TRIBUNA maresme mesames Número 268. Octubre 2012
L’endemà de la Diada La històrica manifestació de l’11S ha generat un nou escenari polític amb eleccions anticipades el 25N. (Opinió. Pàgs. 2 a 7)
SALUT. Inaugurada a Argentona una nova unitat d’ITA que està dedicada a Trastorns de la Conducta Alimentària i Trastorns de Conducta. COOPERACIÓ. Crònica de la periodista Anna Lladó d’una estada solidària a Gurgaon (Índia) treballant en una ‘communnity radio’. ENTREVISTES. Conversem amb l’escriptora premianenca de novel·la negra Susana Hernández.
NOVES SECCIONS. ‘Planeta Lletra’, nou espai de creació literària. /TRIBUNA amb Valors. GASTRONOMIES. Arrenca el Calamarenys 2012, jornades gastronòmiques dedicades a aquesta proposta culinària que s’allarguen fins al 28 d’octubre. SECCIONS. Espais especials dedicats a la Gent Gran, Motor i Mascotes, entre d’altres informacions d’interès de la comarca del Marersme.
FOTO: OLGA BOIX
SUMARI 08
Catalunya
L’alcalde d’Arenys de Munt s’ha adreçat al Parlament Europeu per tractar la independència.
11
Sanitat
12
Cooperació
14
Entrevista
16
Art
19
Música
26
Inauguren la nova unitat per a Trastorns de la Conducta Alimentària de l’ITA.
OPINIÓ L’endemà de la Diada
La periodista Anna Lladó explica un projecte de cooperació amb una emissora de l’Índia.
Parlem amb l’escriptora premianenca de novel·la negra Susana Hernández.
Calella acull una exposició d’art tradicional religiós./En marxa la col·lectiva Sant Lluc a Mataró.
El quartet musical Coriolà, de Premià de Mar, musica un poema de Pau Gener al Sona 9.
Fires
Premià de Mar promou el Mercat del Mar i la Fira comercial de tardor.
28
Gastronomies
30
Seccions
L’edició 2012 del Calamarenys es desplega en la seva 17a convocatòria per la comarca.
Motor, Gent gran i Les nostres mascotes, entre d’altres apartats habituals de la revista.
TRIBUNA Maresme no es fa responsable de les opinions que expressen els seus col·laboradors. L’opinió de la publicació es reflecteix, tan sols, en l’editorial.
TRIBUNA maresme mesames
El periòdic del Maresme des de l’any 2002
Edita: Grama-Press, S.L. Camí Ral 495, 6e 2a. 08302 MATARÓ. Tel. 93 799 18 40. publicitat@tribunamaresme.com. info@tribunamaresme.com. Dip. Legal: B-26375-2005. Impressió: Impressions Intercomarcals S.A.
30.123 EXEMPLARS
Amb el suport de
TRIBUNA Maresme, periòdic mensual d’informació i opinió comarcal, dedica aquest mes d’octubre el seu tema central d’Opinió a analitzar els efectes de la passada Diada Nacional de Catalunya, l’11 de setembre, enmig d’uns moments molt importants per al nostre futur. Dins aquestes pàgines monogràfiques, diverses persones de la comarca vinculades a la revista hi expressen la seva opinió i punts de vista sobre el que ha estat aquest 11 de Setembre d’enguany, emplaçat en la cruïlla d’un nou canvi d’escenari polític, enmig també d’un moment molt complicat.
LLEVANTADES JORDI SURINYACH I ROMANS Advocat
Qui té por de la democràcia? Amb l’editorial del Diari “Mundo” demanant al govern espanyol que impulsi una reforma del Codi Penal que permeti l’empresonament del president de la Generalitat, si porta endavant un referèndum sobre la independència sense l’ autorització de l’estat, s’acaba la present legislatura. Artur Mas, amb un llenguatge del tot entenedor i planer, ha explicat en les darreres setmanes el que ha suposat el darrer cop de porta a les peticions
fetes des de Catalunya. Mas ha dissolt el Parlament, convocant noves eleccions, que han estat definides com a plesbiscistàries, per a fer possible l’estat propi, comprometent-se a convocar un referèndum d’autodeterminació “prioritàriament” durant la propera legislatura, defensant el dret de la nació catalana a constituir-se en estat, explicant que es tracta de tenir la mateixa sobirania que Dinamarca, Finlàndia, Eslovènia o els Països Baixos. Durant el debat, és ben cert que el President no ha utilitzat la paraula independència, però això no li ha impedit parlar clar i allò que deia ho hem entès tots. Proposa com a mètode, l’ estricta aplicació de la democràcia: Som una nació i serem sobirans (o independents) si així ho decideix la majoria. I la resposta de l’altra banda, ha estat la de sempre. En comptes de dir ‘parlemne’ o de respondre a la petició de de-
mocràcia amb més democràcia. Es respon que ni parlar-ne. Utilitzant arguments ètnics i tractant d’esclaus als que fa temps van decidir ser catalans (‘que ens els tornin!’, algú ha dit amb un fort rampell totalitari). I després intentant fer por. Que si els militars, les pensions, els pagesos sense subvencions i l’expulsió de la Unió Europea. Algú ha acabat dient: Si ho feu, enviarem en Mas a la presó. Els hauríem d’agrair que facin la campanya a favor del “Sí”, de manera tan altruista i gratuïta. Ja ho va dir el President: “Ara no ens humiliaran. Ara no votarà el congrés de diputats espanyols. Ara votarà el poble de Catalunya”. El debat electoral dels propers mesos no serà el de la independència, sinó el de la democràcia, conceptes que tothom comprovarà que estan íntimament relacionats. Em podeu dir qui té por de la democràcia?
OPINIÓ 3
TRIBUNAMARESME OCTUBRE 2012
BLOC SENSE FULLS SAÜL GORDILLO Periodista www.saul.cat / Twitter: @saulgordillo
El procés d’independència s’accelera El debat és damunt de la taula i per primera vegada en la història recent s’assumeix la possibilitat d’una Catalunya en peu d’igualtat amb la resta d’estats de la Unió Europea. La Dinamarca o Holanda de la Mediterrània està en marxa, i les properes eleccions al Parlament marcaran el tret de sortida legislatiu en aquesta direcció. Un centenar de diputats sobiranistes sobre els 135 que té la cam-
CASA DE VBN RAFAEL VALLBONA Periodista i escriptor casavbn.blogspot.com
La gestió de l’escenari La manifestació de l’11 de Setembre va suposar una evident transposició de sobirania des del Parlament cap al carrer. L’allau de persones que van sortir, la claredat del missatge de la gernació, l’evident to europeista i l’absència del més mínim incident han ultrapassat clarament el llistó de la política representada al Parlament català. El mandat dels manifestants al president és ara enormement superior al de la cambra. Amb declaracions i posicionaments més o menys
bra seria una potència parlamentària rellevant per afrontar el referèndum amb garanties d’èxit. El president de la Generalitat, Artur Mas, ha fet un salt impensable fa 22 mesos quan prenia posessió del càrrec. La força dels fets, malgrat la seva aposta per l’austeritat aprimant l’estat català del benestar, l’ha dut a una cruïlla històrica empès pel milió i mig de persones que van sortir a Barcelona al crit d’independència en una Diada emocionant. Malgrat les retallades d’aquí i d’allà, els atacs recentralitzadors i el malson d’una crisi ingovernable per la deixadesa de les institucions públiques, el país té nervi. L’independentisme és transversal, com anys enrere ho va ser el catalanisme o el sobiranisme d’un temps ençà. La independència, amb la consulta a celebrar-se durant la legislatura que s’obrirà després del 25N, marca una nova etapa no exempta dels més furibunds atacs i d’una campanya de la por que s’escolarà per tots
els racons, a cada conversa de bar, a cada sobretaula familiar, a cada convenció d’empresa, a cada vestidor de futbol els caps de setmana. La classe política catalana, tan criticada per la seva miopia davant la irrupció de moviments com el 15M, allunyada del carrer quan la gent més volia ser escoltada, ha donat un missatge il·lusionador de la mà del president Mas. No tenia més remei? Sigui com sigui, el fracàs de l’autonomisme en la pell del 129è president de la Generalitat és una oportunitat col·lectiva. Ara toca preservar aquest valuós gest, haver trencat amb Madrid (ahir Zapatero, avui Rajoy), comprometre’s amb el referèndum (haurem d’estat atents als programes electorals) i convocar comicis perquè el poble s’expressi democràticament. Assistim a moments històrics, mentre l’Espanya intervinguda intenta evitar el rescat i l’Europa dels mercats s’afona com mai no ens hauríem imaginat.
oportunistes o tacticistes, la classe política està estudiant com gestionar aquest escenari. La negativa del govern de l’estat a qualsevol mena de negociació sobre aquesta nova realitat ha deixat el govern d’Artur Mas en una immillorable posició per avançar les eleccions. És la seva aposta política immediata; les justifica l’esgotament de la legislatura pel no de Rajoy i, de passada, poden tapar la nefasta gestió de la crisi econòmica del seu govern. En aquest aspecte, involuntàriament, l’independentisme li ha fet clarament el joc a en Mas. A més, l’ambigüitat del discurs dels socialistes, la falta d’un lideratge clar i la crisi provocada pel procés de substitució dels membres històrics de l’organigrama del partit i del grup parlamentari, deixa el principal grup de l’oposició en una situació electoral confusa de la qual no en pot sortir res de bo. El vot de càstig al
Partit dels Socialistes de Catalunya de part del seu electoral fidel pot ser històric. ERC, SI i el PP són els partits que tenen més clara la seva posició. Des de l’antagonisme polític, és clar, totes tres formacions malden per acostar cap als seus postulats la majoria de CiU. Amb un llenguatge insòlitament clar com poques vegades, la proposta d’Iniciativa per Catalunya perquè el Parlament acordi un procés que tendeixi a convocar un referèndum és una aposta raonable per convertir la veu del carrer en la de les urnes, la veu més legítima. Però les urnes que veu Mas no són immediatament consultives, sinó legislatives. I en un escenari d’eleccions anticipades l’efervescència de la Diada, evidentment, tendirà a dissoldre’s en la brega electoralista. En Mas hi surt guanyant, però en Rajoy també.
TRIBUNA DE LA MEMÒRIA MANUEL ROCA I CUADRADA Periodista
Amb el cap ben fred No és cap disbarat assegurar que tothom tenia molt clar quin seria el resultat de la reunió de Mariano Rajoy i Artur Mas. No hi va haver sorpreses. Estava cantat que les posicions eren molt allunyades. El president del govern espanyol havia explicat que no estava gens d’acord amb les seves propostes. Tots dos havien manifestat què volien i què no acceptarien. A partir d’aquí, s’ha obert un nou escenari que ara caldrà omplir de contingut. Entre els últims moviments, a Artur Mas li ha tocat decidir què havia de fer i com fer-ho. Si anticipar les eleccions buscant una majoria que doni legitimitat al camí de la independència –la decisió que finalment ha pres–, o si el més important és trobar solució al finançament per poder sortir de l’actual situació de crisi econòmica que estrangula la capacitat de gestió del govern català. La negativa de Mariano Rajoy ha donat peu a tot tipus d’especulacions i propostes. “No podem obviar el problema que existeix, cal resoldre’l amb el cap ben fred”, afirma Rosell, president de la CEOE. Per la seva banda els partits polítics de l’arc parlamentari català també es manifesten, però no ho fan en la mateixa línia. Hi ha qui creu que no és moment de parlar d’independència, que calen buscar fórmules d’entesa i que no hem de deixar-nos emportar per les circumstàncies, i d’altres que són més radicals i aposten obertament per la independència i per l’estat propi. És evident que a aquestes alçades no hi ha marxa enrere. Cal avançar, però sincerament crec que cal fer-ho amb el cap ben fred, valorant pros i contres i cercant el màxim consens possible. El seny català ens ha de servir una vegada més per prendre les decisions més encertades per a tots, que el que decidim sigui el millor i que no ens n’haguem de penedir.
4 OPINIÓ
OCTUBRE 2012 TRIBUNAMARESME
tat membre? Les millores en la balança fiscal serien superiors a les pèrdues que es podrien ocasionar en una balança fiscal avui molt superavitària? Tenen avui espai solucions paccionades com la d’una mena de Commonwealth amb Espanya o alguna forma confederal amb la qual compartíssim la política exterior i defensa i les altes instàncies d’apel·lació en cas dels tribunals, per posar alguns exemples a discu-
tir, però que no ens obligués a sortir del mercat comú espanyol? Es pot acusar a algú de ser menys patriòtic per defensar l’aposta de fórmules intermèdies on, per exemple, en matèria de solidaritat interterritorial, s’estigués a mig camí entre l’anomenat espoli fiscal i el cupo basc? No es pot menystenir l’antiga política del peix al cove i el lluitar tenaçment i imaginativa pels petits objectius concrets que mica en mica, un cop sumats,
fan un bon feix. És el camí dels que no poden parlar d’igual a igual per desproporció de mitjans (que no pas de dignitat). Catalunya, que de vegades és la terra del seny, té també rampells de voler arreglar els grans problemes amb solucions de reformatar tot el disc dur. Una terra que va donar el Criteri de Balmes, corona de la pedagogia del sentit comú, és també la de la Nova Icària de Narcís Monturiol i del cripto-cristianisme del socialisme utòpic dels cabetians catalans. Una influència, aquesta darrera, que acabar donant un Eixample d’en Cerdà o la fraternitat del cors d’en Clavé. Una actitud que de no trobar l’alçada justa acaba fent la fi d’Ícar, qui va esclafar impotent contra la dura realitat del terra després de no haver volgut seguir el consell del seu pare de no apropar-se massa al sol, quan van escapar-se del laberint del Minotaure amb unes ales de ploma i cera que s’havien fabricat. A títol individual, un ben pot aventurar-se pels camins que tant poden portar a Ítaca com a una patacada de magnitud del Colós. El problema sorgeix quan el viatge es fa amb criatures. Caldrà doncs, com es diu en castellà, “agudizar el ingenio”.
començo a sospitar exactament el contrari: quan Artur Mas fa servir una paraula i no una altra és perquè en el seu cap té esbossada una solució pròpia a la problemàtica catalana, diferent al concepte clàssic d’independència. Pensa en una “independència a la carta”. Una nova entitat europea que comptarà amb alguns atributs propis dels estats però no pas tots. No li caldrà, segons el seu parer, tenir un exèrcit, perquè el més probable és que en 10 o 15 anys en tinguem un d’europeu i li sembla una mica absurd reproduir una d’aquestes estructures d’estat tendents a desaparèixer. Altres, de fet, com disposar d’un potent aparell mediàtic propi, ja el posseïm. Quines són, doncs, les estructures d’estat que no tenim? En primer lloc l’Agència Tributària pròpia, ja previs-
ta en l’acord de l’Estatut –consorciada amb l’espanyola– però mai posada en marxa. De moment sembla que Rajoy tanca la porta a aquesta opció, però tard o d’hora el govern espanyol mourà fitxa en aquest tema, a risc que Catalunya realment abandoni l’Estat espanyol. I així anar fent. Per això també Mas parla de “transició nacional”, perquè aquest procés podria dilatar-se anys i panys. Potser, com teoritza Joan Majó, no caldrà ni demanar cadira a la ONU perquè tota la Unió Europea hi acudirà amb un sol representant conjunt. Allò que ens ofega d’Espanya, buscar com treure’ns-ho de sobre; allò en què puguem seguir col·laborant, endavant; allò que creiem que és anacrònic malgrat fos un atribut clàssic de les independències, no cal. Una solució espe-
cífica per a una problemàtica singular. Tot això, suposant que Mas pugui tirar endavant l’esbós que pugui tenir previst al seu cap, perquè en política rarament s’aconsegueix l’objectiu final, més si hi ha d’haver pacte amb una altra força que estira en sentit contrari –per repactar dins Espanya però també per secessionar-se, caldrà parlar i pactar. Si Artur Mas diu “estat propi” en comptes “d’estat independent” és per alguna cosa. Si diu que intentarà construir “estructures d’estat” en comptes de proclamar la independència és per alguna cosa. Si diu que ens hem d’emancipar d’Espanya, més que separar-nos-en, també deu ser per alguna cosa. Les paraules tenen la seva importància. En aquest cas, el nom fa la cosa. La independència de Catalunya serà d’un nou tipus o no serà.
VIA FORA! RAMON REIXACH Historiador i economista
El seny no és el contrari de la reivindicació Amb un respecte extrem pels partidaris de l’independentisme com a forma d’autodeterminar-nos com a nació i reconeixent el que significa milió i mig de persones manifestant-se per aquest objectiu, no es poden oblidar d’altres estratègies per resoldre els problemes de la relació Catalunya-Espanya. El joc democràtic dins l’àmbit català haurà de decidir la forma, i si toca independència, doncs, independència. És la independència la millor solució? És positiu sortir del mercat comú espanyol? Seria bo quedar fora de la Unió Europea si Espanya interposa el seu dret de vet a la nostra potencial incorporació de Catalunya com a nou es-
LARIERA48 JOAN SALICRÚ joansalicru.blogspot.com Twitter: @joansalicru
Els eufemismes del president Mas (que no són tals) El president Mas evita pronunciar la paraula “independència”. Parla de “tenir un estat”, “construir un estat propi” i d’aconseguir “estructures d’estat”. Alguns l’acusen de seguir en l’ambigüitat, jugant a “la puta i la ramoneta”. Però jo
TRIBUNAMARESME OCTUBRE 2012
5
6 OPINIÓ JUGANT A ESCRIURE FERRAN PLANELL Escriptor
Xocolata En Mas ha donat un cop de timó en desoir Madrid els seus cants de sirena. Ara caldrà lligar-lo curt, fixar el rumb i tenir mà ferma. L’eufòria desencadenada després que dos milions de persones es llencessin al carrer aquest 11 de setembre per demanar un Estat Propi dins de la CEE, sembla que finalment ha estat prou contundent per fer moure peça al principal partit del nostre País. Per fi, aquells qui es perpetuaven en l’ambigüitat han hagut d’escollir i decidir. I tot apunta, i així ho esperem tots, que han escollit deixar de menjar garrofes com a una regió pobre d’Espanya, per passar a menjar xocolata com a
SERGI PENEDÈS Gerent d’empresa cultural i exregidor d’ERC a Mataró
Llibertat i Progrés Estar a favor de la llibertat és estar a favor que el poble expressi lliurement el seu futur. És un dret mínim tan escarransit que fa posar vermell argumentar-ho políticament. I tanmateix, hi ha forces polítiques, socials i sindicals d’esquerres que s’hi oposen. Encara. El 51% de catalans tenen decidit que diran sí en un referèndum sobre la independència. Són dades rellevants extretes del Baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), d’aquest estiu: el 70% dels ciutadans que votarien a favor de la independència se situen a l’esquerra, l’11% a la dreta i el 17% es defineix de centre.
OCTUBRE 2012 TRIBUNAMARESME un Estat ric d’Europa. La veritat és que fa temps que es feia difícil entendre què n’esperaven treure d’anar alimentant un autonomisme que, fa massa, tothom sabia mort i enterrat. Però bé, sortosament per a tots, per a ells ha arribat aquell tan anhelat “ara sí que toca” i si no ens hem estat de criticar-los en temps pretèrits, “ara també toca” lloar-los en el present i esperar poder seguir-ho fent en un futur. Llàstima de tant de temps perdut. Ara que el poble català ha aconseguit forçar per fi els seus dirigents a passar aquell feixuc full de la història on es trobava ancorat, ens trobem davant d’una nova pàgina en blanc que caldrà escriure. I si al timó necessitarem dirigents amb mà ferma, tampoc ens ha de tremolar el pols al poble, que com a cal·lígrafs som els qui acabarem escrivint aquest nou passatge de la nostra història, de la història de Catalunya. I el poble, de la mà de l’ANC, ja ha demostrat la seva capacitat per fer-ho. D’aquí a poc des de l’àmbit polític se’ns demanarà que fem confiança a qui tots ja
sabem, però amb això no n’hi haurà prou. Qui políticament està enlairat allà on ara es troba, essent conscient que no hi és per la seva voluntat, haurà de restar obert a aquelles altres forces polítiques, que amb o sense representació parlamentària, sí que l’han dut a ser-hi. Caldrà, doncs, sumar fins on mai s’havia aconseguit. No seria de rebut, que els qui duen tant de temps esperant compromesos en la lluita per la independència, ara quedessin exclosos per aquells qui tot just estan arribant. La màgia de la gent ha destruït l’encanteri fent que ja tothom pugui esdevenir independentista de tota la vida, però no oblidéssim pas a aquells qui han lluitat sempre contra la màgia dels efluvis de Madrid, aconseguint no caure en l’encís del malefici. I tot això ho dic a fi de bé, no fos cas que aquella sensació ja compartida per tots de la dolçor de la xocolata desfent-se dins la boca, se’ns converteixi per art de màgia en la xocolata del lloro.
Ara que pel catalanisme la reforma d’Espanya és una via esgotada, que el pacte entre Catalunya i Espanya és una idea descartada, i que Espanya és un instrument no útil pel nostre futur, l’independentisme està en auge entre una bona part de la gent que mai no n’ha sigut i que optava per altres solucions. En aquests moments, es produeix la paradoxa que el camí cap a la independència sigui comandat gairebé en exclusiva, o d’una forma molt majoritària, per una sola formació política. Hi hauria d’haver un cert reflex entre la composició social i les opinions als mitjans de comunicació, i sobretot, i és aquí on em vull centrar, una correlació amb les organitzacions polítiques. Què passa amb les organitzacions polítiques? Són un reflex de la composició social de l’independentisme que ens indiquen les enquestes? Evidentment no. Què passa amb les esquerres al Parlament? Esquerra està pel dret a decidir i per la independència; Iniciativa no és independentista en el seu conjunt però està a favor
que es pugui celebrar un referèndum; i el PSC, es nega encara a acceptar aquest mínim d’exercici democràtic, segons la posició oficial. No cal dir, que part de l’electorat, simpatitzants i militants socialistes eren pels carrers de Barcelona, l’Onze de setembre, reclamant l’estat propi. Tothom necessita temps per resituarse políticament, i els socialistes també, la realitat empeny i no s’atura. Un primer pas és acceptar la voluntat de la majoria i els mecanismes per poder-ho expressar. Sense subterfugis. El següent pas, contribuir a construir un Estat propi per tal de bastir una Catalunya diferent, més justa i igualitària: dues cares d’una mateixa moneda per la gent (independentista) d’esquerres. No ens han respectat mai com a nació, ens hauran de respectar com a Estat. Aquest és un sentiment estès i majoritari a la societat catalana. És moment de ser molts, de ser majoria, de ser plurals i que les organitzacions d’esquerres hi contribueixin.
