Tribuna Maresme Mes a Mes 267 by tribunamaresme

TRIBUNA maresme mesames Número 267. Setembre 2012

Temps de vins Arriba la 38a Festa de la Verema, espai de projecció del vi de la DO Alella.

SPAM. La Protectora de Mataró amb greus problemes econòmics, denuncia el tracte rebut per l’administració.

11 DE SETEMBRE. Anàlisi de la Diada: articles de Saül Gordillo, Ramon Reixach, Jordi Surinyach, Joan Salicrú i Antoni Pous.

ENTREVISTA. Parlem amb l’escriptora mataronina Lola Casas sobre literatura per a infants.

NOVES SECCIONS. DiesDeBici, de Rafael Vallbona; TRIBUNA amb Valors i Productes de la Terra.

REPORTATGE. La biblioteca de la Fundació Caixa Laietana posa en marxa un innovador sistema per localitzar els llibres.

ENSENYAMENT. Pàgines especials dedicades a l’Educació en el moment en qual torna a començar el curs. Articles i propostes comercials. FOTO: ENRIC PUCHE

SUMARI 04

‘Country’

L’exportació

Innovació tècnica

Calella organitzarà el mes de març una competició de ball ‘country’ de caire internacional.

Voliana Edicions edita un llibre que permet aprendre a exportar d’una forma més fàcil.

La biblioteca de la Fundació Caixa Laietana crea un sistema innovador per localitzar llibres.

Robafaves

La Verema

CRÒNIQUES Animals embargats i castigats per la crisi La SPAM, en perill des de començaments d’any, denuncia el tracte de l’Administració a l’entitat com si es tractés d’una empresa més en lloc d’una ONG.

Article de la llibreria en el qual fa balanç de la situació viscuda en els darrers mesos.

Monogràﬁc amb articles, programació i entevista sobre la 38a Festa de la Verema.

Lola Casas

Ensenyament

Opinió 11S

Més ‘Valors’

Parlem amb l’escriptora i mestra mataronina sobre la literatura per a nens i l’ensenyament.

Pàgines especials dedicades al retorn al cicle escolar i el sector de l’educació al Maresme.

Diversos articulistes opinen sobre la propera Diada Nacional de l’Onze de Setembre.

Nou espai de l’associació cultural Valors, amb textos de la seva revista mensual.

TRIBUNA Maresme no es fa responsable de les opinions que expressen els seus col·laboradors. L’opinió de la publicació es reﬂecteix, tan sols, en l’editorial.

TRIBUNA maresme mesames

El periòdic del Maresme des de l’any 2002

Edita: Grama-Press, S.L. Camí Ral 495, 6e 2a. 08302 MATARÓ. Tel. 93 799 18 40. publicitat@tribunamaresme.com. info@tribunamaresme.com. Dip. Legal: B-26375-2005. Impressió: Impressions Intercomarcals S.A.

30.123 EXEMPLARS

Amb el suport de

La Societat Protectora d’Animals de Mataró (SPAM), entitat sense ànim de lucre, pionera en la gestió de centres d’acollida amb ﬁlosoﬁa proteccionista, està passant sense dubte el pitjor moment de la seva història, des que es va crear, l’any 1976. La SPAM i la seva Fundació Daina pateixen des de mitats d’any un embargament de Seguretat Social i d’Hisenda que s’ha traduït en la següent situació: acomiadament de 30 treballadors a través de dos expedients de regulació d’ocupació i abandonament de la gestió del Refugi Municipal de Sant Boi del Llobregat i la del Centre d’Acollida d’Animals de Companyia del Barcelonès, ubicat a Badalona. Actualment, l’entitat continua amb dos centres a Mataró. Ara, el que situa l’entitat en un punt de no retorn és un deute a Seguretat Social provocat pel retard del pagament d’una subvenció de 55.000€

del 2010 de la Generalitat. Tot i que és probable que ben aviat el govern català tramiti el pagament, el retard està impedint que l’entitat pagui el que deu a l’Estat. La situació no deixa de ser paradoxal: per un costat l’Administració embarga la SPAM amb recàrrecs d’un 20% perquè no paguen puntualment, però alhora l’Estat no paga a la Generalitat perquè s’efectui el cobrament de la subvenció. Sílvia Serra, presidenta de l’entitat, denuncia que en el nostre país ser una ONG que col·labora amb l’Administració, assolint serveis que ningú no paga pel bé de la societat, sembla no ser raó de pes per obtenir un tracte diferent al d’una empresa amb ànim de lucre: “Et sents menyspreuat i sense cap tipus de reconeixement, ben al contrari de casos coneguts públicament d’empreses que s’han lucrat en les èpoques bones i que ara han de reﬂotar ens agradi o

no. Dóna la impressió que entrem en una dictadura on els interessos polítics dels governants espanyols prevalen sobre els dels ciutadans”. TREBALLADORS QUE PORTEN 3 MESOS SENSE COBRAR En aquests moments, la SPAM ha reduït dràsticament el seu consum intern per poder mantenir el servei als animals (pinso, material veterinari, etc.) per passar a viure de donacions i evitar així un concurs de creditors i desaparèixer. Però la situació dels treballadors és lamentable. Els 20 que encara hi treballen porten sense cobrar fa tres mesos. Clara Busquets n’és un exemple: ﬁlòloga anglesa, va fer un gir a la seva vida esdevenint Auxiliar Tècnica Veterinària pel seu amor als animals abandonats i per treballar a la SPAM, i ara és una víctima d’aquesta terrible situació:

CRÒNIQUES 3

TRIBUNAMARESME SETEMBRE 2012 “Mentiria si digués que no m’he qüestionat el fet de buscar una altra feina davant les greus diﬁcultats econòmiques i el sentiment de futur incert del nostre refugi, però inexplicament em sento incapaç de rendir-me i abandonar els gats i gossos que no tenen absolutament res. Vull lluitar per ells, ajudar-los a tenir una vida i inclús una mort digna. Malgrat els greus problemes econòmics personals derivats del fet de no cobrar durant mesos, he decidit continuar a la SPAM, projecte en el qual crec cegament. Considero que és una protectora exemplar quant a ètica, valors i dedicació. Hem d’aconseguir poder remuntar un dels somnis més valuosos que he pogut viure i gaudir a la meva vida. Vull seguir lluitant per un projecte majúscul que no es pot deixar morir”. LES XIFRES DE LA SPAM EN ELS DARRERS ANYS La Protectora de Mataró destaca des de fa una dècada per la seva bona entesa i col·laboració amb les diferents administracions, així com per la professionalitat a l’hora de fer els serveis públics de recollida, acollida i adopció. També ha destacat per potenciar al màxim els seus animals com mai no s’havia fet abans amb diferents eines de difusió (programes de ràdio, televisió, notes de premsa, xarxes socials) i per ajudar col·lectius de persones amb discapacitats a través d’activitats terapèutiques amb els seus gossos i gats, mitjançant el Projecte Vincles. Del 2005 al 2012, la SPAM i la seva Fundació Daina van arribar a gestionar quatre centres d’acollida, esdevenint la primera entitat sense ànim de lucre a fer el servei de recollida i acollida d’animals rodamóns a 35 municipis catalans i creant llocs de treball per a unes 50 persones. Pel que fa als moviments d’animals, val a dir que en 7 anys la SPAM ha aconseguit xifres inèdites ﬁns ara:

10.724 animals han pogut trobar família, dels quals, 7.963 han sigut gossos i 2.761, gats. El nombre de recollides del carrer també és espectacular: 8.675 gossos i 4.117 gats. Com a resultat d’aquesta bona feina, moltes persones col·laboren d’una manera o altra amb l’entitat. Les dades parlen per si mateixes: 600 padrins i 850 socis conformen la columna vertebral de la SPAM, juntament amb un bon grup de voluntaris actius.

En 7 anys la SPAM ha aconseguit que 10.724 animals hagin pogut trobar família, dels quals, 7.963 han sigut gossos i 2.761, gats. I 8.675 gossos i 4.117 gats recollits al carrer Sílvia Serra explica que la paciència d’alguns proveïdors, la col·laboració dels ajuntaments clients, dels socis, padrins i voluntaris, la retallada de salaris i el sacrifici dels treballadors contrasta amb la duresa d’algunes grans empreses potens i de l’Administració de l’Estat, en especial la Seguretat Social i Hisenda, que els gestionen el deute i els recàrrecs com a una empresa qualsevol amb ànim de lucre. “La nostra ONG manté moltes vides i sense ella molts animals estan perduts i en mans d’empreses privades amb ànim de lucre, que no tenen cap interès en fomentar l’adopció i que en molts casos són propietat dels empresaris més rics d’Espanya, justament aquells que mai no haurien de gestionar serveis públics sense finalitats lucratives”, conclou Serra. “La SPAM està en perill, però l’equip que la forma seguirà lluitant i resistirà fins el final, costi el que costi”. Text i foto:SPAM.

El periodista mataroní Joan Catà condueix ‘L’observatori’, nou programa diari radiofònic d’informació i anàlisi a La Xarxa Una de les apostes destacades en el terreny informatiu de la nova temporada de La Xarxa l’encapçala el programa ‘L’observatori’, que Joan Catà conduirà de dilluns a divendres de 20 h a 00 h, amb la coordinació de Maria Josep Guitart. Quatre hores dedicades al repàs i l’anàlisi de l’actualitat, amb una atenció preferent a la informació de proximitat. El programa contindrà diversos blocs. Arrencarà a les 20 h amb l’edició del vespre de l’informatiu ‘Notícies en xarxa’. El seguirà, de 21 h a 22 h, ‘L’observatori en joc’, dedicat a l’actualitat esportiva, amb Cristina Álvarez. De 22 h a 22.30 h Humberto Salerno repassarà l’actualitat econòmica. A les 22.30 h Jaume Escala oferirà la crònica cultural. La tertúlia serà la protagonista de 23 h a 00 h, amb la participació de tres especialistes que faran una anàlisi a fons de la jornada. Joan Catà (Mataró, 1959) és un periodista amb una àmplia experiència en mitjans de comunicació (COMRàdio, Catalunya Ràdio, Avui). A COM-

Ràdio ha estat director de Comunicació, cap dels serveis informatius i director i presentador del programa de viatges ‘Geograﬁes’. La seva experiència recent al capdavant del canal públic del Maresme, m1tv, li ha conferit un coneixement precís del sector dels mitjans locals. Actualment també és professor de Periodisme a la Universitat Pompeu Fabra. Text: La Xarxa

La Marrec Atac i la Burriac Atac, el 8 de setembre Dissabte 8 de setembre, Vilassar de Mar tornarà a omplir-se de corredors amb motiu de la cursa nocturna Burriac Atac. Enguany els participants hauran de superar els gairebé 18 quilòmetres del recorregut, que manté l’estructura d’altres anys però amb noves connexions per corriols de muntanya. Ja són vuit els anys que el Centre Excursionista de Vilassar de Mar, amb la col·laboració dels ajuntaments de Vilassar de Mar, Cabrera de Mar i Cabrils, organitza aquesta cursa, una de les més esperades pels aﬁcionats a les curses de muntanya, que té la par-

ticularitat de disputar-se de nit, amb sortida i arribada a zero metres a nivell del mar. Des de 2/4 de 10 de la nit, els corredors i corredores, amb frontal al cap, prendran la sortida des del carrer Sant Joan. Abans, però, els protagonistes seran els infants amb la Marrec Atac. Hi haurà tres sortides diferenciades per grups d’edat i el recorregut tindrà l’inici a la plaça de l’Era i el ﬁnal a la plaça del Círcol.Els diners de les inscripcions de la cursa infantil aniran destinats al Banc d’Aliments. Text: Ajuntament Vilassar de Mar

4 CRÒNIQUES

SETEMBRE 2012 TRIBUNAMARESME

Calella organitzarà el mes de març una competició internacional de ball ‘country’ S’espera la participació de més de 200 competidors i un ﬂux de més d’un miler de turistes en un context internacional La fàbrica Llobet de Calella serà l’escenari d’una competició de ball ‘country’ inclosa en el circuit internacional de la World Country Dance Federation, l’organització més important d’Europa d’aquesta especialitat. Es tracta del ‘Line Dance Fever’, que arribarà a Calella el mes de març del 2013. S’espera la participació de més de 200 persones, així com un ﬂux de visitants, entre organització, familiars i turistes, de més d’un miler de persones. L’alcaldessa, Montserrat Candini, explica que haver aconseguit ser la seu d’aquesta competició forma part d’una política basada en els grans esdeveniments i en el turisme cultural per desestacionalitzar la temporada turística a la ciutat. La competició es desenvoluparà entre el 8 i el 10 de març del pròxim any

a la sala polivalent de la Fàbrica Llobet, on s’instal·larà una pista de ball de 300 metres quadrats. El consistori cedirà l’espai als organitzadors amb l’objectiu de promoure la ciutat com a seu de grans esdeveniments. “Es tracta d’una pluja ﬁna perquè Calella sigui un lloc natural on organitzar grans esdeveniments”, diu l’alcaldessa. Segons Candini, que Calella sigui seu d’una competició com aquesta “garanteix la desestacionalització i incorpora valor afegit a l’oferta turística”. Una de les clàusules de l’acord entre l’Ajuntament i els organitzadors, a més, preveu que “tots els allotjaments previstos per l’esdeveniment siguin a la ciutat de Calella”. Text: ACN

Campanya per evitar els infarts al Masnou

Nou programa d’internacionalització Express

L’Ajuntament i les àrees bàsiques de salut (ABS) del Masnou col·laboren amb la Societat Espanyola de Cardiologia en la campanya d’informació i conscienciació “Els segons compten”. La iniciativa vol comunicar a la ciutadania la importància d’actuar amb rapidesa davant els símptomes d’un infart (dolor al pit o altres parts del cos, diﬁcultat per respirar, nàusees, vòmits, palpitacions, sudoració o ansietat), per la qual cosa es recorda que trucant al 112, número del Sistema d’Emergències Mèdiques, es

Els mercats exteriors i l’exportació ofereixen oportunitats de negoci a les empreses però, com comencem? Coneixem el potencial i capacitat exportadora de l’empresa? Quins recursos necessitem? Quins mercats exteriors i canals de comercialització triar i per què?

pot ajudar a identiﬁcar els diferents tipus d’infart per reduir el risc de mort o de reaparició d’un altre infart. La voluntat de la campanya és millorar els resultats de salut de les 6.500 persones que cada any pateixen un infart a Catalunya. A més de la importància de trucar al 112 quan se sentin els primers símptomes, la campanya també recorda la necessitat de seguir una alimentació equilibrada i practicar exercici físic de manera regular. Text: Ajuntament del Masnou.

L’Institut Municipal de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Mataró (IMPEM) ha posat a disposició de les empreses amb nul·la o poca experiència exportadora un programa públic que consisteix en un servei personalitzat d’assessorament i acompa-

nyament per començar a exportar. Es tracta d’una oportunitat única per a què l’empresari pugui aprendre i emprendre en poc temps i cost mínim a preparar-se per a l’exportació dels seus productes i serveis. El programa inclou dues fases amb una durada aproximada de 10 dies. El Programa públic és de coﬁnançament entre l’IMPEM i l’empresa, tenint un cost d’uns 600 euros però l’empresa només ha de pagar 250 euros. Pel procés de selecció s’han d’enviar les dades al correu electrònic serveiempresa@ajmataro.cat. Text: Ajuntament de Mataró.

HONDA NT 700 V ABS, AÑO: 2010, 35.600 KM ..................... .................................................................. Desde: 127.38 € YAMAHA FZ1 S, AÑO 2006, 33.000 KM ...... Desde: 109.26€ KAWASAKI Z 750 R, AÑO 2011, 23.000 KM .. Desde: 118.70€ HARLEY DAVIDSON ELECTRA GLIDE STAND, AÑO: 2007 21.600 KM ....................................................Desde 265.52€ BMW R 1200 RT, AÑO: 2005, 61.000 KM ... Desde: 169.84€ HONDA VARADERO 1000 ABS, AÑO 2008, 6.500 KM ............ ................................................................... Desde: 128.14€ SUZUKI GSF 650 S, AÑO 2009, 18.000 KM ... Desde: 88.51€ RIEJU RS2 MATRIX, AÑO: 2006, 14.500 KM .. Desde: 22.11€ SUZUKI V STROM 650, AÑO: 2007, 54.000 KM..................... ..................................................................... Desde: 73.41€ YAMAHA YZF 125 R, AÑO: 2009, 1.700 KM.. Desde: 56.42€ HONDA CB 250 TWO FIFTY, AÑO: 2000, 23.000 KM ............. ..................................................................... Desde: 28.12€ YAMAHA MT 03, AÑO: 2011, 6.000 KM ........ Desde: 94.17€

CRÒNIQUES 5

TRIBUNAMARESME SETEMBRE 2012

Voliana Edicions publica el llibre Ens en sortirem exportant!, obra d’Alfons Gonzàlez L’autor, Alfons Gonzàlez és un argentoní que ha treballat durant més de 20 anys com a enginyer de software per a multinacionals, ha publicat diversos llibres sobre programació i bases de dades, i exerceix de professor de màrqueting digital a la Universitat Autònoma i en Cambres de Comerç. L’objectiu del llibre és demostrar que amb un pensament ordenat podrem exportar d’una forma més fàcil. El treball que ha de fer el lector és el de plantejar-se, d’entrada, uns temes clau que hem de tenir clars perquè ens els trobarem pel camí i quan apareguin hem de tenir la resposta a punt. Aquests temes ens desmitiﬁcaran bastant el que és la internacionalització de l’empresa i, sobretot, veurem que els recursos per a exportar els podem aconseguir sense necessitat de ser una gran empresa. Tothom pot començar a exportar a cost pràcticament zero, des de casa seva amb la sola intervenció d’un ordinador portàtil i una connexió a Internet. A l’hora de fer negocis, aquest llibre proporcionarà al lector els conceptes i la terminologia emprada dins

El llibre es presentarà el proper dia 6 de setembre, al Saló de Pedra d’Argentona, un espai emblemàtic d’aquesta localitat.

Els empresaris del Maresme rebutgen l’augment de l’IVA i dubten que el rescat bancari millori l’accés al crèdit

del comerç exterior. Aprendrà a situar els diferents actors sobre l’escenari, a saber què fa cadascú i com fer-ho per tal d’arribar a assolir els nostres objectius. Aquest llibre està pensat com el primer d’una sèrie de llibres que relliga i resumeix tot el contingut dels llibres posteriors. Cadascun dels temes es troben ampliats en altres llibres separats de la col·lecció Via fora. Una collecció, com diu l’editor, amb un doble sentit: com al crit d’alarma històric dels catalans conscients i com la proposta que dóna títol al primer llibre de la sèrie. El lector en tindrà prou per fer la seva primera exportació potser amb la meitat del contingut d’aquest llibre, però els lectors que necessitin aprofundir més en aspectes com la logística, la recerca de mercats per Internet, el màrqueting digital, la creació d’una web comercial, els CRMs i el màrqueting relacional, etc., trobaran, més endavant, un llibre dedicat en profunditat per a cadascun d’aquests temes.

El 88% dels empresaris del Maresme es mostra contrari a l’increment de l’IVA i descarta que sigui una mesura positiva per a la reactivació de l’economia. Un 78% també considera que el rescat bancari no resoldrà la manca de ﬁnançament. Les dades es desprenen de l’enquesta dirigida a empresaris i autònoms que la consultora Advisòria ha fet a la comarca. Segons les seves conclusions, els empresaris creuen que l’augment d’impostos pot “contraure el consum” i, per tant, “més recessió, més tancaments d’empreses i més atur”. Sobre el rescat bancari opinen que la mesura “no servirà ni per abordar la reestructuració bancària ni perquè les entitats disposin de fons per oferir crèdit a les empreses”.

Text: Voliana Edicions.

Text: ACN

El sector adverteix que l’increment d’impostos pot “contraure el consum”

CULTURA La biblioteca de la Fundació Caixa Laietana crea un sistema innovador per a localitzar els llibres tiques, 550 escolars de visita i 250 assistents a activitats infantils. El seu fons bibliogràﬁc, consultable ja amb el nou sistema a la Fase 1 (planta Palau), disposa d’11.500 llibres consultables i 267 noves localitzacions a les prestatgeries. En la Fase 2 (planta Pujol), que està molt avançada, s’està treballant amb prop de 25.000 llibres consultables, on hi haurà 800 noves localitzacions.

