Tribuna 386. Febrer 2023

FEBRER

EL MARESME IMPULSA LA DANSA

Neix la Fundació Crea Dance, entitat pionera a Catalunya de caràcter publicoprivat que compta en el seu patronat amb el Consell Comarcal del Maresme. Un projecte ideat per la coreògrafa mataronina Maria Rovira que entrellaça arts escèniques, educació i àmbit social.

ARTS PLÀSTIQUES

La Nau Gaudí obre l’Any dedicat a Ràfols Casamada i a Maria Girona.

RUTES

El Consorci de Turisme edita un mapa de rutes de senderisme.

GASTRONOMIA

Torna amb força la festa gastronòmica dels calçots.

FESTES

Premià de Mar celebra la Festa Major d’hivern i el Carnaval 2023.

L’espectacle de dansa Odissea al Teatre Monumental de Mataró. Foto: Josep Maria Augé. / Cedida: Fundació Crea Dance.

PROPOSTES DESTACADES DE FEBRER

CONSULTA L’AGENDA COMPLETA D’ACTIVITATS A WWW.TRIBUNAMARESME.COM

RAMON MIRABET

Arenys de Mar. Teatre Principal. Dia 12 febrer Concert acústic de Ramon Mirabet que presentarà el seu darrer trebal Free.

SEÑORA DE ROJO

SOBRE FONDO GRIS

Mataró. Teatre Monumental. Dia 5 de febrer José Sacristán protagonitza aquesta adaptació de la novel·la de Miguel Delibes.

CLOENDA ANy VALERIÀ PUJOL

Premià de Dalt. Can Vallerià. Dia 26 de febrer Amb la inauguració de l’escultura commemorativa i un concert-vermut amb Albert Bello trio.

EL SOPAR DELS IDIOTES

Vilassar de Dalt. La Massa. Dia 4 de febrer A càrrec de Vània Produccions, amb David Olivares, Artur Busquets, Anna Gras-Carreño.

LA TOUR DE CAROL

Matraó. Sala Clap. Dia 24 de febrer La Tour de Carol és un jove quartet català de poprock alternatiu format a Barcelona.

LA TRENA

Premià de Mar. Espai Amistat. Dia 3 de febrer Obra de Laetitia Colomba interpretada per Cristina Genebat, Marta Marco, Carlota Olcina i Clara Segura.

LA VINYETA Ricard Soler. www.ricardsoler.blogspot.com

PER FI SOL!

Argentona. La Sala. Dia 3 de febrer Comèdia monòleg de Carles Sans amb l’acompanyament a la direcció del José Corbacho.

SORTEIG D’UN MENÚ CALÇOTADA

Per a 2 persones al Racó de Can Feliu de Vilassar de Dalt.

Maneres de participar:

• Enviar un email a: promocio@tribunamaresme.com.

Tribuna Maresme

Difusió

Editor/director: Josep Maria Ponce.

Col·laboradors: Albert Calls, Gabriel Pujol, Sílvia Tarragó, Jesús Gonzàlez Notario, Josep Grau, Ferran Planell, Gemma Ponce, Ricard Soler, Eli Guillén, Laureano Miró, Noemí Caupena i José Maria Guillén Lladó.

C/ Lourdes, 40 · 08330 Premià de Mar Tel. 93 752 52 67 · info@tribunamaresme.com

Dipòsit Legal: B-26375-2005.

Impressió: Impressions Intercomarcals S.A.

TRIBUNA Maresme no es fa responsable dels continguts dels articles dels col·laboradors de la publicació, que reflecteixen la seva opinió; ni dels missatges publicitaris dels anunciants.

controlada per l’Oficina de Justificació de la Difusió PGD

ESCENA cultura

u REDACCIÓ

La Fundació Crea Dance és una entitat publicoprivada pionera a Catalunya amb seu al Maresme que acaba de néixer gràcies a la visió de la coreògrafa mataronina Maria Rovira. Sorgeix com una eina de transformació social a través de les arts escèniques, especialment la dansa, que vol ajudar en la vertebració del territori i contribuir a la millora de la vida de les persones des d’una postura compromesa amb la comunitat. Es va presentar el passat 25 de gener a l’Ateneu Iluro de Mataró.

Segons van explicar els seus promotors, primer en roda de premsa i després en un acte públic, en el qual a més dels parlaments es va fer una actuació de dansa, la Fundació busca generar una estructura que doni suport les arts escèniques i a l’educació i que dinamitzi i humanitzi el panorama social a partir d’una companyia de dansa de gran qualitat com a motor del projecte. Una entitat, a més, que s’inspira en models d’organitzacions culturals i companyies de dansa d’arreu del món que Maria Rovira ha conegut i en les quals ha treballat al llarg

Impuls als àmbits social i cultural de la dansa des del Maresme

La Fundació Crea Dance ja és una realitat. L’entitat publicoprivada pionera a Catalunya amb seu al Maresme és un projecte de la coreògrafa mataronina Maria Rovira. El passat 25 de gener va presentar-se aquest nou projecte cultural a l’Ateneu Fundació Iluro. Es planteja com una eina de transformació social a través de les arts escèniques.

fa mataronina Maria Rovira i la Coordinadora i Cap de producció, Marina Cardona. Amb aquest equip, la Fundació vol ser l’entitat social referent de la dansa, l’art i la cultura del Maresme al món, tot desenvolupant un projecte artístic i social de qualitat i innovador amb un espai de creació obert i en diàleg permanent amb el territori. Entre d’altres projectes, segons es va apuntar a la presentació, hi ha convertir el Maresme en un espai de referència de la dansa, fomentar els nous valors i desenvolupar l’àmbit social des d’aquesta art escènica.

La cultura des de la seva perspectiva social

de la seva trajectòria internacional com a coreògrafa.

D’altra banda, la Fundació, de caràcter publicoprivat, compta en el seu patronat amb el Consell Comarcal del Maresme, a través del seu Vicepresi-

dent, Joaquim Arnó, i el Conseller delegat de Serveis a les Persones, Marc Bosch, i amb les clíniques Fertilab amb la seva fundadora, Marta Antich, com a Presidenta. La Directora

Artística de l’ens és la coreògra-

Una de les puntes de llança de la nova fundació és el seu programa social. Parteix de la dansa com a motor vehicular amb l’objectiu de millorar el benestar de les persones. Un ambiciós projecte que, mitjançant la incorporació d’aliances amb les diferents entitats locals referents vol donar visibilitat a la societat i al territori. Les quatre línies d’actuació del programa són la infància, l’adolescència, les persones amb capacitats diferents i la gent gran.

Diverses imatges de la roda de premsa i presentació de la Fundació Crea Dance que va fer-se a l’Ateneu Fundació Iluro de Mataró. Fotos: Marga Cruz.

La Fundació Crea Dance ja col·labora amb la Fundació El Maresme per oferir activitats de connexió amb el cos i la dansa als usuaris, contribuint a la inclusió i la millora de la qualitat de vida de les persones amb capacitats diferents i necessitats complexes –principalment amb discapacitat intel·lectual– i les seves famílies i incidint en la cohesió dels grups de treball. Tanmateix, la Fundació El Maresme i la Fundació Crea Dance treballen en la Nit de Gala que els usuaris presenten anualment al Teatre Monumental.

Segons també van explicar, en el cas de la infància, l’objectiu és fer arribar el llenguatge de la dansa mitjançant tallers on es treballa amb el cos, el moviment, la música i l’espai a través d’experiències artístiques per als petits i les seves famílies. Per al col·lectiu dels

adolescents, d’altra banda, es dotarà d’eines i valors als joves perquè puguin créixer personalment com a individus únics, facilitant la seva integració al grup i la societat tot reforçant la seva autoestima i fomentant els intercanvis entre generacions.

I pensant especialment en la gent gran, la Fundació Crea Dance organitzarà sessions de treball corporal, teatral i de dansa en equipaments públics o residències amb la finalitat d’apropar la música i la dansa al col·lectiu sènior que té difi-

cultats a l’hora de desplaçar-se i que tinguin un espai propi en el seu dia a dia per a connectar amb el grup i amb la creativitat. També a través de tallers per les persones cuidadores: com carregar pesos correctament, aprendre a reduir l’estrès, com cuidar-se emocional i mentalment a un mateix, etc.

La Crea Dance Company és una companyia resident a Mataró amb la coreògrafa Maria Rovira com a Directora Artística. La darrera producció ha estat Odissea, que tot just s’ha representat al Teatre Monumental de Mataró després de l’èxit del Mercat de les Flors. El Rèquiem de Mozart es va estrenar el 2019 i ha estat reconegut amb diversos premis. Carmina Burana i Evangelium, una obra de dansa-teatre, són dues més de les darreres produccions de la companyia.

Canet Rock presenta el cartell de la novena edició

u REDACCIÓ

Canet Rock arriba a la seva novena edició en plena forma i amb l’objectiu que torni a ser el centre neuràlgic de la música en directe i la festa el proper 1 de juliol. Ja s’ha presentat el cartell complet i s’han venut 12.000 entrades, gairebé la meitat de l’aforament total.

En aquesta edició debutaran grups imprescindibles del panorama actual com The Tyets o 31 Fam junt amb clàssics del festival com Stay Homas, Suu, Els Catarres, Buhos o Els Amics de les Arts.

També s’hi celebraran els 10 anys del Jo mai mai de Joan Dausà, i comptarà amb les actuacions del fenomen medià-

tic Triquell, les reivindicatives Pupil·les, el so menorquí de Pèl de Gall, i els valencians Auxili. D’altra banda, com cada any el festival oferirà més de 12 hores de música i festa ininterromputs amb la participació del polifacètic Miquel del Roig i els Dj Trapella, DJ Ernest Codina, MonDJ, Dj Carles Pérez i Dj Enigma.

Diverses imatges de la darrera producció de la Crea Dance Company, ‘Odissea’.

Fotos: Marina Tomàs i Josep M. Augé.

La programació d’arts a Mataró de gener a juliol comptarà amb més de 60 espectacles i concerts

u REDACCIÓ

Teatre Monumental. Clara Segura, Marta Marco, Josep Maria Pou, José Sacristán, Carme Portaceli, Laia Santanach, Eduard Farelo i Laura Conejero són alguns dels noms de la nova temporada estable de teatre que començarà el pròxim 5 de febrer i s’allargarà fins al 28 de maig. La primera obre del cicle serà Señora de rojo sobre fondo gris, adaptació de la novel·la de Miguel Delibes i interpretada per José Sacristán.

Fora de la temporada al Teatre Monumental s’han programat altres espectacles i concerts com l’adaptació de l’Odissea que signa la coreògrafa mataronina Maria Rovira i el concert La Banda Municipal de Mataró (1912—1936): les músiques d’una època a càrrec de l’Agrupació Musical del Maresme, i La emoción de las coses o la caña dulce de Antonio Machado, un espectacle de flamenc a partir de versos del poeta, organitzat per l’Associació Mataró Camina, entre d’altres.

Fet a Mataró. Una vegada més Can Gassol i el Cafè Nou seran els espais de la cuina de la creació amb el cicle Fet a Mataró.

A Can Gassol companyies de circ, dansa, teatre i altres disciplines artístiques s’instal·len uns dies per treballar les noves creacions, abans de mostrar-ho al públic. En aquesta sala s’hi podran veure 6 assajos oberts: Latung La La en dansa de David Ymbernon (12 de febrer), Five Lines de Frau Trapp (24 de febrer), Rèquiem del Col·lectiu QllmEra (5 de maig), Proxima Centauri d’Oriol Borràs (19 de maig), Lady Panda de Clara Poch (11 de juny) o Condens de Magí Serra (25 de març).

Al Teatre del Cafè Nou, s’hi

Ha començat la temporada d’arts escèniques i música que fins al mes de juliol omplirà de propostes els principals espais escènics i musicals de la ciutat, sobretot a través de quatre cicles: la temporada estable de teatre i dansa, el Sortim en Família, el Fet a Mataró i la temporada musical del Foment Mataroní.

podran veure espectacles de companyies de Mataró i de la comarca: Sis petits somriures del Grup de Teatre La Palmera (22 de gener), La voz dormida de La Coquera (10 i 11 de febrer), Vivir para vivir de DSBOK2cia (11 i 12 de març), En estat d’alarma... de Clownverses (21 i 22 d’abril), el taller participatiu Fils d’Antonella d’Ascenzi (19 de maig) que es farà als Jardins de l’antic escorxador i Història d’una dona de la companyia – és + (1 i 2 de juliol).

La Massa de Vilassar de Dalt proposa nous espectacles escènics

El teatre La Massa de Vilassar de Dalt ha programat fins el 6 de maig nou espectacles incloent teatre, concerts i obres familiars.

S’han programat dues obres de teatre. La primera serà el 4 de febrer, amb la representació de l’obra de Francis Veber, El sopar dels idiotes, a càrrec de Vania Produccions, amb els intèrprets David Olivares, Artur Busquets, Anna Gras-Carreño i Toni González. La segona serà Una llum tímida l’1 d’abril, una combinació de text i música en una obra que pretén trencar amb el silenci, i reivindicar les vides de les lesbianes com allò que són: la memòria històrica del nostre país, a càrrec de la companyia La Cicatriz.

