TRIBUNA maresme mesames
Comediants
Número 255. Setembre2011
a la 4a Fira Modernista de Canet
LA VEREMA. Alella celebra la 37a Festa de la Verema, punt de trobada dels amants de la cultura del vi i la DO Alella.
FIRA DE CALELLA. L’Ajuntament vol dotar la Fira de Calella i l’Alt Maresme d’un nou “segell de qualitat” per promocionar-la.
CULTURA. Entrevista a l’escriptor Vicenç Llorca, del Masnou, que ha publicat recentment la novel·la Tot el soroll del món.
DO ALELLA. Parlem del sector vinícola amb el president del Consell Regulador de la DO Alella, Joan Antoni Pérez Roura.
ÈXIT DEL ‘CÀNTIR’. La fidelitat dels col·leccionistes i la bona acollida del ‘Càntir de l’any’ marquen la Fira del Càntir d’Argentona.
ENSENYAMENT. Monogràfic dedicat a l’ensenyament amb les notícies destacades d’aquest retorn al cicle escolar. FOTO: CARMEN VILA / COMEDIANTS
02
SUMARI 06
09
11
14
17
18
28
31
32
Troba el TRIBUNA MARESME el primer dijous de cada mes als següents punts de distribució: ALELLA: Proxim, CAP, Marfil, Duran Bar, Vinyallonga, Xarel·lo, Mercat Municipal, Ajuntament d’Alella, Garden Arenas, Sorli-discou, Peluqueria Dolors. EL MASNOU: CAP Ocata, Condis, Farmàcia Ocata, Ca n’Humetc, Pastisseria Bautista, Bomboneria Miquel, Can Basomba, Merceria Romeu, Ajuntament del Masnou, Sabateria Teresa Serra, Associació Botiguers Centre, L’Esbarjo, CAP, Berhouse, Bianco e Nero, Bar Del Barri, Mercat del Centre, Oficina Benestar Social, Edifici Itàlia, Piscina Municipal, Bibliotec, Club Tenis Masnou, Forn Pomosa,Pastisseria Núria, Mateu Electrodomèstics. TEIÀ: Biblioteca, Aluminis Teià, Ajuntament de Teià, Cafè del Baix, Club Tenis Barcelona-Teià. PREMIÀ DE MAR: Papeleria Verge De La Mercè, CAP, Farmàcia Viayna, Premià Motors, Xarcuteria Juan, Mercat Municipal, Premià In, Pastisseria Daunis, Superpressing, El Paller, Llibreria Sinera, No + Vello, Llibreria Marinada, Ajuntament de Premià, Bar de la Plaça, Fruiteria, Primilia, Centre Cívic, Jardineria Mandri, Exclusives Catalunya, Pastisseria Canals, Pizzeria Rigoletto, Satec, Piscina Municipal, Casal Benèfic Premià, Tintoreria Vaper, Adm. Loteria, Vicky Perfumeria, Sorli -discount. PREMIÀ DE DALT: Panaderia Pascual, Sorli-discou, Club de Tennis, CAP, Centre Sant Jaume, Fleca San Jorge, Ajuntament. VILASSAR DE MAR: Piscina Municipal, Mobles L’Era, Servei d’Ocupació, CAP, Sorli, Mercat de la Flor (Restaurant Jardí), Pastisseria Falgueras, Can Pocurull, Xarcuteria Manel, Ajuntament de Vilassar, Toco-cotó, Disseny amb Vidre, J.Martin Aluminio, Index, Pere i Angel, Josep Selva, Mercat Municipal, Finques Viser, Eladio TV, L’Espigol, Restaurant L’Atlantida, Can Bofarull, El Rei del Pa. CABRILS: Xeflis Restaurant, Pizzeria de l’Hort, Ajuntament de Cabrils, CAP, Spal Restaurant, Finques Cabrils, La Concòrdia, Proxim, Sorli-discou. VILASSAR DE DALT: Daunis, Carnisseria Beltran, Mercat Municipal, Ajuntament de Vilassar, Bar Tropicana, Finques Tràmit, El Racó de Can Feliu, Piscina Municipal, Papereria Issa. CABRERA DE MAR: Cooperativa Agrícola, Autoservei Roig, Ajuntament de Cabrera, Ortopèdia, Piscina Municipal, Sastre Verd, Natur Center, CAP, Rest. El Racó del Pla. MATARÓ: ZONA PLA D’EN BOET: Mossos d’Esquadra, Tecnocampus, Caixa Laietana, Edifici de Vidre, Dinners Restaurant, Gimnàs Paradise, Farmàcia c/ Sant Valentí, Centro Cívico, AB Clinica Dental, Cuadros Vergara, El Racó Del Bierzo. ZONA CERDANYOLA: Bazar Oriental, Javier Equip, Centre Civic / Casal Avis Cerdanyola, Aldafran, Farmàcia Av/ Gatassa, Adm. Loteria, Muebles Eslar, Fet D’ara, Sorrall Gimnàs, CAP Cerdanyola Nord, Cotton Flor. ZONA PERAMÀS: Churreria Gemma, Metges Especialistes, Maxipa, Casal del Barri, Copimar, Biblioteca Pompeu Fabra, Espai Caixa Laietana. ZONA EIXAMPLE: CAP Rda. Prim, Bar Nou Fragola, Farmàcia, Oficina Central Correu, Eurocampers, Il·lustre Col·legi d’Advocats, Il·lustre Col·legi de Procuradors, Panaderia Paula. ZONA CENTRE: Garriga, Farmàcia Simon, Consell Comarcal del Maresme, Autoescola Marc, Super del Rio, EMDR (Lepant Centre), CETEMMSA, Pa Valls, C.Q.M.C., Geriatric Maresme, Pa Valls, Maxipa, Mercat Plaça Cuba, Garriga, Farmàcia J. Planas, Granja Sant Josep, Fermalli Maresme, Patronat Municipal de Cultura, La Nova Granja de la Riera, Foment Mataroní, Fet a Mà, Forn Uñó, Cafeteria Iris, El Crostonet, La Montserratina, La Coca de Mataró, Tienda de Té, Ajuntament de Mataró, Oficina Caixa Laietana (c. Palau), Bar Centre Mataroní, Pastisseria Miracle, Forn Can Bastons, Bar Mcdover, CAP la Riera, Ferreteria Colomer, Joieria Barcelona, Classic Coffe, Bar Iluro, Farmàcia Santa Anna, Som-hi, Mataro In (Edifici BBVA), Churreria Rosita, CAP Camí Ral, Casal Avis Can Marfá, Bar Sala Cabañes, Cambra de la Propietat, Autoescuela Beltran, Gimnàs Halteres, Forn Díaz, Club Nàutic de Mataró, Hospital (Antic), Fundació Hospital, OTT, Electrodomèstics M. Bruc. ZONA ESCORXADOR-PALAU: IMPEM, Panaderia Pons, Pastisseria El Pilar. ZONA ROCAFONDA: Casal d’avis / Centre Cívic Rocafonda, CAP, Forn Somi, Fet d’Ara. ZONA MOLINS: La Sirena, Estanc-20, Centre Cívic Molins, Piscina Municipal. ZONA CIRERA: El Pilar, Fet a Mà, CAP Cirera, Forn Rafael. ZONA VIA EUROPA: Bar Crisenc, Casal Gent Gran, Cerrajeros del Maresme, Aluminis Iluro, Forn Diaz, Optica Denuc, Casal Gent Gran La Llàntia, Hospital de Mataró, SANT ANDREU DE LLAVANERES: Club de Golf, El Món dels Animals, Salome, Biblioteca, Ajuntament de Llavaneres, CAP, Panaderia Sant Pere, Club Nàutic Llavaneres. SANT VICENÇ DE MONALT: Bar Casinet, El Món de la Fruita, Centre Cívic El Gorg, Peixateria Guitart, Condis, Ajuntament de Sant Vicenç. CALDES D’ESTRAC: Ajuntament de Caldes d’Estrac, Fundació Palau, Mercat Municipal, Club jubilats Caixa Laietana, Farmàcia Riera, La Cervezeria, Hotel Colon.
06
Comediants
09
Fira del Càntir
11
Fira de Calella
Parlem de present i de futur amb la coneguda Companyia que participa en els actes de la Fira Mercat Modernista de Canet de Mar.
Valoració satisfactòria dels organitzadors de la Fira del Càntir d’Argentona 2011, malgrat un context marcat per la crisi.
La Fira de Calella i l’Alt Maresme és tot un referent. Enguany tindrà un espai monogràfic dedicat a l’esport i es busca un nou “segell de qualitat”.
14
Cultura
17
Nou llibre
Entrevistem l’escriptor Vicenç Llorca, que després d’una reconeguda trajectòria com a poeta, publica la novel·la Tot el soroll del món.
Fragment en exclusiva de la nova obra de l’autora Anna Rossell. Mondomwouwé és una narració coral situada a l’Àfrica.
18
La Verema
20
DO Alella
28
Dones detectius
31 32
El municipi d’Alella convoca la 37a Festa de la Verema, que un any més projecta tot el ric univers de la viticultura al voltant de la DO.
El president del Consell Regulador de la DO Alella (CRDO), Joan Antoni Pérez Roura, ens explica els reptes i inquietuds d’aquest ens.
MJ Detectius Privats és la primera agència d’investigació privada creada al Maresme per una dona. La seva creadora ens ho explica.
Mascotes La SPAM ha recollit dels carrers de 31 municipis catalans uns 900 animals en tres mesos, una mostra de la problemàtica existent.
Ensenyament Monogràfic sobre temes d’ensenyament en un mes que ve determinat pel retorn dels alumnes al cicle escolar.
ARENYS DE MUNT: Bazar Oriental, Mercat Municipal, Café Rovira, Ajuntament d’Arenys de Munt, CAP. ARENYS DE MAR: Pavelló Municipal d’esports, CAP, Fermat, Mercat Municipal, Global Fincas, Biblioteca, Fundació IFO, Ajuntament d’Arenys de Mar, Ferreteria Cifec, Confort-10.
També el podeu rebre a casa, pagant només la despesa d’enviament. Feu la sol·licitud enviant un correu electrònic a: info@tribunamaresme.com
TRIBUNA maresme mesames
Amb el suport de
El periòdic del Maresme des de l’any 2002
Edita: Grama-Press, S.L. Camí Ral 495, 6e 2a. 08302 MATARÓ. Tel. 93 799 18 40. publicitat@tribunamaresme.com. info@tribunamaresme.com. Dip. Legal: B-26375-2005. Impressió: Impressions Intercomarcals S.A.
30.123 exemplars Difusió controlada per l’Oficina de Justificació de la Difusió
03
4a Fira Mercat Modernista
Arriba la 4a edició de la Fira Mercat Modernista de Canet de Mar
Canet de Mar tornarà a convocar una nova edició de la Fira Mercat Modernista, en concret els propers dies 16, 17 i 18 de setembre, amb un ampli ventall d’activitats de difusió del patrimoni i l’especial contribució dels Comediants –tot un referent internacional, amb seu al municipi–, en el món escènic. Enguany també destaca la inauguració de la renovada Casa Museu Ll. Domènech i Montaner.
La quarta edició de la Fira Mercat Modernista vestirà novament Canet de Mar d’aquest important moviment artístic, en una localitat en la qual n’ha quedat un destacat element patrimonial com a llegat històric. La Fira Mercat compta amb un extens programa en el qual hi haurà el mercat d’artesans; un espai de ciutats modernistes; el pregó a càrrec de Jaume Bernadet Munné, “Jaumet”, de la companyia de teatre Comediants, centrat en les arts escèniques durant el període modernista; ball de tango i d’altres modalitats musicals argentines; taller d’oficis; fira de dibuix i pintura; menús modernistes i màgia, entre nombroses altres propostes d’aquest bigarrat escenari en el qual es barregen activitats lúdiques, patrimoni i promoció econòmica del municipi. Pel que fa a l’àmbit cultural destaquen l’exposició temporal del fotògraf canetenc Eugeni Forcano: Fotografies 1960-1996, en el marc de la inauguració de la Casa Museu Ll. Domènech i Montaner; l’exposició fotogràfica Els indians en la intimitat i l’exposició de Lones Gegants Modernistes i Cilindres Modernistes. Hi haurà, també, rutes i visites guiades per conèixer el ric patrimoni modernista de la localitat. En concret, visita guiada pel centre històric de Canet que inclou la Casa Roura i el Petit Palauet; com a novetat, la Ruta dels
Indians, resseguint el patrimoni arquitectònic impulsat gràcies a la fortuna dels “americanos” i la Ruta Modernista carrilet “Castell de Santa Florentina”, entre d’altres visites que poden fer-se a la Casa Museu Ll. Domènech i Montaner i als panteons modernistes del cementiri municipal. D’altra banda es comptarà, alhora, amb espais ambientats com un cotxe d’època de l’any 1927, per fer-se fotografies antigues; l’escenari Cafè Teatre, recreant un cafè teatre modernista amb actuacions; un espai lúdic infantil i tallers modernistes; activitats i jocs tradicionals per a infants i joves; l’Orient i el Modernisme amb comerciants que porten articles de l’Índia i la Xina; La Genuïna, espai ambientat d’època per fotografiar-se com ho feien els nostres avis i besavis; productes per degustar propis d’aquell temps a La Taverna de Cal Marsenc; El Cosidor amb expertes cosidores; la Plaça Mercat o a la Platja del Cavaió, el litoral a principis de segle, on es gaudirà de la teatralització de com “prenien els banys de mar” els nostres avis i besavis, entre d’altres propostes que tenen l’epicentre de l’animació de carrer i la intervenció a càrrec dels Comediants, teatre, conferències, cercaviles, jocs, gimcana, contes o dansa. Festa grossa modernista! Text: Redacció / Foto: Cedida Ajuntament
04
4a Fira Mercat Modernista
“Enguany destaquen novetats per atreure més visitants” ENTREVISTA A ALBERT LAMANA I GRAU, REGIDOR DE PROMOCIÓ ECONÒMICA, COMERÇ I TURISME DE CANET DE MAR
La Fira Mercat Modernista de Canet de Mar ja és tot un referent en el seu àmbit, que enguany afronta la seva quarta edició. Interrelacionant el patrimoni modernista de la localitat i la dinamització comercial, atrau un nombrós public cada any. Parlem amb Albert Lamana i Grau (UMdC), regidor responsable de l’impuls d’aquesta proposta.
Quines novetats presenta la Fira d’enguany? Enguany la Fira Mercat fa un salt qualitatiu molt important per molts aspectes, el primer des del punt de vista de la consolidació com un dels esdeveniments de referència en turisme cultural i familiar de la nostra comarca, i també, lògicament, desde la vessant de les novetats en l’oferta que aquest any presentem. Cal destacar una sèrie de novetats importants que sens dubte atrauran molta gent per la seva importància. La primera fa referència als continguts culturals: aquest setembre inaugurem la nova Casa Museu Lluís Domènech i Montaner, que en els darrers mesos ha experimentat una renovació total de les instal·lacions a partir d’un nou projecte museogràfic on es prioritzen la qualitat dels seus continguts, així com l’adaptació de les noves tecnologies, que sens dubte faran gaudir grans i petits d’una experiència i un viatge en el temps per conèixer d’una manera molt propera la relació del nostre poble amb els constants moviments culturals, com ara el Modernisme. Quantes persones visiten habitualment la Fira Mercat? La darrera edició va superar els 20.000 visitants. Esperem superar aquesta xifra com ha anat passant any rere any. Cada any ens coneix més gent i tant la publicitat com el boca orella fan que cada edició tingui més ressò i assistèn-
cia de visitants de moltes comarques, atrets pel Modernisme, i sobretot pel turisme familiar i cultural, que és el que es pretén potenciar. Quant al programa d’activitats, quines destacaria? És difícil destacar alguna activitat en concret, ja que els dies de la Fira en tenim moltes, sobretot de tots els gustos i colors i per a tots els públics. Cal destacar, però, les aportacions i activitats de les diferents associacions, comerços i restauradors del poble que s’han volcat en l’esdeveniment. I que cada any fan que la Fira Modernista tingui un programa farcit d’activitats: tindrem espectacles, una nova ruta d’Indians, geganters, teatre, música, dansa i poesia, totes elles ambientades en l’època de primers del segle XX. I sobretot cal destacar la transformació que pateix Canet durant aquests dies amb la collaboració popular, ja que moltíssima gent de Canet es vesteix d’època i fa que el visitant, juntament amb la quantitat de decorats, es senti transportat talment a l’època. D’altra banda, el gremi de restauradors ens ofereix menús modernistes amb una oferta variada de menús i preus. La Plaça Mercat i molts comerços es transformaran per tal que el visitant pugui comprar productes típics de la nostra vila i comarca, veurem com es treballaven els diferents oficis i tindrem, també, un espai de Ciutats Modernistes, molt apreciat pels visitants. I per últim, gaudirem dels espectacles
d’una de les companyies de teatre més internacionals, amb seu a Canet, Comediants, que s’ha volcat en aquest esdeveniment i ens oferirà tota l’ambientació i espectacles i desfilades durant els tres dies de la Fira. Quins són els reptes de Canet quant a l’àmbit d’actuació de la seva regidoria? Som en uns moments crítics per assentar les bases del desenvolupament econòmic del nostre municipi, i com a Àrea de Promoció Econòmica ens hem proposat treballar en molts aspectes. Un d’ells és bàsic, la creació d’un Pla Estratègic, juntament amb totes les forces polítiques i alhora amb els agents econòmics del nostre municipi. Continuar donant suport a l’empresa i a l’emprenedor, gestionar la Borsa de Treball amb la màxima eficàcia i eficiència, i continuar amb els cursos de formació ocupacional. Tot això sense deixar d’impulsar i donar suport al comerç local, les activitats firals, i sobretot, el Projecte de Construcció i Reforma del Nou Mercat Municipal. Sens dubte tenim molta feina a fer, i aquesta no és només una tasca que es pugui fer des de la regidoria, sinó que necessitem la collaboració i participació de tothom per definir quin és el millor model econòmic pel nostre municipi, així com marcar un full de ruta clar que ens indiqui, hi hagi qui hi hagi, governi qui governi, un camí a seguir. Hem de treballar pel present, pel dia a dia, però sens dubte, el repte més important és projectar un Canet de futur.
05
PROGRAMA FIRA MERCAT MODERNISTA DIVENDRES 16 SETEMBRE 19.00h a la Plaça Universitat
Pregó inaugural a càrrec de Jaume Bernadet Munné “Jaumet” de la companyia de teatre Comediants, centrat en les arts escèniques durant el període modernista, amb diferents perfomances de cada una de les arts. 22.30h a la Plaça Universitat
Tango: orígens i connexions Ballant Tango a la fira modernista.
DISSABTE 17 SETEMBRE
21.30h Plaça Universitat - Escenari Cafè Teatre
Perfomance de l’evolució del Modernisme L’evolució de l’estètica des del principis de S.XIX a l’actualitat a través d’una perfomance plena de llum, música i diversió. 22.00h Sala d’Actes del CRTT - Escola de Teixits
Estrena curtmetratge “Discussió Abstracta” d’Alfons Viñas Un pintor postmodernista, descobreix en uns quadres modernistes quelcom que pertorba la seva mirada. Decideix posar en ordre el que ell veu, però els quadres prenen vida i tenen una discussió entre ells, sense que el pintor se’n assabenti. 23.00h Centre Parroquial
11.00h Casa museu Lluís Domènech i Montaner
Modernisme pista a pista “M’agrada Canet” Joc de pistes i gimcana adreçada als nens i nenes de 7 a 14 anys pel municipi descobrint elements arquitectònics, gastronòmics i culturals modernistes. 11.00h pels carrers del poble
Cercavila d’inauguració amb la figura d’en Domènech acompanyat pel Sol, la Lluna, els Gegantets i l’orquestra modernista. A càrrec de Comediants. 12.00h a la Sala Infantil de la Biblioteca
Contes del modernisme
Teatre Gente bien de Santiago Rusiñol. Sainet en un acte. Un divertimento amb un fons de burla cap a la nova burgesia industrial que sorgia a la Barcelona del modernisme.
DIUMENGE 18 SETEMBRE 10.00h Riera Buscarons davant la plaça Mercat
Plantada de gegants 10.00h Plaça Universitat
Trobada d’intercanvi plaques de cava 11.00h Riera Sant Domènec
A càrrec Mireia Ros
Màgia al carrer “Street Magic”
12.00h a la Plaça Mercat
11.30h Plaça Mercat i 20.30h Plaça Universitat - Escenari Cafè Teatre
Màgia a la Plaça Mercat “Street Magic” 13.00h pels carrers del poble
Animació de carrer: Picasso exaltat perseguirà els artistes de circ escapats dels quadres del seu període blau i rosa als Quatre Gats. A càrrec de COMEDIANTS. 13.00h a la Plaça Macià
Màgia al carrer “Street Magic”
Cercavila de gegants i Desfilada personatges vestits d’època amb la figura d’en Domènech, el Sol, la Lluna, els gegantets i l’orquestra modernista de Comediants, els Gegants Modernistes de Terrassa, els Gegants de Vilassar de Mar, els Gegants de Canet de Mar i els Gegants del Barri dels Abells de Canet de Mar, Associació Amics de la Sardana i l’Associació Cultural i Recreativa “La Llanterna” de Terrassa, recreant un casament de classe benestant barcelonina.
Actuacions itinerants de màgia pel recinte firal durant tot el cap de setmana.
12.30h a la Plaça Mercat
17.00h pels carrers del poble
Granissat de llimona amb paperina de tramussos, cigrons secs o faves, les llaminadures de principis del s. XX.
Animació de carrer: Els cuiners de versos sembraran de poemes les parades del mercat d’artesans i faran un homenatge a Joan Maragall en l’any del seu centenari. A càrrec de COMEDIANTS. 17.45h a la Pl. Universitat - Escenari Cafè Teatre
La dansa a l’època modernista 18.00h Pl. Macià, Ajuntament, Plaça Biblioteca i pati Masia Rocosa
Actuacions itinerants de Cor Assai 19.00h pels carrers del poble
Animació de carrer: El cafè Comediants portarà ballarines exòtiques, músics i passavolants de fama internacional de gira pels carrers i places. A càrrec de COMEDIANTS. 19.30h Sala d’Actes. CRTT - Escola de Teixits
Les cases i els jardins dels indians a Catalunya Conferència a càrrec de la Dra. Mireia Freixa, historiadora i professora de la Universitat de Barcelona.
Refresc d’època
17.00 h pels carrers del poble
Animació de carrer: El firaire cameràman èmul de Fructuós Gelabert - pioner del cinema català anirà de càsting amunt i avall buscant la noia per rodar el seu film “Baralla en un cafè”. A càrrec de COMEDIANTS. 17.30h Pl. Universitat - Escenari Cafè Teatre
La dansa a l’època modernista 18.00h Plaça Universitat - Escenari Cafè Teatre
Musical “d’Època” Espectacle musical que ens porta a les belles històries de l’època modernista a través de cançons de teatre musical. Amb Víctor Arbelo i Gara Roda com a intèrprets i Luc-Olivier Sánchez al piano. 19.00 h Església Parroquial
Concert de Cant Coral amb l’Orfeó Misericòrdia de Canet de Mar 19.00h pels carrers del poble
Animació de carrer: El cafè Comediants
Màgia al carrer “Street Magic”
portarà ballarines exòtiques, músics i passavolants de fama internacional de gira pels carrers i les places. A càrrec de COMEDIANTS.
20.30h Espai Cafè Teatre - Plaça Universitat
21.30h A la Plaça Universitat
Cercavila i Desfilada popular dels personatges vestits d’època
Cloenda de la Fira
20.00h Plaça Universitat
acompanyats per la figura d’en Domènech, el Sol, la Lluna, els Gegantets i l’orquestra modernista. Animació per part de COMEDIANTS.
amb llum, videoprojecció, música i foc. 22.30h Centre Parroquial
Teatre Gente bien
06
GENT DEL MARESME
ENTREVISTA A COMEDIANTS
“L’art total és una manera de fer sempre present en les propostes de Comediants”
KAREN BERNAL / COMEDIANTS
Comediants, en la recta dels 40 anys de trajectòria professional, és un nom de referència dins el món de l’espectacle. Amb l’epicentre de les seves activitats a Canet de Mar i el Maresme i una gran projecció internacional, les seves intervencions formen part del nostre patrimoni cultural col·lectiu. Aquest setembre, a més, aporten el seu segell artístic a la Fira Mercat Modernista canetenca. Plou i fa sol, Sol solet, Boccato di cardinale, Les mil i una nits, Num3r@lia o Persèfone, són alguns dels seus principals muntatges, entre d’altres intervencions de gran ressò públic com la dels Jocs Olímpics’92 o l’Expo Lisboa’98. Parlem amb aquesta companyia sobre els seus objectius, propostes de futur i plantejaments.
