Tribuna Maresme 266 by tribunamaresme

TRIBUNA maresme mesames Número 266. Agost 2012

Clam pel sobiranisme? L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) va promoure el passat 21 de juliol una marxa reivindicativa per sis municipis del Baix Maresme amb el suport dels alcaldes

PEATGES. La reducció de les boniﬁcacions dels peatges es farà efectiva, previsiblement, a partir del proper 1 de setembre.

OPINIÓ. L’alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch (CiU), explica les claus de l’acord de govern municipal amb el PSC.

El ‘CÀNTIR’. Arriba la 62a edició de la Festa del Càntir d’Argentona i la Fira Internacional de Ceràmica.

FESTES. Pàgines especials dedicades a les festes majors de Vilassar de Dalt, Sant Vicenç de Montalt i Cabrils.

SUPLEMENT ESPECIAL MOSTRA DE CABRILS FOTO: OLGA BOIX

SUMARI 04

Peatges

La reducció de boniﬁcacions dels peatges, previsiblement aplicada a partir de setembre.

30 anys de RTT

CiU+PSC

Entrevista

Macroconcert solidari a Illa Fantasia per celebrar els 30 anys de Ràdio TeleTaxi.

L’encaix sociovergent a Premià de Mar ja és una realitat. Nova majoria de govern.

L’ANC convoca una marxa reivindicativa per sis localitats del Baix Maresme

El Maresme també s’apunta al moviment cívic que reclama la independència

Parlem amb Joan Riera que recentment ha publicat la novel·la ‘El misteri del Pantocràtor’.

Festa del càntir

Verema

CRÒNIQUES

Argentona afronta la 62a Festa del càntir, que any rere any convoca multituds.

Al setembre torna la Festa de la Verema d’Alella, que enguany arriba a la 38a edició.

Tomàquet Jornades gastronòmiques amb el tomàquet maresmenc com a protagonista dels àpats.

Festes Majors

Mostra de Cabrils

Vilassar de Dalt, Sant Vicenç de Montalt i Cabrils, celebren la seva Festa Major.

La Mostra Gastronòmica de Cabrils convoca enguany la seva 25a edició.

TRIBUNA Maresme no es fa responsable de les opinions que expressen els seus col·laboradors. L’opinió de la publicació es reﬂecteix, tan sols, en l’editorial.

TRIBUNA maresme mesames

El periòdic del Maresme des de l’any 2002

Edita: Grama-Press, S.L. Camí Ral 495, 6e 2a. 08302 MATARÓ. Tel. 93 799 18 40. publicitat@tribunamaresme.com. info@tribunamaresme.com. Dip. Legal: B-26375-2005. Impressió: Impressions Intercomarcals S.A.

30.123 EXEMPLARS

Amb el suport de

En uns moments en els quals l’actualitat política se solapa amb els instants més durs de la crisi econòmica, el ‘xoc de trens’ polítics entre Catalunya i Espanya coincideix amb l’augment del moviment sobiranista que reclama des de la societat civil un pas endavant cap a la independència. L’ANC el lidera. La Marxa cap a la independència al Maresme, convocada la tarda del passat dissabte 21 de juliol per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), va partir de Cabrera de Mar i va comptar amb un recorregut amb cotxes per aquest poble, Vilassar de Mar, Cabrils, Vilassar de Dalt, Premià de Dalt i Premià de Mar. Durant la marxa batejada amb el nom ‘de les sis viles’, una corrua de cotxes amb banderes catalanes va dirigir-se a l’acte ﬁnal, a la plaça dels Països Catalans de Premià de Mar, on amb una àmplia assistència de públic van poder escoltar-se els parlaments de Pep Riera (Unió de Pagesos), Francesc Ribera “Titot” o Joaquim Arenas, en un acte conduït per l’actor Àlex Casanovas que va

comptar amb la presència dels alcaldes de Vilassar de Mar, Vilassar de Dalt, Cabrils, Cabrera de Mar i Premià de Mar, entre d’altres representants de l’enton polític i social de la comarca. Precisament, durant la trobada també es va llegir el manifest de les marxes cap a la independència que vénen fent-se a Catalunya i que són el preludi d’una de massiva convocada per a l’11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, a Barcelona. La marxa cap a la independència als sis pobles del Baix Maresme, organitzada per ANC, va comptar també amb actes puntuals als diversos municipis. Durant el recorregut, nombroses persones van penjar banderes o van mostrar complicitat amb els marxaires, tot i que també

va haver-hi algun cas, en menor grau, de qui va manifestar-hi el seu rebuig. “És una proposta adreçada a la població amb l’objectiu que prengui consciència, encara més, de la necessitat d’esdevenir un nou estat europeu si volem subsistir com a poble”, asseguren els organitzadors d’aquest acte de caire polític i reivindicatiu, que s’ha fet també, aquests dies, a d’altres municipis de l’Alt Maresme. El moviment coincideix amb un moment en el qual, amb la perspectiva dels darrers anys, l’independentisme ha passat de ser minoritati a estar al centre de l’actualitat política. Des de la societat civil, l’ANC reclama la via cap a la independència. Ens ho expliquen en una entrevista.

03 ENTREVISTA A L’ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA (ANC - MARESME)

“Es vol deixar molt clar que el país està en marxa imparable cap a la independència” Parlem amb els coordinadors de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), que el passat 21 de juliol van organitzar la Marxa pels sis pobles del Baix Maresme. En aquesta entrevista ens expliquen quines són les seves reivindicacions i objectius, en uns moments complexos en els quals l’independentisme està, més que mai, situat en una certa centralitat política.

Qui hi ha darrera de la Marxa cap a la Independència al Maresme? La Marxa cap a la Independència és d’àmbit nacional. L’organitza l’ANC. Però els responsables de dur-la a terme pel territori són les Assemblees Territorials. En el nostre cas, Maresme per la Independència va decidir dividir el Maresme en sis zones. L’àmbit de la “Marxa dels sis pobles” ha estat Cabrera, els dos Vilassar, els dos Premià i Cabrils. Si esteu interessats en contactar amb l’organització, podeu fer-ho a través de Maresme per la Independència: maresme@assemblea.cat, o directament amb l’ANC a: marxa@assemblea. cat o premsa@assemblea.cat. Com es vertebren les assemblees locals de l’ANC amb l’organització comarcal i aquesta amb l’àmbit nacional? L’estructura interna de l’ANC preveu dos nivells: un de nacional (ANC) i les Assemblees Territorials (AT) per des-

plegar-se pel país. Al Maresme, les AT són d’àmbit municipal (Cabrera per la Independència, Cabrils, Teià...), però ja des de ben aviat vam constituir Maresme per la Independència, que no és una AT, sinó un òrgan de coordinació de les nostres AT. Quina valoració fan de la Marxa que va fer-se per les sis viles del Baix Maresme? Preparen més activitats ﬁns l’11 de Setembre? La valoració és positiva. La participació va ser bona, el ressò important, i es va aconseguir l’adhesió dels sis alcaldes al manifest de la Marxa. També valorem molt la bona sintonia i coordinació que hi ha hagut entre les sis AT, que obre la possibilitat d’endegar més endavant noves formes de col·laboració. Pel que fa a actes previstos aquest estiu hi ha, entre d’altres, l’arribada de la Marxa a Argentona el 3 d’agost, o la Marxa de torxes del 10 de setembre a Vilassar de

Mar. Podeu seguir l’agenda d’actes previstos a www.marxa.assemblea.cat. Com treballen en la gran marxa que es farà l’11 de setembre a BCN? Quins objectius es plantegen, en aquest sentit, a nivell comarcal i nacional? De fet, la manifestació que s’està preparant és la darrera etapa de la Marxa. L’ANC hi està esmerçant tot els seus recursos i capacitats perquè es pretén que sigui una mobilització popular sense precedents, que sigui més que una manifestació. Volem que l’endemà hi hagis canvis; que no passi altre cop com l’11 de juliol del 2010, en què res es va moure. Els manifestants protagonitzaran el primer acte massiu de ruptura democràtica amb Espanya. Es vol forçar la classe política catalana a incorporar-se al procés d’independència. Es vol que l’acte tingui un ampli ressò internacional. S’està treballant amb èxit per aconseguir una gran transversalitat, amb la participació de la majoria d’entitats representatives de la societat civil. En deﬁnitiva, es vol deixar molt clar que el país està en marxa imparable cap a la independència. Què es vol reivindicar amb aquestes marxes? En primer lloc, fer arribar el nostre missatge, donar-nos a conèixer i buscar complicitats arreu del país, sobretot als municipis on encara no hi ha Assemblea Territorial. I a aquells en què ja hi ha AT, animar als ajuntaments a adherirse a la “Associació de Municipis per la Independència”, que és una organització que manté una estreta col·laboració amb l’ANC.

Un dels objectius assolits que ens satisfà més és l’haver obtingut el suport explícit dels alcaldes al Manifest de la Marxa, i el lliurament a l’ANC d’una carta adreçada al president de la Generalitat demanant-li l’inici del procés de secessió i el seu suport per celebrar des dels ajuntaments una consulta popular sobre la constitució d’un estat sobirà dins la UE. I més en concret, els objectius de l’ANC, quins són? Els nostres Estatuts diuen que les ﬁnalitats de l’Assemblea Nacional Catalana són: Promoure la creació de les condicions polítiques i socials necessàries per l’assoliment i la constitució de l’estat català propi, independent, de dret, social i democràtic; aglutinar totes aquelles persones que treballen amb objectius aﬁns als de l’Assemblea Nacional Catalana des de tota mena de grups, entitats, moviments, partits polítics o individualment; i facilitar, potenciar i acollir tota classe d’iniciatives democràtiques encaminades a l’assoliment dels objectius esmentats. Fan un bon balanç de la resposta dels maresmencs que s’han integrat a donar suport a l’organització de les assemblees locals? S’incorpora més gent o costa trobar-ne de nous? Costa comunicar bé, vivint sempre escassos de recursos. Potser per això la gent en general no sap que l’ANC preveu 3 tipus de vinculació a l’organització, de la qual només un, el de membre de ple dret, comporta el pagament d’una quantitat (4 euros al mes). Les altres fórmules de relació són els col·laboradors, que participen a les reunions i als actes que

CRÒNIQUES

La reducció de les boniﬁcacions dels peatges, a partir de l’1 de setembre

s’organitzen i els simpatitzants, que simplement fan constar la seva adhesió pública a l’ANC. És possible que si algunes persones sabessin que poden adaptar la seva vinculació personal a l’ANC segons el seu grau de compromís, hi hauria un nombre més alt de simpatitzants o de col·laboradors. Totes les Assemblees Territorials estan presents a la xarxa, sigui amb un bloc, amb un grup de facebook, un compte de twitter... és relativament senzill poder-hi contactar per informar-se. De tota manera, el Maresme és una de les comarques amb major implantació de l’ANC, gairebé a cada municipi hi ha una AT, i totes estan actives, si bé el nivell d’activitat és desigual. L’independentisme és més present que mai a la nostra societat? Perquè és l’opció política majoritària, i l’única que ofereix l’esperança creïble d’un futur millor. I això és difícil d’amagar; i acaba fent-se present. Quan era una opció política minoritària, en canvi, gairebé no era present als mitjans o al debat polític institucional. Vivim a la societat de la informació, i la llibertat per intercanviar criteris i idees entre la gent a través d’internet, i l’aparició de mitjans de comunicació no sotmesos als grans grups de comunicació han fet que les persones estiguin més ben informades, que sigui més difícil que abans amagar-nos les coses, i que la informació sigui més ràpida i directa. I és clar, quan molta gent s’assabenta que patim 16.000 mi-

lions d’euros d’espoli fiscal, dels greuges de tot ordre respecte d’altres espanyols, del nul respecte que ens demostren institucions, càrrecs i ciutadans d’Espanya, dels atacs constants al model d’immersió lingüística, de l’escanyament financer a què sotmet a la Generalitat, dels seus tics autoritaris, de la seva voluntat recentralitzadora, de l’incompliment sistemàtic de lleis catalanes (com la de l’etiquetatge, o la del cinema), i de com Espanya trenca consensos implícits des de la transició, doncs... la gent es fa independentista. L’independentisme ha guanyat la centralitat política i el debat de les idees i els arguments. El nacionalisme espanyol només els rebat amb arguments identitaris o bé intentant absurdament negar veritats ja assumides com a convenció, fins i tot a nivell internacional, com el dèficit fiscal. Aquesta és una estratègia perduda per endavant en una societat amb els nivells d’accés a la informació com la que tenim: negar la unitat de la llengua, revisar la història per fer-la a la seva mida ideològica... tot això ha deixat de tenir una gran part de l’efectivitat que tenia dècades enrere. Perquè actualment tothom està molt més ben informat. D’altra banda, volem afegir que per a qui estigui interessat, pot trobar més informació de l’ANC a través de la seva web: assemblea.cat, o contactar amb Maresme per la Independència al mail maresme@assemblea.cat. Text: Redacció / Fotos: Olga Boix

El Departament de Territori i Sostenibilitat ha estudiat reduir a la baixa les bonificacions actuals en la tarifa dels peatges d’autopista, que preveuen un 30% de rebaixa per recurrència d’usuaris habituals i per als vehicles ecològics i del 40% per a vehicles d’alta ocupació. El Govern aplicarà la mesura a partir de l’1 de setembre d’aquest any si l’Estat no paga a Catalunya els 40 MEUR que deu en matèria de peatges del 2011 i el 2012 i que la Generalitat no pot assumir. Així ho va explicar el passat 2 de juliol Damià Calvet, secretari de Territori i Mobilitat, en una reunió amb els alcaldes d’Alella, Terrassa i Mollet del Vallès. Calvet va destacar que la situació és difícil i que “posa en risc” l’actual sistema de bonificacions dels peatges. Malgrat que va descartar rotundament que el Govern es plantegi un encariment dels peatges, sí que va reconèixer que no podrà ampliar les bonificacions tal com havia previst, i fins i tot acordat amb els municipis i les concessionàries, tot el contrari, hauran de reduir-les si l’Estat no eixuga el deute amb Catalunya abans de dos mesos. En aquest sentit, va recordar que el pagament per part de l’Estat en matèria de peatges és d’obligat compliment perquè així ho marca un reial decret. El fet que no pagui, va afegir, situa a la

Generalitat en una situació “molt compromesa” perquè el compromís amb les concessionàries és del Govern. “La factura augmenta cada dia” i la Generalitat “no té diners per pagar”, va afegir, tot assegurant que l’actual equip de govern “no està disposat a fer la pilota més grossa”. 1 DE SETEMBRE, DATA LÍMIT. Amb tot, el número dos del Departament va reconèixer que si l’Estat no paga els 40 milions d’euros que deu la Generalitat haurà de rebaixar a partir de l’1 de setembre l’actual sistema de bonificacions que estableix un descompte del 30% de la tarifa del peatge per aquells usuaris que facin un nombre concret de viatges al mes i per als vehicles ecològics i del 40% per a vehicles d’alta ocupació que transportin tres o més persones al conjunt de l’àrea metropolitana. En aquest sentit, Calvet no va concretar en quina mesura es reduiran aquests percentatges de descompte, tampoc si alguna d’aquestes condicions actualment bonificades es pot acabar eliminant. El que sí que va confirmar és que si la situació no canvia ni l’Estat dóna cap possible solució, el Govern podria rebaixar les bonificacions a partir de l’1 de setembre. Text: ACN

CRÒNIQUES TRIBUNA ÒMNIUM

CONÈIXER LA MISSA DE LES SANTES Mataró conserva com una viva relíquia de la seva història, lligada al culte de les seves patrones, la missa composta pel mataroní Manuel Blanch. Popularment coneguda com a “Missa de les Santes”, cada any és executada per cor, solistes i orquestra el dia 27 de juliol a les deu del matí en ocasió de l’ofici major. Amb clares influències de l’estil operístic italià, és una de les escasses romanalles de la música litúrgica i religiosa vuitcentista que fa més de 160 anys que s’interpreta. Aquesta composició, que complementa musicalment les parts principals de la celebració eucarística (el Sanctus, el Kyrie, l’Agnus Dei, etc.), és un objecte etnològic, una obra genuïna, una joia del patrimoni cultural català. I tot perquè és una de les poques composicions religioses que no ha estat bandejada pels temps moderns, com no ho ha estat ni el Misteri d’Elx ni el Sant Misteri de Cervera (ambdós misteris vénen, això sí, de més antic). Conservada, defensada i venerada pels mataronins de moltes generacions, actualment som molts els que tenim la sensació que aquesta missa singular és poc coneguda i poc valorada, tant a casa com a fora del nostre terme. Hauríem de pensar fórmules i activitats per augmentar-ne el coneixement i la difusió. Una tasca gens fàcil si tenim en compte que la Missa només s’interpreta una vegada l’any, enmig de l’estiu i que molts l’associen a una estètica musical passada i al ritus catòlic predominant. Només s’estima allò que es coneix. La incorporació, enguany, de veus blanques al cor pot ser una bona iniciativa per apropar la Missa a les capes més joves. Una bona regulació dels assaigs generals amb públic, una bona difusió a les escoles de música de la ciutat, conferències, audicions comentades i, fins i tot, una jornada d’estudi amb la participació del món universitari i de la recerca local, podrien ser vies perquè l’atractiu de la Missa arribés més a la ciutadania. NICOLAU GUANYABENS Arxiver, historiador i director del Museu Arxiu de Santa Maria

FOTONOTÍCIA Ciutadans protestant contra les estafes bancàries En la imatge, concentració de ciutadans davant de l’Ajuntament de Mataró, durant un ple recent, en protesta contra les males pràctiques realitzades pels bancs i entitats ﬁnanceres, que han fet que nombroses persones perdessin els seus estalvis. Un problema de malaurada actualitat, encara pendent de resolució.