Pel que fa als concerts, se n’han programat tres. El primer serà el 26 de febrer, amb la

música de Debussy i Shubert, a càrrec del Quartet Gerhard, que retorna després d’una dècada a Alemanya. El segon, el 26 de març, serà Violoncels de pel·lícula, un espectacle basat en una selecció de les millors bandes sonores de la història del cinema i de les sèries, en un format únic i innovador, a càrrec de Northern Cellos. El tercer i últim, serà el Concert de Sant Jordi a càrrec de l’ Orquestra Simfònica Sant Cugat, el 23 d’abril.

Pel que fa als espectacles familiars se’n representaran quatre: Sóc una nou a càrrec de Zum-Zum Teatre (25 de febrer), Baobab amb La Pera Llimonera (12 de març), Somnis de sorra de la Cia. Borja Ytuquepintas (16 d’abril) i 30 elefants sota un paraigua a càrrec deLa Petita Malumaluga (6 de maig).

El Teatre del Cafè Nou també acollirà concerts com el de Mireia Vives i Borja Penalba (12 de gener), els mataronins Citto i Sankki (18 de març), Meritxell Neddermann (1 d’abril). Al Cafè Nou hi tindran lloc els projectes de la Casa de la Música de Mataró com l’Escenari Vullbolos (4 de febrer), el Projecte Escenes (24 de març) i els Assortits de música i teatre, una iniciativa conjunta de l’Aula de Teatre i l’Escola Municipal de Música de Mataró que es podrà veure en diferents dates des del gener al maig.

Foment Mataroní. Concerts de cambra, concerts simfònics, sarsueles, cabaret... El Foment Mataroní amb el suport de l’Ajuntament de Mataró del 29 de gener al 2 de juliol proposa 12 concerts i espectacles al Teatre Monumental, a l’Espai F del Foment Mataroní, a l’Ateneu de Fundació Iluro i a l’Església de Sant Josep.

Sortim en família. Teatre, circ, música, titelles i dansa. Els petits de la casa podran triar i remenar entre les deu propostes que com cada any ofereixen el Grup Xarxa Mataró i Binixiflat, amb el suport de la Direcció de Cultura de l’Ajuntament.

Gran Temporada d’espectacles a La Sala d’Argentona

u REDACCIÓ

El mes de febrer La Sala d’Argentona obrirà portes per acollir una nova edició de la Temporada d’espectacles per a tots els públics fins a finals d’abril. La primera cita arribarà el 3 de febrer amb el monòleg

Per fi Sol de Carles Sans, i que compta amb l’acompanyament a la direcció del José Corbacho.

L’obra teatral L’enterrador, de Gerard Vázquez i Pepe Zapata, s’inclourà també en la programació de les Jornades de Memòria Històrica. Tocar mare, de Marta Barceló, ens acostarà una obra molt tendra i emocionant.

L’argentonina Alba Sarraute

tornarà al març amb Desdèmona, teatre de Shakespeare amanit amb circ, acrobàcies i música. La comèdia La Pell fina, de Yago Alonso i Carmen Marfà, i amb Biel Duran, entre d’altres, completaran la nòmina teatral d’aquesta temporada.

Una vegada més, l’aposta per la dansa serà molt ferma, comptant amb una cita doble, L’Hereu Riera i Flor de Maig, a finals d’abril.

Les propostes musicals brindaran, d’una banda, un homenatge a Chavela Vargas, a càrrec de Celeste Alías, i Obeses, acompanyats pel Cor d’Obeses, culminarà el 29 d’abril un tancament de luxe.

AgENdA: TEATRE I DANSA

Per fi sol! Argentona. La Sala. Divendres 3 a les 20.30 h. Comèdia monòleg de Carles Sans.

La Trena. Premià de Mar. Espai Amistat. Divendres 3 a les 20 h. Obra de de Laetitia Colombani, amb Cristina Genebat, Marta Marco, Carlota Olcina, Clara Segura.

Terra baixa. Alella. Casal d’Alella. Dissabte 4 a les 18 h. Obra d’Àngel Guimerà a càrrec de La Societat La Flor de la Palma de Teià.

Circ d’hivern. El Masnou. Ca n’Humet. Dissabte 4 a les 19 h. Diumenge 5 a les 17 h. Amb dos espectacles de dues companyies establertes a Catalunya: Espera de la Cia. EIA i Otros aires de la Cia. Duo Laos.

El Trencanous. Teià. Teatre de la Flor de la Palma. Diumenge 5 a les 18 h. Tothom coneix el Ballet del trencanous, però poca gent coneix la llegenda.

Señora de rojo sobre fondo gris. Mataró. Teatre Monumental. Diumenge 5 a les 19 h. José Sacristán protagonitza aquesta adaptació de la novel·la de Miguel Delibes.

L’Espai Arts Escèniques d’Alella estrena temporada, amb una programació semestral centrada en les dones.

L’apartat musical comença el 13 de gener amb el Duo Nótt, format per la soprano alellenca Anna Guasch i la pianista Marian Bengoa, amb l’espectacle Amb veu de dones, un repertori de cançons de dones de diferents èpoques i estils. La

segona cita serà el 19 de maig amb Marala, tres virtuoses de la música interessades per la tradició com una forma d’innovació, amb l’espectacle Jota de morir. I com a final especial, el 17 de juny, amb l’espectacle Les dones de la meva vida, de l’actriu i cantant Elena Gadel i la guitarrista Marta Robles.

Les dones també seran protagonistes a l’espectacle de teatre familiar Píndoles pel 8M, de Cultura Tangent.

La voz dormida. Mataró. Cafè Nou. Divendres 10, dissabte 11 a les 20 h. Drama, tragèdia i memòria històrica a càrrec de la cia. La Coquera.

Universo friki. Mataró. Foment Mataroní. Divendres 10 a les 21.30 h. Un espectacle d’humor creat per l’actor Carlos Pérez.

Restaurant Llorens. Mataró. Foment Mataroní. Dissabte 11 a les 20 h. A càrrec del grup Vada Retro Teatre, de Barcelona.

Latung La La en dansa. Mataró. Can Gassol. Diumenge 12 a les 19 h. Assaig obert de l’espectacle de David Ymbernon.

CR#SH (Tothom pot caure). Cabrils. Centre Cívic. Diumenge 19 a les 19 h. Teatre de la Cia. Mea Culpa. El sopar dels idiotes. Vilassar de Dalt. La Massa Teatre. Dissabte 4 a les 20 h. A càrrec de Vània Produccions, amb David Olivares, Artur Busquets, Anna Gras-Carreño.

Five Lines. Mataró. Can Gassol. Divendres 24 a les 20 h. Assaig obert de l’espectacle multidisciplinari de Frau Trapp.

L’enterrador. Argentona. La Sala. Divendres 24 a les 20.30 h. Teatre de Gerard Vázquez i Pepe Zapata. Espectacle inclòs a la programació de les Jornades Memòria Històrica.

La 39, ja et trucarem. Alella. Casal d’Alella. Dissabte 25 a les 19 h i diumenge 26 a les 18 h. Teatre Musical a càrrec de la cia. 3 que fan. Direcció i coreografia: Bibiana Morales.

MIVION (Ràdio Sarajevo). Mataró. Teatre Monumental. Dissabte 25 a les 20 h. Espectacle documental que recorda la guerra de Sarajevo a partir de les possibilitats de la ràdio.

Especial circ. Vilassar de Mar. Plaça Picasso. Diumenge 26 a les 11.30 h. Diferents actuacions d’aeris amb teles, corda, aro, trapezi, acrobàcia i bicicleta.

El cantar del arriero. Mataró. Teatre Monumental. Diumenge 26 a les 18 h. Sarsuela a càrrec de Rafató Teatre i Orquestra Chalumeaux. Tocar Mare. Arenys de Mar. Teatre Principal. Diumenge 26 a les 19 h. Teatre amb Lluïsa Castells i Georgina Latre.

Fes-li el salt amb Roald Dhal. Mataró. Biblioteca Antoni Comas. Dimarts 28 a les 18.30 h. Contes per adults a càrrec de Mònica Torra.

u REDACCIÓ

L’Espai d’Alella dona veu a les dones en la nova temporada

u CoNSoRCI MuSEu D’ART CoNTEMpoRANI DE MATARÓ

L’any 2023 commemora el centenari del naixement del matrimoni d’artistes Albert Ràfols Casamada (Barcelona, 19232009) i Maria Girona Benet (Barcelona, 1923-2015), dos dels pintors catalans més destacats de la segona meitat del segle XX. La iniciativa de Lluís Bassat i el Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró és el tret de sortida a les activitats organitzades amb motiu d’aquesta efemèride.

Bernat Puigdollers, crític i historiador de l’art i comissari de l’Any Ràfols Casamada - Maria Girona, va presentar el passat 18 de gener la programació a la Nau Gaudí.

Presenten a la Nau Gaudí l’Any

Ràfols Casamada - Maria Girona

de la Col·lecció Bassat, donen el tret de sortida de l’Any Ràfols Casamada - Maria Girona. Totes dues exposicions antològiques han sigut comissariades per la Núria Poch, Directora del Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró –format per l’Ajuntament de Mataró i la Fundació Privada Carmen & Lluís Bassat–, qui ha comissariat altres tres exposicions de l’artista des del 2008.

Aquesta exposició, juntament amb la que s’acaba d’inaugurar al Museu del Càntir d’Argentona, dona l’oportunitat de contemplar més de 50 obres d’una de les col·leccions més completes –en diversitat i en nombre– pel que fa a l’obra de l’artista, i l’exposició més ex-

tensa de les que es presentaran enguany.

El matrimoni d’artistes hagués celebrat enguany el 100 anys del seu naixement a Barcelona. L’exposició a la Nau Gaudí, amb 44 obres, i la recentment inaugurada al Museu del Càntir d’Argentona, amb 13 obres més

L’exposició a la Nau Gaudí de Mataró estarà oberta fins al 24 de setembre i permetrà conèixer totes les etapes artístiques del pintor, desplegades durant sis dècades de treball: des dels darrers anys de la dècada dels quaranta, fins les últimes obres dels primers anys del nou millenni.

d’Esther Albardané al Museu de Premià de Dalt

El proper diumenge 5 de febrer, s’inaugura la mostra “Donne, angeli e pesci”, al Museu de Premià de Dalt. Es tracta d’una exposició-homenatge que vol recordar l’artista Esther Albardané, que enguany fa 20 anys que ens va deixar.

Artista internacional amb un extens currículum, entre les seves moltes obres realitzades hi ha el monument a l’Onze de setembre de Premià de Dalt.

“La seva obra és intensa, profunda, plena de missatges que captiven per la seva per-

sonalitat, coherència i compromís per a representar uns fets, uns personatges i unes històries a través del seu art”, en paraules del comissari de l’exposició, Joan Pasqual.

La mostra es podrà veure fins el 4 de marc.

L’obra

Nova programació d’art al Masnou pel 2023

Una vintena de propostes es podran veure a l’Espai Casinet i la Casa de Cultura del Masnou. Enguany hi destaca l’elevat nombre d’artistes establerts al Masnou o amb una vinculació amb el municipi, que ocupen un espai destacat i conformen el gruix de la programació. S’hi podrà veure tant el talent d’artistes amb una trajectòria reconeguda pel públic de la vila com el d’altres artistes emergents de la localitat.

La programació d’art masnovina comptarà també amb Eduardo Pérez Cabrero i Aurelio San Pedro, dos dels noms més destacats del panorama artístic català, estatal i internacional. La programació d’exposicions del 2023 mostrarà una diversitat de disciplines que inclouen la fotografia, la pintura, l’escultura, les instal·lacions, el dibuix i, fins i tot, l’arquitectura.

AgENdA: EXpoSICIoNS

L’altre ubic. Migracions del cos fragmentat. Alella. Can Manyé. Fins el 5 de març. Visita comentada: diumenge 12 a les 12 h.

L’encant de les coses velles. Arenys de Mar. C.C.Calisay. Del 3 al 26 de febrer. Obres de Joan Marlet i Josep Roig.

Albert Ràfols-Casamada. Argentona. Museu del Càntir. Fins al 26 de febrer. Obres de la Col·lecció Bassat (1947-2003).

Miquel Arnau: Locus et Lucus. Argentona. Museu del Càntir. Del 3 de març al 10 d’abril.

Els errors multiplicats. El Masnou. Espai Casinet. Del 17 de febrer al 12 de març. Exposició de Daniel Morata.

Empremtes. Llavaneres. Can Caralt. Del 17 de febrer al 19 de març. Exposició de gravats de diversos artistes del col·lectiu Tarlatana 17.

Ràfols Casamada. Obres de la col·lecció Bassat (19472007). Mataró. Nau Gaudí. Del 19 de gener al 24 de setembre.

Matèries en fusió. El vidre a les col·leccions del Museu.

Mataró. Can Serra. Visita guiada: Dissabte 4 de febrer a les 18 h.

Cau la pluja d’estels. Mataró. Ca l’Arenas. Fins al 23 d’abril. Exposició de Carme Garolera. Visita guiada: Dissabte 11 a les 18 h.

Nèstor Luján, un periodista tres estrelles. Mataró. Can Serra. Fins el 21 de maig.

Acció! 125 anys de cinema a Mataró. Mataró. Can Marfà. Fins al 28 de maig. Visita guiada: Dissabte 21 de gener a les 18 h.

