Tribuna 384. Desembre 2022

NADAL 2022

Arriben les festes més esperades de l’any. Comerços i municipis proposen les seves activitats dins el cicle festiu que arrenca aquest desembre i conclou per Reis. A la imatge, alguns dels caganers que s’han fet enguany. També tornen els més trapelles personatges del pessebrisme català.

PREMIÀ DE MAR

Atorgats els Premis Butaca al món de l’escena catalana.

MATARÓ Set iniciatives reconegudes als premis Creatic i Antena TrenLab.

GASTRONOMIA La 9a Ruta Gastronòmica de Cabrils se centra enguany en la pasta.

TURISME

L’enogastronomia i el turisme actiu, molt ben valorats.

DELAFÉ

El

HARAKIRI

XXXIII CICLE CONCERTS D’ORGUE

Cabrera

NÈSTOR LUJÁN

DEL ORÍGENS DE LA POÈTICA

Vilassar

per realitzar un procés creatiu .

ELS PASTORETS DE MATARÓ

Editor/director: Josep Maria Ponce.

Col·laboradors: albert Calls, gabriel Pujol, sílvia Tarragó, Jesús gonzàlez Notario, Josep grau, Ferran Planell, gemma Ponce, ricard soler, Eli guillén, laureano Miró, Noemí Caupena i José Maria guillén lladó.

C/ lourdes, 40 · 08330 Premià de Mar Tel. 93 752 52 67 · info@tribunamaresme.com Dipòsit Legal: B-26375-2005. Impressió: Impressions Intercomarcals s.a. Difusió controlada per l’Oficina de Justificació de la Difusió

TRIBUNA Maresme no es fa responsable dels continguts dels articles dels col·laboradors de la publicació, que reflecteixen la seva opinió; ni dels missatges publicitaris dels anunciants.

de Mar. Església Sant Feliu

Fins al 24 de desembre, 6 concerts que es faran els dissabtes a les 21 h.

Masnou. Ca N’Humet. Dissabte 3 a les 20 h. Delafé ens presenta el seu format més íntim, acústic i multiinstrumental.

Argetona. La Sala. Diumenge 4 a les 19 h. Espectacle de Les Impuxibles que posa en comú les preguntes generades pel dol.

Mataró. Sala Cabanyes. Dilluns 26 de desembre L’espectacle nadalenc per excel·lència. Basats en L’Estel de Natzaret de Ramon Pàmies.

Mataró. Can Serra. Fins el 21 de maig Exposició amb motiu dels 100 anys del seu naixement, ubicada en les estances on va viure el periodista.

de Mar. Museu Enric Monjo Exposició d’Enric Punsola on l’artista introdueix la pólvora

BRAMA!

El Masnou. Blanc de Guix. Dissabte 3 a les 21 h. Joan Colomo, Yuhniversia i The Judinnis posaran la cirereta musical en aquest festival d’art eclèctic.

El cicle nadalenc, a tota màquina

S’acosta Nadal, una època de retrobaments i màgia que ens fan tenir els sentiments a flor de pell. Al Maresme pren el seu to nadalenc i omple els seus carrers d’il•lusió amb activitats per a tota la família. L’encant de les llums combinades amb

l’eufòria dels més petits fan goig, també de la mà de les Fires de Nadal. La Plaça Santa Anna de Mataró ja ha inaugurat la seva i és que les figuretes dels pessebres i els tions reviuen un cop l’any per portar l’alegria a les cases.

Mataró s’omple d’activitats per Nadal

u FoNT: MAtARO.CAt

Enguany s’organitzen més d’una setantena d’activitats culturals, esportives, comercials i gastronòmiques. D’aquestes, la que presenta més novetats és la Cavalcada de Reis que tornarà a arribar a l’Ajuntament, després que l’any passat fes un recorregut alternatiu per evitar concentracions. Enguany el recorregut s’amplia per l’avinguda del Perú, l’avinguda Puig i Cadafalch i l’avinguda de la Gatassa. D’aquesta manera es fa un recorregut transversal, passant per diferents barris de la ciutat. La novetat principal és que Ses Majestats els Reis d’Orient i l’alcalde s’adreçaran als nens i nenes de Mataró des del balcó de la plaça de l’Ajuntament.

Ses Majestats els Reis d’Orient arribaran el 5 de gener a les 12 h al Port de Mataró, a bord

amb el lema “El Nadal a Mataró ho té tot”, s’ha iniciat la campanya de Nadal que omplirà la ciutat d’activitats per a tots els gustos i edats, i que s’allargaran fins al 15 de gener.

per tal que els nens i nenes puguin donar la carta als missatgers reials i de passada puguin gaudir de la màgia que envolta la Cavalcada de Mataró. El Campament Reial es podrà visitar del 27 de desembre al 4 de gener sense cita prèvia.

Enguany, la companyia mataronina Circ Vermut, installarà la seva carpa al costat del Campament, per oferir diferents funcions del seu espectacle Desgavell. Les entrades es podran adquirir al web de culturamataro.cat

del llaüt centenari Sant Ramon. Un cop al Port Melcior, Gaspar i Baltasar faran els seus parlaments i l’alcalde els lliurarà la clau de la ciutat. La Cavalcada començarà a les 17 h, mitja hora abans de l’habitual, des de la plaça Josep Cusachs. Marc Abril tornarà a ser el director

artístic d’una cavalcada amb 13 carrosses, i amb en Tempus i en Tic Tac, que són qui paren el temps la nit de reis, fent de fil conductor. Unes 600 persones, entre figurants i professionals fan possible la Cavalcada.

Per tercer any el Parc Central acollirà el Campament Reial

Els dies 3 i 4 de gener els Missatgers Reials també arribaran als diferents barris de la ciutat.

El Nadal a Mataró ho té tot El Black Friday i l’obertura de la Fira de Nadal marquen l’inici de la campanya nadalenca. L’acte oficial d’encesa de l’enllumenat de Nadal va ser el 27 de novembre. L’acte va comptar

amb dos personatges de la Cavalcada de Reis, en Tempus i en Tic - Tac i per primera vegada es farà a tres punts de la ciutat: a la Plaça Santa Anna, a la Plaça Isla Cristina (Cerdanyola) i al C. del Salvador (Rocafonda).

Sota el lema “El Nadal a Mataró ho té tot!” es fa difusió dels àmbits de major interès per als mataronins i visitants: la Fira de Nadal, els mercats, el comerç, la restauració, les activitats i botigues de barri, la cavalcada de Reis, l’encesa de llums i el Tió Gegant. La campanya tindrà enguany una especial incidència en mitjans de difusió amb impacte supralocal.

Activitats comercials

Les entitats comercials locals s’han implicat de nou en aquesta campanya comercial organitzant diverses activitats de dinamització i obrint els següents dies festius: 27 de novembre, 6, 8, 11 i 18 de desembre de 2022 i 8 de gener de 2023.

Una de les novetats de les activitats comercials és el Tió Gegant de Rocafonda, que se suma al de Cerdanyola, al de la plaça de Cuba, organitzat per l’associació de venedors del mercat al de Cerdanyola, i al de Negoci Empresa Mataró al centre.

A l’Espai Firal del Nou Part Central s’hi celebrarà una nova edició del Fira Màgic del 2 de-

sembre al 8 de gener on els petits de la casa podran pujar a les atraccions infantils. El dia 11 de desembre se celebrarà la primera edició de la Fira del Joc al Parc Central.

La ciutat tindrà tres fires relacionades amb els productes de Nadal: la de la plaça de Santa Anna que comptarà amb 23 parades que vendran tot el necessari per tastar i decorar el Nadal i que obrirà del 25 de novembre al 23 de desembre; i també la fira de l’Associació de Veïns de Via Europa i la de l’Associació de Veïns de Cerdanyola.

Activitats culturals

La cultura tornarà a tenir un pes destacat dins la programació nadalenca a la ciutat.

Després de l’absència obligada per la pandèmia la nit del 31 de desembre a l’1 de gener torna l’OCA, la revetlla popular de

matarÓ oFErEiX 30 minutS gratuÏtS aLS aParCamEntS muniCiPaLS

Per tal d’afavorir la captació de públic de l’entorn i la compra al comerç local, l’Ajuntament i PUMSA ofereixen 30 minuts gratuïts als aparcaments municipals i a la zona blava per Nadal i rebaixes. La promoció permet gaudir de 30 minuts d’aparcament gratuït per estades superiors a 1 hora, els divendres de 17 a 20 hores, i els dissabtes, diumenges i festius d’obertura comercial les 24 hores.

Cap d’Any que torna a la plaça de Santa Anna.

Del 4 de desembre al 8 de gener es podrà visitar l’exposició de pessebres i diorames al local de l’Associació de Pessebristes

de Mataró i a la Parròquia de Sant Josep. També hi haurà altres exposicions relacionades amb el Nadal o amb les joguines com “Goula. Projecte d’art, joc i memòria”, que es podrà visitar al M|A|C Presó, “La força d’Els Pastorets” a l’Ateneu de la Fundació Iluro i la Mostra de Nadal “Fins a tres-cents” a La Destil·leria, entre d’altres.

També s’han programat espectacles teatrals familiars com la Nit de Reis o Plom, el soldadet, i el 15 de gener el Teatre Monumental s’omplirà de màgia i somriures amb l’espectacle Un Nadal amb el Mag Lari.

La Xarxa de Biblioteques de Mataró organitzen diferents hores del conte especials de Nadal i la Big Band Jazz del Maresme, l’Orquestra de Mataró i la Coral La Nota organitzen els seus tradicionals concerts nadalencs.

Activitats esportives

Com cada any els amants de l’esport celebraran les festes nadalenques fent activitat física. Aquests dies es disputarà la Copa Nadal de natació, la cursa de natació al mar Swim Silvestre, la cursa familiar de Nadal, i també es farà un entrenament solidari de Fidkid i la festa de Nadal Programa municipal activitat física gent gran. Com mana la tradició, la ciutadania està convidada a començar l’any fent la primera banyada al mar.

Un moment de l’acte d’encesa de llums amb els personatges de la Cavalcada de Reis, Tempus i Tic-Tac.

Els galets protagonitzen la campanya de Nadal del NEM

u REDACCIÓ

Negoci Empresa Mataró (NEM) va presentar el 29 de novembre la campanya nadalenca que omplirà d’activitats els eixos comercials de Mataró fins el 6 de gener. Sota el lema Fem que aquest Nadal Mataró bategui, NEM ha escollit el galet com a element vertebrador d’una campanya que busca incenti var el consum en els negocis lo cals i convidar als consumidors a descobrir la ciutat a través del seu comerç, la seva restauració i els seus serveis locals.

La novetat seran les 6 escul tures de galets gegants pel cen tre de Mataró. Els galets, que es tan fets de resines reutilitzables, estaran fixats a terra i tenen un llum interior. Per Xavier Martín, president de NEM, la incorpo ració d’aquests elements visu

als servirà per cridar l’atenció. Per incentivar aquest con sum i agrair el recolzament del comerç local, l’entitat sorteja un val de 500 euros per gastar aquestes festes al comerç, ser veis i restauració de la ciutat. Podrà participar tothom que compri als establiments adhe rits a NEM de comerç, serveis i restauració des del 12 de de sembre i fins el 2 de gener.