La vinculació que té Comediants amb Canet de Mar i el Maresme, sobretot a través del centre de creació de La Vinya, quan comença i per què? Comediants arriba a Canet de Mar el gener del 1975. La cooperativa la Unió ens cedeix els locals del teatre Odèon pel temps que durin els assajos d’una nova producció. Ens hi quedem i fem de Canet el nostre lloc de treball i la nostra casa. Sumant esforços amb el grup de joves canetencs i amb els beneficis dels bars de les sis i les dotze hores, decorem, pintem i adeqüem el local i obrim el Cafè-Teatre Odèon, inspirat en l’esperit que imperava al local modernista dels Quatre Gats: lloc de trobada de noves formes, idees, grups, concerts, exposicions, cinema. Al local conegut arreu del Maresme i mes enllà s’hi va crear el nostre espectacle Sol solet i també el disc l’Ou com balla de la Dharma. La Claca hi va assajar Mori el Merma, paròdia sobre el dictador amb ninots de Joan Miró, que va assistir personalment al assajos. També d’altres com Tortell Poltrona o Orquestra Plateria hi van assajar i presentar els seus espectacles. La intensa activitat que porta a terme l’Odèon fa que cerquem un altre espai per tenir un taller on poder estar en permanent creació. Trobem la Finca Vil·la Soledat amb una part de terreny rústic que transformem en el Centre de Creació Comediants La Vinya. I és des d’aquest lloc on a partir del 1985 continuem la nostra línia
de recerca de noves formes d’explicar velles històries i d’explicar noves històries a partir de velles formes. Es tracta en definitiva d’innovar a partir de la tradició o, si voleu, de ser fidels a la frase d’en Foix, “m’exalta el nou i m’enamora el vell”. En aquests 25 anys el Centre de Creació La Vinya ha seguit amb l’esperit de l’Odèon i ha ampliat el seu radi d’acció: creant tots els espectacles de Comediants, impartint cursos locals i internacionals, programant espectacles per a tots els públics i per a escolars, cedint els espais a creadors com Carles Santos, La Fura dels Baus o Pep Bou. Ha estat la seu de l’artista i artesà Lluís Traveria, constructor de totes les figures de Comediants i també de gegants, capgrossos, enginys i invents per a nombroses companyies, associacions i ajuntaments, com per exemple la figura emblemàtica d’en Lluís Domènec i Montaner que presideix el Museu de Canet i encapçala les cercaviles modernistes i altres sortides festives. Actualment La Vinya és també Aula del batxillerat d’arts escèniques que s’imparteix a Canet. En l’edició d’aquest any de la Fira Mercat Modernista, quina serà la seva aportació? Enguany Comediants vol contribuir a l’esforç ciutadà i municipal per difondre l’esperit modernista des de Canet arreu. Ja que el patrimoni del nostre poble és molt ric en la seva vessant arquitectònica, volem posar el nostre granet de sorra
07 en la vessant de les arts escèniques. Ens inspirem de manera lliure i heterodoxa en els bars, colmados i cafès cantants de l’època on es canta i balla fins a altes hores de la matinada. Un període en el qual no només la dansa, sinó també el teatre català viurà l’aparició de nous gèneres, lligats tots ells amb la idea d’art total, una manera de fer que sempre ha estat present en les propostes de Comediants. El dia 16 de Setembre farem un pregó il·lustrat amb escenes de música, dansa, teatre i poesia al·lusives a les arts escèniques del període modernista. Per als dies 17 i 18 hem dissenyat unes accions itinerants que conviden a participar els ciutadans i ciutadanes: el sol, la lluna, els gegantets i l’orquestra modernista, acompanyaran la figura d’en Domènec i Muntaner en les cercaviles. Els cuiners de versos, sembraran de poemes les parades del mercat d’artesans i faran un homenatge a Joan Maragall en l’any del seu centenari. El cafè Comediants, portarà ballarines exòtiques, músics i passavolants de fama internacional de gira pels carrers i les places. Picasso, exaltat, perseguirà els artistes de circ escapats dels quadres del seu període blau i rosa als Quatre Gats. El firaire cameràman, èmul de Fructuós Gelabert –pioner del cinema català que ja al 1897, sols dos anys després de la primera projecció de Louis Lumière, va rodar el seu primer curtmetratge– anirà de càsting amunt i avall buscant la noia per rodar el seu film Baralla en un cafè. Esperem contribuir amb les nostres imatges, músiques, accions, danses i versos en el creixement d’aquesta fira que difon un dels millors patrimonis que tenim a casa nostra. La forma lluminosa d’un art que en les seves nombroses i múltiples vessants és reflex de la llum i del sol: “el gran pintor de les terres mediterrànies”.
En quins projectes escènics o espectacles treballen actualment? El pregó escenificat La veu del Cava, de la Setmana del cava de Sant Sadurní; Miró al cor, macroespectacle amb motiu del centenari de l’anada del pintor Joan Miró a Mont-Roig del Camp i, també, l’òpera Il Barbiere di Siviglia, de Rossini, per al teatre de Houston, Texas.
En la recta dels 40 anys de trajectòria, com tenen previst de celebrar aquesta xifra emblemàtica? Estem preparant un programa pel
Més enllà dels muntatges escènics, Comediants ha explorat d’altres camps de la creació: disseny, discos, llibres, material pedagògic, pel·lícules... En un món
40 ANYS PORTANT ESPECTACLES AL MÓN Comediants és un col·lectiu format per directors, actors, músics i artistes multidisciplinars dedicat completament al món de la creació. Són coneguts internacionalment com a grup teatral, tot i que al llarg dels anys han anat acumulant una extensa producció en els camps més diversificats, com el teatre convencional, el de carrer, discos, llibres, projectes especials, pel·lícules, disseny i confecció de vestuari i atrezzo, creació i desenvolupament de materials pedagògics o producció de sèries de televisió, només per citar algunes de les seves polièdriques activitats. Des dels seus orígens Comediants, tal i com expliquen, “ha estat unit al que podríem anomenar l’esperit festiu de l’existència humana”. És per aquest motiu que totes les seves creacions, “rituals, cerimònies paganes, populars, religioses o iniciàtiques, celebren el pas cíclic dels humans per la Terra”, com indiquen. Tanmateix, les representacions i espectacles van més enllà del fet purament teatral o musical i pretenen reactivar “les profundes arrels festives que ens uneixen com a espècie i ens connecten amb la natura de la qual formem part”, també asseguren. Per tot plegat, pioners del món actual cada cop més global i on tot és més a prop, Comediants ha desenvolupat un treball
nostre centre La Vinya, on es podrà viatjar a través dels estils, materials, vestuaris, escenografies i músiques de Comediants i també recórrer l’aventura de crear en comunitat. També estem preparant un documental que reflecteixi aquests 40 anys d’uns Comediants que, perseguint la utopia del viatge al sol, han portat –en paraules manllevades d’en Rossinyol– l’alegria que passa arreu del món.
que no té límits. “Qualsevol lloc del nostre planeta es pot convertir en un escenari (un carrer, una plaça o tot un barri, un gran riu, un prat, l’aqüeducte de Segòvia, l’Estadi Olímpic, l’estació de metro de Times Square o el Palau dels Papes d’Avinyó o l’Òpera House de Sydney), qualsevol element pot ser objecte de dramatització (una ampolla de vi, un llit, una llegenda...) i tots els tipus de llenguatge i forma d’expressió (sombres, màscares, teatre visual i objectual, comèdia dell’arte, titelles...) es poden convertir en maneres immillorables d’arribar als espectadors de diverses cultures a tot el món i sense distinció d’edat”, afirmen. D’altra banda, com a objectiu estructural Comediants proposa un Teatre dels Sentits, que defineixen com “una manifestació teatral de colors, olors i textures, però també de provocació: la que implica recórrer a l’optimisme per fer front a determinades realitats actuals. La provocació que implica el redescobriment d’allò quotidià envers a la imparable roda del temps. I finalment, la provocació del compromís amb el present: obrir els ulls a la humanitat perquè torni a contemplar el món com una meravellosa gran casa de cultura i amistat que tots tenim el compromís de cuidar abans no sigui massa tard”.
en canvi constant i dominat per les noves tecnologies, quins són els seus projectes de futur en aquest aspecte? Actualment hem incorporat projeccions que interaccionen amb els actors en els espectacles Skribo i Persèfone, on s’ha desenvolupat un nou programa informàtic pel moviment de les pantallesmirall de l’escenografia. Al setembre obrim el nou web amb l’actualització d’imatges, formats i continguts. També la filmació d’un documental d’autor sobre els 40 anys de la companyia vol barrejar tecnologia amb artesania. La seva tasca, més enllà de Catalunya i Espanya, ha traspassat fronteres i s’ha extès al món. Com a properes actuacions on tenen previst d’anar fora de l’estat? Acabem d’estrenar el nostre darrer espectacle Persèfone a Moscou, on ha estat deu dies en cartell al Festival Chéjov, que també n’és un dels coproductors, a més del Centro Dramático Nacional i el Teatre Lliure on farà temporada a la tardor i hivern, respectivament. El nos-
tre director fundador Joan Font amb l’equip habitual serà el setembre i octubre a Houston per muntar l’òpera Il Barbiere di Siviglia, de Rossini. També hi ha projectes especials en curs a Itàlia, com la inauguració de la Ciutat dels llibres a Cinisello Balsamo (Milà). La globalitat, en el camp escènic, és més present que en d’altres? Els ho pregunto per la interrelació que deuen tenir vostès amb artistes d’altres països. Tots els grans espectacles que realitzem al carrer els fem sempre en collaboració amb artistes i grups locals, tant artistes consolidats com col·lectius no professionals. Així aprenem els uns dels altres. En el cas de les òperes és evident la barreja artística de cantants, cor, figurants, músics, que intentem sempre que aporti la mateixa il·lusió, espontaneïtat i autenticitat que posem en cada un dels nostres treballs. En un context de crisi global, tot se’n ressenteix, però la cultura especialment.
08 Han notat l’afectació d’aquesta problemàtica? Sí. Sobretot en el fet que cada cop és més difícil fer del carrer la nostra segona casa. Hi ha un retraïment, una por al risc, tirar coets ja sembla un acte subversiu i l’esperit festiu mediterrani que tant ens caracteritza es veu retallat no sols per raons de pressupost sinó també per raons de normativa i burocràcia. Els polítics no han sabut defensar prou a Europa la nostra singularitat festiva, que és una forma d’entendre la vida. Jo crec que s’està acabant una forma de fer teatre al carrer, que és la manifestació col·lectiva de la nostra forma d’estar en
GENT DEL MARESME aquest món, l’esperit lúdic està cada cop més encotillat i, per tant, cada cop és mes mediocre i esporuguit. Les institucions espanyoles, en els darrers anys, han estat receptives en fomentar el món escènic? Ens falta molt per arribar encara a l’estàndard europeu? Han estat bastant receptives en el foment de les arts escèniques però ara se’ls ha encomanat el cangueli de la crisi. Es dóna la paradoxa que havent fet un gran esforç per posar-nos al dia en infraestructures, ara tothom està una mica obsessionat a conservar el lloc i hi ha molt pocs programadors que s’arrisquin en nous talents o a seguir aportant recursos a la creativitat i a la cultura en general. Desgraciadament l’estàndard europeu també ha abaixat el llistó. Hi ha institucions privades que hi segueixen compromeses, però en general les estructures públiques retallen perquè és “el papu” que recorre Europa, sense adonar-se que retallant la innovació artística, és possible que estiguem caient en un conservadorisme cultural. Potser farà falta un nou modernisme que ho ventili i ho sacsegi tot de nou. Comediants ha canviat en aquests 40 anys de trajectòria el seu públic també. Com s’adapten a aquesta evolució? Intentem mantenir l’esperit original de frescor i generositat, amb una sana anarquia creativa, i sobretot donem oportunitat i cabuda a joves actors, actrius, ballarins, que comparteixin el nostre llenguatge i de mica en mica puguin volar i manifestar plenament el seu talent. Com funciona la incorporació de nous actors i actrius a Comediants? A través de contactes amb les noves fornades de l’Institut del Teatre, a través de càstings per a rols específics, i sobretot mantenint la fidelitat amb el planter que ja fa molts anys que estan amb la companyia i que en són part fonamental en totes les seves intervencions en grans espais i esdeveniments al carrer. Quanta gent integra la companyia actualment i com es vertebren? A dia d’avui estan en actiu les 10 persones que treballen indefinidament en l’equip de direcció, producció i administració. Hi ha les 12 que formen l’equip itinerant de Persèfone i que seran fixes mentre durin les gires i representacions. Finalment, els més de 40 actors, actrius ballarins i músics que estan a la reserva i s’ajunten en funció de cada projecte i cada espectacle especial i fet a mida de cada lloc, com per exemple les 28 persones que han treballat a la festa del 25 aniversari del festival de Peralada el passat 15 d’agost. Text: Albert Calls Fotos: Cedides Comediants
09
CRÒNIQUES Satisfacció dels organitzadors de la Fira del Càntir d’Argentona tot i el context de crisi Balanç positiu de la Fira Internacional que va celebrar-se a principis del passat mes d’agost. Tot i que encara perduren els efectes de la crisi, els organitzadors han destacat que la també coneguda com a Fira del Càntir ha mantingut el nombre de visitants (entre 50.000 i 55.000), i que segueix sent punt de referència per als apassionats del món de la ceràmica. Els col·leccionistes segueixen desplaçant-se fins al municipi maresmenc per trobar la peça que cerquen i per la qual estan disposats a invertir centenars d’euros. A més, el ‘Cantir de l’Any’, un model jaspiat i en forma de tap procedent de Piera (Anoia), ha tingut una excel·lent acceptació entre el públic. El director del Museu del Càntir i de la Fira Internacional de Ceràmica i Terrissa d’Argentona, Oriol Calvo, ha reconegut en declaracions a l’ACN que el context econòmic actual “no és el millor moment per fer una fira com aquesta”. Malgrat això, afirma que estan “contents” pel fet que el certamen se’l consideri encara un dels de referència de Catalunya i l’estat espanyol. “Ha estat un bon any”, continua Calvo, “ens ha anat bé que la fira coincidís de ple amb la Festa Major d’Argentona i el nombre de visitants s’ha mantingut amb una xifra més que respectable”, ha afegit. En aquest sentit, el director de la fira inclou les vendes a aquest balanç positiu. “L’alegria dels anys 90 i 2000 ja no hi és”, ha raonat, “però aquella era una situació desbordant, on molts artesans
havien de marxar abans d’hora perquè literalment no els quedava res per vendre”. Les vendes imparables de fa uns anys han donat pas a unes vendes més selectives. En el cas concret dels colleccionistes, Oriol Calvo assegura que la primera setmana d’agost està marcada en tots els calendaris dels qui volen ferse amb una peça de ceràmica concreta. “Un terrissaire de Salamanca em va explicar que el primer dia de fira ja tenia esperant gent a les set del matí, quan oficialment s’obre el certamen a les deu”, ha explicat. D’aquests col·leccionistes, Calvo comenta que “vénen a buscar peces molt
concretes” i que no se n’estan de rascar-se de butxaca. “Aquí a Argentona, els col·leccionistes troben peces molt valuoses, i no deixen de venir”, ha conclòs. Una vuitantena d’expositors, xifra semblant a l’edició anterior, han participat enguany a la fira, dividida en quatre seccions: terrissa popular i tradicional, reproducció de ceràmica antiga, ceràmica artística i antiguitats. El gruix de firaires han vingut d’arreu de Catalunya i de l’estat espanyol, però també hi ha representació d’altres països com França, Bèlgica, Rússia, Itàlia o Bulgària. Tal com indiquen els organitzadors, la fira és una “extensió” de la Festa del
Càntir d’Argentona, que enguany commemora el seu 60 aniversari des de la seva recuperació, l’any 1951, si bé els seus orígens es remunten al segle XVII. La llegenda popular diu que els precs a Sant Domènec de Guzmán van lliurar el municipis maresmenc de la pesta. Cada 4 d’agost, doncs, es beneeix l’aigua que brota de les fonts i que van omplint els càntirs. Un total de 53.500 persones van visitar la fira d’Argentona el 2010. La major part, un 60%, eren visitants d’altres municipis del Maresme; un 30% de la resta de Catalunya i un 10% era de fora de Catalunya. Text: ACN
10
CRÒNIQUES
Els treballadors de la Corporació de Salut Maresme i Selva prestaran la paga d’objectius a l’empresa per evitar l’ERO Els 1.500 treballadors de la Corporació de Salut del Maresme i la Selva prestaran la paga d’objectius de l’any vinent a l’empresa per tal que pugui eixugar el seu dèficit. Aquesta mesura permet evitar que s’apliqui un ERO temporal que afectava en diferent mesura fins a 950 treballadors i que ja s’havia presentat davant el departament d’Empresa i Ocupació. Comitè i empresa van acordar aquesta solució en una reunió maratoniana que va durar tot el dimarts. Aquest dimecres les assemblees dels hospitals de Blanes i Calella i d’altres centres de salut adscrits de la Selva han donat suport a la proposta. L’empresa es compromet a retornar els diners als treballadors el març del 2013. La Corporació de Salut del Maresme i la Selva evita in extremis aplicar un ERO a 950 dels 1.500 treballadors. Finalment, i després de més de 12 hores de reunió, comitè i empresa han acordat una fórmula que evita que ningú hagi de reduir la jornada laboral ni anar a l’atur. La proposta inicial, que el 8 d’agost es va presentar davant la Generalitat, preveia
que 95 persones anessin a l’atur des de l’1 de setembre fins a gener del 2012 i la resta, 857 treballadors, veiessin reduïda la seva jornada laboral en percentatges que s’estenien entre el 12 i el 50%. A més, alguns d’aquests (fins a 729) també havien d’anar una setmana a l’atur. Finalment, però, s’ha arribat a una altra solució que evita que cap empleat hagi d’abandonar el seu lloc de treball. Segons ha explicat el delegat de CCOO, Juan José Contreras, tots els treballadors prestaran a l’empresa la seva paga per objectius. Es tracta d’una paga que havien de cobrar el març del 2012 segons els ítems assolits i que és de diferent import segons les categories. L’empresa es compromet a retornar-los els diners el març del 2013. Per controlar com evoluciona el compte de despesesingressos de l’empresa, s’ha acordat fet dues reunions a l’octubre i el gener. “Si l’empresa va molt bé potser no caldrà prestar-los tota la paga”, ha manifestat Contreras. D’altra banda, la previsió és que si l’empresa no es recupera de manera su-
ficient, els treballadors també hagin de prestar-li la meitat de la paga per objectius que s’ha de cobrar el març del 2013. Aquestes mesures permetran a l’empresa estalviar fins a 2,7 MEUR. Segons Contreras, el dèficit que arrossega la Corporació actualment és de 4 MEUR però la mesura acordada entorn la paga per objectius permetrà a l’empresa tirar endavant sense necessitat de presentar un ERO. Contreras també ha explicat que s’ha optat per crear un nou tipus d’excedèn-
cia que no estava prevista en el conveni actual i que permet els treballadors agafar-se una excedència (sense dret a sou) per un mínim d’un mes i fins a dos anys sense perdre la plaça. “Això permetria a l’empresa estalviar diners durant un temps però només per aquells que vulguin marxar de manera voluntària”, ha explicat. A tots els centres s’ha obtingut un suport majoritari dels treballadors respecte la nova proposta. Text: ACN
CRÒNIQUES
11
Calella es replanteja dotar amb un nou segell de qualitat la seva Fira L’edició d’enguany tindrà un monogràfic dedicat al món de l’esport L’Ajuntament de Calella aposta fort per la Fira de Calella i l’Alt Maresme, que enguany arriba a la seva 31a edició amb aires de canvi. Tot i que el marge de maniobra del nou govern era limitat pel que fa a l’organització de l’edició d’enguany –se celebra al setembre–, l’alcaldessa, Montserrat Candini, assegura que s’ha treballat perquè a la fira ja se li noti un nou “segell de qualitat”. Segons Candini, la fira havia perdut “massa muscular” en els últims anys. Un dels canvis que ja s’ha notat és en l’elecció del tema de l’espai monogràfic que, en els darrers temps, es dedicava a un país o regió. Aquest any el monogràfic estarà dedicat a l’esport, un dels eixos del model turístic de la ciutat. Per aquesta edició de la fira, l’Ajuntament de Calella ha dissenyat unes jornades lúdiques i recreatives basades en l’esport i l’activitat física, amb l’objectiu de mostrar l’esport com quelcom més que una competició i posant en valor el seu factor socialitzador o els seus beneficis per a la salut, a més de reivindicar-lo com a motor turístic i econòmic. La fira s’estructurarà en tres grans eixos: hi haurà un espai per al desenvolupament d’activitats esportives, s’impartiran classes magistrals amb esportistes de prestigi i s’instal·larà una carpa per a taules rodones, xerrades, exposicions i projecció de documentals. Candini entén que projectes com aquest han d’ajudar a consolidar el turisme esportiu. “El sol i platja és bàsic però cal generar noves marques”, recorda Candini. A més del canvi en l’elecció del monogràfic –fins ara eren països–, el nou govern de Calella vol que la fira doni un nou salt de qualitat després de 30 anys. Darrerament la fira “havia perdut massa muscular, nervi i capacitat de traslladar dinamisme”, assegura l’alcaldessa. Candini vol canviar el plantejament, amb una nova distribució i un major impacte visual que afavoreixin més la participació del públic. La fira s’inaugurarà el 22 de setembre, en plena Festa Major de Calella. L’Ajuntament ha confirmat la presència del secretari general de l’Esport, Ivan Tibau, durant aquest acte. Text i foto: ACN
L’alcaldessa Montserrat Candini durant la presentació de la Festa Major del municipi.
CRÒNIQUES
12
Comiat de Pere Boix i Sala En Pere posseïa la llavor del futur. Quan era molt jove, es va alçar en estat de revolta i mai no va cedir al cansament ni a les represàlies ni es va acomodar a les renúncies. Ha estat sempre, el seu, un pensament jove, alternatiu, actualitzat, que no envellia. Li agradava estar a prop de tots els conflictes socials i com si Mataró se li fes petit, sovint agafava el primer tren i baixava a Barcelona per ser present a totes les manifestacions i accions del calendari. Omplia la seva bossa de pamflets i manifestos, de crides a la desobediència, de força revolucionària. Tenia passió pel coneixement, per la història i per la transformació. Tenia passió pel compromís i necessitava donar resposta a totes les agressions. Estimava la nostra llengua, els nostres països catalans, com un projecte de futur. A l’estiu viatjava a Occitània o al Pirineu d’Aragó, només per sentir les darreres paraules vives de les llengües minoritzades. Però estimava el seu Mataró i la seva comarca, va ser present en una infinitat de lluites des finals dels anys setanta. Liderava, molt jovenet, la primera ocupació a Mataró –abans que ocupar s’escrigués amb k– quan van crear l’Ateneu amb els seus companys de l’independentisme llibertari. Els qui hem estat amb ell en la seva dimensió de compromís social, omplim el nostre record d’imatges plenes de pancartes i cartells, de grans i petites manifestacions, de carrers plens de dignitat i de pobles en lluita. De converses als carrers, als bars, a les festes, amb alegria o amb indignació, amb ironia o transcendència. Ens omplim de lluites amb noms concrets del nostre territori: la Cadira del Bisbe –quan en Pere es va llançar a terra davant un alcalde desorientat–, la Cisa –quan
en Pere cridava amb el megàfon a la porta del xalet dels especuladors, les Cinc Sènies, l’Horta Ferrerons, Serra de Marina, Can Fàbregas, Salvem les rieres, Aturem l’ampliació del port... I aquest mateix any 2011 celebrava la victòria contra els laterals de l’autopista, una lluita que finalment va assolir la dimensió històrica que en Pere havia desitjat. Són històries plenes i obstinades que eren la seva passió per viure. Aquests darrers mesos en Pere passava davant l’acampada dels indignats, hauria volgut tenir la força per estar-hi compromès, i no la tenia. Tenia l’enyorança de ser dins els nous temps de revoltes, era l’enyorança de la lluita per una vida justa perquè en Pere tenia la llavor del futur. Per això tants joves compromesos se li acostaven buscant les fonts, les referències, l’esperit de lluita generosa i humil. Gràcies, a la seva mare per havernos donat la seva vida, per haver-lo estimat; res no ha estat en va, gràcies per la força que li heu donat per travessar la vida i acompanyar-nos en cada lluita il·lusionada. El seus companys i companyes de lluita. Text: CUP – Mataró
Èxit del IV Torneig de Voleibol 4x4 Casino del Masnou
La platja d’Ocata va acollir el passat diumenge 7 d’agost el IV Torneig de Voleibol 4x4 el Casino del Masnou. Durant tota la jornada tant els participants com banyistes i els espectadors que es van acostar a la zona van gaudir de l’esport, la competició i el companyerisme associat a l’esport i que promou aquest torneig. Enguany s’ha assolit un nou rècord: la participació ha superat els 200 participants, distribuïts en tres categories (masculina, femenina i mixta). A més, el regidor d’esports Jordi Matas i la presidenta del Casino del Masnou, Eulàlia Villà, van ser partíceps de la competició i a la cloenda d’aquesta van fer entrega dels premis als primers i segons classificats de cada categoria. Aquest torneig il·lustra un fenòmen que des dels últims anys s’intensifica als dies d’estiu, i és que el voleibol platja ha passat de ser un esport desconegut a tenir una gran acceptació, tant entre els residents als nostres municipis com entre aquelles persones que s’apropen per gaudir de les platges i les instal·lacions. Tal
com ho demostren les xifres de participants al torneig, tot i que la major part dels equips provenen d’altres localitats catalanes, el voleibol cada cop té més seguidors, en aquest cas, masnovins. L’estat excepcional de la platja d’Ocata, la proximitat a la ciutat de Barcelona, el gran ventall de serveis que s’ofereixen a la vora del mar i la creixent demanda i interès per aquest esport garanteixen l’èxit d’iniciatives com aquesta i fan del Masnou un indret ideal per a la celebració d’aquest torneig amateur. Text: Torneig de Voleibol 4x4 Casino del Masnou.
13
14
CULTURA
ENTREVISTA A VICENÇ LLORCA, ESCRIPTOR
“L’art i la literatura ens proporcionen instants d’eternitat enmig del soroll d’aquest món” meva feina també com a assagista i articulista. Quan vaig publicar La pèrdua (1987) un editor em va demanar per què no feia novel·la. “Als quaranta anys” li vaig respondre jo. Doncs, bé, això és el que he fet. Per a mi, la novel·la és un gènere sobretot de maduresa on l’experiència vital i la literària esdevenen cabdals, i he intentat ser coherent amb el pla que vaig definir.
CEDIDA
Un moment de la presentació de la novel·la Tot el soroll del món de Vicenç Llorca al Masnou.
Vicenç Llorca (Barcelona, 1965) és un autor vinculat al Masnou amb una sòlida trajectòria literària. Destaca la seva intensa obra poètica, guardonada amb premis com el Salvador Espriu, l’Ausiàs March o el Vicent Andrés Estellés, entre d’altres i aplegada en el volum Les places d’Ulisses. Poesia reunida, 1984-2009. També ha conreat l’assaig, la narrativa i el retrat i és col·laborador habitual en la premsa. Recentment ha publicat Tot el soroll del món, la seva primera novel·la, una història atractiva i suggeridora on es planteja, entre d’altres qüestions vitals, si és possible que resorgeixi l’amor en persones marcades per una relació sentimental anterior, en el marc d’un viatge al Carib del protagonista, que alhora servirà per conèixer-se a ell mateix.
Amb la novel·la Tot el soroll del món fa el pas de la poesia a la narrativa, un pas que ha tardat molts anys a donar. Per què? No se sap gaire que les meves primeres passes literàries van ser com a narrador. De fet, als quinze anys guanyo un premi -per cert, un bon record és que en Vázquez Montalbán formava part del jurat- amb una narració llarga. Ara bé, en aquella època, la poesia em va captivar i vaig decidir bastir un món literari a partir de la creació lírica i de la reflexió sobre la mateixa literatura, i d’aquí la
Vostè és essencialment poeta i no renuncia a ser-ho en la seva novel·la. Se sent còmode en el nou registre. Hi continuarà treballant? Cada cop estic més convençut que per fer novel·la cal una consciència poètica. No dic ser poeta, però sí generar una tensió poètica en el flux narratiu. I veig que això és el que estan declarant alguns del novel·listes nord-americans més destacats del moment, i no cal dir que és el que reflecteixen obres com la de Murakami, per exemple. Posseir consciència poètica en novel·la significa acceptar obertament el repte de la creació d’un estil propi. I m’he sentit molt més còmode del que m’esperava en el nou registre. De cop, m’he vist amb molta llibertat per abocar-hi la meva experiència literària i humana. La veritat és que m’agradaria seguir per aquest camí que em permet créixer com a escriptor i assumir el repte d’arribar a públics molt interessants que, dissortadament, no són lectors habituals de poesia.
