Tribunamaresme Mes a Mes 232 by tribunamaresme

TRIBUNA maresme mesames

Número 232 Octubre 2009

UN PASSEIG AMB L’ALCALDE

Joan Antoni Baron Fem un recorregut per Mataró amb l’alcalde

L’efecte Arenys un mes després del referèndum

ENTREVISTA El periodista Saül Gordillo analitza les noves tecnologies de la comunicació

GASTRONOMIES El secretari de la DO Alella i enòleg, Jordi Pujolràs, parla sobre vins i etnoturisme al Maresme

OPINIÓ L’alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch, reivindica la capitalitat del Baix Maresme

AGENDA Una completa selecció dels actes i propostes que es fan al Maresme durant aquest mes d’octubre

SUMARI

PÒRTIC Nova etapa de TRIBUNA Maresme, ara “Mes a Mes”

amb els alcaldes del Maresme. Aquest mes amb el de Mataró, Joan Antoni Baron

Un mes després de la consulta sobiranista, l’efecte Arenys es comença a projectar

amb el periodista Saül Gordillo de les noves tecnologies

Un passeig

Arenys

Parlem

més destacades del mes i el seu impacte a la comarca. Una selecció amb 11 dels titulars de societat, política i cultura

Jordi Pujolràs de la DO Alella ens parla de les virtuts de l’etnoturisme i la collita d’enguany

L’alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch, reivindica la capitalitat del Baix Maresme

Les notícies

L’enòleg

Opinió

de TRIBUNA amagada en un dels anuncis de la revista i entra en el sorteig d’entrades per a 8 Cinemes Arenys

del calamar, a les XIV Jornades Gastronòmiques Calamarenys que es fan a Arenys de Mar

Troba la T

La cuina

20 27

Seleccióeugiam, de notícies Susciduip volupprofessionals tat.i Ut am, quis niamcon-

Novetats del sector i anuncis amb els millors professionals de la nostra comarca

amb una selecció completa dels actes del Maresme: conferències, cursos, tallers i diversos

festa major El món les mascotes. dedellavaneres

Motor

Agenda

TRIBUNA Maresme surt aquest mes d’octubre en el seu un nou format amb la incorporació a la capçalera de “Mes a Mes”, paraules que deﬁneixen una nova etapa de la publicació. El lector trobarà en aquest número una reorientació de la revista en uns moments difícils per a la premsa deguts a l’impacte de la crisi en el sector. Des d’aquest nou espai, TRIBUNA Maresme aposta per la periodicitat mensual, amb reportatges i entrevistes de temes de fons de la comarca, una àmplia agenda i articles d’opinió. Entre les novetats hi ha la secció “Un passeig amb l’alcalde”, des de la qual, cada mes, un batlle del Maresme proposarà un recorregut per la seva ciutat i parlarà del futur del municipi. Mensualment també entrevistarem persones del Maresme que destaquin en algun camp. Aquest mes hem començat amb el periodista i director de l’Agència Catalana de Notícies, Saül Gordillo, amb qui analitzem a fons les noves tecnologies de la comunicació i el seu impacte social. També hem parlat amb el secretari i enòleg de la DO Alella, Jordi Pujolràs i proposem una àmplia agenda amb una selecció d’actes de la comarca, entre d’altres seccions d’interès. D’altra banda, en properes edicions anirem perﬁlant el nou model de TRIBUNA Maresme amb l’objectiu d’ocupar un nou espai comunicatiu i continuar contribuint a vertebrar la comarca a través d’informar sobre el que fan les persones que hi viuen, hi treballen i que se’n senten.

El periòdic del Maresme des de l’any 2002 Distribució gratuïta a Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Cabrera de Mar, Cabrils, Caldes d’Estrac, El Masnou, Mataró, Premià de Mar, Premià de Dalt, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt, Teià, Vilassar de Mar, Vilassar de Dalt.

Edita: Grama-Press, S.L. Camí Ral 495, 6e 1a. 08302 Mataró. Tel. 93 799 18 40. Fax 93 799 86 35. publicitat@tribunamaresme.com info@tribunamaresme.com Dip. Legal: B-26375-2005. Impressió: Impressions Intercomarcals S.A.

30.123 exemplars Difusió controlada per l’Oﬁcina de Justiﬁcació de la Difusió

04 | TRIBUNAmaresme

Un passeig amb l’alcalde

Un recorregut per la ciutat que creix Fem un itinerari amb l’alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron (PSC), per la capital del Maresme TRIBUNA Maresme proposarà cada mes als alcaldes de la comarca que plantegin un itinerari pel seu municipi. El recorregut serà el pretext per mostrar-nos la localitat in situ, especialment en els punts on es vol projectar i créixer. El primer passeig l’hem fet amb l’alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, amb qui hem caminat un parell d’hores des de l’Ajuntament, al centre, ﬁns al TecnoCampus. La capital del Maresme afronta, en ple moment de crisi, una de les grans expansions de la ciutat. Durant el recorregut coneixerem, també, les oportunitats i els projectes de futur de primerà mà.

RECORREGUT: Itinerari proposat per l’alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron: Punt de sortida: Ajuntament de Mataró, al centre (la Riera, 48). Carrer Sant Josep. Carrer Sant Benet. Fàbrica de Can Fàbregas i de Caralt, on anirà el futur El Corte Inglés. Ronda Alfons XII. Camí Ral (tram en obres). Carrer Cooperativa. Nau Gaudí, on ha d’anar el futur Museu Bassat. Avinguda del Maresme. Ampliació del Port de Mataró. Sector IvecoPegaso. Espai Laia l’Arquera. Punt d’arribada: Porta Laietana. TecnoCampus.

1 Dissabte de setembre, tarda amb sol i bon temps, immillorable per passejar per la capital del Maresme quan sortim amb l’alcalde de Mataró. A Joan Antoni Baron li agrada recórrer els carrers de la ciutat i trobar-se amb les persones que l’aturen, a qui dedica encara que sigui uns segons per saludar-los breument. Trenquem el gel parlant que aquesta ciutat, com moltes, creix cap a ponent i que cal saber reequilibrar-la. Cinc minuts després de sortir de l’Ajuntament, enﬁlant el carrer Sant Josep i deixant enrere la plaça de les Tereses, arribem a la plaça de Cuba. Ens aturem davant d’un dels mercats més emblemàtics de Mataró. La reforma d’aquest equipament ha anat en paral·lel a uns nous temps per al comerç, que demanen necessàriament nous reptes. En parlem mentre voregem la plaça. “Hi ha uns canvis en els hàbits i cal adaptarse”, comenta l’alcalde davant la façana del Mercat.

CAP A LA CAPITALITAT COMERCIAL Pel carrer Sant Benet arribem davant de la fàbrica de Can Fàbregas i de Caralt, en ple procés del polèmic trasllat. Al seu espai hi haurà d’anar, en un futur, ara ja no massa llunyà, El Corte Inglés. Li pregunto a Baron si és que volen ser la capital comercial del Maresme. “Hi ha un sector de gran potencialitat a Mataró que és el comerç. En tenim de tot tipus: urbà, de botiga, al centre, fent teixit de ciutat i un de periurbà de gran superfície, molt potent i important, que també cal cuidar. L’aposta és enfortir aquesta vocació comercial que dóna centralitat territorial per a la comarca i per a un entorn molt més ampli”, comenta l’alcalde. Per al batlle, “cal fer Mataró atractiu comercialment per a la gent del Maresme, però també per a la del Vallès, enfortint l’eix amb Granollers. Una aposta molt decidida i estratègica per deﬁnir el gran

aparador comercial de la ciutat”. Arribem davant de Can Fàbregas i una pintada en una de les tanques de metall ens recorda el moviment veïnal i polític per salvar i mantenir la fàbrica al seu lloc. “En tot el procés d’arribada d’El Corte Inglés s’han sentit sols?”, li pregunto a Baron. “Sols, políticament, perquè el sector comercial, els ciutadans i la gent ens han donat el seu suport”, assegura l’alcalde mentre em dóna xifres del treball que generarà el nou centre comercial i l’augment del PIB que comportarà per a la ciutat. “Apareix un gran operador comercial, El Corte Inglés, amb la possibilitat d’instal·lar-se a Mataró i prenem les decisions polítiques que s’han de prendre, amb majoria més que suﬁcient perquè s’instal·li en aquest solar. Per què en aquest solar? Hi havia dues possibilitats, però una era aquella d’allà que per mobilitat era inassumible i aquesta d’aquí ho és, i també volíem que fos comerç urbà. Teníem un element catalogat i s’havia de treure. El govern fa una primera aposta per la descatalogació de la fàbrica i la seva substitució per una altra nau que hem posat al catàleg que és Can Minguell i que està en un procés molt avançat de rehabilitació, i després pel trasllat. Quan el sector estigui desenvolupat i es pugui reconstruir, això ens donarà capitalitat i centralitat, com he dit moltes vegades”, em comenta el batlle. “Aquest és un dels punts de vista”, apunto jo. “L’autèntica capgrossada no és el trasllat sinó que ho hauria estat evitar que El Corte Inglés s’instal·lés a

TRIBUNAmaresme | 05 Mataró. Seria una oportunitat històrica que la ciutat perdria”, sentencia Baron, i continuem el passeig.

tius s’han de tenir clars. Ara no podem aturar-nos, en tot cas hem d’adequarnos a la situació”, assegura l’alcalde.

LA CIUTAT MULTICÈNTRICA QUE ES REESCRIU CONSTANTMENT

LA SUMA D’ECONOMIA MÉS CULTURA

Baixem per la ronda Alfons XII cap al camí Ral, en un tram en obres. L’alcalde em parla aleshores de la zona de la ronda Barceló: “La ciutat és un palimpsest que es va reescrivint de forma contínua i el risc és que es creï teixit mort. Perquè les coses canvien i el que es fa servir durant anys es deixa de fer servir. I amb tota delicadesa i molt de cap hem de fer saltar aquest teixit mort i substituir-lo per altres coses vives, que serveixin pel que volem la gent: viure la ciutat, que passin coses, viure la vida. Això és un continu arreu. La ronda Barceló era plena de fàbriques de tota la vida i aquest tipus d’economia s’ha substituït per un altre”, explica l’alcalde. D’altra banda, pel que fa a canvis i creixements en aquesta zona, per Baron “s’ha de mantenir l’estratègia i canviar la tàctica”, i en el conjunt, avançar cap a la ciutat policèntrica, multicèntrica, que la ciutat tingui molts centres, no un de sol. “Temps de canvis. I quan creu que es veurà desenvolupat aquest projecte de ciutat que plantegen?”, li pregunto. “Estarà molt perﬁlada en cinc anys si l’economia no ho frena, però els objec-

Avancem pel Camí Ral i trenquem al carrer Cooperativa per anar a parar a la Nau Gaudí que serà, ben aviat, la seu provisional del Museu Bassat i un dels referents patrimonials i culturals més importants de la ciutat. Davant nostre, aquesta bella obra arquitectònica i alhora de senzilla construcció, que ha posat un punt més de Mataró en el mapa del patrimoni català. De moment, però, és un telecentre per a joves molt concorregut, a l’espera de l’encaix amb el futur Museu Bassat. “És una altra de les apostes estratègiques de la ciutat, entendre la cultura vinculada amb el sector econòmic, que la ciutat permeti generar activitat econòmica a través de l’activitat cultural”, explica Baron. “Can Marfà, la Nau Gaudí amb el Museu Bassat o quan aquest estigui a la Farinera Illa i aquesta estigui desenvolupada, el Cruïlla de Cultures, el Festival Shakespeare, permeten resituar la ciutat”, afegeix l’alcalde. Pel que fa al Museu Bassat les opcions de futur ja estan perﬁlades. L’Ajuntament té el compromís, a mitjans de l’any que ve, que funcioni l’espai d’exposicions, a l’espera de poder desencallar el sector urba-

1. Joan Antoni Baron, alcalde de Mataró, amb qui vam conversar fent un recorregut per la ciutat. 2. L’alcalde a les obres de Camí Ral/Ronda Barceló. 3. Una aturada de l’itinerari a la fàbrica de Can Fàbregas i de Caralt. 4. L’Hotel Ibis, en obres, a la zona del TecnoCampus, ﬁnal del recorregut.

06 | TRIBUNAmaresme

6 5. Baron ens explica a la Nau Gaudí l’aposta de la ciutat per la interrelació entre cultura i economia. 6. Aconseguir que les empreses i la societat incorporin la tecnologia i el coneixement, és un dels grans objectius de TecnoCampus, segons l’alacalde. Fotos: Olga Boix

nístic de la Farinera, on hauria d’anar el museu en la seva ubicació definitiva. Deixem enrere la Nau Gaudí i anem a buscar la carretera per dirigir-nos al TecnoCampus. En aquest itinerari, acompanyats per la remor dels cotxes que pugen i baixen per una N-II molt transitada, passem revista a les oportunitats que tindrà Mataró: Can Marfà, el Consorci Sanitari del Maresme, la Universitat Internacional i el front marítim, la gran assignatura pendent i en la qual s’està treballant. Es aturem entre la Farinera, la visió del front marítim a l’altra banda de la carretera i el sector Iveco-Pegaso, a la zona on s’han fet els concerts del Cruïlla aquest estiu, a l’espai Laia l’Arquera. “El Port de Mataró pot créixer en un futur i ser un port esportiu referent com el de Barcelona”, afirma Baron. També parlem de l’important creixement urbanístic que viurà la zona quan aquesta es desenvolupi. “Davant de la crisi cal que reaccionem”, afirma l’alcalde, enmig d’un dels grans espais d’ampliació de la Capital del Maresme. Enfilem cap al TecnoCampus. “La ciutat creix per aquí, però a la nit també hi ha prostitució en aquesta zona”, comento. “No és molta i actuem de forma permanent per controlar-la”, em respon Baron.

Quan ja veiem la Laia l’Arquera intercanviem amb l’alcalde opinions que les ciutats necessiten escultures. “Embellir la ciutat és important”, aﬁrma Baron. Seguim ﬁns arribar al TenoCampus, punt d’arribada del nostre recorregut.

UNA NOVA CATEDRAL DE LA TECNOLOGIA “TecnoCampus és la gran aposta?”, pregunto. “És la creació del coneixement i que les empreses i les universitats estiguin juntes, la innovació, aconseguir que les empreses incorporin la tecnologia i el coneixement. I això no només afecta les empreses sinó al conjunt de la societat. Les idees d’innovació i talent artístic empapen tot el projecte del TecnoCampus, amb una centralitat molt potent a la comarca, tant a Premià de Mar com a Pineda de Mar”, em respon Baron. Mirant els edificis en construcció penso que Mataró sempre ha tingut un cert dèficit com a capital del Maresme i li transmeto a l’alcalde, per qui s’ha de fer “molt a poc a poc, generant confiances i procurant que ningú se senti agredit. Sobretot, el que ha de ser generos és el més gran, Mataró”, i em posa com a exemple el projecte de TDT comarcal, únic en aquest moment.

Ja que toquem els límits parlem dels del creixement de la ciutat. “Estan molt deﬁnits: per la banda de ponent la Riera d’Argentona i per la de llevant, la de Sant Simó. Amb espais protegits com les Cinc Sènies, però tenint en compte que s’hi puguin generar activitats econòmiques perquè la gent s’hi pugui guanyar la vida. Pel nord, el sector dels Turons, on estem treballant-hi”, m’explica Baron. I per acabar, no em voldria deixar d’invocar el fantasma tangible de la crisi que plana sobre nosaltres i s’acarnissa cada dia amb molta gent. “Alcalde, què hem de fer?”, li pregunto. “Primer atendre les persones sense feina, garantir la qualitat de vida, aproﬁtar aquest temps per posar les bases, tenir les propostes madures -urbanístiques, empresarials, estratègiques de ciutat...– per quan es puguin desenvolupar i treballar més”, és la recepta de Baron que, com tots els alcaldes, té la vara de batlle a les seves mans, però no una vareta màgica. Conclou el passeig per la ciutat als límits del vespre. Un dissabte tranquil de setembre a la capital del Maresme. El TecnoCampus, en silenci, espera l’arribada del Mataró del futur, un nou centre, un altre centre d’aquesta ciutat que vol créixer, que creix, malgrat tot. A. Calls

TRIBUNAmaresme | 07

08 | TRIBUNAmaresme

El tema del mes. Les conseqüències de la consulta sobiranista d’Arenys de Munt

Foto: Feliu Vilalta

Arenys de Munt després del referèndum

Gairebé un mes després de la polèmica consulta sobiranista, l’anomenat “efecte” o “esperit” d’Arenys de Munt encara és molt present en el conjunt del panorama polític català. A favor o en contra, la iniciativa del Moviment Arenyenc per a l’Autodeterminació (MAPA) ha convulsionat l’escenari polític i la seva onada s’ha estès, marcant un nou pols de l’independentisme i posant novament sobre la taula aquesta reivindicació. El municipi arenyenc va fer història el passat 13 de setembre amb una jornada de ressò internacional en la qual milers de ciutadans van donar suport amb la seva presència al referèndum. Per contra, només unes setanta persones van participar en la manifestació convocada per Falange Española. Aquesta concentració, a la petita plaça de Catalunya, on hi ha el monument de la Puntaire, va ser protegida pels Mossos d’Esquadra i va transcórrer entre l’esbroncada i els crits independentistes dels veïns aplegats als balcons i dels milers de persones que atapeïen els carrers dels voltant. Només hi va haver un petit incident quan persones de grups antisistema van

apedregar els dos autobusos amb què marxaven els manifestants falangistes, malmetent-ne els vidres. En general, però, tota la jornada del dia 13 es va desenvolupar de forma cívica i festiva, amb la participació d’un públic familiar, de totes les edats i un gran operatiu policial que va garantir que no hi haguessin incidents. Un total de 2.671 veïns d’Arenys de Munt van acudir a les urnes, un 41% dels 6.515 residents de més de 16 anys -estrangers inclosos- que hi estan empadronats. El sí va rebre el suport d’un 96,33% dels votants (2.569); el no el 2,28% (61); els vots en blanc van ser l’1% (29), i els nuls el 0,4% (12). No en va, el regidor de la CUP

que va promoure l’adhesió del municipi a la consulta, Josep Manel Ximenis, en el moment de fer públiques les xifres de les votacions i després de comparar els 2.569 vots del sí amb els 2.424 vots dels ciutadans en les eleccions de l’Estatut, va assegurar: “L’Estatut està mort, visca la Independència.” En els actes de suport a la consulta que van fer-se prèviament al refèrendum, ja es va poder veure el recolzament d’una part important dels grups polítics catalans i d’un ampli sector social. Precisament, el 12 de setembre, més d’una vintena de personalitats del món cultural, polític i econòmic català van participar en un acte unitari a favor del referèndum. Abans, però, el dia 5, s’havia fet fer un altre acte per part dels grups polítics, en aquest cas amb la presència de líders de CiU, ERC, Entesa de Progrés Municipal (EPM) i CUP. El dia 13, però, Arenys de Munt va ser una festa de l’independentisme i, en paraules de l’alcalde del municipi, Carles Mora,

“el símbol de la llibertat d’expressió i una mostra que cal un vincle d’eﬁciència real entre el que decideix el poble i el que fan els polítics”. Però també va estar al mig d’una tempesta mediàtica dels mitjans, que en van de dir de totes les mides i colors, posicionant aquest petit municipi del Maresme en el mapa. A Arenys de Munt, el setembre passat, es va viure de tot: l’actuació judicial que va determinar que l’Ajuntament no pogués donar suport a la consulta i motivar que les votacions no es fessin a la sala municipal sinó en un local del Centre Moral, just al costat; la reprovació de les forces polítiques nacionalistes a través dels seus líders de la posició del govern espanyol de situar la consulta d’Arenys de Munt fora de la Constitució; la defensa de la legitimitat del referèndum i la projecció internacional de la notícia arreu del món; amenaces n’hi van haver a dojo, però també molta solidaritat. Una dada important és que a la consulta hi havia 130 periodistes acreditats, alguns

TRIBUNAmaresme | 09 de mitjans estrangers. Per a d’altres països del món no va ser gaire normal que una localitat convoqués una consulta amb tot l’aparell de l’Estat en contra i manifestantse l’ultradreta al poble. Del fort contingut simbòlic d’Arenys de Munt i del que va passar en van fer ressò Le Nouvel Observateur, Le Monde, The New York Times, la televisió alemanya N-TV, el diari austríac Der Standard o la televisió holandesa Nos, entre d’altres mitjans. D’altra banda, el PSC del Maresme va celebrar el 18 de setembre un acte a Canet de Mar per commemorar els 30 anys d’ajuntaments democràtics amb la presència d’uns 200 militants i simpatitzants, així com nombrosos líders del partit com el delegat del govern espanyol a Catalunya, Joan Rangel, el diputat a Madrid, Manuel Mas o l’alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, entre d’altres. Durant aquest acte es va retre homenatge al PSC d’Arenys de Munt. “La coherència dels companys els honora, nosaltres rebutgem els qui vulneren la norma i a sobre pretenen donar-nos lliçons”, va assegurar Rangel. Per la seva banda, Baron, després de lamentar les pintades que s’havien fet contra el PSC arenyenc va aﬁrmar: “Tots som Arenys de Munt, tots som el PSC d’Arenys de Munt.” La taca d’oli s’estén al Maresme... L’efecte d’Arenys de Munt va tenir també el seu ressò al Maresme i dues setmanes després de la consulta la meitat dels ajuntaments ja havien aprovat, o estaven pendents de fer-ho, mocions de suport a la iniciativa. Argentona, Alella, Canet de Mar, Teià, Arenys de Mar, Tordera, Sant Pol de Mar, Cabrera de Mar, el Masnou, Premià de Mar, Santa Susanna, Tiana, Vilassar de Dalt o Vilassar de Mar, entre d’altres, van manifestar el seu suport i en alguns municipis com Argentona, Alella o Arenys de Mar es va anunciar que es volia tirar endavant el referèndum. Per contra, a d’altres llocs on les mocions de suport van tombarse van ser Malgrat de Mar, Mataró i Pineda de Mar, on PSC i PP van sumar la majoria necessària per rebutjar les propostes independentistes. I també a Catalunya... L’alcalde de Sant Pere de Torelló (Osona) i portaveu de Decidim.cat, Jordi Fàbrega, va

Foto: TRIBUNA MARESME

Foto: Feliu Vilalta

A la pàgina esquerra, l’entrada del Centre Moral, on els arenyencs van poder votar per la independència. A la imatge gran del costat, manifestants a l’acte que Falange va fer a la plaça de Catalunya. A dalt, la riera d’Arenys va acollir milers de persones que amb la seva presència van donar suport a la consulta sobiranista.

explicar el passat 3 d’octubre que 71 municipis de tot Catalunya ja havien aprovat una moció de suport a la iniciativa de la societat civil d’organitzar consultes populars. A més, va avançar que 45 localitats més ho podrien fer abans de 15 dies, segons va informar l’ACN. Pel que fa a les possibles dates per celebrar la consulta, Fàbrega va explicar que des de Decidim.cat, que agrupa més de 1.300 alcaldes i regidors catalans, es recomanaven tres dies concrets: 12 de desembre, 28 de febrer i 25 d’abril. El portaveu va explicar que algú havia parlat de fer-ne el 13 de desembre, però aquest dia es celebra la tradicional Marató de TV3. També va explicar que es proposaven tres dates diferents perquè “és interessant que la resposta sigui unitària, i hi ha pobles amb situacions més madures que altres”. La reunió convocada de càrrecs electes que va celebrar-se també va servir per a la creació d’un protocol per saber què és el que s’ha de fer a l’hora d’organitzar una consulta. Hi ha tots els passos i també la pregunta que es recomana que sigui objecte de votació: “Està d’acord que la nació catalana esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?” Un altre dels acords va ser la creació d’una coordinadora nacional de les consultes per la independència, entre Decidim.cat com a representant d’alcaldes i regidors, les entitats cíviques més representatives (Òm-

nium Cultural, Plataforma pel Dret a Decidir, Sobirania i Progrés, Sobirania i Justícia i Deumil.cat). Alhora, i sota la direcció de la coordinadora, es formarà una comissió tècnica encapçalada per Alfons López Tena. D’altra banda, Fàbrega va destacar la creença que hi ha des de Decidim.cat que el fenomen de les consultes anirà creixent: “Creiem en l’efecte dòmino o taca d’oli. Cada cop hi ha més gent que vol tirar endavant aquestes consultes, fins i tot a títol individual. Això demostra que la gent veu com actua un estat espanyol que no reconeix el dret a determinar quin futur volem, entre ells la independència.” Fàbrega fins i tot va declarar que el fenomen encetat des d’Arenys de Munt “és un toc d’atenció a l’estat espanyol i a les forces polítiques catalanes. El debat sobre la independència no és una utopia, és un debat d’avui i que entra també en sintonia amb la crisi. Per què? Tot i el bon acord de finançament, és obvi que l’augment d’impostos representa aquesta xifra que es va aconseguir fa poc. Només la independència ens pot fer sortir de la crisi”, va sentenciar. Finalment, Fàbrega va explicar que, de moment, cap Ajuntament de la resta dels Països Catalans s’ha posat en contacte amb ells per interessar-se a traslladar les consultes fora del Principat. Sí que ho han fet, segons Fàbrega, entitats socioculturals. Pel que fa al protocol organitzatiu, estableix les bases per tirar endavant els refe-

rèndums. A banda de les dates i la pregunta en concret, es fixen altres punts per desenvolupar-les amb normalitat i garanties. S’estableix, per exemple, que les persones amb dret a vot han de ser els majors de 16 anys que estiguin empadronats al municipi, siguin de la nacionalitat que siguin. També es recorda que l’èxit del referèndum d’Arenys es va deure a dos factors: “un gran nombre de gent i entitats motivades i actives, sense exclusions, que són capaços d’obviar les seves diferències en altres àmbits per treballar colze a colze. I alcalde i regidors impulsant activament i treballant per la consulta.” Es subratlla, d’altra banda, la “dificultat tècnica” que comporta no poder comptar amb la llista d’electors, cens estatal o padró municipal, així com la “dificultat política” que és “la hostilitat i persecució per part de les autoritats espanyoles”. Tot i això, s’encoratja que es poden vèncer aquestes dificultats seguint l’exemple d’Arenys, establint un sistema electoral “del màxim rigor” i “no comptant per res amb cap institució pública, per evitar que les institucions espanyoles exigeixin responsabilitats administratives o penals a alcaldes o regidors”. Finalment, el protocol fixa tots els passos a seguir per organitzar el referèndum: des de vuit setmanes abans, aproximadament, que seria quan es difondria el dia i hora de la consulta, fins als actes de promoció de la jornada de vot.

