Tribuna 295. Febrer 2015 by tribunamaresme

El Maresme, primera comarca amb un Consell de serveis socials Pàg.2

Passejades des d’Alella per dins del Parc de la Serralada Litoral

Pàg.4

www.tribunamaresme.com k @tribunamaresme

f tribunamaresme

CINEMES ARENYS

TRIBUNA maresme

NÚMERO 295. FEBRER 2015

Guanya entrades de cinema PÀG. 28

PROPERA SORTIDA: 4 DE MARÇ

Cada mes, suplement ‘Valors’

El ‘Diccionari Essencial Esteve Albert’ ja és Pàg.6 una realitat

22a edició del SALÓBODA Mataró i Maresme, un referent comarcal del sector Pàg.9

Carnestoltes, el temps de les disfresses Concursos, rues i balls, obren el cicle carnavalesc als pobles del Maresme. T’oferim la programació d’activitats Pàgs. 8 i 20

CRÒNIQUES El Maresme, primera comarca a tenir un Consell de Serveis Socials El Ple del Consell Comarcal, celebrat el passat 27 de gener, va aprovar inicialment el Reglament per a la constitució d’un Consell de Serveis Socials al Maresme que tindrà com a principal missió “la implicació de tota la societat en els assumptes socials, la prevenció de la fragmentació social, la innovació en la prestació dels serveis i el reforçament de les xarxes socials de suport”. Segons va assenyalar la Consellera de Benestar Social i Educació, Neus Serra, el Maresme es converteix així en una comarca pionera en la implementació d’aquest nou model de treball que fomenta la participació i la implicació de la ciutadania en la presa de decisions en matèria de serveis socials. El Reglament, aprovat per unanimitat en el Ple del CCM, passarà ara a la fase d’exposició pública i es calcula que serà aprovat deﬁnitivament abans d’acabar el present mandat. “El calendari amb el que treballem és que la constitució del Consell de Serveis Socials es pugui fer abans del maig o, com a molt tard, en el moment que es constitueixi el nou Consell Comarcal”, va dir Neus Serra. La consellera també va assegurar que el Reglament, elaborat amb el suport tècnic de la Diputació de Barcelona, vetlla perquè hi hagi la màxima representativitat, però a la vegada “sigui un òrgan operatiu i àgil

El Maresme es converteix així en una comarca pionera en la implementació d’aquest nou model de treball Fomenta la participació i la implicació de la ciutadania en la presa de decisions en matèria de serveis socials

a l’hora de donar resposta a les necessitats socials de la comarca”. El Reglament defineix el Consell de Serveis Socials del Maresme com a “òrgan sectorial de debat i participació i com a espai de treball per assolir els màxims objectius en l’àmbit dels Serveis Socials a la comarca de forma conjunta i eficaç, especialment en un clima de crisi econòmica”. El seu articulat determina que la finalitat de la participació és “integrar la deliberació en els processos de presa de decisions per adequar el sistema de serveis socials a les necessitats de les persones i la seva diver-

sitat, essent els objectius d’aquesta participació la implicació de tota la societat en els assumptes socials, la prevenció de la fragmentació social, la innovació en la prestació dels serveis i el reforçament de les xarxes socials de suport”. Per aconseguir aquesta representativitat, el plenari del Consell de Serveis Socials comptarà amb representativitat política, tècnica i de les entitats i organitzacions de caire social que estiguin treballant a la comarca. Font: Consell Comarcal del Maresme.

CRÒNIQUES 3

TRIBUNAMARESME FEBRER 2015

El nou bus exprés.cat entre Mataró i Barcelona ofereix als usuaris 48 noves expedicions de dilluns a divendres

El Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat va posar en servei el passat 2 de febrer la nova línia de la xarxa de bus exprés.cat que connecta Mataró amb Barcelona. La implantació es durà a terme en dues fases: aquesta primera, en què s’incrementaran en 48 el nombre d’expedicions de les actuals línies C1 i C2, i una segona, que es realitzarà abans d’aquest l’estiu, en què se substituiran 5 dels vehicles actuals per altres 5 amb més capacitat. Així, un cop totalment implantada oferirà 1.500 places més cada dia. L’e11: Barcelona-Mataró serà la setzena línia d’aquestes característiques que s’implanta a Catalunya i l’onzena de la demarcació de Barcelona. El nou servei de bus rà-