Anatomia amagada: pareidolies i miniatures. Mataró. Col·legi de l’Arquitectura. Del 27 de gener al 26 de febrer. Obres de Valeria Luccioni.

Obra’t al color. Mataró. Biblioteca Pompeu Fabra. De l’1 al 18 de febrer. quadres de David N’Dongo i Mercè Queralt.

El bodegó. Mataró. Ateneu Centre Cultural. Del 3 de febrer al 2 d’abril. Fons de la Fundació Iluro.

Pere Fradera: Sagrats. Mataró. La Destil·leria. Del 4 de febrer al 8 de març.

No haver-te conegut seria terrible... Mataró. Biblioteca Popular. Del 20 de febrer al 10 de març. Recopilació de micropoemes il·lustrats per Lluís Cadafalch.

Coral l’Amistat. 1972-2022. Premià de Mar. Museu Estampació. Fins el 27 d’agost de 2023. Visita guiada: Diumenge 19 a les 12 h.

Asphalt & Bitumen. Teià. Biblioteca. De l’1 al 25 de febrer. Exposició de Julio César Ortega Solano.

Jo i tu, però jo una mica més. Teià. CMC La Unió. Del 2 al 26 de febrer. 6 projectes fotogràfics. Visita guiada: diumenge 4 a les 12.30 h.

Els tres mils del Pirineu. Vilassar de Dalt. Museu Arxiu. Del 4 al 19 de febrer. Fotografies de Romà Esteve.

Miquel Fort Garsavall: Intangible. Vilassar de Mar. Museu Enric Monjo. Del 29 de gener al 26 de febrer. Diumenge 19 a les 12 h: diàleg amb l’artista.

u ALBERT CALLS

Coneixem l’autor mataroní Pere Anglas per la seva tasca escènica, però també ha anat desenvolupant obra narrativa, com és el cas de la novel·la L’ombra de l’amor (Voliana Edicions, 2019) i la que ens ocupa, que acaba de sortir, Fins on arriba la memòria (Columna, 2023), finalista del Premi Ramón Llull 2021.

El nou treball narratiu d’Anglas recull una vella història de la capital del Maresme, centrada en la mataronina Maria Sans i Moyà, que podria ser la infermera que el novel·lista nordamericà Ernest Hemingway va conèixer quan treballava de corresponsal a la zona republicana durant la Guerra Civil espanyola i en qui s’hauria inspirat per escriure el cèlebre Per qui toquen les campanes. Així ho creu l’arquitecte Agàpit Borràs quan es presenta a casa d’ella seixanta anys més tard per explicar-l’hi.

Amb aquest punt d’arrencada que ja manifesta de per sí prou interès, la novel·la es desplega com un ventall per oferir un seguit d’històries que

Narratives per seduir al lector

Fins on arriba la memòria, de Pere Anglas i El combat del dia i de la nit, de Maria Català, dues novetats d’autors mataronis que acaben de ser publicades.

estem davant una novel·la que com el cèlebre autor feia, barreja la història, les aventures, els misteris i un punt de màgia en aquest cas, tanmateix, en un context de ciutats històriques europees.

s’entrellacen les unes amb les altres a l’entorn d’un hospital de les Brigades Internacionals. L’autor, d’aquesta manera, ofereix als lectors una narració històrica que posa en qüestió la veracitat d’un relat convertit en mite i que reivindica, alhora, el paper de les dones republicanes durant la guerra.

Fins on arriba la memòria és un nou pas que fa en Pere Anglas en la seva narrativa i que convida a aprofundir en la història més propera i local i el seu

impacte en el relat global. Per la seva banda, l’autora mataronina Maria Català ha anat desplegant una intensa obra narrativa per donar forma a un univers literari propi cada cop més sòlid, amb títols com El alcalde de la Malena, Urpes de seda, A les fosques i Els amors fan l’amor. Acaba de publicar El combat del dia i de la nit (Neret Edicions). El títol, inspirat en les darreres paraules de Victor Hugo, com es destaca al principi de l’obra, ja ens avança que

El tret d’arrencada se situa al voltant de la trobada a París amb el diari d’Alessandro Vovolione, astròleg personal del rei d’Anglaterra, per en Maurice Matelin. Amb el diai hi ha un grimori que conté els secrets de l’univers i una carta en què l’astròleg demana ajut per reviure la seva estimada. A canvi promet concedir un desig. El desig d’en Maurice és escriure una novel·la memorable que enamori la seva professora, l’Amélie.

Amb aquest context de la història narrada, personatges i fets del passat es barregen amb els del present a l’Anglaterra del segle XVII i la França del XIX. Hi apareixen un caçadors de bruixes o una òrfena amb poders de mèdium, entre d’altres. El relat està pensat per a un públic de format molt ampli i es conjura per capturar el lectors en una espiral de successos: la màgia de la ficció en estat pur.

Crims.DOAlella fa d’altaveu de la novel·la negra a la Biblioteca

u REDACCIÓ

La Biblioteca Ferrer i Guàrdia d’Alella torna a convertir-se en un aparador de la novel·la negra aquest febrer amb la sisena edició de Crims. DOAlella. Del 2 al 24 de febrer s’han programat diferents propostes recomanades per a persones afeccionades a l’intriga i el misteri, a més del concurs Negres i encreuats i una sortida per la Barcelona negra.

L’inici del cicle serà el 2 de febrer amb una sessió especial del club de lectura dedicada a L’home que somreia, de Henning Mankell. El programa inclou cinc presentacions de llibres, una d’elles amb una proposta de doble de lectura, amb la presència dels seus au-

tors i autores.

La primera cita és el 3 de febrer amb el novel·la Amor bajo sospecha, d’Isabel Cánovas. El 8 febrer, la Biblioteca ens convida a conèixer l’obra Heredarás la sangre, amb el seu autor Óscar Esteban. Lladrucs a les estrelles, d’Aniol Florensa, és la proposta programada el 15 de febrer. El 22 de febrer l’autor convidat és

Joan Ametller amb la presentació de Parra. Les presentacions dels llibres finalitzen el 24 de febrer amb una doble dues novel·les: El diablo me visita, de Susana Hernández, Malabèstia, de Raquel Gámez.

El cicle també té espai per a la canalla amb un taller de d’enigmes sobre el món de la criptografia i els missatges.

Maria Català Serra homenatjada en la VII Trobada d’escriptores

u REDACCIÓ

Maria Català Serra va rebre a finals de desembre l’homenatge i reconeixement a la seva trajectòria literària en el decurs de la celebració de la VII Trobada d’escriptores del Maresme, un activitat impulsada pel Consell Comarcal.

El Consell Comarcal publicita, a partir de La Guia d’escriptores del Maresme, l’activitat literària feta per maresmenques (actualment n’hi ha més d’una vuitantena) i facilita espais de trobada on les literates poden compartir experiències i, fins i tot, iniciar projectes conjunts.

L’acte més entranyable és la distinció -des de fa cinc anys- d’una escriptora mares-

menca. Aquest 2022 ha estat Maria Català Serra de qui la família, la també escriptora maresmenca Emília Illamola Ganduxé i l’associació Planeta Lletra van destacar la seva generositat, la seva qualitat humana i la seva capacitat creativa. Català Serra se suma així a les cinc literates maresmenques que han rebut aquesta distinció: Susana Gil Micó, Carme Colomer Planas, Carme Rovira Ros, Maria Teresa Bertran i Lola Casas.

AgENdA: pRESENTACIoNS DE LLIBRES

Arenys de Mar. Ateneu Arenyenc. Divendres 3 a les 19 h: Tres desitjos abans de morir d’Espartac Peran.

Arenys de Mar. Biblioteca. Divendres 17 a les 19 h: Erotitzades: més enllà del desig d’Anna Moore i Fina Josep.

Arenys de Munt. Can Borrell. Divendres 10 a les 19 h: El sender de les acàcies, d’Emma Dotras.

Argentona. Biblioteca. Dimecres 1 a les 19 h: A la sobirania per l’esquerra d’Andreu Pujol i Silvio Falcon. Dimarts 14 a les 19 h: El combat del dia i la nit de Maria Català.

Cabrils. Biblioteca. Dijous 9 a les 19 h: Ravals a càrrec de l’autora, Montserrat Morera.

El Masnou. Biblioteca. Divendres 24 a les 18.30 h: Arena negra de Verónica Avilés.

Mataró. Biblioteca Popular. Dijous 16 a les 18.30 h: A sota vent. Memòries d’un mariner de terra endins, a càrrec de l’autor, Ton Novellas.

Teià. Biblioteca. Divendres 10 a les 19 h: La ciència de la microbiota amb Cristina Sáez. Dimecres 15 a les 19 h: ¡Ultreia! amb l’autor, Jordí Matilló. Dijous 23 a les 19 h: Déjà Lu Helena de Maria Sanplà.

Vilassar de Dalt. Biblioteca. Dijous 9 a les 18.30 h: Lot de l’autor premianenc Guillem Nicolàs.

Vilassar de Mar. Biblioteca. Divendres 10 a les 18.30 h: Freddie Keppard i el Cavall de Troia. El jazz i els indis nord-americans de Ferran Cailà.

Maria Sanplà presenta la novel·la ‘Déjà lu, Helena’

u LAuRA BoSCH

Maria, per començar, ens ha cridat molt l’atenció el títol. Voldríem que ens expliquessis per quin motiu el vas triar?

Si t’he de dir la veritat, aquest títol em va aparèixer mentre escrivia una frase en francès que es troba cap a la meitat del llibre, en un dels moments més importants de l’obra. Déjà lu, és tot allò ja llegit. I hi ha un moment en què un dels protagonistes parla d’un somni on tot allò que viu li sembla haver-ho llegit en un llibre.

I l’embrió? D’on neix aquesta obra?

Neix d’una frase que va aparèixer un dia caminant pel carrer i que se m’anava repetint dia i nit. De seguida vaig veure que cridava a obra. Com que imagino que m’ho preguntaràs et diré que la frase és: “Jo potser aprendré a estimar-te a tu”. I no puc dir res més.

Ja sabem, perquè ens coneixem una mica, que li fas mol-

Després de la bona acollida d’El silenci de les cases l’escriptora Maria Sanplà torna a la primera línia del món editorial amb la seva nova novel•la, llargament esperada pels seus lectors i lectores, que ha titulat Déjà lu, Helena, editada per La Banya Edicions. Conversem amb l’autora sobre el procés de creació d’aquesta nova obra que, de moment, ja s’ha presentat a Mataró, Argentona, Cabrils, Vilassar de Dalt i Barcelona.

tes reescriptures a l’obra, en aquesta també?

Sí, en aquesta i a totes les que escrigui. La reescriptura és la part meravellosament important, fa sorgir el diamant, si hi és. Escric amb frase curta i envoltada de silenci, creo imatges i defujo descripcions. Això vol dir que la frase ha de tenir l’elasticitat perfecta i la paraula ha de ser aquella necessària i cap més. Això porta feina i només es pot aconseguir en successives

reescriptures i a vegades ni així s’aconsegueix.

En aquesta obra, tornem a veure la força de les dones, de la feminitat. Són antiheroïnes les

teves protagonistes?

Si et contesto de pressa, et diré que sí, són dones valentes i fràgils i amb circumstàncies difícils. Vist així d’heroïna, de totes les dones de l’obra n’hi ha una, la Violeta. Si la resposta pogués ser més reflexionada, et diria que totes són heroïnes de les fragilitats.

Què ens pots dir per animar la gent a llegir el teu llibre? Els diria que segurament trobaran moments on identificar-se. És una obra curta on hi caben moltes experiències diferents, algunes carregades de tendresa, d’altres de por i impotència, d’altres de saviesa. Com deia Kundera la novel·la intenta una mínima comprensió del món.

Llegeix la conversa completa a www.tribunamaresme.com

les dones, de la

La caiguda de Babilònia

pRopERES ESTRENES CINEMA

ALMAS EN PENA DE INISHERIN

De Martin McDonagh (Regne Unit, 2022).

Amb Colin Farrell, Brendan Gleeson. ESTRENA 03/02/23

LLAMAN A LA PUERTA

De M. Night Shyamalan (EUA, 2023).

Amb Dave Bautista, Jonathan Groff. ESTRENA 03/02/23

LOS FABELMAN

D’ Steven Spielberg (EUA, 2022). Amb

Michelle Williams, Paul Dano, Gabriel LaBelle, Seth Rogen. ESTRENA 10/02/23

EL TRIÁNGULO DE LA

TRISTEZA

De Ruben Östlund (Suècia, 2022). Amb

Harris Dickinson, Woody Harrelson. ESTRENA 17/02/23

CARTELLERA SETMANAL

Ocine Arenys: www.ocinearenys.es

Cinesa Mataró Parc: www.cinesa.es

Foment Mataroní: www.matarofoment.org

Centre Parroquial d’Argentona: www.centreparroquialargentona.cat

Espai Amistat: www.espailamistat.cat

La Calàndria: www.cinemalacalandria.com

Casal d’Alella: www.alella.cat/espaialella

u JESÚS GoNZÀLEZ t jesusgonnot

El director Damien Chazelle va sorprendre a tothom amb Whiplash, un film sobre la recuperació i el dolor a ritme de bateria. Però no va ser fins l’estrena de La La Land que el seu nom es va propulsar a l’estratosfera. El seu musical sobre la ciutat de les estrelles es convertiria en un súper blockbuster a base de copiar o homenatjar (segons es miri) nombrosos musicals. El seus bons resultats pronosticaven un retorn del gènere que, a hores d’ara, encara esperem. La flor d’un dia de La La Land es va pansir una mica més després del fiasco dels Oscar on el presentadors li atorgaven l’Oscar al millor film per error (quan corresponia realment a Moonlight). Per algun estrany motiu el film no ha tingut cap nominació enguany. Una dada més per a la llegenda fosca hollywoodenca.