10 | TRIBUNAmaresme

El tema del mes

Foto: Feliu Vilalta

Aigües tèrboles a Arenys de Munt

a Arenys de Munt i també considera molt important que hi hagi hagut gent interessada en “l’efecte Arenys” del País Basc, Galícia, València o Mallorca. Sens dubte, la vida de Mora s’ha tornat més atrafegada. “Em truquen sovint de molts llocs i si m’ho demanen hi vaig desinteressadament, ho he de fer, és actuar en conseqüència després de tot el que he dit”, aﬁrma Mora. Per la seva banda, l’historiador arenyenc i membre del MAPA, Jordi Bilbeny, explica que “l’independentisme ha sortit de l’armari, deixant d’ocupar un espai marginal a passar a ocupar un espai de centralitat política arreu del país per primer cop després de la Guerra. I això és un canvi de paradigma inconcebible ﬁns molt poc”. Per Bilbeny, a aquest fenomen hi ha contribuït un cúmul de coses que han passat durant els darrers temps, des de les actuacions polítiques d’ERC i la

CUP ﬁns a les de la societat civil. “L’independentisme ja no és una utopia sinó una realitat factible. I això ha canviat l’horitzó del país. Hi ha gent que m’ha dit que ara ens mirem la vida diferent”, assegura Bilbeny, que creu que el que passi ara “depèn de nosaltres, que ens hem posat les piles. S’ha aconseguit una transversalitat total i que se sumin totes les forces progressistes i democràtiques del país”. L’historiador també destaca que “l’Estat ha començat a tenir por, s’ha qüestionat i comença a recórrer a mètodes pocs democràtics, ha de moure ﬁtxa per aturar-ho. També s’ha acabat l’Estatut i la farsa de l’Estat plurinacional i el progressisme d’esquerres. Hem tret la màscara d’una transició que no ha estat transició i s’ha posat en evidència el bloc espanyolista, antidemòcrata”. Redacció

El dia després, a peu de carrer Després de la consulta, aquesta ha continuat marcant la vida política d’Arenys de Munt, on hi ha previst aixecar una estàtua que recordi l’efemèride del 13 de setembre. El regidor de la CUP i alhora president del MAPA, Josep Manuel Ximenis, va presentar una moció en l’últim ple municipal, el passat 1 d’octubre, i els grups que ja havien donat suport a la consulta també s’hi van afegir. D’altra banda, al tancament d’aquesta edició, les conseqüències de l’últim ple, encara eren calentes i es van tensar un cop més les relacions de l’equip de govern (AM2000, CiU i PSC), posant el pacte en la corda ﬂuixa. El PSC va presentar una moció, de forma unilateral, per demanar una auditoria econòmica del consistori. La moció, amb el suport d’ERC, es va desestimar perquè segons AM2000, CIU i la CUP, des de l’oposició, l’Ajuntament no pot gastar diners en una auditoria en un moment en què s’està vivint una forta crisi. D’altra banda, però, AM2000 i CIU van demanar ajuda a la Diputació de Barcelona per dur a terme una auditoria que tingui cost zero per al consistori.

“En el ple, tant el llenguatge com el missatge del PSC va ser més propi de l’oposició que no d’un partit polític a l’equip de govern. CiU i AM2000 estem dolguts. Creiem que hi ha un llindar que no es pot creuar i ens hem de reunir per parlar del pacte-acord”, assegurava l’alcalde d’Arenys de Munt, Carles Mora. D’altra banda, per Mora, “si el PSC continua actuant d’aquesta manera no té sentit a l’equip de govern, si no hi estan bé caldrà fer-se un replantejament”. Per la seva banda, el PSC d’Arenys de Munt celebrarà l’assemblea local el 16 d’octubre per escoltar els militants i valorar la situació al municipi. Després de la tempesta Per l’alcalde d’Arenys de Munt, Carles Mora, el referèndum del 13 de setembre ha estat un procés que “engega” una nova etapa. Ha suposat una gran promoció per al poble. Per Mora “la taca d’oli s’ha estès” i afegeix que “es nota quan parles que hi ha un abans i un després”. En aquesta nova etapa, Mora afronta il·lusionat una extensió del fenomen creat

L’endemà de la consulta sobiranista del 13 de setembre va ser el 14 i els ciutadans d’Arenys de Munt van tornar a la seva vida normal. Després d’una jornada històrica per al municipi, els operaris feien obres a la Riera mentre nombrosos ciutadans hi passejaven carregats de diaris, comentant tots els fets que havien viscut el dia abans. Vam poder parlar amb alguns ciutadans que vam trobar-nos a la Riera per recollir les seves impressions. Van ser aquestes... En Joan, un botiguer, explica la seva alegria. “Hem estat capaços de fer-ho molt bé, però em van sobrar els cops de roc a l’autobús dels falangistes. Deixem que aquesta gent es fongui”, assegura. La Isabel Colomer, paradista del poble, explica que “la consulta és el tema de conversa de tothom avui perquè és una cosa que no es tornarà a veure”. En el bar de la Plaça a tocar del monument de la Puntaire, la Rosa, la propietària, juntament amb una treballadora, Sònia, explica que va haver de tancar al matí per seguretat, però a la tarda, quan van obrir, “es va posar ‘a tope’, com la ﬁnal de la Champions”. La Rosa i la Sònia van patir amena-

ces telèfoniques de mort i que els cremarien l’estelada que tenen al bar. La Rosa, però, va anar a votar que sí i va poder participar en una cassolada contra els falangistes des d’un ediﬁci. El jove Carles Escrig assegura que li faltava un mes per poder votar, però que ho hauria fet pel sí. Va poder participar en la jornada d’ahir actuant en un concert amb el seu grup. En Xavi Ruiz, titellaire, també va votar pel sí. “Ha servit perquè es vegi que som més forts del que pensen, som molta gent”, diu, i també considera que “s’han despertat fantasmes i algunes pors del passat”. L’Ivan Nieto, funcionari, comenta que “la prohibició em va motivar a anar a votar. També sap greu la utilització mediàtica que se n’està fent”. En Marc Serena, un jove empresari també va votar pel sí i creu que “el record al poble de quan van venir els falangistes fa 30 anys també ens va fer sortir”. La Núria Bigorra, perruquera, també va votar que sí. “Si més pobles ho continuen, d’aquí molts anys en veurem el resultat”, assegura.

TRIBUNAmaresme | 11

Gent del Maresme. Saul Gordillo, periodista i autor de Nació.cat

Foto: Cedida

12 | TRIBUNAmaresme

“Al Maresme trobo a faltar una administració més oberta a Internet, més transparent, més participativa, més còmoda” Saül Gordillo Bernárdez (Calella, 1972) és periodista i actualment dirigeix l’Agència Catalana de Notícies (ACN). Ha estat un dels impulsors del portal de blocs polítics en català Poliblocs i ha escrit el llibre Nació. cat. Des de l’any 2004 és autor del Bloc sense fulls (www.saul.cat) pel qual va rebre el guardó especial dels Premis Blocs Catalunya per l’ús pioner dels blocs l’any 2008. A més, també ha estat redactor en cap d’El Punt, director de les edicions d’aquest diari al Maresme i Rubí i dels digitals Vilaweb Calella i Vilaweb Pineda. És columnista setmanal del diari Avui i ha estat col·laborador habitual de diversos programes de ràdio (El Matí de Catalunya Ràdio i l’Internauta) i de televisió (Àgora, 59 segons i Actualitat Viva). En aquesta entrevista, Gordillo respon a algunes de les qüestions més importants que afecten l’actual panorama comunicatiu català amb la incorporació de les noves tecnologies i apunta quins seran els escenaris més probables que ens trobarem a curt termini.

Les noves tecnologies han provocat un canvi en les relacions de la comunicació, vertebrant grans xarxes socials. Cap a on s’avança? Quin és l’horitzó més visible? Actualment el sector de la comunicació pateix dues crisis alhora. La crisi econòmica global, que provoca una pèrdua de publicitat important, se suma a la crisi especíﬁca del sector de la comunicació. S’està produint un canvi d’hàbits en el consum dels mitjans, de tal manera que tots pateixen una pèrdua de vendes al quiosc, mentre l’àmbit digital creix. De fet, només puja la publicitat a Internet, si bé moderadament. Ens trobem en un context d’incertesa, perquè irrompen les generacions més joves, els anomenats nadius digitals, que són al·lèrgics a pagar per informar-se i que estan acostumats a unes rutines diferents. Això ens provoca als periodistes un cert vertigen perquè ens obliga a canviar no només a nivell empresarial els mitjans sinó a nivell professional en la nostra pràctica diària. Algunes empreses periodístiques van una mica perdudes perquè consideren que això d’Internet i de les xarxes socials són una moda passatgera. Tenen por d’assumir riscos i reinventar-se. Qui no es mogui, no sortirà a la foto del futur. Molts polítics i el seu entorn fa temps que han entès que cal saber utilitzar la xarxa? Encara n’hi ha de reticents? La

política més immediata i la del futur és inconcebible sense l’ús de la xarxa? Encara no entenc l’enorme distància que separa la realitat de la societat dels despatxos on els polítics, però els poderosos en general, prenen decisions i actuen. Hi ha una mena d’esquerda entre les elits tradicionals (polítiques, socials i empresarials) i una societat que cada vegada és més crítica i que s’organitza a través de les eines d’Internet i les tecnologies. En el fons, sospito que hi ha una certa temença per part d’alguns polítics que no han entès que el sistema de partits i la representativitat democràtica mereixen una revisió crítica. Jo, sincerament, no entendria que un polític pretengués fer acció pública al marge de les tendències d’una societat que és més complexa que mai i que es relaciona d’una manera molt diferent. Alguns polítics solen caure en el recurs fàcil de la caricatura i la ridiculització: “Això d’Internet és cosa de friquis.” Vostè és periodista. Ha vist canviar en els darrers anys el seu oﬁci amb l’aplicació de les noves tecnologies? El més calent encara és a l’aigüera? No m’atreveixo a fer prediccions. Segurament estem a les portes d’una transformació molt més profunda, que obliga els periodistes a no fer de la tecnologia un problema, sinó viure-ho com una gran oportunitat. El periodista d’avui ha de ser tecnològicament competent i polivalent, però mantenint el

compromís amb el rigor i la qualitat. Internet ens posa en dubte i ens obliga a ser més exigents amb nosaltres mateixos. Hem de mantenir els principis del periodisme de sempre: sortir al carrer i explicar el que veiem. Fer-ho per escrit, amb fotograﬁa, amb àudio i vídeo ha de ser secundari. No és l’essència, sinó el format a través del qual explicarem allò que veurem. El que s’anomena la democratització de la informació no comporta un perill pel que fa a la veracitat? Hi ha mecanismes que garanteixen la credibilitat o molts internautes es creuen el primer que troben al Google? El ciutadà és més intel·ligent del que ens pensem, i vull conﬁar en l’esperit crític dels internautes. És cert que a la xarxa sovint hi

TRIBUNAmaresme | 13

“Algunes empreses periodístiques van una mica perdudes perquè consideren que això d’Internet i de les xarxes socials són una moda passatgera. Tenen por d’assumir riscos i reinventar-se. Qui no es mogui, no sortirà a la foto del futur.” “Hi ha una mena d’esquerda entre les elits tradicionals (polítiques, socials i empresarials) i una societat que cada vegada és més crítica i que s’organitza a través de les eines d’Internet i les tecnologies.” “En el fons, sospito que hi ha una certa temença per part d’alguns polítics que no han entès que el sistema de partits i la representativitat democràtica mereixen una revisió crítica.” ha massa soroll i que un excés d’informació pot generar desinformació. És precisament per aquest motiu que el paper del periodista és més necessari que mai. Fer de periodista era molt més senzill abans, quan l’únic que tenia la possibilitat d’informar i de generar opinió era el periodista i només el periodista. Ara hem de conviure amb fonts d’informació i poders fàctics que fan el seu propi canal de comunicació, amb ciutadans crítics i participatius que aproﬁten la immensitat d’eines gratuïtes i fàcils de fer anar que ofereix Internet, i també amb professionals que no són prou curosos i es pensen que fent un “copia i enganxa” ja n’hi ha prou. Els ciutadans han assaltat els mitjans, però això no és garantia d’una democratització de la informació en sentit ampli.

Parlem del Maresme. Mataró i la comarca compta amb persones que han dinamitzat l’entorn a la xarxa, com la Maresmesfera, polítics que dominen tots els mecanismes possibles, ajuntaments que hi estan entrant i formen els seus treballadors, molta gent que fa blocs, diaris digitals... Però, què hi troba a faltar? Trobo a faltar una administració més oberta a Internet, més transparent, més participativa, més còmoda. Molts maresmencs treballen fora de la comarca, i si els ajuntaments de les poblacions on viuen fessin una aposta per la xarxa resultaria més fàcil d’implicar-los en la cosa pública. Si no, amb la mobilitat laboral i els canvis que abans hem comentat, podem incidir en una escletxa del ciutadà dorment. Podem convertir el Maresme en una comarca dor-

mitori perquè les institucions públiques no fan prou per relacionar-se i captar aquests ciutadans que, no per plaer sinó per necessitat, han de marxar cada dia a fora per poder treballar. Intensificar el sentiment de pertinença per la via digital, aquesta seria una assignatura pendent. Més enllà dels límits de la Catosfera, cap a on cal apuntar ara? Això dels blocs ha crescut molt i ara és molt difícil d’agrupar i delimitar les comunitats blocaires. La Maresmesfera i la Catosfera estan molt bé, però com a referència, no pas com a espai definit i quiet. La web participativa té un ritme de creixement i de diversificació (potser Twitter i Facebook han desplaçat últimament el paper dels blocs) que fan difícil de fer pro-

nòstics. Cada dia apareixen eines noves, això és vertiginós. S’ha parlat, crec que va ser vostè, que la xarxa havia permès una certa “independència” virtual de Catalunya. És cert? Internet contribueix al desenvolupament nacional o només crea un miratge? Miri el tsunami per la consulta d’Arenys de Munt. És un miratge? Vist des del Baix Llobregat potser sí. Però indica un desacomplexament, un atreviment i una inquietud importants. M’atreveixo a dir que sense Internet, sense les xarxes socials i els blocs, l’embranzida del sobiranisme difícilment hauria tingut una visualització contundent en els mitjans de comunicació tradicionals que realment inﬂueixen. Aquests han intentat històricament amagar l’independentisme i mantenir-lo estigmatitzat, com una cosa marginal. Això ja no és així. El debat sobre la independència de Catalunya és als mitjans de comunicació perquè prèviament havia passat per la xarxa i perquè els polítics s’han hagut de moure. Hi ha sectors de partits i nous partits que no s’entendrien sense el xup-xup que ha fet el sobiranisme a Internet. D’altra banda, és indubtable que gràcies al domini ‘.cat’ els territoris de parla catalana i, per tant, la llengua i la cultura catalanes, disposen d’una sobirania plena en el món global d’Internet. Més de 35.000 dominis i una gran activitat en català ho demostren. Virtualment sí, som independents. La xarxa ens apropa, però no és gaire llunyà el trencament de les barreres lingüístiques perquè els nous sistemes permetran que així sigui. Aquest món tan global perjudicarà les nacions sense estat, com la nostra? Al contrari. Crec que la xarxa suma a favor dels àmbits lingüístics i culturals i treu pes als estats. Vostè pot fer televisió per Internet per a tot el domini lingüístic, sense els entrebancs polítics i administratius que actualment posa l’estat espanyol perquè TV3 arribi al País Valencià, per exemple. Vostè pot fer un diari de notícies sobre tots els territoris de parla catalana a través d’Internet, però no existeix cap mitjà imprès que es distribueixi al Principat, el País (Continua a la pàgina següent)

14 | TRIBUNAmaresme Foto: Juan Miguel Morales

Valencià i les Illes. I dubto que en el futur hi sigui, en suport paper, tot i que m’agradaria molt. I tres quarts del mateix amb la ràdio. L’espai radioelèctric, les freqüències i tot això suposen un esquarterament legal, amb intenció lògicament política, mentre que la xarxa trenca aquestes barreres. Per al català i per als catalans, Internet és la millor oportunitat de mostrarnos al món global tal com som. Per tant, és una fabulosa plataforma per a les nacions sense estat que no es rendeixen. Es va començar amb l’ordinador personal, després el portàtil, ara amb els mòbils... Cada cop tenim la xarxa més a prop del nostre cos? Faci una mica d’especulació científica: quin és el proper pas? Crec que el mòbil evolucionarà fins al punt que puguem fer moltes més coses, pràcticament totes, des d’un dispositiu mòbil personal. Les PDA i l’iPhone ja són això, però encara pot avançar molt més. De cara al futur més llunyà, sincerament no en tinc ni idea. I cal que ho admetem. Tot això és apassionant en bona part perquè la realitat és canviant i el ritme és frenètic. No sé què passarà demà, imagini’s demà passat. Creu que hi ha límits en comunicació, que en algun moment l’evolució s’atura? La tecnologia no s’atura i la comunicació és imprescindible. El binomi, doncs, força que la comunicació estigui permanentment en evolució. Com a periodista, li haig de dir que el que cal preservar és el rigor i la professionalitat. Més tecnologia al servei del bon periodisme. I més i millor periodisme adaptat a nous hàbits de consums i noves realitats. Sense identitat digital no existirem? Existir existirem, però serem poc competitius si abandonem el front digital. Parafrasejant Joan Fuster, que deia que tota política que no facis te la faran en contra teva, podríem afirmar que tot allò que no facis tu a la xarxa ho faran en contra teu. Sigues actiu i opta per intervenir a Internet, perquè si no ho fas tu t’ho faran a la contra. Què vull dir amb això? Que si no tens presència digital, seràs allò que els altres vulguin explicar de tu. I no sempre és bonic el que expliquen els teus competidors o detractors, oi? Per això tenim blocs, estem a les xarxes socials i tenim

“És cert que a la xarxa sovint hi ha massa soroll i que un excés d’informació pot generar desinformació. És precisament per aquest motiu que el paper del periodista és més necessari que mai.” “Els ciutadans han assaltat els mitjans, però això no és garantia d’una democratització de la informació en sentit ampli.”

presència en els mitjans seriosos digitals, per evitar que quan facin una cerca amb el teu nom, el senyor Google mostri la primera parida que van dir de tu en qualsevol racó fa uns anys. El que vivim a la xarxa és real o virtual? Real. De ﬁcció n’hi ha per tot. Però els periodistes hi som precisament per separar el gra de la palla i per explicar aquesta realitat als ciutadans, amb major o menor encert. Si ho fas per ràdio, televisió, internet o en un mitjà imprès és secundari. O és que no hi ha impostors o intoxicadors en els mitjans tradicionals? O és que no hi ha teleescombraria i productes indignes al quiosc? Real com la vida mateixa. Text: Albert Calls

TRIBUNAmaresme | 15

16 | TRIBUNAmaresme

Viure al Maresme. Selecció de les notícies més destacades del mes a la comarca

Foto: Tribuna Maresme

Més de 70.000 conductors circulen gratuïtament per l’autopista del Maresme amb motiu del Challenge

Alguns dels triatletes al seu pas per l’estació de Renfe de Mataró el passat diumenge 4 d’octubre, cap al ﬁnal de la prova amb l’N-II parcialment oberta.

L’autopista del Maresme va engolir tot el trànsit habitual de l’N-II, i l’organització va distribuir vals per poder travessar-la gratuïtament. Les dades facilitades pel Consell Comarcal indiquen que, a les 17.00 hores del passat 4 d’octubre, 77.000 vehicles havien utilitzat aquests vals per desplaçar-se fent servir la C-32. Segons el comissari cap de la Regió Policial Metropolitana Nord, Joan Carles Molinero, “el repte més important era garantir la mobilitat entre les poblacions”. És per això que Molinero es va mostrar satisfet després de comprovar que no es va produir cap accident i tampoc hi va haver retencions destacables. “Només hi ha hagut cues puntuals a Alella i a l’accés a l’autopista des de Calella”, va afegir. Entre d’altres motius, Molinero ho va

atribuir a l’experiència acumulada amb l’anterior Challenge, que es va celebrar el maig passat i va ser un assaig “tot i que no va tenir el mateix abast que aquesta darrera edició”. El desplegament de seguretat per al Challenge és “pràcticament tan important com el que la policia fa en motiu dels grans esdeveniments al circuit de Montmeló, i molt similar al que es va fer pel pas del Tour de França en aquesta àrea regional”, tal com va explicar el cap de trànsit de la Metropolitana Nord, l’inspector Xavier Carabassa. La celebració del triatló Challenge Costa de Barcelona-Maresme va concentrar prop de 2.000 esportistes d’arreu del món. La competició va constar d’una cursa de natació de 3,8 quilòmetres, un re-

corregut de 180 quilòmetres amb bicicleta i d’una cursa a peu de 42,1 quilòmetres. Per poder fer les proves el Servei Català de Trànsit (SCT) va engegar un dispositiu especial i es va tallar el trànsit de la carretera N-II entre Calella i el Masnou des de dos quarts de set del matí ﬁns a dos quarts de set del vespre. Arran d’aquesta restricció a l’N-II la circulació per la C-32 va ser gratuïta per als usuaris de les poblacions afectades per la prova que no tenien cap altra via alternativa. Els municipis del Maresme per on va passar el triatló són Calella, Sant Pol de Mar, Canet de Mar, Arenys de Mar, Caldes d’Estrac, Sant Andreu de Llavaneres, Mataró, Cabrera de Mar, Vilassar de Mar, Premià de Mar i el Masnou. ACN

La marca Challenge expressa la seva voluntat de continuar fent triatlons a la destinació Costa de Barcelona-Maresme El màxim representant de Challenge, Felix Walchshöfer va transmetre el passat 5 d’octubre a l’alcalde de Calella, Josep Maria Juhé, i al president del Consell Comarcal del Maresme, Josep Jo, la seva satisfacció per com es va desenvolupar el I Challenge Costa de Barcelona-Maresme, celebrat diumenge, 4 d’octubre amb la presència de 2.000 triatletes, que van realitzar la prova entre Calella i el Masnou. Walchshöfer va felicitar l’organització, agrair el suport de les administracions del territori i es va mostrar emocionat per la implicació de la població amb el Challenge. “El 5 d’octubre serà recordat per Challenge com la data en què s’ha ampliat la família. El Maresme ja és Challenge. Nosaltres valorem molt el suport popular i els ciutadans d’aquesta comarca ens han donat tot el seu caliu. Els esportistes estan molt contents per l’organització, pel circuit, per l’acolliment dels voluntaris i pel suport que van rebre per part dels públic”, va explicar Felix Walchshöfer a Josep M. Juhé i Josep Jo en una trobada mantinguda a l’ajuntament de Calella. El màxim representant de Challenge també va dir que Costa de Barcelona-Maresme és un territori perfecte per desenvolupar aquest esdeveniment esportiu. És un territori privilegiat per les seva climatologia, per la seva ubicació geogràﬁca, per les comunicacions i per les connexions amb aeroports internacionals, que faciliten l’arribada dels esportistes estrangers. Font: Consell Comarcal del Maresme

TRIBUNAmaresme | 17

Foto: ACN

Ensurt al litoral de Mataró perquè un vaixell naufraga i vessa gasoil

Un dels vaixells de Salvament Marítim que van acudir per evitar que el gasoil contaminés el mar.

Salvament Marítim va desplaçar el passat 4 d’octubre nombrosos efectius a la costa de Mataró per evitar la fuita de gasoil d’un vaixell que havia naufragat la nit de dissabte, prop de quatre quilòmetres mar endins. Cap al migdia ja s’havien aconseguit tapar dos dels tres forats del vaixell que perdia gasoil i la taca de combustible vessat tenia uns 550 metres quadrats. El vaixell, de 20 metres d’eslora, que

té un dipòsit amb capacitat per a 1.000 litres de combustible, va naufragar entre Mataró i Port Balís, per causes que es desconeixen i no va haver-hi cap víctima. En produir-se l’incident, es va donar compte a les autoritats portuàries i es va activar la fase de rescat. Salvament Marítim va intervenir en primer lloc per salvar els dos tripulants de l’embarcació. El vaixell enfonsat treballava en tas-

ques de suport en unes obres a la dessaladora de Blanes i transportava grava. Posteriorment, diumenge al matí, van començar les actuacions per evitar el vessament. Salvament Marítim va desplaçar a la zona els remolcadors “Clara Campoamor” i “Punta Mayor”, amb el suport de tres embarcacions de la Creu Roja. Un equip de submarinistes va baixar ﬁns a l’embarcació enfonsada uns 20 metres sota el nivell del mar amb l’objectiu de taponar la fuita i evitar el vessament de gasoil. També, es va procedir a abalisar i senyalitzar la taca de gasoil per controlar-la. A l’espera dels treballs per reﬂotar el vaixell, previstos per al 6 d’octubre, el dia 5 l’Ajuntament de Mataró va prohibir el bany a la zona més pròxima a l’espigó de la platja del Varador, on es van detectar restes “molt diluïdes” de gasoil, provinent del vaixell. També van explicar que durant els pròxims caps de setmana es faran unes immersions a la zona de l’enfonsament per comprovar si el gasoil ha afectat la praderia de posidònia. Redacció

Més de 200 militants i simpatitzants del PP del Maresme van assistir a la presentació de la nova junta comarcal d’aquesta formació política. L’acte va fer-se el passat 2 d’octubre a Sant Andreu de Llavaneres i va ser presidit per Alícia Sánchez-Camacho, presidenta del PP Catalunya, Dolors Montserrat, portaveu del Grup Parlamentari al Parlament de Catalunya i Alberto Villagrasa, secretari General Provincial. La trobada va servir per donar oﬁcialment el tret de sortida per a la nova junta comarcal, escollida amb més del 93 % dels vots a la passada assemblea comarcal celebrada durant el passat juliol.

