Tribuna 291. Octubre 2014 by tribunamaresme

TRIBUNA maresme

www.tribunamaresme.com etorn a l’escola en tempsOCTUBRE de 2014 crisi 291 k tribunamaresme

f tribunamaresme

P.09

‘Quatre dècades, cinquanta artistes’, nova mostra de la Col·lecció Bassat

P.08

Parlem amb Josep Lluís Martí, director gerent del Consorci de Promoció Turística

A tocar del 9N La recta ﬁnal del 9N ja és aquí. Notícies diàries s’entrellacen a ritme vertiginós. ANC-Òmnium Maresme ens expliquen com treballen la Campanya Unitària ARA ÉS L’HORA Maresme, amb l’objectiu d’escoltar el que pensa la gent.

P.24

Arriben de nou les Jornades Gastronòmiques del Calamarenys

P.25

Especial dedicat a la Gent Gran, amb notícies i articles d’aquest sector

Cada mes, suplement ‘Valors’

FOTO: JOSEP MARIA PONCE

CRÒNIQUES

El 9N més a prop Amb la consciència que aquest és un tema sensible i cada dia les coses poden canviar, la recta del 9N ja és aquí. Notícies diàries com la suspensió cautelar de la consulta que ha fet el Tribunal Constitucional, admetent a tràmit els recursos presentats pel Govern de l’Estat, o el suport majoritari del món municipal català a la consulta, s’entrellacen a ritme vertiginós. En aquest context, van donant forma a un escenari polític que hem de veure com s’acaba de deﬁnir aquests darrers dies. La consulta ha esdevingut

Votarem i guanyarem Encarem la Consulta amb fermesa, determinació i il·lusió. Sabem què volem i estem preparats per treballar de valent per aconseguir-ho. Som conscients que la unitat és decisiva, per això, l’ANC i Òmnium sumem esforços a la Campanya Unitària “Ara és l’Hora”. El principal objectiu de la campanya és escoltar a la gent. Així de simple i, a la vegada, així de revolucionari. Perquè construir un país nou passa, sobretot, per integrar els somnis individuals en un nou projecte col·lectiu. Des d’una actitud d’humilitat, volem arribar a totes les cases de Catalunya per preguntar com vol cadascú que sigui aquest país nou. No amb ànim deconvèncer, sinó d’escoltar. Ara és l’hora de fer l’acció de mobilització més gran que s’hagi fet mai a Europa i 100.000 voluntaris escoltant

els somnis de tothom, casa per casa. Aquesta acció d’anar casa per casa l’anomenem Gigaenquesta. El passat dissabte 4 d’octubre es va iniciar la Gigaenquesta a Alella, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Teià i Tiana. La valoració és molt positiva, cada cop tenim més voluntaris i la gent està molt engrescada a participar a aquesta Campanya que ens portarà a la Independència. Els propers dissabtes 11 i 18 d’octubre s’estendrà la iniciativa a la resta de poblacions del Maresme. La resta de comarques de Catalunya seguiran el mateix patró esglaonat amb l’objectiu d’arribar a tot arreu. També volem tenyir tot el País amb el color groc de la Campanya, color que per nosaltres és el de la Democràcia i la Llibertat. I ho farem amb civilitat i amb creativitat. Ja podem veure moltíssims pobles d’arreu amb arbres enlla-

per a uns la manera de mesurar la ‘demòcracia’ i per a d’altres un acte il·legal, però la data marcada cada cop és més a prop, en una cruïlla legal i política que no s’ha aclarit encara. En aquest context, hem demanat a l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) - Òmnium Maresme, que ens expliquin com afronten la línia recta cap al 9N a la comarca, dins la Campanya Unitària ARA ÉS L’HORA Maresme. Acompanyen l’article dues notícies d’interès comarcal vinculades als fets que ens ocupen.

çats de groc, balcons folrats, escultures amb bufandes grogues. Fixem-nos amb els arbres de Vilassar de Dalt, els ponts del tren de Calella o els fanals del Masnou. I evidentment, farem actes, per estar a prop de la gent. Actualment totes les territorials de l’ANC i seccions d’Òmnium estem treballant moltíssim per poder oferir als vilatans actes potents emmarcats dins de la Campanya. Només cal mirar els calendaris de tots els pobles del Maresme i es podrà comprovar que cada cap de setmana està farcida de propostes. Tanmateix, per poder exercir el dret a deci-

dir, és indispensable garantir també el dret a conèixer dels ciutadans, per tal que disposin de la màxima informació possible sobre els diferents escenaris de futur que es podrien generar. La Generalitat de Catalunya ha elaborat el Llibre blanc de la Transició Nacional de Catalunya i recomanem que tothom hi consulti tots els dubtes que tingui sobre el nou camí que estem encetant. És increïble veure que la societat està molt activa. Després de diversos anys d’intensa activitat seria normal que estiguéssim una mica cansats. Però ens passa el contrari, el fet de veure que tenim a tocar la Independència ens encoratja per seguir treballant i esforçar-nos dia a dia. Ara és l’hora de demostrar que pacíﬁcament i cívicament es pot aconseguir qualsevol somni, ﬁns i tot la Llibertat de Catalunya. Ara és l’hora de Votar i Guanyar. ANC - ÒMNIUM MARESME Campanya Unitària ARA ÉS L’HORA Maresme

CRÒNIQUES 3

TRIBUNAMARESME OCTUBRE 2014

Suport del Consell Comarcal del Maresme a la convocatòria de la consulta del 9N

En la línea del suport dels consistoris catalans a la consulta, el Consell Comarcal del Maresme també va aprovar una moció donant recolzament a la convocatòria del 9N per decidir lliurement el futur de Catalunya. La moció, aprovada al Ple de setembre, va rebre els vots favorables dels consellers i conselleres comarcals de Convergència i Unió (CiU), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Iniciativa per CatalunyaVerds (ICV) i la Candidatura d’Unitat Popular (CUP). El Partit Popular

(PP) i Plataforma per Catalunya (PxC) van votar-hi en contra i el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) es va abstenir. La moció mostra “el suport a la convocatòria de la consulta del 9 de novembre de 2014, per decidir lliurement el futur de Catalunya dins l’exercici dels nostres drets democràtics i prendre el compromís del Consell Comarcal del Maresme amb la realització de la mateixa, facilitant tots els recursos i les eines necessàries per fer-la possible”.

Diversos grups polítics posen en marxa la plataforma Esquerres pel Sí Sí al Maresme Més accions en la línea de defensar la consulta. El passat dilluns 6 d’octubre, al Cafè de Mar de Mataró, es va presentar la plataforma Esquerres pel Sí Sí, que inicialment ja compta amb la participació d’organitzacions com ERC, CUP, Revolta Global, Crida Premianenca, SEPC, NECat, JERC, Arran, Bramul, I-CSC, Treballadors per la Independència, sectorials d’ICV, així com també persones a títol individual vinculades al teixit sindical, social i cultural de la comarca com Jesús Nieto, Pep Riera, Genís Mayola, Francesc Carnota, Juliana Bacardit o Xavier Moner. Esquerres pel Sí Sí assegura que “entenem la consulta del 9N com a un punt de partida per construir un nou país d’acord amb els interessos de les classes populars. En aquest sentit, les persones i les organitzaci-

ons que integrem aquesta plataforma pretenem fer una campanya a favor del doble sí, perquè la independència és una oportunitat immillorable per a l’aprofundiment democràtic i per a iniciar un procés constituent i de transformació social”.

Clemente Alonso i Eva Wutti van guanyar l’Ironman Barcelona celebrat a Calella El passat diumenge 5 d’octubre, Calella i el Maresme van ser l’escenari de l’Ironman Barcelona 2014, un triatló d’abast mundial en el qual hi van participar 2.600 triatletes de 50 països diferents, tot situant Calella i al territori en l’aparador internacional, ja que, a més, aquesta prova puntuava pel campionat del món Ironman que se celebrarà a Kona (Hawaii) al 2015. L’Ironman Barcelona 2014 ha estat el triatló de llarga distància de la història de l’estat espanyol amb més participació i la tempesta que va caure moments abans de començar la prova, no va impedir que aquesta se celebrés, tot i que es va començar amb mitja hora de retard. Així, l’Ironman va comen-

çar a les 9.00 h a la platja de Garbí de Calella on els triatletes van haver de nedar 3,8 Km a mar obert, pedalar 180 Km i ﬁnalment retornar les bicicletes per iniciar la cursa a peu de 42 Km. El malagueny Clemente Alonso va ser el guanyador d’aquest primer Ironman Barcelona, seguit del sabadellenc Miquel Blanchart que va quedar a 25 segons del campió i en tercer lloc, però a més de 5 minuts, va arribar l’alemany Konstantin Bachor. En categoria femenina, la primera en creuar la línea d’arribada va ser l’austríaca Eva Wutti amb un temps de 8 hores, 49 minuts i 21 segons i en segon lloc va arribar la danesa Camila Pedersen a més de 9 minuts de la campiona i la britància

Susie Hignett va completar el podi en la tercera posició. Alonso va fer un crono de 8 hores, 4 minuts i 13 segons i es va imposar en les modalitats de natació i marató i tot i que Bachor va estar el més ràpid sobre la bicicleta i va encapçalar la prova ﬁns a mitja marató, va ser al quilòmetre vint-i-cinc quan els dos espanyols van atrapar l’alemany. En categoria femenina Eva Wutti va aconseguir la victòria i el rècord de la prova. La seva màxima rival, Camila Pedersen, va sortir la primera de l’aigua i es va mantenir en la primera posició ﬁns la meitat del sector ciclista, on Wutti la va superar. Font: Ajuntament de Calella.

4 CRÒNIQUES

OCTUBRE 2014 TRIBUNAMARESME

Com portar un estil de vida saludable amb un pressupost ajustat Les 12es Jornades de Salut i Alimentació acullen, com cada any durant el mes d’octubre, tot un seguit d’activitats diverses per promoure una alimentació saludable i la pràctica regular d’algun tipus d’activitat física. En aquesta edició les jornades giren a l’entorn de portar un estil de vida saludable en la situació econòmica actual en la qual molts compten amb un pressupost ajustat o baix. El 16 d’octubre se celebra el Dia Mundial de l’Alimentació. Les activitats del programa, que ja ha començat, inclouen xerrades, tallers, hora del conte, una cursa d’orientació pel centre històric, sessions d’iniciació a la marxa nòrdica i al running, curses infantils (“IronKids”), una caminada popular, una conferència i una exposició. Tots els actes programats són gratuïts però cal tenir en compte que els tallers i les activitats esportives necessiten inscripció prèvia. El dijous 16 d’octubre, Dia Mundial de l’Alimentació, instaurat el 1979 per

Cremen la senyera de Cabrils La senyera de Catalunya hissada al Parc del Mil·lenari de Cabrils i diversos equipaments del mateix indret, van ser cremats al municipi maresmenc la pasada matinada del diumenge 28 al dilluns 29 de setembre. L’alcaldessa de Cabrils, Lina Morales, ha condemnat amb fermesa aquest succés, el qual ha qualiﬁcat de “lamentable i irrespectuós” i “d’acte vandàlic molt greu que no quedarà impune”. Des del consistori ja s’han obert diligències per aclarir els fets, a través de l’actuació del cos de la policia local i amb l’objectiu que els responsables d’aquest succés paguin els desperfectes ocasionats, com també informen fonts municipals.

la Conferència de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), la regidora de Família, Benestar Social, Salut i Consum, Olga Ortiz, presentarà les Jornades de Salut i Alimentació a les 19 h a la sala d’actes de la Fundació Iluro (carrer de Santa Teresa, 61). Tot seguit, la dietista-nutricionista de l’Agència de Salut Pública de Catalunya Gemma Salvador pronunciarà la conferència “Menjar 3.B: bé, bo i barat. És possible?”. Una altra cita destacada de les Jornades de Salut i Alimentació és la caminada popular que es farà el diumenge 26 d’octubre a les 9 h: “Caminada popular pels entorns de Sant Jaume de Traià”. La caminada té el punt de sortida i arribada al carrer de Galícia, cantonada amb el passatge del Mas Sant Jordi. Es farà un recorregut, d’unes 3 h 30 min, pel Turó de Cerdanyola, ermita i turó de Sant Jaume, visita a alguna masia de la zona i retorn pel Camí de Sant Jaume de Traià ﬁns al carrer de

Galícia. Guiarà la caminada l’enginyer i naturalista de l’entitat Natura, Oriol Bassa. No cal fer inscripció prèvia i a la sortida es distribuirà una motxilla amb un petit refrigeri. Les Jornades estan organitzades per la secció de Salut Pública del Servei de Família de l’Ajuntament, amb altres serveis municipals i entitats: Secció de Dona i Gent Gran Activa, Direcció d’Esports, Direcció de Promoció Econòmica, Direcció d’Ensenyament, Institut Català de la Salut, Consorci Sanitari del Maresme, Mataró Ràdio, Biblioteques de Mataró, Casa Capell, Mercat de la plaça de Cuba, Diputació de Barcelona, Agència de Salut Pública de Catalunya, Batec Maresme, Fundació Privada Cor de Maria de Mataró, Fundació Ametller, Natura, Cooperativa Artijoc i Bonpreu. A més cal destacar també la col·laboració de l’àvia Remei i dels centres d’atenció primària (CAP). Font: Ajuntament de Mataró

La gestió de la dàrsena per a grans eslores del Port de Mataró ha estat adjudicada a l’empresa Varador 2000 El secretari d’Infraestructures i Mobilitat i president de Ports de la Generalitat, Ricard Font, i el director general de l’empresa Varador 2000, Xiqui Mas, han signat l’acord per impulsar la gestió de la dàrsena del port de Mataró destinada a grans eslores. Aquest projecte té com a objectiu donar valor afegit al sector nàutic català, impulsar el turisme i crear riquesa i ocupació en el territori. El procés d’adjudicació de la dàrsena situada a l’interior del moll de ponent del port de Mataró s’ha dut a terme per concurs públic. Així, la

concessió administrativa s’ha atorgat a l’empresa Varador 2000, l’única oferta presentada. Aquesta empresa ja ha gestionat l’espai durant els darrers tres anys amb el nom comercial de Mataró Marina Barcelona, mit-

jançant autorització administrativa. Ara, l’empresa ha de desenvolupar un projecte per crear la dàrsena de grans eslores del futur. Amb l’acord es manté un espai per a les cinc embarcacions de pesca que tenen com a port base Mataró. Així, la pesca tindrà 30 metres lineals al moll de Ribera i 30 metres més al moll del Varador per amarrar les seves embarcacions. També disposarà d’un espai a l’ediﬁci de serveis, un espai de terra per als estris de pesca, places d’aparcament i l’ús compartit de l’accés i de la rampa.

CRÒNIQUES 5

TRIBUNAMARESME OCTUBRE 2014

‘Sa i català’ ens acosta a les característiques i curiositats dels productes més genuïns de Catalunya

Josep Pastó, nou president del Mercat de Flor i Planta

La publicació, editada per Ara Llibres i prologada per la prestigiosa cuinera Carme Ruscalleda, que reivindica el gran paper que fan els mercats locals, recull un ampli ventall d’aliments que només es poden trobar en l’àmbit català acompanyats d’informació sobre les seves característiques, propietats, anècdotes, curiositats i una proposta senzilla de com cuinar-los. Sa i català és un llibre escrit en clau de divulgació que s’adreça a un públic majoritari amb l’objectiu de difondre i projectar tant la informació dels productes de la terra, com el treball d’institucions i sector privat per acostar-los a tothom. La selecció de productes d’aquest projecte ideat per l’escriptor Francesc Miralles, ha anat a càrrec de l’autor i periodista maresmenc Albert Calls qui, segons explica al seu bloc (albertcalls.blogspot.com.es) ha comptat amb la col·laboració de diverses persones vinculades amb la gastronomia, la salut i la pagesia per tal d’oferir una informació que aplegui tots els àmbits relacionats amb els

La Junta Rectora va proclamar el passat dilluns 8 de setembre el soci i fins ara vicepresident Josep Pastó com a nou president del Mercat de Flor i Planta Ornamental de Catalunya SAT. Pastó ocuparà el càrrec fins la primavera del 2016, moment en el qual es duran a terme noves eleccions a Junta. El fins ara president, Jordi Rodon, qui ha encapçalat la Societat des de l’any 2012 i que havia estat ratificat el passat mes de març, va presentar la seva dimissió el dia 1 de setembre allegant motius professionals, afirmant que necessita més temps per dedicar a la seva empresa. De tota manera, Rodon ha acceptat seguir formant part de la Junta com a vocal i sense atribucions directes. D’altra banda, la Junta Rectora del Mercat també ha volgut agrair a Jordi Rodon la gran dedicació que ha tingut sempre tant amb la presidència del Mercat de Flor i Planta com amb la Confederació d’Horticultura Ornamental de Catalunya. Font: Mercat de Flor i Planta Ornamental de Catalunya.

aliments. En paraules de Calls, precisament, el llibre és “un homenatge a les institucions, persones, col·lectius i entitats que aposten pel productes de la terra”. Verdures i hortalisses, com la ceba de Figueres i l’albergínia bonica; fruites i fruites seques, com la poma de Lleida i l’avellana de Reus; llegums i arrossos, com la mongeta del ganxet i l’arròs de Pals; carn i peix, com la del gall del Penedès i de la gamba de Palamós són alguns dels molts aliments ‘made in Catalonia’ que es

troben al llibre. Més de cent pàgines que donen tots els detalls sobre els seus orígens, el seu hàbitat natural, les seves propietats per a la salut, curiositats i anècdotes. A banda de tota aquesta informació, també s’hi inclouen receptes per preparar àpats deliciosos i saludables: des d’una crema de nyàmera o una coca de recapte amb pebrot de la Riera, ﬁns a uns llagostins al cava o un fricandó de vedella. Redacció

L’ENTREVISTA

JUSTO RUÍZ, CUINER

“Alimentant els escolars amb el cor” Quin tipus de menjar preparen als menjadors dels centres escolars que gestionen? Ens centrem en la cuina catalana i mediterrània, de menjar fresc i productes de proximitat. I fem tot el possible perquè després de més de 30 anys dedicant-nos a aquesta activitat continuï viva en nosaltres la idea de què alimentem els nens i nenes, els nois i noies, amb el cor. Aquest és el nostre plantejament principal.

Justo Ruíz ha dedicat la seva vida professional (més de 30 anys) a l’alimentació dels altres, especialment de nens i joves en edats escolars. Actualment s’encarrega dels menjadors de tres centres d’ensenyament del Baix Maresme, després d’una llarga trajectòria ria professional. Parlem amb ell de quins són els hàbits d’alimentació dels nois i noies.

