Tribunamaresme Mes a Mes 275 by tribunamaresme

TRIBUNA maresme mesames www.tribunamaresme.com

Número 275. Maig 2013

PATRIMONI. Manuel Cusachs i Ramon Manent ens acosten la història del Cementiri dels Caputxins.

MEDI AMBIENT. El president del Consorci Parc Serralada, Rafael Ros, analitza l’ampliació d’aquest espai.

FIRA IBEROROMANA. Torna la Fira de Cabrera que aposta amb força pel seu patrimoni històric.

CAN SANPERE. Mobilitzacions veïnals per aturar el projecte als terrenys de l’antiga fàbrica de Premià de Mar.

OPINIÓ. Articles de Joan Rangel, Andreu Francisco i Miquel Buch, a més dels collaboradors habituals.

MÓN LEGAL. Secció monogràﬁca especial dedicada a la declaració de Renda 2012 i a les ‘preferents’.

El Festival del Mar, Festa del Port i I Fira Nàutica posen en valor les possibilitats de la façana marítima

Mataró, capital nàutica FOTO: ENRIC PUCHE

CRÒNIQUES Acostar el mar a la ciutat Mataró aspira a convertir-se en la capital nàutica de Catalunya gràcies al Festival del Mar, ple de propostes comercials i participatives. La cita d’aquest esdeveniment és del 31 de maig al 2 de juny.

D’esquerra a dreta, Joan Bellavista, Miquel Guarner, Miquel Rey, i Javier Valencia, durant la presentació que va fer-se del Festival del Mar a Mataró. Foto: Ajuntament de Mataró.

El II Festival del Mar a Catalunya-II Festa del Port i I Fira Nàutica al Port de Mataró es planteja com una ﬁra nàutica de caràcter festiu i comercial, amb grans ofertes de compra i activitats que busquen apropar la nàutica als ciutadans, i que es farà de forma itinerant a Badalona, Cambrils i la capital del Maresme, amb l’organització de l’Associació d’Indústries, Comerç i Serveis Nàutics (ADIN) i dels ajuntaments, ports esportius i clubs nàutics de les poblacions que l’acullen. A la presentació d’aquest esdeveniment, el regidor de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Mataró, Miquel Rey (CiU), i Joan Bellavista, gerent del Port de Mataró, van justiﬁcar aquesta aposta d’incorporar-se al festival “perquè creiem en el potencial econòmic i social del sector marítim, i per la seva funció de dinamitzador de les economies locals lligades al sector”. Les dades del festival, tot i el seu curt

TRIBUNA maresme mesames El periòdic del Maresme des de l’any 2002

trajecte, parlen per si soles. L’any passat va ser un èxit de públic i expositors i va rebre la visita de 25.000 persones. En el cas de Mataró, en concret, s’espera atreure enguany uns 7.000 visitants. L’esdeveniment a la capital del Maresme tindrà lloc a l’Esplanada de Port de Mataró. L’objectiu, al tancament d’aquesta edició i quan s’estan ultimant els detalls de la programació, és portar ﬁns la ciutat una àmplia exposició comercial amb un centenar d’embarcacions i nombrosos accessoris i serveis nàutics, on predominin les oportunitats per al comprador. Precisament, en la línia de ser una plataforma de venda de les millors ofertes del mercat, com l’any passat, al festival es podran trobar grans ocasions de compra sobretot en embarcacions de petita i mitjana eslora, des de pneumàtiques, semirígides, llanxes esportives ﬁns a unitats encarades a la pesca, però també tota mena de promocions i ofertes d’escoles nàutiques, empreses

de lloguer d’embarcacions i d’accessoris nàutics com motors i electrònica de cara a navegar aquesta temporada. Però a banda del vessant comercial, el Festival i la Festa en tenen un altre de clarament social i festiu, basat en un programa d’activitats per donar a conèixer les possibilitats d’oci del mar i la nàutica. Entre les múltiples propostes per escollir, inclourà sortides a navegar, regates, simulacres de rescat al mar, demostracions de seguretat marítima, batejos de vela, navegació en caiac, activitats subaquàtiques, i tallers i xerrades sobre pesca, les tradicions marineres i la relació entre les xarxes socials i la nàutica. Tot això, sumat a les ofertes d’allotjament i restauració que es faran aquests dies (MOW. Mataró Opportunity Weekend). La ﬁra també passarà per Badalona (10-12 maig) -amb la I Fira Nàutica al Port de Badalona- i Cambrils (17-20 maig) -amb la VI Fira Marítima de la Costa Daurada. L’accés al festival, que

30.123 EXEMPLARS Edita: Grama-Press, S.L. Camí Ral 495, 6e 2a · 08302 MATARÓ Tel. 93 799 18 40 · publicitat@tribunamaresme.com info@tribunamaresme.com · www.tribunamaresme.com Dip. Legal: B-26375-2005 · Impressió: Impressions Intercomarcals S.A.

Amb el suport de

a Mataró es desenvolupa amb el suport del Consorci Port de Mataró, serà gratuït i l’horari d’obertura al públic serà d’11 a 20 hores. L’esdeveniment compta amb el suport de la Diputació de Barcelona. LA PROJECCIÓ DEL ‘MARESME MARÍTIM’ El regidor de Promoció Econòmica de Mataró, Miquel Rey, explica que aquest esdeveniment és “una oportunitat per integrar el Port a la ciutat a través d’una festa que entrellaça l’àmbit d’oci i el sector de l’activitat nàutica i que comptarà amb la participació d’empreses d’arreu de Catalunya”. La idea parteix de la Comissió de dinamització del Port, per intentar ampliar les seves activitats. “Dins l’associació Maresme Marítim –on està integrada Mataró– s’han de tenir en compte els altres ports de la comarca i una estratègia conjunta”, explica el regidor. Rey afegeix que “tots junts i amb les idees clares hem d’anar al clúster de Barcelona i aproﬁtar aquesta oportunitat estratègica. La clau és en el conjunt del país i d’aquesta zona mediterrània amb potencial de creixement i grans oportunitats”. Per la seva banda, l’estratègia que ve impulsant des de fa temps el consistori mataroní, el Projecte ‘Mataró marítim’, per apostar i posar en valor el seu litoral, se suma, doncs, a la voluntat de diversos municipis de la comarca amb sortida al mar de treballar en línia en aquesta direcció i impulsar un dels àmbits amb projecció de futur. Precisament, per a Rey, els punts forts del litoral mataroní estan en el turisme i la indústria del sector portuari. “L’obertura de l’Hotel Atenea ha ajudat molt i ens permet reforçar un producte turístic de primera perquè visitants estrangers s’acostin als atractius de la ciutat”, assegura. En l’altre àmbit, també contemplat pel projecte ‘Mataró marítim’, es vol donar un impuls al negoci de la indústria vinculada al sector portuari, com les reparacions, localizant-ne els punts forts, aprofundint-hi i projectant-los. Text: Albert Calls.

TRIBUNA Maresme no es fa responsable de les opinions que expressen els seus col·laboradors. L’opinió de la publicació es reﬂecteix, tan sols, en l’editorial.

CRÒNIQUES 3

TRIBUNAMARESME MAIG 2013

Redescobrint el cementiri dels Caputxins El periodista Manuel Cusachs i el fotògraf Ramon Manent han presentat un llibre que ens acosta, a través de la recerca històrica i de la imatge, al cementiri dels Caputxins de Mataró. S’hi recullen detalls d’interès, reivindicant, alhora, aquesta part del patrimoni de la ciutat. Per a qui vulgui acostar-se a trobar-les, el cementiri més antic de Mataró desvela moltes histories arraconades pel pas del temps que ara poden ser recuperades a través del llibre que convida a visitar aquest emblemàtic espai. Cementiri dels Caputxins ha estat concebut pels seus autors amb la voluntat d’explicar la història d’aquest indret des dels inicis del segle XIX ﬁns a l’actualitat. També per mostrar en un conjunt d’imatges la seva bellesa, i alhora per servir de guia i redescobrir-hi detalls interessants, personatges singulars que hi estan enterrats, escultures, històries, anècdotes. El treball d’investigació de Cusachs i Manent detalla la història del cementiri des dels seus orígens i aspectes com el primer enterrament que s’hi va fer, l’any 1818. Entre d’altres temes, s’aprofundeix en les diferents fases constructives i la seva evolució en relació als fets històrics de cada època, alhora que també es donen detalls d’algunes de les inscripcions, símbols i objectes que hi ha a moltes de les tombes; es proposa un passeig per descobrir cada racó del cementiri actual i es fa una relació dels mataronins rellevants que hi són enterrats, com Miquel Biada, Emili Cabanyes, Joaquim Casas, Antoni Comas, Rafael Estrany, Joan Peiró o Josep Puig i Cadafalch. Precisament, entre d’altres fets històrics, el llibre relata com en el Cementiri dels Caputxins, l’1 de setembre de 1936, s’hi va executar el Dr. Josep Samsó, rector de la parròquia de Santa Maria. O com a curiositat, s’explica

A la dreta, tomba de Miquel Biada, impulsor de la línia de tren de la costa. A dalt, nínxol on descansen les restes de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch; i Manuel Cusachs, autor del llibre.

també que hi són enterrats cinc aviadors australians morts en accident davant la costa de Mataró durant la 2a Guerra Mundial. “La diferència entre classes socials, hi és present en les tombes”, explica Manuel Cusachs, que incideix en la diferenciació post-mortem, visible en els diferents àmbits funeraris. “En el cementiri també es veu el reﬂex d’una societat industrial com Mataró”, afegeix. El periodista i historiador mataroní ha treballat en la recerca de material –en

molts casos introbable i d’altre inexistent pel pas del temps– per anar perﬁlant la història d’aquest indret de pau on reposen les despulles d’incomptables mataronins. Cusachs també reivindica posar en valor aquests elements patrimonials i que hi ha un turisme interessat per conèixer-los. Amb l’elaboració del llibre se’ls acosta la informació per poder-s’hi apropar. Les històries dels cementiris van en paral·lel a les de la ciutat i els homes. L’any 1876, el govern de l’estat va orde-

nar tenir un cementiri civil i a Mataró s’acorda fer el municipal. Amb el pas del temps, aquest i el catòlic ja existent, van anar creixent, ﬁns que en un moment concret, el consistori també se’n fa càrrec i els uniﬁca. El llibre s’ha editat amb el suport de Cementiris Metropolitans CGC, concessionària de la gestió dels cementiris municipals, i de l’Ajuntament mataroní. Text i fotos: Albert Calls

4 CRÒNIQUES

MAIG 2013 TRIBUNAMARESME

En l’ampliació del Parc Serralada Litoral... RAFAEL ROS President del Consorci Parc Serralada Litoral Alcalde de la Roca del Vallès (CiU)

El passat 9 d’abril, el Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar deﬁnitivament l’ampliació de l’Espai d’Interès Natural Protegit La Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Aquesta és una gran notícia per als 15 municipis que formem part del Consorci Parc Serralada Litoral, i un moment culminant en aquest mandat, d’una importància extraordinària. Una de les claus perquè aquest gran èxit hagi estat possible, és l’ampli consens aconseguit en el territori, entre els 15 municipis implicats, i amb el suport i la comprensió de les administracions superiors que contribueixen a la gestió d’aquest espai, Diputació de Barcelona, i Generalitat de Catalunya. Aquest ampli consens ha estat possible per la voluntat de les persones, molt més enllà de la militància política, procedència, edats o sexes. En aquest llarg procés cal agrair la dedicació i l’esforç de moltes i moltes persones, treballadors i treballadores del propi Consorci, alcaldes/esses i regidors/es de Medi Ambient dels ajuntaments implicats, tècnics, coordinadors i Diputats de la Diputació de Barcelona, i ara sí, haver trobat la sensibilitat necessària en el Govern de la Generalitat de Catalunya. L’ampliació aconseguida amb aquest ampli consens, i visió compartida, signiﬁca fer créixer el parc en un 58% del seu tamany. Hem passat de les 4.706 ha anteriors, a les 7.413 ha actuals. És a dir, una ampliació de 2.707 ha. No és fàcil en moments com els que

passa la nostra societat parlar de polítiques ambientals. Si es tracta de ﬁxar prioritats potser tots estaríem d’acord a posar per endavant les necessitats assistencials, sanitàries i d’ensenyament, pròpies de l’estat del benestar. Però no

important que mai saber deﬁnir els espais lliures, aquells espais que mai s’hagin d’urbanitzar, i que ens han de permetre respirar i tenir clars els corredors biològics i paisatgístics. Sobre l’ampliació del Parc s’han d’ex-

Vallromanes, augmentem l’amplada del parc, passant dels 190 metres de l’amplada anterior, a l’actual de 510 m. Amb aquests criteris, al Maresme, a Vilassar de Dalt i a Cabrils acostem el parc als nuclis urbans, a les planes de Can Buquet i sota la Mútua metallúrgica. A Cabrera, i a Argentona, consolidem les masses boscoses. Al Vallès Oriental, a Santa Maria de Martorelles, Vilanova del Vallès i a Vallromanes, consolidem les masses boscoses. I al municipi d’Òrrius, el més petit de tots, l’únic que no és porta de parc sinó que és cor del parc, protegim les seves masses boscoses. És especialment destacable la situació de Martorelles i Montornès del Vallès que entren deﬁnitivament dins el parc, consolidant les masses boscoses, i a Montornès també algunes planes agrícoles, arribant ﬁns al límit del riu Mogent.

oblidem que les societats més avançades són aquelles que sempre han tingut cura del seu entorn i de la protecció dels seus espais d’interès natural, i que això també fomenta el benestar i el coneixement. L’ampliació del parc ens ha d’enfortir i ens ha d’enriquir com a societat. Sobre el que alguns urbanistes anomenen la “ciutat real”, la que ha trencat els límits de les antigues poblacions i s’ha estès per tot el territori, és més

plicar dos conceptes bàsics: 1. Acostem el parc als nuclis urbans, a les cotes més baixes. Això passa tant al Vallès com al Maresme. Els municipis que som porta de parc consolidem així el sentiment de pertinença. Ara el parc començarà on ha de començar, a la porta de casa, on hi ha el bosc. 2. Consolidem la carena. Allà on el parc gairebé es trencava, on es ﬁlagarsava en una franja molt estreta, un ser o no ser, entre Alella i

I destaquen dues situacions paralleles, una al Maresme i l’altre al Vallès: - Entre Alella i Teià, incorporem la vall de Rials, riquesa vitícola, corredor biològic. Sobre l’espai que podia haver esdevingut un polígon industrial, la marinada seguirà arrissant les vinyes que donen nom a la població d’Alella. - A la Roca del Vallès, incorporem algunes planes agrícoles de Santa Agnès

CRÒNIQUES 5

TRIBUNAMARESME MAIG 2013 de Malanyanes, i consolidem les masses boscoses, entre elles les dels sectors Maiols-Mas Planas, un espai on no fa gaire es projectaven 435 habitatges. Ara conservarem el paisatge i el corredor biològic Tagamanent-Cèllecs. Els moments de depredació del territori semblen haver acabat, però no podem baixar la guàrdia, poden restar latents i sempre hi ha el risc que es tornin a reproduir. Amb aquesta ampliació no fem res més que constatar realitats palpables, morfològica i paisatgísticament, ja existents en el territori. L’ampliació proposada es basa en aquestes realitats i amb l’aplicació de moltes dosis de sentit comú, preservant els valors, naturals, culturals, socials, mediambientals i paisatgístics de la nostra serralada. Si en els seus orígens el parc va néixer amb timidesa, limitantse a les parts més altes dels tres massissos més evidents, ara hem aconseguit una petita correcció a la història, deﬁnint el Parc que sempre hauria d’haver estat. Fotos: Parc Serralada

Més de 50 empreses a Fira Salut! a Calella

L’Hospital de Mataró atén tots els malalts d’ictus de Mataró i Argentona Des del mes d’abril que l’Hospital de Mataró atén i tracta tots els malalts d’ictus de Mataró i Argentona els 365 dies de l’any durant les 24 hores del dia. A més de l’habitual atenció als malalts a través del Servei d’Urgències, el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) traslladarà els malalts ﬁns a l’Hospital de Mataró –havent avisat prèviament el Servei de Neurologia–, on un neuròleg avaluarà el malalt i, si s’escau, li subministrarà un tractament ﬁbrinolític, que sol desfer els coàguls sanguinis i permet que la sang torni a circular. Fora de l’horari del Servei, els malalts que arribin a l’Hospital de

Mataró seran atesos per un neuròleg de guàrdia mitjançant la xarxa de videoconferències Teleictus. Fins ara, l’Hospital de Mataró només atenia i subministrava el tractament a les persones que arribaven d’Urgències. Sempre que l’emergència era atesa pel SEM, els malalts es traslladaven a l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, el centre de referència. El desplaçament suposava que els malalts fossin atesos per un neuròleg uns 30 minuts més tard del que trigarien a ser avaluats si s’haguessin enviat directament a l’Hospital de Mataró. Text: Consorci Sanitari del Maresme

Més de 50 empreses representades, al voltant de 30 conferències i una vintena de tallers són les dades actuals de Fira Salut!, que es celebra per primera vegada a Calella del 24 al 26 de maig i que vol ser el lloc de trobada per al món saludable, per al foment de nous hàbits de vida ecològics i sostenibles.

Pasbàsic, subcampions d’Espanya de Clubs 2013 L’escola de Ball Pasbàsic, del Masnou, ha quedat subcampiona d’Espanya de Clubs 2013. En total van presentar 12 parelles per representar el club a aquest esdeveniment competitiu, al qual van concórrer 25 clubs de ball esportiu d’arreu de l’estat.

6 CRÒNIQUES

En record d’Ivan Llensa Acabava de començar a treballar a Mataró Ràdio quan vaig conèixer l’Ivan Llensa, feia dos dies que treballàvem junts i jo vaig tenir la grandiosa idea de caure per les escales. No recordo què em va dir, però sí que recordo que em va fer riure. Des del primer moment em va semblar un tio exigent, amb una forma de treballar molt visceral, molt particular i, sobretot, sense cap pèl a la llengua. Si alguna cosa recordo de l’Ivan és, particularment, això: mai no es callava res i sempre tenia opinió per a tot i, no li podies retreure perquè acostumava a tenir fonaments per a tot el que deia. Entenia la ràdio com un tot, al qual calia dedicar-hi hores. S’ha dit molt aquests dies que era autodidacta i jo crec que va néixer amb el cuc de la ràdio i la comunicació corrent-li per les venes. Com la majoria, va començar en això de les ones des de baix, mamant la tele i la ràdio des de l’adolescència, fent créixer el seu amor infinit cap a uns mitjans que eren la seva passió, la seva vida. L’Ivan pensava que la ràdio local no era un trampolí per saltar després a mitjans generalistes, que no havia de ser un passa com puguis o només per divertir-se. Defensava, amb tota la fermesa (i tota la raó), uns mitjans locals competents, fets amb tota la cura i professionalitat del món i així ho transmetia, així feia la seva feina. Era un animal de ràdio, un professional que transmetia aquest saber a tot aquell que el volgués escoltar. I som molts els que ho hem fet, escoltar-lo. La seva feina traspuava i sortia de la seva jornada laboral i no era estrany rebre una trucada, de vegades a les hores més inversemblants per preguntar-te si tenies tal cosa o si havies explicat a l’informatiu una notícia. No importava si havies passat hores treballant, el torracollons de l’Ivan, el torracollons més adorable que he conegut mai, et donava la seva visió sí o sí. La seva falta de pèls a la llengua li havia portat, no pocs enfrontaments verbals, perquè tots som humans i quan ens punxen molt, acabem saltant. No puc parlar pels altres periodistes, locutors, companys en els mitjans... que han treballat amb ell. Sí que ho puc fer per mi, i puc dir que treballar amb ell era un gust i un plaer. Mai m’ha calgut donar-li massa instruccions, sempre sabia el que havia de fer i què havia de posar, sense haver-li de dir res més. En això, puc dir que era el millor. L’Ivan ha estat, per sobre de tot, una persona vital. Aquestes ganes de viure han fet que lluiti com una fera contra la malaltia. “Tinc un càncer”, em va dir, “m’han de fer sessions de quimioteràpia i m’han d’operar, però d’aquí a pocs dies estaré per aquí”. Mai es va amagar sota subterfugis estranys, ni sota eufemismes per evitar el nom de la malaltia. Des del primer moment va ser plenament conscient de la batalla que engegava i la va mantenir fins l’últim dia de la seva vida. El seu caràcter i la seva professionalitat mai no van permetre que en antena es notés que no ho estava passant bé. Així ha sigut fins el final. Bon viatge Ivan, ens retrobem algun dia!