Macroconcert solidari per celebrar els 30 anys de Ràdio Teletaxi Amb l’eslògan ‘El nostre aniversari més solidari. No a la fam!’, Ràdio Teletaxi celebrarà els seus 30 anys de trajectòria fent un concert amb reconeguts artistes del pop i de la cançó espanyola al parc aquàtic Illa Fantasia. De fet, es tracta d’un cartell de primer ordre amb Miguel Bosé, El Barrio, Pastora Soler, Falete, Conchita, Juan Magán, Joana Jiménez, Los del Rio, India Martínez, Melocos, Antonio Orozco, El Arrebato, Merche, Sergio Contreras, Diana Navarro, Antonio Cortés, Vanesa Martín, Bustamante, Rosa López i Ecos del Rocío, que no cobraran res per intervenir en aquest concert i viatjaran ﬁns a Vilassar de Dalt a càrrec d’Halcon Viajes. L’escenari d’Illa Fantasia acollirà aquesta proposta el proper diumen-

ge 9 de setembre i la recaptació del concert anirà a parar íntegrament al Banc dels Aliments. L’impulsor del grup Teletaxi, el popular locutor Justo Molinero, va presentar aquesta proposta el passat 26 de juliol en roda de premsa a Illa Fantasia, destacant que “no podem quedar-nos al marge de la situació actual en el nostre aniversari”. L’entrada tindrà un preu de 10 euros, però serà de 5 euros per a aquelles persones que portin aliments de primera necessitat. El concert, que se celebrarà a l’escenari de la piscina de les onades, començarà a les deu del matí i acabarà cap a les set de la tarda. Aquesta proposta és l’acte principal de la celebració del trentè aniversari de Radio Teletaxi. Però els actes

solidaris van més enllà, ja que el dissabte 8 de setembre se celebrarà una marató periodística per a la recollida d’aliments als estudis de Teletaxi de Santa Coloma de Gramenet, Mataró i Tarragona. D’altra banda, diumenge 2 de setembre es podrà adquirir un CD amb el diari El Periodico de Catalunya que recull els èxits més signiﬁcatius dels 30 anys de Ràdio Teletaxi. “Segueixo amb la mateixa il·lusió que el primer dia i sempre dic que és una llàstima que no tothom tingui el treball com un hobby, el que em passa a mi, per això dono gràcies a Déu tots els dies”, va assegurar Justo Molinero, el qual també va manifestar el desig “Esperem poder complir 30 anys més”. Text: Redacció

CRÒNIQUES

Acord de govern entre els grups municipals de CiU i PSC de Premià de Mar El passat 12 de juliol va tenir lloc la formalització del pacte de govern entre els grups municipals de CiU i PSC a Premià de Mar pels propers anys. L’acord porta per nom Pacte per a la Ciutat de Premià de Mar i estableix les prioritats del nou govern municipal. El document destaca que l’acció de govern se centrarà en aspectes com ara la reactivació econòmica i la lluita contra l’atur; les polítiques de benestar social i salut; la neteja i la seguretat; l’educació, la cultura i l’esport; i les infraestructures i els equipaments, alhora que recull diverses prioritats com ara la participació ciutadana, l’agilització de la tramitació administrativa, la creació de la figura del síndíc del poble, la figura del regidor de barri o el suport a les entitats, amb un denominador comú centrat en la transparència, austeritat, eficàcia i eficiència per part de l’equip de govern. L’acte de signatura va comptar amb l’assistència de l’alcalde, Miquel Buch; el portaveu del PSC, Tomás Esteban; el president de la federació de CiU a Premià de Mar, Carles Maristany; i la primera secretària del PSC a Premià de Mar, Olga Safont. Durant la seva intervenció, l’alcalde Buch va fer referència a la responsabilitat per part dels dos grups municipals en aquest pacte, del qual n’ha destacat que el principal objectiu és un bon acord de govern. En aquest sentit, va recordar el discurs d’investidura que va fer ara fa un any, quan ja es va comprometre a “practicar un exercici de diàleg, de consensos i d’acords, de mà estesa”. Buch va subratllar també la importància que dues forces polítiques tradicionalment majoritàries com CiU i el PSC “s’hagin assegut i hagin trobat ponts per arribar a

Tomás Esteban i Miquel Buch durant l’acte de formalització del pacte.

acords” materialitzant un pacte que representa a 2/3 del ple, i per tant a un nombre important de premianencs. Per part seva, Tomás Esteban, del PSC, va destacar que des del primer moment la voluntat ha estat la de signar un document amb el qual “es pogués sumar i no restar, sumant voluntats dels dos partits”, amb l’objectiu de donar un impuls a la ciutat en un moment difícil i complicat. En aquest sentit, va afegir que “els ciutadans han de veure que pensem en ells i que els projectes són en beneﬁci de tots”. Finalment, Esteban va explicar que la signatura del pacte ha suposat la oﬁcialització d’una manera de treballar que ja s’estava donant des de l’inici del mandat. Amb el nou pacte, l’equip de govern passa a tenir 14 regidors del total dels 21 que formen el consistori.

CRÒNICA

LA NOVA NEULA El dia del seu sant, el senyor Enric Graupera i la seva dona, la Teresa Castellà, estaven pletòrics. Aquest any, en lloc de casa seva, rebrien al carrer, al Fossar Xic, transformat en la placeta mediterrània plena de vida que tant ens agrada. En lloc dels seus amics, hi convidava tota la ciutat. Les seves filles, actuals continuadores de la veterana casa de neules artesanals nascuda el 1895, presentaven el nou projecte en el qual han posat tota la il·lusió. D’una banda, presentar les neules com si fossin joies. De l’altra, proposar una colla de receptes de postre per combinar-ho. En la pròpia neula-joia ja hi trobem les innovacions gastronòmiques i estètiques amb què Casa Graupera ens ha anat sorprenent des de fa anys. La seva combinació amb herbes, amb xocolates o amb fruits secs, com les pedres d’un bon anell, són muntades ara sobre una estructura irregular de neula. En les receptes, vam poder degustar una bona combinació amb un sabor dominant (si bé no l’únic): de menta, de llimona, de préssec o de plàtan. La Teresa Graupera domina bé l’enginy gastronòmic i, pel que veig, l’esperit emprenedor. Ens rep explicant-nos les incursions de la firma al món dels càterings de qualitat i ens admet que estan posant els ulls en la internacionalització d’aquests productes que tastem “com una prova de foc”, amb paraules de la Teresa, aquest divendres de juliol al vespre entre taules ben guarnides i un grup de música que ens acompanyarà fins a la nit. Del 21 al 28 de juliol s’han posat en ruta per diferents establiments cèntrics de Mataró. Mirin les dimensions del que estem parlant. Estem parlant d’un producte antiquíssim de la cuina catalana, nascut d’enrotllar hòsties sense consagrar, que serveix de base per un producte radicalment modern i experimental, passat pel sedàs de les innovacions que han posat la cuina catalana al capdavant del món. Estem parlant d’un element típic del dia de Nadal al bell mig de l’estiu i de tot l’any, com qui diu. I estem parlant d’un racó de món. Un local d’unes cases nascudes sobre un antic fossar al costat de la mil·lenària basílica de Santa Maria, en un carrer estretíssim de poc pas i sense comerç (si exceptuem Can Laru), que parla d’internacionalitzar-se. Mataró, com Catalunya, que no té matèries primeres, ha de fer servir l’enginy si vol participar en aquesta escala, si vol passar de ser un racó a tenir coses a dir (i a vendre) al món. L’enginy d’agafar el que tenim, de renovar-ho amb gust i d’oferir-ho als paladars exigents, als buscadors d’autenticitat i als amants dels petits plaers. Però, com tot, cal alguna cosa més. L’estimació dels seus congèneres, la complicitat del seu teixit social i comercial, l’orgull dels seus conciutadans. Aquest embolcall, com el de la neula, és el millor ingredient per la confiança en el futur. RAMON BASSAS. www.ramonbassas.cat

Text: Ajuntament de Premià de Mar

L’ENTREVISTA

ENTREVISTA A JOAN RIERA, AUTOR DE LA NOVEL·LA ‘EL MISTERI DEL PANTOCRÀTOR’

“Cal trobar noves fórmules per poder engegar projectes editorials” Què el va impulsar a escriure una novel·la? Un instint irrefrenable que va sorgir d’un sopar d’amics. Els mirava, els escoltava, els admirava i pensava: “Aquesta gent és collonuda. He d’aproﬁtar la seva saviesa per imaginar altres vides.” I a partir d’aquí vaig crear una història de ﬁcció, alimentant-me dels amics. L’acció transcorre en diverses èpoques històriques. Li va dur molt de temps documentar-se? Vaig estar un any anant cada setmana a consultar la biblioteca i l’arxiu del MNAC. Tot i que el gruix principal de la novel·la es situa en el present, certament hi ha un recorregut que obligava a investigar des de començament de 1900, quan Domènech i Montaner va descobrir el fresc del Pantocràtor amagat darrere un retaule gòtic a l’església de Sant Climent de Taüll.

Amor, història i misteri són presents a la trama de la novella ‘El misteri del Pantocràtor’, de Joan Riera, editada gràcies al crowdfunding de la plataforma cultural Verkami i publicada recentment per La Comarcal Edicions. L’autor, vinculat a Argentona, ha escrit diverses obres de teatre (A 10 metres sota l’asfalt, Silenci de guerra, De Delfos al Bronx, La carícia de la nit) i n’ha traduït d’altres (Esclats, Marató de Nova York). Ha tingut companyia pròpia, Inventari Teatral, durant set anys. Va crear l’empresa Hestium disseny i producció, amb la que va dissenyar i produir esdeveni-

ments culturals com festivals de música, espectacles infantils i lliuraments de premis. Ha treballat amb Mubimedia en la realització de diversos museus i exposicions: Museu del Tabac Reig, Museu del Perfum Júlia, La Farga Rossell i El Romànic a Andorra. Va ser director de l’ONG Metrópoli que va obrir 60 centres de dinamització social en 14 països en vies de desenvolupament. És assessor de sensibilització a l’ONG Intervida, on formula activitats per fer entendre les diferències nord-sud i promoure accions que generin transformació social.

Per què va triar el Pantocràtor? Em calia una obra emblemàtica, de fàcil reconeixement popular, i sobretot de representació artística i cultural del país. D’aquesta manera el xoc social seria més gros en ser robat, i encara més traumàtic descobrir que es tractava d’una reproducció, una còpia. Coneixent una mica del romànic català s’entén una part de la nostra història, i situar-se davant la imatge

09 d’aquell Déu obre tot un camí cap a la transcendència. A més, el fet que fos una pintura mural enganxada a un absis encara feia el robatori més complicat i per tant més enginyós i divertit. Què té més pes en l’argument: el misteri, la història, l’art o l’amor? L’amor és el tema principal, la visió d’una dona ferida d’amor, que sense saber per què l’ha perdut i es troba amb el buit, la solitud. I des d’aquí baix s’endinsa en l’art, i és a través de l’art que s’explica ella mateixa, que pinta aquest dolor. Colors, textures i traços reflecteixen la seva evolució emocional. I la història emmarca els fets, les trames paral·leles del devenir enigmàtic del desaparegut Pantocràtor i del llarg recorregut de la protagonista amb el seu estimat. Tots tenim les nostres referències, el nostre destí camina amb esdeveniments històrics que poden modificar la nostra cultura i les nostres relacions. I el misteri és l’essència de la novel·la: el misteri de la veritat o la falsedat, de l’existència d’un Déu o d’una transcendència, de l’autenticitat d’una obra d’art o de la puresa de l’amor… uns i altres fins el més enllà? La recerca del Pantocràtor amaga alguna ‘metàfora’, alguna simbologia? És un símbol, una icona per meditar sobre les creences, diferents a l’edat mitjana que pretenien sotmetre els fidels amb aquests pantocràtors, i ara que ho veiem com una obra sublim de grandesa i amor. Parlar de vertader o fals amb una obra tan famosa, també facilita provocar un debat sobre què és o com ha de ser l’autenticitat. Quins dels personatges és el seu preferit? Sóc el pare de tots ells, no em facis escollir (ha, ha!). Està clar que la Maria Anglès, la protagonista, és en qui he abocat més intensitat i energia, amb qui he fet el gran exercici de posar-me a la seva pell; pintar, sentir, entendre, estimar com ella. Però m’encanta en Pau, el seu company, intel·lectual rebel, seductor silenciós, bohemi, brillant. I la colla d’amics que els acompanyen són genials, amb les seves aptituds enlluernadores i les seves penombres miserables; tan humans! I no puc oblidar Maties Angelat, el sotsinspector que viu de l’anàlisi racional, però que es va encomanant de l’encanteri del Pantocràtor i de la Maria Anglès. Què hi podem trobar en cadascú d’ells? En la Maria passió, creativitat, aire, sang, lluita i esperança. En en Pau inconformisme, estudi, exclusió, provocació, romanticisme. En els amics complicitat, creixement, insatisfacció, coneixement, experiència. En Maties

“Em sembla encertat que el mateix creador sigui el seu propi productor, que per la meva trajectòria ja és una cosa habitual” “Vaig estar tot un any anant cada setmana a consultar la biblioteca i l’arxiu del MNAC” quotidianitat, pragmatisme, intuïció, feblesa, intel·ligència. La seva novel·la va néixer com a projecte finançat per petites aportacions individuals. Com valora aquesta experiència de crowdfunding? Ha estat fantàstica! Cal trobar noves fórmules per poder engegar projectes sense que les empreses, les editorials en aquest cas, no siguin les úniques que arrisquen i perden. Em sembla encertat que el mateix creador sigui el seu propi “productor”, que per la meva trajectòria professional ja és una cosa habitual. Ara, amb la plataforma cultural Verkami, tens una eina genial, de qualitat, on pots confeccionar el teu projecte i després espavilar-te per dissenyar un bon pla de difusió, embolicar prou amics perquè en parlin i aconseguir l’objectiu. Aquest cop ha estat possible, ha sortit molt bé i he aconseguit prou mecenes per poder editar el llibre. Hi haurà una continuació de ‘El misteri del Pantocràtor’ o és una història completament tancada? No hi he pensat en segones parts. Si bé és cert que els personatges donarien per fer una novel·la de cadascun d’ells, prefereixo assaltar nous reptes, alguna cosa diferent. Té algun projecte literari pel futur, però? Dàlia, els amors de la florista. T’agrada el títol? Són possibles històries d’amor d’una noia que treballa en una floristeria que imagina com seria la seva vida amb diferents parelles. Més en clau de faula, una atmosfera Amélie. Però encara està molt verd, i tinc tot d’idees i arguments al meu cap que demanen torn per sortir al paper. Ja veurem. Ara per ara cal parlar d’El misteri del Pantocràtor, que m’ha costat molt arribar fins aquí i desitjo que els lectors passin unes bones estones llegint-la. Text: Sílvia Tarragó. Foto: Cedida.

EL MISTERI DEL PANTOCRÀTOR LA TRAMA DE LA NOVEL·LA “T’imagines que algú fes desaparèixer el Pantrocràtor de Taüll? Una nit d’octubre de 2011 algú arrenca el fresc més emblemàtic del país de l’absis del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). La principal sospitosa és la Maria Anglès, una pintora d’Argentona, ferida d’amor i lligada sentimentalment al Pantocràtor. El sotsinspector Maties Angelat serà l’encarregat de trobar l’obra i els lladres. Però aviat es descobreix que la pintura robada del museu és una reproducció. On és l’original? La persecució del mural autèntic i dels sospitosos durà els personatges a Taüll, Olot i París. Investigaran la Barcelona de Primo de Rivera i la de la Guerra Civil, per arribar al franquisme, sempre confonent essències i miratges. La Maria busca el seu amor en la

recerca de les pintures. Una aventura que parla una mica d’història, prou d’art i molt de sentiments. El misteri del Pantocràtor. I tu, saps on és?”.

CULTURA La festa del càntir d’Argentona convoca la 62a edició El 4 d’agost Argentona torna a homenatjar el popular atuell. En paral·lel, la Fira Internacional de Ceràmica i Terrissa omplirà també els carrers de la vila els dies 4, 5 i 6, convocant, com cada any, multituds. La Festa del Càntir se celebra sempre el dia de sant Domènec, el 4 d’agost, al matí. És en aquest matí que es fan els actes de més tradició, com la renovació del “vot de poble” per part de l’alcalde de la vila, la benedicció de les aigües de la font de sant Domènec, la benedicció i venda del càntir de l’any i els jocs de força i enginy a l’entorn de l’aigua i el càntir. La Festa del Càntir d’Argentona té el seu origen a mitjan segle XVII, amb l’inici de la celebració de l’Aplec de sant Domènec. Segons sembla, una greu epidèmia o pesta va provocar que els argentonins de l’època cerquessin ajuda en sant Domènec, tingut aleshores com un sant advocat en les aigües. Les pregàries van fer el seu efecte i des d’aquells anys Argentona, per agraïment al sant, celebra el 4 d’agost la diada de sant Domènec. Així mateix, en el decurs de la festa, Argentona renova el “vot de poble” fet al sant i beneeix les aigües de la font de sant Domènec segons un ritual fet exprés per a l’ocasió. És, a més, l’únic que actualment es conserva viu a Catalunya. Aquesta celebració s’ha projectat amb el pas dels anys i ha esdevingut un punt de trobada de referència. UNA PARTICIPACIÓ INTERNACIONAL MÉS ÀMPLIA. Les noves sol·licituds de participants de països que no havien assistit mai en aquesta ﬁra amplien el ventall d’arreu del món i fan que aquesta es distingeixi com a clarament internacional. En aquesta 62a edició, el país que s’estrena és Moldàvia, una república de l’Europa de l’Est. D’altra banda, Rússia, Portugal, França, Itàlia, Bèlgica i Marroc es mantenen com a participants tradicionals. A més d’aquests ceramistes i terrissers internacionals, cal destacar que el gruix de participació prové de Catalunya i Espanya. El carrer Gran d’Argentona i els carrers del seu voltant, seran l’escenari d’aquesta ﬁra d’importància internacional. La terrissa tradicional i popular, amb 25 expositors, estarà ubicada entre el carrer Gran, la plaça de Vendre

LA FIRA DEL CÀNTIR D’ARGENTONA DEL 2012, UNA EDICIÓ “ANTICRISI”

La Fira del Càntir reuneix cada any a persones de procedències molt diverses.

i el carrer Torras i Bages. La ceràmica artística, amb 35 participants, ocuparà el carrer Bernat de Riudemeia. La reproducció de ceràmica antiga i altres, amb 15 ﬁraires, ocuparà el carrer Lladó i la plaça de l’Església.

UNA FIRA CARREGADA DE PROPOSTES PER A TOTS ELS PÚBLICS La Fira Internacional de Ceràmica i Terrissa d’Argentona està ubicada al circuit urbà format per carrer Gran, plaça de Vendre, carrer Torras i Bages, plaça de l’Església, carrer Lladó, carrer Bernat de Riudemeia. TALLERS I DEMOSTRACIONS DE TERRISSA: Demostracions de terrissa tradicional. Horaris: Dies 4, 5 i 6 d’agost. Taller de ceràmica al torn. Horaris: Dies 4, 5 i 6 d’agost Taller de rakú: pintar i coure una peça de ceràmica. Horaris: Dies 4 i 5 d’agost. EXPOSICIONS: AL TALLER. ROSA AMORÓS. Museu del Càntir (del 4 d’agost al 16 de setembre). ELS CÀNTIRS TRADICIONALS DE LES ILLES BALEARS. Casa Gòtica (del 4 al 6 d’agost). CÀNTIRS VALENCIANS DE FANTASIA. El reﬂex d’una cultura mediterrània. Museu del Càntir. 8a MOSTRA DE CINEMA SOBRE CERÀMICA. Sala Centre Parroquial (5 i 6 d’agost).

EL CÀNTIR DE PESCADOR O DE BARCA DE LES ILLES BALEARS. Les Illes Balears són les protagonistes de la 62a Festa del Càntir, ja que el càntir escollit per representar-la ha estat un càntir de pescador o barca d’aquesta zona. El perquè del nom de càntir de pescador o de barca és força evident si ens ﬁxem amb la seva forma quasi cònica, amb una àmplia base per tal d’obtenir la màxima estabilitat possible quan el càntir està en la barca i en el moviment de la mar. No presenta cap decoració especial ni va vidrat, per tal de garantir que pot fer l’aigua fresca. El terrisser encarregat de la seva reproducció ha estat Miquel Albertí de Sa Teulera de Llucmajor, Mallorca. ACTUACIONS DEL MÚSIC I CERAMISTA IVAN LEVASSEUR. Com a novetat important de la Fira d’enguany, destaquen les demostracions musicals, amb instruments de fang, que l’artista francès Ivan Levasseur interpretarà a la plaça de l’Església durant els tres dies de la Fira. Els instruments musicals de fang són obra del propi artista, que a més de músic també és ceramista. L’horari de les actuacions serà, durant els dies 4, 5 i 6 d’agost, d’11 h a 14 h i de 18 h a 21 h.