Els hàbits d’alimentació, evolucionen amb el temps? Sí, però tots aquests anys alimentant les noves generacions vilassarenques també et donen una perspectiva que et permet millorar, no quedar-se aturat i anar evolucionant. Cal reciclar-se dia a dia. I nosaltres no ens hem aturat i hem estudiant l’alimentació. Són temps de crisi, difícils. Suposem que també per a les empreses que fan el menjar per als escolars? Ara mateix estem a tres centres escolars i la nostra ﬁlosoﬁa de treball és sempre la mateixa: la nostra no és una feina de números sinó d’estar aprop dels nens, més aprop de les famílies que dels números. Això no vol dir que no es mirin les despeses, que s’han de mirar, però partint primer de les persones. Com en tot avui dia, deu haver molta ‘competència’?. Miri, hi ha sobretot qui fa demagògia amb tríptics de colors i vídeos, promocionant coses que en realitat no són com es mostren sinó d’una manera molt diferent a la realitat. Es fa molt de màrqueting fals que no correspon a la veritat. Aquesta es defensa amb els resultats, com fem nosaltres. Jo crec molt en el dia a dia, és el que preval sempre.

Com valoren els resultats dels seus menús escolars? A nosaltres el que ens val és el que pensen els nens. Ells són els que valoren la nostra feina. Tant els pares com els nens són intel·ligents i saben si el que mengen és bo i els agrada. A més, ells són els que en fan la millor promoció. I encara li diria més, com a prova de tranquil·litat convido a dos pares cada dia perquè tastin el menjar que fem.

MENJAR I APRENDRE VALORS Als menjadors escolars que gestiona en Justo, no solament es busca la qualitat en els ingredients sinó també que s’aprenguin valors a l’hora de dinar. Per aquest motiu es treballa un valor cada any o també les emocions. “La nostra feina, treballant amb els pares, contribueix a l’educació i l’hora de menjar és un bon moment per desenvolupar-la”, assegura. Així, al compromís en la selecció dels aliments i el seu cuinat, cal afegir-hi el treball d’aprenentatge que es fa amb els escolars en aquest moment tan destacat de la jornada diària.

CUINA DE PROXIMITAT I PERSONALITZADA Verdures d’horts de la zona, productes frescos, de proximitat i no congelats, tot natural i peix fresc d’Arenys de Mar un cop a la setmana… són algunes de les claus perquè els menús diaris agradin els infants i els aportin els elements que els calen per al seu creixement. Però amb això no n’hi ha prou i l’equip d’en Justo treballa amb una nutricionista del CAP i personalitza els àpats, segons les intoleràncies alimentàries de cada un dels nens, fent un seguiment de cada cas.

Quin tipus de menús preparen per als menjadors escolars? Alimentació amb productes de proximitat: vegetals, llegums, carn, peix. I tot es prepara amb molta estimació. Es busquen quin són els productes més equilibrats i des de fa un parell d’anys, a més, que venim introduint peix fresc del mercat. Nosaltres donem menjar de qualitat dins l’equilibri de la piràmide alimentícia. I el pressupost amb el qual compten? El preu establert per la Generalitat és de 5’70 euros sense IVA (6’20 amb

l’IVA) per menú. Amb aquesta xifra s’ha de comptar el propi menú amb postres, el sou de les monitores i les cuineres o la neteja, entre d’altres despeses tècniques. Vull insistir en què aquest és un oﬁci que demana creure en el que es fa i no s’hi val a fer demagògia. Si ho fas bé, els nens s’enrecorden de tu. Ens causa molta satisfacció que alguns dels nens i nenes que et troben pel carrer et reconeixin i et saludin. I n’hi ha, a més, que quan s’han fet grans i tingut ﬁlls, han vingut a Can Pa Amb amb Tomàquet (l’altre negoci de Justo Ruíz a Vilassar de Mar).

A dalt, en Justo en un hort proveïdor de verdura fresca. / Dues imatges d’un menjador escolar que gestiona amb el seu equip.

Amb quin equip compta? Sempre he tingut al meu costat la meva dona, Inma Serrano i m’acompanya un bon equip de persones que com jo posen per davant de l’interès econòmic el cor i l’estimació al que fem. S’ha de destacar el treball de les monitores, molt exhaustiu, controlant les intoleràncies alimentàries dels nens, entre molts d’altres aspectes. És una feina que no es valora com caldria, a vegades, però molt important. També el de les cuineres i l’administració són essencials perquè tot surti bé. Funcionem com un equip, que és del que es tracta. Els controls de sanitat actualment deuen de ser molt rigorosos? Un inspector de Sanitat ens fa el seguiment. En aquest aspecte, per a nosaltres, el plantejament és que hem d’oferir la mateixa neteja que un quiròfan. Perquè es facin una idea tenim 10 plans de control diari per a Sanitat: de despeses, d’aigua, per als cel·líacs… Amb el que explica, l’organització tècnica dels menjadors deu ser molt complexa? L’experiència diària ens ajuda a millorar. Cada escola, a més, té la seva cuina, que els pares poden venir a veure si volen. Com li deia, per a mi la feina es demostra dia a dia.

GENT DEL MARESME

JOSEP LLUÍS MARTÍ, DIRECTOR GERENT DEL CONSORCI DE PROMOCIÓ TURÍSTICA COSTA DEL MARESME

“Volem un turisme tranquil, familiar i sostenible, escampat per la comarca i al llarg de l’any” JOSEP LLUÍS MARTÍ Amb estudis d’Economia, Josep Lluís Martí té la Diplomatura universitària en Gestió i Administració Pública i el Màster en Direcció i Consultoria turística. Professionalment ha estat empresari del tèxtil i l’hostaleria, professor de màrqueting i director tècnic del Gremi d’Hostaleria i Turisme de Mataró i el Maresme durant 14 anys. Des de desembre de 2011 és el Director gerent del Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme.

Deixant enrere ja l’estiu i de cara a la Tardor, en uns moments que el tuisme, més que mai, és un dels puntals socioeconòmics de la comarca, parlem amb Josep Lluís Martí, director gerent del Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme, sobre els reptes i oportunitats del sector i la tasca que l’ens que gestiona ve fent al nostre territori. De cara a la Tardor, quines propostes impulsades pel Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme destaquen? Bé, a la tardor fem el balanç turístic de la temporada alta i comencem a planificar el proper any. Tot i això continuem promocionant en mercats estrangers i és una època que rebem força visites de periodistes i de touroperadors que comencen també a planificar el futur. A nivell més domèstic, a partir del 2 d’octubre van començar les Jornades gastronòmiques del Calamarenys i encarem ja les Jornades dels bolets, que són les més reeixides del segon semestre a nivell de participació i esdeveniments. Com es treballa amb ajuntaments, gremis i agents comarcals per establir un projecte conjunt en l’àmbit turístic? Formen part del mateix Consorci a través de la Junta General. Ara mateix els hi hem demanat les seves propostes de cara al Pla d’Accions del 2015. Amb els Ajuntaments el contacte es continu i també treballem i coordinem amb les seves oficines d’informació i turisme,

bàsicament per temes de publicacions, ﬁres, i per coordinar els viatges de premsa i de familiarització amb els periodistes i touroperadors. Estem en contacte amb els empresaris a través de les seves organitzacions i gremis. Com s’utilitza la proximitat de Barcelona com a factor positiu en la promoció turística de la comarca? De fet amb l’aparició de la marca Costa Barcelona a partir del 2012, aquesta marca és la protagonista de totes les nostres accions promocionals, és la nostra marca paraigua. La proximitat amb Barcelona ens situa en el mapa, ens obre les portes a molts mercats. Afegir la paraula Barcelona en la teva promoció, en aquests moments té un valor incalculable. Promocionem el nostre territori com a Costa Barcelona. Les propostes gastronòmiques del Maresme comencen a fer-se espai. Cal treballar en projectar-les més de cara enfora? El tema gastronòmic és de pluja ﬁna i ve de fa molts anys, el problema és

Des del Consorci hem fet un esforç per mantenir la moral alta del subsector de la restauració, fomentant les jornades gastronòmiques especialitzades per productes durant tot l’any La proximitat amb Barcelona ens situa en el mapa, ens obre les portes a molts mercats

A l’Alt Maresme continuar amb la feina sostinguda i de qualitat que fan els empresaris i les quatre destinacions de turisme familiar (Calella, Pineda, Santa Susanna i Malgrat), al Baix Maresme avançar en la diversiﬁcació de l’economia, la qual cosa requereix més esforços en l’àmbit turístic, en especial per part de les administracions públiques. Aposta empresarial per descomptat. Els darrers anys s’està veient com eclosiona el model turístic complementari del sud de la comarca. Aviat s’inaugurarà un nou hotel de 4 estrelles. A nivell general, incidir més en l’allargament de la temporada i en obrir nous mercats. No es pot deixar mai de promocionar el territori. L’especialització, en temes com la gastronomia, ha funcionat davant de la crisi del sector? Efectivament, tant a nivell empresarial com a nivell d’esdeveniments gastronòmics, segmentar i diferenciar-te funciona. Des del Consorci hem fet un esforç per mantenir la moral alta del subsector de la restauració, fomentant les jornades gastronòmiques especialitzades per productes durant tot l’any. Els empresaris poden participar en les que encaixin més en la seva oferta diferenciada. Especialitzar-se és bó en un mercat tan competitiu.

que tenim pocs recursos econòmics per fer els salts qualitatius que hauríem de fer en aquest àmbit. Sóm una comarca capdavantera i amb un model especial a nivell gastronòmic, que funciona. El repte seria promocionar més a nivel nacional i projectar les jornades gastronòmiques d’estiu (peix i marisc i tomàquet) entre els turistes de temporada alta.

Quin model de turisme es busca per al Maresme? Un model que creixi sobretot en qualitat, i si es creix també en quantitat millor. Això darrer ha de venir per incrementar el nivell d’ocupació en determinats mesos de l’any. La qualitat comporta més despesa per turista. No volem el turisme de borratxera ni res que s’hi assembli. Volem un turisme tranquil, familiar, sostenible i escampat tant per la comarca com al llarg de l’any. Un turisme amable i que encaixi amb el nostre entorn, un turisme cultural. Seria desitjable més equilibri entre l’Alt i el Baix Maresme, però també entre l’interior i la costa. Això s’aconseguirà amb el pas dels anys.

Quins serien els reptes de l’aposta de la comarca pel turisme?

Text: A. Calls Foto: Cedida

CULTURA “Quatre dècades, cinquanta artistes”, nova exposició de la Col·lecció Bassat Premià de Mar ja té un gegant adaptat, en Martí

El Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró, format per l’Ajuntament de Mataró i la Fundació Privada Carmen & Lluís Bassat, va inaugurar el passat mes de setembre la seva cinquena exposició. La mostra, de contingut excepcional, pretén ser un compendi de totes les exposicions prèvies, dedicades al període artístic que va entre el 1940 i el 1979. La mostra, que porta per títol “Collecció Bassat. Quatre dècades, cinquanta artistes. 1940-1979” reuneix un total de 93 obres –de les quals 22 són escultures– de més de cinquanta artistes entre els quals ﬁguren noms tan rellevants com: Eduardo Chillida, Christo, Antonio Saura, Manolo Millares, Josep Guinovart, Albert Ràfols-Casamada, Joan Brotat, Er-

win Bechtold, Fernand Léger, René Magritte, Alexander Calder, o Karel Appel. Moltes de les obres que es mostraran al públic no han estat mai exposades abans i, en qualsevol cas, no ho han estat mai conjuntament. Entre les obres que es podran contemplar a la Nau Gaudí (carrer de la Cooperativa, 47) ﬁns a la primavera de 2015 destaquen “La connaissance absolue” una obra del 1965 de René Magritte; una escultura en bronze del anys cinquanta d’Eduardo Chillida; una obra del 1962 de Manolo Millares (“Cuadro 174”); i “El monument a Cristòfor Colom embolicat (Projecte per Barcelona)” del búlgar Christo, una obra en llapis sobre paper del 1970. Així mateix, a l’exposició serà pos-

sible veure obra del mataroní Perecoll i de Moisès Villèlia, un artista que també va estar vinculat a la ciutat. La mostra tanca una etapa de cinc anys durant la qual la Col·lecció Bassat també ha crescut amb l’adquisició de més de 200 obres, i d’aquí també l’interès i la voluntat de mostrar una part del nou fons artístic. Així mateix, per la temàtica d’exposicions anteriors no havia estat possible presentar obres d’alguns artistes internacionals que ara sí es podran veure a la mostra actual. Així doncs, en total, trenta obres d’artistes mai exposats a la Nau Gaudí. Font: Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró.

El passat 4 d’octubre es va fer la presentació oﬁcial del nou gegant premianenc Martí, adaptat per a persones amb discapacitat física i/o sensorial. L’acte de presentació va començar amb una concentració a la plaça de l’Ajuntament i va ﬁnalitzar a la plaça de la Sardana, on es va fer el bateig d’en Martí, apadrinat per en Pigat i la Lucía, gegants de Vilassar de Mar. El moment més emocionant de l’acte va ser quan el nou Martí, després d’haver rebut la forca i el barret del seu predecessor, va fer el seu primer ball portat per una representant de l’entitat Segel XXI i acompanyat dels gegants Ester i Omar. El nou Martí està preparat perquè el puguin portar persones amb cadira de rodes, ja que disposa d’unes rodes per facilitar el seu desplaçament, a més d’uns ancoratges extensibles perquè s’hi puguin agafar cadires de rodes de diverses mides. Per a les persones amb discapacitat auditiva, el gegant disposa d’uns pilots lluminosos que s’accionen des de fora amb indicacions al geganter. Les persones amb discapacitat visual també podran portar el gegant, ja que compta amb un sistema adaptat. Font: Ajuntament Premià de Mar.

10 CULTURA

OCTUBRE 2014 TRIBUNAMARESME

El Diaridelamusica.com s’acomiada després de vuit anys en antena El projecte tanca amb més de 226.000 visionats a Youtube i 4.500 seguidors a Twitter Després de vuit anys en antena en diferents formats, el projecte Diaridelamusica.com impulsat per la productora mataronina Clack va deixar d’actualitzar-se el passat 1 d’octubre. Obert en el marc d’una col·laboració amb l’emissora municipal Mataró Ràdio el 2006, des de la productora Clack es considera que el projecte ha arribat al seu final de cicle. No obstant, els continguts produïts fins al moment romandran a la pàgina web www.diaridelamusica.com i a les xarxes socials on el projecte té presència –Twitter, amb 4.500 seguidors, i Facebook, amb 900-. Precisament, el ressò a les xarxes socials del Diaridelamusica.com parla per si sol de la feina feta fins al moment: des de l’obertura del canal Diaridelamusica a Youtube,

l’any 2008, els 440 vídeos penjats han tingut 226.707 visualitzacions. D’entre els cinc vídeos més vistos, una entrevista de 2011 a la formació Els Catarres (15.923 visualitzacions), la crònica del concert de The Mamzelles a El Públic de Mataró (8.319 visualitzacions), un contingut vinculat al DJ mataroní Teddy Dos Dedos (5.364 visualitzacions), una conversa amb Els Amics de les Arts de 2010 (5.238

visualitzacions) i la crònica d’un concert dels terrassencs D’Callaos a El Masnou el 2009 (4.422 visualitzacions). “El Diaridelamusica.com ha vist néixer bandes que ningú sospitava on arribarien com La Pegatina o Els Catarres; ha descobert uns Mishima quan encara no havien emergit de l’underground; ha entrevistat intèrprets de primera línia com Llibert Fortuny,

Gerard Quintana o La Troba Kung-Fú; ha enregistrat les melodies jamaicanes de The Wailers, el saxo de Maceo Parker o l’extraordinària veu de Sílvia Pérez Cruz. I creiem que això s’ha de poder recuperar sempre”, explica el director del projecte multiplataforma, Eloi Aymerich. Durant el seu periple, en el seu format televisiu el Diaridelamusica.com s’ha passejat per les graelles de televisions com Maresme Digital Televisió, m1tv o d’operadors supramunicipals com la Xarxa de Televisions Locals –actualment La Xarxa-; per emissores de ràdio com Mataró Ràdio, Ràdio Premià de Mar, RTV Calella o Ràdio Arenys i a mitjans escrits com Capgròs o El Tot Mataró. La incursió en el camp digital ha portat en els dos darrers anys a un acord de col·laboració amb el diari digital Enderrock.cat, del Grup Enderrock. Font: Clack.

Campanya de crowdfunding a Verkami per produir el documental ‘El llegat de Viladomat a Mataró: El conjunt dels Dolors’

Per donar a conèixer el projecte han produït un teaser del documental que es pot veure a: vimeo.com/101871445

Ja és en marxa la campanya per trobar el finançament necessari per produir el documental ‘El llegat de Viladomat a Mataró: El conjunt dels Dolors’, un projecte de Batecs Produccions que té com a objectiu donar a conèixer i posar en valor el conjunt pictòric més important de la Catalunya del S. XVIII. El documental, que també traçarà el perfil del pintor, explicarà en profunditat la història d’aquesta obra catalogada com a Bé Cultural d’Interès Nacional. Aquesta campanya té com a objectiu recaptar 12.000 euros, que es destinaran a finançar els costos de producció i els mitjans tècnics necessaris per ga-

rantir un documental d’alta qualitat. L’enllaç a la campanya a Verkami és el següent: http://vkm.is/viladomat. En aquests moments la fase de recerca documental i preproducció està finalitzada en un 90%. Tots els costos fins ara han estat assumits per l’equip de producció. Però el projecte té uns costos ineludibles que cal cobrir (equipament tècnic de fotografia i illuminació, so, enregistrament, edició, veu en off, producció i postproducció) per als quals és necessari trobar una font de finançament. Per això, els promotors de la iniciativa, busquen el suport i la implicació de mecenes que els

ajudin a fer-lo realitat. El documental ‘El llegat de Viladomat a Mataró: El conjunt dels Dolors’ està produït per Cayetana Sanz (Batecs Produccions) i dirigit per Marco Zouvek, i tindrà la força en els testimonis dels principals agents implicats en la conservació i estudi d’aquesta obra clau del barroc català. L’audiovisual comptarà amb les intervencions del principal estudiós de l’obra de Viladomat. El projecte ﬁns ara no ha rebut cap ajut econòmic ni ﬁnancer tot i que compta en la difusió amb el suport de diverses entitats i institucions.