OPINIÓ 7
TRIBUNAMARESME OCTUBRE 2012
MARIA MEDINA Llicenciada en Ciències Polítiques Twitter: @m_medinaroca
La diada dels de fora En Xavi –ell es fa dir així– és un meu amic. A la manifestació de l’11 de setembre hi devia haver uns quants Xavis. També força Maries. Tenint en compte que vàrem ser més d’un milió i mig, hi havia tota mena de noms. Tant d’aquí com d’allà. I és que el cert és que, més enllà del que molts ens volen fer creure, va ser una manifestació plural. Plural en edats, plural en orígens socials, plural en nacionalitats i plural en llengües. La insistència amb què es remarca el fet que s’hi va manifestar una minoria (tenint en compte que som uns set milions) em cansa. Érem molts. I molt diversos. Hi havia, fins i tot, algun turista. Els turistes que es manifestaven, és clar, no tenien cap mena de sentiment de pertinença a Catalunya. Ara bé, hi ha qüestions que transcendeixen les fronteres i que són motiu suficient perquè qualsevol persona es vulgui manifestar, vingui d’on vingui. Els turistes que van ser a la manifestació de la Diada, no ho
feien pas a favor de la independència de Catalunya (en concret), sinó per defensar un dret com ho és la identitat personal i la identitat com a poble, o per defensar un dret internacional com ho és l’autodeterminació dels pobles. A la manifestació de l’11 de setembre cadascú tenia el seu propi motiu per cridar independència. En Xavi, aquest amic meu del qual us parlava, no és pas català. Ni tan sols viu a Catalunya. És alemany i, en realitat, tampoc es diu Xavi. Va conèixer Catalunya i el català a través de la música. Obrint pas (bonica metàfora) va ser la porta que li va obrir el nostre país. Jo el vaig conèixer aquest estiu, feia 4 dies que era a Catalunya i havia vingut per assistir a un curs intensiu de català. El passat 11 de setembre en Xavi va venir des d’Alemanya per assistir a la manifestació. De la mateixa manera que ho van fer els lleidatans que van llogar un autobús, els catalans d’arreu del món que van manifestar-se a les principals capitals internacionals o els barcelonins que van agafar el metro per acostar-se al centre. Aquesta última Diada va ser important perquè va ser un clam a la unitat (dels ciutadans), un crit de llibertat, un dir: aquí hi som tots, perquè tots volem arribar al mateix lloc. Sigui quin sigui el nostre punt de partida, tenim clara la nostra meta.
JOSEP ARACIL I XARRIÉ President d’Eurosenior joarxa@gmail.com
Optimisme La història de la humanitat demostra clarament que sempre ha estat possible superar totes les situacions de crisi, per més dolentes i negatives que hagin estat. Això no vol dir que no cal preocupar-nos per res del que està succeint, creient que el que ha de passar, passarà sense que nosaltres tinguem necessitat de participar-hi. Pensar d’aquesta manera seria molt decebedor. Suposaria acceptar la nostra renuncia a viure vitalment i a creure que la nostra vida no té sentit. Nosaltres, els catalans, en aquesta crisi hi tenim un gran paper. Només cal recordar el que catalans illustres ens han dit de Catalunya. En Pau Casals l’any 1971: “Sóc català. Catalunya va tenir el primer Parlament democràtic molt abans que Anglaterra. I fou al meu país on hi hagué les primeres nacions unides”. En Pep Guardiola: “Si ens aixequem ben d’hora, ben d’hora i no
hi ha retrets i no hi ha excuses i ens posem a pencar, som un país imparable”. Finalment en Joaquim Maria Puyal: “Si superem les nostres diferències, la força de la unió del poble és irreductible... si els catalans anem junts, som imbatibles.” Tenim el seny i la rauxa que ens permet ser del tot optimistes. El seny de posar al mal temps bona cara. El de saber que el món no s’ha fet en un dia i que si cada dia ens aixequem ben d’hora... som un país imparable, i que si els catalans anem junts som imbatibles. El d’haver fet la revolució industrial i ara voler fer la digital. Tenim però, sobretot, el seny de saber que la pela és la pela i que la nostra independència, ens permetria suprimir gairebé del tot les retallades actuals. Per aconseguir tot això ens fa falta la rauxa de voler fer una cosa i fer-la, sense esperar a tenir del tot les respostes a totes les nostres preguntes. Ens fa falta la il·lusió de voler ser un poble lliure, tot i ser interdependents en el si de la Unió Europea. Ens fa falta l’empenta necessària per ser finalment nosaltres mateixos, catalans disposats a compartir amb altres pobles propers les nostres inquietuds vitals, des d’un ampli reconeixement de cadascuna de les seves peculiaritats.
8
CRÒNIQUES L’alcalde d’Arenys de Munt demana reunir-se amb Barroso per començar a negociar la independència de Catalunya L’alcalde d’Arenys de Munt i impulsor de les consultes independentistes, Josep Manel Ximenis, s’ha adreçat per escrit al president del Parlament Europeu, Martin Schulz, i al president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, per reunir-se amb ells per “iniciar converses” i expressar la voluntat del municipalisme català d’esdevenir “un estat lliure i independent en igualtat de drets i obligacions que els altres estats independents del món, mentre el Parlament de Catalunya no hagi assumit la plena sobirania nacional”. Ximenis vol coordinar des d’Arenys de Munt la presència en aquesta trobada de representats de municipis declarats “territori català lliure i sobirà”. L’escrit de Ximenis a Schulz i Barroso arriba després que el ple de l’Ajuntament d’Arenys de Munt aprovés el 13 de setembre la Declaració d’Independència del Principat de Catalunya i es declarés Arenys de Munt territori català, lliure i sobirà. L’objectiu de les trobades amb els màxims representats europeus és el de començar a negociar la independència de Catalunya dins la
Universal d’Autodeterminació a l’Europa comunitària i de la qual en són fundadors Flandes, Escòcia, Euskadi i Catalunya. ALELLA ES DECLARA TERRITORI CATALÀ LLIURE
L’alcalde d’Arenys de Munt, Josep Manel Ximenis, amb el diputat Uriel Bertran.
Unió Europea. Arenys de Munt ja ha informat de les seves intencions a l’Assemblea Nacional de Catalunya, a Òmnium Cultural i a les associacions municipalistes i ha demanat a tots els municipis que s’han declarat “territori català, lliure i sobirà”, que s’adrecin a l’Ajuntament d’Arenys de Munt per organitzar-se i participar
conjuntament d’aquestes relacions internacionals. Segons ha informat l’Ajuntament d’Arenys de Munt, es compta també en aquest procés amb el suport del European Partnership for Independence (EPI), al·liança conformada pels moviments socials dels territoris més significants en la lluita per a exercir el Dret
Afegint-se al que ja han fet d’altres municipis del Maresme com Premià de Dalt o Argentona, el Ple de l’Ajuntament d’Alella va aprovar el passar 27 de setembre una moció presentada per ERC+SxA i CiU per a la declaració d’independència de Catalunya, en la qual es va declarar el municipi territori català lliure i es va acordar hissar l’estelada a la casa pairal dels germans Lleonart, bressol d’aquells alellencs que el 1714 lluitaren per les llibertats de Catalunya. La votació de la moció va ser aprovada amb els vots a favor dels sis regidors d’ERC+SxA i els tres regidors de CiU, l’abstenció de Gd’A i els vots en contra del PP i del PSC. Precisament, l’acte de col·locació de l’estelada es va fer el diumenge 30 de setembre. Text: ACN/Redacció. Foto: ACN.
El republicà Oriol Junqueras passa revista a l’espoli fiscal amb una conferència a TecnoCampus El passat dimarts 18 de setembre va tenir lloc la xerrada d’Oriol Junqueras, president d’Esquerra Republicana de Catalunya, Els efectes de l’espoli fiscal i social en la ciutadania; propostes per sortir de la crisi econòmica. L’auditori de Tecnocampus Mataró-Maresme es va omplir amb unes 250 persones que van escoltar amb interès les explicacions, rigoroses però també amb un toc d’humor, del president d’ERC. L’acte va començar a tres quarts de nou amb la presentació del mateix per part de Francesc Teixidor, cap de llista d’ERC a Mataró a les darreres eleccions municipals, i Carles Roy, empresari impulsor de Catalunya diu prou. Un auditori atent va escoltar les explicacions d’Oriol Junqueras que va exposar que tenim motius per preocupar-nos, però també per a l’esperança. També va parlar de l’economia alemanya com a
model a seguir, i la va comparar amb la grega, que és tot el contrari. Catalunya és el país més auster del món, “en els darrers 5 anys Catalunya ha tingut 8.000 milions de superàvit a la Seguretat Social. Tot i això, Espanya ha tingut dèficit”, va exposar Junqueras. “El nostre problema no és d’excés de despesa sinó de manca d’ingressos”, va afirmar Junqueras. La nostra feblesa és el sector públic, el 50% dels nostres impostos marxen de casa nostra, tenim un dels IRPF més elevats, l’IVA és un dels més elevats d’Europa i a sobre tenim manca d’ingressos. Tot i així hi ha algun signe positiu, i va posar com a exemple que les exportacions han pujat. El president d’ERC va afirmar que “tenim la sensació d’estar molt a prop de la independència, estem il·lusionats”, però si volem guanyar, la nostra actitud ha de ser buscant argu-
ments per calmar la por, la incertesa i el neguit. “La Unió Europea està obligada a vetllar pels drets dels europeus, i nosaltres ho som”, va recordar Junqueras, i en aquest sentit va afirmar que “Catalunya necessita un mandat democràtic” i “l’Estat Espanyol no té capacitat per negociar, està molt endeutat, i no pot fer amenaces”. “Sabem que la negociació serà dura,
però tenim gent preparada”, també va afegir. El conferenciant també va acostar a l’auditori les diverses opcions de sortir-se’n en aquest nou escenari polític, deixant clar que “un consens sobrat sobre la independència donaria molta confiança externa”. Text i foto: ERC.
CRÒNIQUES 9
TRIBUNAMARESME OCTUBRE 2012
Can Pa amb Tomàquet Un luxe culinari a l’abast de tothom Can Pa amb Tomàquet és un restaurant que es troba en un racó molt agradable de Vilassar de Mar. Els clients d’aquest popular establiment hi són �dels durant els 25 anys, des que van començar aquesta proposta culinària els seus propietaris, en Justo i la Inma.
Can Pa amb Tomàquet, durant aquest quart de segle, s’ha fet el seu lloc i són moltes les persones de Vilassar de Mar, el Maresme i de fora la comarca, que l’han descobert i s’hi han quedat com a clients. Precisament, com a testimoni de tots aquests anys de trajectòria, poden veure’s nombroses fotogra�es exposades a les parets del restaurant. Pel que fa a la carta de can Pa amb Tomàquet, s’hi poden trobar molts plats diversi�cats i exclusius. El restaurant
està regentat pel propi Justo, una persona molt propera als seus clients, als quals considera com amics. D’altra banda, una de les màximes de l’establiment és que els clients s’hi trobin com a casa, gaudeixin dels àpats i puguin fer-hi tertúlia �ns a altes hores,
C/ Santa Isabel, 20 · VILASSAR DE MAR · Tel.93 759 28 DIMECRES TANCAT
en un ambient molt agradable i distès. En aquest sentit, la cuina roman oberta des de les 18h �ns a les 2 de la matinada. També es disposa de l’avantatge d’un pàrquing a 150 metres, amb tiquet de descompte per als clients.
04 · www.canpaambtomaquet.es
10 CRÒNIQUES
OCTUBRE 2012 TRIBUNAMARESME
M1TV, Mataró Ràdio i el TecnoCampus reforcen la cooperació per crear sinergies i enfortir el servei públic que ofereixen M1TV, la televisió de Mataró i el Maresme, reforçarà la cooperació amb Mataró Ràdio i el parc TecnoCampus MataróMaresme, respectivament. Els dos convenis signats el passat 18 de setembre per part de l’alcalde, Joan Mora, com a president del Consorci Digital MataróMaresme (l’ens rector d’M1TV), per una banda amb Mataró Audiovisual (l’ens gestor de Mataró Ràdio) i, per l’altra, amb l’Entitat Pública Empresarial TecnoCampus, aportaran un reforçament del treball en comú en aquelles branques d’activitat en què hi ha punts de coincidència. L’alcalde, Joan Mora, va destacar que “aquests acords van en la direcció correcta, i mostren l’aposta del consistori pels mitjans públics locals, buscant la màxima eficiència”. El primer dels convenis, firmat entre la televisió i la ràdio de la ciutat, preveu un intercanvi de continguts, equipaments i serveis. Amb aquest conveni, Mataró Ràdio i M1TV, la televisió de Mataró i el Maresme, formalitzen una
nova etapa de col·laboració amb l’objectiu d’enfortir la cobertura informativa en benefici dels ciutadans. A partir del conveni es fixen les pautes per establir sinergies entre Mataró Ràdio i M1TV, compartint continguts i equipaments i afavorint la difusió de la programació dels dos canals públics, que mantindran la independència de les seves respecti-
ves redaccions. El president l’Entitat Pública Empresarial Mataró Audiovisual, gestora de Mataró Ràdio, Joaquim Fernàndez, va agrair la “voluntat de cooperació que han mostrat des del principi els professionals dels dos mitjans”. Pel que fa a l’acord entre M1TV i el TecnoCampus, es basa en les sinergies que es produeixen entre el mitjà de co-
municació i una de les branques d’activitat del parc: el món audiovisual. Fruit de l’acord, el TecnoCampus cedeix un dels seus locals a M1TV perquè hi ubiqui les seves instal·lacions i el seu plató, a canvi d’una contraprestació de serveis. En primer lloc, el plató cedit pel TecnoCampus ha estat completament equipat amb material propietat d’M1TV. Els alumnes del Grau de Mitjans Audiovisuals de l’Escola Politècnica de Mataró en podran fer ús, i a més podran realitzar pràctiques a M1TV, un factor clau per a la professionalització d’aquests estudis. A més, M1TV produirà i emetrà continguts per encàrrec del TecnoCampus, per contribuir a la difusió de les seves activitats. Miquel Rey, en qualitat de vicepresident de l’Entitat Pública Empresarial TecnoCampus, ha signat l’acord i ha destacat que “aprofitar el planter de la universitat a M1TV” és una oportunitat per a totes dues bandes. Text: TecnoCampus Mataró Maresme.
Foment tira enrere el projecte per desdoblar l’N-II entre Tordera i Maçanet Foment revoca el projecte per desdoblar la carretera N-II entre Tordera i Maçanet de la Selva. D’aquesta manera, l’Estat confirma les sospites i tira enrere la proposta perquè la considera excessivament cara. Segons argumenta el Ministeri en l’anunci publicat al BOE, cada quilòmetre d’A-2 en aquest tram de gairebé 9 costaria 22,7 MEUR, quasi el triple del màxim que permet una ordre ministerial. A més, Foment argumenta que l’N-II entre Montgat i Tordera és titularitat del Govern i no competència de l’Estat. Com a alternativa “racional”, Foment detalla que està redactant un estudi informatiu per unir la B-40 a Granollers amb la futura A-
2 a Maçanet a través d’un “itinerari de gran capacitat”. Recentment l’Estat va admetre que s’estava “replantejant” el projecte constructiu d’aquest tram, aprovat des del 27 de maig del 2009. El passat 23 de setembre, el ministeri de Foment va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) un anunci on revoca la tramitació del projecte perquè, segons detalla, hi ha “nous condicionants” que el fan inviable. El primer, és que una ordre del mateix Ministeri del 17 de desembre per garantir l’eficiència en l’execució d’obres públiques estipula que hi ha un cost màxim de pressupost per quilòmetre. Com a alternativa, Foment “es com-
promet” a redactar un estudi informatiu per definir un “itinerari de gran capacitat” que enllaci la B-40 des de Granollers cap al nord i amb l’autovia A2 a Maçanet de la Selva. “Suposa donar prioritat a l’itinerari de discorre per l’interior en comptes de l’itinerari coster”, detalla Foment. Aquesta alternativa deixaria sense connexió amb carretera desdoblada municipis com Lloret de Mar o Blanes. “Constitueix l’alternativa racional als trams de carretera N-II MontgatTordera i Tordera-Maçanet de la Selva”, subratlla el Ministeri a l’anunci del BOE. Text: ACN
CRÒNIQUES 11
TRIBUNAMARESME OCTUBRE 2012
Inaugurada la nova unitat per a Trastorns de la Conducta Alimentària a Argentona L’hospital de 3.000 m2 disposa de 79 llits per a pacients de trastorns alimentaris, obesitat i trastorns de conducta
la imatge corporal. En l’última fase del tractament, ITA introdueix estratègies de tipus rehabilitador per a cobrir una sèrie de necessitats com la integració social i laboral.
El conseller de Salut, Boi Ruiz, va inaugurar el passat 14 de setembre la nova unitat infanto-juvenil per a Trastorns de Conducta Alimentària i Trastorns de Conducta de l’Institut de Trastorns Alimentaris (ITA) a Argentona. Fins ara, el centre d’ITA estava ubicat a Cabrils, però l’augment de pacients i l’obertura de nous programes de tractament han motivat el canvi a les instal·lacions d’Argentona. El nou centre, amb 79 llits i 3.000 m2, suposa per ITA una ampliació i millora dels seus serveis i instal·lacions. L’hospital d’Argentona acull dos programes de tractament diferents: per a pacients de trastorns alimentaris per a adolescents i joves; i la Unitat de Trastorns de Conducta. Els pacients de cada programa es troben dividits en diferents espais de l’hospital, amb sales d’estar i teràpies de grup separades per mantenir l’especificitat de cada tractament. En el nou hospital s’ofereix assistència tant en règim d’hospitalització complerta com Hospital de Dia en tots els seus programes terapèutics. El conseller de Salut de la Generalitat, Boi Ruiz, va destacar que “ITA representa un element essencial en l’atenció d’aquestes patologies, els trastorns de l’alimentació”. “No només hi hem de fer atenció quan es produeix la malaltia sinó donar resposta als factors de risc i les seves solucions”, va afegir comentant la tasca que es realitza des de l’Institut amb les famílies. Montse Sánchez, directora d’ITA, va voler posar de manifest que la nova unitat “té com a objectiu respondre a les necessitats i demandes actuals amb un compromís d’innovar, millorar i especialment adaptar-se a les noves manifestacions dels trastorns de la conducta alimentària”. Dins del seu programa de trastorns alimentaris, ITA acull nens i joves fins a 21 anys, amb patologies com anorèxia, bulímia, Trastorn de Conducta Alimentària no Especificat (TCANE) o obesitat. Els pacients estan a la seva majoria en règim d’hospitalització, seguint un tractament molt personalitzat per cada un d’ells, amb un treball terapèutic format per sessions de psicoteràpia individual i de grup, tractament psiquiàtric i mèdico-nutricional, temps d’oci organitzat i tallers dedicats a tractar aspectes relacionats amb el menjar i
Text i foto: ITA.
Montse Sánchez, directora d’ITA; Boi Ruiz, conseller de Salut i Ferran Armengol, alcalde d’Argentona.
12 CRÒNIQUES
OCTUBRE 2012 TRIBUNAMARESME
REPORTATGE / COOPERACIÓ
Emetent des de Gurgaon, Índia Anna Lladó és periodista de Cabrera de Mar. Treballa de redactora, locutora i presentadora a Ràdio dio i Televisió d’Andorra. El passat mes d’agost va participar en un projecte a l’Índia com a cooperant, que ens explica en aquest reportatge.
Lluny de fer negoci amb un mitjà de comunicació, existeix una emissora de ràdio, anomenada Gurgaon Ki Awaaz, que va ser el que em va portar a l’Índia. Situada a la ciutat de Gurgaon, a uns 30 quilòmetres de Nova Delhi, és una anomenada “community radio”. És a dir, i com diuen allà, una emissora feta per la comunitat i per a la comunitat, la classe més humil i treballadora, la majoria, d’aquesta ciutat índia amb fama de “rica”. Una riquesa, per cert, ben diferent de la que entenem aquí. Pobresa, brutícia, carrers de sorra, pol·lució, barraques, però també, i puntualment, centres comercials espectaculars, autopistes quilomètriques i alguns gratacels, símbol del potencial d’un país emergent com és l’Índia. A Gurgaon Ki Awaaz, hi vaig estar dues setmanes, coneixent el funcionament d’una “community radio”, l’anomenat, també, tercer model, a banda del de la ràdio comercial i la ràdio pública. Sota la tutela i finançament d’una ONG i donacions voluntàries, l’emissora cobreix les mancances, ja sigui a nivell de salut o d’educació, entre d’altres, dels 2 milions d’oients als quals arriba. Un exemple en el qual vaig col·laborar és l’emissió d’un programa perquè els oients segueixin un curs gratuït d’anglès per la mateixa ràdio, passin diversos exàmens i, finalment, rebin un certificat que els ha de permetre progressar professionalment o, com a mínim, millorar
el seu nivell d’anglès. Tot i ser, ara fa anys, una colònia britànica, l’idioma és una barrera en aquesta zona de Gurgaon, on parlen hindi. Una barrera, per cert, que vaig poder comprovar, amb dies en els quals la comunicació era nul·la o a base de senyals. Al final, però, si vols o volen alguna cosa, t’acabes entenent. Viure i conviure amb la comunitat més humil i pobre de Gurgaon, sense entendre el seu idioma, va ser més complicat que sobreviure a les temperatures d’aquells dies, al voltant dels 45 graus o, fins i tot, superiors. També va ser més complicat el tema de l’idioma que circular pels carrers de la ciutat amb un trànsit que mai havia vist i en el qual s’hi veuen implicats cotxes, motos, autobusos, bicis, gossos, vaques o altres animals, persones que arrosseguen un carret o la seva mateixa botiga ambulant o simples vianants que caminen pel mig del carrer amb tota la tranquil·litat del món. Tampoc hi falta el transport que utilitzava amb més freqüència i que és típicament
A dalt, dues locutores de Gurgaon Ki Awaaz, emetent en directe. Al mig, estudi i control tècnic. A baix, Una locutora de la ràdio prenent notes per a un reportatge amb un grup de dones.
indi: els anomenats “shared auto”, una mena de motocicleta de tres rodes amb una carcassa on seuen els passatgers. És ben petit, però un dia vaig comptar que hi anàvem 15 persones. Un altre dia, en vaig veure un amb 18. I circulen amb una relativa normalitat, això sí. A Gurgaon Ki Awaaz ni volen finançament del govern ni de cap autoritat, ja que, un altre dels seus objectius és poder qüestionar-los, si és necessari. Els oients ho fan, així com també formen part de la informació que ofereix l’emissora. A l’hora de parlar de l’estat del trànsit, per exemple, són els oients els que truquen en directe per explicar com està la zona on es troben i és el Servei de Trànsit el que escolta la ràdio per saber com està la circulació a la ciutat de Gurgaon. En definitiva, exemples que demostren el creixement del fenomen de les “community radio” a l’Índia i el prestigi que tenen entre els seus oients. A més, exemples que aporten, també, idees per als mitjans de comunicació d’aquest i d’altres països.