15 El procés de treball de la novel·la i el temps per fer-la quin ha estat? Entre el 2004 i el 2005 vaig decidir dedicar mitja jornada a la creació de la novel·la. Tenia una idea que em servia com a punt de partida. D’aquesta manera, em vaig posar davant l’ordinador i quina va ser la meva sorpresa quan em vaig posar a escriure una història que no havia previst. Una història que em duia al cor del Carib. Jo em deia a mi mateix que no podia ser possible. Llavors vaig recordar que el 2002 havia anat a la República Dominicana per descansar i començar una novel·la. Vaig buscar en la meva biblioteca i, efectivament, vaig trobar el quadern que m’havia endut aleshores. Ara bé, tot el que hi havia escrit era la paraula “Novel·la”. Per tant, resultava clar que l’havia estat creant interiorment. En un any havia enllestit la primera redacció. Però jo sóc partidari de deixar reposar la literatura, com si es tractés d’un vi del que esperem el millor sabor, sense presses editorials. Això m’ha permès corregir amb lentitud el que vaig escriure amb intensitat i, s’ha de dir, amb molta passió. Vivia cada escena de la meva novel·la com si fos una pel·lícula que estigués visionant. El ressorgiment de l’amor, l’escenari de la República Dominicana, la cultura, el canvi personal... grans temes que vostè encaixa. Què ha volgut donar-li al lector en la seva obra? En primer lloc he volgut oferir al lector una novel·la d’amor. Crec que aquest sentiment és el que millor defineix l’ésser humà i les seves expectatives, de manera que he volgut explicar com un home, que de jove ha perdut la seva dona en circumstàncies molt dures, es refà a partir d’una nova relació amb una altra dona. Per passar després a un altre tema amorós que no explico per no revelar secrets de l’argument. En segon lloc, és una novel·la de viatge (de fet, l’acció passa durant l’espai d’unes vacances a República Dominicana i a Haití) que planteja el mateix viatge com una metàfora de la vida. Els meus personatges
són a primer cop d’ull turistes més o menys acomodats, quan en realitat han d’assumir la seva condició de nàufrags en l’illa on es troben per tornar a començar. D’aquí que Tot el soroll del món posi de manifest la necessitat de reiventar-nos, i de generar noves oportunitats per a la nostra vida. I així arribem a un tercer punt: la novella planteja una visió de la complexitat del món en què vivim, i que massa vegades podríem resumir com un gran soroll. D’aquíí tol: la metàfora del títol: allò que ens envolta pot arribar a ser un gran soroll pertorbador del qual ens hem de protegir amb el silenci del nostre interior. Finalment, he intentat fer una novel·la d’una gran acció en les emocions que senten els personatges i que intento que comparteixi el lector, de manera que s’incrementa el ritme de lectura a mesura que s’avança i s’acaba gairebé com el pas de l’huracà que descric. L’amor, el pes de la mort i la recerca de la felicitat, són els grans temes de fons. L’experiència vital de Francesc Bertran, el protagonista, és en definitiva la de molta gent en circumstàncies similars? Bertran és, en certa manera, un arquetip? Crec que Francesc Bertran representa molts dels valors del nou home del segle XXI. No és dogmàtic, però sap dues coses: que en la complexitat de la vida i del món no tot s’hi val, i que la sensibilitat és una guia extraordinària cap a les actituds que han de forjar després les nostres decisions personals i col·lectives. I aquí trobem un dels punts importants de l’obra: la tendresa masculina, un valor molt oblidat que jo hi reivindico. En
certa mesura, el que viu en Francesc és el que viu la major part de persones en la nostra societat: la soledat, una soledat que es vol amagar massa per la cultura de l’entreteniment. El protagonista decidirà buscar la felicitat a partir d’una segona oportunitat perqu perquè creu en l’amor i en l’harmonia que genera al seu voltant. Quins són s els seus referents literaris que podem trobar en aquesta obra? Jo em sento un escriptor humanista i, en aquest cas, és molt important la figura d’un dels pares de l’humanisme modern: Francesco Petrarca. En un moment de crisi interior després d’haver perdut la seva estimada Laura i els seus punts de referència, Petrarca va escriure un llibre extraordinari: Secretum, en què parla de la necessitat de la vida com a reinvenció. I, en aquest sentit, lligo els referents amb La vita nuova de Dante, ja que és la vida renovada la que triomfa. Després hi podem trobar molts homenatges literaris que van des de Mercè Rodoreda al Realisme Màgic americà. Ara bé, un dels aspectes que em sembla més singular és l’atenció a la nostra literatura de l’exili americà. El lector hi podrà advertir homenatges a autors com Vicenç Riera Llorca o Pere Calders. I també molts moments humorístics... L’art és present a la novel·la de forma molt clara. Què vol manifestar amb aquest enfocament? L’art és una de les expressions més nobles de l’esperit humà. Seguint els clàssics, diríem que ens acosta als déus. Per això, en Francesc quan se sent ferit per la vida es tanca en el que anomeno la “síndrome de la tortuga”, és a dir,
dins una closca que li permet resistir els embats adversos. Aquesta closca està constituïda entre altres coses per l’amor a l’art i a la música. Jo crec que el món és un llibre obert que cal llegir: des de l’alfabet dels llibres als signes dels vents, tot passant per les imatges dels quadres o les cadències de les músiques. Quan més codis coneixes, més pots comprendre aquest món que ens ha tocat de viure i formar-ne part. En Francesc aprèn a Quisqueya -el nom que els indígenes donaren a l’illa- entre altres coses això: a sortir de la seva closca per tornar a veure el món i a creure en el món. L’escenari al Carib i la natura són presents a la història. Per què busca aquest espai per a la novel·la? Al llarg dels anys, he realitzat diversos viatges a aquella zona del planeta per motius personals o culturals. Sempre m’ha fascinat i, encerta mesura, la novel·la resumeix diverses experiències que hi he viscut: des de l’espera d’un huracà a l’emoció de recórrer espais cartografiats per la nostra literatura d’exili; des de la bellesa del mar a ballar sota les estrelles seguint el ritme del merengue haitià; des de fer una conferència a observar la precarietat d’Haití i a valorar el treball d’ajuda humanitària que s’hi fa, sovint amb molt pocs recursos... En certa mesura, la novel·la vol ser un homenatge al Carib, a la seva llum, a la seva gent i a la seva literatura, a partir de la República Dominicana i Haití. L’art, la literatura... ens ajuden a viure? No crec que l’art sigui superior a la natura. Això és un somni humà, molt bell, però un somni. Ara bé, l’art és una de les formes que la natura té per expressar-se a través nostre, i això sí que és transcendent. I, des d’aquesta perspectiva, l’art ens ajuda molt a viure, ja que destaca els nostres valors creatius i de comprensió de la realitat i de la nostra realitat. L’art i la literatura ens proporcionen instants d’eternitat enmig del soroll del món. Text: Albert Calls
CULTURA
16 TRIBUNA DE LA HISTÒRIA
VESTIGIS MUSULMANS AL MARESME El Maresme històricament ha estat una zona de pas cap al Pla de Barcelona i durant el domini musulmà va esdevenir –amb escassa població– zona de frontera. Fou però un període curt: amb prou feines els 15 anys que separen la caiguda de Girona i l’ocupació de Barcelona el 801. Les hosts carolíngies utilitzaren el Camí dels Contrabandistes per la Serralada per arribar a Barcelona i els musulmans devastaren sovint el litoral maresmenc el segle X. La ràtzia que Ibn Abi Hamama va fer l’any 935 sembla que assolà Palafolls i Calella i que remuntà la Tordera fins a Maçanet. Amb tot, de la presència musulmana no hi ha cap vestigi físic. Sí, però, que a través de la toponímia podem trobar alguna pista que faci intuir aquesta presència. L’únic topònim clarament d’origen àrab és el riu d’Alfatà, la riera de Santa Susanna, per bé que
documentalment consta molt escadusserament i en una cronologia tardana (s. XII). Un altre cas, rebutjat de fa temps però, seria Burriac en el sentit de “cap erm”. Finalment, l’aportació de Pere Balañà identificava l’actual nom del veïnat de Cirera de Mataró com a possible arabisme que voldria dir talaia o torre de guaita; o el nom Vilelles associat a l’antiga parròquia de Sant Genís de Palafolls, i encara com a hipòtesi el topònim Altafulla a Teià o el nom d’Ocata. Segles després encara vindria la pirateria turca i algeriana deixant empremta en una costa torrejada als segles XVI i XVII, o en les tradicions com la llegenda dels Encantats de Caldes d’Estrac, i alguna de nova collita com la festa pirata de Premià de Mar i d’altres que ben segur vindran.
JAUME VELLVEHÍ laraconera.blogspot.com
ART AL MARESME
REFLEXIONS ENTORN DE L’ART Al llarg de la temporada 2010-2011, poques han estat les mostres artístiques que realment hagin tingut una qualitat destacable dins la comarca. A Mataró, Raúl Capitani, Jordi Garcia Alomà i Nieves G. Nau al Col·legi d’Aparelladors, i l’antològica dedicada a J. Novellas. A la comarca, Xavier Rodés a la Casa de Cultura del Masnou, Joan Vila Puig o Antoni Tàpies a la Fundació Palau Fabra de Caldes d’Estrac, Motto Portillo a Llavaneres... i no gaire més. La massificació existent en el món de l’art, propiciada també per sales d’exposicions, entitats culturals o centres cívics que en ares de donar una oportunitat al pintor, en la majoria dels casos, han ofert obres on la mediocritat domina a plaer, i on molts artistes, masses autodidactes, amb gran mancança d’autocrítica, amb escassos coneixements d’història i literatura de l’art, i sense interès per obtenir-los, substituint-los pel desenvolupament tècnic, aconsegueixen un currículum expositiu, que proporciona nom, però sense ressò per part dels mitjans de comunicació, ni de la crítica especialitzada, sense valoració econòmica per part del mercat i amb prou feines vendes, per la qual cosa és difícil que tots puguin viure del seu art. La crisi es fa patent i la conseqüència és la decadència. Per una altra banda, el ciutadà gris, cridat
només cada quatre anys a manifestar el seu parer a través de les urnes, esclavitzat per la hipoteca, la pèrdua del treball, el pagament dels rebuts i mil i una coses més, se li enrrefot l’art com el primer que ha trobat avui –encara que després presumeixi d’haver anat al Thyssen o al Prado, al Picasso o al MNAC– però ignora que a través dels seus impostos, es mantenen sales d’exposicions per afavorir l’engranatge burocràtic d’un funcionariat pertanyent a una minoria selecta, que es creu intel·lectualment erudita, i en ares d’educar les “nostres pobres ments”, en realitat cobren tant cada mes... a expenses nostres. Degut a la crisi, és hora de replantejar-se alguns suports públics a certes manifestacions artístiques; com s’ha demostrat al llarg del temps, moltes d’elles sempre vénen donades pels criteris, a vegades dubtosos, de la ideologia governant, i no han deixat ni record ni empremta. L’art ha de ser independent, fruir lliurament de la societat, sense pressions públiques. No ens fa falta la “cultura oficial” sinó gent amb passió per l’ART i que aquest sigui valorat per la seva qualitat, imaginació, treball, coneixements, disciplina i constància.
MARTA TEIXIDÓ www.cuadrosenunaexposicion.com
40 anys d’Òmnium Cultural a Mataró L’11 de juliol celebràvem a l’Auditori de Barcelona que feia 50 anys que un grup de cinc persones havia creat Òmnium Cultural, una institució capdavantera a Catalunya que lluita per la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra identitat nacional. La seu d’Òmnium Cultural de Mataró, però, també celebra enguany que fa 40 anys que va néixer l’aleshores Delegació de Mataró. L’entitat vol celebrar aquest aniversari amb una festa oberta a tothom, el 3 de setembre a la tarda, a la plaça Santa Anna i en els mesos següents amb diversos actes i un homenatge als primers fundadors d’Òmnium Mataró. La delegació d’Òmnium Cultural de Mataró va sorgir sobretot arran de la inquietud d’uns mataronins per contribuir a la divulgació del català. Des dels anys 60 que ja s’instava a estudiar català, clandestinament, en diversos punts de la ciutat. Arran d’algunes accions culturals, com el reconeixement a Josep Puig i Cadafalch (1967) i la commemoració del centenari de Pompeu Fabra (1968), es van prendre els primer contactes per gestionar la primera Delegació d’Òmnium a Mataró. De les primeres reunions, en va sortir l’acord que Jaume Llavina, que havia estat alcalde de Mataró l’any 1933, seria el president de la delegació. Es va aconseguir, així mateix, que la Caixa d’Estalvis Laietana cedís els baixos de la casa Coll i Regàs com a estatge social, que
després passaria a ser l’edifici del costat per poder gaudir de més espai, al mateix lloc on es troba avui dia. Al llarg d’aquests 40 anys Òmnium ha contribuït a la normalització de la nostra llengua, augmentant les classes de català tant per a catalanoparlants que no havien pogut estudiar en català, com després, per a no catalanoparlants provinents d’Espanya, i actualment per als nouvinguts provinents d’Àfrica i Sudamèrica, sobretot. Un altre pilar ha estat la promoció de la cultura catalana, de manera que des del principi va començar a organitzar conferències i altres actes culturals. Des de 2009, la delegació d’Òmnium de Mataró va passar a ser la Seu territorial de Mataró-Maresme. Actualment, a la nostra comarca ja som més de 1.600 socis, s’han creat les seccions del Montnegre (al Maresme Nord) i de Premià i s’organitzen activitats en diversos àmbits: cicles de conferències de temàtica política, social, econòmica, i també , és clar, culturals; voluntariat per la llengua (les “parelles lingüístiques”); el programa de cohesió social Quedem?; la Flama del Canigó i el manifest unitari l’Onze de Setembre; cursos de català per a nouvinguts i també de perfeccionament; concursos per a escolars i de recerca; col·laboracions amb els Ajuntaments i amb entitats de la societat civil, etc. Text: Òmnium Cultural Mataró.
CULTURA
17 Amb lletres del Maresme
‘Mondomwouwé’, d’Anna Rossell L’escriptora del Masnou Anna Rossell acaba de publicar la novel·la Mondomwouwé. TRIBUNA Maresme n’ofereix un fragment en exclusiva per als seus lectors. THÉRÈSE […] El vello se le erizó con el recuerdo de la gran revuelta, la otra, aquel nefasto 1991 en que, aún niña, había visto a su padre por última vez. Ella lo había oído todo, los golpes, el grito, después la sangre en la tierra y los ojos desorbitados de su madre. Desde entonces los sueños, cada noche, ponían el resto, aquellas pesadillas que le hacían revivir los recuerdos: el fuego, el humo, la destrucción en las calles y los cadáveres mutilados. Los sueños también daban cuerpo con detalle a lo que no vio en la casa. Después, la memoria quedaba interrumpida y los recuerdos empezaban de nuevo ya en Sokodé, donde habían encontrado un techo en su huida, provisionalmente en casa de una parienta lejana: su madre, ciega y desquiciada, el desamparo de Agbeko, Nounagnon y Clarice, la larga enfermedad de la pequeña, el entierro. Todo lo había sobrellevado bien, todo, excepto la aparición repentina de aquel tío, supuesto hermano de su madre, que se llamaba a sí mismo “su protector” y la intimidaba y acosaba en sus visitas regulares. En esa escuela aprendió a odiar a los hombres y, sin embargo, ella misma se sorprendió al comprobar que no sentía odio por el niño. Ahora la familia tenía un humilde techo propio un poco más al norte, a donde el azar de la vida la había llevado: el mismo color rojizo, la misma tierra, pero habían salido adelante. Thérèse se incorporó exhausta, dejó caer la azada y se enjugó el sudor. El sofocante calor la envolvía, sin que el sol llegara a atravesar la fina película neblinosa que le daba al cielo un color pálido, lechoso, no azul intenso como el que un día había visto en la televisión de la pizzería del centro. Aquél debía de ser pintado. Allí nunca se veía así. Cerró los ojos y la expresión penetrante y maliciosa de la mirada de su marido se le impuso con toda nitidez en la oscuridad. Ningún rumor en el aire despejaba aquella imagen, que persistió unos segundos todavía, nítida y viva en su cerebro, aún después de que, al volver a abrir los ojos, la claridad le devolviera de nuevo la silueta borrosa de los chamizos del poblado. (Anna Rossell, Mondomwouwé, pp. 88-89)
Fins a 46 personatges surten en aquesta narració que se situa a una ciutat al nord de Togo (Àfrica occidental). Vuit d’ells –Clarisse, Séverin, Thérèse, Samuel, Jérémie, Marcel, Christine, Louis i la veu d’una narradora estrangera–, constitueixen el grup de protagonistes principals, a través dels quals el lector anirà participant en la situació del país i de com succeeix la vida quotidiana dels seus habitants. Aquest ampli ventall de personatges se suma, doncs, a una tècnica perspectivista i un calidoscopi de nou veus narradores, monòlegs interiors que alternen i
permeten conèixer vides, sentiments, opinions i punts de vista diferents, sovint contrastats amb anotacions del diari de viatge que escriu l’estrangera i serveixen de contrapunt. La novel·la, una nova aportació dels autors de la comarca, pot adquirir-se a la llibreria de viatges Altaïr de Barcelona o a Internet: http://annarossell.blogspot.com. Rossell ha publicat d’altres obres (poesia, narrativa…) i impulsa diverses activitats de difusió de la literatura. Text: Redacció
18
37A FESTA DE LA VEREMA
La Verema d’Alella acosta de nou el referent patrimonial de la viticultura Tot un clàssic al Maresme que fa un zoom directe al món del vi i ens recorda la riquesa patrimonial i la projecció econòmica de la DO Alella. Durant els dies 9, 10 i 11 de setembre, el municipi s’omplirà d’activitats que a més de permetre passar-s’ho bé, interrelacionen tradició, festa, gastronomia i difusió de la cultura del vi, un món obert a infinites possibilitats, que perviu i es renova projectant els noms dels nostres vins més enllà de les fronteres comarcals. “El segon cap de setmana de setembre, com cada any, celebrem la nostra Festa de la Verema. Una festa viva que, mantenint la seva essència, està en contínua evolució per tal de conservar tot el seu interès i posar en valor allò que som, la nostra identitat”, assegura l’alcalde d’Alella, Andreu Francisco. L’alcalde alellenc també destaca en el programa que aquesta 37 edició “combina la tradició amb la modernitat, els nostres vins i el bon menjar, identitat i lleure, però enguany també fem front a un dels reptes més importants que teníem pendents: fer créixer els espais de la mostra de vi i gastronomia. Una proposta que, amb imaginació, supera l’espai limitat de l’Hort de la Rectoria”. Per a Francisco, l’horitzó està en “fer del nostre poble un referent del turisme i la cultura del vi”, direcció en la qual estan treballant en aquest moment. Alhora, per “posicionar-nos davant la gent com a territori de vins de qualitat”. Per la seva banda, la regidora respon-
Un moment de l’acte de presentació de la Festa de la Verema amb Isabel Nonell, Andreu Francisco i Fede Salas.
sable de la Festa de la Verema, Isabel Nonell, incideix en el fet que “la Festa de la Verema d’aquest any 2011 presenta una notable innovació. L’espai de la mostra gastronòmica s’amplia a la plaça de l’Ajuntament, que es convertirà en un restaurant perquè els alellencs i alellenques puguin seure i assaborir els plats dels restauradors que aquest any hi participen en un major nombre”. La regidora també afegeix que “estem satisfets que tots els cellers de la DO Alella finalment
puguin estar en la mostra gastronòmica, tant els sis que fins ara hi havia com els dos nous que han obert les seves portes enguany. Els bars del poble repeteixen l’experiència de Tapes i Vi, de la qual podrem gaudir el dissabte i el diumenge”. La Festa de la Verema congrega anualment gent del propi municipi i de fora, al voltant de multitud d’activitats que tenen el vi i la viticultura com a eixos. N’hi ha per a tots els públics, de les més tradicionals a les més innovadores:
tallada de raïm a la vinya de Can Magarola; inauguració de l’exposició Veremes; fira d’artesans, el pregó de la festa, a càrrec de Montse Velasco, sommelier Nas d’Or 2011; la Mostra gastronòmica; correfoc amb els Diables del Vi d’Alella; ball amb La Salseta del Poble Sec; visita als cellers; itinerari “Les masies i el vi d’Alella”; presentació de vins DO Alella; trabucaires; conferència temàtica o cercavins, entre d’altres propostes del programa. Text: Redacció
09/10/11 DE SETEMBRE. ALELLA
19
Torna una altra Setmana del vi DO Alella plena d’actes Un cop conclosa la Festa de la Verema, continuaran les activitats al voltant del vi en el marc de la Setmana del vi DO Alella, organitzada pel Consorci DO Alella i programada del 23 de setembre al 2 d’octubre. Constarà de visites a cellers, tast de vi, passejades per les vinyes amb segway i amb poni, música en viu, visites teatralitzades, gastronomia, maridatges, pintura, cinema i fotografia, entre d’altres activitats que es faran a diversos municipis del Maresme i del
Els cellers de la DO Alella ja es troben en ple procés de verema Aquests són dies de molta activitat a la DO Alella; la majoria dels seus cellers ja han començat a collir el raïm. El primer a fer-ho va ser Alta Alella, que s’hi va posar a mitjans d’agost amb varietats com la Pinot Noir o la Chardonnay, que s’han de collir més verdes que d’altres per a l’elaboració del vi base per a cava. Vicenç Galbany, enòleg d’Alta Alella, explica que “amb la calor dels darrers dies hem obtingut bones maduracions i això ha comportat un molt bon equilibri grau-acidesa en blancs”. Al celler Bouquet d’Alella ja han començat a collir la Garnatxa Blanca amb què elaboren els seus vins blancs. Toni Cerdà, responsable del celler, confessa que “estàvem una mica espantats pel temps que havia fet durant el mes de juliol, però l’arribada de la calor ens ha tranquil·litzat perquè tot es va posar al seu lloc i estem collint un raïm de qualitat excel·lent”. Com és habitual, a l’altre costat de la Serralada Litoral, el moment d’iniciar la verema arribarà una mica més tard. Enric Gil, enòleg del celler Can Roda, amb seu a Santa Maria de Martorelles, explica que “ja falta ben poc per començar a collir, però no ens hi posarem fins que el raïm tingui el grau i l’acidesa perfectes per elaborar els vins que volem ferne. Estem fent anàlisis gairebé diàriament per determinar el moment exacte que començarem a collir”. Font: Pansa Blanca
Vallès. En total, la Setmana portarà 45 activitats a un total de 14 municipis. El programa de la Setmana del vi DO Alella s’inicia amb un acte inaugural el proper divendres 23 de setembre a les 19h, a la Sala Àmbit Cultural d’El Corte Inglés del Portal de l’Àngel, a Barcelona. Durant aquest, es farà una xerrada que tractarà el tema “El terrer de la DO Alella”, en la qual Xavier Garcia i Xevi Carbonell, enòlegs i directors tècnics dels cellers Alella Vinícola
i Marqués d’Alella, respectivament, explicaran quines són les característiques del clima, el sòl i les varietats de raïm, que fan que la DO Alella tingui un terrer únic que facilita l’elaboració d’uns vins d’excel·lent qualitat. Menús i maridatges, sopars concert, exposicions, passejades, tasts o una visita teatralitzada: Vinalia Rustica, a la Cella Vinaria de Teià, en la qual es recordarà com a l’antiga Roma, a finals de l’estiu, es celebrava la Vinalia Rustica
que marcava l’inici de la verema. En aquesta celebració es pregava a Júpiter pel raïm que madurava als ceps i davant l’altar el gran sacerdot del déu espremia, amb les mans pròpies, el primer raïm i li feia l’ofrena del suc. Tanmateix, un altre dels actes de la Setmana serà el cinefòrum al Masnou, amb la projecció de la pel·lícula Entre copas, que després de visionar-se es comentarà amb una copa de vi DO Alella a la mà i la col·laboració de la sommelier Gemma Ferran. I aquests són solament alguns dels actes de l’ampli programa de la Setmana del vi DO Alella.
20
37A FESTA DE LA VEREMA
ENTREVISTA A JOAN ANTONI PÉREZ ROURA, PRESIDENT DEL CONSELL REGULADOR DE LA DO ALELLA
“Es salvarà la crisi quan es promocioni l’arribada a compradors importants” La promoció continua sent un dels grans reptes que tenen? Aquest any serem a les festes de la Mercè, de Barcelona. A la Verema d’Alella hi participem amb els cellers i fent presentacions de vins i curs de tast, entre d’altres formes que tenim de fer difusió. L’INCAVI (Institut Català del Vi) té empenta per difondre els vins de Catalunya i la nostra idea és cada cop més promocionar els nostres vins, perquè tota promoció és sempre bona. Però primer ens hem centrat en sanejar el Consell Regulador com a prioritat.
La Festa de la Verema a Alella és un punt d’inflexió anual que posa en el punt de mira els vins de la DO i tot l’univers cultural i gastronòmic que els envolten. Un dels principals protagonistes és, sens dubte, el Consell Regulador de la DO Alella (CRDO). La DO identifica el vi de la zona i està reconeguda des de l’any 1953, quan va crear-se el CRDO Alella. Joan Antoni Pérez Roura ha tornat a ser reelegit recentment president del Consell Regulador. Parlem amb ell sobre la projecció i els reptes que es plantegen des d’aquest ens.
Quina és la funció del CRDO Alella? Promocionar, controlar la qualitat, la protecció de la vinya i determinats aspectes en l’àmbit d’urbanisme que afecten el sector, entre d’altres temes de promoció i difusió. Actualment integren el Consell Regulador 18 pobles del Maresme i del Vallès, però en falten especialment del Maresme. A què és degut aquest fet? Ja es va presentar una ampliació de 10 municipis més l’any 2009, però s’està pendent d’una normativa nova a Bruselles (tots els reglaments s’han d’adaptar a la normativa europea i aprovar un nou plec de condicions, adaptant la normativa a la Comunitat), i fins que aquesta no estigui vigent no podrem ampliar-nos. Els 10 municipis ja compleixen els re-
quisits per pertànyer a la DO (Badalona, Granollers, Mataró, Cabrera de Mar, Vilassar de Mar, Cabrils, Sant Cebrià de Vallalta, Arenys de Mar, Sant Pol de Mar i Sant Iscle de Vallalta). Es decideix ampliar per la demanda de les localitats i per la capacitat de venda en nombre d’habitants, especialment en grans ciutats com Badalona, Granollers o Mataró, que tenen molta població. També, d’aquesta manera, es dóna l’oportunitat de ser-hi a algun celler nou en alguns llocs que de moment fan vins per a ús personal.