CULTURA 11

TRIBUNAMARESME OCTUBRE 2014

El Festival Firobi Vilassar de Mar compleix 18 anys Del 10 al 12 d’octubre els titelles tornaran a ser protagonistes i omplir Vilassar de Mar gràcies a un festival que enguany assoleix la majoria d’edat. El certamen, que va néixer de la mà de l’entitat Firobi i amb el suport de l’Ajuntament, reunirà enguany 10 companyies titellaires. Titelles gegants, de ﬁl, d’ombres i ﬁns i tot del terror -per als adults-, estaran presents en diferents espais, la majoria al carrer. Tots els espectacles a l’aire lliure seran gratuïts i la resta tindran el preu de 6 euros per als adults i 2 euros per als infants, tot i que els nens i nenes que portin un titella a la mà (de casa o feta als tallers) tindran una entrada gratuïta per als espectacles que es facin a l’Ateneu i a la Sala Roser Carrau. En cas de pluja, el cercavila de la inauguració i els tallers de la Sol es suspendran, l’espectacle El Niu i Zoo Zoom es traslladaran al pati cobert de l’escola La Presentació, el de Bowt’s, a les voltes de la plaça de l’Ajuntament i Trastorn emocional, a l’escola Pérez Sala.

La Fura dels Baus obre la temporada a l’Espai Escènic Ca n’Humet del Masnou 10 OCTUBRE 17 h. Inauguració amb l’espectacle Óssos del Pirineu, de la Cia. Tutatis. (Per a tots els públics). Plaça de l’Ajuntament.

11 OCTUBRE D’11 a 13 h. Tallers de la Sol. Pl. Àngel Guimerà. 12 h. Bowt’s, amb la Cia. Galiot Teatre. (Infantil). Plaça Picasso. 13 h. El Niu, amb la Cia. Dudu & Companyia. (Tots els públics). Biblioteca Municipal E. Lluch. 17.30 h. Nidos, amb la Cia. Teatro Teloncillo. (De 6 mesos a 5 anys). Sala cultural M. Roser Carrau. 19 h. Trastorn emocional, amb la Cia. Petit Nagual. (Tots els públics). Plaça Pau Vila

22.30 h. La maldición de Poe, amb la Cia Teatro Corsario. (Adults). Ateneu Vilassanès.

12 OCTUBRE 12 h. Zoo Zoom, amb la Cia. Markeliñe. (Tots els públics). Plaça del Círcol 17 h. Torna Robin Hood, amb la Cia. Teatre Nu. (A partir de 7 anys). Sala cultural M. Roser Carrau. 18.15 h. Viatge a l’illa del tresor, amb la Cia. Encara Farem Salat. (Infantil de 6 a 12 anys). Ateneu Vilassanès. 19.15 h. Cercavila de cloenda amb l’AVAL, Ssstrèpits i els Diables de Vilassar. Inici al carrer Sant Josep (davant l’Ateneu) i ﬁnal a la plaça del Círcol.

La temporada de tardor 2014 de l’Espai Escènic Ca n’Humet va iniciar-se el 4 passat d’octubre, amb una immersió en les darreres tendències teatrals i tecnològiques. Va ser de la mà de La Fura dels Baus, que va portar una de les seves darreres produccions, Temptacions. Basat en l’obra Història d’un soldat, d’Igor Stravinsky, i dirigida per Miki Espuma, el muntatge reﬂexiona sobre l’èxit i el fracàs i sobre tot allò que l’ésser humà està disposat a fer per no caure al bàndol dels fracassats. La vídeo instal·lació reprodueix amb so, llums i el moviment de la intèrpret, Vanessa Papa, el vertigen provocat per les noves tecnologies i les xarxes socials a aquells que s’esmercen a aconseguir una posició privilegiada.

12 VALORS

OCTUBRE 2014 TRIBUNAMARESME

TRIBUNA AMB ‘VALORS’ Des d’aquest mes d’octubre, TRIBUNA Maresme i la revista VALORS, amb seu a Mataró però amb vocació nacional, enceten una col·laboració per donar més difusió als continguts de les respectives publicacions. Fruit d’aquest acord, des d’ara, les pàgines de TRIBUNA Maresme acolliran un seguit d’articles vinculats als valors i a l’ètica que ja hagin estat publicat al mensual VALORS; una oferta, aquesta, que complementa el producte periodístic consolidat que ja és TRIBUNA Maresme i que alhora serveix per projectar i fer arribar a molta més gent el missatge que des de les pàgines de VALORS venim impulsant. D’aquesta manera, volem aﬁançar una forma de collaboració que ﬁns al moment havíem mantingut de manera puntual i esperem poder arribar a un major públic, deixant ben clara la nostra voluntat de contribuir a una societat millor i més justa, en la qual els valors siguin un dels pilars fonamentals. JOAN SALICRÚ. Codirector de Valors.

Kurds, identitat no reconeguda El nou conﬂicte desfermat a l’Iraq torna a posar a la palestra la realitat del poble kurd, el cas clàssic d’identitat no reconeguda. Als anys dels meus estudis universitaris, com si s’obviés tractar de situacions que ens són més pròpies, quan es volia parlar d’“una nació sense estat propi” o “d’ una nació dividida en diferents estats” es recorria sovint a l’ exemple del poble kurd. En efecte, el Kurdistan, pel Tractat de Lausana de 1923, va quedar dividit entre cinc estats: Turquia, Iran, Iraq, Síria i Armènia. Les potències guanyadores de la Primera Guerra Mundial es van repartir l’ antic Imperi Turc segons els seus interessos, aplicant la màxima del “divideix i guanyaràs” i dibuixant unes fronteres inexplicables, sense tenir en compte –això sí- ni la realitat geogràﬁca, ni la identitat històrica dels pobles ni les justes aspiracions de llibertat d’ unes nacions, com la que he agafat de referència. Avui, el poble kurd –sempre dominat, sempre dividit– torna a ser dissortadament actualitat davant la inoperància del govern de Bagdad i del progrés territorial dominador de

l’ ISIL o l’ EI, el grup radical islàmic gihadista, que –agafeu-vos fort!- vol instaurar un “califat” des dels Pirineus ﬁns al Sudest asiàtic, imposant barbaritats inimaginables i eliminant qualsevol tret diferenciador entre les gents. Repetim el passat i –per desídia o per covardia- tolerem que els poderosos de sempre o els radicalismes integristes d’avui vagin fent de les seves i continuïn oprimint pobles i pobles, per a servir-se’n despòticament. Fins que les nacions no siguin reconegudes com a tals i no puguin estructurar-se políticament com desitgin; mentre unes fronteres fetes després de guerres no siguin esborrades del mapa i deﬁnides –en tot

cas– de forma més raonada; mentre els pobles no puguin recuperar el seu tarannà sense imposicions ni tuteles... no hi haurà pau en cap lloc del món. I afegeixo: Si les institucions internacionals, com l’ONU, no s’impliquen de forma clara en aquestes problemàtiques i en aquestes realitats... estem perdent literalment el nord i el temps. Cal arbitratge decidit, primer, i respecte a les persones i als col·lectius, després. Els esdeveniments internacionals que han estat actualitat aquest estiu –i altres de més propers que estan en la ment i en la consideració de tothom– ens serveixen de paradigma. RAMON SALICRÚ

VALORS 13

TRIBUNAMARESME OCTUBRE 2014

L’Estat Islàmic i què significa ser modern L’ús de les xarxes socials i d’Internet, fan sospitar que la darrera encarnació del mal no és un fantasma del passat sinó un malson de la contemporaneïtat Aquesta gent no té lloc al segle XXI” va afirmar Barack Obama sobre l’Estat Islàmic, després de l’assassinat de James Foley, segrestat el 2012 a Síria. En una declaració just després de confirmarse’n la mort, el president dels Estats Units va qualificar els gihadistes de “càncer que cal exterminar”, situantlos en el punt de mira i comprometentse a aturar la bogeria sanguinària que estan protagonitzant des que van ferse forts a les dues bandes de la frontera entre Iraq i Síria, conquerint ciutats clau com Mossul i portant a terme una autèntica neteja ètnica contra cristians, yazidites i xiïtes en nom de la interpretació més rigorista de l’Islam, mentre alhora, proclamen un califat que ha d’estendre’s per tot el món musulmà – també l’antiga Al-Andalus– sota l’ègida del seu líder Abu Bakr al-Baghdadi.

Però és realment l’Estat Islàmic –abans Estat Islàmic d’Iraq i el Llevant– una regressió medievalitzant, incompatible amb la nostra era? O és la versió més aconseguida i radical d’un moviment antioccidental absolutament modern? El professor de la London School of Economics John Gray aﬁrmava a Al-Qaida i què signiﬁca ser modern: “No hi ha tòpic més esbalaïdor que aquell que descriu AlQaida com un retrocés a l’Edat Mitjana. Al-Qaida és un producte derivat de la globalització. [...] El seu aspecte més

destacat –la projecció a nivell internacional d’una forma privativa de violència organitzada– resultava impossible en el passat. De la mateixa manera, la creença que és possible precipitar un nou món a través d’actes de destrucció espectaculars tampoc no es troba en cap moment de l’era medieval”. Hi ha molts indicis per continuar amb la tesi del pensador liberal, ja que, més enllà de la recuperació del terme “califat”, l’Estat Islàmic té molts trets de la història contemporània. En primer lloc, i superant la franquícia glo-

bal d’Ossama Bin Laden, es planteja controlar i governar sobre el territori. Això no és essencialment modern, però sí que marca distàncies amb els seus antics mentors, basant el seu domini en la forma de l’estat-nació, la creació més preuada de l’Occident modern. Igualment, l’ús del terror com a forma de domini, no ens remet als Omeies, sinó a les diferents encarnacions del mal il·lustrat, de Robespierre a Stalin, passant per Hitler. Alhora, el ﬁnançament rebut dels emirs petrolers del Golf propietaris dels vaixells insígnia d’Occident –futbol i mitjans de comunicació–, el reclutament massiu de joves combatents occidentals –el mateix assassí de Foley sembla ser britànic– que canalitzen el seu descontentament social i personal a través de la follia nihilista de base religiosa, i l’ús essencial, i gairebé obsessiu, que fan de les xarxes socials i d’Internet, fan sospitar que la darrera encarnació del mal no és un fantasma del passat sinó un malson de la contemporaneïtat. JOAN SAFONT

14 VALORS

OCTUBRE 2014 TRIBUNAMARESME

Manuel Cusachs, escultor

“L’arrel d’una obra sempre s’identiﬁca” Les seves obres es troben arreu de Catalunya i ha exposat a Boston, Estrasburg i Roma.

Entrevistem l’escultor Manuel Cusachs en el seu taller ubicat al municipi d’Òrrius. En aquest espai de calma i envoltat de natura aquest artista català troba la inspiració.

L’art és sempre identitari? En el món de l’art sempre treballes la identitat. L’art per mi és l’expressió més directa que hi ha d’una identitat. L’art sempre s’identiﬁca amb la identitat de l’artista. Té una identitat pròpia, però no només respecte qui la fa sinó també sobre on la fa i perquè. En aquest cas, la identitat seria una interpretació del teu viure, del lloc on vius, on has nascut o on t’has identiﬁcat.

És com una marca de referència... De tota obra d’art es pot identiﬁcar perfectament on s’ha fet, a quina època s’ha fet i a quin país s’ha fet. No és igual una obra europea, americana, dels indis o dels egipcis... i això es veu amb la forma i amb l’esperit general de l’obra.

hi ha hagut èpoques en què s’identiﬁcava perfectament bé el país i el lloc de la creació, però l’art no era valorat. El romànic, per exemple, va passar segles i segles incomprès. Hi ha una evolució constant en l’art i a vegades oblidem coses importantíssimes.

Creu amb la identitat universal? L’art és universal. Pot ser que l’obra d’un artista es faci famosa arreu, però l’arrel sempre s’identiﬁca. Dalí és un pintor universal i la seva gran pintura està als Estats Units. Ell mai va pintar gratacels i sí el Cap de Creus, Cadaqués i l’Empordà. La llum, el mar, la natura... dels seus paisatges és el d’aquí. Un altre exemple. Si a un artista de la Mediterrània, d’herència grega i cristiana, li encarreguessin esculpir un Buda segurament li faltaria identitat, esperit. Voler globalitzar l’art és un error; l’artista sempre serà local.

La identificació de l’art potser només es fa en una reinterpretació posterior? Els grans artistes han entès que l’art només evoluciona quan es mira enrere, observant allò que ens ha precedit. I és que la història sempre s’identifica amb el colador del temps, de l’espai... Un espai que pot ser molt concret. Només a Catalunya, no veu igual l’art un artista dels Pirineus, que un de la costa o un del Delta. En resum, l’espai, la llum, el paisatge, les costums, la cuina, els arbres... Tot això identifica i s’hauria de plasmar en una obra, independentment de si és abstracta o figurativa.

La identitat de l’artista és la mateixa que la de la seva obra? L’artista es fa, encara que no se n’adoni. Estudia, interpreta els seus sentiments, la seva observació, el caràcter de les coses.. i, al final, aquestes abstraccions l’identifiquen. L’artista va creixent, es va formant i amb el temps va veien una visió més clara de la seva capacitat per interpretar i expressarse. Quan l’artista és jove es menjaria el món, però amb la maduració i la comprensió dels propis límits guanya sentit de la humilitat. Una obra bona és aquella que reflecteix la identitat de l’artista? És molt difícil expressar quan una obra és bona. La història demostra que

D’on sorgeix la identitat d’una persona? De naixement. Marca el lloc que has nascut i has viscut. No parlo de races. De vegades venen escoles al meu taller i els nens fan dibuixos. Un dia una nena de Brasil va fer un dibuix que no s’assemblava a res del que havia vist. Jo no el sabria fer. Era festiu, alegre, ple de samba... La nena vivia aquí, però en certa manera encara era d’allà. La globalització ni pels nens, existeix. La identitat és una cosa que es porta dins, que existeix, que va amb la naturalesa i la naturalesa no ens ha fet a tots iguals, ni d’imatge ni de pensament. MARIA COLL

VALORS 15

TRIBUNAMARESME OCTUBRE 2014

Films que fan país

“La manera per fer veritables canvis és la identitat” Papa Francesc. La Vanguardia, 12/06/2014

El cinema ha estat i és un dels elements claus en la conformació d’identitats nacionals. Que es faci servir el concepte Hollywood quan ens volem referir a un cert tipus de cinema (i la seva indústria) és la més clara demostració del paper que les pel·lícules han tingut i tenen en la construcció d’una identitat nacional. Gràcies també a les pellícules ens hem anat formant imatges mentals més o menys estereotipades de ciutats com Nova York, San Francisco o Los Angeles, i és habitual que referents cinematogràﬁcs ens vinguin immediatament al cap quan les visitem. No heu trobat a faltar mai que soni la rhapsody in blue quan passegeu pels carrers de Nova York? És indiscutible l’aportació de Woody Allen i pel·lícules com Manhattan a la creació d’una identitat pròpia d’aquesta gran metròpoli nord-americana. El cinema ha parlat també de la identitat personal en alguns dels seus títols més emblemàtics. Ciudadano Kane basa tot el seu argument en reconstruir la polièdrica ﬁgura del

magnat de la premsa Charles Foster Kane a partir dels records i opinions de persones que en van conèixer facetes públiques i privades ben diferenciades. Però la suma de tots aquests testimonis no acaba de respondre a l’enigma de l’autèntica identitat del personatge. Una bona reflexió sobre la identitat personal i els elements i circumstàncies que influeixen en la seva definició. Un altre clàssic més contemporani, Blade Runner de Ridley Scott, també posa sobre la taula el tema de la identitat personal a partir dels dubtes existencials d’un detectiu que no acaba de tenir clar

si és humà o un androide molt perfeccionat. Entre d’altres aspectes, aquest film basat en una novel·la de Philip K. Dick apunta a les vivències, experiències i els records com a factors determinants en la definició de la nostra pròpia identitat. Ha calgut esperar una mica més a que el cinema abordi temes més controvertits com ara el de la identitat sexual. En aquest sentit, una pel·lícula molt recent, Tomboy, mostra des d’una mirada molt oberta el conflicte d’una nena preadolescent enfrontada al seu propi gènere i sexualitat. JUDITH VIVES

Les declaracions del Papa Francesc acostumen a no deixar indiferent a ningú perquè parla clar i és poc amic de les ambigüitats. I això s’ha d’agrair. En una entrevista recent em va cridar l’atenció aquest fragment: “crec que la manera per fer veritables canvis és la identitat. Mai es pot fer un pas a la vida si no és des del darrere, sense saber d’on vinc (...)”. Comparteixo totalment aquesta reﬂexió del Papa: freqüentment perdem de vista els nostres orígens, els ignorem i no posem l’atenció suﬁcient per conèixer-los. Sovint només ens caldria parlar més amb els nostres familiars més grans, preguntar-los, escoltar-los amb atenció. I, per suposat, llegir més. El món actual, on l’excés d’informació moltes vegades porta a una desinformació preocupant, tinc dubtes que ens estigui oferint l’oportunitat de conèixer la nostra identitat, individual i col·lectiva. Ara que vivim temps on es parla sovint d’identitats col·lectives, de pàtries i de nacions, valdria la pena esforçar-nos per saber d’on venim. Després, crec que serà més fàcil saber cap a on volem anar. MIGUEL GUILLÉN

16 PROPOSTES

OCTUBRE 2014 TRIBUNAMARESME

PROPOSTES Els pobles del Maresme programen diàriament nombroses activitats de tots els àmbits socials i culturals possibles: des de per al públic infantil ﬁns als actes adreçats a persones de totes les edats i preferències, com ara cursos, tallers, xerrades, cine-fòrums, concerts i recitals, teatre i sortides, etc. Es tracta d’un ampli ventall de propostes promogut per entitats, consistoris i institucions, moltes de les quals són de lliure accés i que permeten aprendre la més diversiﬁcada gamma de coses, assistir a esdeveniments escènics tant d’amateurs com de professionals, gaudir de les màximes exposicions possibles, escoltar concerts i xerrades o descobrir rutes del territori, entre moltes d’altres coses. En aquest context, les PROPOSTES mensuals de TRIBUNA Maresme apleguen una selecció d’aquests actes que es fan als municipis de la comarca durant el mes en curs. Alhora, volen contribuir a què els lectors de la publicació puguin escollir entre les activitats del ric teixit associatiu maresmenc i amb la necessària previsió, fer-se un itinerari personal per escollir les que més els agradin o desitgin. Tanmateix, en la mateixa línia d’apertura que ha marcat des de sempre aquesta publicació, tothom que cregui interessant fer-ho pot enviar-nos les seves propostes abans del dia 20 de cada mes al següent correu: info@tribunamaresme.com

INFANTIL ALELLA. BIBLIOTECA FERRER I GUÀRDIA Hora del conte. Dimarts 28 a les 17.30h. Amb Sherezade Bardají amb Allà on viuen els monstres. CABRERA DE MAR. BIBLIOTECA L’hora del conte. Dijous 23 a les 18h. Contes que fan bullir el calder de la iaia Maria. A càrrec d’Eva Gonzalez. CABRILS. BIBLIOTECA Hora del conte. Divendres 17 a les 18h. Nens i nenes de menys de 5 anys. CABRILS. BIBLIOTECA Taller infantil de tardor. Dimecres 29 a les 17h. Per a nenes de 5 a 12 anys. CABRILS. BIBLIOTECA Hora del conte de tardor. Dijous 30 a les 18h. EL MASNOU. BIBLIOTECA J. COROMINES Hora del conte. Dissabte 11 a les 11.30 h: Contes en clau de Rodari, a càrrec de Joan Boher. Dissabte 25 a les 11.30 h: Contes amb un cor blau, a càrrec d’Isabel Gomis Macià. EL MASNOU. CA N’HUMET Cercant el Sol, de Rocamora Teatre. Diumenge 12 a les 18 h. Teatre familiar. 3 €. Història d’un gegant que va recórrer el seu país a la recerca del Sol.