CRISTINA SALAD. Periodista de Mataró Ràdio

MAIG 2013 TRIBUNAMARESME

Mobilitzacions per Can Sanpere

Un grup de veïns de Premià de Mar es van començar a mobilitzar a principis del passat mes d’abril per aturar el projecte que preveu impulsar Núñez i Navarro als terrenys de l’antiga fàbrica de Can Sanpere. Abans, l’empresa havia anunciat l’inici dels enderrocs de les velles ediﬁcacions, com a pas previ a la construcció d’una nau industrial al centre del poble. Tots els partits polítics del municipi van coincidir en què aquest hauria de ser un espai públic destinat a zona verda i els veïns van iniciar aquesta mateixa reivindicació en forma de protesta. El portaveu de la plataforma ‘Can Sanpere 100% públic’, Albert Fresquet, explicava en aquell moment, que el dimecres 3 d’abril els operaris de l’empresa d’enderrocs ja no havien pogut entrar al recinte. Un grup de persones es va instal·lar a l’interior dels terrenys quan es van fer públiques les intencions de Núñez i Navarro de començar les obres a Can Sanpere. Així, pretenen evitar que l’empresa d’enderrocs pugui començar a treballar. “Necessiten un permís que acrediti que l’espai està buit per poder començar l’enderroc”, explicava el portaveu de la plataforma. La plataforma tem que Núñez i Navarro no només vulgui impulsar el projecte industrial previst fa vuit anys, sinó que l’enderroc anunciat sigui “una estratègia per degradar l’espai per aconseguir la requaliﬁcació del terreny, convertint-lo així es sòl residencial per a la construcció d’habitatges”, adverteixen en un manifest. Aquestes instal·lacions, segons el comunicat, “són en certa mesura nostres, en tant

que formen part de la nostra història personal i col·lectiva”. La plataforma demana també que es respecti el patrimoni històric que per a Premià de Mar significa Can Sanpere i reclamen que s’obri un procés participatiu per definir els usos de l’espai. Els moviments a Can Sanpere arriben vuit anys més tard del que preveia la constructora, que l’any 2005 ja havia demanat la llicència d’obres i d’activitats al consistori. L’Ajuntament del moment li va denegar, al·legant que l’ús previst –indústria de serveis informàtics– no s’ajustava al planejament urbanístic que s’estava redactant. Quan Núñez i Navarro va demanar els permisos, però, el planejament vigent era encara el que s’havia aprovat més d’una dècada abans, l’any 1990, que sí que hi preveia els usos industrials. Un Jutjat de Barcelona li va donar la raó a l’empresa a finals del 2012 i ara Núñez i Navarro comença a fer ús de la seva llicència. A més, de manera paral·lela, l’empresa reclama a l’Ajuntament 4,2 milions d’euros en concepte de danys i perjudicis. Núñez i Navarro creu que el projecte previst per als terrenys de Can Sanpere serà bo per al municipi. En aquest context, ha transcendit que el consistori intenta preservar l’espai a través d’una permuta de terrenys, que permeti a Núñez i Navarro construir en una altra zona del poble, a canvi que Can Sanpere passi a ser de titularitat municipal. Text: Jordi Pujolar / ACN Foto: Josep Maria Ponce

CRÒNIQUES 7

TRIBUNAMARESME MAIG 2013 PUBLIREPORTATGE

, més diners per les seves joies Amb l’actual context econòmic, vostès s’han convertit en una alternativa real als bancs per obtenir uns ingressos extra... Doncs sí! Estem donant el que no donen els bancs avui dia: diners. Qui més qui menys té or a casa seva i no sap què ferne, i nosaltres el canviem per diners al moment per destinar a allò que es necessiti.

Amb més de 40 anys d’experiència en el sector, destaca com a líder indiscutible en un mercat en el que la majoria dels establiments dedicats a la compravenda s’han creat en els darrers anys. Però si volem obtenir un beneﬁci econòmic a través de la venda de les nostres joies, i no volem malvendre, és fonamental que ens dirigim a un establiment especialitzat i que ofereixi totes les garanties en el procés de compravenda, com . Tot això ho comenta el Jordi, director comercial de la Cadena .

Moltes empreses del seu sector tenen una imatge molt similar. Com podem identificar un establiment autèntic? Els nostres punts de compravenda s’identifiquen fàcilment per la noia protagonista, i també per la imatge de la moneda d’antiquari del nostre logotip, un homenatge als orígens de la nostra empresa en el sector de la numismàtica. Quin tracte trobaran en un establiment ? A tots els establiments els clients són atesos per professionals altament qualificats, la majoria de les persones que hi treballem provenim del món de la joieria, pel que podem taxar i valorar cada peça just al moment, i de forma totalment gratuïta. A més, un altre dels nostres punts diferencials és el tracte absolutament confidencial. Com s’ho fan per oferir la màxima taxació i millors preus que altres empreses

de la competència? és actualment la companyia número 1 en aquest sector a tot Catalunya. Som la que té més experiència, i també la que està oferint els millors preus del mercat. El perquè oferim les millors taxacions no té secret: l’empresa disposa de reﬁneria pròpia i per tant no intervenen intermediaris en el procés de compravenda. A banda de l’avantatge en el tracte i la professionalitat, els clients que es decideixin a venir en els propers dies, tenen algun incentiu especial? Doncs sí! Perquè actualment tots els centres oferim als clients que ens portin 20 grams o més en or, 30 euros de regal. Si a això hi afegim que ja de per sí oferim les millors taxacions del mercat, aquesta és una oferta que no es pot perdre! Estan adherits a la Llei de Protecció de Dades? Per suposat, i en fem rigorós complitot el procés de ment. A compravenda es realitza de manera personalitzada, anònima, i amb discreció total. També són experts en numismàtica… Sí, la nostra empresa té més de 40 anys de trajectòria, i de fet els nostres inicis estan en la numismàtica, pel que oferim una alta especialització en valoració de peces

antigues i una excel·lent taxació de tot tipus de monedes. Quina recomanació donaria a una persona que estigui interessada en vendre les seves joies? Que vagi a un lloc seriós i especialitzat, com , o corre el risc de malvendre. Així que li recomanaria que ens vingui a veure, que no vagi a qualsevol lloc. Com funciona el procés de venda? És molt senzill: la gent ve amb la peça d’or o de plata que vulgui vendre, i nosaltres li taxem pel màxim valor possible, i li canviem per diners que li donem al moment. Quin tipus d’objectes puc canviar per diners? A adquirim tot tipus d’objectes realitzats en or i plata: un braçalet antic, un collar, una polsera, unes arracades… no importa la seva antiguitat, ni l’estat, ni de quin estil siguin. Han de ser exclusivament joies? adquirim qualsevol No cal. objecte realitzat en or o plata: una safata antiga, un portaretrats, un mirall, un cofre, un gerro… qualsevol objecte realitzat amb aquests material pot vendre’s als nostres establiments, amb independència del seu estat de conservació, ús o funcionament.

CULTURA El projecte CAPS.A. mostra els processos de treball d’artistes de diferents àmbits a través d’un bloc El col·lectiu artístic mataroní CAPS.A. format per J.M. Calleja, Jordi Cuyàs i Jaume Simon, van presentar el passat dissabte 20 d’abril, la “CAPS.A. 10 bloc in progress”, un projecte compartit amb la Direcció de Cultura de l’Ajuntament de Mataró. Més de 170 artistes de diferents àmbits de les arts i amb noms destacats dins el panorama creatiu català han accedit a compartir els seus processos de treball. En l’acte de presentación, a les 21 h, a l’Ediﬁci de les Espenyes de Can Xammar, s’hi va poder veure un fragment dels documents a través d’una instal·lació multimèdia, amb la presència de diversos dels artistes participants. “CAPSA.10 bloc in progress” és un espai viu i en constant moviment on-line que recull i mostra els blocs

1 1. Tònia Passola, Flor de birmània. 2. Nora Ancarola, Apunts. 3. G. Fontana, Voci 1. 4. Benet Rossell, L’art i l’art. 5. Mario Pasqualotto. 6. Toni Cabré, Esborrany.

ENLLAÇOS: Revista CAPS.A.: www.capsa-art.org

CAPS.A.10: blocinprogresss.org

de notes de pintors, dibuixants i escultors; els esbossos de coreògrafs i escenògrafs; les correccions i modiﬁcacions que fan poetes, novel·listes i traductors en els seus textos; les anotacions que realitzen els músics en les seves partitures; els croquis i apunts dels diferents plans cinematogràﬁcs i altres gènesis dels diferents àmbits de creació. Músics, artistes visuals, arquitectes, escultors, cuiners, emprenedors, entre d’altres han participat al projecte que es pot consular al web: blocinprogres. org. En total, més de 170 creadors: restauradors (Carme Ruscalleda, Ada Parellada), escultors (Ernest Borràs, Salvador Juanpere) músics (Albert

Guinovart, J.M.Mestres Quadreny, Pau Riba), pintors (M.Pasqualotto, Francesca Llopis, Gerard Sala ) poetes (Montserrat Abelló, Narcís Comadira, Enric Casasses), crítics d’art (Arnau Puig, Glòria Picazo), del món del circ i la màgia (Mag Hausson, Jordi Jané), conceptuals (Benet Rossell, Eugènia Balcells), del món de l’acció (Joan Casellas, Bartomeu Ferrando, Denys Blacker), del món de la dansa (Àngels Margarit, Cesc Gelabert), arquitectes (Brullet-de-Luna, udeu arquitectura), escriptors (Màrius Serra, Julià Guillamon, J.M. Fonalleras ), periodistes (Toni Puntí, Claudi Puchades)... Text: Redacció / Fotos: Cedides

YAMAHA T-MAX 500 ABS, AÑO 2009, 27.000KM ......... ..................................................................... 132€/Mes YAMAHA T-MAX 500 ABS, AÑO 2006, 22.300KM ......... ....................................................................... 90€/Mes YAMAHA MAJESTY 400, AÑO 2006, 21.000KM ............ ........................................................................60€/Mes BMW R 1200 RT, AÑO 2005, 61.000 KM .......150€/Mes SUZUKI BANDIT 650, AÑO 2009, 18.000KM ....75€/Mes HONDA CBR 600 RR, AÑO 2003, 40.000KM ....56€/Mes HONDA CBF 600 N, AÑO 2007, 37.000KM .......64€/Mes HONDA TRANSALP 700 ABS, AÑO 2009, 32.800KM ...... ........................................................................98€/Mes HONDA TRANSALP 650, AÑO 2006, 29.000KM ...64€/Mes HONDA CBR 125 R, AÑO 2006, 27.900KM.......19€/Mes

CULTURA

TRIBUNAMARESME MAIG 2013

Publiquen ‘Bookcrossing&Love’, un llibre mataroní de l’associació Planeta Lletra ‘Bookcrossing&Love’, publicat aquest 2013 per l’editor mataroní Claudi Landete, de l’editorial “Mundo Imaginario”, és el primer llibre escrit per membres del collectiu d’escriptors de Planeta Lletra. Aquest col·lectiu, format per exalumnes del curs d’escriptura creativa i de novel·la del centre de formació permanent Tres Roques de Mataró, continua la seva tasca cultural i divulgativa amb la publicació d’un recull de relats al voltant de l’intercanvi de llibres i de les relacions humanes. El llibre està format per quinze històries que retraten l’esser humà i les seves passions. Hi ha relats hilarants, tràgics, tendres, romàntics, eròtics... Relats per a tots els gustos. Els contes estan escrits amb habilitat i amb un gran domini de la narració. Alguns dels autors han estat premiats en diversos certàmens literaris i alguns d’ells publiquen de manera regular en revistes i diaris de la comarca. L’editor ha obert una nova línia

Els llibres en una parada de Sant Jordi.

torial, que ﬁns ara s’havia centrat en les històries de ciència-ﬁcció i fantasia i amb una clara distribució estatal. En Claudi aposta fermament pels escriptors mataronins i de la comarca. Un posicionament molt valent en els temps que corren. La nova col·lecció es diu: col·lecció Planeta Lletra. El col·lectiu Planeta Lletra no està exclusivament format per escriptors, també hi participen alguns illustradors. El disseny de la portada i les il·lustracions interiors estan fetes pels il·lustradors del col·lectiu. Podeu seguir les activitats del collectiu Planeta Lletra, i llegir les seves revistes de manera gratuïta, en el blog: www.planeta-lletra.tk. L’últim projecte del col·lectiu ha estat una ràdio novel·la, “La fabriqueta xinesa”, que emetrà Mataró Radio,89.3 FM, cada diumenge de 2/4 de 3 a 2/4 de 4, a partir del 5 de maig.

editorial amb aquest títol. De fet és el primer llibre en català de l’edi-

Text: Jordi Lopesino. PLANETA LLETRA. Foto: Cedida

Es crea la Fundació Iluro El passat divendres 19 d’abril, la Comissió Gestora nomenada per la Generalitat de Catalunya va acordar transformar l’antiga Caixa Laietana en Fundació Iluro. Posteriorment, el dia 22 d’abril, es va constituir el Patronat de la nova Fundació integrat pels següents membres i càrrecs: Rafael Montserrat, president; Roser Salicrú, vicepresidenta; i Antoni Blanch, Pere Carles, M. Isabel Llaquet, Ramon Manent, Albert Roy i Jordi Surinyach, vocals. La Fundació Iluro es configura com a Fundació Privada Especial, com a resultat de la transformació de la Caixa d’Estalvis Laietana, d’acord amb allò previst en la legislació. Es constitueix amb la finalitat d’administrar els fons per a obra social de l’anterior entitat, adequant-se a les noves circumstàncies. D’altra banda, la Fundació desenvoluparà, fomentarà, promourà i divulgarà tota classe de temes benèficosocials, així com culturals, artístics, científics, tècnics... centrant les seves activitats en el manteniment de la seva obra cultural pròpia, i en l’ajuda a centres de discapacitats i de persones amb risc d’exclusió social. Text: Fundació Iluro.

10 CULTURA

MAIG 2013 TRIBUNAMARESME

TRIBUNA ÒMNIUM

Carn de rosa i de lilà Aquest mes de maig fa 64 anys de la mort de Josep Punsola i Vallespí (Mataró, 1913-1949), un dels poetes més suggestius que ha donat la ciutat de Mataró. El 10 de maig de 1949 la notícia inesperada de la mort de Punsola va trasbalsar no només la família i els amics, sinó el món associatiu i els cenacles mataroLA GOTA SÀVIA nins. I Mataró ha recordat sempre la seva mort: durant 50 anys la UEC va organitGota del cel, que celeja, ve a la terra a terrejar. zar els campaments a la Roca d’En PunTant de caure la mareja, sola, es van editar els seus llibres, se li va i s’atura a reposar. dedicar un carrer... Aquest any celebrem, Mentre penja de la branca, de manera solemne, el primer centenari la gota vinga pensar: del seu naixement, que s’esdevindrà el -Per fondre’s al tocar a terra, 19 d’agost. tant de caure és caure en va...L’Any Punsola està farcit d’activitats Rumia la gota sàvia (rutes, lectures, exposicions, etc.) i de proﬁns que el sol la ve a besar: si venia de la boira, jectes (edició de l’obra inèdita, reedició a la boira va tornar. de l’obra ja exhaurida, publicació d’una Les gotes que no eren sàvies auca...), encaminats a fer possible l’única i a la terra es van lliurar, cosa que té sentit quan es parla de liteun dia de maig ﬂorien, ratura: llegir, llegir i llegir. Deixar que les carn de rosa i de lilà. paraules, les imatges, les idees ens amarin la pell de l’ànima i ens ajudin a viure. L’obra de Punsola toca de prop els grans temes de la poesia: l’amor (tot el cicle de poemes dedicats a Arcàdia, la seva muller), l’amistat (el seu amic i cunyat Vicenç Arís va dir que “Punsola visqué tota la vida sota el signe de l’amistat”), la natura (excursionista i muntanyenc com era, la natura per a ell era molt més que un motiu d’inspiració), la ciutat i el país (“per l’Amor que ens engendrà”), la mort i el sentit de la vida. També assajà múltiples formes compositives (sonets, romanços, goigs, acròstics...) i mètriques variades (d’hendecasíl·labs a divertits –però no per això trivials– versos monosil·làbics). Tot plegat adquireix més valor encara si es té en compte que no va tenir pràcticament ocasió de revisar la seva obra, ja que va morir inesperadament, després de participar, el 8 de maig de 1949, en la XIII Marxa Excursionista de Regularitat i Orientació de Catalunya. Precisament dos anys abans, el mateix 8 de maig de 1947, Punsola va datar “La gota sàvia”, un poema on es manifesta clarament vitalista. Davant la hipotètica confrontació entre l’artista o l’intel·lectual i la societat, la gent que simplement (simplement!) viu, el poeta s’allunya del geni i pren partit per la massa anònima, tot considerant que és precisament la seva vida la que és fecunda i té ple sentit. M. ROSER TRILLA I PRUJÀ. Professora i exmembre de la Junta d’Òmnium Cultural Mataró-Maresme

Pol Codina, autor del cartell de Les Santes 2013

D’esquerra a dreta, Pol Codina i Quim Puig amb el cartell de Les Santes 2013

Amb la proximitat de la Festa Major de Mataró, tot un clàssic, arriba de nou el cartell de Les Santes fet per un artista de la ciutat. El cartell de la Festa Major de la capital del Maresme d’enguany el signa l’escultor i forjador Pol Codina i el fotògraf escollit ha estat Quim Puig. Tots dos han estat proposats per la Comissió d’imatge de la Festa Major de Mataró. El cartell proposat per Pol Codina és un baix relleu amb metall sobre un llenç pigmentat amb acrílic i olis. Treballant amb diferents tècniques ha aconseguit donar forma i volum a cada una de les peces que hi apareixen i que ha pintat amb colors vius per donar el punt alegre i divertit que té la festa. Codina ha volgut fer un cartell proper i càlid, sense complicacions conceptuals per als més petits i recordant que enguany fa 20 anys del cartell de l’artista Parés de Mataró en el qual hi apareixien totes les ﬁgures.