CRÒNIQUES 13
TRIBUNAMARESME OCTUBRE 2012
Jornada d’economia i empresa Rotary Club de Mataró Maresme El Rotary Club de Mataró Maresme va celebrar el passat dijous 20 de setembre la Primera Jornada d’Economia i Empresa a la seva seu, l’Hotel Atenea Port de Mataró. L’acte va aportar informació, idees i nous enfocaments per trobar solucions a la problemàtica de l’economia i les empreses, generada principalment per la prolongació de la crisi econòmica i financera. La competitivitat, la dimensió empresarial, el finançament, la internacionalització i les perspectives del mercats, són conceptes claus en aquest context que van tractar-se. La sessió va suposar un èxit de convocatòria amb més de 120 assistents provinents principalment de Mataró i el Maresme. Miquel Vilaseca, president del Club, va agrair ponents i assistents la seva presència donant per inaugurada la Jornada. El periodista mataroní Pep Andreu, d’m1tv, va fer una presentació del context actual i va ser el moderador de l’acte. Per la seva banda, el president del CIDOB i de la Lliga Europea de Cooperació Econòmica, Carles Gasòliba, va parlar sobre les perspectives de l’economia, al seu parer febles per als propers trimestres i dels necessaris es-
forços de competitivitat. Per a Gasòliba, també, la innovació, els mercats exteriors i la indústria del turisme són claus per a sortir de la crisi. El president de la patronal CECOT, Antoni Abad, va fer èmfasi en la responsabilitat que tots els agents econòmics tenen a procurar increments de productivitat i eficiència. Així, les bases de la nostra economia són sòlides i cal un constant esforç per diferenciar-nos
i avançar. També, la cooperació entre empreses i professionals és per a Abad un concepte fonamental. D’altra banda, el president de la patronal Cerclem, Ramon Praderes, va fer una defensa de la capacitat d’adaptació d’empresaris i empleats, ja que les oportunitats estan arreu i cal saber identificar-les, i les noves tecnologies les faciliten, així com que la determinació i perseverança fan avançar, sent clau el rigor pressupostari
dels projectes. Finalment, el director de Banca Privada i Gestió d’Actius de CatalunyaCaixa, Oriol Dalmau, va explicar que el desapalancament de les empreses i economies ha frenat el creixement, que són necessàries noves fonts per a l’aportació de recursos propis a les empreses que havien tingut forta dependència del crèdit de les entitat financeres, i que les economies emergents continuen oferint oportunitats i les empreses i administracions han de gestionar eficientment per aprofitar-les. Així mateix, l’increment de les exportacions, la diferenciació dels productes i serveis i estratègies de localització de les empreses són claus, segons també va assegurar. Per clausurar l’acte, l’alcalde de Mataró, Joan Mora, va centrar la seva ponència defensant el rigor en la gestió dels projectes, públics i privats. La transparència en aquestes gestions és cabdal i ha de ser una exigència dels ciutadans, segons va afirmar. La Jornada va comptar amb la collaboració de CatalunyaCaixa. Text: Rotary Cub de Mataró Maresme.
14
L’ENTREVISTA
ENTREVISTA A SUSANA HERNÁNDEZ, ESCRIPTORA DE NOVEL·LA NEGRA
“La novel·la negra és un vehicle esplèndid per fer crítica social” L’autora Susana Hernàndez, de Premià de Mar, acaba de publicar la novel·la Contra las cuerdas, segona entrega de la sèrie iniciada amb Curvas peligrosas i protagonitzada per les subinspectoras Rebeca Santana i Miriam Vázquez. Assassins en sèrie i relacions personals es donen cita en un relat que aposta pel registre trepidant actual de les sèries televisives, sense defugir l’entramat de relacions personals. Parlem amb ella del seu nou treball. Què hi trobarà el lector en aquesta nova entrega de les dues policies protagonistes de Curvas peligrosas? Misteri, acció, humor, relacions personals… En aquesta nova entrega la trama policíaca és més intensa, ja que a més, la ‘sisena víctima’ és una persona de l’entorn més proper de Santana. Té intenció de seguir escrivint novel·les amb aquestes dues protagonistes? Sí, he signat per tres llibres de la sèrie amb Alrevés Editorial. Si en el futur n’hi ha més, molt millor És habitual que les dones protagonitzin novel·la negra, però no en parella. Per què ha escollit, precisament, una parella de dones com a protagonistes de les seves novel·les? Tot i que ningú s’ho creu, no ho vaig fer de manera premeditada ni amb cap intenció especial. Mai vaig pensar que fos un fet excepcional. Suposo que tinc
més facilitat per narrar l’univers femení. Evasió o compromís social? Alternar els dos elements és possible? Quina és la millor fórmula, per a vostè, per fer novel·la negra? I tant que és possible. De fet crec que enguany la novel·la negra és un vehicle esplèndid per fer crítica social. La fórmula mixta em sembla molt adequada, entretenir, que és fonamental en la novel·la negra, no ho perdem de vista, però al mateix temps reflexionar sobre diversos aspectes de la societat. Henning Mankell és un mestre en aquesta combinació. Estem vivint un moment d’or de les sèries televisives. Se sent influenciada per les sèries? Per quines? I literàriament? Les sèries m’encanten i sempre m’han agradat molt. Ara, efectivament hi ha un bon grapat de sèries de molt bon nivell.
L’ENTREVISTA 15
TRIBUNAMARESME OCTUBRE 2012
“No es pot escriure com a començament del segle XX, el lector és un altre i el ritme dels temps, també” EL PERFIL Susana Hernández ha publicat les novel·les: La Casa Roja (Premi Ciutat de Sant Adrià, 2005), La puta que leía a Jack Kerouac (Lesrain, 2007) i Curvas peligrosas (Odisea Editorial, 2010). Enguany s’ha reeditat en e-book La puta que leía a Jack Kerouac (Literaturas.com, 2012) i publicat Contra las cuerdas (Alrevés Editorial, 2012). Ha guanyat diversos premis de novel·la, relat i poesia. Actualment col·labora en diverses publicacions i mitjans com a crítica literària i redactora i imparteix tallers i seminaris d’escriptura. Les protagonistes de Curvas peligrosas i Contra las cuerdas són dues policies –una jove i una veterana–, amb problemàtiques personals molt diferents, però que desenvolupen una intensa relació professional que els permet exercir el seu ofici amb encert. Ritme televisiu i assassinats en sèrie, marquen la nova entrega.
És evident la influència del cinema i la televisió en la meva manera d’escriure, molt visual. És un tret força comú en autors i autores nascuts a finals dels seixanta i principis dels setanta. No puc dir una sèrie en concret que m’hagi influenciat, és més aviat en general, el ritme, els tipus de diàlegs. Literàriament pel que fa a la novel·la negra o policíaca per a mi són referents, Vàzquez Montalbán, Chandler, Mankell, Higsmith. El lector del segle XXI, ja influït per les noves tecnologies, demana una narrativa més ràpida, que enganxi, perquè si no deixa la història? És un fet que no es pot deixar de banda. No es pot escriure com a començament del segle XX, el lector és un altre i el ritme dels temps, també. Això no vol dir menysprear la tècnica narrativa, però sí que cal saber adequar-la al gènere literari i al tipus de lectors. Una novel·la negra que no enganxa a les primeres pàgines, no funciona. Text: Albert Calls. Foto: Cedides.
LA NOVEL·LA: Contra las cuerdas Alrevés Editorial, 2012. Ha sortit editada el mes de setembre. És un nou lliurament de la sèrie iniciada amb Curvas peligrosas (Odisea Editorial, 2010) i protagonitzada per les subinspectoras Rebeca Santana i Miriam Vázquez. Santana i Vázquez s’enfronten a un violador i assassí en sèrie que actua a la Costa Daurada i a la ciutat de Barcelona. La sisena víctima de l’assassí és algú de l’entorn més proper de Santana. La complexitat del cas, les seves implicacions emocionals i la carrera desesperada per salvar a una persona estimada, no seran els únics obstacles que haurà de salvar la subinspectora. Conflictes sentimentals, un misteriós acosador i un gir inesperat en la complicada relació amb la seva mare, acorralaran a Santana contra les cordes. Humor, acció, misteri i peripècies personals de les protagonistes, formen el fresc d’aquest nou lliurament narratiu de Susana Hernández.
16
CULTURA Calella mostra al públic l’exposició ‘Art sacre, la tradició avui’ L’exposició ‘Art sacre, la tradició avui’, pot visitar-se a la Sala d’exposicions de l’Ajuntament Vell (plaça de l’Ajuntament, 1 - 3), de Calella. Estarà oberta des del dia de la inauguració, dissabte 20 d’octubre, fins al 9 de desembre. L’horari és de dimecres a dissabtes, de 6 a 9 del vespre, i diumenges i festius, d’11.30 a 2 del migdia. Sota el títol ‘Art sacre, la tradició avui’, s’aplega el treball artístic d’un grup de persones a les quals uneix la producció d’obres d’art de caire religiós. Està integrat per alumnes de l’escola d’icones de la Santíssima Trinitat; Neculai Saftiu (professor del centre), que participa també amb les seves icones; Francesc Faijula, que hi presenta una petita mostra del que són les seves escultures; JoanCarles Osuna, amb diferents taules de pintura medieval, entre romànic i gòtic; i Amparo Morató, amb miniatures sobre pergamí. La tècnica utilitzada en les obres que es mostraran a l’exposició i referent a la pintura sobre fusta (icones, romànic i gòtic), és comuna i es tracta de pigments amb un aglutinant que és l’ou (pintura al tremp d’ou). Va ser la que més es va fer servir en l’època medieval i va conviure amb la pintura a l’oli, fins que les facilitats de treball que proporcionava als pintors, la va fer la més emprada. Pel que fa a les miniatures, en quant
al seu procediment, segueixen elaborant-se com a l’edat mitjana, però la seva funció com a il·lustració de texts va anar minvant fins gairebé la seva desaparició, amb la invenció de la impremta, en perdre’s la reproducció
manual de llibres. D’altra banda, les escultures en fusta i policromia, o bé amb fang, han variat molt poc en el seu procés des de l’antiguitat, però sí la seva forma. Text: Redacció. Fotos: Cedides
EL SENTIT DE LA ICONA SEGONS LA TRADICIÓ BIZANTINA La icona dins la tradició bizantina té una dimensió teològica que va molt més enllà d’una simple representació com la que s’observa en un quadre. El nom icona amb grec eikon, vol dir imatge, es tracta d’aprofundir en el sentit d’aquesta imatge per endinsar-nos en el de la icona. La primera imatge a observar és la icona del Crist, perquè en ell trobem el misteri de l’Home-Déu que fa possible la representació de Déu incognoscible amb la seva imatge encarnada. El Fill roman després de la seva encarnació, consubstancial al Pare, i és en aquest intercanvi sinergètic entre el creat i l’increat, on trobem el fonament de l’art iconogràfic. El primer problema que se’ns planteja és que Déu en la seva essència és infinit i il·limitat i no el podem circumscriure; és a dir, no el podem tocar ni besar perquè és intangible. Ho explica l’evangelista Joan quan diu: A Déu no l’ha vist mai ningú, el Fill únic, aquell que és en el si del Pare, l’ha manifestat. En aquests mots se’ns posen en evidència dues afirmacions –antinòmiques per una banda–, no poder veure ni conèixer; i per altra, el poder veure i conèixer a aquell que ens ho revela. La iconografia és inseparable d’aquesta veritat que al mateix temps és el fonament de la fe cristiana. L’iconògraf, per plasmar aquesta realitat transcendent, segueix una tècnica i una tradició. I no pinta seguint la seva imaginació, sinó models antics per mantenir el lligam amb el prototip. La icona està il·luminada des de l’interior per la llum increada, representada per les aurèoles i l’or. És la forma d’expressar exteriorment el que els nostres ulls no poden veure, només a través de la contemplació i la participació en el misteri representat en la imatge. A més, la perspectiva inversa posa el punt de fuga no al fons de la imatge, sinó en l’espectador, convidant a participar, a incorporar-nos-hi. Per tant, la iconografia tradicional, el que fa és plasmar en la nostra realitat una imatge com a vincle d’unió amb la seva realitat transfigurada.
Taller d’iconografia de la Santíssima Trinitat www.esglesiaortodoxa.es
CULTURA 17
MARTA TEIXIDÓ
TRIBUNAMARESME OCTUBRE 2012
ACTIVA WORK Suport empresarial, acompanyament a l’emprenedor i espai co-working Activa Work té tot el que necessites per començar o impulsar amb èxit el teu projecte, treball o negoci, partint de la teva idea. No et quedis aturat i aprofita l’oportunitat que t’ofereixen en el seu àmbit d’assessorament a les empreses. A més, amb la recent incorporació al seu equip de l’economista i experta en assessorament, Maria Luque, han potenciat l’àrea d’acompanyament a l’autònom empresari i emprenedor.
La mostra col·lectiva Sant Lluc 2012 acull obres de 80 artistes de diferents disciplines i tècniques L’obertura de la nova edició de la mostra col·lectiva Sant Lluc 2012, el passat dijous 13 de setembre, va donar el tret de sortida a la temporada cultural i artística de Caixa Laietana a Mataró. Aquesta exposició constitueix ja tota una tradició i continua amb l’habitual èxit de convocatòria. Enguany, ha comptat amb la participació d’un centenar d’artistes, d’entre els quals el jurat n’ha triat 80 perquè puguin exposar les seves obres a l’Ateneu Caixa Laietana. Les peces han estat elaborades en diferents disciplines artístiques com escultura, pintura, dibuix, gravat, ceràmica... i en diverses tècniques. Any rere any, la comissió organitzadora de l’exposició ret homenatge als artistes per la seva fidelitat a la collectiva i per la seva trajectòria artística en el seu àmbit. Enguany la col·lectiva compta amb l’escultor i ceramista mataroní Emili Badia com a artista convidat, que mostra una selecció de les seves obres més representatives en la disciplina escultòrica. El certamen, de lliure participació, va inaugurar-se el dijous, 13 de setembre, a l’Ateneu Caixa Laietana (carrer Riera, 92. Mataró) i es podrà visitar fins el 4 de novembre. L’horari de visita serà de 17:30 h a 20:30 h de dilluns a dissabte i els festius d’11.30 h a 13:30 h i de 18:30 h a 20:30 h. L’entrada és gratuïta. Enguany el jurat ha considerat deserta la selecció d’artistes joves, els quals ha considerat, això sí, mereixedors de reconeixement però no per exposar la seva obra a la mostra collectiva jove de l’any que ve. La Col·lectiva Sant Lluc va ser instituïda l’octubre de 1946, organitzada per l’Associació Sant Lluc per l’Art, i des d’aquella data s’ha anat celebrant
gairebé sense interrupcions, convertint-se en un dels esdeveniments culturals més arrelats a Mataró. 30 ANYS DE VIDA ARTÍSTICA DE JOSEP SERRA, A L’ATENEU L’Ateneu de Caixa Laietana acull l’exposició “Necessitat Vital” que celebra els 30 anys d’obra exposada de l’argentoní Josep Serra. Es tracta d’una exposició que neix de la necessitat de l’artista de mostrar el treball pictòric i la plasmació en la seva obra del constant aprenentatge i l’enriquiment personal a través de les experiències viscudes amb altres persones. És una exposició intimista d’un creador al qual només li interessa expressar les seves emocions i que connecta amb l’espectador en la mesura en què aquest en vulgui gaudir. Segons Pere Pascual, crític d’art, “Una intimitat com sols pot oferir un creador a qui només li interessa expressar emocions humanes. Una intimitat que sols saben expressarla els veritables artistes. I no ho dubtin, en Josep Serra n’és un”. Aquest projecte de celebració consta de tres exposicions, la primera de les quals és a l’Ateneu, on s’hi podran veure les obres més recents dels últims tres anys repartides en dues plantes segons si són obres de gran format o sobre paper. Pel que fa a les altres dues exposicions, l’una serà al Museu del Càntir d’Argentona i Casa Gòtica on s’hi exposarà l’obra fins a sis anys enrere i l’altra a la galeria Setba de Barcelona, amb l’obra dels últims sis anys. La inauguració de l’exposició va ferse el passat 20 de setembre a les 19.30 h a l’Ateneu de Caixa Laietana. Podrà visitar-se fins el 4 de novembre. Font: Fundació Caixa Laietana.
Com fer-me autònom? Dijous 18 d’octubre. De 10 a 11’30h. Ponent: Maria Luque (Economista) Apunta-t’hi! Organitzem puntualment esdeveniments i networkings gratuïts Estigues informat mitjançant la nostra web o xarxes socials.
INFORMACIÓ, ORIENTACIÓ I ASSESSORIA EMPRESARIAL • Servei de Creació d’empreses: confecció i estudi del Pla d’Empresa, capitalització de l’atur, alta d’autònoms, tràmits administratius per a l’inici del projecte, traspassos, constitució de societats, contractes de compra-venda. • Gestió d’Ajuts i finançament. • Certificats digitals. • Suport i Consolidació empresarial. • Assessorament especialitzat: mercantil, fiscal, comptable i laboral. • Espai per a l'Emprenedor – Espai Coworking. • Domiciliació d’Empreses, secretaria virtual. • Formació. I una vegada has iniciat el teu projecte o si ja ets un empresari constituïtt des d’Activa Work proposem unes tarifes adequades a la situació ó actual LOW COST a l’àrea fiscal-comptable: • 50 €/mes Empresaris en Mòduls. • Des de 60 €/mes Empresaris i Professionals en Estimació Directa Simplicada. • I des de 120 €/mes Societats Mercantils (SL, SLU, SLP, SA). Aquestes tarifes inclouen: • Llibres comptables obligatoris, comptabilitat ajustada al Codi de Comerç.
A l’esquerra de la imatge, Maria Luque, a la dreta Nuria Pallarés
• Liquidació i presentació de tots els impostos: IVA, IRPF, Impost de Societats, Altes i modificacions Censals, Intracomunitàries, Intrastat, Declaracions de tercers. • Atenció a requeriments d’Hisenda: inspeccions, gestions, requeriments d’informació, recursos. • Registre Mercantil: Presentació dels Comptes Anuals i Llibres Obligatoris, Llibre d’Actes i Llibre de Socis L’ESPAI CO-WORKING, en el qual pots començar a treballar ja amb un espai professional al mínim cost i amb tots els servis, des de 125 euros al mes, és una oficina compartida que permet començar l’activitat a autònoms, emprenedors i freelance. Alhora, es pot llogar la sala de reunions per hores i rebre suport en la difusió del negoci en comunicació i Internet. SUPORT INTEGRAL: disseny gràfic, suport informàtic i tot el que es necessiti a Internet són altres dels serveis que s’ofereixen des d’Activa Work amb la voluntat de promoure tots els detalls a l’inici d’un negoci o activitat.
Activa Work és al Maresme, a Premià de Mar. És un espai de treball compartit per a professionals independents, emprenedors i empreses en creixement que busquen el mínim cost i màxim benefici per poder desenvolupar la seva activitat.
Mossèn Jacint Verdaguer, 148. Plaça Dr. Ferràn - Local 12 08330 Premià de Mar (Barcelona) · Tel. 93 754 75 96 info@activawork.com · www.activawork.com
18 CULTURA TRIBUNA ÒMNIUM LA LLENGUA CATALANA A LES AULES “Fa quatre anys vaig decidir no parlar més en català”. Aquesta frase me la va deixar anar un alumne de quart de secundària ara fa uns mesos. La meva primera pregunta va ser com podia haver arribat a quart sense parlar català i encara no n’he obtingut resposta. A part del fet de passar de curs sense fer servir la llengua vehicular de l’escola, la meva reflexió es va centrar en la visió que té aquest alumne de la llengua catalana. La veu com una imposició. Últimament sentim moltes notícies sobre la situació del català a l’escola. Pares que volen que els seus fills estudiïn únicament en castellà, la sentència del Tribunal Suprem sobre la llengua vehicular en l’educació. La llengua s’ha convertit en una discussió legislativa i cultural. Una cosa hem de tenir clara: si una llengua no s’ensenya, acabarà morint. I no hi ha res pitjor per a una cultura que la llengua desaparegui. Només fa tres anys que em dedico a ensenyar català i ja n’he pogut palpar la situació a les aules i com els alumnes viuen i senten aquesta llengua. Em dedico sobretot a ensenyar català a adults però també he estat a escoles de secundària. La visió de la llengua d’uns i altres és totalment diferent. A les escoles i instituts es té molt clar que el català es fa servir a les aules, és la llengua dels treballs i exàmens i la llengua per adreçar-se al professorat. Ara, no descobreixo res de nou si dic que, un cop se surt de classe, el castellà passa a ser la llengua més utilitzada. Per als adults, en canvi, aprendre català significa obrir portes per poder trobar feina. Per a ells, el català es converteix en una oportunitat de futur. I no només això, en molts casos és una opció d’enriquiment personal. S’ha d’ensenyar als alumnes que el català no és una imposició sinó una riquesa cultural i que han d’aprofitar l’oportunitat que els ofereix l’escola. No només es faran un favor a ells, també faran un favor al bé cultural i social més important que posseïm. NÚRIA CUYÀS Professora de català a Òmnium Cultural Mataró-Maresme
OCTUBRE 2012 TRIBUNAMARESME
El valor i el preu de les obres d’art a “els dijous de la Nau Gaudí” El crític d’art Francesc Miralles diu que al “món de l’art s’imposen valors que no tenen res a veure amb la cultura” Després de repassar la història de l’art dels últims segles i explicar com les cases de subhastes, els marxants i les galeries han gestionat la compravenda d’obres artístiques a partir del segle XVIII -coincidint amb la decadència de les monarquies, la aristocràcia i l’Església com a principals suports econòmics dels artistes-, el crític i historiador Francesc Miralles va anar desgranant el creixent divorci entre valor artístic i preu econòmic de les obres d’art a la conferència que el passat 14 de setembre va protagonitzar a la Nau Gaudí de Mataró. La independència econòmica dels artistes va germinar en una nova temàtica a les obres d’art, fins aleshores monopolitzades pels retrats, les escenes militars o les figures religioses. Els creadors van tenir la llibertat de mirar el seu entorn i escollir què pintar o esculpir, i van néixer les primeres corrents artístiques. Però aquestes novetats van portar aparellades les obres de petit format i un increment ingent del nombre de peces d’art. Van ser aquests fets els que van transformar el món de l’art, creant la necessitat de donar sortida a la gran quantitat d’obres que s’havien produït i de permetre la supervivència dels artistes que les havien creat. Es va generar un nou fet econòmic al voltant de la creació i la producció artística que fins aleshores no havia existit. Les subhastes, els marxants i les galeries van entrar així en escena. Però segons va assegurar Miralles, va ser després de la segona guerra mundial quan l’escenari artístic pren
un nou i definitiu rumb, amb el relleu de París com a capital artística del món, a favor de Nova York. Miralles va dir també que “de la mateixa manera que hi va haver un Pla Marshall per rehabilitar la economia europea, hi va haver un Pla Marshall cultural per imposar la cultura nord-americana a Europa i al món”, sovint, de manera aliena al valor estètic de les obres d’art, la qual cosa “portarà a la disbauxa actual”. Segons Miralles, “ara es venen marques, ja no es venen obres d’art”, i va il·lustrar aquesta reflexió amb diversos exemples, com l’art d’Andy Warhol o l’interès de la Collecció Saatchi per impulsar la carrera d’artistes com en Damien Hirst, un dels més cotitzats al panorama artístic actual, que compta fins i tot amb un equip de més de 140 persones que es dediquen a produir obres amb la seva signatura “creant productes comercials, el que és igual a una degradació del concepte cultural”. Va explicar també que és així com “la marca supleix el judici
crític”, alhora que la figura desprestigiada de l’intel·lectual “ha perdut la seva credibilitat ètica”. El crític d’art va acabar la seva conferència comentant que si l’art local no és cotitza igual que el de d’altres parts del món és perquè “no hi ha un entramat econòmic al darrera”. Aquestes activitats se sumen a d’altres ja en marxa a la Nau Gaudí com les visites guiades per a grups o el programa endegat amb les escoles, que permet oferir visites adaptades als tres cicles educatius, i tallers també per a cada cicle. A més, el tercer diumenge de cada mes s’ofereix una activitat familiar que adapta els tallers escolars als nens que visiten la Nau. El Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró va iniciar la programació de les exposicions el novembre de 2010, i des d’aleshores han estat gairebé 10.000 les persones que han visitat la Nau Gaudí. Text: Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró.