Mai com ara la nostra fira havia viscut uns moments tan complexos, a causa de les contínues retallades pressupostàries, la manca d’ajuts oficials i la minva d’alguns patrocinis privats. La Generalitat de Catalunya ha suprimit totalment els ajuts a fires artesanes, mentre que una important caixa d’estalvis ha retirat el seu suport habitual. Cal fer esment, però, de diversos petits empresaris i comerços locals que, tot i les dificultats, segueixen apostant per un esdeveniment que és clau per a la projecció d’Argentona i per la dinamització de la seva economia. La crisi ens està afectant de forma dura, com a d’altres sectors, però no volem tirar la tovallola. Estem racionalitzant al màxim la despesa, maximitzant els ingressos i, en definitiva, cercant la manera de fer viable una fira que, com tothom sap, és un èxit de públic i és un referent a nivell català, estatal i, fins i tot, internacional. En aquest context, els dies 4, 5 i 6 d’agost Argentona celebrarà novament la Fira Internacional de Ceràmica i Terrissa, sens dubte, la més important de Catalunya i l’estat espanyol en la seva especialitat, tant pel que fa a la quantia dels expositors com per la diversitat de la seva procedència. Això converteix durant aquests dies a Argentona en la capital espanyola i europea de la ceràmica. La Fira és una extensió de la tradicional Festa del Càntir d’Argentona, que aquest any celebra la 62a edició des de la seva recuperació l’any 1951, si bé els seus orígens es remunten a mitjans del segle XVII quan –segons diu la llegenda– els precs a Sant Domènec van salvar Argentona de la pesta i que en aquest dia, bevent de l’aigua just beneïda en un càntir nou, hom serà guarit dels seus mals. Enguany presentem com a novetats importants l’actuació permanent del músic i ceramista francès Ivan Levasseur “Le son de la Terre” a la plaça de l’Església, juntament amb un espai de relax tipus “chill out” amb còmodes coixins, on els visitants podran descansar en la seva visita a la fira i recuperar forces per acabar el recorregut. Precisament la plaça de l’Església és un espai que enguany s’integra de ple en el circuit firal i on s’ubicaran les ceràmiques antigues i la venda del càntir de l’any. ORIOL CALVO Director del Museu del Càntir d’Argentona

CAPS.A., ‘bloc in progress’ Des del seu inici CAPS.A. ha estat una associació d’artistes que pretén la difusió de l’obra per canals no convencionals, arribar al públic de manera directa i lliure, defugint els canals oficials de la cultura i el mercat artístic. Després de la retrospectiva, CAPS.A. la literatura i l’art. Mataró 1982-1985, realitzada a finals de l’any 2010 a la sala d’exposicions de Can Palauet de Mataró, la revista ha empès un nou camí amb força i s’adapta al nou temps fent servir les noves tecnologies, com es pot comprovar en els dos darrers números (Grafies i A la presó) realitzats l’any 2011; si abans les eines eren el paper i les tisores, ara ho són el DVD i l’USB. Des de les primeres edicions, hem tingut la voluntat de ser un aparador de la creació i és per això que en aquest nou número, els artífexs de CAPS.A., J.M.Calleja, Jordi Cuyàs & Jaume Simon, proposem una nova aventura col·lectiva, on, com han fet altres vegades (capses 4 & 11) conviden els amics, coneguts i artistes que

admirem a participar en la revista. El nou número serà completament virtual, ni paper, ni suport digital: virtual. Creiem que els recursos que ens proporciona la tecnologia de la xarxa d’internet ens permet difondre fàcilment continguts artístics de forma global a través del web. Per aquesta CAPS.A.10 proposem no fer ni un objecte, ni un múltiple d’edició limitada, sinó crear un espai web sense limitacions on volem mostrar els treballs dels creadors invitats. En aquests moments que és tant difícil difondre les obres dels artistes, per la manca de recursos públics i privats, els membres de CAPS.A. volem crear una “galeria” virtual per mostrar la part més

SOTA LA COL

LA CULTURA COM A OPORTUNITAT

creativa i íntima dels autors, que la majoria del públic desconeix. Dins la pàgina web de CAPS. A. volem crear un espai, viu i en constant moviment, on recollir i mostrar els blocs de notes de pintors, dibuixants i escultors; els esbossos de coreògrafs i escenògrafs; les correccions i modiﬁcacions que fan poetes, novel·listes i traductors en els seus textos, i altres gènesis dels diferents àmbits de la creació que hagin generat el naixement d’un projecte. Durant un any s’anirà omplint el web d’aquestes pàgines íntimes de la creació, i que volem que sigui el més heterogeni possible, amb artistes i creadors d’arreu. La responsabilitat de CAPS.A. serà la de gestionar aquesta “sala d’exposicions” virtual i la valoració i tria dels creadors que han de tenir cabuda en aquest projecte. En ﬁnalitzar aquest any de vida del projecte, ens proposem fer una presentació física dels treballs que integrin Bloc in progress, títol d’aquesta nova aventura poètica. Text: CAPS.A.

L’augment de l’IVA en l’àmbit de la cultura és una bona clatellada per a la gent del sector i els consumidors. A partir de l’1 de setembre, s’alçarà l’impost sobre els productes i espectacles culturals del 8% actual fins al 21%, 13 punts que suposen un 162% d’augment. Unes dades contundents que es traduiran en un augment del cost i dels preus de les funcions de teatre, dels concerts, de les pel·lícules de cinema, dels CD i DVD, del llibre electrònic. Aquesta mida suposa un anivellament amb Europa? No, ni molt menys. A França l’IVA cultural és del 7% i el seu govern ha afirmat que el baixarà al 5,5%; a Alemanya és del 6%, si posem per exemple els dos països capdavanters de la Unió Europea. La mesura adoptada per l’administració de l’Estat, podria comportar un notable descens de l’oferta i d’assistents, i la ruïna dels emprenedors més febles. Una direcció oposada a considerar que la cultura engendra riquesa econòmica i guanys socials. Les protestes i reivindicacions seguiran el seu camí, i també els processos creatius hauran d’avançar per camins col·laboratius reforçant els lligams entre les administracions, el sector privat i la societat civil. Els ajustos econòmics a les festes majors, festivals temàtics, mostres i expressions culturals de tot tipus, poden superar-se amb la suma d’esforços entre les entitats, els emprenedors públics i privats, els artistes i els mateixos consumidors. Des del món del municipalisme i en l’àmbit comarcal del Maresme, seria bo emprendre accions que fomentin el debat cultural i el treball en xarxa en projectes que aportin beneficis comuns davant de les dificultats pressupostàries. JORDI ALBALADEJO http://elturnemimecanic.blog.cat

CULTURA

“No hauria pogut escriure ‘La vida en siete minutos’ sense tot el que he après aquests anys com a guionista” L’autor de Premià de Mar Pep Bras ha publicat després d’un llarg parèntesi literari la novel·la La vida en siete minutos (Seix Barral). Periodista i escriptor, ha treballat 16 anys com a guionista a El Terrat d’Andreu Buenafuente. Destaca d’aquesta trajectòria la seva feina a El Terrat de ràdio, La Cosa Nostra, A Pèl, Alaska y Mario i les dues gales dels premis Goya. També ha estat guionista de Julia Otero i Isabel Gemio, i director del programa Va de cine de TVE. Però no pot deixarse de banda que Pep Bras va fer les seves primeres lletres al grup literari La Font del Cargol, liderat per Valerià Pujol, un dels referents culturals de la literatura del Maresme els anys 80, del qual van formar part d’altres autors com Martí Rosselló, Rafael Vallbona o Maria Antònia Grau. Ara, amb La vida en siete minutos, Bras torna a la literatura, després de nombrosos títols entre els quals destaquen els reculls de relats La mosca al nas (1985) o El vaixell de les vagines voraginoses (1987, Premi La sonrisa vertical), tot un clàssic contemporani del gènere eròtic. És amb la novel·la L’edat dels monstres (1998) però, que fa un punt i apart en la seva obra i s’encamina cap a horitzonts literaris més ambiciosos. La vida en siete minutos són moltes novel·les en una. El lector hi trobarà des d’una història d’amor entre un home i una dona que es coneixen en un espectacle de màgia quan són hipnotitzats i no recorden res del que els ha succeït durant set minuts, ﬁns a la sèrie de televisió que escriu el protagonista, amb misteris, assassinats i viatges en el temps. També contes, llegendes, teories paranoiques que introdueixen personatges

secundaris... “És un experiment: volia demostrar-me a mi mateix que podia escriure una novel·la que arranqués com una comèdia i acabés en drama”, assegura Bras. En la seva nova etapa, l’autor premianenc ho té clar: “Tots els escriptors haurien de poder prendre’s tot el temps del món per escriure el llibre que tenen al cap”. Pep Bras ha agafat embranzida literària i fa dos anys que treballa en una nova novel·la, amb el títol provisional de La niña que hacía hablar a las muñecas. La nova història que està treballant l’autor premianenc té el punt d’arrencada l’any 1909, amb el naufragi d’un vaixell català davant les costes del Brasil. Hi moren centenars de persones, i l’únic que hi sobreviu és el seu besavi, Joan Bras. A partir d’aquest punt i de l’evolució de la seva família, l’autor traça el seu peculiar retrat històric del segle XX, fins acabar als nostres dies. “No puc avançar més de la trama, però estic disfrutant molt”, afirma el guionista. L’ofici que Bras ha après aquests anys com a guionista l’ha ajudat en l’escriptura de La vida en siete minutos. Coordinar durant un any una sèrie de televisió preparant amb d’altres guionistes la bíblia dels personatges, el mapa de trames, els girs i tots els requeriments que demana cada episodi, li han donat molta experiència, l’ha fet deixar de ser un escriptor molt més intuïtiu. També ha superat la por d’abusar dels diàlegs. “És l’arma del guionista, però crec que no és el meu cas. De fet, quan escric llibres disfruto més descrivint que dialogant”, sentencia Bras, il·lusionat amb la novel·la que ha sortit i també amb la nova que prepara. Satisfaccions de l’ofici d’escriure.

“

FRAGMENT: LA VIDA EN SIETE MINUTOS

“Cada vez que levantaba la vista del portátil, Toni B. Murt veía un papel DIN A4 pegado con cinta adhesiva en la pared de su despacho. En él había escrito con un rotulador rojo muy grueso: ¡Vamos a escribir esa mierda!

Era una adaptación personalizada de la frase que pronunciaba Martin Landau en Ed Wood, la película de Tim Burton sobre el considerado peor director de la historia del cine. Landau interpreta a Bela Lugosi, el Drácula del cine mudo, en el ocaso de su vida. Olvidado por todos, arruinado y adicto a la morfina, es rescatado por Wood para protagonizar algunos títulos de bajo presupuesto. Una noche en la que le toca luchar con un falso pulpo gigante en una charca, Lugosi, que acaba de meterse un chute para insuflarse ánimos, se acerca con pretendida dignidad al equipo de filmación. Es entonces cuando lo dice: – Muy bien. ¡Vamos a rodar esa mierda! Para sentirse exactamente igual que Lugosi, Toni no necesitaba drogarse. Le bastaba con abrir un nuevo documento en “Mis guiones”, dentro de la carpeta Una estrella en la noche. Era el título del programa que le pagaba la hipoteca, los recibos del coche y los compulsivos caprichos electrónicos desde hacía cerca de dos años”

Text: Albert Calls

ACPG - Premsa Gratuïta i Mitjans Digitals. JUNTS CONSTRUIM GRANS AUDIÈNCIES

Som líders d’audiència Planiﬁquem la teva campanya Arribem al teu públic

T’hi portem?

Més de 250 mitjans informatius

Mitjans de proximitats líders, mitjans de conﬁança que arriben a la gent

TRIBUNA maresme mesames

ACPG - tel. 93 452 73 71 www.acpg.cat - info@acpg.cat

CULTURA

PERFILS

TRIBUNA DE LA HISTÒRIA

EN LA VIGÍLIA DEL 150 ANIVERSARI DE CAIXA LAIETANA: QUÈ EN FAREM DEL PATRIMONI CULTURAL?

Joan Muray i la història de la barretina

L’escriptor i historiador masnoví Joan Muray ve desenvolupant, des de fa ja uns quants anys, una intensa tasca de recuperació de la memòria local, però també d’aspectes culturals de notable interès. La seva mirada inquieta se centra en temes que teníem al davant, però als quals no havíem donat la importància que es mereixen. És en aquesta direcció que cal situar el seu darrer llibre, La barretina. Símbol de llibertat, publicat dins el segell maresmenc Historeîn Forum. En aquesta obra, el lector hi trobarà els secrets referents al popular capell català i una tasca d’investigació que permet endinsar-se en els orígens i la trajectòria del nostre barret. “Aquests orígens es perden en la nit dels temps, i mai més ben dit, ja que el culte a Mitra, culte solar, al qual va associada la barretina (o gorra vermella), com a ornament de culte i alhora distintiu dels seus sacerdots i iniciats, comença, segons dades documentades, tant per la literatura (les obres teològiques mazdees dels segles XII-XIV aC), com per l’art, en les troballes arqueològiques (frescos, escultures i ceràmica, segles VIII-IV aC, així com també de posteriors, ﬁns aproximadament al segle IV dC)”, apunta Muray sobre els orígens del barret en el llibre, a més de donar dades com que el mot barretina apareix el 1565. Tot plegat, en el marc d’una obra amena, que es llegeix amb interès i complementada amb un destacat apartat d’il·lustracions. El nom de Joan Muray s’associa indiscutiblement amb el Masnou. Des d’aquest municipi del Baix Maresme fa anys que desenvolupa una intensa activitat com a promotor cultural, com a escriptor, com a historiador…

El 1863, és a dir, l’any vinent farà 150 anys, uns mataronins encapçalats pel liberal Josep Garcia Oliver van fundar la Caja de Ahorros de Mataró, la que ﬁns no fa gaire era Caixa Laietana. Els movia un afany progressista que els havia portat a fundar uns anys abans una entitat referent: l’Ateneu Mataronès. Una entitat que el 1866 disposà d’una biblioteca popular amb servei de préstec, la primera que hi havia a la ciutat. En desaparèixer l’Ateneu, el fons anà a mans de l’Ajuntament esdevenint la primera biblioteca municipal de Mataró. En uns moments tan convulsos i difícils, especulats, immorals i indignants com els d’avui, un no es pot deixar de preguntar pel patrimoni cultural de Caixa Laietana: què en serà de la Biblioteca Popular, fundada el 1929 amb els fons de les precedents i amb una hemeroteca excepcional? O què se’n farà del Fons d’Art de Caixa Laietana? Per no dir de la llorejada arquitectura de la casa de Puig i Cadafalch del carrer d’Argentona. Deia Daniel Giralt Miracle que, vist en el seu conjunt, el Fons d’Art “reﬂecteix un cicle del nostre art, el que comença amb els grans mestres de la pintura catalana dels primers anys del segle XX

De fet, com ell mateix explica, compagina l’art amb la història, les seves dues passions. L’historiador masnoví és també un apassionat de la macrofotograﬁa, camp en el qual porta més de 40 exposicions fetes, havent participat en tres salons internacionals i rebut diversos reconeixements. Entre els puntals del seu treball hi ha el fet d’haver col·laborat des del 1987 en les pàgines del butlletí Gent del Masnou i haver publicat nou llibres on la història és sempre la clau. A Pirata i negrer, llibre que va tenir molt de reconeixement, ens parlava del capità masnoví Joan Maristany i Galceran “Tara”, genocida de l’Illa de Pasqua. També, més recentment, va publicar Mitologia de l’oca, on explica les vinculacions d’aquestes aus amb la història, la cultura i les tradicions. D’altres títols seus són Masnovins a les Amèriques o Històries de la Vila… del Masnou (volum I i II). Text: A. Calls Foto: Cedida

(Urgell, Terruella, Cusachs, Meifrén, Mir, etc.), segueix amb els noucentistes i els postimpressionistes (Sunyer, Calsina, Lloveras, Martínez Lozano, Morató Aragonès, Pichot, etc.), els innovadors de les ﬁguracions (Curós, Aguilar Moré, Freixas Cortés, Griera, Gudiol, Moscardó etc.), o els impulsors de l’informalisme i l’abstracció (Guinovart, Muxart, Ponç, Rovira Brull, Tharrats, et.) i acaba amb alguns exemples de l’escultura renovadora, entre expressionista i abstracta, com són Subirachs i Cusachs. “I per als de gustos més llunyans jo hi afegiria entre molt més, el calvari romànic d’escola castellana de ﬁnals del segle XIII, per exemple. El 1895, qui fou president de la Caixa, Terenci Thos i Codina, buidava el pap en defensa del patrimoni documental de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, amenaçat d’espoli per anar a omplir les buides i desolades lleixes de la llavors recent creada Biblioteca Nacional de Madrid. Quin gir de rocambolesca ironia serà que ara, en el proper 150 aniversari, haguem de fer el mateix pel Fons d’Art o la Biblioteca Popular de Caixa Laietana.

JAUME VELLVEHÍ laraconera.blogspot.com

CULTURA HOTEL ELÈCTRIC

EL CABALLERO OSCURO: LA LEYENDA RENACE A mesura que Mary Shelley avançava en la redacció de Frankenstein s’adonava que estava engendrant una arma poderosa a favor de la ciència i gens temorosa de Déu. Com a conseqüència, a la part final, condemna el seu heroi prometeic i el sotmet al judici de l’ètica i la religió. Un canvi molt semblant és el que s’ha produït entre els dos lliuraments de la nissaga de Batman dirigits per Christopher Nolan. A El caballero oscuro (2008) el discurs del Joker (interpretat per Heath Ledger, tristament mort durant el rodatge) ens parlava de la por al terrorisme creixent al s. XXI i de l’imperialisme econòmic. A El caballero oscuro: la leyenda renace sembla com si Nolan i els seus guionistes, esporuguits davant el desconcert que havien provocat al film anterior, es dediquessin a restablir de nou el món (i una certa idea dels Estats Units). Mentre que el Joker ens deia que nosaltres som els culpables dels nostres mals, del món que hem creat; ara, l’amenaça torna a ser nuclear i provocada per Ras al Ghul, un nom de reminiscències orientals que deixa clar on radica el mal. I és per això que la Gotham del nou film sembla, més que en qualsevol altre capítol, Nova York. La Gran Poma ha inspirat nombroses metròpolis de ficció, però al nou Batman no paren de desfilar banderes americanes i, sobretot, irromp el poder econòmic amb el segrest de la borsa de Wall Street. Vinculada a aquesta necessitat de seguretat nacional, trobem la reivindicació del paper de la policia indispensable per restablir l’ordre. Mentre els agents resten tancats als túnels el caos domina Gotham. I Batman? L’heroi, realment secundari, viu un especial via crucis (colpejat, tancat a la presó...) que el porta a una redempció cristològica final.

JESÚS GONZÀLEZ NOTARIO Crític i historiador de l’art

Novetats editorials Destaquem tres de les darreres novetats editorials aparegudes els darrers mesos, d’autors vinculats a la comarca. LA MEMÒRIA RETROBADA DELS VILASSARENCS. Tempus fugit. El Vilassar de Mar dels 50, 60 i 70, obra publicada dins el segell Historeîn Forum i elaborada per Jordi Garcia, és una aposta per recuperar la memòria d’uns anys cabdals, per no deixar que venci l’oblit. El llibre va néixer d’una trobada fa un parell d’anys en la qual un entusiasta grup de gent nascuda als anys 50 van proposar fer un llibre. La iniciativa va ser plasmar la seva vida des del primer record que tenien de Vilassar de Mar. Per això, aquest treball que ha redactat i elaborat l’editor Jordi Garcia, abasta la infantesa, adolescència i primera joventut dels nascuts a la dècada i el reﬂex de com era la localitat els anys 50, 60 i 70, en la seva vida quotdiana i amb un ampli ventall de persones i records que gràcies a aquesta obra ara queden ﬁxats en la memòria impresa del paper. Tal com es destaca: “lluny d’un llibre d’història, esteu davant d’un llibre on es posen en ordre vivències entrellaçades, memòries que desgranen els moments de la nostra vida, on, per tant, hi ha desbrossats els petits i grans records individuals de cadascú per arribar a la memòria col·lectiva de tots, ja que, és evident, hem constatat, uns records empenyen els altres. Teniu a les mans la suma de records d’una generació”.

L’OFICI NARRATIU DE MANEL SUBIRATS I COSTA. Aquelles nits de maig, de l’autor mataroní Manel Subirats i Costa, novel·la publicada per Edicions de 1984, narra la història de Guillermina Bel Pomerol, que va abandonar la família i el país per dedicar-se a viure una vida de disbauxa “fent senyors” arreu del món. La seva trajectòria la porta a Miraflores, un poblet en plena jungla amazònica, on anys després es retrobarà amb el seu germà bessò Jan i la seva neboda Màrcia, una noia de tot just 15 anys. A la jove, òrfena de mare, el retrobament amb la seva tieta Guillermina li obre les portes de l’amor, del sexe, i de les relacions i els vincles, sovint foscos i incomprensibles que menen el món. Subirats (Mataró, 1963), editor i escriptor que ve consolidant ja una sòlida trajectòria, narra en aquesta novel·la el difícil entramat de les emocions humanes, amb una història “negra” de rerefons i en clau molt cinematogràfica. Una de les grans virtuts d’aquest relat és, precisament, saber aprofitar la intensitat del que no succeeix; és a dir, com la manera d’explicar les coses, en literatura, sovint és molt més important que els fets en sí. D’altra banda, el personatge central, Guillermina, és indubtablement un cant a la llibertat emocional i personal –en un món ple d’hipocresia, el nostre–, que sobresurt amb encert en l’obra narrativa d’aquest autor.