La restauració i les pastisse ries locals s’han volgut sumar a aquesta campanya elaborant plats i dolços especials on el protagonista serà el galet. En total s’han sumat 9 restaurants i bars de la ciutat i 6 pastisseri es que, des del 6 de desembre i fins el 6 de gener, oferiran ela boracions amb aquest ingredi ent tan nadalenc.

Per segon any consecu

tiu, NEM impulsa un concurs d’aparadors de Nadal de la ciu tat. 43 establiments participen en aquesta segona edició de corant els seus aparadors. La particularitat d’aquest any és que aquestes decoracions tam bé giraran al voltant dels galets.

Activitats al carrer. Pensant en els petits de la casa, NEM re peteix amb la fireta infantil i el tradicional Tió Gegant Solidari. La fireta està ubicada a la Plaça de l’Ajuntament i restarà oberta fins el 3 de gener. El Tió Gegant Solidari tindrà lloc dijous 22 de desembre a partir les 18h a la Riera. Seguint amb les activi tats solidàries, NEM organitza, un any més, una escudella so lidària per recaptar fons a favor de la Marató de TV3. Enguany tindrà lloc el dissabte 17 de de sembre a la Plaça Gran.

Un moment de la presentació de la campanya.

Tornen els passejos nadalencs en trenet de Vilassar de Mar

u REDACCIÓ

L’emoció torna a recórrer els carrers de Vilassar de Mar amb el trenet. Un trajecte solidari de tan sols 50 cèntims el tiquet que iniciarà el seu camí el 16 de desembre i no l’acabarà fins al 5 de gener. Els caps de setmana i entre el 27 i el 31 de desembre i el 2 i 5 de gener el trenet de Vilassar de Mar recaptarà fons pels joves de la població, que es repartiran entre l’Agrupament Escolta Intayllú i el de l’Escola Atzavara.

El trenet és una manera de passejar per Vilassar de Mar, però no l’única proposta na dalenca per fer-ho. El concurs d’aparadors treu el més espe cial dels establiments de la vila. Un espectacle a visitar que, al final tindrà els seus guanyadors atorgats pel jurat professional. El comerç del poble també re

Diorames. Per tots aquells que prefereixin anar al seu ritme i jugar al mateix temps, la ruta dels diorames és una bona op ció. A partir del 5 de desembre i fins al 9 de gener, els diorames de Vilassar de Mar fan una pi cada d’ullet a les històries tra dicionals: en cada un hi ha una imatge, escena o referència que

recorda a un conte. Només fa falta observar detalladament i anotar en el díptic del partici pant el número de diorama que correspon a cada relat.

Finalment, el dissabte 17, el Nadal s’anima a Vilassar de Mar amb les botigues al carrer, orga nitzant tallers, espectacles i ani macions pels carrers. Una cele bració de joia que Vilassar de Mar celebra intensament i do narà el tret de sortida a, pròpi ament, les festes nadalenques.

Fira de Nadal. Més d’una qua rantena de parades de comerç, d’artesania i de creadors locals formaran part de la Fira de Nadal 2022, organitzada per l’Ajuntament, que es celebra rà el 3 i 4 de desembre i que seguirà amb l’emplaçament estrenat l’any passat, la plaça Josep Tarradellas. El dissabte 3 de desembre, en horari de 10 a 20.30 h, i el diumenge 4 de desembre, només de matí, de 10 a 14 h, parades de de coració de Nadal, artesania, il·lustracions, cava, cerveses, formatges, dolços, bijuteria i complements, entre altres, s’hi donaran cita. Entre les nove tats hi ha l’acte d’encesa dels llums de Nadal, el trenet de Nadal, una zona de restaura ció i foodtrucks i una progra mació farcida de música amb grups i artistes joves finalistes del Maresmusic 2022.

Alella torna a la normalitat de les festes nadalenques

u REDACCIÓ

Després de dos anys amb una celebració adaptada a la pan dèmia, enguany es recupera la normalitat de les festes nada lenques. L’Ajuntament d’Alella ja ha posat en marxa la maqui nària per tirar endavant les di

ferents propostes que s’organit zen per promocionar el comerç i afavorir un ambient nadalenc i festiu.

El tret de sortida de les ac tivitats nadalenques serà el 2 de desembre amb l’encesa de llums, amb xocolatada i can tada de nadales a la Plaça de

l’Ajuntament. El gruix de les activitats seran el 17 i 18 de de sembre amb la celebració de la Fira de Nadal a la rambla d’Àn gel Guimerà i a la plaça dels Germans Lleonart, coincidint amb els actes de La Marató.

L’Ajuntament dins de la cam panya “Em quedo a Alella, jo

compro a Alella”, promou, per tercer any consecutiu, un sor teig de paneres nadalenques per donar suport al teixit co mercial del poble durant el Na dal. La iniciativa anima la ciu tadania a fer les seves compres nadalenques als establiments comercials del municipi.

parteixen 2 mil euros en premis per bescanviar a les botigues associades.

Una imatge de la Fira de Nadal de l’any passat.

Un Nadal a Premià de Mar pensat per a tota la família

u REDACCIÓ

Premià de Mar es guarneix amb els establiments deco rats amb motiu de les festes i, també, amb arbres de Nadal que reparteixen premis. El motiu és que cada botiga amb aquest tipus d’ornament són els negocis adherits a Comerç Premià, que ha organitzat concursos per a tota la família.

Les compres fetes entre 1 de desembre i el 5 de gener tenen premi, i és que se sor tegen dos premis de 500 € en vals de la compra. Només om plir la butlleta i el 13 de gener serà el dia clau, ja que es farà el sorteig per repartir l’alegria als participants.

Fer un tomb per Premià de Mar amb els més petits també pot tenir premi amb el con

curs “Fora de Lloc”, pensat per a nens de fins a 15 anys. Els infants hauran de descobrir quin objecte dels aparadors que hi participen no és cohe rent que hi sigui. Un joc per a tota la família mentre es des cobreix la vila en la vessant més nadalenca, amb les llums i la Fira de Nadal.

D’altra banda, el Mercat de Sant Joan també sorteja, en aquest cas, tres paneres amb

els vals de compra que es fa gin el mes de desembre.

La Fira de Nadal que estarà oberta fins al 24 de desembre, repetirà l’emplaçament de la plaça dels Països Catalans. L’encesa de la il·luminació nadalenca es farà el diven dres 2 de desembre, moment en què l’Ajuntament ha pro gramat també un seguit d’ac tuacions musicals per diver sos carrers comercials.

Llavaneres prepara el Parc de Nadal

u REDACCIÓ

Com l’any passat, les activitats del Parc de Nadal de Llavane res es faran a l’aire lliure i en diferents punts del municipi. Seran un munt de propostes adreçades a infants i joves per què en gaudeixin durant les festes de Nadal. Hi haurà acti vitats, tallers i espectacles per a diferents edats, organitzades per la Regidoria de Joventut.

El Parc de Nadal es farà del 27 al 30 de desembre i del 2 al 5 de gener. Alguns dels punts de tro bada per a les activitats i tallers seran el parc de Can Rivière, el parc de Sant Pere, el parc de Ca l’Alfaro, el parc de Can Matas i la plaça de la Vila. A més, el pro grama nadalenc també inclou rà les propostes de la Biblioteca.

El Museu Comunitari de Cabrils promou les tradicions de Nadal

u JORDI MONtllÓ BOlARt Museu Comunitari de Cabrils

Nadal és una festa molt arrelada a la nostra societat, plena d’esdeveniments i de significats, que amb els segles ha anat enriquint el nostre horitzó cultural. És un dels cicles festius del calendari més ric amb manifestacions de cultura popular, tradicions o el que, des de la Convenció de 2003, es coneix com a Patrimoni Cultural Immaterial.

Aquesta Convenció defineix el patrimoni cultural immaterial com “els usos, les representacions, les expressions, els coneixements i les tècniques —juntament amb els instruments, els objectes, els artefactes i els espais culturals que els són inherents— que les comunitats, els grups i, en alguns casos, els individus reconeguin com a part integrant del seu patrimoni cultural. Aquest patrimoni cultural immaterial, que es transmet de generació en generació, és recreat constantment per les comunitats i els grups en funció del seu entorn, la seva interacció amb la naturalesa i la seva història, els infon un sentiment d’identitat i continuïtat i contribueix, per tant, a promoure el respecte de

la diversitat cultural i la creativitat humana”.

És veritat que el Nadal es una celebració molt familiar, una data en el calendari que ens reservem per reunir-nos amb les persones més estimades. Però també és cert que som éssers socials i que ens agrada relacionar-nos per compartir les festes, les tradicions i la cultura. Per aquest motiu, més enllà de la manipulació consumista i el fals laïcisme d’algunes administracions, hi ha la voluntat del Museu Comunitari de Cabrils de celebrar-ho i oferir-vos una modesta programació per compartir amb joia aquesta festa.

En primer lloc us convidem a la presentació del llibre El tió de Nadal: orígens i tradició, de l’antropòleg Josep Fornés. Serà el dijous 15 de desembre a la

Biblioteca municipal. Aquest llibre revela els secrets que amaga el tronc, més enllà de tot el que és capaç de cagar la nit de Nadal als més menuts de la casa. Una soca que és més que llenya per al foc, i que es mostra com un element de culte i de la cultura ancestrals.

Josep Fornés (1957) és mes-

tre, gestor cultural, antropòleg i museòleg. Ha dirigit el Museu Etnològic i de Cultures del Món fins l’any 2020. Guardonat amb el Premi Vila de Gràcia (2017) i Menció del Premi Ciutat de Barcelona (2019). També és un dels padrins del Museu Comunitari de Cabrils.

El segon esdeveniment al que us convidem a participar és visitar els pessebres de les antigues escoles Tolrà de Cabrils. El Museu Comunitari de Cabrils hi participa amb un pessebre de Joan Romeu i Montserrat Santander, del Grup de Pessebristes de Castellar del Vallès, que denuncia la crisi climàtica i una de les seves conseqüències: la sequera.

bristes de Castellar del Vallès,

Des de fa 22 anys, s’ofereix l’espai del Casal a les entitats del poble que vulguin exhibir-hi un pessebre. Creiem que fomentar una exposició de pessebres i diorames fa festa, fa Nadal. Aquest indret, és a més d’un lloc de gaudi i trobada, un lloc per fomentar la cultura i la cohesió social. Una part de la nostra comunitat no és creient, però fa el pessebre, celebra l’arribada dels Reis de l’Orient i fan cagar el Tió. Pel Nadal, anar a visitar els pessebres i diorames dels pobles veïns és una tradició per a moltíssimes famílies.

