Tribunamaresme 265 by tribunamaresme

TRIBUNA maresme mesames

A TRIBUN S 10 A2-N20Y12 200

Número 262. Abril 2012

Biblioteques, llibres i roses Més de 160.000 usuaris a les biblioteques públiques de la comarca consoliden aquests centres com a espais culturals de referència

SANT JORDI. Roses del Mercat de Flor i Planta de Catalunya i llibres d’autors locals, la millor oferta per a la tradicional diada del dia 23.

RENOVACIÓ DEL PSC. Article del nou primer secretari del Partit Socialista de Mataró, Xesco Gomar. / Crònica del periodista Joan Salicrú.

PREMI CARLES RIBA. Entrevistem l’escriptor Marcel Riera, guanyador del Premi Carles Riba de poesia.

LA POLÈMICA DE LES BANDERES. Articles de l’alcalde de Vilassar de Dalt, Xavier Godàs i del periodista Saül Gordillo.

CRÒNIQUES. Esfondrament d’una casa a Mataró. / Proposta de crear una associació d’afectats per les participacions preferents.

IMMOMARESME. El portal Immomaresme.com es renova a partir d’aquest mes per oferir millor servei. FOTO: OLGA BOIX

SUMARI 02

Polèmica Els grups polítics de Vilassar de Dalt s’oposen a penjar la bandera espanyola al consistori.

Esfondrament

Sant Jordi 2012

Una part dels afectats per l’esfondrament d’un ediﬁci de Mataró torna a casa.

Una anàlisi de l’estat de les biblioteques públiques del Maresme. / Roses i llibres.

Premi Carles Riba

Les TIC al Museu

FESTIMATGE

Protectora

Immomaresme

Festes Majors

CRÒNIQUES La polèmica a Vilassar de Dalt se suma a la viscuda recentment a l’Ajuntament de Sant Pol de Mar

Vilassar de Dalt tomba una moció per penjar la bandera espanyola a l’Ajuntament

Entrevista al guanyador del Premi Carles Riba de poesia 2011, Marcel Riera.

El Museu de Mataró aplica les noves tecnologies de la comunicació en una exposició.

El festival de la imatge de Calella torna un altre any carregat d’interessants propostes.

La SPAM promou el 6 de maig la 1a Caminada Solidària per a gossos i persones.

Nou portal pensat en exclusiva per als professionals del sector immobiliari del Maresme.

Vilassar de Dalt i Cabrils celebren les seves festes majors amb actes per a tots els públics.

Públic assistent al ple municipal de Vilassar de Dalt. El tema va suscitar l’interés dels ciutadans

El PP del municipi s’ha quedat sol defensant la proposta, que ha rebut el rebuig de tots els partits i que incorpora un nou episodi a la guerra de les banderes que es viu a la nostra comarca.

TRIBUNA maresme mesames

El periòdic del Maresme des de l’any 2002

Edita: Grama-Press, S.L. Camí Ral 495, 6e 2a. 08302 MATARÓ. Tel. 93 799 18 40. publicitat@tribunamaresme.com. info@tribunamaresme.com. Dip. Legal: B-26375-2005. Impressió: Impressions Intercomarcals S.A.

30.123 exemplars Difusió controlada per l’Oﬁcina de Justiﬁcació de la Difusió

Amb el suport de

L’Ajuntament de Vilassar de Dalt va rebutjar el passat mes de març penjar la bandera espanyola al balcó del consistori, tal com li demanava el PP. El grup popular va presentar al ple municipal una moció que instava l’Ajuntament a fer onejar la bandera espanyola en compliment de la Llei de Banderes espanyola. La proposta només va rebre el suport del propi grup popular, mentre que la resta de grups (GEVD, OXV, ERC i PSC, de l’equip de govern, i CiU i CEV de l’oposició) hi van votar en contra. El de Vilassar de Dalt és el primer ajuntament del Maresme i de l’àrea

metropolitana que debat una moció d’aquestes característiques. El text del PP assegura que l’Ajuntament incompleix l’article 4 de la Constitució i la llei sobre l’ús de la bandera als ediﬁcis de l’administració i en aquest sentit insta el ple a “demanar disculpes des d’aquest Ajuntament a tota la ciutadania per l’actuació d’aquest Ajuntament en incomplir la llei en aquest àmbit”, segons diu la moció en paraules textuals. Així mateix, reclama “posar de manera immediata la bandera espanyola a ﬁ i a efecte de donar compte a la constitució

i la llei vigent pel que fa a l’ús de les banderes els ediﬁcs de l’administració”. La proposta del PP arriba després que la Delegació del govern de l’estat a Catalunya anunciés que perseguirà els ajuntaments que no pengin la bandera espanyola al seu balcó. La delegació enviarà requeriments als consistoris que no pengin la bandera perquè ho facin o perquè remetin els acords del ple municipal amb la decisió. L’Advocacia de l’estat estudiarà els acords i decidirà si porta el cas al jutjat contenciós-administratiu corresponent.

03 Segons la delegació, la Llei de Banderes del 1981 obliga a penjar la bandera espanyola a la façana principal dels ajuntaments. La decisió de la delegació va venir motivada pel fet que l’Ajuntament de Sant Pol de Mar es negués a penjar la bandera espanyola a la façana del consistori. L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) va celebrar un acte per donar suport a l’alcaldessa i rebutjar la imposició de símbols. Durant l’acte es va despenjar simbòlicament una bandera espanyola. Tot i així, l’Ajuntament va acabar penjant la bandera complint així amb la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que l’obligava a complir amb la Llei de Banderes. Dies més tard, uns desconeguts la van cremar. GUERRA PER LES BANDERES D’altra banda, en el moment en el qual es va fer pública la intenció de la delegada del govern espanyol a Catalunya, Llanos de Luna, de reclamar que tots els ajuntaments tinguin penjada la bandera espanyola, no va ser entesa per CiU, PSC i ERC. Nacionalistes, socialistes i republicans, des de les seves direccions nacionals, van criticar De Luna per dedicar-se a això i li van recordar que “hi ha altres preocupacions” més importants que haurien d’ocupar el seu temps com a representant de l’Estat a Catalunya. Per la seva part, el PPC i C’s es van situar a l’extrem oposat i, tot donant suport a Llanos de Luna, van assegurar no comprendre que s’hagi iniciat una polèmica per “fer complir la llei”. Des de SI, en canvi, aﬁrmen que si Espanya “vol una guerra de banderes, a nosaltres ens hi trobarà”. Text: Redacció / ACN Foto: ACN

POLÈMICA DE LES BANDERES Les banderes són importants Ens trobem en un moment que els ajuntaments que no disposem de la bandera espanyola a les nostres façanes, estem en el punt de mira d’una campanya del Partit Popular destinada a restituir, segons ens diuen, la llei en els nostres municipis. Permeteu-me que us en faci les següents reﬂexions. Primera, aquesta campanya situa un element identitari, les banderes, en l’agenda política quan no hi havia cap demanada social per fer-ho. En els municipis com Vilassar de Dalt, han estat comptadíssims els casos en què se’ns ha interrogat sobre l’absència de l’ensenya espanyola a la casa gran, i mai no hi ha hagut cap campanya o pressió social favorable a restituir-la. Segona, és cert que a Vilassar de Dalt no complim exactament amb allò que la llei determina en matèria d’ensenyes, però davant de determinades lleis és necessari que hi hagi un posicionament que mostri

D’Arenys de Munt a Sant Pol de Mar Sant Pol de Mar ha pres el relleu a Arenys de Munt en la iconograﬁa del municipalisme independentista. Existeix un moviment d’alcaldes i regidors que es declaren obertament partidaris de la independència, liderats per Vic i Girona. El col·lectiu agrupa ajuntaments convergents, republicans i cupaires, segurament també d’altres partits, però molt en menor mesura. El municipalisme empeny les direccions nacionals dels partits -sobretot a Convergència i Unió- cap a l’independentisme institucionalitzat. Tot aquest moviment prové de la consulta d’Arenys de Munt i, recentment, s’ha revifat amb la guerra de banderes al balcó de l’Ajuntament de Sant Pol de Mar. El Maresme s’ha fet un lloc en el mapa de con-

la discrepància política quan sigui necessari. El fet és que una amplíssima majoria del Plenari de l’Ajuntament de Vilassar de Dalt -12 regidors- votà contràriament a la moció del PP -1 regidora- sobre la proposta de restituir la bandera espanyola. Es tracta d’una posició política signiﬁcativa envers la llei. I, malgrat que les lleis les hem de complir, alhora s’ha de dir que una democràcia complerta ha d’admetre les transgressions raonades a la llei que ens permetin acomodar-nos millor en l’organització social i política. Només un marc legal raonablement transgredit podrà evolucionar cap a un marc legal millor. Tercera, som molts els que creiem que Catalunya té dret a l’Estat propi. Hem arribat a una cruïlla nacional en què el model autonomista s’ha esgotat deﬁnitivament, l’Espanya reformada en clau multinacional és clarament impossible, i en què la pervivència de la nació depèn del fet d’esdevenir Estat. Aquesta és una aspiració legítima en democràcia que s’ha de sustentar tant en les paraules com en les accions. Els municipis amb una majoria política favorable a

la independència han de poder mostrar el seu capteniment, i actuar en conseqüència. I encara que la disputa sobre les banderes sigui una batalla simbòlica, és en aquests casos que hem de poder dir: els símbols són importants perquè ens representen. Quarta, a Vilassar de Dalt tenim molts problemes derivats de la gestió política municipal en temps de crisi. És aquí on el conjunt de grups municipals concentren la seva atenció i així continuarem. A tots els municipis maresmencs ens preocupa fer el possible per superar les mancances del moment i treballar de valent per garantir la qualitat del servei públic. Els temes són l’atenció social i les noves fórmules de promoció econòmica que preservin la cohesió social. Les banderes no eren el tema. Ara ens l’han induït. I és per això que l’haurem d’encarar sense menystenir la seva importància.

sistoris i poblacions que fan passes cap a l’estat propi. En totes dues ocasions (consulta i bandera), el ressò mediàtic i l’ajut sempre impagable de l’aparell de l’Estat han alimentat l’èxit i la seva popularització. L’actual delegada del govern del PP a Catalunya, María de los Llanos de Luna, acaba de situar la guerra de banderes entre les seves prioritats. S’ha proposat combatre i perseguir legalment els consistoris que no facin onejar la bandera espanyola, la qual cosa diu molt de la poca traça que té la nova delegada a decidir què és urgent i què important en els actuals temps de crisi econòmica. Sant Pol, de la mateixa manera que en el seu dia Arenys de Munt, obre la via d’un desacatament legal en matèria de protocol i simbologia que compta amb la complicitat manifesta del govern de la Generalitat. El conﬂicte no resolt entre l’executiu es-

panyol i el català es trasllada a la trinxera dels ajuntaments, que prou feina tenen a pagar les nòmines a ﬁnal de mes i quadrar els comptes. Tant a Arenys de Munt com a Sant Pol de Mar, però, l’alcaldia ha tingut un paper secundari. Arenys de Munt va canviar d’alcalde després de la consulta, i el paper de l’alcaldessa de Sant Pol amb l’episodi de les banderes és més aviat discret. Ens trobem en un moment molt interessant per al municipalisme, però amb els lideratges més febles i menys carismàtics que es recordin des del restabliment democràtic. El Maresme no s’escapa de la pèrdua de referents en el món local. En el pitjor moment.

XAVIER GODÀS (GEVD) Alcalde de Vilassar de Dalt

SAÜL GORDILLO. Periodista www.saul.cat / Twitter: @saulgordillo

CRÒNIQUES CRÒNICA / LARIERA48

Canvi de rumb al PSC de Mataró: la generació Blackberry ha pres el poder El mes de març, al congrés local del PSC de Mataró, s’ha consumat un relleu històric. L’elecció de Xesco Gomar, delegat de la Junta de Andalucía a Catalunya, les Illes i el País Valencià, com a primer secretari, signiﬁca un canvi de rumb profund, i no només per una qüestió biològica. Gomar s’emmarca en la “generació Blackberry” del PSC, en la seva versió mataronina formada els 10 darrers anys a la JSC, que es mou en una línia més d’esquerres i laïcista que els ﬁns ara responsables socialistes locals, amb un clar enfrontament amb l’ideari nacionalista català. Ningú creia que Gomar pogués esdevenir el primer secretari del PSC de Mataró. Semblava que qui havia d’ocupar aquest lloc seria l’incombustible Esteve Terradas, destinat per Nicaragua a reordenar el socialisme local que ha perdut l’alcaldia després de 32 anys i perd militants com gotes d’una aixeta que no tanca bé. I sobretot a posar pau davant la previsible baralla en el grup municipal, on l’exalcalde Baron té 7 de 8 acèrrims seguidors –tots excepte Carlos Fernández, ànima bessona de Gomar–, i el propi partit, cada cop més controlat per Gomar –amb qui l’actual cap del grup municipal no té bona relació ni personal ni política– i la seva gent. La nova generació ha plantat cara a la vella guàrdia i Terradas ha quedat com a president per sobre de Gomar. La més que probable rivalitat entre Gomar i Baron se salva situant el darrer com a vicepresident del partit, un nou càrrec. De moment, mentre Baron es mostra cada cop més partidari de pactar amb l’alcalde Mora, el nou primer secretari vol una oposició molt més nítida contra CiU. Caldrà esperar si la generació Blackberry serà capaç de fer remuntar el partit a Mataró i recuperar l’alcaldia d’aquí a 3 anys, reconciliant el partit amb 3.000 votants del PSC que es van passar a PxC les passades municipals. I, sobretot, si contribuirà a fer ciutat i fer fructífer el joc polític entre partits, de manera que sorgeixin nous i millors acords per a la població, ja que els partits són instruments per aconseguir coses més importants. I aquest és un dels grans interrogants. Està bé poder triar el candidat a l’alcaldia en unes primàries obertes a la ciutadania, però el més important és saber què proposa el PSC local per fer sortir la ciutat de l’espectacular crisi econòmica en què ens trobem. Llegeix la crònica en la seva versió ampliada a www.tribunamaresme.com

JOAN SALICRÚ. joansalicru.blogspot.com

Torna a casa una part dels afectats per l’esfondrament de Mataró

Una part dels afectats per l’esfondrament al número 36 del carrer de Sant Antoni de Mataró va poder tornar a casa el passat 2 d’abril. Són els veïns dels edificis dels números 35 i 37, davant de l’immoble sinistrat. En canvi, els veïns que viuen als edificis contigus, als números 34 i 32, continuaven desallotjats mentre els serveis tècnics municipals enllestien les tasques d’apuntalament dels immobles per evitar que es produís l’efecte dominó. El número 36 va caure un mes després que caigués una casa abandonada al número 38 i mentre es feien unes obres al solar del número 40. A l’edifici del número 42 també es van fer actuacions preventives, però no va ser necessari desallotjar ningú. El dissabte 31 de març ja es va permetre la tornada dels veïns allotjats al número 37, que és una pensió, tot i que com a mesura de precaució no es va poder utilitzar encara el bar de l’establiment que hi ha a la planta baixa. D’altra banda, el dilluns 2 d’abril es va autoritzar a tornar als veïns del número 35. Tots dos edificis són davant la casa que es va enfonsar dimarts passat. Amb motiu de l’ensorrament també es van desallotjar els edificis contigus, el 32 i el 34.

Les quatre famílies que viuen en aquests immobles encara no van poder tornar a casa i seguien allotjats provisionalment a casa de familiars i també a un hotel de la ciutat. El consistori no els deixarà tornar fins que s’hagi acabat d’estabilitzar els edificis per por que es produeixi un efecte dominó. En aquest sentit, l’Ajuntament de Mataró continuava treballant en la mitgera que hi ha entre el número 34 i la casa esfondrada. L’immoble s’estava acabant d’apuntalar i s’estaven col·locant angles per lligar la façana. Per l’altre costat, també es van fer accions preventives al número 42, tot i que en aquest cas no va ser necessari desallotjar cap veí. L’Ajuntament estava realitzant aquestes feines de manera subsidiària fins que es dirimissin les responsabilitats de l’ensorrament. El dia del sinistre l’alcalde de Mataró, Joan Mora, va assegurar que es faria tot el possible per depurar responsabilitats i recordava que després de l’esfondrament del número 38, fa un mes, es va ordenar al responsable de les obres del solar del número 40 que assegurés l’edifici del número 36, una actuació que mai es va dur a terme. Text i foto: ACN

CRÒNIQUES

Caixa Laietana signa un acord de patrocini amb la Fundació Internacional Josep Carreras El president de Caixa laietana, Josep Ibern, i Josep Carreras en nom i representació de la Fundació Internacional Josep Carreras, van signar el passat 15 de març un acord de col·laboració en benefici de la lluita contra la leucèmia que porta a terme la fundació, nascuda el 1988 després de la recuperació del tenor Josep Carreras. La Fundació Internacional Josep Carreras i Fons d’Art Olot tenen subscrit un conveni de col·laboració en virtut del qual el Fons d’Art Olot edita i comercialitza la Col·lecció d’Obra Gràfica Original a benefici de la Fundació. Aquesta Col·lecció, que enguany arriba a la sisena edició, consisteix en una sèrie limitada de 75 litografies de l’obra del pintor Àlvar Suñol i de 75 carpetes per lliurar les obres. Els beneficis recaptats de la comercialització d’aquestes litografies es destinen íntegrament a la Fundació Josep Carreras. Caixa Laietana aporta 18.000 euros per a cobrir les despeses de l’edició de les litografies i les carpetes corresponents d’aquest projecte.

Èxit de la primera etapa de la Volta Ciclista a Catalunya, a Calella

FOMENT A LA GENT GRAN Caixa Laietana i el Casal de la Gent Gran de Sant Andreu de Llavaneres han renovat el conveni de col·laboració a través del qual l’Obra Social de Caixa Laietana ha recolzat les activitats que es desenvolupen al casal des de l’any 2002. El passat mes de març, el president de Caixa Laietana, Josep Ibern i la presi-

denta del Casal de la Gent Gran de Sant Andreu de Llavaneres, Núria López, seguint amb la voluntat de col·laborar en l’atenció a la gent gran, van signar la renovació del conveni a través del qual l’Obra Social de Caixa Laietana farà una aportació anual ﬁxa de 2.500 euros al Casal de Gent Gran de Llavanares durant tres anys, de 2012 a 2014. Text: Caixa Laietana.

Calella va acollir el passat 19 de març la primera etapa de la Volta Ciclista a Catalunya. El públic assistent va gaudir d’un dia assolellat on la festa del ciclisme va poder destacar encara més. A més, molts calellencs van acompanyar tant en la sortida com en l’arribada els ciclistes que va acollir la ciutat. Des de l’Ajuntament de Calella es va destacar el gran èxit organitzatiu de la primera etapa viscuda a Calella, fruit de l’excel·lent coordinació entre l’equip de la Volta a Catalunya i l’equip municipal. També es va agrair tota la ciutadania que sortís al carrer per donar vida al pas dels ciclistes i animar-los, reconeixent l’increïble esforç físic que representa una prova com aquesta. Text: Ajuntament de Calella.

CRÒNIQUES

La FAVM proposa als afectats per les participacions preferents crear una veu comuna La Federació d’Associacions Veïnals va reunir una setantena d’afectats per les participacions preferents per plantejar la creació d’una plataforma. L’entitat veïnal va posar sobre la taula la importància de fer un front comú de les persones perjudicades per aquest producte financer d’alt risc. La Federació va celebrar una assemblea al parc de Cerdanyola en la qual es va proposar que cada associació de veïns dels barris posés a disposició dels afectats de la zona un local per reunir-se, recollir la informació i després poder traspassar-la al conjunt de la ciutat i entitats comarcals i d’altres àrees que treballen en la mateixa línia. Un cop més, els afectats per les participacions preferents han destacat la gravetat de la situació. La major part d’ells, persones grans i jubilades que no poden disposar dels diners que havien invertit en aquest producte financer. Alguns dels assistents a l’assembla del Parc de Cerdanyola, consideren que han estat enganyats i se senten indefensos davant d’una situació que els supera. Accions com l’assemblea que ha convocat la Federació d’Associacions Veïnals, per treballar conjuntament i fer sentir una sola veu dels afectats, són per molts dels assistents una petita esperança en la situació en la qual es troben. D’altra banda, alguns dels afectats també van afirmar que davant d’aquesta problemàtica calen accions contundents i una protesta conjunta. Uns 3.000 mataronins es podrien veure afectats pel presumpte frau de les anomenades participacions preferents, un producte financer d’alt risc que bancs i caixes d’estalvi han estat comercialitzant de forma massiva entre els seus clients. Text: Mataró Ràdio/Clara Sànchez.

La residència Amma Teià obté el certificat de qualitat ISO 9001:2008 d’AENOR Amma Teià, que va obrir les seves portes l’any 2005, compta amb 180 places de residència i 40 de centre de dia i està concertada amb la Generalitat de Catalunya. La residència de gent gran Amma Teià, situada a l’Avinguda President Kennedy, 74, de Teià, ha obtingut el certificat del Sistema de Gestió de la Qualitat segons la norma ISO 9001:2008, atorgat per l’Associació Espanyola de Normalització i Certificació (AENOR) després d’un procés d’implantació i auditoria desenvolupat durant l’any 2011, que es concedeix en reconeixement a la qualitat dels processos assistencials que es duen a terme en el centre per millorar la qualitat de vida dels seus residents. El certificat va ser recollit el passat 28 de febrer a Madrid pel director de la residència, Manel Vates, en un acte que va comptar amb la presència del director general del Mayor de la Comunitat de Madrid, José Ramón Menéndez Aquino; el Director General d’AENOR, Avelino Brito; el presi-

dent del Grupo Amma, Jorge Galera; i el director general d’Amma, Javier Romero Reina. A més d’Amma Teià, 11 centres més del Grup Amma van rebre el certiﬁcat i per tant, la companyia, una de les líders a nivell nacional en l’atenció a la dependència i la tercera edat, té ja acreditades 22 de les seves residències.

Amma Teià va obrir les seves portes al maig de 2005 i, en les seves installacions, acull una variada cartera de serveis per oferir a les persones grans una atenció per a les seves necessitats, a càrrec d’un ampli equip multidisciplinari de professionals. Text: Grup AMMA.

Torna el programa Voluntariat per la llengua L’Ajuntament de Vilassar de Mar, amb l’Oﬁcina de Català, torna a impulsar el programa Voluntariat per la llengua, que posa en contacte voluntaris lingüístics amb persones que volen parlar el català. Els últims 3 anys, s’han format més de 100 parelles lingüístiques. Això vol dir que prop de 200 persones de Vilassar de Mar s’han involucrat en aquest projecte. Per participar en una parella lin-

güística s’ha de ser major d’edat. El voluntari o voluntària ha de ser catalanoparlant i ha de disposar d’una hora setmanal durant un mínim de 10 setmanes per quedar amb l’aprenent. L’aprenent ha de tenir un mínim coneixement del català, ha de parlar-lo encara que sigui amb diﬁcultats, i ha de voler adquirir ﬂuïdesa, perdre la vergonya per incorporar-lo d’una manera natural a les activitats quotidia-

nes, laborals o en les seves relacions socials. No es tracta de fer classes de català, sinó de compartir una hora de conversa amb una altra persona, durant la qual el voluntari facilita que l’aprenent s’expressi en català sobre temes de la vida quotidiana, i l’aprenent té l’oportunitat de fer servir el català sense por d’equivocar-se. Text: Ajuntament de Vilassar de Mar

EL TEMA DEL MES Biblioteques per a tot tipus de lectors La xarxa de Biblioteques Municipals del Maresme de la Diputació de Barcelona ha crescut ﬁns a comptar el passat 2011 amb més de 160.000 usuaris, un 38% de la població total de la zona. També es van realitzar al voltant de 3.700 préstecs diaris (2,4 préstecs per cada habitant) i superar-ne el milió en un any, el que suposa un increment de més de 70.000 en relació a 2010. Les biblioteques del Maresme són actualment, a més, grans equipaments que treballen en xarxa, llocs on llegir, amb l’epicentre del llibre, però també on també es genera cultura. La biblioteca pública Pompeu Fabra de Mataró exerceix les funcions de Biblioteca Central Comarcal. La seva directora, Sílvia Sebastián, ens explica quines són les propostes, reptes i objectius de les biblioteques maresmenques. Completem el tema parlant de les roses que es posaran a la venda durant la diada del 23 d’abril i d’algunes de les principals novetats editorials dels autors maresmencs.

La xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona compta al Maresme amb 23 centres. I tot i que les biblioteques de Vilassar de Dalt i Santa Susanna encara no en formen part, sí que participen dins les accions que es duen a terme de forma conjunta. Per vertebrar-se i poder donar un servei conjunt, la biblioteca pública Pompeu Fabra de Mataró exerceix les funcions de Biblioteca Central Comarcal. “Consisteix, com està establert per llei, en liderar i coordinar la resta de biblioteques de la comarca i donar assessorament i suport, a més de fer els serveis propis

de biblioteca municipal a Mataró”, explica Sílvia Sebastián, directora de la Pompeu Fabra. Els usuaris que van a les biblioteques, a més de les activitats pròpies com els préstecs o els accessos a ordinadors, poden rebre de primera mà les propostes conjuntes que fan els centres maresmencs. Actualment duen a terme diferents accions com l’edició de la Guia de recursos de les Biblioteques del Maresme; punts de llibre i calendaris, que inclouen les dades de contacte; el Festival Multipolar de contes per a adults, que pretén aglutinar amb una difusió

única les diferents sessions de contes per a adults realitzades durant tot l’any o la Trobada dels clubs de lectura de la comarca. “El model de biblioteca que es busca és totalment integrat en el teixit cultural de la ciutat i en la vida quotidiana dels seus ciutadans. Els principals objectius de la biblioteca pública actual són oferir recursos i serveis en mitjans diversos per atendre les necessitats dels ciutadans pel que fa a l’accés a la informació, el suport a la formació, el foment de la lectura i el desenvolupament cultural; alhora

09 Els usuaris que van a les biblioteques poden rebre de primera mà les propostes conjuntes que fan els centres Des de fa anys que a la xarxa de biblioteques municipals s’ofereix el servei de Wiﬁ, facilitant la connexió a Internet Les biblioteques públiques són equipaments culturals que van molt més enllà de la difusió del llibre que esdevenir un espai de relació, de lleure i de suport al desenvolupament personal”, explica Sebastián. I entre aquests serveis destaca donar a conèixer el fons, recomanar lectures o compartir les activitats de la biblioteca amb el públic. Els usuaris de les biblioteques hi van a buscar documents i informació de tota mena; poden participar a les tertúlies i clubs de lectura dirigits al públic adult, infantil i juvenil; assistir a tot un seguit d’activitats com són les hores del conte, les conferències, les trobades amb escriptors, les presentacions de llibres, els recitals poètics; participar a premis literaris; tenir un primer contacte amb la informàtica i el món d’Internet participant a les sessions d’iniciació que es duen a terme; escoltar lectures en veu alta de contes per a adults o visitar les exposicions que s’ofereixen. “Un bon nombre dels usuaris que vénen actualment ho fan per connectar-se a In-

La directora de la biblioteca pública Pompeu Fabra, Sílvia Sebastián, en aquest equipament de la capital del Maresme.

ternet. Aquest servei ha esdevingut un pilar fonamental”, assegura la directora de la biblioteca Pompeu Fabra. D’altra banda, pel que fa a l’aplicació de les noves tecnologies, des de fa anys que a la xarxa de biblioteques municipals del Maresme s’ofereix el servei de Wiﬁ, facilitant així que els usuaris es puguin connectar a Internet des del seu propi ordinador portàtil. També el servei Internet i +, que dóna accés a Internet i a tot un seguit d’eines oﬁmàtiques. I pel que fa a la web 2.0, gairebé la totalitat de les biblioteques disposen d’un bloc propi i hi són presents a les xarxes socials com Facebook. A d’altres països es fa pagar pel préstec de llibres, un model que de moment

no s’aplica aquí. Però, davant de la situació actual, podria ser que es plantegés? Sílvia Sebastián ens ho explica: “La ﬁlosoﬁa de les biblioteques públiques es basa en la democratització de la informació i de la cultura i en la gratuïtat dels serveis, però si s’arribés al cas que els usuaris haguessin de pagar per algun dels serveis que s’ofereixen, sempre estaríem parlant d’un preu simbòlic i per tant, creiem que de forma general no es deixarien de prestar documents o de fer ús dels serveis en qüestió”. També afegeix que “tot i així, sempre hauríem de pensar en la població més desfavorida, que no tindria la mateixa facilitat d’accés a la informació, formació i cultura”.

CENTRES CULTURALS I ARXIUS El paper que en els darrers anys han anat assumint les biblioteques públiques els situa com a equipaments culturals que van molt més enllà de la difusió del llibre. Però com encaren la promoció de la literatura? La directora de la Pompeu Fabra comenta que “dins les missions de les biblioteques públiques s’inclou el foment de la lectura i en aquest sentit es realitzen accions com la presentació de llibres; les conferències; les trobades amb autors; l’edició de guies de recursos i de tries temàtiques; l’organització de premis literaris; la realització de mostres documentals; les sessions d’hores del conte, les visites guiades i de forma-

EL TEMA DEL MES

ció d’usuaris, entre d’altres”. A més, en alguns municipis, on no n’hi ha, les biblioteques poden arribar a fer el paper d’arxius locals, tot i que aquesta no sigui la seva funció. Les biblioteques del Maresme, especialment en els darrers anys, han arribat a reunir uns fons d’història local força importants i variats i fomentar-ne el seu ús i coneixement. “És precisament aquesta col·lecció local la que dóna un tret distintiu a cadascuna de les biblioteques municipals”, comenta Sebastián. EL PERFIL DELS LECTORS En termes generals, el lector de les biblioteques públiques està “informat” i des d’aquests centres, també, es treballa perquè sigui així. “Precisament la nostra missió és posar a l’abast dels ciutadans totes les fonts d’informació necessàries perquè ho estiguin. D’altra banda, seccions com la de la premsa diària o el servei d’Internet sempre tenen públic, per tant hem d’entendre que els ciutadans tenen interès per estar informats”, aﬁrma Sebastián. En els darrers anys, a més, s’ha incorporat amb força un públic familiar al qual també es dóna un important servei. “Es pot aﬁrmar que les activitats de foment de la lectura per al públic familiar estan molt consolidades dins l’oferta cultural dels municipis, així, tenen una programació de l’hora del conte dirigida al públic en general, força important i estable. Moltes de les sessions es realitzen amb professionals de l’animació de gran qualitat. D’altra banda, algunes biblioteques de la comarca també organitzen bibliogincames familiars, on nens i adults han de resoldre un seguit de proves lligades a una temàtica en concret. Aquestes tenen també un gran èxit de participació”, conclou la directora de la biblioteca de la capital del Maresme. Text: Albert Calls / Fotos: Olga Boix

Novetats editorials dels autors del Maresme Durant aquests dies, les llibreries de la comarca comencen a omplir-se de les novetats editorials dels autors del Maresme. Al moment del tancament d’aquesta edició, destaquem alguns dels títols que es podran trobar, als quals caldrà afegir-ne d’altres que s’incorporaran tot el mes d’abril i dels quals parlarem en properes edicions de TRIBUNA Maresme. L’escriptora Care Santos, de Mataró, proposa per aquest Sant Jordi una nova novel·la, Fosca, en clau de narratiava fantàstica i pensada principalment per a un públic jove, però que podran llegir els seguidors de totes les edats d’aquesta narradora. El guionista i escriptor Pep Bras, de Premià de Mar, torna a la novel·la després de molt de temps amb La vida en siete minutos, publicada per l‘editorial Seix Barral. Qui vulgui llegir l’obra del periodista i escriptor Rafael Vallbona, de Premià de Dalt, té dues opcions: una, la novella Camins damunt les dunes, emmarcada en una col·lecció jove, però també oberta a lectors d’altres edats, amb aventures al desert i relat d’iniciació del seu jove protagonista. L’altra, per als amants del ciclisme, un llibre de regal que recupera a través del text i la imatge la nostra història més recent, ‘Volta’ a Catalunya 1911-2011. Un segle d’esport i país. De l’autor de Premià de Dalt Valerià Pujol, del qual enguany fa 20 anys de la seva mort, Cossetània Edicions ha recuperat una de les seves obres més polèmiques, el recull de contes eròtics Els conys saborosos. L’escriptor Jordi Carrión, de Mataró, presenta de la mà dels segell Anagrama, Crónicas ejemplares, en el qual reuneix peces del millor periodisme literari llatinoamericà i espanyol contemporani.

Pel que fa a poesia, destaca el Premi Carles Riba 2011, Llum d’Irlanda, de Marcel Riera. D’altres títols d’interès d’autors vinculats amb la comarca són el ‘XV Premi Alella a Maria Oleart’, que ha guanyat Laia Llobera amb Més enllà dels grills i que publica La Comarcal Edicions; o el poemari Gel, de

pesino presenta Cazadores de cometas, tres històries de ciència ﬁcció. La nit als armaris reuneix un seguit de narracions de Raquel Piccolo que mostren un univers arrelat al món rural i teixit de modernitat. És el primer llibre d’aquesta autora vinculada al Maresme que condueix clubs de lectura.

l’autor mataroní Joan Carles Gonzàlez Pujalte, guardonat amb el XIV Premi de Poesia ‘Paco Mollá’ 2010. També, de l’autora masnovina Anna Rossell, Quadern Malià/Cuaderno de Malí. I encara més propostes per a aquest Sant Jordi són la novel·la juvenil, en clau de viatges, aventures i realisme ben actual, Esclats a la jungla, de Javier Cisneros, vinculat al Baix Maresme. També, l’autor mataroní Jordi Lo-

I per acabar, un títols de l’incansable historiador masnoví Joan Muray, ben suggeridor: La barretina. Símbol de llibertat, que ens parla de tot el que dóna de si aquest tradicional capell. Entre molts d’altres llibres d’autors maresmencs que es poden trobar aquests dies i que podeu comprar les llibreries de la comarca. I el Dia de Sant Jordi, no hi falteu! Text: Redacció

EL TEMA DEL MES

Set milions de roses

El punt de llibre dels comerços del Masnou

El Mercat de Flor i Planta Ornamental de Catalunya, a Vilassar de Mar, tot un referent del sector, calcula que per a aquest Sant Jordi es comercialitzaran uns set milions de roses a tot Catalunya. Una de les claus d’aquest 23 d’abril, apunten, és que cau en dia laborable i això afavoreix les vendes de roses, sobretot en els grans nuclis de població. El Mercat de Flor i Planta, pel que fa a les roses comercialitzades, explica que el 20% seran de producció local; un 30% arribarà de Sud-amèrica; un altre 30%, del mercat holandès; un 10% del llevant i del sud espanyols; i l’últim 10%, de l’Àfrica. En relació als seus colors, es preveu que el 80% de les vendes seran de roses vermelles i la resta, d’altres, des del groc al blanc passant pel blau. La comercialització de ﬂors i plantes en general ha minvat a causa de la crisi, repercutint en la producció local. Però la de rosa no n’ha quedat afectada. Enguany, els productors del Maresme i del Baix Llobregat han aconseguit la millor producció

Per a la Diada de Sant Jordi els comerços associats a la Federació del Comerç, la Indústria i el Turisme del Masnou, s’impliquen en un dia tan assenyalat en les nostres tradicions i en col·laboració amb l’Ajuntament i les escoles de la vila, faran el tercer Concurs de Punts de Llibre. És un concurs adreçat als nens i nenes de les escoles del Masnou dels cursos de 2n, 3r i 4t de primària. Un jurat format pels representants de la Federació del Comerç i l’artista masnoví Carles de la Torre, serà qui determinarà el primer, segon, tercer i quart premi. Al nen o nena que guanyi el primer premi se li regalarà un televisor de 19” i el seu punt de llibre serà publicat i lliurat a tots els comerços federats per a què es puguin repartir durant la setmana de Sant Jordi als seus clients. El segon, tercer i quart classiﬁcat, també tindran un premi al seu esforç. Animeu-vos a comprar a les botigues federades, identiﬁcades amb el cartells a l’entrada de l’establiment de Comerç federat, Comerç de Qualitat, i que durant tota la setmana de Sant Jordi, del 17 al 23 d’abril, us regalaran i podreu gaudir del punt de llibre guanyador! Text: Federació del Comerç, la Indústria i el Turisme del Masnou

possible per satisfer el màxim nombre de clients. Així, les varietats més conreades a Catalunya han estat la Lovely Red, la Red Monarch i la Samurai, en vermell. Quant a les de colors, les opcions es multipliquen. La producció de rosa al Maresme es caracteritza per la seva qualitat. Les plantes creixen en hivernacles i amb unes condicions climàtiques clara-

ment favorables. El mes d’abril és força intens pel que fa a la venda de ﬂors i plantes, ja que, poc després de Sant Jordi, se celebra la Mare de Déu de Montserrat (27 d’abril). A més, el 7 de maig és el Dia de la Mare. Per tant, si la diada va bé, l’oferta local de roses s’acabarà per Sant Jordi. Text: Redacció

MARGARIDA AMENGUAL / ACN

GENT DEL MARESME

ENTREVISTA A MARCEL RIERA, ESCRIPTOR I POETA

“Jo duc una determinada Irlanda amb mi” Marcel Riera (Badalona, 1956), viu a Premià de Dalt i ha guanyat el Premi Carles Riba 2011, el més prestigiós de la Literatura Catalana en poesia, amb Llum d’Irlanda. També ha publicat Lluny (Viena, 2006), L’edat del coure (Viena, 2008; Premi Vila de Martorell de Poesia 2007) i Finestrals (Labreu, 2009), la traducció catalana de High Windows, el quart i penúltim poemari de Philip Larkin. Ha traduït de l’anglès l’obra de Joseph Brodsky, James Fenton i Rumer Godden i és codirector de la col·lecció Cercle de Viena.

‘Llum d’Irlanda’, amb el qual ha obtingut el Premi Carles Riba 2011, és una obra que ha escrit en set anys de feina. L’Irlanda que ens hi mostra és, de fet, el producte de la seva mirada interior. Ha volgut plantejar un joc de miralls per al lector? Sí, també, però no de manera forçosa. Crec que el llibre es pot llegir com un viatge –literari, mític– per Irlanda, buscant aquella llum que a vegades, des de la distància, ens ajuda a veure millor les coses i, indirectament, a coneixe’ns nosaltres mateixos. Però també, per contrast o per contraposició explícita, el llibre juga amb l’allà i l’aquí. Això permet dir coses de manera indirecta sobre la realitat pròpia i, en darrer terme, sobre

un mateix, que és de qui solem parlar els qui escrivim. S’ha proposat la creació d’un mite literari i nacional, com apuntava Francesc Parcerisas en la presentació que va fer-se del llibre a Premià de Dalt? Un pot pensar en la Sinera-Arenys d’Espriu, però dels temps 2.0. No tinc aquesta pretensió. Li agraeixo a en Parcerisas la insinuació però em dono per satisfet si s’hi llegeix alguna cosa ben dita o interessant sobre Irlanda, sobre Catalunya o sobre el Maresme –que treu el cap en alguns dels poemes–. És clar que, un cop el llibre és dels lectors i també dels crítics, aquests són lliures de veure-hi o d’imaginar-

13 hi el que creguin, ﬁns i tot coses de les quals l’autor no n’és conscient. No li preguntarem si ha anat a Irlanda, però la lectura dels poemes va desvetllant gradualment un joc de complicitats que estableix amb el lector. La poesia, com a construcció d’universos literaris complexos, demana un lector més preparat generalment que el d’altres gèneres literaris? En primer lloc li agraeixo que no em pregunti si he estat a Irlanda. Imagini’s la de vegades que algú li preguntà a Stendhal si havia participat, com Fabrizio del Dongo, a la batalla de Waterloo. O si algú es va atrevir a demanar-li al Dant si realment havia anat al Purgatori i a l’Infern… Pel que fa a la literatura, això no té cap importància, oi? Diguem, doncs, que jo duc una determinada Irlanda amb mi! Crec que tothom pot llegir de tot i entendre-ho d’acord amb les pròpies capacitats, coneixements o claus que es tinguin. Una lectura feta a una determinada edat mai no ens diu el mateix que feta en una altra: l’obra deu ser la mateixa però nosaltres no. D’altra banda crec que una bona novel·la o una bona obra de teatre també solen demanar una certa preparació del lector. Però això no ho saps mai: tu escrius i esperes que alguna cosa n’arriba-

rà. En qualsevol cas jo no em tinc per un escriptor difícil i sempre miro d’aplanar el camí i de donar pistes, sense deixar de dir el que vull i fent-ho d’acord amb la meva manera d’entendre l’escriptura.

Llibre inspirat pels clàssics moderns anglosaxons, Llum d’Irlanda és un poemari en el qual Irlanda hi és, però no deixa de ser una excusa de l’autor per parlar d’ell i del seu país. L’escriptor Francesc Parcerisas ha destacat d’aquest treball que Riera s’ha proposat la construcció d’un mite literari i nacional, fent especial esment d’un domini agosarat de la llengua i d’una poètica descriptiva. L’autor ha guanyat el Carles Riba després que l’any 1983 ho fes un altre escriptor de Premià de Dalt, Valerià Pujol. Parlem amb ell de literatura en la recta d’aquest Sant Jordi.

Com ha explicat, entre els seus referents hi ha els autors anglosaxons contemporanis. En aquest aspecte, quins destacaria entre els seus preferents? La llista seria massa lllarga i jo pecaria de pedant si digués tots els que recordo…o que voldria que m’haguessin inﬂuït, vaja. Però posi-hi uns quants d’anglesos (William Wordsworth, Thomas Hardy, Wystan Auden, Philip Larkin, John Betjeman, Louis MacNeice), sumi-hi alguns d’irlandesos (W.B.Yeats, Patrick Kavanagh, Seamus Heaney). I encara hi pot afegir Leopardi, Milosz, Szymborska, Montale, Frost, Sagarra, Carner….i tots els clàssics xinesos del segles VII i VII…. O sigui, jo només sóc un deixeble o un epígon de tots aquells que m’han precedit i que m’embadaleixen. El domini de la llengua, essent-ne agosarat o una poètica descriptiva, són virtuts tècniques que Parcerisas destaca del seu recull. En el cas de l’idioma, vostè mateix n’apunta en el poema “El viatger de la llengua” la importància. Però la poesia en català també ha pecat, sovint, d’un

llenguatge elitista i llunyà de la realitat. On se situa el seu treball en aquest aspecte? Es pot crear una proximitat amb el lector sense claudicar en la qualitat del fons i de la forma? La resposta més sincera seria: “No en tinc ni idea”. Ara mateix em ve al cap Salvat-Papasseit, home d’origen humil i de formació autodidacta. Feia una poesia molt sentida amb un llenguatge planer, paraules inventades i una sintaxi heterodoxa. I l’entenia i l’entén tothom. Fins i tot l’estimen. No sé com s’ha d’escriure per arribar a molta gent ara mateix, però segur que s’ha d’escriure bé si vols arribar a algú ara i demà i sempre i que no se’n cansin. El que costa –i ja no depèn de tu– és que un lector es prengui la molèstia de llegir-te per primera vegada. Tu només has de mirar de fer-ho bé. Després d’escoltar la seva veu poètica, es pot interpretar en el seu posicionament com a autor un cert desengany. Ni Irlanda és el que ens mostren, ni Catalunya tampoc... què ens queda, doncs, la poesia? No és ben bé això. Tant d’un país com de l’altre se’n poden extreure metalls preciosos… i ganga. Com de la vida. Però quan un pretén escriure coses serioses i versemblants a una certa edat ja no pot ser ingenu. Potser vostè destaca

14 alguns poemes en què li sembla veure desengany o escepticisme –perquè d’això n’hi ha cada dia i no pretenc evadirme’n– però crec que n’hi d’altres a les antípodes. La poesia no és més que una mica de tot plegat, en uns quants versos i, quan funciona, amb una concentració molt alta de sentit i una forma eﬁcaç. El Carles Riba ha projectat el seu treball, però és autor d’altres llibres, uns pocs. Hi ha una evolució permanent en la seva obra? Cap a on encararà ara les noves propostes que escrigui? Pot ser que les coses que publiqui en el futur ja les tingui escrites… No he fet cap llibre que sigui el producte escricte d’allò que acabo d’escriure, de l’estil “aquí teniu els meus últims 50 poemes…” No. Crec que canvio els punts de vista però els temes són fa o no fa els mateixos. Escric, tradueixo, guardo, observo… i, de tant en tant, m’adono que alguns poemes s’ajunten amb d’altres i acaben conformant un llibre mentre que d’altres queden aïllats, a l’espera de companyia. No hi ha pressa perquè tinc la impressió que seré l’autor d’un sol llibre, tan llarg com el temps i les meves capacitats ho permetin. En la seva tasca editorial, com a impulsor de la col·lecció ‘El Cercle de Viena’, treballa per recuperar els clàssics moderns en català. La nostra cultura està mancada de traduccions de qualitat? N’hi ha hagut i encara n’hi ha, de bones traduccions, però no tantes com abans. Potser perquè la feina ingent de Proa amb la històrica col·lecció “A tot vent” i després d’Ed. 62 amb “El balancí”, els “Clàssics Moderns” d’Edhasa o un període de Columna ja van abastir el mercat català de la majoria del que anomenem clàssics moderns. Ara, d’inèdits sempre n’hi ha i a “El Cercle de Viena” ja en portem 32 i encara ens en queden! Certament alguns ja demanen noves traduccions perquè els llibres s’esgoten, no es troben i ﬁns i tot la gent desconeix que mai hagin estat traduïts. I la llengua també ha canviat durant els darrers, po-

ALBERT CALLS

L’escriptor Francesc Parcerisas va presentar ‘Llum d’Irlanda’ a Premià de Dalt. A la dreta de la imatge, Marcel Riera.

sem, 50 anys. Però li asseguro que si ara mateix algú volgués llegir els grans clàssics en català no se’ls acabaria. Vostè mateix fa de traductor. Ja sap que es diu que traduir és una certa traïció a l’obra original. Quan es posa a traduir com afronta la distància amb la llengua i la cultura de l’autor? Quin ha de ser-ne el resultat final? El resultat final ideal ha ser tal que permeti que el receptor senti –en l’abast més ample de l’accepció– exactament el mateix que sent el lector del llibre en llengua original. Per arribar-hi, cada traductor fa servir el seu camí. Cal sempre una traïció justificada i agraïda, aquella que ens faci creure que l’autor, en cas de saber català, diria: “és això!” La literatura catalana dels darrers anys sembla molt preocupada per assolir el gran públic, en detriment d’una certa qualitat. És compatible tenir una literatura popular amb una de més elitista, o una es menja l’altra? En un país normal, sense un Estat que

no només no ens defensa sinó que treballa a favor d’una altra llengua i a falta d’un Estat propi que ho faci amb tota normalitat, crec que aquesta pregunta ja no me la faria. Dit això, de qualitat sempre n’hi ha hagut, sempre, sobretot al segle XX. I jo diria que Sagarra era popular, que Pla era popular, que Rodoreda també ho era i que ara mateix hi ha una pila d’escriptors dels quals s’espera la seva darrera obra, que són traduïts, apreciats i, sobretot, llegits. I de literatura en el sentit més de consum també n’hi ha: pensi en tots els anomenats “mediàtics” que pel sol fet de sortir a la ràdio o a la televisió publiquen llibres i els venen. Hi ha de tot. Tenims bons lectors en català o estem en dèﬁcit en aquest aspecte? La normalització dels darrers anys ha estat efectiva, té fonaments sòlids? Cregui’m que no ho sé. N’hi ha molts, de lectors, però sempre em sembla que són pocs. Tinc la impressió que el coneixement del català és molt ampli però més passiu que actiu. Tothom el pot en-

tendre però només uns quants es posen a llegir-lo. El context acomodatici al castellà tira molt. I després hi ha una gran majoria que no llegeixen gairebé res: diaris esportius i/o revistes del cor. Per tal que el treball d’un autor sobrevisqui al pas del temps, què ha de tenir? Crec que bàsicament ha d’estar ben escrit i ha de tenir alguna cosa intransferible, que l’identiﬁqui i el faci diferent de qualsevol altre; ha de ser bo: perquè la història ho demostra. Pot ser que d’algun de bo no se’n recordi gairebé ningú però el que és segur és que, els dolents, els ha oblidat tothom. Ja no sabem qui eren… i prou feina tenim a recordar els bons, oi? Ara, no sabria dir-li quan un autor és bo o no ho és: es redueix a una impressió que tens –“aquest és tan bo que perdurarà… aquell està bé però potser que no vagi més enllà dels seus coetanis”–. La línia divisòria la marcarà el judici del futur i allà no hi ha estat ningú que ara sigui aquí. Text: Albert Calls.