El Centre de Cultura, en el seu afany per facilitar a l’usuari l’accés a la informació i recolzant-se en les noves tecnologies, crea un mètode pioner en el seu àmbit, pràctic i propi, perquè els seus usuaris puguin localitzar eficientment els documents que cerquen. Els usuaris de la biblioteca de la Fundació Caixa Laietana, a Mataró, ja poden accedir molt més fàcilment a la cerca de documents gràcies a un sistema analitzat i desenvolupat internament que facilita la seva localització. Amb aquesta nova proposta, el Centre de Cultura vol acostar el seu fons bibliogràfic consultable a l’usuari d’una manera gràfica i visual, emprant els últims recursos tecnològics disponibles. S’hi poden realitzar cerques a través dels ordinadors de consulta que hi ha a la biblioteca, permetent als usuaris visualitzar, juntament al registre bibliogràfic, un plànol que senyalitza el lloc exacte on es troba el document sol·licitat. En paral·lel, s’han retolat les prestatgeries amb números i lletres, codis senzills i visibles, perquè sigui molt fàcil arribar a l’objectiu de la cerca. “Aquest sistema està pensat per a persones a qui no calgui entendre el llenguatge habitual de les biblioteques. D’una manera senzilla adreça al document que es busca, alhora que l’usuari guanya en autonomia”, asseguren des del Centre de Cultura. Per fer efectiu el sistema, s’ha buscat una estructura fàcil, senzilla i atractiva que situa el lector en el lloc exacte de la

A dalt, un usuari de la biblioteca de la Fundació Caixa Laietana davant d’una de les prestatgeries ja senyalitzades amb el nou sistema de localització. A baix, el nou model de ﬁtxes digitals, que compta amb un plànol per facilitar a l’usuari poder accedir de manera més ràpida i fàcil al títol que es busca.

seva cerca, d’una manera visual i eﬁcaç. La ﬁtxa compta amb totes les dades del llibre i la portada. UNA BIBLIOTECA DE REFERÈNCIA La biblioteca de Caixa Laietana disposa de més de 50.000 documents d’accés

lliure per als usuaris. Pel que fa a dades del primer semestre de 2012, s’ha comptat amb prop de 47.000 entrades al Centre i més de 1.000 usuaris nous, 8.481 préstecs i 350 consultes OPAC (Online Public Access Catalog o Punt de Consulta), 32.810 sessions informà-

UN ‘SISTEMA ÚNIC’ PER ACOSTAR ELS LLIBRES A L’USUARI El nou mecanisme de cerca s’ha aplicat parcialment i un cop consolidada la primera part s’anirà incorporant a la resta de seccions. En un futur també es podrà fer extensible a la biblioteca que Caixa Laietana té a Argentona. El sistema és molt útil també per a les persones que fan treballs de recerca o tasques de caràcter multidisciplinar. El projecte es va iniciar fa sis mesos amb l’objectiu d’apropar l’usuari al sistema de gestió bibliotecària. A partir d’aquí s’ha treballat en la senyalització de l’espai, la retolació de les prestatgeries, la identificació dels exemplars mitjançant el codi de barres i el desenvolupament informàtic per fer accessible la informació d’una forma fàcil i entenedora. Aquesta tasca, forma part de la política d’innovació que està portant a terme el Centre de Cultura, amb la finalitat de donar servei a l’usuari amb la màxima eficiència. Text: Redacció/ Fotos: Cedides

CULTURA 7

TRIBUNAMARESME SETEMBRE 2012 NOVETATS EDITORIALS

Juanjo Skämez torna amb una antologia provocadora a la vegada que solidària El poeta mataroní Juanjo Skämez ha publicat un nou poemari: Recuerdos que me llevé a la tumba, un recull de 90 poemes que serveixen per plasmar les experiències viscudes durant una seva etapa d’aturada poètica (2007-11). Autor del llibre Entre motas y guijarros, publicació de l’any 2011 a Mèxic, parla d’aquest nou treball com “una obra madura, crítica i amb punts d’irreverència que no deixarà a ningú indiferent”. Destaca la quarantena de poemes dedicats al grup de rock Héroes del Silencio, que apropen novament al poeta amb la seva vessant més musical. D’altra banda, Juanjo Skämez ha volgut, tal com explica, en aquests moments difícils per molts, solidaritzarse amb els seus lectors oferint el nou llibre per tan sols 6 euros, en lloc dels 8,50 que val, o bé un pack amb els seus dos llibres per 10 euros, en exclusiva al seu web o al seu Facebook.

EL RETORN DE ‘LOS MERCENARIOS’ D’altra banda, Editores de Tebeos (EDT) ha reeditat en la col·lecció Integral el còmic ‘Los mercenarios’, de Carrillo, tot un clàssic de la historieta que molts lectors recordaran haver llegit. L’obra compta amb el pròleg d’Enrique S. Abulí. Antonio Pérez Carrillo, vinculat al Masnou, és considerat el rei de l’aventura als Mars del Sud. Precisament, aquesta passió l’ha convertit en el major representant del tebeo espanyol especialitzat en els marcs exòtics. Los Mercenarios acosta al lector les aventures del capità Tom Rowe, enfrontant-se a pirates ‘moderns’ de tota mena pels Mars del Sud. Dones exhuberants –i dolents per a tots els

gustos–, a més de Guillermina, la ﬁlla del propietari de la naviliera per qui treballa Rowe, serveixen de contrapunt a aquest mercenari excèptic i valent, acompanyat sempre d’audaços camarades. El lector recuperarà, gràcies a aquesta obra, una imatge gràﬁca que molts recorden i d’altres podran ara descobrir-la de nou, una obra, a més, plenament vigent en els temps actuals. Sortosament, també, amb bon encert editorial, les historietes d’aventures van acompanyades de diversos textos que complementen el coneixement de l’obra. Autor d’una dilatada trajectòria com a dibuixant de còmic, de l’obra de Carrillo destaca el seu pas per Bruguera, a Joyas Literarias, i personatges com Mr. Toki, Kala-bacín de Damasco, Los Plim..., El Capitán Pantera o El Javanés, entre d’altres. Text: Redacció

Poesia solidària en forma de llibre i CD Poemes per a la Marató és una antologia en la qual han participat més de 150 autors dels Països Catalans, que ha anat acompanyada d’un CD amb el treball de més d’un centenar d’artistes plàstics. Els beneﬁcis obtinguts s’han destinat a la passada Marató de TV3 del mes de maig, dedicada a la pobresa. El llibre i el CD Poemes per a la Marató, projecte impulsat per La Comarcal Edicions i l’Associació de Relataires en Català (ARC), centrat en obres literàries dedicades a la regeneració i transplantament d’òrgans i teixits, en línia amb la Marató de TV3, en aquest cas del desembre de 2011, es va posar a la venda a través del servei de Micromecenatge impulsat per La Comarcal Edicions, segell argentoní. És a dir, que es van poder adquirir els llibres i CDs anticipadament i en cas d’arribar a un mínim d’exemplars venuts, es tirava endavant la publicació, com va succeir. Així, les persones interessades en adquirir-los van poden reservar prèviament els seus exemplars online. Els beneﬁcis obtinguts de la venda dels llibres es van entregar íntegrament a la Marató per la pobresa, en concret 399 euros.

CULTURA

SETEMBRE 2012 TRIBUNAMARESME

OPINIÓ CULTURA HOTEL ELÈCTRIC

¡Piratas! (Peter Lord, 2012) ¡Piratas! s’ha estrenat finalment a les nostres cartelleres. Sempre que una producció de l’Aardman aconsegueix ferse un lloc és motiu d’alegria. Es tracta d’una productora britànica d’animació que ja fa més de 20 anys que crea fantasies de plastilina en moviment. De les mans de Nick Park i Peter Lord, el seus responsables, han sortit cintes com Chicken Run/Evasión en la granja, El xai Shaun però, sobretot, l’entranyable parella de Wallace i el seu fidel gos Gromit (Los tecnopantalones, Un esquilado apurado o La maldición de las verduras). Amb aquest impressionant currículum, són uns excel·lents competidors de la Pixar/ Disney als qui, en més d’alguna ocasió i com a bons corsaris anglesos, han robat algun que altre premi Oscar. ¡Piratas! suposa un compendi de l’estil de la casa Aardman: històries tronades, plenes d’humor molt british, personatges encantadors i ben definits, enginyosos gags visuals… Tot això i molt més ho trobem a la cinta que dirigeix Peter Lord, una gran producció animada en stopmotion que explica la història d’un pirata desafortunat i sense botí que lluita per esdevenir l’home de l’any. Però els guionistes, apel·lant a la intel·ligència del públic, faran que els protagonistes es creuin amb personatges com Darwin i les seves investigacions evolucionistes o la reina d’Anglaterra que odia a mort els pirates. Bona animació que combina la plastilina amb la més moderna infografia i grans quantitats d’humor i intel·lgència. ¡Piratas! mereix un brindis amb una bona gerra de grog per demostrar que l’enginy i la imaginació sempre seran més importants i, per altra banda, fer empal·lidir els creadors de la nissaga de Piratas del Caribe. JESÚS GONZÀLEZ NOTARIO. Crític i historiador de l’art

TRIBUNA DE LA HISTÒRIA

ART AL MARESME

Joan Peiró i Belis: paraules en recordança

Reﬂexions: art ‘versus’ economia

El 24 de juliol de 1942, fa doncs 70 anys, Joan Peiró fou executat a Paterna. Com el president Lluís Companys, com l’alcalde Josep Abril, mataroní d’adopció com ell. Recordar-ho és fer viva la seva memòria, la trajectòria coherent d’un anarquista, d’un teòric del sindicalisme, d’un cooperativista, d’un obrer del vidre. El 22 de gener de 1939, Peiró deixa Mataró i emprèn el camí de l’exili. Mercè Olives amb les filles, passa la frontera per la Vajol; ell, amb el fill petit, ho fa després i sense utilitzar el passaport diplomàtic. Coherent un cop més. Mesos després es retroben a Narbona. I projecta instal·lar una fàbrica de vidre a Lió. Un altre cop el seu ofici. I participa en el Comitè Nacional a París, i ocupa el càrrec de conseller de la Junta d’Ajuda als Refugiats Espanyols (JARE) en nom de la CNT, i la seva activitat parisenca esdevé incansable, frenètica. I arriben els alemanys. Els fills abandonen París. Ell ho fa més tard i és detingut per la policia francesa que el lliura a la Gestapo. I els nazis el fan a mans dels franquistes. A València, és sotmès a un procés sumaríssim i condemnat. La sentència de mort, com tantes altres, estava dictada abans de jutjar-lo: s’havia negat a col·laborar amb els sindicats verticals del nou règim feixista. Coherent fins al darrer instant. Joan Peiró fou una persona fidel als seus ideals. Lliurat en cos i ànima a la transformació econòmica i social, un lluitador pel progrés i la llibertat dels seus conciutadans, i un home coherent. Oblidar és renunciar a identificar-se amb uns valors, amb uns principis, és renunciar a emmirallar-se en la trajectòria de Joan Peiró: una lluita constant i conscientment abocada a transformar l’organització social i econòmica i, en definitiva, a la construcció d’una nova societat. Els drets i la “societat del benestar” que avui ens conculquen i desmantellen, fou assolit perquè durant decennis, molts decennis, homes i dones com Joan Peiró van lluitar per aconseguir-ho i van pagar amb la vida haver-ho fet, haver-ho defensat. És just, i és de justícia, reconèixer que som deutors d’aquest llegat i que cal comprometre’ns a defensar-lo. Tant com ho va fer Joan Peiró i Belis. JAUME VELLVEHÍ. laraconera.blogspot.com

Un dels sectors que més pateix en l’actual context de crisi econòmica, és sense cap mena de dubte, l’art. La manca de vendes davant la caiguda del mite de l’art com a inversió econòmica i d’estalvi, l’excessiva oferta artística, l’aparició constant d’elements vinculats a les noves tecnologies i un sistema educatiu massa tecnificat, i poc donat a l’intel·lecte i les humanitats, estan configurant una societat que abandona vertiginosament tradicions com la del col·leccionisme, per endinsar-se sense més en la diversió i en la fugida de la quotidianitat. Fins i tot l’edició 2012 d’ARCO se’n va ressentir del nivell de vendes. Tot i haver passat quasi mig any, és bo donar dades del seu resultat, com a via il·lustrativa: de les 215 galeries de més de 30 països, pocs privats varen treure el talonari o exhibir la targeta de crèdit, i només les institucions museístiques oficials varen generar compres. El Reina Sofia va invertir 800.000 euros en 17 obres. El CGAC (Centre Gallec d’Art Contemporani) de Santiago de Compostel·la, va realitzar “inversions artístiques” per valor de 100.000 €. El CAC (Centre d’Art Contemporani) de Màlaga, també va fer dispendi d’uns quants mils d’euros, amb 9 obres que se sumen a les 650 de la seva col·lecció. És a dir, que amb els diners de tots els espanyols (els que treballen i els que estan en atur), i tenint en compte les retallades que estem patint, el dèficit de l’Estat, etc., aquestes organitzacions han tingut el valor de gastar milions d’euros en obres d’una solvència més que discutible. No els afecten les reduccions pressupostàries? Quins interessos hi ha pel mig? I al 2013, disposaran de quantitats similars? L’entorn artístic espanyol està patint una autèntica transmutació, fins a tal punt, que es comença a qüestionar la continuïtat de moltes galeries -a Barcelona ja n’han tancat tres d’importants- com a forma de venda i exhibició, la qual cosa perjudicaria greument la possessió d’art en mans privades, i han de ser aquestes les que per traspàs o herència, han d’alimentar els fons de museus o fundacions artístiques. No són temps de realitzar compres amb pressupostos públics, i l’Estat espanyol no li ha quedat més remei que servir d’exemple, deixant anar el quadre La Resclosa de John Constable, en mans de la baronessa Thyssen, que el va subhastar a Sotherby’s per prop de 25 MM d’euros. L’art ha de fluir de la societat i per la societat. I l’Estat ha de salvaguardar patrimoni, no acaparar-lo. MARTA TEIXIDÓ. www.cuadrosenunaexposicion.com

CULTURA 9

TRIBUNAMARESME SETEMBRE 2012

Plantar un arbre al cor d’un infant, arriba a les escoles del Maresme Plantar arbres i veure titelles són dues activitats que poden resultar la parella perfecta. Així ho demostra el programa “Plantar un arbre al cor d’un infant”, que l’associació La Forest està duent a terme amb la complicitat de la companyia Albada Verda Titelles. Es tracta d’una iniciativa procedent de les terres de Lleida, que ara vol arribar a escoles d’altres comarques per tal d’extendre el seu missatge. Al Maresme, la proposta es va estrenar el passat mes de maig a l’escola El Cim de Teià, amb la plantada de 14 arbres al pati. Ells i els alumnes del centre van ser els veritables protagonistes de l’acte, si bé també els mestres van participar-hi plantant plançons de pi, i alguns voluntaris de l’ADF van facilitar les tasques de logística. Aquest programa lúdico-ambiental consta de diverses fases. En primer lloc, els nens i nenes assisteixen a un espectacle de titelles amb un missatge clar: cal cuidar el planeta i, en concret, els arbres que ens envolten i que ens donen l’oxigen que necessitem per viure. Aquesta idea arriba a totes les edats gràcies a dos espectacles diferents, un dirigit als més petits, i l’altre pensat per als més grans. En acabar la funció, el

Narcís Vinyolas, responsable del projecte, s’encarrega de conduir una xerrada informativa que convida també a la reflexió. L’endemà arriba el moment de la plantada d’arbres, l’objectiu final o la raó de ser del projecte en si. Cada classe o bé cada curs es responsabilitza d’un arbre. Ells ho anomenen “apadrinament”, ja que a partir d’aquell moment l’hauran de cuidar com si fos un fillol. Cal tenir cura de l’arbre apadrinat regant-lo quan toca, i l’associació en fa també un seguiment. La iniciativa, que ha tingut molt bona acollida a diverses escoles catalanes, continuarà aquesta tardor a d’altres escoles del Maresme. Text: Elisenda Guiu

SOS Robafaves: moltes gràcies a tothom! El 9 de juliol passat vàrem posar en marxa la campanya “SOS Robafaves” per demanar-vos la vostra ajuda. Com ara ja tots sabeu, la llibreria Robafaves es troba en una situació molt delicada i cal un gran suport per evitar el seu tancament. Calia recollir 250.000 euros abans del dia 25 de juliol. De moment no hem arribat a l’objectiu. Però ens volem agafar unes setmanes per acabar d’explorar algunes de les vies que s’han obert durant la campanya que permetin garantir, amb rigor, el futur de Robafaves. A finals de setembre, per tant, us donarem la valoración final. Mentrestant volem deixar oberts els canals d’ajut fins llavors (aportacions fetes personalment a la llibreria Robafaves, C/ Nou, 9 08301Mataró o ingrés al compte número: “la Caixa” 2100-3077-47-2500004866). Sigui com sigui, aquest comunicat és per donar les gràcies a tothom: a aquells que han preguntat si comprant a Robafaves ajudaven i han comprat. A aquells que han aportat una part dels seus estalvis per modestes que fossin les seves possibilitats. També volem donar les gràcies a aquells que han fet aportacions més grans. Totes elles, aportacions, que en cas que ens ho

demanin, seran retornades immediatament. En cas contrari, les utilitzarem per afrontar el futur de Robafaves. Volem agrair també a aquells editors i distribuïdors que veient la nostra situació han ofert vies alternatives i s’han posat al nostre costat. També volem agrair a tots els escriptors, comunicadors, actors, músics i altres que s’han posat al nostre costat per fer activitats a Robafaves o per difondre el nostre missatge. També volem agrair l’interès de les autoritats municipals i de Catalunya que ens han plantejat alternatives o han fet de canals per obrir-ne de noves. No ens oblidem de donar les gràcies a tots aquells que ens han fet arribar unes amables i sentides paraules de suport. A tots ells, moltes gràcies! Hem entès les crítiques i els retrets que algunes persones ens han volgut fer arribar. Les hem escoltat i valorat i, tingueu per segur, que n’hem pres nota per millorar allà on sigui possible. A ﬁnals de setembre us donarem més notícies de Robafaves amb la valoració de tota la campanya i vies que s’han obert per tal de poder-vos explicar quin futur hem trobat per Robafaves. Llibreria Robafaves

FESTA DE LA VEREMA La Festa del vi i de la terra Alella celebra del 7 al 9 de setembre la 38a Festa de la Verema, un espai de promoció i difusió dels vins de la DO Alella Setembre és mes de verema i és també el mes del vi per excel·lència a Alella. La primera cita és la Festa de la Verema, l’esdeveniment més important i multitudinari del municipi, que enguany se celebra del 7 al 9 de setembre. El 15 i 16 de setembre arriba el torn de la Vinalia Rústica al Parc Arqueològic Cella Vinaria-CAT. I per acabar d’arrodonirho, del 21 de setembre al 7 d’octubre se celebra la tercera edició de la Setmana del Vi DO Alella. La Festa de la Verema fa 38 anys i, tot i que es manté fidel a la seva tradició, intenta, any rere any, adaptar-se a les noves demandes i elevar el llistó de qualitat. Si l’any passat es va ampliar la zona de degustació de la Mostra gastronòmica per reduir-ne les aglomeracions i donar més comoditat als comensals, enguany s’ha fet un pas endavant i s’ha posat a prova la venda anticipada de tiquets. Uns dies abans de la Festa, del 27 d’agost al 4 de setembre, s’han pogut adquirir els tiquets de menjar i vi a l’Oficina de Turisme. L’equipament turístic té enguany un paper molt destacat. A l’Oficina també s’hi han fet les inscripcions a les visites guiades i a totes les activitats que s’organitzen. Com la venda de tiquets, les inscripcions s’han pogut fer del 27 d’agost al 4 de setembre. Tot i que la festa s’inaugura el 7 de setembre, el dia abans, el dijous 6, comencen les activitats amb la tradicional tallada de raïm a la vinya de Can Magarola que faran els nens i les nenes

del municipi acompanyats de la pubilla, els hereus i les dames d’honor. Després de la tallada hi haurà un berenar popular i els infants podran aprendre a trepitjar el raïm al pati de Can Magarola. EL PREGONER DE LA FESTA El 7 de setembre a les 19 h es donarà el tret de sortida oﬁcial de la Festa amb l’acte d’inauguració que, com sempre, es farà a la plaça de l’Ajuntament. Xavier Bassa, de la vinateca Pansa Blanca de Vilanova del Vallès i millor sommelier de Catalunya Nas d’Or 2012, serà l’en-

carregat de fer el pregó de la Festa d’enguany. A l’acte inaugural, tampoc no hi faltaran l’elecció de la pubilla, la trepitjada del raïm, la benedicció del primer most i la presentació del XXXVIII porró de la col·lecció del Casal d’Alella, que són algunes de les imatges més populars de la Festa de la Verema. Seguidament, s’obrirà al públic la Mostra de vins i gastronomia. Els estands instal·lats a l’Hort de la Rectoria oferiran durant tres dies, de 20 a 23 h, degustacions dels plats elaborats per 17 restaurants de la zona i els vins dels vuit cellers de la DO Alella. També hi seran presents el Consorci

DO Alella i el Parc Arqueològic Cella Vinaria-CAT. EL VI ÉS EL PROTAGONISTA Els vins de la DO Alella són l’element principal de la Festa de la Verema. Es podran tastar, conèixer i descobrir com s’elaboren i d’on procedeixen a la Mostra gastronòmica, a la ruta de Tapes+vins (que enguany aplega nou bars del poble), a les visites guiades als vuit cellers de la DO que es faran als matins del 8 i 9 de setembre, o a la presentació de vins programada per al

FESTA DE LA VEREMA 11

TRIBUNAMARESME SETEMBRE 2012 dissabte 8 de setembre a les 18 h a Can Lleonart. ELS ALTRES INGREDIENTS La creació artística a l’entorn del vi també té cabuda a la Festa de la Verema. Enguany, Can Manyé ens presenta ‘Translacions’, una proposta d’Artur Muñoz. La mostra, que s’inaugura el 6 de setembre a les 20.30 h i es podrà visitar ﬁns al 14 d’octubre, convida els assistents a fer un recorregut pel món vitivinícola a partir de diferents composicions artístiques basades en la narrativa evocadora del vi. La Festa de la Verema té d’altres ingredients importants, com són les activitats lúdiques i festives: el correfoc, els balls amb la Salseta del Poble Sec i l’Orquestra Pensylvania, les havaneres, la ballada de sardanes, la despertada amb els trabucaires, la botifarrada popular o la trobada de gegants. Tampoc no hi faltarà la ﬁra d’artesans: seran 58 parades installades a la rambla d’Àngel Guimerà i la plaça dels Germans Lleonart. Els comerços d’Alella també poden afegirs’hi participant en el concurs d’aparadors que convoca l’Ajuntament. Seguiu la Festa a www.alella.cat/ festaverema i a través de Twitter amb l’etiqueta #festaveremaalella. Text: Ajuntament d’Alella.

