tribunamaresme 261 by tribunamaresme

TRIBUNA maresme mesames Número 261. Març 2012

Productes de la terra El Consell Comarcal del Maresme impulsa l’artesania alimentària per acostar-la als consumidors i reactivar l’economia local

JOSEP IBERN. Entrevista al president de Caixa Laietana, Josep Ibern. Entre d’altres temes, s’analitza la situació econòmica. EL DIA DEL TREN. Nou accident ferroviari a l’estació de Mataró que posa al punt de mira la seguretat a la xarxa de Rodalies. OPINIÓ. L’alcalde de Mataró, Joan Mora (CiU), valora la greu situació econòmica del consistori i fa una crida a l’esforç comú. PATRIMONI. El periodista Rafael Vallbona reivindica la posada en marxa d’una via verda per circular en bici pel litoral . DO ALELLA. Les Jornades Gastronòmiques de la DO Alella arriben a la seva setena edició amb 66 restaurants de 18 municipis. POLÈMICA BANDERA. Augmenta la polèmica per la bandera espanyola de Sant Pol quan uns desconeguts la cremen. FOTO: ENRIC PUCHE

SUMARI 03

Polèmica La bandera espanyola de Sant Pol de Mar, cremada, enmig d’una polèmica mediàtica

Entitats socials

Consum local

Publicacions

Entrevista

Protectora

Gastronomies

Motor

Caixa Laietana renova el suport a la feina de l’escola d’educació especial l’Arboç

El Consell Comarcal impulsa una campanya per fomentar el consum de productes de casa

CRÒNIQUES L’accident a l’estació de la capital del Maresme va tenir de balanç una desena de persones ferides

Aparatós incident ferroviari a l’estació de Mataró

Presenten el número 102 de la revista Fulls del Museu Arxiu en el marc d’un acte cultural

Conversem de temes econòmics amb el president de Caixa Laietana, Josep Ibern i Gallart

Viver de Bell-lloc i la SPAM aposten per crear treball per persones amb trastorn mental

Les Jornades Gastronòmiques del vi DO Alella arriben enguany a la seva 7a edició

El nou Seat Mii arriba a l’usuari com un model de vehicle segur, eﬁcient, dinàmic i urbà

Pla renova’t Subvencions de la Generalitat per renovar les ﬁnestres de casa i fer-les més eﬁcients

TRIBUNA maresme mesames

El periòdic del Maresme des de l’any 2002

Edita: Grama-Press, S.L. Camí Ral 495, 6e 2a. 08302 MATARÓ. Tel. 93 799 18 40. publicitat@tribunamaresme.com. info@tribunamaresme.com. Dip. Legal: B-26375-2005. Impressió: Impressions Intercomarcals S.A.

30.123 exemplars Difusió controlada per l’Oﬁcina de Justiﬁcació de la Difusió

Amb el suport de

L’estació de Mataró va veure històricament l’any 1848 el primer tren peninsular de la mà del pioner Miquel Biada. El passat 9 de febrer, molt anys després d’aquest esdeveniment, va viure un incident que torna a posar en el punt de mira dels darrers temps la seguretat dels ferrocarrils, un mitjà que transporta diàriament milers de ciutadans per la històrica línia de la costa. A les 9.44 h, durant les maniobres d’estacionament del tren de Molins de Rei a l’estació de Mataró, el ferrocarril va xocar amb el topall de la via 4. Com a resultat de l’accident, una desena de persones van sortirne ferides, entre elles el conductor del tren, que va quedar atrapat a la cabina. Els ferits van ser traslladats a l’Hospital de Mataró i a Can Ruti. A la tarda, havien rebut l’alta ja sis de les persones que havien estat traslladades a l’hospital de Mataró per seguir amb el reconeixement mèdic. Les quatre persones que encara estaven sota reconeixement hospitalari, entre les quals es troba el maquinista del tren, tenien lesions considerades de caràcter lleu i estaven a l’espera d’una evolució favorable. L’accident va fer activar el Pla de Protecció Civil de Catalunya per

emergències ferroviàries, tot i que l’afectació a la circulació de trens va ser nul·la. Renfe va obrir un expedient informatiu per aclarir-ne les causes. Per la seva banda, el director de Rodalies a Barcelona, Miguel Àngel Remacha, va ademetre que el tren anava a més velocitat de l’adequada, tot i que es desconeixien les causes de la col·lisió i que el maquinista tenia 10 anys d’experiència; s’estava a l’espera que el registre del tren donés les claus de l’accident. Renfe també va anunciar en aquells moments que durant la nit es procediria a retirar el tren accidentat, ja que les maniobres per fer-ho –com es va demostrar visiblemente després– eren molt complexes i necessitaven equipaments externs com grues de carretera. Fora de les persones que anaven

dins el tren, qui més directament va percebre la col·lisió van ser els treballadors la Cafeteria de l’estació, a uns escassos metres del lloc de l’impacte. “Vam sentir un gran cop, molt de soroll i fum. I de seguida vam trucar a emergències”, va explicar la Maria. Just al davant, a l’altra banda de la N-II, hi ha l’ediﬁci del Consell Comarcal del Maresme, on es va sentir el xoc. “Jo venia cap a la meva feina de fer una gestió i vaig sentir molta remor, en acostar-me vaig adonar-me del que havia passat”, segons va assegurar Marisol, una treballadora d’aquest ens. Una altra persona vinculada al Consell Comarcal, Cristina, comentava que la sensació que van tenir va ser “d’una gran remor de ferralla, com si caigués un ediﬁci”. Un cop fetes les tasques dels ser-

03 veis d’emergències i sota la vigilància de la policia local, l’estació va tornar a la normalitat, però això sí, sota la mirada de nombroses persones de la ciutat que gairebé, durant tot el matí, s’acostaven a veure l’aparatós accident i a fer-ne fotos per conservar-ne imatges. Tot enmig d’un gran moviment mediàtic de mitjans de comunicació, ja que la notícia va ser de primera plana. Per la seva banda, l’alcalde de Mataró, Joan Mora, després de l’accident, va manifestar la seva indignació per l’estat de les infraestructures de rodalies. En el lloc dels fets, l’alcalde de la capital del Maresme va assegurar que “en l’últim mes se’ns està acabant la paciència. Els usuaris de rodalies, ja sigui per errades tècniques o humanes o per l’estat de les infraestructures hem patit tres accidents i això no pot ser. Els usuaris ens hem de sentir segurs”. Mora, va afegir: “No vull alarmar ningú. Només vull fer un avís perquè ens posem tots junts a treballar: Renfe, ADIF, la Generalitat i el Ministeri, però això no es pot tolerar més”. SEGON ACCIDENT AL MATEIX LLOC D’altra banda, no és el primer cop que hi ha un accident d’aquestes característiques a Mataró, ja que l’abril de 2009 van haver-hi cinc ferits lleus en un accident similar durant la maniobra d’estacionament d’un tren que va xocar, també en aquest cas, contra el topall de seguretat. L’accident tampoc no va afectar la resta de la circulació ferroviària. L’accident de Mataró ha encès de nou un debat que va portar la ministra de Foment, Ana Pastor, a assegurar que el seu Ministeri investigaria les circumstàncies de la col·lisió. També va propiciar una trobada de Foment amb la Generalitat per tractar l’assumpte, en el contex que l’accident del tren de Mataró era el segon amb ferits en tres setmanes i el cinquè en 11 mesos. Text i foto: Albert Calls.

Cremen la bandera espanyola de Sant Pol de Mar Uns desconeguts van cremar el passat 27 de febrer la bandera espanyola de Sant Pol de Mar, enmig de la polèmica generada en aquesta localitat arran de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que obliga l’Ajuntament a penjar la bandera al balcó de l’Ajuntament, els correus insultants amb amenaces rebuts per l’alcaldessa i la protesta contra la sentència organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). La bandera cremada va ser restituïda. Segons va explicar a l’ACN l’alcaldessa del municipi, Montserrat Garrido, han estat agents de la Policia Local qui van sufocar les ﬂames quan, en arribar de la ronda, van veure la bandera en ﬂames, les restes de la qual van quedar enganxades al pal. Garrido va dir que després d’inspeccionar els voltants de l’ajuntament a la recerca d’indicis dels autors de l’incendi, van trobar una canya llarga amb un dels extrems amb un drap. La delegada del govern espanyol a Catalunya, María Llanos de Luna, va demanar informació a l’alcaldessa i va instar-la a restituir la bandera, cosa que va fer-se el mateix dia. A més del pal de la bandera espanyola, el foc va causar desperfectes a la bandera catalana, a la façana i en la xarxa que embolcalla el balcó que ha de ser reparat. El pal s’haurà d’arreglar i posar de nou la bandera espanyola, “tal com ens obliga la sentència”, va recordar Garrido en fer-se públics els fets. En el moment de l’incident, des de l’Ajuntament es desconeixia qui va poder ser l’autor o autors de la crema de la bandera i si té relació amb un primer intent la matinada de dimecres a dijous

La façana de l’Ajuntament de Sant Pol, amb la bandera espanyola al pal central del balcó.

de la setmana passada amb unes pilotes de tennis ruixades amb gasolina. Els Mossos d’Esquadra investiguen els fets i la Guàrdia Civil també es va desplaçar ﬁns al municipi per recopilar dades. La matinada de dimecres a dijous de la setmana anterior a la crema de la bandera, un encaputxat va intentar prendre-li foc llençant-hi pilotes de tenis enceses amb benzina. Finalment, no va encertar en els primers llançaments i la presència d’un agent de la Policia Local el va dissuadir. Segons fonts municipals, es van produir almenys dos llançaments. Els agents haurien trobat una de les pilotes al balcó de l’Ajuntament i una altra a la plaça. L’encaputxat va fugir del lloc en notar la presència de la policia i no se’l va poder enxampar.

POLÈMICA MEDIÀTICA La polèmica per la bandera espanyola de l’Ajuntament de Sant Pol va tenir lloc després que el jutjat contenciós administratiu número 13 de Barcelona condemnés a ﬁnals de gener l’Ajuntament a col·locar la bandera espanyola al balcó, en estimar el recurs contenciós interposat per un exregidor no adscrit contra l’acord del ple per retirar l’ensenya de l’ediﬁci i d’un lloc preferent a l’Ajuntament. La sentència es va emetre a mitjans de gener i la bandera espanyola va tornar a onejar al balcó de l’Ajuntament, dos dies abans que acabés el termini marcat. Text i foto: ACN / TM

CRÒNIQUES

Posar en valor el litoral del Maresme, en bici Els interessos polítics metropolitans han acabat convertint la comarca del Maresme en un corredor entre Barcelona i la Costa Brava. La gent passa rabent per l’autopista camí del mite empordanès (sic!) sense conèixer ni deixar ni cinc al territori. Les infraestructures dissenyades per a facilitar la mobilitat a Barcelona perjudiquen el Maresme, a penes afavoreixen els seus habitants, donen una mala imatge al territori (generant desconfiança envers les seves qualitats ambientals i paisatgístiques) i a penes donen valor afegit. Només la crisi està portant nous visitants a la comarca. Unes platges ben aptes per al bany a la distància d’un viatge de la T-10 estan fent créixer més que considerablement el turista interior durant l’estiu. Val la pena tenir en compte aquesta constatació. Però quan la crisi ofega la despesa del visitant minva; s’ha d’anar més enllà. Cal buscar fórmules per fer que la conurbació metropolitana vingui al Maresme, el descobreixi i l’esculli per al seu lleure. El ciclisme n’és una de comprovada a d’altres punts del territori, socialment ben considerada i ambientalment enriquidora. El municipi de Santa Susanna ja hi aposta oficialment. A més de proporcionar una forma agradable i saludable de descobrir la comarca, l’impacte en forma de valor afegit que la via verda d’Olot a Girona i Sant Feliu ha donat al territori és un model a ser tingut en compte. Mentre els cotxes passen veloçment per l’autopista sense deixar res més que depredació, les bicicletes podrien circular tranquil·lament per la comarca, quedars’hi, donar-la a conèixer i deixar-hi diners. La construcció d’una via verda entre Barcelona i Blanes seria un element que posaria en valor la comarca des del seu millor balcó: el litoral. I el clúster Maresme Marítim, que s’acaba de crear, podria ser un immillorable impulsor d’un projecte transversal que hauria de posar d’acord a totes les administracions de la comarca. Ara ja es pot anar pedalant des del Fòrum fins Premià de Mar arran de platja. Tot i que no està senyalitzada, equipada ni promocionada, i l’esperpèntic estirabot de Montgat de prohibir el pas de les bicis, és una ruta de gran èxit. L’exemple és ben viu, només cal que mireu qualsevol dia festiu com està de bicis aquest tram del litoral. De Calella fins la desembocadura de la Tordera també és perfectament ciclable, i és una ruta força usada. Les travessies de Vilassar, Cabrera, Mataró, Caldes, Canet i, no del tot, Arenys, són també practicables. Indirectament ja hi ha molta feina feta; cal endreçar-la, gestionar-la, acabar-la (encara que sigui amb trams provisionals no tan a tocar del mar) i, sobretot, difondre-la explicant ben bé quina és l’oferta que hi ha (platges, patrimoni, entorn natural, restauració, comerç), al llarg del litoral. Els cotxes no es queden en aquesta comarca, les bicis sí. I amb el clima especialment temperat del Maresme, les bicis (i els ciclistes) són per a tot l’any.

RAFAEL VALLBONA. www.diesdebici.blogspot.com

Nova fase del projecte “dóna’t un impuls” Aquest projecte es desenvolupa des de l’Institut de Promoció Econòmica de Mataró (IMPEM). L’objectiu d’aquest és “impulsar i enfortir els negocis -i qualsevol activitat professional- liderats per dones, principalment als barris de Cerdanyola, Rocafonda, El Palau i l’Escorxador”, ja que és fruit del programa Treballs als Barris de la Generalitat. No obstant, poden participar altres dones de la resta de Mataró i el Maresme, ja que un dels eixos principals del projecte és la cooperació empresarial entre dones empresàries de dins i fora dels barris. Des del “Dóna’t un impuls” es treballen diferents línies estratègiques, concretament la cooperació, gestió empresarial, innovació i noves tecnologies; i que es tradueixen en la proposta de diferents eines útils i pràctiques: trobades, càpsules de conei-

xement, mentories, tallers, activitats innovadores, etc. Les accions més destacades de l’any anterior han estat: cooperació empresarial, mentoria d’empresàries a empresàries, innovació i sessions sectorials. D’altra banda, hi ha programades properes sessions com la presentació del “Cercle de Mentoria” el proper 5 de març, i la sessió empresarial: “Analitzem juntes la teva empresa per fer-la créixer” el proper 13 de març; ambdues es faran de 14.30 h a 16.30 h al Centre Cívic de Cerdanyola. Les persones que hi estiguin interessades només cal que contactin amb la Secció del Teixit Empresarial al telèfon 93.758.21.31 (opció 4) o enviar un correu electrònic a serveiempresa@ajmataro.cat. Text: Redacció

El Rotary Club organitza una conferència del director de màrqueting d’Estrella Damm Es farà a les 9 del vespre del dijous 1 de març, al Restaurant “Les Palmeres” de Sant Andreu de Llavaneres, seu del Rotary Club Mataró Maresme. En el transcurs de l’acte es servirà un sopar juntament amb tots els assistents. Després d’una molt interessant i brillant carrera professional, Jaume Alemany (Esade Business School 1987-1992), va arribar a Damm on va crear i desenvolupar tot el posicionament de la marca Estrella Damm i junt amb les empreses de publicitat va liderar les campanyes publicitàries de més èxit de la televisió, convertint

la marca com una de les més famoses i estimades pel consumidor. El Rotary Club de Mataró Maresme, és un dels 34.000 que hi ha repartits en més de 220 països d’arreu del món, formant part d’aquesta xarxa mundial de voluntaris que donen servei a la comunitat. Pel que fa a l’acte, l’’organització demana conﬁrmació d’assistència: david. espina@telefonica.net. En aquest mateix contacte es pot sol·licitar informació del preu del sopar i com inscriure-s’hi. Text: Redacció

CRÒNIQUES

Caixa Laietana renova el suport a la tasca de l’escola d’educació especial L’Arboç Caixa Laietana, des de la seva Obra Social, està fomentant el suport a les entitats de caràcter assistencial perquè són les que donen servei als col·lectius més necessitats en uns moments en els quals és molt necessari fer-ho. Recentment, informàvem del suport que donava a entitats de la capital del Maresme com la Fundació Sant Joaquim i Càrites, i aquest passat febrer la beneficiària ha estat l’escola d’educació especial L’Arboç. El president de Caixa Laietana, Josep Ibern i el president de la Fundació Maresme, Ferran Rodríguez, van signar el passat 15 de febrer un conveni de collaboració pel qual Caixa Laietana, un any més, fa una aportació econòmica de 15.000 euros destinats al pagament de material específic per l’atenció terapèutica dels alumnes amb trastorns motrius. “Conscients de les necessitats especials dels alumnes de L’Arboç, es fa una aportació per obtenir material que faciliti l’atenció terapèutica que des de L’Arboç i de la Fundació Maresme es fa als més de 50 nens i nenes d’entre tres i vint anys amb discapacitats motrius que són alumnes de l’escola”, afirmen des de l’entitat assitencial mataronina. Precisament, el material que s’adquireix amb l’aportació que fa Caixa Laietana facilita la prevenció de lesions, tant pel que fa als adults, que han de mobilitzar els infants i adolescents amb poc o nul control motriu, com pels mateixos alumnes. D’altra banda, afegeixen, “aquest nou material ha de permetre

A dalt, un moment d’una de les activitats educatives que es fan a l’escola d’educació especial L’Arboç. A l’esquerra, una imatge de l’acte de signatura del conveni entre Caixa Laietana i Fundació Maresme.

assolir el correcte control postural dels alumnes durant les activitats bàsiques de la vida diària al centre així com la tasca terapèutica i de relació tant a les aules com a les sales de ﬁsioteràpia o la zona d’aigües del centre”. El conveni s’emmarca en el suport de Caixa Laietana a entitats de caire social. El president de l’entitat mataronina, Josep Ibern, assegura que “ens sentim orgullosos de poder fer aportacions

com aquesta, ja que un dels principals objectius de l’Obra Social és donar suport als centres assistencials”. Per la seva part, el president de la Fundació Maresme, Ferran Rodriguez, va agrair la col·laboració de Caixa Laietana i va destacar “la importància d’entitats amb ferm compromís amb els més necessitats”. Les noves instal·lacions de l’Escola L’Arboç, situada a Vallveric, es van inaugurar el passat mes de setembre. L’escola és un servei del qual n’és titular la Fundació el Maresme, concertat pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Va ser creada l’any 1978 i ara té una capacitat màxima per a 60 alumnes. Actualment atén nens i ne-

nes en edat escolar des dels tres als vint anys, amb diagnòstics diversos que els comporten afectacions neurològiques importants que interfereixen greument el seu procés de desenvolupament i aprenentatge. Tots ells presenten discapacitat motriu de diferent tipus i magnitud, que els afecta seriosament la funció comunicativa i d’interacció amb l’entorn, com també l’autonomia personal a diferents nivells (desplaçament, control cefàlic, deglució, manipulació...). En molts casos, apareixen associats trastorns sensorials (visuals i auditius), trastorns de l’estructura de personalitat i gairebé sempre dèﬁcit cognitiu. Text: Albert Calls / Foto: cedides