CULTURA El Museu de Mataró fa servir les noves tecnologies en una exposició pionera El president de l’Institut Municipal d’Acció Cultural (IMAC), Joaquim Fernàndez, el director del Museu de Mataró, Carles Marfà, i la comissària de l’exposició, Alexandra Prats, van presentar el passat 30 de març en roda de premsa la nova temporada expositiva de Ca l’Arenas Centre d’Art del Museu de Mataró titulada “Mar de fons” on s’experimenta per primera vegada amb realitat augmentada per reconeixement d’imatges. La mostra, en la qual el mar serà l’eix conductor de les diferents sales d’exposició, es podrà veure ﬁns al 29 de setembre de 2013. Joaquim Fernàndez va destacar en la roda de premsa la importància del mar tant per a la ciutat com per a les persones i “la novetat d’apostar en aquesta exposició per les noves tecnologies com una eina per conèixer millor l’art”. Entre les novetats d’enguany destaca l’exposició central de la temporada, “Mar de fons. La col·lecció”. Aquesta mostra presenta obres de temàtica marina dels fons municipals, amb un protagonisme destacat dels artistes locals -especialment Jaume i Jordi Arenas-, distribuïdes en sis àmbits i seguint un ﬁl argumental que destaca les diferents facetes que la relació mar-artistes ha suscitat. Els visitants, a més de contemplar-les, poden interactuar utilitzant el telèfon mòbil. L’aplicació dissenyada per l’empresa mktcultural permet el reconeixement directe de l’obra, combinant elements

virtuals sobre un context real. L’exposició incorpora la realitat augmentada dins el seu discurs museogràfic mitjançant el reconeixement de les obres utilitzant dispositius mòbils. Així, l’obra enfocada amb un mòbil de nova generació o una tauleta tàctil és automàticament identificada, apareixent en pantalla informació que se superposa a la imatge real i que permet enllaçar amb l’article corresponent de Viquipèdia. És la primera vegada que s’utilitza aquest tipus d’aplicació en el reconeixement de les imatges en l’àmbit de museus. L’exposició anirà evolucionant amb les aportacions que el públic faci a través de la pàgina de Facebook (facebook. com/MuseudeMataro), on es podran votar quines obres del fons es volen veure exposades, a la vegada que es podran proposar les creacions pròpies (pintura, fotografia, vídeo, objectes, text) que evidenciïn com cada persona viu la relació amb el mar. El públic té un paper molt important en l’exposició ja que podran exercir el rol de comissaris i es podrà veure el resultat dels treballs que puguin fer els visitants de Ca l’Arenas a través del Facebook. Aquest projecte neix de la col·laboració amb l’empresa Mcatecultural/Alteroids i sota el comissariat d’Alexandra Prats. La temporada va començar també presentant l’exposició temporal itinerant a la planta baixa de Ca l’Arenas titulada “Retrats de mar”, una coproducció amb la Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana (a la qual pertany el

Els visitants poden obtenir més informació de l’obra a través de realitat augmentada. A l’esquerra, Retrat de pescador, de Jaume Arenas.

Museu de Mataró) i que es podrà veure ﬁns al 3 de juny. Aquesta col·laboració exempliﬁca la línia de treball que ha buscat des del seu naixement Ca l’Arenas Centre d’art del Museu de Mataró de treballar amb altres museus, centres d’art i artistes locals i forans, com enguany ho fa amb l’Associació Sant Lluc per l’Art de Mataró, la Fundació Josep Niebla, els hereus del mataroní Rafael Estrany i altres artistes. Text: Ajuntament de Mataró

CULTURA

La Nau Gaudí acull un debat sobre la Galeria Tertre El Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró, format per l’Ajuntament de Mataró i la Fundació Privada Carmen & Lluís Bassat, va celebrar el passat 8 de març la segona trobada de “Els dijous a la Nau Gaudí”, amb la participació dels artistes David Salvadó i Perecoll. Tots dos, juntament amb el crític d’art Pere Pascual, que va actuar de moderador, van debatre sobre la Galeria Tertre en el marc del cicle de conferències “La ciutat i la història de l’art”. La taula rodona va girar sobre la importància i la influència de la Galeria Tertre a la ciutat de Mataró, i tots els participants van aprofitar també per glossar la figura d’en Nicolás del Río, el seu propietari. Cal esmentar que la ga-

leria va ser seleccionada per participar a la ﬁra ARCO a Madrid en les edicions del 1983 al 1986 i que ﬁns a la seva desaparició, va desplegar una enorme activitat expositiva amb els millors artistes del moment. Totes les conferències d’aquest cicle, que es va inaugurar al febrer amb una primera dissertació del crític i sociòleg de l’art Arnau Puig sobre “Gaudí, iniciativa i invenció a la nau de la Cooperativa la Obrera Mataronense”, se celebren el segon dijous de cada mes a les 19.30 h a la seu de la Col·lecció Bassat a la Nau Gaudí de Mataró (carrer de la Cooperativa, 47). Les trobades s’agrupen sota tres temàtiques diferents: “Gaudí arquitecte”, “Una obra comentada per un artista” i “La ciutat i la història de l’art”.

Un moment de l’acte cultural a la Nau Gaudí.

Aquestes activitats se sumen a d’altres ja en marxa a la Nau Gaudí com les visites guiades per a grups o el programa endegat amb les escoles, que permet oferir visites adaptades als tres cicles educatius, i tallers també per a cada cicle. D’altra banda, el tercer diu-

menge de cada mes s’ofereix una activitat familiar a les 11.30 h, que adapta els tallers escolars als nens que visiten la Nau. Text: Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró.

CULTURA

La Fundació Palau de Caldes d’Estrac presenta la primera retrospectiva de Joan Rebull Més conegut en la seva faceta d’escultor, Joan Rebull (Reus, 1899-Barcelona, 1981), va ser també dibuixant, gravador i pintor. La Fundació Palau presenta la primera gran retrospectiva dedicada a aquest vessant de la seva obra. Joan Rebull. Dibuixos, pintures i gravats presenta 43 dibuixos, pintures i gravats i 10 escultures, procedents de col·leccions

Caixa Laietana convoca el Premi Iluro 2012 Caixa Laietana ha difós les bases de la 54a convocatòria del Premi Iluro de monografia històrica que té una dotació de 9.000 euros i s’atorga al millor treball inèdit sobre Mataró o sobre la comarca del Maresme, tant de caràcter general, com sobre un determinat període o tema (art, arqueologia, economia, folklore...). El premi es fa extensiu a estudis sobre memòries, diaris, fons documentals, com també a biografies i autobiografies que constitueixin una aportació d’especial interès per al coneixement del passat històric de Mataró i el Maresme. Els treballs que vulguin optar al Premi Iluro 2012 s’han de presentar abans del 14 de setembre al Centre de Cultura Caixa Laietana (Carrer Palau, 18 de Mataró). Els treballs que optin al Premi han de ser inèdits, raó per la qual no poden haver estat premiats en altres certàmens. Es presentaran escrits en català, preferentment, o bé en castellà, per triplicat exemplar. S’hi podran adjuntar les il·lustracions que es creguin oportunes per a completar l’obra, o bé caldrà indicar el lloc on poden ser trobades. Els originals seran lliurats anònimament. En cap cas no hi ha de constar el nom de l’autor. Per garantir la reserva, cal acompanyar els originals d’un sobre, a l’exterior del qual només hi figurarà el títol del treball i un lema o pseudònim. Text: Caixa Laietana.

privades, moltes de les quals s’exposen per primera vegada. Una bona part dels dibuixos provenen de la col·lecció del marxant i editor Joan Merli (19011995) i havien estat perduts ﬁns fa molt poc. La mostra té un caràcter reivindicatiu: presenta Rebull com un gran dibuixant que concep aquesta expressió del seu treball com un art autònom, al

marge de l’escultura. Rebull va tenir una relació estreta amb Josep Palau i Fabre. Amic de la família, Rebull i Palau es van trobar a París el 1946: l’un exiliat de la guerra; l’altre, fugitiu de la Barcelona franquista. Aquesta exposició és un retrobament i un homenatge. Text: Fundació Palau.

CULTURA

Alella aposta per renovar la Trobada de Poetes del Maresme La música i les lletres del grup Nikosia i cinc veus de poetes de la comarca, s’entrellaçaran al Centre Cultural de Can Lleonart el proper divendres 20 d’abril per donar forma a un muntatge itinerant que vol mostrar la poesia actual que s’escriu a la comarca. Renovar-se o morir. Els organitzadors de la Trobada de Poetes del Maresme, emmarcada en el programa Espais de Poesia que promou l’Ajuntament d’Aella, han volgut buscar un nou format per al recital de poetes de la comarca que es fa per tercer any. Així, divendres 20 d’abril a les nou de la nit, Can Lleonart serà l’escenari d’un muntatge en el qual el grup de pop folk Nikosia interpretarà sis temes de la seva trajectòria, alternant-se amb les veus en directe de cinc poetes actuals d’estils i trajectòries diferents de la comarca que llegiran els seus poemes: Núria López (Cabrera de Mar), Montse Assens (Premià de Dalt), Maria Antònia Grau (Premià de Mar), Joan Carles Gonzàlez

Pujalte (Mataró) i Marcel Riera (Premià de Dalt), guanyador aquest darrer autor del prestigiós Premi Carles Riba 2011. Els organitzadors de la Trobada de Poetes del Maresme han reorientat el muntatge amb el nom Nikosia+Poetes del Maresme i tenen previst fer-lo itinerant a d’altres indrets de la comarca, mantenint el grup Nikosia i canviant, però, els poetes, per donar espai al màxim de veus possibles. “Pensem que aquesta manera d’acostar la poesia a través d’un muntatge en el qual es mostra el treball d’un grup com Nikosia, de fortes arrels al món literari i la poesia de la veu dels seus creadors, presentantho tot com una antologia viva, es pot completar amb d’altres recitals en els quals incorporarem nous poetes de la comarca, perquè n’hi ha molts que tenen obra de qualitat i d’aquesta manera els volem apropar al públic que vulgui conèixer-los”, asseguren els organitzadors de l’acte cultural, que també afegeixen que d’altres municipis de la comarca ja s’han mostrat interessats per acollir l’espectacle. Pel que fa al grup NIKOSIA, és un

El grup Nikosia assajant en el seu estudi

projecte fundat per l’escriptor i compositor Francesc Miralles i format bàsicament per creadors del món editorial. Va néixer al barri de Gràcia (Barcelona) al setembre de 2008. Tant el mateix Miralles com alguns dels seus membres, mantenen una forta vinculació amb el Maresme. Amb experiències i gustos musicals diversos, tots els components de la banda convergeixen en una passió

pel pop folk intimista i alternatiu, de la qual va sorgir aquesta proposta, tan original com introspectiva, entre el pop existencial, el lirisme místic o ﬁns i tot el punk suau. Han enregistrat diversos CD amb Warner Music. Canten en català, castellà i anglès i amb una especial sensibilitat en els seus temes per la literatura i la poesia. Text: Redacció.

SOTA LA COL

ESPAIS DE POESIA: UNA CITA PRIMAVERAL A ALELLA Que aixequi la mà qui pensi que a les diferents localitats del Maresme no es fan activitats amb un vessant creatiu i social interessant. Tampoc us demano que ﬁxeu el llistó de l’alta cultura però sí amb experiències artístiques de proximitat i obertes al públic que us aportin quelcom positiu. Aquesta primavera, podeu comprovar-ho a Alella, amb el festival Espais de poesia, entre el 13 i el 23 d’abril. Us donarà l’oportunitat de gaudir de la poesia amb tranquil·litat i amb els diferents sentits a través de recitals; una caminada literària i un passeig poètic; reinterpretacions visuals en una exposició a Can Manyé, espai d’art i creació; o bé escoltar obres poètiques musicades; assistir a la Tercera trobada de poetes del Maresme i al lliurament dels premis de la fase local de la XXIX Mostra Literària del Maresme; també a Poesia als quatre vents dins del cicle ‘Poesia als parcs’... El programa del festival es reparteix en diferents espais i equipaments públics de la població i també es singularitza per la seva vessant social i intergeneracional amb lec-

tures de poesies per a les àvies i els avis de les residències; la celebració de Sant Jordi amb les llars d’infants i activitats escolars. Segurament, les diﬁcultats d’una àmplia difusió impedeixen un major grau de coneixement d’experiències culturals com aquesta que tanmateix té un bagatge en forma de reeixides experiències organitzatives des del 2008, però potser ja està bé d’allò que cada terra fa sa guerra, i és hora que ho coneguem de primera mà. Us hi animeu? El programa complert podeu consultar-lo a www.alella.cat.

JORDI ALBALADEJO http://elturnemimecanic.blog.cat

CULTURA

Teià ret homenatge al moviment associatiu i cultural dels anys 70 El mes d’abril, el poble de Teià es vesteix de cultura i retrospectiva històrica per commemorar el quarantè aniversari del moviment associatiu i cultural dels anys setanta, d’on van sorgir les AAVV (Associació de Veïns) i el Moviment Cultural del Jovent de Teià (MCJT) com a principals exponents. Tot va començar quan, en plena transició, un grup de joves va posar en marxa diverses iniciatives culturals i d’oci per tal de revitalitzar el poble, que en aquell moment tenia una activitat força

MICRORELATS

TANGO Aquesta dona quasi tenalla l’ànima senzilla i salada d’aquest mariner que en tres hores ja serà lluny d’ella i de tot damunt del llom voraç d’una mar opaca, amb la llumeta del seu record perdent oli i cada cop més a prop d’altres costes i qui sap si –ell ho nega– d’altres febleses. Per això aquesta cançó, aquest negre al piano; negre d’un negre forat d’una ciutat tan negra. Per això aquesta dona que balla sola, aquesta ginebra brutal que se li clava al pit i a l’espatlla i la fa infeliç per tantes infelicitats acumulades. I per això per dins, mig borratxa, plora com sap plorar i repeteix en un idioma que no sap –digues que m’estimes, que m’estimaràs, que tornaràs– esperant una mentida pietosa, una veritat a mitges. I per això a aquesta dona de veu aspra ell l’amanyaga i demana gots i més gots i ella paraules i més paraules que ell calla. I no volent, arriba l’alba amb les seves condemnes, fracassos i fantasmes i a ella li defalleixen les cames i ell es desfà de l’abraçada i surt al que encara queda de la matinada prest a salpar en un vaixell de mala estampa. I dins la taverna la dona apaga els ulls i la mestressa els llums de gas i fa fora les putes fracassades. Però deixa a posta encesa una bombeta, com a far per a un proper nàufrag sense promeses que arribarà segur amb el mercant de la tarda.

JOAN CARLES GONZÀLEZ PUJALTE

limitada per al jovent. Amb la complicitat d’alguns adults, aquells adolescents van aconseguir tirar endavant un butlletí de periodicitat mensual durant sis anys –el Quelcom-, van impulsar la creació de la coral Esclat i Picarol així com de l’Arxiu Històric, o van organitzar concerts amb els principals exponents de la Nova Cançó, i la primera Setmana Cultural de Sant Jordi l’any 1977. No és casualitat, doncs, que hagin escollit aquestes dates per retre homenatge a aquella època. Es tracta d’una iniciativa impulsada pels

mateixos protagonistes del Moviment que, quaranta anys després, tornen a mobilitzar-se. Els actes de celebració inclouran diverses activitats, que s’inauguraran el divendres 13 a La Unió amb una completa exposició sobre l’època i que culminaran el dia de Sant Jordi amb una sessió de Cine Fòrum sobre Teià als anys setanta. També hi haurà una conferència a càrrec de Juan José López. Burniol, el 20 d’abril. A La Palma es podrà veure l’espectacle de música i

teatre “Les veus d’un temps” el dia 14, i l’endemà Quico Pi de la Serra oferirà un recital per recordar el concert que va fer gairebé quaranta anys enrere. Un altre revival musical arribarà amb el Music Pist, que el dissabte 21 omplirà la Pista de música dels anys setanta tal com es va fer aleshores. Per acabar, qui ho desitgi es podrà endur un exemplar del llibre Quelcom de nou. Història de l’activisme social i cultural a Teià. 1972-1980, un minuciós recull de les accions i els testimonis d’aquella època que s’ha editat expressament per a l’ocasió. Text: Ajuntament de Teià.

La programació estable de l’Espai Escènic Ca n’Humet ja és una realitat L’actuació de la formació musical The Flood Marxing Band i els parlaments oficials, a càrrec del regidor de Cultura, Jaume Oliveras, i de l’alcalde del Masnou, Pere Parés, van servir per inaugurar oficialment la nova programació estable de l’Espai Escènic Ca n’Humet, el dissabte 31 de març. Les paraules de l’alcalde i el regidor van posar de manifest l’esperit de la proposta encetada per l’Ajuntament: que la població del municipi sigui conscient que la vida cultural al Masnou s’enriqueix substancialment amb espectacles de teatre, dansa i música. Jaume Oliveras va afirmar que un dels principals objectius d’aquesta programació és aprofitar un espai com el que ofereix Ca n’Humet, i que els masnovins i les masnovines s’acostumin i “adquireixin l’hàbit de participar en les propostes escèniques de qualitat”. El regidor de Cultura va afegir que el programa s’ha fixat amb el criteri de combinar propostes professionals de prestigi amb d’altres de companyies del Masnou i dels voltants. L’alcalde va insistir en la possibilitat que la població de la vila es faci a la idea que al municipi es poden trobar opcions culturals de qualitat per al temps d’oci i per ampliar la pròpia cultura. Un altre complement de la programació és la part dedicada a la formació. Així, Carme Cané, la directora de l’espectacle Sagarra dit per Rosa Maria Sardà, amb el qual s’obria la programació, va establir un diàleg amb membres de companyies de teatre amateur del Masnou abans de la representació. Després dels actes previs, va començar Sagarra dit per Rosa Maria Sardà, la primera proposta de la programació estable de l’Espai Escènic Ca n’Humet,

que des del dissabte 31 de març ja té un nou i destacat protagonisme en la vida cultural i de l’oci del Masnou. ROSA MARIA SARDÀ INAUGURA LA TEMPORADA ESTABLE DE L’ESPAI ESCÈNIC CA N’HUMET La popular actriu Rosa Maria Sardà va ser l’encarregada d’obrir la nova programació estable de l’Espai Escènic Ca n’Humet. Ho va fer amb l’espectacle Sagarra dit per Rosa Maria Sardà, el dissabte 31 de març, a les 21 h. El muntatge, que ha gaudit d’una temporada reeixida al Teatre Lliure de Barcelona, es basa en la lectura de fragments de la diversa i polifacètica obra de l’escriptor, mort el 1961. El preu de l’entrada va ser de 15 euros. Abans de l’espectacle de Rosa Maria Sardà es va fer la inauguració oﬁcial de la temporada, amb l’actuació gratuïta de la formació The Flood

Marxing Band, que va donar la benvinguda a la programació i als assistents al Punt de Trobada de Ca n’Humet. Aquest va ser el primer espectacle de la temporada estable que l’Ajuntament ha programat per a l’Espai Escènic Ca n’Humet, amb la qual es vol donar resposta a la ciutadania que reclamava més propostes culturals i d’oci al municipi. Així, després de diverses actuacions per millorar les condicions de la coneguda fins ara com a sala polivalent i optimitzar-la perquè pugui acollir espectacles de format mitjà, ara es fa un pas endavant important, decisiu i ambiciós. De moment, la Regidoria de Cultura n’ha fet pública la programació per als mesos de març i juny, fins a l’aturada de l’estiu, que marca el final de la temporada teatral. A grans trets, aquesta programació es caracteritza per la combinació d’espectacles professionals de companyies i muntatges d’èxit i prestigi amb d’altres

de més arriscades però de qualitat també comprovada –com l’actuació de la companyia de dansa Increpación Danza (19 de maig) o el concert de música clàssica a càrrec del Trio Three Portraits (16 de juny), que reuneix tres intèrprets que gaudeixen d’un gran reconeixement actualment: el trompetista Luis González, la soprano Francesca Calero i el pianista José Gallego. També hi haurà espectacles teatrals i musicals de companyies de la zona que o bé que no són professionals o encara no tenen gaire ressò. D’aquesta manera, amb el seu pas per l’Espai Escènic Ca n’Humet es pretén promoure’n l’activitat, alhora que es posa de manifest la qualitat d’aquestes propostes. En aquest bloc de la programació, hi són presents els grups Tres o Vint de la Flor de la Palma de Teià, l’Associació de Dansa del Masnou o el grup musical masnoví Caliu, que hi presentarà el seu primer disc. Com no podia ser de cap altra manera, la companyia masnovina Chapertons Còmic Teatre, ànima del Festival de Teatre Ple de Riure, serà present a la programació amb l’espectacle de celebració Vint anys rodant... (5 de maig). Per tant, les manifestacions escèniques directament relacionades amb el municipi disposaran d’un espai privilegiat per interaccionar amb la població. En aquesta línia, també és present dins les propostes d’aquest espai el Festival de Curtmetratges del Masnou, el Fascurt, que també està de festa i celebra els primers deu anys. L’entitat responsable, AKONGA, proposa recuperar els millors curts de la història del Festival, que es projectaran en quatre sessions. Text: Ajuntament del Masnou.