Una verema “excepcional” i d’una qualitat comparable a l’any 2005 Els cellers de la Denominació d’Origen Alella van començar a recollir a mitjans d’agost ja els primers grans de raïm de la verema d’enguany. En aquell moment, segons van assegurar els experts, i si no hi cap daltabaix des del punt de vista climàtic, aquesta podria ser una anyada “excepcional i formidable”. L’enòleg del celler Alta Alella, Josep Maria Pujol-Busquets, va augurar que la qualitat dels vins “podria ser comparable a la de l’any 2005”, gràcies a l’absència de malalties i a l’estat maduresa del raïm, gràcies a una molt bona climatologia al llarg de l’any: “Ha plogut en els moments adequats i la planta ha pogut créixer i ﬂorir bé”. L’única preocupació ha estat l’excés de calor d’aquest mes d’agost, que podria provocar una caiguda de l’acidesa. “Aquesta és la gràcia del vi, aquesta variabilitat que deixa de dependre de nosaltres i dóna la diferència entre un any i un altre”. Pujol-Busquets és conscient que el resultat de la verema no està totalment en les seves mans, però la sort d’aquest any és que les condicions

climatològiques també han acompanyat els vins de la DO Alella. És per això que aquesta podria ser l’anyada més bona dels darrers set anys, segons assegurava l’enòleg. L’únic element que ho podria esgarrar és l’excés de calor d’aquest mes d’agost o les pluges del mes de setembre. Pel que fa a les temperatures actuals, Pujol-Busquets explica que això podria provocar una caiguda en l’acidesa dels raïms: “Tenim possibilitat d’hidratar la planta i apaivagar-ho, però no ens convé massa”. Com és habitual des de fa uns quants anys, Alta Alella Privat és el celler que comença més aviat el procés de verema. S’ha començat per tallar el ‘pinot noir’, una varietat de raïm negre que es cull molt aviat perquè no enfosqueixi i poder-lo fer servir de base per a l’elaboració de cava. “Dóna una bombolla molt ﬁna i fresca i amb molt bona acidesa”, detalla l’enòleg. Posteriorment també es va collir el ‘sauvignon’, per evitar que tingui excés de sol, i posteriorment el ‘chardonnay’ i la pansa blanca. Text: ACN

12 FESTA DE LA VEREMA

SETEMBRE 2012 TRIBUNAMARESME

ENTREVISTA A JOAN ANTONI PÉREZ ROURA, PRESIDENT DEL CONSELL REGULADOR DE LA DO ALELLA

“La crisi afecta també el sector i s’intenta compensar el mercat nacional amb l’internacional” amb un pressupost molt petit. Per això negociem subvencions amb institucions per poder impulsar més actes promocionals, via Diputació, entre d’altres. La crisi marca inevitablement el context econòmic. Com pateix el sector aquest moments? La crisi es nota també en el sector, per això s’intenta compensar el mercat nacional amb l’internacional. En aquest aspecte es tracta d’obrir mercat, assistint a ﬁres i esdeveniments per promocionar els nostres vins entre els nostres clients i distribuïdors. L’especialització és la sortida? L’especialització és un valor afegit a d’altres, com l’agricultura ecològica, per exemple. La crisi afecta en aquests moments tots els sectors i tot allò que es pugui fer per sortir-ne és bo.

La Festa de la Verema d’Alella i diversos aspectes del món de la viticultura, són tractats en aquesta entrevista a Joan Antoni Pérez Roura, que presideix el Consell Regulador de la DO Alella (CRDO), organisme que va crear-se l’any 1953. Precisament, la DO identiﬁca el vi de la zona i impulsa diverses activitats de promoció, control de qualitat i protecció de la vinya, entre d’altres aspectes destacats.

Com està la situació de la possible ampliació de 10 municipis de la DO que van presentar el 2009, així com la nova normativa de Brussel·les? Aquest procés està molt avançat i acceptat. Actualment es troba en ple mecanisme burocràtic; que Madrid i la Generalitat, a través del Departament d’Agricultura, acabin d’encaixar. Però en aspectes d’aquest tipus les coses van molt lentes. Ens han assegurat que cap al setembre/octubre estaria conclòs, però de moment són paraules. De quins municipis parlem? Els 10 municipis que compleixen els requisits per pertànyer a la DO són Badalona, Granollers, Mataró, Cabrera de Mar, Vilassar de Mar, Cabrils,

Sant Cebrià de Vallalta, Arenys de Mar, Sant Pol de Mar i Sant Iscle de Vallalta. L’ampliació obeeix a la demanda de les localitats i per la capacitat de venda en nombre d’habitants, especialment, de grans ciutats com Badalona, Granollers i Mataró, que tenen molta població. I la incorporació de cellers a la DO? En els últims anys s’ha passat a un total de 8 cellers. Sens dubte, un dels aspectes forts del CRDO és la promoció. Quins tipus d’activitats realitzen en aquest àmbit per incentivar-la? Col·laborem com podem amb el Consorci de la DO, però poder fer activitats està supeditat a tenir diners i comptem

Els vins de la DO són prou coneguts al Maresme? La DO Alella és la més coneguda a la comarca. El Consorci i el CRDO s’encarreguen de divulgar-ne el coneixement al màxim. Els vins de la DO els coneix tothom. Una altra cosa és que el consumidor els demani. És la sensibilitat del consumidor el que ha d’arribar, perquè és el consumidor el que mana. L’enoturisme és una de les vies de futur per projectar el sector? Els cellers busquen recursos extres. Sempre va bé reduir despeses i fer obres per millorar-ho tot plegat. En aquest aspecte, un dels reptes és que caldria millorar els accessos a alguns cellers. Text: Albert Calls / Foto: Enric Puche

FESTA DE LA VEREMA 13

TRIBUNAMARESME SETEMBRE 2012

PROGRAMA DE LA 38A FESTA DE LA VEREMA 2012 10 h. Oﬁcina de Turisme

9.30 h. Oﬁcina de Turisme

Visita al celler Alella Vinícola

Visita al celler Joaquim Batlle

10 h. Oﬁcina de Turisme

9.45 h. Oﬁcina de Turisme

19 h. Plaça de l’Ajuntament

Itinerari Les masies del vi a la DO Alella

Visita al CAT - Parc arqueològic Cella Vinaria

Acte d’inauguració de la Festa de la Verema

amb l’arquitecte Salvador Ribas.

Pregó a càrrec de Xavier Bassa, Millor Sommelier de Catalunya Nas d’Or 2012; Proclamació de la pubilla del 2012; Trepitjada del raïm pels hereus i dames d’honor. Benedicció del primer most; Lliurament dels premis del concurs d’aparadors; Presentació del XXXVIII Porró de la col·lecció del Casal d’Alella.

10.30 h. Oﬁcina de Turisme

Visita al celler Alta Alella

DIVENDRES 7 SETEMBRE 18 a 23 h. Rambla d’Àngel Guimerà

Fira d’artesans

20 a 23 h. Hort de la Rectoria, la Porxada i Plaça de l’Ajuntament

Mostra Gastronòmica Degustacions de vins de la DO Alella, caves de la zona i especialitats gastronòmiques; Venda del XXXVIII Porró de la col·lecció del Casal d’Alella. 23 h. Pels carrers del poble

Correfoc amb els Diables del Vi d’Alella. Recorregut: Can Patatina, Santa Madrona, Eduard Serra i Güell, Quatre Torres, Rotonda “Bolet”, Riera Fosca, Ribes, Aymar i Puig, Riera Fosca. Final amb castell de focs. 24 h. Plaça d’Antoni Pujadas

Ball amb l’Orquestra La Salseta del Poble Sec

DISSABTE 8 SETEMBRE 18 a 23 h. Rambla d’Àngel Guimerà i plaça dels Germans Lleonart

10 h. Oﬁcina de Turisme

Visita al celler Alella Vinícola En anglès.

11 a 14 h. Plaça d’Antoni Pujadas

10 h. Avinguda de Sant Josep de Calassanç (Passeig de la Riera Coma Clara)

Activitat infantil

Plantada de Gegants

Inﬂables per a tots els infants.

Vine a tastar la selecció de tapes pensades especialment per degustar amb una copa de vi DO Alella.

20a trobada de colles geganteres. Amb la participació dels gegants dels municipis d’Alella, el Masnou, Teià, la Selva del Camp, Almoster, Vilassar de Mar, Montcada i Reixach, Hostalets de Balenyà, Monistrol de Calders, Palafolls, el Prat de Llobregat i Sant Cugat Sesgarrigues.

14 h. Pati de Can Gaza

10.30 h. Oﬁcina de Turisme

12.30 a 14 h.

Tapes + Vi

Visita al celler Bouquet d’Alella

Paellada Jove Paella feta per l’associació juvenil CEP’S per a tot el jovent del poble. 18 h. Plaça d’Antoni Pujadas

Sardanes amb la cobla Principal Llobregat Trobada de colles veteranes. 18 h. Can Lleonart

Presentació dels vins DO Alella A càrrec dels enòlegs dels cellers DO Alella, amb la col·laboració de la revista Papers de Vi i d’estudiants del Grau Superior de Gestió comercial i màrqueting enològic.

DIUMENGE 9 SETEMBRE 8 h. Pels carrers del poble

Despertada amb els Trabucaires del Vi d’Alella acompanyats dels Trabukaires de l’Hospitalet, la colla d’en Jaume Duran. Recorregut: Sortida de Can Sans (Bolet), Coll de Vendrans, Onofre Talavera, Tèlia, Doctor Homs, Germans Aymar i Puig, Creu de Pedra, Poliesportiu Municipal, plaça d’Antoni Pujadas, Riera Principal, plaça dels Germans Lleonart, Rambla d’Àngel Guimerà i metralladora ﬁnal a la Plaça de l’Ajuntament.

12 h. Pels carrers del poble

Cercavila de la Colla de Gegants, Capgrossos, Grallers i Timbalers d’Alella Recorregut: Sant Josep de Calassanç, Les Heures, Torrent Vallbona, Santa Madrona, Balmes, plaça de l’Església, Plaça de l’Ajuntament, Empedrat del Marxant, Rambla d’Àngel Guimerà (per la calçada), plaça dels Germans Lleonart, Riera Principal i ﬁnal a la plaça d’Antoni Pujadas. 12.30 a 14 h.

Tapes + Vi Vine a tastar la selecció de tapes pensades especialment per degustar amb una copa de vi DO Alella.

20 a 23 h. Hort de la Rectoria, la Porxada i Plaça de l’Ajuntament

9 h. Plaça de l’Ajuntament

Mostra Gastronòmica

Veniu a esmorzar en companyia dels trabucaires: botifarra, pa amb tomàquet i vi. Preu: 3 euros.

20 a 23 h. Hort de la Rectoria, la Porxada i Plaça de l’Ajuntament

9 a 23 h. Rambla d’Àngel Guimerà i plaça dels Germans Lleonart

Fira d’artesans

Degustacions de vins de la DO Alella, caves de la zona i especialitats gastronòmiques; Venda del XXXVIII Porró de la col·lecció del Casal d’Alella.

Tast de vins DO Alella amb una breu explicació de cada vi. Descobrirem el seu gust i aroma de la mà d’un jove entès en vins. Més info: al facebook dels CEP’S o alella@gmail.com. Preu: 6 €.

9 h. Oﬁcina de Turisme

22 h. Parc Gaudí

Itinerari Ruta paisatgística per les vinyes de la Vall de Rials

i rom cremat preparat per Quico Lluch.

10 a 14 h. i 17 a 20 h. Parada de bus de Can Lleonart

23.30 h. Plaça d’Antoni Pujadas

9.15 h. Oﬁcina de Turisme

Banc de sang

Ball amb l’orquestra Pensylvania

Visita al celler Parxet

Fira d’artesans 9 h. Oﬁcina de Turisme

Visita als cellers Altrabanda i Can Roda

Degustacions de vins de la DO Alella, caves de la zona i especialitats gastronòmiques; Venda del XXXVIII Porró de la col·lecció del Casal d’Alella.

9.15 h. Oﬁcina de Turisme

22.30 h. Pati de Can Lleonart

Visita al celler Parxet (en anglès)

Tast de vins Jove

9.30 h. Oﬁcina de Turisme

Visita al celler Roura

Botifarrada popular

amb el pagès Rafael Barnadas.

Mostra Gastronòmica

Havaneres amb el grup Morralla Les inscripcions als itineraris i les visites dels cellers es poden fer a l’Oﬁcina de Turisme ﬁns al 5 de setembre de dilluns a diumenge de 10 a 14.30 h. i de 15.30 a 17.30 h. (dimecres tancat). Preu: 8 euros (places limitades).

OBRES I REFORMES ALELLA Rehabilitació integral de l’habitatge, projectes i instal·lacions C/ Sant Josep de Calassanç, 37 · 08328 ALELLA Tels. 93 540 50 56 · 626 12 62 77 · Fax 93 540 51 70 alella@obresireformes.com

14 FESTA DE LA VEREMA

SETEMBRE 2012 TRIBUNAMARESME

III SETMANA DEL VI DO ALELLA

PROGRAMA III SETMANA DEL VI DO ALELLA

La Setmana del Vi s’estén a 18 municipis

DIVENDRES 21 SETEMBRE 19h Corte Inglés del Portal de l’Àngel (Barcelona)

20h Masia Can Teixidor (El Masnou)

Xerrada: A tocar de Barcelona, la Denominació d’Origen Alella

Xerrada: Productes de qualitat, productes de proximitat A càrrec de Carme Ruscalleda.

19h Forns romans de la Fornaca (Vilassar de Dalt)

Xerrada: Nunc est bibendum! El Vi a la Laietàna.

La tercera edició de la Setmana del Vi DO Alella ofereix més de 60 propostes del 21 de setembre al 7 d’octubre No serà una setmana, sinó més de dues. Disset dies d’activitats dedicades a la promoció dels vins de la DO Alella i del patrimoni cultural i gastronòmic del territori. La 3a Setmana del Vi DO Alella s’estén a 18 municipis del Vallès Oriental i del Maresme, tres més que a l’edició anterior, i aconsegueix engrescar en el projecte poblacions que estan fora de territori DO. Organitzada pel Consorci DO Alella, el programa de la Setmana del Vi inclou més de 60 activitats amb una àmplia varietat de formats, continguts i escenaris. Una xerrada de la coneguda xef Carme Ruscalleda, visites als cellers de la DO, tastets de vins i maridatges, música, teatre, passejos entre vinyes a la llum de la lluna, nits de platja, excursions en segways, itineraris teatralitzats, cinefòrums, xerrades, concurs de fotograﬁes, exposicions de pintures, tallers... i moltes d’altres propostes que tenen el vi com a ﬁl conductor. Enguany, la Setmana del Vi tindrà presència als municipis d’Alella, Cabrera de Mar, Cabrils, Canet de Mar, el Masnou, la Roca del Vallès, Martorelles, Montmeló, Montornès del Vallès, Pineda de Mar, Premià de Mar, Sant Fost de Campsentelles, Santa Maria de Martorelles, Teià, Tiana, Vallromanes, Vilanova del Vallès i Vilassar de Dalt.

DILLUNS 24 SETEMBRE

20h Sala polivalent de La Concòrdia (Cabrils)

Tast de vins DO Alella 20h El Masnou

Al Masnou fem les Amèriques 21h Restaurant Orﬁla (El Masnou)

Orﬁla, Tapes & Alta Alella 22h Celler Bouquet d’Alella (Alella)

Nit de blues

DISSABTE 22 SETEMBRE

DIMARTS 25 SETEMBRE 22h Restaurant Can Roca (Tiana)

Maridatge de vins amb xocolates

DIJOUS 27 SETEMBRE 20h Parc dels Castanyers (Montornès del Vallès)

Tast de vins DO Alella 21h Restaurant Celler Marﬁl (Alella)

Sopar-maridatge de verema

DIVENDRES 28 SETEMBRE Nit Restaurant Les Terrasses (Alella)

Visita al celler Joaquim Batlle

Sopar en miniatura + nit d’hotel + esmorzar entre vinyes

12.30h Celler Alella Vinícola (Alella)

22h Restaurant Papageno (Cabrera de Mar)

11h Celler Joaquim Batlle (Tiana)

Visita al celler Alella Vinícola 18.30h Casa museu Lluís Domènech i Montaner

El Canet de Lluís Domènech i Montaner

Convivium (banquet romà)

DISSABTE 29 SETEMBRE 10 h Celler Joaquim Batlle (Tiana)

La Setmana del Vi arrenca el 21 de setembre amb la conferència ‘A tocar de Barcelona, la Denominació d’Origen Alella’, a càrrec de Xavier Picazo, enòleg del celler Joaquim Batlle, que es durà a terme a les 19 h a la Sala Àmbit Cultural de El Corte Inglés del Portal de l’Àngel.

18.30h Vinyes de Marqués de Alella (Martorelles)

Passejada per les vinyes

Visita al celler amb curs d’iniciació a la marxa nòrdica

21h Restaurant 1789 (Alella)

11h Cellers Can Roda i Altrabanda (Martorelles)

Sopar maridatge Parxet Aniversari 91 21h Restaurant Celler Marﬁl (Alella)

Tast de vins i formatges

DIUMENGE 23 SETEMBRE

ESPAI ENOTECA DE L’OFICINA DE TURISME

10h Teià

Coincidint amb la Setmana del Vi es posa en marxa l’Espai d’Enoteca de l’Oﬁcina de Turisme d’Alella. L’acte inaugural està previst per al 6 d’octubre a les 12 h. Més informació a www. doalella.cat.

11h Celler Marqués de Alella (Martorelles)

Text: Ajuntament d’Alella

Excursió amb segways entre vinyes

Visita als cellers Altrabanda i Can Roda 11h Celler Alella Vinícola (Alella)

Visita al celler Alella Vinícola 21h L’Atelier d’Stéphane (Cabrera de Mar)

Menú degustació Atelier amb xef i sommelier 21h Celler Alella Vinícola (Alella)

Visita al celler Marqués de Alella

Sopar-presentació del nou vi Costa del Maresme

11h Celler Roura (Alella)

21h Celler Parxet (Tiana)

Visita al celler Roura

Sopar a l’antiga cava de Parxet

12h Restaurant El Paller (Premià de Mar)

MÉS INFORMACIÓ I LA RESTA D’ACTES A WWW.DOALELLA.CAT

Aperitiu a l’antic celler de la masia

FESTA DE LA VEREMA 15

TRIBUNAMARESME SETEMBRE 2012

LA CRÒNICA

Entre vinyes

Ara que una lluna quasi plena ha convertit aquests ceps de pansa blanca en ombres espectrals, penso que, aquí entre vinyes, amb una copa de Bouquet d’Alella ben freda entre les mans i els peus clavats en aquest sauló que trastorna els sentits, ben bé podria dir-se que sóc al moll de l’os d’aquesta terra petita, oblidada pels propis i sovint estrafeta pels estranys, que el deliri geogràﬁc de Paul Vila va anomenar comarca del Maresme. Això que estic fent en aquesta xafogosa tarda d’agost és l’essència última del dret a existir amb personalitat pròpia de tota aquesta corrua de pobles invertebrats: un antic exercici de cultura per transcendir enllà dels temps i les penúries. De les vinyes romanes a aquest extraordinari cupatge de pansa blanca i garnatxa, com s’havia fet tradicionalment a aquí, que ara mateix emfatitza l’escassa humitat que a penes tempera la calor del dia, hi ha el ﬁl d’Ariadna de la nostra història com a poble, la que va de les àmfores a les bodegues del país i d’Europa, la que va fer dir a Virginia Wolf a les seves memòries ‘alguna tarda que em sento especialment deixondida prenc una copa de vi generós d’Alella’ i

la que va nodrir les taules de la burgesia barcelonina abans de la fil·loxera dels xalets i les urbanitzacions. Així, perdent el pensament i la mirada entre el verd dels pàmpols i fins naufragar en el blau del mar que ens recorda el que som, la filla de can Fontanills d’Alella i l’hereu de can Boquet de Vilassar de Dalt es van enamorar un dia del segle XVI. Les vinyes, els masos, la verema, tot era la part essencial de la vida, perquè hi havia l’amor a la terra, la simbiosi amb el país petit que donava sentit a l’existència; llevar-se i veure el verds i el blaus i saber-se part de tot plegat. Ara sóc aquí dalt, entre vinyes, i assaborint aquest vi d’una personalitat noble i tendra, perquè em sento en la necessitat de retrobar-me amb la història amb aquesta dignitat moderna i sàvia com ho fan els descendents d’aquella filla i hereu. Les vinyes de can Boquet sempre han estat un símbol per aquesta part de comarca; aquest vi que produeixen avui i que ara deixo que m’embriagui suaument, és el senyal que aquesta terra és ben viva.