Sense perdre l’ànim ni les ganes de rodar, Chazelle ens ha lliurat Babylon, aquest 2023. Es tracta d’un llarg film que homenatja el Hollywood del cinema mut i del pas al sonor. Potser

per demostrar que no està enfadat amb l’Acadèmia tot i que també hi ha qui diu que és una crítica a aquesta institució per conservadorisme. Babylon ens explica la història de diferents personatges com ara un director novell, un actor de mut que vol reciclar-se al sonor o una actriu debutant. A través d’ells assistim a la bogeria de fer una pel·lícula a l’assolellada Califòrnia. Una estratègia argumental a l’estil d’Érase una vez en Hollywood de Quentin Tarantino o la sèrie Hollywood de Netflix. A diferència d’aquests, Babylon opta per ser més descriptiva i nostàlgica en comptes de fer una revisió crítica del passat.

Damien Chazelle parteix d’idees tretes del llibre Hollywood Babilonia de Kenneth Anger, una obra que es dedica a relatar festes, orgies, suïcidis

i crims dintre de la meca del cinema al llarg dels anys 30 (és molt significativa la presència de la periodista del cor, personatge clau al llibre d’Anger). Però el seu màxim objectiu és realitzar un homenatge als bojos del cinema. De fet, encara es pot acotar més a un film: Cantando bajo la lluvia, l’obra mestra indiscutible d’Stanley Donen que parla d’aquestes mateixes èpoques. Les cites són evidents (impossible parlar de còpia encoberta) i argumenten a mesura que arribem al final de la tercera hora. Això no treu que Babylon compti amb escenes magnífiques (i megalòmanes), plans seqüència amb càmeres sobrevolant festes excèntriques a cases de milionaris o rodatges trepidants que persegueixen el darrer raig de sol.

OPINIÓ idees

u MAR GALCERAN VALORS.ORG Doctora en Pedagogia

Eren vora les set del matí, mentre esperava el tren per anar a Barcelona, asseguda a l’andana de l’estació. A aquelles hores, el dia ja despunta i l’albada vora el mar és un espectacle de força, de vida, de bellesa, que alimenta la meva esperança, necessària per fer front a la duresa del dia a dia quan es treballa amb col·lectius en situació de pobresa i exclusió social. Mentre contemplava la meravella de la sortida del sol, s’asseuen al meu costat un parell d’adolescents, totalment aliens a la bellesa del paisatge, i la noia, bonica i en plena joventut, sento que li diu al seu company: “Avui m’he llevat sense ganes de viure, ni de fer res”. Un sentiment que, malauradament, segons les estadístiques, sembla envair cada vegada més als joves.

Unes hores més tard, ja a la feina, rebo un correu d’una persona adulta oferint-se per a fer de voluntari. Però al llegir la seva carta de presentació i la seva sol·licitud em quedo totalment descol·locada. Em comenta que pateix una malaltia estranya neurodegenerativa des de fa més d’onze anys, que actualment li provoca dificultats severes de mobilitat i parla, però que conserva les seves facultats cognitives intactes i li agradaria posar-les al nostre servei, tenint en compte que únicament es podrà comunicar de manera telemàtica per correu o WhatsApp. El seu currículum és espectacular, una carrera brillant i plena de talents. De cop i volta recordo la noia de l’estació. Quin contrast… algú ple de vida, de possibilitats,

La bellesa que ens salva

Penso en quanta bellesa hi ha condensada en allò que no es veu externament. No la bellesa com a qualitat estètica, sinó la bellesa com a sentit del viure, com a força vital.

d’oportunitats, sense ganes de viure, i algú ple de límits i un futur devastador totalment motivat per a continuar donant i trobar un sentit a la vida.

Penso en quanta bellesa hi ha condensada en allò que no es veu externament. No la bellesa com a qualitat estètica, sinó la bellesa com a sentit del viure, com a força vital. La bellesa com allò que és capaç de provocar-nos els sentiments

i les emocions més nobles i dignes. I què és allò que la fa possible? Una vida de benaurança, de salut, de béns materials, de coneixements i saviesa, de confort i seguretats?

Probablement no. Si fora així no hi hauria bellesa en la vida d’aquest voluntari, ni en la de tants noms i rostres concrets de vides fràgils i vulnerables que es balancegen al ritme dels infortunis però que, dempeus, no

JornaDes D’orientaCiÓ eDuCatiVa

i professional al maresme

Estem arribant a l’equador del curs 2022-2023 i per a molts joves és el moment de triar el seu itinerari educatiu i professional.

El Saló de l’Ensenyament, que es durà a terme del 15 al 19 de març al recinte de Montjuïc de Barcelona, és un bon marc per conèixer les novetats curriculars del curs vinent i tota l’oferta d’estudis, però també són de visita obligada les diferents fires i jornades que s’organitzen a la comarca. En aquests moments hi ha les següents programacions:

• Fira (In) Forma’t. Jornades d’orientació educativa

del Masnou. Es durà a terme el 10 de febrer al Pati de Ca N’Humet.

• 1a Fira d’Orientació Laboral i Educativa. Se celebrarà els dies 14, 15 i 16 de febrer a Premià de Dalt i Vilassar de Dalt.

• 0rienta’t Mataró. Tindrà lloc del 22 al 25 de març al Centre cívic Pla d’en Boet de Mataró.

• VI Jornada d’orientació de formació professional Alt Maresme . El 30 de març a la Fàbrica Llobet Guri de Calella.

sucumbeixen a la desesperança. S’aferren a la bellesa interior que els sustenta i els salva de la desesperació. La bellesa d’unes vides desarmades, incansables en la lluita per sostenir-se i sostenir a qui tenen al seu càrrec. La bellesa de la humilitat que no oblida el fang on ha caigut i es fa terrissaire transformant-lo en art per al món. Bellesa que és un nou demà per a la humanitat. Bellesa que és capaç de transcendir la lletjor que ens envolta i les adversitats que ens assetgen perquè descansa en la convicció fonda que som aquí no únicament per a existir, sinó per a mantenir-nos ben vius sota qualsevol circumstància, fins i tot quan la nostra existència sembli aparentment inútil i ineficaç. Mantenir-se vius per ser capaç de donar joc a tot el potencial de creativitat que tenim i que som per als altres, o per a alguna causa o per a alguna persona. En qualsevol cas, sortir del nostre autocentrament i mirar-nos la vida des de qualsevol realitat necessitada que reclami la nostra atenció.

Tant de bo aquells que se senten abatuts pel sense sentit de la vida, experimentessin la bellesa del donar-se, ja sigui fent un voluntariat o senzillament assumint les pròpies responsabilitats al servei dels altres. Perquè tot allò que donem i entreguem, engrandeix i alimenta la nostra bellesa interior, la que ens salva del nostre egoisme, de la nostra depressió i de la nostra foscor. Com es repetia recentment en un espectacle del Liceu, “hi ha el que es veu….i el que no es veu”. O a voltes no es vol veure.

• Setmana de l’orientació educativa Tria la Via. Del 29 al 30 de març a Alella. Més contiguts a www.valors.org

Tolerància amb la intolerància?

u ALBERT BoTTA VALORS.ORG

Professor de filosofia Locke proposa la tolerància com a la sortida de les guerres de religió a Europa. Fa inqüestionable la llibertat de consciència religiosa i, per tant, cal aceptar o tolerar les diverses opcions. Acabat l’exercici de la llibertat s’extrapola a l’àmbit socialcultural, polític i ideològic.

Més endavant, Mill vincula felicitat i dignitat amb la realització lliure de cadascú. Fa seu el principi utilitarista que propugna la màxima felicitat per al màxim de gent. La realització humana és fidelitat a la pròpia consciència (no en va diu que més val ser un humà insatisfet que no pas un porc satisfet).

A banda de si la tolerància pugui ser un metavalor, el cert és que funciona com a requisit formal a les societats d’Occident. Com a contrapunt desacralitzador de la tolerància com a valor, és divertida l’observació càustica de Chesterton segons la qual la tolerancia és la virtut de qui no té conviccions.

El liberalisme de von Misses fa de la tolerància la condició

de possibilitat del manteniment de la pau social. L’anàlisi de Sartori sobre la democràcia i les democràcies actuals fa notar que l’exercici de la llibertat en un món plural aboca necessàriament al pluralisme i, de retruc, a la tolerància. La diversitat no fora negativa, sinó que ens obra al canvi i al progrés (deixant estar allò que sigui el progrés).

En tot cas, cap teòric propugna l’anar en contra del conjunt llibertat/pluralisme/ tolerància. Tanmateix, en una democràcia sense conviccions garantides i absolutitzades, tot ha de tolerar-se? És una pregunta anàloga a si la democràcia ha d’acceptar a qui estigui en contra de la democràcia. La limitació de la tolerància porta al que Popper identifica com a paradoxa de la tolerància: l’exclusió de tothom qui de debò maldi per eliminar-la. Més enllà d’un pur posicionament només teòric, el punt d’inflexió rau en l’ús de la violència per a imposar-se, és a dir, en l’atemptar contra la pròpia societat tolerant, oberta i lliure.

Més contiguts a www.valors.org

AgENdA: XERRADES

Monogràfic de música de jazz. Vilassar de Mar. Espai Galbany. Dijous 2, 16 i 23 de febrer a les 18 h. A càrrec de Pau Fuster.

Els sons d’Alella. Alella. Can Lleonart. Dijous 2 a les 19 h. Taula rodona amb Jordi Prats Xavi Pallàs i Josep Maria Balada.

Diguem prou. Mataró. Ateneu Centre Cultural. Dijous 2 a les 19.30 h. Xerrada amb Gerard Furest i l’Albano Dante Fachin.

Claude Debussy, pintor de sons. Arenys de Mar. C.C.Calisay. Divendres 3 i 10 a les 18 h. A càrrec de Jesús Rodríguez Picó.

La retirada de 1939. Argentona. Saló de Pedra. Divendres 3 a les 19.30 h. A càrrec de Lluís Bassaganya.

L’aperitiu amb l’Escola d’Art Pau Gargallo. Mataró. Edifici La Presó. Dissabte 4 a les 12 h.

La fortuna de la vida. Arenys de Mar. C.C.Calisay. Dimarts 7 a les 18 h. Conferència d’Astronomia a càrrec de Joan Anton Català.

Les criptomonedes. Vilassar de Mar. Sala Maria Roser Carrau. Dimarts 7 a les 18 h. A càrrec de Jordi Herrera.

Estagflació: hi ha sortida?

Premià de Mar. Biblioteca. Dimarts 7 a les 18 h. A càrrec de Lluís Soler.

L’aula inclusiva. Cabrils. Escola L’Olivera. Dijous 9 a les 17 h. A càrrec de Jesús Soldevila.

Descobrim un país: Txèquia.

El Masnou. Biblioteca. Dijous 9 a les 18 h. A càrrec de Gisa Mohr.

Tindrem futur si tenim present. Premià de Mar. Centre Cívic. Dijous 9 a les 18.30 h. A càrrec d’Agustí Colomines.

Química als nostres vestits.

Mataró. Biblioteca Pompeu Fabra. Dijous 9 a les 18.30 h. A càrrec de Josep Maria Arró, químic tèxtil.

La Divina comèdia: l’infern. Vilassar de Dalt. Biblioteca. Divendres 10 a les 18.30 h. A càrrec d’ Eduard Mesalles.

El repte de les religions. Arenys de Mar. Ateneu Arenyenc. Divendres 10 a les 19 h. A càrrec del Dr. Antoni Matabosch.

La gestació d’una novel·la. Arenys de Mar. C.C.Calisay. Dimarts 14 a les 18 h. A càrrec de Vicenç Villatoro.

L’òpera Macbeth de Verdi. Vilassar de Mar. Espai Galbany. Dimecres 15 a les 18 h. A càrrec de l’Enric Mayolas i en Pol Avinyó.

Àfrica en un món multipolar. El Masnou. Sala Joan Comellas. Dimecres 14 a les 18 h. A càrrec d’òscar Mateos Martín.

Els feminismes des de Palestina. Alella. Can Lleonart.

Dijous 16 a les 19 h. A càrrec de Laila Serra.

Els compositors postromàntics. Arenys de Mar. C.C.Calisay. Divendres 17 i 24 a les 18 h. A càrrec de Joan Vives.

Claus per entendre la Xina d’avui. Arenys de Mar. C.C.Calisay. Dimarts 21 a les 18 h. A càrrec de Manel Ollé Rodríguez.

Homenatge a Mn. Pere Ribot. Vilassar de Mar. Biblioteca.

Dimarts 21 a les 18 h. Taula rodona amb Vicenç Villatoro, Pare Bernabé, Andreu Pujol i Josep Montsant.

