i la fotografia en el seu procés creatiu. A finals dels anys seixanta, l’Antoni Prats, conegut per la seva trajectòria pictòrica, aplicarà també

Marrec Atac. Dissabte 4 de setembre a les 20 h. Organitza: Centre Excursionista de Vilassar de Mar. Burriac Atac Dissabte 4 de setembre a les 21.30 h a la plaça de l’ajuntament. Organitza: Centre Excursionista de Vilassar de Mar. Sopar de ﬁ d’estiu de la parròquia amb cantades d’havaneres Dissabte 4 a les

INFANTIL Taller d’il·lustració per a infants. 1, 2 i 3 setembre de 17 hores a 19 h a la biblioteca municipal Ernest Lluch. A càrrec de Sandro Soriano, il·lustrador. Per a infants de 7 a 12 anys. Necessita inscripció prèvia.

MÚSICA

Sardanes amb la Cobla Ciutat de Terrassa. Dijous 19 a les 22 h a la plaça de l’ajuntament. Sardanes amb la Cobla Marinada. Dijous 26 a les 22 h a la plaça de l’ajuntament. Ball amb El duet dominó. Diumenge 29 a les 19 h a Centre Cívic del Passeig. Activitats gent gran.

CONCURSOS

Troba la de TRIBUNA amagada en un dels anuncis del nostre periòdic, indica’ns el nom de l’anunciant i les teves dades de contacte. Cada mes sortegem entrades de cinema dobles pels 8 Cinemes Arenys (una per a tu i una altra per a un acompanyant). POTS CONTACTAR AMB NOSALTRES: Per correu electrònic: promocio@tribunamaresme.com en un termini màxim d’una setmana després de la publicació, indicant el nom de l’anunciant on es troba la T i les teves dades personals, nom complet i DNI. El vuitè dia després de la data de publicació es farà el sorteig. Els guanyadors rebran un correu electrònic de TRIBUNA Maresme indicant que han estat beneficiats amb el premi. Un cop confirmada l’acceptació del premi, contestant al correu electrònic amb un termini màxim de tres dies després d’haver rebut la notificació, podran identificar-se amb el seu DNI a les taquilles dels Cinemes Arenys i rebran les entrades. Les entrades són vàlides de dilluns a divendres, excepte festius i vigílies. Quan passin 30 dies de la confirmació del premi, les entrades caduquen. Els guanyadors de l’edició de juliol van ser: Manuel Camero Marín, Esther Mora Vilanova, Antoni Andrés Viñals, Josefa Parera Reig

INFANTIL

SORTIDES

INFANTIL Espectacle infantil. Diumenge 8 a les 19 h al parc de Ca l’Alfaro.Amb la companyia Els Yakumba. Diumenge 22 a les 19 h al parc de Ca l’Alfaro.Amb la companyia Xarop de canya.

els seus dots artístics a la fotograﬁa. Inauguració: dimecres 25 a les 18h. Horari de Festa Major: de 12 h a 14 h i de 18 h a 20.30 h. Dissabtes de 12 h a 14 h i de 18 h a 20.30 h i diumenge de 12h a 14 h.

TRIBUNA MARESME

et convida a PARADISE Envia la paraula PARADISE i les teves dades (nom complet i DNI) al correu: promocio@tribunamaresme.com i d’entre els correus rebuts es sortejaran 2 passis per posar-te en forma, relaxar-te i disfrutar a Paradise. Els passis podran ser individuals o dobles. Amb els individuals s’hi podrà anar cada dia durant un mes. D’altra banda, amb els dobles s’hi podrà anar cada dia durant 15 dies. En el teu e-mail posa si vols un passi individual o doble indicant el nom complet dels beneﬁciaris. Els guanyadors rebran un correu electrònic de TRIBUNA Maresme indicant que han sigut beneﬁciats amb el premi. Els guanyadors de l’edició de juliol van ser: Francesc Rivière i Esmeralda Moreno Van Den Velden

Carretera de Barcelona, 24 MATARÓ · Tel. 93 741 49 87 www.paradiseesport.com

En virtut d’ allò establert a la Llei 15/1999 i la LSSICE 34/2002, l’informem que les seves dades formen part d’un ﬁtxer automatitzat titularitat de GRAMA PRESS SL. Vostè pot exercir els seus drets d’accés, rectiﬁcació, cancel·lació i oposició a la següent adreça: CAMÍ RAL 495, 3º · 08302 MATARÓ (Barcelona).