CORRELLENGUA 2014

ALELLA, SANT VICENÇ DE MONTALT I VILASSAR DE MAR Des de fa 18 anys, el Correllengua treballa per a la difusió de l’ús de la llengua i promoure la cultura popular de les terres de parla catalana, i tot des d’una aposta lúdica, festiva, participativa i transversal. Aquest mes d’octubre diversos pobles del Maresme realitzen diversos actes. A Alella del 23 al 26, a Sant Vicenç de Montalt el diumenge 19 i a Vilassar de Mar el divendres 17 .

SORTIM EN FAMÍLIA MATARÓ. Nou cicle d’espectacles de teatre, música, titelles i circ perquè grans i petits gaudeixin i aprenguin junts 11 espectacles ofereixen una programació de qualitat. www.culturamataro.cat.

L’OBRA DE LA MANCOMUNITAT

18è FESTIVAL DE TITELLES FIROBI

VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECA. Durant el dijous 9 i divendres 10 es faran 4 conferències a càrrec d’Albert Balcells, Pere Aragonès, Josep M. Carreras i Joaquim Nadal.

VILASSAR DE MAR. Del 10 al 12 octubre, els titelles tornaran a ser protagonistes i omplir la vila gràcies a un festival que enguany assoleix la majoria d’edat.

LLAVANERES. BIBLIOTECA MUNICIPAL L’hora del conte. Dissabte 11 a les 12 h. Animal! Una de contes sobre animals, a càrrec de Tantàgora. Conte relacionat amb l’exposició “Animal literari”.

MATARÓ. TEATRE MONUMENTAL Souvenir Orquestra. Diumenge 26 a les 12 h. Espectacle de música on Pepino Pascual s’ajuda d’un munt d’instruments. 6 €.

MATARÓ. BIBLIOTECA ANTONI COMAS Hora del conte. Dimecres 8 a les 18 h: El mag dels fogons. Dimecres 15 a les 18 h: Contes per sucar-hi pa, a càrrec de Glòria Arrufat. Dissabte 18 a les 12 h: The Dressmaker, conte en anglès. Dimecres 22 a les 18 h: Els pirates volen sabre de l’avi Simó, a càrrec de Susagna Grabulosa i Marta Montasell. Dimecres 29 a les 18 h: Contes de la mitja por, a càrrec d’Alícia Molina.

MATARÓ. CAN XALANT Esclats de vida a la tardor: els amﬁbis. Diumenge 26 a les 12 h. Per a famílies amb nens de 5 a 12 anys.

VILASSAR DE DALT. BIBLIOTECA L’Hora del conte. Divendres 10 a les 18.30h. Contacontes de les emocions, a càrrec de l’Associació Petits i Grans Vilassar.

MATARÓ. ERMITA DE SANT SIMÓ Hora del conte especial. Diumenge 26 a les 17 h. Somiatruites, a càrrec de Roger Canals.

VILASSAR DE MAR. PLAÇA AJUNTAMENT 18è Festival de Titelles Firobi. Divendres 10 a les 17 h: Óssos del Pirineu, de la Cia. Tutatis.

PREMIÀ DE MAR. BIBLIOTECA L’hora del conte. Dimecres 15 a les 18 h. Grimmpa!, a càrrec de Mon Mas.

VILASSAR DE MAR. DIVERSOS INDRETS 18è Festival de Titelles Firobi. Dissabte 11. D’11 a 13 h: Tallers de la Sol. Pl. Àngel Guimerà; 12 h: Bowt’s, amb la Cia. Galiot Teatre. Plaça Picasso; 13 h: El Niu, amb la Cia. Dudu & Companyia. Biblioteca Municipal; 17.30 h: Nidos, amb la Cia. Teatro Teloncillo. Sala cultural M. Roser Carrau; 19 h: Trastorn emocional, amb la Cia. Petit Nagual. Plaça Pau Vila; 22.30 h: La maldición de Poe, amb la Cia Teatro Corsario. Ateneu Vilassanès.

MATARÓ. BIBLIOTECA FUNDACIÓ ILURO Llegim el conte. Dijous 9 a les 17.30 h: Sal i sucre, d’Iván Prieto, a partir d’un conte tradicional grec. Dijous 16 a les 17.30 h: El viatge de les papallones. Dijous 23 a les 17.30 h: Nil el cocodril. Dijous 30 a les 17.30 h: Les castanyes de la castanyera.

PREMIÀ DE MAR. PATRONAT TEATRE La granja més petita del món. Diumenge 26 a les 18 h. PREMIÀ DE DALT. BILIOTECA J.PERICH L’hora del conte. Dimecres 8 a les 17.30 h: a càrrec de Montse Dulcet. Dimecres 15 18 h: a càrrec d’Olga Cercós.

MATARÓ. BIBLIOTECA POMPEU FABRA L’hora del conte. Dimarts 14 a les 18 h: El cuento del carpintero, amb Montse Margalef i alumnes de l’Institut Thos i Codina. Dimarts 21 a les 18 h: Animal!, a càrrec de Regina Martí. Dimarts 28 a les 18 h: Songo, el nen que nasqué de la terra, a càrrec de Jordina Biosca. MATARÓ. BUC DE LLIBRES Buc de contes. Dijous 16 a les 17.30 h: El gran xof!. Dijous 23 a les 17.30 h: Los colores hablan. Dijous 30 a les 17.30 h: El monstre de colors. MATARÓ. CASAL NOVA ALIANÇA Les set cabretes i el llop. Diumenge 12 a les 12 h. De la companyia Sim Salabim. Espectacle de titelles. 7 €.

S. VICENÇ MONTALT. CENTRE CÍVIC Circuit Maresme Titelles 2014-2015. Dissabte 11 a les 18h. Rita, la Rínxols i els tres ossos, a càrrec de Binixiﬂat.

MATARÓ. MUSEU DE MATARÓ Juguem a ser arqueòlegs. Diumenge 12 a les 12 h. Activitat familiar. MATARÓ. TEATRE MONUMENTAL El llibre de la selva. Diumenge 19 a les 18 h. De la companyia Veus-Veus. 7 €

TEIÀ. BIBLIOTECA DE CAN LLAURADOR Taller d’imaginació: Lletres en joc. Dimarts 21 a les 18.30h. A càrrec d’Ivana Ares.

S. VICENÇ MONTALT. PK GINESTA Montaltkids: El castanyer de les 9 branques (Viladrau). Dissabte 25 a les 8.30 h. Passejada per el Montseny ﬁns arribar a un dels arbres mes emblemàtics de Catalunya. Ferran 639170751 i l’Anna 630316792. www.montaltrek.org

VILASSAR DE MAR. DIVERSOS INDRETS 18è Festival de Titelles Firobi. Diumenge 12. 12 h: Zoo Zoom, amb la Cia. Markeliñe. Plaça del Círcol; 17 h: Torna Robin Hood, amb la Cia. Teatre Nu. Sala cultural M. Roser Carrau; 18.15 h: Viatge a l’illa del tresor, amb la Cia. Encara Farem Salat. Ateneu Vilassanès; 19.15 h: Cercavila de cloenda amb l’AVAL, Ssstrèpits i els Diables de Vilassar.

TEIÀ. BIBLIOTECA DE CAN LLAURADOR Hora del conte. Dimarts 21 a les 18h. Els tres déus i el redéu, a càrrec de la Nadia Ghulam.

VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECA L’hora del conte. Dijous 16 a les 17.30 h. Malvado conejito, de Jeanne Willis, a càrrec de Mireia Martínez.

PROPOSTES 17

TRIBUNAMARESME OCTUBRE 2014

SORTIDES I VISITES ESGLÉSIA STA AGNÈS DE MALANYANES Passejada pel Parc de la Serralada Litoral. Dissabte 12 a les 9.30h. Connectors biològic del Vallès, en bici. Durada: 4 h. Recorregut: en bicicleta des de Sta. Agnès de Malanyanes- Sta. Maria de Malanyanes-GR-87-1- Cal l’Espilan- Turó de la Simona- Pla del molí- Sta. Agnès. oficinadeturisme@alella.cat o p.slitoral.lleonart@diba.cat. ALELLA. PLAÇA D’ANTONI PUJADAS Travessa Coll Formic-MatagallsSant Marsal. Dimecres 15 a les 7.30h. Dificultat mitjana. Distància 11,8 km. 5 h 30 min. Preu: 17 €. www.canlleonart.com ALELLA. CAN LLEONART Salt de Sallent. Dissabte 18 a les 8.30h. http://clubsenderismepeusaterra.blogspot.com.es. ALELLA. OFICINA DE TURISME Visita guiada a la ruta “Alella, 1.000 anys d’història”. Dissabte 25 a les 10.30h. Una passejada pel centre urbà, plena d’encant i història. 93 555 46 50 oficinadeturisme@alella. cat. CABRILS Visita a la Còlonia Vidal de Puigreig. Dissabte 11. Cal fer inscripció a la Biblioteca. EL MASNOU. PLAÇA D’OCATA Visita a la Mina d’Aigua del Masnou. Diumenge 12 a les 11 h. Us convidem a submergir-vos sota terra per descobrir un tram de les mines d’aigua Cresta i Malet, que formen part d’un laberint de galeries. Cal inscripció. museu.nautica@elmasnou. cat, 93 557 18 30. MATARÓ. AJUNTAMENT DE MATARÓ Mataró, un passeig per la història. Diumenge 12 a les a les 11 h. Visita guiada per Mataró i la seva història.

MATARÓ. DES DE L’AJUNTAMENT Salve Iluro. La ciutat romana a través dels sentits. Dissabte 18 a les 18 h. Visita guiada

TEATRE

MATARÓ. PLAÇA DE SANTA MARIA Ruta Mataró 1714. Diumenge 19 a les 11 h.Visita guiada pels espais històrics de Mataró durant la guerra de Successió. Recorrerem els llocs més signiﬁcatius de la ciutat per tal de conèixer els fets ocorreguts.

EL MASNOU. CA N’HUMET Check In, Check Out. Dissabte 18 a les 22 h i diumenge 19 a les 19 h. Preu: 5 €. Comèdia amb embolics amorosos, situacions hilarants i una minyona desesperada. GAT El Masnou.

MATARÓ. DIVERSOS INDRETS El Modernisme a Mataró. Diumenge 26 a les 11 h. Visita guiada pel Mataró modernista. MATARÓ. CAPELLA DELS DOLORS Visita amb audioguia. Cada dissabte d’11 a 13 h i de 18 a 20 h.

MATARÓ. TEATRE MONUMENTAL Dones com jo. Divendres 10 a les 21 h. Els desenganys de quatre dones a prop de la cinquantena de la classe mitjana: una arquitecta, una arqueòloga, una biòloga i una mestra. La situació de crisi econòmica topa amb la situació de crisi personal dels personatges. De T de Teatre. 21 €/ 17 €.

MATARÓ. TORRE LLAUDER Vil·la romana de Torre Llauder. Cada dissabte a les 12 h. PREMIÀ DE MAR. MEP El Museu cerca... Els antics camins de Premià. Diumenge 26 de 12 a 14 h. Des de la riera, que és un antic camí ibèric, passant per la Via Augusta romana, pel Camí Ral i per les actuals carreteres de Premià de Dalt i Vilassar de Dalt, descobrim els camins usats pels nostres avantpassats. PREMIÀ DE DALT. PATI SANT JAUME Caminada circular a Celrà. Dissabte 11a les 7.30 h. Mines de ferro del nen Jesús - Castell de Sant Miquel. Visita al centre d’interpretació del camp d’aviació republicà. S. VICENÇ MONTALT. PK GINESTA Matinal familiar a: Castell de Popa (Centelles). Des de Centelles ens dirigirem al Castell de Popa, situat al dalt d’un turó i ens podrem fer ideia dels llocs idil-lics a on vivien els senyors feudals de l’Edat Mitjana. Josep Grau: 666 77 12 81. www. montaltrek.org S. VICENÇ MONTALT. PAVELLÓ 6a Marxa popular “Cims dels Tres Turons”. Diumenge 26 a les 8 h. Marxa Popular per a fer caminant amb família o amb els amics, o bé corrent els més valents, per indrets insòlits del nostre Maresme. Marxa Curta 11.2 Km. Marxa Llarga 18.4 Km. Informació: 660 328 148. www. montaltrek.org

MATARÓ. CAFETERIA ALARONA Nit de màgia. Divendres 10 a les 22 h. Espectacle a càrrec de diversos mags de la comarca. MATARÓ. FOMENT MATARONÍ Els hereus. Diumenge 12 a les 18.30 h. A càrrec del grup Tàndem, de Santa Perpètua de Mogoda.

S. VICENÇ MONTALT. AV. VERGE DE MONTSERRAT Visita a la Maternitat d’Elna. Dimecres, 29 a les 7.30 h. Inscripcions: Xurravins. TEIÀ. PARC ARQUEOLÒGIC CELLA VINARIA-CAT Visita guiada teatralitzada al celler romà de Vallmora. Diumenge 19 de 12 a 13.30h. Acompanyada d’un tast de vins. 93 555 99 77 i coordinacio@cella-vinaria.cat VILASSAR DE DALT. Ruta Prehistòrica. Dissabte 25 a les 10.30h. Com vivien els prehistòrics al Maresme? Quins eren els seus rituals funeraris? Troba les respostes passejant amb un arqueòleg per la ruta prehistòrica de Vilassar de Dalt. www.tanitdifusio.cat.

CLASSES PARTICULARS JORDI BARROS REPÀS TOT L’ANY Ofereix classes particulars de repàs i de preparació per a exàmens oﬁcials per a totes les edats i nivells. El repàs de qualsevol assignatura, ja sigui de Primària, ESO, Batxillerat o cicles formatius de grau mig i superior, o la preparació per a la prova d’accés a la universitat per a majors de 25/45 anys són algunes de les opcions.Classes fetes a mida segons les vostres preferències tant per a nens, adolescents o adults. Els horaris són de dilluns a dissabte, al matí,a la tarda o al vespre.

INFORMACIÓ AMB CITA PRÈVIA

REPÀS TOT L’ANY VILASSAR DE MAR C/ Sant Jaume, 48 àtic 1a

Tel. 93 750 13 25

REPÀS TOT L’ANY MATARÓ Baixada de les Espenyes, 6 1r

Tel. 662 55 69 28

MATARÓ. TEATRE MONUMENTAL Lucía. Dissabte 18 a les 18 h. Dansa ﬂamenca. 12 €. MATARÓ. CAFETERIA ALARONA Nit de personatges còmics. Divendres 24 a les 22 h. Diversos actors de la comarca ens presentaran personatges teatrals plens de comicitat i originalitat. MATARÓ. TEATRE MONUMENTAL La partida. Dissabte 25 a les 21 h. Julio Manrique torna a submergir-se en el món teatral del britànic Patrick Marber dirigint una peça on l’autor utilitza una partida de pòquer per parlar de temes que van més enllà del joc. 24 € / 19 €. MATARÓ. SALA CABANYES El curiós incident del gos a mitjanit. Dissabte 25 a les 21.30 h. Diumenge 26 a les 18.30 h. Preu: 9 €.

MATARÓ. FOMENT MATARONÍ Els cors a l’òpera. Diumenge 26 a les 18 h. Amb l’Orquestra Aula Lírica de Granollers i la Coral Obrador de Rubí. 20€ / 18€. MATARÓ. CAN GASSOL Gàbia. Diumenge 26 a les 19 h. De Jungle Low. Assaig obert d’un espectacle de màscara que explica la hitòria d’uns personatges solitaris enmig de la multitud. La companyia mataronina presenta un treball en procés molt avançat amb la màscara expressiva com a base de la seva dramatúrgia. PREMIÀ DE MAR. PATRONAT TEATRE Ball Robat. Dissabte 11 a les 22 h. Diumenge 12 a les 19 h. A càrrec de la companyia La Concòrdia de Cabrils. PREMIÀ DE MAR. ESPAI L’AMISTAT La Taberna de Aranjuez. Dissabte 18 a les 21.30 h. Espectacle de flamenco. L’espectacle rememora la música espanyola dels grans compositors com Isaac Albeniz o Manuel de Falla, entre d’altres. PREMIÀ DE MAR. PATRONAT TEATRE ¡Ay, Carmela! Dissabte 18 a les 22 h. Diumenge 19 a les 19 h. A càrrec de la companyia Senseoficinibenefici. PREMIÀ DE DALT. SALA SANT JAUME Teatre. Dissabte 25 i diumenge 26 a les 21 h. A càrrec de PERAMORALART. VILASSAR DE DALT. TEATRE LA MASSA Una tarda amb el Mag Lari. Diumenge 12 a les 18h. Preus 16€ / 13€. Més informació i venda d’entrades a: www.teatrelamassa.cat. VILASSAR DE MAR. SALA CULTURAL MARIA ROSER CARRAU II Gala de Màgia. Diumenge 19 a les 18 h.Aamb els petits mags de l’escola de màgia, els mags grans i després un mag internacional que s’encarregarà de la cloenda.

18 PROPOSTES

EXPOSICIONS ALELLA. CAN MANYÉ Cartograﬁes de la Verema. Dissabte 12 a les 12h: Visita guiada. LLAVANERES. MUSEU-ARXIU Joan Poch, pintura. Divendres 17 a les 19.30h. Exposició de pintura del mataroní Joan Poch. Fins al 23 novembre. MATARÓ. CAN PALAUET Hic et Nunc. Sobre paradoxes democràtiques. Fins al 5 de desembre. Mostra de 12 vídeos de 12 artistes internacionals que reﬂexionen entorn de l’art com a acció simbòlica de resistència. MATARÓ. CAN PALAUET Skate Invaders. Fins al 19 d’octubre. Exposició de planxes de skate. MATARÓ. CAN SERRA Mataró 1714. Entre dos mars i dues corones.Fins a l’1 de març de 2015. Visió àmplia de l’evolució de Mataró a cavall dels segles XVII i XVIII. MATARÓ. ATENEU FUNDACIÓ ILURO Col·lectiva Sant Lluc 2014. Fins al 2 de novembre.