Foto: CEDIDA

El PP del Maresme presenta la seva nova junta comarcal El comitè directiu està format per Diego Sánchez (Pineda de Mar) de president, Marcos Fernández (Mataró) de secretari general, Javier Berzosa (Alella) de vicesecretari general, Marcelo Gómez (Malgrat de Mar) de vicesecretari de Territorial, Javier Zarco (Pineda de Mar) de vicesecretari d’Organització i Susanna Clerici (Sant Andreu de Llavaneres) de vicesecretària de Política Municipal. A la resta de components de la junta comarcal es troben representades totes i cadascuna de les poblacions de la nostra comarca, segons informa el PP. Redacció

CONCURSOS TROBA LA T Troba la T de TRIBUNA amagada en un dels anuncis del nostre periòdic, indica’ns el nom de l’anunciant i les teves dades de contacte. Cada mes sortegem entrades de cinema dobles pels 8 Cinemes Arenys (una per a tu i una altra per a un acompanyant). POTS CONTACTAR AMB NOSALTRES: Per correu electrònic: promocio@tribunamaresme. com en un termini màxim d’una setmana després de la publicació, indicant el nom de l’anunciant on es troba la T i les teves dades personals, nom complet i DNI. El vuitè dia després de la data de publicació es farà el sorteig. Els guanyadors rebran un correu electrònic de TRIBUNA Maresme indicant que han estat beneficiats amb el premi. Un cop confirmada l’acceptació del premi, contestant al correu electrònic amb un termini màxim de tres dies després d’haver rebut la notificació, podran identificar-se amb el seu DNI a les taquilles dels Cinemes Arenys i rebran les entrades. Les entrades són vàlides de dilluns a divendres, excepte festius i vigílies. Quan passin 30 dies de la confirmació del premi, les entrades caduquen. En la propera edició de TRIBUNA Maresme Mes a Mes es publicarà el resultat del concurs amb els noms dels guanyadors que ja han rebut les entrades corresponents.

TRIBUNA MARESME

et convida a

PARADISE Envia la paraula PARADISE i les teves dades al correu: promocio@tribunamaresme.com i d’entre els correus rebuts es sortejaran 4 passis per posar-te en forma, relaxar-te i disfrutar a Paradise. Els passis podran ser individuals o dobles. Amb els individuals s’hi podrà anar cada dia durant un mes. D’altra banda, amb els dobles s’hi podrà anar cada dia durant 15 dies. En el teu e-mail posa si vols un passi individual o doble indicant el nom complet dels beneﬁciaris. Els guanyadors rebran un correu electrònic de TRIBUNA Maresme indicant que han sigut beneﬁciats amb el premi. En la propera edició es publicaran els noms dels guanyadors.

Carretera de Barcelona, 24 MATARÓ · Tel. 93 741 49 87 www.paradiseesport.com En virtut d’ allò establert a la Llei 15/1999 i la LSSICE 34/2002, l’informem que les seves dades formen part d’un ﬁtxer automatitzat titularitat de GRAMA PRESS SL. Vostè pot exercir els seus drets d’accés, rectiﬁcació, cancel·lació i oposició a la següent adreça: CAMÍ RAL 495, 3º · 08302 MATARÓ (Barcelona).

Foto: CCM

18 | TRIBUNAmaresme

Regidors del Maresme expressen la seva preocupació pel desbordament que pateixen els serveis socials municipals Representants polítics de 17 municipis del Maresme comparteixen inquietuds per atendre l’increment de ciutadans amb dificultats de subsistència per la crisi La consellera delegada de Serveis a les Persones, Neus Serra, va presidir el passat 2 d’octubre una reunió de regidors de serveis socials de l’Àrea Bàsica del Consell Comarcal del Mareme en el decurs de la qual els municipis van compartir inquietuds sobre la dificultat per atendre l’increment de ciutadans que es troben amb dificultats de subsistència com a conseqüència de la crisi. Hi van assisitir representants polítics de 17 municipis. La reunió, convocada pel Consell Comarcal del Maresme, tenia un triple objectiu: informar els municipis de la feina que realitza des de l’àrea de Serveis a les Persones, explicar les novetats del contracte programa signat recentment amb el Departament d’Acció Social i Ciutadania i posar en comú les principals necessitats i inquietuds dels responsables municipals de serveis socials. En aquest darrer apartat, els regidors van coincidir que una de les principals inquietuds dels ajuntaments és com resoldre les noves problemàtiques socials dels ciutadans com a conseqüència de la situació econòmica que s’està vivint i que està afectant nous perfils d’usuaris dels serveis socials municipals. En aquest sentit, el Consell Comarcal del Maresme va explicar els criteris que se seguiran en el repartiment als ajuntaments dels ajuts d’urgència social destinats a famílies necessitades. El CCM també va informar sobre la propera creació del servei d’informació i atenció a la dona, la creació del servei de gestió directa SAD a la dependència per a tres municipis (Sant Pol, Sant Andreu de LLavaneres i Canet de Mar), immigració, ajuts de lloguer o transport adaptat per a persones amb disminució ... També, Neus Serra va informar els regidors sobre la posada en marxa d’una interessant iniciativa de la Comunitat Terapèutica del Maresme i de les emissores de ràdio municipal que, a partir de la setmana vinent, incorporaran a la seva programació dos espais divulgatius a l’entorn de les malalties mentals. Aquest nou programa porta per títol ObertaMent. Consell Comarcal del Maresme.

TRIBUNAmaresme | 19

Fotos: Cedida/ACN

Dos periodistes maresmencs publiquen en un llibre el patrimoni modernista de la comarca

A l’esquerra, Casa Roura de Canet, una de les fotograﬁes del llibre. A dalt, els autors: Pep Andreu i Marga Cruz.

Els periodistes maresmencs Pep Andreu i Marga Cruz han elaborat un catàleg del modernisme de la comarca i l’han recollit en el que ja és el seu “tercer ﬁll literari”, Modernisme al Maresme, l’arquitectura entre dos segles. El llibre, que va sortir a la venda a mitjans de setembre, és una ruta a través de petits detalls del modernisme de 25 pobles del Maresme –han quedat fora Cabrils, Òrrius, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta i Santa Susanna. Els autors celebren ha-

ver recuperat per al gran públic la petita arquitectura “amagada” darrere de Puig i Cadafalch o Domènech i Muntaner o el fet de redescobrir municipis amb un important patrimoni modernista, més enllà de Mataró, Argentona o Canet de Mar. Modernisme al Maresme, l’arquitectura entre dos segles, és un ampli recull fotogràﬁc del llegat modernista al Maresme. En total es cataloguen 295 ediﬁcis de 25 municipis de la comarca. Les foto-

grafies són obra de Marga Cruz, mentre que els textos que introdueixen el lector al patrimoni de cada municipi són del periodista de Televisió de Mataró, Pep Andreu. Cruz diu que ha evitat fotografiar façanes per tal de mostrar al lector els petits detalls que, sovint, passen desapercebuts en passejar. També hi ha il·lustracions dels interiors d’aquells edificis on ha pogut accedir. Per la seva banda, Andreu destaca el fet d’haver descobert un patrimoni “amagat” i sovint eclipsat pels grans edificis que Puig i Cadafalch o Domènech i Muntaner van fer a Mataró, Argentona o Canet de Mar. ACN

Mataró ret homenatge al poeta i guionista Josep Punsola Del 22 de setembre al 18 d’octubre, la sala d’exposicions de Caixa Laietana, a Mataró, acull “Amistat bandera blanca”, mostra que ret homenatge al poeta mataroní Josep Punsola (1913 – 1949), en la commemoració del 60 aniversari de la seva mort. Punsola ha estat reconegut per la seva important obra poètica i les seves interessants col·laboracions al cinema amateur dels anys 40 a Catalunya, amb guions per a pel·lícules d’Enric Fité com Alter Ego, i l’extraordinària Porta Closa. L’exposició commemorativa, organitzada per Caixa Laietana amb la col·laboració de la Comissió Ciutadana d’Homenatge a Josep Punsola, fa un repàs a la rica trajectòria artística del poeta català i inclou elements tan rellevants com la projecció de la pel·lícula Porta Closa, guardonada amb diversos premis internacionals l’any 1950, entre ells la Copa Challenge del Festival de Cannes, i les gravacions de testimonis pròxims al poeta que ofereixen un acostament renovat a la ﬁgura de l’escriptor català. Quan es compleixen els 60 anys de la mort de Josep Punsola, la ciutat de Mataró recorda un dels activistes culturals més destacats de la seva història recent amb una interessant exposició organitzada per Caixa Laietana. La mostra presenta un viatge a través de la vida i l’obra de l’escriptor català, sobretot poeta, però també brillant guionista que, per la seva riquesa i valor artístic, resulta especialment atractiva. Font: Caixa Laietana

20 | TRIBUNAmaresme

La crisi obliga la televisió pública del Maresme i la privada Televisió de Mataró a fusionar-se Maresme Digital Televisió (MDTV) i Televisió de Mataró (TVM) es fusionen. Després de dos anys d’emissions, el canal públic no pot continuar per l’elevat cost que han de pagar els ajuntaments i perquè el projecte televisiu continua a l’ombra de TVM. El canal privat, tot i els seus 25 anys d’història, tampoc s’escapa de la crisi i el seu projecte estava amenaçat de mort. En aquest context, les dues televisions han decidit unir-se per donar lloc a una nova televisió que començarà a caminar el 2010. El nou canal serà públic i el gestionarà una societat mercantil constituïda pel Consorci Digital Mataró-Maresme. Un dels grans interrogants serà en quina mesura afectarà aquest procés als llocs de treball. TVM i MDTV han patit les conseqüències econòmiques del que signiﬁca fer el salt a la televisió digital terrestre (TDT), agreujat ara per una crisi global. El projecte de TVM és econòmicament poc viable, mentre que el cost que MDTV suposa per als ajuntaments de la comarca és excessiu. La supervivència, doncs, només tenia dos camins: o una competència ferotge, o la fusió que ﬁnalment s’ha acordat. Una de les primeres coses que s’ha fet és

L’alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, i el director de TVM, Jaume Puig.

la creació d’una societat mercantil, a través del Consorci Digital Mataró-Maresme, perquè gestioni el nou canal. Fins ara, aquesta feina l’havia fet la societat Mataró Audiovisual a través de la productora Lavinia, però la relació entre el Consorci i Mataró Audiovisual s’exhaureix el pròxim 31 d’octubre.

¡Fem comerç, fem Vilar!

ACADÈMIA Escola Da-Vinci 93 753 31 06

DOLÇOS Nora Dolç 615 679 712

AGÈNCIA DE VIATGES VilassarTours 93 750 94 08

ELECTRICITAT Reformes Santos 93 750 79 17

ALIMENTACIÓ Carnisseria Bertran 93 753 15 53 Marimon s.l. 93 753 12 04

ELECTRODOMÈSTICS I REGALS Riera-Baylach 93 753 06 54 Roser Baylach 93 753 10 58

ARMERIA Armeria Ribas 93 753 06 52

ESTANC Estanc Emilia Sibina 93 750 71 69

ART Art Vilassar 93 750 88 04 ASSESSORIA Llap Assessoria s.l. 93 750 81 04 Navarro Gesa Associats 93 750 76 67 BAR Bar Granja Tropicana 93 750 76 84 Bar Charlie 93 750 81 03 Bar Oasis 93 753 17 02 Bar Pavelló Can Banús 93 753 83 83 Cafè de la Plaça 93 753 16 60 Cafè Cafè 93 753 39 23 L’ Petit Fornaca 93 750 02 13 DISSENY Gomis Art i Disseny 93 750 98 12

ESTÈTICA I TERÀPIES NATURALS Cos i ment 93 750 78 63 Dramascus SPA 93 750 96 89 Piella 93 753 05 57

Pastisseria Mª Teresa 93 753 08 02

FRUITES I VERDURES Fruites i verdures Campins 93 750 71 52

PERFUMERIA I COMPLEMENTS L’Aromer 93 753 39 49

IMPREMTA Impremta Ros 93 753 16 54

PERRUQUERIA I ESTÈTICA Joanna Coronado 93 753 73 89

INFORMÀTICA Trilogic 93 750 71 96 JOGUINES - MODA I SERVEIS PER A NENS Joguines Mª Àngels 93 753 09 07 JOIERIA Joieria Matilde 93 753 12 54 LLAR Comerç Roselló 93 753 05 55

Finques Tràmit 93 753 01 40

MODA Bianca Boutique 93 753 37 53 Nuri-Moda i Roba de casa 93 750 89 51

FORN DE PA I PASTISSERIES Cal Mosso 93 753 10 39 Cros-pa, dolç, salat,… cafè, te. 93 750 79 55 Pastisseria Joan 93 753 29 53

Peixitos Sandra 626 207 201

HERBORISTERIA I DIETÈTICA L’artemisa 93 753 86 41

FINQUES Finques Miralles 93 753 31 02

FLORS I PLANTES Flors Pujol 93 750 90 70

PEIXATERIA Peixos Vilassar 93 750 77 75

MOTOR Motor 4xquad 93 753 15 36 PAPERERIA L’ocell de Paper 93 753 06 95 Els Bessons 93 750 90 57

Sempre Pels Pèls 93 750 78 53 PODOLOGIA Vanessa Garcés Montañé 93 750 96 36 RESTAURANTS Can Lluís de Vilassar 93 753 39 02 La Taverna de les Sedes 93 753 12 63 El Racó de Can Feliu 93 753 29 16 Restaurant Sant Salvador 93 753 17 03 REGALS La Botigueta 93 750 86 66 Tot i més eurocent 93 750 76 68 SABATERIES Calçats Maria 93 753 09 97 Tocs 93 750 94 25

l’email de l’associació: comerciants@vilassardedalt.cat

L’any 2010, doncs, naixerà un nou canal de televisió, amb un nou nom i una nova imatge, fruit de la fusió dels actuals projectes públic i privat. El Consorci aportarà les quotes dels ajuntaments a la nova societat, mentre que TVM incorporarà al pressupost els ingressos provinents de la seva cartera de clients. El nou projecte, a més, estarà format pels professionals de les dues televisions. El futur de TVM. Fins que no arribi el moment, TVM continuarà com fins ara, tal com va assegurar el seu director, Jaume Puig, mentre que el Consorci Digital Mataró-Maresme assumirà directament la gestió de MDTV. Quan s’iniciïn les emissions del nou canal, el Consorci mantindrà la gerència i, segons ha pogut saber l’ACN, es preveu que la direcció, pel que fa als continguts, l’assumeixi l’equip que ara porta el timó de TVM. El president del Consorci i alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, va explicar que la seu de la nova televisió continuarà sent el centre de producció del Pla de Boet (MDTV), tot i que els estudis de Can Marfà (TVM) es podrien mantenir per fer-hi alguns programes. Aquesta situació serà provisional fins que es trobi un encaix al futur parc tecnològic TecnoCampus Mataró-Maresme. Pel que fa a la programació, la intenció del Consorci es mantenir programes tant d’un canal com de l’altre, tot i que no es duplicaran els formats, segons va detallar Baron. El president del consorci també comenta que caldrà “garantir la qualitat, el rigor, la professionalitat i la independència informativa que han caracteritzat les dues televisions”. Els llocs de treball. El que segurament no es mantindran seran els llocs de treball que hi ha actualment. D’una banda, els contractes dels treballadors de MDTV, que estan contractats per Lavinia, finalitzen alhora que finalitza la relació entre la productora i el Consorci. Tot i això, des del Consorci

no s’aventuren a dir quin serà el futur deﬁnitiu d’aquests treballadors. De la mateixa manera, tampoc està clar el futur dels treballadors de TVM. Tot i que aparentment ho tenen més fàcil per mantenir la feina –els seus contractes no estan vinculats a cap tercer–, encara ningú no els ho ha pogut garantir. “Encara no s’ha parlat dels llocs de treball, però dos i dos no sumaran quatre”, han comentat alguns dels responsables dels dos canals. El president del Consorci, Joan Antoni Baron, diu que s’haurà de fer una feina “feixuga i gens agradable” de composició de l’organigrama de la nova televisió. Baron explica que caldrà dimensionar les actuals plantilles i veure quins llocs de treball es poden mantenir, alhora que va assegurar que hi haurà “alguns llocs de treball que es perdran”. La llicència de TVM. Un altre dels interrogants que també caldrà resoldre és què fer amb la llicència que té TVM quan aquesta televisió s’integri en el nou projecte. Segons han comentat el president del Consorci, Joan Antoni Baron, i el president de TVM, Jaume Puig, l’únic que no seria lògic seria que es donés la llicència a una altra empresa. “Seria una gran contradicció”, asseguren. Sembla ser que la primera opció seria emetre la mateixa programació per les dues freqüències, la pública i la privada, quan el nou canal comencés les seves emissions perquè l’audiència s’hi anés acostumant. D’altra banda, pel que fa a l’anunci de fusió ha provocat una gran reacció dels grups polítics de l’oposició a l’Ajuntament de Mataró, que van presentar una bateria de preguntes al ple i van mostrar-se molt crítics amb el procés. Calella i el segon canal. Un altre dels agents implicats en aquest procés de fusió de les dues televisions és el centre de producció de Calella, que subministra informació de la zona nord del Maresme als informatius de MDTV. En principi la fusió de MDTV i TVM no hauria d’afectar aquest centre de treball, ja que la col·laboració amb l’Alt Maresme es mantindria amb el naixement del nou canal. D’altra banda, només quatre dies més tard, MDTV ha celebrat els actes del seu segon aniversari amb la posada en marxa d’un segon canal públic per a la comarca. El mal anomenat ‘canal de l’Alt Maresme’, MDTV2, va iniciar així les seves emissions en proves amb la retransmissió en directe, des de Calella, de la gala del segon aniversari de MDTV. La celebració del segon aniversari de MDTV i la posada en marxa de MDTV2 és “motiu de constatar que els projectes van endavant”, segons ha manifestat el president del Consorci Digital MataróMaresme, Joan Antoni Baron, malgrat les “moltes diﬁcultats” econòmiques que ha reconegut el mateix Baron. ACN

TRIBUNAmaresme | 21

Última hora

Les entitats sobiranistes se citen el 24 d’octubre per ratiﬁcar els acords d’Arenys de Munt El pròxim 24 d’octubre es reunirà per primera vegada el consell plenari de totes les entitats i comissions organitzadores dels diferents municipis que volen impulsar consultes independentistes. La creació d’aquest òrgan és un dels acords que es van prendre durant la reunió celebrada dilluns a Arenys de Munt i que s’haurà de ratiﬁcar en la trobada del dia 24. També s’haurà de donar el visti-plau a la proposta de dates per a les consultes. Des de la societat civil, contràriament al que havia proposat la plataforma d’alcalde i regidors Decidim.cat, es volen concentrar bona part de les consultes el pròxim 13 de desembre i, la resta, en una data encara per determinar la primavera del 2010.

Mantenint l’esperit d’Arenys de Munt i perquè sigui la societat civil la que organitzi les consultes independentistes a diferents mu-

nicipis, s’ha decidit convocar un consell plenari a nivell nacional format pels representants de cadascuna de les entitats que hi vulguin participar, inclosa Decidim. cat, així com els portaveus de les comissions organitzadores locals que ja hagin ﬁxat una data per realitzar la consulta. L’òrgan, que tindrà de portaveu l’alcalde d’Arenys de Munt, Carles Mora; serà el que gestioni les consultes independentistes i no una coordinadora de només vuit membres, tal i com proposava Decidim. cat. La plataforma d’alcaldes i regidors havia ideat una estructura en la qual els polítics tenien un pes signiﬁcatiu, però la voluntat de les entitats és que aquest pes recaigui en la societat civil. ACN

Parc Tecnocampus, present al Barcelona Meeting Point

‘09 09 09’ s’exposarà en una mostra a la sala de Caixa Laietana

El regidor de Vilassar de Mar, Laureà Folch, premi Blocs Catalunya

Parc TecnoCampus Mataró-Maresme participarà juntament amb PUMSA Mataró, en un estand compartit, en el saló professional Barcelona Meeting Point, del 27 al 29 d’octubre. Barcelona Meeting Point és l’únic saló immobiliari professional i internacional d’Espanya. Al Saló Professional, el visitant podrà conèixer els últims projectes i serveis d’un ampli ventall d’empreses relacionades amb l’immobiliari, des de promotors, institucions públiques i empreses de project management, ﬁns a intermediaris i gestors, arquitectes, enginyers, consultors i bufets d’advocats, empreses constructores o revistes, entre d’altres, amb una gran presència internacional. Redacció

Organitzat per Els N9u N9us, el passat 9 d’octubre de 2009 es va mostrar al carrer Nou de Mataró una exposició ben singular, amb el treball de 99 artistes de diferents disciplines de la ciutat i al voltant d’una nou. L’acte es va convertir en tota una festa popular, amb la intervenció del cantant Pau Riba. En concret, es va encarregar als creadors que fessin un poema-objecte amb una nou dins una caixa de plàstic. Les creacions obtingudes són tan diverses com les persones que les han fet: artistes, joier o escriptors, entre d’altres. Pel que fa a la mostra de les 99 nous, es podrà veure ara del 9 de novembre al 9 de desembre a la sala d’exposicions Caixa Laietana. Redacció

El passat divendres 2 d’octubre va celebrar-se a Vic la segona edició dels Premis Blocs Catalunya. Laureà Folch, regidor de Comunicació, Participació ciutadana i Noves tecnologies de Vilassar de Mar, va ser guardonat amb el Premi Blocs Catalunya a la categoria sobre mitjans audiovisuals. L’acte va comptar amb la presència del president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach. Folch, que com va reconèixer al seu discurs llegit durant l’entrega dels premis, és “un apassionat del món audiovisual”, ha guanyat el guardó dins la categoria de mitjans audiovisuals. Els premis reconeixen el més destacat del món dels blogs en català. Redacció

RODA EL MÓN

ARENYS Si ara us demanessin si Arenys és topònim català o no, és probable que féssiu la mateixa cara que si us preguntessin per la catalanitat del cognom, posem per cas, Alberic (i faríeu ben fet, si més no en el cas de la vila, que en el del llinatge ja no tant). Ara, si tot seguit us consultessin per la bondat del mot arena, aquí poder ja vacil·laríeu: arena és mot català o no? Ha de ser-ho per força, és clar, perquè si no no haurien nascut mai cap dels molts arenys que poblen les terres catalanes: Castell de l’Areny, Prats de l’Areny, Balsareny, Arinyoles… “Terra pus ferma, / nova, més plana, / blana, solana, / tot bon terreny / luny de l’areny, / bon regadiu”, escrigué l’insigne Jaume Roig a l’Espill, i som al segle XIV. I no s’equivocava gens, perquè Arenys de Munt, que obstinadament continua conservant a la riera la sorra que li ha donat nom i vida, és terra de bon regadiu, d’entusiasta regadiu de vots que faran créixer moltes altres llavors i que segurament en el futur recordarem com la primera ruixada, la que reviscola el jardí que semblava sem, mort, assecat per sempre més, però que ves per on gràcies a aquesta primera aigua salvífica torna a brotar i en demana més. En Coromines es pregunta, amb aquell estil seu tan peculiar, docte i alhora d’estar per casa, per “la formació d’aquest mot, tan vell i típic nostre”. Dóna dues hipòtesis: que vingués de l’adjectiu llatí ARENEUM (arenós), aviat substantivitzat, és a dir, convertit en nom comú; o bé que, directament d’arena s’hagués format l’adjectiu areneny, a la manera de pedreny, ferreny o sedeny, que posteriorment, per òbvies dificultats de pronúncia, s’hagués reduït a areny. Tant en un cas com en l’altre la vida en qualitat d’adjectiu li va durar ben poc, perquè aviat es transformà en substantiu; i això mateix, traslladat al territori moral de la geografia, és el que acaba de viure la insigne població d’Arenys de Munt, que si per nombre de veïns pertany a categoria de les petitones, per valor simbòlic s’acaba de convertir en la més important. Arenys de Munt no tan sols s’ha substantivat en la consciència nacional sinó que s’ha guanyat el dret de les majúscules per sempre més. [Aquests dies passats m’he empassat, segur que com molts de vosaltres, una infinitud d’articles, declaracions i entrevistes sobre la qüestió. I em va colpir especialment la capacitat de síntesi de la Gabancho: “Volem pa amb oli, / pa amb oli volem, / si no ens en donen, / ens el prendrem”. Doncs això.] PAU VIDAL

22 | TRIBUNAmaresme

EDITORIAL L’endemà d’Arenys de Munt El referèndum sobiranista d’Arenys de Munt i tots els fets que l’han envoltat han aconseguit generar un gran debat polític i social, posant l’independentisme en la centralitat del país. Tothom ha pogut dir-hi la seva, a favor i en contra i algunes de les situacions viscudes han provocat la indignació i la confrontació d’idees, però especialment, la resposta desproporcionada per part d’alguns, ha acabat aconseguint l’efecte contrari i s’ha demostrat que quan més s’ataquen les idees, més s’aconsegueix consolidar-les. L’anomenat “efecte o esperit d’Arenys” ja ha posat sobre la taula que es facin consultes a d’altres municipis del Maresme i de Catalunya i ha projectat les reivindicacions a nivell internacional. I bona prova d’això va ser el seguiment de la consulta per part de 130 mitjans, entre els quals n’hi havia de diversos països. Pel que fa a les forces polítiques, totes hi han jugat les seves cartes, algunes sobre el propi terreny, però encara s’ha de clariﬁcar quin és el següent pas i en què acabarà tot plegat. Amb el rerefons present de la crisi en el dia a dia de la nostra societat, el referèndum d’Arenys de Munt ha servit per obligar a delimitar posicions polítiques i posar sobre la taula que hi ha una part de Catalunya que ja no creu amb l’encaix possible amb Espanya per moltes raons i que demana una resposta política a les seves inquietuds. D’altra banda, més enllà d’algun petit fet puntual, la consulta va desenvolupar-se de forma tranquil·la, amb una eﬁcaç actuació dels organitzadors i dels Mossos d’Esquadra i la participació de persones de totes les edats, mostrant un sòlid sentit cívic que va evidenciar el que era presumible, que solament es volia exercir el dret a manifestar l’opinió.