EL TEMA DEL MES

Els productes de casa nostra Encara són uns grans desconeguts malgrat que els tenim molt a prop nostre. Per això, el Consell Comarcal del Maresme (CCM) s’ha posat a treballar amb força per fer-los més visibles, acostar-los als consumidors de la comarca, crear identitat i impulsar l’economia local. Promoure, doncs, el consum de productes de proximitat per reactivar les economies més properes, la la seva incorporació a les cartes dels restaurants maresmencs, formació als productors agroalimentaris i una web en la qual s’hi pot trobar una àmplia informació, són algunes de les propostes que ja s’estan desplegant per tirar endavant el projecte de Productes de la Terra Maresme – Artesania alimentària. “Els productors de productes de la terra i els artesans alimentaris representen un actiu important per a la comarca pel fet de situar-se entre l’economia i la cultura, alhora que permeten donar un valor afegit als productes agraris locals i sovint són un reﬂex del patrimoni cultural i de la tradició dels municipis”, apunten des del CCM, incidint en el fet que el Maresme ha estat tradicionalment vinculat a l’agricultura i a la pesca, uns sectors generadors d’activitats econòmiques que en els darrers anys s’han entrellaçat amb el turisme, la gastronomia i la cultura. Precisament, el Consell Comarcal amb la col·laboració de la Diputació

de Barcelona treballen per impulsar el projecte Productes de la Terra – Artesania Alimentària, que inclou un seguit d’accions per donar a conèixer els productes alimentaris de qualitat que es fan al Maresme i millorar-ne així la seva comercialització. El pa, els embotits, peix i marisc, els pèsols, les maduixes, la Cirera d’En Roca, els tomàquets, productes de l’horta, els vins de la DO Alella, el formatge, la mongeta del ganxet o els dolços del Maresme, són alguns d’aquests productes, emmarcats en la rica oferta gastronòmica comarcal que hi al seu darrere. I sense oblidar, tampoc, que molts restauradors de la comarca participen en les diverses jornades organitzades pels

EL TEMA DEL MES

Productes maresmencs i reactivació econòmica En un món globalitzat l’aposta pels productes de qualitat és, sens dubte, una aposta encertada. Aquesta és la filosofia del Programa Productes de la Terra, programa cofinançat per la Diputació de Barcelona i el mateix Consell Comarcal del Maresme, que ens permet apropar als productors locals amb els seus potencials clients que van des de consumidors finals fins als restauradors, donant a conèixer la seva producció. Els objectius són múltiples: el suport als productors maresmencs, la reactivació de l’activitat econòmica, posar en valor aquells productors que aporten el valor afegit de la proximitat i la qualitat, ajudar els productors del sector primari (agricultors, ramaders i pescadors) per tal de mantenir un territori sostenible i equilibrat, atreure visitants i clients potencials al Maresme, recuperar productes i sabors que per la seva dificultat o baixa rendibilitat s’han perdut pràcticament i promocionar els productes de proximitat o de Km 0 com a productes de qualitat. Les eines que tenim a l’abast ara mateix són modestes, però l’interès que hem detectat envers aquests productes ens fa ser molt optimistes, ja que la pàgina web que es pot visitar entrant a www.ccmaresme.cat i clicant el banner de productes de la terra ha tingut més de 1.000 visites diàries durant les primeres setmanes, de la mateixa manera que s’han adreçat a nosaltres nous productors interessats a inserir-se al programa. Pensem que anem per bon camí i que cal continuar aprofundint en aquesta línia, que el Consell va encetar ja fa uns anys. En els moments actuals, cal diversificar el teixit productiu per tal de generar activitat econòmica que ens permeti mantenir o guanyar llocs de treball; i incentivar tot el sector és una de les apostes del Servei de Promoció Econòmica del CCM, que a més ens permet de fer, com diem, una aposta clara també pel territori i la qualitat.

ajuntaments en col·laboració amb el Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme i el mateix CCM, visibles al llarg de l’any i alguns dels quals ja s’han consolidat plenament com la Pesolada de Caldes, entre d’altres. A través del projecte Productes de la Terra – Artesania Alimentària es vol impulsar el consum d’aquests productes generats a casa nostra, entre d’altres coses, per reactivar les economies locals. Amb tres anys de trajectòria, s’han marcat l’objectiu de “fer del Maresme un territori Km 0, és a dir una comarca que reivindica els seus productes i que fa una aposta clara pel consum de proximitat”, segons aseguren des del CCM. UNA NOVA WEB El primer pas d’aquest ambiciós projecte ha estat la creació del portal www.ccmaresme.cat/ productesdelaterra, que obre una ﬁnestra a la gran riquesa de produc-

JOSÉ MANUEL LÓPEZ (PP) Conseller de Promoció Econòmica al Consell Comarcal del Maresme (CCM)

tes alimentaris de qualitat que donen les nostres hortes, el nostre mar i elaboren els nostres mestres artesans. El web ja està actiu tot i que, tal i com va explicar al sector durant la seva recent presentació el Conseller Delegat de Promoció Econòmica del CCM, José Manuel López, “aquest espai s’ha concebut com un aparador obert. Comença amb un contingut mínim perquè el que volem és que el feu vostre. Des de l’administració posem l’eina, vosaltres sou els experts i el camí l’hem de fer junts”. En el web apareixen els productors i els comercialitzadors que formen part del cens de Productes de Qualitat Artesania Alimentària del Maresme i que han donat permís perquè apareguin les seves dades. També s’anirà informant de les diferents ﬁres i jornades gastronòmiques que es programin a la comarca, de les marques de qualitat i dels valors i iniciatives que vagin sorgint a l’entorn del consum de proximitat. La web dels Productes de la Ter-

ra és un primer pas per acostar-se a l’estratègia de desenvolupament d’aquest projecte que vol valoritzar l’artesania alimentària que es fa a la comarca i ajudar els productors alimentaris de qualitat a comercialitzar els seus productes. FENT XARXA COMERCIAL Entre els projectes del CCM hi ha la voluntat de crear una xarxa productors-comercialitzadors que incentivi el consum de proximitat. I en aquesta línia de treball, es programaran diferents accions al llarg d’aquest any. Precisament, la ﬁnalitat de la Xarxa Productes de la terra és enfortir el teixit empresarial d’aquest sector a la província de Barcelona, estructurant el sistema local de suport al teixit empresarial, concertant el treball que es duu a terme per part dels ens locals d’àmbit supramunicipal i de les diferents àrees de Diputació de Barcelona que hi estan més directament implicades.

EL TEMA DEL MES

09 Productes de la terra

Els Productes de la Terra del Maresme parteixen de l’horta, un element indestriable del territori maresmenc, però també del mar, a més del bon oﬁci d’artesans i restauradors de la comarca

ELS PRODUCTES ALS RESTAURANTS Entre les accions que es vénen impulsant, en destaca com a punt de sortida una que ja s’ha posat en marxa, adreçada als restauradors. El Consell ha preparat tot un seguit de sessions/punts de trobada per a productors-restauradors, que els permetin establir contacte directe i valorar les possibles relacions econòmiques que poden establir. Van començar el 27 de febrer i duraran ﬁns el 21 de març. En total s’han programant una vintena de punts de trobada de productors i restauradors per intentar que els restaurants maresmencs incorporin a les cartes productes de proximitat. Les reunions estan dinamitzades per DEPANA, una entitat sense ànim de lucre. El funcionament és senzill. Un grup de 10 restauradors es trobaran amb els productors locals per conèixer de primera mà els productes locals (veure’ls, tocar-los, tastar-los...), les condicions de venda, capacitat

de producció, etc. D’altra banda, “Aquí servim Productes de la Terra Maresme” serà el distintiu que lluiran els restaurants que s’incorporin al projecte i introdueixin a les seves cartes de plats o de vins productes alimentaris elaborats o produïts per artesans i productors de qualitat de la comarca. FORMACIÓ i ALTRES PROPOSTES El Consell Comarcal també ha programat per al mes de març un cicle de quatre sessions formatives adreçades especíﬁcament a empresaris que es dediquen a la producció, elaboració i comercialització de productes de la terra. L’objectiu és donar suport a aquest sector en aspectes claus per a la seva gestió empresarial. Comunicació, tècniques de negociació, la reconversió a la producció agrària ecològica i els incentius ﬁscals per a PIMES i microempreses, seran els temes

a l’entorn dels quals giraran les 4 sessions formatives que ha organitzat el CCM. El projecte de Productes de la Terra Maresme – Artesania Alimentària, va posar-se en marxa el 2008 i ja s’han fet en el seu marc un cens de productors, el Catàleg de Productes de la Terra i Artesania Alimentària del Maresme i el Catàleg de Dolços del Maresme, a més dels calendaris 2011 i 2012 i d’haver col·laborat amb el Consorci de Promoció Turística en la promoció de diverses ﬁres gastronòmiques. Dins de les accions de difusió, en el calendari 2012 s’hi recullen productes, propostes gastronòmiques que es poden fer amb ells i un llistat de productors maresmencs. Una manera senzilla i planera de fer arribar a les llars el coneixement de tot un món íntimament lligat a nosaltres i de projectar-lo alhora amb força. Text: Albert Calls Fotos: Enric Puche / cedides

Els municipis de la nostra comarca i més concretament del litoral en el transcurs de les darreres dècades, a causa de la forta urbanització, infraestructures públiques i polígons industrials, han vist reduïda considerablement la superfície destinada al conreu. El pes agrícola del Maresme ha estat important durant moltes dècades. La varietat dels seus productes i la qualitat dels mateixos l’han fet competitiva a nivell internacional. Cal recordar les “Mataro’s Patatoes”. El conreu d’aquest tubercle es consolidava a partir de l’any 1910, convertint-se, gràcies a les condicions meteorològiques que han caracteritzat la nostra comarca, en un bon negoci per a la nostra horta durant dècades. Posteriorment el cultiu del clavell i de la ﬂor tallada, poc a poc es va anar consolidant i aconseguint presència en els mercats internacionals, avui amb el Mercat de la Flor i Planta Ornamental de Catalunya a Vilassar de Mar, que garanteix la sortida del producte. Malgrat que en l’actualitat i de forma global hagi minvat l’activitat agrícola, cal reconèixer que s’ha entrat en una nova etapa, tot i la fragmentació de la propietat, que ens permet estar presents en els mercats d’hortalisses de Catalunya en productes de qualitat que el consumidor sap valorar. Avui, els productes alimentaris de la nostra terra, pèsols, mongetes del ganxet, maduixes, cireres, tomàquets... són alguns dels aliments més preuats que donen nom i prestigi al territori. Així ho ha entès el Consell Comarcal del Maresme que acaba d’endegar un projecte per potenciar el coneixement de l’agricultura, la pesca i l’artesania alimentària que generem en la nostra comarca. És una aposta pel consum de proximitat, una línia de treball que està tenint molt èxit en altres països. Òbviament una línia de treball d’aquestes característiques implica diferents accions que contribueixin a incentivar el consum, com poden ser ﬁres, jornades gastronòmiques com les que des de fa uns anys ja s’estan fent a diferents poblacions del Maresme. Cal potenciar el sector, donar-li suport per tal de garantir-ne la continuïtat. Els productes de la nostra terra i el mar han de contribuir a donar-nos prestigi.

TRIBUNA DE LA MEMÒRIA MANUEL ROCA I CUADRADA Periodista

CULTURA El coneixement enciclopèdic d’Argentona segons Josep Lladó Argentona aposta per posar en valor el coneixement del municipi. I ho fa amb un llibre ‘enciclopèdic’ que va presentar-se el passat desembre al Saló de Pedra d’Argentona i està estructurat com qualsevol enciclopèdia temàtica. L’obra recull alfabèticament gairebé tot el que té relació amb Argentona i que l’autor, Josep Lladó, ha cregut imprescindible, tot i ser conscient que n’han quedat excloses moltes informacions que també mereixerien figurar-hi. Aquest volum és, possiblement, únic en el seu gènere. “Probablement es tracta de la primera ‘Enciclopèdia’ que es publica monogràficament d’una vila de Catalunya”, apunten els seus promotors. Precisament, en aquesta obra s’hi troben registrats més de 130 personatges de totes les èpoques i algun centenar més en remissions diverses, i més de 200 entrades entre masies, entitats, fonts, folklore, premsa... El llibre s’ha publicat amb la voluntat que sigui la principal obra de referència sempre que calgui parlar d’Argentona i que divulgui, alhora, molts detalls de la vila poc coneguts a vilatans i forasters. És, alhora, “la fita més important en investigació que ha assolit el Centre d’Estudis Argentonins Jaume Clavell i culmina els actes del desè aniversari”, com asseguren des de l’entitat promotora d’aquesta interessant iniciativa editorial. Text: Redacció

Presentació dels nous ‘Fulls del Museu Arxiu’ de Mataró El Maresme compta amb diverses publicacions que salvaguarden la seva memòria El proper dijous 8 de març a les 19.30 h a la sala d’actes de Caixa Laietana (carrer de Santa Teresa, Mataró), hi haurà l’acte de presentació del número 102 de la revista Fulls del Museu Arxiu. A més, hi haurà la conferència La Banda Municipal. Imatges i apunts històrics, a càrrec de Nicolau Guanyabens. Membres de l’equip del Museu Arxiu de Santa Maria -Centre d’Estudis Locals de Mataró- presentaran els continguts del nou exemplar: A la secció ‘Recursos’ es publica la bibliografia completa de la producció historiogràfica de Joaquim Llovet, l’insigne historiador mataroní que el novembre passat va celebrar els seu norantè aniversari. Guardonat en sis ocasions amb el Premi Iluro, autor de nombrosos articles i estudis, Llovet és el gran referent per a les generacions d’investigadors locals del tombant de segle. A la secció ‘Actualitat’ s’hi llegeix un escrit de Pepe Garrido sobre els cinquanta anys de la troballa de la vil·la romana de Torre Llauder, complementat amb fotografies de 1961 de la primera excavació al jaciment. El cos central de la revista inclou quatre estudis. Rafael Soler documenta tres pintures del segle XVII realitzades per l’artista Pere Cuquet. Joaquim Llovet signa un treball sobre el salari del mestre de cases al Mataró del segle XVIII.

Francesc Masriera estudia quina va ser l’activitat de la Federació de Joves Cristians de Catalunya a Mataró, en el breu període de temps de vigència del moviment, entre 1931 i 1936. Nicolau Guanyabens deixa escrit el seu tercer article sobre la trajectòria de la Banda Municipal, en aquest cas el lapse que va de 1949 a la desaparició de la formació l’any 1969. NÚMERO 30 DE ‘SINGLADURES’. D’altra banda, una publicació destacada de la comarca dedicada a la història local, és també la revista Singladures de Vilassar de Mar. Precisament, la sala principal del Centre Parroquial de Vilassar de Mar (CEV) no va donar a l’abast en l’acte de presentació d’aquesta publicació, el passat divendres 3 de febrer al vespre. L’acte va comptar amb la presència de diferents representants de la socie-

tat civil vilassarenca, el rector Mossèn Antoni Roman, regidors i mitjans de comunicació i la conferència de la doctora Alexandra Capdevila Muntadas, que va parlar sobre els orígens de l’especialització econòmica del Maresme durant els segles XVI i XVII. Tamateix, en l’acte també hi va intervenir Alexis Serrano, president del Centre d’Estudis Vilassarencs, que va glossar els articles del present número de la revista i va augurar una llarga vida a la publicació. Singladures, revista d’història i patrimoni cultural, tot i que ja no rep cap subvenció pública, segueix essent una realitat gràcies a les ajudes de l’Institut Ramon Muntaner, l’Inventari de Patrimoni Etnològic de Catalunya, els socis del CEV i els subscriptors del rotatiu. Text: Redacció

Cabrera de Mar nomena l’historiador Josep Miquel Modolell primer Fill Predilecte

Modolell, segon començant per l’esquerra en una imatge d’arxiu. Foto: Les Muralles d’Ilturo.

Després d’una llarga trajectòria com a estudiós i promotor del patrimoni local, Cabrera de Mar va nomenar Josep Miquell Modolell i Ros el seu primer Fill Predilecte el passat gener. Modolell va rebre aquest títol honoríﬁc –que s’atorgava per primer cop– de la mà de l’alcalde del poble, Jordi Mir, en un emotiu acte en el qual es van escoltar diversos parlaments que van glossar quins han estat els seus mèrits per acabar assolint aquesta distinció local. Modolell ha promogut des de fa anys una important tasca en defensa de la preservació del patrimoni i la

història de Cabrera de Mar, ja sigui estudiant i escrivint treballs o impulsant edicions de llibres. L’historiador també va cedir el Clos arqueològic que porta el seu nom a la Fundació Burriac, perquè pogués ser restaurat i visitat. La distinció de Fill Predilecte va ser proposada per diverses institucions culturals i arqueològiques i persones a títol individual, amb el paper destacat de la Fundació Burriac; una distinció, d’altra banda, que el consistori cabrerenc va aprovar per unanimitat. Text: Redacció

HOTEL ELÈCTRIC

CAVALL GUANYADOR? Caballo de Batalla, la nova pel·lícula d’Steven Spielberg, narra la història d’un cavall i un jove irlandès separats per la I Guerra Mundial. La família d’Albert és pobre i es veu obligada a vendre el seu cavall a un militar que el portarà a la guerra. La pobre bèstia viurà mil aventures a través de diferents propietaris (a tots els bàndols). I no explicarem el ﬁnal però, essent un ﬁlm d’Spielberg, no cal esperar masses sorpreses. En la recerca de la comercialitat, de la tan anodina etiqueta de “per a tots els públics”, Spielberg ha adaptat una novel·la juvenil de Michael Morpurgo. Es tracta d’un text senzill que planteja el tema bèl·lic de forma maniqueista, marcant clarament els personatges bons i els dolents (que, com no podia ser d’una altra manera, són els alemanys). Això està bé per una audiència jove que s’acosta per primer cop al gènere però resulta

insuficient per al públic adult al qual arriba a cansar amb tot un catàleg de plans de cavalls. El director americà presenta una cinta edulcorada sobre la guerra en què no hi ha, pràcticament, una gota de sang i on, paradoxalment, sembla més important la vida del cavall protagonista que la dels soldats que moren al seu voltant. Caballo de batalla és un film d’aprenentatge de la vida i de la guerra que compta amb un bon repartiment (a excepció d’una despistada Emily Watson) però que no arriba a calar en els cors dels espectadors, tal com demostra la forçada escena final (a nivell fotogràfic com actoral). Una llàstima si tenim en compte que la mateixa productora, la Dreamworks, va presentar fa uns anys un emotiu film d’animació digital de temàtica similar (el vincle entre nen i animal) titulat Cómo entrenar a tu dragón.

JESÚS GONZÀLEZ NOTARIO Crític i historiador de l’art

CULTURA

AMB LLETRES DEL MARESME

Quadern malià, d’Anna Rossell L’escriptora Anna Rossell, vinculada al Masnou, ha publicat el poemari Quadern malià / Cuaderno de Malí. TRIBUNA Maresme en mostra un fragment a la seva secció dedicada als autors comarcals.

Una catifa roja porta a algun lloc de món, punts de colors als marges sobre rodes, nens entremig dels punts, algunes motos. Mangos, teques i mill, camps de cotó. Gallines picotegen, cabres i aus pasturen pels costats. Enllà, un ramat de bous amb gepa. Sikassó

Un mirall d’aigua s’estén sobre el camí; vora del riu, dones que fan bugada, nens neixen de la terra a ambdós costats. Dandarossó

Del grup de dones assegudes sota l’arbre de la cantonada surt com un llamp, corrents, un cos petit amb trenes/ de colors. Estén la mà esclafant una rialla, em mira dret als ulls i em diu quelcom -paraules que no entenc-, tot oferint-me un cap sense cabells: la seva nina. (Sikasso, 22-11-2010)

Al mercat, per davant d’una parada de verdures, passa entre pebrots i cotxes un home-granota vorejant l’asfalt. Les cames plegades i una mica obertes, balanceja el seu tronc ara a un costat, ara cap a l’altre, s’ajuda per darrera amb les dues mans i avança. El cul gairebé li toca a terra. Com un ànec. (Sikasso, 24-11-2010)

Quadern malià / Cuaderno de Malí és el fruit poètic de l’estada d’Anna Rossell a Mali el desembre de 2010. Els poemes, fets al ritme que imprimeix el viatge, dibuixen el recorregut de la viatgera en l’espai i en el temps alhora que recullen les impressions i les vivències gairebé com l’objectiu d’una càmera que en volgués deixar constància gràfica. En aquest sentit el poemari ve a ser com un reportatge amb què el lector pot endinsar-se en el món que hi trobarà evocat i que l’acompanyarà en el seu propi viatge a aquest país africà. Hi predomina la tècnica descriptiva realista, que justifica el qualificatiu de poemes-crònica amb què l’autora defineix el registre del poemari,

però no hi falten els moments de reﬂexió quan l’ull viatger se sent colpit o interrogat en els seus valors. ANNA ROSSELL (Mataró, Barcelona, 1951) és doctorada en Filologia Alemanya. Des de 1978 a 2009 professora titular de literatura alemanya al Departament de Filologia Anglesa i Germanística de la Universitat Autònoma de

Barcelona, on s’ha dedicat a l’ensenyament de la llengua i la literatura alemanyes, així com a la crítica i a la recerca literàries, sobre tot a Barcelona, Bonn i Berlín. Actualment es dedica exclusivament a la recerca, a la crítica literària, a l’escriptura de poesia i de ﬁcció i a la gestió cultural. Entre les seves obres no acadèmiques ha publicat el llibre de viatges Mi viaje a Togo (2006), Microrrelatos eróticos (2006) –en coautoria–, el poemari La ferida en la paraula (2010) i la novel·la Mondomwouwé (2011).