Els caganers de Lewandowski, Benzema, Zelenski o Feijóo arriben a les principals fires de Nadal

Els futbolistes Robert Lewan dowski (FC Barcelona) i Karim Benzema (Reial Madrid, i amb la Pilota d’Or), els polítics Gi orgia Meloni (primera ministra d’Itàlia), Volodímir Zelenski (president d’Ucraïna), Alber to Núñez Feijóo (Partit Popu lar) i Santiago Abascal (Vox), els cantants Lady Gaga, Harry Styles i Camilo, el personatge Eleven de la sèrie Stranger Thi ngs i el periodista i streamer Gerard Romero són algunes de les novetats que Caganer.com ha elaborat per aquesta tempo rada 2022-2023.

L’empresa gironina, situada a Torroella de Montgrí i amb una trajectòria de 30 anys, ha donat a conèixer prop d’una quaran tena de noves figures de fang que una vegada més conver teixen en caganers personatges famosos del món de la política, artístics, esportius, digitals o de ficció. S’afegeixen al nou llis tat el canceller alemany Olaf Scholz, la futbolista blaugrana Aitana Bonmatí i el presenta dor de televisió David Bronca no. També, els personatges de ficció d’El Senyor dels Anells (Gandalf), de The Mandalori an, The Flash, de Marvel (Doc tor Strange) o de dibuixos com Popeye, Vegeta (Dragon Ball), l’icònic ninot dels pneumàtics Michelin i el compositor Wolf gang Amadeus Mozart.

Aquest any Caganer.com també ha seguit ampliant el ca tàleg d’oficis (lampista, director i directora d’orquestra, violinis ta, violoncel·lista) i n’ha inclòs d’altres com peces d’escacs (peó, torre, alfil, reina, cavall) i un caganer amb gos.

Caganer.com compta amb prop de 600 figures de caganers elaborades artesanalment, una a una. Els més venuts de la seva història continuen sent els de

Barack Obama, Donald Trump, Carles Puigdemont i Leo Mes si, a més del clàssic caganer amb barretina. Els caganers de Caganer.com tenen el distin tiu oficial de Producte Artesà Qualificat (PAQ), que atorga el Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya.

ESCENA cultura

u GEMMA PONCE

Hi ha una data assenyalada pels apassionats del teatre: el dilluns que se celebren els Pre mis Butaca. Una cita anual que des del 1995 fa més especial el dia de descans del teatre amb uns guardons que van sorgir d’un programa de la Ràdio Lo cal de Premià de Mar i es van començar a celebrar al Pavelló d’Esports del municipi, però des d’aleshores han voltat per diferents punts de Catalunya. El passat 14 de novembre va ser un dia emblemàtic: el Poli esportiu de Premià de Mar dei xava de banda les cistelles i es vestia de gala per retornar els Premis Butaca als seus orígens i celebrar, un any més, la nit del teatre en català.

Amb una puntualitat gairebé britànica, Premià va començar a premiar. Els actors i actrius pujaven al pòdium, substituir per l’escenari, per recollir un reconeixement que a molts els era familiar. N’era el cas d’Em ma Vilarasau, que recollia el guardó a la millor actriu teatral per L’oreneta de Guillem Clua, un dels espectacles més guar donats de la nit. Juntament

Els premis butaca retornen l’esplendor a Premià de Mar

un mar d’aplaudiments, rebia el Premi Butaca Honorífic Anna Lizaran per la seva trajectòria. Cares conegudes i d’altres que comencen a ser-ho, amb el pre mi millor actor i actriu revela ció per Guillem Balart i Emma Arquillué, respectivament.

amb tot l’equip, l’actriu va pujar a recollir cinc premis, sobretot relacionats en les categories de teatre de text.

El gran triomfador va ser Cantando bajo la lluvia, que en el camp del teatre musical va ser líder indiscutible i, un dar rere l’altre, recollia fins a vuit estatuetes de la gala. El tàndem creatiu format per Àngel Llà cer i Manu Guix han superat amb escreix el repte d’adaptar el clàssic de cinema i continu en amb la ratxa als Butaca. En les darreres edicions havien guanyat amb El petit príncep i La jaula de las locas, però en aquesta del 2022 han fet rècord personal de butaques.

L’estrella de la nit, però, era Jordi Banacolocha que, entre

Bad Gyal, millor artista espanyola dels premis MTV europeus

La cantant maresmenca Bad Gyal va guanyar el premi europeu de la ca dena MTV a millor artista espanyola. Es va imposar a la resta de nominats de la categoria, que eren la també catalana Rosalía, el canari Quevedo, els bas cos Fito & Fitipaldis i Dani Fernández, exmembre de la banda Auryn. L’entre ga dels European Music Awards (EMA) va tenir lloc el 13 de novembre a Düsseldorf.

En dansa, l’espectacle sobre la postguerra Rojos, de Miquel Barcelona s’imposava com a millor espectacle i ballarí. Com també ho feia Laia Duran a mi llor ballarina i Sònia Gómez per coreògrafa. Hamlet 0.1 de Sergi Belbel i Enric Cambray revolucionava els Butaca com a millor espectacle de petit format. En el camp dels actors i actrius secundaris ho feien David Bagés, per Macbett, i Miriam Iscla, de Crim i càstig Andreu Gallén de T’estimo si he begut rebia el premi a millor composició i Bye, bye monstre de Dagoll Dagom era guardo nat en teatre familiar.

Uns Premis Butaca que van fer brillar el Poliesportiu de Pre mià de Mar i repetirà format els pròxims dos anys, ja que també se celebraran a la seva ubicació original. Un emplaçament que ha recuperat l’essència mentre espera les següents edicions.

Mataró acull el projecte d’arts escèniques ‘Stronger Peripheries’

u REDACCIÓ

Entre el 21 i el 23 de novembre cinc companyies catalanes van estar participant en el taller de tria d’artista que va tenir lloc a Can Gassol i al Cafè Nou de Mataró , en el marc del projecte Stronger Peripheries, i que comptarà amb representants de Portugal, Itàlia, Eslovènia, Croàcia, Grècia i Sèrbia.

Les cinc candidatures que han estat escollides entre la trentena que s’hi han presentat, destaquen per ser catalanes o haver cursat els estudis a Catalunya. A més, gran part d’elles han participat en festivals de renom. Són la companyia Roger Bernat / FFF, Aimar Pérez Galí, la Conquesta del Pol Sud (formada per Car-

les Fernández Giua i Eugenio Szwarcer), Gaston Core i el collectiu que conformen Moon Ribas i Quim Giron.

L’artista o companyia escollida farà diferents residències i representarà el seu espectacle a Catalunya i a Sardenya i tindrà l’oportunitat de girar per 10 països d’Europa, una representació dels quals serà present al taller en qüestió. A més, compartiran tres dies amb programadors d’entitats vinculades a les arts escèniques.

Stronger Peripheries està formada per 14 socis de 10 països i estableix una xarxa europea de cooperació, que té l’objectiu de reforçar les connexions a través de projectes culturals, cultivant un estret diàleg entre artistes, operadors i comunitats.

AgENdA: tEAtRE I DANSA

Sería una pena que se marchitaran las plantas. Llavaneres. El Casal. Divendres 2 a les 21.30 h. Diumenge 4 a les 19 h. Amb la Cia T25.

Evangelium. Mataró. Teatre Monumental. Dissabte 3 a les 20 h. Un espectacle de la coreògrafa mataronina Maria Rovira.

De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda. Premià de Mar. Espai Amistat. Dissabte 3 a les 20 h. La compnyia La Calorica, ens presenta una de les comèdies més divertides de les darreres tres temporades.

El Trencanous. Vilassar de Dalt. La Massa Teatre. Dissabte 3 a les 20 h. Amb el Centre de Dansa de Catalunya.

Harakiri. Argentona. La Sala. Diumenge 4 a les 19 h. Espectacle de Les Impuxibles.

L’àngel de la guarda. Mataró. Teatre del Cafè Nou. Dies 9, 10, 16 i 17 a les 20 h. Diumenges 11 i 18 a les 19 h. Tragicomèdia alternativa de Santi Clavell, a càrrec de la companyia -és+.

Qui no s’atreveix a tremolar. Mataró. Teatre del Cafè Nou. Diumenge 4 a les 19 h.

Monopoli d’Eòlia. El Masnou. Ca n’Humet. Dissabte 10 a les 20 h. Text guanyador del X Combat de Dramatúrgia de la Temporada Alta 2020, de Mar Monegal.

Bona gent. Vilassar de Dalt. La Massa Teatre. Dissabte 10 a les 20 h. Amb Quim Masferrer.

Gala fin de año 2022. Mataró. Teatre Monumental. Diumenge 11 a les 19 h. Rumba catalana, cobla, flamenc, dansa, desfilada i molt més!

Paraíso perdido. Mataró. Teatre Monumental. Divendres 16 a les 20 h. Una adaptació d’Helena Tornero.

Mira qué noche (más) buena. Mataró. Teatre Monumental. Dissabte 17 a les 18 h. Festival de Nada de dansa, organitzat per la Casa de Andalucía.

Kristall Bohème. Mataró. Can Gassol. Diumenge 18 a les 19 h. Assaig obert de l’espectacle de circ a càrrec de Vivian Friedrich.

IMAtgES

cultura Terror en petites dosis

PROPERES

EStRENES CINEMA

EL MENÚ

De Mark Mylod (EUA, 2022). Amb Anya Taylor-Joy, Nicholas Hoult, Ralph Fiennes, Hong Chau.

ESTRENA 02/12/22

MANTÍCORA

De Carlos Vermut (Espanya, 2022). Amb Nacho Sánchez, Zoe Stein, Catalina Sopelana.

ESTRENA 09/12/22

AVATAR: EL SENTIDO DEL AGUA

De James Cameron (EUA, 2022). Amb Sam Worthington, Zoe Saldana, Kate Winslet. ESTRENA 16/12/22

BROKER

D’Hirokazu Koreeda (Corea del Sud, 2022). Amb Song Kang-ho, Gang Dongwon, Doona Bae. ESTRENA 21/12/22

CARtEllERA SEtMANAl

Ocine Arenys: www.ocinearenys.es

Cinesa Mataró Parc: www.cinesa.es

Foment Mataroní: www.matarofoment.org

Centre Parroquial d’Argentona: www.centreparroquialargentona.cat

Espai Amistat: www.espailamistat.cat

La Calàndria: www.cinemalacalandria.com

Casal d’Alella: www.alella.cat/espaialella

u JESÚS GONZÀlEZ t jesusgonnot

Els gabinets de curiositats o meravelles són uns dispositius que es van posar de moda a partir del segle XVI. En ells, col·leccionistes de rareses competien per atresorar coses meravelloses, estranyes o singulars, a mig camí de la ciència i la màgia. Gràcies a la producció de Netflix, l’apadrinament i empenta de Guillermo del Toro i el talent de nombrosos noms importants del fantàstic més recent, ha arribat a les nostres pantalles El gabinete de curiosidades de Guillermo del Toro.