Tribuna d’opinió

Premià de Mar, la capital del Baix Maresme Premià de Mar, per nombre d’habitants i per les seves característiques, ja fa temps que exerceix de capital del Baix Maresme. En cap cas no es tracta d’un afany de protagonisme, sinó tot el contrari. I així ho vàrem explicar a l’inici d’aquest mandat. L’objectiu d’aquesta idea no és cap altra que posar-nos a disposició per materialitzar la voluntat de servei i unió existents entre els municipis del Baix Maresme, per poder treballar plegats en una mateixa direcció. Un exemple clar i recent n’és l’acord que, sota el paraigües de la DO d’Alella, hem subscrit els ajuntaments del Baix Maresme per tal de poder treballar plegats i buscar el nostre espai turístic, comercial i dinamitzador. Possiblement, el repte més important que tenim actualment és la millora i transformació de les vies de trànsit (N-II i C-32). També cal esmentar la mancomunació de serveis, el disseny

d’estratègies comunes en beneﬁci dels ciutadans, com per exemple la posada en marxa del TecnoCampus MataróMaresme, que vincularà la universitat amb el món empresarial, tecnològic... o també cal parlar dels futurs ambulatoris, els nous cementiris, el passeig marítim uniﬁcat, la nostra serralada... El Baix Maresme ha estat històricament un poble treballador. El nou pla urbanístic de Premià de Mar, per exemple, permetrà connectar els polígons industrials del Masnou, Teià, Premià de Dalt i Premià de Mar i s’hi podran instal·lar empreses del sector terciari que donin feina a tots els municipis. I en aquests moments no podem oblidar que la nostra ciutat ha gaudit sempre d’un teixit comercial molt important, que dóna servei als premianencs, però també als veïns dels pobles més propers. La nostra voluntat és sumar sinergies i alhora omplir, per responsabilitat,

un buit en matèria de lideratge històric que, malauradament, la comarca sempre ha patit. Es tracta de fer possible que els municipis del Baix Maresme, amb tots els potencials amb què comptem, ens puguem sentir part i partícips de la comarca. I està clar que Premià de Mar, per diferents raons, té la capacitat i també la voluntat de ser la corretja transmissora. Això sense oblidar que l’engranatge ha de ser format per la implicació de tots i cadascun dels municipis, ja que si en manca un, encara que sigui el més petit, anirem coixos.

Miquel Buch i Moya Alcalde de Premià de Mar

TRIBUNA DE LA MEMÒRIA

Camí de ferro Aquest mes d’octubre commemorarem el 161è aniversari de la inauguració del primer ferrocarril de la península. Un esdeveniment històric que la perspectiva dels anys permet valorar i fer-ne una lectura a dia d’avui. Ens podríem preguntar com es va viure i quines repercussions va tenir a nivell de societat i indústria, però no hi ha cap dubte que avui tothom el valora positivament ja que va signiﬁcar estar al capdavant del que ara entenem per noves tecnologies. Miquel Biada, mataroní, home d’empresa, enriquit a Cuba, va ser l’impul-

sor del projecte. La seva visió de futur i capacitat emprenedora van fer viable la idea d’implantar el ferrocarril a la península. Així doncs, el 28 d’octubre de 1848 s’inaugurava el primer ferrocarril. El trajecte Barcelona-Mataró marcava l’inici d’una nova etapa que acabaria per revolucionar el panorama viscut ﬁns el moment en relació al transport de mercaderies i de viatgers. Avui el tren d’alta velocitat ha convertit aquell ferrocarril pioner en el mitjà de transport del futur, per la rapidesa i per la comoditat entre altres avantatges.

Ara, a nivell comarcal, s’està parlant del tren orbital per millorar l’oferta d’aquest servei cada vegada més utilitzat. Biada, però, va ser el pioner d’un projecte que la realitat s’ha encarregat de demostrar cada cop més important per a l’economia dels països.

Manuel Roca i Cuadrada Periodista

TRIBUNAmaresme | 23

Un gran telescopi per a Mataró En el marc de l’Any Internacional de l’Astronomia, el passat 23 de setembre l’Obra Social de Caixa Laietana va fer entrega oficial d’un nou telescopi a Cosmos, Grup d’Astronomia de Mataró. A l’acte hi van assistir socis de Cosmos, entre ells alguns dels fundadors. En representació de Caixa Laietana hi van ser el cap de Comunicació i Obra Social, Ricard Navarro i Elisabet de Dòria, a més de nombrosos mitjans de premsa escrita i televisió comarcal. Segons va destacar el president de Cosmos, Esteve Cortés, “aquest nou telescopi, que ja té nom, Gal·lileu, serà el de tots els mataronins i no només del grup d’astronomia”. El telescopi Gal·lileu és un telescopi reflector americà de 400 mm d’obertura de l’objectiu, sobre muntura Dobson, i ocupa el mateix volum que un frigorífic combi familiar. És doncs, un gran telescopi. El Gal·lileu és també el segon telescopi més gran del Maresme (després del que té el GAT, Grup

2a caminada Maresme Oncològic contra el càncer de mama

d’Astronomia de Tiana), però el primer més gran dedicat només a l’observació visual del cel. Un telescopi que, segons la gent de Cosmos, es farà servir per a la pràctica i difusió de l’astronomia de tots els mataronins i de la gent de la comarca, ja que asseguren que el pensen treure a totes les places de la ciutat perquè tothom pugui gaudir de l’observació del cel. Per la seva banda, Josep Maria Villegas, membre de Cosmos, explica que “les imatges que proporciona aquest telescopi representen un salt qualitatiu molt important en relació amb d’altres aparells”. També, augura “molt bones sensacions a tota la gent que hi faci una observació”. Finalment, l’expresident de Cosmos, Ferran Garcia, va fer una explicació del funcionament de l’aparell i del seu sistema d’autoposicionament. Malgrat la senzilla aparença, no ho oblidem, el telescopi està farcit d’alta tecnologia.

Montserrat Chiva Bosch Presidenta Maresme Oncològic

Jordi Lopesino

Fitxers de morosos: les regles de joc De tots és sabut que els crèdits no sátorguen a qualsevol i menys en els temps que corren. I és que lóbjectiu principal del prestamista –diguem-li banc, caixa o financera– és recuperar els diners prestats al marge dels interessos a percebre. Per aquesta raó el sol·licitant dún préstec o crèdit ha de demostrar uns ingressos suficients, constants i que tingui “bona reputació” com a pagador i és aquesta informació la que es busca en els fitxers de morosos, que són llistes on els creditors inscriuen els seus deutors incomplidors. Les més conegudes són RAI, ASNEF i EXPERIAN. Aquestes empreses es dediquen a prestar serveis dínformació a tercers sobre la

L’any passat vàrem iniciar la caminada contra el càncer de mama, i davant de l’èxit aclaparador de l’anterior edició, hem preparat la segona. El diumenge 18 d’octubre farem, doncs, la 2a caminada de Maresme Oncològic. La sortida serà a les 9 del matí del parc Nou i ﬁnalitzarà al passeig del Callao, davant de Can Margarit. Ens agradaria poder comptar amb tots vosaltres. Com l’any passat, l’itinerari està pensat per a tothom, el recorregut és totalment urbà, amb la pretensió que totes les persones, encara que no estiguin acostumades a caminar, pugin seguir amb tranquil·litat. No volem una carrera, volem un passeig amb molta companyia, que es noti que estem units davant de la malaltia. Ens agrada aquesta ocasió de trobar-nos, ja que al ﬁnal, podrem compartir esmorzar i fer una estona de xerrada amb tots el assistents. Creiem que aquests actes demostraran una vegada més que Mataró és una ciutat solidària, i que gràcies a aquests tipus de propostes donem suport a les persones que pateixen i també fem costat als seus familiars, que ho pateixen tant o més. Des de Maresme Oncològic us volem agrair per avançada la vostra col·laboració, i desitgem que com a mínim puguem ser un grup tan nombrós com ho vàrem ser en l’edició anterior.

solvència dún futur deutor. Les dades de què disposen provenen de determinades empreses associades o clients, les quals, faciliten les dades dels seus deutors i a la vegada poden accedir a la informació dels fitxers sobre la solvència dáltres futurs clients. No oblidem que en temps de crisi com láctual augmenta molt la desconfiança a l´hora de concedir préstecs o celebrar negocis i la consulta a aquests fitxers per part de bancs, caixes i empreses en general és constant. El fet de ser-hi inclosos pot tirar per terra el nostre objectiu de rebre un préstec o tancar un bon negoci. El nombre de persones i empreses incloses en algun dáquests fitxers de mo-

rosos s´ha disparat en els últims 12 mesos arribant als 2,8 milions en el mes de juliol dénguany, a raó d’increments anuals vertiginosos que situen el volum défectes impagats a bancs, caixes i entitats de crèdit en 42.000 milions d’euros, un 150% més que lány anterior, segons dades oficials. Sens dubte, aparèixer en un llistat de morosos és del tot NEGATIU, ja que pot frustrar moltes operacions econòmiques que vulguem fer, tant com a compradors com a venedors, resultant que de vegades la nostra presència en aquests llistats no respon a cap deute vigent. Davant dáixò, hem de saber que tota persona té uns drets reconeguts com són el dáccés a les pròpies dades, el de cancel·lació dánotacions incorrectes o caducades, el dóposició i el de modificació de les nostres dades inexactes.

És molt important que un cop pagat el nostre deute iniciem el tràmit de cancellació de les nostres dades en el fitxer de morosos a fi dévitar que el nostre nom segueixi apareixent en el mateix encara que sigui amb saldo zero i durant un termini de fins a sis anys, fent valer dáquesta manera el nostre dret a l’honor i els que protegeixen les nostres dades personals (LOPD). Un bon assessorament per a la realització dáquest tràmit de cancel·lació serà de vital importància per tornar a gaudir dúna bona reputació de solvència davant déntitats financeres i tot tipus démpreses amb les quals vulguem contractar amb èxit. Xavier Casas Martínez, Advocat mercantilista de Bufet Casasde Doria & Advocats (xcasas@icab.cat)

OBRES I REFORMES ALELLA Rehabilitació integral de l’habitatge Projectes i instal·lacions

C/ Sant Josep de Calassanç, 37 · ALELLA Tels. 93 540 50 56 · 626 12 62 77 Fax 93 540 51 70 · alella@obresireformes.com

24 | TRIBUNAmaresme Foto: Enric Puche

Gastronomies Jordi Pujolràs, secretari i enòleg de la DO Alella

“Els alcaldes del Baix Maresme creuen en l’etnoturisme i n’han estat motor” Parlem amb l’enòleg Jordi Pujolràs sobre la DO Alella i el seu futur, en el marc de l’aposta que els ajuntaments del Baix Maresme han fet per l’etnoturisme, visible recentment en el nou Centre d’Acollida Turística (CAT) i el Celler romà de Vallmora, a Teià. Pujolràs, que entre d’altres activitats de difusió del món vitivinícola, presenta el programa radiofònic Lligams de raïms a Ràdio Cabrera de Mar (107.1 FM), dibuixa un futur carregat d’oportunitats per al sector, explica com ha anat la collita d’aquest any i el creixement i projecció de la DO. Parli’ns de la implantació de la DO a la comarca? Han passat moltes coses, com la pressió urbanística que hem sofert i ara està més controlada, que ens han empès les vinyes cap a les muntanyes i aquest és un fenomen molt interessant, que ha variat la tipologia del vi. D’altra banda, som la DO més petita d’Espanya i per tant d’Europa, amb l’avantatge que sol ser més fàcil vendre vi perquè en fem poc, 600.000 ampolles. Ja ens agradaria fer-ne més. S’han de recuperar vinyes, a Cabrera de Mar, a Sant Iscle... i parlo de 200 o 300 metres, que els propietaris ens han demanat pertànyer al nostre Consell Regulador. Per part de l’administració sempre ha estat un no categòric. No sé el per què, hi ha consells que no han de tenir tot el territori junt. Ara em sembla que ho aconseguirem. Es tracta, doncs, de guanyar terreny. Sant Iscle i Vilassar de Mar volen ser de la DO i hi ha gent que s’ha esverat. Estem parlant d’incrementar tres o quatre hectàrees de vinyes que ja existeixen dins

un municipi. No creixerem més de cinc o sis hectàrees, de 314 a 320 i recuperarem vinyes que tradicionalment han fet vi. I qui vulgui podrà pertànyer a la nostra DO amb la nostra reglamentació, que és molt estricta, la veritat. Hi ha, però, un desconeixement de la DO Alella a la comarca. Costa trobar vins als restaurants d’aquí... És un fenomen curiós. El vi d’Alella va sorgir com a tal el 1906 i la cooperativa la van fundar benestants, la burgesia, que hi vivien i hi estiuejaven, amb els pagesos que hi van contribuir. Què va passar? Que era el vi de la zona. Una altra gran idea va ser que el vi d’Alella havia de sortir en ampolles, imatge de gran elegància, quan aleshores n’hi havia poc així perquè es comprava amb la garrafa. Responent a la seva pregunta, possiblement els cellers no han cuidat bé la distribució al Maresme, cada cop ens n’hem adonat més tots plegats i, de fet, fa molt poc que estem consorciats en la DO 18 municipis per em-

prendre accions conjuntes. D’altra banda, algun Ajuntament d’aquí, quan ha fet una celebració, ha posat vi de La Rioja. Això, si ho fas a França, et desterren perquè és una falta de respecte a la zona en la qual estàs. I poso com a exemple una botifarrada popular que es va fer amb vi del Penedès. O fem pinya tots o malament rai. Des de la DO destinem molt poques despeses a la promoció perquè fem accions culturals, cursos de cata, un programa a Ràdio Cabrera de Mar, concursos de poesia... El vi és cultura i ha d’anar sempre pel camí de la cultura. Als ajuntaments no els demanem diners

sinó fer pinya. També, que quan facin algun acte serveixin vi d’Alella i ja mirarem que tinguin un preu especial dels cellers. El vi d’Alella són 18 municipis. I el de Mataró i el de Badalona també seran vi d’Alella. Sant Iscle i Mataró ja han demanat entrar a la DO. A més, a tots els ajuntaments els fa molta gràcia tenir vinyes. Però on posaríem els límits geogràﬁcs de la DO? Badalona, Granollers, Mataró. Tant de bo hi hagi tres centres importants de consum. Pensem que no ha de coincidir el nom de

TRIBUNAmaresme | 25

L’etnoturisme, el CAT de Teià... són el futur? Amb el CAT hi contribuïm des del Consell regulador de la DO i ho veiem magníficament bé. A Alsàcia, la Vall del Po i França, l’etnoturisme és més del 35 o el 40% de la venda dels cellers. Pensem que es venda directa i la compra es fa per impuls i els turistes no se’n van sense adquirir una ampolla. Ara, això sí, s’ha de treballar els diumenges i normalment són empreses familiars. A Alella ja està passant, però sense el suport dels municipis no és possible, perquè per anar a les finques calen camins connectats i això no ho faran ni els cellers ni la DO. Els alcaldes del Baix Maresme creuen en aquesta opció i han estat motors. A Califòrnia, l’etnoturisme és més del 60% de la venda del celler, hi han basat tota una estratègia comercial, com es pot veure a la pel·lícula Entre copas. Un altre àmbit és la formació. N’estem mancats? Passa com en tot, jo de roba vaig a comprar-ne poc, però quan hi vaig vull que m’assessori bé el que ven perquè no hi entenc. Amb el vi passa el mateix. El client del vi ja no és aquella persona que se’l beu cada dia sinó el que li agrada, hi entén i hi vol entendre. Quan vas a un restaurant, generalment, si demanes consell no saben què contestar, avisen l’amo o et donen un rioja o un rosat, que diuen que va bé per tot, com em va passar diumenge passat. Farem l’etnoturisme i encara vindrà un client que en voldrà saber més. No es pot posar per atendre’l una persona que no en sap, tot això t’ho demana. Avui dia qui ven més als cellers és l’enòleg. A Alella, iniciativa de la directora de l’Institut, Paulina Rubio, es fa un grau superior de formació professional de viticutura i enologia, no existeix enlloc més i està pensat per la gent de tot Catalunya. D’enòlegs ja en tenim, de venedors cap ni un, entenent com a venedors que coneixen profundament el producte. Fem enòlegs, però amb tota una vessant de màrqueting i comerç exterior, on els idiomes són fonamentals perquè els necessites a les fires de vins i és necessari dominar-los. D’altra banda, a la seu del Consell, a Can Magarola, a baix, he proposat de fer un celler, una planta pilot, perquè els alumnes puguin fer pràctiques. Anticipo la idea que volem fer-la servir perquè als pagesos que no han pogut vendre raïm al celler i els ha sobrat, els farem vi allí. Servirà per formar els alumnes i que no es perdi aquest raïm. Resumint, fem etnoturisme, però amb gent preparada.

I els límits de la venda de la DO Alella on estan? On hi ha un mercat emergent? On menys se’n ven és a Espanya. Per desconeixement o perquè tenen molts bons vins? No sé el per què, potser no els ve de gust anar a vendre, a Espanya. D’altra banda, hi ha molts bons vins i a més, els de cada zona beuen el seu: els de La Rioja vi de La Rioja, els de Navarra de Navarra, els d’Andalusia de Jerez.... i no beuen altra cosa, cosa que aquí no és així. Mai negaré que el de La Rioja és un excel·lent vi i puc admetre que fa cent anys els vins negres de Catalunya no eren gaire bons, per la ﬁl·loxera i que França es va quedar sense vi... em portaria molt de temps explicar-ho. De fet, és una teoria meva, vam començar a beure molt de rioja perquè el d’aquí “dejaba que desear”. Però avui dia ja no és així i ho demostren els premis obtinguts a nivell internacional. On estan els mercats emergents? La majoria venen al nord d’Europa (Suècia, Noruega, Finlàndia), Suïssa i el Japó, però per pur prestigi, als mercats més cars i exigents d’Europa. També, ningú fa accions comercials grans perquè no hi ha producte i si fes molta publicitat es quedaria sense producció. És a dir, que es ven tota la producció? Pràcticament venen per subhasta. Presenten els seus productes i allà es fan les comandes. No és una subhasta estricta però es reserven caixes i es paga un 50% de la comanda. Un dia va trucar un oient a la ràdio i va preguntar on podia trobar els vins d’aquí. Li vaig respondre que en botigues especialitzades d’Alella i el Masnou. No és que siguem avars, és que no en tenim més. Cap a on anem? Davant de l’excés de producció i generar excedent, el pagès reacciona fent-se el seu propi celler. Alguns ja ho han fet, és el que va passar a Borgonya en el seu moment, que el pagès s’ha convertit en un empresari. A Alella passarà això. Sempre hi haurà una o dues empreses dominants, però en sortiran moltes de petites. Com ha anat la collita d’aquest any? Serà excedentària, hi ha molt de raïm, però mai havia vist una collita tan sana com aquesta, sana en un sentit higiènic, sense malures ni fongs i es poden fer bons vins. Les maduracions han estat complicades. La molta calor de juny i juliol va provocar que la vinya s’espantés i no ens ha plogut en tot l’agost. Els que varen regar tenen una magníﬁca collita. Mai havia vist una collita tan sana en general i porto 42 anys en el sector. Els enòlegs, però, tindran feina, els raïms van madurar d’una forma molt especial. S’hauran de trencar més el cap per salvar aquestes acideses, però serà una bona collita en general.

Redacció

EL RESTAURANT RECOMANAT

Les Terrasses d’Alella Cuina sofisticada i de qualitat al cor del Baix Maresme El restaurant Les Terrasses d’Alella proposa la seva oferta culinària en un entorn privilegiat del Baix Maresme, al cor de les vinyes alellenques i en un establiment que destaca per la seva cuidada decoració i uns racons plens d’encant que fan més agradables els saborosos àpats que s’hi poden menjar. Pensant en el benestar i la satisfacció dels seus clients, el restaurant Les Terrasses ha estat recentment remodelat amb l’objectiu de gaudir del plaer de menjar en un entorn de somni, amb vistes a les vinyes o en espais pensats per a disfrutar prenent un aperitiu a l’aire lliure enmig d’un entorn bucòlic, a tocar de l’emblemàtica masia de Can Magarola, tot un referent patrimonial. En la seva àmplia carta, els clients hi podran trobar una gran diversitat de suggeriments segons els productes de temporada i de mercat. També, la degustació d’un ampli ventall de receptes pròpies de la cuina catalana i francesa i gaudir d’especialitats gastronòmiques al voltant de l’ànec. Un altre dels indiscutibles atractius de Les Terrasses és la varietat de plats de què disposa. Així, ofereixen sofisticades propostes culinàries, equilibrades amb una cuina de temporada, amb plats per llepar-se els dits com el Foie fresc d’ànec a la planxa amb pinya caramel·litzada, el Filet de vedella amb foie i salsa trufada, la Taula de patés d’ànec, d’ibèrics o de formatges tant nacionals com d’importació, el Cabrit, el risotto de confit i mollejas d’ànec amb bolets o els Calçots, entre d’altres opcions. També, com no podia ser d’altra manera estant a terres de la DO Alella, el restaurant aposta per oferir una acurada selecció de vins, tant catalans com de la zona. Per acabar els àpats, a més, una extensa carta de postres permet degustar saboroses menges de deliciosos capricis com La vinya, una mousse de raïm amb xocolata blanca. D’altra banda, amb la intenció de recollir noves propostes, els plats del dia o les recomanacions del xef, que guanyen pre-

Foto: Marc Ubach

la DO amb el del poble on es fa el vi. Hi ha un gran moviment a Granollers per recuperar la identitat, ja que al Vallès es fa un 60% del vi DO Alella. També, que més enllà d’aquests límits sempre ens quedarien apèndixs, com el de Sant Iscle, però que ningú s’esveri, passa arreu del món, fins i tot a Califòrnia, que hi ha vins de finca amb subdenominacions, que es qualifiquen segons la qualitat de la vinya. A Borgonya els vins tenen dos noms, el del poble i el de la vinya, encara que Borgonya ho empari tot.

sència amb l’arribada del cap de setmana, substitueix la clàssica carta per una versàtil pissarra que s’actualitza i canvia constantment. I ja que la bona cuina no ha d’estar renyida amb els preus, també es pot degustar un menú diari a partir dels 15 euros. Ara també hi ha, però, la possibilitat de menjar un menú a partir de la carta, amb plats de qualitat, els caps de setmana i festius, al migdia i a la nit, per un preu de 25 a 30 euros. A més, les seves instal·lacions, en les quals no hi falten les sales de reunions, estan especialment indicades per a celebrarhi tot tipus d’esdeveniments: celebracions, reunions d’empresa o convencions. Annex al restaurant i en la mateixa direcció es pot trobar l’hotel Porta d’Alella, de quatre estrelles, que fa del luxe i la comoditat, les principals característiques de l’establiment. Ha estat completament remodelat per a oferir als seus clients la màxima comoditat en estances decorades a l’estil del món vinícola, tan vinculat a la localitat. Av. Sant Mateu, 5-9 · Alella Tel. 93 540 78 57 www.hotelportadalella.com

26 | TRIBUNAmaresme

ELS QUE NINGÚ VOL Us informem dels casos urgents dels animals de la SPAM que necessiten trobar una família el més aviat possible. Són de la campanya “Els que ningú vol”, que inclou els gossos i gats més grans d’edat o amb problemes físics o de salut. La seva adopció és gratuïta i la protectora s’encarrega de les despeses veterinàries que puguin ocasionar de per vida. MIKA És la dolçor feta gata. Carinyosa, submisa, adorable, t’enamora als 10 segons de conèixer-la. Pateix immunodeﬁciència i necessita una llar on visqui sense altres gats, on no passi fred ni calamitats, ja que el seu petit cos no fabrica defenses, i és propensa a agafar qualsevol malaltia. Per tenir una vida més llarga i digna.

BLUE Preciosa gateta blanca, tranquil·la i bona però amb caràcter, quan no vol ser molestada t’ho fa saber. S’ha quedat sense llar i ja comença a tenir uns anyets. Acaba d’arribar i és urgent que trobi una llar ja que el canvi a la gatera la deprimirà molt i hi ha un alt risc que deixi de menjar i es deixi morir.

NINFA Petitona i d’edat ja molt avançada. Ens ha arribat en un estat pèssim de salut, sense pèl i amb un tumor mamari brutal. Necessita una família amb qui passar la resta de la seva vida que li ensenyi què és l’amor.

BRESCA La vam recollir a la carretera, a Sant Boi del Llobregat. La van atropellar i tenia les dues potes trencades. Li hem fet una intervenció urgent i costosa i ara necessita una família que l’ajudi a oblidar el que ha passat.