CULTURA

21 HOTEL ELÈCTRIC

TRIBUNA DE LA HISTÒRIA

LOS IDUS DE MARZO (THE IDUS OF MARCH, George Clooney, 2012)

L’ESQUELLA DE LA TORRATXA

VOTI PER GEORGE CLOONEY

La primera obra de teatre profà en català que tenim constància que es representà a Mataró va ser L’esquella de la torratxa, de Frederic Soler, que ho fou l’abril de 1864, amb prou feines dos mesos després d’haver-se estrenat al Teatre Odeón de Barcelona. Era la primera obra de Serafí Pitarra que es representava en un escenari professional de Barcelona i una de les primeres, i de major èxit, sarsueles catalanes –els Setze jutges de Manuel Angelón, a part. Soler va crear les bases que ens han portat al teatre en llengua catalana que tenim avui i que durant molt temps havia desaparegut dels escenaris del país. En endavant la progressió del teatre català arreu fou espectacular. A Mataró, L’esquella esdevingué un clàssic ineludible durant tota la segona meitat del segle. A la dècada dels seixanta del nou-cents, Frederic Soler va esdevenir, malgrat no pretendre-ho, una mena de revulsiu del teatre català. Soler fou el màxim representant

La carrera artística de George Clooney està experimentant un interessant desdoblament. Per un costat es dedica a fer d’actor, posar davant la càmera, ja sigui per fer anuncis cafeïnats o bé per salvar les pel·lícules dels seus directors amics Steven Soderbergh i Alexander Payne. Per l’altra, com un Janus bifront, es posa darrere de les càmeres per dirigir pel·lícules que ajudin a desvelar l’estat del món. I és que Clooney és un artista, fill de mare política i pare presentador de televisió, a qui no li preocupa ser detingut per protestar públicament contra la dictadura al Sudan. Los idus de marzo ens recupera el Clooney radiògraf contemporani que ja ens va sorprendre gratament a Buenas noches y buena suerte (si obviem el parèntesi romàntic d’Ella es el partido). Aquí toca revelar els entramats que configuren una campanya electoral des del punt de vista d’un jove inexpert que participa en les primàries del partit demòcrata. Un jove ambiciós que admira el senador a qui representa però ignora, tal com descobrirem al llarg del film, com n’és de dur el joc polític (on hom no està segur ni a casa seva). Un joc on tothom és víctima (polítics, assessors, voluntaris i periodistes). És temptador comparar Los idus de marzo amb la realitat però, veritablement, és impossible trobar una sola diferència perquè el sòlid guió de Clooney parteix d’una novel·la escrita per Beau Willimon, un assessor polític que ha participat en més d’una elecció. L’altra clau de l’èxit és Ryan Gosling, actor protagonista que hem vist recentment a Drive (un film a reivindicar). A través de la seva mirada, de les seves relliscades polítiques, aprendrem el veritable significat polític de la paraula “amic”. JESÚS GONZÀLEZ NOTARIO Crític i historiador de l’art

d’aquest moviment trencador, escrivint paròdies dels drames històrics romàntics castellans que estaven tan de moda en aquells moments. L’esquella n’és de La campana de la Almudaina, del mallorquí Juan Palou, que s’havia estrenat amb gran èxit a Barcelona el 1863. És d’agrair que la companyia Òpera Còmica de Barcelona hagi posat en escena recentment al teatre Tantarantana una versió lliure i actualitzada de L’esquella. La recerca i l’adaptació musical i textual han anat a càrrec de Viviana Salisi i d’Artur Arranz, que han sabut mantenir-ne la gràcia i l’eix central dels conﬂictes de l’obra que retrata satíricament l’alcalde cacic d’un poble que vol retrobar la ﬁlla perduda. En uns moments tan poc propicis a aquest tipus de teatre, cal reconèixer-los la gosadia de posar-nos a l’abast una mostra del nostre teatre clàssic que, malgrat tot, aguanta el pas del temps.

JAUME VELLVEHÍ laraconera.blogspot.com

ART AL MARESME

MANUEL CARNICER, LA SENSIBILITAT DE L’ART Si s’està acostumat a visitar exposicions artístiques, bé per l’exercici de la crítica, bé per l’ofici d’artista o bé per l’afició o passió per l’art, són moltes les mostres on es contempla obra de gran qualitat, excel·lent manufactura, imaginació desbordant..., però que no connecten amb l’ànima o la sensibilitat l’espectador; no tots els artistes saben expressar en la seva obra l’esperit i el fonament propis de l’ART. Si més no, però, de tant en tant, i de forma sorprenent, la rutina es trenca i el visitant, si té entre els seus sentits la predisposició oportuna, entra en comunió directament amb l’obra exposada. El Museu de Mataró (Can Serra) presenta des del passat mes de febrer fins al proper 6 de maig l’exposició: Manuel Carnicer, l’essència del detall, un conjunt de dibuixos i esbossos d’un mestratge absolut, i d’una qualitat indiscutible. Carnicer (Mataró-1921/Barcelona-1998), delineant de professió, va aplicar el seu ofici a l’art, domini tècnic, però amb sentiment i emoció. Una obra d’un realisme brillant i captivador, pulcre, exquisit, meticulós i elegantíssim, sense obviar que en algunes peces s’observen certes vel·leïtats surrealistes, que impressionen totalment, en contrast amb els treballs més d’estudi. Manuel Carnicer exhibeix un concepte de la naturalesa

morta, amb sobrietat i bon gust. Juga amb pocs elements i sempre amb el fons blanc, que en absolut resulta fred; la seva neutralitat permet ressaltar el dibuix pel DIBUIX, factor importantíssim i bàsic, que malauradament es deixa de banda en els estudis de Belles Arts, i per la qual cosa, els galeristes i organitzadors d’exposicions es comencen a exclamar. Hi ha obres que fa la sensació que tenen vida pròpia. La cura dels detalls és tal que ﬁns i tot sembla que hagin de sortir del marc per atrapar al visitant i convidar-lo a entrar-hi. La col·locació dels treballs ajuda a crear harmonia i equilibri, com si d’un poema, en aquest cas visual, es tractés. És d’agrair a Gertrudis Escolà, vídua de l’artista, la donació efectuada al Museu de Mataró i a l’IMAC d’una mostra com aquesta, que potser serà l’única vegada que es veurà. Hi ha la mala tradició de la casa que bona part de les donacions artístiques dormin el somni dels justos durant generacions.

MARTA TEIXIDÓ www.cuadrosenunaexposicion.com

FESTIMATGE 2012 Torna el festival de la imatge de Calella La façana de l’Ajuntament de Calella es va cobrir de llum i moviment amb la projecció d’un videomapping creat expressament per l’ocasió, donant un punt de modernitat i vistositat a aquesta inauguració del Festimatge 2012. El dia següent va donar-se el tret de sortida del Festival de la Imatge de Calella, deixant per endavant tot un

mes d’activitats vinculades a la imatge per a tots els gustos i totes les edats. Cal destacar que diumenge, a partir de les 12, va inaugurar-se oﬁcialment la Sala d’exposicions de la Fàbrica Llobet, un espai de 1000 m2 on es reuneixen una vintena d’exposicions amb més de 800 fotograﬁes. Text: Festimatge.

ENTREVISTA A PERE MAS, RESPONSABLE DE LA SECCIÓ DE CINEMA I CURTMETRATGES DEL FESTIMATGE

Un moment de la inauguració de la Fàbrica Llobet durant la intervenció d’en Quim Sitjà, responsable de la Secció de fotograﬁa, amb l’Alcaldessa de Calella, Montserrat Candini, al fons.

El 7è Festimatge, Festival de la Imatge de Calella va inaugurar-se el passat dissabte 31 de març en un acte a la Plaça de l’Ajuntament de Calella. La gran novetat de la nit va ser la projecció d’un videomapping sobre la façana de l’Ajuntament de Calella. El Festimatge, Festival de la Imatge de Calella, es celebra de l’1 al 29 d’abril i converteix Calella en la ciutat de la imatge durant tot el mes, gràcies al desplegament de tot tipus d’activitats vinculades a la imatge ﬁxa i en moviment que tenen lloc a diversos racons de la ciutat: aparadors de botigues, hotels, restaurants, associacions, biblioteca, museu i, per descomptat, les sales d’ex-

posicions pròpiament dites. El Festimatge inclou tres certàmens, alguns gairebé amb 40 anys d’història, la XXXIX Trobada Internacional de Cinema 9,5, el XXXVI Trofeu Torretes de Fotograﬁa i el XVIII Trofeu Torretes de Curtmetratges. En l’acte inaugural, els responsables de cada un dels certàmens van explicar les diferents activitats i novetats que s’han preparat i es va poder veure un vídeo-resum de les propostes que ofereix el Festimatge. La nit de dissabte va servir també per inaugurar les dues exposicions que es troben a la Sala polivalent de l’Ajuntament Vell, “Deixem de ser invisibles” de Vicenç Tomàs i “Camins de Monsún” de Gabriel Brau i es va comptar amb la presència dels dos autors.

“Al Festimatge es poden veure curts de nivell alt” Pere Mas debuta aquest any com a màxim responsable de la secció de cinema i curtmetratges del Festimatge i ho fa després d’estar lligat a FotoFilm Calella des de la seva fundació l’any 1966. Mas recomana que els amants del cinema no deixin passar l’oportunitat de veure curtmetratges de gran qualitat en aquest Festimatge.

Quin ha estat el seu recorregut a FotoFilm Calella? Sóc a Foto-Film des que es va fundar l’entitat perquè participava als primers concursos de curtmetratges. Amb el temps he format part com a càmera de molts vídeos rodats per Foto-Film. Aquests últims anys ja era vocal de cinema de Foto-Film, però ﬁns que no m’he jubilat no tenia temps per a dedicar-m’hi i entrar

a l’organigrama del Festimatge. Fins ara, portava més la part tècnica del cinema al nostre festival i ajudava a Josep Maria Colomer, l’anterior responsable de cinema al Festimatge, però ara entro ja a la part organitzativa. En quin moment de salut està el curtmetratge ara? En un moment molt bo. Quan no-

23 saltres fem les preseleccions ja notem un nivell alt, un nivell creatiu molt interessant. Hi ha autors d’una gran vàlua. Les idees dels curts que s’han seleccionat per aquest Festimatge són molt originals. Hi ha molts guions que poden ser perfectament de llargmetratges, perquè molts cops una pel·lícula no és més que un curtmetratge allargat.

nar noms com Carmen Maura, Maribel Verdú, Manuel Galiana, Beatriz Carbajal, El Gran Wyoming, Juan Diego, Teresa Gimpera, Loles León, Millán Salcedo o Carlos Hipólito, entre d’altres. Si aquests actors han apostat per participar en aquests curts és que els guions tenien qualitat. És una prova més que val la pena venir-los a veure.

S’ha batut el rècord de curtmetratges rebuts. Efectivament, hem sobrepassat la recepció de curts de l’any anterior. Hem arribat a la xifra de 255 i volem agrair a tots els autors que hagin conﬁat en nosaltres.

I quins temes, quins arguments, podem veure? Hi ha bastants drames, més que no pas comèdies. Al cinema hi ha tendències i hem notat que ara van més pel costat dramàtic.

Alguns dels curts que podrem veure han tingut premis als Goya o als Gaudí. Sí, per exemple, “Birdboy”, dirigit per Pedro Rivero i Alberto Vázquez, va guanyar el premi al millor curt d’animació als últims Premis Goya, encara que nosaltres l’hem situat a la secció d’argument. “Grand Prix”, de Marc Riba i Anna Solanas, va ser ﬁnalista als Premis Gaudí. És un honor tenir curts com aquests al nostre Festimatge. A més, podrem veure actors de renom en molts dels curts. Hi ha actors de primera línia que els espectadors aniran veient. Puc mencio-

El jurat del Festimatge el formen també professionals de prestigi. Aquest any hi tenim l’actriu Montse Alcoverro, que ha treballat a sèries de televisió com “Secrets de Xangai”, “El cor de la ciutat” o “Los Serrano”. En cinema, la seva última pel·lícula ha estat “Canción de Katmandú”, dirigida per Icíar Bollaín. La Montse Alcoverro també és membre de la Acadèmia del Cinema Català. Un altre membre del Jurat es Raül Contel, director de cinema i membre de la Junta de Cinema Rescat-CinemAcció, juntament amb en Joan Arrasa, cineasta amateur i membre de la secció de Cinema i Vídeo del Centre Excursionista de Catalunya.

Pere Mas, responsable de la secció de Cinema i curtmetratges del Festimatge.

Quines novetats trobem a la secció de curts del Festimatge? Hem volgut ampliar les sessions a altres espais de la ciutat i la cafeteria “La Tetera” és un lloc idoni per passarhi curts. També projectarem curts a la Biblioteca de Calella. És una manera d’obrir-nos a altres públics i a altres espais. També hem volgut premiar aquest any als joves de menys de 20 anys que presentin un curtmetratge. Tenim un noi de 14 anys i un altre de 18 que hi han participat aquesta vegada i els volem

donar empenta i ànims perquè segueixin en el món de la imatge. Quina crida feu per animar la gent a participar al Festimatge? Doncs que ens agradaria que la gent interessada per la cultura i pel cinema vinguin a veure les projeccions perquè els agradaran i hi trobaran un nivell de qualitat molt alt. Convidem a tothom a veure aquests curts tan ben realitzats. Text: Àlex M. Franquet

OPINIÓ EDITORIAL Nous centres culturals al voltant del llibre Amb l’arribada de la primavera torna el mes d’abril, que destaca especialment per la Diada de Sant Jordi, el dia 23, i per estar carregat d’actes i propostes al voltant de la literatura, els autors de llibres en general i els locals i més propers en particular. TRIBUNA Maresme tracta en aquest número diversos temes vinculats amb el mes més literari per excel·lència, però destacant aquests grans agents culturals que són les biblioteques públiques del Maresme, valorant-ne quin és el rol actual i els projectes, moltes vegades entrellaçats amb la identitat del territori. Tot i que milers d’usuaris hi van a estudiar i a llegir, com a valor afegit, les biblioteques han assumit un paper de defensores de la cultura impresa i del llibre. També, l’entrevista del mes la dediquem al guanyador del Premi Carles Riba de Poesia 2011, Marcel Riera, de Premià de Dalt, que amb el seu poemari ‘Llum d’Irlanda’ ofereix una proposta literària poètica d’alta intensitat. I tampoc no deixem de banda que la festa del llibre també ho és de la rosa. Precisament serà el Mercat de Flor i Planta Ornamental de Catalunya, un protagonista principal del dia de les roses. Aquest importantíssim pol socioeconòmic de la comarca juga fort aquests dies, en uns moments difícils per al sector per la crisi. D’altra banda, el mes d’abril posa a l’abast de la ciutadania un ampli ventall de propostes culturals de tot tipus que mostren que tot i les diﬁcultats actuals, la voluntat de difusió de la nostra cultura continua amb empenta.

TRIBUNA Maresme no es fa responsable de les opinions que expressen els seus col·laboradors. L’opinió de la publicació es reﬂecteix, tan sols, en l’editorial.

XESCO GOMAR MARTIN Primer Secretari del PSC Mataró

Renovació al PSC de Mataró Fa pocs dies el PSC de Mataró vam celebrar el nostre IV Congrés, on vam abordar a través d’un ric debat, les claus del futur del nostre projecte i vam renovar l’equip encarregat d’impulsar-lo i tirar-ho endavant durant els propers anys. Volem treballar per un partit més transparent,

LLEVANTADES JORDI SURINYACH i ROMANS Advocat

Justícia amb accent L’alcalde de Mataró va anunciar fa pocs dies que el govern municipal que presideix posarà l’accent a la lletra “i” de la paraula “justícia” que presideix la plaça dels Jutjats de Mataró. Fent-ho es vol contribuir, encara que sigui simbòlicament, que la llengua catalana sigui cada vegada més present i normalitzada en els tribunals del país. Els símbols per la justícia espanyola tenen més importància del que sembla. Qualsevol ho pot comprovar llegint el codi penal i veure que la crema de banderes o les fotograﬁes dels reis poden suposar condemnes penals.

TRANSPORT PÚBLIC PERE PASCUAL www.perepascualpic.blogspot.com

Maresme ‘slow’ Comparteixo quasi la totalitat dels principis que engloba el concepte de “Cittaslow” o dit d’altra manera , “ciutats lentes”, una idea apareguda a Itàlia el 1999 i que va tenir Bra com la seva primera ciutat protagonista. Un ideari no gaire estès en el nostre país –sols Begur, Pals i Palafrugell en formen part– i molt poc difós, ni tan sols per alguns grups polítics amb qui mantenen clares concomitàncies. La idea de la “ciutat slow” (www. cittaslow.es) es fonamenta en la ﬁlo-

més obert i amb més democràcia interna, impulsant un procés d’elecció del nostre futur cap de llista en el qual també impliquem al conjunt de la ciutadania de Mataró. Sentim que els nostres valors són ben vigents al moment actual: el socialisme, el catalanisme polític i el federalisme. I els socialistes de Mataró estem preparats per continuar amb la tasca de transformació i millora de la nostra ciutat, que hem dut a terme durant més de trenta anys. Estem al servei dels ciutadans i ciutadanes de Mataró, ara des de l’oposició, amb esperit crític però constructiu, i disposats a ajudar a la ciutat en tot el que calgui. Actualment la nostra ciutat perd oportunitats. L’equip de govern de

CiU a l’Ajuntament de Mataró no sap on va. Li manca projecte, unitat al seu propi grup i li falta lideratge. No fa el que diu i no diu el que fa. Molta propaganda, però cap projecte nou, cap innovació, cap prioritat. Reculem en qualitat democràtica i no hi ha un camí clar per combatre la crisi. Per això les nostres prioritats passen, a nivell extern, per lluitar contra l’atur i la crisi i per impulsar un govern alternatiu que ens permeti construir, a partir del diàleg amb la ciutat, un nou model de desenvolupament econòmic. I caldrà fer-ho a partir del diàleg honest amb les associacions, els sindicats i el conjunt de la societat, construint conjuntament una nova proposta pel futur i el progrés de Mataró.

La importància del símbols per l’estat espanyol no és cap bajanada, com tampoc no ho és per les nacions reals, ja que conﬁguren i delimiten la sensació de pertinença a una comunitat nacional. Si algú amb bona fe diu que és més important el fons que la forma, només cal fer-li adonar que en la quotidianitat, la forma mai es pot separar del fons, com tampoc a l’inrevés. Les societats i els col·lectius s’expressen a través dels símbols, que expliquen bona part d’allò que som, però també del que volem ser. No hi ha símbols neutrals per més que s’amaguin darrere criteris estètics i és especialment en el món de la justícia, on les formes determinen ﬁns i tot la vestimenta. Si la justícia és una virtut moral que necessita de l’accent d’un jutge imparcial i equànime, és pertinent esmentar que molts dels problemes que al seu entorn s’hi generen són per aquesta empremta, que permet comprovar

si es respecten els drets individuals i col·lectius. Quan escric aquestes ratlles, un jubilat a Mallorca està en vaga de fam en defensa de la llengua pròpia en contra d’un govern que intenta el seu anorreament. Fa tot just unes setmanes que un magistrat ha exhibit la seva “tolerància” lingüística mostrant-se comprensiu amb la llengua mandinga, tot i que la més alta instància de l’administració de justícia ha titllat de defecte un recurs redactat en llengua catalana. Finalment, un advocat en exercici ha denunciat haver estat agredit físicament per un agent de l’autoritat, simplement per emprar-la. Entenc que hi ha qui l’angoixin aquests debats generats per la manca d’un accent. De ben segur que esmenar-ho farà ben poca cosa, però si més no, ens retornarà l’esperança que a la grandiloqüent paraula li és possible posar-hi l’accent moral, nacional i lingüístic que avui li manca.

sofia d’un retrobament amb l’entorn més proper i conseqüentment amb un mateix i amb la col·lectivitat. En una defensa d’un ritme més pausat, mantenint les tradicions que identifiquen els pobles sense renunciar als avenços tecnològics. Unes ciutats que no poden superar els 50.000 habitants, no ser capital de cap mena i mantenir una legislació respectuosa amb el medi ambient. Una aplicació d’una política mediambiental sostenible, una política urbanística destinada a millorar el territori, no dedicada a l’ocupació. Promoció de la producció de productes autòctons de tota mena i de cultius de proximitat, potenciació de la hospitalitat i convivència entre residents i visitants, i un bon seguit de conceptes semblants destinats a recobrar l’esperit global de les poblacions, conformen els eixos filosòfics del moviment.

Un, que ha passat els 40 primers anys de la seva vida a Argentona i que ha vist com aquells tres mil i escaig habitants esdevenien més deu mil, capgirant el concepte de poble tranquil i acollidor, on la vida era al carrer i hom es coneixia, és a dir, amb tots els avantatges i tots els inconvenients que signiﬁcava viure en un poble, a un híbrid que ha perdut els avantatges i ha augmentat els inconvenients per l’evident pèrdua d’identitat. No hi ha dubte que el maresme és un indret privilegiat, però encara ho podria ser més. Potser el retorn enrere és del tot impossible en la majoria de poblacions costaneres, però no així en bona part de les poblacions que s’enﬁlen rieres amunt, al redós de la serralada. En aquests el concepte “slow”, no tan sols seria un bé collectiu sinó també element de crida de qualitat de vida. Algú s’hi apunta?

25 JOSEP ARACIL I XARRIÉ President d’Eurosenior joarxa@gmail.com

Treva impossible S’estima que una elit de delinqüents constituïda per 10.000 persones, entre banquers, empresaris, polítics professionals i especuladors financers, roben, maten i fan tot el possible per ser cada vegada més rics. S’aprofiten de l’explotació de 7.000 milions de persones, que toleren la trama d’aquesta oligarquia global. Quan la informació d’aquesta situació és desconeguda, s’és un ignorant, però quan és coneguda i no es fa res per canviar-la, s’és un covard resignat. Els polítics, actuant com a servils criats d’aquesta colla de trepes, ens enganyen quan ens volen fer creure que les retallades de l’estat del benestar són necessàries per superar l’actual crisi econòmica i financera. Només amb una petita part de la fortuna d’aquesta elit delictiva, seria possible suprimir la fam al món. Llavors què és el que realment passa? Ens trobem davant d’una societat covarda, que tolera una injustícia social tan escandalosa sense protestar.

Han estat els joves i després els ‘iaioflautes’, els únics que indignats, han aixecat la seva veu per denunciar una situació tan perversament negativa que clarament clama al cel i atempta contra la dignitat humana. La cobdícia humana i el individualisme del que “a mi ningú m’ha de dir el que haig de fer”, no serveix ni és gens adequat per crear un món millor. Cal cercar un nou sistema impulsat per l’ajuda mútua i la vida comunitària, amb totes les dificultats que això pot suposar. De cap de les maneres es pot acceptar el manteniment d’una situació tan nefasta i maligna com l’actual. Una societat fortament indignada podria aconseguir una treva amb aquesta colla de delinqüents i els seus criats polítics, per moderar la seva cobdícia. Podrien continuar sent més rics, però d’una forma més discreta, més civilitzada, vivint i deixant viure. Malauradament aconseguir aquesta treva, aquesta modificació més benigna del sistema, és mes utòpic que crear-ne un de nou, la qual cosa ens porta al reconeixement d’una nova època fascinant i apassionant, en la qual la construcció d’una nova societat, només la podran portar a terme els joves, més permeables als canvis culturals i morals i més preparats científicament per liderar la societat del segle XXI.