El realitzador mexicà de cintes com Cronos, El laberinto del fauno o La forma del agua, s’ha encarregat de dissenyar la sèrie, així com de seleccionar els directors i directores participants i també n’ha escrit algun guió. El resultat ha estat una meravella de recull de molts tòpics i tendències actuals del gènere fantàstic. La sèrie presenta 8 capítols autoconclusius. Tots comencen amb el mateix del Toro que, a partir d’un objecte que troba a una calaixera, presenta una història que s’hi

vincula directament. Es tracta d’una estratègia molt semblant a cèlebres presentadors com Alfred Hitchcock a La hora de... i Rod Serling a la Dimensió desconeguda. Tot seguit comença el capítol que compta amb produccions independents, de manera que cada peça posseeix la seva pròpia personalitat. Els temes que tracten van des de clàssics de cases encantades, bruixes i morts vivents a rics estrafolaris que fan experiments amb els seus convidats, satanisme, els paradisos artificials o les plagues de rates... La sèrie no perd l’oportunitat per tractar temes contemporanis com la immigració, la xenofòbia i l’excés de culte al cos.

El resultat, com acostuma a ser habitual en una sèrie de capítols independents, és desigual, però tots presenten un

nivell bastant alt. Sembla que Netflix ha fet una bona aposta econòmica, càstings amb algunes cares conegudes (F. Murray Abraham, Rupert Grint, Crispin Glover...) i una nòmina de cineastes espectacular: Panos Cosmatos (Mandy), Vincenzo Natali (Cube), Ana Lily Amirpour (Una chica vuelve a casa sola de noche) o Jennifer Kent (Babadook), entre d’altres. No deixa de ser temptador citar els capítols que més han impressionat a qui escriu aquestes línies: La visita, El murmullo, Trastero 36 o La apariencia. Si algú no n’ha tingut prou amb aquesta sèrie, pot mirar-se la espanyola Historias para no dormir, una altra exemplar (però molt desigual) actualització de les idees d’un altre mestre del terror: Narciso Ibáñez Serrador.

fundació privada casa

pairal

Treballem per fer sentir a les persones com a casa Àmpli jardí, atenció individualitzada i de qualitat.  Places privades i col·laboradores. Centre de Dia. C/

Tel. 93 750 01 18

Mare Caterina Coromina, s/n Vilassar de Mar ·

CREU DE SANT JORDI 2015

125 anys de cinema a Mataró

u REDACCIÓ

El 25 de novembre es va in augurar a Can Marfà – Museu de Mataró, l’exposició Acció! 125 anys de cinema a Mataró La mostra reviu el lligam de la ciutat amb el setè art i realça el llegat que el cinema ha deixat a Mataró.

El 2 de febrer de 1897, un nou invent va meravellar els mata ronins. Fa 125 anys que es va presentar a la ciutat el Cinema tògraf, l’aparell dels germans Lumière capaç de projectar imatges en moviment. Mataró va ser la quarta ciutat de Cata lunya on es va mostrar pública ment el cinematògraf –després de Barcelona, Lleida i Manre sa–, en una doble sessió al Tea

tre Euterpe i al Teatre Principal.

Al llarg de més d’un segle, les sales de projecció han defi nit el paisatge urbà de la ciutat. També han enriquit la memòria sentimental dels mataronins. El Modern, el Gayarre, el Borràs, el Bosque i molts altres són noms evocats per la gent gran de Ma

taró. A l’era dels blockbusters, el Cerdanyola, el Núria i especial ment el gran Cinema Iluro van marcar una època.

En paral·lel, iniciatives ciuta danes impulsades des del teixit associatiu, com el Film Ideal Club o la Mostra de Cinema, van enriquir la vida cinemato

gràfica de la ciutat. Avui, la de saparició de les sales de cinema al centre de la ciutat testimonia una transformació dels usos socials en què, malgrat tot, el plaer de veure pel·lícules con tinua viu.

Mataró ha tingut grans rea litzadors, que han projectat el nom de la ciutat arreu del món i que han estat reconeguts per la seva feina amb nombrosos guardons i reconeixements. Entre ells, destaquen els noms d’Enric Fité, Joan Pruna i Lluís Josep Comerón.

L’exposició es pot visitar fins al 28 de maig de 2023, aplega peces, documentació i films provinents de diferents pres tadors, entre fons particulars, arxius, biblioteques i museus.

Recorden a Nèstor Luján en el centenari del seu naixement

El passat 11 de novembre es va inaugurar l’exposició Nèstor Luján. Un periodista tres estre lles a Can Serra del Museu de Mataró, l’edifici on va néixer, l’any 1922. Comissariada per el seu biògraf Agustí Pons, el visitant hi trobarà les claus que li permetran conèixer la perso

nalitat i l’obra d’un periodista de renom internacional, enca ra que poc conegut per les no ves generacions.

Nèstor Luján ha estat, sense dubte, un dels periodistes més importants de la segona meitat del segle XX no només a escala catalana i espanyola sinó tam

bé europea. Va escriure, sobre tot, a la revista Destino on va publicar el seu primer article el 1943, hi va tenir columna fixa i en va ser director durant molts anys. Va multiplicar les seves col·laboracions en els mitjans de comunicació i també es va prodigar com a escriptor. Al fi

nal de la seva vida declarava ha ver publicat uns 25.000 articles i haver escrit una cinquantena de llibres. Liberal i escèptic, no va ser franquista en temps de Franco ni “progressista” en temps de democràcia.

L’exposició es podrà visitar fins al 21 de maig del 2023.

Adra Pallón guanya el segon Premi Zampa

El 12 de novembre es va fer l’acte d’entrega del II Premi de Fotope riodisme Héctor Zampaglione, el Premi Zampa, al cinema La Ca làndria del Masnou. El fotògraf gallec Adra Pallón, amb el projec te Demotanasia, va ser el guanya dor d’aquesta segona edició del premi. Aquest treball mostra els efectes de l’abandonament de les zones rurals a l’Estat espanyol, es pecialment en la gent gran. El jurat format especialistes en fotografia documental va tenir serioses di ficultats per triar, d’entre els deu finalistes, el projecte guanyador. A més, la jornada va comptar amb una taula rodona composta per grans divulgadors i pensadors del fotoperiodisme (Pepe Baeza, Agus Morales i Clemente Bernad), que van discutir sobre la credibilitat de les fotografies que ens fan arribar els mitjans de comunicació.

AgENdA: EXPOSICIONS

L’obsolet absolut. Alella. Can Manyé. Fins al 18 de desembre. Expo sició de Toni Giró. Diumenge 18 a les 12 h: Visita comentada amb l’artista.

Josep Serra: Energía Abstracta. Argentona. Museu del Càntir. Fins al 8 de gener.

Dones destacades del Masnou. El Masnou. Casa de Cultura. Fins a l’11 de desembre.

Brama. El Masnou. Espai Casinet. Fins a l’11 de desembre. Festival de Creació Contemporània del Masnou.

Corazón, reblog. El Masnou. El Casinet. Fins l’11 de desembre. Expo sició col·lectiva sobre la malaltia i el benestar.

Matèries en fusió. El vidre a les col·leccions del Museu. Mataró. Can Serra. Fins el febrer de 2023.

Col·lecció Bassat. Obres del segle XXI (I). Mataró. Nau Gaudí. Visita guiada: diumenge 4 de desem bre a les 12 h.

El Maresme yeyé. Mataró. Can Palauet. Fins al 26 de gener.

Cau la pluja d’estels. Passa el temps en les roses. Mataró. Ca l’Arenas. Fins al 23 d’abril. Exposició dedicada a l’artista Carme Garolera.

Nèstor Luján, un periodista tres estrelles. Als 100 anys del seu naixement. Mataró. Can Serra. Fins el 21 de maig.

6a Mostra d’Arquitectura del Maresme i 15a edició dels Premis Puig i Cadafalch. Ma taró. Espai Mataró Connecta. Fins al 16 de desembre.

Acció! 125 anys de cinema a Mataró. Mataró. Can Marfà. Fins al 28 de maig.

Àngels Ribé: Males herbes. Mataró. Cementiri dels Caputxins. Del 10 al 25 de desembre. Exposició a cura de Carolina Grau.

Col·lectiva 15x15. Mercat d’Art Mataró. Col·legi de l’Arqui tectura Tècnica. Del 16 de desmbre al 8 de gener.

Goula. Mataró. Edifici La Presó. Fins el 5 de febrer. De Jordi Lafon i Montsita Rierola. Visita guiada: Dimecres 28 a les 17 h.

Caput aut navis. A cara o creu. Premià de Mar. Museu de l’Estampació. Fins al 15 de gener. Món del joc en temps antics.

Coral l’Amistat. 1972-2022. 50 anys de música i cançons. Premià de Mar. Museu Estampa ció. Fins el 27 d’agost de 2023.

La força de la imatge. Sant Vicenç de Montalt. Biblioteca. Fins al 31 de desembre. Exposició fotogrà fica de l’Agrupació Fotogràfica SVM.

Col·lectiva Les Golfes. Teià. Bi blioteca. Del 12 de desembre al 27 de gener. 5 dones residents al Maresme ens mostren diverses versions entorn al concepte d’el temps.

Antoni Mas Gregori. Vilassar de Dalt. Museu Arxiu. Del 18 de desembre al 15 de gener.

LXII Exposició col·lectiva de VilassArt. Vilassar de Mar. Espai Cultural Can Bisa. Del 17 de desem bre al 15 de gener.

Dels orígens a la poètica de l’explosió. Vilassar de Mar. Mu seu Enric Monjo. Del 18 desembre al 22 gener. Exposició d’Enric Punsola.

OPINIÓ

u JORDI SACRIStáN valors.org Periodista

Quan les coses ens van bé vol dríem fixar-les a un present etern. Que tot quedés com està, ancorats en un espai de calma, arrecerats de vents i tempestes. El confort i perdurabilitat d’un moment estable i segur que ens garantís una vida eterna però en el món dels vius.

La gosadia i l’ambició de la joventut empenyen a la desco berta i al trànsit per territoris desconeguts. Proves i experièn cies que configuren el relat vital i que acaben traçant el camí de futur. És un moment feliç, mal grat el dolor en algunes desco bertes, però disposem de prou entusiasme per creure que tot pot canviar perquè encara que da molt per viure. Quan som jo ves ens agrada improvisar.

D’adults ja hem après que la vida és canvi, transformació i sobretot envelliment. Per això ens esforcem a fixar els bons moments. Atrapar-los i que perdurin per sempre més. Un desig impossible. Els humans som i hem estat en essència, supervivents d’un entorn can viant, superant davallades,

Un article improvisat

transicions i entrebancs gràcies a la improvisació.

Som fràgils i aquesta ha estat la nostra veritable força. Hem sabut improvisar i hem arri bat fins aquí sabent superar i adaptar-nos als inconvenients del món. Aprenent i sobretot refent-nos dels danys auto in fligits. Ho hem fet individual ment, en la nostra quotidiani tat i per agregació, de manera col·lectiva, quan els assumptes ens depassen en no dependre de nosaltres. La clau sempre ha estat una bona melodia impro visada.