CULTURA Un projecte d’investigació sobre els Desplà com a promotors d’art aconsegueix la primera beca de recerca històrica d’Alella Els Desplà com a promotors d’art és el títol del projecte d’investigació guanyador de la primera beca de recerca històrica d’Alella, una iniciativa promoguda per l’Ajuntament amb l’objectiu de millorar el coneixement sobre el poble, incentivar-ne la divulgació i ampliar la historiografia local. El treball proposat per Joaquim Graupera, veí de Mataró, va ser el millor valorat pel jurat, format per Rosa Casas, directora de la Biblioteca Ferrer i Guàrdia; Paulina Rubio, directora de l’Institut Alella; i l’arquitecte alellenc Salvador Ribas, d’entre els sis projectes aspirants a aquesta primera edició de la beca de recerca. Un treball sobre el sindicat Alella Vinícola i l’evolució del paisatge d’Alella; la causa de Maria Sastre, vídua del mestre alellenc Diego Sastre, contra els regidors de la universitat d’Alella (1729-1731); un estudi de dinàmica cultural i de població del municipi; l’anàlisi històrica dels plafons de ceràmica de la Font de la Salut; i l’impacte de la immigració a l’economia del poble, han estat els altres temes d’estudi presentats. La beca està dotada amb 3.000 € que faran efectius en dos lliuraments, un en el moment de la concessió i un segon quan s’hagi finalitzat i presentat el treball d’investigació. El guanyador de la beca disposa de 7 mesos, a partir de la notificació, per realitzar el treball de recerca, tot i que el jurat pot acordar prorrogar 2 mesos més el termini de lliurament. Text: Ajuntament d’Alella

TRIBUNA DE LA HISTÒRIA

JOSEP ABRIL I ARGEMÍ, L’ALCALDE AFUSELLAT (16-03-1939) El migdia del 14 d’abril de 1931, Lluís Companys i Francesc Macià proclamaven la República Catalana. Aquell vespre a Mataró, es reuniren a l’ajuntament els regidors electes de la coalició Republicana Socialista, per a escollir l’alcalde provisional. Pel seu prestigi reconegut i ﬁns a 1934, fou escollit Josep Abril i Argemí. Nascut el 1869 a Santa Maria de Palautordera, de ben jove milità al Partit Federal Republicà essent escollit president del Comitè Republicà de Mataró el 1893. L’any següent ja era regidor a l’Ajuntament, cosa que repetiria en més d’una ocasió entrat el nou segle. Va fundar el diari El Nuevo Ideal i publicà en un volum alguns dels seus escrits periodístics i també un assaig. Durant la Setmana Tràgica va intervenir decisivament amb els revolucionaris a ﬁ que no assaltessin la ciutat. Fou un dels fundadors d’Esquerra Republicana de Catalunya a Mataró i va participar en els fets d’octubre de 1934, motiu pel qual fou empresonat. En les eleccions del 1936, va donar

suport a la candidatura del Front d’Esquerres esdevenint ocasionalment alcalde i a l’octubre d’aquell any, fou destinat a Dosrius com a comissari municipal fins al 1938. En aquests anys, junt a d’altres figures, va facilitar la salvaguarda i catalogació del patrimoni artístic, cultural i religiós de la ciutat. En acabar la guerra, no va voler exiliar-se i va ser detingut i sotmès a un consell de guerra sumaríssim que el condemnà a mort. Fou afusellat al Camp de la Bota el 16 de març de 1939. D’uns anys ençà anem repetint l’esbós biogràfic amb la pretensió d’incorporar definitivament el seu record en la memòria col·lectiva. Setanta i tants anys després, Mataró encara no pot reconèixer com cal l’alcalde Abril? Bé és cert que tenim un carrer amb el seu nom i que hi ha un compromís de fa temps de nomenar-lo Fill Adoptiu i dedicar un monument a la seva memòria, però no va essent l’hora, més en uns moments de desconcert com els actuals, d’agrair el valor i el talent d’aquella generació que es va comprometre i sacrificar pels ideals de llibertat i progrés social com Josep Abril i Argemí?

JAUME VELLVEHÍ laraconera.blogspot.com

ART AL MARESME

FUNDACIÓ PALAU, L’IMAGINARI DE JOAN PONÇ Amb la finalitat de donar a conèixer un dels membres més importants, i en l’actualitat més oblidats del grup Dau al Set, la Fundació Palau exhibeix fins a mitjans del proper mes de març, l’exposició Capses secretes (1975-1980) - Caixes Secretes - una mostra, comissariada per Sílvia Muñoz d’Imbert, historiadora i crítica d’art, amb un total de 121 dibuixos realitzats en tinta xinesa i aquarel·la. El gruix de l’obra és de 424 peces, i es desglossa en nou sèries: Mini-geperuts, Degollats, Capses-espelma Èxtasi, Espurnes, Irregulars, Degenerats, Celestial i Estranya. Tal com esmenta la comissaria Sílvia Muñoz en un correcte, informatiu i interessant catàleg editat per l’ocasió: “Ponç pintava per sobreviure enfront el món i convertia cadascuna de les seves creacions en un acte màgic”. En Capses Secretes, Ponç descriu un univers ka�ià, carregat de simbologia entre el misticisme i l’erotisme, entre l’obsessió i el circ, entre l’èxtasi i el turment, entre la vida i la mort. Ponç va elaborar un conjunt de peces atrevides i audaces, marcades per l’evolució de la seva malaltia, la diabetis, i per la visió d’un món, del qual era un total inconformista, fins

al punt que el 1948 va fundar la revista Dau al Set, precursora de l’avantguarda catalana. Al 1953, però, va marxar al Brasil, descontent amb els cercles artístics, per tornar a Catalunya al 1962. La seva obra representa l’essència de l’esperit que va animar el grup Dau al Set, al revolucionari “realisme màgic”, al qual Ponç va romandre fidel tota la seva vida, a diferència de Tàpies i Cuixart. De fet, ell va ser el creador d’aquest allucinant univers de signes misteriosos, insòlits personatges i monstres. D’aquestes atmosferes nocturnes, sovint sinistres, en què es fa visible l’invisible, la realitat els malsons i la vida. El seu llenguatge es recolza sobretot en el dibuix, que a partir dels anys 60, es fa més precís en els seus recursos lineals i cal·ligràfics. Gran part de les seves pintures són en realitat dibuixos acolorits, realitzats amb una meticulositat i pols necessaris, mil·limètrics, sense fissures de cap tipus, de forma continuada i obsessiva. Si bé és cert que el membre més universalment conegut del Dau al Set va ser el recentment desaparegut Antoni Tàpies, l’ombra i l’essència d’una avantguarda única i inconfusible va ser i serà sempre Joan Ponç.

MARTA TEIXIDÓ www.cuadrosenunaexposicion.com

GENT DEL MARESME

ENTREVISTA A JOSEP IBERN i GALLART, PRESIDENT DE CAIXA LAIETANA

“És necessària una estabilització ﬁnancera” Caixa Laietana, entitat de llarga tradició i arrelament a Mataró i el Maresme, continua sent un dels puntals de suport i mecenatge de nombroses propostes i activitats en l’àmbit social i cultural. Està actualment integrada en un SIP (Sistema Institucional de Protecció) juntament amb Caja Madrid, La Caja de Canarias, Bancaja, Caja Rioja, Caja de Ávila y Caja Segovia. L’entitat central del SIP és el Banco Financiero y de Ahorros, S.A. (BFA), l’accionista de referència de Bankia. Caixa Laietana ha d’afrontar, com totes les entitats ﬁnanceres del país, una conjuntura complexa i difícil dins del context general d’una crisi persistent. Parlem de l’actual situació i del context econòmic general amb el president de l’entitat, Josep Ibern.

Després del nou escenari amb Bankia, com manté Caixa Laietana el seu espai i perﬁl propi? Caixa Laietana exerceix ara indirectament la seva activitat ﬁnancera a través de Bankia. La Caixa és accionista de BFA (Banco Financiero y de Ahorros), i aquest Banc és l’accionista de referència de Bankia. Però, a més, la Caixa té altres activitats i recursos que no s’han traspassat al BFA, com ara immobles o societats vinculades a l’esperit de la creació de la Caixa, com poden ser geriàtrics, escoles bressol, o participa en la creació de noves empreses tecnològiques en qualitat de soci d’Inveready Seed capital, societat pun-

tera a nivell de l’estat en el foment de noves empreses. I, naturalment, l’activitat que comporta l’Obra Social i la Fundació Caixa Laietana, ja que els beneﬁcis es projecten en el suport a tasques socials, especialment en el terreny del suport assistencial i cultural. Quins són els principals avantatges que la col·laboració amb el grup que ha format Bankia han aportat als seus clients? El client ara pertany a un dels quatre grans bancs d’Espanya, que tracta d’obrir-se camí com a potència bancària –i se’n sortirà–, i que està immers en un

procés d’assolir la màxima eficiència i que té com a objectiu crear un dels bancs més sòlids del futur. En aquests moments, el SIP ja està tancat, i hi ha la intenció de seguir sols. S’ha de tenir en compte que els canvis en la part financera porten expectatives, algunes complexes i d’altres no. Ser client d’un banc gran comporta aspectes positius i d’altres no tant, però el balanç final ha de ser favorable per al client. Les caixes a l’Estat estan vivint un moment complex, de canvi i transformació. Ara, però, es tornen a apuntar nous escenaris de fusions que comportaran, previsiblement, tancament d’oficines i

reducció de personal. Com es veuen en aquest escenari? El grup ha fet els deures i s’ha gestionat el solapament d’oficines. En el context del país, però, encara hi ha un escenari amb noves fusions estimulades pel recent Real Decret Llei del 3 de febrer que s’ha de veure, finalment, com cristal·litzaran. Caixa Laietana ha viscut, degut a la fusió amb Bankia i amb la reducció d’oficines que apuntava, un reajustament laboral important. En quin punt es troben ara d’aquesta situació? Tot el grup ja hem fet la reestructuració important de la plantilla amb preju-

15 bilacions i baixes incentivades, tot i que puguin quedar alguns casos residuals per acabar de tancar. Ara, de cara al futur, ja tot dependrà de l’evolució del mercat i de la reestructuració deﬁnitiva del sistema ﬁnancer.

moltes entitats de l’àmbit benèﬁc-social de la nostra àrea. I això sense deixar de banda la línia cultural, visible en els nostres equipaments com l’Ateneu Caixa Laietana, la Biblioteca –la de Mataró i la d’Argentona-, la col·laboració en

El client ara pertany a un dels quatre grans bancs d’Espanya, que tracta d’obrir-se camí com a potència bancària Hem de recuperat tots un to de conﬁança, però també fer un esforç des de les institucions ﬁnanceres per fomentar el crèdit En els temps actuals, una gran prioritat d’Obra Social és donar suport a l’ajuda a les persones

L’OBRA SOCIAL L’Obra Social és un dels puntals de Fundació Caixa Laietana, la seva marca identitària. Sense el seu suport moltes activitats i propostes no es farien al Maresme. Dins el context actual de recessió econòmica, quina és la direcció que es marquen? L’Obra Social és l’objectiu fonamental, el leiv motiv, el que dóna sentit a Caixa Laietana. Des d’aquest àmbit s’impulsen propostes de projectes socials i culturals. Entenem que, en els temps actuals, una gran prioritat és donar suport a l’ajuda a les persones i, dins d’aquest àmbit, a les més desafavorides, per això tenim els nostres convenis amb

la restauració del patrimoni que en aquests moments es materialitzen en les obres de restauració de la Basílica de Santa Maria de Mataró i del retaule de l’Església de Sant Andreu de Llavaneres, entre d’altres, o el mateix Premi Iluro de monograﬁa històrica. Com ha afectat la crisi als projectes de l’Obra Social, tant els seus propis com als que donen suport? Ens ha obligat a reestructurar els suports en disposar de menys recursos per destinar-hi, però hem procurat que l’assistència a les persones fos el capítol primordial i al que no li afectin pràcticament les retallades.

No pot negar-se que el Premi Iluro de monograﬁa històrica és una aposta cultural única de referència. El certamen continuarà sent una punta de llança de les seves propostes? Com ja s’ha dit, el Premi Iluro té plenament garantida la continuïtat. Ja s’ha aprovat la convocatòria amb les bases per a l’edició del 2012 i en aquests moments tenim a impremta el llibre guardonat en l’edició anterior, que comptem poder-lo presentar pels volts de Sant Jordi. A més d’haver estat reconegut amb la Creu de Sant Jordi, aquest certamen instituït per Caixa Laietana el 1959 i que reconeix el millor treball d’investigació històrica sobre Mataró o la comarca del Maresme, efectivament, ha esdevingut un referent inqüestionable. Els equipaments culturals i socials són també un referent de la capital del Maresme, com és el cas de l’Ateneu Caixa Laietana o la Biblioteca, entre d’altres. Quines són les directrius que marquen les línies de futur d’aquests espais? El més important és donar continuïtat als equipaments que tenim i que ofereixen un gran servei perquè pensem que són un dels àmbits importants de la nostra feina social. Tot i així, a més d’aquesta continuïtat, el nostre objectiu serà potenciar-los i modernitzar-los,

amb la intenció d’adequar-los als temps actuals, i a fer-los més eficients. Una de les darreres mesures que ha apuntat el govern de l’Estat és el control de les fundacions. Com la veuen vostès i en què els afectarà? És una de les qüestions que va obrir el Real Decret Llei de 3 de febrer. S’establia que quan una Fundació Especial, i no la Caixa, fos la propietària de les accions del Banc a través del qual exerceix la seva activitat financera, aquesta fundació estaria controlada per l’Estat i no per la comunitat autònoma on tingués el domicili, pel cas que el Banc tingués un àmbit d’actuació que anés més enllà de la comunitat autònoma. Però aquesta incongruència es va resoldre en el tràmit de convalidació del Real Decret Llei, tot i que ara estem pendents del seu desenvolupament reglamentari. I, insisteixo, això només és per al supòsit de Caixes que traspassen la propietat de les accions del Banc a una Fundació Especial, i aquest no és el nostre cas. I aquell text del 3 de febrer no es referia a les fundacions en general, que segueixen sota el protectorat de la comunitat autònoma, sinó a les Fundacions Especials que s’haguessin convertit en accionistes de Bancs que han assumit l’activitat financera de Caixes.

Entitat Gestora de Fons de Pensions. Ibern té 51 anys, és enginyer indusJOSEP IBERN i GALLART trial, Màster en Economia i Direcció L’actual president de Caixa Laietana va d’Empreses de l’IESE i Doctor Cum començar a estar vinculat amb l’entitat Laude en Administració i Direcció l’any 1991, quan va ser-ne subdirector d’Empreses, per la Universitat Politècgeneral fins al 2004; posteriorment va nica de Barcelona. Amb fondes arrels ser-ne director general adjunt (2004maresmenques, és fill de Sant Andreu 2008) i director general (2008-2011). de Llavaneres, d’una antiga família Actualment exerceix com a vocal del d’aquesta població; per part de mare, consell d’administració de Bankia. està vinculat a Cabrera de Mar. Prèviament, però, de 1987 a 1990, El nou president de Caixa Laietana havia estat director-gerent de Geslaieha tingut com a predecessor a Jaume tana, S.A., entitat gestora d’institucions Boter de Palau, fins a l’any passat la d’inversió col·lectiva, i des del 1988, a imatge visible de l’entitat financera i de més, de Geslaietana de Pensions SA, les activitats de l’Obra Social. EL PERFIL

GENT DEL MARESME

EL CONTEXT ECONÒMIC La crisi conjuntural que vivim obliga a canviar coses. Els canvis vénen molt marcats des de fora. En termes econòmics i polítics, s’han d’establir noves regles per superar la situació actual? Ara la política econòmica s’ha de moure entre dos pols antagònics però necessaris: d’una part, austeritat, per a reduir l’enorme volum d’endeutament contret durant els anys d’eufòria. Per tant, cal treballar i estalviar per a amortitzar. I l’altra és estimular l’economia per a produir, incrementar la riquesa i disminuir l’atur. Aquest estímul només és possible amb una política expansiva, contradictòria amb la d’austeritat. Per a compaginar una cosa i l’altra cal que el crèdit nou que flueixi en el mercat sigui per a una economia productiva, la de sempre. No s’ha d’inventar res; simplement cal aplicar el sentit comú. Però això tan senzill serà una feina titànica, vista la dimensió de l’actual crisi, que ja fa gairebé cinc anys que dura. La societat no entén que l’Estat doni suport amb diner públic a entitats financeres que després en fan un ús discutible en determinats aspectes. El govern de l’Estat ja ha anunciat una regulació d’aquest àmbit. És aquesta la direcció adequada? L’Estat, a través del FROB, ha prestat diners a moltes entitats financeres, però aquests diners s’han de retornar a l’Estat amb un tipus d’interès molt elevat. A altres països europeus des de l’inici de la crisi també hi ha hagut processos parallels d’entrada de diners a les entitats financeres. A Espanya, en els casos que l’Estat no ha deixat, sinó que hi ha hagut de posar els diners, l’entitat ha passat a mans de l’Estat o a mans d’una altra que l’ha absorbit. I tornem al Real Decret Llei del 3 de febrer: en aquest es dicten normes amb la voluntat de tornar a fer fluir el crèdit en el mercat. Però això ha d’anar acompanyat d’una recuperació econòmica: no pot haver-hi crèdit sense estalvi, i no hi ha estalvi sense producció. És necessari, doncs, reactivar l’econo-

CAIXA LAIETANA La Caixa d’Estalvis Laietana va ser fundada el 1859 i inaugurada el 8 de febrer de 1863 amb el nom de Caja de Ahorros de Mataró. Actualment està integrada en un Sistema Institucional de Protecció (SIP) format per set caixes d’estalvis, que tenen com a entitat central el Banco Financiero y de Ahorros i exerceix l’activitat financera a través de la seva filial Bankia. Com a entitat d’estalvis, va ser la tercera Caixa creada a Catalunya. Des del 1925, quan les Caixes varen ser autoritzades a fer obra social, va desplegar una intensa activitat en aquest camp, especialment en la protecció a la dona treballadora (la Casa Cuna), les colònies escolars, i la difusió de la cultura (Biblioteca Popular a la Casa de Cultura: exposicions, concerts, conferències), dispensari antituberculós, i la construcció de cases barates, primer el grup Goya. Als anys seixanta, arran dels grans dèficits motivats per la forta immigració, va significar-se en diverses iniciatives socials relacionades amb la construcció de grups escolars i habitatges socials que requeria la ciutat. L’obertura de sucursals va començar el 1935 amb la inauguració d’una oficina a Argentona. L’expansió seguiria en les poblacions de l’entorn de Mataró, després fins a servir tota la comarca, i finalment a la resta de Catalunya i a la capital i la província de Madrid.