OCTUBRE 2014 TRIBUNAMARESME MATARÓ. NAU GAUDÍ Col·lecció Bassat. Quatre dècades, cinquanta artistes. 1940 - 1979. Fins al 22 de març de 2015.Es repassen 40 anys destacats en varietat, moviments i troballes de tot l’art català. MATARÓ. MUSEU ARXIU SANTA MARIA El pintor Antoni Viladomat (16781755). La Capella dels Dolors, una cruïlla artística. Fins al 2 de novembre. MATARÓ. CAN MARFÀ Festa al cel. Evolució de l’aeronàutica. Fins al 2 de novembre. Col·lecció privada de Josep Castellsaguer.

MATARÓ. LES ESMANDIES La Via Catalana, ara fa un any. Fins al 15. MATARÓ. FOMENT MATARONÍ El futur comença avui. Del 6 al 30 a les. Exposició fotogràﬁca. MATARÓ. SALA-TALLER DE LA PRESÓ De animalibus et diis. Del 10 a les al 2 de novembre. Mostra de mosaics de l’artista argentonina Lídia Tur. PREMIÀ DE MAR. SALA PREMIART Exposició de pintura. Fins al 12 a les. A càrrec de l’artista Roger Giner Hall.

MÚSICA ALELLA. CAN LLEONART Cicle de Música Clàssica. Viena, punt de trobada. Divendres 24 a les 21h. A càrrec de l’Orquestra de Cambra. Podrem escoltar obres de Monn, Mozart, Schubert, Strauss o Brahms. Preu: 5 €. www.canlleonart.com.

MATARÓ. ATENEU FUNDACIÓ ILURO Mataró 1714. Entre dos mars i dues corones. Fins a l’1 de març de 2015

PREMIÀ DE MAR. SALA PREMIART Exposició d’escultura. Del 17 al 26 a les. A càrrec de Soﬁa Sunsai.

MATARÓ. SALA D’EXPO. DE LA PRESÓ Dibuixos empresonats. Fins al 5. Dibuixos i escultures de Iago Vilamanyà.

PREMIÀ DE MAR. CENTRE CÍVIC Defensa Barcelona. Fins al 15 a les. Documentació gràﬁca.

MATARÓ. LA DESTIL·LERIA Seny i rauxa a Les Santes. Fins al 7. Exposició col·lectiva.

PREMIÀ DE MAR. CENTRE CÍVIC Terre de vinyes. De l’1 al 16 a les. Collages de Maria Maldo.

MATARÓ. EL PÚBLIC Col·lectiva dels membres de l’AFPM. Del 2 al 31 d’octubre.

PREMIÀ DE MAR. CENTRE CÍVIC Contrastos d’Àfrica. Del 17 al 31 a les. Fotogràﬁes a càrrec de Rafael Planas.

MATARÓ. EL PÚBLIC 20 anys d’Ai Ai Ai, pioners de la rumba catalana en català. Del 25 al 15 de novembre. Inauguració dissabte 25 a les 13.30 h. Mostra fotogràﬁca que repassa la trajectòria de la 1a formació de rumba catalana que va fer una aposta per la llengua catalana.

PREMIÀ DE MAR. MEP Els clicks arriben a Premià. Exposició de Playmobil. Fins al 26.

EL MASNOU. CA N’HUMET Música per la Llibertat 1714 2014, Orquestra de Cambra de l’Empordà. Dissabte 25 a les 20 h. Preu: 10 €. Selecció de cants i poemes patriòtics.

PREMIÀ DE DALT. MUSEU DE PREMIÀ DE DALT Íngrid Comas-Andreu Romera. Del 24 a les al 23 de novembre.

MATARÓ. TEATRE MONUMENTAL Banda Sociedad Musical de Cehegín. Dissabte 11 a les 19 h. Gratuït amb invitació.

CABRERA DE MAR. PLAÇA NOVA Ballada de sardanes. Diumenge 19 a les 12 h. Amb la Cobla Premià. EL MASNOU. CA N’HUMET Jam Sesion nocturna. Divendres 10 a les 22 h. Porta el teu instrument o vine a escoltar. 93 540 32 07, canhumet@elmasnou.cat.

MATARÓ. SALA CLAP Mr. Freak Ska + Space Invaders. Divendres 10 a les 23 h. Aire fresc en l’ska i el reggae maresmencs. MATARÓ. SALA CLAP The Free Fall Band. Dissabte 11 a les 23 h. The Free Fall Band són cinc mataronins creadors de pop atemporal. MATARÓ. SALA CLAP Pick Up Jazz Quartet. Diumenge 12 a les 17.30 h. Una formació que disfruta creant i interpretant cançons de tots els diferents estils de jazz. MATARÓ. SALA CLAP Bellako + Oblivion + Guspira + Veils. Divendres 24 a les 22 h. PREMIÀ DE MAR. ESPAI L’AMISTAT Cor Gospel Gràcia. Divendres 10 a les 22 h. 3r concert Pro Fundació Josep Carreras. Preu solidari: 10 € PREMIÀ DE MAR. ESPAI L’AMISTAT Cabaret Songs. Divendres 17 a les 21.30 h. III Temporada de música clàssica. VILASSAR DE DALT. TEATRE LA MASSA St. Andreu Jazz Band. Dissabte 18 a les 21h. Un concert solidari a beneﬁci de l’Ass. Vilassar Dalt contra el càncer. VILASSAR DE DALT. TEATRE LA MASSA The Jau+. Dissabte 25 a les 21h. VILASSAR DE MAR. ATENEU VILASSANÈS VII Concert d’Amics de la Sardana. Diumenge 19, 18 h. Cobla Sabadell.

PROPOSTES 19

TRIBUNAMARESME OCTUBRE 2014

ACTIVITATS LITERÀRIES ALELLA. BIBLIOTECA FERRER I GUÀRDIA Club de lectura. Dijous 9 a les 21h. A dalt està tot tranquil, de Gerbrand Bakker (premi Llibreter 2012). ALELLA. BIBLIOTECA FERRER I GUÀRDIA Presentació del llibre. Dijous 30 a les 20h. Subeme a un árbol, de Marta Domènech, orientadora de desenvolupament personal. CABRILS. BIBLIOTECA Tertúlia literària. Divendres 17 a les 18h. El amor en tiempos del coléra, de Gabriel García Marquez, moderada per Francesc Ponsa. EL MASNOU. BIBLIOTECA J. COROMINES Ajudeu-me: el crit d’una llengua que vol seguir viva. Dimecres 8 a les 19 h. Taula rodona amb Eliana Oliveira, autora del llibre. Presentació a càrrec d’Esteve Pujol. EL MASNOU. BIBLIOTECA J. COROMINES Trobades amb... Isabel Segura. Divendres 17 a les 19 h. Tertúlia literària sobre el seu llibre Els viatges de Clotilde Cerdà.

EL MASNOU. BIBLIOTECA J. COROMINES Tertúlia literària. Dimecres 22 a les 19 h. Comentari de la novel·la Mil sols esplèndids, de Khaled Hosseini.

MATARÓ. BIBLIOTECA POMPEU FABRA Presentació llibre. Dijous 16 a les 19.30 h. Fragments d’una pedra, segon poemari de Santi Borrell Giró.

EL MASNOU. BIBLIOTECA J. COROMINES Jordi Pericot i l’art cinètic català. Dijous 23 a les 19 h. Presentació de l’estudi sobre Jordi Pericot i Canaleta i l’art cinètic català, elaborat per Sílvia Muñoz d’Imbert.

MATARÓ. BUC DE LLIBRES Cal·ligrames o poemes dibuixats. Dissabte 18 a les 17.30 h. Aprendrem a escriure i a dibuixar tota mena de paraules i inventarem els nostres calligrames. A càrrec Montse Ginesta.

MATARÓ. LES ESMANDIES Presentació llibre. Divendres 10 a les 19 h. Mi verdad, poemas de orilla a orilla, a càrrec de l’autor, Juan Alejo Estevez.

MATARÓ. LES ESMANDIES Presentació llibre. Dimarts 21 a les 19.30 h. Elisabet Cristina de Brunsvic, la reina dels catalans a Mataró, a càrrec de l’autor, Xavier Amat.

MATARÓ. DÒRIA LLIBRES Presentació llibre. Dissabte 11 a les 12.30 h. Huellas, poemas visuales 19742006. Vermut visual per presentar el llibre de J.M. Calleja. A càrrec de Mariona Masgrau.

MATARÓ. BIBLIOTECA ANTONI COMAS Nou Vinyolis, homenatge al poeta. Dimecres 22 a les 19.30 h. Lectura en veu alta i comentari de nou poemes de Vinyoli musicats.

MATARÓ. ACADÈMIA EL TRIANGLE Recital de música i poesia. Dilluns 13 a les a les 20 h. Amb Carme Faja (veu), Mar Egea (viola de roda) i Pol Ducable (gralla). MATARÓ. BIBLIOTECA ANTONI COMAS Véns a la tertúlia. Dimarts 14 a les 19 h. La llibreria ambulant, de Christopher Morley. Moderada per Cristina Valls. MATARÓ. BUC DE LLIBRES Presentació llibre. Dijous 16 a les 19.30 h. Llibres de tapís: Deu mil tardes, de Guillem Ramisa, amb illustracions de 14 artistes.

S. VICENÇ MONTALT. CENTRE CÍVIC Presentació del llibre. Dilluns, 20 a les 20 h. Preﬁero morir a estudiar, a càrrec dels autors, Sílvia Gironès i Javier Sánchez. TEIÀ. BIBLIOTECA DE CAN LLAURADOR Racó poètic. Dimecres 15 a les 18h. Si t’agrada la poesia, apunta’t a les trobades que es fan cada 3r dimecres. TEIÀ. BIBLIOTECA DE CAN LLAURADOR Trobada amb l’escriptor Josep M. Espinàs. Divendres 17 a les 19h. Josep Maria Espinàs, vindrà a Teià per parlarnos de la seva extensa obra i en concret del seu llibre El meu oﬁci.

TEIÀ. BIBLIOTECA CAN LLAURADOR Presentació del llibre. Dimarts 21 a les 19.30h. Contes que em van curar. Amb aquesta obra la Nadia Ghulam recupera els contes que la seva mare li explicava a l’Afganistan. TEIÀ. BIBLIOTECA CAN LLAURADOR Presentació del llibre. Dijous 30 a les 19h El ediﬁcio de la memòria de Carles Fogo, arquitecte teianenc, ens proposa un diàleg amb els escriptors Gabriel Miró, Juan Chabas i Louis Aragon sobre la literatura i l’arquitectura. VILASSAR DE DALT. MUSEU ARXIU Presentació llibre. Divendres 10 a les 20h. El Paseo inﬁnito, a càrrec de Daniel Higiénico, amb micro-concert de la novel·la. VILASSAR DE DALT. BIBLIOTECA Tertúlia literària. Dijous 16 a les 19h. Sobre La Germandat del Raïm de John Fante. Amb la col·laboració d’Oriol Guasch, professor de la UAB. VILASSAR DE MAR. LA BOTIGUETA Presentació llibre. Divendres 10 a les 20h. Sa i català. Aliments naturals made in Catalonia d’Albert Calls. VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECA Presentació del llibre. Dimecres 15 a les 19 h. El regalo de los 21, a càrrec del seu autor Toni Mates. VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECA Club de la novel·la del segle XX. Divendres 17 a les 19 h. Camí de Sirga, de Jesús Moncada, a càrrec d’A. Iturbe.

20 PROPOSTES

XERRADES

OCTUBRE 2014 TRIBUNAMARESME LLAVANERES. AJUNTAMENT El Maresme a la Guerra de Successió. Una visió econòmica. Divendres 24 a les 19.30h. A càrrec de Benet Oliva, historiador. MATARÓ. BIBLIOTECA ANTONI COMAS Fracàs escolar i exclusió social. Dijous 9 a les 19 h. A càrrec d’Abdeslam Benlfassi, doctor en història, i Muad Ayyadi, màster en ciències polítiques.

ALELLA. CAN LLEONART Taller d’història: Alella 1714. Dimarts 7 a les 19.30h. Coneixerem 24 famílies alellenques implicades en el conﬂicte, de tots dos bàndols, i resseguirem la trajectòria vital d’alguns dels seus membres. (6 sessions). Preu: 42 €. www.canlleonart.com.

MATARÓ. FUNDACIÓ HOSPITAL Tinc ansietat. Què puc fer per sentir-me millor?. Dijous 9 a les 19h.

ALELLA. CAN LLEONART Les muntanyes de l’Himàlaia: trescant pel Nepal. Dilluns 13 a les 20h. En Ramon de Giroguies, amb un suport audiovisual ens aproparà a l’Himàlaia i ens farà viure que vol dir fer treking per aquelles muntanyes.

MATARÓ. ATENEU FUNDACIÓ ILURO Mataró 1714. Entre dos mars i dues corones. Dissabte 11 a les 18 h. Visita guiada a l’exposició Mataró 1714. Entre dos mars i dues corones a càrrec Joan Giménez Blasco, historiador i comissari del Tricentenari.

ALELLA. CASAL CAN GAZA Accidents a la llar. Dimecres 15 a les 17h . Prevenir i saber actuar correctament davant d’una emergència. CABRILS. CASAL DE JUBILATS Menjar bé quan ets gran. Dimecres 8 a les 17.30h. A càrrec de Montse Iracheta, del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona. EL MASNOU. EDIFICI CENTRE El poble gitano: passat i present. Dissabte 11 a les 19 h. Exposició i conferència “El poble gitano, una història de supervivència, a càrrec de Pere García, de la FAGIC. L’exposició “Com tu” permet entendre els aspectes culturals i la integració de la població gitana en els llocs on resideixen. EL MASNOU. BIBLIOTECA J COROMINES Tráﬁco de mujeres y niñas en las guerras de Oriente Próximo. Dimarts 14 a les 18.30 h. Conferència a càrrec de Nazarin Armadian. EL MASNOU. CAN MALET Quina escola volem? Dissabte 18 a les 18 h. Organitza Grup Fills. EL MASNOU. BIBLIOTECA J COROMINES Cultura nòrdica, els víkings a Groenlàndia. Dimarts 21 a les 18.30 h. A càrrec de Francesc Bailón.

MATARÓ. COL·LEGI D’APARELLADORS Arquitectures comparades, de la fundació de Roma a l’esplendor de la Ciutat dels Papes. Dimarts 21 a les 18 h. A càrrec de Mercè Riera, historiadora de l’art i divulgadora cultural. 5 € MATARÓ. CAN PALAUET Catalans a Cuba, la mirada dels contemporanis. Dijous 23 a les 19.30 h. A càrrec del doctor Jordi Maluquer de Motes, catedràtic d’història i institucions econòmiques. MATARÓ. FUNDACIÓ HOSPITAL Patologies de la veu, mesures de prevenció. Dimecres 29 a les 19h.

MATARÓ. CASA COLL I REGÀS Espai públic i ciutat. Divendres 10 a les 19.30 h. A càrrec de Rafa Cáceres, arquitecte.

PREMIÀ DE MAR. ESCOLA LA SALLE Catalunya 1714-2014. Divendres 17 a les 20 h. PREMIÀ DE MAR. MEP Les llegendes de bruixes del Maresme. Diumenge 19 a les 12 h. A càrrec de Ramon Coll. PREMIÀ DE MAR. CAN MANENT Llegendes del 1714 al Maresme i havaneres amb Barca de Mitjana. Diumenge 26 a les 19.30 h.

MATARÓ. CASA COLL I REGÀS Els espais lliures com a motor de la revitalització urbana del barri vell de Girona. Dissabte 11 a les 19.30 h. A càrrec de Rosa M. Cànovas, arquitecta.

S. VICENÇ MONTALT. CASAL DE LA GENT GRAN Hortalisses i ﬂors remeieres. Divendres, 17 a les 18h. A càrrec de Fra valentí Serra, caputxí del convent de Sarrià.

MATARÓ. COL·LEGI D’APARELLADORS Gian Lorenzo Bernini, la brillant síntesi de les arts. Dimarts 14 a les 18 h. A càrrec de Mercè Riera, historiadora de l’art i divulgadora cultural. 5 € MATARÓ. FUNDACIÓ HOSPITAL Tinc depressió. Com puc superarla?. Dimarts 14 a les 19h. MATARÓ. EL PÚBLIC La dona catalana a l’educació. Dimecres 15 a les 19 h. A càrrec de Margarida Muset, pedagoga. MATARÓ. CA L’ARENAS La ciutat del futur. Dimecres 15 a les 19.30 h. A càrrec de Lluís Comeron i Graupera, degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. MATARÓ. AJUNTAMENT L’exili del president Companys. Dimecres 15 a les 20 h. Conferència del Memorial Companys a càrrec de la historiadora Assumpta Montellà. A les 19 h hi haurà l’ofrena ﬂoral al monument al president Companys.

MATARÓ. FUNDACIÓ HOSPITAL Monòlegs a la Fundació: Estat d’ànim, habilitats socials i autoestima. Dijous 16 a les 19h. MATARÓ. BUC DE LLIBRES Les cançons de The Beatles. Dilluns 20 a les 19.30 h. Històries i curiositats al voltant de les lletres del grup de Liverpool. A càrrec de Marc Rabaneda i Óscar Corral, especialistes en The Beatles. MATARÓ. FUNDACIÓ HOSPITAL El meu ﬁll/a té problemes psicològics o d’aprenentatge?. Dimarts 21 a les 19h. Pautes d’actuació pels pares. MATARÓ. FUNDACIÓ HOSPITAL Al voltant del món del Txi Kung. Dimecres 22 a les 18h.

S. VICENÇ MONTALT. CENTRE CÍVIC EL GROG Menys dolor, més vida. Divendres 31 a les 17 h. VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECA L’obra de la Mancomunitat de Catalunya. Dijous 9 a les 18h. El marc polític del naixement de la Mancomunitat: competències i marc legal, a càrrec d’Albert Balcells. Obra pública i política agrària de la Mancomunitat de Catalunya, a càrrec de Pere Aragonès. VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECA L’obra de la Mancomunitat de Catalunya. Divendres 10 a les 18 h. Les prioritats en les ﬁnances de la Mancomunitat, a càrrec de Josep Maria Carreras; L’obra social de la Mancomunitat de Catalunya: cultura, educació i política social, a càrrec de Joaquim Nadal.