CONTACTA AMB LA SPAM: 902 908 043 · info@protectoramataro.org www.protectoramataro.org

Gastronomies. XIV Jornades Gastronòmiques Calamarenys

Torna un nou Calamarenys Amb l’arribada de la temporada dáquest preuat fruit de la mar, Arenys de Mar ofereix una nova edició de les jornades gastronòmiques del calamar. Així, la 14a edició del Calamarenys compta novament amb unes jornades que sállargaran fins al 31 dóctubre amb la participació dúna quinzena de restaurants de la comarca. N´hi ha vuit dÁrenys de Mar, quatre de Caldes dÉstrac i un de Canet de Mar, Sant Vicenç de Montalt i Argentona. No deixeu perdre l’ocasió i consulteu els restaurants participants i els menús que proposen! D’altra banda, el Calamarenys, popular ja arreu de la comarca, repeteix l’experiència iniciada en les jornades anteriors d’oferir una exposició al Centre Cultural Calisay, durant la primera quinzena d’octubre, dedicada a les arts de pesca artesanal, que es podrà visitar durant el matí i la tarda i compta amb la col·laboració de l’ADAMEC i pescadors arenyencs retirats. A més, enguany tampoc hi faltaran les subhastes públiques de peix, previstes pels migdies del 3 i 17 d’octubre, al Calisay, o el concurs de plats cuinats amb calamars per a cuiners no professionals,

Un moment de l’acte de presentació del Calamarenys, amb propostes gastronòmiques i lúdiques.

que tindrà lloc el dia 25 a la sala polivalent del Calisay. La darrera activitat que s´ha programat per a aquestes 14es Jornades del Calamarenys és una sessió de la Cuina al Mercat que tindrà lloc el 29 d´octubre al matí i on s´elaborarà una recepta amb el calamar com a ingredient principal. Finalment, cal destacar que per donar el tret de sortida a les jornades, enguany va programar-se la tradicional sortida amb barca a pescar calamars amb el so-

La recepta de l’Àvia Remei

par d’obertura de les jornades. Així, la tarda del passat 30 de setembre, al Club de Pesca Mar Sport, es va sortir a la mar per pescar calamars, enguany acompanyats per una banda de música que va amenitzar la sortida. De tornada, al mateix Club de Pesca, va oferir-se un sopar al qual van assistir les autoritats locals i comarcals, així com representants de la Diputació i la Generalitat. Font: Ajuntament d’Arenys de Mar

PREPARACIÓ

CALAMARS FARCITS

INGREDIENTS: Calamars mitjans sencers, Carn picada de vedella, Carn picada de porc, Alls i julivert, Conyac o vi blanc sec, Xocolata negra, Tomàquet, ceba, Ametlles torrades, galeta maria, Ous, Oli, Pebre negre, Sal. Pots consultar més receptes de l’Àvia Remei a la seva pàgina web: www.aviaremei.com

Netegem els calamars i els deixem la bossa sencera. Les potes i les ales es poden tallar petites o trinxar-les Agafar la carn de vedella i la carn de porc, i una paella amb oli. Les passem i salpebrem. Si emprem la carn d’una butifarra, aleshores, no cal afegir pebre ni sal, ja que acostumen a portar-ne. Bullir un o dos ous i barrejar-los, ben esmicolats, amb la carn un cop passada per la paella. També afegir all i julivert. Amb aquesta barreja, farcirem les bosses de calamars, tancant-les amb un escuradents. El farcit que sobri, es guarda per afegir-lo després. Agafar una cassola de terra, posar oli i enrossir una ceba . Afegir un tomàquet itirar un pols de sal i un pols de sucre. Abaixar el foc, tirar els calamars a la cassola i quan tot sigui calent, tirar un raig de conyac o vi blanc sec. Posar la resta del farcit, una mica d’aigua que just els cobreixi. Preparar una picada amb alls i julivert, 1 ó 2 galetes maries i un troç de xocolata negra. Abocar la picada a la cassola. Si ho creieu convenient, tireu una mica més d’aigua. Fer aquesta cassola d’un dia per l’altre; és millor. Tenir la cassola sempre tapada. Per escalfar tireu una mica d’aigua perquè no s’enganxin. Es poden escalfar al microones o al forn.

BARE · NOSTRUM Menú Calamarenys Filet de calamar a l’allada. 14 € Calamar amb favetes i alls tendres. 14 € Calamar farcit “Bare”. 14 € Calamar amb bolets a la crema de foie. 14 € Barreja de calamars i calamarsons. 14 € Calamar a l’andalusa. 14 € Calamar amb ceba. 14 € Riera del Pare Fita, 117 · Arenys de Mar

Tel. 93 792 00 19

TRIBUNAmaresme | 27

Món animal

L’etòleg Jaume Fatjó, cap del nou departament per millorar les condicions dels animals abandonats Per primer cop a Espanya, una protectora disposa d’un Departament de Benestar Animal. La Societat Protectora d’Animals de Mataró (SPAM) ha apostat per treballar a l’alçada dels refugis més avançats d’Europa i dels Estats Units i ha decidit crear aquesta nova àrea. Aquest departament té l’objectiu de millorar la vida dels animals abandonats que hi viuen i disminuir el risc de retorn de l’animal un cop ha sigut adoptat. Segons explica la presidenta de la protectora, Sílvia Serra, “ﬁns ara, molts dels cadells adoptats retornen a la protectora al cap d’uns mesos”. Per parar aquesta situació, el nou departament ha començat la seva tasca creant un curs d’educació per a cadells on els nous propietaris reben un assessorament tècnic apropiat de cara als problemes d’adaptació que puguin aparèixer després de l’adopció. Per fer-ho possible, la SPAM té l’orgull de comptar amb l’etòleg Jaume Fatjó com a cap del departament. Fatjó és doctor en veterinària i especialista europeu certiﬁcat en medicina del comportament. L’equip d’etòlegs i educadors que conformen el departament també ha començat a treballar en l’assessorament etològic dels propietaris de gossos adults per tractar els problemes de comportament que puguin ocasionar. Actualment, l’equip d’etologia de la SPAM han fet una prova pilot d’ensinis-

CLÍNICA VETERINÀRIA

PANDA

VENDA DE PINSOS

VENDA DE COMPLEMENTS PER A ANIMALS DE COMPANYIA

Dos membres de l’equip del Departament de Benestar Animal.

trament d’obediència per a gossos abandonats del refugi. En un estudi realitzat als Estats Units hi va haver evidència que els animals que van ser sotmesos a aquestes sessions van tenir més facilitat per ser adoptats i, a més, es van adaptar millor al seu nou entorn. En els propers mesos, l’equip d’etologia del departament de benestar animal de la SPAM pretén iniciar nous cursos i la creació d’una escola d’educació canina i felina pròpia. SPAM

La Comissió Europea aposta per reduir l’experimentació amb els animals La indústria cosmètica i la Comissió ﬁnançaran projectes alternatius per 50 milions d’euros

La Comissió Europea i l’Associació Europea de la Indústria Cosmètica (Colipa) ﬁnançaran projectes de recerca per substituir la investigació amb animals per assajos d’innocuïtat, més ràpids i econòmics que l’experimentació animal. I menys polèmics. Aquest anunci s’ha produït durant el Setè Congrés Mundial sobre les Alternatives a la Utilització d’Animals en les Ciències de la Vida que se celebra a Roma. La Comissió hi destinarà 25 milions d’euros, mentre que la indústria en destinarà una quantitat equivalent. El comissari europeu de Ciència i Recerca, Janez Potoènik ha explicat que estan decidits a evitar l’ús dels animals en la investigació sense deixar de fabricar productes segurs per als consumidors.

PALOMA CARRERA FERRER

D’altra banda, el director general de Colipa, Bertil Heerink ha declarat que fa 20 anys que la societat ha demanat a la indústria cosmètica que deixi de fer servir animals per a ﬁnalitats experimentals i ara el sector “dóna la benvinguda a aquesta iniciativa”. L’experimentació amb animals a la indústria cosmètica serveix per saber la toxicitat d’un producte que es fa servir de manera quotidiana, com una crema. Aquesta mena de recerca no es pot substituir encara per assajos d’innocuïtat i d’aquí la iniciativa de la Comissió Europea. Els projectes d’investigació que es ﬁnançaran hauran de centrar-se en la simulació d’òrgans, ús de cèl·lules humanes o tècniques de modelació per ordinador, entre d’altres. ACPG

SERVEI DE PERRUQUERIA CANINA I FELINA

Plaça Josep Tarradellas, 37-41, local 1 Tel. 93 759 86 36 - VILASSAR DE MAR

Si no pots venir, truca’ns, nosaltres t’ho portarem:

93 759 86 36 (Servei gratuït)

Platja Cassà, 76 ARENYS DE MAR Tel. 93 792 39 53 pandakania@arenysdemar.com

28 | TRIBUNAmaresme

Salut i bellesa

Balanç de la tercera Fira de Salut Natural i benestar de Premià de Mar El cap de setmana del 19 i 20 de setembre va celebrar-se la tercera edició de la Fira de Salut Natural i Benestar de Premià de Mar, organitzada pel col·lectiu de professionals i empreses que es dediquen a aquest sector al Baix Maresme, amb la col·laboració de la Regidoria de Promoció Econòmica de Premià de Mar. L’objectiu d’aquesta iniciativa ha estat apropar les teràpies i hàbits de salut activa i natural, a part de normalitzarne l’ús entre la població general, demostrant la seva qualitat, eficàcia i validesa. En aquest àmbit, la salut s’entén com l’estat de benestar íntegre de la persona, tant a nivell físic, com mental, emocional i social, més que només l’absència de la malaltia. Així, les teràpies naturals i les tècniques mil·lenàries de benestar, entenen la persona com una unitat en contínua adaptació al seu entorn. I el que es tracta és de trobar l’equilibri intern i alhora sentir-se en harmonia amb l’entorn. D’aquesta manera, es considera que cada individu és responsable de la seva salut i que té la capacitat de recuperar l’equilibri si l’ha perdut. En aquest cas, el terapeuta ajuda donant les eines necessàries per arribar a la curació. Per això, a més de considerar els símptomes físics, es revisen hàbits, creences, vivències, emocions i la situació global de vida de la persona, ja que tot influeix en el nostre estat. En el marc de la fira, el passat dissabte

19 de setembre, es va fer la projecció del vídeo L’Índia: punts de vista, de l’artista premianenca Merçè Tor, seguida d’un concert de música relaxant a càrrec del grup Onenessound. El diumenge 20, va haver-hi la mostra de productes i serveis a la plaça de la Sardana. D’altra banda, durant tota la jornada de diumenge 20 de setembre, els assistents van poder experimentar les sensacions i els beneficis de tècniques com el massatge ayurvèdic, la reflexologia, el shiatsu, el reiki o el massatge tradicional tailandès. També es van poder provar innovadors sistemes de descans o tastar aliments ecològics i dietètics, practicar ioga, aprendre shiatsu i gaudir d’exhibicions d’aikido, de dansa del ventre o balls de Bollywood. També es va comptar amb la presència del prestigiós naturòpata Josep M. Villagrassa, autor del llibre Dioses en el desempleo, que va oferir una xerrada sobre salut integral i hàbits quotidians. També hi va haver xerrades sobre la importància de la respiració i sobre la teràpia floral. La valoració final que han fet els organitzadors de la fira ha estat molt positiva, malgrat que la pluja torrencial de mitja tarda va obligar a acabar abans d’hora. Tot i això, la bona resposta del públic i participació general en tots els actes ha animat al col·lectiu a repetir la fira l’any que ve i establir el seu caràcter anual. El taller de ioga

Sentir-hi bé per viure bé Com a conseqüència de l’increment d’edat a la població i la contaminació acústica, d’un 10 a un 15% de la població pateix pèrdua auditiva. Però només d’un 0,5% a un 3% de la població utilitza audiòfons. Una mala audició ens pot afectar en molts sentits: ens pot provocar irritabilitat, estrès, tensió, insatisfacció amb les relacions amb la gent que ens envolta de la feina, de la família..., sensació de solitud, aïllament... En deﬁnitiva, afecta directament en la nostra qualitat de vida. Avui en dia existeixen solucions que ens ajuden a restablir l’audició de forma molt més natural que fa pocs anys, de manera que s’aconsegueix millorar sensiblement la qualitat de vida de les persones que tenen algun tipus de pèrdua auditiva, i els permet tornar a participar plenament en la vida quotidiana. Molta de la gent a la qual he adaptat un audiòfon, coincideix a comentar-me que després de posar-se l’audiòfon, no només ha augmentat signiﬁcativament la comprensió de la gent amb qui parla

(que és la principal finalitat), sinó que s’adona de la gran quantitat de sons que a poc a poc havia anat deixant de sentir i que ara de cop ha tornat a sentir: el so de l’aigua, passar les fulles d’un llibre, el tic-tac d’un rellotge... Una bona audició ens permet gaudir de la natura amb els seus rierols, ocells, les fulles que es mouen amb el vent... I poder tornar a gaudir d’aquests sons, afecta directament a l’estat d’ànim de la persona i la seva qualitat de vida. Per això podem afirmar que sentir-hi bé ens ajuda a viure bé. Tant si sospita que pot tenir una pèrdua auditiva com si creu que té una oïda perfectament sana, és aconsellable revisar-se l’audició per un professional, com a mínim cada dos anys. Les relacions amb els altres i la seva qualitat de vida milloraran notablement. Xavier Oliver Audioprotesista del Centre Oficial Widex Oliver de Mataró

TRIBUNAmaresme | 29

Bitlonia.com s’internacionalitza i s’implanta a l’Argentina

PROGRAMA A PROGRAMA Entrevista a Manuel Roca i Cuadrada, del programa d’entrevistes La Tribuna Quan es va començar a emetre La Tribuna? Inicialment l’any 1985, amb el nom El punt a la i, periodicitat diària i dins l’informatiu. Al poc temps va canviar per En nom propi, va ser una entrevista de trenta minuts. Amb el transcurs dels anys ha canviat de nom: L’Eixida, que s’enregistrava a la casa del convidat; Parlem-ne, la tertúlia del dilluns, i ﬁnalment, des de fa més de sis anys, La Tribuna, que s’emet dos dies a la setmana, els dimarts i dimecres, amb un convidat diferent.

Josep Lluís de Gabriel, director general i fundador de l’empresa Bitlonia.com.

L’empresa Bitlonia.com dedicada a l’activitat de màrqueting en línia, creació de plataformes virtuals i disseny i programació de webs de darrera generació, ha obert una nova delegació a Argentina com a pas estratègic per a l’expansió comercial dels seus serveis al mercat americà. Després d’un any de col·laboració amb empreses de software, enginyers informàtics i experts en màrqueting, Bitlonia.com ha decidit obrir una nova ﬁlial a Buenos Aires atès que el fet que la meitat de la població consumeixi internet (gairebé 20 milions de persones, una mica més del doble del mitjana mundial) el converteix en un punt estratègic dins del mercat llatinoamericà. A més, tant la diferenciació horària, que permet oferir un servei pràcticament de vint-i-quatre hores al dia als seus clients, com el fet de compartir una mateixa llengua, ajudaran a la ràpida consolidació de Bitlonia. com a l’Argentina. En aquest context de creació de la nova ﬁlial de Bitlonia.com, Josep Lluís

de Gabriel, director general i fundador de l’empresa ha estat convidat com a ponent inaugural del Pont Tecnològic Llatinoamericà, encarant en el seu discurs les claus que estan marcant l’evolució d’Internet Màrqueting des d’una perspectiva global, per tal de satisfer les necessitats de les empreses assistents, provinents dels dos costats de l’Atlàntic. Bitlonia.com va aproﬁtar l’aforament per donar a conèixer el seu darrer projecte de Marketing 2.0 que permet anar un pas més enllà del posicionament a buscadors per a explotar el potencial del Marketing viral a Internet, ja que les xarxes socials es consoliden com el mitjà revelació per captar clients a Internet amb accions on persones anònimes acaben sent, conscient o inconscientment, difusors i portaveus de campanyes de gran notorietat. L’objectiu de Bitlonia.com a l’Argentina és créixer internacionalment i alhora continuar amb el desenvolupament de software avançat per a seguir oferint serveis capdavanters als seus clients.

Quantes entrevistes ha fet ﬁns al moment? Dues mil a ﬁnals d’aquest 2009. Recorda alguna anècdota d’un personatge que hagi passat pel seu programa? Sí, una entrevista programada amb l’Ernest Lluch, aleshores ministre. Aquell dia no vaig tenir temps material de preparar-la i vaig arribar just a l’hora de començar el programa. Vaig haver d’improvisar-la tota. En acabar, el convidat va felicitar-me, dient que havia estat una de les millors que li havien fet al llarg de la seva vida política. Quin ha estat el criteri per triar els entrevistats? Sempre he intentat buscar aquelles persones del món de la política, la cul-

tura, la medicina, que podessin aportar quelcom d’interès i actualitat. S’ha trobat amb algú que no li donés joc, que fes respostes molt breus? Sí, una sola vegada. Resulta que el convidat no va poder venir al programa i va dir-ho a una altra persona i aquesta ho va passar molt malament perquè no dominava el tema i les seves respostes van ser telegràﬁques. Ha entrevistat més d’una persona a l’hora. Què li agrada més, un sol entrevistat o més d’un? Sí, he entrevistat més d’una persona. És interessant, ja que dóna més joc a l’entrevista, encara que comporta més complicació a l’hora de preparar-la. Els avenços tecnològics faciliten fer televisió, o el que val és tenir un bon entrevistador, un bon càmera i un bon entrevistat? Òbviament si es donen aquestes tres circumstàncies, l’èxit de l’entrevista està garantit. A qui no ha entrevistat encara i li agradaria fer-ho? La veritat és que ﬁns avui no he rebut cap negativa. Totes les persones que he convidat han acceptat. M’agradaria poder fer una entrevista a l’expresident de la Generalitat, Pasqual Maragall.

Manuel Roca i Cuadrada va començar a fer de periodista el 1957, a Mataró, periòdic comarcal, on feia crítica de cinema, va especialitzar-se en temes municipals i va ser el redactor en cap. Amb els anys el periòdic va passar a ser de la seva propietat i naixia Crònica de Mataró, editat en llegua catalana. Dins el món de la ràdio va iniciar-se com a crític de cinema a Ràdio Maresme de Mataró, el 1958; va col·laborar amb Cadena 13; a Ràdio Mataró, amb entrevistes en el programa d’en Pere Rigau Ressò ciutadà, des dels seus inicis ﬁns que va passar a mans de Justo Molinero i a Ràdio Argentona. Actualment col·labora amb Televisió de Mataró i Mataró Ràdio.

30 | TRIBUNAmaresme

Motor

L’estalvi de combustible

Audi A5 Sportback Esportivitat i versatilitat

L’Audi A5 Sportback és un turisme de 5 portes amb imatge de coupé, homologat per a quatre ocupants. Amb un exterior elegant de frontal robust i línies més allargades al darrere, l’Sportback té unes dimensions de 4,7 metres de longitud. Un dels detalls que més crida l’atenció del vehicle és que les portes no tenen marc, fet que atorga una imatge més esportiva a aquest model. A l’interior es gaudeix d’un clima agradable i confortable, tot i que ja s’ha comentat que és un vehicle apte per a quatre ocupants. El maleter té una capacitat de 480 litres i pot arribar ﬁns als 980 litres en cas que es tirin cap endavant els seients del darrere. Pel que fa a l’equipament de confort, cal parlar del climatitzador, dels

alçavidres elèctrics davanters i posteriors, dels comandaments multifunció en el volant, entre d’altres. MOTOR. L’Audi A5 Sportback inclourà un total de sis motoritzacions, 3 a benzina (amb potències de 180, 211 i 265 cavalls) i 3 dièsel (170, 190 i 240 cavalls). Tots els propulsors són d’injecció directa i els dièsel compten amb ﬁltre de partícules. Els motors 3.2 FSI i 3.0V6 van associats a una caixa automàtica de doble embragatge i set velocitats. SEGURETAT. Alguns dels elements de l’equipament de seguretat són el sistema d’alerta per canvi involuntari de carril, que alerta el conductor si es surt de les línies

Mestral Auto, S.L. Servei oﬁcial

Taller de reparació Multimarca C/ Núria, 2 · Premià de Mar · Tel. 93 752 28 48 Mob. 606 330 336 · mestral@fordservicios.com

del carril, sempre i quan no hagi activat els intermitents. Aquest avís es fa mitjançant un seguit de vibracions al volant. També cal mencionar l’Audi Side Assist, amb el qual es controla l’angle mort, que inclou un sistema de radar i un programador de velocitat actiu, amb el qual es manté una velocitat i una distància determinada respecte del vehicle del davant. El sistema d’enllumenat pot ser de doble xenó amb il·luminació adaptativa, que es complementa amb un sistema de llum de marxa diürna amb diodes lluminosos. L’equipament de seguretat de sèrie inclou: sis coixins de seguretat, antibloquejament de frens ABS, control d’estabilitat ESP, control de la pressió dels pneumàtics, fars antiboira i recolzacaps davanters actius. ACPG

A l’hora de fer servir l’automòbil, s’han de tenir en compte alguns petits detalls per estalviar combustible, millorar-ne la vida útil i contribuir a contaminar menys. El secret que permet estalviar al volant es tradueix en la suavitat de conducció en accelerar, canviar de marxa o frenar. El fet de circular amb el vidre tèrmic encès, que té una gran despesa elèctrica, incrementa el consum de combustible. El mateix passa amb l’aire condicionat, els llums quan no són necessaris, etc. La sobrecàrrega del vehicle també repercuteix en el comportament, la seguretat i el consum. Els pneumàtics, per la seva banda, també són un factor important en el consum. La pressió correcta i l’estat de conservació són fonamentals per a la seguretat i el consum. Uns pneumàtics més amples afavoreixen el consum de combustible. Amb una bona posada a punt del motor s’aconsegueix un funcionament més bo tant del motor com dels òrgans mecànics. Un ﬁltre d’aire en bon estat permet que el motor respiri més bé i s’aconsegueix una rebaixa del consum de combustible signiﬁcativa. També hi ha tipus d’oli que redueixen el consum de combustible perquè ofereixen menys fricció dels components del motor. ACPG

TRIBUNAmaresme | 31

L’espai de Valors Valors: les coses que importen Valors busca aprofundir sense ser una revista d’intel·lectuals per a intel·lectuals. Busca fer pensar sense donar lliçons i sense atabalar. Busca provocar debat sense crispar. I fer-ho al voltant dels valors, les bases morals de la nostra societat: parlar de les coses que realment importen, anar més enllà del que la informació diària ens brinda. El projecte, nascut a Mataró ara fa sis anys i codirigit per Maria Coll i Joan Salicrú, s’ha consolidat com una publicació d’àmbit català i està associada a l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC). Però Valors no és no-

més una revista sinó també una pàgina web -www.valors.org- i des del passat 21 de setembre un espai radiofònic a l’emissora Ràdio Estel (cada dilluns a partir de les 10 de la nit al 106.6 de la FM o a www.radioestel.com). L’edita una associació cultural independent de qualsevol institució i ﬁnançada pràcticament només amb capital privat, que també du a terme actes públics com per exemple, el proper dijous 15 d’octubre a 2/4 de 8 del vespre i a la sala d’actes Caixa Laietana del carrer Santa Teresa de Mataró, la presentació del llibre El desig essencial, del jesuïta Xavier Melloni. En el número d’octubre de la revista parlarem de la rutina, un concepte que immediatament associem a negativitat, però del qual podem extreure’n també una vessant positi-

va. “Els estudis neurològics sobre el cervell ens diuen que hi ha moltes coses que s’han d’aprendre mitjançant la repetició. Recordeu les taules de multiplicar? El fet de repetir una i altra vegada fa que determinada xarxa de neurones (les cèl·lules del cervell) es faci més ‘gran’ i quedi establert aquell coneixement”, hi escriu Joan Riart, psicòleg i vicepresident de la Secció Professional de Psicologia Educativa del Col·legi Oﬁcial de Psicòlegs de Catalunya. Doncs això i molt més ho podeu trobar al Valors d’aquest mes, que podeu adquirir als punts de venda consultables a www. valors.org. Joan Salicrú Codirector de Valors

32 TRIBUNA

maresme

Aquesta agenda és una selecció d’actes que es fan als municipis de la comarca durant el mes d’octubre. D’altra banda, qui vulgui pot fer arribar informació de les seves activitats i propostes del mes següent a info@tribunamaresme.com abans del dia 30 de cada mes en curs i seran publicades.

CINEMA EL MASNOU Cinema La Calàndria. Dr. Agell, 7. Consulteu programació. Tel.9355543 01

MATARÓ Cinema al Teatre Monumental. Cada dijous a les 21.30 h i el 2n i 4t diumenge de mes a les 19h. Informació a www.cultura.mataro.cat Cinema al Foment Mataroní. Projeccions de cinema tots els dilluns (dia de l’espectador excepte festius i vigília de festius), dv. i ds. Consulteu programació a www.matarofoment.org. XXXI Mostra de cinema i XIII Mostra de curtmetratges de Mataró. Del 28 d’octubre al 1 de novembre al Teatre Monumental. La mostra de cinema es basa un any més en els treballs de nous realitzadors. Abans de cada pel·lícula es visionarà un dels curtmetratges seleccionats pel certamen d’enguany. Cada dia també hi haurà una tertúlia sobre la pel·lícula que es podrà veure a continuació. Cloenda el diumenge 1, a 2/4 de 10 de la nit, amb la projecció de la pel·lícula Última sesión, de Francesc Páez, rodada a Mataró.

PINEDA DE MAR

agenda. el maresme mes a mes

La dona de l’anarquista. Divendres 9 a les 22.00 h a l’auditori de Can Comas. Preu: 3 €.

h a la Sala Noble del C.C. Calisay. La Fundació Salut i Família ens aproximarà a l’experiència dels Bancs del Temps amb una xerrada a càrrec de Josefina Altès. La fi i efecte d’aquest acte és iniciar un Banc de Temps a Arenys de Mar, dintre del projecte A Arenys Digiparticipa! que organitza la Regidoria de Participació Ciutadana, amb el suport de la Secretaria d’Acció Ciutadana del Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat. Església i Comunicació. Divendres 9 a les 20 hores a la Sala d’actes de la Biblioteca. A càrrec de Mn. Jaume Aymar, director de Catalunya Cristiana i Ràdio Estel. Conferència: Evolució humana i consciència d’espècie. Dimarts 13 a les 18h a l’Auditori J.M. Arnau del C.C. Calisay. A càrrec de Robert Sala de la Universitat Rovira i Virgili. La Societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey. Dilluns 26 a les 19 hores a la Biblioteca. Tertúlia sobre la novel·la de Mary Ann Shaffer i Annie Barrows a càrrec de Montserrat Fonoll.