mia, reduir l’atur per tal que els ciutadans puguin treballar i consumir, i que es consumeixi menys del que es produeix per a obtenir estalvi. I així, amb aquest estalvi es podrà concedir crèdit. Tot és tan elemental com difícil d’aconseguir. Sense crèdits no hi haurà reactivació. Tothom està d’acord en aquesta premis-

sa. Quines circumstàncies s’han de donar per a què el sector ﬁnancer pugui facilitar més els crèdits? Per explicar-ho d’una manera entenedora: les entitats ﬁnanceres poden concedir tant de crèdit com diners tinguin dipositats els seus clients en els seus comptes, més els diners que es puguin obtenir prestats d’una altra en-

titat financera, o dels anomenats Bancs Centrals –abans els Banc d’Espanya i ara el Banc Central Europeu–. Però la primera font –els estalviadors– en aquest moment és dèbil, perquè és difícil estalviar en un context de crisi; i la segona es va estroncar a partir de l’agost de 2007 a causa de la desconfiança entre entitats quan va esclatar la crisi. I, efectivament, tal com dieu, si no hi ha crèdit no hi ha reactivació. Això és el peix que es mossega la cua. Cal, doncs, primerament l’estabilització financera, que les institucions puguin veure on són, que es recuperi la confiança entre entitats i que hi hagi liquiditat. Aquesta es genera començant per les subhastes del Banc Central Europeu i ha d’anar fluint el consum, que tornin a circular els diners. Hi ha mesures importants com la línia de finançament que l’Estat ofereixi perquè els ajuntaments puguin pagar als creditors… És un procés lent en el qual cal la confiança del consumidor i de l’empresari i una normativa sòlida. Hem de recuperar tots un to de confiança, però també fer un esforç des de les institucions financeres per fomentar el crèdit. I recordar que la base de tot és

GENT DEL MARESME el treball i l’estalvi. Sense estalvi no pot haver-hi crèdit. Ens hem d’acostumar a no refiar-nos del crèdit exterior. El crèdit, per a ser sa, ha de venir originat per un estalvi propi. L’esclat de la bombolla immobiliària ha afectat especialment les entitats financeres. Una de les claus és l’ajustament del sector immobiliari al mercat, com ha apuntat el govern espanyol? Efectivament, l’esclat d’aquesta bombolla ha afectat plenament les entitats financeres, per un motiu ben senzill: són les que varen assumir tot el risc dels crèdits. Un risc que va ser compartit amb els empresaris del sector. Pel que fa a la segona part de la seva pregunta, no crec que el govern espanyol digui res de nou. Una de les primeres coses que es varen afirmar en començar la crisi va ser que una de les condicions per a la recuperació era que els preus immobiliaris havien de retornar a la seva mitjana històrica. El Govern de l’estat ha impulsat una sèrie de mesures per tal d’afavorir la correcció dels preus i reactivar la compra, però no oblidem que el més necessari és que es generi confiança en els mercats i que el consum flueixi. El preu ha de ser l’adequat a la capacitat de compra i d’endeutament de cadascú, però el més important és crear un clima de confiança en el qual la gent pugui

El grup ha fets els deures i s’ha gestionat el solapament d’oﬁcines La crisi ens ha obligat a reestructurar els suports de l’Obra Social, però procurant que s’afectés el menys possible l’assistència a les persones Ara cal una reactivació econòmica per a possibilitar la capacitat de l’estalvi i de consum

comprar i que es generin nous llocs de treball per tal de reduir l’atur i possibilitar l’increment de la demanda. Dins l’estructura sociopolítica, el model del Mercat Comú i d’Europa està en qüestionament. Li sembla que continua sent el camí en aquest context global? Hi ha dos models: amb l’euro o sense. Seria molt complex per a un país sortir de l’euro, i més per l’efecte en cadena que podria provocar. Europa necessita, però, unes regles de política pressupostària i fiscal molt més harmonitzades. Això no s’ha planificat així i cada país té els seus pressupostos diferents i poc regulats. En aquesta harmonització, per exemple, caldria contemplar que el deute a mig termini i una vegada ajustada la política pressupostària, el deute podria ser Europeu i no per països, amb la qual cosa els costos de finançament serien els europeus i no els de cada país. Aquesta decisió estructural, suposo que no s’ha pres per la por de la pèrdua de sobirania del països, però primer caldria un esquema conjunt, amb polítiques molt comunes. És molt complex conviure diferents països amb una única moneda sense certa disciplina fiscal i pressupostària. L’actual crisi contribuirà a accelerar allò que ja s’havia hagut d’haver fet de bon principi: no només una unió monetària, sinó profundes reformes estruc-

turals, començant per harmonitzar la política ﬁscal. L’estalvi és un valor, tant de forma individual com col·lectiva, que caldrà fomentar més que mai? L’estalvi és un valor i, no fa tants anys, es deia, a més, que era una virtut. Per això varen ser creades les Caixes, per a fomentar l’estalvi, precisament. I per això ens diem Caixes d’Estalvis, i no Caixes de Crèdit. Però cal tenir em compte la realitat del moment. Per començar, com podem dir a la gent que no té treball ni sou, i que cada mes s’esforça per arribar a subsistir, que estalviï diners? Ara cal una reactivació econòmica per a possibilitar la capacitat de l’estalvi i de consum. Cal retornar a la mentalitat anterior: que no es pot gastar més del que es guanya. L’economia més ortodoxa ja ens diu que “estalvi” equival a “inversió”, i si la inversió és productiva es genera riquesa. I és aquí on hi ha el paper de les entitats ﬁnanceres, en la d’intermediar entre estalviador i inversor; però inversor productiu, no especulatiu. I tant de bo que, ben aviat, puguem reprendre aquest camí, que és el que ens ha de portar al creixement i a la prosperitat. Text: Albert Calls Fotos: Olga Boix

OPINIÓ EDITORIAL 10 anys de la capçalera TRIBUNA Maresme TRIBUNA Maresme arriba aquest 2012 als seus 10 anys d’existència com a publicació. La capçalera, creada l’any 2002, va néixer inicialment com a revista, en format periòdic, de diverses localitats de la comarca. Després d’un procés inicial de consolidació, però, es va optar per fer el pas a setmanari, explorant les possibilitats que aquesta nova estructura informativa permetia i ampliant-se, en conseqüència, al radi d’acció comarcal. En temps més recents i en el marc de la crisi econòmica i el desenvolupament de les noves tecnologies, l’any 2009 TRIBUNA Maresme va reconvertir-se en la seva forma actual, amb l’epígraf “Mes a mes” i incorporant l’espai web www.tribunamaresme. com. En aquest nou format mensual, la publicació contribueix a donar notícia, en format de fons i d’anàlisi, de temes destacats que són d’interès per al conjunt de la comarca. Reportatges, entrevistes, un ampli espai d’opinió i una agenda, són els principals eixos d’una publicació que no deixa de banda temes vinculats a les festes o al sector comercial i a la promoció econòmica, entre d’altres àmbits, sempre aportant una mirada selectiva. No es pot deixar de banda, tampoc, que la història de TRIBUNA Maresme ha anat en paral·lel al creixement i consolidació del fenomen de la premsa gratuïta a Catalunya, tot un moviment que ha permès que en el nostre país es normalitzés la premsa informativa i de proximitat en català i arribés, alhora, a grans sectors de la societat. En aquests temps convulsos del segle XXI, TRIBUNA Maresme continua defensant la informació i l’anàlisi de la comarca des de la ﬁta dels 10 anys i agraeix, especialment, el suport rebut dels lectors, anunciants i col·laboradors, durant aquest viatge en el temps de consolidació del projecte, alhora amb la mirada posada a continuar la nostra trajectòria editorial cap a nous horitzons.

Ara els impostos són per pagar el deute JOAN MORA I BOSCH Alcalde de Mataró (CiU)

L’Ajuntament de Mataró ha desobeït durant anys els principis elementals de prudència. Sota aquest criteri s’han planificat inversions sense les garanties pressupostàries pertinents. S’han construït nous equipaments sense plans de viabilitat que garantissin la seva posada en marxa. I s’ha generat despesa estructural que ara no podem assumir. Tot això esgrimint futuribles ingressos que ara no arriben. Però aquest descontrol de les finances públiques ha permès quadrar balanços i mantenir un ritme de vida que Mataró no es podia permetre. Això ho sabem ara, quan afloren els efectes que s’han anat camuflant en virtut de l’enginyeria

financera. Avui devem massa diners. Els deutes comprometen seriosament el futur de les inversions en aquesta ciutat. Calculem un deute d’uns 300 milions d’euros comptant totes les empreses i organismes autònoms. Això és tres vegades el pressupost de l’Ajuntament. A aquesta xifra li hem de sumar la sorpresa d’última hora: el tancament en negatiu de l’exercici 2011 que hi sumarà uns quants milions d’euros més, a eixugar a curt termini. Es confirma doncs allò que fa anys denunciava a la Sala de plens. S’han inflat els ingressos per poder quadrar les despeses. I ara ens toca a nosaltres pagar la festa, a tots els mataronins, que veurem reduïdes les nostres expectatives perquè s’ha estirat més el braç que la màniga. Ara els impostos s’hauran de destinar a pagar el deute. No hi ha marge de maniobra, no ens han deixat alternativa.

Això en un escenari on la conjuntura econòmica no ens és gens favorable. Ara es recapta una cinquena part del que s’aconseguia amb les llicències d’obres, l’aportació de l’Estat a compte dels tributs que ens pertoquen també minvarà i la Generalitat ja ha reduït l’aportació a l’Escola de música i a les escoles bressol i ha anunciat que no podrà fer efectiva la seva part de la llei de barris, ﬁns més endavant. La situació és suﬁcientment delicada com perquè tots fem l’esforç d’afrontar la greu situació econòmica que viu l’Ajuntament. Apel·lo a la responsabilitat dels dos partits de l’anterior govern avui a la oposició. Els demano que treballem en una mateixa direcció i un mateix objectiu. Sense tactismes polítics. I que s’hi sumin la resta de formacions polítiques que són a la sala de plens pel seu esperit de servei. No podem deixar aquesta herència a les generacions futures. Tots junts a favor de Mataró.

El celler romà de Vallmora s’ha de mantenir ANDREU BOSCH I RODOREDA Exalcalde de Teià per ERC (2003-2009)

Fa setmanes vaig visitar, després de força mesos de no fer-ho, el celler romà de Vallmora (Teià) i el Centre d’Acollida Turística dedicat a la romanització a Catalunya i als orígens i el comerç del vi des de l’època romana fins a l’actual DO Alella. Aquests dos equipaments, inaugurats el 2009, avui estan gestionats per la Mancomunitat d’Alella, el Masnou i Teià. Indignant és el qualificatiu que pot reflectir l’estat d’abandó de què ha estat objecte el celler romà els darrers mesos. Observar-ne la manca de manteniment acurat de la jardineria de les diverses zones verdes, del recinte arqueològic i del perímetre de les vinyes testimonials; i, sobretot, l’estat de degrada-

ció de les estructures del jaciment arqueològic, va ser una escena esperpèntica (només cal donar un cop d’ull als revestiments originals d’època romana dels tres dipòsits de decantació del most per ferse’n una idea: escandalós!). I com a exalcalde de Teià (2003-2009) exigeixo responsabilitat política: al govern municipal, principal responsable d’aquest abandó (precisament perquè té l’obligació de vetllar pel patrimoni arqueològic local) i a la Mancomunitat de Serveis d’Alella, el Masnou i Teià. És evident que l’actual govern municipal (Gent de Teià) no pot desentendre’s de la seva responsabilitat pública envers el celler romà de Vallmora, catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local. Si el nivell d’irresposabilitat política és de tal magnitud, haurà de ser la Direcció General del Patrimoni Cultural qui haurà de fer llaurar dret el govern municipal que atempta per desídia o per despit contra el propi patrimoni. I si és la Mancomuni-

tat de Serveis dels tres municipis qui té la cessió de la gestió dels dos equipaments, hauria de ser precisament l’Ajuntament de Teià qui en demanés responsabilitat. Sortosament, des del grup municipal d’ERC de Teià, la regidora i portaveu Emma Peiró va registrar una instància el passat 20 de gener instant l’alcalde de Teià a “una intervenció pal·liativa de restauració amb caràcter d’urgència de les estructures malmeses, i molt especialment els revestiments dels tres dipòsits”, amb còpia a l’arqueòleg territorial de la Direcció General del Patrimoni Cultural. No oblidem que el celler romà de Vallmora ha estat objecte d’estudi per part de la comunitat cientíﬁca internacional, especialment de la mà de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica. Fa poques setmanes, la pròpia directora de l’ICAC, Isabel Rodà, recordava, a través del diari Ara, amb l’article “El vi romà a Catalunya” (23/1/12), la importància històrica d’aquest jaciment.

VIA FORA! RAMON REIXACH Historiador i economista

Del franquisme sociològic al socialisme sociològic Simultàniament a la nostra crisi, el món, en conjunt, viu una de les fases de creixement econòmic més gran de la seva història. El Brasil, l’Índia o ﬁns i tot un sector de l’Àfrica té unes taxes d’augment de la seva riquesa mai vistes mentre el nostre país es veu abocat a un atur massiu i durador. Molts del joves d’aquí han marxat i marxaran a treballar a l’estranger (exportació de treball) per la gran incapacitat de la nostra economia de vendre a l’estranger (exportació de mercaderies). Per què passa això?

LARIERA48 JOAN SALICRÚ joansalicru.blogspot.com Twitter: @joansalicru

Gairebé 4.700 mataronins esperen encara resposta Aquest 22 de febrer ha fet nou mesos de la constitució del nou Ajuntament de la ciutat. I transcorregut aquest temps resulta alarmant certiﬁcar com el conjunt de les forces polítiques presents al consistori no ha articulat cap resposta a la petició efectuada clarament per gairebé 4.700 mataronins que van votar Plataforma per Catalunya nou mesos enrere. És obvi que aquesta gran massa de ciutadans el que va fer és això, reclamar a la classe política una resposta als

En la meva modesta opinió és fruit d’un canvi de mentalitat produït a la societat espanyola i catalana que ja dura massa, una mica més de 30 anys. Vàrem arribar a l’Estat social i democràtic de Dret que propugna la Constitució sense ser conscients del que això implica i demana de tots. El mateix pel que fa a la nostra entrada a la Unió Europea (aquella C.E.E. de 1986). El franquisme sociològic es va transformar en socialisme sociològic i aquí no cal necessàriament identiﬁcar aquest mot amb votar PSOE o PSC. Amb socialisme sociològic vull dir aquella mentalitat difosa (i mig pagana, perdoneu però algú ho havia de dir) que espera que l’Estat (Sector Públic) et solucioni la vida i que mata la vida pròpia i la llibertat de la societat civil organitzada. Aquella incapacitat per reconduir l’Estat a l’espai i paper que li correspon i que ha de ser molt menor a l’absolutisme amb el qual avui actua per mitjà dels tots els tentacles pressupostaris

i inﬂuències mil de què disposa. Una mentalitat que ha convertit la societat en eixorca. Caldria preguntar-se per què les societats amb una Societat Civil més lliure i independent (també econòmicament) poden compaginar una economia molt més competitiva que la nostra amb la salvaguarda d’uns nivells d’Estat del Benestar que nosaltres no podrem mantenir (pagar). La construcció d’una llibertat autèntica i real per a la Societat Civil (mitjans de comunicació, institucions escolars i acadèmiques, instituts d’anàlisi i ﬁns i tot o potser “per sobre” de tot Església/confessions lliures) que es supediti molt més al Dret Natural i molts menys a l’Estat és un element vital pel creixement econòmic; tant, que la defensa de la llibertat de la Societat Civil hauria de ser una de les preocupacions bàsiques de totes aquelles persones que es/ens preocupa la supervivència de l’Estat del Benestar.

seus neguits més que no pas aﬁrmar les seves aﬁnitats ideològiques: protestar mitjançant el seu vot. La formació liderada per Mònica Lora va recollir un gran malestar que, en situacions com les que vivim, acostuma a derivar en comportaments de clara intolerància. I en contraposició a això, els partits representats a l’Ajuntament segueixen sense emetre cap resposta política: no han estat capaços d’articular cap alternativa. Parlo de tots sense excepcions: carregar ara els neulers de la qüestió al govern de CiU seria fer demagògia. En aquests nou mesos no s’ha signat la revisió del Pacte per la Nova Ciutadania ni s’ha pres cap mesura innovada o complementària. Aquesta inacció, aquesta falta de capacitat de respondre a les demandes de la ciutadania, és el que pot resultar letal per la idea mateixa de la política; de la democràcia en si. Perquè el problema no és l’entrada de Platafor-

ma per Catalunya a l’Ajuntament, per molt que així ho puguin pensar algunes ments benpensants de la nostra ciutat. La irrupció de PxC expressa un malestar molt profund entre la població, un malestar que els qui ens representen han de conèixer, digerir, metabolitzar i ﬁnalment respondre. El problema real, per tant, és que aquests no actuïn, no responguin, no prenguin la iniciativa política. Que és el que està passant. Constatat això, resulta obvi que amb tota probabilitat els resultats obtinguts el 22 de maig per Plataforma per Catalunya es repetirien, avui tal qual. Polítics de la ciutat, sigueu valents. No amagueu el cap sota l’ala. Aquests 4.700 mataronins esperen que doneu resposta, de la forma que sigui, als seus neguits. La pilota és a la vostra teulada. És hora d’actuar. D’aquí a tres anys els ciutadans dictarem de nou sentència. Exigirem responsabilitats. I serem molt rigorosos.

DES DEL SEIENT DEL COSTAT XAVIER AMAT Periodista www.xavieramat.com

Un dia seré mort Ho va escriure el poeta i jo me’l crec, tot i que en Punset em vulgui fer dubtar. Pensar-hi de tant en tant, no pas per anar moix pel carrer, sinó precisament per viure amb més intensitat cada instant, Carpe Diem. Pensar-hi sense preveure un més enllà, respectant els que vulguin creure que n’hi ha un i que aquest és de color blau cel, però que sovint em recorden aquells que sempre esperen el cap de setmana sense aproﬁtar les inﬁnites possibilitats d’un dimecres qualsevol, els que esperen l’estiu sense parar-se a observar la bellesa d’una platja en ple febrer. Pensar-hi per recordar tot sovint que som ben poca cosa, i que precisament per això hem d’actuar amb respecte per l’entorn i vers els altres. Pensar-hi per preguntar-se de tant en tant si en aquesta vida estem fent allò que ens agrada, o almenys si ens agrada allò que fem. Un dia seré mort, qui sap si demà, qui sap si aquesta tarda, tot i que aquells que m’han pres el palmell de la mà, sense permís, em diuen que tinc una línia de la vida llarga i ben marcada, o sigui que crec que m’haureu de suportar encara un temps. Morir perquè hem de deixar pas a noves vides, com les moltes que arriben darrerament al meu voltant, amb pares i mares valents i valentes, clar que sí, malgrat les notícies pèssimes que escolten, com tots, dia sí dia també. Un dia seré mort, però mentre això no arriba, i que espero que trigui a arribar, giro un full del llibre de la vida i me’n vaig per altres camins, sempre a la recerca d’omplir buits, inquiet, curiós i, sobretot, vivint.

ADOPTA’LS Aquests animals estan esperant la seva segona oportunitat. Ajuda’ns a trobar-los una família que els faci oblidar el que han viscut! Informeu-vos a info@protectoramataro.org 902 908 043

www.protectoramataro.org

FOREST. Mitjanet de 16kg. És un gos afectuós, ﬁdel, que porta anys esperant una família en una gàbia, una família que el comprengui i li doni la conﬁança que necessita.

MILKA. La Milka és una preciosa gosseta que ha patit força. Ara es troba amb nosaltres, però el que Milka necessita és una família que la cuidi com ella es mereix, vols donar-li la oportunitat que mai ha tingut? vine i informa-te’n!

KIPSA. La Kipsa és una gateta tremendament bona i tranquil·la. Amb les persones és molt discreta i no destaca gaire a la gatera, però a la que li fas un parell de carícies ella mostra tot el potencial que té guardat i et busca per obtenir-ne més. Es mereix una llar on ser feliç. Adopta-la!