TRIBUNA DE LA MEMÒRIA MANUEL ROCA I CUADRADA Periodista

Un nou model participatiu El Govern municipal ha endegat el procés de revisió del model participatiu. Pensem que tocava, ja que l’experiència ha evidenciat la necessitat de replantejar-se el model actual, per corregir mancances, per incentivar més implicació en tant que es tracta d’un dret fonamental de la ciutadania. No negarem que ﬁns avui s’ha fet bona feina, però encara queda molt camí per recórrer si de veritat pretenen un model de participació ciutadana realment compromès i efectiu. Des de l’aprovació l’any 1999 del Reglament de Participació Ciutadana, és cert que s’han creat nous òrgans de participació amb la voluntat d’anar integrant noves estratègies d’acord amb els processos de canvi que viu la societat actual, però la realitat és que no ha acabat de quallar. La participació ciutadana entenem que s’ha d’emmarcar en uns criteris bàsics que generin l’interès suﬁcient com perquè una eina d’aquestes característiques faci possi-

ble establir un procés de comunicació bidireccional que proporcioni els mecanismes necessaris d’intercanvi d’informació amb l’objectiu de fomentar al màxim la interacció de tots els agents implicats, creant il·lusió i estimulant el sentit de responsabilitat que com a ciutadans tenim a l’hora d’implicarnos en la presa de decisions públiques que acaben per afectar-nos a tots. S’han de poder establir i ampliar els mecanismes que garanteixin poder treballar en tots els àmbits, a través dels òrgans establerts com són els Consells municipals de caire sectorial, territorial i el Consell de Ciutat, encarregats de recollir iniciatives i propostes, plantejar-les a l’Ajuntament, que obligatòriament hauran de tenir resposta per part del govern municipal. Si no hi ha retorn difícilment s’establirà la complicitat necessària i acabarà perjudicant l’interès per a la participació. Hem de plantejar-nos la participació ciutadana com una eina de treball en el marc de la democràcia garantintnos l’accés a les decisions del govern. No és tracta ni molt menys de decidir el que és responsabilitat del govern de la ciutat, per això ha estat escollit democràticament, sinó fer-los arribar problemes o mancances en aquells temes que ens afecten de manera més directa i que són el resultat d’un debat profund, ampli i de consens.

OPINIÓ JUGANT A ESCRIURE FERRAN PLANELL Escriptor

Obvi Per més que tota evidència ho és per si mateixa, de tant en tant, ens cal algú que ens asseveri l’evident. No és el primer cop que començo o bé introdueixo un dels meus pensaments —aforismes, si ho preferiu— de quan mantenia més actiu que no pas ara el meu bloc personal. I en aquest cas, especialment, espero que convindreu amb mi sobre l’encertat del mateix. La rutina, els hàbits, la memòria selectiva, el sedentarisme, l’astènia primaveral —a la qual ens trobem del tot immersos—, o ﬁns i tot, per no allargar-me més, la indefectible —si la longevitat ens és favorable— entrada a la senilitat, fa que en més d’un moment, necessitem d’algú o alguna cosa que ens

JOAN SALICRÚ I MALTAS Clack Produccions joansalicru.blogspot.com

Emprenedors Estem en un moment econòmicament duríssim, òbviament. És la frase més tòpica que anem sentint repetida. Però això no vol dir que les ànsies de construir junts tota mena de projectes tinguin perquè decaure. Són més difícils de tirar endavant, però les ganes de dibuixar, projectar, desenvolupar... hi són sempre. Tampoc decau la voluntat de construir projectes empresarials, que persegueixin generar recursos econòmics i satisfer demandes de la societat. Sobretot perquè les empreses es fan per poder-

asseveri el que és evident. Tot i així, i potser també per evident, caldrà diferenciar allò ja dit i considerat necessari, del que és totalment gratuït, repetitiu i ﬁns i tot insultant. Fa un parell de dies —entengui’s al moment d’escriure aquest, que no de llegir-lo— el Maresme va despertar emboirat. Un servidor per qüestions de feina va haver de fer un desplaçament —tot i la boira— utilitzant la nostra tan controvertida autopista a la que ens referim amb el nom de la comarca que ens habita i que un dia esperem veure lliure de peatges, sobretot si aquests serveixen per mantenir altres vies ràpides del país veí. Ja sé que de ben segur la boira és del tot més evident a Lleida que no pas aquí a casa, però, sigui com sigui, no deixa de ser boira. I de veritat, ni en les èpoques de més profund analfabetisme, no crec que haguéssim trobat pas a ningú que no ens hagués pogut reconèixer tal fenomen meteorològic. I arribat aquí, potser us estareu preguntant per què estic escrivint aquest munt de línies, doncs, bé, ho estic fent, perquè mentre circulava en direc-

ció a Barcelona, els panells lluminosos m’anaven advertint: “Boira / Niebla” (que són bilingües —de moment—). I mentre el destí jugava al meu favor i evitava que em fotés una hòstia, no pas per la boira, sinó, per l’astorament de llegir allò tan evident, vaig pensar d’escriure aquest que ara esteu tot llegint. Senyors de trànsit, us puc ben assegurar que la boira la percebem en no percebre allò que tenim més a prop, com en ploure, ho fem percebent l’estat d’humitat que ens xopa (això últim ho dic perquè si us hi heu ﬁxat, quan plou, els indicadors lluminosos també tenen a bé d’informar-nos: “Pluja / Lluvia”). I no puc acabar sense una evidència més, però aquesta sí, d’aquelles que ens cal que algú ens asseveri de tant en tant, encara que sigui simplement per no deixar de veure on som i cap a on anem. I ho faré amb una notícia del directe.cat del mateix dia i que encara em va emboirar més: El ministeri de Foment i ABERTIS estan ultimant un acord que suposarà que els catalans paguin encara més anys de peatge. Obvi, algú ha de sufragar les ruïnoses autopistes de Madrid.

te guanyar la vida i aquesta necessitat és permanent. Que hi hagi crisi, recessió o el que sigui, el que fa és agreujar el procés per aconseguir-ho. Però necessitar-ho, sempre ho seguim necessitant. En aquesta singladura estem posats des de fa mitja dotzena d’anys, i especialment els darrers tres, l’Eloi Aymerich i un servidor, en la posada en marxa i desenvolupament d’una productora de continguts audiovisuals des de Mataró i per a tot el territori nacional. Segurament, insisteixo, no és el millor moment per posar-se a muntar una empresa; els vents no són favorables i això constitueix un handicap. Però també és veritat que les coses les fas quan sents que les has de fer. Tot és molt difícil en els darrers mesos, però també és veritat que cada victòria que aconsegueixes s’assaboreix amb especial intensitat. Perquè et costa molt aconseguir-la. Moltíssim. Per això, lluny de fuetejar-nos una altra vegada, de re-

petir-nos com de malament està tot, em venia al cap una llarga llista de plaers o sensacions gratificants associats amb aquesta aventura i que tenia ganes de deixar per escrit. El plaer de donar-te l’oportunitat de provar, d’equivocar-te, de rectificar. De presentar-te davant el món des de la teva petita parcel·la, amb els teus valors, els teus coneixements, els teus anhels. El plaer de buscar el teu nínxol de mercat i de fer-t’hi fort; de saber rectificar. El plaer d’intentar cercar la forma d’organització interna que més beneficiï el conjunt. El plaer de veure que és possible fer les coses a la teva manera. El plaer de deixarte assessorar pels èxits i fracassos, des del convenciment del que estàs fent. Resumint: el plaer de veure que et pots guanyar la vida fent el que t’agrada i fer-ho per tu mateix. El de contrastar la teva capacitat amb el mercat, amb el món. El de sentir-te lliure cada matí quan t’aixeques.

CASA DE VBN RAFAEL VALLBONA Periodista i escriptor casavbn.blogspot.com

L’escriptora compromesa Un dia li vaig explicar a la Teresa Pàmies que m’havia llegit el seu ‘Quan érem capitans’ d’una tirada, un matí gris, com el futur d’una generació que no tenia més horitzó que els núvols que omplien la finestra darrera la qual somiava tot llegint. - Però, tu estàs compromès amb els teus somnis?, em va deixar anar. - Faig tot el què puc, li vaig respondre. - Doncs no pateixis que tot arriba. Però, sobretot, no baixis mai la guàrdia. Corria 1975, Radio España Idependiente repetia, sense encertarho, cada nit que Franco havia mort i jo era jove i mesell. Però mai no vaig afluixar en l’obstinació; en part perquè no he conegut mai una persona més compromesa amb el país, la història i la memòria del dèbils, que ella. I fidel a les seves conviccions, amb obres cabdals com Testament a Praga, Dona de pres, Amor clandestí o Memòria dels morts la Pàmies, com li deia tothom, va construir el relat de la República, la Guerra, l’exili i encara fins avui, des del costat dels perdedors. Els va testimoniar i, així, els va honorar. I com que la vida és un bolero, ella la comentava anys després per la ràdio bo i posant-hi música. I així no semblava tan dura. Enyorem la teva veu, Teresa.

OPINIÓ

27 VIA FORA!

RAMON REIXACH Historiador i economista

Després de la crisi econòmica, la demogràﬁca Abans de 2007, els economistes del FMI i el governador del Banc d’Espanya tenien informes i sabien de la bombolla immobiliària espanyola provocada per la facilitat amb què bancs i caixes donaven crèdit. Analistes econòmics, ministres d’Economia i alts directius de les principals entitats ﬁnanceres, n’estaven al corrent, com del creixent sobreendeutament provocat en les famílies. Una anàlisi serena sobre les grans variables macro-econòmiques permetia preveure la situació actual. La falta de competitivitat de les exportacions, la desindustrialització, les fragilitats de l’economia, no s’han produït en 24 hores. Hi havia professionals de l’economia i persones senzilles amb prou aplom que no es van deixar enlluernar per la bombolla especulativa, nous Ulisses que es van lligar al pal de la nau del realisme per no sucumbir als cants de les sirenes. No mancaven exemples del passat: la bogeria col·lectiva viscuda per Holanda el 1636 i 1637 amb el tulipans, immorta-

litzada per Charles Mackay a Memorias de extraordinarias ilusiones y de la locura de las multitudes; la febre borsària catalana (1890-1891), amb el seu corresponent (cata)crac, episodi novel·lat per Narcís Oller a La Febre d’Or; el cèlebre crac de Wall Street (1929), magistralment explicat per John Kenneth Galbraith a Breve historia de la euforia financiera (1993); o el Baburu Keiki o boom i patacada final immobiliàrio-financera del Japó de 1980-1990, episodi gairebé calcat a l’espanyol, anticipat dues dècades. Quin polític hauria volgut dir la veritat a la ciutadania? Quin economista hagués volgut posar els informes damunt de la taula? Quin director de sucursal bancària hagués aconsellat als seus clients de no sobreendeutar-se? Fer-ho hauria avançat la crisi, perdent les eleccions o les promocions professionals. Calia ser simpàtic i no estroncar la xerinol·la. Quin heroi s’hauria presentat, davant d’una potencial pèrdua de carrera política o professional, per posar una mica de seny? Estem gestant des de fa anys una gravíssima crisi demogràfica a Catalunya. Només cal mirar la nostra piràmide de població i projectar-la al futur. Però qui voldrà dir que és vital donar suport inequívoc, amb valoració social i ajuts públics, als projectes convivencials entre un home i una dona amb vocació d’estabilitat i oberts a la procreació i a una educació integral duradora en el temps? Segurament cap carrera política s’ho podria permetre.

EL QUART CAMÍ PAULÍ MOJEDANO pmojedano@gmail.com

El repte de Mataró Crec fermament que els futurs 25 anys seran els més fascinants de la història. Crec en el potencial de ciutats com Mataró, amb dimensió humana, abastable, situada en mig d’un territori dinàmic i ubicació privilegiada. El progrés futur, social i econòmic, no serà generat pels grans països, sinó per territoris més petits capaços de crear models econòmics propis auto sostenibles, en entorns amb valors i actitud emprenedora i creativa. Només construirem veritable prosperitat si la gent té un propòsit darrere el qual caminar i una vida amb sentit. Les motivacions emprenedores del segle XXI són la motivació interior (m’agrada el que faig) i transcendent (ho faig per un propòsit). Crec també, que els mataronins només guanyarem el destí treballant junts al voltant d’un projecte comú; d’una visió que ens motivi, que ens apassioni, que ens mogui a emprendre, a actuar, no ja per a nosaltres individualment, sinó per a les properes generacions. Les coses no poden seguir igual. Patim les conseqüències d’haver llençat uns

anys de bonança, que no es van aprofitar per fer reformes i apostes estratègiques a Mataró, així com també els efectes del fracàs col·lectiu d’un sistema. Necessitem, com a ciutat, reformarnos i adaptar-nos als canvis. Tenim una ciutat menys preparada que altres per afrontar els reptes que tenim per davant. Treballar tots junts vol dir que haurem de reformar els actuals canals de participació dels ciutadans en els assumptes públics. Dos factors a valorar: primer, la capacitat de cadascú d’assumir la responsabilitat d’una nova posició respecte a la participació en les qüestions públiques, així com per adaptar-nos als canvis que s’estan produint a gran velocitat; segon, el desenvolupament i l’impacte de les xarxes socials en el canvi de la realitat actual, donant una nova visió del món i de la vida a les persones. L’efecte més important d’internet és que ha donat poder a la gent. És important entendre que no podem esperar, com fins ara, que tot ha de passar per l’administració local. És essencial que la societat civil recuperi un paper protagonista. Són les persones les que generen riquesa, perquè només elles poden crear noves idees, noves tecnologies o nous continguts culturals; no els edificis, ni les administracions, ni els parcs tecnològics. Però per atraure talent i capital (objectiu important), hem de canviar el concepte, la perspectiva, tant pública com individual. No és una opció, és una necessitat.

APUNTS La SPAM organitza la 1a Caminada Solidària per a gossos i persones Les nostres mascotes El 6 de maig Mataró rebrà la 1a edició de “Petjades” amb l’objectiu de recaptar fons per l’alimentació i el material veterinari dels refugis “Petjades” serà la primera caminada solidària per a gossos i persones als voltants de Mataró. Amb aquesta primera edició, la SPAM pretén implicar la ciutadania i apropar-la a la realitat d’aquests animals. Fa més de 30 anys que la Societat Protectora d’Animals de Mataró lluita per poder acollir la gran quantitat d’animals abandonats i sense llar i donar-los la possibilitat de viure amb condicions dignes i ser adoptats. La recaptació de fons amb objectius no lucratius és sempre una tasca molt difícil i requereix en aquests temps més creativitat que mai. Actualment, la SPAM gestiona quatre centres d’acollida, fa la gestió d’acollida i acollida d’animals rodamóns de 35 municipis i manté amb una ﬁlosoﬁa proteccionista a gairebé 800 animals. La caminada tindrà lloc el proper 6 de maig i tindrà com a punt de partida el Centre d’Acollida d’Animals de Companyia (CAAC) de Mataró, al carrer Galícia s/n i tindrà un cost de 12€ per a persones majors de 12 anys i de 4 per infants. A les 10 del matí, les persones inscrites podran iniciar

el recorregut acompanyats dels seus gossos, tot i que també hi podran participar les persones que no tinguin animals de companyia. L’itinerari és circular i consta de 10km que es recorreran tots a través de pista de sorra i en entorn natural i de muntanya pensat per la comoditat dels animals i de les persones. Cada participant inscrit serà obsequiat amb una samarreta conmemorativa de “Petjades” així com d’un petit avituallament a la meitat del recorregut per recobrar forces i continuar fins al final. El punt d’arribada serà el mateix que el de sortida, el Village, on s’hi podran trobar col·laboracions, merxandising i informació de tots els patrocinadors i col·laboradors. Com a final de fi de festa la SPAM clausu-

rarà la 1a edició de “Petjades” amb una gran barbacoa popular per a tots els participants. INSCRIPCIONS Amb les inscripcions que es recaptin, la SPAM destinar-ho a compra de pinso i de material veterinari. Tots els interessats poden inscriure’s fent una transferència al compte 2042 0000 70 3300070104 indicant el nom i cognom amb el concepte “Pet-jades”. A continuació, cal enviar un correu electrònic i afegint el nom, cognoms, edat i si s’hi durà gos. Una altra opció és comprar les entrades als mateixos centres d’acollida: RMAC de Sant Boi del Llobregat, CAAC i Cal Pilé, a Mataró. SPAM

Medi ambient

Els efectes de les gelades a Argentona Després de les intenses fredorades, nevades i gelades, ara sols mancava per acabar d’arrodonir-ho una sequera semblant a la de l’any 1947... Des de les darreres pluges del passat novembre i dálguns petits plugims fa més de quatre mesos que no plou intensament, i això no ha fet més que abonar alguns desastres com la collita a les hortes del Maresme i el Baix Llobregat, concretament la collita de les carxofes i escaroles rizadse, entre d’altres, malmeses. Més preocupant encara són les terres de secà on els brins d’ordi, civada i altres ferratges estan sucumbint per la dura sequera que estem patint. Sembla que els únics supervivents són els ametllers florits, però no cal veure’ls per ganya que fan. Per altra banda els efectes de les gelades i ara la sequera, l’arbrat, arbustos i plantes domèstiques estan agonitzant per la manca dáigua. Només cal donar un tomb pels veïnats de la vila per adonar-nos dels efectes que han patit principalment els llimoners i eucaliptus, estan tots amb les branques i les fulles seques, axí com altres arbusts i plantes al·lòctones que no estan adaptades. També els canyissars, fenassos i altres plantetes de marge estan patint els efectes de la sequera. Així és que solament ens queda fer una novena... o treure el Sant Domingo, tot esperant que intercedeixi per nosaltres i faci ploure! La llàstima que no podem culpar a cap institució ni els ‘mini Molines’ de torn... i si més no, caldrà fer cas de les dites del calendari del pagès, on s’apunta que per “l’abril pluges mil”. NATURA, ENTITAT DE MEDI AMBIENT naturamaresme.blogspot.com

ELS QUE NINGÚ VOL Per a contactar amb els refugis: CAAC: c/ Galícia s/n 08303 Mataró. Refugi Cal Pilé: Crta. N-II Km 648.4 08301 Mataró

info@protectoramataro.org www.protectoramataro.org

PAF: En Paf es va perdre tot fent un tomb pels carrers, no va saber tornar a casa. És un gat molt dòcil i extremadament bo amb la gent, li agrada molt demanar carícies. Molt jove i força actiu, de tant en tant el pots enxampar jugant amb alguna piloteta per la gatera. Mostra força tolerància cap altres gats, no acostuma a buscar embolics i normalment fuig de les situacions lletges. És un gat ideal per a qualsevol família, ﬁns i tot primerencs.

LLUÍS: En Lluís és tot un senyor gat. Té un caràcter molt especial, és un gat cassolà, bo, afectuós i faldiller, però li has de caure en gràcia. Si li agrades, serà el millor gat del món, però sinó, de seguida et comunicarà que no vol saber res de tu. Força dominant dintre de la nostra gatera, però no acostuma a crear conﬂictes amb els seus companys. Necessita una llar i molt d’afecte! Vine a conèixer-lo al CAAC de Mataró.

ALMA: Femella mestissa de pastor alemany, jove. Ens va arribar en tan mal estat que semblava una gossa gran, molt prima, amb problemes de pell que ja estan solucionats. Extremadament ﬁdel al seu propietari, no li agrada estar moltes hores sola, ideal per gent que treballi a casa o no treballi, sense més gossos ja que li agrada ser gossa única per tenir tots els mimos per a ella. Vine a conèixer-la al refugi de Cal Pilé.

SORT: La Sort ha passat tota una vida entre reixes, en el nostre refugi. Ara, a la seva recta ﬁnal és quan més troba a faltar una llar, li vols donar tu? Si te la fas teva, és molt carinyosa i dolça però li costa una mica al principi. Ajudar-la, segur que et retornarà molt d’afecte! T’està esperant en el refugi de Cal Pilé.

29 Mon legal

Sobreocupació d’immobles Un greu problema

És un fenomen actual que ve generat per un cúmul de tristes misèries humanes que, no obstant això, tenen possibles solucions legals. El problema preveu els següents actors: uns llogaters estrangers que s’amunteguen en un pis en deplorables condicions higièniques, un arrendatari que arrenda sense cap control a una pluralitat de persones en difícil situació econòmica, un propietari que lloga l’habitatge, de vegades, sense preocupar-li massa que el seu habitatge arribi a convertir-se en un pis pastera, i per últim, les xarxes maﬁoses que connecten a tots els altres actors. Davant de tot això, hi ha una Comunitat de Propietaris que pateix les molèsties i irregularitats derivades d’un pis pastera. Quines possibles solucions hi ha al problema: en primer lloc, es pot accionar contra l’arrendador del pis o local per incompliment de la Llei de propietat horitzontal, acudint als tribunals. Igualment, es podrà reclamar pels danys i perjudicis ocasionats per l’activitat irregular del

pis pastera mitjançant les corresponents accions judicials. També podrem decidir denunciar la situació davant l’autoritat pública competent, si bé en aquest cas poc podrem intervenir en el procés administratiu que es regeix sobre això. Actualment són cada vegada més les sentències judicials que busquen donar solució a aquest problema, ordenant el cessament de l’ús del pis si la comunitat de propietaris acredita les molèsties i irregularitats d’aquest, com poden ser sorolls constants, brutícia, baralles, inseguretat veïnal, etc. En conclusió, hi ha mitjans per combatre aquesta situació, ja que si bé no disposem encara d’una normativa especíﬁca sobre això, si és que cert que els tribunals tendeixen amb determinació a combatre i donar solucions a aquest greu problema de convivència per a tants afectats. XAVIER CASAS MARTÍNEZ Advocat. xcasas@icab.cat Tel. 938 713 799

Pirata Party, oci infantil i també per als pares PIRATA PARTY proposa un centre d’oci infantil d’última generació que es planteja no solament per als nens, sinó també per als pares. Obrirà les seves portes el proper 13 d’abril a les 5 de la tarda. Per aquest motiu, els nens tenen una hora de joc gratis limitada a l’aforament. I les reserves de festes d’aniversari fetes abans del 10 de maig, un descompte del 30%. “Fins ara, per als pares, anar a un centre per a nens, normalment signiﬁcava esperar, mentre els ﬁlls disfruten i s’ho passen bé… però els pares han d’esperar morts d’avorriment”, expliquen des de PIRATA PARTY. El centre d’oci infantil, però, ha trobat la solució a aquest problema. “A PIRATA PARTY hem volgut buscar l’evolució més normal, que els pares surtin amb els nens, i mentre ells s’ho passen bomba als més de 600 m2 amb 5 plantes d’alçada de l’equipament infantil, pares i mares poden anar a la taverna on degustar una extensa carta de productes d’una qualitat altíssima a preus baixos. Per això parlem d’oci 3.0, de la més nova generació”, asseguren. Precisament, entre aquests productes que es poden degustar, destaquen les amanides, els croixons (el seu entrepà exquisit) o les seves patates “BRAVUCONAS”, que són una especialitat que no deixa indiferent. També es pot tastar el seu CAVETA DEL TAPA (beguda especial del centre). PIRATA PARTY obre els matins perquè es pugui esmorzar i a les tardes perquè els nens puguin jugar. Els divendres i dissabtes fan sopars. I dissabtes i diumenges al migdia ofereixen el seu ‘tapeo’. “Hi ha diversió per als pares? Sí...

però serà una incògnita ﬁns que no siguin allà, encara que la taverna del TAPA DE PALO és espectacular, et pots fer a la idea que no estàs a un centre infantil i hi ha més sorpreses. A més, tenim cafès i especialitats, gofres artesans, xurros amb xocolata...”, expliquen. PIRATA PARTY celebra festes d’aniversari amb ambientació especial, històries de pirates, etc. Però atenció perquè cal reservar-les amb antelació. També és un espai idoni per a les festes de comunió o qualsevol altra festa per a nens de 3 a 12 anys, o ﬁns a 14 anys amb música, ball... “És un concepte d’oci innovador perquè ningú no es queda fora. Es pot venir amb nens o sense, perquè la zona de taverna està totalment aïllada de la resta”, comenten els promotors d’aquesta iniciativa que vol omplir un buit inexistent i que obre moltes espectatives en el seu àmbit.

PIRATA PARTY Indústria, 22 (Pol. Ind. la Bóvila). EL MASNOU Tel. 93 555 89 75. www.pirataparty.com

APUNTS

Immomaresme.com estrena un nou portal en exclusiva per als professionals del sector La nova orientació de l’espai web permet projectar la comarca com a zona residencial d’alt nivell sintonia amb les noves tecnologies de les TIC i el món 2.0. També, per aquest motiu s’estructura en diversos àmbits útils als quals s’accedeix de manera molt senzilla.