CABRERA DE MAR Tertúlia literària. Aloma, de Mercè Rodoreda. Dijous 29 a les 20 hores a la biblioteca Ilturo. Conduïda pel professor i escriptor Toni Sala.

CALDES D’ESTRAC

Cinefòrum: El lector. Divendres 23 a les 22 h al Teatre de Sant Jaume.

Xerrada: “Serveis Socials i Gent Gran”. Dimecres 14 d’octubre a les 17:30h a l’Equipament de Promoció Econòmica i Cultural. Oberta a tothom. S’oferirà un pica-pica als assistents de la xerrada.

PREMIÀ DE MAR

EL MASNOU

Cinema al Patronat Teatre. Ds. i dg. Consulteu www.elpatronat.org

Tertúlia literària. Calaveres atònites, de Jesús Moncada. Dimecres 21 a les 19 h a la Biblioteca Pública Joan Coromines. Dirigirà la tertúlia la també escriptora M. Carme Roca.

PREMIÀ DE DALT

CONFERÈNCIES I TERTÚLIES ALELLA Prevenció i tractament de la grip. Dimarts 6 de 17 a 19 h al Casal de la Gent Gran Can Gaza. A càrrec de personal sanitari de l’ABS Alella-El Masnou. Rapinyaires de Catalunya. Dijous 8 a les 21 h a Can Lleonart. A càrrec d’Alfons Alier, ornitòleg. Xerrada adreçada als amants i les persones interessades en les aus rapinyaires que podem trobar a Catalunya. Aquesta tertúlia es complementarà amb una sortida organitzada pel dia 11. Quin és el nostre temps? Dijous 22 a les 20 h a Can Lleonart. A càrrec de Josep Maria Espinàs, escriptor i Lluís Duch, antropòleg. Un diàleg entre un dels escriptors més coneguts de Catalunya i un ﬁlòsof i monjo de Montserrat. Tertúlia. Per què tenim dolor?. Dijous 5 de novembre a les 20h a Can Lleonart. A càrrec del Dr. Juan Antonio Aguilera, Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia.

ARENYS DE MAR Xerrada sobre l'experiència dels Bancs del Temps. Dijous 8 a les 19.30

MATARÓ Conferències a la Biblioteca Pompeu Fabra. Emmarcades dintre del nou cicle de conferències del Club d’Opinió que organitza l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona. Els conferenciants són persones qualiﬁcades del món del pensament i la cultura de la societat actual que ens plantegen amb rigor els grans reptes de la nostra societat: econòmics, polítics, artístics, de la comunicació.... A partir de les 19.30 h. Dijous 8: Barça i literatura. Una aproximació literaria al Barça de Pep Guardiola a càrrec de Josep Ma. Fonalleras. Dimecres 14: La setmana tràgica, cent anys després. A càrrec d’Antoni Dalmau. Dimecres 28: Obama, 9 mesos de presidència. Promeses i compliments. A càrrec de Núria Ribó. Aproximació a l’art català de la 2ª meitat del segle XX a través de la col·lecció Fundació Privada Carmen i Lluís Bassat. Divendres 16 a les 19 h al Centre de Formació Permanent Tres Roques. El context general europeu de les segones avantguardes. Manifestacions artístiques a la Catalunya de la segona meitat del segle XX. El llenguatge singular de Josep Guinovart i Anàlisi i comentari de les seves obres. Més informació a www.mataro.cat

Finances ètiques i transformació social. Divendres 23 a les 19 h al Centre de Formació Permanent Tres Roques. Per què ens calen unes finances més ètiques? Principis de les finances ètiques a càrrec d’Arcadi Oliveres i Jordi Marí. Dijous 29 a les 19 h. Coop 57 i Oikocrèdit: cooperatives de serveis financers. A càrrec de Ramon Pasqual i David Díaz. Dijous 5 de novembre a les 19 h Projecte Fiare : banca ètica, ciutadana i cooperativa. A càrrec de Jordi Ibañez. Més informació a la web www.mataro.cat Xerrades “M’agradaria parlar amb tu de...”. Docència i alumnes. Dimecres 28 a les 19.30 h. Informació i inscripcions: Vocalia de dones Vista Alegre (Seu de l’Associació de Veïns de Vista Alegre, c. d’Almeria, sn).

PINEDA DE MAR Presentació del llibre: Te regalo la mar, a càrrec de l’autora Yolanda Gutiérrez Martos. Divendres 16 a les 20.30 hores a la Biblioteca Serra i Moret. Presentació del llibre: Cristòfor Colom: príncep de Catalunya, a càrrec de l’autor Jordi Bilbeny i Raimon Miranda. Divendres, 23, a les 20.30 h. a la Biblioteca Serra i Moret. Club de lectura dirigit per l’escriptor i ﬁlòleg Toni Sala. Es comentarà l’obra de Josep Benet: Maragall i la setmana tràgica. Dimecres, 29 d’octubre a les 20.30 hores a la Biblioteca Serra i Moret.

PREMIÀ DE DALT Converses de Tardor. La necessitat d’energia. Divendres 9 a les 20 h a la Sala de l’Orfeó de la Societat Cultural Sant Jaume. El paper de l’energia nuclear. A càrrec de Ferran Ramon, enginyer nuclear. Converses de Tardor. El rock català. Divendres 16 a les 20 h a la Sala del Teatre de la Societat Cultural Sant Jaume. A càrrec de Jaume Piñol, bateria de Lax’n’Busto. Organitza: SC Sant Jaume i Carles Ramon Marçal. Presentació i projecció del primer DVD del projecte “Les veus de la història; la Guerra Civil a Premià de Dalt”. Dissabte 17 a les 19 h al Teatre de Sant Jaume. Amb parlaments dels responsables tècnics i polítics del projecte i amb la intervenció del Molt Honorable Sr.Jordi Pujol i Soley. Organitzen: Arxiu Pujol-Villà-Puig i Arxiu Municipal. Col·labora: Sant Jaume Espai de Cinema. Tertúlia “Històries de la vila. Gent del poble. L’agricultura a Premià de Dalt”. Divendres 23 a les 19 :30 h al Teatre de Sant Jaume. Tertúlia entre premianencs que s’han dedicat a l’Agricultura al poble. Els participants seran Jordi Gaxas, Josep M. Llanas, Jaume Riera i Valerià Pujol. La tertúlia estarà moderada per la directora de l’emissora, Isabel Xarrié.Organitzen: Arxiu Pujol-Villà-Puig, Premià de dalt Ràdio, Arxiu Municipal. Col·laboren: Agrudalt i SC Sant Jaume.

CURSOS I TALLERS ALELLA Taller de compostatge casolà. Dissabte 17 d’octubre a les 11 hores a Can Lleonart. Programa “Crèixer amb tu”. La cura, el desenvolupament i l’educació de les criatures. Dijous 29 a les 20 h a 22 h. a les golfes de Can Lleonart. Taller xerrada sobre temes rellevants del desenvolupament dels infants ﬁns als 3 anys. Les sessions són gratuïtes però cal conﬁrmar l’assistència a: Regidoria d’Educació, Can Lleonart 93 5404024 o educacio@alella.cat

ARENYS DE MAR 18è Curs de micologia. Tots els dilluns, ﬁns al 23 de novembre, a les aules del CEIP Joan Maragall, de les 20.30 a les 22.00 h. Les classes aniran a càrrec del micòleg Belisari González. Aquest curs és gratuït i està organitzat per la Regidoria de Medi Ambient amb la col·laboració de l’Associació Micològica del Maresme. Informació i inscripcions a l’Ajuntament d’Arenys de Mar: 93 795 95 02 matins de 9 a 14 h. El temps “atrapa” les dones. Taller sobre la gestió del temps. Dimecres 7 a les 19 h a la Sala Noble del C.C. Calisay. A càrrec de Teresa Torns i Martín Professora titular adscrita al Departament de Sociologia de la UAB.

CABRERA DE MAR Taller d’internet. Del 6 d’octubre fins el 15 de desembre. De 10:30 a 12 h a l’Espai social de la gent gran. Grup de cuidadors de persones dependents. Del 8 d’octubre fins el 25 de març de 2010. De 10:30 a 12 h a l’Espai social de la gent gran. Escola d’Adults: Curs d’informàtica. Del 5 d’octubre fins al juny. Horari segons el nivell. Escriptura creativa. D’octubre a juny. Dimarts i dijous de 19 a 21 h. Curs de català. D’octubre a juny. Dilluns i dimecres de 19 a 19:30 h o de 19:30 a 21 h. Lloc: CEIP Pla de l’Avellà. Escola de Pintura: Seminari de tècniques de pintura. Del 7 d’octubre a juny. Dimecres de 19 a 21 h. Taller de pintura per nens. Del 6 d’octubre a juny. Dimarts de 18 a 19:30. Taller de treballs manuals, taller de dibuix i taller de pintura. Del 14 d’octubre a juny. Dimarts i dijous de 9 a 12 h, dilluns de 15 a 21 h. Lloc: Can Bartomeu. Escola de Música: Musical, Roda d’instruments, Iniciació musical, Llenguatge musical, Violí, Saxofon, Flauta travessera, Guitarra, Cant adults, Orgue i Piano. Informació 937593051 i emcabrerademar@hotmail.com. Informació i inscripcions a l’Ajuntament de Cabrera de Mar.

CALDES D’ESTRAC

Presentació del llibre “Júlia M.” de Sílvia Romero. Dilluns 26 a les 19 h a la Biblioteca. Presentació de Ferran Planell i Montse Assens. Organitza: Biblioteca Jaume Perich.

XVIII Taller de bonsais. Del 7 d’octubre al 16 de juny. Horari: dimecres de 20 a 22h, a la caseta de Can Muntanyà. Informació al tel. 93 791 36 96 (Aurèlia) i 616 239 018 (Joan Puig). Organitza: Amics del Bonsai.

Tertúlia de llibres. Divendres 30 a les 21 h a la sala de l’Orfeó de Sant Jaume. Organitza Arts i Lletres.

Hora del conte: Adults 'Contes salats'. A càrrec de Carles Alcoy. Divendres 9 a les 19 h a la Biblioteca Can Milans.

Curs de tai-xi. D’octubre a juny. Nou curs de Tai-xi per al socis i sòcies de l’Agrupació de Pensionistes i Tercera Edat de Caldes d’Estrac, tots els dilluns i dimecres. Informació: Local de l’Agrupació de Pensionistes Telèfon informació 93 791 17 50.

EL MASNOU Cursets de natació. Lloc: Complex Esportiu Municipal. Durant tot l’any, excepte al mes d’agost, s’ofereixen cursos de natació per a nadons, infants, persones adultes i gent gran, i també es fan cursos específics de natació per a embarassades i d’aiguagim. Organitza: Ajuntament del Masnou. I Jornades Fotogràfiques del Masnou. Divendres 23 a les 18 h a la Sala d’Actes Municipal (Edifici Centre). Presentació de les jornades en les que especialistes en la matèria impartiran tallers teòrics i pràctics. De 18:30 a 19:00 h entrega de premis del concurs El Masnou. De 19:15 a 20 h Presentació de l’exposició Pilar Aymeric i visita guiada. De 20:15 a 22:15 h Taula rodona “Fotografia analògica i digital”. Dissabte 24 de 9 a 22 h Taller de fotografia digital creativa (6 hores), taller de retrat (3 hores) o taller de nu (3 hores) i tancament de les jornades. FEM, Associació Fotogràfica del Masnou i Arxiu Municipal amb el suport de la Diputació de Barcelona.

MATARÓ Cursos i activitats. Idiomes, balls, informàtica, gimnàstica, pilates, manga, còmic, gastronomia, pintura... A partir de l’1 de setembre al Foment Mataroní. www.matarofoment.org Curs d’autodefensa per a dones. Del 5 d’octubre al 16 de novembre dilluns de 18 a 20 h al Casal de Joves (plaça d’Espanya,1). A càrrec de Karin Konkle, llicenciada en estudis de fènere i medicina tradicional xinesa. És 2n Dan d’Aikido i professora d’autodefensa per a dones. Activitat gratuïta amb inscripció prèvia. Inscripcions: Centre d’Informació i Recursos per a les Dones (CIRD) C. de Blai Parera, 6. Tel. 937022812 dona@ajmataro.cat Taller d’expressió plàstica (Iniciació a la pintura) Del 7 d’octubre al 9 de desembre dimecres de 19 a 21 h a l’Espai Novellas (carrer Fèlix de Campllonch, 4) A càrrec de Manuel Prieto, pintor. Activitat gratuïta amb inscripció prèvia. Informació: Centre d’Informació i Recursos per a les Dones (CIRD) C. de Blai Parera, 6. Tel. 937022812 dona@ajmataro.cat Taller d’anglès amb música. A càrrec de Francesc Agustí. Curs de dansa del ventre a l’estil egipci. A càrrec de M. Ángeles Corral. A partir del dia 2 els divendres de 20 a 21 h Informació i inscripcions: Vocalia de dones Vista Alegre (Seu de l’Associació de Veïns de Vista Alegre, c. d’Almeria, sn) Marketing on line. Dilluns 5 i Dimecres 7 a Maresme Centre de Negocis. Curs orientat a oferir una visió clara de les possibilitats del màrqueting a internet, incidint en les estratègies més efectives. Inscripcions: www.ccmaresme.cat. Més informació: www. maresmecn.cat Curs Tic “Crea el teu negoci on line”. Del 5 al 28 d’octubre de 16 a 19 h a Maresme Centre de Negocis. Indispensable portàtil. Empresa formadora: Jordi Oller, CEO Hostienda. Més

informació: www.maresmecn.cat Tallers cap de setmana. Comunicació. Dissabte 17 de 16 a 20 h. Eines per millorar i prendre consciencia de la pròpia comunicació. Introducció a la gestalt. Diumenge 18 de 10 a 14 h. Una pinzellada dels conceptes d’aquesta teràpia. Emocions bàsiques. Dissabte 31 de 10 a 14 h. Passeig per les quatre emocions principals. A l’Espai de Diàleg. Informació i inscripcions www.espaidedialeg.com 1r. Cicle de Xerrades-Tallers. Com puc comunicar-me i relacionar-me millor amb els altres. Dimarts 13 de 19.30 ﬁns les 21.30 h al Foment Mataroní. Les persones som éssers socials ; per tant, comunicar-nos amb els altres és una cosa necessària per sentir-nos bé i satisfer moltes altres necessitats. En quan als components de la comunicació, s’acostumen a considerar dos grans apartats : la comunicació verbal i la no verbal. L’equip docent està format per Psicolegs del Grup PuyanéSabanés. Preu per conferència 10€. Cal inscriure’s amb antelació.

PINEDA DE MAR Sessió d’iniciació a Internet. Cada dimarts. A les 16 h. a la Biblioteca Serra i Moret. Cal inscripció prèvia. El Casal de la Dona ofereix una nova programació d’activitats que es portaran a terme entre els mesos d’octubre i desembre de 2009. Els tallers són organitzats per la nova entitat Associació de Dones Pinedenques, que té com a objectiu mantenir el servei que el casal ha donat aquests darrers 20 anys. Amb la independència pròpia d’una associació i amb l’estreta collaboració de l’Ajuntament de Pineda

de Mar, esperem que us animeu a participar en aquest nou projecte que tot just s’inicia. Cursos: activitats físiques, manuals, balls i activitats formatives. Inscripcions: Casal de la Dona de Pineda Centre, horari: de 10 h a 12 h i de 16 h a 19 h. Tel.93.767.18.43.

PREMIÀ DE DALT Cursos organitzats per la SC Sant Jaume. Curs d’àrab bàsic. Cada dilluns de 18 a 19 h a la Sala de Juntes de Sant Jaume. Preu:15€. Curs de castellà. Cada dilluns i dijous de 19 a 20 h a la Sala de Juntes de Sant Jaume . Matrícula: 5€ i 20€ al mes. Curs de Ball en línia. Tots els dimecres a les 9.15 h Socis, 15€; no socis, 20€. Al teatre de Sant Jaume. Curs de català. Curs per a catalanoparlants i sintaxi. De 19.30 a 21 h. Matrícula: 5€ i 20€ al mes. A la Sala de Juntes de Sant Jaume. Taller de còmic. Del 13 al 29 a la Biblioteca Jaume Perich. Adreçat a dos grups d’edat: de 10 a 13 i de 14 a 15. A càrrec de l’Escola JOSO. Dins el programa ‘Tot l’any lectura’ de Diputació de Barcelona. Inscripcions i informació al 93.751.47.71.

Classes per a adults: Tècniques mixtes. Dilluns de 17:30 a 18:30 h Oli i aquarel·la. Dimecres de 17:30 a 18:30 h. Dibuix, oli i pastel. Dimecres de 9:30 a 12 h. Ceràmica. Dimecres de 7 a 9 h i divendres de 18 a 20 h. Escultura. Dimecres de 7 a 9h i divendres de 18 a 20 h. Pintura artística. Dijous de 17 a 20h. Entendre la pintura tot pintant. Dimecres de 18 a 20 h (quinzenal). Informació i inscripcions: Vilassart. Narcís Monturiol, 23. Feiners de 17 a 20 h. Tel. 93 7597036. Taller de treballs per a Tots Sants. Dilluns 5 al Mercat de Flor i Planta Ornamental de Catalunya. Taller de sis hores amb una part pràctica de creació floral amb treballs clarament enfocats a la venda, i una teòrica que inclou tècniques de màrqueting i de gestió. Per aquesta diada tan assenyalada pels floristes, s’aprendran formats i combinacions originals que esdevindràn força sol·licitats als comerços. Informació www.mercatflor.com

DIVERSOS

PREMIÀ DE MAR

ALELLA

Taller “Intel·ligència emocional i vida quotidiana”. Dies 13, 20 i 27 a les 19.00 h a Can Manent. A càrrec de Mercè Escribano, psicopedagoga. Cal inscripció prèvia. Organitza: Biblioteca Municipal de Can Manent

Oﬁcina mòbil d’atenció al consumidor. Divendres 16 d’octubre de 10.30 a 13h. Aparcament de davant de Can Lleonart. El servei de la Diputació atendrà de forma gratuïta les consultes i reclamacions dels consumidors locals. Correllengua 2009 Alella . Divendres 16 a les 20h, Biblioteca Ferrer i Guàrdia: Xerrada col·loqui sobre la llengua catalana i els mitjans de comunicació amb el periodista Vicent Sanchis, exdirector i col·laborador del diari

VILASSAR DE MAR Tallers per a Infants: Dibuix i pintura. Dimarts i dijous de 17:30 a 19 h. Ceràmica. Dilluns, dimecres i dijous de 17:30 a 19 h.

DIVERSOS

DESTAQUEM

XIV Jornades Gastronòmiques Calamarenys Amb l’arribada de la temporada d’aquest fruit de la mar, Arenys de Mar ofereix una nova edició de les jornades gastronòmiques del calamar que s’allargaran ﬁns al 31 d’octubre amb la participació d’una quinzena de restaurants de la comarca. N’hi ha vuit d’Arenys de Mar, quatre de Caldes d’Estrac i un de Canet de Mar, Sant Vicenç de Montalt i Argentona. Consulteu els restaurants participants i els menús que proposen!

Avui i director de Barça TV. Divendres 16 a les 21.30h, Restaurant Can Flo: sopar xerrada amb Vicent Sanchis. Obert a tothom. Preu: 20 euros. Cal apuntar-se abans del dia 12 d’octubre (678601710). Dissabte 17 a les 11h, Plaça de l’Ajuntament: Rebuda de la ﬂama de la llengua portada pels atletes del Club Serra Marina i pels ciclistes de l’Associació Ratolins de Camp. Tothom que vulgui acompanyar-la en el recorregut ha de ser a les 10.45h a la masia de Can Magarola. Dissabte 17 a les 11.15h, Plaça de l’Ajuntament: Lectura del Manifest del Correllengua 2009 a càrrec de Lluís Àvila, professor de català de l’IES Alella. Dissabte 17 a les 11.30h, Plaça de l’Ajuntament: Homenatge a Manuel de Pedrolo. Lectura popular de textos de Pedrolo. (Activitat oberta a tothom). Dissabte 17 a les 12h, Plaça de l’Ajuntament: Activitat infantil “Somnis d’Alicia” de la companyia Teatre Nu. Dissabte 17 a les 22h, al Casal d’Alella: Teatre: Diner Negre de Ray Cooney. A càrrec del grup de teatre Pàmpol del Casal d’Alella. Entrada lliure. Diumenge 18

d’octubre a les 14h Pati de Can Gaza: Botifarrada Popular. Preu: 6 euros. Cal fer reserva anticipada abans del dimecres 14 d’octubre al telèfon 675768295. Diumenge 18 a les 16h Pati de Can Gaza: Lectura-concurs de poemes propis o no. Oberta a tothom que hi vulgui participar. Hi haurà premi per al millor lector de poemes. Dissabte 24 d’octubre a les 18h, Can Lleonart: Lliurament dels premis literaris. El 13è premi de poesia Alella a Maria Oleart, 9è premis de contes Alella a Guida Alzina i 6è premi Isidre Pòlit de relats curts d’Astronomia.

ARENYS DE MAR XIV Jornades Gastronòmiques Calamarenys. Del 8 ﬁns al 31. Dissabte 17 a les 12 hores a la Sala Polivalent del C.C. Calisay: Subhasta pública de peix. Diumenge 25 a les 19 hores a la Sala Polivalent del C.C. Calisay: Concurs de plats cuinats amb calamars per a no professionals. Dijous 29 a les 11 hores a la Plaça del Mercat Municipal: Cuina al Mercat Municipal.

33 TRIBUNA

maresme

34 TRIBUNA

maresme

DIVERSOS

DESTAQUEM

Viu el parc El Parc del Montnegre i el Corredor ha iniciat una nova campanya «Viu el Parc». Els tretze municipis que engloba l’espai natural s’han sumat a la proposta d’enguany amb la confecció d’un menú variat per a gustos ben diversos. Més d’una vintena d’activitats constitueixen la cordada que us permetrà resseguir els municipis i diversos espais de la Serra del Corredor i del Massís del Montnegre i participar en les festes «Viu el Parc» de cadascun dels municipis que hi pertanyen, amb actuacions musicals, teatrals, animacions infantils, xerrades i caminades per descobrir l’entorn natural.

Elaboració d’una recepta de cuina amb el calamar com ingredient principal. Elecció de pubilla i hereu d’Arenys de Mar. Diumenge 11 a les 22 h a l’Ateneu Arenyenc. Amb l’actuació de l’O. Privada.

ARENYS DE MUNT Fira artesana. Diumenge 11 de 10 a 14h a la plaça de l’esglèsia. Jornades Interculturals, Mostra gastronómica i de projectes d’arreu del món. Diumenge 18 de 9 a 15 hores a la plaça de l’esglèsia. Fira artesana. Diumenge 25 de 10 a 14 hores a la plaça de l’església. A les 17.30 hores Rau-Rau Arenys de Munt presenta Som aquí a càrrec dels Germans Albergínia al Centre Moral.

agenda. el maresme mes a mes

Fira Artesana. Diumenge 1 de novembre de 10 a 14 h a la plaça de l’Església. A les 17 h Castanyada del veïnat festiu Breda de l’Eixample. Arenys de Munt Viu el Parc. 7 de novembre durant tot el dia. Mercat Medieval a la plaça de l’Esglèsia. a les 9 h Sortida a buscar bolets, des de la plaça de l’Església. D’11 a 14 h Inﬂables i taller Cirkomotic a la pista poliesportiva. De 17 a 21 h Exposició dels bolets trobats a la sortida del matí a la Sala d’Exposicions. les 18 h. Espectacle infantil en homenatge a Xesco Boix a la sala petita del Centre moral. A les 21.30 h Nit d’estels. Caminada nocturna des del CEIP Sobirans. Cal fer reserva al 932 157 411.

CALDES D’ESTRAC Ball popular. Dissabte 10 i 24 d’octubre. A les 19h a la Sala Cultural. Tast popular de bolets. Diumenge 25 d’octubre, a les 12h, a l’Esplanada de Can Muntanyà.

EL MASNOU Espai de Trobada de Ca n’Humet. Dijous d’Acció. Jocs de taula a Ca n’Humet. Dijous 1, 8, 15, 22 i 29 de 17 h a 21 h Party&Co, Cranium, dames, cartes, Scrabble, Othello, Monopoli, Kiriki... Cada setmana varia la proposta de jocs de taula. Dissabtes d’Acció. Dissabtes de rol o PlayStation. Dissabte17 de 17 a 21 h Tarda de rol dinamitzada pel Club de Rol la Fletxa Negra, de Premià de Dalt. D’altra banda, els dissabtes 3, 10, 17, 24 i de 17 h a 21 h, les últimes novetats de la PlayStation i la Wiï, amb els jocs com el Pro Evolution, Guitar Hero, Mario Car...

MATARÓ 161 anys del ferrocarril a Mataró. De l’1 d’octubre a l’1 de novembre a diversos comerços de Mataró Centre: II Gimcana de ferromodelisme i Exposició de modelisme ferroviari. Divendres 23 a la sala d’actes de Caixa Laietana, a les 19h: Conferència El ferrocarril en temps de crisi a través de la literatura i les arts, a càrrec de Jordi Font-Agustí, enginyer. Divendres 23 a les 20h: inauguració de l’exposició Trens. Dissabte 24 a la plaça de Santa Anna, durant tot el dia: Fira Ferroviària. Dissabte 24 a les 18h: Ballada de sardanes. Diumenge 25 a la plaça de Santa Anna, durant tot el dia: Fira Ferroviària. Recorregut en trenet amb locomotora a vapor viu del Centre Modelisme Ferroviari Sabadell. Dimecres 28 a la plaça de Miquel Biada, a les 12: Ofrena ﬂoral al monument de Miquel Biada. Nits de Galileu. Dissabte 24 i diumenge 25 a la Plaça de les Tereses. Observació nocturna. Informació a: www. fundaciocaixalaietana.es

Castanyada i ball popular. Dissabte 31 d’octubre a les 17:30h a la Sala Cultural.