Vivim en un planeta adult i envellit. En certa manera can sat d’ell mateix. I tenim la cer tesa que mai com fins ara ha víem estat tan amenaçats. Pot ser que sigui una percepció, perquè disposem de molta més

informació i assumim com a certes tota mena d’especulaci ons i d’amenaces acumulades en una quantitat indesxifrable de dades i constatant, si som capaços d’aïllar-nos del soroll que ens envolta, que estem al límit d’un model de vida que exhaureix recursos i escurça l’aparent eternitat del planeta.

Els mals auguris alerten que no n’hi haurà prou activant no vament la humana capacitat d’adaptació i que davant l’allau d’advertiments solem respon dre de manera incompleta i po ruga. Tot i la dimensió enorme de l’amenaça ens aterra fer el pas per canviar. Volem mantenir la foto fixa d’un present etern.

Davant els grans reptes glo bals, com també d’aquelles pe tites qüestions que ens apel·len de manera individual en el viu

re de cada dia, la resposta més eficient és la improvisació. Cal aprendre a viure en la incerte sa amb passió i entendre que l’adaptació és el recurs més preuat i eficient que tenim com espècie. Un motor inspirador que ens ajuda a comprendre que el canvi no és un accident, sinó una realitat a la qual cal saber-se enfrontar, duent a ter me petits arranjaments, pre nent decisions, potser provisi onals i doloroses, però que ens ajuden a pensar per continuar endavant.

En essència aquest article és una improvisació. És també un elogi d’aquesta capacitat huma na per redreçar el rumb, mal grat les dificultats i transformar la realitat. Tot i que la improvi sació no està massa ben consi derada per les ments d’ordre, explorar-la i posar-la en pràcti ca pot resultar molt útil per ac ceptar el canvi i ser conscients de la fragilitat d’allò que vivim i ens envolta. Improvisar per aprendre que res no està perdut si acceptem que l’eternitat no pot atrapar-se per sempre.

Més contiguts a www.valors.org

Surrealisme o teatre de l’absurd?

AgENdA: XERRADES

La lluita continua! Premià de Mar. Centre Cívic. Dijous 1 a les 18.30 h. Amb Dolors Feliu.

Fronteras, zonas de fricción y capitalismo canibal. Cabrils. Can Ventura. Dijous 1 a les 18 h. Amb Ramón del Castillo i Miguel Doñate.

Quan cridem els nostres noms. Alella. Can Lleonart. Dijous 1 a les 19 h. A càrrec d’Alba Alfageme.

Hackejant els sentits. Teià. CMC La Unió. Divendres 2 a les 7 h. A càrrec d’Ivan Borrego.

Natura, art i benestar emocional. El Masnou. Blanc de Guix. Dissabte 3 a les 12 h. A càrrec d’Aithne Ferrer.

El valor simbòlic del pessebre. Arenys de Mar. C.C.Calisay. Dimarts 13 a les 18 h. A càrrec d’Enric Benavent Vallès.

El Cant de la Sibil·la. Origen i tradició. El Masnou. Sala Joan Comellas. Dimarts 13 a les 19 h. A càrrec de Laura de Castellet.

Joan Fuster. Argentona. Centre Parroquial. Dijous 15 a les 18 h. A càrrec de Francesc Foguet. Mart abans dels marcians. Arenys de Mar. INS Els Tres Turons. Divendres 16 a les 18 h. A càrrec del Dr. Oriol Font.

750 anys del Consolat de Mar. Argentona. Saló de Pedra. Divendres 16 a les 19.30 h. A càrrec de Jordi Domingo.

L’Índia rural i la Fundació Vicente Ferrer. Vilassar de Mar. Sala Maria Roser Carrau. Dimarts 13 a les 18 h. A càrrec de Lancy Dodem.

Maria Callas. Vilassar de Dalt. Museu Arxiu de Vilassar. Dimarts 13 a les 19 h. Amb Enric Mayolas.

u FERRAN PlANEll JUgaNT a EsCrIUrE Escriptor

L’Ajuntament de Barcelona ha donat llum verda a la implantació de la nova mobilitat als eixos verds i places de l’Eixample. A la imatge on ho anuncien, si hom fixa la vista al tros que ocupa el plànol de la zona afectada, queda del tot espaordit davant la quantitat de fletxetes verdes i blaves que indiquen uns canvis de sentit incoherents, per no dir impossibles. Això sí, sembla que en previsió d’evitar al ciutadà que hi quedi atrapat de per vida sense poder-ne sortir, tenen a bé ressaltar en negreta: “Us recomanem planificar els desplaçaments i evitar circular per aquests espais”. Sempre m’ha costat definir el concepte de surrealisme. Ara, gràcies al fet que una imatge val més que mil paraules ho he aconseguit.

Però, potser em quedo curt,

perquè el surrealisme pretén expressar de paraula, per escrit o de qualsevol altra manera, el funcionament real del pensament i, per tant, vista la carència total de la facultat de pensar del consistori, potser aquest despropòsit s’hauria millor de titllar de teatre de l’absurd. Dir que anuncien la “nova mobilitat” és senzillament insultant, perquè, ara, pels carrers del Consell de Cent —des de Vilamarí a Passeig de Sant Joan— i Rocafort, Comte Borrell, i Girona —de Gran Via a la Diagonal— no hi ha qui es mogui en un vehicle motoritzat. Bé, millor dit, no hi ha qui avanci, perquè el que és moure’s en cercles, sí que hom es mou.

És cert que durant el segle (gairebé) que va durar el desplegament del pla Cerdà, els interessos dels propietaris del sòl i l’especulació ja es van encarregar de desvirtuar-lo tot el

que els va convenir. Així i tot, l’Eixample de Barcelona, per la seva modernitat, visió de futur i singularitat vers altres ciutats europees, es va convertir en un espai d’orgull per a qualsevol barceloní. Ai, si Cerdà aixeques el cap i veiés aquest desgavell...

Quan Eugène Ionescu va escriure La cantant calba, va amarar el seu text d’angoixa, d’humor i evidentment de l’absurd. Si disposés de més espai, us transcriuria l’escena del bomber que va trucant a totes les cases cercant feina, o sigui, algun foc per apagar. El que ha fet l’Ajuntament de Barcelona amb la implantació de la nova mobilitat als eixos verds i places de l’Eixample, igual que passa en el text de la referida obra, és quelcom farcit d’angoixa i de l’absurd, tot i que en aquest cas està mancat d’humor, perquè no té cap mena de gràcia. És una broma de mal gust.

La nostra responsabilitat climàtica

u JOAN FÈlIX MARtíNEZ Delegat Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Barcelona al Maresme

La reunió del COP 27 a Sharm el Sheik ha acabat constant que les conseqüències de la crisi climàtica són cada cop més intenses i evidents, però sense que s’hagi fet cap pas en ferm per aturar-la. No s’ha aconseguit reduir l’ús de combustibles fòssils com es preveia, en bona part gràcies a la pressió dels països petroliers. Ja abans de començar, vàrem poder veure com alguns dels països que més emissions de CO2 produeixen o els que són menys curosos, com ara Rússia, la Xina o l’Índia, ni tan sols s’han molestat en venir.

Els participants de la COP 27 s’han trobat amb dificultats molt similars a les que, en un entorn més proper i local, els toca viure als membres de les comunitats de propietaris dels edificis del nostre país, quan es reuneixen per debatre sobre la necessitat de la rehabilitació energètica. Els veïns saben bé que es poden beneficiar d’un important estalvi econòmic, d’una millora del confort i del benestar gràcies a la reducció de la demanda d’energètica que comporta millorar i posar al dia els seus habitatges, posant un granet de sorra en la lluita contra el canvi climàtic, mitigant les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Malgrat això, resulta tremendament dificultós tirar endavant les rehabilitacions.

A Europa el 36% de les emissions de CO2 provenen del consum energètic dels edificis i això significa que els propietaris tenen una responsabilitat important respecte d’aquesta petita parcel·la del món que els pertany, similar a la que tenen els polítics que s’han reunit a Sharm el Sheik. La inacció per manca de voluntat, de mandra per buscar finançament o un arquitecte tècnic que els

assessori i acompanyi en tot el procés rehabilitador, retarda eternament una decisió que tothom sap que cal prendre, per la senzilla raó que el més fàcil és pensar que aquesta inversió pot esperar.

Nacions Unides ja ha anunciat que les emissions de gasos d’efecte hivernacle en l’any 2030 seran superiors a les existents el 2010, el que, en la pràctica, eli-

mina per complet la possibilitat de limitar l’escalfament planetari per sota dels dos graus. Qualsevol acord per limitar la desforestació tropical acaba quedant en paper mullat per molt que sabem que aquests ecosistemes resulten essencials en la lluita contra el canvi climàtic.

Europa és potser el punt de planeta on més s’ha avançat però la guerra d’Ucraïna ha

posat de manifest que el Vell Continent viu una triple crisi; mediambiental, de cost econòmic de l’energia i geopolítica, el que obliga a accelerar els canvis imprescindibles per reduir la demanda energètica. Una responsabilitat que no cau en un despatx allunyat d’alguna administració, sinó damunt els nostres caps i que no és tan complicada d’assumir.

tECNO

u ElI GuIllÉN Màrqueting digital www.eliguillen.es

Ara que s’apropen les llums de Nadal cal llegir Pensar de pressa i a poc a poc, de Daniel Kahneman. Un interessant llibre que examina com i per què prenem les decisions. Segons el premi Nobel, i com molts de vosaltres sospiteu, no som tan racionals com ens agrada creure.

Els continguts del llibre són interessants perquè ajuden a comprendre com els consumidors prenem les decisions. Resumint molt, segons Kahnemann, podem escenificar la nostra manera de prendre decisions dividint el nostre ‘sistema operatiu’ en dos: el sistema 1 és intuïtiu i confiat, requereix menys esforç (si jo us dic 2x2 No heu ni de pensar); el sistema 2 és el reflexiu i més desconfiat (per exemple, si jo us dic 24x47).

Els humans som mandrosos de manera innata i natural. Això vol dir que sempre escollirem primer les opcions que siguin aparentment certes i que només hagin de passar pel filtre del Sistema 1.

Suposem que has d’escriure un missatge que vols que

La seducció de la publicitat: Fum, Fum, Fum

ara que s’apropen les llums de Nadal cal llegir Pensar de pressa i a poc a poc de Daniel Kahneman.

cosa que els recordi a l’esforç, inclosa una font amb un nom complicat.

els destinataris creguin. Per descomptat, el missatge serà veritable, però això no és necessàriament suficient perquè la gent cregui que és cert... El principi general és que qualsevol cosa que pugui fer per reduir la tensió cognitiva (l’esforç extra necessari per a entendre alguna cosa) serà d’ajuda, i per això primer ha de maximitzar la llegibilitat.

Més consells: si el teu missatge ha d’estar imprès, utilitza paper d’alta qualitat per a maximitzar el contrast entre els caràcters i el seu fons. Si fas servir el color, és més probable que et creguin si el seu text està imprès en blau o vermell

brillant que en tons mitjans de verd, groc o blau pàl·lid.