pid reforçarà les hores punta del matí, migdia i tarda per garantir que tots els viatgers puguin anar asseguts. El Barcelona-Mataró és un dels corredors amb més demanda de tot Catalunya. Transporta anualment més d’1,25 milions de viatges. Precisament, el passat 2 de febrer va implantar-se la primera fase del bus exprés de Mataró. Les línies C1 Barcelona-Mataró Centre (800.000 viatgers/any) i C2 Barcelona-Mataró Nord (450.000 viatgers/any), que circulen per l’autopista C-32, es reconvertiran en les noves línies exprés e11.1 i e11.2. Aquests dos serveis, amb una ocupació mitjana de 36,18 viatgers/expedició, mantindran les mateixes parades però milloraran la seva oferta amb un total 48 noves expe-

El Maresme és la comarca que registra el saldo migratori positiu més alt de Catalunya

dicions de dilluns a divendres. La segona fase, que es durà a terme abans de l’estiu, permetrà incrementar la capacitat dels vehicles de la ﬂota. Se substituiran 5 vehicles convencionals de 12 metres per 5 vehicles de més capacitat. En concret, s’incorporaran 2 autobusos nous articulats i 3 vehicles de 15 metres, oferint més places als usuaris. Quan la línia estigui totalment implantada oferirà 1.500 noves places diàries, entre les noves expedicions i els nous vehicles. La xarxa exprés.cat també incorpora altres millores, com la informació als usuaris. Tots els vehicles seran accessibles per a persones amb mobilitat reduïda.

Les darreres dades referents a l’estadística de variacions residencials, publicades per l’Institut d’Estadística de Catalunya i analitzades per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, situen el Maresme com el territori català que ha tingut un increment de població més elevat gràcies als moviments migratoris. Aquest guany de població es deu a l’arribada de persones provinents d’altres comarques de Catalunya. Les dades fan referència a 2013, any en el qual el Maresme va tenir un augment de població net de 782 persones. L’estudi detallat de tots els moviments migratoris (emigracions i immigracions) apunta que la nostra comarca és emissora de població cap a Espanya (la diferència entre els que van marxar i els que han arribat dóna un saldo negatiu de 128) i cap a l’estranger (han emigrat 470 persones més de les que han immigrat). En canvi, som un territori receptor de població provinent d’altres comarques de Catalunya donat que 8.198 maresmencs han traslladat el seu lloc de residència, però hem rebut 9.578 nous habitants d’altres comarques. Els moviments migratoris han registrat saldos positius a 19 municipis, sent Arenys de Mar, amb 179 nous habitants, el que ha registrat una xifra absoluta més elevada. Segueix Montgat amb 160, Premià de Mar amb 115 i Vilassar de Mar amb 114. Dels pobles que han perdut població destaquen Pineda de Mar amb 160, Dosrius amb 70, Sant Cebrià de Vallalta amb 57 i Mataró amb 41.

Font: Ajuntament de Mataró

Font: Consell Comarcal Maresme

4 CRÒNIQUES

FEBRER 2015 TRIBUNAMARESME

Passejades pel Parc Serralada des d’Alella PROGRAMA PASSEJADES PEL PARC DE LA SERRALADA LITORAL DES D’ALELLA Diumenge 15 de febrer: Anem a buscar dòlmens! Dolmen de Can Gurri i Dolmen de Castellruf. Diumenge 15 de març: Anem al Parc! Ermita de Sant Mateu, Can Riera, Font de Sant Mateu i Mirador de la Cornisa. Diumenge 19 d’abril: Anem per camins de bandolers. El Greny i la Coma Fosca. Diumenge 17 de maig: Anem a fer un glop. Passejada per les fonts d’Alella. Esmorzar a la Font de l’Esquerda. Diumenge 21 de juny: Anem a visitar els veïns! Ermita de la Mare de Déu de l’Alegria, Can Cirera i Can Brossa (a Tiana). Les sortides mensuals per Parc de la Serralada Litoral s’amplien amb un programa de passejades familiars per conèixer el patrimoni natural del poble. L’oferta de Passejades pel Parc de la Serralada Litoral s’amplia enguany amb un programa de sortides guiades per l’entorn natural del municipi pensades per a tota la família. Les passejades des d’Alella estan programades des del Punt d’Informació de Can Lleonart, ubicat a l’Oﬁcina de Turisme. Al llarg de l’any es faran deu sortides

amb un ﬁll conductor relacionat amb els punts d’interès del territori com ara els dòlmens, les fonts, els camins dels bandolers o els camins que comuniquen amb els pobles veïns. A les passejades s’explicaran tot d’històries i anècdotes relacionades amb el municipi. El preu de la visita és de 4,50€ i 3€ per als infants de 4 a 12 anys. Més informació i inscripcions a: Punt d’Informació Can Lleonart - Oﬁcina de Turisme d’Alella. Font: Ajuntament d’Alella

