Maria Sanplà presenta la novel·la ‘Déjà lu, Helena’

u LAuRA BoSCH

Maria, per començar, ens ha cridat molt l’atenció el títol. Voldríem que ens expliquessis per quin motiu el vas triar?

Si t’he de dir la veritat, aquest títol em va aparèixer mentre escrivia una frase en francès que es troba cap a la meitat del llibre, en un dels moments més importants de l’obra. Déjà lu, és tot allò ja llegit. I hi ha un moment en què un dels protagonistes parla d’un somni on tot allò que viu li sembla haver-ho llegit en un llibre.

I l’embrió? D’on neix aquesta obra?

Neix d’una frase que va aparèixer un dia caminant pel carrer i que se m’anava repetint dia i nit. De seguida vaig veure que cridava a obra. Com que imagino que m’ho preguntaràs et diré que la frase és: “Jo potser aprendré a estimar-te a tu”. I no puc dir res més.

Ja sabem, perquè ens coneixem una mica, que li fas mol- tes reescriptures a l’obra, en aquesta també?

Després de la bona acollida d’El silenci de les cases l’escriptora Maria Sanplà torna a la primera línia del món editorial amb la seva nova novel•la, llargament esperada pels seus lectors i lectores, que ha titulat Déjà lu, Helena, editada per La Banya Edicions. Conversem amb l’autora sobre el procés de creació d’aquesta nova obra que, de moment, ja s’ha presentat a Mataró, Argentona, Cabrils, Vilassar de Dalt i Barcelona.

Sí, en aquesta i a totes les que escrigui. La reescriptura és la part meravellosament important, fa sorgir el diamant, si hi és. Escric amb frase curta i envoltada de silenci, creo imatges i defujo descripcions. Això vol dir que la frase ha de tenir l’elasticitat perfecta i la paraula ha de ser aquella necessària i cap més. Això porta feina i només es pot aconseguir en successives reescriptures i a vegades ni així s’aconsegueix.

En aquesta obra, tornem a veure la força de les dones, de la feminitat. Són antiheroïnes les teves protagonistes?

Si et contesto de pressa, et diré que sí, són dones valentes i fràgils i amb circumstàncies difícils. Vist així d’heroïna, de totes les dones de l’obra n’hi ha una, la Violeta. Si la resposta pogués ser més reflexionada, et diria que totes són heroïnes de les fragilitats.

Què ens pots dir per animar la gent a llegir el teu llibre? Els diria que segurament trobaran moments on identificar-se. És una obra curta on hi caben moltes experiències diferents, algunes carregades de tendresa, d’altres de por i impotència, d’altres de saviesa. Com deia Kundera la novel·la intenta una mínima comprensió del món.

Llegeix la conversa completa a www.tribunamaresme.com