Així, en el cartell s’hi pot veure les Diablesses, la Momerota, la Momeroteta, el Drac, el Dragalió, la Família Robafaves i els Nans tots acompanyats per les seves colles i a més la Colla Castellera Capgrossos, l’Agrupació Musical del Maresme i la gent que es mou i viu la festa. En la paraula Santes l’autor ha destacat la ‘T’ pintant-la de vermell sobre fons blavós fent referència a la bandera de Mataró i evocant alhora els orígens cristians de les patrones de la ciutat i de part del ritual festiu. D’altra banda, el fotògraf que farà aquest any el seguiment de Les Santes serà Quim Puig, que compta amb una llarga trajectòria als mitjans de comunicació de la comarca. Text i foto: Ajuntament de Mataró

CULTURA 11

TRIBUNAMARESME MAIG 2013

Presenten el llibre publicat per l’associació ‘Valors’ Més d’un centenar de persones van assistir el passat 18 d’abril a la presentació del volum ‘Ètica i èxit. Converses amb valors’, a l’ediﬁci Mar de l’Escola Pia Santa Anna de Mataró, editat amb motiu dels 100 primers números de la revista Valors. A la presentació del llibre, amb entrevistes de Maria Coll, fotograﬁes de Sergio Ruiz i que ha estat publicat per Valors i l’editorial Proteus amb motiu els cent primers números de la revista, hi van prendre part el publicista Lluís Bassat i la il-

lustradora Roser Capdevila, dos dels entrevistats. Lluís Bassat va dedicar el gruix de

la seva intervenció com l’aposta per l’honestedat havia estat fonamental per tenir èxit en la seva carrera. Per la seva banda, Roser Capdevila va fer referència a l’esforç i el treball però viscuts amb total alegria. El llibre, que s’ha editat gràcies a les aportacions de 140 micromecenes, es ven a totes les llibreries de Catalunya a un preu de 19 euros a partir d’aquest Sant Jordi. Text: VI Jornada Valors i Compromís

Ètica i èxit, binomi possible En el llibre ‘Ètica i èxit. Converses amb valors’, que acaba de publicar l’Associació Cultural Valors i l’editorial Proteus, el científic i exdirector general de la UNESCO, Federico Mayor Zaragoza, quan se li pregunta sobre la base de l’èxit afirma: “No acceptis mai res que pensis que és inacceptable”. Una altra forma de dir que la base de l’èxit són els principis ètics de cada persona. I és que, encara que de vegades ens vulguin fer creure que si no fem ús de la picaresca no arribarem mai a triomfar, l’ètica és el complement ideal del talent i de l’excel·lència, ambdós imprescindibles per assolir l’èxit. Les persones que arriben a triomfar a través d’unes actituds ètiques, a diferència d’aquelles que juguen amb les cartes marcades, obtenen el respecte i el reconeixement d’un ampli ventall de la societat, se senten més orgulloses de la pròpia trajectòria i, conseqüentment, tota la societat es beneficia de les seves fites. I és que encara que a la nostra societat les persones que tenen èxit són mirades de reüll o amb desconfiança, fins i tot encara que actuïn des de la bondat, cal tenir en compte que darrere de l’èxit –a diferència de la fama, efímera i amb curta data de caducitat– hi ha valors com el treball, la perseverança, l’esforç, la constància, el sacrifici... A més, les persones que arriben a l’èxit sovint són positives i optimistes, capaces de superar les adversitats, els propis reptes i prou valentes per arriscar. Valors que no poden ser condemnats, especialment en temps de crisi econòmica i quan alguns d’ells es consideren completament en crisi. No podem caure en la trampa d’equiparar ambició amb ganes de superació. Com tampoc podem parlar d’home d’èxit i imaginar-nos exclusivament un executiu amb una maleta farcida de bitllets, ja que d’èxits n’hi ha de molts tipus: personals, professionals, familiars, col·lectius... i no sempre aquests estan vinculats amb els beneficis econòmics. Afortunadament hi ha moltes persones a la nostra societat exemple de vides d’èxit i ètiques. Individus que, a diferència d’esportistes que es dopen per obtenir millors resultats o d’empresaris que practiquen l’espionatge industrial, potser mai seran entrevistats en horari de màxima audiència. Els mitjans sovint poden ser així de cruels i modificar la percepció que tenim de la realitat, però això no vol dir que aquestes persones no existeixin. Per això, encara que sembli una obvietat, de tant en tant, cal recordar que èxit i valors és un binomi possible.

MARIA COLL Codirectora de Valors

12 CULTURA

MAIG 2013 TRIBUNAMARESME

Voliana Edicions publica ‘La Memòria de l’Esteve Albert’

‘Madame Nicotine’ pot visitar-se ﬁns al 19 de maig a l’Ateneu de Mataró ‘Madame Nicotine’ és un projecte comú dels mataronins Yago Vilamanyà, escultor que treballa amb la pedra, la fusta i el fang, i de J.M.Calleja, artista visual que ha conreat la performance, la instal·lació i la poesia visual; tots dos amb una àmplia i dilatada trajectòria artística. Els treballs dels dos creadors maresmencs per a aquesta exposició han estat realitzats durant el 2013 i tenen en comú la ironia i l’humor, convertint la mostra en una aposta agosarada i lúdica, seriosa i alhora plena de referències i un homenatge a l’estètica del fumador, personatge emblemàtic del segle XX. L’exposició es va inaugurar el passat 18 d’abril amb la intervenció de la rapsoda Carme Faja. Text: Redacció.

Arriba el III Certamen de Poesia de Primavera El proper dissabte 25 de maig, a les 18h, el programa ‘Poesia en viu’ de Mataró Ràdio organitza el III Certamen de poesia de Primavera en el qual recitaran els poetes i cantautors que han participat en aquest programa. L’acte es farà a la Sala Casal l’Aliança (c/Bonaire, 25), de Mataró. ‘Poesia en viu’ de Mataró Ràdio està presentat per Maria José Robledo.

Voliana Edicions, l’editorial cultural d’Argentona ha publicat aquest Sant Jordi, el llibre La Memòria de l’Esteve Albert, personatge nascut a Dosrius i molt relacionat amb diverses poblacions del Maresme. Inclou un conjunt de set escrits inèdits d’Esteve Albert i Corp sobre sis destacats personatges de la història de Catalunya: Manuel Serra i Moret (1884-1963), Josep Carner i Puig-Oriol (1884-1970), Carles Cardó i Sanjoan (1884-1958), Fèlix Millet i Maristany (1903-1967), Joan Peiró i Belis (1887-1942) i Pau Casals i Deﬁlló (1876-1973). Posteriorment, a proposta del curador del llibre, Josep Puig, s’hi va afegir un text dedicat al catedràtic Antoni Comas i Pujol (1931-1981), que Albert va escriure amb motiu del seu traspàs. Els ajuntaments de Dosrius,

La Memòria de l’Esteve Albert El polifacètic activista Esteve Albert (nascut a Dosrius i trasplantat a Mataró) va conèixer moltes persones de primera línia, al llarg de la seva agitada vida. I com que va estar ﬁcat en mil-i-una iniciatives en podia donar un testimoni de primera mà. El resultat d’aquests contactes és el llibre que acaba d’aparèixer, La Memòria de l’Esteve Albert. Hi trobem la relació que Albert va tenir amb l’alcalde de Pineda Serra i Moret, els mestres Pau Casals i Josep Carner, el sindicalista Joan Peiró, el canonge Carles Cardó, el mecenes catalanista Millet i Maristany i el nostre Antoni Comas. Set personatges distints i diversos, com diversos eren els interessos d’Esteve Albert: el catalanisme,

Mataró, Argentona, Pineda i Sant Vicenç de Montalt han col·laborat en l’edició del llibre, que està il·lustrat amb diverses fotograﬁes, algunes de les quals cedides pel fotògraf Josep Lluís Pérez-Reus. L’historiador de Mataró Josep Puig i Pla ha realitzat un acurat treball de recerca de tots aquells personatges que apareixen en els textos de l’autor i que potser avui serien desconeguts per part del públic lector. Alhora, han tingut

la cultura catalana, l’Església, el món obrer, el coneixement de la història, el salvament de persones en perill. De cadascun d’aquests personatges ens en dóna un testimoni directe i personal, fruit de la coneixença que n’havia fet i de les converses –més llargues o més curtes– que hi havia tingut. Així ens explica molts fets de la vida del socialista Serra i Moret, com un míting seu a Mataró que va ser rebentat pels contraris, l’exili de Pau Casals i les preocupacions del canonge Cardó, distanciat tant de la revolució de 1936 com del franquisme. També hi podem llegir el paper polític del poeta Carner, que potser només coneixem com a escriptor, com Millet intentava obrir escletxes a la dictadura, com es movia un jove Antoni Comas en el Mataró de l’època i les seves converses amb Joan Peiró, de qui revela dades inèdites. Els textos són un relat extraordinari d’una època d’especial intensitat i

també la col·laboració del Pare Hilari Raguer, que aporta al llibre un extraordinari i extens treball de reﬂexió i de recerca sobre molts dels temes i personatges que hi apareixen. Des de Voliana Edicions, editorial nascuda a Argentona, població poblaci molt estimada per Esteve Albert, han cregut que seria molt útil publicar aquests textos d’un autor tan important dins l’activisme cultural, catalanista i independentista, en la historiograﬁa i en el pensament catal català. Text: Redacció

convulsa, com són els anys trenta a casa nostra. I també dels anys quaranta i cinquanta a l’exili i a l’interior: la Generalitat a l’exterior, la defensa de Catalunya, les divergències entre els catalans. Tot plegat, escrit amb un llenguatge clar i directe, sense artiﬁcis, però sempre amb un segell molt particular. A mi m’ha tocat la sort de tenir cura dels textos, és a dir, de completar alguna dada, posar-hi notes explicatives i de fer-hi una introducció. Tot per encàrrec de Jordi Solé Camardons, de Voliana Edicions (Argentona). El llibre s’acompanya amb imatges dels personatges retratats i d’un pròleg d’Hilari Raguer. El monjo de Montserrat i historiador rigorós ens ha obsequiat amb un text brillant, ple de suggeriments i de noves dades. Tot plegat, pàgines d’història en primera persona, a partir d’ara a l’abast dels lectors. JOSEP PUIG I PLA

CULTURA 13

TRIBUNAMARESME MAIG 2013

Els aforismes de Ferran Planell

PLANETA LLETRA. TRIBUNA MARESME US OFEREIX RELATS D’AUTORS ACTUALS DE LA COMARCA AMB LA COL·LABORACIÓ DE L’ASSOCIACIÓ CULTURAL PLANETA LLETRA. DE TXELL PAÑELLA

TRANSPORT LITERARI

Ferran Planell, de Premià de Dalt, autor col·laborador de TRIBUNA Maresme, acaba de publicar un llibre que aplega els seus aforismes sota el títol ‘La sendera del pensament’. El pròleg d’aquesta obra l’ha escrit l’artista Elisenda Sala. Adreça d’Internet on pot adquirir-se el llibre: www.bubok.es/libros/223734/ La-sendera-del-pensament

Al meu costat seu un noi de mirada esquiva, obre la bossa i treu un kindle. Després de reis se’n veuen un munt, alguns quedaran en l’oblit dins un calaix i els amos tornaran al llibre; per poder-ne olorar les pàgines, per poder-los subratllar i per no perdre el costum de fer ús d’un punt de llibre. D’altres sobreviuran un mica més, però seran reemplaçats per noves idees tecnològiques. No endevino a veure quin llibre llegeix. Miro descaradament la pantalla, està tan absort en la lectura que ni se n’adona i puc entreveure un breu fragment: “«Si me hubiera tocado la habría arañado, la habría mordido, y luego... pues me habría escapado... para siempre... por la ventana», pensó febrilmente. Y se vio en la acera, tendida, ensangrentada... Sin baile a los quince...“. Davant nostre hi ha un jubilat que fulleja una revista i s’atura a llegir un reportatge sobre el Museu de Montjuïc. Una noia, dempeus a mig passadís, porta sota el braç un llibre titulat La nova autopista de la informació: el facebook. Porta també un regal que sembla un altre llibre, podria ser La melodia de l’artis-

ta que jugava a fer un embarbussament, diuen que és un llibre prou interessant tot i que sigui un monòleg. Una senyora amb un gran penjoll en forma de pèndul obre un llibre d’un periodista que ha escrit més d’un poema i que ara es dedica a parlar de Barcelona i el seu clavegueram, és un llibre que et pots descarregar al mòbil i que a les escoles ja projecten a la pissarra digital. Jo vaig anar a una de les seves xerrades a la biblioteca El Mirador. Van servir te i xocolata desfeta perquè era l’hora d’esmorzar. L’acte va començar amb empenta però després es va anar desinﬂant com un globus punxat. Al ﬁnal, decebuda, vaig deixar una nota a la bústia de suggeriments. Un nadó juga amb un parell llibres infantils L’escala que pujava i baixava i La ploma que volia arribar al terrat. La seva mare es mira la pantalla de televisió del transport, instal·lada al mig de l’autobús, on anuncien el darrer concert d’un grup de rebels grenyuts. Un jove, dos seients davant meu, mira un catàleg d’una botiga de llençols, hi ha llençols de ratlles, de colors vius i blancs.

Poca lletra i molt petita amb quatre característiques de cada un d’ells. Al seu costat una noia recolza el seu cap a la seva espatlla i li xiuxiueja alguna cosa. Tots dos riuen tímidament. M’aixeco, i als seients del costat de la porta una adolescent llegeix amb delit El perfum, un clàssic entre els clàssics. De la seva bossa sobresurt un entrepà que fa olor de sobrassada. L’executiu que seu al seu costat té el diari obert, però mira l’escot de la noia de reüll rere unes ulleres de pasta negres. Si no fos per les lents li sortirien els ulls de les òrbites per caure al bell mig del bust femení que el té embruixat. Giro el cap a l’altra banda, a les butaques reservades per gent gran, embarassades o persones amb mobilitat reduïda, un nen, amb les crosses recolzades a la ﬁnestra, té obert el llibre de text de llengua catalana, està fent les activitats de la B i V. La seva mare, dreta al seu costat ﬁscalitza les respostes. I sense deixar d’observar tanco el llibre que encara porto obert per la mateixa pàgina i premo el botó per indicar: parada sol·licitada.

14 CULTURA

MAIG 2013 TRIBUNAMARESME

HOTEL ELÈCTRIC

TRIBUNA DE LA HISTÒRIA Cultura tutelada al Mataró de postguerra

To the wonder (Terence Malick, 2013)

“Si no vols caldo, dues tasses”, diu el sempre savi refranyer català. I és ben cert pel que fa a les dues darreres obres de Terrence Malick: El árbol de la vida i To the Wonder. El director americà ofereix novament la mateixa recepta: una trista història de desamor ambientada als suburbis aburgesats americans, ànimes en pena que busquen algun senyal de déu, projectes de matrimoni frustrats que naufraguen en la desídia i la incomunicació mentre entren en una espiral de recerca de “quelcom” més enllà de l’experiència quotidiana. Si bé és cert que Malick és un director de culte amb cintes com Malas tierras, La delgada línea roja o El nuevo mundo; també ho és que les seves darreres produccions no deixen indiferent a ningú. El árbol de la vida va arribar amb la ridícula polèmica dels cinemes que tornaven els diners si l’espectador fugia de la sala durant la primera mitja hora. To the wonder arriba amb la pressió de conquerir novament els cors de molts fans. Però Malick torna a jugar les mateixes cartes: sota un vernís d’aparent misticisme ens ofereix una història buida (ens manca informació, per exemple, del seu protagonista masculí) i pretensiosa, a punt de caure en el ridícul (totes les escenes dansaires d’Olga Kurylenko), o amb moment sublims (l’enamorament de Rachel McAdams) Malick és un mestre dirigint, es pot apreciar a cada pla a través dels enquadraments, dels moviments de càmera, la col·locació de la música, la creació de moments intensos. El problema és que To the wonder està recorreguda per una mena de misticisme d’enganxina que només salven certs monòlegs, en castellà en la versió original, recitats per Javier Bardem, que interpreta convincentment un dubitatiu capellà a la recerca de Déu. JESÚS GONZÀLEZ. Crític i historiador de l’art hotelelectric.blogspot.com.es || k jesusgonnot

En el context dur i difícil de la postguerra i la grisor del primer franquisme, les inquietuds intel·lectuals dels mataronins s’havien d’aplegar en tertúlies més o menys improvisades –tímidament, privadament– en cases particulars, on modestos cenacles d’amics amb inquietuds culturals provaven de superar el trist panorama cultural d’aquell moment. El primer d’aquests cenacles fou La colla dels dijous (19421952), que es reunia a casa de l’empresari Joan Mas. Les trobades van fer de pont incorporant persones que abans de la guerra havien participat a les tertúlies del Cau Grillat. Entre els més assidus hi hauria Francesc Belcos, Manuel Cuyàs, Martí Fité, Joan Gual, Jesús Illa, Alfred Opisso, Josep Reniu, Joan Rectoret, Elisard Sala, Lluís Terricabres, Enric Tria o Joan Tutó i Josep Punsola. A partir del 1947, a casa de la família Arenas es reunirien el Gremi de Belles Arts amb alguns dels habituals de La colla i els germans Arenas, Marià Ribas, Esteve Albert, Enric Torra i Vicenç Arís. Un nou grup aproﬁtaria el Museu de Mataró: la Secció d’Història i Arqueologia del Museu que, presidida per M. Ribas, edità la revista Museu en català el gener 1948 i que el 1950 fou suspesa per ordre governativa. En la junta de l’entitat hi ﬁguren Jesús Illa, Jaume Lladó, Esteve Albert, Lluís Ferrer i Santiago Martínez.

Una altra tertúlia és la que es celebrava a la rebotiga de la barberia del músic Joan Tutó, coneguda com El Canelobre. Hi assistien molts dels que ja hem esmentat i alguns els trobarem també en la Colla Pic i Pala aproﬁtant l’aixopluc de la UEC. Un nou grupuscle fou impulsat per l’escolapi Joan Roig a mitjans dels anys quaranta i prengué per nom: Cor (Cavallers de l’Ordre del Retrobament). Tenia un marcat interès catalanista i foren celebres les trobades al Montseny amb mossèn Pere Ribot. Però la tertúlia més coneguda, oberta al públic i de més llarg recorregut, s’inaugurà el 1949 de la mà de Lluís Terricabres, l’aixopluc de Joaquim Casas i l’orientació intellectual d’Antoni Comas: la Tertúlia del Racó. Durant trenta anys, cada dissabte, Terri hi presentà un conferenciant. L’estol de noms que van passar pel Racó és excepcional: Carles Riba, Miquel Martí i Pol, Jaime Gil de Biedma, José Agustin Goytisolo, Rosa Leveroni, Josep Trueta, J. V. Foix, M. Aurèlia Capmany, Enric Garriga, Josep M. Batista i Roca i ﬁns a quatre-centes cinquanta personalitats de tots els camps de la cultura. Escletxes que s’obrien en la foscor de la dictadura!