Habitatge El portal Immomaresme.com inicia aquest mes d’abril una etapa de renovació com a primer espai web immobiliari per a professionals del sector de la nostra comarca. L’objectiu que s’ha plantejat amb aquests canvis és posar en valor i defensar la ‘professionalitat’ de les empreses del sector, en el marc d’un mercat que cada cop més i més ràpidament requereix i demana per part dels clients una atenció més especialitzada. D’altra banda, les innovacions tècniques i de contingut que s’han aplicat al portal tenen com a altre objectiu destacable promocionar la comarca com a zona residencial de primer nivell. Precisament, en aquest aspecte, es dóna accés a la informació que destaca els principals avantatges i punts forts del Maresme com a indret immillorable per venir-hi a residir: qualitat de vida de primer nivell, amb el mar i la muntanya com a referents paisatgístics i la proximitat de Barcelona, la capital de Catalunya, a la qual es pot accedir en vehicle a través d’unes vies de comunicació de fàcil accés –carretera i autopista–, o a través de l’oferta del transport públic, com la línia de ferrocarril o el servei d’autobusos. PROPOSTES DE LLOGUER I VENDA GRATUÏTES I SENSE LÍMIT PER ALS PROFESSIONALS Immomaresme.com és l’espai web de la revista Immomaresme, una publicació que compta amb més de 15 anys de trajectòria i reconegut prestigi i qualitat. Ara, amb la nova trajectòria del portal

INFORMACIÓ PER CONÈIXER MILLOR EL TERRITORI

L’increment progressiu d’ofertes de lloguer i venda que durant un temps de la nova etapa del web aniran omplint el portal, fa aconsellable entrarhi diverses vegades i de manera gradual, per anar accedint a la informació ﬁns al ple desenvolupament d’aquesta nova eina.

es vol donar millor servei a tots el professionals del sector immobiliari de la comarca, que hi poden penjar totes les seves propostes de lloguer i venda sense límit de ﬁtxes i de manera completament gratuïta. Alhora, amb la intenció que sigui una eina de fàcil accés i maneig, el portal ha estat dissenyat i conﬁgurat per funcionar de manera àgil, pràctica i amb

Els usuaris del portal Immomaresme. com hi podran trobar amplia informació sobre els 30 municipis del Maresme incorporada en les mateixes ﬁtxes dels immobles. D‘aquesta manera, es vol donar a conèixer de primera mà, a aquelles persones que encara no coneixen prou bé el territori, les qualitats de la comarca i del municipi on estan buscant el seu habitatge. Amb aquesta nova aposta, Immomaresme.com fa un pas més cap endavant en la seva trajectòria vinculada a la comarca, alhora que vol defensar i afavorir la professionalitat dins del sector, en uns moments difícils on cada vegada es necessita ser més professional, donar millor servei i estar més especialitzat per projectar-se en el mercat. L’altre objectiu indicat és promocionar la nostra comarca com a zona residencial de primera qualitat, perquè totes aquelles persones que estan buscant-hi habitatge hi puguin trobar una bona opció, ajustada a les seves necessitats. Tanmateix, el portal es planteja aquesta nova etapa com una projecció que necessitarà d’un temps d’ajustament per créixer ﬁns arribar a poder donar als seus usuaris la millor informació sobre les ofertes d’immobles, en venda o lloguer, a la comarca.

APUNTS

Suport per al projecte Nuestra Aparente Rendición Solidaritat Amics, amigues, Necessitem, de veritat, el vostre ajut. Nuestra Aparente Rendición ha arribat econòmicament fins a aquí. Està sense recursos i arruïnat. Han estat 18 mesos sense ajuda econòmica de cap tipus i els nostres fons personals s’han acabat. Però necessitem poder finançar aquest projecte per seguir endavant. I necessitem la vostra ajuda. Estem segurs que enteneu la importància que un projecte com aquest, que a dia d’avui ha rebut en total unes 700 mil visites; que acull col·lectius de desapareguts, analistes, cronistes, pensadors, artistes o víctimes; que es fa servir en centres educatius dins i fora de la República; que s’ha convertit en una comunitat de pau en la qual tots ens sentim a casa; i que s’ha presentat en nombroses universitats i institucions dins i fora de Mèxic, no s’aturi. A Nuestra Aparente Rendición treballem 19 voluntaris de forma permanent i a temps parcial o complet molts de nosaltres. Hem rebut a més el treball de més de 70 voluntaris que fins a dia d’avui han comptat

21.578 morts per violència a Mèxic. I obrim permanentment programes de reﬂexió i assistencials, com les recentment creades Beques per la Pau a Juárez o el nou servei d’assistència psicològica online per a víctimes, periodistes i activistes. Però ara necessitem la vostra ajuda. Pengem avui un compte de banc al portal amb l’esperança que pugueu ajudar-nos a mantenir aquest projecte. Necessitem les vostres aportacions, per petites que puguin semblar-los, per seguir subsistint. AJUDEU-NOS A MANTENIR VIU AQUEST PROJECTE. FEU UNA DONACIÓ BANCÀRIA PER AJUDAR-NOS A MANTENIR ‘NUESTRA APARENTE RENDICIÓN’. Aquests són les dades per donar: CAIXA DE PENSIONS. Número de compte: 2100. 3166.65.2100681084 Codi SWIFT: CAIXESBBXXX Codi ANAVEN: ÉS6021003166652100681084 LOLITA BOSCH www.lolitabosch.com www.nuestraaparenterendicion.com

L’ESPAI DE VALORS

L’esperança. Creure en el demà En aquest moment la societat actual està marcada per dos elements teòricament inseparables: la crisi econòmica i la desesperança. La primera fa el seu curs destructor deixant la ruïna al seu pas: aturats, negocis tancats, famílies desnonades, empreses en concurs de creditors... Mentre que l’altre, com a conseqüència de la primera, es propaga com la pesta, ﬁns i tot, entre aquells que no són les principals víctimes de la crisi. “I què passa si això va a pitjor? Més val ser conservadors, prudents i estalviadors”, diuen aquests. Sense cap dubte, som una societat desesperançada. Però com ja apuntava Aristòtil tres cents anys abans de Crist “l’esperança és el somni de l’home despert”. Un home que no creu en el dia de demà, que el futur serà millor, que les coses poden canviar, que els seus somnis es poden fer realitat... no lluita, no treballa, es resigna i es deixa vèncer. I una societat així està perduda. Per aquells més negatius, una advertència: l’esperança no és creure en utopies, en realitats tan irreals que puguin esdevenir absurdes. L’esperança no és cosa de bojos irrealistes i ingenus. L’esperança ens permet pensar en futur mentre netegem l’horitzó de falsos paranys, és a dir, mentre construïm el present. Per tant, l’esperança també es relaciona amb el valor de l’esforç, la perseverança, la valentia, la llibertat... Com apunta Francesc Torralba “en la matriu de l’home esperançat hi ha el germen de la rebel·lió i de la disconformitat”. Aquesta vegada per parlar de l’esperança comptem amb la col·laboració del teòleg Josep Maria Rovira Belloso; la germana teresiana, Victòria Molins; l’orientadora familiar, Victòria Cardona; l’historiador Jaume Botey, i el periodista Bernat Dedéu. Tampoc no us perdeu fora del monogràﬁc l’entrevista a la Premi Nobel de la Pau, Rigoberta Menchú. I és que en el nostre món, si mirem entre la boira grisa, hi ha molts punts de color esperança. Text: www.valors.org

MOTOR Amb el nou 208, Peugeot canvia d’època Primavera de 2012: Peugeot llança el seu nou model del “segment B”, el dels petits cotxes polivalents, amb dos tipus de carrosseries diferents, amb 3 i 5 portes. Per imaginar un vehicle capaç de seduir i posar d’acord a clients molt diferents en el seu perﬁl que esperaven un canvi profund, es va posar en marxa el projecte “A9”, que va partir, des del seu inici, del més ambiciós plec de condicions mai aplicades per la marca, amb l’objectiu de realitzar un cotxe que plantegés un autèntic salt generacional. Peugeot no ha dubtat a donar la volta a determinats principis amb la voluntat de reinventar els codis que van ser claus en l’èxit d’autèntics vehicles estrella, com els 205, 206 i 207, i regenerar-los per crear el 208. El 208 transmet les opcions d’agilitat i eﬁciència. Alhora, les eleccions tècniques inicials el converteixen en un cotxe lleuger, aerodinàmic i molt compacte. A aquestes característiques, a més, cal afegir més espai a les places del darrere i un maleter més generós, en el marc d’una arquitectura amb rendiment optimitzat. La regeneració del seu disseny és una de les principals característiques del 2008, que concreta i sublima els nous codis estètics de la marca. Per això s’ha buscat una modernitat renovada i seductora que suggereix sensualitat i energia, dolcesa i malícia. D’altra banda, pel que fa a la regeneració ergonòmica, l’interior multiplica la promesa d’innovació del disseny exterior. Trencant automàticament amb tot l’existent, va molt més enllà dels

inconvenients tècnics i de les referències culturals conegudes. Així, el lloc de conducció s’ha reinterpretat completament, per convertir-se en totalment intuïtiu i evident. S’estructura al voltant d’un petit volant de petit tamany, d’una instrumentació enginyosament situada en una posició més elevada, que pemet al conductor tenir accés a tota la informació sense desviar la vista de la carretera i d’una gran pantalla tàctil. Aquest conjunt, connectat amb els passatgers, contribueix a la practicitat, la seguretat, el disseny interior qualitatiu i depurat i a les sensacions de volant. El 208 també s’ha plantejat a partir d’una regeneració mediambiental, amb una mitjana d’emissions de CO2 reduï-

des que el fan líder en el seu segment i tecnologia de motors de darrera generació, alhora que s’ha guanyat en pes i en aerodinàmica. Més característiques destacables d’aquest vehicle que renova el plaer de conducció característic de Peugeot, són que gràcies al volant de petit tamany que facilita una nova ergonomia, el conductor experimenta una agilitat de conducció inèdita. També, la nova síntesi d’alt nivell entre confort i comportament dinàmic, fruit de l’experiència històrica de la marca en termes de xassís que aproﬁta la compacitat i l’alleugeriment del cotxe. Text: Redacció

GASTRONOMIES En marxa les Jornades del Plat de Mataró Les XV Jornades Gastronòmiques del Plat de Mataró tornen en el marc de la Ruta del Pèsol del Maresme que es celebra cada any El passat dijous 15 de març van començar les XV Jornades Gastronòmiques del Plat de Mataró, “Pèsols amb sèpia i patates”, que es perllogaran ﬁns el 30 d’abril. Aquestes jornades amb personalitat pròpia s’emmarquen en la Ruta del Pèsol del Maresme que es celebra cada any en temporada de primavera a la nostra comarca. Els restaurants participants d’aquesta edició són 20, 14 dels quals de Mataró, i 6 de fora de la ciutat (1 d’Arenys de Mar, 2 d’Argentona, 1 de Cabrera de Mar, 1 de Sant Andreu de Llavaneres i 1 de Vilassar de Dalt). El programa d’enguany d’aquest esdeveniment de la capital del Maresme presenta dues novetats. En primer lloc el Concurs del Plat de Mataró, que aquest any s’ha fet amb alumnes de l’Escola de Restauració i Cambreria del Gremi, el jurat format per Paquita i Lolita Rexach del Restaurant Hispània; Pepi Sanchez, del Restaurant Sangiovese; Salvador Mateu, del Restaurant Les Ginesteres i l’Àvia Remei, cuinera de renom. Els 6 alumnes participants han confeccionat el plat de Mataró, amb els mateixos ingredients i valorats en un tast a cegues pel jurat esmentat. En segon lloc la principal novetat és que per primera vegada es farà una Caminada Popular, la recaptació de la qual anirà destinada a la Fundació Maresme de Mataró. Serà dins de l’acte de la II Pesolada Popular, el proper

LA PROPOSTA DE L’ÀVIA REMEI

CONILL AMB SAMFAINA INGREDIENTS: 1 conill tendre; Tomàquet; Ceba; Pebrot verd; Pebrot vermell; Albergínia; Pebre negre; Oli i sal; Sucre. PREPARACIÓ: Tallem el conill a trossos petits. El salpebrem i el fregim amb oli en una paella. Un cop els trossos estiguin fregits els reservem en un plat. Colem l’oli del conill i el posem en una cassola de fang. Tallem la ceba en forma de lluna ben fina i la fregim fins que comenci a enrossir una mica. Tirem els pebrots verds i vermells tallats ben petits i fem igual amb l’albergínia, afegim la sal, un pols de sucre i una mica de pebre negra. Quan estigui tot sofregit aboquem el tomàquet ja tallat o ratllat. Si el tomàquet és d’una temporada que no té massa suc hi afegim una mica d’aigua, tal com convingui. Quan hagi fet un tomb, tirem el conill i el deixem coure una estona fins que estigui tou. Aquest plat pot fer-se d’un dia per l’altre; tenint en compte que quan es torna a escalfar és aconsellable afegir-hi una mica d’aigua perquè no s’enganxi a la cassola.

Imatges destacades de l’acte de presentació de les XV Jornades Gastronòmiques del Plat de Mataró.

Segueix a TRIBUNA Maresme la proposta culinària de la popular cuinera mataronina Àvia Remei. Pots trobar més receptes seves a la web www.aviaremei.com

RESTAURANTS PARTICIPANTS EN LES JORNADES DEL PLAT DE MATARÓ: BOCCA RESTAURANT. MATARÓ. Plaça d’Espanya, 18 CA L’OLIVA. MATARÓ. De la Font dels Reis, 17 CAMINETTO. MATARÓ. Camí Ral, 407 CAN BRUGUERA. MATARÓ. Veïnat de Valldeix, 23 CAN MANOLO. MATARÓ. Pepeta Moreu, 10 CAN ROSENDO. MATARÓ. Port de Mataró, local 15-16 EL DELFIN. MATARÓ. Ctra N-II, Km 649 EL TRABUCAIRE. MATARÓ. Port de Mataró ILURO. MATARÓ. La Rambla, 14 L’HARMONIA. MATARÓ. Cristina, 18-20 LA PISCINA. MATARÓ. Passeig del Callao, s/n. LARU. MATARÓ. Riera de Can Gener, s/n. MUNDIAL. MATARÓ. Camí Ral, 548 SANGIOVESE. MATARÓ. Sant Josep, 31 CAN MAJO. ARENYS DE MAR. Passeig de Ronda, 5 LA TECA. ARGENTONA. General Llauder, 46. SANT JAUME. ARGENTONA. Sant Jaume, 15 EL MIRADOR DE L’ALBA. CABRERA DE MAR. N-II. Km. 643 PINS MAR. ST. ANDREU DE LLAVANERES. N-II, Km 651 EL RACÓ DE CAN FELIU. VILASSAR DE DALT. Àngel Guimerà, 41

ROURA NEGRE “COUPAGE” diumenge 15 d’abril, a la plaça de Santa Anna de Mataró, on els assistents podran degustar el Plat de Mataró, acompanyat de beguda a preu popular. Aquest acte inclou un petit mercat com els d’abans amb parades que vendran productes de la nostra comarca (fruita, verdura i una subhasta de peix amb la confreria de Pescadors d’Arenys de Mar). Text: Gremi d’Hostaleria i Turisme de Mataró i Maresme.

Varietats: Cabernet Sauvignon, Garnatxa, Merlot. Raïms escuats, fermentats a 28ºC. Un any de criança en dipòsit i 3 mesos de criança en bota de roure americà Ohio. VISUAL: Brillant, de bon cep i tonalitat vermell robí. OLFACTE: Aroma fina d’intensitat suficient, amb caràcters de criança de tipus vainilla, amb un fons de cafè. GUST: Agradable, d’acidesa moderada. Suficient amb consistència i extracte. Equilibri i bo en tanins. Bona aroma de boca amb records de la varietat, amb retrogust de persistència mitjana.

FESTA MAJOR DE VILASSAR DE DALT

Vilassar de Dalt sintetitza actes tradicionals i lúdics en la celebració de la seva Festa Major DISSABTE 28 D’ABRIL

DIUMENGE 29 D’ABRIL

A les 7 del vespre a l’Església Parroquial

A partir de 2/4 d’11 del matí, a la Plaça de la Vila

Festa d’obrir els Sants Màrtirs i renovació simbòlica del vot de poble

Gegantonada 2012

A 2/4 de 8 del vespre

Missa de la vigília A 2/4 de 8 del vespre, des de can Rafart i des de l’Estrella:

Cercaviles simultànies Fins a la plaça de la Vila amb els gegants i gegantons de Vilassar de Dalt i els Diabòlica Anònims. S’hi afegiran grups i associacions dels veïns dels diferents verals del poble. Tot seguit, a l’església parroquial

Acte d’obrir els Sants Màrtirs Ofrena de les roses, Ball dels Sants Màrtirs dels Gegants Vells i acte d’obrir els Sants Màrtirs mentre es canten els Goigs. I a continuació, a les escales de l’Església

Renovació simbòlica del Vot de Poble A càrrec de l’alcalde de Vilassar de Dalt, Xavier Godàs. Balls dels gegants, els gegantons i el drac, petards dels diablons, repicada de campanes i enlairada de coets anunciant l’inici de la Festa Major. Al ﬁnal, hi haurà coca i vi dolç per a tots els assistents. A les 10 de la nit al teatre la Massa

Reugenio Espectacle que recupera tota l’essència del personatge sobre els escenaris.

Plantada de gegantons dels nens i nenes de Vilassar i esmorzar popular. A les 11 del matí, a la Plaça de la Vila

Tallers Gegants A 2/4 d’1 del migdia, pels carrers de la vila

Cercavila de gegantons i capgrossos Fets al taller del matí. En aquesta cercavila, els grans podreu fer de geganters i portar els gegants de Vilassar! A l’1 del migdia, a la Plaça de la Vila

Ballada Final

a càrrec dels Diabòlics Anònims. Versot i espectacle.

A 2/4 de 10 del vespre

Correfoc infantil

A partir de les 12 de la nit, al pavelló de can Banús

a càrrec dels Diablons Anònims. Recorregut: Placeta Barberà - Sants Màrtirs - Salvador Riera - Plaça del Teatre - Àngel Guimerà - Plaça de la Vila.

amb L’Anònima i a partir de 2/4 de 2. Ball ﬁns ben entrada la matinada amb LA MALA FAMA.

A 2/4 d’11 de la nit

Sopar Popular a càrrec dels Diablons Anònims. Tot seguit animació i musica per ballar.

DILLUNS 30 D’ABRIL

Hi haurà inﬂables i jocs populars de les 11 del matí a les 5 de la tarda. Els plats amb l’arròs es repartiran prèvia compra d’un tiquet (2€) a la parada de Càritas Vilassar de Dalt que hi haurà durant tot l’acte al Parc de can Rafart. També es podran adquirir anticipadament.

Oﬁci solemne en honor dels Sants Màrtirs A 2/4 de 2 del migdia, a la Plaça de la Vila

Vermut dels Pere Màrtirs

a càrrec de la cobla Premià.

DIMARTS 1 DE MAIG Des de 2/4 de 10, al Parc de Can Rafart

XXVIII Trobada de gegants Rebuda de les colles participants a la XXVIII Trobada de Gegants de Vilassar de Dalt i plantada de gegants. Des de 2/4 de 11 del matí, al parc de can Rafart

Taller d’estampació de samarretes Estampeu-vos la samarreta per 1 euro!

A partir de les 2 de la tarda a can Rafart

Arrossada popular

A les 8 de la tarda, al pavelló de can Banús A la 1 del migdia, plaça de la Vila, 5 (can Ruhí)

Cançons d’una vida

Inauguració de la tómbola a beneﬁci dels Casal. Del 29 d’abril al 1 de Maig de 12 a 2 del migdia.

Concert del grup TRAMS amb versions en català de Joan Manel Serrat, Lluis Llach, Raimon, Maria del Mar Bonet, Bob Dylan, Simon & Garfunkel...

A les 2 del migdia, a la plaça de la Vila

A les 8 de la tarda, a l’Església Parroquial

A 2/4 de 5 de la tarda, a la Plaça de la Vila

Ball de nit

A les 12 del migdia, a la Pèrgola de can Rafart

A 2/4 de 12 del migdia, a l’església parroquial

Ball de nit i proclamació de la pubilla i l’hereu 2012

Amb Gino Diamantinis, música del anys 70 i 80.

Akelarre diabòlic

a càrrec de l’AE Serra de Marina i L’Esplai.

Ballada de Sardanes

Dinar de Carmanyola

Ball de nit

A les 2/4 11 de la nit, a la plaça de la Vila

Gimcana

de tots els gegantons participants. RECORREGUT DE LA TROBADA: Plaça de la Vila, Àngel Guimerà, Mestra Viladrosa, Nou, Sant Antoni, Anselm Clavé, Passatge de la Rosa, Carme i Plaça de la Vila.

A les del 11 del vespre, al pavelló de can Banús

Tot seguit

De les 6 a les 7 de la tarda, a la Plaça de la Vila

Missa per a tots els confrares difunts

Organitzat des de El Cau i L’Esplai.

A les 12 del migdia, pels carrers de la vila

Cercavila de la XXVIII Trobada de Gegants A 2/4 de 2 del migdia, a la Plaça de la Vila

Ballada Final de tots els gegants participants, lliurament de records i cloenda de festa. A 2/4 de 6, a la Plaça de la Vila

Concurs dels Flams-màrtirs Consisteix en menjar ﬂams en un temps limitat. A 2/4 de 7 de la tarda, a la Plaça de la Vila

Castellers Capgrossos de Mataró i els Margeners de Guissona

A les 10 de la nit, al Casal Popular

Pels més petits Pep Callau i els Pepsicolen presenten: MARREMANGU (en cas de pluja a l’interior del pavelló). Al ﬁnalitzar hi haurà pa amb xocolata.

Teatre

A 2/4 de 9 del vespre, a l’església parroquial

Representació de l’obra “Rumors” a càrrec del Ternal Teatre. Venda d’entrades anticipades a RieraBaylach (plaça de la Vila, 19). L’obra es tornarà a fer els dies 6, 11 i 13 de maig).

i, en acabar, el tradicional acte de Tancar els Sants Màrtirs, Cants des Goigs i repartiment de les roses que hauran guarnit la capella.

Completes solemnes

FESTA MAJOR DE CABRILS

Cabrils organitza una nova edició de la seva Festa Major oberta a tota mena de públics DISSABTE 28 D’ABRIL

DIJOUS 3 DE MAIG

A les 12 del migdia, al Pavelló Esportiu

A les 10 del matí, des del Campanar

Inauguració del nou pavelló esportiu

Repic de campanes que anuncien la Diada de Santa Creu.

Tot seguit, al Pavelló Esportiu

Concert dels combos de l’escola municipal de música de Cabrils. A les 5 de la tarda, a l’Hotel d’Entitats

Abya Yala Jornada sobre els pobles indígenes d’Amèrica. Cinefòrum, amb la projecció de la pel·lícula También la Lluvia i xerrada/debat L’alternativa indígena en un món global a càrrec de Martí Surís.