COMPRA VENDA

MOTOR

SE BUSCA PELUQUERA. Perruqueria Cliseida busca peluquera con experiencia para proxima apertura, el 01/08 en Mataró. Tel.664.13.08.25. saidzahar@gmail.com. Tel.664.13.08.25

VENC IMPECABLE HONDA SCOOPY 49 CC amb només 15.000 Km, és del any 2000, impecable, ITV passada, té tota la documentació al dia. 800 euros. kikinas_15@hotmail. com. Tel.659.59.60.57

ES PRECISEN PERSONES per venda productes de cosmètica, perfumeria francesa i bisuteria. Activitat independent bones comisions productes amb demanda. siscu. fes@wanadoo.es

ES VEN PEUGEOT SPEEDFIGHT 49 cc a peces. Tota la moto sencera per 150 euros. No està disponible pel seu funcionament. victorherna ndezrobledo@hotmail.com. Tel.605.24.60.65

BUSQUES TREBALL? BUSQUES TREBALLADORS?

Desenes d’ofertes laborals renovades setmanalment www.artcatalunya.es al telèfon 687 385 435 o presentant-te dilluns, dimarts o dimecres a les 17:30h. a la Plaça Cuba, 18 (2on pis)· MATARÓ

COMPRO Tebeos antiguos, cómics de superhéroes, manga, álbumes de cromos, libros, calendarios de bolsillo, programas de cine, Scalextric. Tel.630930616. rogelioblanco@terra.es. SE VENDE Lote de electrodomésticos usados un mes en perfecto esado: frigoríﬁco Edesa + lavadora Zanussi de 7kg + secadora Zanussi. Todo por 780 euros. Gran oferta. Tel.972.30.08.23

TREBALL DEMANDA

SENYORA DE FER FEINES amb experiència. Treballo per hores. Només trucades. Tel.625.65.17.70 SEÑORA ECUATORIANA con documentos en regla se ofrece para canguro, limpieza, para llevar casa como ﬁja, interina, tengo referencias y mucha experiencia. Tel.663.47.57.01 NOI AMB DISCAPACITAT CERCA FEINA. Mosso magatzem, repartidor, operari, etc... No tinc secueles físiques ni psicològiques. Estic al 100%. Moltes aventatges ﬁscals. Interessats envio CV. karotone@ya. com. Tel.661.78.22.33 BUSCO TRABAJO DE COMERCIAL ESTABLE. Hombre jóven, con experiencia laboral, estudios, buena presencia y trato. Busca empresa seria en el Maresme para trabajar como comercial con contrato. ricard.sl@hotmail.com. Tel.607.87.11.37 MOSSO DE MAGATZEM. Chico de 33 años, busca trabajo de mozo de almacén, con carnet de carretillas elevadoras en Mataró y cercanias. Toni. 625.28.19.81.

INFORMÀTICA

COMPRO COCHE de particular en buen estado, máximo diez años, pago al contado. Tel.652.07.94.30. alfandper@yahoo.es. VENDO MOTO DERBI VARIANT 50cc de color verde en perfecto estado. Duerme siempre en garaje, ITV recien pasada hasta el 2012. Precio 300 euros. rivax_87@hotmail. com. Tel.686.44.14.29 ES VEN MOBILETT CADDY totalment restaurada, amb tota la documentació al dia, ITV passada, llesta per fer en canvi de nom, funciona perfectament. kikinas_15@hotmail. com. Tel.659.59.60.57

COMPRO SE VENDE sellos de correos actuales para todo tipo de franqueo (cartas, paquetes, certiﬁcados, ect), con un 10% de dto. sobre el valor del sello. vtomas33@hotmail.com. Tel.615.11.78.18 CARNET PRESTIGE DIR per a TOTS els centres i TOTS els horaris. Entrada al vestidor VIP i tots els avantatges del Prestige. Quota mensual 10,25 euros!! sergispinola@gmail.com. Tel.652.33.67.85