JAUME VELLVEHÍ. laraconera.blogspot.com

ART AL MARESME Mataró: Contrast d’exposicions Entenent el lector d’aquesta columna com a bon aficionat a l’art, independentment de si és artista o no, les mostres que comentarem tot seguit estan separades per una línia divisòria d’estil, concepte, però sobretot, de temps i forma d’expressió. Dins el cicle Mar de Fons, el Centre d’Art Ca l’Arenas ofereix una nostàlgica i càlida mostra de Rafael Estrany relacionada amb l’entorn marítim, a través d’olis, aquarel·les i aiguaforts, en bona part procedent de col·leccions particulars. Amb les influències de Vila Arrufat o James Ensor –de qui va captar un sentit expressionista– l’obra d’Estrany és lluminosa, amb la utilització d’àrees de color planes, aplicades a través d’una pinzellada vehement i agitada, que anaven configurant la superfície de l’obra. Un joc cromàtic intensament mediterrani, que sabia transmetre amb encís, la visió del paisatge, tant en olis com en aquarel·les, on els nens en són protagonistes; escenes de mar i d’una infantesa innocent, que en la segona dècada del segle XXI, només es poden contemplar de forma idíl·lica. Com a dibuixant, el traç era definit, subtil, elegant i en algunes peces, amb un gran sentit eteri. El seu domini tècnic com aiguafortista és inqües-

tionable, igual que l’estructura i composició de l’obra. Asseyez-Vous Madame Nicottine, la mostra que s’exhibeix a L’Ateneu, de J.M. Calleja i Yago Vilamanyà, poeta visual el primer, i escultor el segon, realitzada amb bones dosis de sentit de l’humor, i crítica oberta a una societat que no sap gaudir del plaer de fumar, ‘sensual i genial’, com diu la lletra del famós tango, es pot deﬁnir com: estrambòtica, caòtica, càustica, sarcàstica, excèntrica, estrafolària, llunàtica, maníaca, corrosiva, extravagant, esperpèntica, capritxosa i agosarada. P.S. No es tracta d’un vers visual, sinó d’una successió de sinònims. MARTA TEIXIDÓ. www.cuadrosenunaexposicion.com

ELS QUE NINGÚ VOL Tots els animals que us mostrem pertanyen a la campanya “Els que ningú vol” perquè són de difícil adopció a causa de la seva edat, el seu físic o el seu estat de salut o comportament. Per això, excepcionalment l’adopció només costa 30€ i inclou el microxip, vacunes i desparasitació.

info@protectoramataro.org www.protectoramataro.org

BOBI: És un cocker molt afectuós que ha patit el trauma de l’abandonament als 12 anys. Amb aquesta edat, no és adaptar-se a la dura vida dels refugis, passant inclemències del temps i por de viure amb altres gossos, sense l’amor que li donava la seva família. No permetem que els darrers dies de la seva vida acabin darrera d’una reixa. Gos perfecte per una companyia tranquil·la. El trobareu al Refugi de Cal Pilé, Crta. N-II km. 648,4 (Mataró). Tel. 687-976037

BLACK: El vam trobar atropellat i el vam haver d’operar d’urgència. Ara, duu uns ferros a la pota però el seu pronòstic és positiu i ben aviat es recuperarà. És un gat extremadament bo i afectuós de 5 anys que només busca el contacte humà, com si es tractés d’un gosset. Malauradament, té immunodeﬁciència felina i això vol dir que qui l’adopti no hauria de tenir altres gats perquè no els hi contagiï. Els gats que pateixen aquesta malaltia, si viuen en un entorn tranquil i controlat, poden viure gairebé els mateixos anys que un que no la tingui. Donem-li l’oportunitat de la seva vida a aquest gat que ha tingut molta mala sort ﬁns ara. Per adoptar-lo, truqueu a la responsable de la gatera de la Protectora de Mataró, 647 448 274.

DRAC: Aquest preciós mestís de pastor alemany va viure tota la seva vida relegat a un jardí, sense interactuar amb altres gossos o persones. Ara, al refugi, ha après a jugar només amb un altre gos però per a ell continua sent una experiència molt estressant. És un gos molt ﬁdel a la família tot i que és millor que sigui una sense nens petits i sense persones que prèviament no hagin tingut un gos. És un excel·lent guardià de casa, amable i afectuós amb el seu propietari però no tant amb els desconeguts. Té 12 anys i no volem que els pocs anys que li queden de vida els acabi vivint darrere d’una reixa. El trobareu al Refugi de Cal Pilé, Crta. N-II km. 648,4 (Mataró). Tel. 687-976037

COIXÍ: La Coixí és una de les nostres careis veteranes i carismàtiques de la gatera. Va arribar accidentada, sembla ser que la van atropellar, però per sort va ser rescatada i es va recuperar molt bé. Ara viu amb nosaltres esperant l’amor d’una família. Té només 4 anys i és molt tranquil·la i afectuosa. Això sí, mostra un petit punt de geni amb altres gats, però també s’ha de comprendre que viure amb 100 gats més no és fàcil per cap animal. Ja porta molt de temps a la nostra gatera. Aproﬁta aquesta joia de gata. La trobareu a la gatera del CAAC de Mataró, c/ Galícia, s/n. Tel. 93-7562269

CULTURA 15

TRIBUNAMARESME MAIG 2013

Can Pa amb Tomàquet Un luxe culinari a l’abast de tothom Can Pa amb Tomàquet és un restaurant que es troba en un racó molt agradable de Vilassar de Mar. Els clients d’aquest popular establiment hi són �dels durant els 25 anys, des que van començar aquesta proposta culinària els seus propietaris, en Justo i la Inma. Can Pa amb Tomàquet, durant aquest quart de segle, s’ha fet el seu lloc i són moltes les persones de Vilassar de Mar, el Maresme i de fora la comarca, que l’han descobert i s’hi han quedat com a clients. Precisament, com a testimoni de tots aquests anys de trajectòria, poden veure’s nombroses fotogra�es exposades a les parets del restaurant. Pel que fa a la carta de can Pa amb Tomàquet, s’hi poden trobar molts plats diversi�cats i exclusius. El restaurant està regentat pel propi Justo, una persona molt propera als seus clients, als quals considera com amics.

Ànims amics! ENS EN SORTIREM! D’altra banda, una de les màximes de l’establiment és que els clients s’hi trobin com a casa, gaudeixin dels àpats

i puguin fer-hi tertúlia �ns a altes hores, en un ambient molt agradable i distès. En aquest sentit, la cuina roman oberta des de les 18h �ns a les 2 de la matinada. També es disposa de l’avantatge d’un pàrquing a 150 metres, amb tiquet de descompte per als clients.

C/ Santa Isabel, 20 · VILASSAR DE MAR · Tel.93 759 28 04 · www.canpaambtomaquet.es DIMECRES TANCAT

PÀRQUING A 150 METRES

OPINIÓ EDITORIAL Acord per solucionar els problemes

JOAN RANGEL Diputat a Corts Generals (PSC-PSOE)

Catalunya - Espanya L’altre dia vàrem conèixer les esgarrifoses xifres de l’atur. Segurament són la manifestació més dramàtica de la crisi que patim. Una crisi que afecta no solament l’economia, sinó també la cohesió social i les pròpies institucions democràtiques. La ciutadania exigeix acció política i respostes clares, però de moment, només reben males notícies i poques solucions. Governar implica donar la cara, ﬁxar els objectius de recuperació i explicar clarament els camins per assolir-los. La resposta de Rajoy –ben lluny de la que s’espera– es limita a demanar paciència. Demana paciència un cop ens ha dibuixat un camí plegat d’espines, que recull l’escenari del Pla d’Estabilitat 2013-2016. Amb un atur quasi croniﬁcat al 25 per cent de la població activa. Un drama! En aquest punt, caldria preguntarnos: quin és realment el patró de creixement econòmic i el model social al qual ens volen portar? Sembla que no pas el que bascula cap a una base industrial de qualitat. Més aviat el contrari, ja que retallen l’educació, la recerca, la innovació, i la millora d’infraestructures que millorin la competitivitat de la nostra economia. En canvi, aposten només per la baixada dels costos salarials, com fa palès la reforma laboral aprovada pel PP amb el suport de CiU. En aquest i en tots els assumptes que afecten el model econòmic i social, sempre s’han posat d’acord. Aquí la dreta té interessos i no pàtria.

Vivim uns temps difícils i de canvi en els quals molta gent està patint les conseqüències d’una gestió errònia de la societat. Els camins que s’han emprès no han estat els correctes i n’estem pagant les conseqüències en sotsobrades permanents a l’anomenat estat del benestar; amb les difícils condicions de vida que cada cop més famílies suporten a les seves espatlles; amb un cert desengany generacional a través del qual veiem com les persones més joves –i moltes de les més ben preparades– han de marxar a fora perquè quedant-se aquí no poden ni aspirar a trobar feina en les condicions més senzilles. En clau més propera, estem veient grans ajustaments en serveis públics com molts encara no havien viscut mai i la desaparició de prestacions socials que havíem considerat ja com a inqüestionables és a l’ordre del dia.

Les polítiques econòmiques d’ambdues dretes ho ﬁen tot a les retallades. És la política del que anomenen “austeritat expansiva”, que està fent aigües pels quatre costats. Sostenen, al dictat d’Alemanya, el defectuós disseny fet a Maastricht i que caldria evolucionar ràpidament cap un govern europeu, corregint els errors del passat. En cas contrari, els costos socials pels països del sud d’Europa seran insostenibles. Al conjunt d’Espanya, mentre Rajoy ens demana paciència, aproﬁta per tirar endavant reformes neoconservadores de la factoria FAES que afecten clarament el model social: la reforma educativa, de la sanitat o la de la interrupció de l’embaràs, per posar alguns exemples.

Caldria preguntar-nos: quin és realment el patró de creixement econòmic i el model social al qual ens volen portar? Sembla que no pas el que bascula cap a una base industrial de qualitat A Catalunya, Mas no aprova pressupostos, però ens manté embarcats en la travessa cap a Ítaca, o vés a saber on. Sense carta de navegació, però partint de la premissa que és camí de salvació per tots els mals que ens embarguen. A aquest pas, tenim tots els números per naufragar però, ja se sap, els de primera sempre es salven, com al Titànic. Seran capaços Mas i Rajoy d’arribar a acords que superin enfrontaments tàctics de naturalesa identitària i territorial que ambdós han conreat en beneﬁci de llurs objectius electorals? Aviat en tindrem la resposta.

Davant d’aquests greus problemes, el clam social cada vegada és més alt i demana una nova manera de fer política en la qual prevalgui l’interès col·lectiu, no el tacticista dels partits ni els personalismes. Amb les aclaparadores xifres d’atur de fons i la incapacitat de visibilitzar un horitzó de sortida de manera clara, és necessari més que mai un procés de diàleg que permeti millorar la situació. Demanarà un exercici d’honestedat –principalment dels polítics– que exigirà saber ser generosos i allunyar interessos pensant en la col·lectivitat. També la resta d’agents socials hauran de ser capaços d’entendre que el replanteig de la situació econòmica cap a direccions més sòlides i sostenibles és màxima prioritat de tots en aquests moments. No hi ha cap més camí que aquest o el procés pot ser irreversible.

FOTO: ACN

MIQUEL BUCH (CIU) Alcalde de Premià de Mar. President de l’Associació Catalana de Municipis (ACM)

Som decisius! Els Ajuntaments han de ser i seran claus en la deﬁnició del món local en el futur estat català. Com han de ser les bases de les noves institucions locals en el marc de la construcció d’un nou estat d’Europa? El municipalisme no pot quedar apartat d’aquest procés que marcarà el rumb del país en els propers anys. Hem de posar en valor que els ajuntaments som l’administració més propera i la més ben valorada; i per tant, la que coneix quines són les inquietuds, ambicions i problemes reals de la ciutadania. Els alcaldes i alcaldesses hem estat els canalitzadors i impulsors de la modernitat dels nostres pobles i ciutats en els darrers trenta anys. Coneixem i donem resposta a les necessitats heterogènies del poble català. El món local és conscient de la importància del moment i sap que

per ser decisius en els propers anys, els ajuntaments s’han de dotar d’un finançament just i d’unes competències clarificades. Els ens locals estem preparats per fer front a les dures situacions que esdevindran, però hem de tenir clar quines eines tenim per encarar la nova situació. En aquest procés, els municipis hem de ser decisius, ja que som els coneixedors de la realitat que es palpa al carrer. No hem de caure en el parany de deixar de banda la influència que pot tenir el món local vers el sentiment que tenen molts catalans. Som el gran altaveu que pot fer entendre als ciutadans de la necessitat d’un futur millor per a Catalunya. Cal que tots plegats remem en la mateixa direcció per assolir tots els reptes que ens proposem. Més enllà de declaracions simbòliques, el pas cap al dret a decidir del poble català, ha de ser raonat, clar i conscienciat. El futur de les properes generacions de catalans i catalanes s’està gestant en aquests moments. Cal que tinguem clar qui som, d’on venim i on volem anar. Deixem de banda les nostres diferències i sumem esforços per aconseguir que Catalunya pugui oferir el millor de si mateixa.

OPINIÓ 17

TRIBUNAMARESME MAIG 2013

ANDREU FRANCISCO Alcalde d’Alella (ERC + SxA)

L’exercici de la sobirania fiscal El mes de gener l'Ajuntament d'Alella vam començar a ingressar l’IVA i l’IRPF a l’Agència Tributària Catalana, l’ATC. Amb aquesta acció volem manifestar la nostra ferma voluntat que sigui la Generalitat de Catalunya qui recapti i gestioni els nostres tributs. Aquest no és, en cap cas, un acte d’insubmissió fiscal. El nostre Ajuntament compleix escrupolosament amb les seves obligacions tributàries. Aquest és un acte de sobirania fiscal. L’objectiu que perseguim és que allò que encara avui és un acte simbòlic es converteixi en un acte de normalitat per a la majoria de ciutadania, empreses i administracions catalanes. Volem apoderar la Generalitat tot aconseguint que una part important dels tributs que generem i paguem els catalans i catalanes passin per l’ATC. Qui té els diners té el poder i volem transferir aquest poder a les mans de la Generalitat. Fins a la data els nostres impostos estan en mans del Govern Espanyol que és qui decideix com els distribueix i quina part ens retorna. I aquesta part que ens retorna és molt inferior al que generem la ciutadania de Catalunya. L’any 2009 van ser 16.000 milions d’euros els que no van

TRIBUNA DE LA MEMÒRIA MANUEL ROCA i CUADRADA Periodista

On vas, Catalunya? Davant la situació que estem vivint, segur que tots els catalans ens fem la mateixa pregunta. Una pregunta que ens porta a un exercici apassionant i a la vegada complicat, que passa per analitzar la transformació del país des dels inicis de la transició ﬁns avui, però que som incapaços d’afrontar perquè no tenim a l’abast els elements suﬁcients. Els problemes del dia a dia compliquen encara més el futur del país. Les notícies que generen les declaracions dels nostres polítics en lloc d’aclarir-nos què és el que cal fer i d’esvair dubtes de com s’ha de fer, ho compliquen més i creen més confusió, ja que la percepció és que hi ha opinions força diferents amb arguments difícils d’encaixar a l’hora de trobar la manera de resoldre els problemes. Malgrat que el president Mas no hi doni importància, les discrepàncies

tornar, 43 cèntims de cada euro que vam pagar els catalans i catalanes. Per si això fos poc, l’Estat Espanyol deu més de 8.000 milions d’euros a la Generalitat i en limita la seva capacitat d’endeutament tot forçant-la a aprovar uns pressupostos que significaran fer noves retallades per més de 3.800 milions d’euros per a 2013. Una destralada als nostres serveis públics que no tenim perquè acceptar. Nosaltres generem suficients recursos fiscals com per no haver d’afrontar ni les noves ni les anteriors retallades. L’any passat van començar a exercir la sobirania fiscal un petit grup d’empresaris. A l’octubre s’hi sumava l’Ajuntament de Gallifa i al gener Alella. Aquest mes d’abril érem prop de cent empresaris i onze ajuntaments. L’Associació de Municipis per a la Independència ja ha anunciat la seva voluntat que al mes de juliol siguem més d’un centenar i la majoria d’ajuntaments del nostre país abans de finals d’any. L’Assemblea Nacional Catalana ja n’ha encetat una campanya i el Govern de la Generalitat s’ha compromès a facilitar els mecanismes necessaris perquè aquest estiu es pugui exercir amb total normalitat. I jo com a ciutadà, què puc fer? Demanar a les nostres empreses que ingressin l’IRPF i l’IVA a l’ATC com ja han fet els treballadors de la Televisió de Catalunya. El procés de transició nacional que hem iniciat requerirà d’accions, demostracions i gestos per part de molts de nosaltres. Som molt a prop. L’exercici de la sobirania fiscal en pot ser un pas definitiu. públiques dels membres del seu Govern, respecte a la gestió del procés sobiranista, tampoc ajuden a crear un clima que faci pensar que anem pel bon camí i que hi ha un full de ruta consensuat. És cert que han millorat les relacions Catalunya - Madrid i que hi ha voluntat de diàleg, però no és menys cert que el camí a recórrer és llarg i cal fer-lo sense presses i amb el màxim de complicitat per part de les formacions polítiques. Tampoc no podem, almenys així ho entenem, tirar endavant el procés sobiranista, sense comptar amb el suport de les institucions europees. Catalunya aconseguirà tirar endavant el projecte sobiranista i resoldre els greus problemes econòmics conseqüència d’un finançament injust, si hi ha capacitat de negociar i de pactar amb l’Estat. Tot el que no és faci dins el marc de la legalitat difícilment arribarà a bon port. Si són necessaris canvis en la Constitució, doncs que es facin. Res és intocable quan hi ha arguments per fer-ho. Si el poble català aposta per la sobirania hi té tot el dret, per tant no se li pot negar que faci la consulta.

18 OPINIÓ COSES MEVES JOAN SALICRÚ Periodista joansalicru.blogspot.com / k joansalicru

Rèquiem per Caixa Laietana El rètol lluminós de la Torre Maresme, desconnectat, a l’espera de què el substitueixi un d’homònim de Bankia. El rellotge de la plaça de l’Ajuntament, sense les lletres de qui el finançava. L’oficina històrica de la cantonada de La Riera amb el carrer d’en Palau, amb el rètol també de Bankia –les que no es mantinguin sota aquest nou paraigües, seran desmantellades–. Josep Ibern, el seu darrer director general –també el seu darrer president–, en parador desconegut –abandonat el domicili de Llavaneres, alguns el situen a Mallorca o a Formentera–. Jaume Boter de Palau, penúltim president de l’entitat, en un hospital amb importants problemes de salut. Pere Anton de Dòria, l’històric director general durant 32 anys, aquest sí, passejant-se tranquil·lament pels carrers de Mataró; lluny ja dels temps del bust que es va fer fer i que estava situat a la nova seu central de l’entitat. Més encara: 250 dels treballadors de l’antiga seu central, demanant plegar voluntàriament perquè no volen tenir res a veure amb tota aquesta història. Qui plora la mort de Caixa Laietana? Qui lamenta la desaparició d’un dels pocs músculs financers de la comarca i la zona nucleada per Mataró? Preocupadíssims per l’escàndol de les preferents –que efectivament en part és un gran escàndol, tot i que en alguns casos també s’hi pot llegir un cert pòsit cultural del “pelotazo”–, l’escàndol en majúscules que suposa la desaparició d’aquesta històrica caixa sembla no importar a ningú. Tan sols a quatre avis nostàlgics i para de comptar. En aquest cas, ni quan era mort el combregaren. I en realitat hi hem perdut molt, amb la mort de Laietana, malgrat la tasca meritòria que pugui fer la Fundació Iluro d’ara en endavant. Malgrat aquell joc de paraules consistent en dir “la gitana” en comptes de Laietana que els mataronins fèiem atribuint una certa gasiveria a la nostra caixa, la funció que ha fet durant gairebé 15 dècades ha estat incommensurable. A Mataró i al Maresme també, alerta. Mai gaire gens reconeguda. I això és el que ha provocat que ara, quan pràcticament d’ella només en queda el record, ningú s’adoni de fins a quin punt era important la nostra Caixa d’Estalvis Laietana. Del motor financer, cultural, social, que representava. Un múscul que ara, temps de vaques magres per a l’administració, encara es troba més a faltar. Patirem. I que la Laietana no hagi arribat als 150 anys de vida com a tal, ho poso tot una mica més difícil. Un autèntic desastre.