La crisi continua sobre la taula com a tema preocupant. Hi ha una problemàtica general, al sector, més aviat de vendes i de cobraments, però es continua treballant per obrir nous camins malgrat la situació. Per exemple, a Alella es fa a FP un Grau Superior de Màrqueting Vitivinícola en el qual hem col·laborat i ja ha sortit una primera promoció amb alguns alumnes que ja treballen. Però el més important, la salvació de la crisi, ve pel camí de l’exportació. Vaig proposar a l’INCAVI que fes una reunió entre empreses catalanes i importadores. Se salvarà la crisi quan es faci l’esforç necessari i des de Catalunya es promocioni l’arribada a compradors importants.
S’han incorporat nous cellers, darrerament, a la DO Alella? Sí, els dos últims són Can Roda, de Martorelles, i Can Bouquet, d’Alella. Quan vam començar fa sis anys hi havia sis cellers i ara n’hi ha vuit.
Les apostes per difondre l’enoturisme són molt necessàries? És una via de treball molt interessant perquè al vi se l’ha de conèixer i agafar estimació. Text: Albert Calls / Foto: Enric Puche
09/10/11 DE SETEMBRE. ALELLA
21
Joaquim Batlle recupera la tradició dels vins del Maresme El Celler Joaquim Batlle està ubicat a la localitat de Tiana, dintre del que és el parc de la Serralada de Marina, on es realitza un cultiu sostenible amb l’entorn del mateix Parc. D’aquesta forma el cultiu i l’elaboració dels vins que es realitza és completament ecològic. La finca de la Sentiu està orientada cara a mar i és acaronada contínuament pel Foranell (la brisa que ens ve de mar), que ens dóna el caràcter salí en els vins. El terreny on es troba és completament granític, molt erosionat i que ha configurat els saulons blancs que són presents a tota la vessant marina de la Serralada, i que ens aporten als vins les característiques minerals. La distribució de la vinya a la finca està marcada per les característiques pròpies de les varietats. A la part més obaga es troba la Pansa blanca a una alçada de 200 metres sobre nivell de mar, protegida pel relleu arrodonit de la faldilla de la muntanya; el picapoll
el trobem a la part més empinada amb una inclinació del 30% i a una alçada de 300 metres i, per últim, la Garnatxa blanca, que en el cim de la muntanya i a una alçada de 340 metres, contempla el mar en un espai natural incomparable de bellesa. La filosofia de Celler Joaquim Batlle és recuperar la tradició dels vins del Maresme, vins consistents amb un paladar marí, salobres, alcohòlics, madurs, rodons i molt minerals, vins que han passat força temps en repòs perquè la mateixa salinitat s’acomplís al boquet del vi. Per aquest motiu el vi Foranell que s’elabora no és un vi de collita sinó que es precisen vora de dos anys per donar-li aquella consistència i característiques que varen fer escriure a Plinio el Vell al classificar els nostres vins laietans de nobles Hispaniarum Laeetana copia nobilitantur, i possiblement a afirmar allò de IN VINO VERITAS (en el vi està la veritat). Avui en dia aquells vins Laietans
El Celler Joaquim Batlle suposa tota una tradició al voltant de la viticultura. La seva filosofia és recuperar la tradició dels vins de la comarca.
els identifiquem amb la DO Alella i és en aquest espai on el vi Foranell vol aportar un sentit i gustos que, per perduts, els podem veure i beure com originals. Text: Celler Joaquim Batlle
22
37A FESTA DE LA VEREMA
PROGRAMA D’ACTES DE LA FESTA DE LA VEREMA DIJOUS 8 SETEMBRE 18.30 h. Pati de Can Magarola
Tallada de raïm i berenar infantil. Inscripcions del 29 d’agost al 7 de setembre de 9 a 14 h. a Can Lleonart (places limitades). 20 h. Can Manyé
Inauguració de l’exposició “Veremes” amb la participació de l’artista audiovisual Joana Balfegó i la poetessa Anna Maluquer.
DISSABTE 10 SETEMBRE 9 a 23 h. Rambla d’Àngel Guimerà i plaça dels Germans Lleonart
10 h. Oficina de Turisme
Mostra Gastronòmica
Preu: 4,5 € (places limitades).
Fira d’artesans
Degustacions de vins de la DO Alella, caves de la zona i especialitats gastronòmiques. Venda del XXXVII Porró de la col·lecció del Casal d’Alella.
9.15 h. Oficina de Turisme
22.30 a 24.30 h. Can Gaza
Visita al celler Parxet
Cercavins
Preu: 4,5 € (places limitades).
Visita al celler Joaquim Batlle
23.30 h. Plaça Antoni Pujadas
10.15 h. Oficina de Turisme
Ball amb l’orquestra Pensylvania
Visita al celler Roura Preu: 4,5 € (places limitades).
9.45 h. Oficina de Turisme
DIUMENGE 11 SETEMBRE
Fira d’artesans
Preu: 4,5 € (places limitades).
8 h. Recorregut per diferents carrers amb final a la Plaça de l’Ajuntament
19 h. Plaça de l’Ajuntament
10 h. Oficina de Turisme
Despertada amb els Trabucaires
20 h. Hort de la Rectoria, la Porxada i Plaça de l’Ajuntament
Mostra Gastronòmica Degustacions de vins de la DO Alella, caves de la zona i especialitats gastronòmiques. Venda del XXXVII Porró de la col·lecció del Casal d’Alella. 23 h. Riera Fosca
Correfoc amb els Diables del Vi d’Alella. Recorregut: Riera Fosca, Quatre Torres, Eduard Serra i Güell, Santa Eulàlia, Escoles Pies, Torrent Vallbona, Empedrat del Marxant, Rambla d’Àngel Guimerà, Plaça dels Germans Lleonart. Final, amb castell de focs, a la Riera Principal davant de la plaça d’Antoni Pujadas. 24 h. Plaça Antoni Pujadas
Ball amb l’orquestra La Salseta del Poble Sec
Plantada de gegants
Activitat adreçada als joves per descobrir els vins DO Alella, a càrrec de CEP’S.
Visita al CAT de Teià, Alella i el Masnou-Parc arqueològic Cella Vinaria
• Pregó a càrrec de Montse Velasco, sommelier Nas d’Or 2011. • Proclamació de la pubilla del 2011, Laura Sansa Oromí, acompanyada de les dames d’honor, hereus i la pubilla del 2010. • Trepitjada del raïm pels hereus i dames d’honor. Benedicció del primer most. • Lliurament dels premis del concurs d’aparadors. • Presentació del XXXVII Porró de la col·lecció del Casal d’Alella.
10 h. Can Gaza 19a Trobada de colles geganteres. Amb la participació dels gegants dels municipis d’Alella, Almoster, Anglès, El Masnou, La Jonquera, Montcada i Reixach, Sant Andreu de Palomar, Sant Feliu de Llobregat, Siurana i Teià.
18 a 23 h. Rambla d’Àngel Guimerà i plaça dels Germans Lleonart
Inauguració de la Festa de la Verema
Visita al celler Alella Vinícola
9.30 h. Oficina de Turisme Preu: 4,5 € (places limitades).
DIVENDRES 9 SETEMBRE
20 a 23 h. Hort de la Rectoria, la Porxada i Plaça de l’Ajuntament
Itinerari “Les masies i el vi d’Alella” Preu: 4,5 € (places limitades).
del Vi d’Alella acompanyats de la colla Miquelets de Badalona. 9 a 23 h. Rambla d’Àngel Guimerà i plaça dels Germans Lleonart
10.30 h. Oficina de Turisme
Visita al celler Bouquet d’Alella
11 h. Pati de Can Lleonart
Diada Nacional de Catalunya Ofrena floral i cantada dels Segadors, amb la Polifònica Joia d’Alella i els Grallers d’Alella. Coca i cava per a tothom. 12 h. Can Gaza
Cercavila de la Colla de Gegants, Capgrossos, Grallers i Timbalers d’Alella
Preu: 4,5 € (places limitades).
El Centre Excursionista d’Alella organitza una cursa de 14,5 km pel Parc de la Serralada Litoral.
Recorregut: Can Gaza, Passeig Sant Josep de Calassanç, Les Heures, Torrent Vallbona, Santa Madrona, Balmes, Plaça de l’Església, Plaça de l’Ajuntament, Empedrat del Marxant, Rambla d’Àngel Guimerà (per la calçada), Plaça dels Germans Aymar, Riera Principal i final a Plaça d’Antoni Pujadas.
11 a 14 h. Plaça d’Antoni Pujadas
9 h. Plaça de l’Ajuntament
17.30 h. Plaça Antoni Pujadas
Fira d’artesans
Preu: 4,5 € (places limitades).
9 h. Poliesportiu Municipal
10.30 h. Oficina de Turisme
II Cursa de la Verema
Visita al celler Alella Vinícola
Activitats infantils Mini tennis, amb el club Sistres, acompanyats d’inflables per a tots els infants.
Botifarrada popular 9 h. Oficina de Turisme
Itinerari “Ruta paisatgística per les vinyes de la Vall de Rials”
12.30 a 14 h.
Tapes + Vi Vine a tastar la selecció de tapes pensades especialment per degustar amb una copa de vi DO Alella.
Activitats joves
Trobada de colles veteranes 20 h. Pati de Can Lleonart
amb el pagès Rafael Barnadas.Preu: 4,5 € (places limitades).
Conferència “Maridatge. Art o ciència”
9 h. Oficina de Turisme
a càrrec del convidat de la festa Manel Pla, tastador de vins i restaurador.
Visita als cellers Altrabanda i Can Roda
14 a 18 h. Can Gaza
Sardanes amb la cobla Principal Llobregat
Paellada, quinto (bingo cantat) i concert.
Preu: 4,5 € (places limitades).
18 h. Can Lleonart
9.15 h. Oficina de Turisme
20 a 23 h. Hort de la Rectoria, la Porxada i Plaça de l’Ajuntament
Mostra Gastronòmica
Presentació dels vins DO Alella
Visita al celler Alta Alella
A càrrec del Consell Regulador i els enòlegs dels cellers DO Alella, amb la col·laboració d’estudiants del Grau Superior en Gestió comercial i màrqueting enològic. Fins al 7 de setembre a Can Lleonart, de 9 a 14 h. Preu: 10,5 € (places limitades)
Preu: 4,5 € (places limitades).
Degustacions de vins de la DO Alella, caves de la zona i especialitats gastronòmiques. Venda del XXXVII Porró de la col·lecció del Casal d’Alella.
9.15 h. Oficina de Turisme
22 h. Parc Gaudí
Visita al celler Parxet
Havaneres amb el grup Bergantí
Visita en anglès. Preu: 4,5 € (places limitades).
i rom cremat, preparat per Quico Lluch
T
09/10/11 DE SETEMBRE. ALELLA
SETMANA DEL VI DO ALELLA DIVENDRES 23 SETEMBRE
DIJOUS 29 SETEMBRE
Fins el 2 d’octubre. Rest. Orfila (El Masnou)
20h. Restaurant El Paller (Premià de Mar)
Menú Alta Alella amb visita al celler
Tast de vins amb DO Alella
Restaurant Cuinalella (Alella)
21.30h. Vins i Divins (El Masnou)
Sopar entre vinyes amb versions de clàssics del pop i el rock
Concert de tango amb vi DO Alella
DISSABTE 24 SETEMBRE
11h Celler Alta Alella (Tiana)
Nit. Restaurant Moll Oest (El Masnou)
11h. Celler Roura (Alella)
Visita al celler Roura
Sopar maridatge al so del piano
DISSABTE 1 OCTUBRE
11h, 13h i 16h. Parc Arqueològic Cella Vinaria
Matí. Tiana
Vinalia Rustica a la Cella Vinaria
Excursió amb segways per les vinyes
12.30h. Celler Alella Vinícola
11h. Celler Quim Batlle (Tiana)
Visita al celler Alella Vinícola
Visita al celler Quim Batlle
També dissabte 1 d’octubre a les 12.30h. 11h Celler Alta Alella (Tiana)
DIUMENGE 25 SETEMBRE 11h. Celler Bouquet d’Alella
Visita al celler Bouquet d’Alella
Coneix el naixement dels vins d’Alta Alella Nit. Restaurant Les Terrasses (Alella)
Gratuït. Cal fer reserva.
Sopar amb vi i raïm
12.30h Celler Alella Vinícola
Nit. Restaurant Les Terrasses de St. Romà (Tiana)
Tast de mostos Gratuït. Cal fer reserva.
DILLUNS 26 SETEMBRE 21h Can Malet (El Masnou)
Cinefòrum: Entre copes
DIMARTS 27 SETEMBRE 20h Can Malet (El Masnou)
Tast de vins DO Alella
DIMECRES 28 SETEMBRE
ALTA ALELLA cultiva vinyes i elabora vins amb D.O. Alella, D.O. Cava i D.O Catalunya amb vocació de transparència
21.30h Espai Di.Vi (Alella)
Menú mediterrani amb música en directe
Aprofundim en el Syrah d’Alta Alella
VISITA’NS
DIVENDRES 30 SETEMBRE
Excursió amb segways per les vinyes
Matí. Vilassar de Dalt
23
Sopar especial Setmana del Vi DO Alella
DIUMENGE 2 OCTUBRE 11h. Celler Bouquet d’Alella (Alella)
Anem de verema! Aprendrem com i quan es talla el raïm, farem la verema, trepitjarem el raïm per després premsarlo i endur-nos el most a casa amb instruccions per convertir-lo en el nostre propi vi. 11h. Restaurant El Racó Can Feliu (Vilassar Dalt)
Visita als forns romans + dinar maridatge
21h. Espai Di.Vi (Alella)
12.30h. Celler Alella Vinícola
Maridatge de vins amb xocolates
Tast de mostos
Descobriu.... Alta Alella Privat
Gaudiu de les nostres vinyes entre el mar i el cel, dins del Parc Natural de la Serralada de Marina (Alella-Tiana). Basant-nos exclusivament en l’agricultura ecològica, ens trobem a pocs quilòmetres de Badalona, Mataró i Granollers, i a tan sols 20 minuts del centre de Barcelona. Degusteu els nostres vins i caves “transparents”, fruit del conjunt home, terra, vinya i anyada, en un entorn únic apte per a diverses activitats. Horaris de visites de dilluns a diumenge de 10 h a 14 h
Vins ... amb vocació de transparència
Alta Alella cultiva vinyes i elabora vins dins de la D.O. Alella amb vocació de transparència. La Finca, entre els termes d’Alella i Tiana, amb una altitud de 100 a 250 metres sobre el nivell del mar. El conjunt de varietats és molt ampli, buscant transmetre l’expressió del terrer per sobre del caràcter varietal. Les elaboracions son específiques depenent de l’anyada.
L’evolució del cava
Els caves d’Alta Alella Privat pertanyen a la D.O. Cava. S’elaboren amb varietats molt expressives i amb cupatges atrevits, i junt amb una presentació molt personal, transmeten un llenguatge apte per a consumidors amb criteris cosmopolites. Intentant elevar el cava a la categoria de gran vi, capaç de marcar un nou estàndard amb la mateixa base de terra i clima, però evolucionant en quant a varietats i sistema d’elaboració. Per a més informació: enoturisme@altaalella.cat
ALTA ALELLA PRIVAT
ALELLA. Camí Baix de Tiana . Finca Can Genís +34 93 469 37 20. Fax +34 93 469 13 43 Mòbil enoturisme +34 628 624 182 www.altaalella.cat Facebook: Alta Alella – Cava Privat
OBRES I REFORMES ALELLA Rehabilitació integral de l’habitatge, projectes i instal·lacions C/ Sant Josep de Calassanç, 37 · 08328 ALELLA Tels. 93 540 50 56 · 626 12 62 77 · Fax 93 540 51 70 alella@obresireformes.com
24
OPINIÓ EDITORIAL Promoció econòmica i promoció del patrimoni La Fira de la Verema d’Alella, la Fira Mercat Modernista de Canet de Mar o la Fira de Calella i l’Alt Maresme, són tres potents propostes que aquest mes de setembre s’organitzen a municipis de la nostra comarca. L’èxit d’aquests punts de trobada està en la síntesi entre la difusió d’elements del patrimoni, lligats a la promoció comercial i la seva projecció a un públic molt ampli. A les fires o les mostres (un bon exemple també és la Mostra Gastronòmica, Comercial i d’Artesans de Cabrils, que se celebra cada any a mitjans d’agost), hi passen molts visitants que poden conèixer millor –si ja la coneixien–, o si no descobrir, la riquesa dels productes del territori. Aquesta capacitat de difusió, present en la voluntat de promocionar els vins i el patrimoni enoturístic o la riquesa modernista de la localitat, entre els altres exemples, vinculada a la voluntat de fomentar la promoció econòmica, són propostes que demanen esforç i treball durant tot l’any. És cert, també, que l’impacte de la crisi genera molt de desànim, però no s’ha d’oblidar tampoc que amb la feina que es faci ara se n’acabarà sortint un moment o altre. I que entre els atractius que té la comarca del Maresme, hi ha el territori (litoral i muntanya) i les capacitats de conèixer-lo en el context d’un turisme que no necessàriament ha de ser el de sol i platja. Aquests grans aparadors que són fires i mostres, juntament amb d’altres estratègies més selectives especialitzades que es fan, són apostes de futur molt més necesàries que mai.
Desvetllament: ja n’hi ha prou LARIERA48 JOAN SALICRÚ Llegeix el bloc setmanal LaRiera48 a MataróNotícies.cat
Les festes es fan i es desfan de forma gairebé espontània, però a l’organització de qualsevol activitat, també aquesta, hi ha un timó, un volant, que serveix per anar acompassant la realitat social als actes en si. Doncs això és el que cal fer, i ara. El nou govern municipal de Mataró té la gran oportunitat de fer-ho, de fer aquest canvi de timó necessari. El que no es pot és repetir el que va passar el passat 25 de juliol al Desvetllament Bellugós: desenes d’adolescents armats amb bidons de ‘calimotxo’ o qualsevol altra beguda empenyent a tothom qui es trobava davant seu, i de fet, joves i grans de totes les edats xisclant com bojos des del primer moment i cantant, per exemple, cançons al·lusives al Barça que no sé què tenen a veure amb Les Santes. Però sobretot escenes de pànic -literal- que em van explicar diversos companys de la premsa i persones properes. Em va corprendre especialment la imatge d’un nen caient de les espatlles del seu pare, perquè el meu pare també m’havia portat a mi desenes de vegades a collibè en aquest acte i recordo que no passava res, al contrari. Era un acte equilibrat, on hi havia convivència entre gent gran, joves grandets i joves
més petitets. Ara això s’ha acabat. I no pot ser. El Desvetllament Bellugós ha mort d’èxit i és hora d’actuar: o actuem nosaltres, els que hem gaudit de l’acte durant tants anys, o morirà definitivament com a acte, per més que se segueixi celebrant. Estem al límit. Què es pot fer? Des de tancar tota la zona de manera que s’hi accedeixi després d’haverse comprovat, per exemple, que ningú porta ampolles de vidre per poder tirar sobre en Robafaves, a canviar-ne la ubicació. És hora d’actuar. La reflexió sobre els espais on se celebren els actes va més enllà del Desvetllament. Almenys la Crida a la Festa Major té un problema homologable. L’espai que queda davant l’Ajuntament ha deixat de ser l’idoni per a celebrar-la. De les 4.000 o 5.000 persones que hi havia concentrades a les proximitats de l’Ajuntament, jo crec que podien veure l’acte en condicions unes 500 o 1.000 a tot estirar. Altre cop la imatge corprenedora: la gent que se’n torna cap a casa, abans de començar l’acte, perquè “total, per no veure res, millor girar cua”. I altra vegada la reflexió que s’imposa: si volem que aquest sigui el punt de partida de la Festa Major cal prendre decisions. Doloroses, si voleu, trencant consensos històrics, espais habituals... però s’ha de fer. El menysteniment que suposa al conjunt de la ciutadania fer la Crida davant l’Ajuntament és excessiu: no val la pena. Amb això no creem ciutat, la mantenim no-
més pels quatre de sempre, “pels de casa”, perquè la gaudeixin els propis protagonistes. La Festa Major és l’acte més polític de tots els que se celebren durant l’any. El que té més càrrega política possible, encara que implícita, per estrany que això pugui sonar. Tot allò que es fa té una dimensió política, des dels actes que es fan a com es fan o com es financen i a quins convidats vénen a la Missa de les Santes (aquest any el conseller Felip Puig i una diputada de Bildu; volen més significants?). No és una cosa per sobre del Bé i el Mal, no. És política pura. Des del discurs de l’alcalde Mora fins a la celebració de tots i cadascun dels actes. I el govern de torn té l’obligació d’anar adaptant la realitat de la festa a la festa en si. Alcalde Mora: els anteriors executius no s’han atrevit a posar sobre la taula de forma definitiva aquests debats, perquè la seva intersecció amb les forces vives que van muntar les Santes modernes, les del 79 ençà, era massa gran com per poderse’n desmarcar. Vostè no, vostè és lliure, no té aquesta cotilla. Aprofiti-ho. Vostè ja ha demostrat que no li tremola el pols per prendre decisions impopulars. Ara -fins el proper mes de juliol- té una patata calenta sobre la taula del despatx. Hem d’obrir la festa definitivament a tota la ciutat alhora que mantenim l’essència dels actes que li han donat singularitat i reconeixement arreu de Catalunya. No tingui por i obri en conseqüència.
25
JOSEP ARACIL I XARRIÉ President d’Eurosenior joarxa@gmail.com
Després del capitalisme, què? L’actual crisi financera, igual que l’anterior crac del 29, són fets naturals propis del sistema capitalista, que comença a ser qüestionat com el principal problema, d’una societat desconcertada, que s’adona que el que té no li serveix i que ignora completament el que ha de venir. Des d’un plantejament radical, si el problema és el capitalisme, cal canviar-lo, però, per quin nou sistema? Aquest nou sistema no existeix, ningú sap com serà, tot hi que ja s’està covant. Sí que sabem, en canvi, quines són les dues cares del capitalisme. La
TRIBUNA DE LA MEMÒRIA MANUEL ROCA I CUADRADA Periodista
Tornem-hi L’inici del mes de setembre ens porta el retorn a la normalitat quotidiana. Enrere queden les vacances d’estiu que paralitzen en bona mesura l’activitat productiva, cultural, esportiva, escolar i també en part la relacionada amb la política. A partir d’ara la ciutat anirà recuperant l’activitat que li és habitual a tots nivells i àmbits. Per una banda la classe política, amb les piles carregades i de ben segur
negativa, que promou que una minoria de persones, motivades per una cobdícia insaciable, s’enriqueixi explotant a una majoria sotmesa al seu poder, i esgotant a la vegada els ecosistemes naturals. La positiva és la progressiva millora dels mitjans de producció, que comencen a fer possible substituir, l’esforç físic humà pel realitzat per robots. El capitalisme ha cobert positivament el seu període històric, fent el que li tocava fer, de la mateixa forma que ho varen fer les civilitzacions precedents. Una observació elemental de cada una d’elles, denota un progressiu augment del concepte de llibertat. La nova civilització, encara sense nom successora del capitalisme, s’ha de caracteritzar per un major grau de llibertat per a totes les persones. Si el capitalisme es defineix com un sistema rígidament jeràrquic, imposat agressivament per una minoria, el nou sistema hauria de ser horitzontal, amb una mínima estructura jeràrquica, que fomentés la igualtat d’oportunitats
perquè cada persona pogués ser ella mateixa. Es comença a dir que la nova societat serà la dels nosaltres. La d’una societat interactiva en què cada persona hi pugui intervenir, ja sigui tant com a membre actiu o com a passiu. Aquest plantejament suposa que no hem de demanar ni culpar els altres de la solució dels nostres problemes, sinó que hem de ser nosaltres mateixos, qui de forma comunitària, hem d’ajudar a solucionar-los. Per fer-ho possible la nova societat s’ha d’organitzar en forma de xarxa, utilitzant com a eines de comunicació les noves tecnologies. Arribat aquest punt és possible aventurar possibles accions que en cap cas han de ser “en contra de” sinó “a favor de”. Inicialment l’exclusió total de la violència, substituïda per una clara aposta per un pacifisme, que defensi valors com els de la solidaritat i l’ajuda mútua. Finalment el qüestionament de la propietat privada, com ja actualment es comença a produir, en el camp de la propietat intel·lectual.
amb la lliçó ben apresa escalfarà motors amb el ple municipal del primer dijous de mes que marca el nou curs i estem segurs que ho farà amb el ferm propòsit d’arribar a acords i pactes en aquells temes de ciutat que els hauran de permetre estabilitat en la gestió de govern. Evidentment que no ho tenen fàcil, però tampoc impossible. Hem de confiar que per damunt de les ideologies polítiques prevaldrà el sentit comú i el compromís amb els ciutadans. Recordem que venim d’unes eleccions municipals que per primer cop des de l’etapa democràtica han possibilitat un canvi de govern en la ciutat. Cal esperar-ne un nou estil de governar i de plantejar-se les prioritats que en l’actualitat més que mai estant subjectes a la crisi econòmica i financera que estem patint i que sense
cap mena de dubte obligarà l’elaboració d’uns pressupostos municipals pel 2012 restrictius, ajustats i realistes. Aquest, estem segurs, ha de ser un dels temes que més ha de preocupar a hores d’ara el nou equip de govern, que no té majoria i haurà de pactar per poder aprovar-los. Està per veure fins a quin punt el govern de CiU podrà mantenir les seves prioritats i què i amb qui estarà disposat a pactar. Estem segurs que el parèntesi estival no ha paralitzat els contactes de l’actual govern amb les altres forces polítiques amb representació municipal. Confiem que a partir d’ara es pugui parlar de transparència en la gestió, de decisions importants, de propostes serioses que garanteixin la governabilitat de la ciutat. Mataró s’ho mereix.