LA CRISI ACTUAL INSPIRA LA PRIMERA NOVEL·LA DE L’ESCRIPTOR LLORENÇ BARRACA. Llorenç Barraca (Premià de Mar, 1964) ha treballat durant 10 anys en l’àmbit de l’assessorament empresarial. Des d’en fa 12 que exerceix com a tècnic de desenvolupament local. Després d’algunes incursions en el món literari amb petites col·laboracions en mitjans locals, ha debutat com a novel·lista amb L’alcalde incidental, que va ser publicada a finals del mes d’abril per Novum Publishing. La novel·la de Barraca es situa a Catalunya l’any 2039, quan l’actual crisi financera es veu agreujada amb l‘aparició d’un nou context marcat per l’augment de costos en l’extracció del petroli. En aquest escenari, un partit xenòfob guanya les eleccions, l’atur augmenta de forma desmesurada i els governs dels països europeus, davant la falta de recursos, es veuen obligats a eliminar totalment l’estat del benestar i a privatitzar els serveis públics essencials. Jordi Li, jove advocat fill d’un immigrant xinès, comença la seva carrera política que culminarà amb la seva elecció com a alcalde d’un municipi del Maresme. I uns anys més tard, Perot Busquets, jove cap d’una companyia privada de policia, es veu obligat a investigar un assassinat succeït en plena Gran Crisi, una època socialment convulsa i insegura on les bandes de delinqüents proliferen a les ciutats. Aquesta novel·la plenament actual, barreja dosis d’intriga política, crítica social i misteri. Una bona proposta per llegir aquest estiu.

CULTURA

La 38a Festa de la Verema d’Alella escalfa motors L’Ajuntament d’Alella està ultimant els preparatius per a la 38a Festa de la Verema que se celebra del 7 al 9 de setembre. El programa inclou més d’una trentena d’activitats, amb tots els ingredients per descobrir i gaudir del millor que ofereix el nostre territori, que combinen la promoció dels vins i la restauració, com la Mostra Gastronòmica, amb les visites als cellers, rutes guiades per el territori i d’altres propostes de caire popular, tradicional i festiu. Enguany guanya protagonisme la promoció enoturística: l’Oﬁcina de Turisme es convertirà en el punt de referència de la Festa i el Parc Arqueològic Cella VinariaCAT i el Consorci DO Alella hi seran presents per primera vegada a l’espai de la Mostra Gastronòmica. A més de ser el punt de trobada dels itineraris i sortides programades durant els dies de la Festa de la Verema, l’Oﬁcina de Turisme s’encarregarà de fer les inscripcions de totes les activitats turístiques i de la venda anticipada dels tiquets de degustació de menjar i vi de la mostra gastronòmica. Igual que les inscripcions a les visites a cellers i itineraris, la compra

anticipada de tiquets es podrà fer del 27 d’agost al 4 de setembre. La Festa de la Verema s’inaugura el divendres 7 de setembre a les 19h en un acte que inclou la proclamació de la pubilla, la tradicional trepitjada de raïm i la benedicció del primer most i que se celebra a la Plaça de l’Ajuntament. Enguany el pregoner serà Xavier Bassa, Millor Sommelier de Catalunya Nas d’Or 2012. Finalitzat l’acte d’inauguració, obrirà les seves portes la Mostra Gastronòmica, instal·lada a l’Hort de la Rectoria, on s’oferiran durant els tres dies de festa, de 20 a 23h, degustacions de 17 restaurants i vins elaborats pels vuits cellers que formen part de la DO Alella. Consulteu el programa a www.alella.cat/festaverema.

ART AL MARESME

TANO PISANO: PASSIÓ PEL MEDITERRANI Pràcticament durant bona part del mes de juliol, la sala d’exposicions del Col·legi d’aparelladors, conjuntament amb el Centre d’Art Ca l’Arenes de Mataró, dins el cicle “Mar de Fons”, varen exhibir bona part de la singular i heterodoxa obra de Tano Pisano. Nascut a Itàlia, de mare grega i resident a Girona, Pisano exhala “mediterranisme” per tots els porus de la seva pell. És dibuixant, pintor i escultor, conreant dins de les dues primeres àrees, l’aquarel·la i l’oli, en base una cridanera i visual sèrie de bodegons, dedicats a la senzillesa, però exquisidesa de la gastronomia mediterrània, pel que fa a les aiguades; a uns interessants i geomètrics paisatges gironins, en referència als olis. Si bé resideix a la Costa Brava, no pot evitar ser urbanita i plasmar en la seva obra la seva particular visió d’edificis i altres construccions, amb predomini de grisos, verds i blaus. Edificis curiosos, sempre quadrats i rectangulars, realitzats amb formes predefinides, però amb imaginatius acabats. Pisano és romàntic i apassionat. Gran amic de la gastronomia, rendeix culte pictòric als excel·lents verats i les saboroses sardines, idolatra les gambes, escamarlans i llagostins i honora musclos i mol·luscs de diversa índole, sense oblidar

la seva advocació pel tradicional “pa amb tomàquet” català. Tot plegat, amb excellent tècnica en el dibuix, traç enèrgic i decidit i joc cromàtic vibrant, donant lloc a un lirisme pictòric-gastronòmic, totalment al marge de les habituals natures mortes, ja que amb l’expressió “pisana”, reneixen del paper o la tela per esdevenir apetitosos menjars visuals. Pel que fa a la seva obra escultòrica o com a ceramista, Pisano és lleuger, dúctil colorista, cridaner, amb algunes reminiscències a la ceràmica tradicional catalana de corbata, però “a la pisano”, és a dir, utilitzant principalment el blanc com a fons, i traçant línies, de vegades rectes, de vegades sinuoses, formant paisatges i figures. Resulta molt atractiva la seva figura “Peix”, realitzada en gres, llautó i ferro. Es pot dir com a conclusió, que la seva aportació artística oscil·la entre formulacions figuratives i geomètriques, unificant les dues vessants en una invariable preeminència dels elements plàstics i formals. La seva manera de conduir l’aquarel·la, posseeix una fluïdesa i llibertat de dicció, pròpia dels especialistes en aquest procediment. La seva gamma cromàtica també posseeix una enorme versatilitat i el seu domini de la tècnica és perceptible. MARTA TEIXIDÓ www.cuadrosenunaexposicion.com

OPINIÓ EDITORIAL La ‘promoció econòmica’ com a opció de futur La Mostra Gastronòmica, Comercial i d’Artesans de Cabrils, que enguany arriba a la 25a edició, o la Fira del Càntir d’Argentona, que celebra la 62a convocatòria, són dos esdeveniments de referència que demostren la capacitat d’atracció que té la comarca a través de propostes que amb la tenacitat dels seus organitzadors s’han anat consolidant i convertintse en esdeveniments cada cop més referencials. També des del Consell Comarcal del Maresme, els municipis i les associacions gastronòmiques i empresarials, es treballa en ampliﬁcar la promoció econòmica en uns moments en els quals és més necessari que mai fer-ho així. Iniciatives com els productes de la terra; la constitució de l’associació Maresme Marítim, a través de la qual la comarca impulsarà les activitats econòmiques vinculades al mar; l’empenta a les cites gastronòmiques centrades en els pèsols, les mongetes, els tomàquets, el peix, els vins...; les activitats promogudes des del Mercat de Flor i Planta Ornamental de Catalunya a Vilassar de Mar –tot un referent també–... esdevenen en conjunt iniciatives que sumades a d’altres que no hem citat, vénen a mostrar el ric potencial que té el Maresme. La nostra comarca té, doncs, una de les seves projeccions vitals en el turisme i en la promoció econòmica adaptada als temps actuals, sent capaços de generar propostes que atreguin tants els visitants com la inversió. Disposem de grans punts forts com la climatologia i el medi ambient, els valors patrimonials i culturals, la proximitat a Barcelona... als quals cal afegir les propostes que sapiguem generar i consolidar per impulsar el consum qualitatiu i de referència al territori. Aquest és un treball que demana de l’impuls institucional, però també de l’empenta dels sectors privats, en uns moments en els quals és molt necessari consolidar estratègies que reconﬁgurin el Maresme com un lloc que cal visitar, però també generador de riquesa i texit socioeconòmic que sigui garantia de futur.

MIQUEL BUCH I MOYA Alcalde de Premià de Mar (CiU)

L’hora de donar resposta Fa pocs dies, els grups municipals de CIU i PSC hem signat un acord de govern, anomenat Pacte per a la Ciutat de Premià de Mar, que estableix les prioritats per a l’actual mandat. Un pacte que, més enllà de la seva trascendència pel fet que dues forces polítiques tradicionalment majoritàries hem trobat els ponts necessaris per arribar a un acord, encarem amb responsabilitat i amb l’objectiu de portar a terme un bon govern. En un moment com el que vivim, totalment marcat per la crisi, és hora de fer una reﬂexió en el sentit que el millor camí per facilitar les coses és deixar de banda els partidismes i donar pas a les grans majories. Perquè

JUGANT A ESCRIURE FERRAN PLANELL Escriptor

... i Catalunya es posa en marxa I si quan hom es posa en marxa, normalment ho fa amb un destí concret, Catalunya, també; Catalunya ha començat amb pas ferm la seva marxa cap a la Independència. Ahir —entengui’s en el moment d’escriure aquest text— a la nostra comarca del Maresme va tenir lloc la Marxa “dels 6 pobles” cap a la Independència. Una més de les tantes que s’estan fent arreu del territori i que desembocaran unitàriament el proper 11 de setembre a Barcelona. Per tant, i malgrat el gran

CASA DE VBN RAFAEL VALLBONA Periodista i escriptor casavbn.blogspot.com

Dèieu no? Tres tasses Mentre escrivia furiosos articles contra la colla de rojos del cinema i el teatre que s’oposaven a la participació d’Espanya a la guerra de l’Iraq, José Ignacio Wert ja maquinava la revenja; i el dia que el van nomenar ministre li van servir en safata aquell plat que es menja fred. La crisi era l’excusa per-

només d’aquesta manera, buscant el màxim consens, podrem tirar endavant i centrar-nos en donar resposta als problemes de la ciutadania. Un deure que requereix un esforç cada cop més gran, ja que si bé d’una banda els problemes i les demandes per part dels ciutadans creixen, per una altra, els pressupostos van decreixent gradualment. El bon govern amb recursos escassos és una assignatura que hem d’aprendre tots i totes. Els polítics, evidentment, però també els ciutadans. Tots plegats hem de ser conscients que el moment actual requereix més que mai allò que tan bé descriu el president Mas: fer més amb menys. Vivim un moment complex en tots els sentits. La ciutadania reclama, més que mai, més eﬁcàcia dels governants i cada vegada els exigeix més, i té tot el dret a fer-ho. Però els ciutadans i ciutadanes també han d’entendre que els polítics som persones, ens podem equivocar i ens equivoquem. Hem d’aprendre a governar en situacions noves i ho fem. Però alhora, també te-

nim dret a ser jutjats com a persones, amb les nostres limitacions i les nostres mancances. Aconseguir aquest pacte entre CiU i PSC a Premià de Mar no ha estat fàcil, perquè no s’havia fet mai, perquè hem hagut de trencar amb inèrcies i rutines adquirides des de feia molt de temps. Però estic convençut que ha suposat un bon exercici per a tots els que hi estem ¡mplicats. Ara més que mai, és moment de saber aproﬁtar la força dels nostres actius, de sumar esforços per afrontar i superar els reptes. Aquest és el camí que hem de seguir per superar les diﬁcultats i per sortir-ne més forts. I aquest és el camí que volem seguir, amb un lideratge ferm, serè i dialogant. Amb un model col·lectiu, que fuig dels individualismes i dels personalismes. Perquè el futur d’una vila es construeix amb la implicació, amb la valentia, amb l’assumpció de responsabilitats, amb les aportacions de tothom. Perquè, ara més que mai, Premià de Mar es mereix el nostre esforç, el de tots. I, sens dubte, el tindrà.

cúmul de situacions adverses que ens envolten, podem dir ben alt que el nostre País camina; i ho fa endavant, ho fa amb serenitat i convenciment, ho fa esperonat per aconseguir d’un cop per totes, ja, la seva tan anhelada llibertat. Avui, encara eufòric de l’èxit d’ahir, els esdeveniments m’asserenen de cop i m’envaeix la tristor amarada d’una preocupació que em fa constatar ﬁns a on arriba la pressa que ja tenim per conquerir la nostra meta. Perquè avui, com així va sent últimament dia rere dia, tot el que passa em fa concloure que no ens en sortirem si no és amb el nostre Estat propi. Justament avui Catalunya es crema, real i metafòricament parlant. També avui s’han llençat les primeres veus suggerint que els grecs comencin a utilitzar el dracma per pagar sous de funcionaris i jubilats, per així iniciar un retorn suau cap a l’antiga moneda —i, Espanya hauria de saber que, quan vegis les barbes del

teu veí tallar... I per acabar, i per si no en teníem prou, un govern capitanejat per qui, tot i voler semblar destre en les arts de la navegació, es veu incapaç de trobar el rumb, un govern poruc que tem tant els esculls que es pugui trobar, que no té prou mà ferma per donar un cop de timó que ens porti a tots a bon port, avui, el nostre govern, està estudiant la possibilitat de demanar d’ésser rescatats per Espanya. Que potser és que hem d’abaixar encara més el cap i hipotecar ja de per vida la nostra economia que tant han malmès aquells als qui ara se’ls vol demanar que ens rescatin? Tant de bo quan aquest article surti publicat, no hagi estat així. Per tant, si Catalunya ja està en marxa, si us plau, que ningú l’aturi, i que tothom ajudi amb el seu esforç a caminar ràpid, perquè realment tenim pressa, molta pressa, per arribar al nostre destí.

fecte, l’encesa animositat del PP envers els creadors culturals que no són de la seva corda, el subjecte que havia de presidir la seva política. Primer van ser les retallades medul·lars a totes les línies d’ajuda al cinema, ara l’augment de l’IVA a tots els espectacles, museus i continguts digitals ﬁns el 21%. La revenja és a taula: dèieu no?, doncs aquí en teniu tres tasses. De rebot han matat el llibre digital en carregar-li el 21% d’IVA mentre els de paper segueixen amb l’IVA reduït per mor de la Unió Europea, no d’ells. Un dels problemes del llibre digital a Espanya és la poca diferència de preu amb el de paper, fet que no ajuda a ferlo atractiu i a que aquest mercat tot just

representi un 1% del total (el 25% als USA, el 10% ja a França). Amb la pujada incontrolada de l’IVA més val llençar els e-readers que us van regalar per Nadal. Amb aquest liberalisme ignorant, la cultura deixa de ser un valor de progrés i coneixement per passar a ser un simple mercadillo. I, qui no guanyi calés, que tanqui. El que hauria de tancar, per cert, és el premi Crims de Tinta que convoca el Departament d’Interior de la Generalitat. Reduir la dotació de 20 a 4 mil euros i, a més, condicionar-lo que hi hagi crèdit suﬁcient en el moment de la concessió del Premi són ganes de fer el ridícul. A Interior ningú no els obliga a ajudar els creadors. Puig no és Wert; ara, Wert voldria tenir poli.

17 TRIBUNA DE LA MEMÒRIA MANUEL ROCA I CUADRADA Periodista

EL QUART CAMÍ PAULÍ MOJEDANO Twitter: @pmojedano

Ballant a la sorra

Si no és ara, quan?

Les 36 edicions ininterrompudes del Grec de Barcelona, l’avalen com un festival internacional, multidisciplinari, d’innovació i de recerca que ha anat a més, que ha aconseguit la participació i complicitat ciutadana. Objectius que ens permeten parlar de majoria d’edat, de consolidació de la proposta i de futur. El prestigi artístic, la qualitat i varietat de l’oferta, concretada enguany amb 68 espectacles de teatre, dansa, música, circ i altres propostes programades per acostar aquest món de les arts escèniques al màxim nombre de públic, són una clara demostració del compromís i professionalitat dels responsables del Festival. Ser un dels convidats diu molt a favor teu, ja que posa de manifest l’interès de la teva proposta. Aquest és el cas de la coreògrafa mataronina Maria Rovira, que hi presentava l’espectacle “Ballant a la sorra”, el seu particular homenatge a la bailaora Carmen Amaya, una catalana universal que amb el seu art va conquistar el públic d’arreu del món. Amb aquest muntatge Maria Rovira evoca amb més profunditat la figura de l’extraordinària bailaora Carmen Amaya. Ho havia fet l’any passat amb l’espectacle “Somorrostro”, sobre l’essència del flamenc popular del desaparegut barri gitano barcelonès de la dècada dels anys cinquanta, on va néixer, viure i iniciar-se com a bailaora. L’obra que ha presentat enguany consta de quatre parts. Comença amb la mort de l’artista a la seva casa de Begur l’any 1963, amb la imatge de l’habitació buida. A partir d’aquesta imatge s’inicia un recorregut per la seva vida, des de la infantesa al barri de Somorrostro. Els primers èxits a Barcelona, la guerra civil, l’exili a l’Argentina que marca l’inici d’una carrera internacional per acabar amb la seva mort poc després d’haver rodat la mítica pel·lícula de Rovira – Beleta Los Tarantos. “Ballant a la sorra”, darrer espectacle de Maria Rovira i de la seva companyia Trànsit Dansa, que va crear fa 25 anys, després de l’èxit al Grec, continuarà temporada durant aquest mes d’agost al Teatre Romea de Barcelona. Fa 25 anys Maria Rovira va fer una aposta agosarada. Va fundar una companyia de dansa: Trànsit Dansa. Des de llavors, l’agrupació ha estrenat diferents espectacles, participat en múltiples festivals d’arreu del món. No sempre ha estat fàcil tirar endavant el seu projecte, però mai no ha llançat la tovallola. El 1998, la Generalitat de Catalunya li va atorgar el Premi Nacional de Dansa, el reconeixement oficial a una llarga trajectòria professional plena d’èxits, que a casa nostra no hem sabut valorar del tot.