CURSOS I TALLERS EL MASNOU. CASA DEL MARQUÈS Màrqueting: punt de partida. Dimarts 14 a les 9.30 h. Curs sobre els aspectes bàsics de màrqueting i publicitat a l’empresa. EL MASNOU. CA N’HUMET Ca n’Humet et forma. Dimarts 14 a les 18.30 h. Taller per ajudar a estudiar amb diverses tècniques. EL MASNOU. CA N’HUMET Ca n’Humet Vibra. Dissabte 18 a les 17.30 h. Curs de Parkour. EL MASNOU. CASA DEL MARQUÈS Com planificar un portal web d’empresa de forma efectiva. Dimarts 21 a les 16 h. EL MASNOU. CASA DEL MARQUÈS La teva empresa i els teus productes es poden vendre a l’exterior. Dijous 23 a les 9.30 h. EL MASNOU. CASA DEL MARQUÈS Finances per a no financers. Dilluns 27 a les 10 h. LLAVANERES. BIBLIOTECA MUNICIPAL La figura del Community Manager. Dimarts 21 a les 9 h. A càrrec d’Attitude Creativa. Durada: 5 h. MATARÓ. FUNDACIÓ HOSPITAL Chakras, els centres d’energia del cos humà a través del Ioga. Dijous 2,9 i 16 a les 17:30h. MATARÓ. FUNDACIÓ HOSPITAL Introducció a la Biodansa. Dimarts 7,14 i 21 a les 19h. VILASSAR DE MAR. LLIBRERIA ÍNDEX Taller d’escriptura creativa. Diumenge 12 a les 10h. Rellotges de la literatura impartit per Raquel Picolo VILASSAR DE MAR. AULA DE MÚSICA Taller cos i creativitat. Dissabte 25 a les 10 h. A càrrec de Lluïsa Playà, arterapeuta i Eduard Duran, pintor.

PROPOSTES 21

TRIBUNAMARESME OCTUBRE 2014 EL MASNOU. PLAÇA RAMÓN Y CAJAL Mercat de segona mà. Dissabte 11 a les 9.30 h.

DIVERSOS

PREMIÀ DE MAR. PL. PAÏSOS CATALANS Actes de commemoració del Tricentenari. Dissabte 11. 17 h: conèixer el 1714 jugant; 19 h: Quim Vila amb l’espectacle “Algun altre suggeriment resolutiu i coherent que no sigui un estat independent? Reloaded”; 21 h: sopar popular; 21.30 h: espectacle musical a càrrec d’Improsong; 22.30 h: concert El Veïnat.

EL MASNOU. PARC TEMÀTIC CARAMAR Circulació del trenet de cinc polzades. Diumenge 12 i 26 a les 10 h. EL MASNOU. BIBLIOTECA El gran Dictat. Dijous 23 a les18 h. El concurs més famós de la televisió arriba al Masnou en petit format.

ALELLA. PAVELLÓ MUNICIPAL Campionat de Catalunya de Taekwondo. Dissabte 25 de 9 a 14h. ALELLA. PLAÇA D’ANTONI PUJADAS Mercat de Segones Oportunitats. Dissabte 25 de 10 a 18h. ALELLA. OFICINA DE TURISME Enotast. Dissabte 25 de 13 a 14.30h. Escumós Blanc de Negre (Alella Vinícola) i Iaia Rosa (Serralada de Marina) amb ﬁgues, foie i moniatos. ALELLA. PLAÇA DE L’AJUNTAMENT 1a Cursa Canicross “Entre vinyes” i Caminada Popular. Diumenge 2 de novembre 9.30h. CABRILS. CENTRE CÍVIC Tardes de Ball. Diumenge 19 a les 18h. Amb Duet d’Ambient. Preu: 5 €. CANYAMARS XI Fira del Bosc Medieval de Canyamars. Els dies 18 i 19 a les durant tot el dia. Canyamars es transforma en un poblat medieval amb demostracions d’oﬁcis, tir amb arc, música al carrer...

PREMIÀ DE MAR. ESCOLA MONTSERRAT Jornades populars Barraques 2014. Divendres 24 a les 21 h. Presentació de les barraques i actuació de la colla de panderos. 22 h: actuació d’Escapada, A trenc d’alba i El Veïnat.

EL MASNOU. PLAÇA D’OCATA Castanyot 2014. Divendres 31 a les 19.30 h. Cercavila pels carrers, disfressats de Halloween, acompanyats pels tabalers de la Colla de Diables i a l’Altell es reparteixen castanyes.

PREMIÀ DE MAR. ESCOLA MONTSERRAT Jornades populars Barraques 2014. Dissabte 25. 11 h: activitats infantils; 18 h: xerrada “La situació del català als Països Catalans”, a càrrec de Pere Mayans; 21 h: sopar popular; 22 h: actuació dels grups Herència, Bernat P-skaire, ARRAP, Lágrimas de Sangre.

LLAVANERES. PLAÇA DE LA VILA 7a Marxa Popular contra el Càncer de Mama. Diumenge 26 a les 8.30h. Preu:7 € / 8 €. MATARÓ. BASÍLICA DE SANTA MARIA Acte de reconeixement a Rafael Soler i Fonrodona. Dimecres 22 a les 19.30 h. A càrrec de Joan Rosàs, Àngels Soler i Manel Salicrú. En el mateix acte, presentació del número 110 de la revista Fulls. MATARÓ. DIVERSOS INDRETS Diada de la rumba catalana. Dissabte 25 a partir de les 11 h. Celebració de la diada amb diversos tallers de rumba gratuïts a l’Aula de Teatre d’11 a 13 h. A les 13.30 h, vermut rumbero i inauguració de l’exposició “20 anys d’Ai, Ai, Ai” a El Públic.

MATARÓ. PLAÇA DE SANTA ANNA Fira ferroviària. Dissabte 25 d’11 a 20 h. Mostra i tallers de maquetisme ferroviari. També el diumenge.

PREMIÀ DE MAR. PLAÇA DELS PAÏSOS CATALANS 1a mostra d’atabalades. Dissabte 25 a les 18h.

MATARÓ. SALA FUNDACIÓ ILURO Anuari dels valors 2013 de Catalunya. Dilluns 27 a les 19.30 h. A càrrec d’Àngel Castiñeira, director de l’Anuari dels valors 2013.

PREMIÀ DE DALT. LA POMA BIKEPARK 7è Happy Ride Weekend. Dissabte 18 i diumenge 19. Espectacle de salts en bici de nivell internacional amb els millors pilots de la disciplina.

MATARÓ. ERMITA DE SANT SIMÓ Sant Simó. Dimarts 28 durant tot el dia.

VILASSAR DE DALT. MUSEU ARXIU Mostra de Bolets i Fira del Bolet i la Natura. Dissabte 25 i diumenge 26.

CINEMA ALELLA. CAN LLEONART Faubourg 36. Dijous 30 a les 19h. Cinema en VO. De Christophe Barratier. MATARÓ. FOMENT MATARONÍ Las vidas de Grace. Dijous 16 a les 20.30 h. De Destin Cretton. MALGRAT DE MAR. CENTRE CULTURAL La Venus de las pieles. Divendres 17 a les 22 h. De Roman Polanski. MALGRAT DE MAR. CENTRE CULTURAL La Vida de Adèle. Divendres 32 a les 22 h. D’Abdellatif Kechiche. PREMIÀ DE DALT. SALA SANT JAUME Expocurts. Divendres 10 a les 22 h. Mostra seleccionada de curtmetratges cinematogràﬁcs dirigits per joves realitzadors formats a l’ESCAC, que faran la presentació i una taula rodona. PREMIÀ DE DALT. SALA SANT JAUME Ocho apellidos vascos. Divendres 24 a les 22 h. Cinefòrum. VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECA Madres e hijas. Dimecres 8 a les 18 h. De Rodrigo García Bercha.

TEIÀ

CASA MUNICIPAL DE CULTURA LA UNIÓ CURSOS, TALLERS, SORTIDES EXPOSICIONS OCTUBRE · NOVEMBRE · DESEMBRE IDIOMES Anglès Begginer: dimecres de 19.30 a 21 h. Anglès Elementary: dimarts de 19.30 a 21 h. Anglès Pre-intermediate: dijous de 19.30 a 21 h. Anglès Pre-intermidiate nivell avançat: dimarts de 19.30 a 21h Anglès Intermediate: dimarts de 19.30 a 21 h. Anglès Upper intermediate: dimarts de 19.30 a 21 h. Italià nivell avançat: dimarts de 17.30 a 19 h. Refresquem el francès: dimarts de 9.30 a 11 h. English Club: dimecres de 9.30 a 11 h. Alemany de supervivència: dimecres de 19.30 a 21 h. Iniciació al rus: dimecres de 17.30 a 19 h. Iniciació a la llengua i a la cultura xinesa: dijous de 18.30 a 20 h. Preu: 77.25€ (10 sessions)

EXPOSICIONS 1921 / 2003: DESCOBRINT EN MAGEM Del 7 al 23 de novembre. Inauguració divendres 7/11 a les 20 h. LA IMPORTÀNCIA DE DIR-SE MARTÍ Del 12 de desembre al 18 de gener. Inauguració divendres 12 de desembre a les 20 h. PESSEBRE ARTÍSTIC Del 20 de desembre al 18 de gener de 2015 Inauguració dissabte 20 de desembre a les 19 h.

CURSOS I TALLERS TALLER DE PINTURA. Dimarts de 9.30 a 11.30 h. 103€ (10 sessions) FOTOGRAFIA. Dimarts de 17.30 a 19 h. 77.25€ (10 sessions) TALLER DE CÒMIC I MANGA. Dimecres de 18 a 19.30 h. 77.25€ (10 sess.)

INICIACIÓ A LA COSTURA. Dijous de 9.30 a 11 h. 77.25€ (10 sessions) SWING-LINDY HOP. Dijous de 20 a 21.30 h. 103€ (10 sessions) TALLER D’AUTOMASSATGE. Divendres 24 d’octubre a les 19 h. Gratuït INTRODUCCIÓ SMARTPHONE. 22 i 29 octubre de 17.30 a 19.30 h. 20.60€

TREU PROFIT DEL TEU IPAD. NIVELL AVANÇAT. 5 i 12 de novembre de 17.30 a 19.30 h. 20.60€ INICIACIÓ AL BRIDGE. Dill. de 18 a 19.30 h i diss. d’11.30 a 13 h. Gratuït CURS DE GRALLA. Dilluns de 19.30 a 21 h. Gratuït ENGANXA’T AL GANXET. Dijous 4 i 11 de desembre de 17 a 19 h. 27.10€ COSMÈTICA NATURAL. Divendres 10 i 17 d’octubre de 19 a 21 h. 27.10€ CUINA ORIENTAL. Divendres 21 i 28 de novembre de 19 a 21 h. 32.60€ APERITIUS PER A LES FESTES. 5 i 12 de desembre de 19 a 21 h. 32.60€

SORTIDES ITINERARI: Barcelona misteriosa i sobrenatural Dissabte 29 de novembre de 17.30 a 20.30 h. Preu: 15.45€

INSCRIPCIONS CASA MUNICIPAL DE CULTURA LA UNIÓ. Berenguer Raudors, 1-3 T. 93 540 12 63 unio@teia.cat www.teia.cat Horari atenció públic: de dm. a ds. de 18 a 20.30h. i dj. de 10 a 13h. Obertes les inscripcions a partir del 2 de setembre. Les persones empadronades a Teià tenen un 10% de descompte (excepte en els suplements de material i a l’itinerari). Les places són limitades. La CMC La Unió es reserva el dret de modiﬁcar els horaris o els dies en cas que sigui necessari.

APUNTS PSICOLOGIA

SALUT

Els ﬁlls

7a Caminada contra el Càncer

Com ens ho muntem amb els fills? Entenem que els períodes de criança tenen un principi i han de tenir un final? Que hem de poder sentir-nos menys responsables -quasibé irresponsables- dels nostres fills quan són grans? Us preguntareu si això no és predicar la “paterno-maternitat” irresponsable, però si observeu la vostra pròpia història com a fills, segur que podreu reconèixer un profund agraïment als vostres pares mentre éreu petits i petites; però també, moltes parts fosques, odioses, de les costums i creences dels vostres pares, del tracte que vàreu rebre d’ells, sobretot a mesura que anàveu creixent i específicament a l’adolescència i joventut. La cura que varen tenir de vosaltres, poca o molta, fonamenta la manera com cuideu els vostres fills petits, els aspectes positius i divertits de la relació amb ells. Les “parts fosques”, aquells criteris, pensaments, valors i costums amb les que no hi estàveu d’acord, possiblement varen donar-vos la possibilitat de desenganxar-vos d’ells i ser vosaltres mateixos. No podem creure doncs, que tot sigui amor en la relació amb els fills, però sí que el sentit de tenir fills pas-

sa pel fet que els nens i nenes, amb la seva alegria i les seves rebequeries, ens estan ajudant a comprendre millor la nostra pròpia infància i a reviure-la en molts moments. En tant que la comprenem millor, podem ajudar-los també a ells a ser més persones, i a tenir criteris que els permetin separar-se de nosaltres i arribar a ser individus més lliures. Evidentment, aquest procés de cura i de canvis és constant a la infància i a l’adolescència dels fills, però va tenint un final a mesura que poden prendre decisions per sí mateixos... amb dret a equivocar-se(!) Cal doncs, poder tolerar en nosaltres mateixos, el ser bons pares, tolerants i comprensius, però també no angoixar-nos p e l s “mal ratos” que en molts moments podem fer-los-hi passar. Si els fills no ens fan feliços, per sobre dels maldecaps que ens poden provocar, potser necessitem un reciclatge, no com a pares, sinó com a persones adultes. Reciclatge o temps per pensar com fem de pares amb la nostra parella i/o amb l’ajut professional pertinent. Com deia aquell actor de la tele: Reflexionem-hi! RAMON DOMINGO. Psicòleg

Ja ha passat un any. Tornem a estar preparant la caminada contra el Càncer de mama. Ja som a la setena edició de la caminada. Mirant endarrere ens sentim molt orgullosos de l’evolució d’aquest acte. Fent recompte, ens adonem que és un objectiu de tots. Tots el que heu participat, un a un heu fet que cada caminada tingui més èxit que l’anterior. És per això que us vull felicitar abans de res. Sense vosaltres res no existiria. Com sempre, som les persones les que ﬁnalment fem que un projecte esdevingui exitós o simplement es mori per inanició. El Càncer és una malaltia que no entén d’edats, ni de status social, ni de sexe... és per això que ens mou a tots. Avui en dia tenim molts testimonis de persones famoses que ens han fet partícips de la seva lluita contra el Càncer. N’han parlat obertament Bimba Bosé, Terelu Campos, Concha Velasco, Luz Casal, Magda Oranich, Robert de Niro, Lance Armstrong, Josep Carreras... i tantes d’altres arreu del món. També han pogut parlar-ne obertament les persones que no són famoses, però amb

les que convivim dia a dia i que compartim amb elles vivències, treball, amistat, amor... Angelina Jolie ens ha donat un testimoni molt important, davant de les altes probabilitats de patir càncer de mama, derivades de l’estudi genètic familiar i aconsellada pels seus metges, va optar per sotmetre’s a una mastectomia preventiva dels dos pits. Una decisió molt valenta i que segurament ha ajudat a moltes dones que estan al seu mateix cas a prendre aquesta decisió, a no sentirse tan soles ni estranyes per optar per aquesta cirurgia. Les vivències compartides son vivències que alleugen l’angoixa i el patiment. Per aquesta raó, el dia 26 d’octubre és un dia tan important. Us esperem a totes i tots. La caminada és un inici, recordeu que després hi ha una tasca que segueix a l’associació, és la d’oferir xerrades periòdiques, tallers, terapeutes, ajuda personalitzada... Moltes gràcies per seguir amb nosaltres. MONTSERRAT CHIVA BOSCH Presidenta de Maresme Oncològic

ADOPTA’M Els animals recollits al carrer, perduts o abandonats viuen sota un gran estrès a un centre d’acollida. Per això, busquem famílies que vulguin la companyia d’un gos o un gat i que es comprometin a estimar-los i cuidar-los per la resta dels seus dies. Ells, a canvi, prometen donar tot el seu amor, simpatia i agraïment. Els animals es donen amb microxip, esterilitzats, amb les vacunes i desparasitats interna i externament.

info@protectoramataro.org www.protectoramataro.org

JOSEP: El van abandonar al carrer i, per sort, uns veïns el van recollir ara fa tres anys i des d’ençà viu a la gatera. Té 5 anys i és molt bo amb les persones i amb altres gats i ja fa molt de temps que viu al refugi i necessita una llar on se l’estimin i on li donin l’afete i les atencions necessàries, com vetllar de la seva gingivitis crònica. La seva adopció val 30€ i inclou desparasitació interna i externa, esterilització, vacunes i microxip. T’està esperant al CAAC del carrer Galícia s/n 08303 Mataró (Barcelona). Tel. 937 562 269 / 647 97 22 93

PISTI: És un fantàstic gatet amb preciosos ulls verds, molt manso però independent. Té 9 anys i, per la seva edat, comença a necessitar una llar que li proporcioni l’amor i les condicions necessàries per viure tots els anys qui li queden amb tranquil·litat, allunyat de l’estrès del refugi. Li encanta passejar tranquillament per la gatera i va néixer al carrer on hi va viure un temps tot i que s’ha fet amb les persones ràpidament. La seva adopció val 30€ i inclou desparasitació interna i externa, esterilització, vacunes i microxip. T’està esperant al CAAC del carrer Galícia s/n 08303 Mataró. Tel. 937 562 269 / 647 97 22 93

RUFO: És un mestís de 8 anys que porta molt de temps vivint a la protectora. És poruguet però molt bo, noble i tranquil. És un dels gossos que l’SPAM ha seleccionat per fer teràpies amb persones amb discapacitats o problemes d’adaptació social i és molt estimat perquè s’adapta a tothom aportant calma i benestar. Hauria de viure en un entorn tranquil, en companyia d’un altre gos i/o de persones que li respectin la seva tranquil·litat. La seva adopció inclou la desparasitació interna i externa, l’esterilització, les vacunes i el microxip. Si el vols ajudar, el trobaràs al Refugi de Cal Pilé, Ctra NII Km 648,4 08301 MataróTel. 687 976 037

MONTESA: Mestissa de 6 que viu des de fa anys al refugi sense tenir la possibilitat de demostrar com pot ser de bona a una família. Té una mica de por i per això és un pèl desconﬁada. Però si et coneix es deixa acaronar i li agraden les carícies. Viu amb un altre gos en un ambient estable i rutinari i amb els desconeguts humans va agafant conﬁança si no són gaire invasius. Li aniria molt bé viure en un entorn tranquil, sense gaires estímuls i potser amb un gos ja acostumat al lloc. La seva adopció només costa 30€ i inclou la desparasitació interna i externa, l’esterilització, les vacunes i el microxip. La trobareu al CAAC de Mataró, c/ Galícia, s/n Tel. 937 562 269

APUNTS 23

TRIBUNAMARESME OCTUBRE 2014 LES NOSTRES MASCOTES

Petits mamífers, grans animals de companyia Hàmsters, conills, xinxilles, esquirols, cobais, fures, tots ells han passat de ser animals de consum o de caça, per convertir-se en simpàtics animals de companyia. Tots ells requereixen un manteniment relativament reduït, sent d’aquesta manera una mascota ideal i adient per a que els més petits es comencin a fer responsables dels animals. Resultat d’aquesta implicació es deriva a un alt nivell de satisfacció personal i realització que ajuda a augmentar l’estima i el respecte cap als animals en concret i el seu entorn en general. L’HÀBITAT. Aquests petits mamífers necessiten viure en un entorn net, agradable i en adequades condicions. És per aquest motiu que cal evitar les corrents d’aire, les humitats i les temperatures extremes (temperatures entre 15o i 32o) a prop de l’hàbitat del nostre petit animal. A més, li cal

procurar una caseta espaiosa on l’animal pugui trobar el refugi i la protecció necessària en determinats moments, ja sigui per descansar o per dormir. Dins d’aquesta caseta cal que s’hi col·loqui material d’abric, ja sigui palla o ﬁbra, perquè es pugui fer el seu llit. L’ALIMENTACIÓ. Hi ha a la seva disposició gran varietat d’aliments preparats per tal de procurar una dieta equilibrada i completa. A part, també hi ha una gran varietat d’aliments frescos: hortalisses, fruites, herbes, alfals, etc. Per acabar amb la dieta, només caldria afegir que han de tenir sempre a la seva disposició aigua sense clor en els abeuradors tipus xumet, ja que són animals que beuen xuclant. Podem complementar la dieta amb productes que permeten afegir aquells minerals, nutrients i vitamines necessaris.