14ª Fira mercat de tardor. 7 i 8 de novembre. Jornades gastronòmiques, degustació popular d’arròs amb bolets. Organitza: Institut Municipal de Promoció Econòmica (IMPEM).

DOSRIUS

PINEDA DE MAR

Gran Festa del Parc al Santuari del Corredor. XIII Jornada de Teatre de carrer. Diumenge 11 al Parc del Santuari del Corredor. A les 10.30 Jocs del món i taller amb l’Obrador. Taller de natura a càrrec de l’Escola Natura del Corredor. Jocs-escultura de l’Anna Borrut. Taller de titelles de dit amb Fes-t’ho com vulguis. A les 11.30 i 12.30 Rondalles amb Contasons. A les 13 h El negro i el Flaco presenta l’espectacle Giramondo.

Sopar-Ball. Tots els dissabtes de 21.00 h a 01.00 h, al casal “El Mirador” de Can Carreres. Preu: 10€. Reserves: 93 766 43 13. Organitza: AV “El Mirador” de Can Carreres. Casal El Mirador.

Dosrius “Viu el Parc”. Fira del Bosc medieval de Canyamars. Dissabte 17 a la plaça de la Germandat. Mercat d’articles artesans. A les 17 h espectacle infantil Rondalles amb Contesons. A les 21 h Sopar medieval. Diumenge 18 Mercat d’articles artesans. Aplec de Tardor. Diumenge 25 al Santuari del corredor. A les 12 hores: Missa. A les 13hores: Concert Polifònic. A les 16 hores: Pregària.

Tardes del Casal. Tots els diumenges de 17:30 h a 20:30 h, al casal “El Mirador” de Can Carreres. Karaoke, actuacions musicals, monòlegs, teatre... Organitza Associació de Veïns “El Mirador” de Can Carreres. Fira d’Artesania. Dissabte 10, durant tot el dia. A la plaça de les Mèlies. Fira d’Artesania. Dissabte 24 al carrer Major. Organitza Comerciants dels carrer Major. La Dulada dels Bufons. Dissabte 24 a la Plaça Catalunya. Organitza GONG per la defensa dels Drets Humans. Fira d’Intercanvi. Dia 24 i 25 a la plaça de les Mèlies. Organitza GONG per la defensa dels Drets Humans.

PREMIÀ DE DALT Festes del Barri del Remei. Del 9 a l’12 d’octubre. Divendres 9 a les 23 h Nit de Ball amb “Sureste latino”. Dissabte 10 a les 16 h Inflables. A les 23:30 h Gran Nit de Ball amb l’Orquestra SonD-4. Diumenge 11 a les 16 h Inflables. Després, participació dels Gegants de Premià de Dalt. A les 22 h Nit màgica amb l’actuació del Mag Pampa. A les 23 h Baila conmigo i disco móvil. Dilluns 12 a les 12 h Missa en honor a la Patrona, la Verge del Remei. Tot seguit, cercavila, banda de música i majorets. Més tard, vermut popular. A les 17 h Espectacle infantil amb pallassos i animació a càrrec de “Los Tetés”. Tot seguit, xocolatada i final de festa amb actuació de Globoflèxia. Happy Ride Weekend. Dissabte 17 i diumenge 18 a les 10 h a La Poma BikePark. Competicions de Mountain Bile i BMX. Informació: 659 679 231. Organitza: BTT Premià de Dalt. 250è aniversari la restauració del Santuari de la Mare de Déu de la Cisa. XIV Trobada de Cossos Portants del Sant Crist d’arreu de Catalunya. Diumenge 18 a les 8.30 h arribada al pavelló dels grups participants i esmorzar. 9.45 h Trasllat a la plaça de la Vila. 10:30 h inici del Via Crucis fins al Santuari de la Cisa.13 h Missa concelebrada i presidida pel Cardenal i Arquebisbe de Barcelona i per rectors de l’Arxiprestat.15 h Dinar de germanor al pavelló. Preu:25€. Venda de tiquets a la Lampisteria Xarrié, Caixa Laietana o directament als membres del Cos de Portants. Qui disposi de tiquet serà traslladat en autobús des de la Cisa al pavelló. Organitzen: Cos de Portants del Sant Crist, Parròquia de Sant Pere, Ajuntament, Caixa Laietana, Corals Primiliana i de la Parròquia, Xarrié Trias SL, Cultius Roig, Càtering Vinyoles Costas SL, Comerç de Premià de Dalt i Supermercats Del Río. Outlet. Venda d’articles usats. Dissabte 24 i diumenge 25 a les 11 h al pati de Sant Jaume. Homenatge a la Gent Gran. Diumenge 25 matí i tarda a La Benèfica. Organitza: Associació de la Gent Gran de Premià de Dalt. Castanyada i Ball. Dissabte 31 a les 18 h a la Benèfica. Organitza: Associació de la Gent Gran.

en la biograﬁa del compositor, l’estil on pot ser ubicat, les característiques d’algun instrument o forma musical. Les audicions són obres de músics molt coneguts, o bé d’altres que han estat oblidats amb el pas del temps. Dilluns de 18.00 h a 19.00 h. “Qui No Vulgui Pols”. Un programa amb tot un equip disposat a sortir al carrer per explicar-vos-ho tot. Aquest any, noves seccions... però sobretot, noves cròniques! Dissabtes d’11.00 h a 12.00 h. “Aplec de Nit”, amb Joan Vinyals. Una incursió personal en la sardana i la música popular catalana. Una hora de ràdio tranquil·la per aprofundir en les intimitats de la dansa catalana més genuïna. Dimecres de 21.00 h a 22.00 h. Més informació a www.radiopremiademar.org

MONTGAT Fira del comerç al carrer. Dissabte 17

SANT CEBRIÀ DE VALLALTA Jornades gastronòmiques de la cuina del bolet. Del 10 d’octubre al 22 de novembre. Amb la participació dels restaurants locals.

SANT ISCLE DE VALLALTA XII Festa del bolet. Diumenge 25. Fira d’artesania, exposicions, inﬂable, esmorzar popular i mostra gastronòmica. A les 12 h Animació infantil: Festa salada amb Encara farem salat al parc dels vegetals.

VILASSAR DE DALT Fira del bolet. Dissabte 24 i diumenge 25 d’octubre.

EXPOSICIONS Alella, mite i vida quotidiana. Inauguració de l’exposició de la pintora alellenca Rosa Agenjo. Divendres 9 d’octubre a les 20h. Espai de la Rectoria. Oberta ﬁns al 25 d’octubre. Visites comentades per l’artista 10 i 11 d’octubre de 12 a 13h. Horari de l’exposició: dijous i divendres de 18.30 a 20.30h i dissabte i diumenge d’11 a 14h.

EXPOSICIONS

Recital de poemes a càrrec de diversos poetes de Premià de Mar i rodalies, acompanyats musicalment per Domènec Carrillo i Marta Lloveras. Divendres 30 a les 20 h al Centre Cívic. Participants: M. Roser Llompar, Justo Ayuso, Francesc López López, Encarna Sanz Saíz, Joan Gómez Vinardell, M. Dolors Salazar, Pierre Devère, Juan Fernandez Espín, Leonor Font, Bárbara González López, M. Dolors Pey, Dària Ferrando Ferran, Martí Rosselló. Per acabar la Marta Lloveras ens cantarà alguns dels seus poemes. Per celebrar la trobada ﬁnalitzarem amb un petit refrigeri.

DESTAQUEM

Ràdio Premià de Mar celebra els seus 25 anys. Aquesta temporada l’emissora municipal de Premià de Mar acompleix 25 anys d’existència. Una temporada, doncs, de commemoració. I volen que vingueu a la festa. Tot plegat, al 95.2 i a radiopremiademar.org. Aquestes són només algunes de les propostes: “Auditorium”. Amb Antoni López. Un espai en el qual la protagonista és la música clàssica. Al llarg d’una hora es presenten quatre audicions amb un breu comentari que incideix

DESTAQUEM

Rodolf Tur. Exposició Antològica. Fins al 25 d’octubre a la Sala d’exposicions temporals del Museu del Càntir d’Argentona i a la Sala d’exposicions temporals de la Casa Gòtica d’Argentona. Exposició antològica de l’artista argentoní que va marcar un estil i una època a Argentona. En la seva obra, els rostres dels pobres, dels sants i els retrats, mostren una tristor que amara els quadres amb un dramatisme molt característic en la seva obra, sempre a cavall entre l’expressionisme i l’impressionisme. Exposició monogràﬁca. Càntirs bestials. Fins el 31 de desembre al Museu del Càntir. Aquesta exposició comprèn prop de 300 exemplars que conformen un important conjunt patrimonial de formes animals al voltant del càntir.

CALDES D’ESTRAC Intensities. Inconformisme, incorrecció i rebel·lió entre art i escena musical. Fins l’1 de novembre a la Fundació Palau. L’objectiu d’aquesta exposició és mostrar un dels múltiples punts de conﬂuència que al llarg del segle XX i ﬁns avui han tingut les escenes musical i artística: la reivindicació de la cultura com a espai d’intensitat i propens a una certa rebel·lió o impostura. inclou obres i documents sonors i audiovisuals d’una trentena d’artistes, com ara, John Baldessari, Black Flag, William S. Borroughs, Kalle Brolin, Salvador Dalí, Guy Debord, Iñaki Garmendia, Douglas Gordon, Dan Graham, Mike Kelley, Yves Klein, Christian Marclay, Paul McCarthy, Filippo Tomaso Marinetti,Pau Riba, Guy Richards-Smit, Antonio Russolo, Sex Pistols, Sonic Youth, The Static, Julien Temple, T. R. Uthco & Ant Farm o The Velvet Underground and Nico.

EL MASNOU

ALELLA

PREMIÀ DE MAR

ARGENTONA

Exposició del XII Concurs de Fotografia. El Masnou, vila cultural, gastronòmica i marinera. Dimarts 20 a les 23:45 h a la Sala d’Actes Municipal (Edific Centre). Exposició de tots els treballs presentats al XII Concurs de Fotografia del Masnou. Exposició El Bosc: Molt més que fusta. Fins al 5 d’octubre al Museu Muni-

Rodolf Tur Exposició Antològica Fins al 25 d’octubre a la Sala d’exposicions temporals del Museu del Càntir d’Argentona i a la Sala d’exposicions temporals de la Casa Gòtica d’Argentona. Exposició antològica de l’artista argentoní que va marcar un estil i una època a Argentona. En la seva obra, els rostres dels pobres, dels sants i els retrats, mostren una tristor que amara els quadres amb un dramatisme molt característic en la seva obra, sempre a cavall entre l’expressionisme i l’impressionisme.

EXPOSICIONS

Intensities. Inconformisme, incorrecció i rebel·lió entre art i escena musical Fins l’1 de novembre a la Fundació Palau. Inconformisme, rebel·lió, incorrecció o subversió formen part d’una actitud que recorre el treball de múltiples creadors. Una actitud que ha mostrat nombrosos punts de conﬂuència entre l’escena artística i musical. Mostra amb documents, vídeos, peces musicals i gravacions alguns moments d’intensitat i de cerca d’un cert esperit rebel i inconformista que han travessat la música i l’art.

en quatre blocs: L’home i el poeta; Tertúlies i cançons; Guionista i actor i ﬁnalment El record en el temps.Organitzen: Comissió Ciutadana d’Homenatge a Josep Punsola i Caixa Laietana.

Visions de Mataró (1980-1995). Fins al 17 de d’octubre al Museu Arxiu de Santa Maria. Exposició homenatge al fotògraf mataroní Miquel Sala i Girbal, que ofereix la visió d’indrets de Mataró.

Escoles d’altres mons. Del 8 d’octubre al 21 de novembre a la Sala d’actes Tres Roques. Mostra fotogràﬁca del fotoperiodista català Kim Manresa que reuneix cinquanta imatges recollides durant anys de treball arreu del món.

Diego Guirao. Asimetrías telúricas Anatomías urbanas. Del 18 de setembre ﬁns al 29 d’octubre a l’Atemeu Caixa Laietana àmbit zero.

Exposició “Veïnes i ciutadanes”. Del 9 d’octubre al 2 de novembre de dilluns a dijous de 9 a 13 hores i de 16 a 19 hores i divendres de 9 a 13 hores al Centre d’Informació i recursos per a les dones CIRD (Carrer de Blai Parera, 6). Entrada lliure. Els moviments veïnals dels setanta, d’una intensitat i una extensió molt destacades, van contribuir a resoldre la transició política a favor de la democràcia. La participació de les dones hi va ser molt rellevant i decisiva.

Art i guerra. Títol de l’eix temàtic de les exposicions de la nova temporada de Ca l’Arenas Centre d’Art del Museu de Mataró. Destrucció, espoli i salvaguarda del patrimoni durant la Guerra Civil; l’exemple de Mataró. Del 8 d’octubre al 12 de setembre de 2010. Mostra la salvaguarda del patrimoni artístic durant la Guerra Civil en els àmbits nacional, català, i sobretot el local. Impressions de guerra. Del 8 d’octubre al 13 de desembre. Dibuixos, aquarel·les i olis de Jordi Arenas que mostren la visió d’un noi de 15 anys davant uns fets, la Guerra Civil, que li van marcar per sempre la vida i, de retruc, la seva professió. Perecoll. Markale, Sarajevo. 5 febrer 1994. Del 8 d’octubre al 13 de desembre. L’artista mostra la seva particular visió sobre la guerra, en una interpretació de la massacre del mercat de Markale de Sarajevo del 5 de febrer de 1994. Para Bellum 12mm. 1a Intervenció. Del 8 d’octubre al 18 de desembre. És un cicle d’exposicions que mostren el treball de dotze artistes que, prescindint de l’imatge explícita de l’horror, mostren l’experiència bèl·lica des dels ﬂancs a vegades invisibles de la vigília i la seqüela.

La missió arqueològica del 1907 als Pirineus. Fins al 18 d’octubre al Museu de Mataró (El carreró, 17) Dimarts a divendres de 18 a 21 h. Dissabtes i diumenges d’11 a 14 h i de 18 a 21 h. Fresenta 71 fotograﬁes de la missió del 1907 seleccionades entre els més de dos-cents clixés que se n’han conservat, a més de textos i document d’època.

cipal de Nàutica. Adreçada a tots els públics mostra, de manera didàctica i entenedora, què és un bosc i la tipologia de boscos.

MATARÓ

Més enllà de l’objecte. Obres de la col·lecció MACBA. Del 2 d’octubre al 15 de novembre a les Sales d’exposicions de Can Palauet. Exposició col·lectiva comissariada pel Museu d’Art Contemporani de Barcelona. Amb obres de Joan Brossa, Leandre Cristòfol, Antoni Llena, Robert Llimós, Miralda Muntadas, Carlos Santos i Francesc Torres... entre d’altres. Josep Punsola. Amistat, bandera blanca. Del 22 de setembre ﬁns al 18 d’octubre a la Sala d’exposicions Caixa Laietana. Exposició amb motiu de la commemoració del 60è aniversari de la mort del poeta Josep Punsola (1913-1949). La mostra està dividida

Sant Lluc 2009. Mostra col·lectiva. Del 17 de setembre ﬁns al 18 d’octubre a l’Ateneu Caixa Laietana.

PREMIÀ DE DALT 10è Aniversari de l’Associació d’Artistes de Premià de Dalt. Exposició Col·lectiva. Divendres 30 a les 20 h a l’espai d’Arts i Lletres de Sant Jaume. Fins al 24 de novembre. Organitza: Secció Arts i Lletres.

PREMIÀ DE MAR Exposició del concurs de fotografies de la Festa Major 2009. Del 2 al 16 d’octubre al Centre Cívic. Organitza: Regidoria de Festes. Col·labora: Grup Fotogràfic Argent. Pintures a l’oli de l’artista olotí Vila. Del 16 al 25 a la Sala Premiart. Indianes, estampats. Fins dijous 22 al Museu de l’Estampació. Exposició temporal on es mostren els teixits estampats del segle XVIII i XIX, en un recorregut per una col·lecció que destaca per la seva qualitat artística. Obres de l’artista Enric Abadal. Del 30 d’octubre fins al 8 de novembre a la Sala Premiart. Organitza: Associació d’Artistes Plàstics.

EL MASNOU

INFANTIL ALELLA Somnis d’Alícia. Espectacle de carrer amb Teatre Nu. Dissabte 17 a les 12 h a la plaça de l’Ajuntament. L’Alícia somnia que es fa gran i esdevé un gegant que camina pels carrers de pobles i ciutats. Mentre segueix un conill que es deplaça botant enèrgicament, la nena descobreix un món ple de fantasia pel qual la guien uns personatges curiosos: els manipuladors de somnis. L’Hora del conte. Tana, la castanyera. A càrrec de Pilar Marina. Dimarts 27 d’octubre a les 17.30h. Biblioteca Ferrer i Guàrdia

ARENYS DE MAR Teatre familiar: Ran de mar. Diumenge 11 a les 18 h al Teatre Principal. Petites històries on els titelles en són els protagonistes a càrrec de Martí Doy. Teatre familiar: Reprís. Diumenge 25 a les 18 h al Teatre Principal. A càrrec de Teatre Mòbil.Una colla de personatges sorgits d’espectacles històrics de la companyia a dalt d’un tren que es transformarà en una pista on es mostraran els seus números.

ARENYS DE MUNT Trobada infantil de puntaires. Dissabte 10 a les 10 hores a la plaça de l’església. Som aquí. Diumenge 25 a les 17.30 hores al Centre Moral. A càrrec dels Germans Albergínia.

Hi havia una vegada...llengües i contes: “Un nen, un conte, un país”. Divendres 9 a les 18 hores a la Biblioteca Pública Joan Coromines.. Hora del conte a càrrec de la narradora Mercè Rubí. Explicarà contes de diferents parts del món. Sessió recomanada per a infants majors de tres anys. Circulació del trenet. Diumenges 11 i 25 de les 11 ﬁns les 13.30 h al Parc temàtic Caramar. Organitza: Amics del Ferrocarril del Masnou. Contes en versió original. Divendres 23 a les 18 hores a la Biblioteca Pública Joan Coromines. Persones de diferents orígens explicaran contes en la seva llengua, amb suport visual i/o traducció. En aquesta sessió, contes en castellà de Pilar Meléndez, de Xile. Per a infants a partir de 4 anys. Manualitat de tardor. Divendres 30 a les 18 h a la Biblioteca Pública Joan Coromines. Taller per celebrar la castanyada. Adreçat a infants de 6 a 12 anys. Activitat gratuïta. Cal inscripció prèvia. Places limitades. Teatre familiar. El patufet, per l’Estaquirot Teatre (titelles). Dissabte 31 a les 18 hores a la sala polivalent de Ca n’Humet.

MATARÓ Els trambòtics. Diumenge 25 a les 18 hores a l’Ateneu Caixa Laietana. Els Trambòtics ens volen fer descobrir la nova recepta contra l’avorriment: Obrint el seu bagul de sorpreses descobrirem cançons, noves danses i jocs: El ball de l’escombra, els globus gegants, un viatge amb autos de xoc o un divertit ball de disfresses són

35 TRIBUNA

maresme

36 TRIBUNA

MÚSICA

DESTAQUEM

maresme

Annie. El musical Dissabte 3 a les 21 h i Diumenge 4 a les 18 h a la Sala Cabañes. La millor tradició dels musicals anglosaxons aterra amb totes les de la llei al teatre mataroní, basada en l’èxit musical de Broadway. Història d’Annie, una nena òrfena, que ha estat seleccionada d’entre els seus companys per anar a viure uns dies a casa d’un multimilionari.

algunes de les sorpreses que tenen preparades per fer-ho passar estrambòticament bé a petits i grans. Preu: 5€. Venda a www.casadelamusica.cat i a taquilla.

PINEDA DE MAR Lectures compartides. Cada dilluns de 17.30 a 18 h. a la Biblioteca Serra i Moret. Activitat per nens i nenes de 5 a 7 anys on llegiran plegats un conte. Cal inscripció prèvia. Lectures compartides. Cada dimecres, de 17.30 a 18 h. a la Biblioteca Serra i Moret. Activitat per nens i nenes de 8 a 10 anys on llegiran plegats un conte. Cal inscripció prèvia.

PREMIÀ DE DALT Hora del conte : Son soneta. Dimecres 7 a les 18.30 h a l Biblioteca Jaume Perich. A càrrec d’Olga Cercòs.

agenda. el maresme mes a mes

PREMIÀ DE MAR Titelles. Nora i el conte perdut, de la companyia El Sidral. Diumenge 18 a les 12 hores a la Plaça Ernest Lluch. En un petit país on la reina i el rei no s’entenen, les coses no poden anar gaire bé, i si les coses es fan perquè sí, encara menys. Però què passaria si un dia una nena petita decideix que aquesta resposta no li agrada? I si decideix llegir un conte encara que estigui prohibit? O porta el seu avi al metge encara que estigui prohibit? Si ho voleu saber, haureu de conèixer la Nora. Narració de contes. Dissabte 24 a les 12 hores a Can Manent. Amb motiu del Dia Internacional de la biblioteca es farà una narració de contes per al públic infantil a càrrec de l’Associació Cal Llibre del Vallès Oriental. Organitza: Biblioteca Municipal de Can Manent. Galaxis, contes de l’univers, de la companyia Teia Moner. Diumenge 25 a les 18 h al Patronat Teatre. L’ univers on vivim és molt gran. Contínuament estan sortint naus de la terra per descobrir més planetes. Però encara no sabem si hi ha vida fora de la Terra. Estem sols a l’univers? I si hi hagués vida intel·ligent a altres planetes, com seria? Quins contes explicarien? Tinc amics que han donat tombs per l’espai i m’han portat unes històries meravelloses.

VILASSAR DE DALT Històries d’un arbre mil·lenari. Diumenge 18 a les 12 h. al Teatre La Massa. Companyia: Entresòl de Produccions. Preu: 6€. Massa Jove: 5€. La historia d’un llenyataire molt ambiciós i de l’últim arbre que li queda per tallar.

VILASSAR DE MAR Música per a infants. Diumenge 18 a les 17.30 hores a l’Ateneu Vilassanès. Amb l’espectacle “Nens, al pati!” a càrrec de Samfaina de Colors.

MÚSICA ALELLA Concert de piano amb Hisako Hiseki. Divendres 6 de novembre, 21 h a Can Lleonart. Recital de piano dedicat a Isaac Albéniz, en l’any del seu centenari, Federic Monpou i Enric Granados.

ARENYS DE MAR Dansa: Iva inclòs. Diumenge 18 a les 19 h al Teatre Principal. A carrec de la Cia. Brodas. Espectacular muntatge que barreja la dansa, el hip hop, l’expressió artística, l’humor, els efectes de la llum i la música en directe.

DOSRIUS Música Medieval amb “DoNimus Tecum”. Diumenge 18 a les 11:30 h a la plaça de la Germandat. Música medieval interpretada amb instruments ﬁdelment reproduïts a partir dels que sonaven als segles XII i XIV per les places i els carrers dels pobles catalans.

MATARÓ Annie, el musical. Dissabte 3 a les 21 h i diumenge 4 a les 18 h a la Sala Cabañes. Direcció: Antoni Blanch. Una divertida comèdia basada en l’èxit musical de Broadway. Història d’Annie, una nena òrfena, que ha estat seleccionada d’entre els seus companys per anar a viure uns dies a casa d’un multimilionari. Tel.93.790.12.13 (de 17 a 20 h). El cateto opuesto. Dijous 8 a les 22 h a la Sala Petita del Clap. De les cendres de Tenguerengue sorgeix aquest nou grup que es mou entre la rumba, salsa i el funk. Espectacle gratuït. Mafia. Dijous 8, 21.30 al Cafè Cultural El Dau. El grup de pop-rock presenten el que serà el seu 1er disc, en el que les guitarres en seran les protagonistes. Doctor Experience + Aliaga. Divendres 9 a les 22 h a la Sala Petita del Clap. Nit d'autèntic rock: Doctor Experience ens delectaran amb el seu nou registre molt més proper al funky. Aliaga culminara la nit amb dentellades de glam i hardrock. Punts de venda: www.casadelamusica.cat, oficines de Caixa Laietana i taquilla. DaClub! Dijous 15 a les 22 h a la Sala Petita del Clap. DaClub! neix de l'evolució i la fusió de la música negra, els tindrem en concert com a guanyadors del concurs Giramaresme 09. Espectacle gratuït. Vinodelfin. Dijous 15, 21.30 al Cafè Cultural El Dau. Aquest grup que comença a estar en boca de tothom, presenta una proposta original que abraça sons contemporanis que es deixen influir per múltiples vessants musicals. IV Cicle de Concerts de Cambra. Lezlye Berrio, piano. Dissabte 17 a les 20.30 h al Foment Mataróni. El seu

talent està reconegut nacionalment i internacionalment amb nombrosos premis. Una jove promesa del piano amb una gran projecció a tots nivells. Two dead cats + The last 3 lines. Divendres 16 a les 22 h a la Sala Petita del Clap. Dues propostes de l'indie estatal més ballables i guitarreres. Two Dead Cats amb la seva agressivitat escènica i The last 3 Lines, que ens faran rendir-nos a la seves composicions brillants i melodies enganxoses. Punt de venda www.casadelamusica.cat Discconcert: Paracetasoul. Diumenge 18 a les 17.30 h a la Sala Gran del Clap. La seva proposta promet transportar-nos per l’univers del ritme i el color la festa de les veus trencades, la nit i l’esbarjo. El Discconcert és un projecte que sorgeix de la collaboració de La Casa de la Música i el Taller d’Idees amb la intenció d’oferir un espai de lleure a les persones amb discapacitat i recollir diners per poder dur a terme nous projectes de participació i integració de persones amb discapacitat. Preu: 2€. Sedaiós + Fred i son. Dijous 22 a les 22 h a la Sala Petita del Clap. Els grups oferiran una visió conjunta de l’escenamusical catalana pop més nova i actual. Punts de venda: www. casadelamusica.cat i taquilla. 2d2. Dijous 22 a les 21.30 al Cafè Cultural El Dau. El duet que presenta versions de grans temes musicals amb un format íntim. VII Cicle de Concerts. Tutti-Bassi Octet de corda. Divendres 23 a les 21.30 al Foment Mataroní. Una formació única on convergeixen violoncels i contrabaixos. Ofereix un repertori variat i normalment amb un convidat solista. Tots els músics que integren l’octet són catalans i reconeguts en conservatoris internacionals. Los Granadians + The Cabrians. Dissabte 24 a les 22 a la Sala Petita del Clap. Nit ska reggae amb dues formacions que prometen fer suar a tothom qui vulgui gaudir del seu concert. Punts de venda: www.casadelamusica.cat, trak, robafaves i totes les oﬁcines de caixa laietana. Frappé 63. Dissabte 24 a les 21.30 al Cafè Cultural El Dau. Grup mataroní que versiona temes de jazz, rock, blues, soul i swing. V Cicle de Sarsuela. La leyenda del beso. Diumenge 25 a les 18 h al Foment Mataroní. Un dels grans títols de la sarsuela del segle XX amb música de Reveniano Soutullo i Juan Vert. Interpretat per la Joventut Lírica de Barcelona, Cors i Orquestra simfònica titular. Representa un retorn als models més primigenis de la sarsuela romàntica.