Mirava a TV3 un “30 minuts” sobre les Olimpíades del 92, “Aquells dies de glòria”, i em van cridar l’atenció unes paraules d’en Maragall sobre el somni fet realitat que va suposar el projecte olímpic. Sense aquell somni no hauria estat possible la transformació urbanística de Barcelona; i la capital catalana tampoc no s’hauria convertit en la ciutat d’importància global que ara és. Per aconseguir-ho va ser clau l’impuls polític, però sobretot la capacitat de posar a caminar darrere un mateix propòsit una ciutat sencera. No vaig poder evitar pensar en Mataró. La nostra ha estat una ciutat històricament emprenedora, de tradi-

JOSEP ARACIL I XARRIÉ President d’Eurosenior joarxa@gmail.com

Sèniors i gent gran Un home de 94 anys, Stéphane Hessel, promou el moviment dels indignats. Un altre de 104 anys, Moisès Broggi, convida a corregir injustícies, lluitant contra molins de vent, amb respecte, bonhomia i sentit de l’humor. Els iaio ﬂautes, la generació que va lluitar i aconseguir una vida millor per als seus ﬁlls i néts, protesten i es manifesten pel seu desmantellament, juntament amb els joves totalment recolzats. La gent gran, considerada pel sistema capitalista, com un grup

ció industrial i iniciativa civil, però que les darreres dècades, excessivament distreta en la retòrica política i en el miratge urbanístic, no ha sabut resoldre el repte de crear el seu futur. Durant massa anys, en molts ajuntaments s’ha anat a les coses fàcils, aprofitar la bombolla immobiliària per omplir la caixa municipal, amb la complicitat de les entitats financeres. Això ha situat les finances municipals en una situació delicada, havent perdut uns anys claus per definir alternatives i apostes estratègiques de futur. Ara veiem la dimensió d’aquest frau, que venia com a riquesa i progrés un autèntic engany, en el qual hi guanyaven uns quants i hi perdíem tots. Les experiències han de servir per aprendre’n, i més tenint en compte que la profunda crisi actual ens obliga encara més a reiventar-nos. A dia d’avui, a la gent de Mataró li costa creure en un futur millor, i per descomptat no creu que els polítics siguin capaços de crear-lo, però tenim actius amb els quals hem de jugar. Feia referència abans a

la nostra tradició industrial i emprenedora, tenim una ubicació geogràﬁca privilegiada, un teixit social i econòmic que s’ha empobrit els darrers anys però capaç de regenerar-se si hi ha un bon projecte, si es deﬁneixen els sectors adequats i tenim una bona estratègia. Hi ha molta gent amb idees i inquietuds a la ciutat, gent disposada a treballar en un projecte atractiu i estratègic que ens posicioni i ens obri nous horitzons. És molt important el nivell de visió del projecte. Hem de pensar diferent, i tenir una percepció correcta de la realitat; el món està experimentant un canvi de consciència que ens porta una nova visió global d’interconnexió en tots els processos, i això està passant en les empreses, en les administracions... Però, sobretot, hem d’actuar. Portem cinc anys de crisi. Què fem encara aquí asseguts? Segurament aquesta crisi és la prova més important en la nostra història com a ciutat. Mataró mereix guanyar-se el futur? Creuen els polítics que ho mereix? Si ho creuen de veritat, a què esperen?

parasitari improductiu, excepte pels que són rics, són els que en aquests moments estan donant més mostres de solidaritat, envers les generacions dels seus ﬁlls i néts. Són els que en aquests moments fan de cangurs i d’amortidors de moltes economies familiars, compartint les seves minses pensions, amb els seus ﬁlls, condemnats a un atur estructural del qual difícilment se’n sortiran. Cal felicitar la gent gran per la seva valuosa contribució, en el manteniment de l’actual pau social, difícil d’explicar en un país amb un atur del 25%, que en el cas dels joves supera el 50%. És evident que en qualsevol país que passa gana, la primera acció és donar peix, però, durant quan de temps? Des del Moviment Sènior estimem que amb tot això, que està molt be i que és molt útil i necessari, no n’hi ha prou. Cal ensenyar a pescar, que en

sentit ﬁgurat, signiﬁca apostar per una nova forma de vida, molt diferent de la que ens ha portat a l’actual situació de crisi. Amb tota classe de reconeixement i respecte per a la gent gran, cal estimar que aquesta tasca els correspon als sèniors, sobretot a les generacions del “baby” boom. La de les persones nascudes als anys 50 i 60 i amb un altíssim nivell de formació universitari i professional. Persones d’ambdós sexes, expulsades del treball remunerat per qüestions d’edat, que en una situació de crisi profunda com l’actual, són el capital humà més valuós per liderar importants canvis socials. Ara és el moment de demostrar la seva vàlua participant en el desplegament del Moviment Sènior. Recordem però, que tot i ser molts els cridats, malauradament són pocs els socialment compromesos.

APUNTS Prima de risc: la parent indesitjada Món legal D’un temps ençà, el terme “prima de risc” està en boca de tots i no per lloar les bondats i virtuts de la “prima” sinó per acusar-la de ser una de les principals culpables del desgavell econòmic del país, si bé sense saber exactament d’on surt i en què radica el seu crim. Lluny de trivialitzar amb el terme i les seves connotacions de parentius indesitjats, la prima de risc és un concepte econòmic-financer que fa referència al sobrepreu que un estat paga, en comparació amb altres països, per finançar-se i obtenir diners dels mercats. D’aquesta manera, a més risc i problemes del país, més preu a pagar per finançar-se i grans interessos generarà el seu deute a favor dels inversors. El nivell de prima de risc mesura la confiança que tenen els inversors –llegiu compradors de deute sobirà– en la

solidesa econòmica i financera del país venedor de deute: com menys risc, menor prima. El fet que la nostra prima de risc i dels països del nostre entorn es calculi respecte la prima alemanya significa que, per als inversors compradors de deute aquella és la que té menor risc d’impagament. En el moment de redactar aquest article, la nostra prima de risc se situa en els 640 punts bàsics (en negatiu respecte la germana), amb el bo espanyol a 10 anys (paquets que serveixen per vendre el deute sobirà) al 7,5% d’interès a favor dels inversors –en el meu desig està que, quan llegiu aquest article la prima hagi baixat la seva febre... Caminant al costat de la nostra engreixada prima de risc, passeja la reducció del “Margin Call”, la disminució de deute espanyol en les grans carteres inversors, l’augment dels costos de fi-

nançament, la restricció del crèdit, el descens verinós del consum i la inversió... exactament els ingredients que hem d’evitar a tota recepta econòmica saludable. A les portes del mes estival i els dies de relaxació, oneja a l’horitzó proper la bandera d’un possible i no desitjat rescat: serà aquest un mal no volgut però necessari per arribar al fons del pou i començar a ressorgir tots junts? Del que ningú dubte és que ara és temps de l’esforç col·lectiu i del compromís sense condicions, ho creguin o no. Que tinguin unes bones vacances, estimats conciutadans. Espero que les nostres altes institucions representatives les dediquin a una profunda i deﬁnitiva reﬂexió sobre com aconseguir un bon pla d’aprimament de la famosa prima. JAVIER CASAS MARTÍNEZ JCM ADVOCATS. 938 713 799

La SPAM llança una campanya per promocionar els animals que ningú no veu Quan una família s’apropa a un dels centres d’acollida que gestiona la Societat Protectora d’Animals de Mataró (SPAM), acostuma a mirar-se amb bons ulls els cadells, els animals de mida petita o aquells que són de raça. Aquest acte, sovint inconscient i mecànic, deixa fora del cercle de l’adopció cada any prop de 200 animals completament aptes per viure a les llars catalanes. La protectora, havent detectat aquesta realitat, ha decidit posar ﬁl a l’agulla i engegar una iniciativa que permeti destacar aquests animals d’entre la resta als possibles adoptants. Per això, ha engegat una campanya pionera que

redueix a cost zero les adopcions dels gossos i gats que conformen aquest grup. Els adoptants només hauran de pagar les despeses establertes per llei perquè els animals deixin el centre amb microxip i amb les vacunes corresponents. “Per exemple, dins de la campanya podem veure gossos i gats de color negre o tigrats, sovint de mida mitjana o gran. És increïble adonar-se com estem condicionats pels colors, l’estètica i les races a l’hora de donar una segona oportunitat als més desfavorits”, comenta Sílvia Serra, presidenta de l’entitat. “Molts d’ells són

joves, amb bona salut i sense problemes de comportament, completament recomanables per enriquir la vida d’una família”, afegeix Serra. SPAM

Fires

Fira d’antiguitats i brocanters a Mataró

El passat dissabte 21 de juliol es va celebrar a Mataró la primera edició de FiranticMaresme, Fira d’Antiguitats i Brocanters, que va ser inaugurada per l’alcalde de Mataró, Joan Mora, acompanyat de diversos responsables de l‘Institut Municipal de Promoció Econòmica. Ubicada al Passeig del Rengle, al costat d’Auto D’Ara, aquesta fira tindrà continuïtat cada segon dissabte de mes durant tot el dia, en els mesos d’estiu i als matins a l’hivern. Amb l’edició d’aquesta fira a la capital, el Maresme fa una interessant aportació al coneixement del món de les antiguitats, amb l’organització d’una fira similar a les celebrades al Vallès. La participació dels 60 firaires que hi han intervingut, bons professionals i de diverses procedències del nostre país, ha creat una gran expectació i satisfet les necessitats de la majoria de les més de 2.000 persones assistents, que hi han pogut trobar gran quantitat d’objectes antics i de brocanteria, originaris de la primera meitat del segle passat i d’altres de més actualitat. Un esdeveniment a tenir en compte, per visitar la capital del Maresme els segons dissabtes de cada mes. FIRANTICMARESME

Presentació dels dos nous models del Lexus DISTINGIT, POTENT, LUXÓS: El Lexus GS 450h és un automòbil sorprenent

El passat dijous 19 de juny, Lexus Mataró va presentar en societat dues noves versions dels renovats GS 450h, i el RX 450h. Lexus, seguint la seva política de motors més eﬁcients i ecològics, aposta per la tecnologia híbrida, combinant motors de gasolina, amb motors elèctrics. Durant l’acte de presentació, Jordi Pruna, com a cap de vendes de Lexus Mataró, va donar la benvinguda a tots els clients i va fer la presentació dels nous models de la marca, acompanyat del delegat a Catalunya de la marca, Jaime Montero.

També cal fer esment que la presentació va tenir lloc a les instal·lacions de Lexus a Mataró, on alhora es va oferir un càtering monogràﬁc a base de shushi. El Mestre Sr. Kikuchi va explicar com preparar aquest preuat àpat gastronòmic, quins ingredients són necessaris, els temps de cocció o les diferents especialitats de Niguiri i Maki, entre d’altres aspectes. Precisament, després d’aquesta classe magistral, els convidats a la presentació, van poder gaudir de les elaboracions del Mestre Kikuchi. Mentrestant, podien anar admirant els nous models de Lexus.

L’última generació del GS 450h és extraordinària: en mirar-lo, en asseures’hi i en conduir-lo. Construït a la fàbrica més premiada del planeta (Tahara), el GS 450h és un cotxe amb el qual es gaudeix increïblement conduint, dotat d’un motor V6 Full Hybrid capdavanter en la seva classe. El seu nou enfocament de disseny aconsegueix el seu màxim nivell d’impacte en l’espectacular graella davantera amb forma de Doble Punta de Fletxa, i a l’interior del cotxe es combinen en perfecta harmonia el luxe, el confort, la innovació i la qualitat constructiva. El GS 450h ha estat sotmès a més d’un milió i mig de quilòmetres de conducció en el propi simulador de conducció de la marca (el més avançat del món), en tot tipus de carreteres de tot el món i en el llegendari circuit alemany de Nürburgring. Quant a l’interior, es van emprar més de 2.000 hores a optimitzar el

disseny i la distribució dels 17 altaveus Mark Levinson, mentre que es van necessitar més de 5 anys de treball en col·laboració amb diverses universitats per aconseguir el millor i més confortable seient del món amb ﬁns a 18 regulacions diferents. Per crear aquest impressionant automòbil, no s’han aturat davant de res. La pantalla multimèdia més gran instal·lada en un cotxe –alta deﬁnició a tot color de 12,3”– se situa orgullosa en la consola central i les quatre maneres de conducció disponibles permeten seleccionar amb precisió com es vol conduir. En la versió F SPORT del GS 450h s’ha afegit una nova dimensió a la conducció mitjançant la interconnexió de diversos sistemes de rendiment del cotxe. Fins i tot el maleter (482 l) d’aquest increïble híbrid s’ha optimitzat i resulta prou gran per albergar fàcilment quatre bosses de golf.

GASTRONOMIES LA PROPOSTA DE L’ÀVIA REMEI

EMPEDRAT

INGREDIENTS: Mongetes blanques seques cuites. Bacallà sec remullat i esqueixat. Pebrot vermell. Pebrot verd. Tonyina amb oli. Pernil del país o pernil dolç. Ceba. Tomàquet. Enciam. Ou dur. Botifarra negra. Anxoves. Olives negres. Vinagre. Maionesa. PREPARACIÓ: Tallem tots els ingredients ben petits, fem una barreja amb les mongetes cuites i li tirem l’oli de la tonyina i un raig de vinagre. Un cop feta la barreja, la deixem una estona a la nevera en un atuell tapat. Ho servim amb un bol de maionesa a part. Segueix a TRIBUNA Maresme la proposta culinària de la popular cuinera mataronina Àvia Remei. Pots trobar més receptes seves a la web www.aviaremei.com

TITIANA PANSA BLANCA CARACTERÍSTIQUES. To de color més pujat a causa de què part del vi fermenta en roure. Presenta bona capacitat per formar corona d’escuma en la superfície. Té un nas molt suggeridor, destacant aromes afruitats amb lleugeres notes torrades. En boca és ampli, estructurat i llarg. ELABORACIÓ. Verema manual, premsat de raïm sencer, fermentació a baixa temperatura en inox i roure són les característiques principals del procés d’elaboració del vi base. El producte reposa en les antigues caves de Parxet a Tiana, ﬁns que a la degustació demostra estar en el seu moment òptim, en el qual procedim al seu degollament i a la seva expedició al mercat.

Les mil i una cares del tomàquet del Maresme a la cuina El tomàquet del Maresme dóna molt de joc a la cuina i, com a mostra, les propostes que ens presenten els restauradors i xarcuters de la comarca en la vuitena edició de les Jornades Gastronòmiques del Tomàquet que es van inaugurar el passat dijous 12 de juliol i es perllongaran fins el 31 d’agost. Com a entrant, combinat amb el plat principal i, fins i tot a les postres, el tomàquet produit a les hortes maresmenques és cada vegada més apreciat pels cuiners i cuineres. Cada varietat aporta gustos i textures capaces de sorprendre els paladars més exigents. Vilassar de Mar ha estat el municipi on s’ha donat el tret de sortida de la vuitena edició de les Jornades Gastronòmiques del Tomàquet del Maresme, una proposta a la qual any rere any s’hi sumen més municipis i més establiments. A l’edició 2012 hi participen un total de 44 restaurants i establiments alimentaris de 15 municipis: Arenys de Munt, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Caldes d’Estrac, Canet de Mar, Malgrat de Mar, Mataró, Premià de Mar, Pineda de Mar, Sant Iscle de Vallalta, Sant Vicenç de Montalt, Teià, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar. El tomàquet és un dels productes que podem trobar al llarg de tot l’any, però és a l’estiu quan la producció maresmenca es converteix en una ‘delicatessen’ per als cinc sentits. La riquesa de la nostra horta ens porta al mercat una gran varietat de tomàquets, cadascuna amb formes, gustos i textures diferents. Aquestes característiques han estat aprofitades al màxim pels

Un moment de la presentació de les Jornades, amb les autoritats.

professionals de la cuina que han posat en marxa l’enginy per sorprendre els clients amb originals i, ﬁns i tot agosarades, propostes gastronòmiques: botifarra de tomàquet, paté de tomàquet, gelat de tomàquet, conﬁtures, melmelades... i mil i una combinacions d’entrants, plats principals i postres amb el tomàquet com a ingredient imprescindible. Per tal de donar a conèixer les propostes dels establiments maresmencs, el Consorci de Turisme i el Consell Comarcal a partir del projecte Productes de la Terra Maresme han editat un fullet informatiu que recull la variada oferta de plats i preus. La publicació també ha comptat amb la col·laboració del Gremi d’Hostaleria i els ajuntaments dels municipis participants. A part de les propostes gastronòmi-

ques que ens ofereixen els restauradors i establiments alimentaris, l’opuscle també presenta una relació dels productors de tomàquet del Maresme i 5 receptes facilitades pels restaurants 6Q (Canet de Mar), Pala d’Art (Malgrat de Mar), Can Formiga (Pineda de Mar), Menjars Cuinats La Teca (Argentona) i Botavara (Vilassar de Mar). Una novetat és la identificació visual dels establiments que han estat distingits amb la identificació “Aquí servim productes de la terra Maresme”, un reconeixement que concedeix el Consell Comarcal amb el suport de la Diputació de Barcelona a aquells restaurants o establiments alimentaris que ofereixen als seus clients productes de proximitat i segueixen la filosofia Km 0. Text: CCM.

Èxit dels vins d’Alta Alella Privat a un concurs alemany de vins ecològics Tres productes del celler Alta Alella Privat han estat reconeguts amb medalles al prestigiós Internationaler Biowinepreis que se celebra a Alemanya. Els creadors del premi, que aquest any ha arribat a la seva tercera edició, han ideat un sistema de tast anomenat PAR-System (Producte-Anàlisi-Rànquing) que ha estat reconegut pels professionals del sector com un dels més transparents i justos. Seguint aquest sistema, els tastadors del concurs han valorat centenars de vins biodinàmics

i d’agricultura ecològica de tot el món i han atorgat medalles d’or a l’Alta Alella Parvus Syrah 2009 (93 punts) i l’Alta Alella Pansa Blanca 2011 (91 punts). A més, el cava Privat Brut Nature 2009 ha obtingut una medalla de plata pels seus 83 punts. Text: Pansa blanca

FESTA MAJOR DE SANT VICENÇ DE MONTALT

Sant Vicenç de Montalt crida a participar en el programa d’una Festa Major plena d’activitats DIVENDRES 10 D’AGOST

DIMARTS 14 D’AGOST

A la tarda, al passeig Marquès Casa Riera

De 10 del matí, a la Biblioteca

2on Mercat al mar

XI Bibliogimcana

El mercat acollirà parades d’alimentació i d’artesania en un ambient mariner.

Tema: Enigmes, llegeix i descobreix. Adreçat a infants a partir de 7 anys. Inscripcions: a partir del dia 6 d’agost, a la Biblioteca. Organitza: Biblioteca Municipal La Muntala.

A les 10 del vespre, a la plaça del Poble

CINEMA A LA FRESCA amb la pel·lícula: Alvin i els elquirols 3.

DISSABTE 11 D’AGOST

A partir de les 5 de la tarda, a la platja de Sant Vicenç

Festa Major jove Concert de: Space Invaders, Subset Beach Party i Ricky Vives & friends.

A la tarda, al passeig Marquès Casa Riera

2on Mercat al mar A les 10 del vespre, a la pista annexa al Pavelló Toni Sors

Sopar de Festa Major Menú: Pollastre a l’ast amb patates al caliu. Postres. Pa, aigua, vi i cava. Preu: 10 euros. Els tiquets del sopar els podreu comprar a l’ajuntament els dies 2 i 3 d’agost de 9 del matí a 2 del migdia. En acabar,

Ball de Festa Major amb el grup Que tal.

DIUMENGE 12 D’AGOST

DIMECRES 15 D’AGOST A les 10 del matí

Repicada de campanes i petardada anunciant la festa major A 2/4 d’11 del matí

Passejada popular i acompanyament dels gegants de Sant Vicenç a les autoritats de camí cap a l’Oﬁci primer, i després ﬁns a la plaça del Poble. A les 11 del matí, a l’església Parroquial

Oﬁci en honor a la Mare de Déu de l’Assumpció

2on Mercat al mar

Amb la participació de l’Orfeó Parroquial El Delme.

A les 10 del vespre, pels carrers del poble

A continuació, a la plaça del Poble

A la tarda, al passeig Marquès Casa Riera

Correfoc Amb la Colla de diables de Caldes d’Estrac. En acabar el correfoc, a la Piscina Municipal

Bany de nit Per treure’ns la calor.

DILLUNS 13 D’AGOST A partir de les 11 del matí, a la pista annexa al Pavelló i a l’Av. Toni Sors

Festa infantil Amb dos inﬂables i un jumping. I per acabar

Festa de l’escuma Gran pluja d’escuma de colors i música per a petits i grans.

Ballada de sardanes A càrrec de la Cobla Selvamar. Hi haurà VERMUT per a tothom. A 2/4 10 de la nit, a la platja de Sant Vicenç

Cantada d’havaneres amb el grup Els Pescadors De L’escala. Els Amics de la Petanca ens prepararan un bon “rom cremat” a l’estil dels vells pescadors. A continuació

Castell de focs Col·labora: Centre de jardineria ARQUE A les 12 de la nit, a Montaltparc

Ball amb el grup Latin Swing.

DIVENDRES 17 D’AGOST

A les 7 de la tarda, al Centre Cívic

Orfeu i Eurídece Un concert que narra el naixement de la música. Guitarra: Josep Maria Barrufet; Piano: Mònica Trueba; Intèrpret: Carolina Llacher.

A les 10 del vespre, a la Biblioteca Municipal La Muntala

Pere Calders en mànigues de camisa a càrrec d’Assumpta Mercader i Rosa Pou.

La 25a Mostra Gastronòmica de Cabrils se celebrarà del 17 al 20 d’agost ENTREVISTA A CARME TORRES. REGIDORA DE PROMOCIÓ ECONÒMICA

“El gran repte és donar a conèixer la Mostra al màxim de públic, conservant la qualitat que la caracteritza”

La Mostra Gastronòmica, Comercial i d’Artesans de Cabrils és tot un referent en el seu àmbit. Novament obre les seves propostes en el marc, enguany, de la 25a edició. El punt de trobada serà dels dies 17 al 20 d’agost, en un municipi que ha esdevingut clau en el sector de la gastronomia a la comarca. Precisament, la Mostra de Cabrils és un esdeveniment turístic, social i econòmic de referència al Baix Maresme, amb capacitat d’atracció de multitud de visitants. Arriba en aquesta edició al quart de segle i a la consolidació del projecte, en el marc d’un municipi que té la gastronomia com a àmbit preferencial, i que compta alhora amb un bon nombre de restaurants de qualitat que el converteixen en un pol d’atracció de primera magnitud per anar-hi a gaudir dels millors àpats.