Llenguatge no sexista: necessitat o moda. Vilassar de Mar. Sala Maria Roser Carrau.

Dimarts 21 a les 18 h. A càrrec de Maria Carme Junyent.

L’hora del cafè

u FERRAN pLANELL JuGANT A ESCRIuRE Escriptor

Dos anys de restriccions i la tercera és la bona. Per fi hem pogut tornar a celebrar les festes com cal. Em refereixo a les atapeïdes taules i copiosos àpats. A aquells moments que perduren en el record, no tant pel gaudi de l’esclat de sensacions palatals que sempre provoca una carn d’olla com cal, sinó més aviat pel greix acumulat que s’evidencia cada matí en reflectir-nos al mirall. Però, què serien unes festes sense torrons?

Acabats els dolços i el cava, just abans que els més valents —o inconscients, si ho preferiu— es llencin als destil·lats a fi d’aconseguir aquell punt d’incoherència que acaba agafant la tertúlia de l’obligada sobretaula, arriba el moment del cafè. I és aquí, en aquest precís instant, on hom posa a prova la capacitat de l’agosarat que s’ha aixecat pronunciant aquella frase de “ja els faig jo”.

Posats a fer el que sigui, primer manca saber què cal fer. I, per tant, al nostre protagonista, aquell voluntari que ha assumit el paper de cambrer, li caldrà esbrinar quines són les preferències dels comensals. Quan obre la boca a fi de

preguntar, la torna a tancar de cop. Quin guirigall que s’ha format a taula xerrant tothom alhora, que si un de llarg, un de curt, el meu més —que sigui ristretto—, normal —però amb un rajolinet de llet descremada, o espera, n’hi ha de soja?—, llarg —però, descafeïnat de sobre, en teniu?—, el meu també descafeïnat —però, normal—, poliol menta, ei —no sabia que hi havia infusions, canvia’m el descafeïnat de sobre per una camamilla—, carallot de rom —hi ha rom?...

Mentre la concurrència continua demanant, tinc el costum de fixar-me en la cara de penediment i ara ja amb el color trencat, d’aquell que s’havia ofert a fer els cafès. És del tot evident que en aquest moment ja ha perdut el nord i que el que acabi portant a taula serà un “si l’encerto l’endevino”.

PD: I si això ja passa en un dinar familiar, imagineu-vos en un casament al restaurant. Amb tot el respecte vers la professionalitat dels cambrers, però, de veritat creieu que els que porten la cullereta dins la tassa són els descafeïnats? Ai, que poc dormireu a la nit.

u ELI GuILLÉN Màrqueting digital www.eliguillen.es

En l’actualitat TikTok és una de les xarxes socials més utilitzades, amb més de 1.000 milions de descàrregues, destaca el poder que té d’humanitzar la teva marca i acostar-te als teus clients d’una forma més pròxima i amena. A més, el seu gran abast i poder de visualització fa optar a les empreses efectives a fer ús de TikTok com una de les seves principals estratègies de màrqueting. Els tres passos clau són:

1. Coneix l’algorisme. És clau saber com funciona l’algoritme per posicionar la teva marca. El primer que has de saber és la importància que té la interacció amb la teva comunitat. No som estrelles de rock, necessitem donar per rebre. No t’oblidis! A més, has d’usar totes les característiques que et proporciona la plataforma: posa música, afegeix etiquetes; en definitiva, prova totes les opcions. Per cert, personalitza el teu perfil segons gustos i interessos, així l’algorisme sabrà en tot moment què mostrar.

Incrementa la teva visibilitat a TikTok

TikTok és, possiblement, la xarxa social que més èxit té en aquests moments i el seu increment ha estat apoteòsic en els últims anys. En l’article d’aquest mes t’explico com incrementar la teva visibilitat.

foto on se’t reconegui, una biografia amb paraules claus i un nom fàcil de recordar. A més, és important incloure enllaços a les teves xarxes i al teu web. Un altre punt clau és fer un estudi d’etiquetes per a fer servir, ja que això et permetrà aparèixer en els resultats de cerca relacionats amb el teu sector i amb les keywords més rellevants.

2. Dissenya la teva estratègia. Si vols que la teva estratègia sigui un èxit hauràs de tenir en compte quin és el públic a qui et dirigiràs i quins interessos i necessitats tenen. Per tant, comença a pensar quin tipus de contingut publicaràs i amb quina freqüència, a més de quines temàtiques i etiquetes faràs servir. Els millors continguts són aquells que són educatius, evergreen (que no perden la seva rellevància amb el temps) i divertits. Aquest és un gran pas a tenir en compte

TikTok és una de les xarxes socials més utilitzades, amb més de 1.000 milions de descàrregues

ja que TikTok és una xarxa social molt constant.

3. Posiciona la teva marca. Per a posicionar la teva marca és essencial optimitzar el teu perfil. Això inclou emprar una

Una vegada que tinguis la teva estratègia en marxa, és determinant mantenir el teu perfil actiu. Això significa respondre als comentaris, interactuar amb altres comptes, respondre dubtes i publicar de manera freqüent. A més, pots unir-te a les tendències per a augmentar el teu abast. Finalment, una altra opció és fer anuncis per a arribar a un públic més ampli. Si deixes de publicar perdràs tot el que has aconseguit. TikTok és una carrera de fons. Fer ús de TikTok com a estratègia de màrqueting per a posicionar el teu negoci o marca personal i guanyar visibilitat, pot ser molt beneficiós, no dubtis a seguir els tres passos clau perquè la teva marca sigui un èxit. Ànims!

Torna l’esperada cuina dels calçots

u FONT: CApRABo.CoM

Els calçots són una de les hortalisses més destacades de Catalunya, en el marc de la nostra tradició culinària. Tanmateix, la seva festa és tan especial que ja són coneguts arreu del món. Són cebes tendres blanques i dolces amb una tija d’uns 20 cm, aconseguits amb un procés de cultiu especial. El seu nom prové d’aquesta tècnica d’arada tan particular. Mentre el calçot està plantat, perquè pugi a la recerca de la llum, es va cobrint de terra la superfície, de manera que com més es calça més es va allargant, aconseguint així la seva grandària òptima per al consum. I precisament, d’aquest procés de calçar, va derivar el nom en calçot.

Segons expliquen els entesos, l’origen del descobriment del calçot encara és desconegut. Entre les històries que s’explica d’aquest preuat producte culinari, la més coneguda i popular és la de Xat Benaiges, un pagès amb una casa de camp a Valls, Tarragona, que a finals del segle XIX va descobrir per error que els grills de la ceba

Com fer els Calçots

La forma més popular de fer calçots és a foc viu de sarments. El foc en tot moment ha d’estar viu. Es preparen els calçots, se’ls talla una part de les fulles verdes i les arrels, i es col·loquen a la graella damunt del foc. La graella es va retirant del foc i girant unes 2 o 3 vegades, quan estiguin totalment negres i les puntes toves ja es poden retirar del foc.

Una altra manera de gaudir els calçots és fer-los al forn. Es netegen els calçots, es retiren les capes de fora deixant 2 o 3

capes dures i, mateix procés que a la brasa, se’ls hi talla a una mesura determinada les fulles verdes i les arrels, es fiquen al forn amb oli, sal, pebre i coberts amb paper d’alumini uns 40 minuts.

També pots cuinar-los en tempura, saltar-los amb altres verdures o utilitzar-ho com a substitut de la ceba en un sofregit. A més, es poden fer infinites elaboracions amb aquesta hortalissa com croquetes, truita, coca de calçots, vichyssoise de calçot.

blanca cuinats a foc viu estaven súper bons i tendres.

A poc a poc, aquest singular aliment es va anar convertint en un plat popular de tota la regió de Valls, projectant-la així com la capital mundial del calçot. D’altra banda i per reforçar la seva vàlua, la Unió Europea li va atorgar el segell IGP, Indicació Geogràfica Protegida “Calçot de Valls”, que garanteix la qualitat del producte local. La temporada de calçots va des de principis de novembre fins al març. S’acaba a partir del maig, quan el calçot es torna més fibrós i la planta comença a florir.

Tots sabem el que és una calçotada: reunir-se amb amics o familiars per menjar els calçots. No és habitual menjar-los tot sol, perquè una calçotada per si mateixa està considerada com una celebració, una festa per retrobar-se.

Dins la història de la implantació del calçot també s’explica que va ser a partir del segle XX quan es va anar fent popular entre les famílies de Valls, que es reunien en dies festius per menjar els típics calçots. A poc a poc la tradició es va anar ar-

Els calçots cada cop són un producte més conegut i no pot faltar temporada sense que els restaurants ens els ofereixin, acompanyats de moltes altres viandes.

relant, gràcies a una agrupació local anomenada Penya Artística de l’Olla que, any rere any, organitzaven grans calçotades i convidaven a personalitats del món artístic i cultural de Barcelona. Avui dia es continua celebrant la calçotada de Valls, una popular festa familiar en la qual participa tothom, i dona pas a tota una jornada gastronòmica del Calçot de Valls. Però aquesta tradició s’ha estès amb molta força, a Catalunya i fora també.

Per fer una bona calçotada, a més de calçots es necessita la salsa romesco (cada cuiner té el seu truc i sol ser un dels secrets més ben guardats!). Està especialment creada per acompanyar els calçots, la carn i botifarra per fer a la brasa com a segon plat, un porró de vi o copa de cava i, com a postres, una típica cre-

ma catalana, taronges o rebosteria catalana. Tot un àpat ben arrodonit.

D’altra banda, la gràcia d’una calçotada també està en el com es mengen els calçots: amb pitet i amb les mans. Amb una mà s’agafen les fulles centrals i amb l’altra es tira de la part final cap avall estirant, de manera que ens quedarà la part blanca perfecta per menjar. Se suca en la salsa, el calçot amunt i a menjar-lo. I passen un rere l’altre sense adonar-se’n.

Els calçots no duren molt temps abans de podrir-se, exactament una o dues setmanes. Per aquest motiu és un producte exclusivament de temporada, que a més es compra al poc temps de la recollecta. Per conservar-los a casa abans de cuinar-los s’han de guardar en un lloc fresc i sec, i deixar-los dempeus.

Com aprofitar els Calçots que ens sobren

u RAMoN FoNT / AMIC

Us volia explicar què faig quan em sobren força calçots, precisament quan organitzo la primera calçotada i em crec que en menjaré una carretada. Hi ha diferents opcions. En recomano dues. Per iniciar-vos opteu per una truita. Tan simple com extreure el calçot que tenim cuit a l’interior de la part cremada i tallar-lo (tota la part comestible) a trossos d’uns 3 o 4 centímetres.

Posem els bocins de calçots a la paella i amb un xic de sal (no massa), pebre i un raig d’oli els saltem durant uns minuts. Penseu que ja estan cuits. I tan simple com afegir-los als ous batuts i elaborar la truita al punt que ens agradi. Més o menys sucosa, vaja.

El festival serà total si us va sobrar la salsa salvitxada de la calçotada. L’agafeu i amb una espàtula la napeu generosament per damunt la truita. És per bavejar durant uns dies. Feu la prova.

Una altra opció és, amb el calçot cuit, net i sencer fer-lo arrebossat. Feu-ho fàcil. Amb ou i una farina de cigrons, al·lucinareu. O fent-los en tempura, també triomfareu.

Posant llum a la por

u JoSÉ M. GuILLÉN LLADÓ

Psicòleg i terapeuta ment-cos www.josemariaguillen.com

Encara que pugui no semblar-ho, la por és una emoció bàsica necessària per sobreviure, pròpia dels éssers humans i de molts animals. La reacció que provoca, forma part d’un mecanisme d’alerta que ens prepara per parar, fugir o atacar davant una amenaça. També serveix per no exposar-nos inconscientment a perills. S’activa automàticament davant d’una amenaça, ja sigui real, imaginària, gran, petita, present o futura.

Hi ha qui, voluntàriament, busca la por per sentir l’adrenalina, ja sigui veient una pellícula de terror o practicant un esport de risc. El problema esdevé quan s’experimenta por involuntàriament, de manera excessiva, ja sigui en freqüència, intensitat o duració, en situacions que no suposen un perill real. La por deixa de ser adaptativa i pren el control mental, amb efectes incapacitants.

Aquesta emoció bàsica, s’experimenta de forma innata des de petits. Amb el transcurs del

temps, les experiències negatives, l’educació i la socialització, fan que sorgeixin emocions secundàries més sofisticades, derivades de les bàsiques. Segons el psicòleg Robert Plutchik,

algunes d’elles son l’alarma (por + sorpresa), desesperació (por + tristesa), submissió (confiança + por), vergonya (por + fàstic), ansietat (por + anticipació)... Aquesta última,

un aparell teCnolÒGiC per DiaGnostiCar malalties oCulars a l’Hospital De matarÓ

El Servei d’Oftalmologia de l’Hospital de Mataró compta amb un equipament d’última generació d’angiografies i retinografies que permet obtenir imatges d’alta qualitat de la retina quasi completa, inclosa la perifèria, en una sola exploració. Permet fer proves que abans s’havien de derivar a altres centres, com

autoflorescències i angiografies amb verd indocianina, i diagnosticar i controlar pacients amb distròfies hereditàries de la retina, retinopaties diabètiques, uveïtis (inflamació ocular) i patologies de la coroide. Durant 2022, s’han realitzat proves a 574 pacients amb aquest nou equipament.

s’ha convertit en protagonista principal dels trastorns mentals del nostre temps. L’estrès, l’autoexigència, l’alta competitivitat, problemes laborals, econòmics o de relacions, soledat, malalties, etc., han incrementat les incerteses i les pors, pujant l’ansietat que, de retruc, augmenta les inseguretats personals i fomenta les fòbies (pors excessives). Al final, tot es va tornant fosc...