RAFAEL VALLBONA. Periodista i escriptor. www.casavbn.blogspot.com

L’ENTREVISTA

ENTREVISTA A LOLA CASAS, ESCRIPTORA PER A INFANTS I MESTRA

“Els nens són molt llestos. Si una cosa no els agrada, ho diuen sense embuts” Encara que sigui un tòpic aquesta pregunta, com va néixer la seva vocació d’escriure per als nens? He fet de mestra durant 40 anys. Sempre he escrit coses i cosetes per als nens i nenes de les meves classes: poemes, contes, endevinalles... Professió i escriure sempre han anat units. Un dia de l’any 2000, vaig presentar un recull dels meus poemes a un editor. Va respondre que estava prou bé i que en faria un llibre. Retalls poètics, el meu primer poemari, va néixer així de senzill i així de fàcil. Actualment, tinc publicats al voltant d’una quarantena de llibres.

Què s’ha de tenir en compte en escriure un llibre per a nens? Un llibre per a nens ha de presentar una trama atraient i que arribi a fer-se còmplice del lector, no ser carrincló i tenir un punt de gosadia i genialitat. Això, que pot semblar senzill, no ho és gens. Hi ha llibres que estan bé i hi ha d’altres (força, si busquem bé) que són meravelles. L’entrada del món digital està ajudant o fent mal als petits lectors? Tot ajuda i tot pot fer mal. Això és igual que la xocolata: menjada amb moderació –a més de bona– és un aliment excel·lent, però si et passes... Els meus ﬁlls han jugat a tota mena de jocs d’ordinador i, ara que ja són grans, continuen sent uns grans lectors. Els pares, sempre que puguin, han de vetllar per les activitats dels seus ﬁlls. Però aquesta vetlla ha d’estar marcada per una condició: sense atabalaments excessius i amb molta tranquil·litat.

Sempre s’ha dit, malintencionadament, que els nens s’ho empassen tot. És veritat? Els nens són molt llestos. Si una cosa no els agrada, ho diuen sense embuts. Però, també, poden ser manipulats per productes que, sota un embolcall temptador, són buits i de qualitat relativa. La publicitat juga un paper enganyós! Mestres i pares haurien de parar compte amb aquestes ofertes. El problema és que, en força ocasions, no ho fan. La seva relació amb l’escriptor anglès Roald Dahl ha marcat la seva trajectòria. Com hi va contactar? Roald Dahl és un dels grans autors de literatura infantil i juvenil. La seva obra, a més de tenir una gran qualitat, és divertida i iconoclasta. Avui en dia (tal com van les coses) si Dahl fos un noi jove sense nom, acabat d’arribar al món de l’escriptura, potser hi hauria més d’un editor que es repensaria treure al mercat una producció com la seva. Arriscar sempre té un preu i no tothom és prou valent! La majoria dels llibres de Roald Dahl s’han convertit en clàssics. La seva literatura és vigent i no passa de moda. La relació amb Roald Dahl i els alumnes de l’escola Camí del Mig va durar cinc cursos. Aquesta relació es va establir a partir de l’èxit que tenien a classe les seves lectures. Els treballs que li fèiem arribar li agradaven molt i ens ho explicava a les seves cartes. Dahl era tot un personatge, una mica malcarat i sorrut però també molt tendre. La nostra amistat amb ell va ser senzilla i plena d’afecte. Suposo que Roald ho notava i per això la valorava.

Escriure per als més petits imposa limitacions? Hi ha temes que s’han de tractar de manera especial però cal no deixar-los de banda i naturalitzar-los amb normalitat. Els nens són intel·ligents i, si els expliques el món amb paraules assequibles, procuren entendre’l. Mort, sexualitat, por... han d’abordar-se sense traves però presentar-los amb un tacte subtil.

Autora d’una extensa obra literària –entre assajos sobre literatura, contes i poesia per a un públic infantil i juvenil–, l’escriptora i mestra mataronina Lola Casas és una veu pròpia que reivindica amb els seus llibres el plaer per la lectura en aquests temps d’audiovisual. Senzilla, directa i honesta, juga amb les paraules i es diverteix tant escrivint que trasllada aquesta passió als seus lectors. Entre els seus darrers treballs publicats destaquen Nyam-nyam (també en castellà, Ñam-ñam) / Ed. Castellnou, en col·laboració amb Francesc Chiva, poemaris per a infants a partir de 6 anys sobre els menjars més habituals i típics de la cuina mediterrània; i Animalades de paper / Ed. El Cep i la Nansa, sobre una idea de Pere Cabaret, un centenar de poemes sobre animals per a infants de totes les edats. A més, aquest setembre surten publicats Cançonetes embarbussades / Ed. Baula, petites cançons per a ser cantades per nens, pares, avis, mestres... encara que tinguin molt pocs coneixements de música, llibre acompanyat d’un CD on canten Roger Mas, Xavier Rodon i la mateixa autora; i Miradas (En castellà) / Ed. Castellnou, poemes per nens a partir de 8 anys sobre diversos aspectes del mar, el cel i la terra.

Es planteja escriure per a adults? Hi ha dues coses que no he fet ni penso fer: presentar-me a un premi literari i llegir les crítiques dels meus llibres. Respecto de tot cor els autors que ho fan però a mi no em ve de gust. Escriure per adults... en aquest moment, no entra en els meus plans. Arribar al públic –grans o petits– a través de lectures en directe és més necessari que mai? Llegir en veu alta sempre ha estat necessari i és molt plaent pel que llegeix i pel que escolta. Saber llegir en veu alta és un do. No tothom el té però es pot treballar per aconseguir-lo. A les Escoles de Mestres hauríem d’ensenyar a llegir en veu alta. A escoles de primària i instituts, mestres i professors haurien de portar a

L’ENTREVISTA 17

TRIBUNAMARESME SETEMBRE 2012

“El mestre ha de ser respectat pels alumnes, però també ha de ser estimat”

terme aquesta pràctica a totes les edats escolars i no deixar-les relegades als parvularis. Quina va ser la seva relació amb ‘l’escriptor mataroní Joaquim Casas’? En Joaquim Casas era l’oncle Quim, un parent que escrivia llibres i articles a diaris i revistes. Tota la família li tenia gran reverència. Quan jo tenia uns nou o deu anys, recordo que ens va portar a casa el primer exemplar de la revista Cavall Fort. També recordo que, quan em trobava pel carrer, em pessigava la galta tot dient: quina noia més bufona! A mi em feia una mica de ràbia i, si podia, procurava no topar-me amb ell. Qui no hagi llegit L’enterrament o Cel·luloide ranci, entre altres de Casas, els recomano que ho facin. Tots dos són excellents. És molt destacable, també, la seva llarga trajectòria professional com a mestra. Actualment es demana a l’escola que faci el paper de pares? En força ocasions, es carrega a l’es-

“Un llibre per a nens ha de presentar una trama atraient i que arribi a fer-se còmplice del lector”

cola amb tasques que no li són pròpies. Actualment, amb la crisi econòmica i de valors que s’està vivint, hi ha famílies que estan passant situacions crítiques i que se senten aclaparades pels problemes. Aquest gran desajust social recau en els centres escolars i angoixa a molts mestres. Caldrà molta mà dreta i seny per navegar per mars tan convulsos. L’escola ha evolucionat molt en els darrers anys. S’ha passat, però, d’un excés de disciplina a una mancança? Hi ha d’haver un punt mig? Sí. S’ha de trobar un punt mig i ferho amb molta prestesa i celeritat. El mestre ha de ser respectat pels alumnes però, també, ha de ser estimat. Aquesta dualitat està en mans dels ensenyants i són ells els que han de saber buscar la manera de comunicar la necessitat d’ordre i d’aprenentatge als alumnes. Potser se’m dirà que no és una tasca gens fàcil però, modestament, penso que no hi ha altra sortida. Mireu, quan imparteixo alguna xerrada a Escoles de Mestres, el primer que els dic als futurs profes-

sionals de l’ensenyament és que si no es veuen capaços de fer la seva feina amb una gran dosi d’amor i caràcter... més val que abandonin ja que patiran molt i faran patir als altres. Les coses són així de clares: no tothom serveix per a fer de mestre! Les retallades són a l’ordre del dia. A nivell d’ensenyament i cultura quin preu li sembla que imposaran? No vull ser fatalista però, tal com pinten les coses, estem entrant en moments molt durs que ens deixaran despullats de tota una sèrie d’avantatges culturals que pensàvem eren un bé comú per a una gran majoria de la població. Anar endavant voldrà dir lluitar de manera activa pels drets de les classes populars, ser molt solidaris entre nosaltres i reinventar-nos a l’hora de plantejar actes culturals. Potser allò de ara és l’hora segadors, ara és l’hora d’estar alerta, està més vigent que mai! Text: Albert Calls / Foto: Cedida

ENSENYAMENT Més alumnes, menys professors El nou curs escolar començarà el proper 12 de setembre amb un total de 19.741 alumnes més i 3.000 professors menys El nou curs escolar començarà el 12 de setembre amb 1.273.426 d’alumnes d’educació infantil ﬁns a cicles formatius. Es tracta de 19.741 estudiants més que el curs passat (1,6%). Pel que fa als professors, el curs comença amb aproximadament 3.000 professors menys, dels quals uns 1.300 es preveu que es vagin contractant durant el curs per cobrir substitucions, segons va explicar la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau. La resta, 1.783, són jubilacions que no s’han cobert i per tant, places que han desaparegut. El Departament ha decidit cobrir les 160 places d’alliberats sindicals amb la contractació de 200 substituts que treballaran un 85% de la jornada, cosa que permetrà contractar més gent, segons Rigau. En total però el sistema comptarà amb 1.522.212 si s’inclouen els alumnes de règim especial, com música, dansa idiomes o esports; la formació d’adults i els ensenyaments a distància. En aquest còmput global, l’increment és del 2% i 29.725 alumnes més que el curs passat. La consellera ha explicat que una de les novetats és que per primera vegada en anys els alumnes de P3 es redueixen i no augmenten. Així, l’entrada d’alumnes al sistema es redueix en aproximadament uns 2.000 nens. També es redueixen els alumnes de batxillerat en 113 estudiants i els d’educació especial en 329. En el total del sistema hi haurà 164.000 alumnes estrangers i representaran el 13,6% del total, mentre que el curs passat eren el 13,5%. Això, però, no

vol dir que són noves persones que han vingut a Catalunya, ja que a l’educació infantil quatre de cada cinc alumnes de nacionalitat estrangera ja han nascut a Catalunya i per tant, tal com ha explicat Rigau, no s’ha de fer la mateixa acollida que si acabés d’arribar. 3.000 DOTACIONS MENYS A L’INICI DE CURS Pel que fa als professors, el curs comença amb aproximadament 3.000 dotacions de professors menys, ja que es passa de les 67.054 del curs passat a les 63.962 amb les que es comença aquest any. Malgrat això, Rigau va explicar que hi ha 1.309 interins que preveu que es

contractin durant el curs però com a substituts. La resta de places, 1.783, no es cobriran amb seguretat perquè són jubilacions que no s’han reemplaçat i, per tant, la plaça ha desaparegut. La consellera manté la seva previsió que a ﬁnals d’any els interins que hagin passat a substituts i hagin patit modiﬁcacions en el seu contracte siguin aproximadament uns 770. Tot i aquesta reducció, la consellera ha defensat que no es redueix l’atenció als alumnes perquè els professors faran una hora més de docència a la setmana aplicant la nova normativa estatal i el resultat serà que si el curs passat els

professors oferien 1.404.579 hores de docència, aquest curs seran 1.408.355 hores. Pel que fa a les ràtios, es passa de 13 alumnes per professor a infantil i primària a 14,4 aquest curs, i de 10,4 a secundària a 11,2. D’altra banda, Rigau ha anunciat que part d’aquest professors interins que es contractaran com a substituts vindran de la decisió de cobrir les places de 160 alliberats sindicals amb contractes del 85% de la jornada, i del sou, i no cobrint la plaça al 100%. Això permetrà contractar més gent i que, per tant, “treballi més gent”. Text i foto: ACN

ENSENYAMENT 19

TRIBUNAMARESME SETEMBRE 2012

Novetats per al curs escolar 2012-2013 Una altra de les mesures estatals que s’ha aplicat per al proper curs és l’augment de ràtios, mesura que Rigau ha afirmat que s’ha aplicat “amb seny” per preservar la qualitat de l’ensenyament. El resultat és que gairebé el 25% de les aules de P3 tindrà més de 25 alumnes, la ràtio marcada fins ara, mentre que el 75,7% tindrà 25 alumnes i menys. Ha afegit però que en la majoria de casos en què s’ha hagut d’augmentar la ràtio s’ha enviat un professor per reforçar la plantilla. En el cas d’infantil, el 82,2% de les aules tindran 25 o menys alumnes i el 18% superaran aquesta ràtio. A primària, seran el 14,2% de les aules les que superaran els 25 estudiants per aula. A l’ESO en canvi, hi ha més aules que superaran la ràtio fixada fins ara de 30 alumnes per aula. En total seran el 68,5% les que mantindran aquesta xifra, mentre que el 25,9% tindran entre 31 i 33 i el 5,6% 34 alumnes o més. Algunes de altres les novetats d’aquest curs són l’extensió de la carmanyola als instituts i de la jornada compactada. Finalment seran 384 centres de secundària, el 71% dels centres públics que imparteixen ESO a Catalunya, que faran jornada intensiva.

Augmentaran les hores de matemàtiques a secundària per millorar els resultats.

Rigau ha explicat que per exemple això implicarà un estalvi de 4MEUR en les beques menjador que s’havien d’atorgar obligatòriament als alumnes que s’havien de quedar a dinar a l’institut. La consellera també ha explicat que s’han avançat les activitats extraescolars que organitzaven els propis centres o els municipis. Pel que fa a la carmanyola, la consellera ha aﬁrmat que aquesta era una realitat ja als centres privats i concer-

tats i que ara es pot estendre als centres públics seguint les indicacions fetes pel Departament. Rigau ha afirmat que els preus per aquest servei varien segon el centre “però la majoria pagarà uns dos euros”. La consellera ha especificat però que aquest preu depèn de si s’ofereix una activitat complementària, com un taller. Rigau ha posat l’exemple d’un institut públic de Barcelona que cobrarà 15 euros al mes i un altre concertat que en cobrarà 16 perquè oferirà també estris per menjar. Ha defensat que l’objectiu principal és donar solució a una situació que es vivia ara que era que molts alumnes acabaven dinant al parc de davant de l’escola un entrepà o alguna cosa de menjar ràpid. Per últim, també serà el curs en què s’aplicarà l’augment d’hores de matemàtiques a secundària anunciat ja per la consellera que ha de permetre millorar els resultats en aquesta matèria i reconduir la davallada de les vocacions per carreres científico-tècniques. Així, els alumnes faran una hora més de matemàtiques a segon d’ESO i una més a quart. Text: ACN

20 ENSENYAMENT

“TRASTORNS D’APRENENTATGE” Hi ha moltes raons pel fracàs escolar, però entre les més comunes es troba especíﬁcament la dels problemes d’aprenentatge. El nen amb un d’aquests problemes d’aprenentatge sol ser molt intel·ligent i mira de seguir les instruccions al peu de la lletra, de concentrar-se i de portar-se bé a l’escola i a casa. Però, malgrat els seus esforços, té molta diﬁcultat per aprendre i no treu bones notes. Alguns nens amb problemes d’aprenentatge no poden estar quiets o parar atenció a classe. Els problemes d’aprenentatge afecten un 15 per cent dels nens d’edat escolar. CENTRE INTEGRAL DE LOGOPÈDIA Pau Picasso, 23 · VILASSAR DE MAR

CLASSES PARTICULARS JORDI BARROS. REPÀS TOT L’ANY Ofereix classes particulars de repàs i de preparació per a exàmens oﬁcials per a totes les edats i nivells. El repàs de qualsevol assignatura, ja sigui de Primària, ESO, Batxillerat o cicles formatius de grau mig i superior, o la preparació per a la prova d’accés a la universitat per a majors de 25/45 anys són algunes de les opcions.Classes fetes a mida segons les vostres preferències tant per a nens, adolescents o adults. Els horaris són de dilluns a dissabte, al matí,a la tarda o al vespre. CLASSES PARTICULARS JORDI BARROS Vilassar de Mar. 93 750 13 25

SETEMBRE 2012 TRIBUNAMARESME

Pares i mares de l’escola concertada i privada critiquen que la sentència del Suprem “ataca la llibertat” La Fapel diu que els pares han de poder decidir sobre l’educació dels seus fills i defensa els concerts als centres que segreguen per gènere La Federació d’Associacions de Mares i Pares de l’Escola Lliure de Catalunya (Fapel), que representa més de 140.000 famílies de l’escola concertada i privada no confessional, considera que les sentències del Tribunal Suprem que plantegen la retirada dels concerts a les escoles que segreguen per sexe “ataquen la llibertat” dels pares a decidir sobre l’educació dels seus fills. Davant la prohibició dels concerts, la Fapel recorda que a Catalunya “fa més de vint anys que aquest tipus d’escoles estan finançades amb fons públics i formen part del que la LEC ha consagrat com a Servei d’Educació de Catalunya, prestant-lo legal, legítimament i amb qualitat”.

Nous grups per a escoles

En aquest sentit, el Departament d’Ensenyament ja ha deixat clar que de moment aquesta prohibició no afectarà Catalunya i ha posat de manifest que els concerts vigents abasten ﬁns al curs 2014-2015. D’altra banda, la Fapel es mostra contrària al plantejament que el TS fa sobre l’admissió d’alumnes a les escoles que s’organitzen amb un sistema diferencial i reivindica que han de ser els pares qui triïn el model educatiu dels seus ﬁlls. Els pares mostren respecte a l’alt tribunal però consideren que “cau en una contradicció quan dóna validesa, legitimitat i legalitat a l’educació diferenciada tot declarant i recordant que no és discriminatòria i, alhora, titlla de discriminatori el sistema d’admissió d’alumnat al centres organitzats d’aquesta manera”, segons expressa l’entitat en un comunicat.

La xarxa social Facebook ha posat en marxa uns grups especials per a escoles, amb la finalitat que els estudiants i professors es puguin unir a través del seu correu electrònic del centre educatiu, de manera que tots els membres d’un mateix centre d’estudis puguin estar en contacte.Però aquesta eina també permet que un usuari es pugui registrar com a membre de més d’una escola, sempre que tingui un compte de correu electrònic actiu de cada centre.Així, es facilitarà als membres d’una mateixa comunitat d’estudiants, ja sigui d’un col·legi o d’una d’universitat, que puguin planificar esdeveniments, compartir fotos, parlar sobre les classes, intercanviar notes, projectes, calendaris, etc. Fins i tot poden compartir documents com apunts i treballs de classe o altre tipus de material escolar o acadèmic amb altres usuaris o arxius de fins a un màxim de 25 Mb. Els documents es poden veure a la zona d’arxius que hi ha a la part superior.

Text: ACN

Text: ACPG

ENSENYAMENT 21

TRIBUNAMARESME SETEMBRE 2012

Els estudiants catalans recuperen els exàmens de setembre Un total de 105.799 alumnes d’ESO i primer de Batxillerat van participar el 4 de setembre en l’avaluació extraordinària Segona oportunitat per aquells estudiants que al juny no van aprovar totes les assignatures. Des del passat 4 de setembre, el Departament d’Ensenyament recupera els exàmens de setembre, que s’havien retirat en els darrers anys. A través d’aquestes proves un total de 105.799 alumnes d’ESO i primer de Batxillerat podran recuperar aquelles assignatures que no van aprovar el juny per tal de passar de curs. Faran els exàmens 105.799 del total dels 295.919 estudiants que cursen ESO i Batxillerat als centres catalans. Els exàmens van celebrar-se entre dimarts i dimecres i els resultats es coneixeran en els propers dies. En els darrers anys aquestes proves es feien al juny. La recuperació dels exàmens de setembre és una de les apostes de la con-

sellera d’Ensenyament, Irene Rigau, en la lluita contra el fracàs escolar i s’inclou en el Pla per a la reducció dels fracàs escolar a Catalunya. El Departament ha decidit passar aquesta avaluació extraordinària del juny al setembre per donar més temps als estudiants perquè preparin les proves. En els darrers anys els exàmens de recuperació es feien al juny i els alumnes només disposaven d’una setmana per preparar-los, per això

Ensenyament defensa que si es fan al setembre “els estudiants han disposat dels mesos d’estiu per estudiar i poder assolir els coneixements de les assignatures” pendents i “obliga a l’alumne a portar a terme un estudi complementari i a elaborar els treballs assignats”. L’organització d’aquesta avaluació extraordinària al setembre la realitza cada centre pel seu compte. Text i foto: ACN

ENGLISH CORNER The English Corner és una escola d’idiomes dedicada a oferir el millor servei en l’aprenentatge d’idiomes i estades a l’estranger. Les classes es divideixen per nivell de coneixement i edat. S’ofereixen classes per a nens a partir dels 18 mesos amb especialista nadiua en educació infantil, nens en edat escolar, adolescents i adults. Tots els professors de The English Corner tenen les llicenciatures corresponents a més de diversos anys d’experiència dins i fora d’Espanya. Les nostres instal·lacions d’última generació ofereixen aules de multimèdia climatitzades, espai infantil, biblioteca i videoteca de préstec i ordinadors. Tots els nostres grups són reduïts, augmentant així la capacitat d’aprenentatge dins d’un entorn nadiu, amable i professional. Preparem alumnes per als exàmens internacionals de Cambridge i de TIE. També organitzem estades a l’estranger, des de cursets d’estiu ﬁns a l’any acadèmic en instituts de renom internacional, o permanències amb famílies d’acolliment durant els mesos de vacances. ENGLISH CORNER Vilassar de Mar · 93 754 21 84

EXPRESSIÓ ARTÍSTICA: Escriptura i contes terapèutics, Pintura a l’oli, pastel i aquarel·la, Iniciació a l’Aerografia, Taller de caricatures, Guitarra, Fotografia pas a pas, Teatre 1er nivell, Teatre 2n nivell. BALLS: Salsa, Sevillanes i Rumba, Ball flamenc, Ballet infantil, Balls de saló, “Country - Line Dance” , Coreografies “Bollywood”, Dansa Zumba.