OPINIÓ L’ESPAI DE VALORS CIÈNCIA I ÈTICA Una relació de progrés

JUGANT A ESCRIURE FERRAN PLANELL Escriptor

Tres dècades després

MOISÈS BROGGI

Ha estat una notícia que ha caigut com una gerra d’aigua freda. Just l’endemà que expliqués satisfet davant dels mitjans de comunicació que per fi podia dormir estirat, passejar i fer vida normal, Eufemio Garcia, de 57 anys i el primer català amb un cor artificial, moria per una arítmia. Malgrat el fatídic desenllaç els metges han defensat aquest avenç científic i asseguren que els cors artificials poden ajudar a allargar la vida d’aquells malalts que no poden ser trasplantats. I és que encara que la investigació científica també comporta saber acceptar els errors, aquesta generalment significa progrés, és a dir, un pas més en la millora de les condicions de vida de la Humanitat. Ara bé, no sempre la ciència s’ha fet servir per construir el bé. Descobriments com l’energia atòmica, entre moltes altres invencions científiques, ens en fan recordar contínuament la cara i la creu. El metge i poeta, Oliver W. Holmes, deia: “La ciència és un magnífic mobiliari pel pis superior de l’home, sempre que a la planta baixa hi hagi sentit comú”. Catalunya és el desè país en excel·lència científica d’Europa i líder en investigació a l’Estat espanyol. Però també som un país capdavanter en la reflexió ètica-científica, perquè al mateix ritme que avança la ciència hem de replantejar-nos els límits del progrés i augmentar el nostre grau de responsabilitat respecte l’ús dels nous coneixements. Per parlar d’aquest tema, aquest mes, a la revista Valors comptem amb quatre dels principals experts en el camp de la bioètica i la investigació científica de Catalunya: Margarita Bofarull, presidenta de l’Institut Borja de Bioètica; Jordi Camí, director general del Parc d’Investigació Biomèdica de Barcelona (PRBB) i de la Fundació Pasqual Maragall; Xavier Estivill, expert internacional en genètica i director del Centre de Genètica Mèdica i Molecular de l’Institut de Recerca Oncològica; i, com a convidat d’honor, el doctor Moisès Broggi, de 103 anys, que ens ofereix les seves reflexions. Text: www.valors.org

Quan aquest article arribi a les vostres mans o —potser hauria de dir millor— els vostres ulls hi dipositin la mirada, haurem sumat un any més a una data tan assenyalada com ho és el 23 de febrer. Com que sempre he considerat als meus lectors dotats de sobrada suspicàcia, no caldrà afegir que no m’estic referint pas a la data per la seva onomàstica. Tot i que dir-se Policarp, si pels nascuts abans del 1981 va ser una desgràcia sobrevinguda, pels nascuts després és —a parer personalíssim meu— senzillament mala llet progenitora.

JOSEP ARACIL I XARRIÉ President d’Eurosenior joarxa@gmail.com

Joves i sèniors Els joves del 15M que ara protesten s’han adonat que, si no tenen feina, no és per culpa de la crisi ﬁnancera, sinó simplement pel sistema capitalista que ja no té capacitat per crear llocs de treball i en el seu lloc els condemna a l’atur o a l’emigració. És el moviment polític de la generació d’Internet, dels joves que creuen en un individualisme comunitari basat en l’autorealització personal i l’ajuda mútua. Afortunadament avui, la construcció d’una nova societat és possible mitjançant la utilització de noves energies i mètodes nous

L’OBSERVATORI INQUIET MARTA GÓMEZ Periodista www.martagomez.cat

El límit cultural Parlar de la cultura en temps de crisi i retallades és difícil. Parlar de com aquesta està patint les conseqüències, com se li posen pals a les rodes i com, involuntàriament o no, se li posen límits i fronteres és molt més fàcil. Sí, límits i fronteres. La cultura està limitada potser de forma inevitable, potser perquè és l’única solució, no m’hi penso posar, però el que és evident és que sembla

Hom no pot oblidar una data com la del 23F per simple responsabilitat generacional i és per això que cada any la recorda, però, en aquest que estem, les circumstàncies que ens envolten fan que el record puntual es transformi en especial. Especialment, perquè ben bé en segons què, sembla que en lloc d’allunyar-nos-en, ens hi tornem a acostar. Valguin 3 exemples: 1) L’estirada d’orelles que ha sofert la monarquia en veure com la coneguda revista alemanya “Der Spiegel” publicava un informe desclassiﬁcat ara pel Ministeri d’Assumptes Exteriors Alemany, on es fa referència per part de l’ambaixador de l’època, que el monarca espanyol va sentir pels colpistes “comprensió, quan no simpatia” ja que “només pretenien el que tots desitjàvem, el restabliment de la disciplina, l’ordre, la seguretat i la tranquil·litat”. 2) La manera sibil·lina en què per dir-nos que la imatge de Franco enca-

rà està molt present entre nosaltres, ha tingut Eugenio Medina amb la seva obra “Always Franco” presentada a la fira ARCO. Personalment, quan vaig veure la foto el cor em va fer un salt; la figura del dictador és d’un tal realisme, que espanta pensar que a algú se li pugui ocórrer obrir la porta del refrigerador de begudes. El 23F de 1981 ja va haver-hi qui va intentar treure’l de la nevera. 3) La brutalitat policial contra els estudiants a València, recollida en imatges que han deixat constància d’una contundència en les càrregues que ens recorda perfectament a aquells qui les visquérem, les que els grisos tenien a bé de practicar a fi que el senyor de la nevera, seguís ben conservat fins i tot abans d’entrar-hi. Queda doncs constatat que 30 anys després, encara hi ha motius per no deixar de recordar allò que és millor no oblidar a fi d’evitar que no es reprodueixi.

de comunicació. Els sèniors s’han fets grans. Tot i que la seva esperança de vida ha augmentat considerablement, encara no tenen clar el seu paper en la societat. Els fa por poder ser aparcats en una residència geriàtrica, però no fan res per evitarho. Tant els sèniors com els joves estan vivint en unes condicions de vida negatives, totalment impensables pocs anys enrere. La gent no creu en res; el que veu no li agrada i no té ni idea del que ha de venir. És habitual que a molts sèniors els costi entendre i assumir les noves formes de vida de les noves generacions. Tot i que aquesta qüestió s’ha repetit històricament, avui dia la velocitat en què es produeixen els canvis evolutius és tan accelerada que fa que l’experiència i la saviesa dels anys, hagin perdut, aparentment, molt dels seus valors vitals. Ens trobem en una època fascinant de grans canvis,

amb el possible lideratge d’una joventut il·lustrada, amb uns alts nivells de coneixements, com mai històricament s’havien donat. Per fer-ho possible cal aprofitat la declaració per part de la UE, de 2012 com l’Any Europeu de l’Envelliment Actiu i la Solidaritat Intergeneracional. La construcció d’una nova societat, només la poden endegar els joves, més permeables als canvis culturals i morals i més preparats científicament per liderar la nova societat del segle XXI. Els sèniors, però, es poden perfectament decantar per un apropament als plantejaments radicals dels joves, tot i la dificultat que poden suposar les grans diferències culturals intergeneracionals. Fer-ho, però, suposaria per als sèniors, recuperar una part de l’esperit juvenil, la qual cosa, tenint en compte les xacres físiques pròpies de l’envelliment, podria suposar un important complement vital per millorar la seva qualitat de vida.

que des de fora se li hagi posat un hivernacle i per dins ja no hi quedin ﬂors. Un hivernacle amb un plàstic foradat, amb un plàstic d’aquells fàcils de trencar i que se’ls emporta el vent. Unes ﬂors ben cuidades i de molts colors, que han estat podades o han hagut de ser portades, per la porta del darrere, a un altre hivernacle per a tenir-ne millor cura. Si al 2011 es va fer evident aquest fenomen -no em cansaré mai de dirho- va ser amb la supressió del Festival Shakespeare. L’acte cultural per excellència a Mataró, que any rere any arrelava més a la capital del Maresme però que es va suspendre deu dies abans del seu inici aquest darrer any. Que valia molts diners? Sí. Que no es guanyava ni la meitat de tot el que s’invertia? També. Potser amb un esforç previ s’hauria po-

gut gestionar diferent. Com? Què tal si apostem per Shakespeare mataroní? Es poden fer moltes propostes. Propostes ﬁns i tot que el mateix poble posa sobre les seves taules i que sovint no arriben enlloc perquè tampoc no se’ls escolta. I ja passats els primers mesos de l’any 2012, es presenten les noves temporades de concerts, d’espectacles, d’actuacions... ens trobarem amb sorpreses d’última hora? N’estic convençuda. No sabem cap a on es desviarà tota la qüestió econòmica que tant inﬂuencia la cultura, no sabem com es gestionarà a Mataró des del consistori i l’IMAC. Potser només necessitem escoltar els de casa, aquells d’arrel de la ciutat, perquè ens proposin els seus projectes i perquè no es limiti tant aquesta cultura que tots plegats compartim.

APUNTS Desenvolupament local del Maresme Món laboral L’Observatori de Desenvolupament Local del Maresme va publicar el passat 27 de desembre del 2011, l’evolució de la població empadronada a la comarca del Maresme. De la revisió de les xifres del padró municipal referides a 1 de gener del 2011, la comarca del Maresme compta amb un total de 434.897 habitants. En l’informe, aquesta xifra es compara amb la de 1998 (329.488 habitants) i s’analitza l’evolució des de llavors ﬁns ara. El nombre de residents ha augmentat de manera contínua, durant el període analitzat la població va créixer un 32%, però la taxa de creixement es va alentir a partir de l’any 2007. L’increment relatiu de la població ha estat del 0,90% respecte l’any 2010, la qual cosa es tradueix en un augment absolut de 3.900 persones. Aquest és el menor creixement registrat a la comarca en el període 1998-2011. De fet, l’any 2007 fou un punt d’inﬂexió en els ritmes de creixement poblacional a partir del qual els creixements han estat més suaus. Una mica més de la meitat dels residents actuals són dones (el 50,28%). En el període 1998-2006, la població masculina va créixer a un ritme major que la població femenina, mentre que en el període 2007-2011 va créixer amb més intensitat la població femenina que la masculina. Atès que de cada 100 naixements només hi ha 48 nenes, podem concloure que aquesta majoria de dones actuals pot ser causada per dos motius: 1) el retorn per part de la població emigrant als seus països de procedència, fet que explicaria el gir observat en l’estruc-

tura per sexes de la població al llarg del període analitzat, o 2) a un pes elevat de la població major de 65 anys (amb majoria de dones) dins de la població total. Mataró, la capital comarcal, concentra el 28,48% de la població total de la comarca. Aquesta ciutat conjuntament amb Premià de Mar (6,51%), Pineda de Mar (6,51%), el Masnou (5,18%) i Vilassar de Mar (4,56%), recullen la meitat de la població del Maresme. Si posem en relació la xifra de població del Maresme amb la de la resta de comarques catalanes i el total de Catalunya, el Maresme es situa en quart lloc en quant al nombre de població amb una concentració del 5,77% de la població total de Catalunya, darrere del Barcelonès (29,79%), del Vallès Occidental (11,83%) i del Baix Llobregat (10,66%). De fet, aquestes tres comarques engloben més de la meitat de la població catalana, en concret el 52,29%. L’augment de la població experimentat pel conjunt del Maresme ha estat força generalitzat pels municipis que integren la comarca, tot i que s’han

donat algunes excepcions. Hi ha cinc municipis que presenten una davallada respecte l’1 de gener de 2010: Òrrius (1,53%; 10 habitants menys), Malgrat de Mar (-0,82%; 152 hab. menys), Caldes d’Estrac (-0,25%; -7), Sant Pol de Mar (-0,12%; -6) i el Masnou (0,06%; -13). En el rànquing català de les 50 poblacions amb més habitants del Maresme es situen tres municipis: Mataró en vuitè lloc, amb un pes poblacional de l’ 1,643% sobre el total català, Premià de Mar en el lloc 45, amb un 0,375% de la població catalana i Pineda de Mar en el lloc 50, amb un pes poblacional del 0,345% del total català. D’entre les 100 poblacions catalanes amb més habitants en trobem 10 del Maresme: Mataró (8), Premià de Mar (45), Pineda de Mar (50), el Masnou (58), Vilassar de Mar (64), Calella (68), Malgrat de Mar (70), Tordera (81), Arenys de Mar (87) i Canet de Mar (93). MARÍA REYES PÉREZ DOMINGO Doctor en CC. Econòmiques Membre de FIDIAS ACTUARIOS

Salut

Dades ‘inquietants’ a Espanya Una enquesta a nivell nacional revela que el 60% de la població espanyola reconeix que no cuida la seva capacitat auditiva, i un de cada cinc conﬁrma que no hi sent bé. Xifres que contrasten amb la creixent preocupació entre els especialistes sobre l’estat de la salut auditiva. De fet, en els últims anys s’ha detectat un increment de la incidència dels trastorns auditius, que a més a més sorgeixen a edats cada vegada més primerenques, informen els especialistes espanyols. La campanya de prevenció, “No t’oblidis de les teves oïdes”, es va posar en marxa fa set anys. A aquesta campanya itinerant se li suma una nova iniciativa de mercat, on es mostren els sons com un regal per als sentits, a més de facilitar assessorament per prevenir la pèrdua d’audició. Amb aquesta estratègia es pretén ser més persuasiu a l’hora d’informar sobre el que la pèrdua d’audició relacionada amb l’edat, o prebiacusia, pot arribar a implicar. Un altre dels estudis d’aquesta campanya revela els sons més preuats pels espanyols. En primer lloc es troba el so del mar, seguit de la música i ﬁnalment la pluja. En quant als sons que més han marcat les seves vides, s’inclou de nou el so del mar, seguit de la veu d’una persona estimada. XAVIER OLIVER I RÀFALES Director tècnic Centre Auditiu Oliver

APUNTS

El món de la perruqueria i el de la posticeria, a l’abast de tothom

El Maresme i la sostenibilitat en la gestió de residus Medi ambient

A Posticería Laporta els clients poden trobar tot tipus de productes, des d’un xampú ﬁns a tints, perruques o postissos que permeten solucionar diversos problemes. Pel que fa a l’oferta de perruques, n’ofereixen tant de cabell natural 100% amb tul frontal inapreciable a la vista, com en sintètic de primera qualitat. També s’hi poden trobar postissos dirigits a persones que els puguin utilitzar per manca de cabell a causa d’alopècies, com també per a clients que els necessitin per a una situació en concret com sopars, noces…

ESPECIALITZACIÓ I PROFESSIONALITAT. Posticería Laporta està especialitzada, sobretot, en posticeria tant femenina com masculina, a nivell sencer o parcial. En el cas femení, la majoria del que es treballa és en perruques senceres, necessàries estèticament, sobretot, pels efectes provocats per les quimioteràpies i radioteràpies. I en els casos masculins, es treballa molt més el que són pròtesis capil·lars parcials per a les alopècies de tipus genètic. OFERTES A L’ABAST DEL CLIENT. Les ofertes de Posticería Laporta als seus clients són molt diversiﬁcades. Només per accedir a la seva pàgina web i realitzar la compra des d’aquest espai a la xarxa, ja es pot obtenir el beneﬁci d’un 10% de descompte. D’altra banda, en el centre sempre hi trobaran alguna promoció i tarifes planes en les extensions, així com també poden trobar promocions anunciades a Tribuna Maresme. “La veritat és que som un centre que a causa de tocar tant el món de la perruqueria com el de la posticeria, la nostra clientela és molt àmplia. I

gràcies al fet que estem renovant-nos constantment, podem accedir tant a la gent jove amb estils atrevits i extensions, com a gent més gran amb estils més conservadors”, asseguren des de Posticería Laporta. D’altra banda, els avenços que s’han fet en aquest camp estètic han fet que calgui desmitificar tot el món de les perruques i la posticeria. “Avui dia es pot utilitzar perruca sense que necessàriament sigui motivat per estar rebent algun tipus de tractament. Per exemple, la marca Jon Renau, de la qual som distribuïdors, investiga tant en el desenvolupament de les fibres com en el cabell per aconseguir la màxima qualitat en aquests productes i donar la major similitud al que pugui portar el client”, expliquen i afegeixen que tenen, fins i tot, “perruques amb tuls frontals per dissimular els naixements i que es vegin 100% naturals”.

El Maresme és una comarca pionera en el tractament de residus municipals. El 2011 hem celebrat 25 anys del Consorci per al Tractament de Residus Sòlids Urbans del Maresme, un històric en el tractament a Catalunya i Espanya. Un exemple de serveis mancomunats i optimització de recursos públics. Aquest llarg camí s’acaba de culminar amb la que ja és la tercera generació d’instal·lacions que gestiona el Consorci, i sempre prenent els valors ambientals i sostenibles com a directrius per a la comarca. Un valor important de la gestió dels residus que generem en el dia a dia al Maresme és la consigna que els residus municipals són recursos. Avui en dia llençar la brossa en un abocador ja no es contempla de cap de les maneres. En aquest sentit, el Maresme té els deures fets. El nou Centre Integral de Valorització de Residus del Maresme que acabem de posar en marxa, en constitueix un gran exemple. És

POSTICERIA LAPORTA Avinguda Maresme, 147 MATARÓ · 93 758 96 29 www.posticeria-laporta.com

CARLES SALESA Director tècnic del Consorci per al Tractament de Residus Sòlids Urbans del Maresme

Proveïdors d’organismes públics: cobrar o no cobrar Món legal

L’ASSESSORAMENT ÉS LA CLAU. A Posticería Laporta, els clients trobaran un assessorament imprescindible en unes especialitats sovint desconegudes pel públic en general. “El principal és escoltar els clients per poder informar de quin és el producte que millor servei li donarà al problema o necessitat que té”, aﬁrmen. Així, a Posticería Laporta, en un espai privat, fan un estudi per als seus clients i els ensenyen els productes, indicantlos en tot moment tant els tallats com els colors que millor els puguin anar.

una instal·lació d’excel·lència tecnològica, referent a nivell internacional, i que al seu ampli ventall de processos de tractament incorpora la generació d’energia de 4 formes diferents: incineració, metanització (biogàs), fotovoltaica (amb la coberta més gran del Maresme) i aportant calor a la xarxa del Tub Verd. La sostenibilitat és un valor clau en la nova forma d’entendre l’activitat humana en general, i en concret, el sector mediambiental ho és també com a motor de progrés i activitat econòmica. Els valors ambientals i sostenibles, curiosament, són molt més importants del que ens pensem en la situació actual: no només ens permetran deixar una comarca més respectuosa amb el medi a les futures generacions, sinó que ens ajudarà en la seva justa mesura a sortir d’aquesta crisi.