La por és foscor i, la foscor en sí, sempre ha generat por. De petits, especialment. De grans, s’aprèn a racionalitzar-ho. Però no tothom se’n surt. Així, igual que la foscor desapareix amb la llum, la por també ho pot fer. Amb llum interior. Què busca aquella persona que acudeix a una tirada de cartes per saber el seu futur? Busca un llum d’esperança. I la que demana consell religiós? Llum espiritual. I aquella que llegeix un llibre d’autoajuda? Poder veure entre la foscor. I la que va a un psicòleg? Consells experts que li aportin la claror i la llum necessària per reduir les pors i les ombres del patiment. A la por se la venç mirant-la de cara, reconeixent-la. Posant-li llum.

u

Parlem de l’ansietat

En aquest món frenètic que molts vivim, contínuament sentim a parlar de l’ansietat en els mitjans de comunicació o bé les pròpies persones solen dir “que tenen ansietat”, normalment des d’un to negatiu o tractant l’ansietat com un enemic al que combatre.

Si bé és cert que els trastorns d’ansietat solen ser un dels motius més freqüents en consultes de salut mental, és important entendre, també, les pròpies característiques de l’ansietat i com aquesta difereix del que coneixem com estrès.

Què entenem per ansietat?

• L’ansietat com a tal es tracta d’una reacció emocional davant algun estímul, ja sigui aquest intern o extern.

• L’ansietat és una característica comú en tots els éssers humans i animals, de manera que aquesta no s’ha extingit perquè té un valor adaptatiu per a la supervivència.

• L’ansietat és necessària i inherent a la vida, no es pot viure amb absència d’ansietat.

• Ni l’ansietat ni les emocions són enemigues a combatre i extingir, simplement ens avisen d’alguna cosa, porten

un missatge que hem d’entendre i gestionar adequadament, és simplement un sistema d’alarma que ens mobilitza per a l’acció.

• Les emocions poden resultar desagradables però no són perilloses, no hem de tenir por a les emocions.

Per què l’ansietat suposa un problema de salut mental tan estès?

Com s’ha comentat, el fet de sentir ansietat no és més que un missatge que ens envia el nostre cos per fer front a noves demandes, per tant, el que

s’ha de treballar és en aprendre a gestionar les emocions i regular l’ansietat i no pas a intentar “eliminar” l’ansietat, ja que hem dit que té una funció purament adaptativa i no es pot “eliminar”, igual que no podem eliminar emocions com la tristesa o l’alegria.

El que ens genera problemes és cronificar l’ansietat i mantenir alts nivells d’alerta prolongats en el temps, ja que el sentir ansietat consumeix molts recursos i això, a la llarga, provoca desgast i pot derivar ens molts altres problemes de salut.

En teràpia treballem això en funció de quins siguin els factors que causen l’ansietat, centrant-nos o bé en treballar la resolució de problemes o bé en la gestió basada en l’emoció pròpiament dita, reduint els nivells d’ansietat a un punt merament adaptatiu.

AgENdA: ACTIVITATS

SoBRE SALuT

Taller sobre l’addicció a les pantalles. Premià de Mar. Can Salamó. Divendres 3 a les 18 h. Sanitat, igual per a tots? El Masnou. Can Malet. Divendres 3 a les 18.30 h. Xerrada a càrrec de la doctora Blanca de Gispert.

Flors olors i salut. Teià. CMC La Unió. Divendres 3 a les 19 h. Xerrada a càrrec del Dr. Berdonces.

M’estimo! El Masnou. Ca n’Humet. Dijous 9 a les 17.30 h. Taller a càrrec d’Esther Campillo.

Sent el teu cos, integra el teu sòl pelvià. Vilassar de Mar. Espai Galbany. Dijous 9 a les 18 h. Taller a càrrec de Laia Vernet. Presentació llibre. Teià. Biblioteca. Divendres 10 a les 19 h. ‘La ciència de la microbiota’ amb Cristina Sáez.

Parlem del suïcidi, obrim fronteres. El Masnou. Biblioteca. Dimecres 14 a les 18 h.

Taller: Escolta les teves emocions. El Masnou. Biblioteca. Dissabte 18 a les 10.30 h.

Alimentació, dietes adaptades i activitats per un envelliment saludable. Alella. Casal d’Alella. Dimarts 21 a les 17 h. Taller.

Millora la teva qualitat de vida. Cabrils. Hotel d’Entitats. Dissabte 25 a les 10.30 h. ‘Descobreix els teus dons ocults’ a càrrec d’Esther Menéndez.

L’envelliment i la joventut, claus per entendre’ls. Arenys de Mar. C.C.Calisay. Dimarts 28 a les 18 h. Xerrada a càrrec de Joan Manel del Pozo.

ANNA pLANA MuNDÓ Psicòloga, Sexòloga i Terapeuta de Parella. www.annaplanamundo.com

El que ens genera problemes és cronificar l’ansietat i mantenir alts nivells d’alerta prolongats en el temps.

La insatisfacció en les teves relacions la causa una baixa autoestima

u LAuRA FoLCH Psicoteràpia www.laurafolchsole.com

Quan les teves relacions no et satisfan escollint a persones que et danyen, o amb les que ets sents petit o estàs a disgust, amb qui hauràs de parlar amb profunditat és amb la teva autoestima.

La gent que et rodeja, més propera i íntima parla de tu, de quan t’estimes, aprecies i valores.

La nostra autoestima va ser danyada a la nostra infància per diferents motius:

• Perquè els nostres pares no van creure en nosaltres.

• Perquè ens van jutjar.

• Perquè vam ser sobre protegits.

• Perquè no ens van deixar ser nosaltres mateixos.

I la llista segueix, cadascú amb el que va rebre.

I ara sent adults busquem parelles i amics sentint-nos petits, no mereixedors, insuficients, poca cosa...

Sortim al món buscant persones amb les que compartir-nos amb les creences que vàrem adquirir sent nens, filtrant aquestes relacions amb les lents del nen que tenim dins.

Quan fem això estem des-

comptant part de la realitat i de qui som ara, amb les nostres capacitats, valors, necessitats i

potencialitats.

Amb les ulleres que portàvem sent nens, escollim parelles i amics, esperant que ens donin tot el que no vam rebre per part dels nostres pares sentint-nos igual de petits que quan estàvem vivint amb ells.

Quan comencem un procés de teràpia o d’autoconeixement, això ens ajuda a treure’ns a poc a poc les ulleres del nen que vam ser, per posar-nos les lents de l’adult que som, i així poder mirar les nostres relacions amb aquesta mirada, clara, actual i madura que ens permetrà tenir relacions sanes i respectuoses.

Activitats del Dia Internacional del Càncer Infantil

u REDACCIÓ

El Servei d’Informació i Atenció a la Dona (SIAD) i el Centre d’Atenció Primària de Vilassar de Mar han creat un grup de suport per a un envelliment actiu amb una quinzena de dones, de 65 a 75 anys.

El grup de suport té per objectiu facilitar espais de trobada entre persones que es troben en situació similar, perquè

puguin compartir les seves necessitats i preocupacions, i també les seves vivències i els seus coneixements.

El grup de suport es reunirà per tractar temes diversos relacionats amb l’envelliment, la salut, la memòria, la nutrició, la gestió del temps, entre altres. En total es faran 10 sessions, repartides entre el 18 de gener i el 29 de març, que tindran lloc a l’Espai Galbany.

El dia 15 de febrer és el Dia Internacional del Càncer Infantil. Des de la nostra associació i conjuntament amb moltes escoles del Maresme, farem un seguit d’actes els dies 15 i 18 de febrer, per donar a conèixer i fer pedagogia d’aquesta malaltia infantil i conscienciar els infants i a les seves famíli-

es. Amb aquestes accions, entre d’altres, volem ajudar a les famílies que tenen un fill que passa per aquest procés.

u ASSoCIACIÓ FAMILIAR DE NENS DEL MARESME AMB CÀNCER MARIoNA

Es posa en marxa un grup de suport per a un envelliment actiu a Vilassar de Mar

El projecte Alella poble cuidador rep el premi a la Innovació Social de “la Caixa”

u AJuNTAMENT D’ALELLA

La iniciativa alellenca ha estat un dels tres projectes catalans guardonats amb aquesta distinció que es van lliurar el passat 11 de gener, al CaixaForum Madrid, en un acte presidit pel secretari d’Estat de Drets Socials, Nacho Álvarez i el director general de la Fundació ”la Caixa”, Antoni Vila Bertrán. La regidora de Serveis a les Persones, Mercè Vizern, i el president de l’associació Alella Poble Cuidador, José María Cuartero, van ser els encarregats de recollir el guardó en representació de l’Ajuntament i de la Fundació Sant Francesc d’Assís, respectivament.

El jurat ha reconegut la visió transformadora de 10 iniciati-

ves i els 2 accèssits guardonats de tot l’Estat, que responen a reptes emergents de la societat en àmbits com la salut mental dels joves, la solitud no desitjada, el sensellarisme, la discapacitat, l’exclusió social, la regeneració urbana de barris degradats, l’ocupabilitat, l’oci

inclusiu i l’escola rural. Cadascuna de les 10 iniciatives premiades rebrà 15.000 euros, i els 2 accèssits, 5.000 euros. Aquestes quantitats se sumen a la dotació que ja havien rebut per a desenvolupar les seves respectives iniciatives a través de les Convocatòries de

Projectes Socials de la Fundació ”la Caixa”.

Els membres del jurat han valorat la visió comunitària del projecte Alella poble cuidador, que promou iniciatives en benefici de les persones que necessiten més atenció i cura i pretén implicar-hi tot el municipi (institucions públiques, entitats privades i ciutadania), a través d’una xarxa acollidora constituïda per veïnes i veïns, entitats (socials, sanitàries, educatives i culturals) i institucions públiques. Ja s’han adherit al projecte 15 entitats i més de 50 voluntaris i voluntàries que participen en les diferents vessants del projecte. Gràcies a això, s’ha pogut apropar aquesta iniciativa a un miler de persones.

u FONT: CoNSoRCI DE TuRISME DEL MARESME

El Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme ha elaborat un fullet desplegable amb 20 rutes per fer senderisme a la comarca. Aquesta iniciativa dona resposta a les Oficines de Turisme dels diferents municipis del Maresme, que demanaven un mapa físic per poder entregar als turistes i també als maresmencs interessats en aquesta pràctica excursionista a la comarca.

El fullet aporta informació sobre les rutes, com pot ser la distància, la durada o el desnivell, a més d’incloure un codi QR que dirigeix als itineraris complets al perfil de Wikiloc del Consorci. D’entre totes les rutes que apareixen al Wikiloc se n’han seleccionat 20 que abasten tota la comarca, que transcorren entre el mar i la muntanya. Recorreguts per respirar aire pur i gaudir d’uns paisatges que fusionen natura i cultura.

També està assenyalada la Xarxa de Camins del Maresme, un traçat de camins i senders que uneixen totes les poblaci-

El Consorci de Turisme edita un mapa de rutes per fer senderisme

El fullet mostra 20 rutes repartides per tota la comarca, inclou informació sobre la seva dificultat, consells i reptes.

camins que uneix Girona amb Barcelona resseguint l’antiga Via Marina de la Via Augusta, i els senders de Gran Recorregut i de Petit Recorregut.

Dues entitats excursionistes de la comarca hi col·laboren amb dos reptes. Un d’ells és de l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró, que proposa assolir el cim de 30 turons del Maresme, i l’altre és de Calella Marxa, que planteja visitar 30 de les 60 ermites del Montnegre i el Corredor. A través d’un codi QR es pot accedir a tota la informació sobre els reptes.

En el document també s’hi han inclòs consells de seguretat per anticipar-se a les possibles situacions adverses que es puguin viure a la muntanya, recomanacions i bones pràctiques.

ons de nord a sud a través de 500 quilòmetres practicables a peu, en bicicleta i a cavall. No hi

falta tampoc la Via Marina del Camí de Sant Jaume al seu pas per la comarca, un entramat de

El mapa s’ha editat en format físic per distribuir a les Oficines de Turisme, ajuntaments i Punts d’Informació Turística de la comarca, així com per mostrar al públic de les diverses fires de turisme en les que hi participa el Consorci, com és actualment Fitur o el Salon des Vacances de Brussel·les. Estan disponibles en quatre idiomes: català, castellà, anglès i francès.

Torna el cicle de passejades de marxa nòrdica

u REDACCIÓ

Al mes de gener s’ha tornat a reactivar el cicle de passejades de marxa nòrdica, promogudes per la Diputació de Barcelona. En aquesta temporada, Alella comparteix passejades amb Sant Salvador de Guardiola, Torelló i l’Ametlla del Vallès.

S’han programat quatre sortides, una a cada municipi, més

una sortida de cloenda amb tots els municipis que participen al cicle que es farà al maig i que està pendent de concretar.