CULTURA 19
TRIBUNAMARESME OCTUBRE 2012
Els Coriolà musiquen Pau Gener i versionen ‘The Wolves’ de Bon Iver en la semifinal del Sona 9
Jornades sobre la falsificació de la història
L’historiador i investigador arenyenc, Jordi Bilbeny, en una de les seves intervencions públiques.
El grup Coriolà damunt l’escenari de la Plaça de la Catedral durant el Mercat de Música Viva de Vic.
El concurs organitzat per la revista ‘Enderrock’ fa parada al Mercat de Música Viva de Vic El quartet de Premià de Mar Coriolà han escollit musicar un poema de Pau Gener, ‘Algun dia et vindran a caçar’, i versionar al català la cançó ‘The Wolves’, de Bon Iver, en la semifinal del concurs que descobreix nous talents de l’escena musical catalana, el Sona 9. El líder del grup, Carles Chacón, ha explicat a l’ACN que els Coriolà estan molt contents d’haver arribat fins aquí i ha destacat que el Sona 9 ha servit perquè el grup “s’unís molt”. El concurs, organitzat per la revista Enderrock, ha fet parada al Mercat de Música Viva de Vic, mentre que l’última de les semifinals tindrà lloc al BAM, durant la Mercè. Els Coriolà són un quartet de Premià de Mar que aprofundeix en el pop banyat de folk i rock. Segons els experts musicals, Coriolà ha desenvolupat un estil propi amb molta personalitat combinat amb un lirisme contundent. Grups com The New Raemon i Mishima estan presents en el seu imaginari musical. El líder i compositor del grup, Carles Chacón, ha explicat a l’ACN que Coriolà té una fe desmesurada en el seu projecte. “Creiem en totes i cadascuna de les cançons que fem, en tota i cadascuna de les paraules que diem i en els acords que toquem”, puntualitza. A la vegada, però, Chacón també admet que “un no vol esperar gaire, perquè si ho fa, llavors arriba la decepció”. És per això que assenyala que estan contents d’haver arribat fins aquí i haver pogut consolidar “l’aventura” de Coriolà. El poema que van escollir, ‘Algun dia et vindran a caçar’, de Pau Gener,
el van triar perquè “des d’un primer moment, l’estructura del poema, la cadència de les paraules i la sonoritat lligaven molt”. “Ens va suggerir molt”, afegeix. “El poema de Pau Gener transmet amenaça, una amenaça sense concretar”, puntualitza. De fet, per Chacón tot i que el poema és molt fosc en algunes ocasions, “soterrada hi ha una esperança”. Tot plegat, “una mica contradictori”, però a Coriolà “ens agrada aquest joc de contraris”. Pel que fa a la versió del Bon Iver, Chacón n’és un fan confés. La raó “és senzilla”. “Passa una mica el mateix que amb el Pau Gener, la cançó comença molt petita, amb molt silenci, ambiental, però poc a poc va creixent fins que al final es descontrola”, explica. “I això ens encanta”, sentencia. A més, Chacón assegura que “hem aconseguit respectar l’essència de l’autor, allò que ell volia transmetre però, a la vegada, ens l’hem fet nostra”. Preguntat sobre l’estil de Coriolà, el seu líder ha explicat que “més que amb etiquetes, ens agrada jugar amb conceptes”. “És una música molt suau, però molt intensa, incandescent, molt ambiental i que, de cop, s’accelera i se’n va de les mans, cavalca com un cavall desbocat”, ha descrit. Chacón assegura que els agrada “jugar amb els extrems, ser lírics però amb contundència”. Aquests concerts semifinals decidiran les cinc bandes que afrontaran la recta final del Sona 9, amb una sèrie de proves que els tindran ocupats durant tot el mes d’octubre i que decidiran els finalistes de l’edició del 2012 de la plataforma per a bandes emergents més important de Catalunya. Text i foto: Laura Busquets / ACN
L’Institut Nova Història i els Cinemes Girona de Barcelona inauguren les jornades de cinema dedicades a la falsificació de la història de Catalunya que tindran lloc els dies 6 i 7 d’octubre del 2012. Jordi Bilbeny i Carme Sansa, entre d’altres participants destacats, realitzaran ponències intercalades entre la projecció de diferents documentals realitzats els darrers anys pels investigadors de l’Institut Nova Història: Enigma Cervantes, Colom i la casa reial catalana, L’apropiació del descobriment d’Amèrica. Una conspiració d’estat?, i 42º. La història prohibida. Les jornades sobre la falsificació de
la història s’adrecen a tots els públics i pretenen difondre els mecanismes de censura dels estats i la magnitud de les conseqüències que aquesta censura ha provocat al llarg de la història. El treball de recerca i les noves tecnologies ens permeten, avui per avui, accedir i contrastar molta més documentació que abans i evidenciar les múltiples contradiccions de la història oficial. Mica en mica es va revelant una nova història que aborda les contradiccions, les qüestiona i suggereix o demostra una nova història que no ens deixarà indiferents. Text: Institut Nova Història.
20 CULTURA
HOTEL ELÈCTRIC
OCTUBRE 2012 TRIBUNAMARESME
TRIBUNA DE LA HISTÒRIA Orígens del catalanisme polític al Maresme
A Roma con amor (Woody Allen, 2012)
Les darreres produccions de Woody Allen fan la impressió de ser calculades estratègies comercials. L’americà, que ja fa uns quants anys que es dedica al Grand Tour europeu, segueix amb la mitjana d’un film per any. Però, no ens enganyem, Allen ens presenta darrerament pel·lícules a mig gas, amb alguna idea divertida, algun moment interessant... però són productes que, en última instància, esdevenen un anunci tutti colori de les ciutats que paguen el film: Barcelona, París, Roma i, properament, Sao Paulo. El problema de A Roma con amor, i de totes les darreres franquícies d’Allen, és la poca qualitat dels seus guions: històries mínimes, esquemàtiques i redactades a corre-cuita perquè la màquina no s’aturi. Allen estira dels tòpics de la ciutat en qüestió, en aquest cas Roma, per on fa passejar els protagonistes. Però el retrat perd en profunditat psicològica (que lluny ens queda ja Manhattan!) i els personatges són simples titelles que passegen per la ciutat, sovint convertits en turistes, que observen o interactuen amb la fauna local. Simptomàticament el seu nou film es presenta en capítols, segons Allen com a homenatge als films collectius signats per Fellini, Rossellini o Bellocchio entre d’altres. El problema és que, donada la precarietat argumental, Allen opta per barrejar-los durant el muntatge. Un experiment que fracassa per la disparitat argumental i només alguns actors li salven algunes escenes. Aquest seria el cas de Roberto Benigni en la que serà la seva interpretació més continguda, Penélope Cruz, cada cop més diva romana, o el tàndem Ellen Page i Jesse Eisenberg. Deixarem per un altre dia els ominosos tòpics sobre els italians de poble i de Roma com a ciutat chic. JESÚS GONZÀLEZ. Crític i historiador de l’art
Si bé els orígens del catalanisme polític, que remunten als anys 70 del segle XIX, són eminentment barcelonins, poc a poc es consolidaran grups catalanistes arreu. El Maresme tindrà un paper destacat articulant-se un incipient moviment catalanista al Masnou, Vilassar de Mar, Mataró, Arenys, Canet, Sant Pol i Malgrat. En aquestes poblacions s’hi creà algun tipus d’entitat que promogué activitats culturals i mobilitzadores. A Calella o Premià de Mar n’hi haurà intents i a la resta de pobles sempre trobarem algú disposat per a les grans ocasions. Generalment, les entitats neixen impulsades pels prohoms de cada poble, personatges d’activitat constant que aconsegueixen aglutinar els simpatitzants del moviment. Moltes d’aquestes associacions crearen un òrgan de premsa que els feia de portaveu i gran difusor. Els impulsors solien ser de professió liberal: els M. Serra (Canet), B. Gombau (Sant Pol), F. de P. Calbetó (Arenys), M. Casas (Malgrat), J. Puig i Cadafalch (Mataró), J. Arús
(Vilassar de Mar) o A. Sunyol (el Masnou), majoritàriament pertanyents a una generació de joves que tingueren com a patriarca a Terenci Thos i Codina (Mataró). Assemblees catalanistes a banda, que ens situen ja en un moment clar de tendència a la politització del moviment, els episodis mobilitzadors a la comarca seran sens dubte la defensa del Dret o la campanya de Ripoll, però també els documents que es redactaren: el Missatge a Irlanda, el Missatge a la Reina o el Missatge al Rei dels Hel·lens, però sobre tot les Bases de Manresa. Quant a l’adscripció político-social, si bé el moviment el dominen els regionalistes conservadors catòlics, també hi ha presència dels federalistes i de sectors progressistes, que trobarem adherits al Missatge a Irlanda, on hi veurem obrers, botiguers, artesans… Finalment, la relació entre els diferents nuclis locals i, especialment els seus promotors, conduirà a la creació de l’Associació Catalanista de la Costa de Llevant (1897) la primera entitat catalanista de caràcter comarcal. JAUME VELLVEHÍ. laraconera.blogspot.com
ART AL MARESME El dibuixant Marià Ribas i la serena abstracció de Salvador Valente Bona part dels afeccionats i professionals de la història, els pot sorprendre que en una columna d’art es parli de l’historiador i arqueòleg Marià Ribas, prou conegut al Maresme, pel seus descobriments en aquest àmbit, juntament amb un bon equip de col·laboradors amateurs, però amb gran entusiasme, alguns d’ells, continuadors del seu mestratge. Si més no, però, la visita a l’exposició Vil·la romana de Torre Llauder, de res rústica iluronesium, que fins al proper 28 d’octubre romandrà oberta al Museu de Mataró (Can Serra), permet admirar la magnífica qualitat que, com a dibuixant manifestava Ribas, a fi i efecte de poder demostrar amb precisió infinita i detalls a la centèsima, com eren en conjunt els mosaics, les monedes, les àmfores, les decoracions, etc., de bona part de les seves troballes. L’exposició commemora el 50è aniversari del descobriment (1961) del jaciment situat al Clos Arqueològic, al barri de Pla d’en Boet de Mataró, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), i que pren el nom de la casa pairal fortificada al segle XVII, construïda al voltant d’una torre de defensa del segle XVI, l’anomenat mas Llauder. Per tant, visitar la mostra és de gran importància per conèixer el passat més remot de Mataró, però també, permet “descobrir” la sensibilitat i subtilesa exquisida de Ribas, on
a base de traç ferm i segur, i d’una capacitat d’observació infinita, exhibeix el seu art particular, mitjançant diverses vessants: la d’historiador, la d’arqueòleg –era membre de l’equip d’arqueologia de la Diputació de Barcelona–, i l’artística. Qualsevol arqueòleg ha de saber dibuixar curosament, però a través de l’obra de Ribas, també es capta la passió que sentia per la seva feina, i el desig de deixar a la posteritat quelcom preuat i únic: el seu esperit d’investigador, seguint com a dibuixant, el purisme més absolut del classicisme. Com a sorprenent contrast de tècnica i temps, la Sala d’exposicions del Col·legi d’Aparelladors, ofereix fins a mitjans d’octubre la mostra Temps de Salvador Valente, pintor nascut a Montevideo (Uruguay) el 1945, fidel a la Biennal Torres Garcia, on ha estat seleccionat en totes les convocatòries, i que mostra una abstracció, d’intensa extracció onírica, tot partint d’un sentiment plàstic i estètic, amb cert joc geomètric, mitjançant una lluminositat aguda, nítida i brillant. La gamma de colors, de tons pastel, és una autentica recreació visual, que l’artista ha sabut plasmar en la tela a través de la tècnica mixta, i un ús de l’espàtula molt acurat i delicat. Una obra serena, molt apaivagada, que convida a la placidesa i a la contemplació, i on els títols de les obres són molt significatius: Temps solitari, temps d’inici, temps de sons... faula del temps. MARTA TEIXIDÓ. www.cuadrosenunaexposicion.com
CULTURA 21
TRIBUNAMARESME OCTUBRE 2012
NOVETATS EDITORIALS ‘Una senyora de Barcelona’, d’Elvira Elias L’Ajuntament d’Arenys de Mar i Publicacions de l’Abadia de Montserrat, són els impulsors de l’edició del llibre de memòries Una senyora de Barcelona, la història d’Emília Cornet i Palau (1881-1976), esposa del pintor, dibuixant i crític d’art Feliu Elias i Bracons (1878-1948), escrites per la seva filla, la il·lustradora Elvira Elias. Es tracta d’un petit però intens volum de memòries que donen testimoni d’un període cronològic que se situa entre el darrer terç del segle XIX i l’any 1948, moment crucial en la història. S’hi explica des del casament dels seus pares fins a la mort del seu marit. Emília Cornet ens acosta en primera persona alguns dels episodis més destacats de la seva vida, de la seva família i de la societat en la qual va viure. A través d’aquestes pàgines memorialístiques, per les quals passen rellevants personatges de la vida cultural i artística catalana del moment, els lectors poden convertir-se en testimonis d’un món i d’una manera de fer, viure i pensar avui totalment desapareguts. L’edició és a cura de Joan Miquel Llodrà Nogueras. Text: Redacció
PLANETA LLETRA. TRIBUNA MARESME US OFEREIX CADA MES RELATS D’AUTORS ACTUALS DE LA COMARCA AMB LA COL·LABORACIÓ DE L’ASSOCIACIÓ CULTURAL PLANETA LLETRA.
DIA DE PESCA «Un dia magnífic», va pensar en veure la claredat enlluernadora que l’esperava a l’altra banda de les cortines. Es va afanyar a empolainar-se per no perdre ni un sol minut i va baixar al garatge, on guardava els estris. Va recollir la canya, que estava penjada a la paret, al costat de les fotos de grans peixos i premis emmarcats; el cistell que contenia els esquers i les mosques, ordenats per colors i mides, i el cubell de les captures. Després ho va carregar tot al cotxe, va obrir la porta del garatge i es va permetre tornar a respirar profundament amb un somriure als llavis. Llavors va posar rumb cap a la ciutat. L’edifici s’imposava, esplèndid, amb tots els seus vidres reflectint la llum del sol i unes quantes gavines girant al seu voltant. Va entrar a la recepció i va saludar la Mariona, que estava atrafegada revisant unes factures que li havia portat l’encarregat de la màquina del cafè. –Bon dia, senyor Rub... –i es va quedar amb la boca oberta i els ulls com a plats en veure’l amb els mitjons quasi fins als genolls, l’armilla amb les butxaques plenes de cimbells i plomes i un barret descolorit. Va pujar a l’ascensor i va picar el setè pis. La gent que esperava al vestíbul s’apropava a la porta, encuriosida, mentre ell taral·lejava la cançó que sonava al fil musical. En aturar-se l’ascensor, va sortir i es va dirigir travessant tot el passadís cap al seu racó, deixant a banda i banda les mampares i els boxs. Mitja oficina va deixar tot el que estava fent i el va seguir incrè-
d’Òscar Navas dulament amb la mirada. L’altra mitja va intentar no ennuegar-se amb l’esmorzar i va córrer darrere seu. Les vistes eren impressionants. Primera línia de mar. Un cubiculum privilegiat. Sempre ho havia pensat. Va deixar els estris al terra i va córrer el finestral per deixar entrar l’aire fresc i la remor de la mar. Llavors va desplegar la canya i li va acoblar el rodet de llarga distància. Seguidament va enfilar una cuca a l’ham i quan va comprovar que l’alçada de la planta era suficient per fer un llançament, el va executar amb la mateixa precisió que posava en tot el que feia a la seva vida. La bobina i la maneta giraven com boges. El director, en veure des del seu despatx el rebombori que s’havia muntat, va sortir de la peixera i va dirigir-se cap a aquell racó. Allà va trobar el Sr. Rubio, a qui havia acomiadat el dia abans i havia citat per signar els papers aquell matí, assegut a la seva cadira d’esquenes a tota la gentada i esperant que piqués el primer. Ell va mirar de reüll i va continuar impassible amb la seva nova ocupació. Ara ja el podien acomiadar amb un bon motiu, no pel fet de ser massa gran per un comercial dinàmic o de no arribar a objectius, sinó per anar a pescar a la feina. Tenia tantes ganes de veure-ho escrit a la carta d’acomiadament... I amb una mica de sort, fins i tot, cauria un sard. «Un dia magnífic, i tant». Va pensar de nou, mentre els seus excompanys encorbatats el miraven.
22
ACN
OPINIÓ EDITORIAL Catalunya al punt de mira Dies intensos des de la manifestació multitudinària del passat 11 de setembre. La visita a Madrid del president de Catalunya, Artur Mas, al d’Espanya, Mariano Rajoy, i la porta tancada d’un acord pel pacte fiscal, han accelerat unes eleccions catalanes que veurem manifestar-se durant aquests dies i que portaran com a cavall de batalla el dret d’autodeterminació i independència de Catalunya. A l’espera de veure quines propostes fan els partits, es constaten diversos fronts, fidel reflex d’una Catalunya diversificada que emparada en el marc constitucional, ha anat evolucionant i en la qual ara, una part important de la població, demana una evolució de model d’encaix amb Espanya. Però també és cert que al creixement de l’independentisme fins a la centralitat política, no pot deixar-se de banda d’altres sensibilitats polítiques existents, com la constitucionalista –qui pensa legítimament que Catalunya és Espanya– o també la via federalista. Les eleccions posaran sobre la taula el reflex de la percepció que té de tot plegat la societat catalana, a través de les diverses opcions polítiques i alhora qui vol que dirigeixi el nostre futur. Però més enllà dels resultats electorals, el camí que s’encara no és fàcil, en un moment marcat per una profunda crisi econòmica i una fractura evident entre una part important dels catalans i Espanya i la certesa que a l’altra banda no s’entén que Catalunya reclami un espai propi per les seves peculiaritats com a nació, quan no es qüestionen aquestes o directament s’intenten esborrarles. L’horitzó es veu complex i difícil, però també encarat com mai en una direcció que posa a l’eix central una Catalunya que no vol desaparèixer i es nega a renunciar a tenir personalitat pròpia. El que per a uns és una clara via oberta cap a la Catalunya independent, per a d’altres es visibilitza com un mur sense sortida. Caldrà, doncs, escoltar la veu de la ciutadania a través de les urnes i tenir com a referència el resultat que se n’obtingui. No pot oblidar-se, tampoc, que una part important de la societat catalana, a través de l’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC), empeny des de l’àmbit de la societat civil tot el procés i continuarà la seva tasca, al marge dels resultats electorals. I tot plegat en un escenari europeu, dins el context democràtic i pacífic que caracteritza els catalans, com han pogut constatar arreu del món; i en el marc d’unes altres eleccions, al País Basc, que també seran determinants en els processos d’encaix nacionals d’Espanya.
ANNA OLIVERAS Directora de l’Escola Pública Camí del Mig de Mataró
L’escola que necessita el país Aquest curs 2012-13 a les escoles es presenta una situació extremadament difícil. Les mesures que s’estan aplicant des del Departament d’Ensenyament conjuntament amb el Govern de Madrid, si es mantenen en el temps, faran retrocedir l’Escola Catalana a molts anys enrere. El camí per fer una escola inclusiva que aconsegueixi reduir les xifres de fracàs escolar, s’allunya amb l’augment d’alumnes per classe, amb la reducció de professorat i amb l’endarreriment de la cobertura de les baixes per malaltia. Com es pot afirmar que no afectarà a l’atenció de l’alumnat? La manca d’una oferta formativa més enllà de l’obligatòria fa que el nivell dels nostres joves –que ni estudien ni treballen– s’estanqui mentre el mercat laboral demana gent cada vegada més ben preparada. És així com aconseguirem un jovent competent? L’empitjorament de les condicions laborals del professorat, rebai-
TRANSPORT PÚBLIC PERE PASCUAL www.perepascualpic.blogspot.com
Amb vas llarg i tres glaçons No sóc habitual consumidor d’aquelles begudes que els puristes en diuen “combinats”, però quan en prenc mantinc fidelitat quasi absoluta, d’ençà que el vaig conèixer, al gintònic. (“Conèixer-la és estimarla”, que deia la presentació publicitària de la tònica). L’enamorament va ser ràpid. Vas llarg de tub, tres glaçons, tònica de marca de difícil pronunciació i ginebra, en aquells moments, Giró, of course, que amb el temps va anar
xant el sou, augmentant una hora més de classe i reduint hores de preparació, és una manera de menystenir la professió. Es podrà mantenir la “il·lusió” en la difícil tasca de fer de mestre? La pèrdua d’ajuts a les famílies implica l’encariment del cost educatiu en un moment de greus dificultats econòmiques en un 25% de les llars catalanes. Així es millorarà la cohesió? La manca d’inversió en edificacions noves i en l’arranjament d’edificis condiciona el dia a dia en les relacions escolars. Els espais estan adequats a les necessitats educatives del segle XXI? I, per acabar-ho d’adobar, el ministre Wert, sense que s’hagi acabat d’implantar la darrera reforma, vol
tornar a canviar la llei d’Educació. Per a què? Per continuar retallant més? Per sort, cada vegada hi ha més famílies que prenen consciència del problema i s’adonen que aquestes mesures, retrògrades i injustes, afecten directament l’educació dels infants. Hem d’enfortir el model d’escola pública que ofereixi igualtat d’oportunitats. Hem de construir el país mitjançant persones ben formades i amb una educació sòlida i per això ens cal una acció decidida que impulsi l’educació preparant els infants i joves per esdevenir ciutadans europeus de ple dret. Només ho podrem aconseguir amb la unió de la Comunitat Educativa i el reclam de tota la societat.
essent substituïda per marques de més nom que tots tenim al cap. Però de fa un temps que estic meditant trencar aquesta fidelitat. El gran plaer que és gaudir d’un gintònic comença a esvair-se davant l’examen al qual un és sotmès en el moment de la petició per part d’aquell cambrer, que amb la fe del convers, et presenta carta de ginebres, de tòniques, elecció del gust que personalitzarà el combinat... tot per acabar amb una copa baló, d’aquelles que abans sols servien pels sempre femenins “San Francisco”, i a més, tot diluït amb una tona de glaçons de gel per fer-li perdre tota la seva potència. Però és clar que la moda és la moda. Si fa poc era necessari ser expert en vins o whiskys si volies mantenir cert nivell de sibarita, ara si no domines l’enciclopèdia del gintònic ets un “mindundi” que estàs del tot en “orsai”. Per això, i
no volent desfer-me del plaer que la beguda m’ofereix, m’he plantejat que la propera vegada que algú vulgui omplir-me el cap de la nova i retòrica litúrgia, el tallaré en sec i simplement li demanaré: “un gintònic, amb vas llarg, tres glaçons, i de Giró, per favor”. I el que passa amb el gintònic té un clar paral·lelisme amb bona part dels fets culturals. Molta parafernàlia, litúrgia buida però espectacular, aparença en grau màxim, però amb una essència del tot desnaturalitzada per tots aquests glaçons d’embolcall amb què es vol emmascarar la buidor de conceptes. Potser doncs, serà qüestió de fer el mateix davant de molts actes culturals i demanar-los en estat pur. És a dir, amb vas llarg i sols amb tres glaçons. Encara que signifiqui no estar a la moda que ens volen imposar.