MANUALITATS, CREATIVITAT I ALTRES: Cuina pràctica amb hort urbà, Cuina dietètica, Salses d’autor, Protocol de taula per a festes i reunions en temps de crisi, Rebosteria, Art floral, joieria i més, Aprendre a cosir per a dones i homes, Taller de labors, Manipulador d’aliments, Taller de màgia, Massatge terapèutic + reflexoteràpia, Iniciació a la fitoteràpia, Finances per no financers, Taller

d’escacs, Disseny de moda, creació i reciclatge, Iniciació a les Flors de Bach, Taller de mosaic.

IDIOMES: Anglès, Alemany, Francès, Xinès, Llenguatge dels signes.

INFORMÀTICA: Taller d’informàtica Bàsica, Taller de Processador de textos, Taller d’Internet, Taller de Full de càlcul, Taller de Presentacions gràfiques, Taller de tractament d’imatge digital, Taller de Retoc fotogràfic (Nivell 1), Taller de Retoc fotogràfic (Nivell 2).

“FITNESS” I SALUT: Gimnàstica, Pilates, Reeducació postural de manteniment, “Reiki”, “Coaching”, Tècniques de relaxació, Defensa personal per a dones. Horari d’atenció al públic de dilluns a divendres Tardes de 16:00 a 21:00 hores

OPINIÓ EDITORIAL La cruïlla de l’11S Les relacions entre Catalunya i Espanya s’han enterbolit en els darrers temps, agreujades per la crisi, alhora que ha crescut un sentiment sobiranista en un ampli sector de la població, com demostren no solament les enquestes sinó l’augment d’actes reivindicatius visibles. Tot el moviment generat des de la societat civil per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), entrellaçat amb els diferents posicionaments polítics, convergiran en aquesta propera Diada en la que tot apunta que serà una gran manifestació que canalitzarà diverses reivindicacions sota la demanda de fons d’independència, però també d’un sentiment que en els darrers temps ha anat prenent forma consistent i que deixa sobre la taula el que per a moltes persones és ja un model caduc d’encaix amb l’Estat. A falta de veure el seguiment d’aquesta crida multitudinària i les repercussions polítiques que pugui tenir posteriorment, no pot negar-se el creixement exponencial social i mediàtic que ha tingut l’independentisme. Dins el marc democràtic, el dret d’autodeterminació és una reivindicació legítima, però encara queda per veure què passarà l’endemà del dia 11. Són moltes les qüestions que queden obertes i que aquests dies estan sobre la taula, en uns moments difícils i durs marcats per la crisi, amb la polèmica petició de ‘rescat’ per part del Govern de la Generalitat. També, a falta de veure quina serà la resposta a la manifestació, que compta amb l’empenta organitzativa de l’ANC, que ja n’ha fet l’assaig en les caravanes per la independència que ha anat desenvolupant pel territori els últims mesos, el proper 11S es presenta, des de la perspectiva catalana, com una cruïlla del que pot ser una nova etapa en el cicle polític. Si bé és cert que estem en el pitjor moment econòmic dels darrers anys, cosa que posa una gran responsabilitat en les mans del govern de Catalunya, també es visibilitza molt clarament un moviment social que demana canvis i que no es conformarà, un cop més, amb promeses incomplertes o pedaços per anar tirant.

DIADA NACIONAL DE CATALUNYA

BLOC SENSE FULLS SAÜL GORDILLO Periodista www.saul.cat / Twitter: @saulgordillo

Una Diada festiva? No, gràcies Anys enrere, quan s’apropava la Diada Nacional de Catalunya sorgia un debat sobre el to festiu o reivindicatiu que havia de tenir l’Onze de Setembre. Durant el pujolisme va ser una discussió recurrent. Semblava com si calgués aproﬁtar la Diada per compartir transversalment una sèrie de reclamacions nacionals que durant la resta de l’any difícilment formaven part de l’agenda del catalanisme i que quedaven relegades a partits i col·lectius dits

LARIERA48 JOAN SALICRÚ joansalicru.blogspot.com Twitter: @joansalicru

Una certa frivolitat En un moment de crisi mundial, econòmica, nacional, social, identitària... alguns han col·locat el producte independència –no dependre d’un altre o dels altres– al centre del debat polític a Catalunya, quan som en el moment més interdependent de la història de la humanitat. Independència: el gran desideràtum que ho arreglarà tot. I que arribarà demà passat, literalment. Sí, d’acord, part de la solució del nostre problema d’incardinació amb l’entorn passa perquè exercim la nostra sobirania i busquem una fórmula nova de relació amb Espanya –i per tant amb Europa. El que jo em pre-

minoritaris. El pujolisme apujava el to a l’inici del curs polític, després de les vacances, però rebaixava el nivell d’excitació la resta de l’any. L’arribada d’independentistes al Govern i a la presidència del Parlament, el debat estatutari impulsat pel president Pasqual Maragall de la mà del vicepresident Josep-Lluís Carod-Rovira i l’aposta per polítiques de construcció d’estat propi, juntament amb uns mitjans públics desacomplexadament nacionals, van servir per moure el catalanisme dòcil cap a posicions sobiranistes. Fins al punt que les forces hegemòniques —CiU i també el PSC— van haver d’evolucionar en l’eix nacional a remolc pel discurs d’una ERC que havia avançat a les urnes. CiU, a l’oposició, es va empeltar d’un sobiranisme que pocs van saber veure durant els 23 anys de Jordi Pujol. L’embat de l’Estat —més els poders espanyols que no governants de pas

com Zapatero, l’últim federalista a l’altra banda de l’Ebre i el Sènia—, la cruesa de la crisi econòmica i el desencaix d’un cafè autonòmic per a tothom que es fa insostenible disparen dia rere dia les enquestes en favor de l’estat propi. La tensió entre Catalunya i Espanya és creixent, i aquest 2012 semblaria un acudit parlar de Diada festiva. No hi ha motiu per a la festa en una nació rescatada i intervinguda pel Regne d’Espanya —i també per una Europa sense horitzó ni lideratge— i amb menys autogovern des del restabliment democràtic. Lluny de commemorar la derrota del 1714, enguany l’Onze és per construir una alternativa davant la desfeta del 2012. La paradoxa és que el president Artur Mas se n’ha exclòs després que el seu govern hagi intentat tot l’agost sense èxit capitalitzar la manifestació de la Diada en favor d’un pacte ﬁscal amb Mariano Rajoy condemnat al fracàs.

gunto és si hem identiﬁcat clarament quins són els nostres problemes i, per tant, tenim clares les possibles respostes. No serà que el que busquem és una correcta relació ﬁscal amb l’Estat espanyol que ens asseguri poder fer unes bones polítiques socials i, d’altra banda, una presència singular en el sí de la Unió Europea i la resta d’organismes internacionals que ens permeti mantenir la nostra pulsió nacional? L’estadi al qual potser arribarem a cinc anys vista no s’assembla gaire a les independències clàssiques, francament: ni moneda, ni fronteres, ni exèrcit... No en volem, oi, d’exèrcit? En tot cas, formular aquestes possibles solucions és una feina que han de fer els partits. Cal que expliquin clarament quina és la fórmula a què aspiren i després, els ciutadans ens pronunciarem sobre quina escollim. El procés té perills. Que no ens han de fer quedar quiets però que cal tenir en compte. Entre ells el de la bipola-

rització nacional a Catalunya: més banderes espanyoles en suport a La Roja i més banderes independentistes per reclamar la independència. Un país potser més sobirà però més esqueixat, amb menys consciència nacional en el seu conjunt. I l’altre, que lliga amb aquest, l’explicitava el periodista i escriptor nacionalista Vicenç Villatoro fa pocs dies a l’Ara: el perill que una excessiva conﬁança a tenir el nostre estat afebleixi la pròpia nació. En una entrevista a Tribuna.cat ja ho havia apuntat: “Em semblaria pitjor ser un estat sense nació que no pas sobreviure com a nació sense estat”. Allò que ens ha fet fort i singulars com a país en els darrers dos segles és fer-nos grans sense tenir un estat que ens recolzés, haver-nos espavilat al marge de l’estat. Això ha estat el tret més essencialment català de tots, espavilar-nos. Seria una gran paradoxa que un procés constituent ens acabés espanyolitzant respecte la propensió estatalista.

OPINIÓ 23

TRIBUNAMARESME SETEMBRE 2012

VIA FORA! RAMON REIXACH Historiador i economista

Als que no volen retallades a la vida nacional catalana Els independentistes van augmentant la seva base amb sectors que ﬁns ara havien trobat aquests plantejaments massa radicals. El catalanisme pactista de centre partidari de no tensar massa la corda es va diluint. Les tardances a presentar una visió plurinacional d’Espanya passen factura. La concepció i presentació de la Unió Europea com a una estructura composta, gairebé confederal, posa en evidència la creació artiﬁciosa d’Espanya com un estat homogeni. Si “es un tema de dinero, pues lo hablamos”, fatídica i pobre conclusió del que és la

LLEVANTADES JORDI SURINYAC I ROMANS Advocat

Rescat, independència i Onze de Setembre És del tot irrellevant si els nous independentistes ho són per acció o per reacció, el que compte és que som molts els que considerem que no essent possible en democràcia, un estat plurinacional i plurilingüístic, l’únic camí és optar per l’estat propi. Que siguem molts, no vol dir que siguem suﬁcients. Això només es pot conèixer a través d’una consulta amb garanties democràtiques. No tenim cap dada objectiva per pensar que els favora-

qüestió catalana. Segurament majoria a Catalunya, molts catalans es consideren que són (que som) una nació. I si hi ha una nació, en el sentit preconstitucional del terme, vol dir que a Espanya n’hi més d’una. Només cal revisar la història per comprovar com va néixer aquest Estat a ﬁnals del segle XV. És per tant un gran error explicar Espanya desvinculant-la del seu origen confederal. I més quan no només la història ens ho demostra sinó que la gran imatge de la Unió Europea ens interpel·la dia sí, dia també, per analogia, si Espanya no és en el fons una unió de nacions a menor escala. Mentre els catalans siguin una nació (que com a organisme viu pot desaparèixer), la realitat s’anirà estavellant contra la construcció de la visió d’Espanya com a formada per una única nació. Una creació, aquesta darrera, deutora tant de la voluntat uniformitzadora de la teoria política de certs autors de la Il·lustració com de la seva continuïtat en el liberalisme centralista francès i espanyol. The question is com ens expliquem, com expliquem l’existència d’Espanya.

Unes explicacions que tenen conseqüències. A més artificiositat, a més allunyament de la realitat, més animositat. La pilota està, sobretot, al terrat de “Madrid” i pot fer tard si no vol evitar l’augment de l’independentisme pacífic i democràtic. Si els catalans som una nació, el Dret Natural ens dóna, com a poble, el dret de l’autodeterminació. Una autodeterminació que es pot concretar en diverses formes legítimes (autonomisme, federalisme, confederalisme, independentisme...). Aquí la democràcia juga i ha de jugar el seu paper respectant la premissa que l’àmbit de decisió és Catalunya, la terra on viu aquesta nació anomenada dels catalans. Ara bé, si la millor defensa a l’autodeterminació civilitzada és l’apel·lació al Dret Natural i a la seva jerarquia de drets, no fem trampes i anem fins el final. Defensem també el Dret Natural a la Vida dels concebuts i encara no nascuts, que també formen part d’una nació, aquí la catalana. No fos el cas que defenséssim a tota ultrança la vida nacional però la retalléssim per a la vida individual.

bles a la independència siguem majoria, tot i que hi hagi estudis demoscòpics que ho confirmin. Per tant, com que queda molt per fer, és essencial tenir una estratègia que sumi voluntats. La història demostra que són poques les oportunitats per assolir l’objectiu, per la qual cosa serà millor no deixar-nos arrossegar per superficials flamarades o per interessats càlculs electorals. És hora d’actuar amb intel·ligència. Ells tenen més mitjans, més experiència i més coneixement dels mecanismes que té un estat per a generar forats a la reraguarda. Per això és important mantenir la unitat de la societat civil evitant que es divideixi en bàndols oposats. La independència és un projecte que ha d’interessar a tothom, sigui quin sigui el lloc de naixement, la llengua que es parli o els lligams emocionals i familiars que raonablement es comparteixen amb Espanya. Cal entendre que el paper de les institucions catalanes i

el de la societat civil són diferents i que tothom és útil per aconseguir l’objectiu. No té sentit fotre-se’n del paper de la Generalitat i alhora mantenir que la declaració unilateral d’independència s’haurà de fer des del Parlament, que és –agradi o no–, una institució autonòmica. Precisament el paper de les institucions, hauria de fer entendre, per més legítima que sigui la crítica que se’n faci, que el govern català s’hagi vist obligat per assegurar la gestió del mentrestant a demanar recursos al Fons de liquiditat autonòmic. Tot i la contradicció que suposa, la decisió és una constatació del fracàs de l’estat autonòmic. En aquest context arribem a l’Onze de Setembre, quan es farà visible la desconnexió de molts catalans cap tot allò que ve de ponent. El problema de l’endemà serà veure si el gruix és suﬁcient per saltar la paret constitucional o si caldrà agafar encara més impuls, per a fer el salt deﬁnitiu en els propers anys.

TRIBUNA ÒMNIUM ANTONI POUS SALTOR President d’Òmnium Mataró Maresme

Onze de setembre Els darrers anys la celebració de la diada nacional ha recuperat l’accent reivindicatiu que en part havia quedat en segon terme. Les coses externes que han passat els últims temps (Sentència de l’Estatut, decisions judicials contra la immersió lingüística, etc.) i la pròpia evolució de la nostra societat, amb un augment clar del desig de tenir un estat propi, són les causes clares d’aquest impuls reivindicatiu. Aquest any, l’Assemblea Nacional Catalana ha convocat una manifestació a Barcelona amb un fort component unitari, que es preveu molt important, i a la qual els socis d’Òmnium hi són convocats a participar. La Festa de la Llibertat, organitzada com cada any per Òmnium al Passeig Lluís Companys de la capital catalana, també incidirà, sense oblidar el seu vessant festiu, en la necessitat de fer un pas més com a país. Al Maresme, els actes més reivindicatius, com les marxes de torxes que es faran en diversos municipis i els manifestos unitaris de la societat civil es barregen amb actes institucionals, actes festius i actes culturals, amb la voluntat que tothom pugui celebrar i sentir seva la Diada. Possiblement sigui aquesta la millor manera d’encarar aquests propers anys que es preveuen decisius. D’una banda, la lluita clara, desacomplexada, seriosa i en positiu pels nostres drets; d’altra banda, un treball diari per enfortir-nos com a societat on tots puguem sentir que formem part d’un país, que a més de lliure, vol ser socialment just, integrador i pròsper. En deﬁnitiva, que se’ns ha girat molta feina.

24 OPINIÓ

SETEMBRE 2012 TRIBUNAMARESME

Pensament històric i realitat actual JOAQUIM ARENAS I SAMPERA Pedagog i escriptor

A la reflexió que es proposa fer el CoNCA, Consell de la Cultura i les Arts, sobre la possibilitat que obres escrites en castellà, per autors residents al Principat, puguin optar als Premis Nacionals de Cultura de Catalunya, li cal i li caldrà un gran mirament que consideri la memòria històrica del pensament en relació a la producció literària catalana, la coherència quant al modificador nacional que ostenten els premis i també la realitat basada en l’opinió d’aquells que, aplegats o no en associacions d’escriptors, s’han mantingut fidels a la llengua catalana, l’idioma nacional. Què en dirien de la possibilitat anunciada pel CoNCA, polítics com J. Pallach, Coll i Alentorn o Heribert Barrera? Què en pensarien intel·lectuals com

JUGANT A ESCRIURE FERRAN PLANELL Escriptor

Garrofes Opinar, sembla, si més no, per la gran quantitat d’opinadors que hi ha, quelcom fàcil i d’abast universal. Perquè, de fet, un cop posats, tothom té una opinió determinada sobre sigui quin sigui l’afer a opinar. Bé, tothom no, que sempre hi ha aquell lloable percentatge dels qui “no saben, no contesten”. I dic lloable, perquè si hom no sap, doncs, sempre serà millor callar que no pas dir qualsevol bestiesa; i si tot i sabent, un no vol dir res, també té tot el dret a emparar-se en el silenci. Altra cosa, però, ja no és tant trobar, sinó, encertar sobre què opinar. I, de veritat, en ple més d’agost, mig de vacances i amb la calorada que pega, us ben asseguro que no és pas fàcil. De primer m’han passat pel cap un grapat de situacions d’aquelles més banals i que per tant podrien ser considerades més estiuenques, com ara, la diﬁcultat per mantenir la verticalitat quan hom viatja dret en un autobús per Barcelona, o bé la gairebé impossibilitat de sortir amb dignitat de dins del sigui el model de cotxe escollit, i ﬁns i tot, què fa jugar solitàriament un solitari a fer solitaris, quan ho fa dins d’un casino ple d’altres

Joan Triadú, J. M. Ainaud de Lasarte i Josep Benet? I del ram dels escriptors, quina seria l’opinió sobre aquest fet de Joan Sales, M. Martí Pol o Emili Teixidor? Lingüistes d’alta volada tindrien quelcom a dir-hi, també: F. De B. Moll, Joan Solà i R. Aramon. I del món empresarial, quina seria la reacció entre els fundadors d’Òmnium Cultural: J. B. Cendrós, J. Vallvé, L. Carulla i P. Riera, que tant van maldar per la llengua i la cultura sense equívoc possible. Totes les personalitats esmentades han traspassat. Han deixat, però, un testimoni un pensament que s’haurà de tenir molt present. La relació feta, no és que sigui incompleta, que ho és per necessitat, sinó que ha estat condicionada per la coneixença o col·laboració personals que vaig tenir en diversos projectes amb aquestes persones que per a mi han estat un referent. La nació és la llengua, la llengua és la meva pàtria, han deixat dit molts escriptors (C. Cardó, J. Fuster...). Si un premi literari té caràcter nacional la primera condició que ha de tenir és la concordan-

taules a vessar de jugadors. Però, quan ja anava a deixar córrer la meva enjogassada imaginació, m’ha sobrevingut un remordiment de consciència que em fa ara rectificar i acabar parlant de quelcom molt més transcendent. Tenim gairebé a tocar un imminent 11 de setembre que tot fa preveure molt especial i que fins i tot segons quan estigueu llegint aquest ja haurà passat. Som molts els qui esperem fer història en aquesta Diada, i espero no equivocar-me en pensar que no només ho serà per aquells qui volem, sinó que passarà a la història per a tothom. Per això em treu de polleguera, veure com d’una clara convocatòria de massiva manifestació gens inequívoca en quant a què reivindicar durant la mateixa, hi hagi qui en vulgui treure profit personal per defensar el fet de perpetuar la discussió sobre el sexe dels àngels. No és cosa meva esbrinar si els àngels són mascles o femelles, ni si conviuen entre ells mantenint pactes de resclosit autonomisme o bé al·lucinant utòpics federalismes. De petit recordo haver sentit per boca dels qui havien passat fam durant la guerra, que les garrofes tenien gust a xocolata. Jo no les he tastat mai, però avui mateix veient una pel·lícula, he escoltat en un diàleg com una dona li preguntava a una altra si sabia de què tenien gust les garrofes. En rebre com a resposta: “de xocolata”, la qui havia fet la pregunta, ha puntualitzat: “de decepció”. Catalunya està farta de menjar garrofes, ara ja li toca gaudir de la xocolata.

Enric Casasses, guanyador del Premi Nacional de Cultura 2012, en l’apartat de literatura.