En els últims anys moltes petites i mitjanes empreses i autònoms que presten serveis als ens públics han vist com les seves factures trigaven mesos a ser pagades, comportantlos greus problemes de liquiditat, el sever perjudici d’avançar l’IVA de les factures impagades o ﬁns i tot la impossibilitat de continuar la seva activitat. Ni la llei 3/2004 de lluita contra la morositat ni la seva reforma mitjançant la llei 15/2010 van ser prou efectives a la hora d’obligar les administracions a uns terminis de pagament raonables. Així, es calcula que el deute generat i vençut podria estar sobre els 35.000 milions d’euros, a nivell estatal. Davant d’aquesta situació insostenible, el govern ha aprovat un decret destinat a ﬁnançar les entitats locals per complir les seves obligacions de pagament respecte els seus proveïdors a la major brevetat possible, això sí, amb condicions com la

preferència de cobrament pels proveïdors que apliquin descomptes a les seves factures i el no cobrament d’interessos de mora. I d’on sortiran els diners? La solució sembla ser un consorci Banca-ICO i l’augment de l’emissió de deute públic de l’estat. A la pràctica els proveïdors s’adreçaran a la banca per contractar productes com els factoring, que els permeti avançar el cobrament de les seves factures, actuant el sector ﬁnancer com intermediari prestatari entre proveïdors i administració. Sens dubte és una bona decisió que suposarà una òptima injecció de dinars per a moltes PIMES i autònoms que acrediten moltes factures davant d’ajuntaments i altres organismes públics, els quals hauran de complir els pagaments abans de l’estiu mitjançant un pla de viabilitat supervisat. XAVIER CASAS MARTÍNEZ Advocat. xcasas@icamat.org www.jcmadvocats.es

APUNTS

Viver de Bell-lloc i la SPAM, units per crear llocs de treball per a persones amb trastorn mental Inicien una col·laboració on convergeixen tres punts per primer cop: l’agricultura ecològica, l’ajut a persones amb risc d’exclusió social i el suport als animals més desfavorits Viver de Bell-lloc i la SPAM, a través de la seva Fundació Daina, han signat un conveni de col·laboració amb l’objectiu de potenciar tres factors que ﬁns ara mai havien convergit en un mateix projecte: potenciar l’agricultura ecològica, crear llocs de treball per a persones amb malaltia mental i ajudar els animals de companyia que viuen en els centres que gestiona la SPAM. Viver de Bell-Lloc, a través del seu projecte d’agricultura ecològica “La Tavella” (www.latavella.cat), promou la recuperació de l’agricultura tradicional potenciant la inserció sociolaboral de col·lectius amb risc d’exclusió. Quatre d’aquestes persones procedents dels col·lectius esmentats, han començat a col·laborar en el si dels Encants Solidaris de la

protectora, ajudant en tasques com la recollida i manipulació de diferents objectes per a la realització d’Encants Solidaris i en tasques de manteniment de les seves installacions. A canvi, la Fundació Daina divulgarà la promoció de les cistelles ecològiques de La Tavella. D’aquesta manera, s’aconsegueix que l’agricultura ecològica i la protecció dels animals de companyia creuen per

primer cop els seus camins. El conveni també contempla desenvolupar un projecte conjunt de teràpies assistides amb animals (gossos i gats) adreçat, principalment, a les persones amb trastorn mental i amb discapacitat intel·lectual de la comarca del Vallès Oriental. Text i foto: SPAM Societat Protectora d’animals de Mataró

La psicoanàlisi - II La psicoanàlisi no és psicologia ni psicoteràpia. No és ajuda a la manera del clixé de l’autoajuda. No subministra consells com la psiquiatria subministra pastilles. No es basa a proporcionar indicacions, pautes de comportament o consol. No és un tractament en el sentit del tractament mèdic sinó del tractament que pot donar-se a un problema o a una pregunta o a una diﬁcultat. Només s’assembla a la consulta amb el metge en què aquest alguna vegada va tenir un temps i una disposició per escoltar que, excepcions a part, s’ha perdut. Normalitat o malaltia no són, llavors, termes que signiﬁquin massa per a la psicoanàlisi. La normalitat és el resultat de la norma. Cada època ha tingut la seva normalitat i hi ha tantes normalitats com cultures. Les persones no estan modelades en la normalitat: són el resultat de la seva història particular, de les seves decisions i... de la sort. Cada psicoanàlisi és el tractament particular de cada persona particular. Permet escoltar el que la persona sap sense saber que ho sap. És una conversa encara que no és una simple conversa: pot portar a la superfície una veritat que s’havia mantingut allunyada, silenciada, rebutjada. Il·luminar una veritat pot reduir un dolor o empènyer-lo cap a una transformació fecunda. NÉSTOR BOLOMO. Psicoanalista Premià de Dalt. Tel 610 660 638

GASTRONOMIES En marxa la 7a edició de les Jornades Gastronòmiques del Vi DO Alella Seixanta-sis restaurants de divuit municipis del Maresme i el Vallès Oriental ofereixen durant tot el mes de març les seves propostes culinàries harmonitzades amb vins de la DO Alella Després que l’any passat el Consorci DO Alella prengués el relleu de l’organització de l’esdeveniment, l’edició d’enguany es presenta com la més important de la seva història. I no només perquè, a petició dels restaurants participants, se n’ha allargat la durada de dues setmanes a un mes, sinó també perquè s’ha passat de 54 a 66 restaurants (un 22% més) i de 14 a 18 municipis participants (un 29% més). L’objectiu de les Jornades és múltiple. Per una banda pretenen contribuir que els ciutadans dels municipis que integren la DO Alella prenguin consciència de la pertinença a aquest territori. Per una altra, l’esdeveniment contribueix que els restaurants de la zona nodreixin les seves cartes de vins de amb Denominació d’Origen Alella. A més, tot plegat dinamitza l’economia local, una qüestió vital, especialment en temps de crisi. Els municipis de la DO Alella es caracteritzen per una alta concentració de restaurants de qualitat, alguns dels quals han esdevingut referència tant al Maresme i el Vallès, com per als ciutadans del Barcelonès. En un moment que la tendència en la restauració, a nivell mundial, consisteix en apostar per aquells productes que s’han produït a poca distància de cada restaurant, els vins DO Alella tenen cada vegada una presència més important a les cartes dels mateixos. I

elmundovino.com destaca el Marfil Violeta entre tots els vins de Catalunya Elmundovino.com és un dels webs dedicats al món del vi més respectats a l’estat. Els usuaris en valoren el rigor i la duresa pel que fa a les valoracions que fan dels vins que els seus responsables tasten. Els autors de la pàgina han dedicat les darreres setmanes a recórrer Catalunya a la recerca dels millors vins que s’hi produeixen i han enllestit un reportatge on un dels dos vins que qualifiquen com a més destacats del nostre territori és el Marfil Violeta. “Un vi fora de les normes, elaborat en dolç amb aquells tocs de ‘ranci’ a l’antiga, però amb una frescor i una personalitat enormes en boca”, afirmen en el seu article. Un nou reconeixement per al Violeta, un clàssic d’Alella Vinícola afortunadament recuperat en els darrers anys. Text: Pansa Blanca

Una nova ‘Pesolada’ és que quan el turista, bé sigui estranger o de proximitat, visita aquest territori, cada vegada més, demana consumir productes de la zona i vins amb Denominació d’Origen Alella. Els municipis participants en l’edició 2012 són Alella, Arenys de Munt, Cabrils, Canet de Mar, El Masnou, Martorelles, Montgat, Montornès del Vallès, Pineda de Mar, Premià de Mar, La Roca del Vallès, Santa Susanna, Sant Fost de Campsentelles, Teià, Tiana, Vallromanes, Vilanova del Vallès i Vilassar de Dalt. L’èxit de les darreres edicions ha fet que dos

municipis DO Alella que no en prenien part (La Roca del Vallès, amb set restaurants i Martorelles, amb tres restaurants) i tres nous municipis de l’Alt Maresme que no formen part de la Denominació d’Origen hagin volgut formar part de les Jornades, veienthi l’oportunitat de dinamitzar el seu turisme i restauració tot aproﬁtant la qualitat i reconeixement que, cada dia més, tenen els vins de la DO Alella. El programa de les Jornades, en format PDF, es pot descarregar de la pàgina www.doalella.cat. Text: Consorci DO Alella.

El passat 24 de febrer es va donar el tret de sortida a la 18a Pesolada de Caldes d’Estrac, tot un esdeveniment gastronòmic organitzat per l’Associació de Restauradors i Hostalers de la vila termal. La durada de la ‘Pesolada’ serà del 24 de febrer al 22 d’abril. Enguany, els restaurants participants són els següents: Can Suñé, El Racó del Bugatti, El Taller, Fonda Manau, La Bodegueta, Hotel Colon, Hotel Jet, Marola, Vellard i Voramar. Oferiran plats en el menú o a la carta, on l’ingredient principal serà el pèsol. Text: Gremi d’Hostaleria i Turisme

Costa Barcelona, nova marca turística L’Agència Catalana de Turisme ha aprovat la creació d’una nova marca turística anomenada Costa Barcelona. Aquesta nova marca engloba el territori de les antigues i ara desaparegudes marques de Costa del Garraf i Costa de Barcelona-Maresme. La nova marca Costa Barcelona representarà les comarques del Maresme, el Garraf, el Baix Llobregat i l’Alt Penedès. D’aquesta manera s’ha donat resposta a la proposta del sector turístic de la zona, canalitzada per la Diputació de Barcelona, que plantejava la creació d’una marca turística comuna per a tota la costa de la província de Barcelona, amb l’objectiu de facilitar la promoció internacional aprofitant el posicionament i el reconeixement turístic de què gaudeix la marca Barcelona. El territori queda configurat en nou marques turístiques, cadascuna amb la singularitat pròpia de les zones que representen: Costa Barcelona, Costa Brava, Costa Daurada, Barcelona, Terres de l’Ebre, Terres de Lleida, Catalunya Central, Val d’Aran i Pirineus. La nova marca es va presentar recentment en el marc de la fira World Travel Market de Londres, un dels esdeveniments turístics internacionals de

més rellevància, celebrada a principis del mes de novembre passat, i en què també va participar l’Agència Catalana de Turisme. L’any 2010 les marques Costa de Barcelona-Maresme i Costa del Garraf (que ara formen part de la nova marca Costa Barcelona) es van erigir conjuntament com la tercera destinació turística catalana, amb més d’1,7 milions de turistes estrangers, que van realitzar 15 milions de pernoctacions, per darrere de la marca Barcelona i Costa Brava. Aquestes xifres situen la marca Costa Barcelona en una posició forta respecte d’altres destinacions competitives com la Costa Daurada (1,7 milions de turistes i 14,6 milions de pernoctacions) o Tenerife (3 milions de turistes i de pernoctacions). L’any 2010, les marques Costa de Barcelona-Maresme i Costa del Garraf també es van situar conjuntament en tercera posició en el rànquing de marques respecte de l’oferta de places en allotjaments turístics, amb un total de 78.082 places (14,5% del total de Catalunya), per darrere de les marques Costa Brava (182.678 places) i Costa Daurada (113.524 places). Text: Gencat.cat.

LA PROPOSTA DE L’ÀVIA REMEI

PLUM CAKE

PREPARACIÓ: Encendrem el forn, que es vagi escalfant. Posarem les panses en remull en aigua tèbia. Barrejarem amb la mantega un xic desfeta el sucre i el pols de sal. Ho remenem una estona ﬁns que quedi una massa compacta i hi tirarem el ous d’un a un.Hi afegim la farina, el llevat, la llet i el raig de licor. Taparem el pot amb un drap de cuina. Menstrestant, tallarem la fruita conﬁtada i escorrerem les panses. Barregeu la fruita i les panses i enfarineules en farina blanca, i ajunteu-les amb la massa, sense remenar gaire.

INGREDIENTS: 250 g de farina blanca, 150 g de mantega o margarina, 125 g de sucre, 3 ous, 1 sobre de llevat, 1 raig de Cointreau o ron, 1 raig de llet, panses de Corint, fruita conﬁtada, un pols de sal.

Aboqueu la massa en un motlle rectangular i introduiulo al forn, els 10 primers minuts a foc viu, i després ho abaixem una mica durant 30-40 min. Per saber si està cuit, cal punxar-lo amb una agulla de fer mitja. És aconsellable menjar-lo quan sigui completament fred. Segueix a TRIBUNA Maresme la proposta culinària de la popular cuinera mataronina Àvia Remei. Pots trobar més receptes seves a la web www.aviaremei.com

Cava Roura brut CARATERÍTIQUES: Color clar amb reflexos verd-groguencs, de tonalitat neta i aspecte brillant. Impressió agradable, d’intensitat suficient, de qualitat fina i llarga durada. Impressió agradable, amable, fluid amb suau nivell d’acidesa. Lleuger de cos; de subtil consistència. Aroma de boca elegant mitjanament persistent, de naturalesa floral i afruitat. ELABORACIÓ: Obtenció del most per premsada directa de raïms escuats. Desfangat estàtic i fermentació del most a una temperatura de 16ºC . No dubtar en utilitzar-lo per acompanyar tots els plats d’un àpat, des de l’aperitiu al postre.

MOTOR El RACC proposa la supressió de l’impost de matriculació i circulació per renovar el parc de vehicles El Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC) ha proposat la supressió immediata de l’impost de matriculació i l’eliminació progressiva a mitjà termini de l’impost de circulació amb l’objectiu de facilitar la renovació del parc de vehicles. Segons explica, l’envelliment dels vehicles està arribant a uns nivells sense precedents davant la reducció dràstica de la venda de vehicles i amb uns costos molt elevats en termes medioambientals i de seguretat vial. També reclama que una part de la recaptació provinent de l’automòbil s’assigni a millorar la xarxa de carreteres i que si augmenta la imposició especial sobre hidrocarburs s’elimini l’impost de circulació per gravar més l’ús que la possessió. En concret, el RACC suggereix la supressió immediata de l’impost de matriculació per augmentar les matriculacions en unes 250.000 unitats. La pèrdua de la recaptació per l’impost de matriculació es compensaria amb l’increment de la recaptació ﬁscal per IVA que es derivaria per l’augment de la demanda, així com per la reducció de prestacions per desocupació. D’altra banda, els 15.000 MEUR que el RACC calcula que es recapten en impostos especials haurien de revertir al sistema de mobilitat i dedicar, una part, a la inversió en manteniment de la xarxa de carreteres, que té un cost estimat de 3.500 milions d’euros. Citant estudis solvents, el RACC assegura que els accidents es reduirien un 1% cada any i explica que, aplicat al cas espanyol, la millora del parc ha evitat 2.300 morts i 12.000 ferits greus a les carreteres espanyoles. Text: ACN

El nou Seat Mii

un model segur, eﬁcient i dinàmic per circular per ciutat

El nou Seat Mii neix amb l’etiqueta de ser l’hereu directe del Seat 600 al segle XXI. Com aquell, el nou cotxe de Seat és un vehicle econòmic, accessible i versàtil. A diferència de l’històric 600, però, és més modern, segur, eﬁcient i dinàmic. S’ha dit del Seat Mii que és “un producte modern de disseny clàssic, un cotxe petit per a persones amb grans intencions”. Les seves mides el fan ser àgil (3,56 metres de llargada, 1,64 metres d’amlada i 1,48 metres d’alçada), amb un pes de 929 quilos. Compta amb una gran visibilitat i el millor és el seu espai interior. Aquest vehicle, amb un volum de 251 litres, posseeix la major capacitat de maleter del segment, que es pot ampliar ﬁns als 951 litres si

es mou el seient posterior. El Seat Mii és un model exclusiu per a la ciutat, però també per a les distàncies més llargues per la seva silueta compacta i robusta, perquè és fàcil de portar i pel seu gran dinamisme. El Mii està equipat amb una generació totalment nova de motors, amb dues potències disponibles: 60 i 75 CV. La base és un compacte i lleuger propulsor de tres cilindres i 1.0 litres que proporciona un notable rendiment amb un funcionament molt suau. Gasta 4,5 litres de mitjana, i la variant més potent només 4,7 litres. Arriba als 171 km/h i accelera de 0 a 100 km en 13,2 segons. El nou utilitari de Seat serà un referent en seguretat, ja que tota la gamma

porta ESC de sèrie i opcionalment l’assistent de frenada en ciutat. Aquest dispositiu, dotat d’un sensor làser, adverteix al conductor de la presència d’un obstacle i en cas de risc de collisió, frena automàticament si es circula a menys de 30 km/h. El Mii, a la llarga, també serà un referent en ecologia quan arribi la versió Ecomotoive, que emetrà 97 g de CO per quilòmetre gràcies a la incorporació del sistema Star&Stop i algunes modiﬁcacions aerodinàmiques. A un preu des de 8.690 euros, compta amb fars halògens, retrovisors ajustables elèctricament, control de velocitat de creuer, ràdio CD/MP3, aire condicionat, etc. Tot un plaer. Text: Seat

PLA RENOVA’T La Generalitat subvenciona finestres més eficients i canvis d’il·luminació El passat dimecres 15 de febrer, la Generalitat va posar en marxa dos nous plans ‘Renova’t’: el de finestres i el d’il·luminació per a comerços. El primer està dotat amb un pressupost de 7 milions d’euros i té per objectiu l’aplicació de mesures que permetin l’estalvi i l’eficiència energètica tant a les llars, com en els edificis de serveis, i se’n podrà beneficiar la ciutadania, les comunitats de propietaris i de béns, les empreses privades, les in st it u ci o n s sense finalitat de lucre, les fundacions i altres tipus d’ens corporatius. El segon, el Pla Renova’t d’enllumenat, està dotat en un milió d’euros i vol impulsar la substitució de les instal·lacions d’il·luminació interior dels establiments per millorar també l’eficiència energètica i reduir el consum d’energia. Totes dues ajudes es poden sol·licitar fins al 30 d’abril o fins que s’esgoti la dotació pressupostària de cada cas. El Pla Renova’t de Finestres té com a objectiu fomentar la substitució de tancaments vells (finestres, portesvidrieres o claraboies) per altres de noves, amb més aïllament tèrmic, tant en habitatges particulars com en edificis del sector terciari, de manera que es produeixin estalvis mínims del 20% en el consum d’energia pel que fa a la climatització. Amb aquest mateix objectiu, també se subvencionarà la renovació o incorporació de proteccions solars, sempre que s’hagi renovat el tancament. En el cas dels habitatges particulars, se subvencionaran fins a 4.000 euros per beneficiari (fins a 3.000 euros per a tancaments reno-

vats i fins a 1.000 euros per protecció solar instal·lada), mentre que en el cas dels edificis terciaris o en el cas d’actuacions integrals en edificis l’ajut màxim serà de 100.000 euros. La inversió mínima per optar als ajuts és de 1.000 euros. Els interessats podran sol·licitar l’ajut a l’ICAEN directament o a través d’empreses col·laboradores adherides a la campanya, i hauran de justificar que el seu projecte reuneix les característiques d’estalvi energètic requerides. En les dues edicions anteriors, el Pla Renova’t de Finestres va disposar d’un pressupost total de 13,45 milions d’euros i va atendre gairebé 10.000 sollicituds. En total, aquestes actuacions van generar un volum de negoci d’aproximadament 51,5 milions d’euros per al sector de la rehabilitació d’habitatges. EL PLA RENOVA’T D’ENLLUMENAT INTERIOR DE COMERÇOS Està dotat amb un milió d’euros i incentiva mesures com ara la installació de sistemes de control i de gestió de l’enllumenat, l’aplicació de tecnologies de conducció de la llum natural cap a interiors o la substitució de lluminàries per altres sistemes energèticament més eficients, entre d’altres. La quantia dels ajuts serà d’un màxim del 30% del cost de la nova installació d’il·luminació, amb un màxim de 15.000 euros. La inversió mínima per acollir-se al Pla serà de 1.000 euros, i hi podran optar tant empreses com persones físiques que desenvolupen activitats empresarials. Text: www.lamalla.cat

PROPOSTES

PROPOSTES EL MARESME MES A MES CINEMA ALELLA. CAN LLEONART Welcome (2009). Dijous 29 a les 19.30h. Director: Philippe Lioret. País: França. Any: 2009. Premi del Jurat Ecumènic i Premi Label Europa Cinemes del Festival Internacional de Cine de Berlín 2009. Gratuït. Cicle programat per la Comissió de Cooperació Internacional. MATARÓ. TEATRE MONUMENTAL El topo. Dijous 1 a les 21h. Tinker, tailor, soldier, spy. Tomas Alfredson. (Gran Bretanya, França i Alemanya, 2011). VOSE, 127 minuts. 2011: Nominada als Òscars: Millor actor (Gary Oldman), Millor guió adaptat i Millor banda sonora. A les 20.30 h, Parlem de la pel·lícula: presentació a càrrec de Xavi Calvo Requena, professor i cinèﬁl.