MAIG 2013 TRIBUNAMARESME

MIGUEL GUILLÉN BURGUILLOS Politòleg

El Papa Francesc reivindica la política autèntica El passat Dijous Sant, en una missa davant 1.600 religiosos, el Papa Francesc va dir que si el capellà “no surt de si mateix, en lloc de mediador, es va convertint a poc a poc en intermediari, en gestor”. També va dir que alguns sacerdots “acaben tristos i convertits en una espècie de col·leccionistes d’antiguitats o bé de novetats, en lloc de ser pastors amb olor d’ovella”. Em van semblar unes paraules molt assenyades, que podem compartir moltes persones, catòliques o no, i que es podrien

extrapolar a altres àmbits fora del religiós, com per exemple al camp de la política. Francesc va reivindicar la ﬁgura del “pastor”, contraposant-la en certa manera amb la del “gestor”. Va posar de relleu un mal endèmic que es dóna en molts sacerdots de l’Església Catòlica, però també en molts polítics. Massa sovint tenim la sensació que molts càrrecs electes viuen tancats als seus despatxos, i que la seva visió de la realitat es construeix solament amb el que els arriba dels mitjans de comunicació i les xarxes socials. D’aquesta manera, aquesta visió queda absolutament desﬁgurada i això representa un problema per al polític, que viu en la seva “bombolla”, i de retruc, per a la societat a la que ha de servir i rendir comptes. Existeix la sensació, més o menys generalitzada, que el polític no surt al carrer excepte quan hi ha campanyes electorals. Òbviament hi ha també polítics que trepitgen els carrers dels

FOTO: ACN

JUGANT A ESCRIURE FERRAN PLANELL Escriptor

De Roma al Maresme, una qüestió de fe Església no vol dir sols ediﬁcis, com tampoc s’ha de circumscriure als reduïts cercles del poder dirigent. Església és l’estructura que sense formigó ni rigideses, conforma la totalitat dels qui s’apleguen sota una mateixa creença. Creient, agnòstic o ateu, hom pot posar en dubte una qualsevol fe, però no pas la bona fe d’aquells que la professen. De les divinitats és tan lícit creure-hi, com no; mes de la humanitat sols en podrem discutir els valors, però mai negar-ne la seva existència. Prova d’això és que escampats

arreu del món trobem persones disposades a ajudar a altri. No són homogènies en les conviccions que els mouen a fer-ho, però l’objectiu ﬁnal és del tot coincident. Aquí a casa nostra, al Maresme, a més de 1.300 km de la sumptuositat vaticana, hi trobem força exemples. Em centraré en un dels que personalment tinc més proper. A Premià de Mar, capitanejats pel mossèn de la Parròquia de Santa María —a qui sens dubte mou la seva fe— i sota l’aixopluc de Càritas, hi trobem un col·lectiu de voluntaris que, independentment de si individualment creuen o no en el més enllà, treballen molt i molt bé per a fer més portable a molta gent la vida de més aquí. Gràcies al seu esforç més de 200 famílies, a qui la precarietat econòmica els aboca a passar gana, poden obtenir aliments. A més, per fer-ne més digne la recollida, s’estan fent esforços encaminats a muntar un sistema més similar al que seria anar a comprar a un supermercat i que ja funciona a d’altres indrets.

seus pobles i ciutats i parlen amb els ciutadans a diari, però hem de reconèixer que aquesta sensació de desconnexió entre la mal anomenada “classe política” i el ciutadà és un fet preocupant. A Mataró, la sensació que el nostre ajuntament està governat per “gestors” ha augmentat en els darrers temps, precisament quan més falta fan polítics de veritat, quan més necessitem “pastors amb olor d’ovella”, fent servir l’expressió del Papa Francesc. Exceptuant casos excepcionals com el de les participacions preferents, on l’alcalde està desenvolupant amb èxit el seu paper de polític (amb el suport de la resta de partits del consistori), hi ha la sensació que alguns membres del govern municipal (menció a part mereix Miquel Rey, amb diferència el millor regidor de CiU) estan desbordats per la gestió del dia a dia (una gestió que hauria de recaure en els tècnics) i estan deixant de banda la política. Segurament aquest fet ve donat per la manca de vocació política d’alguns dels regidors del nostre Ajuntament (no només del govern, sinó també de l’oposició), que mai no han amagat que són professionals que han decidit dedicar uns anys a servir la seva ciutat. I per més que alguns sectors interessats ens vulguin fer creure que en situacions com l’actual (només) calen “bons gestors”, ara és hora de la política, més que mai. I cal reivindicar la ﬁgura del polític autèntic. Cadascú podrà escollir de les lleixes els productes que més necessiti, bescanviant vals a la sortida. El lliurament de vals en quant a valor, anirà en funció de les càrregues familiars. La manca de diners comporta altres problemes familiars que no tan sols es resolen emplenant la panxa. Professors voluntaris fan classes de reforç totalment gratuïtes al nens que ho necessiten. I aquells a qui malauradament l’economia ja els ha fet total fallida, trobaran les instal·lacions necessàries per rentar la roba i tenir cura de la seva higiene personal un cop per setmana. Potser a ningú li netejaran simbòlicament els peus, però hi ha un servei de pedicura, on sí que hi trobaran atenció aquells peus castigats a caminar més pel fet de no tenir sostre. Serveixi aquest article com a reconeixement a tants i tants voluntaris que sense estoles ni ornaments, amb vocació o sense, fan una mica millor aquest món en què vivim.

OPINIÓ 19

TRIBUNAMARESME MAIG 2013

BLOC SENSE FULLS

EL QUART CAMÍ

SAÜL GORDILLO Periodista

PAULÍ MOJEDANO k pmojedano

www.saul.cat / k saulgordillo

Mataró, business friendly Mataró es promociona amb un vídeo a les xarxes socials que pretén captar inversors estrangers. El vídeo de 3 minuts mostra una ciutat dinàmica que combina qualitat de vida mediterrània i musculatura empresarial i emprenedora. Una ciutat per viure-hi treballant-hi i fent-hi empresa. Les imatges defugen els tòpics i, sense perdre de vista els referents, aposta per un nou relat que sembla oportú en temps de crisi i forta competència entre ciutats de l’entorn de Barcelona. Us recomano que el veieu i que valoreu ﬁns a quin punt aquest vídeo a YouTube representa un punt d’inﬂexió en el màrqueting de ciutat mataroní. ‘Mataró, una ciutat per invertir’ no hauria de ser un objecte de discussió política local perquè és evident que tres minuts no són la duresa del dia a dia. Els travelings, les imatges picades i els retalls agradables d’una realitat massa complexa no són acta notarial ni balanç municipal. Estem davant d’un intent d’atraure empresaris de fora de la comarca i del país perquè vegin a la capital maresmenca un espai interessant per iniciar activitats que haurien de contribuir a aixecar cap. Mataró viu el mandat municipal més complicat de les últimes dècades i l’aritmètica al saló de plens no fa res més

DIES DE BICI RAFAEL VALLBONA Periodista i escriptor www.diesdebici.blogspot.com

Multar els ciclistes Després d’una campanya informativa, la policia local de Malgrat de Mar ha començat a multar els ciclistes que no acompleixin les ordenances municipals i el codi de circulació. Polèmica del casc a banda, que ja veurem com acaba i quin ajuntament l’aplica, la decisió del consistori de Malgrat és lògica i positiva per als usuaris de la bici. La bicicleta s’ha de prestigiar socialment per a poder ser ben considerada, i per fer-ho ha de començar per respectar la resta d’usuaris de la via pública, sobretot els vianants, els més dèbils, i les normes de circulació sempre que no siguin clarament lesi-

que diﬁcultar els acords necessaris per fer-hi front. Aquest vídeo hauria de ser mínim comú denominador d’una complicitat transversal que superi sigles i personalismes. Promocionar Mataró no és lluir acció de govern ni reivindicar obra feta en anteriors mandats, simplement és posar en valor els punts forts d’una ciutat que pateix els cops de colze d’altres poblacions més acostumades a la projecció exterior.Hi ha un toc d’innovació i modernitat que complementa el discurs del ‘Mataró, la ciutat del verd i el blau’ i, anteriorment, del relat d’una urbs que relligava barris i centre amb l’urbanisme de la Via Europa i el Parc Central ampliat. La façana marítima i una peça fonamental com el Tecnocampus són línia d’atac per a empresaris estrangers que es vulguin deixar seduir per una població de mida humana amb totes les prestacions. El vídeo en qüestió genera bon rotllo entre la gent que s’ho mira sense condicionants polítics. Fa recuperar orgull de ciutat entre mataronins de fàcil emocionar. Renova el relat en els nous temps. Hem passat dels Ramon Manent i Manuel Cuyàs que ens obrien les portes de les cases que feien goig recloses ‘sota teulada’ i del Joan Catà que testimoniava l’urbanisme integrador al llenguatge audiovisual ben travat pels companys de la televisió pública M1TV. Bona feina!

ves o perilloses (que n’hi ha, ja que les normes només estan pensades per als vehicles a motor). Hi ha massa brètol dalt d’una bici: ximplets que fan salts i cabrioles, circulen a tota llet gairebé atropellant els vianants o van per les voreres sense cap mirament (de vegades bo i havent-hi carril bici). Aquesta mena de gentota ha de desaparèixer de la via pública si volem que la bici i els seus usuaris gaudeixin del prestigi social que es mereixen. I si no ho entenen amb pedagogia, ho hauran d’entendre amb sancions. Ara, això sí, per sancionar cal que les ciutats estiguin adaptades a la circulació en bici, i si no ho estan, les normes i qui les apliquen han de ser tolerants amb certs incompliments. El cas de circular per les voreres és el més clar. No es pot multar un ciclista que, amb cura i respecte, circuli per damunt d’una vorera en una via sense carril i amb una circulació ràpida i perillosa. I a Malgrat de Mar i a tots els municipis del país hi ha vies d’aquestes.

Ser capaços de trencar les regles Els polítics cerquen l’estabilitat en el marc de sempre, però no és moment d’estabilitat sinó de trencament. És moment de ser més valent i treballar per acords més amplis; no només parlamentaris, sinó socials. Que no dic que siguin fàcils d’aconseguir amb aquestes estructures de partit que dominen la política, però que segur que són possibles si hi ha voluntat i visió. Als polítics els està faltant comunicació directa amb la ciutadania, ser capaços de superar i traspassar l’escenari polític, i connectar directament amb la gent. Tinc aquesta sensació, els dirigents es tanquen massa en els límits del govern, de les institucions, és a dir, política tradicional, quan el que manquen són polítics trencadors de regles i marcs establerts. Que trepitgin el carrer, que parlin directament amb els ciutadans,

que s’aliïn amb la societat civil... que liderin! La solució no és en els salons, ni en els passadissos, cal crear, i l’obligació d’un govern de canvi està en tornar la iniciativa a la gent, no en criminalitzar-la com s’està fent amb l’Ada Colau per part de polítics miserables i de mitjans venuts al poder. Cal deﬁnir projectes en bé de la societat sencera, que maximitzin el benestar social, que recuperin els somnis al voltant dels quals vam ser capaços de fer una Europa millor després de la barbàrie de la Segona Guerra Mundial. Hem de crear un moviment en el qual la persona sigui el centre. Dibuixar un nou escenari després de la crisi; no un nou paisatge, sinó el mateix mirat amb nous ulls i diferents maneres de pensar. Consciència, responsabilitat i, sobretot, educació per entendre que la batalla per la felicitat es porta a terme a l’interior de cadascú de nosaltres. Hauríem de dedicar tots els recursos possibles, molts dels quals ara es llencen en armament, presons i altres canallades, en educació i en salut, en millorar la vida de les persones, en traslladar la idea de la generositat i del servei. Ser, fer, tenir, i no a l’inrevés com el paradigma vigent ens ha fet creure.

20 20

GASTRONOMIES L’Ajuntament d’Alella convoca un concurs per promoure l’enoturisme Amb l’objectiu d’afavorir l’activitat econòmica i promocionar el municipi com a destinació turística, l’Ajuntament ha convocat un concurs per donar suport a iniciatives privades que desenvolupin productes d’enoturisme a Alella. El concurs a la millor iniciativa enoturística és obert a professionals, empreses i entitats locals que desenvolupin de manera individual o collectiva un producte d’enoturisme al municipi. Els productes que s’hi ofereixin han de ser originals, és a dir, queden excloses d’aquest concurs aquelles iniciatives que hagin estat publicades, difoses o aplicades abans de concórrer a aquesta convocatòria. Les propostes s’han de lliurar a l’Ajuntament abans del 15 de maig amb una memòria explicativa i un fullet turístic, ambdós en versió digital i impresa, en els qual s’especiﬁcaran l’activitat que s’ofereix, el preu, les empreses organitzadores, la programació i les característiques del producte. En la selecció es valoraran, entre d’altres qüestions, la cooperació empresarial local, la perdurabilitat del projecte i l’adequació a la realitat turística local. L’Ajuntament aportarà a la proposta guanyadora, que s’ha de comprometre a mantenir l’activitat un mínim d’un any, 2.000€ i li donarà suport en la comunicació i, si s’escau, en la gestió de les inscripcions. Text: Ajuntament d’Alella.

Arriba el moment de la maduixa que té el gust de la maduixa

La primavera i el bon temps fan que la maduixa de la Vallalta esdevingui la reina de la taula i no només a l’hora de les postres. El seu gust, el seu aroma i el seu colorit aporta un toc especial a salses, entrants i, ﬁns i tot, als plats principals. Els restauradors i els artesans alimentaris del Maresme ens en proposen mil formes de d’assaborir-les. Del 20 d’abril al 31 de maig, Jornades Gastronòmiques de la Maduixa. Les Jornades Gastronòmiques de la Maduixa de la Vallalta compten aquest any amb la participació d’una vuitantena de restaurants i establiments alimentaris de 17 municipis de la comarca, 5 més que a l’edició 2012. Les propostes gastronòmiques dels restaurants, les pastisseries i els establiments de menjar cuitat es complementen amb activitats paral·leles

com la 14 Fira de la Maduixa de Sant Cebrià de Vallalta, la 10 Diada de la Maduixa a Canet de Mar, la 14 Diada Màgica de la Maduixa i el Vi a Sant Iscle de Vallalta o la Diada de la Maduixa a Arenys de Munt. Els municipis participants a les Jornades Gastronòmiques de la Maduixa de la Vallalta són: Sant Pol de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Canet de Mar, Sant Iscle de Vallalta, Arenys de Munt, Arenys de Mar, Argentona, Cabrils, Caldes d’Estrac, Calella, Malgrat de Mar, Mataró, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt, Teià, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar. Les activitats programades i les ofertes gastronòmiques que proposen els establiments participants es poden veure en el fullet que ha editat el Consorci de Turisme i el Consell

Comarcal a través del projecte Productes de la Terra Maresme. A la publicació també es relacionen els productors de maduixa del Maresme que tenim a la comarca i s’inclouen 7 originals receptes culinàries proposades pels restaurants Sant Pau (Carme Ruscalleda) de Sant Pol de Mar; La Taverna de Sant Pol de Mar, La Toscana d’Arenys de Mar, Can Baladia d’Argentona, 6Q de Canet de Mar i La Treva de Mataró. Cada plat està acompanyat d’una proposta d’harmonia amb un vi de la DO Alella. Trobareu aquesta publicació en els establiments participants, a les oﬁcines municipals, oﬁcines de turisme i al Consorci de Turisme i al web del Consell Comarcal del Maresme. Text: Consell Comarcal del Maresme.

GASTRONOMIES 21

TRIBUNAMARESME MAIG 2013

L’Hispània rep el Pèsol d’Or de Llavaneres

LA PROPOSTA DE L’ÀVIA REMEI

SARSUELA

Un moment del llirament del Pèsol d’Or

Les germanes Reixach del restaurant Hispània d’Arenys de Mar van ser guardonades, el passat divendres 19 d’abril, amb el Pèsol d’Or de Llavaneres. Aquest distintiu reconeix la tasca de promoció i difusió del pèsol garrofal, en el marc de la celebració de la Festa del Pèsol, que enguany ha celebrat la 14a edició. El guardó es va lliurar en el decurs del sopar de gala servit pel restaurant Can Jaume. El lliurament del Pèsol d’Or va ser el moment més emotiu del sopar de gala de la Festa del Pèsol 2013, que aquest any va servir el restaurant Can Jaume del Port Balís. L’alcalde, Bernat Graupera, va anunciar el nom de les guardonades i el regidor de Pro-

FOTO: Cedida.

moció Econòmica, Carlos Bartomeu, va ser l’encarregat de lliurar el diploma i el pèsol d’or. L’Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres, a proposta de la Comissió organitzadora de la Festa del Pèsol, ha volgut reconèixer amb aquest distintiu la tasca de promoció del pèsol garrofal de Llavaneres al restaurant Hispània, que fa més de 60 anys que el cuina i el serveix als seus clients més exigents. Les germanes Reixach van estar acompanyades durant el sopar pel matrimoni Rabassa Obregon, els propietaris d’una de les cinc hortes de Llavaneres, que ja fa trenta anys que serveix pèsols a l’establiment. Text: Ajuntament de Llavaneres.

INGREDIENTS: Vi blanc sec. Julivert. Ceba. Tomàquet. Sal i oli. Llimona. Farina blanca. Per fer la picada: Alls i juliverts. La polpa d’una nyora (remullada). Ametlles torrades. Xocolata negra (poca). Galeta maria. Segueix a TRIBUNA Maresme la proposta culinària de la popular cuinera mataronina Àvia Remei. Pots trobar més receptes seves a la web www.aviaremei.com

PREPARACIÓ: Tallem el peix a rodanxes, el salpebrem i l’enfarinem. El passem per la paella perquè quedi un xic consistent. Colem l’oli i, a la mateixa paella, hi passem el peix d’esclova com els llagostins, els escamarlans o les gambes i els guardem igual que el peix. Passem l’oli a la cassola i sofregim la ceba amb un xic de tomàquet. Els musclos i les cloïsses les fem al vapor i en guardem el suc, que colem i tirem a la cassola amb un raig de vi blanc sec. Fem un fumet de peix, que pot ser d’un tros de cap de rap, unes espines o un cap de lluç que sigui fresc, que bulli una estona i ho triturem i colem. Posem el peix ben posat a la cassola, el cobrim del fumet, deixem que arrenqui el bull molt a poc a poc, procurant que no es desfaci. Fem la picada i la hi afegim. Ho tastem de sal. Si queda poc suc, hi afegim fumet o una mica d’aigua. COMENTARI: La sarsuela consta de tres o quatre classes de peix, segons es vulgui. Recomanem: lluç, llagosta, cloïsses, rap, nero, llenguado, sard, calamars, gambes, llagostins... Si la fem el dia abans surt més bona, però a l’hora de tornar-la a escalfar s’hi ha d’afegir una mica d’aigua.

PARXET BRUT NATURE 2010 És una cava caracteritzat per la Pansa Blanca típica de la regió d’Alella. Ideal per acompanyar mariscs, embotits ibèrics i formatges. Característiques: To molt pàl·lid amb reﬂexos verds, bombolla molt ﬁna i persistent amb tendència a formar corona d’escuma. Nas delicat amb aromes de

fruita blanca i cítrics. A la boca és fresc, lleuger, equilibrat i molt sec, no és agressiu. Viticultura: L’anyada de 2010 es va caracteritzar per pluges abundants, especialment durant la tardor. No obstant, la maduració va ser òptima, degut a que l’estiu no va ser excessivament calurós.

MÓN LEGAL En marxa la campanya de la renda amb més previsió d’ingressos i menys devolucions als contribuents L’Agència Tributària va obrir el passat 2 d’abril el termini per gestionar per Internet i per telèfon l’esborrany de la declaració de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques corresponent al 2012. A partir d’aquest moment es van poder trobar a la xarxa 21 milions d’esborranys i dades ﬁscals, 1,5 milions més que l’any passat. Hisenda preveu que es presentaran 19.525.000 declaracions de les quals 14.935.000 tindran dret a devolució per un import de 10.665 milions d’euros, un 5% menys que l’any passat, mentre que 4.100.000 contribuents hauran d’ingressar aproximadament 6.525 milions d’euros, un 3% més. És així gràcies a l’increment de les rendes del treball. Només el gravamen complementari de l’IRPF li ha proporcionat ingressos per valor de 5.980 milions d’euros, quan la previsió era de 5.474 milions. Una de les novetats és la possibilitat de deduir les pèrdues del joc. El secretari d’Estat d’Hisenda, Miguel Ferré, ha justiﬁcat la mesura per la necessitat “d’acostar-se al guany patrimonial real que ha tingut el que està jugant a la ruleta o a altres jocs d’atzar” i “fer tributar pel que realment s’està guanyant”. L’Agència Tributària rebrà la informació dels operadors i el màxim a deduir serà l’equivalent als guanys. Per contra, una altra de les novetats és que ja no es poden deduir els habitatges comprats abans del 2006, malgrat que les deduccions per la resta de comptes d’habitatges continua.