ça entre llengua i literatura. Es tracta de qualitat, s’ha de premiar l’obra de més qualitat sense distinció, s’ha dit. Ens sembla, doncs, que no hi ha reconeixement possible en el marc d’uns premis nacionals de literatura catalana, si no s’expressen en l’element que substantiva la nació, si no està escrita en la llengua pròpia. Per acabar exposaré encara algun altre pensament, sempre amb l’esperit d’ajudar a la reﬂexió. Els escriptors en castellà a Catalunya, van triar ells mateixos la llengua de la seva obra. Ningú no els va obligar a aquesta tria. La majoria d’escriptor catalans, van ser formats

TRIBUNA DE LA MEMÒRIA MANUEL ROCA I CUADRADA Periodista

No tot ha de ser negatiu No tot han de ser alertes, alarmes per situacions d’alt risc. No tot ha de ser negatiu. La veritat és que en els darrers anys –perquè ja en portem uns quants– aquesta és la tònica de la majoria d’informacions que ens arriben per tots costats. Ho estem passant malament. És cert. No n’hi ha cap dubte. Ens toca viure una situació de crisi econòmica com mai. S’han acabat les vaques grasses. S’han acabat les grans disbauxes econòmiques. Menys trens d’alta velocitat que no tenen pràcticament usuaris, menys aeroports que no s’utilitzen, perquè no tenen raó de ser i menys de tot. Per què? Doncs perquè no som rics i també perquè no hem sabut fer bé les coses quan tocava. Ara estem pagant-ne les conseqüències. Una crisi que de moment no té aturador i que ens està posant les coses molt difícils. Són habituals les notícies dolentes en temes d’economia. Són dolentes també quan es refereixen a les conseqüències que comporten les mesu-

en castellà a les escoles i hagueren de fer un aprenentatge no fàcil per escriure en català –gramàtica, morfologia lèxic, estil, etc.– o bé aprendre’l per escriure-hi. El reconeixement que tenen els escriptors en castellà a Catalunya per part del govern espanyol es troba molt lluny de la consideració que atorguen les nostres institucions als escriptors nostrats quan han merescut un premi a casa nostra o han publicat una obra de valor objectivament reconegut. A l’hora d’atorgar una consideració nacional es pot posar tota la producció literària en un mateix calaix?

res que pren el govern de l’Estat per complir amb les exigències de la Unió Europea. De tot plegat, potser que no en parlem més. Hem passat l’agost estressats per aquest bombardeig d’alertes i alarmes. Fem un parèntesi i deixem tota aquesta part fosca i negativa perquè també tenim, almenys els mataronins, algun motiu que ens pot fer oblidar encara que sigui per uns moments tota aquesta història. Dues waterpolistes mataronines, la Roser Tarragó i la Marta Bach, del Centre Natació Mataró, guanyen la medalla de plata en les Olimpíades de Londres. Un fet històric que diu molt en favor d’aquestes noies de casa. Els comentaristes esportius han deixat constància en les seves cròniques d’aquest esdeveniment esportiu marcat per l’eﬁcàcia d’un conjunt que malgrat ser la primera vegada que competien en uns Jocs Olímpics han conﬁrmat la fortalesa i excel·lent preparació de totes dues jugadores mataronines. Els resultats assolits per aquestes dues noies de casa nostra són una demostració clara del que podem aconseguir i on podem arribar tots plegats si de veritat ens ho proposem. Sabem, ho apuntàvem en començar, que estem davant d’una situació complexa, difícil, però hem d’estar segurs que si ens ho proposem serem capaços de sortir-nos-en. Roser Tarragó, Marta Bach, l’enhorabona pel vostre èxit. Un èxit merescut, perquè heu sabut guanyar-lo, amb treball, molta dedicació i amb il·lusió.

OPINIÓ 25

TRIBUNAMARESME SETEMBRE 2012

TRIBUNA AMB TRIBUNA Maresme ofereix, en col·laboració amb l’associació cultural Valors, aquests articles publicats en la revista de reflexió i diàleg que edita mensualment aquesta entitat. Trobareu més articles i informació a www.valors.org

De la prudència al coratge

Prudència, conservadorisme, i crisi

RAMON SALICRÚ I PUIG Diuen que els grecs, i particularment els estoics, consideraven la Prudència com la “mare” de totes les virtuts. Identificada amb la deessa Metis del món clàssic, la Prudència es podria definir com la capacitat de jutjar correctament, sense precipitacions, ni temeritats, les situacions més delicades... tenint en compte sempre els sentiments i els drets de les persones. En els temples antics dedicats a la Prudència es requeria el més absolut i assossegat dels silencis. I simbòlicament s’hi sembraven plantes que eren conegudes pels seus efectes sedants i tranquillitzadors. També els nostres temples cristians han volgut esdevenir espais referencials de serenor i de pau. Prudents però coratjosos devien mostrar-se Confuci, Buda, Jesús, Mahoma o qualsevol altre capdavanter religiós a l’hora de presentar els seus missatges. O científics, com Copèrnic i Galileu quan manifestaren les seves teories heliocèntriques, arraconant interpretacions fins llavors indiscutibles. O quan, més tard, Pasteur, Fleming o Freud, desvelaren els seus

ALBERT BOTTA

Professor de �loso�a i ètica

descobriments, regirant els continguts del saber conegut ﬁns aquells moments de la història. O Locke, Rousseau o Montesquieu... quan obriren nous camins en el món de l’Antic Règim. O, traslladantnos a escenaris més actuals, quan Robert Schuman, Jean Monnet o De Gasperi... començaren a intuir una idea excepcional d’Europa, avui qüestionada més que mai i greument afectada per la

crisi econòmica. Prudència, serenor, cautela. Mots ediﬁcants i complaents, susceptibles, però, de transformar-se per deixadesa o per manca de voluntat, en por, indecisió, basarda i immobilisme, que vénen a ser precisament els seus antònims o contraris. En deﬁnitiva, precaució i decisió assenyades. Però també, i ara més que mai, atreviment, audàcia i sobretot coratge polític.

Prendre’s les coses amb filosofia connota serenor i lucidesa. La filosofia encara el món distanciant-se’n, perquè l’immediat ofusca, atordeix o és ingrat. La filosofia és anàlisi ponderada del món, i orientació prudent de l’acció, avaluats escenaris i resultats. A Plató, la prudència és la virtut de l’ànima racional, que ha de governar el geni impulsiu de l’ànima irascible i les tendències somàtiques del cos. Aristòtil fa de la Phronêsis (molt propera a la prudència) el nucli de la filosofia moral i política. L’humà és l’únic que té ànima racional, que ha de comandar l’ànima sensitiva (característica dels animals) i la vegetativa (pròpia dels vegetals). La raó és així saviesa pràctica, que ens governa i autodisciplina. El terme llatí prudentia accentua la previsió de la saviesa. Descartes hereta la prudència, quan supera el dubte metòdic i troba el penso, doncs existeixo que li mostra el sentit comú, le

bons sens (segons Descartes, la cosa més ben repartida del món). El seny és un valor que s’associa a un determinat registre identitari català. El seny tempera el comportament, s’adona dels errors i fa veure allò que ens cal. Usem ara el seny per a distanciarnos de la crisi desfermada el 2008 a Catalunya i a Europa, i mirem el què: Potser la nostra manera de veure el món ha d’evolucionar i canviar. Potser les societats humanes canvien. Si no canvien, moren. El canvi social fa palesa la feblesa de les referències a l’ús. La crisi és un ﬁasco d’experts economistes i polítics oﬁcials, i de corrupcions i descrèdit d’algun Estat-problema europeu. Volem morir com a societat? Mirem allò que és valuós i que té raons i fonament. Bandegem el conservadorisme, que és aferrar-se a no canviar res per por a allò nou. Al poder ja li està bé el conservadorisme, és a dir, seguir igual. Per tant, segurament és forassenyat no impulsar allò que ens cal.

GASTRONOMIES LA PROPOSTA DE L’ÀVIA REMEI

OSSOBUCO AMB SALSA I CEBES

INGREDIENTS: Ossobuco; Oli i Sal; Mantega; 1 llimona; 1 ceba; cebetes; 2 o 3 pastanagues; 3 tomàquets; Herbes (farigola, sajolida i llorer); Vi blanc sec o de taula; Brou de carn o aigua; Alls i juliverts; Farina blanca; Pebre; Ametlles (si fem picada).

PREPARACIÓ: Agafem els talls d’ossobucco i fem un tallet pel cantó a l’amplària perquè en fregir el tall la carn no s’encongeixi. En un paella escalfem oli. Passem els talls per farina blanca i els fregim. Un cop fregida la carn, la guardarem a part. Colem l’oli i sofregim una ceba grossa. Després afegim els tomàquets partits per la meitat, les pastanagues trossejades, les herbes i la raspadura de llimona. A continuació tornem la carn a la cassola. És igual que ens quedi un tall sobre l’altre, ja que només es tracta que la carn es cogui, ja la posarem bé més endavant. Tirem el vi blanc, el brou o l’aigua i una mica de pebre. Tapem la cassola i deixem que cogui aproximadament 1 hora, ﬁns que la carn estigui tova. Posem cebetes a bullir amb poca aigua, la justa perquè les cobreixi, amb una mica de mantega, unes gotes de suc de llimona i sal. Agafem l’oli sobrant de fregir la carn, colat, i saltegem les cebetes, que guardarem per a guarnició. Traiem la carn de la cassola i la posem en una de més gran per tal que, ara sí, els talls quedin bonics i ben posats. Traiem les herbes del suc i ho triturem tot procurant que quedi molt ben colat. Després ho tirem per sobre la carn i les cebetes, que ja tindrem repartides per sobre. Espolsem per sobre una mica de julivert picat, i si volem es pot fer una picada. És un plat de bona presentació i molt bo, però ens l’hem de menjar quan estigui ben calent. Segueix a TRIBUNA Maresme la proposta culinària de la popular cuinera mataronina Àvia Remei. Pots trobar més receptes seves a la web www.aviaremei.com

ROURE NEGRE “3 CEPS” CRIANÇA Vi negre de crian criança. Varietats Cabernet Sauvignon, Merlot i Syrah. ELABORACI ELABORACIÓ: Raïms escuats, fermentats a 28ºC. 28 Criança de 12 dipòsit i 15 mesos en mesos en dip bbóta de roure francès Allier i roure americà Ohio. americ NOTES DE TAST: Brillant en superffície. Capa mitjana-alta i tonalitat vermell rob robí. Elegant aroma de criança, de bona intensitat, especiat. an Llaminer a boca, amb bon equilibri acidesa-tanins. Vellutat, de retrogust ampli i bona persistència. Acompanya bé la xarcuteria a base de curats i embotits, carns, cacera i formatges cremosos. Se serveix entre 16-18ºC i conté un grau alcohòlic de 13% Vol.

PRODUCTES DE LA TERRA

El tomàquet, producte gastronòmic de referència per a la cuina local El tomàquet del Maresme dóna molt de joc a la cuina i, com a mostra, les propostes que ens han presentat els restauradors i xarcuters de la comarca en la vuitena edició de les Jornades Gastronòmiques del Tomàquet que van concloure el 31 d’agost. Com a entrant, combinat amb el plat principal i, ﬁns i tot a les postres, el tomàquet produit a les hortes maresmenques és cada vegada més apreciat pels cuiners i cuineres. Cada varietat aporta gustos i textures capaces de sorprendre els paladars més exigents. I FIRA DEL TOMÀQUET DEL VALLÈS D’altra banda, el dies 25 d’agost i 8 de setembre de 8.00 h a 14.30 h el Centre Cívic La Fàbrica de Santa Eulàlia de Ronçana acull la III Fira del Tomàquet del Vallès. La Fira vol donar a conèixer el procés de recuperació de les varietats antigues de tomàquet que trobem

al Vallès i els productors que les han introduït als seus cultius. Hi haurà parades de venda de tomàquets, oli i pa i activitats lúdiques i educatives que tenen com a objectiu apropar els visitant

Món legal

a l’agricultura local i a l’alimentació de proximitat i de temporada. El programa inclou visites guiades a l’Hort de l’Espelt, on l’Associació Llavors Orientals ens explicarà el procés de recuperació de les varietats locals d’horta i de mongetes, i tastos de les varietats antigues de tomàquet recuperades. També hi haurà xerrades sobre l’ús de plantes aromàtiques als horts, la presentació d’un estudi sobre la recuperació de la mongeta del carai, una xerrada sobre el conreu del cànem i activitats artístiques per a nens i adults. La III Fira del Tomàquet s’organitza amb la col·laboració de l’Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana, de l’Associació Llavors Orientals i del Convívium Slow Food Vallès Oriental i amb el suport econòmic de la Diputació de Barcelona mitjançant la Xarxa Productes de la Terra. Text: Consell Comarcal Maresme

Oktoberfest, l’autèntica festa de Baviera a Mataró Tothom qui vulgui acostar-se a l’Oktoberfest, a la capital del Maresme, Mataró, la trobarà ubicada a l’espai Laia L’Arquera des del dijous 6 de setembre ﬁns al proper dissabte 15 de setembre. L’horari d’obertura és els dies laborables a partir de les 19 h i dissabte i diumenge des de les 13 h. L’entrada és lliure i gratuïta. L’esdeveniment, segons expliquen els promotors d’aquesta autèntica festa de Baviera, està pensat per a tota la família, en el qual la diversió i el bon ambient són els principals protagonistes. L’Oktoberfest és una festa alemanya que té els seus orígens a l’octubre de l’any 1810, amb motiu de la celebració de les noces entre el príncep Lluís I de Baviera amb la princesa Teresa de Saxònia-Altenburg. Aquestes noces reials a les quals van ser convidats els habitants de la ciutat de Munic i la qual va ser acompanyada d’una carrera de cavalls, va tenir tant èxit entre els assistents que a l’any següent va tornar a repetir-se anomenant-la Oktoberfest, festa d’octubre. Amb el pas dels anys, aquesta festa anual va créixer en popularitat i va arribar a ser una de les

festes més grans del món, en la qual el folklore i la diversió es converteixen en els protagonistes. L’empresa Bavaria Wiesn Events porta a Espanya aquesta festa amb més de 200 anys de tradició, en una elegant carpa de més d’1.200 m2 decorada com les carpes que es munten en l’Oktoberfest de Munic, predominant els colors blau i blanc, que són els de la bandera bavaresa, amb una tarima de fusta a tot el terra i llargs bancs que vesteixen al costat d’unes boniques corones gegants.

A l’interior trobarà el veritable ambient de l’Oktoberfest amb la seva música, els balls típics, en els quals també es convida el públic assistent a participar i ballar al ritme de l’Oktoberfest. I l’animador i DJ Alemany, guiarà el públic a través de la història, costums i la tradició germana. La festa ve acompanyada de tradicionals plats bavaresos com les salsitxes bavareses: Bratwurst, Frankfurt o Weisswurst i el conegut garró de porc acompanyat de puré de patates i xucrut.

APUNTS MÓN LEGAL

Nova reforma dels lloguers: versió 2.0 Recentment ha estat aprovat l’Anteproyecto de Ley de Medidas de Flexibilización y Fomento del Mercado de Alquiler de Viviendas, que haurà de passar el tràmit parlamentari per la seva deﬁnitiva aprovació i entrada en vigor. Amb aquesta enèsima reforma del mercat de les vivendes de lloguer, el legislador torna a buscar un millor equilibri entre els drets de propietaris i llogaters i donar més seguretat jurídica a les seves relacions. Malgrat la bona voluntat al respecte, se’m presenten dubtes sobre l’efectivitat d’aquestes reformes, ja que altre cop no es tracten els problemes de fons que afecten

els lloguers en aquest país, els quals presenten una taxa força baixa en relació als països del nostre entorn. La reforma pretén, principalment, donar solució al problema dels massa freqüents impagaments de les rendes per part d’alguns llogaters, sobretot els considerats morosos professionals, que van ‘saltant’ d’un lloguer a un altre, deixant un reguerol de deutes darrere seu i sense que hagi una normativa estricta que posi fre a aquests casos de dolosa insolvència personal. Així, es preveu un termini de 10 dies per desnonar el llogater morós a partir del seu requeriment i sense que

DIES DE BICI

Les bicicletes i les voreres L’anunci de l’Ajuntament de Barcelona i del Ministeri de l’Interior de prohibir deﬁnitivament la circulació en bicicleta per les voreres enceta un debat potent: si les bicis han de circular per la calçada, llavors cal treure espai al cotxe i regular-ne l’accés a les vies, tant urbanes com interurbanes. Si es fa serà un important pas endavant, si no es fa només s’augmentarà la inseguretat dels ciclistes. Sempre ens hem mostrat d’acord a evitar la circulació de bicicletes per les voreres. Les voreres són per als vianants, la baula més dèbil en la cadena de la mobilitat urbana, i cal ser escrupolosament respectuós amb el més dèbil. Però treure les bicis de les voreres, sense més ni més, comporta problemes afegits que afecten la seguretat dels ciclistes.

Si, a partir de ben aviat, cal circular sempre per les calçades, això vol dir que les bicicletes passen a ser considerades com a vehicles? Si són vehicles vol dir que s’hauran d’atenir a la normativa general dels vehicles (matrícula, certiﬁcació de tràﬁc i d’indústria, ITV, llums, obligatorietat del casc a tot arreu...). Si són considerats uns vehicles especials, cal redactar en paral·lel una normativa especial. Però el problema més gran és haver de compartir la calçada amb els automòbils. Ni això és Dinamarca o Holanda, ni tenim espai ni diners per a fer carreteres per a bicis. O sigui que tots hem de circular per la mateixa via, cosa que ens sembla lògic i correcte. Per a circular per la mateixa via cal, imperiosament i en primer lloc, que els automobilistes siguin educats en el respecte radical al

hagi fet efectiu el pagament o manifesti raons fonamentades sobre la falta de pagament. Per desgràcia, a la pràctica els problemes de no ser positiu aquest requeriment farà que el desnonament segueixi endarrerint-se uns quants mesos, en la meva opinió. Altres reformes proposades són la facultat del llogater de renunciar al contracte sense obligació de pagar una indemnització; la del propietari envers la recuperació de la vivenda en casos de precisar-la per ell o familiars pròxims; la ﬁxació d’una pròrroga forçosa més curta (tres anys en lloc dels actuals cinc); el reforçament dels efectes jurídics de la inscripció del contracte de lloguer en el registre de la propietat; un millor tractament de les reformes fetes pel llogater en l’immoble, als efectes de poder acordar les parts la seva compu-

més dèbil, que els ciclistes acompleixin la normativa a dreta llei i que tots plegats coneguin el codi de circulació (sic!). Fins que això no passi, multar una pacíﬁca família que circuli per la vorera d’una d’aquestes amples avingudes d’accés a algunes ciutats mitjanes on, en tenir quatre carrils separats els cotxes van com si circulessin per una autopista, no tindrà cap valor moral. I ja veurem què en diria la justícia ordinària o el Constitucional. Treure les bicis de les voreres sense més ni més, i a costa de la seguretat dels seus usuaris, és una actitud autoritària i clarament restrictiva; una agressió institucional als ciclistes. Ja es poden espavilar l’alcalde Trias, el regidor Freixedes i el ministre Fernández Díaz a posar-se a fer classes d’educació vial als conductors d’automòbil. I de passada que els en facin de bons modals. RAFAEL VALLBONA www.diesdebici.blogspot.com.es

tació a compte de la renda de lloguer; la possibilitat de fixar una modalitat de revalorització de la renda de lloguer al marge de la variació de l’IPC… Aquesta enèsima reforma legal dels lloguers, en definitiva, pretén millorar una relació contractual entre propietari i llogater que, per desgràcia, queda massa vinculada a l’actual situació de crisi econòmica, la falta d’una cultura del lloguer més arrelada en aquest país i una normativa massa permissiva amb els llogaters morosos ‘professionals’. El temps dirà si aquesta vegada les modificacions permeten millorar aquesta situació del mercat de l’habitatge de lloguer en benefici d’uns i altres. XAVIER CASAS MARTÍNEZ JCM ADVOCATS. www.jcmadvocats.es

RÀDIO

Radio Tele Taxi celebra el seu 30è aniversari Aquella incipient iniciativa nascuda el 1982 com a mitjà d’informació dels usuaris del servei de Taxi durant el Campionat Mundial de Futbol a Barcelona, ha esdevingut un grup de comunicació multimèdia de referència, amb forta presència en els nous formats digitals. El proper diumenge 9 de setembre ho celebren amb un acte carregat de solidaritat amb els més desfavorits, perquè l’efemèrides no quedi al marge de la situació de crisi actual. Organitzen un macro festival musical al Parc Aquàtic d’Illa Fantasia, amb noms de referència del panorama musical actual, que es combinarà amb una jornada de recollida d’aliments a favor de la Fundació del Banc dels Aliments.