El gran nombre de tasts fets l’any passat són un clar i contundent testimoni de la importància d’aquest punt de trobada estival. Cada any, Cabrils es converteix en un autèntic aparador gastronòmic en el qual els professionals del sector, artesans i comerciants, apropen les seves creacions i productes a un públic multitudinari, molt del qual s’ha convertit en ﬁdel any rere any. D’altra banda, pel que fa a novetats de la Mostra, com destaca la regidora de Promoció Econòmica, Carme Torres, en l’edició d’enguany es comptarà amb un major espai amb el nou estrenat poliesportiu, que comportarà millores. També s’ha augmentat el nombre d’hostalers participants, entre d’altres propostes que mostren la bona salut que gaudeix aquest punt de trobada del mes d’estiu al Baix Maresme.

25 edicions de la Mostra consoliden aquesta proposta de referència. Quines són les novetats d’aquesta edició? Hi haurà novetats, i volem que les descobreixin els propis visitants els dies 17, 18 , 19 i 20 d’agost. Aquest any es podrà gaudir d’un major espai amb el nou estrenat poliesportiu. Això facilita que les persones amb mobilitat reduïda disposaran de taules i seients reservats. Alhora hi haurà més amplituts i hem augmentat el nombre d’hostalers participants. Hi haurà música en viu del grup de jazz Emerson Happy. A més a més, l’Associació d’Hostalers de Cabrils sortejarà diferents menús dels seus restaurants i els diners que es recaptin es destinaran a Càrites de Cabrils. Com cada any, comptarem amb els comerciants de la comarca que posaran a la venda els seus productes al voltant del recinte de la Mostra Gastronòmica –productes gastronòmics com embotits, diferents licors, objectes de regal, herbolari, vestir, bijuteria…–, tots ells molt especialitzats. L’actual cojuntura econòmica els ha obligat a adaptar-se en els aspectes d’organització i els preus dels “tastets”?

Són moltes les diﬁcultats per les que travessen molts ciutadans i seria imprudent no adaptar-se a l’actual cojuntura econòmica. En aquesta situació cal fer un esforç en beneﬁci de les nostres economies locals i hem de procurar fer més amb menys. En la passada edició ho vam aconseguir i la despesa de l’Ajuntament per adequar la Mostra va ser la meitat que en edicions anteriors. Aquest any estem seguint la mateixa línea de treball, i es mantidrà el preu dels “tastets”. Quins reptes es plantegen de cara al futur? Sembla que any rere any han superat la barrera de visitants. El gran repte és donar a conèixer la Mostra al màxim de públic, conservant la qualitat que la caracteritza. Aquest any hem introduït una cata de vins com activitat estretament relacionada amb la gastronomia. Serà amb vins de Denominació d’Origen d’Alella. Amb aquesta iniciativa volem donar un valor afegit a la Mostra Gastronòmica i superar-nos any rera any. Segons la seva acceptació, ens plantegem oferir noves propostes dins el recinte per tal de donar un major dinamisme a la Mostra Gastronòmica.

23 visitants de Barcelona. L’any passat es van vendre mil tiquets menys que al 2010. Però no va ser signiﬁcatiu en un gruix de vendes de 24.000 tiquets i si tenim en compte que es va pujar el preu del tiquet. Aquest any el preu es mantindrà.

Com treballen en la promoció de Cabrils com a ‘Vila Gastronòmica’? Estem en contacte amb Diputació de Barcelona i Consell Comarcal del Maresme per tal que publicitin a Cabrils com a ‘Vila Gastronòmica’ per la seva diversitat de restauració. La Mostra Gastronòmica és una bona manera de donar-la a conèixer i per això, en el 25 Aniversari, esperem que ens visitin el president i vicepresident de la Diputació de Barcelona i consellers del Consell Comarcal. Podran veure la varietat de restaurants que hi ha a Cabrils i la qualitat que ofereixen. Estem segurs que amb aquesta visita personal promocionaran a Cabrils com a vila de turisme gastronòmic i familiar. Quin perﬁl de visitant tenen a la Mostra? D’on procedeix principalment? El perﬁl de visitants de la Mostra és el de persones que valoren la bona cuina i que volen disfrutar degustant diferents “tastets”. La majoria saben que sortiran contents perquè ens visiten cada any, encara que sempre hi ha un gruix de visitants nous. La millor publicitant que tenim és el boca-orella de les persones que ja coneixen la Mostra. Principalment són visitants de la comarca, però cada cop més tenim visitants estrangers que estan fent turisme al Maresme i ens volen conèixer. La Mostra està molt consolidada al Maresme i atrau

Carme Torres és regidora de Turisme i Promoció Econòmica, així com de Cultura, de Cabrils, pel Partit Popular Català. La regidora d’aquest municipi del Baix Maresme ens avança en aquesta entrevista algunes de les propostes de la 25a edició de la Mostra Gastronòmica, Comercial i d’Artesans de Cabrils, que se celebrarà del 17 al 20 d’agost.

US ESPEREM A LA MOSTRA DE CABRILS Axol

Hostal de la Plaça

La Bodega

Mas d’Abaix

Arboç, 6 (Urb. Can Cabot) Tel. 93 753 86 45 Emília Carles, 12 Tel. 93 753 18 05

Ca l’Estrany

Plaça de l’Església, 32 Tels. 93 753 19 02 93 753 10 62 Passeig Tolrà, 1 Maria teresa, 15 Tel. 93 753 80 84

Sal i Pebre

Passatge dels Horts, s.n Tel. 93 753 80 90

Tempo

R. Martínez Valls, 8-10 Tel. 93 753 86 71

Can Tosca

Torrent Roig, 9 Tel. 93 750 80 39

Ctra. de Vilassar de Mar a Cabrils, s.n Tels. 93 750 78 99 609 41 02 02

Cal Gras, 4 Tels. 93 753 19 53 93 750 84 25

La Concòrdia

Xaret

Torrent Roig, 5-7 Tel. 93 753 75 10

Torrent Xaret, s.nº Tel. 93 750 75 49

L’Hort

Can Rin

Xeﬂis

Camí coll de Port, 19 Tel. 93 750 70 66

Cal Gras

Rafael Martínez Valls, 8 Tel. 93 753 33 50

La Mossegada

Torrent Roig, 2 Tel. 750 90 01

Camí Vilassar de Dalt, 15 Tel. 93 750 81 95

Com s’integra la proposta de Cabrils, en gastronomia i turisme, amb l’estratègia impulsada en els darrers temps des del Consell Comarcal per rellançar els valors turístics del territori? La proposta turística de Cabrils és de turisme gastronòmic i familiar. El que caracteritza a la comarca és la gran varietat turística que hi ha en els municipis. Tenim el mar amb les seves platges i esports aquàtics, tenim la muntanya amb rutes per fer en bicicleta, turisme cultural amb festes i tradicions continues al llarg de l’any, museus... Cabrils proposa la gastronomia com a valor turístic de la comarca. Per exemple, els turistes que realitzen esports nàutics han de saber que a pocs minuts compten amb la oferta gastronòmica de Cabrils. Des del Consell Comarcal s’impulsen vies de difusió per assenyalar l’atractiu turístic de cadascun dels nostres municipis i Cabrils com a “ Vila Gastronòmica”. L’aposta pel turisme és la sortida econòmica del Maresme? Sí, com ja he exposat abans, a la comarca tenim platja, esports d’aigua, te-

nim muntanya i esports de muntanya, tenim sol, cultura popular, gastronomia, productes de la terra com la maduixa i el tomàquet, entre d’altres i hotels i comerç. Tot això ho hem de vendre al turistes que quan ens visiten d’arreu d’Espanya o de l’estranger, disposen del tren i d’autobusos per moure’s i sobretot, de temps per gaudir de tot això. Com treballen ajuntament i restauradors per donar forma a la Mostra Gastronòmica de Cabrils? Des de l’Ajuntament ens encarreguem de la difusió de la Mostra Gastronòmica perquè és un component fonamental en la tradició de Cabrils com a ‘Vila Gastronòmica’. Els hostalers han anat actualitzant les seves receptes any rere any. El suport que oferim des de l’Ajuntament és el recinte, el pati de l’Escola L’Olivera i el Poliesportiu i personal necessari per al desenvolupament de la Mostra; és a dir, hi posem al seu abast tots els mitjans adequats perquè els hostalers estiguin còmodes i puguin oferir els seus plats de la manera que esperen els visitants. Els hostalers treballen els dies de la Mostra per donar-nos la sorpresa de quins seran els plats que ens presentaran. És una actuació conjunta que reverteix positivament a Cabrils com a atractiu turístic i com a impuls econòmic per als comerciants que hi assisteixen. Text: Redacció

MOSTRA DE CABRILS

ENTREVISTA A PEP MASIQUES, PRESIDENT ASSOCIACIÓ D’HOSTALERS DE CABRILS

“Una de les claus de l´èxit de la Mostra és que pots degustar plats de gran qualitat a preus assequibles” Qualitat i preu són en aquests moments factors difícils d’equilibrar. Ho fan des de la Mostra? Per suposat que sí, crec que una de les claus de l´èxit d´aquesta Mostra és que en qualsevol dels establiments pots degustar plats de gran qualitat a preus assequibles. A més de la Mostra, quines activitats i propostes més impulsa l’Associació d’Hostalers de Cabrils durant l’any? L’associació és una entitat que treballa pel bé en comú de tots els seus associats, promovent la gastronomia del nostre poble i oferint una varietat d’estils difícil de trobar en altres poblacions; per això Cabrils té el distintiu de ‘vila gastronòmica’. La nostra tasca com a associació és fer que Cabrils continui sent un referent en aquest àmbit.

Arriba la 25a Mostra Gastronòmica, Comercial i d’Artesans de Cabrills, una cita referent a l’estiu al Maresme en l’organització de la qual participa l’Associació dels Hostalers de Cabrils. Parlem amb el president de l’entitat, Pep Masiques, del restaurant Can Rin. Cabrils és un municipi reconegut per la seva rica oferta gastronòmica, que en els darrers anys s’ha projectat amb força.

Amb 25 anys de trajectòria, cap a on creuen que s’hauria de projectar la Mostra en un futur? Parlar de qualsevol esdeveniment amb 25 anys d´antiguitat és tota una satisfacció, i podem dir que any rere any s´ha consolidat com una de les millors mostres gastronòmiques del nostre país. Creiem que el camí a seguir és el que hem anat traçant durant tots aquests anys, oferint un tast dels millors plats que tenim en els nostres restaurants. Quina oferta gastronòmica poden trobar en la Mostra els visitants que hi assisteixen? A la Mostra podem trobar representació de molts dels restaurants de Cabrils i també d´altres poblacions del Maresme.

nera beneﬁciem els nostres productors i no utilitzem tants aliments que vénen d´altres països amb el consegüent desgast mediambiental. El públic actual s’ha tornat més exigent. Demana un nivell gastronòmic més alt? Sí, i aquest es un dels punts a on nosaltres hi posem més èmfasi. Per tal de què la gent torni a venir als nostres restaurants, donem la millor qualitat i ja no només en els nostres plats sinó que amb el tracte, els espais, etc...

A la Mostra podem trobar representació de molts dels restaurants de Cabrils i també d’altres poblacions de la comarca

La crisi i les mesures que s’han pres colpegen durament el sector d’hostaleria. Com es plantegen el futur en aquest context? Ens trobem en un moment molt difícil, aquesta crisi tan dura afecta a tothom però hem de continuar treballant, innovant i intentar oferir als nostres clients fórmules atractives perquè continuin venint als nostres establiments, mantenint sempre la nostra personalitat.

Les institucions estan fent tots els esforços per impulsar l’hostaleria? Què caldria que fessin i no fan? S’hauria de seguir donant suport i potenciant aquest sector econòmic, ja que és important no només a nivell local de Cabrils, sinó també a nivell de Mareme i Catalunya. Aproﬁtar i impulsar aquest valor i prestigi de què gaudeix la gastronomia catalana.

Iniciatives d’àmbit comarcal com els ‘Productes de la terra’ ajuden a promocionar el sector d’hostaleria? Sí, cada cop la gent està més conscienciada amb el tema dels productes de la terra i de proximitat. El que és evident és que hem d´anar tirant cap a aquest tipus de consum, ja que d´aquesta ma-

El turisme estranger valora i coneix la gastronomia del Baix Maresme? Cada cop vénen més estrangers degut a la proximitat amb Barcelona, de totes formes si que s´hauria d´impulsar més des de les institucions i donar a conèixer a aquest sector de població que va en augment.

MOSTRA DE CABRILS

L’Hort, un multiespai gastronòmic a Cabrils obert tots els dies de l’any Emplaçat en una masia del segle XVI, L’Hort és molt més que un restaurant, un multiespai gastronòmic polivalent que integra en un entorn privilegiat un ventall de propostes molt ampli, amb capacitat d’adaptar-se a les necessitats dels seus clients i amb una immillorable oferta que equilibra qualitat i bon preu. De molt fàcil accés al cor de Cabrils, disposa, a més, amb un bon aparcament gratuït. Al restaurant Tempo de l’Hort es proposa un ambient d’elegancia informal, molt modern, obert a un públic molt ampli i exigent, amb preus molt competitius i una carta molt diversi�cada: plats per picar que es poden combinar amb arrossos (l’especialitat de la casa), carn o peix, dins una cuina mediterrània i de mercat, molt actual, que parteix, però, de sabors coneguts. També s’ofereixen destacats suggeriments de la casa o plats més elaborats i menús de migdia i els de nit (dimecres i dijous). Una altra de les especialitats d’aquest espai són els vins: es compta amb una selecta i extensa carta, es promouen periòdicament tasts amb menús de maridatges i es donen a conèixer vins de DO diferents. A més, en un nivell elevat del restaurant, hi ha una petita sala polivalent, amb material audiovisual i les nits de divendres i dissabte de tot l’any, amb un DJ que harmo-

nitza musicalment les vetllades. Un altre dels espais, La Pizzeria de L’Hort, que obre tots els dies de l’any, migdia i nit, ofereix la millor proposta en pasta fresca: carpaccios, rissottos i pizzes italianes a la pedra. També, perquè els més petits es diverteixin aprenent, hi ha l’opció d’un taller de pizzeria gratuït mentre els pares dinen. L’Hort Club és un bar de copes especialitzat de gin tònics premium, obert entre les 11h i les 3 de la matinada, divendres i dissabtes a la nit, però alhora un espai polivalent per a festes privades, amb zona interior i exterior. També es compta amb DJ en directe. Però, sens dubte, una de les opcions més destacades de L’Hort són els banquets. Des de grups petits a partir de 12 persones (en són especialistes) �ns als grups més grans, hi trobaran el seu espai gràcies a la combinació de sales de què disposen. Precisament, al jardí dels Tarongers, cobert amb una ‘carpa’ s’hi troba un immillorable entorn pensat per a aperitius i banquets, alhora que puntualment per a dinars i sopars. S’hi celebren cerimònies civils d’enllaços. A més, disposen de diverses sales com La pèrgola i L’Hort petit, pensades per a diversos formats de grups, des dels més petits �ns als més grans. D’altra banda, els clients de L’Hort

tenen a la seva disposició combinacions de menus molt variats per poder celebrar en aquests espais les seves festes privades a mida, des d’opcions que integren el banquet més el club o el lunch �ns a banquets informals, entre d’altres.

L’HORT ET CONVIDA A UN PICA-PICA Només cal entrar a la pàgina web (www.hort.cat), registrar-s’hi posant a l’assumpte “Reportatge TRIBUNA”, i des de la mateixa pàgina entrar al Facebook de L’Hort i clicar un ‘M’agrada’. Tothom que segueixi aquestes passes i reservi a L’hort per dinar o sopar, serà obsequiat amb un pica-pica per a 2 persones.

Passeig R. Martínez Valls, 8 (Al costat de la benzinera) 08348 CABRILS Tel. 93 750 86 71 · 93 753 33 50 www.hort.cat · info@hort.cat

FESTA MAJOR DE SANTA HELENA DE CABRILS

SALUTACIÓ Benvolguts veïns i veïnes, Sense adonar-nos-en, tornem a ser davant d’una nova festa major, han passat els dies, les setmanes, els mesos i ja hi tornem a ser, ja estem a les portes de la festa major de Santa Elena, és aquest un moment únic per gaudir tots plegats, petits o grans, d’un munt d’activitats. El programa que ens ha preparat la Regidoria de Festes, juntament amb la seva Comissió, ha representat un gran esforç, sobretot econòmic, adaptant-se als dies que ens toca viure, però amb el mateix esperit de sempre, el retrobament amb familiars i amics per poder compartir plegats tots els actes programats amb intensitat, esbarjo i alegria. Voldria agrair l’esforç i dedicació dels membres de la Comissió de Festes, la seva implicació amb el poble i la seva gran il·lusió fent aquesta feina de vegades poc valorada. Que gaudiu tots de la festa, oblidant per uns dies les preocupacions que ens envolten. Que tingueu tots plegats una bona Festa Major. LINA MORALES SERRA Alcaldessa de Cabrils

FESTA MAJOR DE SANTA HELENA DE CABRILS

Arriba de nou la Festa Major de Santa Helena plena d’activitats participatives PROGRAMA D’ACTES. DEL 16 AL 21 D’AGOST DIJOUS 16 D’AGOST A les 8 del vespre, als Horts de Santa Creu

Santa Penya 2012 Presentació oﬁcial de les penyes i grups participants al concurs. Es farà el repartiment de mocadors i s’iniciarà el taller d’estampació per tal que cada penya es personalitzi la samarreta.

A les 11 de la nit, als Horts de Santa Creu

Concurs de karaoke Hi haurà servei de bar amb begudes de la terra. Coorganitzat per l’Assemblea de Joves de Cabrils i les regidories de Joventut i Festes. En acabar, als Horts de Santa Creu

Nit de PD’s Coorganitzat per l’Assemblea de Joves de Cabrils i les regidories de Joventut i Festes.

Tot seguit, als Horts de Santa Creu

Gimkana de proves Puntuable per al concurs Santa Penya.

DIVENDRES 17 D’AGOST

A les 10 del vespre, als Horts de Santa Creu

A 2/4 de 7 de la tarda, a la plaça l’Església

Sopar Popular

La Troca

Organitzat per l’Assemblea de Joves.

La festa de l’inici de la Festa Major. Un any

més, és moment de desembolicar la Troca per tal de començar la Festa Major. Cabrilencs i cabrilenques ens trobarem plegats per donar un bon inici a la festa. L’acte serà presentat per Joan Ferrer Galbany. EL PREGÓ: Enguany, un altre cabrilenc o cabrilenca que durant anys hagi destacat per la seva col·laboració i dedicació al nostre poble, serà l’escollit/da. Qui serà el PREGONER 2011? LA REPICADA: Com tots els inicis de les festes majors, les campanes prenen el protagonisme per anunciar l’inici de la Festa Major, a càrrec del campaner Jaume Tolrà Ferrer. LA BALLADA: La imatgeria festiva de Cabrils i els grups tradicionals treuen les seves millors gales per lluïr aquest inici de la Festa Major.

FESTA MAJOR DE SANTA HELENA DE CABRILS LA BAIXADA: La imatgeria festiva, les autoritats i tots els cabrilencs i cabrilenques que ens acompanyeu, baixarem cap a la Mostra Gastronòmica per inaugurar-la. A les 8 del vespre, al recinte de la Mostra

Inauguració de la Mostra Gastronòmica, comercial i d’artesans 2012 Tot seguit, al recinte de la Mostra

Audició de sardanes amb la Cobla Ciutat de Cornellà. A 2/4 de 12 de la nit, a l’escola L’Olivera

Ball De Festa Major amb La Banda del Drac.

DISSABTE 18 D’AGOST

En acabar,

Esmorzar Amb orxata i croissants per a qui encara aguanti despert.