El secretari d’Estat d’Hisenda, Miguel Ferré, i la directora general de l’Agència Tributària, Beatriz Viana.

L’ESBORRANY ESTÀ DISPONIBLE L’Agència Tributària redobla d’aquesta manera la seva aposta per Internet després d’aconseguir que l’any passat ja es presentessin per via telemàtica el 55% de les declaracions i es reduïssin en un 30% les trucades. Per aquest motiu ha avançat el calendari, va ampliar el nombre d’esborranys i va fixar per al 4 d’abril, el termini per fer les primeres devolucions. L’atenció a les oficines començarà el 13 de maig i l’últim dia de la campanya serà l’1 de juliol. Segons l’Agència Tributària el dimarts d’arrencada de la campanya, a dos quarts de dotze del matí, 41.000 contribuents ja havien confirmat els seus esborranys per Internet, una xifra rècord assolida en només unes hores. També s’ha avançat la presentació de les declaracions per Internet a través del programa d’ajuda PADRE, disponible, en aquest cas, a partir del 10 d’abril.

FOTO: ACN.

Els contribuents han pogut presentar la seva renda per primera vegada a partir del dia 24 i rebran la devolució el 6 de maig. Una altra de les principals novetats d’aquest any és l’ampliació del tipus de contribuents que poden accedir a l’esborrany. Són 1,5 milions més que ﬁns ara no tenien accés a aquesta possibilitat. En concret, són els contribuents amb pèrdues derivades dels fons d’inversió; perceptors de subvencions no destinades a activitats econòmiques; contribuents que tinguin ﬁns a vuit immobles no arrendats; titulars de valors públics amortitzats amb rendiment zero, i perceptors de rendiments del capital immobiliari i mobiliari procedents d’entitats en atribució de rendes. Segueixen tenint dret a l’esborrany els contribuents amb rendiments del treball, rendiments del capital mobiliari, amb retenció o ingrés a compte. A

més, la deducció per adquisició d’habitatge habitual amb préstec hipotecari, la reducció de les aportacions a plans de pensions i la deducció per donatius no impedeixen rebre l’esborrany. L’Agència Tributària preveu que 15 milions de contribuents utilitzin el sistema REN0 que permet l’obtenció ràpida de l’esborrany i les seves dades fiscals sense haver d’esperar a rebre-ho per correu i sense necessitat de disposar de certificat electrònic. A part, continua l’atenció personalitzada a les oficines. Serà a partir del 13 de maig. EXEMPTS DE DECLARAR Aquest any es manté la regulació anterior pel que fa a les persones que han de presentar la declaració d’IRPF. No estan obligats a declarar els contribuents amb rendes exclusivament procedents del treball per un import de 22.000 euros. A més, el límit per no declarar es redueix a 11.200 euros si els rendiments procedeixen de més d’un pagador i també quan es percebin pensions compensatòries o anualitats per aliments no exemptes. Tampoc s’han de declarar dividends, interessos i plusvàlues sotmeses a retenció amb un topall conjunt de 1.600 euros; les rendes immobiliàries imputades, rendiments íntegres de capital mobiliari no subjectes a retenció derivats de lletres del Tresor i subvencions per a l’adquisició d’habitatges de protecció oficial. Text: ACN

MÓN LEGAL 23

TRIBUNAMARESME MAIG 2013

Els contribuents catalans pagaran un 3% més i rebran un 4% menys

Els contribuents catalans pagaran 1.467 milions d’euros (un 3% més que l’any passat) i rebran 2.100 milions en devolucions (un 4% menys) en la campanya de la renda d’enguany, segons estimacions de l’Agència Tributària (AEAT) de l’Estat. El delegat especial de l’AEAT a Catalunya, Gonzalo García de Castro, ha apuntat a l’increment de les tarifes estatals i autonòmiques de l’impost sobre la renda per explicar l’augment de la recaptació. Fins el passat 4 d’abril al matí, Hisenda ja havia acceptat 25.000 devolucions a Catalunya per un import de 17 milions d’euros, en les primeres 48 hores de campanya de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) d’enguany, que correspon a la liquidació de 2012. Hisenda preveu que 3,5 milions de contribuents catalans presentin la seva declaració aquesta campanya de la renda, aproximadament el mateix que l’any passat, amb un 75% de declaracions a retornar i la resta en la categoria de ‘positives’, la majoria amb resultat a ingressar. Per demarcacions, Barcelona concentra 2,6 milions de declarants, per 355.000

a Tarragona, 331.000 a Girona i 204.000 a Lleida. En una roda de premsa el passat dijous 4 d’abril al matí, García de Castro va declarar que els contribuents catalans disposaven de més de 3 milions d’esborranys i dades fiscals disponibles a internet per descarregar i, si s’escau, modificar o confirmar. El cap del departament regional de gestió tributària de l’AEAT a Catalunya, Miguel Ángel Baños, va destacar que 285.000 contribuents tenen drets a presentar la declaració a través de l’esborrany gràcies a l’ampliació de criteris. Entre d’altres, els tinents de bons públics de la Generalitat (els anomenats ‘bons patriòtics’) tenen dret a sol·licitar l’esborrany de la declaració de la renda, així com els titulars de qualsevol valor públic amortitzat amb rendiment zero. Baños ha estimat entre 150.000 i 180.000 els contribuents catalans que es podrien beneficiar d’aquesta possibilitat. Anteriorment, l’accés a l’esborrany estava limitat als propietaris de lletres del Tresor Públic estatal. Text: ACN

24 MÓN LEGAL

Insolvència de l’empresa i la responsabilitat dels administradors Quan ja portem masses anys de crua crisi econòmica i financera són moltes les petites i mitjanes empreses que han hagut de tancar portes, amb les moltes conseqüències que aquest fenomen comporta. Una de les més importants és la responsabilitat davant tercers pels deutes que la societat té pendents en el moment de plegar. El nostre sistema legal, en l’àmbit mercantil, disposa uns deures a càrrec de la empresa i també dels administradors de la mateixa respecte el pagament de les obligacions adquirides per la societat a partir del moment en què aquesta cessa la seva activitat. Així, la Llei de societat de capitals disposa tres tipus de responsabilitat en què poden incórrer els administradors socials que no actuïn segons disposa la llei en relació al cessament efectiu de l’activitat empresarial, articulant tres tipus d’acció a exercitar contra els mateixos: social, individual i solidària. La primera procedirà quan la conducta dels administradors hagi lesionat directament els interessos de la societat (i als socis), i la seva finalitat és restituir el patrimoni social perjudicat; la segona persegueix restituir el patrimoni de socis o creditors pels perjudicis causats a causa de la conducta reprotxable dels administradors; i la tercera, sanciona els administradors per no haver complert els seus deures respecte l’ordenada dissolució de la societat davant la producció de determinades causes previstes per la llei. Totes aquestes accions vénen a combatre l’incompliment per part dels administradors del seu deure d’actuació com a un empresari ordenat i un legal representant. Tanmateix, la Llei concursal 22/2003 regula un règim de responsabilitat dels administradors davant la insolvència de la seva empresa fixant una sèrie de supòsits, la producció dels quals comporta la responsabilitat personal dels administradors davant els deutes socials i en aquells imports que no quedin coberts pel patrimoni social. Per tant, davant una situació de tancament de l’empresa, el creditor podrà valorar l’exercici de les diferents accions que la llei societària i concursal posa al seu abast per mirar de recuperar el seu crèdit, així com rescabalar-se econòmicament dels perjudicis que li ha causat la conducta negligent, descuidada o culpable dels administradors socials, atacant precisament el patrimoni personal d’aquests. XAVIER CASAS MARTÍNEZ. ADVOCAT JCM ADVOCATS · xcasas@icamat.org

MAIG 2013 TRIBUNAMARESME

Mataró dóna suport als afectats de les preferents

Oﬁcina de Bankia a la riera de Mataró.

L’Ajuntament de Mataró, a través d’un conveni amb el Col·legi d’Advocats, oferirà assessorament “universal i gratuït” als afectats per les participacions preferents durant tot el procés d’arbitratge, que ara comença amb l’objectiu que els petits estalviadors puguin recuperar els seus diners. Així ho va explicar a l’ACN l’alcalde de Mataró, Joan Mora, després que el passat divendres 19 d’abril s’hagués reunit la comissió municipal d’afectats pels productes financers d’alt risc. Tant l’Ajuntament com les plataformes d’afectats valoren positivament el fet que finalment s’hagi inclòs en aquest procés els clients de l’antiga Caixa Laietana que varen bescanviar les participacions per accions de Bankia. L’alcalde de Mataró, Joan Mora, va expressar la seva “satisfacció” perquè finalment pugui començar un procés d’arbitratge inclusiu que tingui en compte els milers de clients que Caixa Laietana va “estafar” a Mataró i el Maresme. Mora

ACN

demana als estalviadors que, en aquest procés, no signin cap document sense estar degudament assessorats per evitar que es repeteixin situacions desagradables. En aquest sentit, el consistori ofereix assessorament gratuït a tots els afectats perquè ningú es quedi sense poder reclamar els seus estalvis per una qüestió de manca d’informació o de recursos econòmics: “La informació arribarà a tots els afectats i en funció de la situació personal de cadascú, es donarà una sortida o una altra”. L’assessorament serà possible gràcies a l’acord amb el Col·legi d’Advocats. “Aquest any i mig de feina ha demostrat que a través de la perseverança, l’esforç i la raó, ho hem aconseguit”, es felicita Mora. En aquesta mateixa línia s’ha pronunciat el portaveu d’EstafaBanca de Mataró, Diego Herrera, que ha qualiﬁcat l’inici de l’arbiratge de “pas endavant”, tot i que encara no ho considera una victòria: “Això serà el dia que tothom hagi pogut recupe-

rar finalment els seus diners”. És per això que Herrerra, confirma que les protestes de la plataforma al carrer “seguiran” per tal de mantenir la pressió per garantir que el procés d’arbitratge sigui “transparent, garantista i universal”. A priori, però, el portaveu dels afectats celebra que, del que se sap fins ara, es prevegi un arbitratge “inclusiu” i “sensible”. La comissió de seguiment de l’arbitratge de les participacions preferents ha informat recentment que podran acollirse a l’arbitratge tots els afectats d’entitats on hi hagi diner públic i que tindran prioritat els que van invertir un màxim de 10.000 euros. La majoria dels casos els acapara Bankia i, segons va anunciar també el ministre d’Economia, Luís de Guindos, s’inclourà els titulars de participacions preferents de Caixa Laietana que van bescanviar-les per accions a principis del 2012. Text: Jordi Pujolar / ACN

MÓN LEGAL 25

TRIBUNAMARESME MAIG 2013

ACN

COMUNICAT DE LA PLATAFORMA €STAFABANCA MATARÓ Una cop celebrada a Mataró la reunió del dia 24 d’abril entre l’Equip de Coordinació de la Plataforma €stafabanca Mataró (PEBM), d’un costat, i la Direcció de Bankia, d’un altre. I després de la sessió informativa organitzada per la PEBM, en aquesta mateixa data, sobre les característiques i el funcionament del mecanisme d’arbitratge engegat en relació amb Bankia, s’emet aquest comunicat: La Plataforma €stafabanca Mataró (PEBM) expressa públicament la seva satisfacció per l’entrada en funcionament del procediment d’arbitratge per Bankia. En aquest sentit, cal destacar favorablement tres característiques d’aquest mecanisme resolutori. En primer lloc, el procediment d’arbitratge inclou el bescanvi de preferents i/o subordinades per accions de Bankia dut a terme al març de 2012, el que en termes pràctics signiﬁca portar al terreny dels fets una de les demandes més importants plantejades per la PEBM si es té en compte que al voltant del 90% de les persones que tenen productes híbrids de renda ﬁxa de l’antiga Caixa Laietana havien estat convertides en accionistes a través d’aquest bescanvi. En segon lloc, el procediment d’arbitratge s’ha dotat d’una bateria de criteris d’accés amplis i sensibles enfront

de la diversitat de situacions que reflecteixen les persones que tenen preferents i/o subordinades i/o d’accions procedents del bescanvi d’aquests productes híbrids de renda fixa. En aquest sentit, la tabulació de la informació de caràcter sociodemogràfic, tècnic i financer disponible a través del registre de casos de les persones integrants de la PEBM, permet constatar que el 100% d’aquestes persones afectades podran acollir-se al sistema d’arbitratge. En termes pràctics, el procediment d’arbitratge respon potencialment a la demanda d’universalitat en l’accés plantejada per la PEBM en la proposta d’arbitratge presentada al Congrés dels Diputats el dia 13 de febrer de 2013 i publicada posteriorment pel Defensor del Poble. En tercer lloc, el procediment d’arbitratge compleix amb la característica de ser gradual quant a l’ordenació

Addicionalment, avancem que la PEBM està concretant el format corresponent a una ronda imminent de presentacions i aclariments, per part de l’alta Direcció de Bankia, del procediment d’arbitratge engegat per oferir una solució pràctica (la tornada dels estalvis) a les persones i famílies atrapades en aquesta espècie de limbe ﬁnancer.

temporal de la resolució dels casos segons el nivell de necessitat de capital, i permet la recuperació en metàl·lic dels estalvis atrapats sobre la base de l’aplicació de la mateixa fórmula que s’uti-

litza en la justícia ordinària: capital original en productes híbrids de renda ﬁxa - interessos cobrats + interessos corresponents si el capital hagués estat realment en un termini ﬁx. Finalment, la PEBM destaca que el procediment d’arbitratge representa una alternativa resolutòria ràpida, gratuïta i garantista de cara a la recuperació dels estalvis, tal com posen de manifest els procediments d’arbitratge articulats per als casos de NovaCaixaGalicia i Catalunya Caixa, ara ampliables a través d’aquest nou mecanisme d’arbitratge. Equip de Coordinació de la PEBM

FIRA IBEROROMANA La Fira Iberoromana de Cabrera de Mar torna amb impuls patrimonial i històric PROGRAMA D’ACTES DE LA XVII FIRA IBEROROMANA

DIVENDRES 31 DE MAIG A les 18h. Sala Nova

Cicle cinema arqueològic documental

Com informa el consistori cabrerenc, seguint amb les directrius de l’anterior edició realitzada, i ja que Cabrera de Mar disposa d’importants jaciments arqueològics de l’època en què ibers i romans es van establir en el territori, la comissió organitzadora de la Fira vol continuar potenciant-ne l’àmbit “iberoromà”, i que aquest sigui una de les temàtiques principals de l’esdeveniment. Després d’un any d’aturada, els estudis realitzats per replantejar aquesta proposta han recomanat donar suport a la promoció de la XVII Fira en el seu aspecte cultural iberoromà. És

per aquest motiu que enguany, el vessant històric es considera prioritari i la Comissió organitzadora li ha donat suport especíﬁc reforçant el programa didàctic, participatiu i d’ambientació de l’època i emmarcant-se dins del Festival Laietania. D’altra banda, les entitats de Cabrera de Mar també tenen el seu espai a la Fira impulsada des de la Regidoria de Promoció Econòmica. A més, també es disposarà de un ampli mercat d’unes 50 parades, amb ambientació de l’època i espectacles d’animació als carrers on es situaran els paradistes. Text: Redacció

Exposició Jardins d’Empúries La jardineria en època romana. També el diumenge.

1a sessió: 50 anys del descobriment de la vil·la romana de Torre Llauder / Visita virtual per la vil·la romana de Torre Llauder / La Necròpolis dels Dos Pins de Cabrera de Mar / Terra d’Ibers. Imatges per una exposició / El Legado Celta.

De 10 a 20h. Av. Pare Jaume Català

A les 20.15h. Forns romans de ca l’Arnau

Mostra de productes de la terra

Nunc est bibendum. El vi a la Laietania

A càrrec de la Cooperativa Agrícola de Cabrera de Mar. També el diumenge.

A càrrec de Tanit difusió. Xerrada sobre El vi a la Laietania. De la vinya a la taberna, l’elaboració del vi, comerç i consum. Amb degustació de vi DO Alella.

La celebració de la XVII Fira tindrà lloc del 31 de maig al 2 de juny. Especialment, els actes se centren en el dissabte i diumenge dies 1 i 2 de juny, de les 10 del matí ﬁns a les 21.00 h

De 10 a 20h. Cal Conde

A les 22 h. Restaurant Santa Marta

Convivium. Banquet romà A càrrec de Tanit difusió cultural. Deixem que els sentits ens transportin a l’antiguitat... descobrirem tots els secrets de la cuina romana i la seva tradició. Inclou: comentaris arqueològics, reproduccions d’utensilis de cuina i menjador, i degustació de plats romans. Preu 30 €.

DISSABTE 1 DE JUNY De 10 a 20h. Plaça del poble, C. Anselm Clavé i Av. Pare Jaume Català

Mercat iberoromà Una selecció de les millors artesanies, alimentació i restauració en un mercat d’inspiració iberoromana. També el diumenge. De 10 a 20h. Plaça de la Fàbrica, carrers Vilardaga i Jaume I i Pista Vella

Fira d’Entitats locals, museus del Maresme i demostració d’artesans També el diumenge.

Representació d’un Jardí Romà A càrrec de l’Agrupació Sardanista i Cultural de Cabrera de Mar. També el diumenge. De 10 a 20h. Plaça de l’Ajuntament

De 10 a 20h. Cal Conde

Exposició Cabrera de Mar en 3D de Josep Maria Rovira. Projecció continuada d’audiovisuals sobre el patrimoni arqueològic de Cabrera de Mar. També el diumenge. A les 11 h. Plaça de La Fàbrica.

Inauguració de la XVII Fira Iberoromana A les 11.30 h. Terrassa de Can Martinet

Petita història dels Ibers a Cabrera A càrrec de Tanit difusió cultural. Xerrada teatralitzada per introduir als més menuts la cultura ibèrica. A les 12 h.Cal Conde

La restitució fotogramètrica 3D del jaciment arqueològic de Can Rodon Conferència a càrrec de Joan Eusebi Garcia Biosa. A les 12 h. Als carrers del Mercat iberoromà

Espectacle d’animació Ruta Pretorian A la 13 h. Als carrers del Mercat iberoromà

Espectacle La quadriga humana

FIRA IBEROROMANA 27

TRIBUNAMARESME MAIG 2013 A les 13.30 h. Sala Nova

A les 22 h. Jardins de Can Bartomeu

A les 12 h. Can Rodon

Presentació del vi romà experimental Laietania

Concert Carmina Canere

Demostració LEGIO

L’art de la Música a Roma a càrrec de Thaleia. Concert de música amb dansa romanes on reproduirem tot un seguit d’instruments musicals de l’època.

Les legions de l’Imperi, a càrrec de Projecte Phoenix. Amb aquesta experiència podrem conèixer d’aprop el funcionament d’una unitat de legionaris romans.

A càrrec de Xavier García, enòleg i director d’Alella Vinícola, i Gonzalo Berger, director de Tanit difusió. A les 16 h. Sala Nova

Cicle de cinema arqueològic documental 2a sessió: El celler de can Bartomeu de Cabrera de Mar / Restitució virtual del jaciments de Cabrera de Mar / Els Forns romans de Vilassar / L’animació 3D, entre l’arqueologia experimental virtual i la investigació didàctica / En Busca del Primer Europeo. A les 17 h. Clos arqueòlogic de Can Modolell

Petita història dels romans a Cabrera A càrrec de Tanit. Xerrada teatralitzada per introduir als més menuts la cultura romana. A les 17.30 h. Als carrers del Mercat iberoromà

Espectacle Cercavila musical

DIUMENGE 2 DE JUNY

A les 13 h. Als carrers del Mercat iberoromà

Espectacle La quadriga humana A les 10 h. Des del jaciment de Can Benet.