DES DEL SEIENT DEL COSTAT XAVIER AMAT Periodista
Cartró pedra Ajuntaments, consells comarcals i diputacions. Parlament català i espanyol. Ah, i el Senat, com tothom sap, la cambra més útil de totes. Parlament europeu. I resulta que qui ens governa són “els mercats”, i una miqueta la Merkel, l’Obama i suposo que també des de la Xina. Gent a la que mai no podrem votar. Com tampoc podem votar el Tribunal Constitucional, que està per sobre de la voluntat de tot un poble. No és que les esquerres estiguin en crisi, és que senzillament ja no hi ha política per part dels partits polítics, ni de dreta ni d’esquerra ni de centre. Tot és un “anar fent”, i que vagin dictant els passos a seguir aquells de rostre ocult que es veu que sempre saben allò que s’ha de fer, els mateixos que no van preveure la crisi i van anar inflant la bombolla pensant que era més resistent que un condó, però ai las!, no sabien que un 2% dels condons, fallen. Mentrestant ens tornaran a cridar a les urnes, hi anirem com ramats de xais perquè és “la festa de la democràcia”, i fins i tot estarem atents als resultats pensant que serà molt diferent si guanyen els uns que si guanyen els altres. Tot és de cartró pedra, decorats entre els que apareixen actors que se’n riuen del públic quan s’oculten entre bambolines, i els seus sequaços ens els fan seguir tan atentament que ni tan sols veiem que, com als Pastorets, hi ha una lluna, també, és clar, de cartró, que treu la llengua, i no pas per burlar-se dels Jonàs i Mataties de torn, sinó dels que estem asseguts a platea i a galliner, i que a sobre hem pagat entrada.
26
OPINIÓ L’ESPAI DE VALORS
Valentia davant del nou curs Comença un nou i apassionant curs per a la revista Valors. Una temporada en què la voluntat de la publicació és millorar en qualitat i continuar creixent. I és que, malgrat les incertes i les dificultats del moment, tenim ganes de seguir treballant per generar reflexió al voltant dels valors, com hem fet des de l’any 2004. De fet, és normal sentir neguit davant un nou curs. Els experts asseguren que l’home actual és un dels éssers històricament més porucs. Tenim pànic als canvis, a la pobresa, als fenòmens climatològics, a la violència, al compromís... Per això aquest mes proposem endinsar-nos en el valor de la valentia. I ho fem de la mà d’un dels filòsofs més reconeguts en aquest moment a nivell estatal, José Antonio Marina, autor de Anatomía del miedo: Un tratado sobre la valentía, que ens acosta a l’autèntica essència de la valentia que no és no tenir por sinó precisament superar-la. També ens aporten les seves reflexions en aquest número Maria Teresa Abellán, pedagoga i autora del bloc “Educació emocional, una filosofia de vida”; Joan Ordi, doctor en Filosofia per la Universitat Ramon Llull, llicenciat en Teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya i professor de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Vic; Joan Riart, doctor en psicologia i professor d’Estudis de Psicologia i Psicopedagogia de la Universitat Ramon Llull; i Maria Neus Calleja Fernández, directora del Telèfon de l’Esperança de Barcelona. ASSOCIACIÓ CULTURAL VALORS
JUGANT A ESCRIURE FERRAN PLANELL Escriptor
La puteta i la ramoneta? No hi ha polític ni política capaç de fer a tothom content. Això és d’un tal fonament com que els mercats setmanals que trobem a gairebé totes les poblacions tampoc satisfan a la totalitat dels seus vilatans. Els venedors que arriben amb les seves furgonetes a vessar tenen tot el dret a guanyar-se la vida. Els comerciants amb establiment a la localitat no deixen de tenir una certa raó en titllar-los de competència deslleial. Els consumidors aprofiten les ofertes. Els veïns més propers pateixen les conseqüències en veure’s privats de l’espai necessari per poder accedir als seus habitatges i haver de canviar el cotxe ben aparcat a la recerca d’un lloc incert, per a l’endemà potser no tornar a trobar
JUAN CARLOS FERRANDO CASASECA Ciutadans Mataró-Maresme
Sobre Ciutadans Ciutadans ha estat des de la seva fundació entre nosaltres, de vegades amb més notorietat de vegades amb menys. Ha estat a partir de l’any 2010 que una sèrie de ciutadans molt més implicats en la vida social i política de Mataró ens hem unit al projecte, i aquest s’ha revitalitzat. El fet que Ciutadans no es presentés en les últimes eleccions municipals ha creat un cert desconcert. El plantejament era solament presentar-se en els municipis on tingués un projecte local
l’aparcament conquerit el dia abans. Muntar i desmuntar parades, aglomeracions de gent, xivarri... Mentre escric això, cada cop trobo més similituds entre els mercats setmanals i la política. Aquella manera tan seva que tenen els firaires d’oferir els seus productes, amb la manera que els polítics tenen en campanya d’oferir-se als seus votants. Sempre he volgut creure que quan a mercat amb aquella veu forta, però afable, acompanyada d’una cantarella de notació universal se’ns ofereix el millor gènere al preu més baix, si comprem, sabem que o la qualitat serà la que serà o com a mínim la procedència inicial o la fiscalitat final seran de dubtosa observança. Del que ja no n’estic tan segur, és si davant d’obvietats semblants en promeses electorals, som igualment capaços de discernir que no hi ha duros a quatre pessetes. De tots és ben conegut —i consti que no sóc jo qui ho diu, sinó que per evident està comunament acceptat— que CiU acostuma a fer el joc de “la puteta i la ramoneta”. I si us plau que no se m’ofengui ningú perquè si l’expressió pogués
tenir quelcom de pejoratiu, queda del tot esvaït per la seva força descriptiva i recurrència en el parlar popular. O si no, de quina millor manera, hom podria referir-se al fet de quedar bé amb tothom i no comprometre’s? Ignoro quants votants de CiU poden fer fàstics a l’estelada, però, sí que conec molta gent de CiU que l’enarbora amb un orgull patriòtic que els honora. A molts ajuntaments aquest 11 de setembre onejarà l’estelada. Premià de Dalt hagués pogut ser un d’ells. SI i ERC amb el suport de la plataforma Premià de Dalt Decideix, van presentar conjuntament al Ple extraordinari del proppassat 1 d’agost, una moció referent a poder hissar l’estelada al pal de l’edifici de l’antic Ajuntament. CiU amb la seva abstenció va propiciar que els vots en contra de PSC i PP —d’altra banda del tot coherents— la tombessin. Això sí, van justificar el seu vot adduint que tenen votants de moltes sensibilitats. Un cop més, van desaparèixer pel fòrum sense mullar-se. Potser a la propera fira electoral, algú en farà record.
sòlid i estructurat. I no com d’altres organitzacions polítiques, presentant-se amb plataformes electorals amb equips dubtosos i programes elaborats quinze dies abans de les eleccions. Crec que aquesta mateixa honestedat electoral és la que en aquest moment està defensant Ciutadans, lluitant per materialitzar una tercera via amb UPyD, per no haver d’explicar als ciutadans perquè opcions que defensen el mateix es presenten per separat. Aquesta honestedat electoral és una part, indubtablement petita, d’un procés molt més ampli de regeneració política que des de la societat civil s’està reclamant a totes les forces polítiques. El fet que Ciutadans no hagi concorregut a les últimes eleccions municipals a Mataró no ha de ser impediment per no estar presents en la vida política local. Fins i tot el fet que al no presentarse en les últimes eleccions hagi possibi-
litat que el vot no nacionalista no es dividís ens dóna legitimitat per denunciar el que s’està fent amb aquest vot rebut. Per exemple, ja hem criticat durament al Partit Popular a Mataró pel seu suport a CiU sense contraprestacions polítiques. En general aquesta és la tònica a tot Catalunya, ja que aquesta és una estratègia presa des de les més altes estades, el suport barat a CiU. Però aquí a Mataró s’arriba a l’extrem: el suport ha estat gratuït. I aquesta política local, ja està creant una forta desil·lusió i desconcert entre els votants no nacionalistes. Per això es fa més necessari que mai la nostra presència, ja fa anys que entre els votants del PSC no s’entén el seu compromís amb les polítiques més radicalment identitàries que han practicat, però anem pel mateix camí de no entendre què defensa el PPC amb el seu servilisme a la política de CiU.
ADOPTA’LS Aquests animals estan esperant la seva segona oportunitat. Ajuda’ns a trobar-los una família que els faci oblidar el que han viscut! Informeu-vos a info@protectoramataro.org 902 908 043
www.protectoramataro.org
FORD. Si estàs pensant en adoptar un gos podries passar-te i veure in situ a alguns dels magnifics exemplars que busquen casa i manada. Però ves amb compte , igual Ford s’instalper sempre a la teva vida sense que puguis fer res per impedir-ho. Adopta’l
POK. Pok és una gat jove, molt dòcil amb persones i juga molt amb els seus companys de gatera, es deixa manipular molt bé i és capaç de satisfer qualsevol lloc. animate i vine a veure-ho.
ALANA. Preciosa femella tipo pastor aleman. De tamany gran. Es un cadellot de poc més d’ un any que cerca la seva familia o una de nova a partir de la data esmentada.
GATETS. Estem en plena temporada d’arribada de cadellets de gat als nostres refugis, provinents del carrer, nascuts de gates perdudes o de colonies incontrolades o fins hi tot llençats a les ecombraries com un rebuig més. Necessitem families que els vulguin adoptar. Només heu de venir al nostres refugis per adoptar-los. Us hi esperem.
27
28
APUNTS Món professional
Hípica
Dones detectius Paciència, ment freda i intel·ligència social MJ Detectius Privats (L.2237) és la primera agència d’investigació privada creada al Maresme per una dona. Per a això s’ha comptat amb l’assessorament i suport de l’Institut Municipal de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Mataró a través del Tecnocampus. L’ofici de detectiu privat tradicionalment ha estat realitzat per homes, no obstant això, actualment el Ministeri de l’Interior està donant tantes o més llicències a dones, aconseguint així trencar els tòpics que envolten aquesta professió. Existeixen avantatges en realitzar investigacions per dones: passem més desapercebudes, no solem aixecar sospita, podem aconseguir informació més fàcilment, generem més confiança, etc. Com desmitificar el detectiu privat? Després de tres anys de carrera universitària és el Ministeri de l’Interior qui ens habilita per exercir la professió dins de la legalitat. Alguns clients tenen remordiments per contractar-nos, uns altres prefereixen no venir a les nostres oficines per por de ser vistos. No obstant això, som professionals com ho pot ser un psicòleg o advocat. Acudim al psicòleg perquè ens ajudi a afrontar situacions que per nosaltres mateixos no podem resoldre, requerim d’un advocat per solucionar conflictes, d’igual manera hem de considerar acudir a un professional de la investigació
privada per aconseguir proves amb les quals obtindrem finalment un benefici econòmic o personal. És car contractar un detectiu? Del que es tracta és d’invertir en tranquillitat i poques coses n’ofereixen tanta com la certesa de tenir proves sobre un fet que està succeint, conèixer veritats que es desconeixien o resoldre situacions que ens estan generant pèrdues econòmiques. Així mateix, els nostres informes tenen validesa judicial ja que el Tribunal Suprem considera el detectiu privat com a testimoni privilegiat en un procés judicial, sent un mitjà de prova dotat d’exclusivitat. Actualment s’investiga especialment casos relacionats amb temes econòmics (subarrendaments, cobraments/prevenció d’impagats, pensions compensatòries i d’aliments, ren-
diment/absentisme laboral, competència deslleial, solvència d’empreses i particulars, etc). També requereixen cada vegada més els nostres serveis pares que creuen necessari vigilar el seu fill/a adolescent perquè estan preocupats pels seus possibles hàbits nocius o amics amb els quals es relacionen. Però sobretot recordi que a causa del creixent intrusisme professional en el sector, ha d’assegurar-se quan contracti un servei d’investigació privada d’estar confiant en un detectiu privat degudament habilitat; en cas contrari pot ser castigat amb elevades multes i la informació obtinguda no tindrà validesa legal. MARIA JOSÉ VICENTE LOPEZ Detectiu Privat – L.2237 MJ Detectives Privados
Èxit maresmenc al Campionat d’España de ponis 2011 En el marc d’aquest campionat, més de 400 genets amb els seus ponis es van donar cita en aquesta recent edició al Club de Campo Villa de Madrid. En concret, pel que fa a Catalunya, va aportar-hi un gran nombre de binomis, tenint-hi una destacadíssima actuació. Precisament, és el cas de l’èxit aconseguit pel Centre Eqüestre Òrrius, en concret en la disciplina de Concurs Complet. El resultat ha estat aconseguir dues medalles: una de bronze per a Pablo Sancho Garcia en Ponis B i una altra per a l’amazona Aina Anderton, muntant a Space Cookie. Tots dos genets són veïns de Cabrils. Aquestes són les primeres medalles que s’aconsegueixen en la disciplina de Complet per a Catalunya. Confirmen el bon moment que està vivint l’equitació amb ponis a Catalunya i situen al Centre Eqüestre Òrrius com la segona millor escola d’equitació catalana, acumulant un total de 21 medalles en la temporada. L’entrenador, Pablo Sancho, destaca que “els nostres genets han treballat molt dur, s’han esforçat molt i han obtingut la recompensa”. També afegeix que “aquestes medalles signifiquen molt per a nosaltres i ens reconforta saber que treballem en la direcció correcta, motiu pel qual només puc felicitar els meus alumnes”. CENTRE EQÜESTRE ÒRRIUS www.hipicaorrius.com
29 Món legal
Entitats
Punt... i a part XAVIER CASAS MARTÍNEZ Advocat. xcasas@icamat.org
Ja han passat les vacances d´estiu, aquelles que des de fa mesos esperàvem amb candaletes tots plegats, tant per desconnectar de la feina diària com per esvair temporalment l´angoixa del que no en té. Durant aquest període sembla com si la realitat quotidiana es relaxi, els problemes quedin aparcats i les negativitats s´esvaeixin de cop i volta. Ja sabem que els dies de festa comencen i s´acaben, però mentre duren tenim la sensació que tot va bastant millor i el nostre to vital es regenera. Ja hem arribat al setembre i la reanudació del dia a dia econòmic, polític i social ens fa veure que els problemes segueixen allà on els havíem deixat, molts conflictes estan pendents de resolució i les perspectives de millora general a curt termini semblen pura utopia. Per això és aquest un moment de vital importància per tots plegats, d’adoptar sense embuts una actitud positiva i esforçada, de fer les coses
La història del moviment sènior millor que mai i de remar en una sola direcció. Sembla aquesta una cançó llargament sentida, però ara toca interpretar-la de debò tots plegats... i sense desafinar. La represa del curs polític ens porta novetats molt importants, com l’ultimació de l’avantprojecte definitu de la Llei Òmnibus catalana i el recent iniciat procés parlamentari de reforma de la Constitució espanyola pel que fa al sostre de despesa; reformes normatives que ens afectaran i molt. Igualment, la situació a nivell internacional tampoc convida a celebracions, el món borsari i financer s’enfronta a molts reptes i interrogants i la creació de llocs de treball, al cap i a la fi, allò que a la majoria de nosaltres ens interessa especialment, es fa pregar i no arriba. Davant d’aquest panorama, la millor manera de sortir endavant és creure en nosaltres mateixos, avançar i perseverar, tenir plena consciència que ara tan sols hi ha una sola direcció, l’ascendent. Que la tornada al dia a dia després del parèntesi estival no ens faci defallir o dubtar que sens dubte superarem aquesta llarga crisi, això sí, amb l´esforç i ferm compromís de tothom.
JOSEP ARACIL I XARRIÉ President del Consell Sènior de Premià i d’Eurosenior
L’edició del llibre Aigua de vida descriu la història inacabada del Moviment Sènior. Es pot descarregar gratuïtament des de la pàgina web www.eurosenior. net/llegirllibrecat.html i també des de www.euroseniorpremia.net. A la UE cada any augmenta en tres mesos l’esperança de vida. Si no es pren consciència d’aquesta realitat, l’envelliment de la població esdevindrà un dels seus principals problemes. La paradoxa d’aquesta situació és l’acceptació dels sèniors jubilats, amb una àmplia capacitat intel·lectual i amb un enorme temps lliure, com un grup parasitari, totalment infrautilitzat, en lloc de la seva integració en la societat com a mem-
bres actius. Per als sèniors, la utilització massiva del seu cervell, l’únic òrgan humà que no envelleix, es converteix en una qüestió de supervivència. Per a la societat, pot suposar un gran benefici l’aprofitament dels potencials recursos sèniors, per superar l’actual crisi econòmica i de valors, d’acord amb les previsions de la UE de declarar l’any 2012, com l’any europeu de l’envelliment actiu. El llibre Aigua de vida, aspira convertir el problema de l’envelliment en un repte històric, demostrant que hi ha vida després de la jubilació, que és possible utilitzar-la per canviar una societat que forçosament haurà de començar a afrontar el fet real del seu envelliment, no com una situació decadent, sinó com una situació creativa promotora de canvis socials, cap una nova societat del coneixement conceptualment intergeneracional.
30
GASTRONOMIES LA PROPOSTA DE L’ÀVIA REMEI
TOMÀQUETS FARCITS INGREDIENTS: Tomàquets grossos i madurs, però que no siguin tous. Pa rallat. Margarina o mantega. Sal i oli. Per al farcit farem servir allò que disposem, com per exemple cansalada, carn picada passada per la paella, marisc, patates i pèsols, amanida russa, botifarra esparracada, sobrassada, pastanaga ratllada, olives, brandada de bacallà, etc. PREPARACIÓ: Els tomàquets els tallem traient-li la part de dalt i, amb compte, els buidem. Els deixem una estona cap per avall per tal que s’escorri el suc. Tot seguit els farcim amb allò que ens vingui de gust, o amb el que disposem en aquell moment. Un cop estiguin plens, per damunt, per tal de tancar-los, els empolvorem amb pa rallat i una mica de margarina o mantega. També poden anar tapats amb formatge ratllat i una mica de mantega. Seguidament els posarem al forn perquè quedin gratinats. Tanmateix els podem fer en fred, és a dir, sense posar-los al forn, posant ou dur tallat per sobre i guarnir-los amb una tira de pebrot escalivat i unes olives. Amb una mica d’imaginació, podem fer una cara o una flor, tot depèn del gust o la gràcia que tinguem, i així queda molt decoratiu pels entremesos. Segueix a TRIBUNA Maresme la proposta culinària de la popular cuinera mataronina Àvia Remei. Pots trobar més receptes seves a la web www.aviaremei.com
ROURA ROSAT ‘MERLOT 2007’ Sagnia de raïm Merlot escuada. Maceració de 8 hores. Fermentació 10 dies a 15 -16º C. De color rosa intens, de superfície brillant amb una aroma d’intensitat mitjana, amb records de fruitetes vermelles. Bona entrada, viu, amb bona aroma de boca i retrogust franc de persistència mitjana. Acompanya bé els entrants, fumats i anxoves, arrossos i pastes, carns i peixos. Ideal com a vi d’aperitiu. Especialment indicat per a peixos poc elaborats i mariscs.
La Generalitat vol vincular el turisme de sol amb la cultura i la gastronomia La directora general de Turisme, Marian Muro, va afirmar el passat mes d’agost que l’evolució del model turístic de Catalunya passa per vincular el turisme de sol i platja amb altres atributs del país, com són la cultura i la gastronomia. Muro va assegurar que cal fer una clara aposta en aquest sentit perquè això “ens farà únics i diferents”. “El turisme de sol i platja és el nostre millor actiu però no podem deslocalitzar totes les nostres riqueses i els recursos que tenim”, va apuntar. El turisme de sol i platja s’ha de vincular amb la cultura i la gastronomia. Aquest és el repte que el govern de la Generalitat vol assolir perquè el model turístic de Catalunya segueixi evolucionant. Per això, la directora general de Turisme, Marian Muro aposta per una vinculació directe entre aquest turisme que busca el sol i la platja i també amb el turisme gastronòmic i cultural. En aquest sentit, Muro va posar
Degustar els vins El vi no només es degusta amb el gust, sinó amb els sentits: pel seu color, la seva aroma i la seva textura. Existeix una normativa per beure els vins. Per exemple, s’aconsella acompanyar les carns blanques, en especial el peix i el marisc, amb vins blancs, i les carns vermelles amb vins negres o vermells de molt cos. Això es deu al fet que els sabors dels vins blancs acostumen a ser
El litoral del Maresme, un punt important de destinació turística.
d’exemple alguna de les activitats que duu a terme el Càmping Salatà de Roses, com fer la ruta de l’anunci Estrella Damm o visitar de nit el Museu Dalí de Figueres. La directora general de Turisme va
avançar que la Generalitat farà una valoració global de la temporada de turisme d’enguany el dia 15 de setembre, un cop hagi passat l’època estival i es puguin analitzar bé les dades. Text: ACN
menys intensos que els dels negres, i les carns de peix i crustacis són magres, per la qual cosa no tenen tants greixos com per dificultar la degustació dels vins blancs. També és costum que els vins blancs es beguin frescos (de 8 a 10ºC) i que els negres es beguin a temperatura ambient (de 18 a 25ºC). El que no s’ha de fer mai és posar una ampolla de vi al congelador, ja que una regla bàsica per a tot bon vi és evitar que pateixi canvis bruscos de temperatura. Pel que fa a la cristalleria, per als vins fins es recoma-
na l’ús de copes de vidre translúcides, per poder apreciar el color i les tonalitats del vi. A més, les copes han de tenir una lleugera corba cap a dins i una boca bastant ampla, per mantenir més bé les aromes i veure més bé els matisos i les brillantors del vi. Hi ha recipients decantadors on s’aboquen els vins perquè s’airegin i se’n decantin els sediments. S’acostumen a decantar els vins anyencs i que han estat molt temps estacionats. Text: ACPG
31
LES NOSTRES MACOTES Entrada massiva de cadells de gats i gos durant l’estiu El període estiuenc ofereix unes dades que no deixen indiferents. Des de l’1 de juny fins el 28 d’agost, la protectora ha recollit dels carrers de 31 municipis catalans un total de 898 animals. Aquesta xifra és un 6% superior a la del 2010 tot i que s’ha de tenir en compte que aquest any la SPAM inclou en els seus moviments els animals del Centre Comarcal d’Acollida d’Animals de Companyia (CCAAC) del Barcelonès, centre que va començar a gestionar l’1 de gener d’aquest any. Sense comptar aquest darrer, l’augment d’entrades hauria estat d’un 3%. La xifra que més colpeja els centres és l’entrada massiva de cadells de gat, dels quals se n’han registrat fins a 197. Quant a gats adults, se n’han recollit 105. Pel que fa als gossos, la protectora n’ha recollit 596, dels quals 494 han si-
gut animals adults i 102, cadells. Aquesta entrada massiva de cadells de gat i de gos és habitual cada estiu i no millora amb els anys, provocant un esforç humà i econòmic i afectant el benestar dels animals. La presidenta de l’entitat, Sílvia Serra, diu que “a més, el fet d‘abandonar cadells mostra un cop més on arriba la misèria humana i la manca de prevenció i de voluntat de la nostra administració. Aquest problema genera una alta despesa econòmica i només amb esterilitzacions obligatòries hi posaríem fre”. Tot i que no al mateix ritme que les xifres d’entrada, les adopcions també han estat presents. Fins a 457 animals han trobat una família, un 6% més que l’any passat durant el mateix període. En total, s’han adoptat 331 gossos i 126 gats. L’adopció té una tendència a l’alça i ve
La SPAM retorna un gat perdut des de feia dos anys El felí malvivia al carrer i es trobava a més de 30 quilòmetres de casa seva. Gràcies al microxip, la SPAM va contactar amb la propietària, que el gat va reconèixer immediatament. El 8 d’agost serà una data per recordar en els refugis de la SPAM. La protectora ha viscut una història amb final feliç justament en un mes en què s’acostumen a viure situacions complicades a conseqüència de la saturació d’animals que hi ha en els centres d’acollida. La història té a veure amb un gat que feia dos anys que havia desaparegut i que ha pogut ser retornat a la seva propietària després de trobar-lo a més de 30 km del lloc on es va perdre, gràcies al microxip identificatiu que duia. El 22 de juliol els serveis de recollida de la SPAM van recollir un gat manso i malferit dels carrers de Mataró, on malvivia en un solar des de feia un any. En arribar al refugi, l’equip veterinari li va practicar l’examen de reconeixement habitual i en aquell moment va detectar que duia microxip. Per sort, les dades que hi apareixien encara eren vigents i van poder contactar amb la seva propietària. Maria Dolors Toledo, propietària del felí, va perdre el seu gat el gener del
2009 i va passar mesos penjant cartells al voltant de casa seva per trobar “Mixu1”, nom del gat. El que mai no s’hauria imaginat és que el gat s’hagués desplaçat més de 30 kilòmetres des del punt inicial on es va perdre, a Sant Pere de Vilamajor. A la SPAM, es van viure moments molt emotius quan en arribar al refugi, el gat va reconèixer de seguida la propietària i va entrar sense dubtar-ho ni un segon dins del seu transportín perquè el dugessin de nou a casa, després d’una aventura de més de dos anys. Aquesta història demostra que molts dels animals que viuen en els refugis no són abandonats sinó que s’han perdut i que l’única alternativa possible per retrobar-los és identificant-los amb un microxip. Malauradament, només un 1% dels gats que la SPAM recull als carrers el duen, una xifra molt llunyana a la dels gossos, que s’apropa al 25%, tot i que també és insuficient. Text: SPAM
acompanyada d’una creixent sensibilitat de la població envers els animals. Malauradament, aquesta dada no creix al mateix ritme que la del maltractament i de l’abandonament, que no s’aturen en tot l’any. Hi ha encara molta feina a fer i la SPAM assegura que s’avergonyeix en veure la passivitat i permissivitat dels governants que no evolucionen al mateix ritme positiu dels ciutadans. Alguns dels animals han pogut retornar a casa seva gràcies al microxip identificatiu o bé perquè els seus amos han buscat
refugi per refugi fins trobar-los en un dels centres de la SPAM. En aquest cas, la diferència entre gossos i gats és abismal: s’han retornat 216 gossos i només 10 gats. Sílvia Serra afirma que aquesta xifra és minsa pels gossos i que pels gats és inexplicable: “En ambdós casos és intolerable, tenint en compte que el microxip és obligatori per llei. Les dades mostren que el compliment de la llei brilla per la seva absència. Altre cop, inoperància de la nostra administració”. Text: SPAM
32
ENSENYAMENT Els sindicats denuncien que les escoles començaran el curs amb menys professorat Alerten que les ‘retallades’ provocaran conseqüències en la qualitat educativa a llarg termini. Els sindicats de l’ensenyament han tornat a denunciar que les escoles començaran el curs 2011-2012 amb menys professorat que l’any passat. Tot i que la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, ha assegurat en reiterades ocasions que es mantindrà la mateixa plantilla que el curs passat, els representants dels professors han asseverat que tenen constància que hi ha menys llocs de treball. A falta de tenir les dades concretes, afirmen que és indiscutible que si els professors faran una hora lectiva més i els alumnes una menys, amb la retirada de la sisena hora, s’estalvien llocs de treball. Els sindicats asseguren que serà un inici de curs “complicat” i avisen que estaran alerta de cara al pressupost. El cap de comunicació de CCOO, Àngel Garcia, ha explicat a l’ACN que els han arribat casos de professors que s’han quedat sense feina. La consellera per contra assegura que tots els interins mantenen el seu lloc de treball. Des del sindicat consideren però que aquesta afirmació no és del tot certa, ja que molts d’aquests interins no seran contractats per a tot el curs (de setembre a 31 d’agost) com l’any anterior sinó que ho faran a jornada reduïda o per cobrir substitucions. “Molts interins han passat a ser substituts i aquests pas-
IDIOMES: Anglès, francès. BALLS: Salsa, country, balls de saló, dansa oriental, dansa tribal, sevillanes, lindy-hop (Swing). TALLER D’AUTOAJUDA FÍSICA I PSÍQUICA: Manteniment personal (gimnàstica), tai-txi i pilates, defensa personal femenina.
sen directament a l’atur”, ha declarat Garcia. Aquesta mateixa visió la comparteixen la portaveu d’USTEC·STEs, Rosa Cañadell, i la responsable d’Ensenyament d’UGT, Roser Font. Font considera una “evidència” que hi haurà menys professors per a més alumnes, ja que ha assegurat que “potser molts continuen però amb la degradació del seu lloc de treball”. La representant d’UGT ha assegurat que això està comportant que en alguns centres els professors que no fan la jornada completa rebin “pressions” per part de les direccions perquè ampliïn la seva jornada i que es quedin més hores al centres de les que li pertoquen. NOVES RETALLADES En l’àmbit econòmic, els sindicats temen que durant el curs la conselleria presenti noves mesures d’estalvi, i per això han anunciat que vigilaran quins són els pressupostos que es presenten per al 2012. Cañadell ha expressat la seva temor que, un cop coneguts tots els números, la situació “sigui pitjor del que s’ha anunciat”. Davant d’aquesta situació ha demanat que s’aturin totes les retallades i que es recuperi el que s’ha perdut fins ara.