Diumenge 19 de juliol: Anem per camins de bandolers. El Greny i la Coma Fosca. Diumenge 23 d’agost: Anem a visitar els veïns! Ermita de la Mare de Déu de l’Alegria, Can Cirera i Can Brossa (a Tiana). Diumenge 20 de setembre: Anem a fer un glop. Passejada per les fonts d’Alella. Esmorzar a la Font de l’Esquerda. Diumenge 18 d’octubre: Anem a buscar dòlmens! Dolmen de Can Gurri i Dolmen de Castellruf. Diumenge 15 de novembre: Anem al Parc! Ermita de Sant Mateu, Can Riera, Font de Sant Mateu i Mirador de la Cornisa.

Nou president de PIMEC Joves Empresaris Maresme-Barcelonès Nord L’empresari de 34 anys, Marc Tarrés, ha estat nomenat president de PIMEC Joves Empresaris Maresme-Barcelonès Nord. Aquest jove d’Arenys de Munt és llicenciat en Economia per la Universitat Pompeu Fabra, màster en Fiscalitat per la UPF-UPC i màster en Direcció ﬁnancera i comptable per la UPF. Marc Tarrés és soci fundador i gerent d’AT BUSINESS ASSESSORS, implantada a Mataró i dedicada a l’as-

sessorament ﬁnancer d’empreses. És membre del Col·legi d’Economistes de Catalunya i de l’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció. Marc Tarrés ja formava part de PIMEC Joves Empresaris com a soci de la sectorial i ara afronta aqueta nova etapa “amb il·lusió i amb el ferm compromís de donar suport als joves empresaris i emprenedors del territori i d’ampliar la presència territorial de PIMEC Joves”.

PIMEC Joves Empresaris és la sectorial de PIMEC que dóna suport i representativitat a aquest sector de l’empresariat, per fer arribar als agents polítics, econòmics i socials les necessitats d’aquest col·lectiu, i fomentar a la vegada trobades temàtiques i de Networking per conèixer, generar contactes i crear sinergies entre els emprenedors del territori. Redacció

TRIBUNAMARESME FEBRER 2015

CRﾃ誰IQUES 5

GENT DEL MARESME JORDI SOLÉ I CAMARDONS. EDITOR I ESCRIPTOR

“El ‘Diccionari Essencial’ vol facilitar l’entrada del coneixement d’Esteve Albert a les universitats catalanes”

Jordi Solé i Camardons (Oliana, 1959) és catedràtic d’institut de llengua catalana i literatura i ha treballat d’assessor LIC. Ha publicat 19 llibres, la majoria de temàtica sociolingüística, però també novel·les i assaigs sobre pedagogs i altres personatges interessant però poc coneguts. El 2010 va crear Voliana Edicions a Argentona, des d’on impulsa una intensa tasca editorial. Ha conclòs el ‘Diccionari Essencial Esteve Albert’, obra de 300 pàgines publicada per Voliana que ubica i resitua l’important activista cultural vinculat al Maresme i els àmbits de coneixement que va desplegar.

Abans de fer un treball d’aquesta magnitud, quina era la seva relació amb Esteve Albert? Quan Albert vivia a Andorra, al passar per Oliana, -el poble de la meva família i on he nascut i viscut ﬁns als 18 anys- Esteve Albert sovint hi parava, anava al cafè de cal Cafeter, del meu tiet, i allà parlava amb la gent més curiosa del poble, com el meu pare. Un dia el meu pare em va cridar i em va dir, hi ha un senyor que et vol donar una cosa. Era l’Esteve Albert i em va donar un butlletí d’Estat Català on es parlava de la vinguda de Francesc Macià a Oliana per fer-hi un míting, abans dels Fets de Prats de Molló, per preparar el poble català. Si no havíem parlat mai com és que Albert em va voler donar a mi aleshores un adolescent aquells papers? En aquell moment em vaig quedar mut i no ho vaig entendre, ara m’imagino que el meu pare li devia dir que m’interessava molt pels temes de Catalunya, que llegia la revista Canigó, etc. Albert ja tenia clar abans que jo mateix que seria un militant independentista tota la meva vida. Com ell.