OPINIÓ 23
TRIBUNAMARESME OCTUBRE 2012
TRIBUNA AMB TRIBUNA Maresme ofereix, en col·laboració amb l’associació cultural Valors, aquests articles publicats en la revista de reflexió i diàleg que edita mensualment aquesta entitat. Trobareu més articles i informació a www.valors.org
Estímuls educatius desesperats
No podem renunciar a la “memòria històrica”, però cal fer-ho sense reconstruir ressentiments i velles revenges
GREGORIO LURI Pedagog
Per què abandonen els nostres joves els estudis d’una manera tan nombrosa i, sobretot, tan a la lleugera? Quan ho feien en l’època de creixement econòmic, alguns deien que els era molt fàcil trobar una feina ràpida i ben remunerada. Però això solament era cert en part. Molts abandonaven les escoles simplement per no fer res, integrant les files dels anomenats “ninis”. Per això mateix ara, en una època de crisi, continuen els abandonaments, malgrat que prou bé que sabem tots plegats que els primers en ser acomiadats a les crisis i els darrers en ser contractats a les èpoques de creixement són els pitjor formats. En el rerefons d’aquest comportament hi ha, sens dubte, una pobra valoració (per no dir una valoració negativa) de la formació intel·lectual. Disposem de molts arguments que ens animen a pensar que el fracàs escolar no afecta més als menys capacitats intel·lectualment, sinó als intel·lectualment menys motivats, que no és pas el mateix. Per exemple, quan pregunten els nostres joves per les raons del seu abandonament, el 70 per cent es limita a dir que “no volia seguir estudiant”. Això és tot. Davant aquestes afirmacions confesso que jo, que sem-
En record de Joan Peiró RAMON SALICRÚ I PUIG
pre m’he negat a acceptar que la pobresa hagi de ser el destí de ningú, m’he sentit desarmat. Hi ha una dita molt estesa entre els estudiants negres dels Estats Units: “Un negre amb un llibre sota el braç està fent de blanc (is acting white)”. Especialment a les barriades deprimides de les grans ciutats els adolescents diuen això molt seriosament perquè els proporciona un clar senyal identitari: han fet de l’antiintel·lectualisme un tret d’auto-reconeixement, un valor col·lectiu. Amb el rebuig del llibre poden posar de manifest un tarannà orgullós davant el qual els estímuls dels professors tenen ben poques possibilitats d’èxit. ¿Com es pot animar a estudiar a aquell que troba en el fracàs un motiu d’orgull? Entre els estudiants jamaicans d’Anglaterra treure bones notes es
considerat molt poc masculí, de manera que els estudiosos han de ser molt valents per suportar tota mena d’ironies excloents sense enfonsar-se. Han d’estudiar superant els actes de sabotatge intel·lectuals amb què els seus companys reafirmen la seva suposada superioritat. Amb els alumnes que rebutgen tota activitat intel·lectual escolar, alguns han provat, amb un èxit divers, premiar econòmicament el bon comportament, posant preu a les seves bones notes o premiant tota la classe, per exemple, amb classes gratuïtes del permís de conduir. Reconec que davant situacions desesperades sovint cal recórrer a solucions extremes, però molt em temo que per aquesta via se’ls pot fer creure en la dignitat del diner, difícilment en la dignitat del coneixement.
Assisteixo a l’acte d’homenatge de la figura de Joan Peiró i Belis (Barcelona, 1887), el líder anarcosindicalista, que va viure a Mataró en els anys de la República i de la Guerra Civil. L’acte –en record del setantè aniversari del seu afusellament, a Paterna– esdevé un ple exercici de “memòria històrica” per a molts mataronins, de moltes conviccions, que sempre han vist amb bons ulls l’eminent figura de Peiró i sobretot el seu rebuig a la violència que després es va desencadenar. El que no es pot admetre de cap de les maneres és “oblidar el passat”, sotmetent-nos voluntàriament a l’amnèsia col·lectiva, que massa sovint s’ha promocionat, ben segur per esmorteir les males consciències ancorades en uns temps perniciosos. En el decurs de l’acte s’escolta de fons la cançó Fosses de silenci, del cantautor Pau Alabajos, on es diu literalment: “No descansarem, seguirem recuperant la memòria saquejada”. En un altre fragment, escoltem que es diu: “Encara queda gent que vol seguir investigant, que no es conforma amb el silenci, com una versió oficial”. Hauria de ser aquesta òbviament la reacció
de tot ciutadà ja que per raons més que lògiques està obligat a conèixer -ho dic així de forma contundent- la realitat del que va succeir i els desafiaments que se’n derivaren. El que importa és no renunciar de cap de les maneres a la “memòria històrica”, però sense avivar els ressentiments, ni atiar la revenges polítiques o personals, ni estimular les venjances individuals. El que és absolutament necessari és abonar el terreny de l’autocrítica, saber donar la volta o capgirar les situacions pretèrites i fer els esforços indispensables per a continuar esbrossant els camins de la reconciliació a fi i efecte de bastir entre tots una societat millor, més lliure i més justa, amb el reconeixement dels drets de tota persona, sense exclusions de cap ordre i sense pal·liatius de cap mena. Difícil però no impossible. Simplement penso que és imprescindible.
24
APUNTS SALUT
CINEMA
L’artritis reumatoide no es cura, però la podem controlar
“Blancanieves”, rodat a Mataró, representarà Espanya als Oscar
L‘artritis reumatoide és una malaltia reumàtica que afecta múltiples articulacions del nostre cos i que és crònica, per tant, no es pot curar. Al nostre país, se’n diagnostiquen cada any uns 7.500 casos nous, que equivalen a l’1% de la població. Pot aparèixer a qualsevol edat, des d’infants de mesos fins a gent gran de més de 80 anys, però es dóna sobretot en dones entre 30 i 50 anys, i pot causar un deteriorament notable de la qualitat de vida perquè dificulta les activitats diàries. A diferència de l’artrosi, ocasionada pel deteriorament propi de l’edat avançada, l’artritis reumatoide no té una causa clara. El que sí que se sap del cert és el seu origen genètic i que es pot heretar. L’herència, però, no és directa, sinó que en famílies en què algun membre la pateix, la resta de familiars tenen una certa predisposició a desenvolupar-la, segons la Dra. Anna Lafont, metgessa adjunta del servei de reumatologia de l’Hospital de Mataró. ARTICULACIONS INFLAMADES DE FORMA PERMANENT L’artritis reumatoide es podria definir com una inflamació permanent de les articulacions de causa desconeguda, produïda per un excés de líquid lubricant que fabrica un tel que hi ha a les articulacions dels nostres ossos. En una persona sana, aquest líquid facilita el lliscament de les caretes articulars entre els cartílags i per tant redueix la fricció. Amb l’artritis reumatoide augmenta la
producció i les característiques d’aquest líquid, que es converteix en corrosiu: primer afecta i lesiona els cartílags i pot arribar fins arribar a l’os. Això danya les articulacions del nostre cos, sobretot en adults en mans, peus, genolls i espatlles. A banda dels fàrmacs, els malalts poden millorar la qualitat de vida si segueixen aquests senzills consells: • No posar-se coixins sota els genolls • Utilitzar estris que els permetin fer menys força per manipular objectes quotidians. • Aplicar calor a les mans i fred als genolls, en cas que tinguin dolor agut. I sempre en aquests casos, reposar. • Descansar unes 10 hores a la nit. • Fer una migdiada d’una hora i mitja.
APARICIÓ RÀPIDA I SOBTADA En unes setmanes l’activitat diària que realitzem, com cosir, cordar-te una camisa ens costa molt, que va acompanyat de dolors ens les articulacions amb les quals fem aquella activitat. El quadre típic, seria un dolor i inflamació de les mans quan ens llevem, i som incapaços de tocar-nos amb els dits la palma de la mà. Això pot durar hores, fins que podem arribar a fer-ho. Al principi només pot aparèixer en una mà, però en pocs dies també, el mateix quadre s’origina en l’altre. Segons vagin passant les setmanes afecta els peus, posteriorment els genolls i pot arribar a les espatlles.
Dra. Anna Lafont, metgessa adjunta del servei de reumatologia de l’Hospital de Mataró
Pel que fa als nens, quan veiem que un infant té dolor en un genoll i que està inflamat sense una causa traumàtica, i que evoluciona amb més dolor i inflamació, seria convenient de portar-lo al pediatra per fer-li una bona revisió i orientar el quadre. Hi ha proves diagnòstiques específiques que ens poden ajudar a diagnosticar-ho, com seria els factors reumatoides, unes proves de laboratori, que pot determinar la presència d’uns marcadors. Cal destacar que la presència d’aquests factors no vol dir que podem patir la malaltia, però ens poden donar una alerta de realitzar un seguiment més directe d’aquests pacients. PERE LÓPEZ
El film, mut i en blanc i negre, explica la història de Carmen, una jove amb una infància, turmentada per la seva terrible madrastra. Va rodar interiors a Mataró, en concret a una casa particular situada al número 1 (bis) del carrer de Sant Francesc d’Assís. El rodatge a la capital del Maresme va tenir lloc l’1 i 2 d’agost de 2011. La coproducció catalana ‘Blancanieves’ del director basc Pablo Berger serà la candidata de l’Estat en la 85a edició dels premis Oscar a la categoria de millor pel·lícula de parla no anglesa. Així ho ha anunciat el president de l’Acadèmia del Cinema, Enrique González Macho, juntament amb els actors Barbara Lennie i Alberto Amman. Blancanieves s’ha imposat a El artista i la modelo de Fernando Trueba i Grupo 7 del sevillà Alberto Rodríguez. El film, mut i en blanc i negre, reinventa el conte dels germans Grimm, explica la història de Carmen, una jove amb una infància turmentada per la seva terrible madrastra. Després de fugir del seu passat, comença un viatge acompanyada d’una colla de nans toreros. Text: ACN/Redacció
APUNTS 25
TRIBUNAMARESME OCTUBRE 2012 SOLIDARITAT
MEDI AMBIENT
Cinquena caminada contra el càncer de mama
Segona edició del RECUWATT
Ja tornem a estar al mes d’octubre, com des de fa 5 anys, organitzem la caminada popular contra el Càncer de Mama. Aquest any el diumenge 21 d’octubre. Amb la novetat que tindrem dos recorreguts: el tradicional, com sempre sortida al Parc Nou a les 9 del matí, amb el recorregut de plaça Granollers, ronda O’donnell, Lluís Companys, plaça Laietana, passeig Marítim i el Callao. I el llarg, que partirà igualment a les 9 del Parc Nou i seguirà plaça Granollers i d’aquí enfilarà cap a avinguda Puig i Cadafalch, plaça Badajoz, ronda President Tarradelles, ronda del Cros, Via Sèrgia, rotonda del Rengle, passeig de Marina, passeig Marítim, i finalitzar al Callao. Estem molt il·lusionats de pensar que cada any la gent respon de forma sorprenentment exponencial. En molts casos ja estan esperant aqueta cita que poc a poc es va convertint en un clàssic mataroní. Ens agrada veure que aquest és un dia per gaudir de la companyia dels amics, familiars, éssers estimats, que tots estan per la nostra/seva causa i que junts donem coratge a les persones que en aquests moments estan en tractament, que estan esperant diagnòstics,
sones que porten dies treballant perquè tot pugui sortir bé. Per acabar, vull recordar que els fons que es recullen d’aquests actes, es reinverteixen en el benestar de les persones afectades, de forma que podem seguir oferint els nostres serveis d’art-terapia, psicologia, reflexoteràpia, tallers d’autoajuda, reiki, xerrades divulgatives, acolliment, voluntariat... Moltes gràcies a tots i totes, us esperem el dia 21 d’octubre.
El II Congrés RECUWATT (Reciclatge i Energia) sobre valorització energètica dels residus se celebrarà el 4 i 5 d’octubre a l’Auditori del TecnoCampus Mataró-Maresme. Inclourà per primer cop una reunió de ciutats espanyoles amb plantes de valorització energètica. RECUWATT està organitzat pel Consorci per al Tractament de Residus Sòlids Urbans del Maresme i l’Agència de Residus de Catalunya, i compta amb la col·laboració i participació de prop de quaranta entitats tant públiques com privades. Es va estrenar l’any passat amb excel·lents resultats, tant pel que fa el nombre d’assistents com d’entitats. L’objectiu del certamen és consolidar-se com a trobada professional de referència al sud d’Europa sobre valorització energètica de residus. La segona edició tindrà com a ponents experts d’una desena de països, amb la voluntat de tractar els aspectes de més interès.
MONTSERRAT CHIVA BOSCH Presidenta de Maresme Oncològic
CONSORCI PER AL TRACTAMENT DE RESIDUS SÒLIDS URBANS DEL MARESME
T
que estan a l’espera de ser intervingudes, o les que estan convalescents. Ens hi unim i els fem costat, encara que sigui de manera testimonial. Aquest dia, també remou sentiments. Molts recordarem que en caminades anteriors, hi varen assistir persones que ja ens han deixat, és llei de vida. Però mentre hi ha vida hi ha esperança i malgrat tot, sempre ens queda el record. També ens voldríem agrair moltíssim la col·laboració de totes les persones i entitats que tot i que no es veuen, fan possible que aquest esdeveniment es pugui dur a terme. Són moltes les per-
26 APUNTS
OCTUBRE 2012 TRIBUNAMARESME
FIRES COMERCIALS
Mataró celebrarà finalment la “Shopping Night” el proper dissabte 6 d’octubre La pluja, que va caure insistentment durant tot el dia, va obligar a suspendre la vetllada de botigues obertes i les activitats d’animació al carrer organitzades pels botiguers en motiu de la campanya Mataró Opportunity Weekend, MOW. L’Institut Municipal de Promoció Econòmica (IMPEM) i la Unió de Botiguers de Mataró (UBM) van acordar el passat 1 d’octubre tornar a reprogramar el dissabte 6 d’octubre la celebració de la “Shopping Night”, que formava part de la campanya de promoció turística MOW. Aquest dissabte que ve les botigues tornaran a oferir les promocions, descomptes i ofertes especials, actuacions de música en directe, DJ, desfilades, tallers per a infants, pallassos i degustacions i ple de propostes per a gaudir, que el dissabte anterior a la tarda no van portar a terme a causa de la pluja. Per tant, aquest proper dissabte es comptarà amb les botigues obertes entre les 9 i les 12 de la nit i es reprogramaran les activitats i espectacles complementaris de dinamització comercial al carrer. Tot això, acompanyat de menús a 12 € oferts pels restaurants participants al Shopping Night. En total hi participen més de 170 botigues del centre de Mataró i un total de 27 establiments de restauració. Les activitats reprogramades, les botigues participants així com el detall de cadascuna d’elles, els restaurants, els aparcaments, etc. ho podreu anar seguint a través del www.facebook.com/mow.shoppingnight i del web www.mataro.cat/mow. Text: Unió de Botiguers de Mataró.
Premià de Mar celebra el Mercat del Mar i la Fira comercial de tardor
Per vuitè any consecutiu, el propers 6 i 7 d’octubre, Premià de Mar celebrarà el Mercat del Mar, la fira d’actes inspirats en els antics mercats de pobles mariners. L’edició d’aquest any presenta algunes novetats, com ara una exposició de maquetes de vaixells a la plaça de la Sardana; un viatge nocturn en vaixell per observar els estels des del mar amb les indicacions d’un astrònom; la projecció de la pel·lícula Ocèans a l’Espai l’Amistat; i una conferència sobre la subhasta cantada del peix a Montgat. D’altra banda, també s’ampliaran els tallers i activitats infantils a la fira del Club Nàutic i a la plaça de la Sardana. Durant tot el cap de setmana, diversos indrets del poble acolliran actes relacionats amb l’entorn mariner. Dissabte, matí i tarda, els vaixells històrics
Rafael i Jolie Biche faran sortides mar endins que permetran als passatgers gaudir del paisatge premianenc des del mar. Mentrestant, també dins el recinte del port, hi haurà la tradicional subhasta de peix a l’antiga, diversos tallers i un espectacle musical. Diumenge al matí es farà una visita guiada que sortirà de la plaça de la Sardana per conèixer el Premià mariner. Al migdia es farà una musclada popular a la plaça de la Sardana, i al vespre una cantada d’havaneres i rom cremat. Els comerços de Premià sortiran també diumenge a la rambla de la Lió amb la Fira de Tardor i oferiran els estocs de temporades passades a un preu reduït, així com les novetats de temporada. D’altra banda, durant tot el cap de setmana la tradicional fira d’artesans del Mercat del Mar oferirà tot de productes típics a la plaça de la Sardana. A més de la fira hi haurà música en directe, tallers infantils, cercaviles i animació. Finalment, diversos establiments de
XV EDICIÓ DE LA FIRA FORA ESTOCS A VILASSAR DE MAR Vilassar Comerç organitza la XV Edició de la Fira Fora Estocs, que enguany es celebrarà el dissabte 6 d’octubre de les 10 de mati fins a les 8 de la tarda, i estarà ubicada a l’Avinguda Eduard Ferrés. Un total de 37 carpes, una de les quals serà carpa de serveis, ocuparan el llarg del passeig, oferint com cada any, productes i serveis al millor preu!
restauració de la vila oferiran un menú mariner. FIRA COMERCIAL DE TARDOR Durant tot el diumenge 7 d’octubre, els comerços de Premià sortiran també diumenge a la rambla de la Lió amb la Fira de Tardor i oferiran els estocs de temporades passades a un preu reduït, així com les novetats de temporada i promocions. A més a més, s’organitzaran diferents activitats com: taller de polseres a l’estand de Depuntetes; massatges a l’estand d’el Taller de Ioga; taller de dibuix a l’estand d’exclusives Catalunya; taller de maquillatge de fantasia a l’estand d’Inalbis; màster class gratuïta d’esgrima medieval d’espasa llarga, a càrrec d’inalbis Taller de Teatre; exhibició de balls a càrrec de Escola de Ball Loli; taller de salsa gratuït i exhibició de capoeira a càrrec de l’Acadèmia Escola de Ball. Text: Redacció
ADOPTA’LS Aquests animals estan esperant la seva segona oportunitat. Ajuda’ns a trobar-los una família que els faci oblidar el que han viscut! Informeu-vos a info@protectoramataro.org 902 908 043
www.protectoramataro.org
BOMBER: de mida petita, grandet d’edat però encara amb molt per donar, juganer i molt simpàtic, vine a conèixe’l. Necessita una llar. Refugi Cal Pilé Crta NII, Km 648,4 Mataró
El BIBLOS va entrar de cadellet a la protectora i només ha sortit un cop en adopció, en què va ser educat amb reforç negatiu. És un gos que només vol viure la vida de cadell, ja donat que s’ha passat la meitat de la seva vida a la gàbia i l’altra meitat amb una educació potser massa dura per un cadellet. Té molta vitalitat i és molt sociable amb tothom. Refugi Cal Pilé Crta NII, Km 648,4 Mataró
AMETLLA, va entrar que era gairebé un cadell, però com que era una mica poruga ningú no la va adoptar, passen els anys i ara que ja és adulta continua veient la vida com passa entre reixes. Només necessita una família tranquil·la que visqui a un lloc tranquil, i si visqués amb un altre gos seria ideal. Refugi Cal Pilé Crta NII, Km 648,4 Mataró
APUNTS 27
TRIBUNAMARESME OCTUBRE 2012 MÓN LEGAL
Pisos ‘patera’ i el patiment comunitari Després d’uns quants anys de crisi econòmica i social, el problema (o drama) dels habitatges sobreocupats, més coneguts com pisos ‘patera’, s’ha convertit en negoci per alguns propietaris, greus molèsties pels veïns i drames pels ocupants, ja que no tinc cap dubte que a ningú no li agrada viure indignament i en condicions precàries. Aquesta crua realitat social ha augmentat amb els pas del temps i falta de solucions a l´actual crisi, obligant moltes persones –i no tan sols indocumentades– a viure en un habitatge amb més persones, moltes vegades desconegudes. El problema, en línies generals, presenta el següent patró: uns inquilins, en situació econòmica precària, que conviuen en un mateix pis amb deplorables condicions higièniques i d’espai; un arrendatari que procedeix a subarrendar el pis a aquells amb afany de lucre, un arrendador que no es preocupa massa pel fet que el seu pis estigui sobreocupat i dels problemes que això genera, i una xarxa de perfil mafiós que s’encarrega de posar en contacte tots aquests actors. Tanmateix, sempre existeix una comunitat de propietaris que pateix de ple
els problemes que es deriven d’aquest nefast fenomen i que veu alterada la seva convivència i tranquil·litat. Davant de tot això, existeixen possibles solucions legals. Es pot plantejar una reclamació judicial contra el propietari-arrendador del pis per incompliment de la Llei de Propietat Horitzontal i dels estatuts de la comunitat. Això sí, serà molt important i convenient que l´acció sigui interposada per la mateixa Comunitat de Propietaris, mitjançant acord de la seva junta. Actualment, hi ha quantioses sentències judicials que ordenen el cessament de la sobreocupació del pis i el desallotjament dels seus ocupants. Que ningú desitja patir molèsties i sorolls excessius quan està a casa seva és evident, però donat el cas existeixen mitjans legals que permeten combatre aquesta desagradable i patida situació, en què pren gran importància fixar pautes de conducta dels afectats davant aquest creixent problema social. XAVIER CASAS MARTÍNEZ JCM ADVOCATS. www.jcmadvocats.es
PORTS
L’amarrador per a superiots de Mataró estrena l’hivernada de vaixells en marina seca La Mataró Marina Barcelona per a superiots acull des d’aquesta setmana el primer vaixell que hivernarà en la modalitat de marina seca a l’explanada d’aquest equipament. Es tracta d’un catamarà de 18 metres d’eslora per 9,5 de mànega que cohabitarà durant uns mesos amb la resta de vaixells de gran eslora que romanen a l’aigua durant llargues estades en aquest amarrador que gestiona Varador 2000 en el moll de ponent del port de Mataró. Varador 2000 preveu que durant les properes setmanes arribaran més unitats per fer la hivernada en aquest nou dry dock, ubicat a poca distància de Barcelona i amb una qualitat de serveis i seguretat de primera línia. La modalitat de marina seca està molt estesa als països europeus i tot just ara comença a agafar embranzida al nostre país. A banda de l’activitat d’hivernada en sec d’embarcacions, la Mataró Marina Barcelona afronta una se-
gona temporada d’activitat durant la qual es preveu incrementar el nombre de vaixells de bandera estrangera que escolliran aquesta base nàutica per hivernar. L’amarrador té capacitat per a una vintena de vaixells de 20 a 50 metres d’eslora en llargues estades. Actualment, la Mataró Marina Barcelona és l’únic equipament d’aquestes característiques que funciona durant els mesos d’hivern entre Barcelona i França. Text: Varador 2000.