COCHES, 4X4, FURGONETAS Y VEHICULOS DE GAMA ALTA Pago inmediato y en efectivo

Tel. 619 020 839

SALUT I BELLESA

Perruquers

Maquillatge · Manicura Pentinats cerimònies Pedicura amb peeling gratis

DIMECRES

20% descompte

queria

Servei perru

Maria Vidal, 52 VILASSAR DE MAR Tel. 93 759 50 61 PERRUQUERIA LAURA. Promocions cada mes. Mes de juliol: cada servei de perruqueria o estètica superior a 30 euros, pedicura gratis. Amb aquest anunci truca 667.67.32.38. MASSATGE AYURVEDA. Massatge amb olis de la Índia indicat per a ciàtica, lumbàlgia, estres, depressió, ansietat, migranyes, insomni. Tel.627.93.60.41

ENSENYAMENT

SERVEIS PROFESSIONALS

maresme

REFORMAS 626 01 62 85 PINTOR MISTERAPID. Precios anti-crisis realmente muy económicos, limpio, rápido y de toda conﬁanza experiencia y puntualidad:piso, torres, etc. Sr. Molins. Tel.697.85.08.08. sebitara28@hotmail.com. Tel.697.85.08.88 VETERINARIA ANSELM CLAVÈ. c/ Anselm Clavé, 78 L1, 17300 Blanes (Girona). Teléfono: 972 33 84 98. Urgencias: 615 053 440. info@veterinariablanes.com. Tel.972.33.84.98

EL MANITAS PER ALS AVIS I ELS NOUS SOLTERS T’ajudaré a: des de penjar els quadres, pintar la paret de l’habitació del nen, la ﬁnestra que no tanca, solucionar una fuita d’aigua, etc. Col·laboro amb gent de la meva conﬁança i amb preus competitius

Tel. 663 891 339

RESPONSABLE MARKETING - COMUNICACIÓ. Professional en actiu cerca un càrrec de responsabilitat dins del camp de MKT-COM. Molt responsable i versàtil. Anglès nivell Advanced. Ideal PYMES. Tel.606.78.16.15

DIVERSOS

BUSCO LIBROS DE TEXTO DE 1º DE ESO. Compro libros de 1º de ESO del colegio la Salle Premià, de 2ª mano. Tel.635.51.82.54 PARTICULAR COMPRA billetes, monedas y sellos nuevos de España (las monedas y billetes tanto españolas como extranjeras). Victor 615.117.818. vtomas33@hotmail.com. VENDO TIENDA CAMPING TIPO CHALET. Marca Inesca, modelo Karina, 2 habitaciones, vestidor-comedor, fachada movil, puerta trasera y porche. Medidas 3,80 x 4,80 x 1,80 (alto) envio fotos. j o a n b o r re l l @ h o t m a i l . c o m . Tel.606.22.22.01

DINERO AL

IMMOBLES

ALP. Venda lloguer apartament 88 m2,3 habitacions, armaris encastats, sala d’estar llar de foc, 2 banys, terrassa, jardí, parquing i boniques vistes. nataliatorello@gmail.com. Tel.670.87.01.93 PARKING ARENYS DE MUNT. Prop l’Obrador 65 euros/mes. Tel.677.20.90.28

CLASSES DE REPÀS. Dono classes de repàs de primària i ESO a 10 euros l’hora. Sóc llicenciada i tinc experiència. almulatina@yahoo.es. Tel.676.02.11.69 CLASSES PARTICULARS. Jordi Barros. Intensius: juliol, agost i setembre. Tel.93.750.13.25 TÈCNICA INFORMÀTICA (PROFESSIONAL) s’oferix classes de tècnica informàtica “online”. Només online, és a dir, en un xat. guillemb.f@hotmail.com

INSTANTE Sólo nómina y DNI

Aprovación en 24 horas T.675 40 58 37

classiﬁcats

TREBALL OFERTA

31 TRIBUNA