Com neix la idea d’elaborar i publicar el ‘Diccionari essencial’? Vaig començar a fer un treball sobre la relació d’Esteve Albert amb el Maresme i hi vaig incorporar un diccionari de termes complementari per ajudar a entendre el context albertià. Però ben aviat vaig decidir que el que faria seria un Diccionari Esteve Albert. Entre els objectius bàsics del llibre hi havia el de fer una publicació que pogués servir com a element per facilitar l’entrada del coneixement d’Albert a les universitats catalanes. Quan de temps ha dedicat a elaborar l’obra i quantes entrades té el ‘Diccionari’? Crec que la feina en relació al Diccionari s’inicia quan vinc a viure a Argentona el 2010 i el senyor Joan Pannon em fa a mans un original no publicat d’Albert, que jo mateix acabaria editant a Voliana Edicions amb el títol que vaig proposar jo mateix, La Memòria de l’Esteve Albert. Des d’aleshores no he parat de llegir llibres i articles d’Esteve Albert o relacionats amb la seva obra. Moltes dades les he anat recollint arreu de

GENT DEL MARESME 7

TRIBUNAMARESME FEBRER 2015 Catalunya durant l’any i mig de presentacions del llibre esmentat o quan vam editar també a Voliana Edicions Camins de poesia. No cal dir que els actes de l’Any del Centenari del Naixement d’Esteve Albert han estat una font d’informació de primera categoria. En la introducció del llibre dedico un llarg capítol d’agraïments a totes les persones del Maresme i d’arreu que m’han ajudat a obtenir les més de 30.000 notícies que calculo que conté el Diccionari, que té quatrecentes entrades i gairebé tres-centes referències bibliogràﬁques. La presència del Maresme al volum és important... La presència del Maresme al Diccionari Essencial és molt important i encara em fa por haver-me deixat alguna dada o persona perquè com més miro i remiro més dades trobo. De moment, hi apareixen amb entrada pròpia més de 100 persones nascudes al Maresme i unes quantes més sense entrada pròpia però que apareixen a l’interior d’alguna entrada. És lògic que sigui així, perquè va néixer a Dosrius, va viure alguna anys a Mataró i al cap d’uns anys a Andorra

va tornar al Maresme per dinamitzar la gent de Sant Vicenç de Montalt o de Vilassar de Dalt o de Mataró, entre altres poblacions, en la seva lluita per recuperar la memòria històrica catalana, l’autoestima dels catalans i fer possible una Catalunya culta i lliure. El Maresme no és només el seu lloc de naixença, és on s’amarà del pensament i la dialèctica política i ideològica, on es va començar a for-

De moment, al Diccionari hi apareixen amb entrada pròpia més de 100 persones nascudes al Maresme i unes quantes més sense entrada pròpia però que apareixen a l’interior d’alguna entrada

mar i on retornà al cap dels anys. Albert veu aquest indret com un lloc privilegiat, on la manera de ser dels catalans pot observar-se amb calma, serenor i profunditat. La comarca del Maresme com un punt central de la nació catalana en construcció, a tocar de la capital, amb el motor genial de l’Empordà i el cordó umbilical històric del Pirineu. Vers un futur de pau, saviesa i llibertat. Què en destacaria, de la presència maresmenca d’Esteve Albert? No goso destacar-ne res, m’estimo més que ho faci el lector i que em faci

arribar també els seus comentaris i afegits per a una futura edició encara més completa. Vull deixar clar, però, que no es tracta d’una enciclopèdia, sinó d’un diccionari amb l’essència albertiana des del meu punt de vista subjectiu. És possible que algú no acabi d’entendre aquest aspecte de la meva proposta. Paciència. Què hem d’aprendre de la ﬁgura d’Esteve Albert en aquests moments de canvi d’escenari polític en la relació Catalunya-Espanya? Això ja ho deixava ben clar Hilari Raguer en el gran pròleg que ens va fer per a La Memòria de l’Esteve Albert: “L’Esteve Albert no era només un activista. Era també home de pensament i de doctrina... Era un home d’idees clares, lluminoses, plenament vàlides per al moment crucial que Catalunya està vivint mentre escric aquestes ratlles. Quina falta que ens fa!”. Això ho escrivia al 2013 i avui és més veritat que mai: quina enorme falta que ens fa en el camí cap a la independència! Entrevista: A. Calls Foto: Cedida