DIUMENGE 19 D’AGOST De 10 a 2 de la tarda, a La Concòrdia

VI Trobada d’intercanvi de plaques de cava A la 1 del migdia, al parc Anselm Clavé

Gambarrada 2012 Torna el concurs de menjar gambes. Inscripcions 30 minuts abans de començar el concurs. Premis gastronòmics per als guanyadors. A les 6 de la tarda, al parc Anselm Clavé

Koloraines A les 11 del matí, des del Campanar

Repicada de campanes de la Festa Major A càrrec del campaner Jaume Tolrà Ferrer. A les 11 del matí, a la plaça de l’Església

Contes de la Mediterrània Espectacle de contes per a totes les edats, a càrrec de la companyia Tanaka Teatre. A les 12 del migdia, a l’Església

Ofici De Festa Major Missa presidida pel rector Mn. Josep Rodríguez i concelebrada pels rectors dels pobles veïns. El predicador serà Mn. Vicenç Mira, rector de Sant Vicenç de Montalt. Enguany es fa una crida a totes les Helenes de Cabrils, convidant-les a participar a l’Ofici i ofrenar una flor a l’altar de la seva patrona. Per participar-hi, dirigiu-vos a la rectoria. Tot seguit, a la plaça de l’Església

Vermut popular Preu del tiquet: 1€. Amb la col·laboració de Xurreria Ma Carmen. A les 6 de la tarda, a Can Barba

Exhibició d’airsoft Vine a conèixer aquesta modalitat de joc, més real que el paintball!. Organitzat per Warsoft Mataró i Dismatac Mataró. A les 6 de la tarda, al c. Domènec Carles

Colors al carrer Vine al carrer Domènec Carles a dibuixar amb guixos de colors!!! Tot seguit,

Gelatada de Festa Major

Tothom a ballar amb rumba, ska i rock. Una tarda de ballaruca per a tota la família, amb l’actuació de la Cia. Plural Produccions. A les 7 de la tarda, a la plaça del Mil·lenari

Concert suau Amb el grup Son de l’Havana i les seves rumbes catalanes, son cubà, música catalana d’autor, balades, valsets mariners, sardanes... Se servirà el tradicional suau a tots els assistents. El SUAU és una beguda refrescant que anys enrere es prenia a l’estiu. Aquesta beguda, que combina el cafè, la gasosa i el sucre, crea una cremosa espuma molt agradable. A 2/4 de 12 de la nit, a l’escola L’Olivera

Ball de Festa Major amb l’orquestra La Gramola.

DILLUNS 20 D’AGOST A les 11 del matí, al parc Anselm Clavé

Esmorzar de Festa Major Per agafar forces per la xeringada! A les 12 del migdia, als Horts de Santa Creu

Xeringada 20112 Vine preparat/da per a refrescar-te amb aigua de colors. Col·labora Servei de Neteja Pere i Àngel S.L. A les 5 de la tarda, a l’escola Mas Maria

Torneig de bàsquet 3x3 de Festa Major Premis en vals: 1r classificat > 400€ / 2n classificat > 300€ / 3r classificat > 200€. Hi haurà regals per a tots els participants, col·laboració d’intersport Ronda 43 Sports (Mataró). Inscripcions gratuïtes a les oficines de SEIPRO fins el dia 14 d’agost. Límit de 16 equips. +info al 93 753 01 57. Collabora Club Bàsquet Cabrils. A 2/4 de 12 de la nit, a l’escola L’Olivera

Ball de Festa Major amb l’orquestra Gerunda.

A les 10 de la nit, des dels Horts Santa Creu

Correfoc de Festa Major A càrrec dels Peluts de Foc i la seva bèstia, en Brolla. A les 12 de la nit, a l’escola L’Olivera

Nit jove amb el grup The Patillas i Discomòbil.

DIMARTS 21 D’AGOST A 2/4 de 10 del vespre, a la plaça de l’Església

Santa Penya 2012: El desenllaç Sopar popular de les penyes i grups participants al concurs i entrega de premis.

FESTA MAJOR DE SANT GENÍS DE VILASSAR DE DALT

Actes per a tots els públics i propostes tradicionals en la Festa Major vilassarenca Vilassar de Dalt torna a commemorar una nova Festa Major de la localitat en la qual els ciutadans i ciutadanes d’aquest municipi del Baix Maresme –i tothom que es vulgui acostar a gaudir de la celebració–, hi trobaran un ampli ventall de propostes i activitats pensades per a tots els públics possibles.

PROGRAMA D’ACTES. DEL 24 AL 28 D’AGOST DIJOUS 23 D’AGOST A la tarda, al Parc de can Rafart

Sant Antoni, c. Nou, c. Mestra Viladrosa, c. Àngel Guimerà i arribada a la plaça de la Vila. Tot seguit

A 2/4 de 6 de la tarda, a la plaça de la Vila

Audició de sardanes A càrrec de la Cobla Premià.

Barraques de Vilassar 2012

Penjada de l’Ase

A les 6 de la tarda, a la placeta Barbarà

Amb els grups: The moments, Pink Elephants, The Jau+, Fi-asko, Drink hunters, DJ Helios (DJ de Macaco).

A càrrec de l’A. E. Serra de Marina.

Centenari d’en Lluís i la Maria

A 2/4 de 10 del vespre a la plaça de la Vila

Plantada de Gegants participants als actes de celebració.

DIVENDRES 24 D’AGOST

El programa d’actes interrelaciona propostes més tradicionals amb d’altres activitats que estan pensades per passar-s’ho bé durant aquests dies calorosos del mes d’estiu en una festa que convida a sortir i a participarhi al màxim possible.

A les 6 de la tarda, al Museu Arxiu Municipal

D’altra banda, un dels aspectes destacats d’enguany és la celebració dels “100 ANYS GEGANTS!!!”, commemorativa del Centenari dels gegants Lluís i Maria, que posa èmfasi en aquest referent de la cultura popular de la vila.

Fins a la Plaça de la Vila.

Inauguració de l’exposició “100 ANYS GEGANTS!!!” Commemorativa del Centenari dels gegants Lluís i Maria. A la tarda, al Parc de can Rafart

Barraques de Vilassar 2012 Amb els grups: A la quieta band, El veïnat, Ebri knight, Deskarats, Punxadiscs A 3/4 de 7 de la tarda, des del Museu Arxiu

Cercavila dels Gegants de Vilassar A les 7 de la tarda

Arriba el moment d’obrir oﬁcialment la Festa Major! Presentació de la samarreta de la Festa Major, repicada de campanes i enlairada de coets des del terrat de l’Ajuntament. Des la Plaça de la Vila

Cercavila d’inici de la Festa Major dels Sants Genís amb els Gegants de Vilassar. Recorregut: Plaça de la Vila, c. del Carme, riera Salvet, avda. Santa Maria (parada a l’hospital de Sant Pere), avda. Santa Maria, Pius XII, c. Murillo, c. Manuel Moreno, c. Anselm Clavé, c.

Pregó de Festa Major A càrrec de Maria Teresa Prats Brasó, Presidenta de la Confraria dels Sants Màrtirs del 2001 al 2012 i coneguda col·loquialment com la Maria Teresa de Ca la Fe. A les 10 del vespre a la plaça de la Vila

Sopar a la fresca La Comissió de Festes ens prepararà, com ja és habitual, el pa amb tomàquet amb embotit. Preu: 4€. Venda a Can Baylach, Pastisseria Mª Teresa, Forn Cros i Pastisseria Joan. El mateix dia es podran comprar al bar de la Comissió de Festes. A 2/4 de 12 de la nit a la Plaça de la Vila

Ball de nit a plaça I després de sopar, tots a ballar! amb l’orquestra Setson ﬁns ben entrada la matinada.

DISSABTE 25 D’AGOST

A les 7 de la tarda, a la placeta Barbarà

Centenari d’en Lluís i la Maria Mostra de Grallers i altres grups de música. A les 7 de la tarda a la plaça de la Vila

VIII Sindriada popular Concurs de menjar síndria obert a tothom. A 2/4 de 8 de la tarda, des de la Placeta Barbarà

Centenari d’en Lluís i la Maria Cercavila de Gegants pels carres i places de Vilassar. Recorregut: placeta Barberà, c. Font de la Teula, c. Àngel Guimerà, plaça de la Vila, c. del Carme, passatge de la Rosa, c. Anselm Clavé, c. Sant Antoni, c. Nou, c. Llessamí, c. Quintana i parc de can Rafart. A les 8 del vespre a la plaça de la Vila

Ball de tarda Comença a escalfar amb el grup Galatea.

A 2/4 de 12 del migdia a l’Església Parroquial

Oﬁci solemne de la Festa Major

A les 9 del vespre, al parc de can Rafart

L’oﬁci es farà en honor dels Sants Genís i serà presidit pel Mn. Jordi Gutiérrez i Bassa, rector de la nostre parròquia.

Centenari d’en Lluís i la Maria

A 2/4 d’1 del migdia a la plaça de la Vila

Recordant El Retaule. Gran espectacle de teatre, balls, gegants, capgrossos i música en viu. Amb la participació del grup Safreig, d’entitats i de vilassarencs i vilassarenques.

És el moment de felicitar els Genisos i les Genises del poble!

A les 10 del vespre

Vermut popular i lliurament d’un record a tots els Genisos i Genises de Vilassar de Dalt.

A càrrec dels Diablons Anònims.

Correfoc infantil

29 A les 12 de la nit, des de la plaça Pau Casals

Centenari d’en Lluís i la Maria Correaigua pels carrers del poble amb el Burricorni de Canovelles. Recorregut: plaça Pau Casals (parada bus de dalt), c. Marquès de Barberà, c. Font de la Teula, c. Àngel Guimerà, c. Mestra Viladrosa, c. Nou, c. Llessamí, c. Quintana i parc de can Rafart. A les 12 de la nit a la plaça de la Vila

Ball de nit

amb el Camí de la Costa i carrer del Nord. Recorregut: c. Àngel Guimerà, plaça de la Vila, c. del Carme, Passatge de la Rosa i c. Manuel Moreno ﬁns la cruïlla del c. Murillo. És obligatori que el carretó disposi de frens i que el conductor porti casc i genolleres. A les 8 del vespre a l’Església Parroquial

Missa en memòria dels vilassarencs i vilassarenques que han mort durant aquest any.

amb el grup Galatea. A les 9 del vespre a la plaça de Vila

DIUMENGE 26 D’AGOST

Tastet d’estiu a la fresca

Centenari d’en Lluís i la Maria

El sopar constarà de plats cuinats per diferents restaurants i establiments del municipi. Preu del tiquet: 6 €. Venda de tiquets a Can Baylach, (plaça de la Vila, 19), Pastisseria Mª Teresa, (Manuel Moreno, 1), Forn Cros (Murillo, 1) i Pastisseria Joan (Balears, 1). El mateix dia es podran comprar al bar de la Comissió de Festes.

Matinades i Despertada amb el Canó de les Borges Blanques.

Després de sopar,

A les 9 del matí i ﬁns les 2 de la tarda, als terrenys públics de Ca Nolla

Fira d’Antiquaris i Brocanters A les 8 del matí, pels carrers del poble

A partir de les 10 del matí, al parc de can Rafart

Centenari d’en Lluís i la Maria Plantada de Gegants amb la participació de colles de gegants centenaris i vingudes d’arreu del territori català, del País Valencià, de les Illes Balears, d’Aragó, de la Comunitat de Madrid, de França i d’Andorra. A 2/4 de 12 del migdia, parc de can Rafart

Centenari d’en Lluís i la Maria Cercavila de Gegants pels carres i places de Vilassar. Recorregut: parc de can Rafart, riera de Targa, c. Salvador Riera, c. Baixada de La Teula, c. de La Teula, c. Àngel Guimerà, plaça de la Vila, c. del Carme, Passatge de la Rosa, c. Manuel Moreno, c. Sant Genís, c. Sant Antoni, c. Nou, c. Llessamí, c. Quintana i parc de can Rafart. A la 1 del migdia, al parc de can Rafart

Centenari d’en Lluís i la Maria

Comença la nit més llarga de la festa amb l’orquestra Amarcord. A 2/4 de 11 de la nit

Correfoc A càrrec del diabòlics anònims. A 2/4 de 3 de la matinada

Nit jove

DILLUNS 27 D’AGOST A les 10 del matí a la plaça de la Vila

Xocolatada infantil Per a tots els nens i nenes i, a continuació, per fer-nos passar la calor... festa de l’aigua i l’escuma! A 2/4 de 8 del vespre a la plaça de la Vila

Performance

Acte central de celebració dels 100 anys dels Gegants.

A carrec de la Comissió Dindori: “The voyage of discovery lis not in ﬁnding a new landscape, but in having new eyes”.

De les 5 a les 7, al parc de Can Rafart,

A les 8 del vespre a la plaça de la Vila

Mercat de Calaf A càrrec de l’A.E. Serra de Marina. Taller de percussió amb el grup VATUKEM. A les 7 de la tarda, Des del c. Àngel Guimerà

Baixada de carretons Lloc de sortida: cruïlla del carrer Àngel Guimerà

Sardinada popular Preu del tiquet: 3€. Venda de tiquets a Can Baylach, (plaça de la Vila, 19), Pastisseria Mª Teresa, (Manuel Moreno, 1), Forn Cros (Murillo, 1) i Pastisseria Joan (Balears, 1). El mateix dia es podran comprar al bar de la Comissió de Festes.

EXPOSICIONS Exposició: “100 ANYS GEGANTS!!!” Del 24 d’agost al 21 d’octubre del 2012. Horari dies de Festa Major de 12 a 2 i de 6 a 2/4 de 9. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt (C. Marquès de Barberà, 9 – 08339 Vilassar de Dalt). Enguany celebrem el centenari d’en Lluís i la Maria, els nostres gegants històrics, i per celebrar-ho hem decidit fer un petit recorregut per la seva història. 100 anys gegants és una exposició pensada per totes les edats que cerca la participació dels més menuts per fer-los partíceps de la festa. Inauguració: Divendres 24 d’agost, a les 6 de la tarda. Organitza: Museu Arxiu Vilassar de Dalt – Colla Gegantera de Vilassar de Dalt Exposició TOTS ELS COLORS Del 23 al 29 d’agost, a la sala d’exposicions del La Massa CCV. Exposició de fotograﬁa de tema lliure dels membres del Grup Fotogràﬁc Vilassar, en col·laboració amb La Massa, Centre de Cultura Vilassarenc. Inauguració: 23 d’agost, a les 8 del vespre.

A 2/4 de 10 de la nit, a la plaça de la Vila

Nit d’havaneres i rom cremat Havaneres amb el grup Arrels de la Terra Ferma que posaran el punt i ﬁnal a la nostra Festa Major. A la mitja part se servirà el cremat de rom.

DIVENDRES 31 D’AGOST A les 10 de vespre, al Museu Arxiu de Can Banus

La nit més curta Primer festival de curmetratges.

DIUMENGE 2 SETEMBRE A partir de les 4 de la tarda a les pistes de can Rafart:

Campionat interclubs de petanca Amb el club del Pla del Avellà de Cabrera. Organitzat per: Club Petanca de Vilassar de Dalt. A les 8 del matí, a Can Banús

Passejada cultural “Viure a la muntanya de Vilassar, de l’edat mitjana al segle XX” Al dolmen de la Roca d’en Toni a les 9 del matí. Parlarem de les cases de muntanya, dels seus estandars, de l’explotació del territori, de bandolers, robatoris i assassinats...

PROPOSTES EL MARESME MES A MES CONCERTS ARENYS DE MAR. PATI DEL XIFRÉ 21è Festival de Jazz. Jinx Jazz Band en concert. Divendres 3 a les 23 h. Preu: 8 €. ARENYS DE MAR. PATI DEL XIFRÉ 21è Festival de Jazz. Geni Barry i Daniel Cross en concert. Divendres 10 a les 23 h. Preu: 8 €. ARENYS DE MAR. PATI DEL XIFRÉ 21è Festival de Jazz. Bernat Font Trio en concert. Divendres 17 a les 23 h. Preu: 8 €. ARENYS DE MUNT. CASTELL JALPÍ VIII Cicle de Música Mediterrània Castell Jalpí. Dimecres 15 a les 21 h: Ànimes Càndides, la banda alternativa dels components de la Dharma. Diumenge 26 a les 21 h: Cor Adàmaris. Preu: 10 €. CABRILS. ESGLÉSIA PARROQUIAL XXIV Festival Internacional de Música de Cabrils. Divendres 3 a les 22 h. Orsquestra de Cambra de l’Empordà. De Mozart a Beatles passant per Cabrils. EL MASNOU. GUINGUETA FUSIÓN Nits en directe. Zunk. Dijous 2 a les 22:30 h. Concert de funk. Tito Busquets (bateria), Joan “Erich” Aymerich (teclats), Sergi Sala (baix) i Joel Moreno (guitarra). Jimmy Jenks. Dijous 9 a les 22:30 h. Concert de latin jazz. Jimmy Jenks (saxo), Robin Reyes (baix), Felix Ramos (piano), Barbaro Torres (bateria), Luis Alfonso (congues). Gratuït. PREMIÀ DE DALT. JARDINS CAN CLARAMUNT 35è Festival de Música del Maresme: actuació de l’Orquestra de Cambra Catalana. Dissabte 4 a les 22 h. Director: Joan Pàmies (director artístic del Festival). Entrada: 10 €. PREMIÀ DE MAR. PLAÇA DE L’AJUNTAMENT Ballada de Sardanes. Divendres 3 a les 22 h: Cobla Marinada. Divendres10 a les 22 h: Cobla Sabadell. Divendres 17 a les 22 h: Cobla Ciutat de Terrassa. PREMIÀ DE MAR. PLAÇA DE L’AJUNTAMENT 8è Aplec de Nit. Dissabte 25 a les 18.30 h. A càrrec de les cobles Premià, Sant Jordi i Marinada. SANT ANDREU DE LLAVANERES. VILA CLARA ART HOTEL (AV. DE CATALUNYA, 63). Nits Musicals 2012. Dilluns 13 a les 20 h: Duet de guitarres: Roger Tapias i Ramon Dordal. Dimecres 29 a les 20 h: Quim Cornudella, piano. Preu: 15 €. VILASSAR DE DALT. PARC DE CAN RAFART Barraques de Vilassar 2012. Dijous 23 a la tarda: The moments, Pink Elephants, The Jau+, Fi-asko, Drink hunters, DJ Helios (DJ de Macaco). Divendres 24 a la tarda: A la quieta band, El veïnat, Ebri knight, Deskarats, Punxadiscs. VILASSAR DE MAR. PLAÇA VICENÇ MARTÍ Sardanes a la fresca amb la cobla Iluro. Dijous 2 a les 22 h. VILASSAR DE MAR. PLAÇA AJUNTAMENT Sardanes a la fresca amb la cobla Terrassa. Dijous 9 i 16 a les 22 h. VILASSAR DE MAR. PLAÇA AJUNTAMENT Sardanes a la fresca amb la cobla Marinada. Dijous 23 i 30 a les 22 h.

Aquesta secció és una selecció dels actes que es fan als municipis de la comarca durant el mes que surt publicat TRIBUNA Maresme. La recepció de les propostes per a l’agenda és ﬁns al dia 20 del mes en curs, al correu info@tribunamaresme.com.

DIVERSOS ARENYS DE MAR. PLAÇA MARE PAULA Fira-Mercat de l’€uro. Diumenge 5 a les 10 h matí. Tots els productes al preu d’un euro! CALDES D’ESTRAC. PLATJA DE CALDES La Dormida 2012. Dissabte 25. Petit festival que es realitza a la platja de Caldes d’Estrac. Any rere any, els joves i no tan joves del poble baixen a la platja per gaudir de concerts, dj, teatre, paradetes, diables, jocs de foc, ﬁgures de sorra... Més informació: www.myspace.com/dormidafest

PREMIÀ DE MAR. PLAÇA MERCÈ RODOREDA Festa de la verema. Dissabte 1, 18.30 h. PREMIÀ DE MAR. PLAÇA MERCÈ RODOREDA Espectacle de sevillanes i country. Dissabte 1 de setembre a les 20 h. PREMIÀ DE MAR. PLAÇA MERCÈ RODOREDA Botifarrada. Dissabte 1 de setembre a les 20.30 h. PREMIÀ DE MAR. PLAÇA MERCÈ RODOREDA Ball popular. Dissabte a les 22 h.