ARTS, CREATIVITAT, DIVERSIÓ I ESPLAI: Cuina, rebosteria, taller d’escriptura, cosir i pintar roba, guitarra, construcció d’un “cajón flamenco”, art floral, feng-shui (curs teòric), patrimoni i cultura, bijuteria i complements, taller d’automaquillatge, pintura, pintura sobre roba, fotografia, taller de caricatures, taller d’escacs, iniciació a l’aerografia, teatre, comèdia i drama, teatre de text i personatges.
Des de CCOO, Garcia també ha demanat a Rigau que negociï un pacte d’estabilitat per als professors que vagi més enllà d’un any (que és el que es va aconseguir en la darrera negociació). “Estem demanant garanties perquè si aposten per la continuïtat de la plantilla als centres, doncs que ho portin a la mesa sectorial”, ha dit Garcia. El sindicat lamenta que no hi ha garanties que les retallades no vagin a més, i ha asseverat que treballarà per recuperar el que s’ha perdut fins ara. INICI DE CURS ‘COMPLICAT’ En general, i en paraules de Cañadell, intueixen que el curs serà “complicat”, tant pel context econòmic com pel seguit de mesures que està adoptant el govern. La portaveu d’USTEC·STEs ha lamen-
ALTRES TERÀPIES: Iniciació al massatge i iniciació a la reflexoteràpia. ALTRES CURSOS: Manipulador d’aliments. TALLERS D’INFORMÀTICA: Informàtica bàsica, processador de textos, internet, presentacions gràfiques, disseny web, fotografia digital, retoc fotogràfic.
tat que les retallades estiguin afectant els més necessitats, així com que els professors estiguin carregant sobre l’esquena “una crisi que no han creat”. Des d’UGT, Font ha explicat que des dels governs es vol fer creure que el curs començarà amb normalitat i ha afegit que si això és així és gràcies al “compromís i l’esforç” de la comunitat educativa, especialment el professorat. S’ha preguntat, en canvi, quin és el compromís del govern en la lluita contra el fracàs escolar si han reduït el pressupost. “El que no podem amagar de cap manera és que s’estan deteriorant les condicions de treball i hi ha menys recursos per fer front a les necessitats educatives”, ha declarat. Text i foto: ACN
CORALS: - Coral rodasons per a nens de 5 a 9 anys. - Coral rodamón per a nens i joves de 10 a 16 anys. - Coral Primavera per la Pau per adults. PER MÉS INFORMACIÓ: Tel. 93 790 34 50 · www.matarofoment.org Horari d’atenció al públic de dilluns a divendres Matins de 10:00 a 13:00 Tardes de 16:00 a 21:00
33
Es presenten més de 30 projectes als Premis Educaweb d’Orientació Acadèmica i Professional Els Premis Educaweb d’Orientació Acadèmica i Professional han rebut, en la seva quarta edició, un total de 35 projectes d’orientació en tots els àmbits educatius. En aquesta edició, la comunitat autònoma amb més propostes presentades ha estat Catalunya, seguida per Castella i Lleó, Andalusia, Aragó, Madrid, Castella-la Manxa, Comunitat Valenciana, Galícia, Múrcia i País Basc. A més de les categories individual i institucional, aquest any, com a novetat, s’ha obert la participació a projectes encara no aplicats, elaborats per orientadors i professionals menors de 35 anys. A partir dels projectes rebuts, Montserrat Oliveras, directora d’Educaweb, psicòloga i orientadora, explica que és normal que les iniciatives presentades es caracteritzin per anar majoritàriament dirigides a persones que es troben en un període d’elecció i transició d’uns estudis o d’una professió, com són els cursos finals de l’ESO, la formació professional i el batxillerat. Això és a causa que “són etapes clau en el procés d’elecció dels joves en les quals escullen itineraris que els
obren noves portes i oportunitats, canalitzen les seves il·lusions i projecten el seu futur. Són moments especials que requereixen un acompanyament també especial”. Així mateix cal destacar que, amb motiu de la situació actual del mercat laboral, ha augmentat el nombre de projectes adreçats a persones en situació de desocupació, joves sense estudis i persones en situació de dificultat social. La decisió del jurat, format per experts en orientació acadèmica i professional,
tots ells independents d’Educaweb i provinents de l’àmbit acadèmic, laboral i institucional, es farà pública a l’acte de lliurament dels Premis Educaweb que tindrà lloc el novembre d’aquest 2011. Al certamen, a més de la publicació i difusió del projecte i del lliurament d’una distinció, Educaweb dotarà de 1.000 euros el guanyador individual, i d’un any de publicitat al portal d’Educaweb, valorat en 12.000 euros, al premiat de la categoria institucional. En la modalitat de projectes no aplicats s’escollirà un sol guardonat, el qual obtindrà la publicació i difusió de la seva proposta i una distinció de reconeixement. La finalitat d’aquests premis és potenciar l’orientació acadèmica i professional donant a conèixer totes aquelles experiències, projectes i materials innovadors relacionats amb aquest àmbit. Per això compten, des dels seus inicis, amb el suport de la Confederación de Organizaciones de Psicopedagogía y Orientación de España i la Asociación Internacional para la Orientación Educativa y Profesional, entre d’altres. Text: ACPG
34
Els universitaris tenen més feina, sobretot del sector salut La taxa d’atur dels graduats és del 7,6%, encara que el sector de les humanitats és el que presenta més problemes d’inserció.
La taxa de desocupació a dia d’avui entre els universitaris és del 7,6%. Tot i que la dada és superior a la taxa del 3% de l’any 2008, la lectura positiva és que la xifra d’aturats entre els universitaris és la meitat de la taxa de desocupació d’atur de la població activa de 25 a 54 anys, que el primer trimestre de 2011 era del 17% segons l’EPA. Tot això es desprèn de l’enquesta d’inserció laboral de la població graduada de l’Agència per la Qualitat del sistema universitari de Catalunya que revela que les persones amb estudis universitaris tenen més feina, guanyen més i ocupen llocs de responsabilitat. A Catalunya el 88,8% dels universitaris tenen feina tres anys després de finalitzar els seus estudis i 8 de cada 10 a jornada completa, segons l’enquesta basada en 16.000 entre-
vistes que van obtenir el seu títol fa tres anys. Les dades de l’enquesta desgranades treuen a la llum petites diferències entre les diferents disciplines universitàries. Les carrerers relacionades amb les ciències de la salut, per exemple són les que garanteixen més inserció laboral, amb una taxa del 92%. Les més desafavorides, en canvi, són les humanitats, amb una taxa d’ocupació del 81,51%. L’estudi també assenyala que la formació universitària augmenta l’estabilitat laboral i està ben remunerada: més de la meitat dels contractes són fixos i un 45% dels que treballen a jornada completa cobren més de 24.000 euros anuals mentre que només un 13% en reben menys de 15.000. Text: ACPG
La FAPAC alerta que les famílies hauran de pagar fins a 350 euros pel transport escolar dels fills La presidenta de la Federació d’Associació de Pares de Catalunya (FAPAC), Imma Fuyà, ha alertat que el transport escolar per alumnes que estudien en un altre poble o lluny de casa deixarà de ser gratuït aquest curs en alguns punts del país. Segons la FAPAC, alguns consells comarcals deixaran d’oferir gratuïtament el servei i faran pagar a les famílies el 25% del cost, uns 350 euros per curs i fill. Fuyà assegura que els consells comarcals han pres aquesta decisió perquè “amb el que reben d’Ensenyament no poden fer front a la despesa”. La FAPAC també alerta que les ajudes per a les famílies que cedeixen els llibres perquè els reutilitzin altres alumnes cauen dels 25 als 10 euros. La presidenta de la FAPAC, Imma Fuyà, ha alertat que l’inici de curs pot ser “feixuc” per a les famílies perquè hi haurà una davallada generalitzada de les ajudes tant per a la compra de material, sortides extraescolars i també per al transport. És en aquest darrer capítol que la representant dels pares i mares ha donat la veu d’alerta perquè ha reconegut que pot deixar de ser un servei gratuït. Fins ara, els consells comarcals s’encarregaven de gestionar el servei que era gratuït per als estudiants que s’han de desplaçar a un altre poble -especialment perquè no hi ha IES en el seu- o aquells que han de recórrer més de tres quilòmetres per anar al seu centre, encara que sigui dins el mateix municipi. Ara però, segons ha dit Fuyà, tenen constància que alguns consells comarcals faran pagar a les famílies fins el 25% del servei. “Això vol dir en alguns casos passar de no pagar res a pagar 350 euros per fill i curs”, ha alertat. Fuyà assegura que els consells comarcals han pres aquesta decisió per-
què amb el que reben del Departament d’Ensenyament “no poden fer front a la despesa” i ha avançat que aquest és un dels temes que vol tractar amb la consellera del ram, Irene Rigau, en la reunió que tenen prevista abans no comenci el curs. La presidenta de la FAPAC també ha assenyalat que, malgrat que el Govern manté la partida per al programa de reutilització de llibres, cada vegada hi ha més demanda i les ajudes que rebien les famílies que sol·licitaven el programa són més baixes. Un altre dels capítols que ha volgut destacar la presidenta de la FAPAC és el destinat a les beques per necessitats socioeconòmiques. Aquestes són unes ajudes que permeten als fills de famílies que passen dificultats econòmiques fer les mateixes activitats que la resta de companys, bàsicament colònies i sortides extraescolars. Segons ha alertat Fuyà, aquestes ajudes “no estan garantides ni pels municipis ni pel Departament d’Ensenyament”. Davant aquesta situació, la FAPAC alerta que això pot agreujar les diferències entre alumnes. “Serà trist veure com un nen no podrà fer una sortida perquè no ho podrà pagar”, ha avançat Fuyà que assegura però que aquí hi entra el paper “solidari” de les AMPAS. Davant aquesta radiografia de la situació, la FAPAC ha demanat a les 2.050 AMPAS que representa que estiguin “alerta” i que “se solidaritzin” amb les famílies que pitjor ho estan passant. Per això, Fuyà no descarta mobilitzacions durant el curs. “Serà un curs difícil i si en un moment determinat hem de sortir al carrer ho farem”, ha avançat. Text: ACN
AGENDA
EL MARESME MES A MES
35 Aquesta agenda és una selecció d’actes que es fan als municipis de la comarca durant el mes de setembre. Qui vulgui pot fer arribar informació de les seves activitats i propostes del mes següent a info@tribunamaresme.com abans del dia 20 de cada mes en curs i seran publicades.
ARENYS DE MUNT
ALELLA ACTES, DIA A DIA Club de lectura. Dijous 8 a les 21 h a la Biblioteca Ferrer i Guàrdia. Comentarem la biografia de Frida Kahlo de l’autora Rauda Jamis. 37a Festa de la Verema d’Alella. Durant els dies 9, 10 i 11 de setembre, el municipi s’omplirà d’activitats que a més de permetre passar-s’ho bé, interrelacionen tradició, festa, gastronomia i difusió de la cultura del vi, un món obert a infinites possibilitats, que perviu i es renova projectant els noms dels nostres vins més enllà de les fronteres comarcals. Bus consum. Divendres 23 de 10.30 h a 13 h a l’aparcament de davant de Can Lleonart. Com cobrir les autèntiques necessitats dels infants. Divendres 30 a les 20 h Biblio-
teca Ferrer i Guàrdia. Xerrada a càrrec de Momo Cardona.
CURSOS I TALLERS Inscripcions als cursos de Can Lleonart. Divendres 16 i fins a l’inici de les activitats (3 d’octubre) al Centre Cultural de Can Lleonart. S’obre el termini per fer les inscripcions als cursos i tallers del programa de tardor per als nous usuaris. Horari: De dilluns a dijous de 8 h a 14 h i de 16 h a 21 h i divendres de 8 h a 14 h. Pels antics usuaris les inscripcions es fan el 14 i 15 de setembre. www.canlleonart.com.
INFANTIL Hora del conte. Dimarts 27 a les 17 h a la Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia. Contes de ciutats i de semàfors, a càrrec de Núria Clemares.
ARENYS DE MAR ACTES, DIA A DIA
MUSICA I DANSA
Presentació del llibre Com explicar aquest país als estrangers, de Matthew Tree. Divendres 9 a les 19.30 h a la Sala Noble del C.C.Calisay (Riera Pare Fita, 31). Selecció d’articles publicats en anglès al llarg dels últims deu anys, amb la intenció d’explicar la situació d’aquest racó d’Europa (des d’un punt vista personal) als que sàpiguen llegir anglès. Inèdits fins ara en català, entre aquests textos hi ha una conferència polèmica donada al London School of Economics, i molts articles que parlen de vivències personals, la literatura d’aquí, la catalanofòbia...
Ballada de sardanes. Dissabte 10 a les 19.30 h al Passeig Xifré (davant l’Ateneu).
Trobada de gegants a Caldes d’Estrac. Dissabte 10 a les 24 h a Caldes d’Estrac. Amb la participació dels nostres gegants. Organitzat per Associació de Geganters de Caldetes. 1a Baixada de torxes per la independència. Dissabte 10 a les 20.30 h del monument per la Independència de can Jalpí fins a la plaça de l’Església d’Arenys de Mar. Baixada de torxes caminant des del monument per la Independència de can Jalpí fins a la placeta de l’Església on, després, començarà un potent correfoc. Organitzat per CUP d’Arenys de Mar. Correfoc per la Llengua. Dissabte 10 a les 21.30 h a la Plaça de l’Església. Acaba al balcó del Xifré.Organitzat per Plataforma per la Llengua. Fira-Mercat del col·leccionisme i antiquaris. Diumenge 11 de 10 h a 21 h a la Riera, davant del C.C.Calisay. Organitza: Associació Col·leccionisme Nou i Vell.
>>Sortida
Relk:Gran esperança del propi no-res. Dissabte 10 a les 22 h al Teatre Principal (c/Església, 45-47). Presentació del nou disc. Preu: 7 €. Ball a l’Ateneu, amb el grup Ària. Dissabte 24 a les 22 h a la Sala de Ball- Ateneu Arenyenc. Inici de la temporada de Ball, amb obsequi de venvin-guda. (Copa cava i galetes). Preu: Socis 6€ No socis 7€. Organitzat per Ateneu Arenyenc.
SORTIDES I VISITES 5a Pujada al Montalt a penjar l’estelada. Diumenge 11 a les 9 h a la Plaça de l’Església. Pujada al Montalt a penjar l’estelada. Després hi haurà esmorzar per tothom. Organitzat per CUP d’Arenys de Mar. Excursió al Solsonès. Dijous 15 a les 8 h matí, sortida davant del Calisay. Visites: Santuari del Miracle. Solsona i la Catedral i Església Romànica de Sant Esteve d’Olius. Dinar a Solsona. Preu: 33 €. Organitzat per Esplai de la Gent Gran.
TEATRE Sopar d’amics. Diumenge 25 a les 19 h al Teatre Principal (c/ Església, 45-47). A càrrec de la Cia. de Teatre del Centre de Canet de Mar. Preu: 10 €. Espectacle: Enchanté! Divendres 30 a les 22 h al Teatre Principal. A càrrec de la companyia Divinas. Preu: 10 €.
De Can Jalpí al Turó del Pollastre. Passejada del Parc del Montnegre Diumenge 25 a les 9 h, sortint de la Central (parc de Can Jalpí). Durada aproximada d’entre 3 i 4 hores. Adreçat a persones acostumades a caminar. No cal inscripció prèvia.
ACTES DIA A DIA
càrrec del CAP d’Arenys de Munt.
XXVII Fira d’Artesania Catalana. Diumenge 11 durant tot el dia a la Riera.
Presentació del llibre El setè camió, a càrrec de l’autora, Assumpta Montellà. Divendres 30 a les 20 h a la Biblioteca Antònia Torrent i Martori. Organitzat per Donaviva.
Acte Institucional. Diumenge 11 a les 11 h a la plaça de l’Església. Lliurament d’un obsequi a la puntaire de més edat. Diumenge 11 a les 13 h a la Riera. Tertúlia de literatura per a adults. Divendres 16 a les 20 h a la Biblioteca Antònia Torrent i Martori. 2n Aplec per la Independència. Diumenge 18 durant tot el dia. A partir de les 10 h a la Sala Municipal, Plenari. Al parc de Can Jalpí, Guinguetes. A les 11 h, al parc de Can Jalpí, Intervencions, recitacions i música. A les 16.30 h, al parc de Can Jalpí, Homenatge a Òmnium Cultural, Mèxic i Argentina. Organitzat per l’Ateneu Independentista d’Arenys de Munt.
CURSETS I TALLERS Tastet de tallers a càrrec del Col·lectiu de Joves de l’Escorxador. Dissabte 10 De les 10 a les 13 h, a la plaça de l’Església. Aula Cultural 2011-2012. Cursos de formació d’adults. Informació i inscripcions a l’Ajuntament.
CINEMA El documental del mes: La Revolució dels Saris Roses. Dissabte 10 a les 22 h i diumenge 11 a les 19.30 h al Centre Moral.
EXPOSICIONS
Fira artesana. Diumenge 18 de les 10 ha les 14 h a la plaça de l’Església.
II Biennal de fotografia. De l’11 al 30 de setembre a la Sala d’Exposicions.
Banc de Sang i Teixits de Catalunya. Dilluns 19 de les 17 h a les 22 h a la Sala Municipal.
MÚSICA I DANSA
Activitats del Dia Mundial de l’Alzheimer. Dimecres 21 de les 10 h a les 19 h a la plaça de l’Església, Organitzat per Residència Sant Martí (Fundació Vella Terra). Fira de col·leccionistes i brocanters. Dissabte 24 de les 10 h a les 14 h a la plaça de l’Església. Tertúlia de literatura per a joves. Dissabte 24 a les 13 h a la Biblioteca Antònia Torrent i Martori. Trobada de Malalts i Gent Gran. Diumenge 25 de les 11 h a les 14 h al Santuari de Lourdes, Organitzada per Càritas Arenys de Munt. Celebració del 6è aniversari de Donaviva. Diumenge 25 a les 17.30 h a la Sala Municipal. Grup d’ajuda a la lactància. Dimecres 28 de les 11.30 h a les 13 h a Can Borrell. A
Concert de comiat de l’estiu a càrrec de Big Fish. Dissabte 10 a les 22 h a la Piscina Municipal. Ball de l’Esplai Verge del Remei. Diumenges 11 i 18 a les 18 h a la Sala Municipal. Concert 10 hores de música per la independència. Dissabte 17 a partir del vespre al parc de Can Jalpí. Organitzat per l’Ateneu Independentista d’Arenys de Munt.
SORTIDES I VISITES Passejada del Parc del Montnegre i el Corredor: De Can Jalpí al Turó del Pollastre. Diumenge 25 a les 9 h, sortint de la Central (parc de Can Jalpí). Durada aproximada d’entre 3 i 4 hores. Adreçat a persones acostumades a caminar. No cal inscripció prèvia. XXIII Marxa Popular Termes d’Arenys de Munt. Diumenge 2 d’octubre a les 7.30 h sortint de la plaça de l’Església.
CABRERA DE MAR
Trobada de cotxes i motos d’època. Diumenge 11 a les 10 h a la Plaça de l’Església. Fins les 14 h. Organitzat per Ateneu Arenyenc-Secció Motera “ A tota vespa”.
ACTES DIA A DIA
18 hores a la plaça Nova.
Ofrena floral. Diumenge 11 a les 11 h al Balcó del Xifré. A càrrec de les entitats, col·lectius i autoritats locals.
Lectura del Manifest del Correllengua 2011. Diumenge 11 a les 11 h al Parc de Les Corts.
INFANTIL
Festa al carrer Sant Rafel. Divendres 16 a les 24 h al carrer Sant Rafel. Durada: Fins al 18 de setembre. Organitzat per Comissió de festes carrer Sant Rafel.
Ofrena floral a Rafael Casanova i Comes. Diumenge 11 a les 11 h al Parc de Les Corts. Finalitzada l’ofrena es cantarà Els Segadors amb el Cor Parroquial Sant Feliu.
Tertúlia de novel·la: Érem 4, de Lluís Ferran de Pol. Dilluns 26 a les 19 h a la Sala d’actes de la Biblioteca (c/ Bonaire, 2). A càrrec de Teresa Montmany.
INFANTIL Inici de la temporada de l’Hora del conte. Dijous 22 a les 18 h a la Sala d’actes de la Biblioteca (C. Bonaire, 2). A càrrec de l’Ós Mandrós.
CALDES D’ESTRAC ACTES, DIA A DIA Festa Major de Caldes d’Estrac. Del 3 a l’11 de setembre. Recepció a l’ofrena floral Diada Nacional de Catalunya. Diumenge 11 a les 12.30 h a la Pèrgola del Parc de Can Muntanyà. Entitats, partits polítics municipals i veïns i veïnes de Caldes que ho desitgin podran reunir-se per participar en l’ofrena floral. Ofrena floral Diada Nacional de Catalunya. Diumenge 11 a les 13 h a la Pèrgola del Parc de Can Muntanyà. Inauguració de l’exposició Després del vent. Dissabte 17 a les 18 h a l’Equipament de Promoció Econòmica i Cultural. De l’artista pintor Pere Pujades. Consulteu horaris a les cartelleres municipals. Colla de geganters i grallers de Caldes d’Estrac. Podeu consultar les sortides, i altra informació referent a la Colla, al web http://webs.gegants.cat/caldesdestrac Associació El somriure dels nens. Cada segon diumenge de mes, d’11 h a 14:30 h, l’associació té una parada venda d’espècies, bijuteria i roba importada de l’Índia al Parc Joan Maragall. La recaptació va destinada a una escola i orfenat a l’Índia. Més informació: www.elsomriuredelsnens.org i elsomriuredelsnens@hotmail.com Petanca. Melés els dissabtes a les 18 h a les pistes de la platja del Bassiot. Organitza: Club de Petanca de Caldes d’Estrac.
CURSOS I TALLERS Curs d’iniciació a Internet: Troba el Nord. Dilluns 12, dimarts 13 i dimecres 14 de 18:30 a 20:30h a la Biblioteca Can Milans. Places limitades. Cal haver fet inscripció prèvia a la Biblioteca Can Milans. Taller de la memòria. Dimarts i dijous de 9.30 h a 11.30 h del 20 de setembre al 21 d’octubre a l’Equipament de Promoció Econòmica i Cultural. Cal fer inscripció prèvia a Serveis Socials. Tel. 93 791 00 05.
EXPOSICIONS Després del vent. Del 17 al 30 de setembre a l’Equipament de Promoció Econòmica i Cultural. De l’artista pintor Pere Pujades. Inauguració: dissabte 17 a les 18 h. SOS: Senyals de fum des d’un subsòl. A partir del diumenge 18 de setembre a la Fundació Palau. L’exposició és una mostra de la darrera preocupació plàstica de l’artista i teòric Antoni Llena: defensar per sobre de tot el llenguatge de la plàstica. L’artista reflexiona sobre el procés creatiu amb les seves obres així com amb la paraula escrita. Coproducció amb Tecla Sala de l’Hospitalet. Inauguració diumenge 18 a les 12.30h.
INFANTIL
Relk: Gran esperança del propi no-res Dissabte 10 a les 22 h al Teatre Principal (c/Església, 45-47). Presentació del nou disc. Segons Jordi Bilbeny, lletrista de Relk, defineix el disc com “un viatge al fons negre del pou de cadascú en els moments més difícils per cercar-hi llum”. Preu: 7 €.
L’art de viure, de Goliarda Sapienza. Dijous 29 a les 19 h a la Biblioteca Ilturo. Tertúlia literària , conduida per l’escriptor Toni Sala.
MÚSICA I DANSA Concert de la coral Primavera per la Pau. Dissabte 10 a les 22 hores a Can Bartomeu. 34è Festival de Música del Maresme. Sardanes. Diumenge 11 de setembre a les
L’hora del conte. Dijous 15 a les 18 h a la Biblioteca Ilturo. A càrrec d’Ulldistret.
SORTIDES I VISITES La muntanya de Burriac: d’Ilturo al castell medieval. Cada primer diumenge de mes a les 10.30 h al clos arqueològic Can Modolell (Camí de Can Segarra). Visita al clos arqueològic romà Can ModolellFundació Burriac, visita a les estructures ibèriques del poblat laietà d’Ilturo i visita al castell de Burriac. Cal inscripció previa. Grups concertats tots els dies de la setmana. Preu: 2€ per persona. Cal portar esmorzar, aigua i calçat còmode. Reserves a tanitdifusio@tanitdifusio.cat.
Hora del conte. Divendres 23 a les 18 h a la Biblioteca Can Milans. Conte i taller: Ja ha arribat la tardor, a càrrec de la Biblioteca Can Milans.
SORTIDES I VISITES Sortim a pasejar. Dimecres 14 i 21. Passejades en grup pel municipi dirigides a la gent gran de Caldes. Cal inscripció prèvia a Serveis Socials de l’Ajuntament. Tel. 93 791 00 05.