DIUMENGE 29 D’ABRIL A partir de les 9 del matí, als Horts de Santa Creu

XVIII Pedalada de muntanya

DIMARTS 1 DE MAIG De 10 a 14h, al carrer Domènec Carles

A les 11 del migdia, a l’Església Parroquial

Oﬁci de Festa Major Missa presidida pel rector Mn. Josep Rodríguez i concelebrada pels rectors dels pobles veïns. El predicador serà Mn. Josep Maria Turull, rector del seminari conciliar i canonge de la Catedral de Barcelona. En acabar l’Oﬁci, a la Creueta

Benedicció de la Creueta Tot seguit, a la Plaça de l’Església

Tradicional vermut de Santa Creu A les 2 del migdia, al Pavelló esportiu

Homenatge a la gent gran Dinar popular per a la gent gran del nostre poble. Tot seguit, al Pavelló esportiu

Ball de la gent gran

A les 6 de la tarda, a la Plaça de l’Església

A 2/4 de 12 de la nit, al Pavelló esportiu

Colossal

Ball de Festa Major

Espectacle de circ i clowns per a totes les edats, a càrrec de la companyia Teatre Mòbil.

a càrrec de l’orquestra Montgrins.

A les 10 del vespre, des de la Plaça de l’Església

Correfoc de Santa Creu 2012 A càrrec dels Peluts de Foc de Cabrils i altres colles. A 2/4 de 12 de la nit, al Pavelló esportiu

Nit jove 2012 amb Mitjanit i Discomòbil. Al transcurs de la mitja part hi haurà una exhibició de balls urbans. En acabar, esmorzar pel qui encara aguanti.

DISSABTE 5 DE MAIG

DIUMENGE 6 DE MAIG A les 10 del matí, al Pati de l’escola L’Olivera

Torneig de futbol A les 11 del matí, als Horts de Santa Creu

Plantada de gegants participants a la Trobada de Gegants 2012 de Cabrils. Enguany ens visitaran les colles de Vilassar de Dalt, Vilassar de Mar, Via Europa de Mataró, Santa Coloma de Gramenet, Ribes de Freser, Riudellots de la Selva i les escoles Francesc Macià de Vilassar de Dalt i Tomàs Viñas de Mataró.

A les 11 del matí, a la Plaça de l’Església

Espectacle infantil

A les 12 del migdia, des dels Horts de Santa Creu

A 2/4 d’1 del migdia, a la Plaça de l’Església

Recorregut: Torrent Roig, Domènec Carles, Emília Carles, Torrent Roig, de la Vela, Av. Santa Helena, Màquina d’en Mas, Rafael Martínez Valls, Maria Teresa i Plaça de l’Església.

Ballada de sardanes a càrrec de la cobla-orquestra Montgrins. A les 2 del migdia, a Can Barba

Passejada de gegants

amb el Duet Stylette.

Arrossada de Festa Major

Tot seguit, a la Plaça de l’Església

A les 11 del matí, als Horts de Santa Creu

A 2/4 de 6 de la tarda, a la Plaça de l’Església

A les 5 de la tarda, a l’aparcament de Can Botella

de tots les ﬁgures participants.

Mini tennis al carrer 2012

Jocs Gegants I Juga Menuts

XIX trobada de puntaires de Cabrils

DIMECRES 2 DE MAIG A les 8 del vespre, a la Plaça de l’Església

Pregó de Festa Major a càrrec del grup de teatre de “La Concòrdia”. A 2/4 de 9 del vespre, des del Campanar

Repic de campanes

Tot un matí per gaudir d’inﬂables, brau mecànic, i altres atraccions.

A les 10 del vespre, al Pavelló esportiu

A les 5 de la tarda, als Horts de Santa Creu

Teatre de Festa Major Representació de l’obra SOLTERONS a càrrec del grup de teatre Nando Massaneda. .

DIVENDRES 4 DE MAIG

a càrrec del campaner Jaume Tolrà i Ferrer.

A les 10 del matí, als Horts de Santa Creu Tot seguit, a la Plaça de l’Església

Música en viu per gaudir plegats de l’inici de la Festa Major, amb el grup de jazz eclèctic EMERSON HAPPY.

Matinal d’atraccions de Festa Major

amb jocs de grans dimensions a per a tothom i un espai per als més menuts de Cabrils.

La Festa Major a les escoles amb la participació dels infants i mestres de les escoles i l’institut del poble i amb l’actuació d’Oriol Canals i la Colla.

Fira de primavera

Ballada ﬁnal A 2/4 de 3 de la tarda, al Pati de l’escola L’Olivera

Fideuà popular A les 5 de la tarda, a l’escola L’Olivera

2a festa de l’esport infantil

de l’A.E. Montcabrer. Tallers, jocs...

Curses de bicicleta, patinet i a peu.

A 2/4 de 8 del vespre, al Pavelló esportiu

A 2/4 de 7 de la tarda, al Mil·lenari de Catalunya

Acte d’entrega del premi Concòrdia

Exhibició jove

Aquest Premi distingeix a un cabrilenc o cabrilenca que hagi destacat en qualsevol aspecte de la vida cultural, associativa, esportiva o social del poble.

A 2/4 de 9 del vespre, a l’Església

A les 8 del vespre, al Pavelló esportiu

Concert de Festa Major a càrrec de l’orquestra Montgrins.

de Balls Urbans i Breakdance.

Petite Messe Solennelle de Gioachino Rossini. Concert coral de Festa Major a càrrec de la Coral Santa Helena de Cabrils i l’Obrador Coral de Rubí.

PROPOSTES

PROPOSTES EL MARESME MES A MES CINEMA MATARÓ. TEATRE MONUMENTAL Puzzled love (Catalunya, 2011). Dijous 12 a les 21h. Seleccionada al Zabaltegi del 59 Festival de San Sebastian. A les 20.30 h, Parlem de la pel·lícula: presentació a càrrec de Xavi Calvo Requena, professor i cinèﬁl. En acabar la projecció, col·loqui amb els directors de la pel·lícula Gemma Ferraté i Carlos Pérez-Reche.

CONCERTS CABRILS. SALA DE LA CONCÒRDIA Pere Vila. Diumenge, 22 a les 18h. EL MASNOU. BIBLIOTECA JOAN COROMINES Concert: El romanticisme musical, de l’Orquestra Joves Intèrprets del Masnou. Divendres 20 a les 19h. Concert sota la direcció de Carmen Amo i Anna Remartínez. S’interpretaran obres de: N. Paganini, F. Schubert, F. Mendelson, F. Chopin, J. Brahms, J. Massenet, E. Grieg i A. Drovák. EL MASNOU. CA N’HUMET Concert d’Andrea Motis, Joan Chamorro i Josep Traver. Dissabte 21 a les 23h. Dins la programació de l’Espai Escènic Ca n’Humet. La virtuosa veu d’Andrea Motis, amb l’acompanyament del seu mestre Joan Chamorro. Preu: 10€. MATARÓ. CLAP Audiolepsia + Dolmenn. Dijous 12 a les 22h.

MATARÓ. TEATRE MONUMENTAL Declaración de guerra (França, 2011). Dijous 19 a les 21h. Premis Cèsar: 6 nominacions, incloent Millor pel·lícula i Millor director; 2011 Festival de Gijón: Millor pel·lícula, actriu (Donzelli) i actor (Jérémie Elkaïm). A les 20.30 h, Parlem de la pellícula: presentació a càrrec de Xavi Calvo Requena, professor i cinèfil. MATARÓ. TEATRE MONUMENTAL El plat o la vida (Catalunya, 2011). Divendres 20 a les 21h. Estrena del documental de Nani Moré. Documental que destapa l’engany que s’amaga darrere dels menjadors col·lectius a través d’un seguit d’entrevistes. Entrada gratuïta. Car recollir les invitacions a l’IMAC i a Claraboia. MATARÓ. TEATRE MONUMENTAL Pina (Alemanya, França i Gran Bretanya, 2011). Dijous 26 a les 21h. Oscar: Nominada a Millor pel·lícula documental; Premis del Cinema Europeu: Millor documental; Premis BAFTA: Nominada a Millor pel·lícula de parla no anglesa; Festival de Berlín: Secció oficial. A les 20.30 h, Parlem de la pel·lícula: presentació a càrrec de Xavi Calvo Requena, professor i cinèfil. MALGRAT DE MAR. CENTRE CULTURAL The artist (França, 2011) de Michael Hazanavicious. Divendres 13 d’abril a les 22.30 hores i dissabte 14 d’abril a les 20.00 hores. Organitza Cineclub Garbí.

MATARÓ. CLAP Obeses. Dijous 19 a les 22h. Preu: 5€ anticipada / 8€ taquilla. MATARÓ. CLAP Canteca de Macao + Santo Machango. Dissabte 21 a les 23h. Preu:12€ anticipada / 14€ taquilla. MATARÓ. CLAP Ix! + Dídac Rocher. Divendres 27 a les 22h. Preu: 8€ anticipada / 10€ taquilla.

MATARÓ. TEATRE MONUMENTAL Mishima. Dissabte 14 a les 22h.Mishima presenta L’amor feliç, el seu nou àlbum. Preu:15 € anticipada / 18 € a taquilla. Venda d’entrades: www.codetickets.com, Robafaves i Discos Track. MATARÓ. FOMENT MATARONÍ Cicle de concerts simfònics. Orquestra Camera Musicae. Divendres 20 a les 21.30h. Preu: 17€. MATARÓ. TAVERNA ATZUCAC Cançó de Taverna. Divendres 20 a les 23h. Amb Jaume Arnella i Carles Belda.

PREMIÀ DE DALT. SALA SANT JAUME Mil Cretins, d’en Ventura Pons. Divendres 27 a les 22h.

MATARÓ. ESPAI F Cicle de concerts de cambra. Aupa Quartet. Dissabte 28 a les 20.30h. Preu: 12€.

PREMIÀ DE MAR. PATRONAT TEATRE Nines de paper. Dissabte 21 a les 22.30h i diumenge 22 a les 17h. Pel·lícula de Producciones Teen.

PREMIÀ DE MAR. ESPAI L’AMISTAT Willy Fuego. Divendres 13 a les 22.30h.

TEIÀ. CASA MUNICIPAL LA UNIÓ Cinema Forum. Dilluns 23 a les 21.30h. Projecció de les pel·lícules: Teià, record i vida, 1974 i Riera de Teià, obres de pavimentació, 1976.

DIVERSOS ALELLA. CAN LLEONART Espais de Poesia. Geografies i poemes, a càrrec d’Anna Maluquer. Dissabte 14 a les 11. Caminada literària per Alella. Inscripcions fins al 12 d’abril a Can Lleonart. www. espaisdepoesia.cat. ALELLA. PLAÇA DE L’AJUNTAMENT Espais de Poesia: Cercavila psico-poètico-dramàtico-musical · passeig poètic, amb la Big Bang Valona conduïda per Marc Egea. Diumenge 15 a les 11.30h. Els poetes Enric Casasses i Salvador Giralt hi posaran la veu i la paraula. www.espaisdepoesia.cat. ALELLA. CAN LLEONART Espais de poesia: Nikòsia + 3a Trobada de poetes del Maresme · muntatge poètico-musical. Divendres 20 a les 21h. Recital a càrrec de Núria López, Montse Assens, Maria Antònia Grau, Joan Carles González i Marcel Riera (Premi Carles Riba 2011) amb el grup de folk Nikòsia, liderat per l’escriptor Francesc Miralles. Es llegiran poesies dels autors convidats i d’altres destacats per mostrar les produccions poètiques més actuals. Presentat i coordinat per Albert Calls. www.espaisdepoesia.cat. ALELLA. CELLER BOUQUET D’ALELLA Espais de Poesia : Poesia als quatre vents · recital. Dissabte 21 a les 12h. Acte coordinat per Carles Hac Mor i Ester Xargay. Inclòs dins el programa “Poesia als parcs”, un cicle de recitals poètics que organitza anualment l’Àrea de Territori i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona, amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes. www.espaisdepoesia.cat. ALELLA. PLAÇA DE L’AJUNTAMENT Diada de Montserrat. Onomàstica de l’associació. Divendres 27 d’11h a 12.30h. Degustació gratuïta de panets de diferents sabors i recollida de flors.Organitza: Associació de Dones Montserrat Roig.

MALGRAT DE MAR. CENTRE CULTURAL Le Havre (Finlàndia i França, 2011) d’Aki Kauerismäki. Divendres 27 d’abril a les 22.30 hores.

TEIÀ. CASAL DE JOVES ASAC Tarda de cine. Divendres 20 a les 18h.

Aquesta secció és una selecció dels actes que es fan als municipis de la comarca durant el mes que surt publicat TRIBUNA Maresme. La recepció de les propostes per a l’agenda és ﬁns al dia 20 del mes en curs, al correu info@tribunamaresme.com.

TEIÀ. LA FLOR DE LA PALMA Quico Pi de la Serra: recital de Nova Cançò. Diumnege 15 a les 19h. VILASSAR DE MAR. ATENEU VILASSANÈS Va de jazz i música moderna. Diumenge 15 a les 19h. Presentació del nou CD “Un Fràgil corall”, de Verd i blau, amb Judit Neddermann, Xavi Torres, Adrià Plana, Vic Moliner i Andreu Moreno.

CABRILS. BIBLIOTECA Entrega de Premis de la XI Campanya de lectura. Divendres 20 a les 18h. MATARÓ. PLAÇA DE SANTA ANNA IX Jornades Científiques de Mataró. Dissabte 14 a les 18h. Fira de Ciència al carrer i IV Gimcana Científica. MATARÓ. CINC SÈNIES I PLAÇA DE SANTA ANNA Qui sembra recull. Festa del pèsol. Diumenge 15 de 8h a 16h.Caminada popular, mercat de pagès, subhasta de peix i pesolada de degustació. MATARÓ. LOCAL DE COLLA CASTELLERA CAPGROSSOS DE MATARÓ Diada del local. Diumenge 15 a les 10h. Actuació castellera. MATARÓ. IMAC Zona Intrusa 5. Performing the body. Dissabte 21 a les 12h. Tour per diferents mupis de la ciutat, a fi de comentar els cartells resultants del projecte itinerant realitzat els mesos de setembre a desembre de 2011 a set instituts de Mataró. Durant el recorregut es distribuirà el fanzine ‘Performing the body’. Es demana assistir-hi amb roba elegant. Dirigit per Les Salonnières. Més informació a www.zonaintrusa5. blogspot.com

MATARÓ. CASA COLL I REGÀS Entrada lliure a la Seu de la Fundació Caixa Laietana. Diumenge 22 de 10h a 12h. PREMIÀ DE MAR. PLAÇA DE LA SARDANA Fira de Sant Ponç. Diumenge 29 tot el dia. Fira d’alimentació artesanal i herbes remeieres. PREMIÀ DE MAR. PLAÇA DE LA SARDANA 39è Aplec de la Sardana. Diumenge 29 tot el dia. Amb les cobles Ciutat de Girona, Premià i Mediterrània . PREMIÀ DE DALT. ESGLÉSIA DE SANT PERE VI Nit de la Poesia de Premià de Dalt. Dissabte 14 a les 21H. SANT ANDREU DE LLAVANERES. 13a Festa del Pèsol. Del 26 al 29 d’abril. Dijous 26 a les 21h: 5è Sopar del pèsol, organitzat pel restaurant Masia Graupera. Cal inscripció i pagament previ. Divendres 27 a les 10h a la plaça de la Vila: Intercanvi escola i municipi. Lliurament del treball sobre el pèsol elaborat pels alumnes de les escoles locals. A les 11h al passeig de Mare de Déu de Montserrat: Taller de cuina del pèsol, a càrrec de La Dona per la Dona. Dissabte 28 de 10h a 14h i de 17h a 20.30h al parc de Ca l’Alfaro: Exposició i venda a càrrec de productors de pèsols i comerciants. Taller infantil. De 17.30h a 19h al parc de Ca l’Alfaro: Anem a jugar! Activitat infantil amb recuperació dels jocs tradicionals de cucanya. A les 18h a la Sala Polivalent de Ca l’Alfaro: Presentació del recorregut virtual Llavaneres 360º, del fotògraf Xavier Roma. Diumenge 29 de 10h a 15h al Parc de Ca l’Alfaro: Exposició i venda a càrrec de productors de pèsols i comerciants. Taller infantil. A les 12h al Parc de Ca l’Alfaro: Degustació dels pèsols ofegats de Llavaneres elaborats pels restauradors de la vila i d’altres delícies ofertes pels diversos establiments locals. TEIÀ. 1a Premi GAES 3 hores de resistència en BTT de Teià. Diumenge 15 a les 8h. Informació: http://www.xn--persiguetussueoskub.com/titandesert/inscripcion. VILASSAR DE MAR. CAP DR. MASRIERA Setmana de la salut. Dimecres 11 i divendres 13 al matí: Taller de massatge per a nadons. Cal inscripció prèvia.

EXCURSIONS I SORTIDES ALELLA. CAN LLEONART Sortida de senderisme. Aiats (Osona). Dissabte 14 a les 8h. Recorregut d’entre 12 i 15 km, sense dificultat tècnica i de 5 hores de durada aproximada. Sortida en cotxe des de l’aparcament de Can Lleonart. Cal portar esmorzar, dinar i beguda. Gratuït. No cal inscripció prèvia. És recomanable estar federat a la FECC. Més informació a www.telefonica.net/web2/peusaterra ALELLA. CAN LLEONART Sortida de senderisme. El Catllaràs- El Roc de la Lluna (La Pobla de Lillet). Dissabte 21 a les 8.30h. Recorregut d’entre 12 i 15 km, sense dificultat tècnica i de 5 hores de durada aproximada. Sortida en cotxe des de l’aparcament de Can Lleonart. Cal portar esmorzar, dinar i beguda. Gratuït. No cal inscripció prèvia. És recomanable estar federat a la FECC. Més informació a www.telefonica.net/web2/peusaterra PREMIÀ DE DALT Excursió: pujada a Santa Bàrbara des d’Anglès (La Selva). Dissabte 14 De 8h a 16h aprox. Picnic a la brasa. Cal confirmar assistència. Informació: Josep Camprubí 937 512 851 o secretaria de St. Jaume, 937 516 910. Sortida del pati de St. Jaume. Grup de Muntanya de S. Jaume PREMIÀ DE DALT Sortides Guiades 2012 pel Parc de la Serralada Litoral. La Cultura Ibera al Parc. Diumenge 22. Sortida històrica: la cultura ibera és molt present al Parc de la Serralada Litoral. En aquesta sortida coneixerem els poblats ibers s’Ilturo (Cabrera de Mar) i de la Cadira del Bisbe (Premià de Dalt). Centre Informació de Can Boquet (Vilassar de Dalt). Tel. 656 903 642 A/E: p.slitoral. canboquet@diba.cat . Places limitades. Gratuït. SANT VICENÇ DE MONTALT. PARC DELS GERMANS GABRIELISTES Runners Montaltrek. Tots els dissabtes d’abril a les 8.30h. Tots els dijous d’abril a les 20 h. Tan si et vols iniciar com si ja tens experiencia, pots encaixar en diferents nivells. Pots contectar amb nosaltres a través de facebook o a través del mail: runners.montaltrek@gmail.com.

VILASSAR DE MAR. CAN JORBA Setmana de la salut. Dimecres 11 a les17h: Taller Cuina sense pares. Tenim la recepta per mantenir l’equilibri (Diputació de Barcelona). Per a joves majors de 14 anys. Cal inscripció prèvia. Divendres 13 a les 15.30h: Taller de Hip-Hop i sexualitat adreçat a adolescents. Inscripció gestionada a través de l’Institut Pere Ribot. VILASSAR DE MAR. PASSEIG MARÍTIM Setmana de la salut. Dijous 12 de 10h a 14h: Tastet de marxa nòrdica. Cal inscripció prèvia a Can Bisa. VILASSAR DE MAR. ESCOLA PÉREZ SALA Festa ﬁnal de la Setmana de la Salut. Dissabte 14 de 10.30h a 14h i de 16.30h a 19.30h. Rocòdrom inﬂable per a nens i nenes, exhibició i tastet de judo, de patinatge, d’hoquei patins i de bàsquet, circuit de bicicletes–educació vial, petites receptes en directe, tallers...

SANT VICENÇ DE MONTALT. ZONA ESPORTIVA-AVDA.TONI SORS 1a. Duatló Sant Vicenç de Montalt. Diumenge 15 a les 9.30h.Recollida de dorsals, a partir de les 8.30h. 5 Km. corrent. 20 Km en BTT. 2’5 Km.corrent. Es un Duatló de Muntanya. Cal fer inscripció previa. Més informació: http://montaltrek.org VILASSAR DE MAR. CENTRE EXCURSIONISTA VILASSAR DE MAR Sortida al Puigmal. Dissabte 14. Més informació: info@cevilassardemar.cat.

PROPOSTES

EXPOSICIONS ALELLA. CAN MANYÈ Espais de Poesia: Inauguració de l’exposició La lletra a l’ull, a càrrec d’EDRA. Divendres 13 a les 20.30h. L’escola d’art i disseny de Rubí, Edra, ens proposa explorar un espai d’ombra i llum on descobrirem reinterpretacions visuals de la poesia a través de diferents disciplines artístiques de caire matèric, digital, estàtic o mòbil. Exposició del 13 al 29 d’abril. Visita comentada dissabte 28 d’abril a les 12h. CALDES D’ESTRAC. FUNDACIÓ PALAU Exposició Joan Rebull. Dibuixos, Pintures i Gravats. Fins al 2 de setembre. Horari: de dimarts a diumenge de 10.30h a 14h i de 16h a 18h. Dilluns no festius tancat. EL MASNOU. ELS VIENESOS El Masnou Alt a través del temps. Fins al 24 d’abril. Mostra fotogràﬁca dels grans canvis que s’han produït al Masnou Alt des dels anys seixanta. EL MASNOU. BIBLIOTECA JOAN COROMINES Exposició: Cent anys d’en Massagran. Fins al 12 de maig. MATARÓ. ATENEU CAIXA LAIETANA QU4TRE. Del 5 d’abril al 27 de maig. Exposició de pintures de Ana Alegre, Josep M Jodar, Esther Galdón i Albert Llobet. MATARÓ. ATENEU CAIXA LAIETANA Animals. Del 13 d’abril al 22 de juliol. Collaboren Ecoima, AAB, Blaumar, IWAGUMILO, Hobby Zoo Argentona i Jardiland Mataró. MATARÓ. CAN SERRA MUSEU DE MATARÓ L’essència del detall. Manuel Carnicer. Fins al 6 de maig. Mostra retrospectiva de Manuel Carnicer i Fajó.

INFANTIL CABRERA DE MAR. BIBLIOTECA ILTURO L’Hora del conte. B.O.M. Dijous 19 a les 18h. A càrrec de Mom Mas. CABRILS. BIBLIOTECA Osvald, l’elefant musical, de Txus Fernández. Dimecres 18 a les 17h. Amb l’assistència de l’autora. EL MASNOU. MERCAT MUNICIPAL Gimcana del dia de Pasqua i talleret per pintar ous de cartolina. Dimarts 10 de 17h a 20h. Gimcana infantil. EL MASNOU. BIBLIOTECA JOAN COROMINES Noies i nois que donen la nota!, a càrrec de Gates Gatunes. Divendres 27 a les 18h. MATARÓ. BIBLIOTECA CAIXA LAIETANA Els dijous a la biblio. Nens a partir de 2 anys. A les 17.30h. Dijous 12: Una mare per a l’Owen, de Marion Dane Bauer. Dijous 19: Sant Jordi i el Drac, d’Antoni Cósimo. Dijous 26: El senyor rialler, de Tony Mitton. El conte de la rotllana: Divendres, 13, 20 i 27 d’abril a les 17.30h. MATARÓ. CA L’ARENAS El geni del mar. Dissabtes 14, 21 i 28 a les 18h. Activitat familiar (a partir de 5 anys) MATARÓ. MUSEU D’ART CONTEMPORANI A Bassat hi creixen paisatges. Diumenge 15 a les 11.30h. Activitat familiar. Preu: 3€. MATARÓ. TEATRE MONUMENTAL Puig i Fontanals, carters professionals. Diumenge 15 a les 18h. Espectacle familiar. MATARÓ. LLIBRERIA ROBAFAVES Contes de dracs, cavallers, princeses i roses. Dimecres 18 a les 17.30h.