CALDES D’ESTRAC. PARC JOAN MARAGALL Fira d’Artesania, Pintura i Alimentació. Diumenge 26 tot el dia, al Parc Joan Maragall.

ST. ANDREU DE LLAVANERES. CASAL JOVES Taller de cuina per a joves: galetes decorades. Dijous 9 a les 18.30 h. al Casal de Joves. Preu: 1€.

CALDES D’ESTRAC. PARC CAN MUNTANYÀ El Xarlatan, de Quim Masferrer (Cia. Teatre de Guerrilla). Divendres 31 a les 22 h. Preu venda anticipada, 10 €, i 12 € el dia de l’espectacle.

ST. ANDREU DE LLAVANERES. CASAL JOVES Taller de cuina per a joves: còctels sense alcohol. Dijous 23 a les 18.30 h. Preu: 1€.

MATARÓ. DIVERSOS INDRETS Festa del carrer de Sant Ramon. Divendres 24. Fins al dia 26. MATARÓ. DIVERSOS INDRETS Festa de Cirera. Divendres 31. Fins el dia 2 de setembre. PREMIÀ DE DALT. BARRI SANTA MARIA SANTA ANNA-TIÓ Festes del barri Santa Maria Santa Anna – Tió. DIMARTS 14 a les 19 h: Batucada pels carrers del barri. A les 20 h: Trobada d’alcaldes. Seguidament, pica-pica. DIMECRES 15 a les 11 h: “Pita y mójate” pels carrers del barri. A les 11.30 h: Torneig de dominó al bar Tropical. A les 12 h: Festa de l’escuma, a La Petanca. A les 14 h: Paella popular, al torrent Santa Anna. Tiquets: 3 €. A les 17 h: Torneig d’escacs, al bar Tropical. A les 19.30 h: Havaneres i rom cremat, al torrent Santa Anna. A les 23 h: Fi de festa amb focs artiﬁcials a La Petanca. PREMIÀ DE MAR. PLAÇA MERCÈ RODOREDA Homenatge a la gent gran del barri. Dissabte 1 de setembre a les 17.30 h.

SANT ANDREU LLAVANERES. CASAL JOVES Torneig d’estiu de futbolí. Dissabte 25 a les 17 h.

ARENYS DE MAR. BALCONADA DEL XIFRÉ Circuit d’inﬂables amb Mobilparc. Diumenge 12 a les 18 h. Quatre inﬂables de grans dimensions i una ludoteca destinats a fer la delícia dels més petits.

ALELLA. ALELLA VINÍCOLA (C/ÀNGEL GUIMERÀ, 62) Exposició de Bea Andrasi. Durant tot el mes d’agost. Escultora, pintora i polifacètica. Crea obres amb relleu unint l’escultura amb la pintura, composant el color en formes bàsiques, sense gaire barreja, donant relleu a les formes amb ombres de color. La seva creativitat és magistral, la seva passió el negre i el blanc, la seva ﬁnalitat és donar forma als seus pensaments, buscant la manera d’expressar-se en l’art que des de petita du a la seva ment i manifestant una rebel·lia en la realització de les seves obres.

ARENYS DE MAR. BIBLIOPLATJA Taller infantil El món marítim. Dissabte 18 a les 11 h. A càrrec d’Artiscle Creacions. ARENYS DE MAR. PLAÇA DE L’ESGLÉSIA Mostra de titelles. Diumenge 19. A les 19 h: La Boda de la pulga y el piojo. A càrrec de la Cia. La Gotera de Lazotea. A les 20 h: Els petits més grans. A càrrec de la Cia Artristras. A les 21 h: Oiaraki. El castell dels ocells. A càrrec de Binixiﬂat Teatre. ARENYS DE MUNT. CAN JALPÍ Contes infantils. Diumenges 5, 12, 19 i 26 a les 19 h. MATARÓ. CA L’ARENAS Marinada forta, pluja a la porta. Dissabte 4, 11, 18 i 25 a les 18 h. Activitat familiar (a partir de 5 anys).

VILASSAR DE DALT. PISTES DE CAN RAFART Campionat Interclubs de Petanca. Diumenge 2 de setembre a les 16 h. Amb el club del Pla de l’Avellà de Cabrera de Mar. VILASSAR DE MAR. BARRI DEL BARATO Festes del Barato.Del 2 al 5 agost. VILASSAR DE MAR. CARRER SANT LLORENÇ Festes del carrer Sant Llorenç. Del 10 al 12 agost. Divendres 10 a les 21 h: Sopar i vídeos. Dissabte 11 de 9.30 h a 13.30 h: Mercat de segona mà. A les 18 h: Castells inﬂables i jocs per a infants. A les 21 h: Sopar. A les 23 h: Discomòbil. Diumenge 12 a les 18.45 h: Mag i a continuació, xocolatada i playbacks. VILASSAR DE MAR. ESCOLA LA PRESENTACIÓ Sopar de ﬁ d’estiu de la parròquia. Dissabte 1 de setembre a les 21 h.

MATARÓ. AJUNTAMENT Salve Iluro. La ciutat romana a través dels sentits. Dijous 16 a les 19 h.

quins mitjans disposaven; tot això en la foscor de la nit. Diﬁcultat baixa, per a tota la família. Josep Grau 666 77 12 81.

PREMIÀ DE DALT. PARC SERRALADA LITORAL Sortida nocturna de Vilassar de Dalt a Premià de Dalt. Diumenge 12. Sortida guiada. Tel. 935 554 650.

SANT VICENÇ DE MONTALT. LOCAL ENTITATS Serra Cavalera (Ripollés). Diumenge 26 a les 7 h. Coronarem el Puig Sestela que és un 2.000 metres. Diﬁcultat mitja. Sisku Calopa 660 328 148.

SANT VICENÇ DE MONTALT. LOCAL ENTITATS Passejada nocturna: Els rocs d’en Magí (Sant Andreu de Llavaneres). Dissabte 18 a les 21 h. Molt a prop nostre, tenim vestigis dels primers pobladors del Maresme ara fa uns 6.000 anys. Veurem com vivien i de

EXPOSICIONS

VILASSAR DE DALT. MUSEU ARXIU Primer festival de curtmetratges La nit més curta. Divendres 31 a les 22 h.

SORTIDES

PREMIÀ DE DALT. PARC SERRALADA LITORAL Patrimoni romà al parc. Diumenge 26. Sortida guiada. Tel. 656 903 642.

INFANTIL

VILASSAR DE DALT. CAN BANUS Passejada cultural Viure a la muntanya de Vilassar, de l’edat mitjana al segle XX. Diumenge 2 de setembre a les 8 h a Can Banus, els que vulguin pujar a peu, i al dolmen de la Roca d’en Toni a les 9 h. Parlarem de les cases de muntanya, dels seus estandars, de l’explotació del territori, de bandolers, robatoris i assassinats...

MATARÓ. JARDINETS BIBLIOTECA PÚBLICA POMPEU FABRA Empedrat de contes. Dimarts 7 a les 18 h: Contes per sucar-hi pa. Anirem al mercat a comprar els ingredients secrets dels contes jueus: cabell d’àngel, olives, ous, salsa... A càrrec de Glòria Arrufat. Dimarts 14 a les 18 h: Gimmpa!!! En motiu del bicentenari dels “Contes per la infància i per la llar” dels germans Grimm, descobrirem la riquesa del patrimoni i la tradició. A càrrec de Mon Mas. Dimarts 21 a les 18 h: Bèsties de quatre potes. Hora del conte amb la narració d’històries de bestiaris de diversos llocs del món, com Japó, Austràlia i Provença. A càrrec de Carles Alcoy. Dimarts 28 a les 16 h: Contes per menjar. L´únic cuiner del món amb 5 estrelles Miguelín, explicarà cinc històries per llepar-se els dits. A càrrec del xef Joan Ferran. MATARÓ. MUSEU D’ART CONTEMPORANI DE MATARÓ La capsa de la imaginació. Diumenge 19 a les 18 h.Activitat familiar. PREMIÀ DE MAR. PLAÇA MERCÈ RODOREDA Festa infantil amb jocs tradicionals. Dissabte 1 de setembre a les 11 h. PREMIÀ DE MAR. PLAÇA MERCÈ RODOREDA Xocolatada per als més petits. Dissabte 1 de setembre a les 17 h. VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECA MUNICIPAL ABCLEctors (2a edició). Fins al 7 setembre. Ets un gran lector? Participa en el joc d’estiu de la biblioteca, tira les lectures que més t’agradin d’entre les recomanacions que et proposem i llegeix-te l’estiu! Activitat adreçada a infants de 7 a 14 anys. Inscripció prèvia a la biblioteca.

ARENYS DE MUNT. SALA D’EXPOSICIONS Exposició de la Nit Bruixa de Pintura d’Amics per l’Art del Maresme. Fins al 12 d’agost. CALDES D’ESTRAC. BIBLIOTECA CAN MILANS Exposició Dones grans, grans dones. Del 7 al 31 d’agost. La mostra està inspirada en el llibre Demà més. Dones, vides i temps d’Anna Freixas, i té com a objectiu aconseguir que les reflexions que conté siguin útils per aconseguir que les dones puguin envellir amb més qualitat de vida i amb un desenvolupament cada cop més lliure de la seva identitat pròpia. MATARÓ. CAN SERRA. MUSEU DE MATARÓ Vil·la romana de Torre Llauder. De res rustica Iluronensium. Fins al 28 d’octubre. Mostra commemorativa dels 50 anys de la descoberta de la vil·la romana de Torre Llauder. Per una banda, un recull historiogràfic ens recorda com es va produir la descoberta. De l’altra, s’explicarà l’estat de les excavacions i la interpretació de la vil·la d’acord amb els darreres estudis. Exposem, també, la mostra que Marià Ribas va preparar l’any 1971 sobre Torre Llauder, amb els dibuixos, làmines, ampliacions fotogràfiques i retolació original feta a mà, una documentació excepcional que ens ha cedit la seva família. PREMIÀ DE DALT. BIBLIO.JAUME PERICH Exposició col·lectiva de pintura. De l’1 al 15 d’agost. A càrrec de Montse Assens, Paulí Josa i Joan pasqual. SANT VICENÇ DE MONTALT. BIBLIOTECA MUNICIPAL LA MUNTALA. Exposició de fotografies: Projecte Enigma. De l’1 al 31 d’agost.Produïda per Acció Fotogràfica Ripollet. VILASSAR DE DALT. MUSEU ARXIU 100 ANYS GEGANTS!!! Del 24 d’agost al 21 d’octubre. Horari dies de Festa Major de 12 h a 14h i de 18 h a 20.30 h. Enguany celebrem el centenari d’en Lluís i la Maria, els nostres gegants històrics, i per celebrarho hem decidit fer un petit recorregut per la seva història. VILASSAR DE DALT. SALA D’EXPOSICIONS DE LA MASSA CCV Tots els colors. Del 23 al 29 d’agost. Exposició de fotografia de tema lliure dels membres del Grup Fotogràfic Vilassar, en col·laboració amb La Massa. VILASSAR DE MAR. ESPAI CAN BISA 3r concurs d’arts plàstiques Vilassart. Fins al 23 de setembre. Horari de visites: Dissabtes d’11 h a 14 h i de 17 h a 20 h. Diumenges i festius d’11h a 14 h.

CLASSIFICATS TREBALL OFERTA

COMPRA VENDA

Desenes d’ofertes laborals renovades setmanalment al telèfon 687 385 435 o presentant-te dilluns, dimarts o dimecres a les 17:30h. a la Plaça Cuba, 18 (2on pis)· MATARÓ

VENTA VARIAS MOTOS. Honda Scoopy 49cc, Scoopy Sh 125, Yamaha Xmax 125, Mecatecno 49, Yamaha Neos 49, Montesa H6 75, Aprilia Havana 49c. kikinas_15@hotmail.com

TRABAJO ATENCIÓN AL CLIENTE. Buscamos entre 15 y 20 personas de 18 a 35 años. Para más información: T.637.043.780. Sr. Ezequiel. SE PRECISAN PERSONAS para venta de productos de bisuteria, cosmetica y perfumeria francesa. Actividad independiente. siscu.fes@wanadoo.es

CLASSES DE LLATÍ. Llicenciat fa classes particulars de repàs de llatí. Informa’t. mahavayra@yahoo.es CLASSES PARTICULARS per alumnes de primària i ESO. Zona Premià de Mar. Tel.645.06.85.35 CANGURS PER HORES EN ANGLÈS. Vols tenir cangur en anglès perquè els teus ﬁlls practiquin anglès? Informa´t en www.bestaupairbarcelona.com info@bestaupairbarcelona.com.

SALUT I BELLESA

TREBALL DEMANDA

IMMOBLES

SEÑORA BUSCA FAENA. Limpieza (hogares, escaleras, negocios), plancha, fregaplatos, buzoneo, ayudante locutorio, cuidado niños. Mataró y cercanías. roﬁlau@hotmail.com

MATARÓ, zona jutjats. Es lloga habitació per zona Francesc Macià (Pla d’En Boet). Lluminosa, prop de platja, tren, bus, supers... 230 euros tot inclós. Tel.637.50.97.33.

HOME BUSCA QUALSEVOL TREBALL. Vehicle propi; carnet A y B. Experiència en administració, alimentació, atenció gent. Tel.637.50.97.33.

TRASPASO FRUTERIA MATARÓ. Traspaso COMPLETO fruteria por traslado a otra ciudad. Traspaso con todo lo que hay dentro. Única fruteria en la misma calle. Precio a negociar. 120m2.

S’OFEREIX AJUDANT DE CUINA. Experiencia en cuina casolana, de mercat i mediterrania, caterings i banquets. roseroliveras@hotmail.com

SERVEIS PROFESSIONALS

DIVERSOS

CLASSES PARTICULARS. Llicenciada dona classes particulars a alumnes de Primària i ESO. Zona Mataró. Tel.677.59.89.36.

www.artcatalunya.es

FEINA. Noi busca feina de Ajudant de Cuina, Rentaplats, Pica, Cambrer o Ajudant, Dependent, Mosso de Magatzem amb Carnet de Carretoner. Tel. 625.28.19.81.

ENSENYAMENT CLASSES PARTICULARS DE MÚSICA: Llenguatge musical, guitarra i baix, cant. Classes ﬂexibles i econòmiques. Aprendre música és créixer! musicamataro@gmail.com

BUSQUES TREBALL? BUSQUES TREBALLADORS?

VENEDORA URGENT. Necessitem venedores per botiga. Promoció producte. A: Palamós, Lloret, Blanes, Malgrat de Mar, Santa Susana, Platja d’Aro, Roses.Temporada estiu. ladepilacionatural@yahoo.es

ANUNCIS PER PARAULA GRATUÏTS. Envia el teu text a través de la següent adreça: www.tribunamaresme.com/classiﬁcats i l’anunci sortirà publicat en la propera edició de TRIBUNA Maresme.

LLOGO PLANTA BAIXA NOVA de 90m2 amb 3hab 2banys electrodomestics despeses escala terrassa privada i piscina comunitaria amb jardins a Palautordera. olivernuria33@gmail.com LLOGO HABITACIÓ a casa de Premià de Dalt. 656 96 13 39.

SERVEI DE PSICOLOGIA INTEGRAL. Servei psicològic i de creixement personal. Per tot tipus de conﬂicte i crisi personal o de parella. El preu s’acorda segons possibilitats de cadascú. mahavayra@yahoo.es

TÉCNICO INFORMÁTICO A DOMICILIO. Titulado. Reparación de pcs y portátiles, conﬁguración de ADSL o cualquier otro problema, hardware o software. djvictor75@hotmail.com

PINTOR MISTERAPID. Precios realmente muy economicos, limpio, rápido y de toda conﬁanza experiencia y puntualidad pisos, torres,comunidades. Sr. Molins 697.85.08.88.

HERBALIFE distribuidor independiente. Entregamos sus pedidos en toda España peninsular a domicilio en 24-48 horas laborables, informate sin compromiso www.controla-tupeso.com. vallesherbal@hotmail.com

REPARO ORDINADORS PORTÀTILS. Reparo ordinadors portatils. Si a la botiga et diuen que el llencis i en compris un de nou: Parla amb mi! Recullo a domicili i pressupost sense compromís. manuel@solucionportatil.com

VENTA DE RECANVIOS USADOS. Daelim 125, Derbi Variant, Honda Scoopy 49, 125, 74, 80, Piaggio Liberty 49, 125, Veberly 125, Gilera Runer 125, Honda Sky 49, Piaggio Zip (2004), Bastant Stock. kikinas_15@hotmail. com

DETECTIUS PRIVATS. Investigación Privada Visitas concertadas. detectius@gmail.com

PINTORES DEL MARESME. Pintamos su piso completo 3-4 habitaciones material incluido 500 euros limpieza y experiencia sr Roberto excelentes acabados. carol_mariposa@live.com

POZOS ABIERTOS DE AGUA. Construccion de pozos abiertos de agua. Profundizacion, limpieza,mantenimiento y reparaciones. Montaje y reparacion de bombas y tuberias. pozosagarcia@hotmail.com TRANSPORTES Y MUDANZAS. Opción camión grúa. Disponibilidad de lunes a domingo. Pida su presupuesto sin compromiso.

ACCCIONS CENTRE NATACIÓ MATARÓ. Venc 2 accions Centre Natació Mataró. Preu 150 euros cada una. Tel. 677.59.89.37. VACÍO PISOS Recojo lo que ya no quieres. Gratis. Muebles, cosas de casa, herramientas, aparatos de electrónica, cualquier cosa en buen estado. herleydavidson@hotmail.com ESPAI DE MATERNITAT I CRIANÇA MIMA’M. Tallers Massatge Infantil i Reﬂexologia Podal Infantil, assessorament portanadons, Acompanyament doula. www.espaimimam.com. Tel.650.95.92.88

EL MANITAS Perruquers

Esmaltat Esmaltat d’ungles d’ungles semi-permanent semi-permanent Tractaments Dimarts i Keratina s dimecre

20%

MAJORS descompte 65 anys EN

50% compte

COLOR

des Dilluns tarda obrim

Maria Vidal, 52 VILASSAR DE MAR Tel. 93 759 50 61

PER ALS AVIS I ELS NOUS SOLTERS T’ajudaré a: des de penjar els quadres, pintar la paret de l’habitació del nen, la ﬁnestra que no tanca, solucionar una fuita d’aigua, etc. Col·laboro amb gent de la meva conﬁança i amb preus competitius

Tel. 663 891 339

CONCURS TROBA LA ‘T’ Troba la T de TRIBUNA amagada en un dels anuncis del nostre periòdic, indica’ns el nom de l’anunciant i les teves dades de contacte. Cada mes sortegem entrades de cinema dobles pels 8 Cinemes Arenys (una per a tu i una altra per a un acompanyant). POTS CONTACTAR AMB NOSALTRES: Per correu electrònic: promocio@tribunamaresme.com en un termini màxim d’una setmana després de la publicació, indicant

el nom de l’anunciant on es troba la T i les teves dades personals, nom complet i DNI. El vuitè dia després de la data de publicació es farà el sorteig. Els guanyadors rebran un correu electrònic de TRIBUNA Maresme indicant que han estat beneficiats amb el premi. Un cop confirmada l’acceptació del premi, contestant al correu electrònic amb un termini màxim de tres dies després d’haver rebut la notificació, podran identificar-se amb el seu DNI a les taquilles dels Cinemes Arenys i rebran

les entrades. Les entrades són vàlides de dilluns a divendres, excepte festius i vigílies. Quan passin 30 dies de la conﬁrmació del premi, les entrades caduquen. Els guanyadors de l’edició de juliol van ser: SONIA CASTILLO, MA BELÉN SÁNCHEZ, MA VICTORIA BIGAS PENA, JOSEFA PARERA REIG.

En virtut d’ allò establert a la Llei 15/1999 i la LSSICE 34/2002, l’informem que les seves dades formen part d’un ﬁtxer automatitzat titularitat de GRAMA PRESS SL. Vostè pot exercir els seus drets d’accés, rectiﬁcació, cancel·lació i oposició a la següent adreça: CAMÍ RAL 495, 3º · 08302 MATARÓ (Barcelona).