CONCERTS EL MASNOU. TAKE IT EASY (PORT DEL MASNOU, LOCAL 62) Bricojazz. Divendres 2 a les 23.30 h. Grup que ens oferirà una nit de ritmes càlids i exòtics força peculiars.Gratuït. EL MASNOU. TAKE IT EASY Sabina Witt. Divendres 9 a les 23:30h. Jazz i bossa nova. Gratuït. EL MASNOU. TAKE IT EASY Emerson Happy. Divendres 16 a les 23:30h. Quintet del Maresme amb una energia que farà ballar tothom. Gratuït. EL MASNOU. TAKE IT EASY El Loco Tidiano. Divendres 23 a les 23:30h. Popular banda del Masnou, que ens oferirà temes del seu darrer disc. Gratuït. MATARÓ. PLAÇA DE SANTA ANNA The Modern Poppers + The Hanfris Quartet + Born 54. Dissabte 3 a les 17h. En motiu dels 7 anys de la Casa de la Música.

MATARÓ. TEATRE MONUMENTAL Un método peligroso. Dijous 8 a les 21h. A dangerous method. David Cronenberg. (Gran Bretanya, Alemanya i Canadà, 2011). VOSE, 99 minuts. 2011: Globus d’Or: Nominada a Millor actor secundari (Viggo Mortensen). A les 20.30 h, Parlem de la pel·lícula: presentació a càrrec de Xavi Calvo Requena, professor i cinèfil. MATARÓ. TEATRE MONUMENTAL Almanya. Dijous 15 a les 21h. Preestrena. Almanya: Willkommen in Deutschland. Yasemin Samdereli. (Alemanya, 2011). VOSE, 97 min. 2011: Festival de Berlín: Secció oficial llargmetratges (Fora de competició). A les 20.30 h, Parlem de la pel·lícula: presentació a càrrec de Xavi Calvo Requena, professor i cinèfil. MATARÓ. TEATRE MONUMENTAL Un dios salvaje. Dijous 29 a les 21h. Carnage. Roman Polanski. (França, Alemanya, Polònia i Espanya, 2011). VOSE, 79 minunts. 2011: Globus d’Or: Nominada a Millor actriu (Foster i Winslet). Premis Goya: Nominada a Millor pel·lícula europea. Festival de Venècia: Secció oficial a concurs. A les 20.30 h, Parlem de la pellícula: presentació a càrrec de Xavi Calvo Requena, professor i cinèfil. MALGRAT DE MAR. CENTRE CULTURAL Drive, de Nicolas Winding Refn. Divendres 9 de març a les 22.30h. MALGRAT DE MAR. CENTRE CULTURAL The artist, de Michael Hazanavicius. Divendres 23 de març a les 22.30h. i dissabte 24 de març a les 20 h. Hollywood, 1927. George Valentin és un cèlebre actor de cinema mut a qui tot li somriu. L’arribada del cinema sonor marca el final de la seva carrera i el porta a caure en l’oblit, mentre la jove extra Peppy Miller comença a ser propulsada cap a l’estrellat. PREMIÀ DE DALT. SALA SANT JAUME Catalunya Über Alles, de Ramon Térmens. Dissabte 31 a les 22h.

Aquesta secció és una selecció dels actes que es fan als municipis de la comarca durant el mes que surt publicat TRIBUNA Maresme. La recepció de les propostes per a l’agenda és ﬁns al dia 20 del mes en curs, al correu info@tribunamaresme.com.

MATARÓ. CLAP Cyan. Pop, indie. Dijous 22 a la 1.30 h. 5 € anticipada / 7 € taquilla.

ARENYS DE MAR. DAVANT EDIFICI CALISAY Fira-Mercat de Brocanters i Colleccionistes. Diumenge 11 de 10h a 14h.

MATARÓ. CLAP Il Xef Malatesta. Pop. Dissabte 30 a les 23 h. 5 € anticipada / 8 € taquilla.

ARENYS DE MAR. PASSEIG XIFRE Fira d’Artesania d’Arenys de Mar. Diumenge 25 de 10h a 14h.

MATARÓ. CLAP My Wrong Pleasures + Stein. Dissabte 31 a les 23 h. 5 € anticipada / 8 € taquilla.

CABRERA DE MAR. SALA NOVA Dia de la Dona Treballadora. Divendres 9 a les 19h. Taula rodona Dones empresàries a Cabrera.

MATARÓ. FOMENT MATARONÍ DuesAmbDuos. Dissabte 10 a les 20.30h. Amb Júlia Farrñes-Llongureas, soprano, Francesca Masclans, mezzosoprano, i Anna Canudas, piano. 12€. MATARÓ. EL PÚBLIC Goodtime + JM & I-Soul. Diumenge 11 a les 20.30h. 5€. MATARÓ. EL PÚBLIC The Manzelles. Diumenge 18 a les 20.30h. 6€.

MATARÓ. SALA DEL CASAL L’ALIANÇA (C/BONAIRE, 25) Intent Desmuntat. Dissabte 3 a les 23h. Inici de la gira ‘Entrada a plaça’. Organitza: Mestres del Gai Saber (Ball de Gitanes 2012). Possibilitat de sopar a la mateixa sala al preu de 10€, a partir de les 21h. Cal reservar prèviament a: menjakilometres@dolors.cat. MATARÓ. EL DAU El Niño de la Hipoteca. Rumba. Dijous 1 a les 21.30 h. 6 € anticipada / 8 € taquilla MATARÓ. EL DAU Shuarma. Diumenge 4 a les 20.30h. 8€ anticipada / 10€ taquilla. MATARÓ. EL DAU Cris Juanico. Dijous 8 a les 21.30h. 8€ anticipada / 10€ taquilla. MATARÓ. EL DAU Lucas Masciano. Pop-rock. Diumenge 11 a les 20.30 h. 8 € anticipada / 10 € taquilla. MATARÓ. EL DAU Cesc Freixas. Divendres 16 a les 21.30h. 5€ anticipada / 6€ taquilla. MATARÓ. EL DAU Jofre Bardagí + Joan Masdéu. Diumenge 18 a les 20.30 h. 7 € / 9 € taquilla. MATARÓ. EL DAU Litus. Dijous 22 a les 21.30 h. 4 € anticipada / 5 € taquilla. MATARÓ. CLAP Mastretta. Dins 7è cicle de músiques tranquil·les. Divendres 2 a les 23 h. 10 € anticipada / 15 € taquilla. MATARÓ. CLAP Marc Parrot. Divendres 9 a les 22h. 8€ anticipada / 12€ taquilla. MATARÓ. CLAP Rapsusklei & The Flow Fanatics. Ragga, dancehall. Divendres 16 a les 23 h. 10 € anticipada / 15 € taquilla. MATARÓ. CLAP Mesclat + Dept. Dissabte 17 a les 23h. 9€ anticipada / 12€ taquilla.

DIVERSOS

MATARÓ. TEATRE MONUMENTAL Els amics de les Arts. Dissabte 24 a les 22h. Presenten el seu segon llarga durada Espècies per catalogar. 22€. Venda d’entrades: www.codetickets.com, Robafaves i Discos Track. PREMIÀ DE DALT. SALA SANT JAUME Black & White en Concert Divendres 9 a les 21.30h. “Notte Italiana”, concert de cançons italianes. PREMIÀ DE MAR. ESPAI L’AMISTAT Saturdance. Dissabte 3 de 23h a 3h. La disco dels anys vuitanta ﬁns ara. Preu: 8€ PREMIÀ DE MAR. ESPAI L’AMISTAT Dealan. Dissabte 17 a les 21. D’Irlanda a l’India, passant per tot l’arc mediterrani, instruments de moltes cultures es troben en un so explosiu. Preu: 6€ / 5€ anticipada. PREMIÀ DE MAR. ESPAI L’AMISTAT Concert de Claudia C. Valetta. Dissabte 24 a les 21h. Presentat per Xavier Chavarria i Talarn. Preu: 8€ anticipada, 10€ taquilla. PREMIÀ DE MAR. ANTIGA FÀBRICA DEL GAS 1a Marató de Country Aveca. Diumenge 4 d’11h a 14h. PREMIÀ DE MAR. ESCOLA M. DE MÚSICA Concert anys 60. Divendres 30 a les 18h. A càrrec de la Big Band, la Coral Juvenil i el Cor de Noies de l’Escola Mpal. de Música. VILASSAR DE MAR. ATENEU VILASSANÈS Va de jazz i música moderna a la Sala petita. Diumenge 18 a les 19 h. Espectacle de jazz “Trencadís”, a càrrec d’Eladio Reinón Quartet, amb Eladio Reinón, saxo; Jaume Llombart, guitarra; Mario Rossy, contrabaix; i Jordi Rossy, bateria.

CALDES D’ESTRAC 23a Cursa popular Caldes d’Estrac. Diumenge 11 a les 10h. Informació i inscripcions: www.caldetes.cat. EL MASNOU. RESTAURANTS DEL MUNICIPI VII Jornades Gastronòmiques del Vi de la DO Alella. Fins al 31 de març. Els restaurants participants ofereixen un menú especial amb una copa de vi DO Alella. EL MASNOU. JARDINS DE PAU CASALS Segona celebració del dia d’Andalusia. Diumenge 4 a les 12h. La festa començarà a les 12h amb la salve rociera i un homenatge a la comunitat andalusa, a càrrec dels quadres flamencs de Luz del Alba. A les 14h actuació dels quadres flamencs de Cerdanyola; a les 14.30h menjar gratuït (migas); 16.30h actuació dels quadres flamencs del Centre Cultural Luz del Alba. MATARÓ Armats de Mataró. Setmana Santa 2012. Del 16 de març al 6 d’abril. Inclou actes com La Passió (dies 24 i 25 de març), la Desfilada o la participació a les processons. www.armatsdemataro.voluntariat.org. MATARÓ. CASA COLL I REGÀS Entrada lliure a la Seu de la Fundació Caixa Laietana. Casa Coll i Regàs. Diumenge 25 de 10h a 12h. PREMIÀ DE DALT. BARRI SANTA ANNA-TIÓ Dia de la dona treballadora. Dijous 8. A les 16h: Elaboració d’un mural commemoratiu amb fotos de dones del poble, a la Pista de la Petanca. A les 18h:Inauguració de l’exposició quadres 3D. SANT VICENÇ DE MONTALT. CENTRE CÍVIC Recital poètic amb motiu del II Dia Mundial de la Poesia. Diumenge 25 a les 19h. A càrrec d’Anna Cloe Brugueras, Jordi Brunet, Mª del Carme Páez, Albert Tarrés, Blanca Llum Vidal, Enric Casasses, Irene Tarrés, Josep Grifoll, Marc Rovira i Ricard Mirabete. VILASSAR DE DALT. PLAÇA DE LA VILA Fira d’estocs i oportunitats. Diumenge 4 de 10h a 14h. VILASSAR DE DALT. PLAÇA DE LA VILA Aplec de la Sardana i fira d’Artesans. Diumenge 18 tot el dia. VILASSAR DE MAR. CAN BISA Inauguració de la Sala Roser Carrau i homenatge a Roser Carrau. Dissabte 10 a les 19h. Hi haurà una exposició, el passi d’un audiovisual, cant coral, un recital de poemes i l’actuació de la soprano Rosa Mateu. VILASSAR DE MAR. PL. DE L’AJUNTAMENT I 16a Fira d’Artesania. Diumenge 18 de 9.30h a 14.30h. Paradetes i tallers.

CURSOS I TALLERS

ALELLA. CAN LLEONART Curs de Patrimoni Arqueològic del Parc de la Serralada Litoral. Divendres 2 a les 17h. El Parc de la Serralada Litoral conserva restes dels primers pobladors de la zona i s’organitza aquesta activitat per conèixer i difondre el nostre patrimoni. El curs començarà amb una introducció teòrica a les cultures prehistòriques i continuarà amb dues sortides guiades per visitar diverses construccions megalítiques. Preu: Gratuït ALELLA. PUNT D’INFORMACIÓ JUVENIL Curs primers auxilis. Dissabte 3 de 10h a 13h. consta de tres sessions que es faran el 3, 10 i 17 de març. Preu: 30 €. Inscripcions a l’Àgora. Més informació al tel. 93 540 72 45 i pij@alella.cat. ALELLA. CAN LLEONART L’art de la xocolata. Dilluns 5 de 18 a 20h. Professor: Marc Dalmau, de la Petita Mallorquina. Taller pràctic per aprendre a treballar la xocolata, les seves textures i fer figures de la Mona de Pasqua. Aprendrem a fer un ou, una gallina, una pilota... o la figura que més us agradi. Fey volar l’imaginació. Preu: 15€. ALELLA. CAN MANYÉ Taller de fotografia a càrrec de Francesc Meseguer, autor de l’exposició Suite Richter. Diumenge 11 i dissabte 17 a les 12h Can Manyé. MATARÓ.CENTRE DE CULTURA CAIXA LAIETANA Àmbit digital - cursos trimestrals febrer, març i abril. Iniciació a la informàtica: Dimarts de 10h a 11h. Iniciació als processadors de texts: Dimecres de 10h a 11h. Informació i inscripcions al Centre de Cultura Caixa Laietana 937 901 289. Places limitades. Els cursos i horaris poden variar en funció de la demanda. PREMIA DE DALT. CENTRE DE FORMACIÓ PERMANENT (PL. MIL·LENARI, 2) Curs Descobreixi i aprofiti les funcionalitats d’Excel. Del 5 al 22 de març. Dl, dc. i dj. De 19h a 21h. Per a empresaris, emprenedors i treballadors en actiu. Durada del curs: 18 hores. SMOPE (Servei Municipal d’Ocupació i Promoció Econòmica). PREMIA DE DALT. CENTRE DE FORMACIÓ PERMANENT (PL. MIL·LENARI, 2) Curs Presa de decisions EFECTIVA. Dimarts 6 i Dijous 8, de 18.30h a 21.30h. Per a empresaris, emprenedors i treballadors en actiu. Durada del curs: 6 hores. PREMIA DE DALT. CENTRE DE FORMACIÓ PERMANENT (PL. MIL·LENARI, 2) Curs Fidelització de clients. Dimarts 20 i dijous 22 de 18.30h a 21.30h. Adreçat a empresaris, emprenedors i treballadors en actiu.Durada del curs: 6 hores.

PROPOSTES

EXPOSICIONS

INFANTIL

SORTIDES

ALELLA. CAN MANYÉ Suite Richter, de Francesc Meseguer. Del 2 al 18 de març. 60 retrats fotogràﬁcs de persones relacionades amb el món de la cultura, sotmeses a les mateixes condicions: totes les fotos es van fer escoltant una mateixa música (Chopin, Schubert), veient un mateix video (el pianista Sviatoslav Richter que renega de la seva obra) i plantejant un mateix tema de conversa (“què en penses d’això que diu Richter?”). Inauguració: Divendres 2 a les 20.30h.

CABRERA DE MAR. BIBLIOTECA ILTURO L’hora del conte: Que ve el llop! Dijous 15 a les 18h. Narració a càrrec de Joan Boher.

ALELLA. CAN LLEONART Itinerari. Les masies, l’aigua i el paisatge del Maresme. Dissabte 3 a les 10h. A càrrec de l’arquitecte Salvador Ribas. Preu: 4€. www.canlleonart.com.

CABRERA DE MAR. BIBLIOTECA ILTURO Tinc un llop a la tauleta de nit. Del 8 de març al 8 d’abril. L’exposició recull i plasma les diverses concepcions del llop com a personatge literari a través d’un muntatge on l’element espositiu és la tauleta de nit. CALDES D’ESTRAC. FUNDACIÓ PALAU Joan Ponç. Capses secretes 1975-1980. Fins a l’11 de març. Horari: de dimarts a diumenge de 10:30h a 14h i de 16h a 18h. Dilluns no festius, tancat. MATARÓ. ATENEU CAIXA LAIETANA Parlem de batalles. Fins al 25 de març. Exposició de pintures de l’artista De Antonio. MATARÓ. ATENEU CAIXA LAIETANA 150è aniversari Escola Cor de Maria. Fins al 25 de març. MATARÓ. CA L’ARENAS Mar de fons. Nova temporada expositiva de Ca l’Arenas dedicada al tema del mar amb dues exposicions: a la primera planta Mar de fons. La col·lecció del museu, de producció pròpia i a la planta baixa Retrats de Mar, una coproducció de la Xarxa de Museu Marítims de la Costa Catalana. Inauguració dissabte 24 a les 19.30h. PREMIÀ DE MAR. SALA 1 DE PREMIART Escultures i fotograﬁes de natura. Del 2 a l’11 de març. Exposició d’escultures de l’artista Lluís Martí Roig. Exposició de fotograﬁes de l’artista Esther de Prades Maria.

EL MASNOU. BIBLIOTECA JOAN COROMINES Contes en llengua d’origen. Divendres 9 a les 18h. Conte de tradicció cubana, La hormiguita retosona, a càrrec de Kenia Beckford. Gratuït. EL MASNOU. CA N’HUMET Passar a millor vida. Dissabte 17 a les 18h. Teatre familiar.Preu: 2€ (anticipada divendres 16 de març), 3€ el mateix dia. MATARÓ. ESPAI CRONOPIS Circ en família. Dissabte 3 d’11h a 13h. Tallers de descoberta del circ. 8 €. MATARÓ. BIBLIOTECA CAIXA LAIETANA Els dijous a la biblio. Nens a partir de 2 anys. A les 17.30h. Dijous 8: Els veïns del C/ Quisap, de Cristina Zafra. Dijous 15: Otto l’ós del llibre de Katie Cleminson.L’Otto és un ós que vivia en un llibre en una casa, i quan els nens llegien el seu llibre era l’ós més feliç del món. Dijous 22: L’ogre i l’àvia Lola, de Anna Manso. Dijous 29: Mi primer coche era rojo, de Peter Schössow. MATARÓ. BIBLIOTECA POMPEU FABRA El Príncep Ventafocs, de Babette Cole. Dimarts 6 a les 18h. Llibre que juga amb les feines domèstiques i el conte de la Ventafocs. A càrrec de Josep Roca. Orejas de mariposa, de Luisa Aguilar. Dimarts 20 a les 18h. Conte que tracta el tema de l’empatia, Narrat en català per Mercè García. PREMIÀ DE DALT. BIBLIOTECA Les aventures de Tintín. Dimecres 7 a les 18h. A càrrec de l’Olga Cercòs. PREMIÀ DE MAR. ESPAI L’AMISTAT Guillamino a la classe de les girafes. Dissabte 10 a les 18h. Experiència de creació electrònica participativa en temps real. Un espectacle interactiu dedicat a nens d’entre 6 i 12 anys. Preu: 5€.

PREMIÀ DE MAR. SALA 2 DE PREMIART Pintura abstracte. Del 2 a l’11 de març. Exposició de pintures de l’artista Francisco Javier Infantes.

PREMIÀ DE MAR. BIBLIOTECA Contes de ratolins. Dimecres 21 a les 18h. A càrrec de Joan Boher.

PREMIÀ DE MAR. BIBLIOTECA Exposició Il·lustra un poema de mps. Del 2 al 31 de març. De la poetessa Marta Pérez Sierra.

PREMIÀ DE MAR. PATRONAT TEATRE La Xarxa presenta: Desperta bruixeta. Diumenge 25 a les 18h. Espectacle de la companyia Clownx Teatre.

PREMIÀ DE MAR. MUSEU DE L’ESTAMPACIÓ 40 anys de la Coral l’Amistat. Del 25 de març al 15 d’abril. Inauguració diumenge 25 a les 12. Una mostra de cartells, instruments musicals, partitures, vídeos, fotograﬁes i altres records de la coral.

ST ANDREU DE LLAVANERES. BIBLIOTECA Contes amb la Ruth (Tururuth). Dissabte 10 a les 12h.

ST ANDREU DE LLAVANERES. CAN CARALT Exposició de pintura d’Eduard Novellas. Divendres 23 a les 19.30h. VILASSAR DE DALT. CENTRE CULTURAL ROSTRES. Del 16 de març ﬁns a l’1 d’abril. Exposició de pintura a l’oli de Roger Estrany Sanfeliu.Inauguració: 16 a les 20h. VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECA MUNICIPAL Exposició de fotograﬁes: Escoles d’altres móns, del fotoperiodista Kim Manresa. Del 2 al 17 març. Inauguració divendres 2 a les 19h.