ADOPTA’LS Aquests animals estan esperant la seva segona oportunitat. Ajuda’ns a trobar-los una família que els faci oblidar el que han viscut! Informeu-vos a info@protectoramataro.org 902 908 043

www.protectoramataro.org

BOMBER: de mida petita, grandet d’edat però encara amb molt per donar, juganer i molt simpàtic, vine a conèixe’l. Necessita una llar. Refugi Cal Pilé Crta NII, Km 648,4 Mataró

El BIBLOS va entrar de cadellet a la protectora i només ha sortit un cop en adopció, en què va ser educat amb reforç negatiu. És un gos que només vol viure la vida de cadell, ja donat que s’ha passat la meitat de la seva vida a la gàbia i l’altra meitat amb una educació potser massa dura per un cadellet. Té molta vitalitat i és molt sociable amb tothom. Refugi Cal Pilé Crta NII, Km 648,4 Mataró

AMETLLA, va entrar que era gairebé un cadell, però com que era una mica poruga ningú no la va adoptar, passen els anys i ara que ja és adulta continua veient la vida com passa entre reixes. Només necessita una família tranquil·la que visqui a un lloc tranquil, i si visqués amb un altre gos seria ideal. Refugi Cal Pilé Crta NII, Km 648,4 Mataró

PROPOSTES EL MARESME MES A MES CINEMA EL MANOU. BIBLIOTECA JOAN COROMINES Cinefòrum: Mondovino. Divendres 28 a les 18:30h. Es visionarà la pel·lícula Mondovino i, a continuació, es comentarà entre tots els assistents amb una copa de vi DO Alella a la mà. La xerrada estarà conduïda per la sommelier Gemma Ferran. Entrada gratuïta. PREMIÀ DE DALT. SANT JAUME Nobbs. Divendres 21 a les 22h. TEIÀ. CMC LA UNIÓ Projecció del documental Fake orgasm. Divendres 14 a les 20.30h. Una reﬂexió sobre la sexualitat. TEIÀ. BIBLIOTECA DE CAN LLAURADOR Projecció del documental Distancias. Divendres 28 a les 22h. De Mariona Guiu i Lina Badenes. Ens aproxima a l’opció indicidual de romandre en un país, Cuba, malgrat que la majoria de la família i els amics són fora. Al ﬁnal de la projecció podrem parlar amb les directores i guionistes.

DIADA NACIONAL ALELLA. PLAÇA DE CAN LLEONART Ofrena floral i cantada dels Segadors. Dimarts 11 a les 11h. CABRERA DE MAR. CAN BARTOMEU Exili Cançons en escena. Dilluns 10 a les 22h. A càrrec de la formació polifònica Cor País Meu. CABRERA DE MAR. PARC DE LES CORTS Lectura del Manifest del Correllengua 2012. Dimarts 11 a les 11h. Discurs institucional per part de l’Alcalde Sr. Jordi Mir i Boix. A continuació: Ofrena floral a Rafael Casanova. Finalitzada l’ofrena es cantarà Els Segadors amb el Cor Parroquial Sant Feliu. EL MASNOU. PLAÇA D’OCATA Ballada de sardanes amb la Cobla Marinada. Dilluns 10 a les 22h. EL MASNOU. PLAÇA DE L’ONZE DE SETEMBRE Ofrena floral. Dimarts 11 a les 12h. MATARÓ. PLAÇA DE SANTA ANNA Ballada de sardanes. Dissabte 8 a les 19.30h. Amb la Cobla Iluro. MATARÓ. PLAÇA DE RAFAEL CASANOVA Ofrena floral. Dimarts 11 a les 10.30h.Amb la participació del Cor Madrigalista. PREMIÀ DE DALT. PASSEIG DE CAN BALET Ofrena floral al monument 11 de setembre. Dimarts 11 a les 11h. TEIÀ. PARC DE CAN GODÓ Ofrena floral. Dimarts 11 a les 12h. Davant del monòlit de Rafael Casanova. En acabar, Ballada de Sardanes a càrrec de la Cobla Premià. VILASSAR DE DALT. PLAÇA 11 DE SETEMBRE Acte institucional de la Diada nacional de Catalunya. Dilluns 10 a les 21h. VILASSAR DE DALT. BARRI DE CAN SALVET 16a Megadiada de can Salvet. Dimarts 11.

Aquesta secció és una selecció dels actes que es fan als municipis de la comarca durant el mes que surt publicat TRIBUNA Maresme. La recepció de les propostes per a l’agenda és ﬁns al dia 20 del mes en curs, al correu info@tribunamaresme.com.

CONCERTS CABRERA DE MAR. PLAÇA NOVA Sardanes. Dimarts 11 a les 18h. Amb la Nova Vallès.

Pompeu Fabra a presentar-lo en format acústic i a explicar-nos una miqueta aquest procés que han dut a terme als estudis Nautilus Recordings d’Arenys de Mar.

EL MASNOU. PLAÇA D’OCATA Nit d’Havaneres i Rom 2012. Dissabte 22 a les 21h. EL MASNOU. PLAÇA D’OCATA Ballada de ‘swing’. Diumenge 23 a les 18h. Balleulindy hop amb els discjòqueis de LindyHop.cat.

DIVERSOS ALELLA. PLAÇA DE L’AJUNTAMENT Festa de presentació de la Fundació Tutelar Santa Clara. Divendres 14 a les 17h. Es realitzarà un mural on hi podran participar totes les persones amb pintures de colors que es penjarà a la seu de la Fundació. Berenar, timbalers, capgrossos, música i l’obsequi de la samarreta dels voluntaris i per ﬁnalitzar una ﬁdeuada!. CABRERA DE MAR. PLAÇA DE LA FÀBRICA La Verema: Tastet. De 12h a 15h. A càrrec de l’Associació Cabrera és Espectacle.

MATARÓ. CLAP Emili Baleriola. Dijous 20 a les 22h. Preu: 5 € anticipada / 8 € taquilla. MATARÓ. CLAP The Blended Blues Company + Jo Jo Bandarra. Divendres 20 a les 22h. Preu: 5 € anticipada / 8 € taquilla. MATARÓ. CLAP Red Bears + Yellow Bricks. Dijous 27 a les 22h. MATARÓ. CLAP The Eyes + Hyde Abbey + Crisix. Divendres 28 a les 22h. Preu: 6 € anticipada / 9 € taquilla. MATARÓ. CLAP Aleph Cuántico + Panoramica. Dissabte 29 a les 23h. Preu: 4 € anticipada / 6 € taquilla. MATARÓ. TEATRE MONUMENTAL Concert de Moisès Bertran. Diumenge 23 a les 12h. El compositor mataroní Moisès Bertran presenta el segon CD monogràfic editat per la discogràfica Columna Música. Presentació musical a càrrec de les sopranos Rosa Mateu i Mònica Luezas, acompanyades al piano per Moisès Bertran. MATARÓ. FOMENT MATARONÍ Cicle de concerts de cambra. Viola Violà. Dissabte 29 a les 21h. A càrrec de 4xdo Quartet de violes. MATARÓ. FOMENT MATARONÍ Cicle de sarsuela. La canción del olvido / Els tres tenors. Diumenge 30 a les 18h. MATARÓ. JARDINETS DE LA BIBLIOTECA PÚBLICA POMPEU FABRA ¡Gracias, ya os llamaremos! Dijous 13 a les 20.30h. Xerrada-concert a càrrec de la banda de punk-pop-rock Bestwishes. Aquest grup mataroní es va crear el 2003 i per poder editar el disc els mataronins s’han sumat a la plataforma de micromecenatge Verkami on esperen aconseguir els diners per finançar el disc. En l’enregistrament de l’àlbum hi han col·laborat figures com l’escriptor, periodista i músic Kike Turrón, la cantant de Lilith i el guitarrista dels Lax’n Busto, Cristian G.Montenegro. MATARÓ. JARDINETS DE LA BIBLIOTECA PÚBLICA POMPEU FABRA Premeditaciones metaquímicas. Dijous 20 a les 20.30h. Xerrada-concert a càrrec de la banda mataronina de pop-rock-indie Aleph Cuántico. Porten un parell d’anys tocant i gestant un repertori propi sota diverses influències, i que ara s’ha plasmat en un EP debut de cinc cançons anomenat Premeditaciones Metaquímicas. De la mà Vern Bueno, periodista de la revista Capgròs, passen per la Biblioteca Pública

PREMIÀ DE MAR. ESPAI L’AMISTAT Homeless. Divendres 14 a les 22.30h. Formació de sis musics del Maresme que destaquen pel seu rock sureny i un country tradicional. PREMIÀ DE MAR. ESPAI L’AMISTAT Madamme La Rouge. Divendres 21 a les 22.30h. Banda de pop-rock amb composicions musicals pròpies, amb inﬂuències dels grups com Los Rebeldes, Fito y Fitipaldis, Mclan, y cantautor com Quique González, Antonio Vega y Joaquín Sabina. En les seves actuacions també fan referència a temes clàssics de Hardrock dels anys 60 i 70. PREMIÀ DE MAR Gafarrock. Festival de Rock del Premià Jove. Dissabte 15.Vine a gaudir de bona música tota la tarda i ﬁns ben entrada la nit! Més informació al facebook del Premià Jove i al web www.premiajove.net.

PREMIÀ DE DALT. PLAÇA DE LA VILA I CADIRA DEL BISBE V Festa Ibèrica. Diumenge 30 d’11h a 14.30h. CANET DE MAR. DIVERSOS INDRETS 5a Fira Mercat Modernista. 14, 15 i 16 de setembre. Inauguració i animació a càrrec de Comediants. Fira d’artesania i mostra d’oﬁcis. Espai turístic i cultural: ciutats i oferta modernista. Visita a la Casa Museu Lluís Domènech i Montaner. Ruta en carrilet i visita guiada al Castell de Santa Florentina. Rutes guiades pel centre històric i visites teatralitzades. Menús Mondernistes. Sopar popular modernista i tast de vins amb DO Alella. Exposicions, conferències, concerts, contes, teatre. Taller i activitats per a infants i joves. Espai de jocs gegants. Joc de pistes familar: Modernisme pista a pista. Escenaris cafè teatre. Tavernes típiques… www.canetdemar.cat. EL MASNOU. PARC TEMÀTIC CARAMAR XXI Festa del Trenet. Diumenge 16 a les 11h. Circulació del trenet de cinc polzades. Fins a les 13h. Més informació: trenetmasnou@gmail.com. MATARÓ. TIR ESPORTIU MATARÓ Trofeu Generalitat de Recorreguts de Tir ‘IPSC’. Data límit d’inscripció: Divendres 14 a les 12h. Es celebrarà al Club de Tir Esportiu d’Osona el 22 de setembre. Inscripcions al Club de Tir Esportiu Mataró, tel: 93 758 87 48. MATARÓ. PLAÇA DE SANTA ANNA FIRALLIURE. Dissabte 22 de 17h a 21h. Demostrem que no tot té un preu!!! Recicla i recicla’t. Porta el que vulguis i emporta’t el que vulguis. Participa-hi compartint objectes o/i habilitats personals. Facebook: FIRALLIURE. ﬁralliure@gmail.com.

PREMIÀ DE MAR. ESPAI L’AMISTAT Concert de música de cambra. Divendres 28 a les 21h. El Trio Art interpretarà obres de Mendelssohn i Xostakòvitx. Presentarà el concert Joan Vives. Les entrades es podran adquirir per internet o a la taquilla de l’Amistat. El dia del concert, al vestíbul es podran adquirir tiquets per compartir un pa amb tomàquet amb els intèrprets. VILASSAR DE MAR. CASA PAIRAL. Sardanes i balls vuitcentistes amb la cobla Iluro. Dissabte 15 a les 17.30h. Organitza: Amics de la Sardana.

PREMIÀ DE DALT. PLAÇA DE LA VILA XXIII Marxa a Peu Premià de Dalt – Montserrat. Divendres 21 i Dissabte 22. Venda de tiquets a Instal·lacions Cortada. Preu inscripció 16€. Autocar i assistència 1€ destinat a la Marató de TV3. Sortida divendres 21 a les 20h. Arribada dissabte 22 aproximada a les 14h. PREMIÀ DE DALT. BIKEPARK LA POMA Happy Ride Weekend La Poma BikePark. Dissabte 22 de 10h a 21h. Entrenaments i competicions Dirt Jump MTB (Puntuable Copa del Món FMB) i PumpTrack Mountain Bike. Entrada gratuïta. www.lapomabikepark.com

PREMIÀ DE DALT. SALA SANT JAUME Pep Sala. Concert bàsic. 25 anys de SAU. Dissabte 15 a les 19h. Concert Benèﬁc. Els guanys seran lliurats a una ONG de Premià de Dalt a favor de les persones necessitades del poble. Preu 15€/seient. Nens ﬁns 12 anys, 5€ sense seient. Entrades secretaria Sant Jaume a partir del 3 de setembre. PREMIÀ DE DALT. SALA SANT JAUME Playbacks, a càrrec del grup Il·lusions Diumenge 16 a les 18h.

diferents ONG’s.Dinar popular a 8€ adults i 4€ nens. Botiga de tot 1€, venda de ﬂors, manualitats i venda de quadres de l’Associació d’Artistes.

MATARÓ. CASA COLL I REGÀS Entrada lliure a la Seu Fundació Caixa Laietana.Casa Coll i Regàs. Diumenge 23 de 10h a 12h. MATARÓ. BASÍLICA DE SANTA MARÍA Jornades europees del patrimoni. Dissabte 29 d’11h a 14h i de 17h a 20h.Visita a l’orgue i campanar de Santa Maria i portes obertes a les seccions del Museu Arxiu. PREMIÀ DE DALT. PATI DE SC SANT JAUME V Festa Solidària. Diumenge 9 a les 10h. Començarà a les 10h esmorzant amb una xocolatada, taules informatives de

PREMIÀ DE MAR. PLAÇA DE L’ENDALET Marxa de torxes per la independència. Dilluns 10 a les 22.30h. Recorregut: plaça de l’Endalet, carrer de la Plaça,Gran Via, Eixample, Esperança, A.Clavé, carrer de la Plaça, i plaça de l’Ajuntament. PREMIÀ DE MAR. MUSEU DE L’ESTAMPACIÓ Festival Laietània. Del 21 de setembre ﬁns al 14 d’octubre. Els caps de setmana, d’11h a 14h, visites guiades a l’exposició “L’Arqueologia de Premià”. PREMIÀ DE MAR. ERMITA DE ST. MATEU 32è Aplec de St. Mateu. Diumenge 23 a les 11h. A càrrec de la cobles Premià i Sabadell. organitza: Amics de la Sardana. PREMIÀ DE MAR. MUSEU DE L’ESTAMPACIÓ Jornades europees de patrimoni. Divendres 28, dissabte 29 i diumenge 30. D’11h a 14h, visites guiades a l’exposició “L’Arqueologia de Premià”. VILASSAR DE MAR. CARRER SANT JOAN Sortida de la 8a Burriac Atac. Dissabte 8 a les 21.30h. Organitza: Centre Excursionista Vilassar de Mar. VILASSAR DE MAR. ESCOLA PÉREZ SALA 40è. Aniversari de la fundació de la Penya Barcelonista de Vilassar de Mar Diumenge 23 de 9h a 14h. Amb botifarrada, inﬂables, Ssstrèpits i activitats diverses. TEIÀ. PARC ARQUEOLÒGIC CELLA VINARIA Vinalia Rustica 2012. Dissabte 15 i diumenge 16. La Cella Vinaria de Vallmora (Teià) us convida a celebrar la festa romana de la Vinalia Rustica. Durant aquesta celebració, que coincidia amb l’inici de la verema en època romana, us proposen visites teatralitzades per conèixer com els nostres avantpassats elaboraven el vi. També podreu reviure el ritual que es feia en honor a Júpiter i els més petits podran trepitjar raïm acompanyats de tota la família. A més, experimentareu com eren els banquets romans, amb algunes receptes de l’època. I per conèixer una mica més els productes del Maresme, us ofereixen un maridatge de vins de la DO Alella amb els formatges artesans de Can Pujol, de Vilassar de Dalt. info@cella-vinaria.cat.

MATARÓ. BIBLIOTECA POMPEU FABRA Mirades. Del 7 de setembre al 5 d’octubre. És un treball fotogràfic sobre les múltiples facetes i interpretacions relacionades amb l’acte de mirar com a eix. MATARÓ. ATENEU CAIXA LAIETANA Sant Lluc 2012. Del 13 de setembre al 4 de novembre. MATARÓ. ATENEU CAIXA LAIETANA Josep Serra. Necessitat vital. 30 anys. Del 20 de setembre al 4 de novembre. MATARÓ. CAN PALAUET 10a Mostra d’art jove. Del 21 de setembre al 28 d’octubre. Inauguració divendres 21 a les 20h. Exposició dels treballs seleccionats dels artistes Cristina Ibañez-Tarter, David Mutiloa, Miquel Ollé Aguiló, Jaume Simon Contra. MATARÓ. CA L’ARENAS Josep Munné. Obert al mar. Fins al 23 de setembre. Josep Munné, reconegut autor de marines i deixeble de Jordi Arenas, presenta una selecció de les seves obres més representatives de temàtica marinera. MATARÓ. CA L’ARENAS Dues dones i el blau. Del 28 de setembre al 28 d’octubre. Inauguració divendres 28 a les 19.30h. Mostra de dues mataronines, Margarida March, esmaltadora i gravadora i Regina Puig, dissenyadora, dibuixant i escultora, en un diàleg obert amb el blau. PREMIÀ DE DALT. BIBLIOTECA JAUME PERICH Exposició Personatges, objectes i animals. Fins al 15 de setembre. A càrrec de Jaume Batlle de Castro, Cristina Álvarez Lloscos, Ruth Soria Vidal, Bernat Gómez Lucas i Cristina Benitez Parilla. PREMIÀ DE DALT. ESPAI ARTS I LLETRES Exposició i venda de pintures de Jaume Solà. Del 14 al 23 de setembre. Exposició i venda pro Associació familiars Alzheimer. PREMIÀ DE DALT. MUSEU DE PREMIÀ DE DALT Els Camins de la Història. Del 21 de setembre al 18 de novembre. Inauguració divendres 21 a les 19.30h. PREMIÀ DE MAR. MUSEU DE L’ESTAMPACIÓ L’Arqueologia a Premià. Una mostra dels principals elements arqueològics de la vall de Premià. PREMIÀ DE MAR. CENTRE CÍVIC Exposició de cartells del concurs de cartells de la Festa Major 2012. Del 7 al 27 de setembre. PREMIÀ DE MAR. CENTRE CÍVIC Exposició de les fotografies guanyadores del concurs de fotografia de la Festa Major 2012. Del 29 de setembre al 14 d’octubre. TEIÀ. CMC LA UNIÓ Mostra de videocreació de Teià. Del 7 al 23 de setembre. Vine i dóna el teu missatge al món des de Teià, teniu 1 minut per gravar-lo en vídeo. Inauguració divendres 7 a les 20h. Amb l’actuació en directe de VJ Melarde i DJ Zurda.

ALELLA. BIBLIOTECA FERRER I GUÀRDIA Hora del conte. Amb gossos i gats. Dimarts 25 a les 17.30h. A càrrec de la Rosa Pou. Tres contes que conviden a reflexionar sobre perquè ens agrada tan la companyia dels nostres animals. CABRILS. ESPAI LA CONCÒRDIA Taller d’art i creació Fem Contes! Dilluns de 17h a 18.30h. Per a infants de 6 a 10 anys. Inscripcions: La Fàbrica de Cabrils/ Seipro. Sessió de mostra gratuïta dilluns 24 setembre. www.femcontes.wordpress.com. EL MASNOU. BIBLIOTECA Noves tecnologies pels més petits. Presentació de la col·lecció Les eines parlen. Divendres 28 a les 18h.. L’autora Elisenda Guiu, i les il·lustradores Rita Culla i Silvia Pla ens explicaran el contingut d’aquesta col·lecció infantil, que té com a protagonistes un ordinador, una impressora o un llibre electrònic. Al final de la presentació, tots els nens i nenes podran dibuixar el seu objecte tecnològic preferit. MATARÓ. BIBLIOTECA PÚBLICA POMPEU L’hora del conte en llengua de signes. Dimarts 4, 18 i 25 a les 18h. Dimarts 4: Un rei molt tossut. A càrrec de Cesca Mestres. De Montse Balada i Pep Boatella, de la collecció Ginjoler. En Tolot és el rei més tossut del món. Quan algú li porta la contrària, el tanca a la presó. Així, la presó de palau està sempre plena de gent. Dimarts 18: Contes Xinos. A càrrec de Gina Clotet. L’emperador anuncia un mètode gens habitual per triar un hereu: el nen que faci crèixer les millors flors de la llavor que ell li entregarà serà el successor al tron. Vine a descobrir els contes mil.lenaris d’una civilització antiga i llunyana. Dimarts 25: Per llepar-se els dits. A càrrec d’Ulldistret. Entre plats i tovallons, repassarem els moments diaris que dediquem a menjar, contarem culleres i contes. MATARÓ. BIBLIOTECA CAIXA LAIETANA Els dijous a la Biblio. Tots el dijous a les 17.30h. Nens a partir de 2 anys. Dijous 6: El primer dia d’escola, de Meritxell Martí, amb les il·lustracions de Mercè Galí.Com serà el teu primer dia d’escola?. Dijous 13: Nicolau, el savi mentider, de Rocío Antón i Lola Núñez, amb les il·lustracions de Claudia Ranucci. En Nicolau era el savi més savi del regne. Vivia a la seva torre i allà estudiava els seus llibres, mirava els estels a través del seu microscopi i consultava la seva bola de vidre. Dijous 20: Olivia... i la joguina perduda, de Ian Falconer.Un dia l’Olivia anava amb camell per Egipte... quan la seva mare la va despertar. Dijous 27: La Mosca Fosca, adaptat per Eva Mejuto a partir d’un conte popular rus, amb les il·lustracions de Sergio Mora. Hi havia una vegada una Mosca Fosca que vivia en un bosc. Tipa de brunzir i de fer voltes sense fi, va decidir fer-se una casa. El conte de la rotllana. Divendres, 7, 14, 21 i 28 a les 17.30h.