28
GASTRONOMIES LA PROPOSTA DE L’ÀVIA REMEI
PASTÍS DE PASTANAGUES AMB NOUS
INGREDIENTS: 200 g de pastanagues bullides i aixafades amb una forquilla; 4 ous; 100 g de nous picades i esmicolades; 200 g de sucre; 150 g de farina; 1 sobre de llevat; 150 g de mantega; sucre en pols per al guarniment. PREPARACIÓ: Barregem la mantega, una mica fosa, amb el sucre i el rovell d’ou i ho remenem. Tot seguit, hi tirem les nous i la pastanaga. Ho remenem altre cop i hi afegim la farina, a poc a poc. Hi incorporem el llevat. Muntem les clares a punt de neu i les barregem amb la pasta. Untem un motlle amb mantega o oli de gira-sol. Aboquem la pasta i ho posem al forn a temperatura alta de 200º, però cada 10 o 15 minuts anirem abaixant la temperatura. Ha d’estar al forn entre 30 i 40 minuts aproximadament. Comproveu amb un escuradents o punxó si el pastís és cuit. Si surt neta l’agulla és que ja està, si no, el deixarem al forn una mica més. El guarniment el farem amb sucre en pols. Hem de procurar que les pastanagues siguin tendres, i si són fetes, els traurem el tronxo del mig. Segueix a TRIBUNA Maresme la proposta culinària de la popular cuinera mataronina Àvia Remei. Pots trobar més receptes seves a la web www.aviaremei.com
TITIANA PANSA BLANCA CARACTERÍSTIQUES. To de color més pujat a causa de què part del vi fermenta en roure. Presenta bona capacitat per formar corona d’escuma en la superfície. Té un nas molt suggeridor, destacant aromes afruitats amb lleugeres notes torrades. En boca és ampli, estructurat i llarg. ELABORACIÓ. Verema manual, premsat de raïm sencer, fermentació a baixa temperatura en inox i roure són les característiques principals del procés d’elaboració del vi base. El producte reposa en les antigues caves de Parxet a Tiana, fins que a la degustació demostra estar en el seu moment òptim, en el qual procedim al seu degollament i a la seva expedició al mercat.
El Calamarenys es consolida a la resta de la comarca Les XVII Jornades Gastronòmiques del Calamar, que es presenten aquest proper divendres, arriben farcides de novetats. La primera d’elles és que aquestes jornades gastronòmiques amplien el seu centre d’interès i, a més de dedicar-se al calamar d’Arenys, també inclourà altres varietats de peix de la nostra comarca. Aquesta diversificació dels productes també ha contribuït a ampliar el radi d’acció del Calamarenys, que es consolida per tota la comarca amb la col·laboració del Consorci Costa del Maresme. Així, fins a 15 restaurants d’Arenys de Mar, i 24 addicionals dels municipis d’Arenys de Munt, Argentona, Cabrils, Caldes d’Estrac, Calella, Canet, Malgrat, Premià de Mar, Sant Cebrià, Teià i Vilassar de Mar, participen en aquesta cita gastronòmica. L’inici del Calamarenys coincidirà
amb la presentació dels actes que tindrà lloc el proper divendres 5 d’octubre, a les 7 de la tarda, a la Sala Josep M. Arnau del Centre Cultural Calisay d’Arenys de Mar, a càrrec de les regi-
Món legal
dories de Turisme i Fires i de Promoció Econòmica d’Arenys de Mar. A partir de llavors i fins el 28 d’octubre, els restaurants adherits oferiran plats i menús amb el calamar d’Arenys i el peix del Maresme com a ingredients principals. Arenys de Mar, com en anteriors ocasions, ha preparat un programa d’actes complementaris que també inclou algunes novetats. És el cas del taller de cuina de calamar i peix d’Arenys (6 d’octubre a les 12h), la Fira del Calamarenys (dies 19, 20 i 21 d’octubre) o el concurs de tapes de calamar (20 d’octubre a les 18h). Activitats que s’afegeixen a la subhasta pública de peix (13 d’octubre a les 12h), la fideuada popular (13 d’octubre a les 20h) o la ruta de la tapa del calamar, que tant d’èxit va registrar l’any passat en la seva primera edició. Podeu trobar més informació al web www.calamarenys.com. Text: Ajuntament Arenys de Mar
Una tercera edició de la Setmana del Vi DO Alella amb més dies, més activitats i més municipis El passat divendres 21 de setembre es va estrenar la tercera edició de la Setmana del Vi DO Alella amb un munt de novetats. Una de les més significatives és la duració de l’esdeveniment, que aquest any s’allargarà fins el diumenge 7 d’octubre. Pel que fa a l’oferta d’activitats, s’ha passat de les 45 que es van programar l’any passat a les 67 d’aquesta edició. Ha destacat especialment la xerrada “Productes de qualitat, productes de proximitat”, oferta per la prestigiosa cuinera Carme Ruscalleda el dilluns 24 al Masnou, però s’ha comptat amb suggerents propostes tan originals com el I Concurs de Fotografia DO Alella, el I Torneig de Pitch&Putt DO Alella o la xerrada inaugural que Xavier Picazo, enòleg del celler Joaquim Batlle, va oferir el divendres 21 al Corte Inglés del Portal de l’Àngel. Completen aquesta àmplia oferta activitats com cinefòrums, sessions d’iniciació al tast de vi, tasts maridatge temàtics, visites a cellers, passejades per les vinyes, activitats per a
tota la família i un munt de propostes gastronòmiques que van molt més enllà del simple fet d’oferir un plat i una copa de vi que hi harmonitzi, entre moltes altres. Una altra de les novetats d’aquest any és l’expansió de l’àmbit en què se celebra la Setmana del Vi, que en
aquesta ocasió creix fins als 18 municipis del Maresme i el Vallès Oriental, incloent la participació de 4 poblacions que no formen part de la DO Alella. El programa complet es pot consultar a www.doalella.cat. Text: Consorci DO Alella.
TRIBUNAMARESME OCTUBRE 2012
GASTRONOMIES 29
30
MOTOR Arriba la 4a edició de la Fira MotorTotal Del 4 al 7 d’octubre l’Espai Firal del Nou Parc Central novament acollirà entre 250 i 300 vehicles exposats a la venda, en la quarta edició de la fira dedicada al vehicle d’ocasió, km.0 i nou en condicions excepcionals.
El Pla Pive, en marxa
En més de 4.500 metres quadrats, quedaran representades 21 marques punteres del sector (Mercedes, Smart, Audi, Volkswagen, Chevrolet, Ssangyong, Volkswagen Comercials, Mitsubishi, Seat, Lancia, Jeep, Dodge, Chrysler, Ford, Hyundai, Peugeot, Fiat, Renault, Dacia, Opel, Tata i Skoda), consolidant així a Mataró com a capital automobilística. Una exposició amb el principal objectiu de potenciar el sector i on els concessionaris exposaran vehicles d’ocasió, quilòmetre 0 i nous en condicions excepcionals i amb les màximes garanties de qualitat. Aquest gran aparador obrirà les seves portes el dijous 4 d’octubre a les 16.00
hores fins les 20.00 hores. El divendres 5, dissabte 6 i diumenge 7 la fira restarà oberta al públic en horari ininterromput d’10.30 hores a 20.00 hores. Passem moments complicats, i és per això que des de l’organització de MotorTotal i dels expositors participants, amb la intenció d’ incentivar la venda, tots aquells que comprin el seu vehicle els dies de la fira podran estalviar-se la pujada del 3% de l’IVA. A més, durant els dies de la fira, els més “petits de la casa” i no tan petits, podran passar-s’ho d’allò més bé en les dues atraccions del parc infantil que hi haurà instal·lat. Text: MotorTotal
El nombre de cotxes venuts a Catalunya el setembre només ha estat de 6.068 unitats, cosa que suposa una caiguda del 35,8% en relació amb el setembre de l’any passat, segons l’Associació Espanyola de Fabricants d’Automòbils i Camions (Anfac). En l’acumulat dels nou primers mesos les vendes han sumat 81.372 cotxes, un 8,2% menys que el 2011. En el conjunt de l’estat espanyol les vendes tan sols han arribat fins les 35.146 unitats, un 36,8% menys que el setembre del 2011 i el nombre d’operacions de venda més baix que fins ara s’havia registrat en les sèries d’aquesta patronal. Aquestes caigudes es van donar a conèixer el mateix dia que entra en vigor el pla Pive, que vol corregir aquesta tendència a la baixa. Els concessionaris de venda de cotxes esperen que el pla Pive que el govern espanyol va aprovar i que va entrar en vigor a partir del passat 1 d’octubre, corregeixi aquesta tendència a la baixa de les vendes. L’incentiu aprovat pel govern suposa concedir a fons perdut un ajut de 2.000 euros per unitat de cotxe venut que sigui
eficient mediambientalment i sempre i quan es retiri del mercat un automòbil de més de 12 anys d’antiguitat. Anfac ha explicat que més del 65% dels turismes que es venen a l’Estat es podran acollir al pla Pive. Els vehicles que poden rebre un descompte de 2.000 euros per unitat són cotxes de gasolina, dièsels, elèctrics, híbrids, de gas, sempre sota la condició que tinguin una eficiència energètica de classe A o B. La caiguda de les vendes d’aquest mes de setembre es registra després d’un mes d’agost que davant l’augment de l’IVA a partir de l’1 de setembre va permetre donar un respir als concessionaris que en el mercat català van veure com les xifres milloraven un 7,6% en relació amb l’agost del 2011. El director de comunicació d’Anfac, David Barrientos preveu que entre les ofertes comercials dels fabricants afegides al pla Pive es podrà corregir la tendència negativa d’aquest any i tancar el 2012 amb un resultat positiu i millor que el 2011. Text: ACN
MOTOR 31
TRIBUNAMARESME OCTUBRE 2012
Seat presenta el nou León, la gran aposta de futur de la filial del Grup Volkswagen Seat ha escollit el Saló de l’Automòbil de París per presentar la seva gran aposta de futur, el nou León. La tercera generació del León és un cotxe total i no guarda similituds amb el que es fabricava fins ara. Segons va explicar aquest dimecres el president de Seat, James Muir, en la vigília de la inauguració del Saló, es tracta del model que millor combina el nou disseny i la millora tecnològica de la marca. El cotxe, com les anteriors dues generacions del León, es fabricarà a Martorell sobre una nova plataforma de producció del grup Volkswagen que ja s’ha instal·lat a la planta catalana. La filial del grup Volkswagen preveu repetir l’èxit de vendes de les anteriors generacions del model i fabricar unes 200.000 unitats anuals que se sumin a l’1,3 milions que ja s’han venut fins ara. El nou model, que competirà amb el nou Volkswagen Golf també presentat a París, arribarà al mercat espanyol a principis de l’any que ve, però ja aquest mes de novembre es començarà a vendre a Alemanya, Àustria i Suïssa, aprofitant l’empenta d’aquestes economies,
especialment l’alemanya. Seat, que també ha estrenat a París el nou logotip de la companyia, ha equipat el nou model amb tecnologies innovadores com ara els fars integrals de LED, sent el primer en fer-ho de la seva categoria, o la tecnologia Star/Stop per fer-lo més eficient. El León tanca un any farcit de novetats per a Seat. I és que l’empresa està a punt de començar la comercialització del nou Toledo, un dels seus models
MB MOTORS presenta el nou Mercedes-Benz Classe A
més venuts, i ja ha començat a vendre aquest 2012 el Mii, un utilitari petit que substitueix l’Arosa, i també ha redissenyat lleugerament l’Ibiza, el seu model més popular. Amb totes aquestes novetats, Seat espera certificar definitivament la seva recuperació i deixar enrere els números vermells que ja fa anys que acompanyen a la companyia.
El passat dijous 20 de setembre es va presentar el nou Mercedes-Benz Classe A, en una jornada celebrada al Circuit de Catalunya, on els clients i convidats del concessionari oficial MB MOTORS, van gaudir amb l’inoblidable experiència de poder rodar a la pista del circuit amb el nou Classe A, un cotxe que destaca per l’expressivitat de les seves línies esportives, un interior innovador, i els més alts avenços tecnològics. El Classe A és el cotxe amb l’equipament de sèrie més complet i amb els extres més innovadors del mercat, oferint els consums més baixos del segment dels compactes.
Text: ACN
Text: Redacció
32
LES NOSTRES MASCOTES 14a Desfilada de Gossos d’Amics dels Animals de Vilassar de Mar
Un moment de la desfilada de l’any passat, que també va comptar amb la presència de Pep Plaza com a presentador de l’acte.
El proper dia 28 d’octubre tindrà lloc la 14a Desfilada de Gossos d’Amics dels Animals de Vilassar de Mar. Aquesta desfilada va néixer fa 14 anys com a festa d’aniversari de la protectora. Teníem la necessitat de compartir amb els nostres voluntaris, socis i altres amants dels animals aquesta celebració. L’objectiu és conscienciar sobre la responsabilitat que implica la tinença d’animals: la importància de identificar-los amb el xip i la placa, la necessitat d’esterilitzar-los per evitar cries no desitjades, el res-
VENDA DE PINSOS
VENDA DE COMPLEMENTS PER A ANIMALS DE COMPANYIA SERVEI DE PERRUQUERIA CANINA I FELINA
Plaça Josep Tarradellas, 37-41, local 1 Tel. 93 759 86 36 - VILASSAR DE MAR
Si no pots venir, truca’ns, nosaltres t’ho portarem:
93 759 86 36 (Servei gratuït)
pecte als altres ciutadans... i donar una oportunitat de trobar una nova llar als animals perduts o abandonats convidant sempre a altres protectores. L’acte, com cada any, començarà amb una desfilada de gossos per donar en adopció procedents de diferents gosseres i tot seguit desfilaran els gossos amb amo que podran optar a 4 premis: el més maco, més simpàtic, mes rar i més semblant al seu amo. Com ja és habitual comptem amb la col·laboració desinteressada del Pep Plaza com a
CLÍNICA VETERINÀRIA SANT JOAN HOSPITALITZACIONS i URGÈNCIES
Tel. 629 33 96 97 c/ Lluís Jover, 76 Vilassar de Mar Tel. 93 750 22 90
presentador. Aquests temps de crisis profunda ens posa a totes les entitats sense ànim de lucre en una situació molt delicada. Gràcies a la força dels voluntaris i de les persones que ens ajuden amb les seves aportacions econòmiques podem tirar endavant aquests éssers vius. Aquesta situació però no ens treu l’alegria de celebrar, un nou any amb tots vosaltres, aquesta festa. Us hi esperem! Text: Amics dels Animals.
Natur Center inicia un nou projecte
El proper dissabte 6 d’octubre la botiga d’animals Natur Center de Cabrera de Mar inicia un nou projecte dedicat a la formació, l’ensenyament, l’educació i la conscienciació envers la natura, seguint amb l’esperit heretat del Parc de les Aus de Vilassar de Mar. Amplia les seves instal·lacions amb 300 metres quadrats addicionals situats al mateix centre, on es desenvoluparan activitats diverses al llarg de l’any. Amb aquestes activitats programades durant l’any aproparan la passió i l’amor que des de Natur Center s’entén per la natura cap a la gent que ens envolta diàriament. Durant tota la tarda del proper 6 d’octubre estarà obert al públic aquest nou espai per informar de les diferents activitats que es faran al llarg de l’any: desfilades de moda; presentacions de productes; espai d’interacció amb animals; activitats de Nadal; cursos d’educació per a gossos; xerrades formatives sobre diversos temes (gossos, gats, aquariofília, petits mamífers,...); jornades festives, trobades i concentracions; projectes de col·laboració per la preservació d’espècies; concursos. Text: Redacció
LES NOSTRES MASCOTES 33
TRIBUNAMARESME OCTUBRE 2012
El CAAD Maresme necessita voluntaris per ajudar durant la celebració del Saló d’Adopcions Animaladda L’activitat es durà a terme durant els dies 26, 27 i 28 d’octubre El Centre d’Atenció d’Animals Domèstics de Companyia (CAAD) del Maresme tornarà a participar en el Saló d’Adopcions Animaladda que se celebrarà a Barcelona del 26 al 28 d’octubre. És un saló en el qual el CAAD Maresme intentarà trobar una llar definitiva per als gossos i gats que hi té acollits. El Centre, ubicat a Argentona, necessita voluntaris i voluntàries per ajudar en el benestar dels animals durant els dies de celebració de l’Animaladda. Les tasques a realitzar són les següents: Tenir cura dels animals: passejar-los, pentinar-los, alimentar-los i donar-los molt d'afecte. Per un dia ells són els protagonistes; Passejar els gossos a la passarel·la d’adopció; Collaborar en l’atenció dels visitants que s’acostin a l’estand del CAAD. Els tràmits oficials d’adopció sempre els farà personal del CAAD. L’Animaladda se celebra els dies 26,
27 i 28 d’octubre al Palau Sant Jordi de Barcelona. El CAAD Maresme ja està organitzant diferents torns de treball. Les persones interessades es poden posar en contacte amb el CAAD Maresme per correu electrònic: atencioanimals@ccmaresme.cat indicant les seves dades personals (nom i telèfon de contacte) i la seva disponibilitat horària. Text: CADD del Maresme-Argentona.
34
GENT GRAN Un nou ‘Ple de l’experiència’ amb caràcter reinvindicatiu
2012 Any Europeu de l’Envelliment Actiu
La gent gran reclama al Parlament solucions davant els efectes de la crisi sobre el col·lectiu El col·lectiu de gent gran va reclamar al Parlament solucions davant els efectes que la crisi econòmica els està provocant, com la reducció de prestacions i l’increment de càrregues impositives. Els representants del Consell de la Gent Gran van fer aquesta reclamació en el marc del ‘Ple de l’experiència’, que es va celebrar al Parlament coincidint amb el Dia de la Gent Gran, el passat 1 d’octubre. Entre d’altres, van criticar l’euro per recepta, els problemes amb la llei de la dependència i les preferents, entre d’altres. El conseller de Benestar, Josep Lluís Cleries, ha assegurat que “amb els recursos que genera Catalunya i unes estructures d’estat sòlides i pròpies” es podria “donar la resposta que es mereixen”. El ‘Ple de l’experiència’ se celebra anualment al Parlament amb l’objectiu de donar veu a aquest col·lectiu. L’acte va ser presidit per la presidenta del Parlament i el conseller Cleries. En representació del Consell de la Gent Gran de Catalunya van intervenir Joan Cals, Rosa Maria Lunas i Montserrat Pastallé, que van parlar sobre la promoció de la qualitat de vida, la participació activa i les afectacions de la crisi. Durant les seves intervencions van cridar l’atenció sobre les conseqüències de la crisi, la reducció de prestacions i l’increment de càrregues impositives perquè “afecten de manera particu-
lar” les persones grans de forma directa o perquè han d’ajudar als seus familiars amb dificultats econòmiques. En concret, van criticar la forma com s’aplica la nova taxa de l’euro per recepta perquè “per manca d’equitat genera un desequilibri en les persones grans que tenen economies febles”. També van reclamar solucions davant els problemes d’aplicació de la llei de la dependència, els desnonaments o les preferents, problema que han considerat “urgent” perquè s’han de “tornar els diners als seus propietaris”. D’altra banda, van considerar que cal actuar contra la imatge estereotipada del col·lectiu i aconseguir que se’ls vegi com ciutadans de ple dret i “no només com a objectes d’atenció assistencial”. Tant el conseller Cleries com De
Gispert van agraïr la tasca i la solidaritat d’aquestes persones, especialmenten el moment actual. Cleries va voler fer un “reconeixement a la generositat i al compromís que la gent gran fa per tirar endavant moltes famílies” i va considerar que per superar els reptes actuals “és indispensable la solidaritat entre les generacions”. A més, i relacionat amb el debat polític i social actual, el conseller va assegurat que “com més sobirania tingui Catalunya més benestar social tindrà la seva gent, i per tant, la seva gent gran”. “De què ens serveix legislar o publicar normatives si després deslleialment uns altres vénen, ens passen el rasclet i acaben laminant els nostres anhels?”. Text: ACN
Possiblement, l’augment de l’esperança de vida és una de les grans consecucions assolides pels països de la Unió Europea. Malgrat això, aquest gran avenç aconseguit gràcies als esforços i la solidaritat de les diferents generacions, en aquests darrers anys també s’ha convertit en un dels reptes més importants i a la vegada apassionants que en les properes dècades hauran d’abordar els governs i les societats europees, a fi d’afrontar amb enginy i eficàcia les conseqüències derivades del ràpid increment de la població major de seixanta anys i del seu progressiu envelliment. Per aconseguir aquest repte, el 6 de setembre de 2009, la Comissió Europea va declarar l’any 2012 Any Europeu de l’Envelliment Actiu i la Solidaritat Intergeneracional. En aquest sentit, amb l’objectiu d’impulsar la participació en aquesta celebració, va promulgar la Decisió núm 940/2011/UE del Parlament Europeu. Així, doncs, la Comissió Europea, en el marc d’aquesta Declaració, va instar les institucions governamentals dels estats membres de la Unió a promoure i impulsar des de tots els estaments i àmbits de la societat el principi d’envelliment actiu. És per això que el Govern de la Generalitat de Catalunya, a través de la Secretaria de Família del Departament de Benestar Social i Família, fidel al compromís amb les persones grans, participa també en aquesta celebració juntament amb les entitats i els organismes que des de tot el territori català treballen per a la gent gran del nostre país, institucions, organismes i ens locals de tot Catalunya hi estan convidats a adherir-si a la commemoració. Text: www.gencat.cat
Àmplia zona enjardinada Servei de psicologia Fisio - Animació
casa pairal fundació privada
TRÀMITS LLEI DE LA DEPENDÈNCIA
C/ Rosari, 59 · Vilassar de Mar · Tel. 93 750 01 18 · Fax 93 759 43 13
GENT GRAN 35
TRIBUNAMARESME OCTUBRE 2012
Investiguen com reduir els fàrmacs en malalts d’Alzheimer mitjançant teràpies multisensorials Un equip de l’Hospital Sant Antoni Abat de Vilanova i la Geltrú està investigant com reduir la quantitat de fàrmacs administrats per controlar les conductes disruptives dels malalts d’Alzheimer o amb demència. Ho fan a través del projecte AMPMD, aules multisensorials per a gent gran amb demència, que és pioner a l’Estat en l’àmbit de la geriatria i l’atenció a les demències. Va començar al 2009 i ja porta dos anys de recorregut en què s’han observat beneficis en els pacients. I a finals del 2012 s’avaluaran els resultats que permetin mesurar els efectes de la sala multisensorial i elaborar una pauta terapèutica substitutòria de fàrmacs. El projecte compta amb el suport de l’Obra Social “la Caixa”. Fins ara, era habitual aplicar teràpia multisensorial a nens o persones amb discapacitat física o intel·lectual, però no en persones grans amb deteriorament cognitiu o demència. En aquests camps més tradicionals està constatat que les sales produeixen un efecte beneficiós en els usuaris, generant un entorn de calma i benestar, provocant canvis de conducta positius, com és la reducció de l’agressivitat, i afavorint un clima d’intimitat que convida a la comunicació i a la creació de vincles entre el terapeuta i l’usuari. Per fer-ho en persones grans amb deteriorament cognitiu o demències com Alzheimer els investigadors s’han d’adaptar al perfil d’aquests pacients. A diferència dels altres grups de pacients, els ancians van tenir durant la seva vida plenes facultats per experimentar sensacions a través de tots
Una doctora de l’equip d’investigació de l’Hospital Sant Antoni Abat de Vilanova i la Geltrú, amb un pacient a l’espai multisensorial. els seus sentits. No obstant això, amb l’edat, els és difícil a causa de la malalties, que fa que la persona es retregui, s’aïlli i adopti conductes repetitives o les anomenades conductes disruptives. El grup d’investigadors de l’Hospital Sant Antoni Abat del Consorci Sanitari del Garraf (CSG) ha adoptat una manera diferent d’interactuar amb els pacients dins de la sala, on els elements s’introdueixen progressivament i s’orienten a les seves preferències. Per això, és molt important el treball previ dels neuropsicòlegs, que han de conèixer la història de vida del pacient, els seus gustos, i aquelles coses que li agradaven i que pot tornar a reviure dins la sala. En una primera fase es va estudiar l’abordatge en pacients amb diferents graus de deteriorament cognitiu i de demència, afavorint la introspecció i la comunicació, el tancament de duels, i obrint altres canals de comunicació. Aquesta segona fase té com a finalitat elaborar un Programa d’Estimulació General que permeti “prescriure” el treball en l’espai multisensorial i adaptar-lo
a les individualitats de cada persona. En aquesta fase s’estudia a persones amb Alzheimer i demència en estat avançat, que generalment queden al marge de les teràpies convencionals. Per a la investigadora i neuropsicòloga de l’equip, Frida G. Bockel, “l’objectiu és arribar a aquests pacients per disminuir el retraïment sever, que està demostrat que accelera el deteriorament. Volem conèixer qui eren abans de la malaltia, i rescatar la persona que hi ha darrere de cada pacient amb estímuls sensorials significatius “. El projecte, aules multisensorials per a gent gran amb demència (AMPMD), que és pioner a Espanya en l’àmbit de la geriatria i l’atenció a les demències, va començar l’any 2009 i ja porta dos anys de recorregut en què s’han pogut observar beneficis en els pacients amb diferents nivells de demència. A finals del 2012 s’avaluaran els resultats d’aquesta segona fase, que permetin mesurar els efectes de la sala multisensorial i elaborar una pauta terapèutica. Text i foto: ACN
Quina informació hem de donar al malalt d’Alzheimer? Possiblement aquesta és una de les preguntes més freqüents que es fan, tant els professionals responsables d’atendre els malalts com els seus familiars. La informació que cal donar al familiar ha de ser generosa i adequada als diferents estadis evolutius de la malaltia. El metge ha d’afavorir la comunicació i fomentar la proactivitat. Les llistes de preguntes poden servir de gran ajuda. Un familiar ben informat podrà entendre el que li ocorre al malalt i prendre les decisions més adequades. El fet de conèixer la malaltia facilitarà que la persona afectada pugui seguir millor el tractament farmacològic i no farmacològic i comprengui les dificultats que pot comportar-li la malaltia en la seva vida quotidiana. A més, pot estar més animat en la planificació del seu futur. Finalment, un malalt que coneix la seva afecció acceptarà mesures de protecció, tant per a ell com per als altres, com ara deixar de conduir. Però, d’altra banda, el mal pronòstic de la malaltia podria aconsellar minimitzar la realitat per no danyar una persona a qui el patiment la converteix en molt vulnerable. També és possible que en el moment del diagnòstic la persona ja no sigui capaç de comprendre o recordar informació mitjanament complexa. La falta de consciència de malaltia que presenten molts d’aquests malalts seria un altre element a favor per no informar sobre la malaltia i limitar-nos a donar consells generals referents a la vida quotidiana. A nivell pràctic és recomanable fer servir un llenguatge senzill però no infantil. És molt important insistir en la causa orgànica i aclarir al pacient que no és boig. Segons la meva experiència, la malaltia d’Alzheimer s’ha de presentar com un procés heterogeni, de llarga evolució i amb possibilitats de tractament que modifiquen el seu curs evolutiu i milloren el confort del malalt. La informació s’ha de basar en les necessitats del present sense insistir en els aspectes evolutius més severs sobre els quals el malalt difícilment tindrà capacitat de projecció. En definitiva, el més important en relació a la informació que ha de rebre una persona afectada de malaltia d’Alzheimer és el paper que aquest procés informatiu ha de tenir en el tractament global del seu patiment. I, especialment, a ajudar-lo a viure amb la dignitat que es mereix. DR. SALVADOR ALTIMIR LOSADA Geriatre. Fundació Germans Aymar i Puig
36
PROPOSTES EL MARESME MES A MES CONCERTS
Aquesta secció és una selecció dels actes que es fan als municipis de la comarca durant el mes que surt publicat TRIBUNA Maresme. La recepció de les propostes per a l’agenda és fins al dia 20 del mes en curs, al correu info@tribunamaresme.com.