TEIÀ. BIBLIOTECA DE CAN LLAURADOR El món pirata. Dimarts 20 a les 18h. A continuació: Tallers de pirates: es crearan màscares, es construiran mòbils, es confeccionaran tirelle... VILASSAR DE DALT. TEATRE LA MASSA Karoli, l’home roda. Diumenge 11 a les 12 h. Espectacle de circ per a tota la família. Preu: 6€ a taquilla. VILASSAR DE DALT. BILIOTECA Flash de contes: Raspall de Pere Calders a càrrec de Magda Calpe. Divendres 23 a les 18.30h. Sessió adreçada a nens i nenes de 4 a 6 anys.

VILASSAR DE MAR. MUSEU MUNICIPAL Exposició fotogràﬁca Mirades femenines. Del 4 març al 22 abril. Inauguració diumenge 4 a les 12h.

VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECA Un munt de contes. Divendres 2 a les 18h. A càrrec de Belén Paz. Hi havia una vegada molt lluny d’aquí... Divendres 16 a les 18h. A càrrec de Mireia Martínez.

VILASSAR DE MAR. CAN BISA Carnaval Vilassar de Mar 2012. Del 17 març al 15 abril. Exposició de fotograﬁes del Carnaval de Vilassar de Mar.

VILASSAR DE MAR. ATENEU VILASSANÈS Teatre infantil: Els tres savis Piteus. Diumenge 11 a les 17.30h. Conte, música i dibuix, de la Cia. Pinyot & Ortiz.

ALELLA. OFICINA DE TURISME Sortida històrica. La ruta prehistòrica de Can Gol-Céllecs. Diumenge 11 a les 9.30h Descobrirem les petjades de cultures antigues a la Serralada Litoral: coneixerem les diferents construccions prehistòriques que envolten el turó de Céllecs, dolmens i poblats ibers. ALELLA. CAL XIC (AUTOCARS FONT) Sortida. Caminant pel Montseny. Dimecres 21 a les 8h. Cal portar esmorzar (opcional), dinar i beguda, un bon calçat i una capelina o impermeable. Preu: 22€ (transport) Cal inscripció. ALELLA. CAL XIC (AUTOCARS FONT) Itinerari. Les rieres d’Alella. Dissabte 24 a les 9.30h Can Lleonart. A càrrec de Pol Guardis, ambientòleg i gestor de l’empresa Ambidees. Preu: 4€.

TEATRE EL MASNOU. CA N’HUMET El mètode Grönholm. Dissabte 3 a les 22h i diumenge 4 a les 19 h. Organ: Grup escènic RAUXA. Preu: 7€. Socis i grups: 5€. MATARÓ. SALA CABANYES ER-Actrius. Divendres 2 i dissabte 3 a les 21.30h, diumenge 4 a les 18.30h. 11 € MATARÓ. SALA CABANYES Accident. Diumenges 11 i 18 a les 18.30 h. Dissabtes 17 i 24 a les 21.30 h. 11 €. MATARÓ. TEATRE MONUMENTAL Tango. Dissabte 3 a les 21h. Proposta interdisciplinar que investiga nous moviments híbrids entre la dansa contemporània i el tango argentí. La coreograﬁa és de CobosMika Company i la música en directe és del Quartet Gerió, el qual interpretarà partitures inèdites d’Astor Piazzolla. A les 19 h, “Cafè amb” Olga Cobos i Vladimir Kunka, presentat per Heidi Consegal. 21€ platea / 17€ amﬁteatre.

PREMIÀ DE DALT. PARRÒQUIA SANT PERE Romeria a Montserrat de les parròquies de l’Arxiprestat de la Cisa. Dissabte 17. Sortida 8h. Inscripcions: Parròquia (93 752 28 78). Preu: dinar 19€ i autocar 9€.

SANT VICENÇ DE MONTALT Fontalba - Núria - Puigmal - Fontalba (Ripollés ). Cap de Setmana 17 -18 Març. Sortida: Dissabte a les 9.30h al pk. C/Ginesta. Es farà nit al refugi en régim de mitja pensió. Cal portar 2 dinars. Arribada diumenge a la tarda. Material a portar: Grampons , Piolet i Paraneus.Desplaçament en cotxe. Dificultat Mitjana. A partir de 12 anys. Info: David Subirón Tn: 654 158 085. Org: MONTALTREK. www.montaltrek.org SANT VICENÇ DE MONTALT Matinal familiar a Sant Miquel del Fai. Diumenge 4 a les 8h. Dificultat Baixa : Desplaçament en cotxe. Coordinador: Carlos Lopez: 637 414 411. Organitza: MONTALTREK. www.montaltrek.org SANT VICENÇ DE MONTALT II Caminada solidària pel terme municipal de Sant Vicenç de Montalt. Diumenge 25 a les 10h. A favor de la ONG KIRABO per Camerun. Passant per la Riera de Sant Vicenç arribarem a la Façana Marítima per a tornar cap al Pavelló Toni Sors on hi haurà Pica-pica. Dificultat Baixa: Recomanat per a totes les edats. Temps aproximat: 1h 30min. Preferible inscriure’s amb antelació: Carol: 699-924513. Coordinador: Josep Grau: 666 77 12 81. Montaltrek col·labora amb KIRABO amb el total de les inscripcions recollides.

ALELLA. CAN LLEONART Les petjades dels herois’, de l’èpica de les maratons a la febre per córrer. Dijous 15 a les 20h Can Lleonart. A càrrec d’Arcadi Alibés, periodista de TV3. ALELLA. CAN LLEONART L’art modern català, de ﬁnals del segle XIX ﬁns a mitjans del segle XX. Dijous 22 a les 20h. A càrrec d’Àngels Fondevila, conservadora del MNAC. CABRERA DE MAR. BIBLIOTECA ILTURO Feng Shui. L’art de crear espais en harmonia. Dimecres 21 a les 19h. A càrrec d’Astrid Izquierdo, consultora i Membre de l’Escola Europea de Feng Shui. CABRERA DE MAR. BIBLIOTECA ILTURO Presentació del llibre Descubriendo el corazón de la tierra, d’Isabel Rodríguez. Dijous 22 a les 19h. L’autora és infermera i fotògrafa. CABRILS. CASAL DE JUBILATS Dones de la meva vida. Dijous 8 a les 17.30h. A càrrec de l’actriu Imma Colomer. EL MASNOU. BIBLIOTECA Estratègies d’enfortiment del rol parental. Dilluns 5 a les 18h. Xerrada activa adreçada a pares i mares amb l’objectiu d’oferir-los pautes educatives per treballar la prevenció.

CABRILS. SORTIDA DES DE CAN BOTELLA 1ª Pedalada de la Igualtat (exclusivament per a dones). Diumenge 11 al matí. 20 km - iniciació. I pels més petits, Gimcana infantil + xocolatada. PREMIÀ DE DALT Visita a la fàbrica “Anís del Mono”. Dimecres 14 a les 11h. La sortida es farà amb transport públic. Dinar al Club Nàutic de Badalona. Punt de trobada a l’estació de RENFE a les 11 h.

XERRADES

MATARÓ. TEATRE MONUMENTAL Qui té por de Viginia Woolf? Divendres 16 a les 21h. Mireia Aixalà, Pere Arquillué, Ivan Benet i Emma Vilarasau. A les 19 h, “Cafè amb” Pere Arquillué i Emma Vilarasau, presentat per Isidre Hernández. 24€ platea / 19€ amﬁteatre. MATARÓ. TEATRE MONUMENTAL La asombrosa historia de Mr. Snow Dissabte 17 a les 20 h. Antonio Díaz, premi nacional de màgia, presenta aquest viatge de rialles i de sorpreses on l’il·lusionisme serveix de pretext per explicar una commovedora faula plena d’imaginació, humor i fantasia. 6 €. MATARÓ. TEATRE MONUMENTAL Dani Rovira i Oswaldo Digon. Diumenge 25 a les 18.30 h. Dani Rovira, un dels millors monologuistes del moment, visita el Teatre Monumental acompanyat del gallec Oswaldo Digon en un espectacle farcit d’humor àcid, a vegades surrealista, i d’improvisacions. PREMIÀ DE DALT. ESPAI SANTA ANNA Teatre Musical amb la representació de l’obra Dones d’aire. Dissabte 10 a les 20h. Sopar de dones, a càrrec dels alumnes de l’Escola de Música de Premià de Dalt, on cada participant haurà de portat un plat i una beguda per a compartir. PREMIÀ DE MAR. ESPAI L’AMISTAT Pegados. Dissabte 31 a les 21h. Preu: 18€ anticipada, 20€ taquilla. VILASSAR DE DALT. TEATRE LA MASSA El Jardí de les Malícies a càrrec de la Companyia Teatre al Detall. Dissabte 3 a les 22h.Un recital de poesia eròtica des de l’Edat Mitjana al Segle XIX. Preu: 12€ - 10€ anticipada. www.teatrelamassa.cat. Entrades a: www.telentrada.com, 902 101 212, www.atrapalo.com. VILASSAR DE DALT. TEATRE LA MASSA Histèria Sagrada amb Toni Albà i Fermí Fernandes. Dissabte 10 a les 22h.Una peculiar i còmica representació de la història de l’arribada del Messies. Preu: 14€ - 12€ anticipada. www.teatrelamassa. cat. Entrades a: www.telentrada.com, 902 101 212, www.atrapalo.com

MATARÓ. SALA D’ACTES CAIXA LAIETANA De la residència als pisos amb suport. Diferents opcions de vida. Dilluns 12 a les 19.30h. A càrrec de Begoña Fernández, Domi Rodríguez i Gabi Cañete. MATARÓ. SALA D’ACTES CAIXA LAIETANA Cicle Psiquisme: culpa i responsabilitat. Dijous 15 a les 20.30h: Conferència L’origen del sentiment de culpa, a càrrec de Jaume Patuel, Psicopedagog i Psicoanalista. Dijous 22 a les 20.30h: Conferència Subjecte i Responsabilitat, a càrrec de Joaquim Trenchs, Psicòleg. MATARÓ. FUNDACIÓ HOSPITAL Pròtesis mamàries. Controvèrsia actual. Dimecres 21 a les 20h. Ponents: Dra.Dolça López Munné, Cirurgiana Plàstica del CSDM. Dra. Maribel Nieto -Coordinadora Prevenció Càncer de Mama. Org: Maresme Oncològic. MATARÓ. CAN PALAUET Seminari Una mirada al bosc. Cicle de conferències sobre els boscos de Catalunya, que tindran lloc els dimecres i dijous de març. www.scn-mm.cat. PREMIÀ DE MAR. MUSEU DE L’ESTAMPACIÓ Un nou mil·liari de la Via Augusta a Premià de Mar. Divendres 9 a les 18h. Presentació a càrrec de Marta Prevosti, Isabel Rodà, Ramon Coll, Josep Font i Josep M. Palet. PREMIÀ DE MAR. CENTRE CÍVIC Pa negre a Hollywood per a la internacionalització del cinema català. Divendres 16 a les 20h. A càrrec d’Isona Passola, productora de cinema. TEIÀ. BIBLIOTECA DE CAN LLAURADOR Xerrada Situació de les dones a l’Afganistan. Dijous 8 a les 19h. A càrrec de Nadia Ghulam. També parlarà de la seva novel·la El secret del meu turbant. VILASSAR DE DALT. MUSEU ARXIU L’escola avui i l’esclat de les xarxes socials. Dimarts 13 a les 20h. Conferència per a tota la comunitat educativa i per a les famílies. VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECA MUNICIPAL Presentació del llibre Más allá del crash: apuntes para una crisis, de Santiago Niño Becerra. Divendres 2 a les 19 h.

CLASSIFICATS TREBALL OFERTA BUSQUES TREBALL? BUSQUES TREBALLADORS?

Desenes d’ofertes laborals renovades setmanalment

COMPRA VENDA

ANUNCIS PER PARAULA GRATUÏTS. Envia el teu text a través de la següent adreça: www.tribunamaresme.com/classiﬁcats i l’anunci sortirà publicat en la propera edició de TRIBUNA Maresme.

SERVEIS PROFESSIONALS

COMPRO PIS cèntric amb terrassa a Mataró. Busquem pis de mínim 3 hab grans o 4 petites amb terrassa de minim 40m2 amb accés des de cuina i/o menjador. al centre de Mataró. Urgeix. ngelabert1@gmail.com

CLASSES I/O ACOMPANYAMENTS. M’ofereixo per a classes particulars i grups reduïts de català. Acompanyaments a adults sords amb llenguatge de signes i ajut a infants sords. Marta 690.26.49.65

al telèfon 687 385 435 o presentant-te dilluns, dimarts o dimecres a les 17:30h. a la Plaça Cuba, 18 (2on pis)· MATARÓ

ESTRABAJO ¿BUSCAS llama Infórmate, TABLE? al 931002304 o entra en w w w. a d i o s a l o s j e f e s . c o m . : world94usa@gmail.com

INFORMÁTICO A DOMICILIO. Informático a domicilio, (titulado): reparacion de pcs y portátiles conﬁguración de ADSL o cualquier otro problema, diagnóstico gratuito. 610.85.36.62.

TREBALL DEMANDA BUSCO TREBALL de xofer o autònom amb camió grúa. Es fan transports amb camió grua de 18t. ramon_v40@hotmail.es S’OFEREIX NOIA per donar classes a nens i fer de cangur, també neteja de particulars i empreses. Tinc referencies i dispon. horaria. Preu a convenir. teresasutil@yahoo.es BUSCO EMPLEO de conserge o electricista. Tengo experiencia. pabloesperante@hotmail.com

DE MASSISSES TAULES FUSTA 1,20x1m noves. Venc separadament taules massisses de fusta fosca, noves. Per a restaurant-bar. Regalo 4 cadires per cada taula venuda. ara tinc 21 taules. 120€taula. pinyonsmontseny@gmail.com NATACENTRE ACCIONS CIÓ MATARÓ. Venc 2 accions del Centre Natació Mataró. Preu de cada una 150 euros. telef.677598937. TV TELEVISOR. VENTA de 17’’ con tdt philips 45 € ambos funcionan bien. pabloesperante@hotmail.com TEBEOS, COMICS, MANGA, MONEDES, ETC..Tebeos antics, comics de superherois, Manga, postals, Llibres, àlbums de cromos, calendaris de butxaca, monedes, Playmobil, Airgam Boys i joguina en general. rogelioblanco@terra.es PLAÇA APARCAMENT MATARÓ. OPORTUNITAT. Venc plaça d’aparcament (per cotxe i moto). Carrer Velázquez, 70 de Mataró. 15.000 €. carlesmarrot@gmail.com.

DIVERSOS

CLASSES DE MÚSICA. Llenguatge musical, guitarra, baix, piano, violí, cant, i altres, per totes les edats. A Mataró i a domicili. Informeu-vos sense compromís.albertiliusbaix@gmail.com

www.artcatalunya.es

MERIDIAN COSMETICS busca consultores per a la venda de productes cosmètics d’alta gamma. Horari ﬂexible, incorporació immediata. Contacte: info@meridian.

ENSENYAMENT

CLASSES DE XINÈS. Classes de xinès a Mataró per nens, adults, empresaris. Grups reduits horaris diversos Métode comunicatiu. estudiachino@hotmail.com.

PINTOR. Pintor muy económico limpio y experiencia nos adaptamos a su economia. Pisos, torres, comunidades. Sr. Arturo 673.51.50.79. PINTORES DEL MARESME. Piso completo 3/4 habitaciones material incluido, 2 manos de pintura, 500 euros. Limpieza, rápidez, experiencia, exelentes acabados. Sr. Roberto 674.76.48.50. PINTOR MISTERAPID. Precios realmente muy económicos, limpio, rápido y de toda confianza. Experiencia y puntualidad. Pisos, comunidades, torres, etc... Sr. Molins 697.85.08.88. CRIANÇA NATURAL I MATERNITAT. Tallers de Massatge Infantil i Reflexologia Podal Infantil. Assessorament de Portanadons, Acompanyament de Doula... www.espaimimam.com. nuria@espaimimam.com PSICOLOGIA INTEGRAL. Resolució de conflictes i crisis, personals o de parella. Teràpies de creixement conscient. Preu assequible. Informa’t al 937570071.

SENYORA BUSCA FEINA. Senyora amb molta experiència busca feina de neteja o cuidar nens i/o gent gran. Bones referències. Contactar amb Hajar. Tel.670.999.458.

EL MANITAS

CLASSES DE MÚSICA: guitarra, baix, etc. Per aprendre a tocar instruments de música, disfrutant i per a totes les edats. Escola cèntrica de Mataró, w w w. e s c o l a s i n c r o n i a . c a t . albertiliusbaix@gmail.com

PER ALS AVIS I ELS NOUS SOLTERS T’ajudaré a: des de penjar els quadres, pintar la paret de l’habitació del nen, la ﬁnestra que no tanca, solucionar una fuita d’aigua, etc. Col·laboro amb gent de la meva conﬁança i amb preus competitius

PREMIÀ DE DALT. Llogo habitació a persona no fumadora, amb bany propi, conexió TV i Wiﬁ. És una casa amb jardí a prop del poliesportiu. Tel.656.96.13.39.

SALUT I BELLESA

LLOGO TERRA AGRÍCOLA A ARENYS DE MUNT. Llogo terra de 750 m. amb aigua. Apropiada per a fer hortet. Preu a convenir. Molt ben situada. rosmarinus29@hotmail.com

QUIROMASSATS’OFEREIX GISTA a domicili o particular. tel.635.854.345 (Lluís)

ARRENDAMENT DE TERRA A ARENYS DE MUNT. Arrendo hivernacle “Imcasa” (sense cobrir) d’aprox. 3000 m. amb aigua. De fàcil accés. rosmarinus29@hotmail.com

Tel. 663 891 339 TECNICO INFORMATICO A DOMICILIO (Titulado): reparacion de PCs y portátiles o cualquier otro problema, hardware o software, eliminacion de virus, cam. djvictor75@hotmail.com

Perruquers

Esmaltat d’ungles semi-permanent Tractaments Keratina

50% descompte

AUXILIAR D’INFERMERIA EN GERIATRIA. Noia catalana amb experiència demostrable s’ofereix com a Auxiliar d’Infermeria en Geriatria, per a treballar en Centres de dia, residències... neny234@hotmail.com

EN COLOR

Maria Vidal, 52 VILASSAR DE MAR Tel. 93 759 50 61

CONCURS TROBA LA ‘T’ Troba la T de TRIBUNA amagada en un dels anuncis del nostre periòdic, indica’ns el nom de l’anunciant i les teves dades de contacte. Cada mes sortegem entrades de cinema dobles pels 8 Cinemes Arenys (una per a tu i una altra per a un acompanyant). POTS CONTACTAR AMB NOSALTRES: Per correu electrònic: promocio@tribunamaresme.com en un termini màxim d’una setmana després de la publicació, indicant

el nom de l’anunciant on es troba la T i les teves dades personals, nom complet i DNI. El vuitè dia després de la data de publicació es farà el sorteig. Els guanyadors rebran un correu electrònic de TRIBUNA Maresme indicant que han estat beneficiats amb el premi. Un cop confirmada l’acceptació del premi, contestant al correu electrònic amb un termini màxim de tres dies després d’haver rebut la notificació, podran identificar-se amb el seu DNI a les taquilles dels Cinemes Arenys i rebran

les entrades. Les entrades són vàlides de dilluns a divendres, excepte festius i vigílies. Quan passin 30 dies de la conﬁrmació del premi, les entrades caduquen. Els guanyadors de l’edició de febrer van ser: NÚRIA ALSINA PUNSOLA, RUTH GITIÉRREZ CAMARERO, ESMERALDA MORENO VAN DER VELDEN, MARIA DEL MAR ALARCÓN TENÉS

En virtut d’ allò establert a la Llei 15/1999 i la LSSICE 34/2002, l’informem que les seves dades formen part d’un ﬁtxer automatitzat titularitat de GRAMA PRESS SL. Vostè pot exercir els seus drets d’accés, rectiﬁcació, cancel·lació i oposició a la següent adreça: CAMÍ RAL 495, 3º · 08302 MATARÓ (Barcelona).