Calendari passejades és el següent: Alella el dimarts 17 de gener; Sant Salvador de Guardiola el dimecres 22 de febrer; Torrelló el dimarts 21 de març; i L’Ametlla del Vallès el dimarts 18 d’abril.

Poden participar persones

més grans de 60 anys que tinguin hàbit de caminar o realitzar activitat física i que hagin participat en alguna de les darreres edicions del Cicle de passejades de Marxa Nòrdica.

A cada sortida podran participar un màxim de 50 persones i la caminada de marxa nòrdica serà d’uns 6-10 km (3-4 hores), majoritàriament per pistes forestals o camins de muntanya.

Creix el projecte Ruta de la Guerra Civil al Maresme

AgENdA: SoRTIDES I VISITES

Matinals. Sant Vicenç de Montalt. Centre Cívic El Gorg. Dimecres 1 a les 9.30 h: Torrassa del Moro (Llinars del Vallès). Dimecres 15 a les 9.30 h: Pollancre d’Olzinelles (Parc Natural del Montnegre i el Corredor). Inscripcions: Josep Grau (T.666.77.12.81).

Visites guiades al campanar de Santa Maria. Mataró. Plaça de Santa Maria. Dissabte 4 a les 10 h, 11 h, 12 h i 13 h.

Portes obertes al conjunt barroc dels Dolors. Mataró. Capella de la Mare de Déu dels Dolors. Dissabte 4 d’11 a 13 h.

El Consell Comarcal del Maresme celebrat el mes de gener va aprovar els nous convenis amb els municipis d’Argentona, Premià de Dalt, Caldes d’Estrac i Sant Vicenç de Montalt per a desenvolupar el projecte La ruta de la Guerra Civil al Maresme.

El projecte és una iniciativa que pretén salvaguardar la memòria històrica recuperant elements arquitectònics i espais que van tenir un paper destacat durant el conflicte, que compta amb una subvenció de la Generalitat de Catalunya i que va arrencar ara fa tres anys i en la que participen 10 municipis de la comarca.

El projecte permetrà senyalitzar tots els elements de la

Guerra Civil al Maresme i construir un Centre d’interpretació a la localitat de Santa Susanna, per preservar una col·lecció d’armament i d’altres objectes i documents de la Guerra Civil Espanyola existents. Una app mòbil permetrà seguir tres itineraris temàtics (La Defensa de la Costa, La Rereguarda i el Front i Les Ambaixades) en els quals es vertebraran els espais i elements que es conserven de la Guerra Civil a la comarca.

A finals del 2018 l’Ajuntament d’Argentona va inaugurar el monument del Memorial Democràtic, que vol homenatjar les víctimes de la guerra civil i les persones represaliades per la postguerra. A Sant Vicenç de Montalt, la Ruta de la Guerra Civil al Maresme tindrà cinc punts senyalitzats.

Senderisme al GR-92. Alella. Oficina de Turisme. Diumenge 5 a les 10.30 h. Vine a descobrir els racons més elevats del Parc de la Serralada Litoral a tocar amb Alella.

Barcelona negra: crims i novel·la. Alella. Can Lleonart. Dimecres 8 a les 9.30 h. Un recorregut per la crònica negra de Barcelona, crims, assassinats, màfies i atemptats.

Vil·la romana de Torre Llauder. Mataró. Vil·la romana de Torre Llauder. Dissabtes 11, 18 i 25 a les 12 h. Descobrim les restes de la vil·la romana de Torre Llauder.

La casa Coll i Regàs com a mostra d’una època. Mataró. Casa Coll i Regàs. Dissabtes 11, 18 de a les 17 h. Diumenge 19 a les 12 h.

Matinal al Torrent dels Colobrers. Sant Vicenç de Montalt. PK consultori Nucli Antic. Diumenge 12 de febrer. Parc Fluvial del riu Ripoll (Sabadell). www.montaltrek.org.

La casa Coll i Regàs amb vermut modernista. Mataró. Casa Coll i Regàs. Diumenges 12 i 26 a les 12 h. Visita guiada i vermut modernista.

Visita guiada a la Mina d’Aigua. El Masnou. Mina d’aigua. Diumenge 12 a les 11 h.

El Moianès: Castell de Castellcir o de la Popa. Alella. Can Lleonart. Dimecres 15 a les 8 h. Agradable passejada per visitar l’antic castell romànic de Castellcir.

Marxa nòrdica: Calella. Teià. Inici de la riera. Dimecres 15 a les 8.15 h. Cicle de passejades de marxa nòrdica enfocades per a la gent gran.

Sant Pere de Rodes. Sant Vicenç de Montalt. PK consultori Nucli Antic. Diumenge 19 de febrer. www.montaltrek.org.

El Masnou, terra de mar. El Masnou. Església de Sant Pere i mirador. Diumenge 19 a les 11 h. Itinerari guiat.

Sortida amb raquetes de neu. Sant Vicenç de Montalt. PK consultori Nucli Antic. Dies 25 i 26 de febrer. ww.montaltrek.org

Ruta per baix a mar del Mataró del segle passat. Mataró. Centre Cívic Cabot i Barba. Dissabte 25 a les 10 h. Ruta guiada a càrrec dels membres de la Comissió Memòria Històrica de la Gent Gran.

El jardí mediterrani de Can Boet. Mataró. Can Boet. Dissabte 25 de 10 a 11 h. Activitat per conèixer les plantes més freqüents al paisatge mediterrani i els usos que n’han fet els pobles del Maresme des d’antic.

Visita guiada al retaule barroc de Pau Costa. Arenys de Mar. Església de Santa Maria. Dissabte 25 a les 11 h.

Visita guiada a la Torre de Can Valls. Sant Vicenç de Montalt. Parc Germans Gabrielistes. Diumenge 26 a les 11, 11.30, 12 i 12.30 hores.

u REDACCIÓ

FESTES Premià de Mar proposa la seva Festa Major d’Hivern i el Carnaval

DISSABTE 11 FEBRER

El despertar dels Penjaculpes. 19 h. Des del davant de Can Sanpere. Esteu a punt per despertar als 8 esperits de la indústria antiga de Premià?

Enguany els retrobarem al davant de Can Sanpere, al carrer Sant Cristòfol.

Hi haurà un petit espectacle davant de cada fàbrica i anirem en cercavila acabant davant l’Espai l’Amistat. Un cop dins el teatre, ens posaran a caldo!

Posem a Caldo! Els Versots al teatre! Pels volts de les 20 h (en acabar la cercavila). Espai l’Amistat. No us perdeu les seves crítiques punyents repassant a tothom a tort i a dret. Un cop despertats, els 8 Penjaculpes ens recitaran els seus versots del 2023 al teatre.

Festhivern, espai de gaudi musical i foodtrucks. A partir de les 20.30 h. Plaça Nova. Després d’haver despertat els Penjaculpes i que ens hagin posat a caldo cal omplir bé la panxa abans de la nit de festa. Pujarem amb la música de les Atabalades de l’Amistat fins a la plaça Nova on trobarem foodtrucks per poder sopar mentre gaudim del concert de Jo Jet i Maria Ribot i les Dj La Cara.B.

Jo Jet i Maria Ribot. A partir de les 22 h. Plaça Nova. Presenta ‘FEBRER // AGOST’ una proposta de viatge que defineix la seva trajectòria: l’emoció del duet, la força de la bateria acústica i els aires renovats dels sons electrònics.

Dj La Cara.B. A continuació. Punxaran ritmes llatins amb referents com Celia Cruz, Rubén Blades i la Sonora Ponceña.

DIUMENGE 12 FEBRER

Ballada de sardanes amb la Cobla Premià. 11.30 h. Plaça de l’Ajuntament.

El despertar dels Penjaculpes infantil i ball de la Disfressada. 11.30 h. Des del carrer Gibraltar, davant de Can Gravada. Veniu a despertar els Penjaculpes infantils, que avui és el seu dia! Acompanyats amb la música del grup La Coixinera i amb els balladors de la Disfressada de Premià, que ens faran el seu ball en diferents punts del recorregut, anirem en cercavila fins a l’Amistat, on ens recitaran els seus versots.

Posem a Caldo! Els Versots infantils al teatre! Com dissabte van fer els grans, avui és el dia de la canalla, no us perdeu les seves crítiques que saben molt bé el que ens volen dir!

El dissabte 11 de febrer començarà la Festa Major d’Hivern 2023 a Premià de Mar. Aquest serà el dia de les activitats centrals de la Festa, amb la cercavila del Despertar dels Penjaculpes, a partir de les 19 h, i el Posem a Caldo, la lectura dels Versots, quan finalitzi la cercavila, a l’Espai l’Amistat. També el dissabte dia 11, a partir de les 22 h, la plaça Nova acollirà el Festhivern, que enguany comptarà amb les actuacions de Jo Jet i Maria Ribot i les Dj La Cara B. Prèviament, hi haurà ambientació musical i presència de foodtrucks.

DIUMENGE 19 FEBRER

Cercavila cap al Carnaval Infantil. 11.30 h. Des de la plaça Nova. Xics i grans, trobem-nos tots a la plaça Nova amb les nostres millors disfresses per lluir-les en una cercavila ben animada fins a la Plaça dels Països Catalans. Tukan amenitzarà la cercavila.

Carnaval i animació infantil. 12 h. Plaça dels Països Catalans. Animació infantil amb Zum! de la Tresca i la Verdesca, un espectacle musical amb cançons i danses, de proposta participativa.

XXXV Rua de Carnaval. 17 h. Des de la plaça Joan Coromines. Enguany torna la Rua de carnaval i es farà al llarg de la Gran Via de Lluís Companys, entre les places de Joan Coromines i la dels Països Catalans. Podeu consultar les bases del Concurs de Comparses al web municipal (premiademar.cat) o al web de la festa (festamajorhivern.pdm.cat).

DILLUNS 20 FEBRER

Espectacle de circ: ‘El Professor Karoli’. 12 h,. Plaça de la Sardana. Un personatge incombustible, El Professor Karoli, es desplaça dins d’una sola roda amb motor. Combinant enginy amb la presentació d’artefactes amb rodes, monocicles alts amb cames, bicis nanes de 10, 20 i 30 centímetres…

DIMECRES 22 FEBRER

Testament del rei Carnestoltes i enterrament de la sardina. 17.30 h. Plaça dels Països Catalans. Ha mort en Primilià XXI i ja està a punt de cremar a la foguera. Els Penjaculpes, molt tristos per aquesta pèrdua, ens llegiran el seu testament sota l’atenta mirada de la Vella Quaresma. Acompanyeu-nos en aquest moment amb una sardina ben grossa per llençar-la a la foguera.

DIJOUS 16 FEBRER

Rebuda a SM el rei Carnestoltes. 17.30 h. Plaça dels Països Catalans. Sa Majestat Primilià XXI sembla que ens vol dir alguna cosa. Escoltem-lo atentament i que comenci el Carnaval.

Espectacle infantil. Amb Toc de Retruc que presenten l’espectacle Tutti Frutti, un ball i animació per tothom.

DISSABTE 18 FEBRER

Portes obertes a Can Manent. 11 a 14 h. Can Manent. Un cop acabada la primera fase de les obres és hora de veure la rehabilitació de l’antiga masia.

Tothom cap al Ball de Carnaval. 22.45 h. Plaça de l’Ajuntament. Quilombo amenitzarà la prèvia al Ball de Carnaval perquè tothom entri a l’Amistat ben animat.

Ball de Carnaval amb Karaokes Band i la Casqui Dj. 23 h. Espai l’Amistat. Anima’t a cantar i ballar amb Karaokes Band. Una banda de música 100% en directe que us faran ballar amb els seus popurris de grans èxits actuals i de tota la vida, sintonies de sèries i pel·lícules. I com que un Carnaval sense disfresses no és un Carnaval, vestiu-vos com cal per a l’ocasió per ser els guanyadors del concurs de disfresses. Acabarem la nit amb la música de Casqui Dj.

Crema de la foguera. 18 h. Plaça dels Països Catalans. Silenci a la plaça! És el moment de la Vella Quaresma, que posarà fi al regnat d’en Primilià XXI. Aquesta senyora, severa i seriosa, ja està llesta per encendre la foguera i fer cremar el nostre rei Carnestoltes. Els Diablons de Premià de Mar ajudaran a fer que cremi com cal.

DURANT LA QUARESMA

Arrencada de la cama de la Vella Quaresma. A la plaça de l’Ajuntament, tal com mana la tradició, durant les 7 setmanes que dura la Quaresma, s’arrencarà una cama a la Vella de fusta penjada de la façana de l’Ajuntament.

Fotos: Ajuntament de Premià de Mar.

Arriba el Carnestoltes al Maresme, el temps de la festa amb més disbauxa

ALELLA

PLAçA DE L’AJUNTAMENT

Carnestoltes 2023. Dissabte 18 de febrer. 18:30 h: Milla Disfressada (Rua festiva) + concurs de disfresses. 19.30 h: Milla Diabòlica (Cursa popular). 19:45 h: Pregó de la reina Carnestoltes i parlament dels Diables del Vi d’Alella. 20 h: Sopar popular. 21 h: Entrega de premis del concurs de disfresses mentre sopem. De 22 a 24 h: Fi de festa amb PD.