TEATRE El sopar dels idiotes. Divendres 23 i dissabte 24 a les 22 h, diumenge 25 a les 19 h, a la Sala Cultural. A càrrec d’Strak Teatre. Venda anticipada d’entrades a partir del 5 de setembre a l’estanc del Camí Ral.
AGENDA
36
MATARÓ
EL MASNOU >> Música
Ballada de sardanes amb la Cobla Marinada Dissabte 10 a les 22 h a la Plaça d’Ocata. Amb motiu de la celebració de la Diada Nacional de Catalunya l’Agrupació Sardanista del Masnou organitza una ballada de sardanes amb la Cobla Marinada. I en acabar, al voltant de mitjanit, la Cobla Marinada interpretarà l’himne de Catalunya: Els segadors.
ACTES, DIA A DIA
ment del Masnou.
Conferència-Col·loqui: Catalunya, cap a on? Divendres 9 a les 20 h a la Sala Capitular de l’Ajuntament del Masnou. Commemoració oficial de la Diada Nacional de Catalunya amb una conferència-col·loqui a càrrec del doctor en Ciències Econòmiques i professor universitari Germà Bel, autor del llibre España, capital París.
Curset de sardanes. Dilluns 12 a la Plaça d’Ocata, 8. Ensenyament de sardanes per a totes les edats.Fins al 30 de novembre. Places limitades. Oberta la inscripció. Informació: agr.sardanista_masnou@josoc.cat.
Festes de la Tardor. Dissabte 10 a la Plaça de Ramon y Cajal. Activitats infantils, revetlla popular i concert. Fins al dia 11.Organitza: AVV Ramón y Cajal. Revetlla de la Diada. Dissabte 10 a les 20.30 h a Cal Ros de les Cabres. Sopar, ball i actuació dels Marxosos d’Ocata. Organitza: Casal de la Gent Gran d’Ocata - Ajuntament del Masnou. Ofrena floral. Diumenge 11 a les 12 h a la Plaça de l’Onze de Setembre. Diada Nacional de Catalunya. Celebració de la Diada al Bell Resguard. Diumenge 11 a les 22 h al Parc del Llac. Concert La Teoría del Taburete. Reunió de la Comissió de Festes. Dilluns 12 a les 20 h a la Casa de Cultura. Cavalcada de Reis 2012. Deixalleria mòbil. Dimarts 20 a les 10.30 h a La Nimfa (Fins el 25 de setembre) i Dimarts 4 d’octubre a les 10.30 h a Pau Casals (Fins el 9 d’octubre). Qui hi pot accedir? Tots els veïns i veïnes del Masnou, Alella i Teià, que hauran d’identificar-se mitjançant la targeta d’usuari/ària o amb un document oficial que acrediti la pertinença a un d’aquests tres municipis. No s’hi acceptaran residus comercials. Què s’hi pot portar? Roba i sabates, Ferralla, Cables elèctrics, Olis vegetals i/o de cuina, Làmpades fluorescents, Radiografies, Tòners, Telèfons mòbils, Miralls, Piles i bateries, Pintures, Aerosols, Petits electrodomèstics, Miralls i vidre pla. Mozart, el naixement d’un gen. Aules d’Extensió Universitària. Dimarts 20 a les 19 h a la Biblioteca Joan Coromines. Inauguració del Curs 2011-2012 amb aquesta conferència impartida per Joan Vives Bellalta (Mataró, 1/6/64), flautista de bec, professor d’història de la música i divulgador musical català. Gratuït. Presentació pública d’ISI-ISEC. Dissabte 24 a les 11 h al Casal de la Gent Gran Can Malet. Es dóna a conèixer el partit del veritable socialisme. Celebració del dia d’Extremadura. Diumenge 25 a les 12 h a la Plaça de Ramon y Cajal. Dia d’agermanament en commemoració de totes les persones d’origen extremeny de la vila. Hi haurà servei de bar, on es podran assaborir els gustos d’Extremadura, i per dinar, migas gratis per a tothom. Durant tot el dia hi haurà diferents actuacions de flamenc. Reunió de la Comissió de Festes. Dilluns 26 a les 20 h a la Casa de Cultura. Cos i ment, el mètode Pilates. Dissabte 1 d’octubre a les 18 h a Niu Ioga (carrer Fontanills, 18-22). Conferència i classe gratuïta. Duració aprox. 1 h 30 m.
CURSOS I TALLERS Ofimàtica 1. Dilluns 12 a les 9.30 h a l’Aula d’informàtica, Edifici Centre. Curs Ofimàtica 1, els dilluns, dimecres i divendres. Preu: 117 €. Fins al 03/10/2011. Organitza: Ajunta-
Curs d’ofimàtica. Word. Dilluns 19, dimecres 21 i dilluns 26 a les 10 h a la Biblioteca Joan Coromines. Iniciació al programa Word o com redactar textos. Organitza: Biblioteca Joan Coromines i l’equip de formadors de l’Ajuntament del Masnou. Gratuït. Curs d’ofimàtica. Excel. Dilluns 19, dimecres 21 i dilluns 26 a les 11.45 h a la Biblioteca Joan Coromines. Iniciació al maneig del full de càlcul amb el programa Excel.Organitza: Biblioteca Joan Coromines i l’equip d’eformadors de l’Ajuntament del Masnou. Gratuït. Inscripcions als cursos i tallers 2011-2012. Dimecres 21 i dijous 22 de 18 h a 20 h a Can Malet, 3ª planta. Inscripcions als tallers de l’Associació de les Arts i l’Artesania del Masnou 2011-2012. Oferta de cursos i tallers: Cuina (Magda Corts: 93 555 12 82/628 337 520). Restauració de mobles, marqueteria i estampació (Lluïsa Domínguez: 93 555 28 03/654 235 050). Plàstica en anglès i Gestalt (Elena Matzkin: 630 319 921). Pintura i dibuix (Olga Pelayo i Neus Francesch: 627 451 237). Fil i agulla (Fina Marín: 93 555 37 52). Ioga i Pilates (Marta Díaz: 645 894 306). Art floral (flor seca i flor natural) (Toni Pintat: 617 336 461). Esmalts freds, bisuteria, vitrines i quadres amb sorra (Mª Lluïsa Fernández: 93 540 97 44). Art creatiu plàstic (Victòria Pujadas: 667 070 726). Patchwork i labors (Concepció Carreras: 93 555 27 13/686 534 758). Fotografia (teòrica i pràctica) (Alberto Canalejo). Escriptura creativa (Lola Andrade: 636 176 214/93 540 90 56). Diferents preus: de 23 a 50 €/mes, en funció del curs i el nombre de dies mensuals. Curs d’ofimàtica. Power Point. Dimecres 28 de setembre i dilluns 3 d’ocubre a les 10 h a la Biblioteca Joan Coromines. Iniciació al programa PowerPoint o com aprendre a fer presentacions. Organitza: Biblioteca Joan Coromines i l’equip d’eformadors de l’Ajuntament del Masnou. Gratuït. Curs d’ofimàtica. PhotoShop. Dimecres 28 de setembre i dilluns 3 d’octubre a les 11.45 h a la Biblioteca Joan Coromines. Com fer retocs i canvis a les teves fotografies. Organitza: Biblioteca Joan Coromines i l’equip de formadors de l’Ajuntament del Masnou. Gratuït.
Curs d’ofimàtica. PhotoShop. Dimecres 5 d’octubre a les 10.45 h a la Biblioteca Joan Coromines. Com fer retocs i canvis a les teves fotografies. Organitza: Biblioteca Joan Coromines i l’equip de formadors de l’Ajuntament del Masnou. Gratuït.
Taller de bijuteria. Dimecres 5 d’octubre a les 18 h a Ca n’Humet (Espai de Trobada). Espai obert per crear braçalets, collarets, etc. amb una tallerista especialitzada. Gratuït. Taller d’escriptura creativa. Dimecres 5 d’octubre a les 19 h a l’Aula de Formació de la Biblioteca. Nivell bàsic. A càrrec de l’escriptora Lola Andrade.
CINEMA
Visita comentada a Bellcaire d’Empordà, Albons, La Tallada d’Empordà i Marenyà. Preu: 25€ socis del Grup d’Història del Casal, 30€ no socis. El preu inclou les visites comentades i el dinar. Inscripció: Fins divendres 9 al 93.798.70.03 o al correu electrònic info@ghcmataro.org.
ACTES, DIA A DIA Ofrena floral. Diumenge 11 a les 10.30 h a la Plaça de Rafael Casanova. Ofrenes florals d’entitats ciutadanes i ofrena institucional amb motiu de la Diada.
Cinema La Calàndria. Dr. Agell, 7. Consulteu programació. Tel.93 555 43 01.
El conte com a gènere literari. Dijous 15 a les 20 h al Casal l’Aliança. Conferència a càrrec de Joan Comellas.
INFANTIL
Festa del carrer de Sant Pelegrí. Del 16 al 18 de setembre.
Classe gratuïta de ioga en anglès per a nens i nenes. Dissabte 10 a les 18 h a Niu Ioga (c/ Fontanills, 18-22). Professora nativa. Classe gratuïta.
MÚSICA Ballada de sardanes amb la Cobla Marinada. Dissabte 10 a les 22 h a la Plaça d’Ocata. Amb motiu de la celebració de la Diada Nacional de Catalunya l’Agrupació Sardanista organitza una ballada de sardanes amb la Cobla Marinada. I en acabar, al voltant de mitjanit, la Cobla Marinada interpretarà l’himne de Catalunya: Els segadors. Nit d’Havaneres i Rom 2011. Dissabte 24 a les 22 h a la Plaça d’Ocata - Ca n’Humet en cas de pluja. Havaneres i rom cremat.
SORTIDES I VISITES Visita guiada al Cementiri del Masnou. Diumenge 25 a les 11.45 h al Cementiri del Masnou. Aquesta activitat proposa apropar-se a l’obra d’escultors, artistes i arquitectes destacats que van treballar al Masnou sota encàrrec de famílies importants. Hi podrem veure obres d’arquitectes i mestres d’obra com Maurici Augé i Robert, Eduard Balcells i Buigas, Bonaventura Bassegoda i Amigó, Gaietà Buïgas i Monravà…, i de grans escultors de renom dins dels ambients burgesos, com ara Rafael Atché i Farré, Fausto Barata i Rossi, Pere Carbonell i Huguet, Josep Llimona i Bruguera, i Josep Maria Subirachs, entre d’altres.Organitza: Museu Municipal de Nàutica del Masnou. Gratuït. Sortida al Pirineu aragonès. Diumenge 2 d’octubre a les 6.30 h. El recorregut serà: El Masnou-Sabiñanigo/Jaca-Panticosa-Candanchú-Astún-Osca-Parc Nacional d’Ordesa-San Juan de la Peña-Yesa-Monestir de Leyre-Jaca-La Vall de Hecho-Canfranc Sabiñanigo/Jaca-El Masnou. Durada: Sis dies. Informació i reserves: Casal de Gent Gran Can Malet (Passatge de Marià Rossell, 2), Tel.: 93 555 47 26.
TEATRE
Internet 1. Dilluns 3 d’octubre a les 19 h a l’Aula d’informàtica, Edifici Centre. El curs serà els dilluns, dimecres i divendres fins al 9 de novembre. Organitza: Ajuntament del Masnou. Preu: 117 €. La maçoneria, una institució singular. Dimarts 4 d’octubre a les 19 h a la Biblioteca Joan Coromines. Curs a càrrec de Pere Sánchez Ferré (Barcelona, 1946), doctor en història moderna i contemporània per la Universitat de Barcelona. Organitza : Aules d’Extensió Universitària del Masnou.
Entretres. Dissabte 24 a les 22 h i diumenge 25 a les 19 h a Ca n’Humet, Sala polivalent (Fontanills 77-79). Aquest setembre, l’Associació Juvenil de Teatre del Mansou (AJTEM) obre les portes amb l’obra Entretres, una adaptació de l’obra original del Tricicle. Preu: 2€.
L’art romànic de l’Empordà Diumenge 18 a les 8 h Lloc de trobada: a la plaça dels Bous de Mataró en cotxes particulars.
Curs d’ofimàtica. Power Point. Dimecres 5 d’octubre a les 11.45 h a la Biblioteca Joan Coromines. Com fer presentacions eficaces. Organitza: Biblioteca Joan Coromines i l’equip d’eformadors de l’Ajuntament del Masnou. Gratuït.
¡Ay, Carmela! Dissabte 17 a les 21.30 h a Ca n’Humet, Sala polivalent (Fontanills 77-79). Representació de l’obra Ay, Carmela, de José Sanchis Sinistierra, a càrrec del Grup Egar Show, de l’ONCE de Terrassa. L’actriu que interpreta el personatge de Carmela, Carmen García Batuecas, és cega, i malgrat la seva discapacitat, balla i interpreta amb absoluta mobilitat, a més de cantar i col·laborar en un número còmic de màgia.
Inici del nou curs del Centre Obert Maricel. Dijous 29 a les 10 h al Centre Obert Maricel. Inscripcions dilluns 26 i divendres 29 de 10 h a 13.30 h, i dijous 28 de 16 h a 19.30 h.
>> Sortida
Festa del carrer d’Amàlia. Del 16 al 18 de setembre. Marià Ribas i Bertran, apunts d’una biografia de l’any 1902 al 1940. Dimecres 21 a les 19.30 h a Ca l’Arenas. Conferència a càrrec de Maria Ribas. Cinc anys amb les dones de Chiapas. Dijous 22 a les 20.30h al Centre de Solidaritat i Cooperació La Peixateria. Conferència a càrrec de Gemma Daban. Presentació dels catàlegs. Divendres 23 a les 19.30 h al soterrani de Ca l’Arenas Centre d’Art del Museu de Mataró. Presentació dels catàlegs de les exposicions temporals de les temporades Art i guerra 2009-2011 de la Sala 1, del menjador i del cicle de la sala 2 i la galeria: Para Bellum 12 mm (temporada 2009-2010) dels comisaris Martí Peran i Andrea Aguado. Warlike. Atles d’un món difícil (temporada 20102011) dels comissaris Magdala Perpinyà i Jordi Font. Conferència “La vellesa: una etapa de referència”, a càrrec de mossèn Jordi Cussó, prevere. Dimarts 27 a les 19h a la sala d’actes Caixa Laietana. Actes de la 56ena. Festa de la Vellesa. Organitza: Patronat Local de la Vellesa. Alimentació de l’adult, la dieta mediterrània. Dijous 29 a les 19 h a la Biblioteca Pública Pompeu Fabra. Conferència a càrrec d’Alicia Aguilar Martínez, professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC. La recuperació i preservació de les pautes alimentàries característiques de la dieta mediterrània es presenta com un model d’alimentació equilibrada, saludable i sostenible. Presentació del disc Les ales del vent. Divendres 30 a les 20 h a Casal l’Aliança.
CINEMA Cinema al Foment Mataroní. Consulteu la programació a www.matarofoment.org. Preu: 5 € (3,5€ sessió de l’espectador).
CURSOS I TALLERS Matrícules obertes a l’Aula de Teatre. Del 12 al 16 de setembre a l’Aula de Teatre (c/ Meléndez Valdés, 2). Informació a: www. mataro.cat, aulateatre@ajmataro.cat i a l’Aula de Teatre de dilluns a divendres de 18 h a 21 h. Introducció al Facebook. Dimecres 21, de 17:30 a 19:30 h al Centre de Cultura Caixa Laietana. Correu Electrònic. Dilluns 26, de 10:00 a 12:00 h al Centre de Cultura Caixa Laietana.
setembre a la Biblioteca Pública Pompeu Fabra. Organitza: IMAC-Biblioteca Pompeu Fabra i Centre de persones sordes del Maresme a Mataró. Joan Maragall, el poeta extasiat. Del 5 al 18 de setembre a Tres Roques. Les Santes 1968-1989. Fins al 25 de setembre a Sales d’Exposició de Can Palauet. Mostra del fons documental de l’Arxiu Municipal de Mataró, 10 anys abans i 10 anys després de la primera Festa Major de l’ajuntament democràtic. Sant Lluc 2011. Del 15 de setembre al 30 d’octubre a l’Ateneu Caixa Laietana. Expo A.C.A. 2011. 2a Exposició d’Agapornis i altres psitàcids. Dissabte 17 de 10 h a 20 h a la Masia de Can Trissac (c/ Repuntadora s/n, cantonada amb c/Teixidora, al Polígon Industrial Les Hortes del Camí Ral de Mataró). Exposició d’Agapornis i d’altres psitàcids de talla petita, realitzada per l’ACA (Associació Catalana d’Agapornis). Entrada lliure. Art i guerra. Títol de l’eix temàtic de les exposicions de la temporada 2010-2011 a Ca l’Arenas Centre d’Art del Museu de Mataró. Fins al 10 de setembre a la Primera planta: Destrucció, espoli i salvaguarda del patrimoni durant la Guerra Civil; l’exemple de Mataró. La salvaguarda del patrimoni artístic durant la Guerra Civil en els àmbits nacional, català i, sobretot, local. Comissariada per Assumpta Montellà. Fins al 25 de setembre a la Sala 1: Jordi Cuyàs. Danys col·laterals. Instal·lació de Jordi Cuyàs a partir dels fets ocorreguts a Nova Bagdad durant la guerra de l’Iraq de 2007. Fins al 25 de setembre al Menjador: El conjunt del baptisteri de la Basílica de Santa Maria (1960-1963). Mostra d’esbossos i treballs preparatoris de Jordi Arenas per a la decoració del nou baptisteri de la Basílica de Santa Maria. Fins al 25 de setembre al Soterrani: Homenatge a Emilia de Torres. Dins dels actes d’homenatge de l’Associació Amics de Ca l’Arenas a la trajectòria artística de l’artista Emilia de Torres (Sabadell, 1910 – Barcelona, 2010), es mostra una petita part de la seva obra més representativa. Fins al 25 de setembre a la Sala 2 i La galeria: Warlike. Atles d’un món difícil. 4a intervenció. Cicle comissariat per Jordi Font Agulló i Magdala Perpinyà. Toni Giró presenta Poema global, producció expressa per a l’exposició. Entremig. Des del 13 de juny a Sales d’Exposicions de Can Palauet. Projecte d’investigació de l’artista Eva Marín sobre el paisatge que es genera al voltant del recorregut del Camí del Mig al Maresme. El treball del vidre. La donació de Cristalleries Mataró. Fins al 25 de setembre al Museu de Mataró. Mostra de la donació de la Cooperativa Cristalleries Mataró a la ciutat, un recorregut històric al llarg del segle XX a partir de les seves col·leccions artístiques i documentals on es podran veure objectes de vidre de producció artesanal i industrial.
EXPOSICIONS
Col·lecció Bassat 1970-1979. Art contemporani de Catalunya. Fins al 6 de novembre a la nau Gaudí.Centrada en una dècada de grans canvis polítics al nostre país, durant la qual es consolidaren molts dels artistes més rellevants de l’art català de la segona meitat del segle XX.
El llenguatge de signes. De l’1 al 30 de
Mataró fa recerca sobre el canvi cli-
Retoc Fotogràfic Bàsic. Dimecres 28, de 17:30 a 19:30 h al Centre de Cultura Caixa Laietana.
37
AGENDA
MATARÓ >> Sortida
PREMIÀ DE MAR Cicle Col·lectiu de Músics del Maresme: Estrip+Misión imposible. Dissabte 17 a les 23 h al Clap. Preu: 4€ anticipada/5€ taquilla.
CAMERART Orquesta del Maresme Divendres 16 a les 21.30 h. Foment Mataroní. Cicle de Concerts simfònics. Fomació simfònica que interpretarà obres de Moisès Bertran i la simfonia Júpiter de Mozart. Aquest programa de concert, confeccionat amb música de dos compositors molt diferents en l’expressió dramàtica de la seva música, conté elements comuns entre Tres Momentos en Antioquia i la simfonia mozartiana. Preu: 20€/18€ reduïda.
>> Exposició
Expo A.C.A. 2011 2a Exposició d’Agapornis i altres psitàcids Dissabte 17 de 10 h a 20 h a la Masia de Can Trissac (c/ Repuntadora s/n, cantonada amb c/Teixidora, al Polígon Industrial Les Hortes del Camí Ral de Mataró). Exposició d’Agapornis i d’altres psitàcids de talla petita, realitzada per l’ACA (Associació Catalana d’Agapornis). Entrada lliure.
màtic. A la Biblioteca Pública Pompeu Fabra. Exposició sobre el canvi climàtic i el seguiment de les dades que generen l’estació metereològica i el mesurador del CO2 atmosfèric, instal·lats a Mataró, dins el Projecte Europeu Carboschools+.
Laietana. Vet aquí una vegada dos amics, un dels quals sempre havia desitjat volar...
INFANTIL
Els dijous a la biblio: La provisió de petons de la Zea. Dijous 29 a la Biblioteca Caixa Laietana a les 17.30 h. La Zea està preocupada perquè ha de marxar de colònies, però els seus pares li preparen una provisió de petons per si els trobés a faltar...
Els dijous a la biblio: La Wanda va a l’escola. Dijous 8 a les 17.30 h a la Biblioteca Caixa Laietana. Imagina quina sorpresa s’emporta la Wanda quan descobreix que totes les seves companyes són fades, sobretot perquè ella és una bruixeta! Un divertit conte sobre un primer dia de classe “diferent”. En Cuc i la Cuca. Dimarts 13 a les 18 h a la Biblioteca Pública Pompeu Fabra. Amb Mon Mas. Empedrat de contes: contes als jardinets de la biblioteca. Els dijous a la biblio: El peix irisat torna a casa. Dijous 15 a les 17.30 h a la Biblioteca Caixa Laietana. Una gran tempesta està a punt d’esclatar al fons del mar, però el peix Irisat està massa ocupat per tenir por. Mentre recull còdols blaus en les profunditats, un fort corrent el sacseja i el porta molt lluny dels seus amics...
Contes. Dimarts 27 a les 18 h a la Biblioteca Pública Pompeu Fabra. Amb Pep Duran. Empedrat de contes: contes als jardinets de la biblioteca.
Banc de proves: Blight + The Cabin. Dijous 22 a les 22 h al Clap. Roe Delgado & Wild style. Divendres 23 a les 12 h al Clap. Àries i duos d’òpera. Diumenge 25 a les 18 h al Foment Mataroní. Cicle de Sarsuela. L’Aula Lírica, sota la direcció d’Anibal Gil torna al Foment Mataroní per presentar un concert amb una gran selecció d’àries. Preu: 22€/20€ reduïda. Aliaga + Steam Roller. Dijous 29 a les 22 h al Clap. Preu: 5€ anticipada/7€ taquilla.
SORTIDES I VISITES Mataró: de la indústria tèxtil al Tecnocampus. Dissabte 17 a les 11 h des de la Plaça de Miquel Biada. Organitza: IMPEM. L’art romànic de l’Empordà. Diumenge 18 a les 8 h, lloc de trobada: a la plaça dels Bous de Mataró en cotxes particulars. Visita comentada a Bellcaire d’Empordà, Albons, La Tallada d’Empordà i Marenyà. Preu: 25€ socis del Grup d’Història del Casal, 30€ no socis. El preu inclou les visites comentades i el dinar. Inscripció: Fins divendres 9 al correu electrònic info@ghcmataro.org.
Els dijous a la biblio: Amunt i avall. Dijous 22 a les 17.30 h a la Biblioteca Caixa
Flanagan. Divendres 16 a les 23 h al Clap. Preu: 5€ anticipada/8€ taquilla.
Lliurament de premis del concurs de fotografia de la Festa Major 2011. Dissabte 24 a les 20 h al Centre Cívic. 30è Aplec de St. Mateu. Diumenge 18 a les 11 h a l’Ermita de St. Mateu (Premià de Dalt). Sardanes amb les cobles Ciutat de Mataró i Premià. Organitza: Amics de la Sardana.
CURSOS I TALLERS
Filar: una experiència molt especial. Divendres 30 de 16 h a 19.30 h al Museu de l’Estampació. Curs d’observació, manipulació i difenrenciació de les fibres naturals d’origen animal i vegetal a càrrec d’Anna Homs. Informació i inscripcions al telèfon 937529197 o a l’email museu@premiademar.cat.
De la Iluro romana a la Mataró del segle XVI. Dissabte 24 a les 18 h des de l’ajuntament. Organitza: IMPEM. Una volta pel món del gènere de punt. Dijous 8, 15, 22 i 29 de 15 h a 19 h a la Fundació Jaume Vilaseca.
Visita guiada a la Vil·la romana de Torre Llauder. Dissabte 10 a les 19 h i dissabtes 17 i 24 a les 12 h al Clos arqueològic de Torre Llauder. Organitza: IMAC – Museu de Mataró.
Els colors del món. Dimarts 20 a les 18 h a la Biblioteca Pública Pompeu Fabra. Amb Ma. Àngels Gil. Empedrat de contes: contes als jardinets de la biblioteca.
Les raons econòmiques de l’Estat propi. Dijous 22 a les 20 h al Centre Cívic. Conferència. Ponents: Jordi Bages-Querol (Responsable de Comunicació i Secretari d’organització del Centre Català de Negocis), Jordi Millà Sánchez (Responsable-coordinador d’ Actes i Presentacions del CCN) i Ramon Carner (President del CCN). Organitza: Reagrupament de Premià de Mar.
El Modernisme a Mataró. Dissabte 24 a les 11 h a l’ajuntament. Organitza: IMPEM.
MÚSICA I DANSA
Camerart-Orquesta del Maresme. Divendres 16 a les 21.30 h al Foment Mataroní. Cicle de Concerts simfònics. Fomació simfònica que interpretarà obres de Moisès Bertran i la simfonia Júpiter de Mozart. Director: Jordi Colomer. Preu: 20€/18€ reduïda.
Ofrena floral al monument Rafael de Casanova. Diumenge 11 a les 12 h a la plaça de Can Manent.
Inici del Taller d’escriptura creativa. Dijous 29 de 18.30 h a 20.30 h a la Biblioteca Martí Rosselló i Lloveras.
Visita guiada al Museu de Mataró. Cada dimecres a les 19 h a Can Serra. Museu de Mataró. Organitza: IMAC – Museu de Mataró.
Banc de proves: Szyslak + Paquillo. Dijous 15 a les 22 h al Clap.
Acte de presentació de l’Assemblea Nacional Catalana a Premià de Mar. Dissabte 10 a les 18 h al Centre Cívic. Conferenciant: Josep Maria Terricabras. També hi participaran els membres de l’ANC Maresme Juli Carbonell i Antoni Llimona.
Ruta per la història de Mataró. Diumenge 18 a les 11 h a l’ajuntament. Organitza: IMPEM.