CULTURA El Canestoltes arriba de nou al Maresme

I és que les festes de Carnaval a casa nostra, també conegudes per Carnestoltes, es celebren de Dijous Gras a Dimecres de Cendra, sempre en lluna nova.Estan estructurades al voltant d’una seqüència ritual que inclou l’arribada, el regnat, la mort i l’enterrament a la població d’un personatge anomenat Carnestoltes, que tots coneixem i que té les seves pròpies regles, sent irreverent la majoria de vegades amb el poder i crític sense mesura. El Carnaval és, precisament, una setmana que es caracteritza per ser un moment de transgressions desfermades. Així, quan llegeix el seu pregó, el rei Carnestoltes no se n’està de fer sàtira de la política i aquests són dies d’enfrontaments festius, plens de desﬁlades de comparses i rues plenes de gent disfressada, en les quals les mascarades són les protagonistes indiscutibles. El Carnestoltes és el moment en el qual capgirem el rol social, de revolta controlada en què el món es posa momentàniament de cap per avall, uns

ALBERT COS / CEDIDA: AJ. PREMIÀ DE MAR

Torna als municipis i localitats de la comarca el regnat del més disbauxat dels reis, el del Carnestoltes. Els pobles del Maresme programen un any més rues i segueixen el cicle ritual festiu que permet amagar-se rere una màscara o una disfressa i gaudir al màxim d’aquests dies de ‘llibertat’.

CONSULTA TOTA LA PROGRAMACIÓ DEL CARNESTOLTES AL MARESME A LA PÀGINA 20

laritats, com els de Barcelona, el de Sitges, i Tarragona en el vessant més brasilera i els de Vilanova i la Geltrú i Solsona com a tradicionals.

dies que plens d’excessos carnals i gastronòmics ens conﬁrmen que sempre hi ha d’haver excepció a tota regla, per molt rígida que aquesta sigui... i això, en el marc de la nostra tradició, en els dies previs a l’arribada de la reﬂexió espiritual i els dejunis que ja són propis de la Quaresma, dins el cicle religiós i cultural en el qual estem immersos. Històricament han destacat diferents Carnavals arreu de Catalunya, diferenciats per les seves particu-

PERSONATGES CONTRAPOSATS. Si entrem en el terreny de les imatges que identifiquem per Carnestoltes, dos personatges han representat històricament la lluita entre el que signifiquen el Carnaval i la Quaresma. Per un costat, el rei Carnestoltes, un personatge gruixut, bevedor i esbojarrat. A l’altra banda la seva figura contraposada, la Vella Quaresma, una vella de set cames que dejuna i no menja carn, però sí peix. Precisament, la sardina i l’arengada

són menges estretament lligades a la celebració del carnaval. L’últim dia de festa, Dimecres de Cendra, s’organitza un seguici fúnebre i satíric d’enterrament del rei Carnestoltes i enterrament de la sardina, ﬁnal de la disbauxa i inici de la Quaresma. MENJARS CARNAVALESCOS. S’associa amb menjar gras i proteínic, com les típiques coques de llardons i els propis llardons, els ous, o també la sardina, la botifarra d’ou o la crema catalana lligada amb les coques. El dijous de Carnaval, o dijous gras, és també popularment conegut com a Dia de la truita. Fonts: Wikipedia i www.festes.org

