Posant llum a la por

u JoSÉ M. GuILLÉN LLADÓ

Psicòleg i terapeuta ment-cos www.josemariaguillen.com

Encara que pugui no semblar-ho, la por és una emoció bàsica necessària per sobreviure, pròpia dels éssers humans i de molts animals. La reacció que provoca, forma part d’un mecanisme d’alerta que ens prepara per parar, fugir o atacar davant una amenaça. També serveix per no exposar-nos inconscientment a perills. S’activa automàticament davant d’una amenaça, ja sigui real, imaginària, gran, petita, present o futura.

Hi ha qui, voluntàriament, busca la por per sentir l’adrenalina, ja sigui veient una pellícula de terror o practicant un esport de risc. El problema esdevé quan s’experimenta por involuntàriament, de manera excessiva, ja sigui en freqüència, intensitat o duració, en situacions que no suposen un perill real. La por deixa de ser adaptativa i pren el control mental, amb efectes incapacitants.

Aquesta emoció bàsica, s’experimenta de forma innata des de petits. Amb el transcurs del temps, les experiències negatives, l’educació i la socialització, fan que sorgeixin emocions secundàries més sofisticades, derivades de les bàsiques. Segons el psicòleg Robert Plutchik, algunes d’elles son l’alarma (por + sorpresa), desesperació (por + tristesa), submissió (confiança + por), vergonya (por + fàstic), ansietat (por + anticipació)... Aquesta última,

un aparell teCnolÒGiC per DiaGnostiCar malalties oCulars a l’Hospital De matarÓ

El Servei d’Oftalmologia de l’Hospital de Mataró compta amb un equipament d’última generació d’angiografies i retinografies que permet obtenir imatges d’alta qualitat de la retina quasi completa, inclosa la perifèria, en una sola exploració. Permet fer proves que abans s’havien de derivar a altres centres, com autoflorescències i angiografies amb verd indocianina, i diagnosticar i controlar pacients amb distròfies hereditàries de la retina, retinopaties diabètiques, uveïtis (inflamació ocular) i patologies de la coroide. Durant 2022, s’han realitzat proves a 574 pacients amb aquest nou equipament. s’ha convertit en protagonista principal dels trastorns mentals del nostre temps. L’estrès, l’autoexigència, l’alta competitivitat, problemes laborals, econòmics o de relacions, soledat, malalties, etc., han incrementat les incerteses i les pors, pujant l’ansietat que, de retruc, augmenta les inseguretats personals i fomenta les fòbies (pors excessives). Al final, tot es va tornant fosc...

La por és foscor i, la foscor en sí, sempre ha generat por. De petits, especialment. De grans, s’aprèn a racionalitzar-ho. Però no tothom se’n surt. Així, igual que la foscor desapareix amb la llum, la por també ho pot fer. Amb llum interior. Què busca aquella persona que acudeix a una tirada de cartes per saber el seu futur? Busca un llum d’esperança. I la que demana consell religiós? Llum espiritual. I aquella que llegeix un llibre d’autoajuda? Poder veure entre la foscor. I la que va a un psicòleg? Consells experts que li aportin la claror i la llum necessària per reduir les pors i les ombres del patiment. A la por se la venç mirant-la de cara, reconeixent-la. Posant-li llum.

u