Si vols que et considerin creïble i intel·ligent, no usis un llenguatge complex quan n’hi ha prou amb un llenguatge més senzill. Redactar idees familiars en un llenguatge pretensiós es pren com un signe de baixa credibilitat. A més de fer que el missatge sigui senzill, intenta que sigui memorable. Si pots, posa les teves idees rimades; serà més probable que es prenguin com a veritat.

Finalment, si cites una font, tria una amb un nom fàcil de pronunciar. Recorda que els destinataris del teu missatge volen allunyar-se de qualsevol

Tot això és un molt bon consell, però no cal deixar-se portar. El paper d’alta qualitat, els colors brillants i la rima o el llenguatge senzill no serviran si el teu missatge manca de sentit, o si contradiu fets que el públic sap que són veritables... Com se sap que una afirmació és veritable? Si està fortament vinculada a la lògica o prové d’una font de confiança el públic sentirà una sensació reconfortant. Fem-ho amb les nostres marques!

Si s’accepta l’argument, això suggeriria que els anuncis audaços i senzills, de marques conegudes, executats en color, tenen més probabilitats de ser creguts. Sobretot si el seu missatge rima.

Ara que per fi arriben el fred i els torrons, només cal relaxar-se al sofà i veure una estona els anuncis de la televisió per comprovar que les marques fan servir aquestes estratègies: familiaritat, rimes, tonalitats suaus, personalitats conegudes, llenguatge directe i la pau, l’amor i el bon humor del Nadal.

Podem ser autèntics a les xarxes socials?

Tots sabem que a les xarxes, qualsevol publicació pot fer-se inesperadament viral, convertir-se en meme o provocar algun conflicte que desemboqui en una polèmica o en l’anomenada cancel·lació. És per això que els usuaris de les xarxes han anat adaptant allò que comparteixen amb de la resta d’internautes.

Els anomenats influencers, fins i tot han convertit en un estil de vida i modus vivendi aquesta activitat, encara que això els suposi dependre 24 hores de les xarxes. Però aquest fenomen ha fet sorgir dubtes i crítiques sobre la veracitat d’allò que veiem publicat a internet. Fotografies retocades i amb filtres i posats calculats per mostrar un estil

de vida determinat estan creant una realitat a les xarxes que no sempre es correspon amb la realitat real.

Com a resposta a tot això, la companyia francesa BeReal ha llançat una nova xarxa social que intenta promoure que els usuaris siguin més autèntics. D’aquí el nom de la nova xarxa, Be Real (Sigues Real). Segons es pot llegir a la descripció de l’aplicació, BeReal encoratja les persones a “mostrar els seus amics qui és realment, per una vegada”, eliminant filtres i oportunitats per escenificar, pensar massa o editar fotos.

El mecanisme és el següent: l’aplicació envia un avís un

cop al dia, i en aquell moment, l’usuari disposa únicament de dos minuts per fer-se una foto allà on sigui i publicar-la. L’app no permet manipular, editar ni filtrar les imatges de cap manera i en el moment de fer la foto es disparen tant la càmera interna com l’externa. Se suposa que així no podem enganyar sobre allò que estem fent i el lloc on som. La gràcia de la proposta és que l’usuari no sap mai a quina hora arribarà l’alerta, amb la qual cosa, l’avís et pot enganxar esmorzant o fent qualsevol altra activitat més o menys privada.

BeReal s’ha convertit en un autèntic fenomen entre els jo-

ves, especialment de la Generació Z, que són els usuaris que més pateixen la pressió “mediàtica” de les xarxes socials. Els experts han assenyalat que aquesta app té potencial per ajudar els adolescents a lluitar contra problemes d’autoestima i ansietat, perquè promou l’autenticitat. A més, també limita el temps que hi dediques, ja que només es promou una publicació al dia. També hi ha qui adverteix dels riscos de crear una dependència, pel fet de no saber quan arribarà l’avís de publicació, així com ansietat, pel fet d’haver de publicar en qualsevol circumstància. Què passa si l’avís ens arriba, per exemple, quan estem en un funeral o conduint un cotxe?

Més contiguts a www.valors.org

la companyia francesa Bereal ha llançat una nova xarxa social que intenta promoure que els usuaris siguin més autèntics.

ENtItAtS

u REDACCIÓ

La Nit de l’Emprenedoria cele brada el passat 24 de novem bre al TecnoCampus va reunir unes 300 persones per assistir al lliurament dels premis Crea tic i, com a novetat, a la primera edició dels premis Antena Tren Lab. Durant la vetllada es van reconèixer un total de set pro jectes: tres corresponents als premis Creatic i quatre als Ante na TrenLab, que permetran als seus promotors gaudir d’ajuts econòmics i programes d’acce leració empresarial per dur al mercat les seves solucions.

Pel que fa al premia Creatic, el premi a la millor iniciativa empresarial en l’àmbit de la tecnologia i la innovació va ser

Els premis Creatic i Antena TrenLab reconeixen 7 iniciatives

de vida de les persones amb diabetis. I el premi a la millor iniciativa liderada per dones va recaure a Sweanty , una start up que ofereix una solució per prevenir la deshidratació dels esportistes mitjançant l’anàlisi de la suor.

per Coresys Health, que tre balla en el desenvolupament i fabricació de monitors per a la detecció de la sèpsia en pa cients hospitalitzats. El premi

al millor projecte amb impac te social va ser per Hoop Di abetes, un projecte enfocat al disseny de dispositius mèdics per a la millora de la qualitat

En la primera edició dels Premis Antena TrenLab es van premiar a quatre empreses que participaran en un programa d’acceleració de sis mesos que inclou la possibilitat de testejar la solució al territori de Mata ró i el Maresme. Les empreses són CACTUS, Wipass, Drukatt i Hypervisoul.

El projecte i els premis Ante na TrenLab són una iniciativa de Renfe, l’Ajuntament de Ma taró i el TecnoCampus.

Més de 500 alumnes inscrits en el concurs AMIC-Directes

u REDACCIÓ

La primera edició del concurs AMIC-Directes ha superat els 500 participants procedents de 30 centres educatius. Les ins cripcions per participar en el concurs de creació audiovisual es van activar el passat 15 de

setembre.

AMIC-Directes, creadors de continguts en català és un con curs de creació de ‘streamings’ per a joves que busca impul sar la creació de contingut au diovisual en català a la xarxa.

Les inscripcions estan obertes per estudiants de segon cicle

d’ESO, Batxillerat i CFGM de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià. L’alumnat que vulgui participar es pot re gistrar a través del web www. amicdirectes.cat i publicar el seu vídeo en directe.

El concurs compta amb l’im puls de creadors de contingut

de parla catalana, entre alguns dels quals es troben Laia Gu folove, Norman López, Gal·la Martí i Elia Periwinkle, que do nen suport de ben a prop als alumnes, mitjançant un siste ma de mentoratge que permet la comunicació àgil i ràpida entre ells.

Els, guardons, lliurats durant la Nit de l’Em prenedoria, dotaran els guanyadors de recur sos per impulsar l’arribada a mercat dels seus projectes empresarials

Neix La Sarja, un projecte d’espai terapèutic per pal•liar l’aïllament professional

u COOP MARESME

Què és la Sarja i com neix?

La Sarja neix de la nostra pro fessionalització: totes cinc tre ballàvem en l’àmbit de la salut mental i estem especialitzades en teràpia familiar sistèmica i constructivista des d’una ma teixa orientació teòrica. I un dels motors va ser l’aïllament que patim a la professió.

Per què aquest aïllament?

Per manca de recursos sobre tot. Cada vegada més s’estan eliminant els espais comuns i de supervisió. Cada profes sional té el seu cas i atén com xurros. La finalitat és la quan titat, però sense aturar-se en la qualitat del servei. Per tant, així neix La Sarja, com un espai comú de creació terapèutic. La

Entrevista a les membres de la sarja, laura vendrell, ana Florència garcia, Marta salvany, laia anguera, a excepció del també membre Jordi grané, qui actualment no ofereix acompa nyament terapèutic dins la cooperativa.

rar-nos amb el nostre col·legi professional i d’allà no s’obri en portes a diferents tipologies d’empreses, l’opció cooperati vista no hi era. Aleshores vam contactar amb Coop Maresme per poder tenir totes les opci ons i decidir quina volíem i vam veure que la naturalesa coope rativista era la que millor con gregava amb els nostres valors.

persona que ve a consulta sap que aquell cas serà dut a su pervisió per les membres de la cooperativa, i és important que ho sàpiguen perquè així veuen que hi ha una atenció més rica. Inclús pot haver-hi moments, en teràpies de família o pare lles, que tenen una complexi tat més elevada, que aparegui una terapeuta més a la sessió.

Depèn de la situació, però la nostra aposta és per fer teràpies curtes, que no s’allarguin infi nit en el temps. Volem treballar amb l’autonomia de la persona, el que aquesta necessita, per tal d’oferir una teràpia focalitzada.

Per què vau decidir per la fór mula cooperativa?

Vam començar a assesso

Quin és el vostre nucli de tre ball de camp?

Des del principi vam tenir clar que a Barcelona no hi volí em ser perquè hi ha molta ofer ta, molta més que a la resta del territori, i per a nosaltres era ric fer-la aquí al Maresme, per tal que fos una teràpia ecològica i de km0, i que la gent de la co marca que la necessiti tingui opcions per la zona.

Com deixar de procrastinar en 5 simples passos

u ANNA PlANA MuNDÓ Psicòloga, sexòloga i Terapeuta de Parella. www.annaplanamundo.com

Com podem ser més productius i passar dels pensaments a l’acció, sense continuar arrossegant la xacra de la procrastinació? Us donem 5 simples consells:

1. Marca’t objectius concrets i realistes. El primer pas per ser productius és saber què volem aconseguir i com. Per això, cal que ens marquem objectius a curt termini, ben definits i realistes. Diem realistes, perquè el fet que no ho siguin poden crear sentiments de desesperança i frustració, de manera que seria contraproduent per als nostres propòsits. Per exemple, pensar que “tinc mil coses per fer” és un pensament ambigu que no ens permet passar a l’acció. Tot i això, si pensem el següent: “Avui, primer portaré el nen a l’escola, després em dedicaré i acabaré el projecte x, després aniré a ioga i, finalment a comprar els ingredients per sopar”, ens estem marcant metes concretes que seran molt fàcilment realitzades.

En aquests temps que corren, tots portem vides extremadament ocupades, potser massa. En molts casos ens envaeixen els pensaments de la interminable llista de coses que hem de fer, fet que ens provoca estrès i ansietat.

2. Concentració. És fonamental eliminar les distraccions quan s’està fent una tasca, ja que altrament interrompem contínuament el nostre sistema cognitiu i no arribem a l’estat de flux (Csikszentmihalyi, 1975). La teoria de flow afirma que ens sentim realment feliços quan ens inserim plenament en l’activitat que estem

fent, de manera que fins i tot perdem la noció del temps.