MATARÓ. CA L’ARENAS Primera planta: Mar de fons. La collecció del Museu. Fins al 9 de setembre de 2013. La mostra presenta la relació que s’estableix entre la ciutat, la seva gent i el mar. A partir de les obres del fons del Museu veurem com evoluciona la relació de l’home i el mar a través del llenguatge de l’art, destacant els autors mataronins i molt especialment els germans Jaume i Jordi Arenas. Planta baixa: Retrats de mar. Fins al 3 de juny. L’exposició aplega una quarantena d’obres gràﬁques contemporànies d’artistes locals, procedents dels fons dels museus que formen la Xarxa.

MATARÓ. CAN SERRA MUSEU DE MATARÓ L’essència del detall. Manuel Carnicer. Diumenge 22 a les 12h. Activitat familiar.

MATARÓ. MUSEU D’ART CONTEMPORANI Col·lecció Bassat 1970-1979. Art contemporani de Catalunya. Fins al 29 d’abril. Centrada en una dècada de grans canvis polítics al nostre país, durant la qual es consolidaren molts dels artistes més rellevants de l’art català del segle XX.

PREMIÀ DE MAR. PATRONAT TEATRE Mago Manu Show. Diumenge 29 a les 18h. Espectacle de la cia. Manu Mago.

PREMIÀ DE DALT. BIBLIOTECA JAUME PERICH Presentació i exposició de contes i les seves il·lustracions Criatures Fantàstiques. De l’1 al 30 abril. Col·laboració entre l’Associació d’Artistes i l’Associació de Relataires en Català.

TEIÀ. BIBLIOTECA DE CAN LLAURADOR El llop ha tornat. Dimarts 17 a les 18h. A càrrec d’Emma Peiró.

PREMIÀ DE MAR. MUSEU DE L’ESTAMPACIÓ Inauguració de l’exposició temporal La moneda ibèrica a La Laietània. Diumenge 22 a les 12h. Fins el 30 de juny. TEIÀ. CASA MUNICIPAL LA UNIÓ Exposició D’un temps d’un país. Teià 1972-1980. Inauguració divendres 13 a les 19h. Història de l’activisme sòcio-cultural. Del 13 al 29 d’abril.

PREMIÀ DE DALT. BIBLIOTECA JAUME PERICH Presentació del conte infantil Romaní i Farigola. Dissabte 21 a les 18.30h. Amb la presència de les autores i l’il·lustrador.

TEATRE

XERRADES

SANT JORDI

CALELLA. ORFEÓ CALELLENC L’Hora de la Fantasia, d’Anna Bonacci, a càrrec de Joventut Artística. Dissabte 14 a les 22.00 h. Traducció al català de Maria Rosa Serra. Es faran altres representacions del mateix espectacle els dies 15 i 22 d’abril, a les 19.00 hores.

ALELLA. BIBLIOTECA FERRER I GUÀRDIA Espais de Poesia: Màrius Torres. Del poeta al lector · conversa i recital. Dijous 19 a les 21h. Presentació de l’obra de Màrius Torres a càrrec de Margarida Prats.

ALELLA. BIBLIOTECA FERRER I GUÀRDIA Sant Jordi amb les llars d’infants. Dilluns 23 de 9.30h a 11.30h. L’Elisabeth Ulibarri divertirà els més petits amb Cabasset de lletres, un joc de vocals.

ALELLA.CAN MANYÉ Espais de poesia: Presentació dels llibres Més enlla dels grills, de Laia Llobera (premi Maria Oleart 2011), i MariaMercè Marçal (1952-1998). Agua de alta mar, de Fina Llorca. Dissabte 21 a les 18h. El poeta JM Calleja ens parlarà del llibre de la Laia Llobera. A continuació recital de la cantant Celeste Alías, acompanyada a la guitarra per Santi Careta, i presentació de l’assaig de Fina Llorca a càrrec Neus Aguado, poeta i traductora de Maria-Mercè Marçal.

CABRERA DE MAR. CAL CONDE Cançons a la vora de Sant Jordi. Divendres 20 a les 21h. Genís Mayola, cantautor.

MATARÓ. TEATRE MONUMENTAL Butaka Teatre Jove. Dreamin’ & Rappin’. Dissabte 21 a les 20h. De la mà de Moisès Maicas, Anna Soler i Marta Pera arriba aquest musical de hip-hop basat en el Somni d’una nit d’estiu de William Shakespeare destinat a un públic molt ampli i, concretament, a la franja d’edat dels joves dels 10 als 18 anys. Preu: 6 €. Entrades sense numerar. MATARÓ. SALA CABANYES Si el món ja és tan formós. Dissabte 21 i diumenge 22 a les 18.30h. A càrrec de Josep M. Cusachs, M. Roser Trilla i Primavera per la Pau. Preu: 6€. MATARÓ. TEATRE MONUMENTAL Evangelium. Dissabte 28 a les 21h. Maria Rovira dirigeix aquest espectacle on quatre ballarins es reencarnen en quatre dels dotze apòstols. A partir dels textos bíblics es reﬂexiona sobre la naturalesa humana i el sentiment constant de la destrucció. A les 19h, “Cafè amb...” membres de la companyia. Preu: 17€ platea / 14€ amﬁteatre. MATARÓ. SALA CABANYES Els pensaments de Julieta. Diumenge 29 a les 19.30h. Espectacle de dansa a càrrec de la companyia eN movimeNt. Preu: 6€. MATARÓ. FOMENT MATARONÍ El rei Sol. A càrrec del Grup Punt i Seguit de Terrassa a les 18.30 h. 6 € / 5 € socis i jubilats.VII Mostra de teatre amateur. PREMIÀ DE DALT. SALA SANT JAUME Representació de l’obra Terra Baixa. Dissabte 14 i Diumenge 15 a les 22h i a les 18h.

PREMIÀ DE DALT. SALA SANT JAUME Cinema Infantil: Les aventures de Tintín, el secret de l’ Unicorn. Diumenge 22 a les 18 h. Teatre Infantil: La llegenda de Sant Jordi. Diumenge 29 a les 18h. A càrrec de la Cia. La Roda Produccions.

SANT ANDREU DE LLAVANERES. BIBLIOTECA L’hora del conte. Dissabte 21 a les 12h. Contes amb Maria Àngels Gil.

TEIÀ. BIBLIOTECA DE CAN LLAURADOR Espectacle de titelles: Sant Jordi està en perill. Dimarts 24 a les 18h. A càrrec de la contacontes Glòria Arrufat. VILASSAR DE DALT. BIBLIOTECA PAU PIFERRER Els ocells de foc i el drac. Divendres 13 a les 18.30h. A càrrec de Margarida Cambra. VILASSAR DE DALT. TEATRE LA MASSA Un món (i un munt) de dracs de la Cia. Tanaka Teatre. Diumenge 22 a les 12h.

VILASSAR DE MAR. ESPAI CAN BISA Carnaval Vilassar de Mar 2012. Fins 15 abril.

VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECA E.LLUCH Simfonia de les joguines. Dissabte 14 a les 11.30h. A càrrec de la Jove Orquestra de Cambra del Masnou.

VILASSAR DE MAR BIBLIOTECA E. LLUCH Exposició pictòrica: Vilassar i el Mar. Fins 19 abril. A càrrec de Marta Fornieles.

VILASSAR DE MAR. ATENEU VILASSANÈS Teatre infantil Cuina de nassos. Diumenge 15 a les 17.30h. De la cia Fadunito.

ALELLA. BIBLIOTECA FERRER I GUÀRDIA Espais de Poesia: Presentació de llibre Tot el soroll del món, de Vicenç Llorca. Dilluns 23 a les 20h. A càrrec de Sílvia Tarragó. Tindrem l’oportunitat de conversar amb l’autor i d’escoltar fragments de l’obra. CABRILS. BIBLIOTECA Tertúlia literària: La Mirada del observador, de Marc Behn. Divendres 27 a les 18h. A càrrec de Joan Herrador EL MASNOU. BIBLIOTECA JOAN COROMINES Presentació de llibre On el dia dorm amb els ulls oberts. Dimecres 11 a les 19h. L’autor masnoví Toni Pou presentarà el seu llibre guardonat amb el Premi Godó de Periodisme d’Investigació i Reporterisme. EL MASNOU. BIBLIOTECA JOAN COROMINES Presentació del llibre La generación del 27 y los paraísos perdidos, de Joan Carles Fogo Vila. Dijous 19 a les 19h. L’autor, resident al Masnou, publica una nova obra, en aquest cas dedicada a la generació de poetes del 27. MATARÓ. TECNOCAMPUS IX Jornades Cientíﬁques de Mataró. Divendres 13 a les 17h. El Tub Verd: la xarxa de distribució de fred i calor a Mataró. Conferència a càrrec de Llorenç Alerm, i 9a Mostra de treballs de recerca d’estudiants de batxillerat de Mataró. MATARÓ. LLIBRERIA ROBAFAVES Presentació del llibre Gel, de Joan Carles Gonzàlez Pujalte. Divendres 13 a les 19h. Premi de poesia Paco Mollà 2010.

VILASSAR DE DALT. TEATRE LA MASSA Ballet de Moscou presenta El Llac dels Cignes. Dijous 26 a les 21h.Acte de celebració del 10è aniversari de la reforma del Teatre La Massa (2002-2012), amb l’excepcional col·laboració d’un dels ballets més prestigiosos a nivell internacional. Entrades a: www.telentrada.com - Oficines Catalunya Caixa - 902 101 212 . Descompte per grups: a partir de 12 persones, trucant al telèfon 971 76 56 22 o enviant un correu a info@factoriacultural.com . Taquilla: dues hores abans de l’espectacle. Plaça del Teatre, 3. VILASSAR DE DALT. TEATRE LA MASSA Reugenio. Con todos mis respetos. Dissabte 28 a les 22h. Saben aquel que diu … Produccions, impulsada per Gerard Jofra, fill del mític humorista Eugenio, presenta Reugenio. Un espectacle que recupera tota l’essència del personatge sobre els escenaris. Entrades a: www.telentrada. com - Oficines Catalunya Caixa - 902 101 212. www.atrapalo.com. Socis de La Massa Centre de Cultura Vilassarenc tenen el mateix descompte que l’entrada anticipada (ensenyar carnet a taquilla). Taquilla: dues hores abans de l’espectacle.

MATARÓ. LLIBRERIA ROBAFAVES Presentació del llibre Cazadores de cometas, de Jordi Lopesino. Dijous 19 a les 19h. MATARÓ. CA L’ARENAS Art i literatura. Una experiència editorial. Dijous 19 a les 19.30h. Conferència a càrrec de Francesc Bechdejú, sociòleg i editor. MATARÓ. TRES ROQUES El dissabte fem un vermut amb...Ester López i Ferran Raja. Dissabte 21 a les 12h. PREMIÀ DE MAR. BIBLIO. MARTÍ ROSSELLÓ Xerrada sobre Martí Rosselló i Lloveras. Dijous 12 a les 19h. Sessió oberta del Club de Lectura a càrrec d’Albert Calls i Raquel Picolo. PREMIÀ DE MAR. CENTRE CÍVIC Amics dels clàssics, acte literari de presentació i de lectura. Divendres 13 a les 20h. El poeta Carles Duarte dissertarà sobre la literatura medieval catalana. VILASSAR DE DALT. BIBLIOTECA PAU PIFERRER Tertúlia literària sobre La luz es más antigua que el amor. Dijous 19 a les 19h. De Ricardo Menéndez Salmón amb la collaboració voluntaria de Núria Sánchez.

CABRERA DE MAR. AJUNTAMENT I Concurs de narrativa curta “Memorial Anton Isern”. Diumenge 22 a les 12h. Lliurament de premis del concurs literari. EL MASNOU. MERCAT MUNICIPAL Celebració de Sant Jordi al Mercat Municipal. Divendres 20 de 7.30h a 20h. Obsequi d’una rosa de sabó i llibres de receptes de cuina Del mercat a taula, presentant la targeta de ﬁdelització. EL MASNOU. ELS VIENESOS Textos dramatitzats: Una mirada. Dilluns 23 a les 18h. Una mirada de Sant Jordi contemporània i dirigida des del món intern de dos actors. Preu: 3€. MATARÓ. BIBLIOTECA POMPEU FABRA Jordi Galves: Llegir és viure. Dijous 19 a les 19h. Xerrada sobre la lectura i la literatura. Jordi Galves és curador, prologuista i traductor de l’antologia De miel y de diamantes de literatura catalana. Presenta i modera l’acte l’escriptor Toni Sala. MATARÓ. BIBLIOTECA POMPEU FABRA Especial Sant Jordi. Els contes de la Bleda. Dimarts 24 a les 18h. La Bleda és el nom artístic d’Helena Escobar, pallassa amb gran experiència en el teatre familiar i en el clown infantil. MATARÓ. DIVERSOS INDRETS Sant Jordi 2012. Dilluns 23 tot el dia. Trobada de gegants, gegantes i nans de la ciutat, hores del conte especials, actuació castellera amb els Capgrossos de Mataró, Fogonada amb el Drac i les Diablesses i Ball de Sant Jordi. PREMIÀ DE DALT. CEIP SANTA ANNA Festa de Sant Jordi. Diumenge 22 de 10h a 14h. Manualitats pels infants, jocs gegants, conta contes... PREMIÀ DE DALT. SALA DE L’ORFEÓ Sopar de Sant Jordi i tertúlia de llibres. Divendres 27 a les 21h. PREMIÀ DE MAR. PL. MIQUEL MARTÍ I POL Lliurament de premis del concurs literari de Sant Jordi. Diumenge 29 a les 12h. TEIÀ. APARCAMENT DE CAN LLAURADOR Concert Jove de Sant Jordi. Divendres 20 a les 23h. A càrrec de grups convidats+DJ Busquets. VILASSAR DE DALT. BIBLIOTECA Veredicte i repartiment de premis del XXIX Concurs literari Sant Jordi. Dissabte 21 a les 13h. Presentació la guia de recursos El Maresme , gent de terra, gent de mar. VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECA E.LLUCH Presentació de novetats editorials per a infants, joves i adults. Dijous 12 a les 19.30h. A càrrec de Sílvia Cantos i Mireia Martínez. Inscripció prèvia. VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECA E.LLUCH Veredicte i lliurament dels premis de la Mostra Literària de Vilassar de Mar. Divendres 13 a les 19.30 h. VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECA E.LLUCH Dràcula: literatura, música i cava. Divendres 20 a les 21.30h. Lectures dramatitzades a càrrec de diversos narradors.

CLASSIFICATS TREBALL OFERTA

COMPRA VENDA

ANUNCIS PER PARAULA GRATUÏTS. Envia el teu text a través de la següent adreça: www.tribunamaresme.com/classiﬁcats i l’anunci sortirà publicat en la propera edició de TRIBUNA Maresme.

SERVEIS PROFESSIONALS

DIVERSOS

ENSENYAMENT CLASSES D’AUTOCONEIXEMENT. Si estàs interessat en tu mateix. Si et preguntes Qui sóc? Si vols aprendre a investigar-ho. Si vols entendre el que et passa. Informa’t al 93.757.00.71.

BUSQUES TREBALL? BUSQUES TREBALLADORS?

Desenes d’ofertes laborals renovades setmanalment

PROFESORA NATIVA IMPARTE ITALIANO. Profesora, licenciada nativa imparte clases de italiano a todos los niveles individuales o en grupo. precio a convenir, precios economicos!. pattydll@yahoo.it

www.artcatalunya.es al telèfon 687 385 435 o presentant-te dilluns, dimarts o dimecres a les 17:30h. a la Plaça Cuba, 18 (2on pis)· MATARÓ

MERIDIAN COSMETICS busca consultores per a la venda de productes cosmètics d’alta gamma. Horafi flexible, incorporació immediata. Contacte: info@meridiancosmetics.com. TREBALLA DE AUPAIR AL REGNE UNIT/IRLANDA. Reforça el teu anglès treballant de aupair/cangur al regne unit o irlanda. Imprescindible: nivell mig anglès, exp. De cangur i nacionalitat espanyola. admin@finamartinez.com CUIDADO HOGAR. Sant Vicenç De Montalt. Persona documentada, residente legal, para media jornada en tareas del hogar (limpieza, plancha, cocinar). Ofrezco contrato, alta SS y 400 euros/ mes. pepepoga@gmail.com

TREBALL DEMANDA NOI. Busca feina de ajudant de Cuina, Rentaplats, Pica, Cambrer ,Mosso de Magatzem (Carretiller). Tel.625.281.981. JARDINERIA. Jardiner s’ofereix per fer tot tipus de treball basat en la jardineria. També manteniment de piscines Preguntar per Antonio Tel. 645.70.45.65. NOIA lleonesa, tinc experiència en neteja tant particulars com en empresas ,oﬁcines,locals... tinc referencies truqueu. teresasutil@yahoo.es BUSCO TREBALL de xofer o autònom amb camió grúa. Es fan transports amb camió grua de 18t. ramon_v40@hotmail.es

CURSOS DE XINÈS. Cursos de diferents nivells, inicial, mig, màxim 8 alumnes grup. També grup nens 8-12 a, Cursos per empreses. 653.80.18.46, estudiachino@hotmail.com.

EL MANITAS TEBEOS ANTICS, CÒMICS SUPERHEROIS, MANGA, àlbums de cromos, llibres, postals, calendaris de butxaca, monedes, Scalextric, etc..COMPRO. Tel.630.93.06.16.

SERVEI DE PSICOLOGIA INTEGRAL. Tractem qualsevol tipus de conﬂicte i crisi, personal o de parella. Des del enfoc d’un creixement conscient. Ara, 25% dte. Informa’t al 93.757.00.71.

VENDO CASETA casi nueva para perro grande!! solo 50 euros! pattydll@yahoo.it

INFORMATICO A DOMICILIO. Reparación de PCs y portátiles, conﬁguración de ADSL o cualquier otro problema, diagnóstico gratuito, 610.85.36.62.

VENDO VESTIDO DE NOVIA en Mataró. Talla 40, seda natural, col. Raimón Bundó. Palabra de honor, limpio de tintoreria. Precio 250 euros. ACCESORIOS HOGAR. Máquina de coser 60€, televisor 26”lcd samsung 160€, radiador eléctrico15€, 4 camas individuales completas, somier y colchón, armario dos puertas y más cosas. COMPRO NINES NANCY FAMOSA. Col·leccionista compra nines Nancy, Lesly, Lucas... dels anys 70-80, així com roba i accessoris. No importa l’estat. Tel. 670.79.84.60. COMPRO VINS I LICORS. Benedictine, Calisay, Chartreuse i Karpy a 30€/ampolla. Ampolles velles i sense obrir.T ambé compro altres licors, caves i vins vell. PLAÇA APARCAMENT MATARÓ. Venc plaça d’aparcament (per a cotxe i moto). Carrer Velázquez, 70 de Mataró. 15.000 €. carlesmarrot@gmail.com.

PER ALS AVIS I ELS NOUS SOLTERS T’ajudaré a: des de penjar els quadres, pintar la paret de l’habitació del nen, la ﬁnestra que no tanca, solucionar una fuita d’aigua, etc.

PINTORES DEL MARESME Y MANTENIMIENTO. Piso completo 3-4 habitaciones material incluido 500 euros. Limpieza y experiencia. Excelentes acabados. Sr Roberto. Tel.674.76.48.50. PINTOR MISTERAPID. precios realmente muy economicos limpio,rapido y de toda conﬁanza experiencia y puntualidad,p isos,comunidades,torres, excelentes acabados sr Molins. pintor_misterapid@hotmail.es

Col·laboro amb gent de la meva conﬁança i amb preus competitius

SE ALQUILA HABITACIÓN. Alquilo habitación a chicas o pareja en el centro del pueblo. también por breves periodos. pattydll@yahoo.it PARQUING EN LLOGUER a Vilassar de Mar, carrer Alzina - carrer Sant Artur (costat del Casal de Curació (abans Florimar). Telèfons: 93.750.17.28 i 93.759.25.50. RECOLLIDA D’ORDINADORS VELLS. Recullo tot tipus d’ordinadors i material informàtic, encara que estiguin espatllats. Paso a domicili. Tel.672.08.19.95.

CLASSES DE MÚSICA. Llenguatge musical, guitarra, baix, piano, violí, cant, i altres, per totes les edats. A Mataró i a domicili. Informeu-vos sense compromís.albertiliusbaix@gmail.com CLASSES I/O ACOMPANYAMENTS. M’ofereixo per a classes particulars i grups reduïts de català. Acompanyaments a adults sords amb llenguatge de signes. Marta 690.26.49.65

SALUT I BELLESA

Tel. 663 891 339 TRANSPORTES Y MUDANZAS. Opción camión grúa. Disponibilidad de lunes a domingo. Pida su presupuesto sin compromiso. Tel. 639.790.486/85. COMIATS DE SOLTER I SOLTERA. A Èxit Events t’oferim una gran varietat d’opcions per celebrar un comiat diferent. info@despedidasgirona.es. Divertit e inolvidable! Des de festes en vaixell, tuppersex... VENDA ON LINE DE CALÇAT LABORAL. Venta de calzado laboral especial para hosteleria, sanidad y zapatos de protección y seguridad para la industria. Calzado antideslizante, cómodo y ﬂ. info@tucalzadolaboral.com

Perruquers

Esmaltat Esmaltat d’ungles d’ungles semi-permanent semi-permanent PROMOCIÓ Tractaments Tractaments Keratina Keratina

0%20% 5 MAJORS Dimarts i

dimecres

EN LOR CO compte

ptedes descom anys

Maria Vidal, 52 VILASSAR DE MAR Tel. 93 759 50 61

CONCURS TROBA LA ‘T’ Troba la T de TRIBUNA amagada en un dels anuncis del nostre periòdic, indica’ns el nom de l’anunciant i les teves dades de contacte. Cada mes sortegem entrades de cinema dobles pels 8 Cinemes Arenys (una per a tu i una altra per a un acompanyant). POTS CONTACTAR AMB NOSALTRES: Per correu electrònic: promocio@tribunamaresme.com en un termini màxim d’una setmana després de la publicació, indicant

el nom de l’anunciant on es troba la T i les teves dades personals, nom complet i DNI. El vuitè dia després de la data de publicació es farà el sorteig. Els guanyadors rebran un correu electrònic de TRIBUNA Maresme indicant que han estat beneficiats amb el premi. Un cop confirmada l’acceptació del premi, contestant al correu electrònic amb un termini màxim de tres dies després d’haver rebut la notificació, podran identificar-se amb el seu DNI a les taquilles dels Cinemes Arenys i rebran

les entrades. Les entrades són vàlides de dilluns a divendres, excepte festius i vigílies. Quan passin 30 dies de la conﬁrmació del premi, les entrades caduquen. Els guanyadors de l’edició demarç van ser: GEMMA GUEROLA DE ROCAFIGUERA, MARTI MUSSOLL ARTIGAS, ALICIA SUAREZ RODRIGUEZ, SILVIA TEIXIDÓ CUENCA

En virtut d’ allò establert a la Llei 15/1999 i la LSSICE 34/2002, l’informem que les seves dades formen part d’un ﬁtxer automatitzat titularitat de GRAMA PRESS SL. Vostè pot exercir els seus drets d’accés, rectiﬁcació, cancel·lació i oposició a la següent adreça: CAMÍ RAL 495, 3º · 08302 MATARÓ (Barcelona).