LA HIGIENE. Pel que fa a la higiene d’aquest animals cal mantenir el seu hàbitat en unes adequades condicions de neteja i perfectament airejat, ja que són molt nets amb el seu entorn. El terra de la gàbia cal que tingui una capa de material de fons especial, que caldrà netejar mínim dos cops per setmana per tal d’evitar incomoditats i possibles olors. ACTIVITATS FÍSICA. Els rosegadors i petits mamífers són animals que requereixen exercici i són molt vitals i actius. Cal ubicar-hi jocs, hamaques i altres productes que estan a la seva disposició per tal que es puguin entretenir i desenvolupar exercici. Són animals molt juganers, pel que és aconsellable que el seu responsable també dediqui

temps a jugar-hi i fer-li fer exercici. Per exemple, les fures són uns mamífers molt juganers, actius i vital que necessiten en cada moment activitat física. A la seva disposició hi ha joguines especials per a cada tipus d’animal, troncs especials, mantes, gronxadors, etc. Visitar el veterinari és un aspecte que cal tenir molt present, ja que alguns d’ells com les fures i els conills s’han de vacunar i la majoria cal que segueixin un control de la longitud de les seves ungles i l’estat de les seves dents. Per tant, des dels centres especialitzats es recorda que els animals no són una joguina ni un caprici, els animals comporten unes obligacions que per petites que siguin s’han de tenir en compte i avaluat abans de tenir-lo. NATURCENTER

GASTRONOMIES LA RECEPTA DE L’ÀVIA REMEI

CALAMARS FARCITS INGREDIENTS Calamars mitjans sencers, Carn picada de vedella, Carn picada de porc, All i julivert, Conyac o vi blanc, Xocolata negra, Tomàquet, Ceba, Ametlles torrades, Galeta maria, Ous, Oli, Pebre negre, Sal.

PREPARACIÓ: Netejarem els calamars i els deixarem amb la bossa sencera. Les potes i les ales es poden tallar petites o trinxar. Agafarem la carn de vedella i la de porc, amb una mica d’oli, i les passarem per la paella; salpebrar -si emprem la carn d’una botifarra, aleshores no cal afegir pebre, ja acostumen a portar-ne-. Bullir un o dos ous, i barregeu-los, ben esmicolats, amb la carn un cop passada per la paella. També podeu afegir l’all i julivert. Amb aquesta barreja, farcirem les bosses de calamars, tancant-les amb un escuradents. Agafarem una cassola de fang, posarem oli i sofregirem una ceba. Afegirem un tomàquet amb un pols de sal i un altre de sucre, li donarem un parell de voltes. Abaixar el foc, tirarem els calamars d’un a un, i quan tot estigui calent, ho regarem amb un rajolí de conyac o vi blanc. Afegirem la resta del farcit una mica d’aigua, just ﬁns que cobreixi. Prepararem una picada amb alls i juliverts, 1 o 2 galetes i un tros de xocolata negra. Abocar-a a la cassola. Si creieu convenient, tireu una mica més d’aigua. Tapeu sempre la cassola. Fer-los d’un dia per l’altre, ja que són més bons reposats. Servir-ho ben calent. Segueix a TRIBUNA Maresme la proposta culinària de la popular cuinera mataronina Àvia Remei. Pots trobar més receptes seves a la web www.aviaremei.com

PANSA BLANCA Vista: Color groc palla pàl·lid, amb reﬂexos verds i grisos. Presència de carbònic residual. Olfacte: Aromes varietals de record vegetal (palla seca, fonoll, ﬂor seca) marcats per la fruita blanca madura (pera, plàtan). Gust: Pas en boca fresc i intens, amb record vegetal (herba tallada), calidesa i postgust llarg i lleugera sensació cítrica (aranja).

12 municipis promocionen la cuina del calamar d’Arenys Fins el 26 d’octubre, 12 municipis de la comarca proposen als seus ciutadans i visitants acostar-se als valors culinaris del calamar. El Calamarenys, que celebra ja les seves dinovenes jornades gastronòmiques, estarà present a una cinquantena de restaurants i establiments alimentaris. El Consorci de Turisme i el Consell Comarcal, a través del projecte Productes de la Terra Maresme han editat el fullet promocional en el qual es poden veure les propostes gastronòmiques dels establiments participants i el programa especial d’activitats paral·leles que ha organitzat Arenys de Mar a l’entorn d’aquestes Jornades del Calamarenys. A més, hi podeu trobar 4 receptes facilitades pels restaurants L’Orquestra (Argentona), El Celler (Argentona), La Musa Bistrot (Calella) i La Peixateria (Calella). Els municipis participants són: Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Cabrils, Caldes d’Estrac, Calella, Canet de Mar, Mataró, Montgat, Pineda de Mar, Sant Pol de Mar i Vilassar de Mar. EL CALAMAR MÉS GASTRONÒMIC. Enguany són una 50 els establiments d’Arenys de Mar i de la resta de la comarca que participen en aquestes Jornades Gastronòmiques, i que, un any més, arriben

ACTES DEL CALAMARENYS Hora del conte del Calamarenys. Dijous 9 a les 18 h. Biblioteca P. Fidel Fita d’Arenys. Pesca del sonso. Divendres 10 i 24 a les 7.30 h. Port d’Arenys. Preu: 24 € amb tast de sonso inclòs. Calamarenys al Mercat. Divendres 10 a les 19 h. Mercat municipal d’Arenys. Ruta pel Port. Diumenge 12, 19 a les 11 h. Port d’Arenys. Gratuït. Inscripció prèvia. Festa infantil del Calamarenys. Divendres 17 a les 17 h. C.C. Calisay. Sopar popular. Divendres 17 a les 20 h. 5€ (ﬁdeuà de calamar i beguda). Subhasta pública de peix. Dissabte 25 a les 12 h. Pati del C.C. Calisay.

acompanyades d’un variat programa d’activitats que vol reforçar la qualitat d’aquest producte del mar, tan esperat cada tardor. A banda d’activitats ja clàssiques com la subhasta pública de peix o la Ruta de la tapa del calamar -que enguany arriba a la quarta edició-, hi ha novetats destacades, com ara les dues sortides d’embarcacions que s’han programat per veure en directe la pesca del sonso. Es tracta d’una bona oportunitat per conèixer de la mà de pescadors experimentats les tècniques per obtenir aquests aliments del mar. A més, el programa d’activitats també inclou rutes guiades, sopars, hora del conte, tapes al Mercat municipal i una festa infantil. Trobareu tota la informació a www.calamarenys.com

GENT GRAN El 13è Cicle d’activitats formatives per a la gent gran programa 18 xerrades

Setmana de la Gent Gran a Vilassar de Mar

El 13è Cicle d’activitats formatives per a la gent gran va començar el passat dijous 2 d’octubre amb un programa amb 18 xerrades que s’allarguen ﬁns al 14 d’abril. El cicle arranca amb la lectura del manifest i un recital poètic. L’objectiu del cicle és, a través de les xerrades programades, donar consells pràctics a les principals qüestions que preocupen a la gent gran, els seus familiars i els cuidadors per tal de fomentar en aquest col·lectiu una actitud activa en temes de salut i qualitat de vida. Així, el passat dijous 2 d’octubre es va donar inici al 13è Cicle d’activitats formatives per a la gent gran amb la lectura del manifest, que va anar a càrrec dels membres de la Comissió de Qualitat de Vida de la Gent Gran i tot seguit es va fer un recital poètic per part dels participants de poesia en el 6è Certament de les arts dels casals de la gent gran. Els actes van tenir lloc a Can Palauet (carrer d’en Palau, 32) a partir de les 18 h i es van emetre en directe en el programa de ràdio “L’hora de la gent gran” de Mataró Ràdio. La primera xerrada tindrà lloc el dimecres 8 d’octubre. Les 18 xerrades programades, que són gratuïtes, es faran en diferents casals i associacions ﬁns al 14 d’abril i versaran sobre temes com: La quiropràctica com a prevenció de la salut; La Llei de la dependència; Subministraments bàsics: aigua, llum, gas i telèfon; El testament vital; Informació sobre els maltractaments a la gent gran; El dolor; L’ictus; Prevenció

Impulsar la promoció de la gent gran és un dels objectius del Dia Internacional de la Gent Gran que cada 1 d’octubre recorda la importància de vetllar per un envelliment digne. Recollint aquest esperit, al voltant d’aquesta data, la Regidoria de Serveis Socials, Gent Gran i Família va organitzar una programació farcida d’actes adreçats especialment als més grans. Ballar, cuinar, fer manualitats o exercici físic, gaudir del teatre, la música a més de fer tallers i exhibicions van ser els protagonistes de les activitats incloses. El 27 de setembre es va donar el tret de sortida amb el taller Diari d’una capsa de llumins, pensat perquè els avis i àvies acompanyats per un dels seus néts comparteixin amb ells part del seu diari de vida. Una cantada d’havaneres amb el grup Cremat de Garbí i la representació de l’obra de teatre La nina van completar les activitats d’aquest primer dia. Un campionat de petanca, un altre d’escacs i dòmino, l’inici de les trobades d’amigues i amics de l’Arxiu, la presentació del llibre Àvia, el concurs de truites-memorial Joan Beltran, un programa especial de Vilassar Ràdio, la missa i el dinar de germanor seran la resta d’actes especialment pensats per compartir moments amb la gent gran. Redacció

de caigudes i accidents a la llar; Els medicaments genèrics; La pèrdua i els processos de dol; i Xerrada sobre oci, temps lliure i salut. Per a més informació consultar al programa. El cicle està organitzat per l’Ajuntament a través de la Comissió de Qualitat de Vida del Consell Municipal de la Gent Gran de Mataró i compta amb la col·laboració de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears des de la seva ﬁlial del Maresme, La Fundació Hospital, CCOO i UGT. Font: Ajuntament de Mataró.

ACTIVITATS 2014 La quiropràctica com a prevenció de la salut. A càrrec del sr. Marc Bony, doctor en Quiropràctica. Dimecres 8 d’octubre a les 16 h. Casal municipal de gent gran de Rocafonda. La llei de la dependència. A càrrec d’un tècnic de Comissions Obreres del Vallès Oriental-Maresme. Dijous 16 d’octubre a les 17 h. Casal municipal de la gent gran de Cirera. Els subministraments bàsics: aigua, llum, gas i telèfon. A càrrec tècnic del servei de suport a les polítiques de consum de la Diputació de Barcelona. Dimarts 21 d’octubre a les 16.30 h. Casal municipal de la gent gran de Molins. El testament vital. A càrrec del Sr. Guzman Clavel, notari, i de la Sra. Esther Valverde, infermera de cures pal·liatives. Dimecres 29 d’octubre a les 10.30 h al casal de la gent gran de Jaume Terradas. Dimarts 4 de novembre a les 17 h. al casal municipal de la gent gran de l’Havana Informació sobre els maltractaments a la gent gran. A càrrec de la Sra. Charo Delgado Espino, treballadora social de l’Agencia d’Atenció a les Persones amb Dependència i la Sra. Gloria Salas, treballadora social de l’Hospital de Mataró. Dimarts 11 de novembre a les 16.30 h. Casal municipal de la gent gran d’Oriol Batista. El dolor. A càrrec del doctor Josep Ma. Picaza, metge geriatre del servei de PADES de MataróBalears. Dimarts 25 de novembre a les 17 h. Residència geriàtrica Laia (carrer Biada, 45). L’ictus. A càrrec del doctor Ernest Palomeras, neuròleg de l’Hospital de Mataró. Dijous 27 de novembre a les 16 h al Casal municipal de la gent gran de Cirera. Dimarts 2 de desembre a les 17 h. al Casal municipal de la gent gran de l’Havana.

Del 27 de setembre al 5 d’octubre es va celebrar la 16a Setmana de la Gent Gran.

26 GENT GRAN

OCTUBRE 2014 TRIBUNAMARESME

ACP a la Residència Laia de Mataró Actualment, la majoria d’organitzacions que oferim serveis en l’àmbit de la gent gran ens basem en un model que en diem d’Atenció Centrada en la Persona, però en què consisteix exactement? L’ACP (Atenció Centrada en la Persona) ha estat definida com una “metodologia facilitadora, a partir de la qual, la pròpia persona, sobre la base de la seva història, capacitats i desitjos, planifica les fites a les que voldria arribar per millorar la seva vida” . Quan ens plantegem des de les residències o les organitzacions de serveis orientats a les persones grans, donar atenció a les persones, segons el model d’ACP, hem de tenir clar algunes assumpcions bàsiques en les que és sustenta aquest model (López y cols., 2004). • Cap persona és igual a una altra, i per tant, l’atenció individualitzada ha ser el valor central dels serveis que prestem ajuda a les persones grans. • La persona és el centre del procés de planificació. A partir dels seus drets, es posa la mirada en les seves capacitats,

tat de vida como un concepte multidimensional, que englobaria vuit dimensions diferents, les quals, poden ser formulades en base a diferents indicadors. 1. Benestar Emocional. 2. Relacions Interpersonals. 3. Benestar Material. 4. Desenvolupament Personal. 5. Benestar Físic. 6. Autodeterminació. 7. Inclusió Social. 8. Drets.

en les seves preferències i en les seves eleccions personals. Les ajudes que precisen per assegurar-ho, cobren per tant, la màxima importància. • La interdependència del subjecte amb el seu entorn social pròxim. La família i els amics són essencials en el desenvolupament del projecte vital de les persones grans o amb discapacitat i tenen un paper clau en l’exercici de la seva autodeterminació.

A la residencia LAIA, quan apliquem el model d’Atenció Centrada en la Persona ens plantegem com podem ajudar a millorar la vida de les persones que atenem, i ho fem des de les diverses aportacions existents, al voltant del concepte de qualitat de vida. Utilitzem diferents instruments, mencionem avui, el model de Schalock que identiﬁca vuit dimensions de qualitat de vida, per a les persones. Segons aquest model es pot presentar la quali-

En base al desenvolupament d’aquestes 8 dimensions i d’altres instruments, com la història de vida, el mètode de validació o el Dementia care mapping, elaborem el pla de vida essencial, per a cada una de les persones que atenem al centre. Aquest pla de vida és l’eix a partir del qual planiﬁquem i desenvolupem totes les actuacions, consensuades entre residents, família i equip de professionals, que ens han de portar a la consecució dels objectius de vida de les persones que atenem. RESIDÈNCIA LAIA

GENT GRAN 27

TRIBUNAMARESME OCTUBRE 2014

Les pensions tornaran a quedar semicongelades el 2015 Les pensions tornaran a quedar semicongelades. Els pressupostos generals de l’Estat estableixen que només creixeran el 0,25%, el mínim establert per llei. El govern espanyol ja va avançar que preveia una inflació nul·la i que els pensionistes ja notarien més diners a les seves butxaques gràcies a la reforma fiscal, que inclou una rebaixa d’impostos, prevista per al 2015. En aquest sentit, està previst que la partida per a pensions contributives creixi un 3,2 per cent més que el 2014, fins als 115.669 milions d’euros. Dins d’aquesta partida, les pensions de jubilació suposen 80.816 milions d’euros (un 69,9% del total) i les de viudetat 20.776 milions d’euros. Les d’incapacitat sumen un 10,4% del total, amb una partida de 12.028 milions d’euros. El ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, va presentar el passat dimarts 30 de setembre al Congrés els detalls del projecte de llei de pressupostos per a l’any vinent.

casa pairal Cuidadors professionals Auxiliars en geriatria i infermeria Som una empresa jove però amb amplis coneixements i experiència que, veient la carència de professionals i personal qualiﬁcat en aquest sector, hem posat en marxa aquest projecte seriós, responsable, professional i il·lusionador. Sabem les característiques especials del nostre treball i de les situacions familiars que ens ocupen, per això actuem amb humanitat, seriositat, sinceritat i de bon tracte. Oferim un servei de molt alta

qualitat a preus ajustats i assequibles. Tot el nostre personal posseeix una titulació qualiﬁcada i reglada, homologada tant pel departament de Salut de la Generalitat de Catalunya com pel Ministeri de Sanitat. Oferim serveis a tot el Maresme en tot el relacionat amb la necessitat de fer la vida més còmoda als nostres pacients. www.cuidadoresmaresme.com

fundació privada Àmplia zona enjardinada Servei de psicologia Fisio · Animació

TRÀMITS LLEI DE LA DEPENDÈNCIA C/ Rosari, 59 VILASSAR DE MAR Tel. 93 750 01 18 Fax 93 759 43 13

28 GENT GRAN

OCTUBRE 2014 TRIBUNAMARESME

Despertar

Cada vegada hi ha més persones que estan en contra de l’actual política de la por. Poc a poc, s’adonen que totes les informacions explicant les misèries d’un sistema capitalista infrahumà, negant l’existència d’alternatives possibles, el que pretenen és aconseguir que la gent no pensi i accepti resignadament tots els mals que han de patir. Això és del tot inacceptable i rebutjable. És necessari buscar un sistema millor que l’actual en benefici propi i de les properes generacions Segons el monjo budista Thich Nhat Hank “Necessitem una espècie de despertar col·lectiu. Hi ha entre nosaltres homes i dones que estan desperts, però no n’hi ha prou, la majoria de la gent encara dorm”. Aquesta reflexió hauria de ser suficientment motivadora per despertar una societat que encara no ha pres consciència que és necessari, imprescindible, buscar un sistema millor que l’actual en benefici propi i de les properes generacions. Per tot això estimem que per afrontar de forma proactiva l’actual crisi sistèmica cal apostar per una transició històrica, per un nou model de societat, la creació del qual requereix grans dosis de creativitat i un replantejament radical dels seus valors més significatius. Aquest replantejament podria començar per definir el progrés com la més perillosa de totes les forces. Aquella que fa que allò que hagi de ser sigui, tenint en compte que per ser més cal, abans que tot, saber més, sabent, sobretot, que la seva substància és la llibertat. Quan el que és i el que podria ser no s’assemblen en res es produeix un conflicte. En aquests moments, l’actual crisi econòmica i social està posant en evidència l’existència d’un conflicte. L’actual sistema capitalista està impedint que el que hauria de ser pugui ser-ho, i per això no serveix, cal canviar-lo. Cal que les persones despertin i vulguin veure la realitat que ens envolta per poder-la transformar mitjançant la raó i no la indignació