PLAçA DE L’AJUNTAMENT

Carnestoltes 2023. Diumenge 19 de febrer. 11 h: Esmorzar popular. 11.30 h: Cercavila amb els Gegants, Capgrossos, Grallers i Timbalers amb els Timbalers del Most. 12.15 h: Espectacle infantil amb Més Tumàcat.

ARENyS DE MAR

ESPLAI / C.C.CALISAY

Dijous Llarder. Dijous 16 a les 18 h. Berenar a base de truites, botifarres, coques de llardons, cava i música.

MERCAT MUNICIPAL

Pregó de Sa Majestat en Carnestoltes. Divendres 17 a les 21.30 h. A les 20 h: tapes al mercat.

LA RIERA

Rua de Carnaval. Dissabte 18 a les 17 h. Per Carnaval... qualsevol disfressa val! Recorregut: Riera, des del carrer Montserrat fins a la Plaça de l’Església.

PLAçA DE L’ESGLÉSIA

Ball de Carnaval. Dissabte 18. A les 18.30 h: ball familiar amb Rah-mon Roma. A les 23 h: ball de Carnaval.

C.C.CALISAY

Escudella de recapte. Dimarts 21 a les 20 h. Porta el plat i la cullera i vine a provar l’escudella. A les 19 h: Concert de Carnaval a càrrec de la Banda de l’EMA.

PATI DEL C.C.CALISAY

Testament de Sa Majestat en Carnestoltes. Dimecres 22 a les 19.30 h. A les 20 h: sardinada popular.

ARENyS DE MUNT

PLAçA DE L’ESGLÉSIA

Carnaval infantil. Diumenge 19 a les 16.45 h. Cercavila amb Ho Peta Street Band. A continuació, Terramar, espectacle infantil amb Xarop de Canya i xocolatada.

ARGENTONA

PLAçA DE VENDRE

Concurs de Truites i Sopar Popular. Dijous 16 a les 19.30 h.

El carnaval o carnestoltes és una celebració que s’emmarca dins el cicle que precedeix la Quaresma. En la vella societat rural, fortament estructurada pel cristianisme, el temps de carnestoltes oferia mascarades rituals d’arrel pagana i un lapse de permissivitat que s’oposava a la repressió dels instints i la severa formalitat litúrgica de la Quaresma. Actualment, el carnaval s’ha convertit en una festa popular de caràcter lúdic al voltant del rei Carnestoltes. Històricament, han destacat diferents carnavals arreu de Catalunya diferenciats per les seves particularitats. Al Maresme, cada municipi desplega la seva pròpia celebració. Tot seguit us oferim una agenda amb les principals activitats.

CARRERS DE LA VILA I SALó DE PEDRA

Divendres de Carnestoltes. Divendres 17 de febrer. A les 22 h: Correfoc de carnestoltes, des de l’Ajuntament i fins a la plaça Nova. A les 23 h: Pregó de carnestoltes. A continuació, ball de carnestoltes i concurs de disfresses.

PLAçA DEL GEGANTER JOAN PADRóS

Diumenge familiar de Carnestoltes. Diumenge 19 de febrer. A les 11 h. Rua de Carnestoltes amb la participació de la Colla de Geganters i Grallers d’Argentona. A les 12 h: ball familiar.

CABRILS

SALA LA CONCòRDIA

Carnaval. Dimecres 22 de febrer. A les 18.30 h: Vetlla de la sardina. A les 19.30 h: Processó i enterrament de la sardina. A les 20 h: Renaixement del rei Carnestoltes. A les 20.30 h: Sardinada popular.

DIVERSOS INDRETS

Carnaval. Divendres 24 a les 18.30 h: Cercavila del confeti, amb la Cia. Els Enfants, des del Mil·lenari de Catalunya. A les 19.30 h: Batalla del confeti.

DIVERSOS INDRETS

Carnaval. Dissabte 25 de febrer. A les 18 h: Rua de Carnaval i concurs de comparses. A les 19.30 h: Arribada de la Rua de Carnaval i entrega de premis del concurs de comparses als Horts de la Santa Creu. A les 20 h: Sopar popular. A les 00 h: Ball de disfresses, amb Discomòbil al Centre Cívic.

MATARÓ

DIVERSOS INDRETS

Repartiment de truites. Dijous 16 a partir de les 19 h. Recorreguts des de la plaça de Santa Maria (carro de l’Hermandá) i la plaça de Can Xammar (Momerota i Momeroteta).

PLAçA DE L’ONZE DE SETEMBRE Chirigotas callejeras. Dissabte 18 a le 11.30 h. Els carrers de Cerdanyola s’ompliran de música, disfresses i sàtira amb la participació de diversos grups de xirigotes.

Parc central

Ball de Gitanes. Dissabte 18 a les 12 h. El Ball de Gitanes de Mataró torna a ballar per Carnestoltes acompanyat, com és habitual, de La Principal de la Bisbal.

DIVERSOS INDRETS

Rua de Carnestoltes i ball. Dissabte 18 a partir de les 18 h. La rua sortirà del parc de Cerdanyola i finalitzarà al Parc Central. En Pellofa farà el seu pregó i lliurarà els premis als guanyadors.

Diverses imatges del Carnestoltes de Mataró, Cabrera de Mar i Vilassar de Mar.

PARC CENTRAL

Ball de Carnestoltes. Dissabte 18 a partir de les 20.15 h. L’orquestra La Loca Histeria oferirà un dels seus concertsespectacle, ple de ritme i divertit.

Parc central Ball infantil de Carnestoltes. Diumenge 19 a les 12 h. Amb la La Loca Histeria.

DIVERSOS INDRETS

Dimecres de cendra. Dimecres

22 a partir de les 17 h. Actes de comiat i enterrament d’en Pellofa, rei del Carnestoltes mataroní, i l’aparició i entronització de la Vella Quaresma d’enguany.

PLAçA DE LA PEIXATERIA

Serra la Vella. Diumenge 26 a les 13 h. Cada diumenge de Quaresma és tradició anar a la plaça de la Peixateria a serrar una pota de la Vella Quaresma.

PREMIÀ DE MAR

DAVANT DE CAN SANPERE

El despertar dels Penjaculpes. Dissabte 11 a les 19 h. Petit espectacle davant de cada fàbrica i anirem en cercavila acabant davant l’Espai l’Amistat.

ESPAI AMISTAT

Posem a Caldo! Dissabte 11 a les 20 h. Un cop despertats els Penjaculpes ens recitaran els seus versots al teatre.

PLAçA PAïSOS CATALANS

Rebuda a SM El Rei Carnestoltes. Dijous 16 a les 17.30 h.

ESPAI L’AMISTAT

Ball de Carnaval amb Karaokes Band i la Casqui DJ. Dissabte 18 a les 23 h.

PLAçA PAïSOS CATALANS

Carnaval i animació infantil. Diumenge 19 a les 12 h. Animació amb l’espectacle Zum! amb la Tresca i la Verdesca.

DES DE LA PLAçA JOAN COROMINES

XXXV Rua De Carnaval. Diumenge 19 a les 17 h. Rua al llarg de la Gran Via de Lluís Companys, entre les places de Joan Coromines i la dels Països Catalans.

PLAçA PAïSOS CATALANS

Testament del Rei Carnestoltes i enterrament de la sardina. Dimecres 22 a les 17.30 h. A les 18 h: crema de la foguera.

PREMIÀ DE DALT

PARC FELICIÀ XARRIè

Carnaval 2023. Dissabte 18 a partir de les 17 h. Rua + infantil + Nit de ball amb DJ Frank i concurs de disfresses. Amb Servei de bar i foodtrucks. Amb l’espectacle infantil, Tumacat Music Xou

SANT ANDREU DE LLAVANERES

PELS CARRERS DEL POBLE

Rua de carnaval i concurs de disfresses. Dissabte 18 a les 17.30 h. Pels carrers del poble i final de festa al pavelló antic de Llavaneres.

SANT VICENÇ DE MONTALT

ESCOLES DE SANT VICENç

Rues de Carnaval. Divendres 17 de febrer. A les 15.15 h: Rua de Carnaval de l’Escola Sant Jordi. A les 15.15 h: Rua de Carnaval de l’Escola Sot del Camp. A les 15.30 h: Rua de Carnaval de l’EBM Els Garrofers

PLAçA DEL POBLE

Rua de Carnaval. Dissabte 18 a les 17 h. Acompanyament del grup de Batukada New Wave. A les 18 h: Festa de Carnaval amenitzada pel grup Trastos Band i concurs de disfresses.

TEIÀ

PARC DE CAN GODó

Ball i concurs de disfresses. Diumenge 19 a les 12 h. Ball per a tota la família a càrrec del grup d’animació El Gripau Blau.

VILASSAR DE DALT

L’ESTRELLA

Concurs de truites. Dijous 16 a les 20 h.

DIVERSOS INDRETS

Carnaval. Diumenge 19 de febrer. A les 11 h: Rua de Carnaval. A les 12.30 h: fi de festa a la plaça de la vila.

VILASSAR DE MAR

PLAçA DE L’AJUNTAMENT

Arribada de la Reina i el Rei Carnestoltes. Dijous 16 a les 17.30 h. Inici del Carnaval amb un especial dedicat al públic infantil i berenar.

PLAçA PICASSO

Carnaval infantil amb El Coloraines. Dissabte 18 a les 12 h.

DIVERSOS INDRETS

Carnaval. Dissabte 18 de febrer. A les 19 h: pregó de la Reina i el Rei Carnestoltes i gran Rua. A les 23 h: lliurament de premis, foodtrucks i disco mòbil amb Roger Freedom.

INICI A CAN BISA

Enterrament de la sardina. Dimecres 22 a les 19 h. Cercavila fins a la plaça de l’Ajuntament, on es llegirà el testament del Rei Carnestoltes.

GuIA DE LES IMMOBILIàRIES DEL MARESME

Com acabar amb la humitat a la llar

u EVA REMoLINA / AMIC

Segons estudis especialitzats, hi ha una relació directa entre la presència d’humitat en la llar i el risc que tenen les persones que viuen en ella a patir problemes respiratoris i infeccions, com serien l’asma o la bronquitis.

Les principals causes de la humitat present a la llar, són per aquests motius: la falta de ventilació; el mal aïllament de portes i finestres; i actes provocats pels mateixos habitants de l’habitatge en les seves tasques diàries com ara dutxar-se, cuinar sense sistema d’extracció, etc.

Hi ha diversos mètodes per a poder evitar l’aparició de la humitat:

u AMIC

Si tens calefacció, i t’interessa escalfar-te sense gastar de més, hi ha quatre consells que et poden ajudar a estalviar.

1. Usa un termòstat. La forma més econòmica d’utilitzar la calefacció és instal·lar un termòstat, ja que et permet regular la calefacció d’acord amb

• No estendre la roba per a eixugar a l’interior de l’habitatge.

• Obrir les finestres i les portes cada dia durant almenys cinc minuts per a ventilar adequadament.

• No tapar amb pintura o un altre sistema les taques d’humitat, ja que és aconsellable dei-

xar-les respirar.

• Utilitzar deshumidificadors en aquelles estances més humides.

• Procurar que les dutxes siguin curtes i amb l’aigua menys calenta.

• Revisar l’aïllament de les finestres i portes i reparar-lo o

Aprèn com gastar menys calefacció

les teves necessitats. Aquests aparells estan connectats a la caldera; així poden apagar o encendre la calefacció. Els més moderns, es poden connectar al mòbil a través de la xarxa wifi.

2. Encén la calefacció en arribar a casa. El costum de deixar la calefacció al mínim durant tot el dia no és bona idea. Si ho fas, provoques una despesa

energètica permanent. El més adequat és apagar-la i tornar-la a encendre en arribar a casa. Encara que empri una mica més d’energia en l’arrencada, la despesa serà menor que si la deixes posada tot el dia.

3. No encenguis i apaguis contínuament. Res gasta més que aquesta actuació. El més adequat és posar-la a menys

substituir-lo si està defectuós.

• Encendre sempre la campana extractora quan es cuini, fins i tot quan sembli que no es generarà fum.

• Eliminar les taques de floridura amb ajuda d’algun producte específic. El vinagre de neteja, el bicarbonat de sodi o l’oli de te, són productes molt útils.

• Posar alguna planta a la casa per a eliminar l’excés d’humitat.

• Distribuir recipients amb carbó o guix pels llocs de la casa amb més problemes d’humitat. Aquests són materials molt absorbents d’humitat i són de gran ajuda per a tornar l’ambient més sec. Algunes persones també utilitzen la sal gruixuda amb molts bons resultats.

graus durant un temps continu.

4. Mantingues la casa tèbia, no massa calenta. El més adequat és mantenir la casa a 19-21 °C i, si sents una mica de fred, posa’t una jaqueta. Tenir calefacció no significa que hagis de vestir amb roba d’estiu, sinó estar còmode. Si la temperatura és massa elevada, és més fàcil constipar-se en sortir al carrer.

Lluís Jover, 90 · Vilassar de Mar · Tel. 93 759 88 33 · 616 65 89 40 agency.immobiliaria@gmail.com · www.agency-immobiliaria.com

Facebook: AGENCY-IMMOBILIARIA-RM-CUBERO-SL

@agencyimmobiliaria