Itinerari guiat Arqueologia de Cabrera A càrrec de Tanit difusió cultural. Itinerari guiat amb carrilet que inclou parades i comentaris als jaciments arqueològics de Can Benet, termes i forn de Ca l’Arnau, santuari romà de Can Modolell i porta sud de l’oppidum ibèric. Sortides cada hora. A les 10 h. Can Rodon

Experimentem amb els ibers i romans A càrrec de Tanit. Tallers d’escriptura, escuts, decoració de kalathos, encuny de moneda, grats, mosaic, cosmètica, pintura al fresc, arqueologia i jocs de l’antiguitat.

A les 1 8h. Clos arqueòlogic de Can Modolell

A les 14 h. Envelat

Dinar Laietà Una bona oportunitat per tastar la carn de porc com la cuinaven en època antiga. Adaptació d’una recepta basada en les investigacions de l’historiador Josep Puig. El menú inclou amanida, verdura a la brasa, un bon tall de porc rostit i vi. Preu: 15€. A les 17 h. Als carrers del Mercat iberoromà

Espectacle Cercavila musical A les 17.30 h. Plaça del poble

Espectacle Lluita de Gladiadors A les 18 h. Terrassa de Can Martinet

Itinerari dinamitzat: Descobrim Ilturo

A les 10 h. Can Rodon

A càrrec de Tanit. Fou l’actual Cabrera tan important com Tarraco o Emporion en l’antiguitat? Un recorregut pels punts claus de la història antiga de Cabrera de Mar.

Taller experimental Domus aeterna Els rituals de la mort en època romana, a càrrec de Tanit difusió cultural. Reviurem un ritual funerari pas a pas com autèntics romans. També a les 13 h.

A les 19 h. Terrassa de Can Martinet

A les 11 h. Plaça del poble

Mites i llegendes de la muntanya de Burriac

Espectacle Lluita de Gladiadors

A les 20 h. Als carrers del Mercat iberoromà

Visita guiada al campament romà de la Legio VII

A les 20.30 h. Sala Nova

Espectacle Cercavila d’en Bacus

I entrega de premis.

A les 21 h. Clos arqueòlogic de Can Modolell

A càrrec de Projecte Phoenix. Descobrirem com era la vida quotidiana dels legionaris romans.

Xerrada nocturna: Sol Invictus Mithra A càrrec de Tanit. Qui era el déu Mitra? Qui eren els seus seguidors? Com era la seva religió?

A les 11.30 h. Can Rodon

Mites i llegendes de la muntanya de Burriac A les 19 h. Als carrers del Mercat iberoromà

Espectacle Cercavila d’en Bacus A les 20 h. Als carrers del Mercat iberoromà

Espectacle Bocanades de foc i pirotècnia Veredicte Concurs de cartells A les 20.30 h. Plaça de l’Ajuntament

A les 11.30 h. Als carrers del Mercat iberoromà

Espectacle d’animació Ruta Pretoriana

Sorteig de Productes d’horta A càrrec de la Cooperativa Agrícola de Cabrera.

PROPOSTES CONCERTS ALELLA. CAN LLEONART Cicle músiques del món. Concert de D’Callaos en acústic. Divendres 10 a les 22h. Maribel “La Canija”, veu; Daniel Felices, guitarres i veu; Sergio Martín, percussió i Carlos Felices, contrabaix. www.canlleonart.com. ALELLA. CAN LLEONART Cicle músiques del món. Concert de Luna Cohen. Divendres 17 a les 22h. La cantant i compositora Luna Cohen, una de les principals representants de la música brasilera a Catalunya. Més informació a www.canlleonart.com. EL MASNOU. PISTA DE PAU CASALS 4t Festival d’Art Flamenc del Masnou. Dissabte 18 a les 17h. Com cada any, el Centre Cultural Luz del Alba organitza aquests festival que ﬁnalitzara diumenge a les 20 h.

Aquesta secció és una selecció dels actes que es fan als municipis de la comarca durant el mes que surt publicat TRIBUNA Maresme. La recepció de les propostes per a l’agenda és ﬁns al dia 20 del mes en curs, al correu info@tribunamaresme.com.

EL MASNOU. ESPAI ESCÈNIC CA N’HUMET Cia. +Sarsuela. Dissabte 18 i diumenge 19 a les 18h. Un recull acurat de magníﬁcs fragments de sarsuela. Amb motiu de la Diada de la Gent Gran, l’entrada serà gratuïta de més de 65 anys.

MATARÓ. CLAP Back to 90’s Tribute Night: Metallica + Rancid + Good Riddance + Blink 182. Divendres 24 a les 22.h.Una festa amb quatre bandes que rendeixen tribut als grups més rellevants dels anys 90.

MATARÓ. SALA PRIVAT Filippo Landini. Divendres 17 a les 23h. 3er cicle.cat.

MATARÓ. CLAP Fyahbwoy. Dissabte 25 a les 23:30h.

MATARÓ. CLAP Los Berberechos. Divendres 17 a les 23.55h. Rumba original i alhora autèntica que no deixa a ningú indiferent,

Mishima MATARÓ. CLAP Divendres 10 a les 23h. Després de passar per Mataró per presentar-nos al Teatre Monumental el seu “L’amor feliç” (2012), ara podrem gaudir de la posada en escena en sala, que de ben segur serà més agressiva i elèctrica. Organitza: Casa de la Música de Mataró. Preu: 15€ (anticipades), 20€.

MATARÓ. FOMENT MATARONÍ Nexus Piano Duo. Dissabte 18 a les 21h. Mireia Fornells i Joan Miquel Hernández, piano a quatre mans, i Maria Teresa Garrigosa, veu. Es recitarà, cantarà i evocarà musicalment Salvador Espriu. MATARÓ. SALA PRIVAT Manu Guix. Divendres 24 a les 23h. 3r Cicle.Cat.

EXPOSICIONS ALELLA. CAN MANYÉ Inauguració de l’exposició SOS, senyals de fum des d’un subsòl , d’Antoni Llena. Divendres 10 a les 20h. Fins al 23 de juny.

MATARÓ. CAN PALAUET Els Tres Tombs. Fins al 20 de maig. Fotograﬁes de la història dels Tres tombs a la ciutat de Mataró a partir del fons de l’Arxiu Municipal.

MATARÓ. ATENEU. FUNDACIÓ ILURO 5è Premi de Pintura Torres García – Ciutat de Mataró. Del 30 de maig al 28 de juliol.

MATARÓ. COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS Res no és el que sembla. Fins al 28 de maig. Exposició d’originals i obra gràﬁca de David Vergés, artista mataroní.

MATARÓ. DIRECCIÓ DE CULTURA Zona intrusa 6! We need a hero. Dijous 16 a les 17.30h. Comissariat per Les Salonnières, aquest és un projecte artístic i pedagògic que treballa l’art contemporani a 6 instituts de secundària de Mataró: GEM, Freta, IES Thos i Codina, IES Pla d’en Boet, IES Miquel Biada i Escola Pia Santa Anna. Fins al 27 de maig.

DIVERSOS ALELLA. CAN LLEONART Portes obertes a Can Lleonart. Dissabte 11 tot el dia. Vine a conèixer les activitats que fem a Can Lleonart. Tallers, demostracions… i dinar popular al pati de Can Lleonart. www.canlleonart.com. CABRERA DE MAR. DIVERSOS INDRETS XVII Fira Iberoromana. Dissabte 1 de juny i diumenge 2 de juny de 10h a 21h. Mercat iberoromà, Fira d’entitats locals, Museus del Maresme i demostració d’artesans, Mostra de productes de la terra, conferències, xerrades, itineraris guiats, espectacles d’animació i moltes més activitats relacionades amb els importants jaciments arqueològics de què disposa Cabrera de Mar. CABRILS. HORTS DE LA SANTA CREU Concentració de cotxes clàssics americans de l’AMCCC. Diumenge 12 des de les 9h.

MATARÓ. CENTRE TRES ROQUES Retrats fotogràﬁcs. Inauguració divendres 17. Fins al 28 de juny. Exposició fotogràﬁca dels alumnes del curs d’illuminació en retrat de Sergio Ruiz. PREMIÀ DE DALT. MUSEU PREMIÀ DALT Exposició Art i Guerra. Destrucció, espoli i salvaguarda del patrimoni durant

EL MASNOU. PORT ESPORTIU Fira de la Mar. Dissabte 11 i diumenge 12. Catorzena edició de la Fira Comercial i Gastronòmica que, enguany, vol ser un homenatge a la mar. Més informació: www.comercmasnou.cat EL MASNOU. CLUB NÀUTIC DEL MASNOU 1a Cursa Popular del Masnou. Diumenge 19 a les 11h. Cursa popular de 5 km. Inscripcions obertes ﬁns al 16 de maig, per Internet o al Complex Esportiu del Masnou. Més informació a www.cursaelmasnou.com.

MATARÓ. CLAP El Veinat. Divendres 31 a les 23:55h. PREMIÀ DE MAR. ESPAI L’AMISTAT Xè Concurs Nit de la Gala Lírica. Dissabte 11 a les 20.30h. Representació lírica dels cantants seleccionats en òpera, sarsuela i cançó catalana. Durant la nit s’entregarà del Premi Ciutat de Premià de Mar. VILASSAR DE MAR. ATENEU VILASSANÈS Va de jazz i música moderna a la Sala petita. Diumenge 19 a les 19h. A càrrec de Clara Peya , amb Alessio Arena, veu; Judit Nedderman, veu; Clara Peya, piano; Vic Moliner, contrabaix.

la Guerra Civil. Inauguració divendres 17 a les 19.30h. Fins al 28 de juliol. PREMIÀ DE MAR. ESPLAI PARROQUIAL Junts en fem 40. Del 15 al 31 de maig. Amb motiu de la celebració del 40è aniversari de l’Esplai Parroquial. PREMIÀ DE MAR. SALA PREMIART Grup de 3 artistes. Del 10 al 19 de maig. Pintura de l’Eduard Lopez de Haro. Escultura d’en Ramon Perarnau. Pintura d’en Cristo Armas.

Asseyez-vous, Madame Nicotine MATARÓ. ATENEU. FUNDACIÓ ILURO Fins al 19 de maig. Proposta poètica i plàstica a càrrec de J. M. Calleja & Yago Vilamanyà. L’exposició és un projecte comú de dos creadors que provenen de camps artístics molt diferents, però que comparteixen en aquesta mostra la ironia i l’humor.

MATARÓ. MUSEU ARXIU DE SANTA MARIA Portes obertes a la Capella dels Dolors i la Lauda Sepulcral de Santa Maria. Dissabte 18. Visita amb audioguia al Conjunt dels Dolors d’11h a 13h i de 18h a 20h, i a l’emplaçament de la Lauda Sepulcral de 18 a 20 h. MATARÓ. CASA COLL I REGÀS. FUNDACIÓ ILTURO (C/D’ARGENTONA, 55) Entrada Lliure. Diumenge 26 de 10.30h a 12h. Visita cultural àudio-guiada.

MATARÓ. ESPAI LAIA L’ARQUERA (CTRA. NII KM. 646) Fira d’antiguitats, brocanters, colleccionisme i oportunitats. Dissabte 11 de 9h a 15h. Organitza: Firantic Maresme.

PREMIÀ DE MAR. ESPAI L’AMISTAT Presentació Festa Major 2013. Divendres 17 a les 19h. Vine a descobrir la Festa Major 2013: el cartell, les samarretes, la nova web, la programació... Hi haurà actuacions musicals, concursos i moltes sorpreses!

MATARÓ. CLOS ARQUEOLÒGIC DE TORRE LLAUDER Vil·la romana de Torre Llauder. Dissabte 18 a les 12h. Visita guiada-Dia Internacional dels Museus.

PREMIÀ DE DALT. PATI DE SANT JAUME Fira d’Ocasió. Diumenge 19 a les 9h. Reserva taula trucant a secretaria de dilluns a divendres de 2/4 de 7 a 2/4 de 9 del vespre.

PREMIÀ DE MAR. SALA PREMIART Pintura. Del 24 de maig al 2 de juny. Exposició a càrrec de Laura Sibill i Maria Rovira. VILASSAR DE MAR. ESPAI CULTURAL CAN BISA Exposició de pintura “Una”, d’Eleine Etxarte. Inauguració el 25 de maig a les 19 h. Fins al 16 de juny.

PREMIÀ DE DALT. SALA SANT JAUME Una pistola en cada mano. Cinefòrum. Divendres 24 a les 22h. TEIÀ. PARC DE CAN GODÓ Obertura de la Fira de Sant Ponç. Dissabte 11 a les 10h. Parades d’artesans, comerços i entitats. A partir de les 10h sota la carpa d’Ordidores: Trobada de col·leccionistes de plaques de cava de Teià. A les 11h al parc de can Godó: Inauguració oﬁcial. A les 18h davant de la Unió: Wandering Orquestra. A continuació a la Plaça Ordidores i Teixidores: Xocolatada. A les 21h sota la carpa: Havaneres amb el grup Rems. TEIÀ. DIVERSOS INDRETS Fira de Sant Ponç. Diumenge 12 a les 10h sota la carpa de la plaça d’Ordidores: XIX Trobada de Puntaires. A les 10h davant del Casal de Joves: Botifarrada. A les 11h per la Riera: IX Trobada de cotxes antics. A les 12h al parc de can Godó (darrera la carpa de l’ajuntament): Taller d’after sun amb pastanaga. Places limitades. Cal inscriure’s per correu

CURSOS ALELLA. CAN LLEONART Taller d’astronomia. Dimecres de 21.30 a 23h (8, 15, 22 i 29 de maig). Preu: 38 euros. Prof: Jordi Galbany i Òscar Pallarès. ALELLA. CAN LLEONART Orientació amb GPS - Nivell 1. Dijous 9 de 20 a 22 h i dissabte 11 de 9 a 18 h. Preu: 30 euros. Professor: Ramon Rodríguez. ALELLA. CAN LLEONART Marketing 2.0. Dimarts de 20 a 21.30h (7, 14, 21 i 28 de maig). Preu: 52 euros. Professora: Mònica Urrútia. ALELLA. CAN LLEONART Maquillatge de nit o de festa. Dimecres 29 de maig de 18 a 20h. Preu: 12 euros. Professora: Anna Asensio, maquilladora professional. ALELLA. CAN LLEONART Els vins de l’Empordà. Club de tast Alella. Dijous 16 de maig de 21 a 23h - Preu: 10 euros + 10 euros de material. Professora: Rosa Vila, sommelier. CABRERA DE MAR. NAÙTIC DE CABRERA Sessions gratuïtes de Tai-Txi. Diumenges de maig de 9.30h a 10.30h. L’associació D’ones de Cabrera us convida a gaudir d’unes sessions de Tai-Txi a càrrec de Merche Teruel. EL MASNOU. EDIFICI CENTRE Tècniques de muntatge de bijuteria. Dissabte 11 a les 10 h. Hi aprendreu a muntar diferents peces de bijuteria, a utilitzar els materials més adequats i les diferents tècniques de muntatge. EL MASNOU. EDIFICI CENTRE Vull vendre per Internet, però per on començo?. Dimarts 21 a les 16:30 h. Pautes per començar en el món del comerç electrònic. PREMIÀ DE DALT. ASSOCIACIÓ GENT GRAN Classes de Cuina. Dijous 30 a les 18.15h. A càrrec de la Sra. Magda Peña.

electrònic a cultura@teia.cat. A le 17h sota la carpa de la plaça d’Ordidores: 4t Campionat d’escacs. Partides ràpides per a nens i nenes de 7 a 14 anys. Cal inscriure’s a l’Ajuntament o a la Unió ﬁns el 10 de maig. VILASSAR DE DALT. PARC DE CAN RAFART Festival Revela’t. Del 24 al 26. Primer festival de fotografía analógica, química i argèntica. Més información: www. revela-t.cat. VILASSAR DE MAR. C/ST. ARTUR II Fira de Comerç, Serveis i Gastronomia, de Vilassar Comerç. Dissabte 11 i diumenge 12. Dissabte 11 des de les 20h: sopar, amb actuació del “Mag Roma, Mans Màgiques” i del grup “The Nearly Beatles”. Diumenge 12 des de les 10h i ﬁns a les 21h: Fira de Comerç, Serveis i Gastronomia. Més informació: www. vilassarcomerciants.cat. VILASSAR DE MAR. CARRER SANT PAU 19a Trobada de puntaires de Vilassar de Mar. Diumenge 19 a les 9.30h.

PROPOSTES 29

TRIBUNAMARESME MAIG 2013

INFANTIL ALELLA. BIBLIOTECA FERRER I GUÀRDIA L’hora del conte. Els contes de la bleda. Dimarts 21 a les 17.30h. A càrrec de la pallassa La Bleda. CABRERA DE MAR. BIBLIOTECA ILTURO L’hora del conte: Contes per menjar. Dimecres 15 a les 18 hores. Amb el xef Joan Ferran. CABRILS. BIBLIOTECA Hora del Conte Karaganda, de Pep Molist. Dimecres 15 a les 18h. A càrrec de Montse Manzanas. EL MASNOU. ELS VIENESOS Actuart, taller creatiu amb família. Divendres 17 a les 17:30 als Els Vienesos. Oferim el joc com a manera d’explorar la teva creativitat. Com jugarem? Fent servir l’art per conèixer millor la nostra part física, emocional, vocal i mental. Les activitats estan adreçades a persones de totes les edats que tinguin interès a expressar-se creativament.

EL MASNOU. ESPAI ESCÈNIC CA N’HUMET La rateta. Dissabte 11 a les 18h. L’Estaquirot Teatre. En aquesta conte de La rateta, la protagonista viu a la ciutat en un bloc de pisos, fa la feina de casa i treballa en una fàbrica de formatges. EL MASNOU. PLAÇA DE RAMÓN Y CAJAL II Mercat d’Intercanvi Infantil i Juvenil. Divendres 31 a les 16.30h. Els protagonistes seran els infants i joves, que experimentaran una manera diferent de relacionar-se econòmicament. MATARÓ. CA L’ARENAS Passatgers a bord! Dissabte 11, 18 i 25 a les 18h. A partir de 5 anys). MATARÓ. CAN SERRA. MUSEU MATARÓ La llum de Vesta. Diumenge 19 a les 11.30h. Activitat familiar (a partir de 5 anys) – Dia Internacional dels Museus. PREMIÀ DE DALT. SALA SANT JAUME Espectacle infantil de titelles amb llum negra El fantasma mentider. Diumenge 26 a les 18h. A càrrec de la Cia. El Cau de l’Unicorn.

SORTIDES ALELLA. OFICINA DE TURISME Visita guiada a la ruta Alella, 1.000 anys d’història. Dissabte 25 a les 10.30h. Inscripcions a l’Oﬁcina de Turisme (Riera Fosca, 2). Els tiquets es poden adquirir ﬁns a 20 minuts abans de la sortida. Més informació: www. alella.cat/turisme. ALELLA. Travessa de senderisme al Santuari de la Mare de Déu del Coral. 18 i 19 de maig. Guia: Ramon Rodríguez, de Giroguies. Una travessa circular de 2 dies, de la Garrotxa al Vallespir arribant al santuari de la Mare de Déu del Coral. Dormirem en el mateix santuari, actualment habilitat com a hostal. Preu: 100 euros. Cal inscripció. Més informació: www.canlleonart.com. ALELLA. El Torrent de l’Estiula o de la Cabana - Campdevànol. Dimecres 5 de juny a les 7.30h. Guia: Ramon Rodríguez, de Giroguies. Itinerari circular que ressegueix

XERRADES ALELLA. CAN LLEONART Tertúlia. Antoni Vivaldi (1678-1741). Dijous 9 a les 20 h. A càrrec de Joan Vives, músic, divulgador musica. Venecià, capellà i pèl-roig... tres elements que sempre encapçalen qualsevol aproximació a qui va ser un dels més grans virtuosos del violí. www.canlleonart.com. ALELLA. BIBLIOTECA FERRER I GUÀRDIA Xerrada: La Cuina de la Primavera. Dimarts 14 a les 20.30h. A càrrec de Pilar Ibern “Gavina”. ALELLA. CAN LLEONART Tertúlia: L’Afganistan que jo he viscut. Dijous 16 a les 20h. A càrrec de Nadia Ghulam, afganesa i autora del llibre El secret del meu turbant. ALELLA. BIBLIOTECA FERRER I GUÀRDIA Espectacle per a adults. Contes de Decameró. Divendres 24 a les 20.30h. A càrrec de Sílvia Llorente.