3. Gaudeix tot el que fas i pensa sempre en l’aspecte positiu d’aquesta activitat.

Les filosofies mil·lenàries orientals ja advertien que el secret de la felicitat era concentrar-se i gaudir de tot allò que fem, fins i tot les activitats més trivials.

inCrEmEnt DE LES inFECCionS rESPiratòriES En inFantS

S’està produint un increment constant i progressiu de les infeccions respiratòries en la població infantil. Això està provocant un augment molt considerable del volum de visites a urgències i d’ingressos pediàtrics a la majoria dels centres hospitalaris.

El nombre de visites al Servei d’Urgències Pediàtriques de l’Hospital de Mataró ha estat molt superior a la mitjana: s’han visitat uns 95 infants al dia, quan la mitjana seria de 60. Aquesta afluència provoca, lògicament, esperes més

llargues de l’habitual.

El principal virus causant d’aquestes infeccions és el VRS (Virus Respiratori Sincitial), que provoca un procés respiratori anomenat bronquiolitis aguda, per la inflamació de les vies respiratòries més petites. Afecta, principalment, a infants menors de 2 anys, però esdevé més greu en els menors de 6 mesos. Sol iniciar-se amb símptomes semblants a un refredat (mocs, febre, tos, esternuts) però evoluciona progressivament a una dificultat respiratòria.

4. Passa del pensament a l’acció. Aquest és un pas fonamental cap a la productivitat, ja que sense actuar, les coses no es fan, simplement no avancen. Fa falta un entrenament mental rigorós per ser més actius. De vegades, ens deixem portar per la mandra i els plaers del moment, però aquesta actitud a la llarga porta a la passivitat i, per tant, a sentiments negatius.

5. Cuida’t, menja sa i dorm 8 hores al dia. Pot sonar a tòpic, però està científicament provat. Perquè el nostre sistema cognitiu funcioni com cal és imprescindible descansar. Molts de nosaltres no li donem la importància que es mereix al descans i, el fet de no dormir, afecta de manera molt negativa la nostra salut en tots els sentits. Des de problemes cardiovasculars a llarg termini, a problemes de memòria i atenció a curt termini, a més a més de canvis d’humor i sentiments de desesperança.

De manera que, amb simples canvis en els nostres hàbits ens podem sentir molt més realitzats i feliços, que és el que importa a la vida.

Contra el dolor: endorfina’t, Joana!

u JOSÉ M. GuIllÉN llADÓ

Psicòleg i terapeuta ment-cos www.josemariaguillen.com

—A partir d’ara, podràs disposar de metge personal i servei integral de farmàcia, incloent-hi remeis sense cap cost de forma immediata, les 24 hores del dia, tots els dies de l’any. Sense quotes ni pagaments. Tot gratis.— De sobte, la Joana, que és infermera i està de baixa, es desperta. S’esvaeix el somni. Pren l’ansiolític i l’antidepressiu, potser el calmant amb el protector estomacal, i es pregunta com li anirà el dia. El sentiment d’impotència i frustració, fins i tot de culpa, és brutal. Ja hi està acostumada, però. No obstant, encara li queden forces per rebel·lar-se i lluitar per intentar canviar aquesta realitat. Però li costa. És molt dur.

Després de dinar, estirada

en el sofà, torna a adormir-se. I retorna el somni. Aquesta vegada, se li apareixen, amb forma de flaixos, records de quan estudiava... —Tenim una mena de metge interior, que dirigeix i coordina els mecanismes homeostàtics, defensius, regeneradors, del nostre organisme...

Disposem d’una farmàcia interior, dotada amb poderoses substàncies, hormones, neurotransmissors, enzims, cèl·lules immunitàries...— Al desper-

tar-se, ho recorda tot. Ha estat un somni lúcid. S’aixeca, va a la prestatgeria i agafa l’antic llibre de fisiologia. Busca hormones i neurotransmissors que produeix el propi organisme. —El cortisol, coneguda com l’hormona de l’estrès, si es produeix en excés, incrementa la pressió arterial, el nivell de sucre en sang, la resposta inflamatòria, la inestabilitat emocional, l’angoixa...— / —Les endorfines tenen efectes analgèsics i sedants, donen sen-

sació de benestar si es segreguen en altes quantitats...— / —A la serotonina, endorfina, dopamina i oxitocina, se les anomena les “hormones de la felicitat”, tot i que son fonamentalment neurotransmissors, neurohormones...—

La Joana s’emociona. Recorda el que li va dir una pacient que va conèixer, la Laura. No s’ho va creure llavors, però ara sap que és veritat. —Des de què genero més endorfines fent activitat física, relaxació, meditació, més positivisme, diàleg, agraïment, carícies, riure, i també menjant, amb moderació, aliments que la generen, el dolor m’ha disminuït moltíssim. Abans estava cansada sense fer res, ara em canso perquè faig moltes coses. Em trobo millor, estic més tranquil·la i contenta. Endorfina’t, Joana!— I decideix fer-ho.

gAStrO

u REDACCIÓ

La 9a edició de la Ruta Gas tronòmica de Cabrils torna a acostar la seva proposta culi nària, que ja comença a ser tota una tradició. La ruta, promogu da per l’Associació d’Hostalers de Cabrils, amb el suport de l’Ajuntament, es va presentar el passat 11 de novembre al res taurant Ca L’Estrany.

Aquesta iniciativa culinària s’enfoca a promocionar els es tabliments i la gastronòmica de Cabrils, amb una llarga tradició hostalera i tot un referent a Ca talunya per la seva gastrono mia de qualitat, avalada amb el segell de #VilaGastronòmica.

La durada de la ruta, en la seva novena edició, és del 12 de novembre fins al 10 de maig del 2023. Durant aquest perío de, els restaurants participants serviran la seva proposta gas tronòmica amb la pasta com protagonista. Plats plens de creativitat, varietat i qualitat amb el segell personal de cada establiment. A més aquests plats tenen un compromís amb l’Associació Familiar de Nens del Maresme amb càncer Ma riona. 1 € de cada plat de pasta

La Ruta Gastronòmica de Cabrils té la pasta com a protagonista

Ja és tot un clàssic amb 9 edicions, la ruta gastronòmica de Cabrils, que mostra tota la qualitat dels restaurants del municipi. aquest cop, del 12 de novembre fins al 10 de maig, els establiments participants serviran les seves propostes amb el lema “De Bona Pasta”.

anirà destinat a ells.

Els restaurants participants en la ruta d’enguany són els se güents: Ca L’Estrany, Can Rin, La Concòrdia, L’Hostal de la Plaça, Il Forno di Papá, L’Hort Cabrils, Nou Gras i Sal i Pebre.

LES ProPoStES gaStronòmiquES

La 9a Ruta Gastronòmica de Cabrils arrenca amb una variada selec ció de delicioses i exquisides propostes culinàries i de gran qualitat amb la pasta com ingredient principal de la ruta.

Ca L’Estrany: Rigatoni italià amb crema de mascarpone, marisc, gules a l’allet i aroma d’alfàbrega.

Can Rin: Raviolis de galta de vedella amb la seva salsa, poma i parmesà.

L’Hostal de la Plaça: Canelons de verdures.

Il Forno di Papá: Tallarines amb gambes, carabassó i botarga.

La Concòrdia: Ravioli cruixent farcit de gambes i pera amb salsa de miso i teriyaki.

L’Hort Cabrils: Ravioli de ceps i gamba amb el suc del seu cap. Nou Gras: Caneló de rostit amb beixamel de bolets tofonada i suc de rostit.

Sal i Pebre: Pasta fresca farcida de formatges amb pesto.

Al tret de sortida de la pre sentació van ser-hi tots els establiments participants en la ruta, en un acte presidit per l’alcaldessa de Cabrils, Maite Viñals i la participació de Roser Moré, presidenta de la Fagem. També es va comptar amb Sergio González, president de l’Associació d’Hostalers de Cabrils i Mariona López, com a representant de l’Associació Mariona. Sergio González va destacar: “És el novè any que organitzem la Ruta Gastro nòmica de Cabrils i seguim apostant per potenciar la nostra oferta gastronòmica de llarga tradició i tot un re ferent a Catalunya per la seva gastronomia de qualitat.”

I d’altra banda, com és també ja una tradició, es van convidar persones del món de la comu nicació i la gastronomia, que van poder participar en la cui na en viu de plats al voltant de la pasta i alhora, assaborir-los.

29 anys de Torró Creació a Casa Graupera de Mataró

u REDACCIÓ

A Casa Graupera, des de fa 127 anys, elabora postres tradicio nals, xocolates, galetes, neules i torrons... i moltes altres delí cies que trobareu exposades a la nostra botiga de Mataró del carrer Sant Simó o a la botiga online www.graupera.com.

L’any 1993, ara fa 29 anys, van començar a dissenyar un tor ró diferent cada Nadal, una aposta divertida, entusi asta i una manera de compartir il·lusions. El Torró Creació s’ha convertit en un repte motivador per sorpren de cada any amb sabors dife rents inspirats en

temàtiques variades.

Origen Ocumare. Aquest any el Torró Creació està dedicat als més aficionats de la xoco lata negra intensa. Ideat amb una de les xocolates més valo rades del món, l’Origen Ocu mare, de la costa d’or de Vene çuela.

Un Torró aromàtic i especiat amb un toc cruixent de nous paca nes caramel litzades, re cobert amb una fina capa de xocolata ne gra i decorat amb una pacana pinta da amb or, símbol del seu lloc d’origen que li dona un toc exòtic.

EL TAST aLta aLELLa LaiEtÀ gran rESErVa

Cava cosmopolita fruit de l’experi ència de molts anys de treball per part de la Família Pujol-Busquets amb l’objectiu de produir vins d’alta qualitat, amb personali tat pròpia i lligats al territori. És ecològic i s’elabora amb un cupatge molt internacional que el dota d’una estructura, aroma i sabor molt més marcats. Vi fresc i molt gastronòmic, ideal per acompanyar des de l’aperitiu fins als torrons, sent un gran aliat pels menús nadalencs. Es presenta en una ampolla personalitzada única, lligada a la història del territori d’Alella i que accentua el seu ca ràcter diferencial. Llueix el segell de qualitat Elaborador Integral (100% elaborat a la propietat) atorgat només a 14 dels 370 cellers de cava.

Vista: color groc pàl·lid amb reflexos daurats. Nas: Aromes de fruita blanca amb un rerefons de flors, fruites vermelles i amet lles. Boca: Untuós, sec i afruitat. Bombolla fina amb un pas elegant per boca; cava ben estructurat sense perdre frescor amb un postgust persistent i molt gustós.

Els turistes puntuen amb més d’un 9 l’enogastronomia i el turisme actiu del Maresme

u CONSORCI DE PROMOCIÓ tuRíStICA COStA DEl MARESME

L’enogastronomia i el turisme actiu són els recursos que mi llor puntuen els turistes que passen les seves vacances al Maresme. Concretament, els valoren amb més d’un 9, se gons l’informe ‘Monitor de re putació turística online 2022’ elaborat pel LABturisme de la Diputació de Barcelona amb la col·laboració de Vivential Value. Els viatgers puntuen amb un 9,47 l’enogastrono mia, demostrant que tant el vi com els productes alimentaris de la comarca són d’una excel lent qualitat, i amb un 9,12 el turisme actiu. La natura i la cultura es queden també molt

a prop del 9.