Tots els sistemes econòmics han tingut una durada temporal, fent el que saben fer. Durant la seva vida el sistema capitalista ha fet les mercaderies necessàries per viure i ha creat riquesa material. Quan es troba en la seva etapa final especulativa és incapaç de donar feina a tothom, i cada vegada fa que augmenti més la diferència entre pobres i rics. Es per això que necessitem un sistema nou centrat en les persones i no en els diners, i això no li podem demanar al sistema capitalista. Pretendre canviar el sistema capitalista, és com voler que un gos canti com un ocell que, més que utòpic, és totalment impossible. Les persones que demanen reformes al sistema capitalista o be són: utòpiques, demagògiques, ingènues i ignorants, o bé vividores del sistema. Massa vegades trobem en molts mitjans de comunicacions plantejaments que creuen el que no és possible: reformar un sistema capitalista obsolet que prioritza el tenir en lloc del ser. Ens cal despertar d’un somni que ens ha fet creure que a l’ídol dels diners es pot sacrificar tot el que humanament pot tenir sentit en la vida, per tal d’aconseguir l’èxit personal econòmic, al preu que sigui. El fals ídol dels diners és la mesura de totes les coses i fora d’ell res no existeix. Una vegada desperts, però, també hem de ser capaços de veure que els 7.000 milions de persones que conformen la humanitat, totes elles diferents, són necessàries per completar el trencaclosques d’una humanitat dirigida per la força del progrés. La recuperació més beneficiosa d’aquesta capacitat de veure seria la de les persones amb un cervell ben ordenat. Avui dia, més que mai, necessitem que aquestes persones es despertin i vulguin veure la realitat que ens envolta per poderla transformar, mitjançant la raó organitzada i no la indignació. JOSEP ARACIL President del Consell Sènior de Premià i d’Eurosenior.

CLASSIFICATS SERVEIS PROFESSIONALS REFORMES INTEGRALS DE LA SEVA LLAR. Bosch Associats, reformes de cuines i banys. Reformes LOW-COST. Consulti’ns. Tel.636.12.74.82. www.boschassociats.com. DISSENY GRÀFIC I ALTRES SERVEIS. Ofereixo serveis de disseny gràﬁc, maquetacions i composicions, retall i retoc d’imatges professional, creació de targetes, fulletons.... naya_24_64@hotmail.com PREUS DE MERCAT. Si tens de reformar la teva llar, ﬁnca, xalet o comunitat i vols la millor qualitat preu, contacta’ns! Rehabilitació, obres i mantenimts al Maresme. info@grupgabernet.cat REFORM-AR. Instal·lació, reparació i manteniment. Lampisteria, fontaneria, paleteria i pintura. Tel.615.010.019. Preus econòmics.

TREBALL OFERTA

PER ALS AVIS I ELS NOUS SOLTERS

Desenes d’ofertes laborals renovades setmanalment www.artcatalunya.es al telèfon 687 385 435 o presentant-te dilluns, dimarts o dimecres a les 17:30h. a la Plaça Cuba, 18 (2on pis)· MATARÓ

TRASTEROS Y PARKINGS. Vendo local de 900 m. En Tarragona centro con planos para 91 trasteros y 7 plazas de parking. Precio a convenir. Sr. Alfonso Tel.607.20.2764.

Tel. 663 891 339

ENSENYAMENT

ES BUSCA FINCA RURAL. Associació sense ànim de lucre busca ﬁnca rural per a projecte social i mediambiental Ve rd a k o ro 2 0 1 3 @ g m a i l . c o m . Tel.977.638.665. ARENYS DE MUNT. Lloguer plaça d’aparcament per 49 €/mes. Tel.677.20.90.28.

CLASSES PARTICULARS JORDI BARROS. Repàs Tot l’any. Des de 1981 al servei del Maresme i del Barcelonès. Repàs Primària, ESO, Batxillerat, Cicles. Vilassar de Mar: 93.750.13.25. Mataró: 662.55.69.28

COMPRO Tebeos antics, còmics, Manga, àlbums de cromos, llibres, calendaris de butxaca, soldadets de plom i joguines en general. Tel.630.93.06.16.

Perruquers

VENDO PECERA DE CRISTAL. 80 x 30 x 45. Sólo 95 €. Sr. Alfonso Tel.607.20.2764.

DIMARTS 10 %

VENDO MÁQUINA DE DARDOS. 4 Jugadores por sólo 499 €. Sr. Alfonso Tel.607.20.2764.

Tractaments especíﬁcs

DIMECRES

TREBALL DEMANDA

LLOGUER DE CASA RURAL x FAMILIES I GRUPS. Vine amb els teus i celebra festes d’aniversari, commiats, barbacoa, botifarrades... Demana’ns preu per cap de setmanes. lloguerdetemporada@gmail.com

TRIBUNA maresme mesames

Editor/director: Josep Maria Ponce. C/ Lourdes, 40. 08330 Premià de Mar

El periòdic del Maresme des de l’any 2002

Dip. Legal: B-26375-2005 Impressió: Impressions Intercomarcals S.A.

Tel. 93 752 52 67 · publicitat@tribunamaresme.com info@tribunamaresme.com www.tribunamaresme.com

COMPRA VENDA

PROMOCIONS EN NOUS SERVEIS D’ESTÈTICA

En color i metxes

dte.

MÁQUINA DE COSER ALFA con mesa precio 99 €. Sr. Alfonso Tel.607.20.2764.

1d0te.%

VENC ACCIÓ CENTRE NATACIÓ a preu assequible, 120 €. Qui estigui interesat es posi em contacte al tel.625.49.42.42.

Maria Vidal, 52 VILASSAR DE MAR Tel. 93 759 50 61 CARICATURISTA JOAN PAS. Les caricatures de sempre, rapides i simpàtiques, pel seu casament, comunió o aniversari. Tel.639.37.98.01. joanpascaricaturas.blogspot.com. TERAPIAS. Regresiones a vidas pasadas, descubre el porque de tus miedos y lectura de tarot. Tel.625.40.57.25. TERÀPIES TIBETANES. Medicina tibetana, carta astral, tarot del budes, Reiki. Tel.93.175.73.54.

IMMOBILIÀRIA

Col·laboro amb gent de la meva conﬁança i amb preus competitius

DIVERSOS

BUSQUES TREBALL? BUSQUES TREBALLADORS?

ESPAÑOLA CON GANAS DE TRABAJAR. Soy ﬂexible, buena presencia, hablo alemán, domino inglés y francés de tercer nivel. Como recepcionista y camarera tengo experencia. Tel.672.87.63.61.

T’ajudaré a: des de penjar els quadres, pintar la paret de l’habitació del nen, la ﬁnestra que no tanca, solucionar una fuita d’aigua, etc.

PROFESSORA LICEU dóna classes piano-violí-llenguatge musical. Nens i adults. Eﬁcàcia i tracte personalitzat. T. 650.41.80.18.

SALUT I BELLESA

NOI BUSCA FEINA DE: Ajudant de Tallador (Desplegador), Mosso de Magatzem amb carnet de les carretilles elevadores i de peó. Tel.651.576.102.

EL MANITAS

PROFESSORA DE VIOLONCEL. Dòna classes per totes les edats i nivells. T.648.76.77.86.

ANUNCIS PER PARAULA GRATUÏTS. Envia el teu text a través de la següent adreça: www.tribunamaresme.com/classiﬁcats i l’anunci sortirà publicat en la propera edició de TRIBUNA Maresme.

VACIO PISOS GRATIS: libros, ropa, electrodom., juguetes, etc. herleydavidson@hotmail.com MÁGIA BLANCA I SEXUAL. Pomba gira, la senyora que sempre cumpleix. Serietat i discreció. 673.13.31.01 Sr. Antoni. MATARÓ. Preciosa habitació per parelles. Màxima discreció. Tel.622.30.98.80.

ESPAI DE MATERNITAT I CRIANÇA MIMA’M. Tallers Massatge Infantil i Reﬂexologia, assessorament portanadons. Tel.650.95.92.88 PSICOLOGIA SOLIDÀRIA. Sessions de psicologia a preus assequibles, a tothom disposat resoldre els conﬂictes a través de l’autodescobriment. mahavayra@yahoo.es

REGISTRADORA TPV TÁCTIL. Terminal táctil compacto, pantalla táctil resistiva, inclinación de pantalla graduable, impresora de tíquets térmica integrada, Intel Celeron 1.5ghz 1Gb. astropol@hotmail.com VENDO ESCRITORIO. Vendo escritorio color natural en Mataró. Precio 60 €. Largo 1,50m, Ancho 0,53m, Alto 0,77m. 2 cajones, Estanteria Largo 1,50m Ancho 0,53m. isabelblanco47@hotmail.com. OBJETIVOS NIKON. Vendo 2 objetivos Nikon, uno 18/105, perfecto, casi sin uso uno 18/200, mejor que nuevo. Los 2 tienen muy poco uso. En Mataró míralos y pruebalos. janoher@gmail.com. COMPRO CDS. VINILS, LP’S. Pagamos al contado, CD’s, vinilos, LP’s. Pop rock, metal años 60, 70, 80 y 90. Llamar 695.17.69.08. VENDO ESTANTERÍA TIPO PICKING (o de gran carga) de 3 pisos. Mide 11,40 m. lineales, 2,50 m. altura y 1 m. de fondo. Fácil montaje. Estado semi nuevo. Tel.657.957.083.

SOLUCIONS PASSATEMPS SOLUCIÓ MOTS ENCREUATS

SOLUCIÓ SUDOKU 1

SOLUCIÓ SUDOKU 2

SOLUCIÓ SUDOKU 3

QUIROMASSATGE. Reﬂexologia Podal, Massatge amb Ventoses, etc. Ideal per dolors musculars, contractures, etc. Tel.661.462.532 DIPLOMADA EN DIETÉTICA I NUTRICIÓ. Et faig una dieta per 8€ i un seguiment cada 10 dies per 4€. Truca’m Tel.617.18.35.68.

30.123 EXEMPLARS Distribuïts des d’Alella a Arenys de Munt

PASSATEMPS LA VINYETA

Ricard Soler. www.ricardsoler.blogspot.com

CONCURS TROBA LA ‘T’ Cada mes Tribuna Maresme sorteja quatre entrades dobles als 8 CINEMES ARENYS. Trobeu la T de Tribuna amagada en algun dels anuncis, indiqueunos-ho enviant-nos un correu electrònic tot proporcionant-nos les dades de contacte (nom complet i població) a l’adreça promocio@tribunamaresme.com. El sorteig del concurs es farà 15 dies després de la publicació del periòdic. Els guanyadors rebran un mail de TRIBUNA MARESME el mateix dia del sorteig. S’hauran d’acreditar a les taquilles dels Cinemes Arenys on els donaran les entrades. Aquestes són vàlides de dilluns a divendres, excepte festius i vigílies. Quan passin 30 dies de la conﬁrmació del premi, les entrades caduquen. Els guanyadors de l’edició de setembre van ser: Florentino González García, Daniel González de la Aleja García, Victoria Romero Molla i Eva Garriga Serrahima.

MOTS ENCREUATS

Pau Vidal HORITZONTALS: 1. Cada època és diferent, però s’assembla en què sempre va corrent. Cap de turc / 2. Dugué a terme les seves funcions durant quasi tot l’exercici. Una serp d’aquelles que fan com els crancs / 3. Mica de mica. Instrument que sona gairebé com sis trens. Falten dues peces al teler / 4. Trampa per a ocells. Tuf tan desagradable com el de remenat de muscler / 5. Retirada del vehicle, que causa una remota emoció. Quadres santiﬁcats / 6. Beu desordenadament. Ve de Damasc, de l’est, concretament de Damasc / 7. Tot i ser només el prometatge, ja inclou el viatge. Símbol en vaga / 8. Com una atzavara, la que té en Sisa al balcó. Uneix els ossos de les mans quan escapça el cartell / 9. Edició abreujada. Tergals rebregats per fer-ne coixins. Domina el futur / 10. Sol·licito una nova fusió de la moneda. Així de geperut m’hi veig quan ric amb els versos foixians / 11. Fer servir una part de les musaranyes. Com a exemple de xerrameca és tou. Remenat de bou / 12. As de bastos. Forns que no fan funcions de ﬂeca / 13. En Tim Burton les va deixar en mans de l’Edward. Mentre n’hi ha, hi ha esperança (de treure calers).

SUDOKUS

VERTICALS: 1. Quan ateny la virilitat deixa de formar part de la junta. Fascinat, i ben aviat abandonat / 2. Boxa sense limitacions. Aplegades a la sala de xerrar. Ara el d’espases / 3. Solució per al trànsit provada prèviament al vàter. Ordinadors a la llera del riu / 4. Mor matant a la carretera: punxa els pneumàtics. Va, gabarró, que ets un drop que déu n’hi do! / 5. Traces dels rucs a totes les races. Aquesta planta, en canvi, sembla una illa de l’Índic. Llavor de pera / 6. De la solució basada en el nitrogen. S’enﬁla amunt pel pistó a força de combustió / 7. I el de copes. Resistor de resistència variable. Cansat d’exportar sal al nord / 8. Xavales, hem acabat en un bon galimaties! Roca clàstica molt útil per a la diplomàcia / 9. Al cor de cada. Dur a terme el delicte de col·lectivitzar el metre. Ja són al cove / 10. Ratlleta amb facilitat per convertir-se en llufa. Per ocultar les rúpies diu que és la Puri, el molt fals / 11. Aquesta roca, en canvi, és eruptiva i tirant a líquida. Ocells de bec llarg prop d’Alcoi / 12. Penyals molt escaients per amagar-hi morts. Energia dolça per a les cèl·lules.

TRIBUNAMARESME OCTUBRE 2014

CAMINANT PEL MARESME

JOSEP GRAU. MONTALTREK

Associació Excursionista Sant Vicenç de Montalt

LA CREU DE MONTCABRER Itinerari: Circular | Durada: 2h. 25 min. | Desnivell: 190 m. | Distància: 6 Km.

Una sortida a la muntanya clàssica pels veïns de Cabrils, és pujar al Montcabrer. En primer lloc hem de passar per la Plaça de l’Església de Cabrils, pel sol fet de caminar entre els carrers que hi porten ja val la pena fer la sortida; pel damunt de les tàpies treuen el cap majestuoses buguenvíl·lies, cardenals, etc. Més amunt, trobem el Castell de Can Jaumar, l’antiga masia de Can Rafart que data del 1923 amb un escut heràldic molt bonic, però la finca actualment es troba en un avançat estat d’abandonament. Arribant al pla, trobem l’Alzina Surera de Burriac, que és un arbre protegit per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Cabrils, que representa el llindar entre les poblacions de Cabrera de Mar i Cabrils, sense cap més importància estètica. El Turó de l’Infern amb 325 metres és el punt més alt de la sortida i allà ja els Ibers en varen fer ús com a punt de guaita, degut a la vista que des d’aquí s’abraça. També al terra podem veure les restes de tres enclavaments de forques medievals que durant els Segles XIV i XV es feien servir per enforcar els criminals i bandits del terme. Ja com a punt final de la sortida La Creu de Montcabrer. El motiu de la mateixa és que en l’any de 1707, van haver-hi unes fortes tempestes que varen malmetre les collites i segons els vilatans era el mateix diable que les formava sobre el turó de Montcabrer; per això es decidí posar una gran creu de fusta al cim, per tal d’allunyar el malefici de la comarca.

FOTOS: TONI BUCH

COM ANAR-HI? Sortim de la Plaça de l’Església de Cabrils i pugem pel carrer Castell, una fita ens indica que el recorregut és marcat amb fites i en color groc. Passem pel davant de l’Hostal de la Plaça, continuem pujant i ens trobem amb el Castell de Can Jaumar, a on hem de girar cap a L’ESQUERRA pel carrer Jaumar, al cap d’uns 100 metres, una fita a la dreta ens indica que hem d’entrar cap al bosc a través d’una gorga. Al final de la gorga, sortim a una placeta circular asfaltada i hem de pujar aquest carrer fins al final i girar a la dreta seguint el curs del carrer. Quan el carrer vol iniciar la baixada hem de deixar-lo i pujar a L’ESQUERRA , al cap d’uns 50 metres, en el moment que s’acaba la vorera del costat esquerra, l’arbre que hi ha en aquest punt en forma de Y, és l’Alzina Surera de Burriac. Continuem i uns 50 mt. més amunt a mà DRETA trobem una pineda, hem d’entrar-hi i seguir per la traça que hi ha marcada. Anem seguint aquest camí vigilant i quan veiem un turó a la nostra ESQUERRA i una fita en aquest punt, hem de deixar el camí, pujar al cim i ja estarem al Turó del Infern, des d’on podrem contemplar la magnífica vista que tenim davant nostre. Tornem ara al camí pel que veníem i continuem la nostra marxa, fins arribar a un camí ample, que seguirem cap a L’ESQUERRA. Quan estem a punt d’arribar a una placeta on hi ha un repetidor de telefonia, des del final de la pujada hem de contar dos arbres enrere i una mica més enrere hi ha la soca d’un pi tallat; just en aquest punt entrem al bosc i pujant a uns quaranta metres en línea recta, trobem la roca de l’Elefant (fa falta una mica d’imaginació per a poder contemplar el paquiderm ajupit al terra). Tornem al camí i seguim el nostre camí, passem al costat del repetidor de telefonia i pel caminet que queda a la dreta, continuem sense deixar aquest camí al cap de pocs minuts haurem arribat a La Creu de Montcabrer , final del nostre itinerari.