PINEDA DE MAR VI Festival Coral Cantante Barcelona. Dissabte 17 a les 21h. a l’Esglèsia Parroquial de Santa Maria. Participen: Chor Pro-Música de Soest (Alemanya), Coro

MÚSICA

DESTAQUEM

Liturgico Parrochia Santa Maria Delle Grazi de Sante Marie-L’Aquila (Itàlia) i la Coral Pinedenca de Pineda de Mar. Organitza Coral Pinedenca amb el suport de la Regidoria de Cultura.

Ballada de sardanes. Diumenge 18 a les 12 h a la Plaça de l’Ajuntament. Amb la cobla Ciutat de Terrassa. Concert. Dissabte 24 a les 18 h a l’Ateneu. Amb la cobla Sabadell.

PREMIÀ DE DALT Tarda de Ball. Diumenge 11 a les18 h a la Benèﬁca. Organitza: Associació de la Gent Gran de Premià de Dalt. Concert de Tardor. Jazz amb “Quim Aguasca Quartet”. Diumenge 25 a les 17:30 h. a la Sala l’Orfeó. Organitza: Secció d’Arts i Lletres

PREMIÀ DE MAR Concert d’inauguració del curs 2009-2010. Dijous 8 a les 18.30 h a l’Auditori de l’Escola Municipal de Música. A càrrec dels alumnes. Nits de Música al Centre Cívic. Rai Ferrer - Jo Krause Jazz Quartet. Dissabte 17 a les 22.30 h. al Centre Cívic. Dos músics que porten més de 15 anys tocant i gravant junts en diverses formacions de Jazz per tot l’estat i a l’estranger. Han coincidit visquent durant uns quants anys a Premià. La seva música és energètica, va des de temes estandars dels anys 60 amb molt “Swing” ﬁns a ritmes brasilers i composicions contemporànies. Auditori viu. Dimarts 20 a les 18 h a l’Auditori de l’Escola Municipal de Música. A càrrec dels alumnes. Country a la Plaça. Diumenge 25 de 12 a 14 h a la Plaça de la Sardana. Aprèn a ballar country amb Els Mosqueters del Country.

SORTIDES ALELLA Itinerari: Les aus rapinyaires del maresme. Diumenge 11 a les 9 davant de Can Lleonart (amb cotxe particular). Visita guiada a càrrec d’Alfons Alier, ornitòleg, com a complement de la xerrada del dia 8. Durada: 3 hores. Cal portar esmorzar i prismàtics. Inscripcions a Can Lleonart abans del dia 7. Sortida al teatre. Non Solum, de Sergi López i Jorge Picó. Dijous 15 d’octubre a les 19 hores. Davant la plaça d’Antoni Pujadas. Preu: 24 euros (entrada + transport). Cal inscripció a Can Lleonart. Sortida al teatre Coliseum. Carmen de Sara Baras. Places limitades. Divendres 23 d’octubre. Informació Associació Dones Montserrat Roig d’Alella. Tel. 93 540 46 31.

ARENYS DE MAR Aplec del Remei. Diumenge 11 a les a les 9 h al C.C.Calisay sortida cap a l’Ermita del Remei. A les 11 hores davant de l’ermita Misa. Seguidament audició de sardanes. a càrrec de la cobla Premià de Mar.

2n Trofeu Internacional de bandes de música i majorettes. Del 10 ﬁns al 17.

La Barcelona literària de Carlos Ruiz Zafon. Dissabte 17 a les 9 h sortida des del Calisay. Visita guiada pels carrers de Barcelona protagonistes de la novel·la L’ombra del vent. Tornada cap a les 14 h.

VILASSAR DE DALT

ARENYS DE MUNT

Spirituals. Dissabte 17 a les 22 h al Teatre La Massa. Grup: Gospel Viu. Una visió intimista dels cants espirituals afroamericans des del s. XVIII ﬁns a l’actualitat. Un seguit de composicions tradicionals i peces d’autors contemporanis com M. Hogan, R. Powell, Sh. Norman, que conﬁguren les arrels i el sentit primer de tota la música gospel del s. XX i d’avui.

XXI Marxa Popular Termes d’Arenys de Munt. Diumenge 4 a les 7.30 h sortida des de la plaça de l’església.

SANTA SUSANNA

VILASSAR DE MAR XVIII Cicle de concerts Rosa Sabater . Dissabte 17 a les 19 h a l’Ateneu Vilassanès. La cloenda del cicle de concerts Rosa Sabater anirà a càrrec de Quixote Quartet, grup dedicat al repertori per a quartet de corda, que portarà un repertori que inclourà peces de Mozart, Janacek i Schubert. Va de Jazz. Diumenge 11 a les 19 h a la torre d’en Nadal. Concert a càrrec d’Euclydes Mattos Trio (bossa nova del Brasil). L’escenari serà la Torre d’en Nadal, en cas de mal temps, l’actuació es traslladarà a la sala petita de l’Ateneu.

XVIII Cicle de concerts Rosa Sabater

Quixote Quartet

Dissabte 17 a les 19h. a l’Ateneu Vilassanès

La cloenda del cicle de concerts Rosa Sabater anirà a càrrec de Quixote Quartet, grup dedicat al repertori per a quartet de corda, que portarà un repertori que inclourà peces de Mozart, Janacek i Schubert. Daniel Cubero (violí), Maria Sanz (violí), Anna Aldolmà (viola), Amat Santacana (violoncel). Organitza: Juventuts musicals

Aplec del Remei. Diumenge 11 a les 9h a la plaça de l’Església sortida cap a l’Ermita del Remei. A les 11 h Missa i tot seguit Sardanes. 9ª Pedalejada Familiar del Veïnat Festiu Breda de l’Eixample. Diumenge 25 a les 9.30 h a l’Eixample. Sortida a buscar bolets. Dissabte 31 Sortida nocturna amb observació d’estels. Dissabte 31

ARGENTONA I CABRERA DE MAR Itinerari guiat: El castell de Burriac. Diumenge 25 , l’hora i lloc de la trobada variaran en funció de la sortida. Cal portar calçat adequat i roba còmoda, aigua i esmorzar. Places limitades. Organitza el Parc de la Serralada Litoral. psl.canboquet@diba.cat

CALDES D’ESTRAC Sortim a passejar. Passejades en grup pel municipi dirigides a la gent gran de Caldes. Dimecres 14 d’octubre. Cal inscripció prèvia a Serveis Socials de l’Ajuntament. Tel. 93 791 00 05. Sortim a passejar. Passejades en grup pel municipi dirigides a la gent gran de Caldes. Dimecres 21 d’octubre. Cal inscripció prèvia a Serveis Socials de l’Ajuntament. Tel. 93 791 00 05. Excursió a la fageda d’en Jordà. Passejada amb carros i trenet i dinar a Santa Pau d’Olot. Diumenge 25 d’octubre. Per a més informació: Local de l’Agrupació de Pensionistes. Telèfon 93 791 17 50

MATARÓ 2on caminem amb Maresme Oncològic contra el càncer de mama. 18 d’octubre a les 9h, sortida des del Parc Nou. Preu 6€. Inscripcions: Maresme Oncològic. c/ Sant Pelegrí, 3 de dilluns a dijous de 17 a 20h. Ruta audioguiada per Mataró. El recorregut permetrà descobrir al vostre aire l’empremta dels romans, les restes de les muralles, l’encant especial dels carrers i de les places barroques, els edificis neoclàssics i l’arquitectura modernista de Puig i Cadafalch, i també una de les primeres obres d’Antoni Gaudí, la Cooperativa Obrera Mataronense, coneguda com la Nau Gaudí. De dilluns a dissabte de 10 a 13 h i de 17 a 19 h; diumenges i festius de 10 a 14 h. Sortida des de l’Oficina de Turisme (C. La Riera, 48), Tel. 93 758 26 98. Cal fer reserva. Gratuïta. Ruta comercial audioguiada. El recorregut permetrà descobrir la història comercial de la ciutat, l’origen dels mercats, la importància del comerç marítim i els establiments més emblemàtics o centenaris. Mataró té una oferta de 2.000 establiments, amb un comerç marcadament mediterrani, pròxim, de qualitat, professional i modern que us convidem a conèixer. De dilluns a dissabte de 10 a 13 h i de 17 a 19 h; diumenges i festius de 10 a 14 h. Sortida des de l’Oficina de Turisme. Tel. 93 758 26 98. Gratuïta. Visita guiada: una volta pel món del gènere de punt. La visita a la Fundació Jaume Vilaseca permet aprofundir en els processos de fabricació del gènere de punt. Coneixereu els diversos tipus de fibres, naturals, sintètiques i la seva transformació en fil, una extensa col·lecció de maquinària que

mostra la forma de teixir, el procés de tallar, confeccionar o planxar ﬁns arribar al producte acabat. Tots els dijous feiners, de 15 a 19 hores. Cal fer reserva. Gratuïta. Fundació Jaume Vilaseca: C. de Baldomer Vila, 9. Tel. 93 799 33 97.

mació Juvenil, C/Ciutadans, 4-6. Marxa per la Vida. Diumenge 11. Sortida a la plaça de les Mèlies. Organitza Associació de Lluita contra el Càncer.

Ruta guiada: ruta per la història de Mataró. Diumenge 11 d’octubre a les 11 hores. Mataró, des de l’antiguitat, ha anat creixent i transformant-se d’acord amb els canvis demogràfics, les activitats econòmiques o la situació geopolítica de cada moment. El recorregut us permetrà conèixer una part del seu patrimoni arqueològic i històric, des de l’Iluro romana fins a l’època del Modernisme. Punt de trobada a l’Ajuntament de Mataró. No cal inscripció prèvia. Gratuïta. Ruta guiada: el modernisme a Mataró. Diumenge 25 d’octubre a les 11 h. Ruta urbana pels edificis més significatius del Modernisme mataroní en una síntesi històrica de l’època i amb referències biogràfiques dels principals arquitectes del moment, sobretot del mataroní Josep Puig i Cadafalch. Passejant per la ciutat descobrireu la casa natal de Puig i Cadafalch, el mercat del Rengle i la gran joia del Modernisme a Mataró: la casa Coll i Regàs. També podreu visitar una de les primeres obres de l’arquitecte Antoni Gaudí, la Cooperativa Obrera Mataronense. Punt de trobada a l’Ajuntament de Mataró. Gratuïta.

VILASSAR DE MAR

Pineda de Mar “Viu el Parc”. Caminada al Parc del Montnegre i el Corredor. Diumenge 18 a les 8.30 h sortida des de la plaça de l’església. Més informació i inscripcions al Punt d’Infor-

DESTAQUEM

L’obra de Josep Pla arriba als escenaris de la mà del director teatral Joan Ollé, el qual adapta el mític text escrit per l’autor durant la seva adolescència. L’obra es basa en el text que Pla començà a escriure el març de 1918, en els prolegòmens de la Gran Guerra, i que va acabar el novembre de 1919, dos dies abans d’anar-se’n a París. Amb Montserrat Carulla, Joan Anguera i Ivan Benet.

PREMIÀ DE MAR El Premià mariner. Vols saber qui vivia a Premià al segle XIX? Com vivien els seus veïns? Com eren els seus carrers? En deﬁnitiva, com va néixer i créixer Premià de Mar? Vine a passejar amb nosaltres i ho descobriràs!! Informació al Centre Cívic.

Vilassar Camina. Diumenge 25. Caminada popular per la Serralada Litoral. Més informació: Centre Excursionista Vilassar de Mar.

TEATRE ARENYS DE MAR Volem anar al Tibidabo. Diumenge 1 de novembre a les 19 h al Teatre Principal. A càrrec de Flyhard Teatre.

EL MASNOU Ple de Tardor, teatre a Ca n’Humet. Los dos Los. Divendres 16 a les 22 h. L’original teatre d’Enric Ases i Piero Steiner. Lolita Corina, Las Gallegas. Divendres 23 a les 22 h. Marcel Gros,

El quadern gris Dissabte 12 a les 19h al Teatre Monumental de Mataró

PREMIÀ DE DALT Sortida del Grup de Muntanya. Dissabte 10 a les 8 hores a la pista de Sant Jaume. Organitza: Grup de Muntanya.

PINEDA DE MAR

TEATRE

Inventari. Divendres 30 a les 22h. Sala polivalent de Ca n’Humet. Organitza: Ajuntament del Masnou, Festival Internacional de Teatre Còmic Ple de Riure.Preu: 12 euros. Venda anticipada d’entrades a l’OAC i el mateix dia a taquilla a partir de les 20 h.

MATARÓ El quadern gris. Dilluns 12 a les 19 h al Teatre Monumental. Adaptació de Carles Guillén i Joan Ollé a partir de l’obra del mateix títol de Josep Pla. Escrita entre el 1918 i el 1919, no va ser publicada ﬁns el 1966 com a primer volum de les seves Obres Completes. Dirigida per Joan Ollé, amb Montserrat Carulla, Joan Anguera i Ivan Benet. Product. Dissabte 17 a les 21 h al Teatre Monumental. Una obra de Mark Ravenhill que retrata amb ironia el conﬂicte Orient-Occident. Un director de cinema explica a l’actriu a qui vol contractar l’argument de la seva darrera pel·lícula, una història d’amor entre una jove burgesa occidental que va perdre el seu promès a l’atemptat

de l’11-S i un terrorista islàmic. Dirigida per Julio Manrique amb David Selvas, Mireia Aixalà i Norbert Martínez i escenograﬁa de Lluc Castells. El Cafè de la Marina, de Josep M. de Sagarra. Diumenge 18 a les 18 h, dissabte 24 a les 21.30 h i diumenge 25 a les 18 h a la Sala Cabañes. Direcció: Carles Maicas. VI Mostra de teatre amateur. El visitant. Diumenge 18 al Foment Mataroní. Una obra d’Eric-Emmanuel Schmitt pel Grup Punt i seguit teatre de Terrassa.

VILASSAR DE DALT Exitus. Dissabte 24 a les 22 h. al Teatre La Massa. Companyia: Titzina Teatre. Un funerari, un home a la recerca de feina, un directiu d'un laboratori farmacèutic i un advocat, entremesclen les seves vides sense que ells mateixos siguin conscients del destí comú que els uneix. Quatre persones que s’enfronten a la mort des de punts de vista tan diversos com el d’una professió, una tragèdia o un acte irreversible de la vida.

37 TRIBUNA

maresme

38 TRIBUNA

maresme

COMPRA VENDA

ENSENYAMENT

SERVEIS

TREBALL OFERTA

CLASSES PARTICULARS. Francès, Català. Tots els nivells.Tel.93.790.79.14

HERBALIFE, distribuidor independiente, llame para producto u oportunidad de negocio. Teléfono 629.32.42.52

EMPRENDEDORES. PARA INGRESOS EXTRA Y OPORTUNIDAD. ALTAS GANANCIAS. Tel.93.100.04.06

D’HABITABICÈDULES LITAT. Arquitecte tècnic fa certiﬁcats d’habitabilitat per a obtenir la cèdula. La visita és gratuïta. Telèfon 646.33.51.14. (Joan)

TRABAJOS CASEROS: confeccione desde casa mecheros, llaveros, collares, barcos, rompecabezas, conejitos, puzzles y ranitas. INGRESOS: 1.500 euros. Teléfono 902.99.99.01

Envia el teu anunci a través de www.tribunamaresme.com/classiﬁcats i sortirà publicat en aquesta secció la propera edició

classiﬁcats

ANUNCIS PER PARAULES GRATUÏTS ALS PARTICULARS

CONFERENCIAS. Master en naturopatia, ofrece conferencias sobre orinoterapia gratis. Haz tu grupo y llámanos. Tel. 651.67.36.35

Se vende SINTETIZADORES. 2 Akai AX 73: 200 euros; Roland Polysix (midi): 400 euros; Prophet: 400 euros; Mini Moog, (histórico): 750 euros. Tel.663.49.22.47 COLECCIÓN DE MÚSICA. Vendo mi coleccion de cds y dvds originales, si me enviais vuestro correo electronico os enviare el listado. Tel.628.74.42.34. disccenter1@hotmail.com

CURSOS GRATUITOS. Formación profesional e idiomas por internet para trabajadores con nómina. Tel.654.69.14.27

FES-TE FUNCIONARI

FEM TREBALLS DE PALETA I MÉS Paleteria Instal·lacions Fusteria metàl·lica Fusta Projectes de reformes

Tels. 93 791 53 58 626 01 62 85 C/ Santa Marta, 38 · Mataró Tel. 93 755 63 51 www.som-hi.es

SALUT I BELLESA

de moda infantil i adult Primeres marques

Tel. 647 52 46 24

Perruquers

Maquillatge · Manicura Pentinats cerimònies

MOTOR

MES DEL COLOR

ecres

dimarts i dim Es ven SCÚTER RETRO. Cooltra cruiser. 125cc, 4 temps. Color negre. Matriculat. Garantia fàbrica. Nou per estrenar procedent de sorteig. 1.100€. Albert 657.26.84.59 Es ven YAMAHA. Es ven moto Yamaha Virago Huston de 535cc. Any 1994 perfecte estat 2.400 €. T.93.799.80.31 QUAD. SUZUKI LTR450. Venc quad en molt bon estat. 3130Km., any 2007, color blanc, parrilles als peus, protector de càrter i barres frontals (model CRD). 4.650 euros. Tel.663.73.62.40 (Oriol) HONDA VARADERO XL1000V. Junio-2007. ABS, 12.000 Kms. Negra. 7.500 euros. Tel.607.30.59.57

COMPRO COCHES, 4X4, MONOVOLÚMENES FURGONETAS Pago inmediato y en efectivo

Tel. 619 020 839

20% descompte

Maria Vidal, 52 VILASSAR DE MAR Tel. 93 759 50 61 QUIROMASAJISTA Y REFLEXOLOGA PODAL EN EL MASNOU. Quiromasajista diplomada ofrece sesiones de una hora de quiromasaje y reﬂexolgia podal SÓLO PARA MUJERES por 20 euros. Montse 647 85 29 29 TERAPEUTA REIKI. Terapeuta federada se ofrece para trabajar en centro y/o sesiones particulares.Alivio físico y emocional. Tel.654.04.95.43

¿QUIERES SANARTE? Recupera tu equilibrio emocional y físico. Recupera tu bienestar. Todos nos podemos sanar. Llámame y te ayudaré XAVIER ÁLVAREZ Tel. 609.83.16.10

GRUP MIXT D’AMISTAT de 40-60 anys. Organitzem excursions, sopars, ball, cinema... Ve gent molt maca. No t’ho perdis! Tel.636.403.435

ORACIÓ DE L’ESPERIT SANT. Esperit Sant, tu que m’ho aclareixes tot, que il·lumines tots els camins perquè jo aconsegueixi el meu ideal. Tu que em dones el do diví de perdonar i oblidar el mal que em fan i que en tots els instants de la meva vida estàs amb mi, jo vull en aquest curt diàleg agraïr-t’ho i conﬁrmar-te un cop més que mai no vull separar-me de tu per gran que sigui la il·lusió material. Vull estar amb tu i amb tots els èssers estimats en la gràcia perpètua. Gràcies per la teva misericòrdia, tant per mi com per als meus. (la persona haurà de resar aquesta oració tres dies seguits sense dir el que demana. en tres dies aconseguirà la gràcia per difícil que sigui). Publicar-ho així que es rebi la gràcia. Gràcies Sagrat Cor i Àngel de la guarda. P.T.R.

BUSQUES TREBALLADORS? Desenes d’ofertes laborals renovades setmanalment www.artcatalunya.es al telèfon 687 385 435 o presentant-te dilluns, dimarts o dimecres a les 17:30h. a la Plaça Cuba, 18 (2on pis) · MATARÓ

Se dan CLASES de batería Dante Agostini, solfeo, caja y batería. Tel.663.49.22.47

COMPRO ESTOCS

DIVERSOS

BUSQUES TREBALL?

INFORMA’T A

Titulat MATEMÀTIQUES. universitari dóna classes. Nivells ESO, batxillerat, accés a mmòduls. Demaneu per Joan. Tel.646.33.51.14

OCI

PINTORES ASOCIADOS Y PLADUR. Pintamos naves, pisos, torres, locales etc... trabajos de pladur. Con calidad. Con 20 años de experiencia. Tel.651.67.36.35 PERE I ANGEL. Desembussos, Inspecció TV clavegueram, desembussos, fosses sèptiques, transport de residus (ADR). URGÈNCIES 24 hores. Tel. 93.750.20.71

EL MANITAS PER ALS AVIS I ELS NOUS SOLTERS No tens temps de fer les petites reparacions o el bricolatge de casa teva? T’ajudaré a: des de penjar els quadres, pintar la paret de l’habitació del nen, la ﬁnestra que no tanca, solucionar una fuita d’aigua, etc. Col·laboro amb gent de la meva conﬁança i amb preus competitius

TRUCA’M al Tel. 663 891 339 ET DONARÉ UN COP DE MÀ

TREBALL DEMANDA

SRA. RUSA con experiencia y buenas referencias, busca trabajo limpiando casas por horas. Tel.663.40.90.62 BUSCO TRABAJO URGENTE! Chico joven de Mataró busca trabajo por Mataró o cercanias de mozo almacen, dependiente,o cualquier otra cosa. Tel.692.52.26.75 BUSCO TARBAJO de cuidar niños y abuelos por la mañana o por la noche con referencia en niños y abuelos. Karolina T.608.48.57.18 CONDUCTORA. Noia s’ofereix a particular o empresa. Tel.600.79.75.18 DISEÑADORA Y MAQUETADORA con amplia experiencia en el sector editorial. Tel.626.26.26.57 AUXILIAR DE GERIATRIA amb experiència s’ofereix per atendre gent gran a domicili. Tel. 615.13.43.62

INSTAL·LACIONS INDUSTRIALS i ELÈCTRIQUES GAS · AIGUA CALEFACCIÓ Sant Ramon, 105 · VILASSAR DE MAR Tel. /Fax 93 750 14 15 Mòbil 679 42 19 70

SERVEI TÈCNIC A DOMICILI Reparació, xarxes, manteniment informàtic Serveis a empreses i particulars

Tel.646.17.90.24 www.maresmenet.com

PERSONA DE CONFIANZA. Me ofrezco como acompañante, soy formal, elegante, culto, discreto y preparado, soy el amigo ó colaborador que usted busca. Tel.628.74.42.34 PARA CARICATURISTA EVENTO. Caricaturas a buen precio. Por encargo o a realizar en el sitio indicado. Ideal para regalo en eventos especiales, (bodas, aniversarios, etc.). Tel.617.66.36.64 PSICÓLOGA-CANGURO. Busco trabajo de canguro. Soy psicóloga, tengo experiencia con niños y soy madre de 2. 46 años. Idiomas Castellano, Català. Tel.93.798.85.83

DIVERSOS

DECORACIÓ

VENDEMOS PINTURA

PARQUETS, DECORACIÓ I RESTAURACIÓ Pl. Josep Tarradellas, 29-35 - Vilassar de Mar Tel./Fax 93 759 14 58 - Móvil 630 07 30 30

cantonada C/ General Prim. 20.000 €. Tel.651.69.05.70

IMMOBLES LLOGUER

IMMOBLES VENDA

MATARÓ. Se alquila habitación. Cama doble, baño propio. Piso grande zona buena. Se busca preferiblemente a chica. Tel.687.37.02.86

LLAVANERES. Venc PÀRKING al centre urbà. Preu 17.000 €. Contactar amb Jordi al T.636.93.90.82.

MATARÓ. Oﬁcina reformada al centre, al costat de la plaça Santa Anna. 150 m2 construïts + 43m2 de terrassa. Ideal oﬁcina o negoci. 1200 euros/Mes. Tel.677.24.99.16 CALELLA. Apartamento de 80 m2, 2 hab. dobles, terraza 8m, amueblado. Por meses o semanas de verano, consultar. Por años, 500 €/mes. Tel.607.71.51.09

PREMIÀ DE MAR. Plaça d’aparcament C/ Núria 27

VILASSAR DE DALT. Pis cèntric en bon estat 80 m2, 4 hab bany i aseo, sala-menjador, terrassa, cuina, galeria, calefacció. Pk cobert inclós. Zona comunitaria amb jardí, piscina, pistes de tenis i equipaments esportius. Parc infantil. 279.000 €. T.670.27.02.46 MATARÓ. Centre. Solar urbà. C/ Iluro. Per contruir casa o per inversió. Solar de 5x18 metres 350.000 €. Tel.616.43.95.28.

25 39 TRIBUNA TRIBUNA maresme

maresme