La valoració a internet dels recursos del Maresme s’ha si tuat en un 8,07 sobre 10, per sobre de la nota de 2020 i la més alta de tota la sèrie 20172021. Any rere any, els turistes valoren amb un notable la co marca, prenent com a referèn

cia l’indicador iRON (Índex de Reputació Online) i el volum d’opinions emeses pels viat gers als diferents portals turís tics en relació als allotjaments, els restaurants i els diferents atractius.

Pel que fa als allotjaments, re ben una nota global de 7,87 so

El restaurant Tresmacarrons del Masnou revalida la seva estrella

El restaurant del Masnou Tres macarrons mantindrà la seva estrella Michelin el proper 2023 i tres restaurants més apareixen a la prestigiosa Guia Michelin 2023 pel seu valor gastronòmic.

El restaurant Tresmacarrons va ser inaugurat l’any 2009 per Miquel Aldana, un enamorat

Michelin

del mar i l’horta. Un restaurant estretament vinculat al Mares me, amb una cuina catalana contemporània molt adaptada a l’estacionalitat i al producte de la comarca.

Els tres restaurants mares mencs amb recomanació són el Dos cuiners i el Sangiovese de Mataró i Ca l’Estrany de Cabrils.

bre l’anàlisi de més de 171.500 opinions. Entre els ítems més ben valorats dels allotjaments estan el personal amb un 8,79; la ubicació amb un 8,59; la ne teja amb un 8,45; i el confort amb un 8,24.

Els restaurants han obtingut un iRON de 8,12, amb un total de més de 100.000 opinions, superant el nombre de comen taris de l’any anterior.

En total, els turistes han emès més de 340.000 opinions a internet relacionades amb els diferents aspectes de la comar ca, un 10,42% més que l’any passat. Els municipis dels quals consten més opinions són Ca lella, Malgrat de Mar, Santa Su sanna, Mataró i Pineda de Mar, precisament els més turístics.

4 caves d’Alta Alella al podi de la Guia Peñín

Alta Alella ha situat quatre dels seus caves al podi de la presti giosa Guia Peñín, és a dir, que han obtingut puntuacions per sobre de 95 punts. Concre tament, els Alta Alella 10 de 2010 i 2012 han estat valorats amb 96 punts. El Mirgin Exeo 2016 i el Mirgin Exeo Evolució+ 2005 han estat valorats amb 95 punts.

L’Hotel Arrey Alella presenta una proposta gastronòmica de qualitat per Nadal

u REDACCIÓ

Hotels CMC, cadena hotelera de l’Hotel Arrey, va presentar la seva àmplia proposta gas tronòmica per a aquest Nadal. Ubicat a Alella, l’establiment destaca per la denominació d’origen i perquè a més a més, l’edifici principal -Can Bal cells- forma part de la història d’Alella, una casa de mitjans del segle XIX coneguda al po ble com “La casa xina”, on du rant anys van tenir la seu les Caves Signat.

Amb aquesta empremta històrica, Can Balcells ofereix diferents menús d’una gran qualitat i amb productes de proximitat en un espai singular i especial, situat en un entorn natural privilegiat.

L’Hotel Boutique, de quatre estrelles, disposa de cinc menús: Nadal, Sant Esteve, Cap d’any, Any Nou i Reis. Plats exquisits que van des de la popular sopa d’escudella amb galets farcits de pilota, a l’amanida de cecina de Lleó, el suquet de rap amb gambeta vermella, passant pel caneló tradicional amb beixa mel trufada, el pop a la gallega,

el pernil ibèric o les zamburiñas a la brasa.Per acabar, la propos ta de postres deixarà amb molt bon sabor de boca a qui ho de sitgi, una torrija caramel·litzada amb gelat de canyella, un pastís de formatge amb melmelada de fruits vermells o torrons i neules de postres.

El menú més especial és el de Cap d’Any, tant per a petits

com per a grans, on destaquen delícies com l’ostra en escabetx japonès, algues i brots salins, l’allblanc de coco i coriandre, anguila fumada i ous de trui ta, el consomé de tonyina fu mat, escopinyes, bolets xiitake i hortalisses d’hivern, el ravioli de vedella blanca amb crema de ceps, meunière de pinyons i crumble de parmesà o el peix de llotja rostit.

A més a més, l’Hotel propo sa un pack irresistible per Cap d’any, el ‘Paquet Cap D’any’, que inclou l’allotjament en ha bitació doble, una ampolla de cava, el sopar de gala de Cap d’Any, el cotilló i per començar bé el 2023, un esmorzar buffet mediterrani. Un bon regal per acabar bé l’any i començar-lo millor.

SOrtIdES

u AMIC

El Shinrin-Yoku és una paraula japonesa que es tradueix lite ralment com “absorbir l’atmos fera del Bosc” i que s’ha utilitzat per a donar nom a una teràpia sorgida en els anys 1980 al país nipó que consisteix a descon nectar del món urbà i endins ar-se en el bosc amb l’objectiu de millorar la salut tant física com mental. La seva finalitat no és fer exercici físic, per la qual cosa no és necessari córrer ni tan sols fer senderisme. Es tracta de caminar lentament, fusionar-se amb la naturalesa, parar atenció als sons que ens emet la terra: l’aigua dels rie rols, el vent, el moviment de

El Shinrin-Yoku o Bany de Bosc, la cura contra l’ansietat

El shinrin-Yoku és una paraula japonesa que es tradueix literalment com “absorbir l’atmosfera del Bosc”.

• Disminueix l’estrès i l’ansi etat.

• Millora l’insomni.

• Augmenta la capacitat de concentració.

• Redueix el ritme cardíac i el cortisol (causant de molts mal decaps i musculars).

• Incrementa l’activitat dels intestins.

• Augmenta el nivell de les cèl·lules NK (Natural Killers), és a dir, aquelles que serveixen per a combatre les malalties.

les fulles...es tracta d’escoltar atents, de tocar textures, de respirar aire fresc, d’observar el paisatge alhora que es medita i que es connecta amb el món i

amb un mateix.

Són molts els beneficis que ens aporta aquesta tècnica si es realitza de manera constant:

• Ens aporta felicitat.

De fet, segons un estudi de la Chiba University, es va demos trar que els banys forestals ha vien reduit un 12% el cortisol, un 1,5% la tensió arterial i fins un 15% el risc d’infart entre les persones participants.

Èxit en l’estrena de la ruta modernista gamificada d’Argentona

u REDACCIÓ

El primer diumenge de no vembre es va estrenar es va inaugurar la ruta modernista gamificada L’aventura de l’Ona a Argentona amb un grup de families que van acompanyar l’actriu Núria Clemares in terpretant la protagonista de

d’aquesta història, l’Ona d’Ar gentona.

La ruta va agradar molt a grans i petits i a partir d’ara tots aquells que vulguin gaudir de l’experiència només cal que ac cedeixin

El servei de Promoció Eco nòmica i Turisme de l’Ajunta ment d’Argentona ha impulsat

aquest nou producte per pro mocionar el municipi a través de la ruta gamificada, una pro posta que se serveix de les no ves tecnologies i el joc per ofe rir un producte per a què tota la família descobreixi el patrimo ni modernista del municipi.

Només caldrà comptar amb un telèfon mòbil. Mitjançant

diverses pistes i enigmes, la història de l’Ona i la missió que ha de complir portarà els participants a conèixer indrets i edificis molt destacats d’Ar gentona. El projecte ha estat impulsat en col·laboració amb Adventuriq, empresa especia litzada en plataformes tecnolò giques de gamificació.

Rècord de recaptació de la Caminada per l’Alzheimer 2022

u REDACCIÓ

L’Associació Mataró Camina ha aconseguit recaptar la xifra rècord de 28.241 € amb la Ca minada per l’Alzheimer. Una cita anual que va tenir lloc a finals de setembre d’enguany i la qual suposava la 15a edició.

El passat 18 de novembre l’Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer va rebre el xec solidari per part de Ma taró Camina amb els diners recaptats de la Caminada per l’Alzheimer. Amb motiu del lliurament es va celebrar un acte que va reunir gairebé un centenar de persones, inclo ses autoritats polítiques. Du rant el seu transcurs també van entregar un obsequi als patrocinadors i als mitjans de comunicació que han col

laborat amb l’entitat.

Durant l’esdeveniment soli dari, la presidenta de l’AFAM, Maria Àngels Fradera, va agra ir el compromís de l’entitat i va assegurar que any rere any l’Associació Mataró Camina manté “la mateixa il·lusió i entusiasme per continuar organitzant la caminada”, un aspecte que, segons assegura, valoren especialment.

AgENdA: SORtIDES I VISItES

Passejades marxa nòrdica: Santpedor. Teià. Rotonda Inici riera. Dijous 1 a les 8.15 h.

Vil·la romana de Torre Llauder. Mataró. Vil·la romana de Torre Llauder. Dissabtes 3, 10, 17 i de desembre a les 12 h. Visita guiada.

Itinerari: Els camins antics d’Alella a Tiana. Alella. Oficina de Turisme. Diumenge 4 a les 10.30 h.

El Modernisme a Mataró. Mata ró. Ajuntament. Dissabte 10 a les 11 h. Ruta urbana pels edificis més signifi catius del Modernisme mataroní.

La Casa Coll i Regàs com a mostra d’una època. Mataró. Casa Coll i Regàs. Dissabtes 10 i 17 a les 17 h. Diumenge 18 a les 12 h.

Fageda del Montseny. Sant Vi cenç de Montalt. PK. CAP. Diumenge 11 a les 8 h. www.montaltrek.org

Caminada solidària per la Marató de TV3. Argentona. Plaça Nova. Diumenge 11 a les 9 h.

Visites guiades a la Casa Museu Carme Rovira. Vilassar de Mar. Casa museu Carme Rovira. Diumenge 11 a les 10.30 i 12 h.

Visita guiada a la Mina d’Ai gua. El Masnou. Mina d’aigua. Diumenge 11 a les 11 h.

Circuit urbà. Premià de Mar. C. Francesc Mas Abril. Dilluns 12 a les 9 h. Recorreguts guiats per ronda de Premià de Mar.

Matinal. Sant Vicenç de Montalt. Centre cívic El Gorg. Dimecres 14 a les 9 h: Vil·la romana de Can Terrers (La Garriga). Coordinador i inscripci ons: Josep Grau (T. 666 77 12 81)

Visita al celler Quim Batlle. Teià. Dissabte 17 a les 11 h.Passejarem per La Sentiu, la finca del celler de Bodegues Batlle.

El modernista desconegut: l’arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó. El Masnou. Escola Ocata. Diumenge 18 a les 11 h.

Gorg de Malatosca i Ermita de Sant Antoni. Sant Vicenç de Montalt. PK. CAP. Diumenge 18 a les 7 h. Un dels secrets mes ben guardats de St. Joan de les Abadeses. www. montaltrek.org.

Retaule barroc de Pau Costa. Arenys de Mar. Església de Sta Ma ria. Dissabte 31 a les 11 h. Visita guiada.