DIVERSOS
CURSOS I TALLERS
ALELLA. ESGLÉSIA DE SANT FELIU Concert benèfic a favor de Càritas. Dissabte 27 a les 21h. Coral Polifònica Joia d’Alella. Aportacions voluntàries per recaptar fons per a Càritas.
ALELLA. CAN LLEONART Curs d’astronomia. Dissabte 6 d’11 a 13h. El curs consta d’una sessió teòrica i dues pràctiques. Més informació: Oficina de Turisme d’Alella (93 555 46 50).
ALELLA. OFICINA DE TURISME Acte inauguració de l’Espai Enoteca de l’Oficina de Turisme. Dissabte 6 a les 12h. Amb la col·laboració de Rosa Vila, sommelier. Gratuït.
PREMIÀ DE DALT. SC SANT JAUME KOKCIÓ. Dimecres 31 a les 21h. Cultura gastronòmica amb la tradició popular de la Castanyada. Sopar estrella per recaptar fons i poder dur a terme el projecte de KOKCIÓ.
grans. A les 12h i a les 17:30h: Masterclass d’esgrima medieval d’espasa llarga. A les 12:30h i a les 18h: Exhibició de balls. A les 19h: Taller de Salsa i exhibició de Capoeira.
EL MASNOU. VINS I DIVINS (C. BARCELONA, 3) Jam session, amb vi DO Alella. Dijous 4 a les 21.30h. Tercera edició de la Setmana del Vi DO Alella. Gaudiu de la música de cantautors mentre degusteu les especialitats de la casa amb una carta de vins DO Alella.
ALELLA. CAN LLEONART Cuina Hindú amb el restaurant Solko. Dimecres 10 de 18 a 20h. L’Òscar Farina ens ensenyarà a fer alguns plats de cuina hindú. Preu 17€. www.canlleonart.com
ALLELLA. SKATE PARK 3a Competició d’Skate d’Alella. Dissabte 20 de 10h a 15h.
PREMIÀ DE DALT. SALA SANT JAUME Projecció, veredictes i premis del V Concurs de curtmetratges. Diumenge 7 a les 18h. Organitza: Arts i Lletres.
VILASSAR DE DALT. PARC DE CAN RAFART Festa solidària i II Mercat de 2a mà. Dissabte 6 de 9h a 14h. Amb activitats d’aventura per als més petits. Inscripcions: solidarisab-fires@hotmail.com. Organitzat per: Solidaris amb Burkina amb la col·laboració de l’Ajuntament, la Secció de Muntanya de la Massa CCV i el Club Farra-O.
MATARÓ. SALA PETITA CLAP Pulso devil + Coriolà. Dijous 4 a les 22h. L’actitud rockera de Pulso Devil i la rauxa de Coriolà seran els protagonistes del banc de proves d’octubre. MATARÓ. FOMENT MATARONÍ Músics de casa. 4a edició. Divendres 5 a les 21h. Concert a benefici de Càritas Mataró. Organitza: Càritas Interparroquial de Mataró. MATARÓ. TEATRE MONUMENTAL Marina Rossell canta Moustaki. Dissabte 6 a les 21h. Preu: 20 € platea / 18 € amfiteatre. Organitza: Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer del Maresme. MATARÓ. CLAP Breakdown Collapse + Bellako + The Rise of brutality. Dijous 11 a les 22h. El millor ‘metal’ de la comarca es cita en aquest concert. MATARÓ. SALA PRIVAT 3r cicle d’autor. Antonio Orozco. Divendres 12 a les 23h. Preu: 24 €. Organitza: El Dau Associació Cutlural i Sala Privat. MATARÓ. FOMENT MATARONÍ Cicle de concerts simfònics. Orquestra de cambra Gèrminans. Divendres 19 a les 21.30h. Preu: 17 €. MATARÓ. CLAP Falsalarma. Divendres 19 a les 23h. Estil directe, ritmes amb missatge i una posada en escena demolidora, són les cartes de presentació d’un grup consolidat entre els grans del hip hop espanyol. MATARÓ. CLAP Nyandú. Dijous 25 a les 22h. Els guanyadors de la darrera edició del Sona9 arriben al Clap amb el seu disc de debut. PREMIÀ DE MAR. ESCOLA DE MÚSICA Concert d’inauguració. Dijous 4 a les 19h. Amb l’actuació de Corals de l’Escola i el grup de Vent Ensemble, a més d’altres participacions d’instrumentistes de l’Escola.
ALELLA. CAN LLEONART Club de tast Alella. Vins de Toro. Dijous 11 de 21h a 23h. Tastarem vins de la DO Toro de la província de Zamora. Preu: 12€ + 8€ material. A càrrec de Rosa Vila, sommelier. ALELLA. GARDEN CENTER ARENAS Taller. El jardí mediterrani i la tardor. Dimarts 16 de 17h a 19h. Aprendrem què cal fer amb les plantes i jardins quan s’acosta la tardor. Preu: 10€ www.canlleonart.com. ALELLA. CAN LLEONART Taller d’aquarel·la a l’aire lliure a la tardor. Dissabte 20 de 9.30h a 12.30h. Descobrim les possibilitats creatives de l’aquarel·la pintant els colors de la tardor. Preu: 12€. www.canlleonart.com. CABRERA DE MAR. CAN BARTOMEU Activitats Associació D’ones de Cabrera de Mar. Patchwork: Dijous de 18h a 20h. Kundalini Ioga: Dilluns i dimecres de 19.30h fins 21h. Tai-Txi: Dijous de 10h a 12h. Iniciació a la fotografia: Dimarts de 18h a 20h. MATARÓ. TECNOCAMPUS Taller d’interpretació. 19 d’octubre (5 sessions de 3 h). Amb Esteve Rovira i Jordi Planas, director i actor de La Riera. Adequat per a tots aquells aficionats a la interpretació teatral que vulguin treballar la interpretació davant d’una càmera. PREMIÀ DE DALT. ESPAI SANTA ANNA Taller Comunicació verbal i prevenció de la violència. Dimarts 16 i dijous 18 de 15h a 18.45h. A càrrec de l’Anna M. Vidal, del Centre d’Estudis d’Educació Corporal. PREMIÀ DE DALT. ESPAI SANTA ANNA Xerrada Taller Ser pares i mares avui dia: un diàleg entre dones i homes. Dimecres 17 de 15h a 17.30h. PREMIÀ DE MAR. BIBLIOTECA Inici del Taller d’escriptura creativa. Dijous 4 a les 18.30h. A càrrec de Susanna Hernández. Cal inscripció prèvia. TEIÀ. CASAL ASAC Taller de punts de llibre super original. Dijjous 11 a les 18h.
PREMIÀ DE MAR. ESPAI L’AMISTAT Homeless. Divendres 26 a les 22.30h. Formació de sis musics del Maresme que destaquen pel seu rock sureny i un country tradicional.
TEIÀ. CMC LA UNIÓ Cuina de verdures. Divendres 19 i 26 de 19.30h a 21.30h. Descobrirem com cuinar les verdures, plats senzills i nutritius. Preu: 31€. Material inclòs.
PREMIÀ DE MAR. PLAÇA DE LA SARDANA Trobada de Country Aveca. Diumenge 28 d’11h a 14h.
VILASSAR DE DALT. CAN RAFART Taller de suport per a persones que cuiden a una persona dependent a casa seva. Dilluns 15 a les 16:30h. Impartirà el taller un psicòloga de la Fundació Hospital. Més informació: 93 750 71 35.
VILASSAR DE MAR. ATENEU VILASSANÈS V Concert d’Amics de la Sardana. Dissabte 6 a les 18.30h. Homenatge al pare Robert de la Riba en el centenari del seu naixement, amb la Cobla Sabadell.
VILASSAR DE DALT. CENTRE OBERT Taller de panallets. Dimarts 30, 17.30h.
ALELLA. CAN LLEONART Lliurament dels Premis Literaris Alella 2012. Diumenge 21 a les 12h Can Lleonart. XVI edició del certamen de poesia Alella a Maria Oleart. XII edició del certamen de poesia Alella a Guida Alzina. IX edició del certamen de relats curts d’astronomia Alella a Isidre Pòlit. CABRERA. CARREFOUR PLANET Especial cuina Knorr. Del 27 al 15 d’octubre de 10 a 22h. Els assistents podran assistir a sessions de cuina de la mà de xefs i degustar gustoses i senzilles receptes.
PREMIÀ DE DALT. BARRI DEL REMEI Festes del barri del Remei. Del 12 al 14 d’octubre. Divendres 12 a les 12h: Missa en honor a la Verge del Remei.A les 17.30h: Espectacle infantil La Mascarada. A les 23.15h: Gran Nit de Ball amb l’Orquestra Venècia. Dissabte 13 a les 10h: Torneig infantil de Petanca. A les 11h:Jocs infantils i maquillatge de cares. A les 16h: Inflables i toro mecànic. A les 23.15h: Gran Nit de Ball amb l’Orquestra Aquario. Diumenge 14 a les 11h: Cursa d’Orientació. A les 18h: Festival de Playbacks.
CABRERA DE MAR. ENVELAT MUNICIPAL Espectacle ‘Il·lusions’. Diumenge 28 de 16h a 21h.
CABRILS. BIBLIOTECA Centenari de Pere Calders. Divendres 26 a les 20.30h. Contes de la veritat oculta amb l’Albert Estengre. Festival Muntipolar.
EL MASNOU. C/BARCELONA, ROGER DE FLOR, JAUME BERTRAN I PÇA. DE LA LLIBERTAT Fira d’Artesania del Masnou. Dissabte 6 i diumenge 7 de 10h a 21h. EL MASNOU. CASINO DEL MASNOU XVI Jornades de Salut Mental. Diumenge 7 a partir de les 11h. Acte per apropar les malalties mentals a la societat. MATARÓ. CASA COLL I REGÀS Entrada lliure a la Seu Fundació Caixa Laietana. Dissabtes 6 i 20, i diumenge 28 de 10h a 12h. MATARÓ. ERMITA DE SANT SIMÓ Festa de Sant Simó. Del 20 al 31 d’octubre hi haurà activitats ben diverses a l’ermita marinera: havaneres, concerts corals, activitats esportives i lúdiques per tota la família, tómbola, entre d’altres.
PREMIÀ DE MAR. DIVERSOS INDRETS VIII Fira “Mercat del Mar”. DISSABTE 6. De 10h a 14h i de 16h a 21h: Fira d’artesans amb ambientació marinera. A les 11h: Cercavila pregó. De 10h a 13h i de 16h a 20h: bateig de Mar amb dos vaixells històrics, el Rafael i el Jolie Biche. De 10h a 13h: volta pel port a rem i volta pel port a vela. A les 11h: sardinada popular i glop de vi, espectacle escènic per l’acadèmia “Casting”. A les 12h: subhasta de peix “a l’antiga” de la Confraria de Pescadors Verge del Carme. A les 12:30h: Jocs mariners. A les 17h: Cercavila d’inici “On són els cavallets de mar?”. A les 18h: L’hora del conte: El mariner de Sant Pau. A les 19h: Gimcana amb trencada de l’olla de les monedes. A les 19:30h: Musclada popular i glop de vi. A les 20h: Cercavila de cloenda amb molta animació. A les 20h: “Observació d’estels des del mar”. 2 hores de navegació en vaixell en què un astrònom ens ensenyarà a orientar-nos.
PREMIÀ DE DALT. PARRÒQUIA I LA BENÈFICA Festa Homenatge a la Gent Gran. Diumenge 21. A les 11 h: Missa a la Parròquia cantada per la Coral Primiliana de Veus Femenines i en finalitzar aperitiu. A la tarda, a La Benèfica, repartiment de plaques a tots els socis, que en el transcurs de l’any compleixin 80 anys. Espectacle i berenar.
PREMIÀ DE MAR. DIVERSOS INDRETS VIII Fira “Mercat del Mar”. DIUMENGE 7. De 10h a 14h i de 16h a 21h: Fira d’artesans amb ambientació marinera. A les 10:30h: Visita guiada pel Premià mariner. D’11h a 13h: Taller d’estampació amb motius mariners. A les 12h: Cinema del Mar: Ocèans, llargmetratge documental. A les 12h: Conferència “La subhasta cantada del peix a Montgat”. 12:30h: Danses marineres amb reclutament de tropes. A les 13h: Musclada popular i glop de vi. A les 17h. Cercavila amb els cavallets de mar. A les 19h: Havaneres amb La Taverna i rom cremat.
PREMIÀ DE DALT. LA BENÈFICA Celebració de la Castanyada i Balls de Saló. Dissabte 27 a les 18h
PREMIÀ DE MAR. RAMBLA DE LA LIÓ Fira Comercial de Tardor. Diumenge 7 de 10h a 21h.Tallers diversos per a petits i
MATARÓ. PLAÇA SANTA ANNA 164 anys del ferrocarril. VIII Fira Ferroviària. Dissabte 27 d’11h a 20h.
VILASSAR DE DALT. CENTRE OBERT Castanyada terrorífica. Dimecres 31 a les 17:30h. Passatge del terror i berenar. T’atreveixes a descobrir el passatge del terror? VILASSAR DE MAR. AV. EDUARD FERRÉS XV Fira Fora Estocs. Dissabte 6 de 10h a 20h. Al voltant de 40 botigues vendran durant la jornada els productes de “Fora Estocs” al millor preu.
CABRERA DE MAR. Festa del quinto. Dimecres 31 a la tarda.
EL MASNOU. C/ALMERIA, PERE GRAU, SANT FELIP I SANT MIQUEL La Botiga al Carrer. Dissabte 6 a les 10h. Exposició i parades dels comerços en diferents carrers del Masnou.
VILASSAR DE DALT. PATI DEL MUSEU Fira del Bolet i la Natura. Diumenge 28. Mostra de bolets i fira d’artesans. Organitzat per: Amics dels bolets de Vilassar de Dalt – Museu Arxiu Vilassar de Dalt. Més información a: www.vilassar.cat.
VILASSAR DE MAR. DIVERSOS INDRETS CORRELLENGUA 2012. Dissabte 6. A les 18h: Cercavila de cultura popular fins a la plaça del Círcol. Plaça Àngel Guimerà. A les 19h: Bitlles catalanes, tirolines... Plaça del Círcol. A les 20.45h: Lectura del manifest del Correllengua. Plaça del Círcol. A les 21h: Sopar popular. Botifarrada i servei de bar durant tota la nit. Plaça del Círcol. A les 22h: Concert amb El Veïnat i Caribús. VILASSAR DE MAR. ESPAI CULTURAL CAN BISA CORRELLENGUA 2012. Diumenge 7 a les 19h. Recital de poesia, actuació dels Ssstrèpits de l’AVAL i berenar popular amb galetes i moscatell. TEIÀ. BIBLIOTECA CAN LLAURADOR Txaló Txaló. Divendres 5 a les 22h. Documental creat per un grup d’alumnes de l’Institut Garrotxa sobre el seu viatge fins al Panjar, per conèixer el país d’on provenen dos dels seus companys de classe. Presentarà la projecció en Xavier Besalú, professor de pedagogia de la Universitat de Girona, i ens acompanyarà la Toma Calm, professora de l’Institut i creadora del projecte educatiu Ull, canvi i acció. TEIÀ. BIBLIOTECA DE CAN LLAURADOR. Somnis atrapats. Divendres 19 a les 22h. Salt és el teló de fons d’aquest documental que ens parla dels somnis atrapats dels immigrants. Amb en Marc Faro i l’Anna Teixidor, directors i guionistes d’aquest documental. Presentarà l’acte en Natxo Vila, professor de psicologia i pedagogia de la Universitat de Girona i coneixedor de la realitat social de Salt. TEIÀ. BIBLIOTECA DE CAN LLAURADOR A las puertas de Paris. Divendres 26 a les 22h. De Marta Horno i Joxean Fernández (directors i guionistes). Aquest documental pren consciència de la parcel·la de la societat que sempre es queda a les portes...
37
INFANTIL ALELLA. BIBLIOTECA FERRER I GUÀRDIA Hora del conte: La castanyera i Els tres porquets se’n van als Pirineus. Dimarts 30 a les 17.30h. CABRERA DE MAR. BIBLIOTECA ILTURO L’hora del conte: Històries d’Italia. Dimecres 17 a les 18h. A càrrec de Carles Alcoy. EL MASNOU. BIBLIOTECA JOAN COROMINES Hora del Conte: Xup-xup de contes. Divendres 5 a les 18h. Gatunes. Contes en llengua d’origen. Divendres 19 a les 18. EL MASNOU. PLAÇA DE RAMÓN Y CAJAL VI Festa Solidària Pro DISMA. Diumenge 21 a les 10h. Activitats per als infants. LLAVANERES. BIBLIOTECA MUNICIPAL L’hora del conte: Raspall i altres contes de Pere Calders. Dissabte 6 a les 12h. MATARÓ. BIBLIOTECA CAIXA LAIETANA Els dijous a la biblio. Dijous 4: En Tito mag, de Guido van Genechten. Dijous 11: En Pinko i el seu gos, de Josefina Aldecoa. Dijous 18: La aventura del pollo Kiko, d’Irene Blasco Grau. Dijous 25: El llop que volia ser xai, de Mario Ramos. MATARÓ. CA L’ARENAS Passatgers a bord. Dissabtes 6, 13, 20 i 27 a les 18h. Activitat familiar (a partir 5 anys). MATARÓ. CASAL L’ALIANÇA MimiX. Diumenge 7 a les 12h. Circ amb KaTRasKa CIA. Un inspector desafortunat vol descobrir el gran misteri. Preu: 6 €. MATARÓ. BIBLIOTECA POMPEU FABRA L’hora del conte. Dimarts 9 a les 18h: Mou-te, dent, mou-te, a càrrec de Mercè García. Dimarts 16 a les 18h: El Nen que menjava poc. Dimarts 23 a les 18h: Nyamnyam! a càrrec de Lola Casas. Dimarts 30 a les 18h: D’això no en vull. MATARÓ. LLIBRERIA ROBAFAVES L’hora del conte. Dimecres 10 a les 17.30h: La zebra Camil·la. Dimecres 17 a les 17.30h:L’aniversari del Senyor Guillamó. Dimecres 24 a les 17.30h: L’ovelleta que va venir a sopar. Dimecres 31 a les 17.30h: A dormir, monstres! MATARÓ. BIBLIOTECA POMPEU FABRA Presentació de Cançonetes embarbussades, de Lola Casas. Dissabte 20 a les 18h. MATARÓ. TEATRE MONUMENTAL STOP. Una nova aventura dels Superagents de la Ketty. Espectacle pedagògic i divertit de la Companyia “Gralla”. Diumenge 30 a les 18h. Entrades a RACC Mataró. MATARÓ. TEATRE MONUMENTAL. The Magomic Show. Diumenge 21 a les 18h. Clown. Comèdia inspirada pel món de la màgia i l’art del clown. Preu: 6 €. MATARÓ. CASAL L’ALIANÇA Pere Flaix. Tele-Salut. Diumenge 28 a les 12 h. Binixiflat titelles. Preu: 6 €. PREMIÀ DE DALT. BIBLIOTECA JAUME PERICH Taller infantil: Coneguem els bolets. Dijous 18 a les 18h. PREMIÀ DE MAR. BIBLIOTECA MARTÍ ROSSELLÓ L’hora del conte: Alícia Patapam. Dimecres 17 a les 18h. A càrrec de Mònica Torra. PREMIÀ DE MAR. ESPAI L’AMISTAT Gomagom. Dissabte 27 a les 21.30h. PREMIÀ DE MAR. PATRONAT TEATRE Clic! Diumenge 28 a les 18h. TEIÀ. BIBLIOTECA DE CAN LLAURADOR L’hora del conte: Els tres porquets. Dimarts 16 a les 18h, a càrrec de Ivana Ares. El gegant del pi. Dimarts 30 a les 18h.