Pinotxo, el nen de fusta. Diumenge 30 a les 18h. Espectacle guardonat amb el Drac d’Or Ara Titelles, a La Fira Internacional de Titelles de Lleida 2011. TEIÀ. BIBLIOTECA CAN LLAURADOR Noves tecnologies pels més petits. Presentació de la col·lecció infantil Les eines parlen (Ed. Salvatella). Dimarts 25 a les 18h. A càrrec de l’autora, Elisenda Guiu, i les il·lustradores, Rita Culla i Sílvia Pla. Elisenda Guiu viu a El Masnou i és guionista de televisió amb una llarga experiència en programes infantils. Actualment, compagina els guions per “Los Lunnis” a TVE, amb l’escriptura de relats infantils i per adults. Rita Culla viu a Dosrius i compta amb més de quaranta anys d’experiència en el món de la il·lustració infantil. Ha treballat per les principals editorials catalanes com La Galera, Vicenç Vives, Edebé o Cruïlla.Sílvia Pla viu a Cardedeu i és dissenyadora gràﬁca i il.lustradora infantil. Ha treballat per a diverses editorials de llibre de text i material de suport per a escoles, com Santillana, Vicens Vives, Océano o Vox. TEIÀ. BIBLIOTECA CAN LLAURADOR Teià explica contes. Dimarts 18 a les 18h. Comencem el nou curs amb un conte qu ens explicarà la teianenca Thaïs Blasco. VILASSAR DE MAR. PLAÇA DE L’ERA Marrec Atac. Dissabte 8 a les 19.30h: Sortida a la plaça de l’Era i arribada a la plaça del Círcol. Cursa infantil de 0 a 14 anys (tres sortides diferenciades segons l’edat dels participants).

TEATRE MATARÓ. LA RIERA, 48 Cicle De boca a orella. Postal express. Dilluns 10 a les 19h. Espectacle itinerant en el que Pere Hosta proposa un viatge per l’arquitectura urbana amb una carta per redescobrir les bústies i portals a través d’un personatge entranyable, divertit i absurd. Un espectacle de clown contemporani on l’humor subtil es fa present a cada entrega. Tot seguit, pedalada popular per conèixer de primera mà els espais escènics programats dins del cicle de petit format De boca a orella. Cal portar la bicicleta. Durant l’espectacle hi haurà servei de vigilància. Espectacle gratuït sense invitació. Organitza: IMAC.

MATARÓ. CA L’ARENAS Et convido a casa. Dissabtes 8,15, 21 I 29 a les 18h. Activitat familiar (a partir de 5 anys). Organitza: IMAC – Museu de Mataró.

VILASSAR DE DALT. MUSEU ARXIU MUNICIPAL 100 anys gegants! Fins el 21 d’octubre. Exposició que fa un recorregut pels 100 anys dels gegants de Vilassar.

MATARÓ. MUSEU D’ART CONTEMPORANI DE MATARÓ. La capsa de la imaginació. Dissabte 15 a les 11.30h.

VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECA E. LLUCH Surt el sol a Vilassar de Mar, de Josep Malagarriga Del 14 al 30 setembre. Exposició d’olis sobre la sortida de sol a les platges de Vilassar.

MATARÓ. TEATRE MONUMENTAL STOP / Gralla manufactures teatrals. Diumenge 30 a les 18h.Una nova aventura dels Superagents de la Ketty. Adreçat a nens i nenes entre 3 i 9 anys. Entrada per invitació a recollir a les oﬁcines de l’IMAC i del RACC.

VILASSAR DE MAR. MUSEU MUNICIPAL Carme Rovira, la puresa del naïf . Fins el 16 desembre.

SORTIDES

INFANTIL

EXPOSICIONS

PREMIÀ DE MAR. PATRONAT TEATRE

MATARÓ. TEATRE MONUMENTAL Incendis. Dissabte 29 a les 21h. Clara Segura i Julio Manrique protagonitzen Incendis sota la direcció d’Oriol Broggi. El recorregut vital d’una mare que guarda silenci i dels seus ﬁlls que ens descobreix no sols la seva vida sinó també la història de tot un país i una cultura. Preu: 24 € platea / 19 € amﬁteatre. TEIÀ. TEATRE DE LA PALMA 20 anys dels Chapertons rodant. Dissabte 22 a les 22h i diumenge 23 a les 18h. Venda d’entrades anticipades el 13, 14, 20 i 21 de setembre de 18h a 20h.

ALELLA. APARCAMENT DEL DOLMEN DE LA ROCA D’EN TONI La fauna del Parc de la Serralada Litoral. Diumenge 30 a les 9.30h. Sortida senderista i naturalista per iniciar-se sobre el terreny en el coneixement dels mamífers, ocells, rèptils, amfibis i invertebrats presents al parc. Gratuït. Cal portar sabates còmodes i aigua. Si voleu també podeu portar l’esmorzar, prismàtics i càmera fotogràfica. Inscripcions i informació al Centre d’Informació de Can Boquet (Vilassar de Dalt). ARGENTONA Descobrim el Priorat. Natura, entitat de mediambient organitza aquesta sortida per descobrir un Priorat diferent, travessant corriols per vinyes i oliveres, seguint antics camis de ferradura i coneixent diversos pobles i indrets. Dissabte 6 i diumenge 7 d’octubre. Més informació: www. naturamaresme.blogspot.com. MATARÓ. AV. DEL MARESME AMB EL C/DE SANT ANTONI Passejada històrica pel Mataró de 1714. Dilluns 10 a les 19h. Activitat gratuïta. Cal inscriure’s a Òmnium Cultural. SANT VICENÇ DE MONTALT. LOCAL DE LES ENTITATS (PARKING C/GINESTA) MATINAL FAMILIAR A : POU DE GLAÇ DE LA FAJEDA ( Parc Natural del Montseny). Diumenge 9 a les 8h. Pasarem entre les frondoses faixedes i veurem com s’ho feien per enmagatzemar el gel els nostres avantpassats, i de pas visitarem unes Coves que seràn una aventura per els mes petits. Dificultat Baixa : Per a tota la familia. Desplaçament en cotxe. Cal portar lot. Coordinador: Pep Fané 654 323 421. www.montaltrek.org.

SANT VICENÇ DE MONTALT. LOCAL DE LES ENTITATS (PARKING C/GINESTA) CAMI DE RONDA - GR 92 – COSTA BRAVA. DE PORTBOU A PORT DE LA SELVA. Diumenge 30 a les 7h.Farem el primer tram del Camí de Ronda i després de passar el Coll del Frare, anirem vorejant caletes plenas d’encant i seguint la Costa amb tot l’esplendor de la Costa Brava. DESPLAÇAMENT EN AUTOCAR. Imprescindible Reservar plaça abans del 23 de setembre. Diﬁcultat Baixa. Cal portar esmorzar i dinar. Coordinador: Sisku Calopa Tn: 660 328 148. Organitza: MONTALTREK. TEIÀ. PARC DE CAN GODÓ Caminades matinals pel Parc de la Serralada Litoral. Diumenge 9 a les 8.30h. Cada 2n diumenge de mes. No cal apuntar-te. Porta aigua i esmorzar. Organitza: Club Excursionista Teià. TEIÀ. PARC DE CAN GODÓ 11a Caminada Popular. Diumenge 23 a les 8.30h. És de caire no competitiu, amb un recorregut aproximat de 13km i un desnivell acumulat de 570 metres que transcorrerà pels municipis de Teià, Premià de Dalt i Vallromanes dins del Parc de la Serralada del Litoral. En el moment de l’arribada es lliurarà una samarreta als participants i tot seguit podran gaudir de l’esmorzar consistent en una botifarrada. Preu inscripcions: 9€. Socis del CET o menors de 10 anys: 5€. Més informació a www.teia.cat/cet.

XERRADES ALELLA. CAN LLEONART Xerrada. Dona la xarxa va amb tu”. Dimecres 19. A càrrec de Dones en Xarxa, Dones Ciutadanes. A la sessió s’explicaran els detalls dels dos tallers sobre el funcionament de les xarxes socials adreçat a les dones d’Alella que es duran a terme durant el mes d’octubre i novembre a l’Escola d’Adults. EL MASNOU. EL ÚLTIMO CHIRINGO Poesia i música a la platja. Dilluns 10 a les 21.30: Jordi Pàmias, Carles Duarte i Eduard Sanahuja. Dilluns 17 a les 21.30: Gran festa de cloenda amb tots els/les poetes convidats que hi puguin/vulguin assistir-hi i amb els/les poetes que s’hi vulguin afegir. . Les lectures poètiques aniran alternant amb música cantautors. Més informació: annarossell@masnou.jazztel.es. EL MASNOU. ELS VIENESOS Eduquem per la convivència. Dimecres 26 a les 19h. Xerrada a càrrec del mestre i psicòleg Esteve Pujol i Pons. Nascut a Sabadell i masnoví d’adopció, parlarà de la importància dels valors i l’educació per poder conviure. Més informació: facebook. com/elsvienesos, civisme@elmasnou.cat. EL MASNOU. DAVANT BAIXADOR OCATA Un mar ple d’història. Xerrada històrica. Dissabte 29 a les 19h. Vine a la platja i, acompanyat de les onades, arqueòlegs i alguns tresors (reproduccions arqueològiques), coneixeràs a fons els grans colonitzadors del Mediterrani. En cas de pluja, aquesta xerrada es farà al Museu Municipal de Nàutica del Masnou. MATARÓ. CLOS ARQUEOLÒGIC DE TORRE LLAUDER. MUSEU DE MATARÓ Nits a Torre Llauder. Dijous 6, 13, 20 i divendres 28 a les 21h. Visites temàtiques i concerts. Preu: 11 €. Dijous 6: L’oferta immobiliària. La casa romana, a càrrec de Verònica Cruces i tot seguit concert de jazz amb Dani Nel·lo Duet. Dijous 13: El ritual dels banys –les thermae–, a càrrec de Verònica Cruces i tot seguit concert de jazz amb Ivó Oller Quartet. Dijous 20: El medi rural: les vil·les, a càrrec de Ramon Coll i tot seguit concert de jazz amb Iñaki Sandoval Trio. Divendres 28: Denominació d’origen: vi d’Iluro, a càrrec de Joaquim Garcia i tot seguit concert de jazz amb Nono Fernández Trio. MATARÓ. SALA D’ACTES DE CAIXA LAIETANA Les presons avui. Dilluns 17 a les 20h. Conferència a càrrec de Josep M. Carod, membre del Secretariat de Pastoral Penitenciària. PREMIÀ DE DALT. ARTS I LLETRES Recital de poesia Lletres de nit d’en Valerià Pujol. Diumenge 23 a les 19h. PREMIÀ DE MAR. MUSEU DE L’ESTAMPACIÓ Conferència: El jaciment romà de Can Ferrerons. Diumenge 23 a les 12h. A càrrec de Ramon Coll i Josep Font, arqueòlegs. VILASSAR DE DALT. BIBLIOTECA PAU PIFERRER Tertúlia literària sobre El casalot de Charles Dickens. Dijous 20 a les 19h. Amb la col·laboració voluntària de Mireia Bosch. VILASSAR DE DALT. TEATRE LA MASSA Conferència de Martí Anglada, Catalunya una qüestió europea. Divendres 21 a les 20h. VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECA E. LLUCH Presentació del llibre d’Andreu Pujol Podran arranar, però no desarrelar. Vida de mossèn Pere Ribot i Sunyer., Divendres 7 a les 19h. Amb un recital de poemes de Pere Ribot, a càrrec de La Tropa Teatre, i una audició, a càrrec de l’Aula de Música. VILASSAR DE MAR. CASA DE LA PINTORA Xerrada-col·loqui entorn la ﬁgura de la Carme Rovira. Diumenge 16 a les 18h.

CLASSIFICATS TREBALL OFERTA

COMPRA VENDA

Desenes d’ofertes laborals renovades setmanalment al telèfon 687 385 435 o presentant-te dilluns, dimarts o dimecres a les 17:30h. a la Plaça Cuba, 18 (2on pis)· MATARÓ

OFERTA DE AUTOEMPLEO: DISTRIBUIDOR. Venta directa del sector de bebidas con productos de cafe saludable y con extracto 100% de Ganoderma. Oportunidad de emprendedor independiente. organogold. distribuidor@gmail.com

ES VEN IMPRESSORA BROTHER MULTIFUNCIÓ. Model 9850CDN Fax-Impressora-Escàner-Fotocopiadora. 4 cartuxos mig ús + 3 cartutxos nous color. Perfecte estat. Recollida a Arenys de Mar. Preu 300€. salvadormassuet@terra.es

TRABAJA DESDE CASA. Infórmate en el 931002304 ,www. adiosalosjefes.com o llamando al 638651712 y pregunta por Sra. Isabel.

COMPRO MUÑECAS NANCY. Compro muñecas Nancy, Lesly, Lucas de Famosa de los años 70’ y 80’, así como accesorios y ropa de las mismas. No importa el estado. Tel. 670798460.

SEÑORA BUSCA FAENA POR HORAS. Limpieza (hogares, negocios, escaleras), plancha, fregaplatos, buzoneo publicidad, ayte locutorio, cuidado niños. Tel.618.00.73.30 Mataró y rodalías. SEÑORA BUSCA FAENA. Limpieza (hogares, escaleras, negocios), plancha, fregaplatos, buzoneo, ayudante locutorio, cuidado niños. Mataró y cercanías. roﬁlau@hotmail.com

CLASSES PARTICULARS. Llicenciada dona classes particulars a alumnes de Primària i ESO. Zona Mataró. Tel.677.59.89.36. CLASSES DE LLATÍ. Llicenciat fa classes particulars de repàs de llatí. Informa’t. mahavayra@yahoo.es CLASSES PARTICULARS per alumnes de primària i ESO. Zona Premià de Mar. Tel.645.06.85.35

SALUT I BELLESA

TREBALL DEMANDA

SEÑORA JOVEN BUSCA FAENA. Señora joven culta busca faena.auxiliar cocina con carnet manipulador.asistenta hogar.cuidado yayos o niños referencias comprobables. Tel.627.133.594.

SERVEIS PROFESSIONALS

DIVERSOS

CLASSES PARTICULARS DE MÚSICA: Llenguatge musical, guitarra i baix, cant. Classes ﬂexibles i econòmiques. Aprendre música és créixer! musicamataro@gmail.com

www.artcatalunya.es

NOI BUSCA FEINA DE: Ajudant de Cuina, Rentaplats, Pica, Cambrer o Ajudant, Dependent, Mosso de Magatzem amb Carnet de Carretoner. Tel.625.281.981.

ENSENYAMENT REFORÇ PRIMÀRIA. Mestres amb experiència en docència s’ofereixen per a fer reforç de Primària (ajudar a fer deures, classes particulars...). Seguiment família-escola. classepedagogica@gmail.com

BUSQUES TREBALL? BUSQUES TREBALLADORS?

AL TRABAJO ATENCIÓN CLIENTE. Buscamos entre 15 y 20 personas de 18 a 35 años. T.637.043.780. Sr. Ezequiel.

ANUNCIS PER PARAULA GRATUÏTS. Envia el teu text a través de la següent adreça: www.tribunamaresme.com/classiﬁcats i l’anunci sortirà publicat en la propera edició de TRIBUNA Maresme.

SERVEI DE PSICOLOGIA INTEGRAL. Resolució de conﬂictes i crisis, personals o de parella. Teràpies de creixement conscient. Aportació a convenir. Informa’t al Tel.93.757.00.71.

Perruquers

Esmaltat Esmaltat d’ungles d’ungles semi-permanent semi-permanent

TRASPÀS FRUITERIA MATARÓ. Traspàs complet per trasllat a una altre ciutat. Traspaso amb tot el que hi ha dins, única fruiteria al carrer.preu a negociar!! 120m2. Tel.639.79.04.86. TRASPASO BAR DANIEL MATARÓ. Se traspassa Bar Daniel, situado en Mataró C/ Esperanza. Tel. 615.35.84.66.

PINTORES DEL MARESME. Pintamos su piso completo 3-4 habitaciones material incluido 500 euros limpieza y experiencia sr Roberto excelentes acabados. carol_mariposa@live.com

VOLS UNES BONES FOTOS?. Sóc el teu fotògraf per els teus millors records: Casament, festes, events d´empresa, retrats... www.fototendencias.jimdo.com.

PINTOR MISTERAPID. Precios realmente muy economicos, limpio, rápido y de toda conﬁanza experiencia y puntualidad pisos, torres,comunidades. Sr. Molins 697.85.08.88.

VENTA DE RECANVIOS USADOS. Daelim 125, Derbi Variant, Honda Scoopy 49, 125, 74, 80, Piaggio Liberty 49, 125, Veberly 125, Gilera Runer 125, Honda Sky 49, Piaggio Zip (2004), Bastant Stock. kikinas_15@hotmail.com DETECTIUS PRIVATS. Investigación Privada Visitas concertadas. detectius@gmail.com TÉCNICO INFORMÁTICO A DOMICILIO. Titulado. Reparación de pcs y portátiles, conﬁguración de ADSL o cualquier otro problema, hardware o software. djvictor75@hotmail.com

REPARO ORDINADORS PORTÀTILS. Reparo ordinadors portatils. Si a la botiga et diuen que el llencis i en compris un de nou: Parla amb mi! Recullo a domicili i pressupost sense compromís. manuel@solucionportatil.com HERBALIFE distribuidor independiente. Entregamos sus pedidos en toda España peninsular a domicilio en 24-48 horas laborables, informate sin compromiso www.controla-tupeso.com. vallesherbal@hotmail.com

FIRALLIURE I GRATUITA. Porta i emporta’t el que vulguis. Participa amb objectes o habilitats. Dissabte 22 de Setembre, de 17 a 21h. Pl. Santa ANNA. LA CORAL L’AMISTAT DE PREMIÀ DE MAR convoca proves de veu pel dimecres 12 de setembre, de 16 a 18’30h, pels interessats en participar en els concerts d’El Messies, de Händel, en el que intervindran la Coral l’Amistat, Camerata Impromptu; solistes: soprano i baríton i orquestra Barcelona Filharmònica, els dies 22i 23 de desembre d’enguany. Per fer la prova de veu, cal trucar al 661 462 910.

EL MANITAS

IMMOBLES PARKING LLOGUER ARENYS DE MUNT. Prop de l’Obrador. 50€/mes. Tel.677.20.90.28.

TRANSPORTS I MUDANCES. Opció camió grua. Disponibilitat de dilluns a diumenge. Màxima serietat. Demani pressupost sense cap compromís! Tel.639.79.04.86.

Tractaments Dimarts i Keratina s dimecre

20%

MAJORS descompte 65 anys EN

50% compte

COLOR

des Dilluns tarda obrim

Maria Vidal, 52 VILASSAR DE MAR Tel. 93 759 50 61

PER ALS AVIS I ELS NOUS SOLTERS T’ajudaré a: des de penjar els quadres, pintar la paret de l’habitació del nen, la ﬁnestra que no tanca, solucionar una fuita d’aigua, etc. Col·laboro amb gent de la meva conﬁança i amb preus competitius

Tel. 663 891 339

CONCURS TROBA LA ‘T’ Troba la T de TRIBUNA amagada en un dels anuncis del nostre periòdic, indica’ns el nom de l’anunciant i les teves dades de contacte. Cada mes sortegem entrades de cinema dobles pels 8 Cinemes Arenys (una per a tu i una altra per a un acompanyant). POTS CONTACTAR AMB NOSALTRES: Per correu electrònic: promocio@tribunamaresme.com en un termini màxim d’una setmana després de la publicació, indicant

el nom de l’anunciant on es troba la T i les teves dades personals, nom complet i DNI. El vuitè dia després de la data de publicació es farà el sorteig. Els guanyadors rebran un correu electrònic de TRIBUNA Maresme indicant que han estat beneficiats amb el premi. Un cop confirmada l’acceptació del premi, contestant al correu electrònic amb un termini màxim de tres dies després d’haver rebut la notificació, podran identificar-se amb el seu DNI a les taquilles dels Cinemes Arenys i rebran

les entrades. Les entrades són vàlides de dilluns a divendres, excepte festius i vigílies. Quan passin 30 dies de la conﬁrmació del premi, les entrades caduquen. Els guanyadors de l’edició d’agost van ser: LIDIA ESTRADA DURÁN, JORDI CASATNYOS PLANA, MARIA DEL MAR ALARCÓN TENÉS, ISMAEL CASTRO CANTOS.

En virtut d’ allò establert a la Llei 15/1999 i la LSSICE 34/2002, l’informem que les seves dades formen part d’un ﬁtxer automatitzat titularitat de GRAMA PRESS SL. Vostè pot exercir els seus drets d’accés, rectiﬁcació, cancel·lació i oposició a la següent adreça: CAMÍ RAL 495, 3º · 08302 MATARÓ (Barcelona).

TRIBUNAMARESME SETEMBRE 2012

SETEMBRE 2012 TRIBUNAMARESME