El meu germà, en Jaume. Cada dissabte a les 18 h a Ca l’Arenas Centre d’Art del Museu de Mataró. Activitat recomanada a partir de 5 anys.
Ballada de sardanes. Dissabte 10 a les 19 h a la Plaça de Santa Anna. Amb la Cobla Ciutat de Mataró.
ACTES, DIA A DIA
Ruta audioguiada per Mataró i Ruta comercial audioguiada. Cada dia de la setmana. Organitza: IMPEM.)
TEATRE La Rositeta. Diumenge 18 a les 18.30 h al Foment Mataroní. Preu: 10€/5€ socis i jubilats. Un violinista a la teulada. Dissabte 24 i diumenge 25 a les 21.30 h i divendres 30 a les 18.30 h a la Sala Cabañes. Preu: 11€.
EXPOSICIONS Despulles il·luminades, de Mariaelena Roqué. Fins el 31 de desembre al Museu de l’Estampació de Premià de Mar. L’artista visual i d’escena Mariaelena Roqué ens brinda l’oportunitat d’admirar la seva obra en una gran mostra retrospectiva, en residència al Museu de l’Estampació. Es poden admirar els treballs que ja formen part de l’exposició permanent del Museu, com les Indianes despullades” i La Fabricanta”, així com els seus darrers treballs de vestuari i imatge, resultat de tot un món escènic construït al servei dels personatges.Els vestits s’han concebut i elaborat dins de les tècniques de l’alta costura, sobre cada cos, amb una bellesa sublim. L’exposició s’ha muntat en una dinàmica interactiva amb les peces i el discurs del Museu, si bé s’ha escollit un eix central que vertebra el conjunt: la
temàtica de la dona, creadora d’idees i productora incansable.La concepció d’aquest esdeveniment, lligat al món del teatre i de la moda, s’ha pensat com un treball de progrés, que s’acompanyarà de diverses accions amb diferents artistes i grups social amb la intenció de fusió multicultural. És l’existència II. De l’1 al 23 de setembre a la Biblioteca Martí Rosselló i Lloveras. Exposició de Vicente Llamero. Cent anys d’estelada. Un segle d’iconografia independentista. Del 4 al 15 de setembre al Museu de l’Estampació de Premià de Mar. Festival Laietània. Exposició arqueològica de Premià. Del 16 al 25 de setembre al Museu de l’Estampació de Premià de Mar. Fotografies de la Festa Major 2011. Del 19 de setembre al 2 d’octubre, al Centre Cívic. Exposició de les fotografies del concurs de fotografia de Festa Major. Barris mariners. Del 30 de setembre al 26 d’octubre a la Biblioteca Martí Rosselló i Lloveras.
INFANTIL Un arbre de contes. Dimecres 21 a les 18 h a la Biblioteca Martí Rosselló i Lloveras. A càrrec de Santi Rovira. La Xarxa presenta: La gallineta cega. Diumenge 25 a les 18 h al Patronat Teatre. A càrrec de la cia Teatre Imaginari. La gallineta trobarà finalment allò que busca amb l’ajut dels nens, que gaudiran com mai en conèixer una mica més aquest personatge tan familiar. Teatre Imaginari capgira el joc tradicional i ens el presenta transformat en un conte deliciós, carregat de valors positius. Un espectacle tan divertit i emocionant que deixarà bocabadats els més petits.
MÚSICA Ballada de sardanes amb la Cobla Premià. Diumenge 11 a les 20 h a la plaça de l’Ajuntament. Gafarrock. Festival de Rock del Premià Jove. Dissabte 17. Vine a gaudir de bona música tota la tarda i fins ben entrada la nit! Més informació al facebook del Premià Jove i al web www.premiajove.net. Country a la plaça. Diumenge 25 de 12 h a 14 h a la plaça de la Sardana. Aprèn a ballar country amb els Mosqueters del Country.
TEATRE Homes i no, de Manuel de Pedrolo. Dissabte 17 a les 22 h i diumenge 18 a les 19 h al Patronat Teatre. A càrrec d’InAlbis. Direcció: Carme Abal.
CONCURS TROBA LA ‘T’ Troba la T de TRIBUNA amagada en un dels anuncis del nostre periòdic, indica’ns el nom de l’anunciant i les teves dades de contacte. Cada mes sortegem entrades de cinema dobles pels 8 Cinemes Arenys (una per a tu i una altra per a un acompanyant). POTS CONTACTAR AMB NOSALTRES: Per correu electrònic: promocio@tribunamaresme.com en un termini màxim d’una setmana després de la publicació, indicant el nom de l’anunciant on es troba la T i les teves dades personals, nom complet i DNI. El vuitè dia després de la data de publicació es farà el sorteig. Els guanyadors rebran un correu electrò-
nic de TRIBUNA Maresme indicant que han estat beneficiats amb el premi. Un cop confirmada l’acceptació del premi, contestant al correu electrònic amb un termini màxim de tres dies després d’haver rebut la notificació, podran identificar-se amb el seu DNI a les taquilles dels Cinemes Arenys i rebran les entrades. Les entrades són vàlides de dilluns a divendres, excepte festius i vigílies. Quan passin 30 dies de la confirmació del premi, les entrades caduquen. Els guanyadors de l’edició d’agost van ser: JOSEFA TORRENTS ORRIOLS, FRANCESCA LLADÓ, MERCEDES RUIZ GRANADOS, PATRICIA E. REINA RUIZ
En virtut d’ allò establert a la Llei 15/1999 i la LSSICE 34/2002, l’informem que les seves dades formen part d’un fitxer automatitzat titularitat de GRAMA PRESS SL. Vostè pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició a la següent adreça: CAMÍ RAL 495, 3º · 08302 MATARÓ (Barcelona).
AGENDA
38
PREMIÀ DE DALT ACTES, DIA A DIA Inauguració de l’exposició Pirates a la Mediterrània. Divendres 9 a les 19.30 h al Museu de Premià de Dalt. Romandrà exposada fins al 6 de novembre. Berenar i Ball per celebrar el començament de temporada. Dissabte 10 a les 18 h a La Benèfica. Organitza: Associació de la Gent Gran. Diada Nacional de Catalunya. Diumenge 11 a les 11.30 h. Parlament a càrrec d’Albert Manent, 43è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Ofrena floral al monument 11 de setembre de 1714, al passeig de Can Balet. Festa Solidària. Diumenge 11 al pati de Sant Jaume. Organitza: Grup de Solidaritat amb el Tercer Món i Ajuntament de Premià de Dalt Tarda de Bingo. Diumenge 18 a les 18 h a La Benèfica. IV Festa Ibera de la Cadira del Bisbe. Divendres 25 de 10 h al Poblat Iber de la Cadira del Bisbe. Activitats simultànies a la Cadira del Bisbe i a la plaça de la Vila.
SANT VICENÇ DE MONTALT ACTES DIA A DIA
ACTES DIA A DIA
Conferència: Per raons econòmiques, per l’Estat propi. Divendres 9 a les 20 h al Centre Cívic El Gorg. A càrrec de Ramon Carner, Joan Canadell i Jordi BagesQuerol, del Centre Català de Negocis.
Diada Nacional de Catalunya. Diumenge 11 a les 11.45 h al Parc del passeig de la Mare de Déu de Montserrat. A les 11.45 h: Ballada de sardanes amb la Cobla Popular. A les 12.30 h: Hissada de la senyera i ofrena floral davant del monòlit de Rafael Casanovas. A les 13 h: Ballada de sardanes amb la Cobla Popular.
2a Botifarrada per la independència. Dissabte 10 a les 21 h a la pista annexa al Pavelló Municipal. Preu: 10 €. En acabar el sopar, música, gresca i xerinola. A la mitjanit: Marxa de torxes i ofrena floral al monòlit de l’Onze de Setembre. Acte institucional amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya. Diumenge 11 a les 12 h a l’Av. Onze de setembre. Entrada dels Gegants, a càrrec de la Colla de Geganters. Lectura del Manifest, a càrrec de l’alcalde. Ofrena floral. Interpretació del cant dels Segadors, a càrrec de l’Orfeó. Audició de Sardanes. Vermut popular. Grans lectors. Dimarts 20 i 27 de 20 h a 21.30 h al Casal de la Gent Gran. Conduït per Sílvia Sánchez.
CURSOS I TALLERS
Club de feina. Dimecres 21 i 28 de 10 h a 13 h al Telecentre.
Inici de classes de gimnàstica de la gent gran. Dimarts 13 a les 17 h a La Benèfica. Organitza: Associació de la Gent Gran.
Vídeo-xerrada: Egipte, 5.000 anys d’història. Divendres 23 a les 20 h al Centre Cívic. A Càrrec de Ramon Orcau.
Taller de teatre Fem Comèdia. Dijous 15 i 22 a les 18 h a La Benèfica. A càrrec del Benestar Social. Organitzen: Associació de la Gent Gran i Regidoria de Benestar Social. Classes de vídeo i fotografia. Dilluns 19 de 19 h a 20 h a La Benèfica. A càrrec de Manel Avellana. Classes d’informàtica bàsica. Dimecres 21 de 19 h a 20 h a La Benèfica. A càrrec de M. Avellana. Curs Català nivell intermedi.Curs de 120 hores, inici dia 3 d’octubre i acaba al juny. Presencial (dilluns i dimecres, de 9.30 a 11.30 h) a l’Oficina de Català (plaça de Mil·lenari, s/n). Organitzen: Regidoria de Cultura i l’Oficina Normalització Lingüística de Premià de Dalt.
EXPOSICIONS Exposició de fotografia Guggenheim. De l’1 al 15 a la Biblioteca Jaume Perich i Escala. A càrrec de Montse Assens i Ferran Planell. Les fotografies dels racons secrets que hi havia sota la fàbrica.... Pou, mina i hipogeus; lloc de possible falsificació de monedes. Fotografies exposades al Bar- Restaurant “El Sindicat” (Ctra. Premià de Dalt, 141).Organitza: Arxiu Pujol-Villà-Puig, amb la col·laboració de la Regidoria de Cultura i Museu, Actium i La Pinassa. Poemes il·lustrats. Exposició permanent a l’Auditori de Can Figueres.
SORTIDES I VISITES Aplec de Sant Mateu i Ballada de sardanes. Diumenge 18 sortida a les 9 h des de l’Ajuntament. Esmorzar gratuït per a tots els socis. La fauna del Parc de la Serralada Litoral. Itineraris Guiats. Passejades 2011. Diumenge 25 a les 9.30 h Sortida naturalista (Argentona i Òrrius) amb una xerrada introductòria sobre la fauna d’aquest espai protegit. Places limitades i les reserves es faran segons l’ordre d’inscripció. Informació i reserves: Centre d’Informació de la Creu de Can Boquet. Tel. 656 903 642, p.slitoral@diba. cat i www.diba.cat/parcn/litoral. Activitat Gratuïta. Hora i punt de trobada: a les 8.30h al Centre de Documentació del Parc de la Serralada Litoral (Museu Arxiu de Vilassar de Dalt) Caminada a Montserrat. Divendres 30. Preu inscripció 16€ (autocar i assistència). 1€ es destinarà a la Marató de TV3. Inscripcions a Instal·lacions Cortada. Organitza: Grup excursionista La Tortuga.
SANT ANDREU DE LLAVANERES
CURSOS I TALLERS Curs avançat de fotografia digital: Explorant la fotografia. Dimarts 20 i 27 de 20.30 h a 22 h al Centre Cívic. A càrrec de Montse Vilert i Mercè Corachan. Curs inicial de fotografia digital: Com desenvolupar el nostre ull fotogràfic. Dijous 22 i 29 de 20.30 h a 22 h al Centre Cívic El Gorg. A càrrec de Montse Vilert i Mercè Corachan.
INFANTIL Cinema: Rango. Diumenge 18 a les 18 h al Centre Cívic El Gorg. Preu: 2 €.
MÚSICA I DANSA Concert: La volta al món en 80 minuts. Diumenge 11 a les 18 h al Centre Cívic El Gorg. A càrrec del Quartet Promenade. Balls de saló. Diumenge 25 a les 18 h al Centre Cívic El Gorg.
SORTIDES I VISITES Gorgues de Carançà. Cap de Setmana del 17 i 18. Sortida: Dissabte 17 a les 7 h al pàrking c/Ginesta.Anirem des de Núria a Thues-Entre-Valls, al Languedoc a França. Dificultat Alta. Cal portar dos esmorzars, un dinar i un sopar. Informació: Sisku Calopa Tn: 660 328 148. Organitza: MONTALTREK – Associació Excursionista de S.V.M. Sortida de la Colla de Geganters a Taradell. Diumenge 25. Excursió cultural al Museu de cotxes d’època. Dimecres 28 a les 7.30 h a l’Av. Verge de Monserrat, s/n. Preu: 38 € socis Xurravins i 40 € no socis. Inscripcions: a partir del 6 de setembre a la Secretària del Casal de la Gent Gran, de dilluns a divendres d’11 h a 12 h.
Gorgues de Carançà Sortida: Dissabte 17 a les 7 h al pàrking c/Ginesta. Anirem des de Núria a Thues-EntreValls, al Languedoc a França. Dificultat Alta. Cal portar dos esmorzars, un dinar i un sopar. Informació: Sisku Calopa Tn: 660 328 148. Organitza: MONTALTREK.
CURSOS I TALLERS Curs d’ofimàtica bàsica. Dilluns 19 a les 18 h a l’escola de Sant Andreu. De 20 hores de durada. Organitza: Gestion Excelencia Empresarial. Com reduir les despeses? Dimarts 27 a les 13.30 h a la Biblioteca municipal. Fins a les 16:30 hores. Organitza: Àrea de Comerç de la Diputació de BarcelonaTallers Modernitza’t. Crea la teva pròpia pàgina web. Dijous 6 d’octubre a les 18 h a l’escola Sant Andreu. Durada: Fins a les 20.00 h. Organitza: Edertone.
INFANTIL L’hora del conte. Bruixes i bruixots, amb la rondallaire Assumpta Mercader. Dissabte 8 d’octubre a les 12 h migdia a la sala infantil de la Biblioteca Municipal. Organitza: Biblioteca Municipal, Regidoria de Cultura.
TEIÀ
VILASSAR DALT ACTES DIA A DIA
ACTES, DIA A DIA
Acte institucional de la Diada nacional de Catalunya. Dissabte 10 a les 21 h a la Plaça Onze de Setembre. Parlaments dels grups polítics locals. A les 21.30 h: Ofrena floral. A continuació: Ballada de sardanes a càrrec de la cobla Iluro.
Ofrena floral amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya. Diumenge 11 a les 12 h. Ofrena floral d’entitats i associacions al monument de Rafael Casanova. A continuació, ofrena de l’Ajuntament i acte institucional amb la presència de la Coral Englantina i l’AVAL, al jardí del Museu de la Marina–Museu Municipal de Vilassar de Mar.
15a Megadiada de can Salvet. Diumenge 11 al Barri de can Salvet. A les 9h: Cercabarri amb gegants i timbalers. A les 10 h: Xocolatada popular. Tot seguit tallers de pintura i de xapes. Inflables i tren gua gua. Regals i obsequis pels més petits! A les 17 h: Continua la Megadiada. A les 19 h: Pallassos amb el grup Bitxi-Cleta. Rifa d’una bicicleta. Club de lectura. Libre escollit: Mentrestant agafa’m la mà de Kirman Uribe. Dijous 15 a les 19 h a la Biblioteca Pau Piferrer. Inauguració de l’exposició de pintura acrílica i figurativa de Dolores Herrero. Divendres 16 a les 20 h a la Sala d’exposicions del Centre Cultural. Fins el 2 d’octubre. El jaciment de Sota el Camp de Futbol. Les restes d’una pars rustica i una necròpolis tardo antiga a les noves Pistes d’Atletisme. Divendres 23 a les 20 h. Conferència a càrrec de Lourdes Moret i Oriol Achón, arqueòlegs directors de les campanyes d’excavació. Museu Arxiu Vilassar de Dalt.
EXPOSICIONS Pintura acrílica i figurativa de Dolores Herrero. Del 16 de setembre al 2 d’octubre a la Sala d’exposicions del Centre Cultural. Inauguració divendres 16 a les 20 h.
INFANTIL
XXV Aniversari de la colla de Dimonis de Teià. Dissabte17 a les 11.30 h. A les 11.30 h: Activitats infantils al Parc de Can Godó. A les 13.30 h Dinar (cal dur la cadira de casa): Paella, beguda, pa i postres. Per la tarda música per amenitzar la festa. Preu del tiquet: Venda anticipada: 10€. El mateix dia: 12€ | Menors de 12 anys: 7€. Venda de tiquets a la Unió a les tardes i a ca la Rosi tot el dia.
Excursió amb nens a Montserrat. Cap de semana 10 i 11 de setembre. Coves de Salnitre, camí equipat, vivac en una balma, pràctiques d’escalada i excursió pel massís. Organitza: Secció de Muntanya de La Massa CCV.
Xerrem de llibres. Divendres 23 a les 18 h. La Rosa Villaplana condueix aquest espai destinat a comentar, recomanar, criticar... els llibres que llegim. Si t’agrada llegir apunta’t a aquestes trobades que es fan el tercer divendres de cada mes.
CURSOS I TALLERS Cursos de Català 2011-2012. Suficiència (nivell C) (octubre a juny), dll i dc de 15 h a 17 h a la CMC la Unió. Grup de Conversa (gener-juny) de 15.45 h a 17.15 h a la Biblioteca de Can LLaurador. Proves de col·locació 7 i 8 de setembre de 10 h a 14h (cita prèvia) a la CMC la Unió. Inscripcions per a antics alumnes CNL 12 i 13 de setembre de 10 h a 14 h a la Oficina de Català (Ajuntament). Inscripcions per alumnes nous 19, 20 i 21 de setembre de 10 h a 14 h.
SORTIDES I VISITES Caminades Matinals pel Parc de la Serralada Litoral. Diumenge 11 a les 8.30 h. Cada 2on diumenge de mes, sortida del Parc de Can Godó. No cal apuntar-te. Porta aigua i esmorzar. Organitza: Club Excursionista Teià. 10a Caminada Popular Serralada del Litora. Diumenge 25 a les 8.30 h. Per inscripcions consultar la pagina del CET. www.teia.cat/cet
Presentació del llibre: Que no mori la tendresa: poesies i pensaments de M. Roser Llopart i Trias. Divendres 16 a les 18 h a la Biblioteca Ernest Lluch. A càrrec de Montserrat Oller i amb l’acompanyament musical de Maria Jesús Guasch. Ofici i festa de la capella del Crist. Diumenge 18 a les 17 h a la Capella del Crist i Roses Vila, finca El Molí. IV Cursa Policial. Dissabte 24 a les 9 h. El recorregut, de 10 km., serà un circuit urbà i de muntanya. Tindrà la sortida i l’arribada davant de la porta d’entrada del Pavelló Municipal Paco Martin. El recorregut enguany s’ha allargat i inclou un tram per l’interior de la nostra localitat. Preu: 5 €.
EXPOSICIONS Sortida confirmada. Del 2 al 29 de setembre a la Biblioteca Ernest Lluch. Exposició fotogràfica: del fotògraf local Enric Sirera. Exposició de fotografies del 18è Concurs de fotografies per a joves. Del 16 al 30 de setembre a Can Jorba. Arriba a Vilassar de Mar l’exposició itinerant de fotografies del 18è concurs de fotografia per a joves.
INFANTIL
ACTES DIA A DIA
Presentació del llibre de poesia Que no mori la tendresa, de M. Roser Llopart. Dimecres 21 a les 18 h. Acte organitzat pel Racó Poètic de la biblioteca de Can Llaurador. La Primitiva López condueix aquest espai per als amants de la poesia que se celebra cada tercer dimecres de mes.
VILASSAR MAR
L’Hora del conte. Olla de grills a càrrec de Ada Cusidó. Divendres 16 a les 18.30 h a la Biblioteca Pau Piferrer. Els rituals de la mort. Taller d’antropologia. Dissabte 24 a les 11 h a les Pistes d’Atletisme de Vilassar de Dalt. Taller infantil i visita comentada. Per apropar als més petits les diferents tipologies d’enterraments d’època ibèrica i romana. Edats: de 8 a 12 anys. Inscripció gratuïta al 93 750 74 88 o museu@vilassardedalt.cat (places limitades). (Visita comentada a la necròpolis de les Pistes d’Atletisme per als adults acompanyants)
MÚSICA I DANSA 4t 1a en concert. Pop folk. Divendres 30 a les 22 h al Teatre La Massa.
SORTIDES I VISITES Ascensió al Tuc de Mulleres. Cap de semana 24 i 25 de setembre. Ascensió al Tuc de Mulleres (3.010 mts.) des de Pla de la Besurta dormint en tendes. Organitza: Secció de Muntanya de La Massa CCV.
TEATRE Sagarra dit per Rosa Ma Sardà amb Mercè Pons i Rosa Vila. Dissabte 8 d’octubre a les 22 h al Teatre La Massa.
>> Teatre
Taller infantil: Dolents de conte. Dies 5, 6, 7 i 8 de setembre de 17 h a 18.30 h a la Biblioteca Ernest Lluch. a càrrec de Sílvia Cantos. Adreçat a nens i nenes de 7 a 10 anys. Inscripció previa (Places limitades). L’hora del conte (Story Tales) The very hungry caterpillar , d’Eric Carle. Divendres 9 a les 18 h a la Biblioteca Ernest Lluch. Acàrrec de Matilde Tejederas. A partir de 4 anys. Nascuts per llegit - Taller amb famílies: Fora llàgrimes, posem nom als sentiments a través dels contes. Dimecres 14 a les 18h a la Biblioteca Ernest Lluch. A càrrec de Laia Ventura. Adreçat a famílies amb nadons d’1 fins a 3 anys. Inscripció previa (Places limitades). L’hora del conte: Contes... de biblioteca i Sorteig i entrega de premis als participants al joc d’estiu (B.E.LL.) Divendres 23 a les 18 h a la Biblioteca Ernest Lluch. A càrrec Sílvia Cantos. A partir de 4 anys. Nascuts per llegir: Trobada de famílies Presentació de novetats bibliogràfiques per nens/es. Dimecres 28 de 17.30 h a 19 h al pati de la Biblioteca Ernest Lluch. Espai d’intercanvi i diàleg entre famílies i la biblioteca.
MÚSICA I DANSA Sardanes amb motiu de la Diada. Dissabte 10 a les 22 h a la Plaça de l’Ajuntament. Amb la Cobla Sabadell. Sardanes a la Casa Pairal. Dissabte 17 a les 17.30 h a la Casa Pairal.
Sagarra dit per Rosa M. Sardà amb Mercè Pons i Rosa Vila Dissabte 8 d’octubre a les 22 h al Teatre La Massa de Vilassar de Dalt. L’espectacle és un recorregut per la obra de Josep M. de Sagarra de la mà de Rosa M. Sardà. Al llarg d’una hora i escaig un recull de versos, poemes, articles periodístics i teatre, són llegits, dits i interpretats de manera magistral per la Sardà. Preu: 15€. Anticipada: 13€.
CLASSIFICATS TREBALL OFERTA
SALUT I BELLESA
39 ANUNCIS PER PARAULA GRATUÏTS. Envia el teu text a través de la següent adreça www.tribunamaresme.com/classificats i l’anunci sortirà publicat en la propera edició de TRIBUNA Maresme.
COMPRA - VENDA COMPRO VIDEOJOCS ANTICS de MSX, NINTENDO, SEGA, etc. (pago màxim 3€ per joc, depen de l’estat). També compro consoles. 695176907.
BUSQUES TREBALL? BUSQUES TREBALLADORS?
Desenes d’ofertes laborals renovades setmanalment www.artcatalunya.es al telèfon 687 385 435 o presentant-te dilluns, dimarts o dimecres a les 17:30h. a la Plaça Cuba, 18 (2on pis)· MATARÓ
TREBALL DEMANDA TECNICO-AGRONOMO. Hombre activo: le gusta la naturaleza, me agradaría vivir en finca,casa de campo;a cambio de un reconocimiento,para gastos. Por mantenimiento,huerta.etc. grubioledesma@hotmail.com ASCENSORES. Busco trabajo como ayudante en instalación y mantenimiento de ascensores. judithferr@hotmail.com LIMPIEZA DE CASAS Y ESCALERAS. Se ofrece chica de Arenys de Mar para limpieza de casas y escaleras, con referencias y experiencia. Teléfono 644.25.63.20. Marta.
Perruquers
TEBEOS ANTICS, CÒMICS SUPERHEROIS, Manga, àlbums de cromos, llibres, calendaris de butxaca. Scalextric, Madelman, Playmobil i joguines en general. rogelioblanco@terra.es
MAQUILLATGE MANICURA PEDICURA
VENC BICICLETA de ciutat de roda gran per dona marca GIANT. estereuba@yahoo.es
Esmaltat d’ungles semi-permanent
VENTA DE ARTICULOS VARIOS. 1 Bici estatica, 1 mesa de madera marron de tv con ruedas, cuadros varios, 1 mesa de cristal con soportes metalicos negros un mueble. Luis fre70@mailpersonal.com
Tractaments Keratina Maria Vidal, 52 VILASSAR DE MAR Tel. 93 759 50 61
IMMOBLES BUSCO ÁTICO - ZONA MARESME. Busco ático o duplex de alquiler para vivir todo el año. Con 2 habitaciones y terraza. Ameublado. Zona del Maresme y cerca de la estación de Renfe. elosina2001@yahoo.es
SERVEIS PROFESSIONALS
COMPRO COCHES DE SCALEXTRIC. No importa l’estat dels cotxes, pago en efectiu i rapid! paso a recollir a domicili. kubi-x@hotmail. com 608967032 .
COMPRO COCHES, 4X4, FURGONETAS Y VEHICULOS DE GAMA ALTA Pago inmediato y en efectivo
Tel. 619 020 839
COLLAR D’ENSINISTRAMENT AMB COMANDAMENT. Abast de 300m, funciona per vibració, 3 nivells de descarrega, per a gos petit o gran per treure males conductes. Nou. preu 70€. 646686200. ES VEN una Derbi senda impecable del 2006, 2 variants clàssiques, 2 Mecatecnos 1 de trial i una infantil. Molt bon estat! kikinas_15@hotmail.com VENC PECES d’ocasió de Honda Scoopy 50,100 i també de tot tipus de Derbi Variant modernes o antigas. kikinas_15@hotmail.com
EL MANITAS PER ALS AVIS I ELS NOUS SOLTERS T’ajudaré a: des de penjar els quadres, pintar la paret de l’habitació del nen, la finestra que no tanca, solucionar una fuita d’aigua, etc. Col·laboro amb gent de la meva confiança i amb preus competitius
Tel. 663 891 339
DIVERSOS