VILASSAR DE MAR. DIVERSOS INDRETS 16è Festival de titelles Vilassar de Mar Firobi. Del 19 al 21 octubre. Divendres 19 a les 17h: Berenar del Firobi. Pl. de l’Ajuntament. A continuació, inauguració del 16è Festival amb El tresor del pirata, de la cia. Somriures Nòmades. Pl. de l’Ajuntament. Dissabte 20 d’11h a 13h Tallers de la Sol. Pl. Àngel Guimerà. A les 11.30h El Bavastell antic, de la cia. Galiot Teatre. Torre d’en Nadal. A les 12h: Pinotxo, premi Drac d’or Ara Titelles, de la cia. Titelles Sebastià Vergés. Davant la Biblioteca Municipal. A les 13h: Post, de la cia. Engruna Teatre. Pl. del Círcol. A les 17h: Raspall, de Pere Calders, a càrrec de la cia. Teatre Nu. Espai Can Bisa. A les 18h: El príncep feliç, de la cia. La Baldufa. Ateneu Vilassanès. A les 19h: El Bavastell antic, de la cia. Galiot Teatre (2a representació). Torre d’en Nadal. A les 20h: L’aventura de l’aigua, de la cia. Titerekulti. Carrer Sant Joan. Diumenge 21 a les 11.30h: Lilit, de la cia. El Petit Nagual. Davant la Biblioteca. De 12h a 13.30h: Cal lleó, de la cia. La títera. C. Sant Joan. De 12h a 14 h: Sie7e, Premi de Lleida, de la cia. Imedio Teatro. Pl. del Círcol. A les 17h: La rateta que..., de la Cia. B. Espai Can Bisa. De 17h a 19h: Sie7e, Premi de Lleida, de la cia. Imedio Teatro. Pl. del Círcol. A les 18h: Cómicos de la legua, de la cia. Los titiriteros de Binéfar. Ateneu Vilassanès. 19.15 h Inici cercavila de cloenda del Festival amb l’AVAL i Ssstrèpits. Davant de l’Ateneu Vilassanès.
EXPOSICIONS
TEATRE EL MASNOU. ESPAI ESCÈNIC CA N’HUMET Entretrès. Dissabte 13 a les 21h, i diumenge 14 a les 19h. A càrrec de l’Associació Juvenil de Teatre del Masnou (AJTEM). Preu: 5€. EL MASNOU. ESPAI ESCÈNIC CA N’HUMET (FONTANILLS, 77-79) Pep Bou presenta Bufaplanetes. Dissabte 27 a les 22h, i diumenge 28 a les 19h. Preu: 10€. EL MASNOU. ESPAI ESCÈNIC CA N’HUMET Risamblea de soluciones. Diumenge 7 a les 19h. A càrrec d’Enreda Teatro. Preu: 5€. Dos actors interpreten deu personatges absurds, cinc parelles que, en clau bufonesca, reflecteixen la realitat dels temps que corren. Punts de venda d’entrades de la programació de l’Espai Escènic ca n’Humet: Anticipada: Queda’t www.quedat.cat. Taquilla: Espai Escènic Ca n’Humet (Dues hores abans de l’espectacle).
SORTIDES ALELLA. El Bosc de la Roca d’en Toni a la Tardor. Diumenge 14 a les 9.30h. Sortida senderista i naturalista (Òrrius, Cabrils, Vilassar de Dalt). Informació: Oficina de turisme d’Alella. p.slitoral.lleonart@diba.cat oficinadeturisme@alella.cat. ALELLA. Travessa Oix-Beget. Dimecres 17. Acompanyats d’en Ramon Rodríguez, guia de Giroguies. Travessa per l’Alta Garrotxa d’Oix fins a Beget. Pel camí veurem ermites romàniques, arbres monumentals, masos plens d’història, camins centenaris i natura sempre al voltant nostre. Dificultat mitja. Preu: 22€ (transport). Cal inscriures’hi amb antelació. www.canlleonart.com.
PREMIÀ DE DALT. BIBLIOTECA JAUME PERICH Exposició d’Antoni Batllori Jofré. Del 15 d’octubre al 12 de novembre. PREMIÀ DE MAR. PREMIART Exposició col·lectiva. Del 5 al 14 d’octubre. De pintura i escultura, a càrrec de R. Aguilar, J Mª Font, J Bas, A Bachs i R Perarnau. TEIÀ. BIBLIOTECA CAN LLAURADOR Un llop a la tauleta de nit. Del 3 al 31 d’octube. L’exposició, localitzada al voltant d’una tauleta de nit, pretén mostrar com és i com ha estat aquest animal, símbol i aquetip en una societat canviant com la nostra.
CABRERA DE MAR. BIBLIOTECA ILTURO Tertúlia literària: Homes i ratolins, de John Steinbeck. Dijous 25 a les 19.30h. CABRILS. BIBLIOTECA Com era abans Cabrils. Divendres 5 d’octubre a les 17h. Moderada per en Joaquim Forcada. EL MASNOU. BIBLIOTECA JOAN COROMINES Presentació del llibre Paraísos a ciegas, de Juan Antonio Masoliver Ródenas. Dimecres 10 a les 19h. EL MASNOU. BIBLIOTECA JOAN COROMINES Espectacle: Contes sorneguers d’en Pere Calders. Dimecres 24 a les 19h. A càrrec de Carme Pla. Per a públic adult.
MATARÓ. SALA CABANYES The Last Five Years. Divendres 26 i dissabte 27 a les 21.30h, diumenge 28 a les 18.30h. Preu: 9€.
PREMIÀ DE DALT. PATI DE SANT JAUME Excursió, sortida al Montseny. Dissabte 13 a les 8h. Cal portar l’esmorzar. Organitza: Grup de Muntanya.
LLAVANERES. BIBLIOTECA MUNICIPAL Israel i Palestina: un conflicte interminable? Dijous 11 d’octubre a les 19h. A càrrec d’Arantza de Odriozola.
PREMIÀ DE DALT. SALA SANT JAUME II Marató Jo Butaca. Dissabte 20 i diumenge 21 a les 10h. Segona marató de la Secció Jo Butaca, amb diverses actuacions.
PREMIÀ DE DALT. PARC DE LA SERRALADA Sortides Guiades 2012 Parc Serralada Litoral: El Bosc de la Roca d’en Toni a la tardor. Diumenge 14. Punt d’informació de Can Lleonart (Alella). Tel. 935 554 650. Places limitades. Sortides gratuïtes.
MATARÓ. HOTEL ATENEA PORT MATARÓ La Caravana solidaria a l’Africa Occidental. Experiència personal en cooperació solidària. Dijous 4 a les 20h. A càrrec del Dr. Roque Pascual Salazar, membre del Rotary Club de Santa Coloma de Gramanet, que participant a la Caravana Solidaria a l Africa Occidental. Va ser segrestat, junt amb dos companys mès, durant un llarg període de temps, i feliçment alliberat.
PREMIÀ DE MAR. ESPAI L’AMISTAT Terra baixa. Divendres 5 a les 21h. Drama d’Àngel Guimerà que planteja magistralment l’oposició entre el pla corromput (la terra baixa) i la muntanya incontaminada (la terra alta). .
PREMIÀ DE DALT. PARC DE LA SERRALADA Sortides Guiades 2012 Parc Serralada Litoral: El cim del Castell de Burriac. Diumenge 28. Punt d’informació de Can Boquet. Tel. 656 903 642.
MATARÓ. MUSEU D’ART CONTEMPORANI Els dijous de la Nau Gaudí. Gaudí arquitecte. Dijous 11 a les 19.30h. Conferència a càrrec de l’arquitecte Manuel Brullet. Organitza: Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró. PREMIÀ DE DALT. SALA D L’ORFEÓ Presentació del llibre Plantes aromàtiques, 80 aplicacions a la cuina. Divendres 19 a les 19.30h.
MATARÓ. ATENEU CAIXA LAIETANA Sant Lluc 2012. Fins al 4 de novembre.
MATARÓ. MUSEU D’ART CONTEMPORANI Art contemporani de Catalunya 1970-1979 (II). Fins al 19 de maig del 2013. Centrada en una dècada de grans canvis polítics al nostre país, durant la qual es consolidaren molts dels artistes més rellevants de l’art català de la segona meitat del segle XX.
CABRERA DE MAR. BIBLIOTECA ILTURO Presentació del llibre Bitácora de un Masón, de Gaspar Galland i Hiram Muaddib. Dijous 4 a les 19h.
CABRERA DE MAR. PLAÇA DE LA FÀBRICA Passejades per Cabrera. Tots els diumenges d’octubre de 10h a 12h (aprox). Sortida Pl. de la Fàbrica.
ALELLA. CAN MANYÉ Translacions. Fins al 14 d’octubre. Una proposta artística a l’entorn del vi d’Artur Muñoz.Visita guiada per l’artista: Diumenge 7 d’octubre a les 12h.
MATARÓ. ATENEU CAIXA LAIETANA Josep Serra. Necessitat vital. 30 anys. Fins al 4 de novembre.
XERRADES
PREMIÀ DE MAR. PATRONAT TEATRE El diari d’Anna Frank. Dissabtes 6 i 20 a les 22h, diumenges 7 i 21a les 19h. A càrrec de la companyia senseoficinibenefici. Direcció: Ana Domenech. PREMIÀ DE MAR. ESPAI L’AMISTAT L’Es3. Dissabte 20 a les 19h. A càrrec de la companyia Trifaldó. Espectacle per a tots els públics on es combinen diverses tècniques de circ amb tocs d’humor i dansa acrobàtica. VILASSAR DE DALT. TEATRE LA MASSA El Teló de Pedra. Dissabte 6 a les 22h. De la Cia. Teatre en Blanc i Negre. Centrada en la pintura rupestre del Paleolític, mostra un tema enormement desconegut per a la majoria de la societat: els rituals màgics i la filosofia que amaguen entre les seves misterioses línies. Preu: 12€ - Anticipada: 10€. Més informació a: www. teatrelamassa.cat i www.teatreblancinegre.com.
VILASSAR DE MAR. CAN BISA Amb ull de peix. Del 29 setembre a 28 octubre. Mostra de fotografia submarina de Marc Casanovas. Inauguració el 7 d’octubre, a les 12h.
VILASSAR DE DALT. TEATRE LA MASSA Fuita. Dissabte 20 a les 22h, i diumenge 21 a les 18h. De Jordi Galceran a càrrec de la Cia. La Cúpula de Guastavino. És una obra fresca i divertida, tota una animalada! Preu: 12€ - Anticipada: 10€. Més informació a: www.teatrelamassa.cat.
VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECA MUNICIPAL Emociones Sureñas / Emocions del Sud. Del 4 octubre al 5 novembre. Exposició d’il·lustracions de Blanca Ros. Inauguració el 5 d’octubre a les 19h.
VILASSAR DE DALT. TEATRE LA MASSA Giselle. Ballet de David Campos. Dissabte 27 a les 22h. Preu: 24€ - Anticipada: 20€. Més informació a: www.teatrelamassa.cat i www.balletdc.com.
SANT VICENÇ DE MONTALT. LOCAL ENTITATS Matinal familiar a Olzinelles (Parc Natural del Montnegre). Diumenge 7 a les 8h. Dificultat baixa: per a tota la familia. Desplaçament en cotxe. Sisku Calopa 660 328 148. Organitza: Montaltrek. SANT VICENÇ DE MONTALT. LOCAL ENTITATS Comanegra i Puig de les bruixes (Alta Garrotxa). Diumenge 21 a les 7h. Des de Beget pujarem aquest dos cims de la mateixa serralada. Dificultat mitja. Desplaçament en cotxe. Cal portar esmorzar i dinar. Sisku Calopa 660 328 148. Organitza: Montaltrek. TEIÀ. CMC LA UNIÓ Passejades per conèixer les herbes remeieres. Dissabtes 20 i 27 d’octubre. Plantejat com una activitat lúdica i cultural de divulgació del coneixement de les plantes comestibles, aromàtiques i remeieres. El preu pels dos dies és de 20€ (18€ empadronats a Teià). Cal fer l’inscripció a la CMC La Unió abans del 16 d’octubre. VILASSAR DE MAR. ESTACIÓ RENFE Sortida gratuïta a Barcelona. Diumenge 7 a les 9h. Per visitar el Palau Güell, d’estil modernista, recentment restaurat. VILASSAR DE MAR. CENTRE CÍVIC LLUÍS JOVER Sortida a Sant Corneli amb dinar i visita al Museu Mina de carbó de Cercs. Diumenge 21 a les 8h. Preu sense entrada al Museu: 36€ i amb entrada al Museu: 42€. Informació i inscripcions al tl. 667 750 708 (Sra. Blanca).
PREMIÀ DE DALT. BIBLIOTECA JAUME PERICH Presentació del llibre: Micciones. Dijous 25 a les 19H. A càrrec de l’autor Vicente Llamero. PREMIÀ DE MAR. BIBLIOTECA MARTÍ ROSSELLÓ Tertúlies en català: llegim Pere Calders. Dilluns 15 a les 19h. Per a alumnes dels nivells Bàsic 3 i Elemental o persones que parlen català amb certa vacil·lació i volen practicar-lo d’una manera diferent. Cal inscripció prèvia a l’Oficina de Català. PREMIÀ DE MAR. BIBLIOTECA MARTÍ ROSSELLÓ Lectures en veu alta. Dimarts 16, 23 i 30 a les 18.30h. Llegirem el llibre Una Mochila para el Universo, d’Elsa Punset. Ho organitza: Mar de Dones. PREMIÀ DE MAR. BIBLIOTECA MARTÍ ROSSELLÓ Tertúlies en català: llegim Pere Calders. Dimarts 16 a les 19h. Per a alumnes dels nivells Intermedi i Suficiència o persones que parlen català amb certa fluïdesa i volen practicar-lo d’una manera diferent. Cal inscripció prèvia a l’Oficina de Català. TEIÀ. BIBLIOTECA CAN LLAURADOR Club de lectura. Divendres 19 a les 18h. Aquest mes debatrem la novel·la Cometas en el cielo, de Khaled Hosseini. La Ivana Ares i la Rosa Villaplana condueixen aquest espai. VILASSAR DE DALT. BIBLIOTECA PAU PIFERRER Tertúlia literària. Dijous 18 a les 19h. Tertúlia sobre Poemas y antipoemas de Nicanor Parra amb la col·laboració voluntària de Daniela Augusta Cavalli.
38
CLASSIFICATS TREBALL OFERTA
SERVEIS PROFESSIONALS
ANUNCIS PER PARAULA GRATUÏTS. Envia el teu text a través de la següent adreça: www.tribunamaresme.com/classificats i l’anunci sortirà publicat en la propera edició de TRIBUNA Maresme.
DIVERSOS
COMPRA VENDA
ENSENYAMENT INTERCAMBIO clases italiano por clases guitarra. Nativa italiana. 610.83.92.78.
BUSQUES TREBALL? BUSQUES TREBALLADORS?
Desenes d’ofertes laborals renovades setmanalment
REFORÇ ESCOLAR MATARÓ. Mestres amb experiència en docència s’ofereixen per a fer reforç de Primària. Intervenció psicopedagògica. Seguiment família-escola. 636.05.96.67.
www.artcatalunya.es al telèfon 687 385 435 o presentant-te dilluns, dimarts o dimecres a les 17:30h. a la Plaça Cuba, 18 (2on pis)· MATARÓ
TRABAJA DESDE CASA. Puedes informarte en www. adiosalosjefes.com o llamar al 638651712 y preguntar porla Sra. Isabel, también puedes dejar tus datos en el 93.100.23.04.
TREBALL DEMANDA CUIDADORA. Señora catalana con experiencia muy dinamica se ofrece para el cuidado o acompañamiento personas mayores con demencia o minusvalia. Con coche. 685.84.77.33. SEÑORA BUSCA TRABAJO. Señora con referéncias, se ofrece para trabajar de limpieza. Tel.615.26.37.94 - 93.790.98.36.
IMMOBLES LLOGUER DE DESPATX de 17 metres. Modern, Nou i molt ben situat. Amb tot inclòs. 470 €/ mes. A la Plaça Dr Ferran. Premià de Mar. Tel.93.754.75.96 PLAÇA D’APARCAMENT a Mataró. C/ Velàzquez 75. Plaça gran. 15.000 €. Tel.685.80.76.13. TRASPÀS FRUITERIA MATARÓ. Traspàs complet, bàscules, neveres, estanteries. Situada zona comercial, envoltat de botigues. Oportunitat. 9500€ Preu negociable. Tel.639.79.04.86.
TRADUCTOR DE RUSO. Traducciones ruso-español para particulares y empresas (pàginas web, correspondencia, folletos publicitarios, etc.) smilingtoworld@hotmail.com. REPARO ORDINADORS PORTATILS. Si tens algun problema amb el teu ordinador portatil o de sobretaula no el llencis!. Preus econòmics, recollida a domicili francisco_mataro80@hotmail.com. INSTAL·LACIONS I MANTENIMENT. Electricitat, aigua, gas, calefacció i climatització. Installador autoritzat. Preus econòmics. Truqui sense compromís. Salvador. 619 517 680. PSICOPEDAGOGA - ORIENTACIÓ EDUCATIVA. Psicòloga collegiada, amb àmplia experiència ofereix: reforç escolar, reeducacions psicopedagògiques, assessorament a pares. Sessions a domicili. anebot@copc.cat PINTORES DEL MARESME. Piso completo 3-4 habitaciones
VENDO PATINETE. Prácticamente nuevo. Precio 20 euros. Tel.677.59.89.37.
material incluido 500 euros calidad, limpieza y experiencia nos adaptamos a su economia. Sr. Roberto 647.76.48.50. PINTOR MISTERAPID. Precios realmente muy economicos limpio rapido y de toda confianza experiencia y puntualidad,pisos comunidades excelentes acabados. Sr. Molins. 697.85.08.88. TÉCNICO INFORMÁTICO A DOMICILIO. Reparación de portatiles, torres,configuraciónes problemas con internet etc... Economico.djvictor75@hotmail.com TRANSPORTS I MUDANCES. Faig transports amb camió grúa 18t o camió amb caixa tancada. Disponible 24h. Preu a negociar. Interessats truqueu al 639790486. VOLS UNES BONES FOTOS?. Sóc el teu fotògraf per els teus millors records: Casament, festes, events d´empresa, retrats... www.fototendencias.jimdo.com.
COMPRO VINS I LICORS Benedictine, Calisay, Chartreuse i Karpy a 30€/ampolla.Ampolles velles i sense obrir. També compro altres licors, caves i vins vell. jpgcat@hotmail.es
HERBALIFE. DISTRIBUIDOR INDEPENDENT. Truqui per productes o Oportunitat de Negoci Independent. Tel.629.32.42.52.
ATENCIÓ PSICOLÒGICA. Ramon Domingo, doctor en Psicologia per la UAB Diagnòstic i tractament d’infants adolescents i adults Tel.665.51.58.69. VENC LOT DE JOCS DE LEGO. Venc lot de jocs de Lego per valor de mes de 600€ per 250€. Amb caixes 3409, 7262, 7257, 7418, 7414, 7417, 5986, 4508, 6473, 4970, 6433, 4709, 4728, 4853, 4850, 45. mjns63@gmail.com TEBEOS, CÒMICS, JOGUINES PER COMPRAR. Tebeos antics, còmics Superherois, Manga, àlbums de cromos, llibres,postals, calendaris de butxaca, monedes Scalextric. Tel.630.93.06.16.
EL MANITAS PER ALS AVIS I ELS NOUS SOLTERS T’ajudaré a: des de penjar els quadres, pintar la paret de l’habitació del nen, la finestra que no tanca, solucionar una fuita d’aigua, etc.
COMPRO VIDEOJOCS ANTICS. Coleccionista compra videjocs antics (NINTENDO, MSX, SEGA, SPECTRUM, ETC). paso a recollite’ls (ZONA MARESME). Pago 3 euros per joc. francisco_mataro80@hotmail.com ES VEN IMPRESSORA BROTHER MULTIFUNCIÓ. Model 9850CDN Fax-Impressora-Escàner-Fotocopiadora. 4 cartuxos mig ús + 3 cartutxos nous color. Perfecte estat. Recollida a Arenys de Mar. Preu 300€. salvadormassuet@terra.es
Col·laboro amb gent de la meva confiança i amb preus competitius
Tel. 663 891 339
CLASSES PARTICULARS DE MÚSICA: Llenguatge musical, guitarra i baix, cant. Classes flexibles i econòmiques. musicamataro@gmail.com
SALUT I BELLESA
VACÍO PISOS, GRATIS. Recojo lo que ya no quieres, muebles, ropa, electrodomésticos, libros, menaje del hogar, herramientas, juguetes. herleydavidson@hotmail.com
ESPAI DE MATERNITAT I CRIANÇA MIMA’M. Tallers Massatge Infantil i Reflexologia Podal Infantil, assessorament portanadons, Acompanyament doula. www.espaimimam.com. Tel.650.95.92.88
CLASES DE RUSO. Clases de ruso con profesora nativa, experiencia y seriedad. presenciales o por Skype, precios economicos. smilingtoworld@hotmail.com.
TERAPEUTA ENERGÈTICA. Sanergia, reiki, canalitzadora, terapia regresiva, flors de bach. Proba una neteja d’aura i un reequilibrat de chakres gratuit. 677.08.19.72.
Perruquers
Esmaltat Esmaltat d’ungles d’ungles semi-permanent semi-permanent Tractaments Keratina s Dillun
tarda i dijous
20%
50%
pte descom EN
descompte
COLOR
Maria Maria Vidal, Vidal, 52 52 VILASSAR VILASSAR DE DE MAR MAR Tel. Tel. 93 93 759 759 50 50 61 61
CONCURS TROBA LA ‘T’ Troba la T de TRIBUNA amagada en un dels anuncis del nostre periòdic, indica’ns el nom de l’anunciant i les teves dades de contacte. Cada mes sortegem entrades de cinema dobles pels 8 Cinemes Arenys (una per a tu i una altra per a un acompanyant). POTS CONTACTAR AMB NOSALTRES: Per correu electrònic: promocio@tribunamaresme.com en un termini màxim d’una setmana després de la publicació, indicant
el nom de l’anunciant on es troba la T i les teves dades personals, nom complet i DNI. El vuitè dia després de la data de publicació es farà el sorteig. Els guanyadors rebran un correu electrònic de TRIBUNA Maresme indicant que han estat beneficiats amb el premi. Un cop confirmada l’acceptació del premi, contestant al correu electrònic amb un termini màxim de tres dies després d’haver rebut la notificació, podran identificar-se amb el seu DNI a les taquilles dels Cinemes Arenys i rebran
les entrades. Les entrades són vàlides de dilluns a divendres, excepte festius i vigílies. Quan passin 30 dies de la confirmació del premi, les entrades caduquen. Els guanyadors de l’edició de setembre van ser: JORDI COSTA FORNAGUERA, FRANCESC RIVIÈRE I TELL, CARLES MARROT BUXADÉ, MARC ANDRÉS CASANOVAS.
En virtut d’ allò establert a la Llei 15/1999 i la LSSICE 34/2002, l’informem que les seves dades formen part d’un fitxer automatitzat titularitat de GRAMA PRESS SL. Vostè pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició a la següent adreça: CAMÍ RAL 495, 3º · 08302 MATARÓ (Barcelona).
TRIBUNAMARESME OCTUBRE 2012
39