Caminada a la Roca d’en Punsola

MATARÓ. ROCA D’EN PUNSOLA Dissabte 11 sortida de l’alberg Torre Ametller (Cabrera de Mar) a les 18h, Caminarem cap a la Roca d’en Punsola, on es recitaran alguns dels seus poemes.

TEIÀ. BIBLIOTECA DE CAN LLAURADOR Hora del Conte: Les aventures de Peter Pan i els seus amics. Dimarts 21 a les 18h. Espectacle amb cançons i balls creat per l’alumnat de 2n d’Educació Infantil basat en la història de Peter Pan.

PREMIÀ DE MAR. ESCOLA LA LIÓ Prebarraques. Dissabte 11. Jornades lúdico-esportives. 10h: activitats infantils i esportives. 13h: dinar “jo pongo”. 17h: actuacions de ball i teatre. 21h: sopar popular. 22.30h: djSunz, PD Hk, Fèmines Rebels, OcataHorros.

VILASSAR DE DALT. BIBLIO. PAU PIFERRER Flash de contes. Divendres 10 a les 18.30 h. Contes a càrrec de Luisa Estable. Sessió adreçada als nens i nenes de 4 a 6 anys.

PREMIÀ DE MAR. BIBLIOTECA M. ROSSELLÓ L’hora del conte: contes de la Mediterrània. Dimecres 15 a les 18h. A càrrec de Roger Cònsul. SANT VICENÇ MONTALT. PK. C/GINESTA Montaltkids per a nens de 3 a 8 anys: Els Fantasmes del Castell de Montesquiu. Diumenge 19 a les 9 h. Aquesta nova secció es per que els petits coneguin d’aprop la natura i els animals, tot fent petites caminades. Ferran 639.17.07.51. Organitza: Montaltrek. TEIÀ. CASAL ASAC Taller animació. Divendres 10 i 17 a les 17.30h. Farem un curtmetratge animat! Divendres 24 a les 17.30h: Tarda de curtmetratges i pase del curtmetratge animat que hem fet.

aquest fresc i ombrívol torrent on podrem gaudir de la bellesa dels seus salts d’aigua i refrescar-nos als seus gorgs d’aigües transparents. Finalment, en el punt més alt de l’itinerari es gaudeix de la vista de la Serra de Montgrony i Serra Cavallera, les dues grans serralades del Prepirineu del Ripollès. Diﬁcultat baixa. Preu: 22 euros. www.canlleonart.com. EL MASNOU. LABORATORIS ALCON Visita al Museu Cusí de Farmàcia. Dissabte 25 a les 10h. Visita gratuïta. Museu privat. Cal fer reserva prèvia per visitar-lo a jordi.dolz@alconlabs.com. Places limitades. MATARÓ. CASA COLL I REGÀS. FUNDACIÓ ILTURO (C/D’ARGENTONA, 55) El triangle modernista al Maresme. El modernisme de Mataró i Canet de Mar. Dissabte 11 a les 10h.Visita cultural guiada. Inscripció prèvia a l’Oﬁcina de Turisme de Mataró.

Llegim el conte MATARÓ. CENTRE DE CULTURA BIBLIOTECA. FUNDACIÓ ILURO El secret d’en Guixot, d’Emma Thomson. Dijous 9. En Guixot, la tortuga, viu amb els seus amics a la caixa de joguines de l’Elisabet. A la panxa Ximp i Xamp!, de Sam Lloyd. Dijous 16. En Ximp i en Xamp viuen a les seves solitàries illes al mig de l’enorme i blau mar. La Brunilda a la platja, de Valerie Thomas. Dijous 23. A la Brunilda li encanta l’aigua, però el pobre Bru l’odia. Filomena, d’Anne Wilsdorf. Dijous 30. Els nens explicaven que al fons del bosc hi vivia una bruixa. Conte de la Rotllana. Tots els divendres.

PREMIÀ DE DALT. ANTIC AJUNTAMENT Passejades 2013: Dia Internacional dels Parcs. Diumenge 26 a les 9.30h. Sortida senderista per Sant Mateu i el seu entorn. Informació i inscripcions: Centre d’Informació de la Creu de Can Boquet (Vilassar de Dalt). SANT VICENÇ MONTALT. PK. C/GINESTA 3r Homenatge: “cims d’en Toni Sors”. Diumenge 26, a les 7h. Excursió tot el dia al: Balandrau (Ripollès). Aquest any coronarem un Cim de 2.585 metres, des de on gaudirem d’una vista privilegiada sobre el Camí dels Enginyers, Coma de Vaca, Puigmal i altres. En arribar al Cim es llegirà un poema fet per l’ocasió per el nostre Filòleg Pius Morera. Diﬁcultat Mitja: Per a tota la família. Cal portar esmorzar i dinar. Informació: Sisku Calopa 660 328 148. Organitza: Montaltrek.

SANT VICENÇ MONTALT. PK. C/GINESTA Diumenge 19 a les 9h. Caminarem a prop de les ones per sentir de ben a prop les sensacions de l’estiu. Josep Grau 666 77 12 81. Org: Montaltrek.

PREMIÀ DE DALT. OFICINA DEL PARC DE LA SERRALADA LITORAL Passejades 2013 Sortida naturalista: Reconeixement de plantes medicinals. Cabrera de Mar. Diumenge 12 a les 9.30h.

VILASSAR DE DALT Ruta Prehistòrica. Dissabte 25 a les 10.30h. Com vivien els prehistòrics al Maresme? Quins eren els seus rituals funeraris? Troba les respostes passejant amb un arqueòleg. Informació i reserves a www.maresmeturisme.com.

CABRILS. BIBLIOTECA Presentació de La Força de viure: poesies i petites faules, de M. Roser Llopart. Divendres 17 a les 20.30h. A càrrec de Pilar Llongueras. Aportació musical: Domènec Carrillo i Marta Lloveras. Hi haurà un petit refrigeri.

MATARÓ. DÒRIA LLIBRES Quan arribi el pirata i se m’emporti. Divendres 24 a les 19.30h. De Lluís Anton Baulenas. Presentació a càrrec de Joan Rendé.

PREMIÀ DE DALT. MUSEU PREMIÀ DALT Conferència: Un ritual ibèric a la Cadira del Bisbe. Divendres 31 a les 19.30 h. Festival Laietània. A càrrec de la Dra. Bibiana Agustí i la Dra. Sílvia Albizuri.

MATARÓ. FUNDACIÓ HOSPITAL SANT JAUME I SANTA MAGDALENA Conferència: L’autogestió dels processos d’ansietat en la Medicina Tradicional Xina. Divendres 24 a les 19h. A càrrec de Carme Sanz, acupuntora de la Fundació Hospital. Entrada lliure. Cal inscripció. www.fundaciohospital.org.

PREMIÀ DE MAR. MUSEU ESTAMPACIÓ Cicle de conferències: Les troballes arqueològiques de la plaça dels Països Catalans (2010-2011). Diumenge 26 a les 12h. A càrrec de Ramon Coll.

Nordik walking

EL MASNOU. BIBLIOTECA J. COROMINES Les migracions. Dimarts 14 a les 18.30h. Conferència a càrrec d’Arcadi Oliveres, doctor en ciències econòmiques de la UAB, seguida d’un col·loqui obert a la participació del públic. MATARÓ. FUNDACIÓ HOSPITAL SANT JAUME I SANTA MAGDALENA Sessió informativa sobre el curs Expert Universitari en Dol (6ª edició). Dijous 16 a les 20h. Més informació a www.fundaciohospital.org. MATARÓ. DÒRIA LLIBRES L’inútil. Divendres 17 a les 19.30h. Presentació de l’obra teatral de Toni Cabré. A càrrec de Marc Molina, director, i els actors Pere Anglas i Agnès Esquerra.

MATARÓ. FUNDACIÓ HOSPITAL Conferència: Com puc gestionar la meva ansietat? Tècniques per controlar-la! Dilluns 27 a les 19 hores. A càrrec d’Albert García, psicòleg de la Fundació Hospital. Entrada lliure. Cal inscripció. www.fundaciohospital.org. PREMIÀ DE DALT. SALA ORFEÓ ST. JAUME Presentació de El crepuscle de les caixes, de deu caixes a una, de Francesc Cabana. Divendres 10 a les 20h.

VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECA E. LLUCH Presentació “Viatge a l’illa dels pingüins”. Dijous 16 a les 19.30h. A càrrec del seu autor, Bernat Gasull i Roig. VILASSAR DE MAR. BURRIAC CAFÈ Presentació de Si uneixes tots els punts. Dissabte 18 a les 19.30h. Estel Solé, actriu i poeta recitarà els seus poemes i Elisabeth Roma a l’acompanyament de guitarra. VILASSAR DE DALT. BIBLIO. PAU PIFERRER Tertúlia literària sobre La Metamorfosi de Franz Ka�a amb d’Oriol Ribet.

VILASSAR DE MAR. VERAL D’OCATA “Cancons de rotllana” per a petits i grans. Presentació i activitat infantil musicada d’aquest llibre de Noè Rivas. Diumenge 12 a les 18 h. VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECA E. LLUCH L’hora del conte: Ennuvolat amb risc de mandonguilles, Divendres 17 a les 17.30h. A càrrec de Mireia Martínez. VILASSAR DE MAR. LLIBRERIA INDEX Taller de Microcontes amb factoria de lletres. Dissabte 18 de 10 a 14 h.

TEATRE EL MASNOU. ESPAI ESCÈNIC CA N’HUMET Teatre sense animals. Diumenge 26 a les 19h. Obra de Jean-Michel Ribes, Teatre sense animals és un recull de cinc esquetxos humorístics de les relacions quotidianes que es mouen entre l’absurd, la sàtira i l’humor àcid. MATARÓ. SALA CABANYES Dues dones que ballen. Divendres 10 i dissabte 11 a les 21.30h, diumenge 12 a les 18.30h.

MATARÓ. SALA CABANYES La Ventafocs. Dissabte 18, diumenge 19, dilluns 20, diumenge 26 a les 18.30h. A càrrec de Sala Cabanyes. Dirigida per Antoni Blanch. Versió del conte de Pere Anglas; composició de la música de Joan Vallcorba. Preu: Platea 12 €, Amﬁteatre 10 €. VILASSAR DE MAR. SALA CULTURAL MARIA ROSER CARRAU El trampós entrampat, de Nicky Hassy. Dissabte 11 a les 22h i diumenge 12 a les 19h. Direcció Kim Cabot (1a i 2a representació). Venda d’entrades 1h abans de cada representació. PREMIÀ DE MAR. ESPAI L’AMISTAT Entre Dones. Divendres 10 a les 21.30h. La companyia premianenca Dimecresalesnou, sota la direcció de Dària Ferrando presenta la lectura dramatitzada d’Entre dones, de Santiago Moncada. VILASSAR DE DALT. CASAL POPULAR El Ternal Teatre presenta: El Coronel Ocell. Dissabte 11 i diumenge 12 a les 22h. entrades anticipades a Electrodomèstics Baylach.

CLASSIFICATS ENSENYAMENT

DIVERSOS

ANUNCIS PER PARAULA GRATUÏTS. Envia el teu text a través de la següent adreça: www.tribunamaresme.com/classiﬁcats i l’anunci sortirà publicat en la propera edició de TRIBUNA Maresme.

TREBALL OFERTA

COMPRA VENDA

SERVEIS PROFESSIONALS

BUSQUES TREBALL? BUSQUES TREBALLADORS?

EL MANITAS

Desenes d’ofertes laborals renovades setmanalment

PER ALS AVIS I ELS NOUS SOLTERS

www.artcatalunya.es al telèfon 687 385 435 o presentant-te dilluns, dimarts o dimecres a les 17:30h. a la Plaça Cuba, 18 (2on pis)· MATARÓ

MONAVIE EMPRESA DE MARKETING RELACIONAL. Monavie, la multinacional que més ha crescut els ultims 5 anys, BUSCA gent amb ganes de treballar i amb iniciativa. 679.412.709 Francesc.

PROFESSORA LICEU dóna classes piano-violí-llenguatge musical. Nens i adults. Eﬁcàcia i tracte personalitzat. T.650.41.80.18. CLASES DE GUITARRA DESDE 6 €. Guitarra clásica, todos niveles. Particular 10 € y grupo 6 € Delante estación Premia de Mar. No hace falta que cargues con tu guitarra. Tel.617.07.48.37.

PSICOLOGIA: APRENDRE DE LES CRISIS. Psicologia Integral per un creixement conscient. Considerem les crisis, les grans oportunitats per resoldre els nostres conﬂictes. mahavayra@yahoo.es HERBALIFE, DISTRIBUIDOR INDEPENDIENTE. Llame para productos u Oportunidad de Negocio. Tel.629.32.42.52. INGRESOS EXTRA. A tiempo parcial o completo. Información en 93.100.02.03.

IMMOBILIÀRIA

SE ALQUILA BAR RESTAURANTE en funcionamiento, con traspaso. Interesados: Centro deportivo PARADISE, ctra. Barcelona, 25 - Mataró. Tel. 610.400.026. LLOGUER LOCAL COMERCIAL a Lloret de Mar. C/ Pau Casals 4, a 150m de la platja i 100m del Caprabo. 75mq utils + 45mq terrassa. Tot exterior, molt ben situat. Roser. xferrarons@hotmail.com LLOGUER HABITACIÓ DOBLE PLATJA & WIFI. Premià de Mar. Davant platja i estació. Bany privat. Tot fusta. TV, AC, Wiﬁ, calefacció. Llit latex, vista al mar. 350 €. 617.07.48.37.

SALUT I BELLESA

COMPRO tebeos antics, còmics superherois, manga, àlbums de cromos, calendaris de butxaca, soldadets de plom i joguines en general. Tel.630.93.06.16 . PUERTA DE ARMARIO. Vendo puerta de armario de una sola hoja con espejo y tirador. Años 20/30. 138x89. noela_sm@yahoo.es MANDALA I KUKRI. Venc un Mandala, tibetà, (pintura en or, sobre la vida del Buda), enmarcat 30x25. I, també, un Kukri Gurkha nepalès antic. Oportunitat (particular).mahavayra@yahoo.es

DIAGNÒSTIC I TRACTAMENT DELS TRASTORNS PSICOLÒGICS, d’infants adolescents i adults. Ramon Domingo Morera, Dr. en Psicologia Bàsica, evolutiva i de l’educació. Tel.665.51.58.69. rdomingo554@gmail.com. C/ St. Elies 26, Mataró.

TAULA DE PI. Venc una taula de pi massís. Per despatx, etc. Mides: 1’45x90x75. S’ha de veure. super-preu. També d’altres coses. mahavayra@yahoo.es

COLLAR D’ENSINISTRAMENT. De vibració, agafa 350M, 3 nivells. 60€ (per treure males conductes del gos a distancia) 646.68.62.00 aurastyle_n@hotmail.es

Col·laboro amb gent de la meva conﬁança i amb preus competitius

ACTIVA’T EN EL MÓN 2.0. Gestionem comunicació 2.0 per empreses. Continguts web, blogs, xarxes socials. Catcast-anglès. Tel.616.32.96.86 socialnet21@gmail.com.

Tel. 663 891 339

INSTAL·LACIONS I REPARACIONS. Aigua, gas, electricitat i climatització. Instal·lador autoritzat. Salvador Tel.619.517.680.

ADIESTRADOR CANINO A DOMICILIO. Consulte nuestra oferta de pack de Adiestramiento Básico. www.yoteloadiestro.com o Tel.609.79.39.06.

PÀGINES WEB. Informàtic, faig pàgines web. A partirt dels 150 euros. De 3 a 8 euros al mes de manteniment. jferrerfunes@gmail. com. Animacions, Fotograﬁes, videos...jferrerfunes@gmail.com MANETES. S’ofereix manetes, reparaciOns de tot tipus, pintura de pisos. Econòmic. 672081995.

DESBROSSAMENTS. Zona Maresme: Neteja de parcel·les, ﬁnques, patis… Preus econòmics. ocelldelamuntanya@hotmail.com PINTOR MISTERAPID. Precios realmente muy economicos limpio, rapido y de toda conﬁanza experiencia y puntualidad. Sr. Molins. Pintor_misterapid@hotmail.com

Perruquers

LLIBRES I DISCOS. Venc de 2a mà llibres variats i ben consevats, i discos dels anys 60/70. mahavayra@yahoo.es. VENC OBJECTES antics variats. Llibres i còmics. I discos anys 60/70. Envio llistat. I coses de 2ª mà. Super-preu. 93.757.00.71.

TÉCNICO INFORMÁTICO A DOMICILIO. Reparación de pcs y portátiles, conﬁguración de ADSL o cualquier otro problema. Diagnóstico gratuito. Telf.610.85.36.62.

T’ajudaré a: des de penjar els quadres, pintar la paret de l’habitació del nen, la ﬁnestra que no tanca, solucionar una fuita d’aigua, etc.

Keratina brasilera

Keratina plàstica

120€ DIMARTS

90€

Porta’ns a una amig m i us fare

SE VENDE MINI ONE color pistacho en perfectas condiciones con 56000km. Motor 1500, 75cv. Gasolina año 2011, matricula gvn. Se vende por 10000 € negociables. karlosnieto1981@hotmail.com

I DIMECR

20% te descomp

Maria Vidal, 52 VILASSAR DE MAR Tel. 93 759 50 61

CONCURS TROBA LA ‘T’ Troba la T de TRIBUNA amagada en un dels anuncis del nostre periòdic, indica’ns el nom de l’anunciant i les teves dades de contacte. Cada mes sortegem entrades de cinema dobles pels 8 Cinemes Arenys (una per a tu i una altra per a un acompanyant). POTS CONTACTAR AMB NOSALTRES: Per correu electrònic: promocio@tribunamaresme.com en un termini màxim

d’una setmana després de la publicació, indicant el nom de l’anunciant on es troba la T i les teves dades personals, nom complet i DNI. El vuitè dia després de la data de publicació es farà el sorteig. Els guanyadors rebran un correu electrònic de TRIBUNA Maresme indicant que han estat beneficiats amb el premi. Un cop confirmada l’acceptació del premi, contestant al correu electrònic amb un termini màxim de tres dies després d’haver rebut la notificació, podran iden-

tiﬁcar-se amb el seu DNI a les taquilles dels Cinemes Arenys i rebran les entrades. Les entrades són vàlides de dilluns a divendres, excepte festius i vigílies. Quan passin 30 dies de la conﬁrmació del premi, les entrades caduquen. Els guanyadors de l’edició d’abril van ser: IRENE GUEROLA DE ROCAFIGUERA, ERICA ARMENGOL CARBÓ, RAMON COSTA CODINA, MERCEDES RUIZ GRANADOS

En virtut d’ allò establert a la Llei 15/1999 i la LSSICE 34/2002, l’informem que les seves dades formen part d’un ﬁtxer automatitzat titularitat de GRAMA PRESS SL. Vostè pot exercir els seus drets d’accés, rectiﬁcació, cancel·lació i oposició a la següent adreça: CAMÍ RAL 495, 3º · 08302 MATARÓ (Barcelona).

TRIBUNAMARESME MAIG 2013