CULTURA 9

TRIBUNAMARESME FEBRER 2015

El SALÓBODA Mataró i Maresme arriba a la 22a edició SALÓBODA Mataró i Maresme posarà a l’abast del públic la seva 22a edició, amb tanta vitalitat com fa any rere any. La fira de celebracions i esdeveniments organitzada per la Unió de Botiguers de Mataró, totalment consolidada, se celebra els dies 13, 14 i 15 de febrer al Centre de Congressos del TecnoCampus MataróMaresme, per quart any consecutiu en aquest espai. SALÓBODA Mataró i Maresme, iniciat ara fa més de vint anys, i consolidat com una de les fires monogràfiques més importants de Catalunya, es portarà a terme al TecnoCampus, un espai idoni i consolidat per un esdeveniment d’aquesta índole, a meitats del mes de febrer. La ubicació del SALÓBODA al TecnoCampus li ha permès augmentar progressivament en nombre d’expositors i arribar a un alt nivell de professionalitat, a la vegada que resulta molt més còmode per al visitant de la fira. A banda de les celebracions de casaments, a SALÓBODA s’hi podran

trobar tots els serveis per a realitzar tot tipus de celebracions i esdeveniments, ja siguin de caire familiar o empresarial. La passarel·la, que es portarà a terme a l’Auditori del TecnoCampus en dos passis el dissabte i dos el diumenge, correrà a càrrec de MSM Fashion Group by Magda Simó. A les desﬁlades hi ha 10 empreses participants, amb models professionals i amb la presència de moda nupcial, moda acompanyants, cerimònia infantil, moda intima, art ﬂoral, joieria i complements, així com perruqueria i maquillatge.

La Xarxa de Biblioteques de Mataró aposta pel cinema en català La Xarxa de Biblioteques de Mataró va començar a programar cinema infantil en català a partir del 31 de gener a través del projecte CINC, una iniciativa de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat i la col·laboració del Consorci per a la Normalització Lingüística i de diversos ajuntaments, institucions, entitats i cinemes. La primera pel·lícula que es va projectar va ser Frozen. La reina del gel, que es va poder veure el passat dissabte 31 de gener a les 11 h, a la Bi-

blioteca Antoni Comas. L’objectiu del CINC és potenciar l’hàbit de veure pel·lícules en català entre els infants, gràcies a una programació atractiva i una oferta que arriba a tot el territori. La programació del CINC oferirà 10 pel·lícules ﬁns al 13 de juny amb títols destacats com ara Brave, Allà on viuen els monstres i Pirates, entre d’altres. Les projeccions de les pel·lícules són gratuïtes. La Biblioteca Pompeu Fabra se sumarà al projecte aquest mateix any.

Mataró Retro i el fons audiovisual de Caixa Laietana

vats i públics d’activitats de la Caixa i la Fundació Laietana, des de 2001 ﬁns a l’actualitat. D’altra banda, davant la inexistència de cap propietari legal de tot aquests fons, i la renúncia de qualsevol dret per part de la nova Fundació Iluro, tot aquest material queda en mans de l’autor de les gravacions, Andreu Roig. És per aquest motiu, també, que s’ha decidit que tots els enregistraments d‘actes públics i populars superiors als cinc anys de la seva realització, es mostraran des del Canal de Mataró Retro al Youtube.

La productora audiovisual ARPROD, responsable del canal de ﬁlms de la ciutat, Mataró Retro, havia estat la responsable dels seguiments dels actes de la desapareguda Caixa d’Estalvis Laietana. Davant de la dissolució de l’entitat, expliquen que ha quedat en els seus arxius un material de més 480 vídeos amb esdeveniments pri-

10 CULTURA

FEBRER 2015 TRIBUNAMARESME

LITERATURES

Objectes perduts, de Rafael Vallbona Textos per als quadres de Neus Martín Royo Neus Martín Royo exposa la seva obra plàstica a la coneguda Sala Parés, de Barcelona, ﬁns al 24 de febrer. La mostra de quadres, ‘Objectes perduts’, va acompanyada d’un catàleg amb textos fets per a l’ocasió per l’escriptor maresmenc Rafael Vallbona. En reproduïm un dels cinc que es publiquen.

Tickets. Oli sobre tela, 73 x 100 cm.

La granja. Oli sobre taula, 60 x 60 cm.

Interferències -Aquest cafè està fred. -Doncs posa’l un moment al microones. -Ja saps que no m’agrada el cafè rescalfat. -Doncs fes-te’n un altre. -No tinc temps. Tinc una reunió a les nou en punt i ja faig tard. -Pren-te un cafè al bar de baix. -En aquell antre? Què vols, que m’agafi un mal de ventre? -Es veu t’has llevat amb el peu esquerre avui. -I tu t’has llevat tan impertinent com sempre. -Si estàs de mala lluna és cosa teva, a mi no m’hi fiquis. -Ja. Prou que ho sé que no vols que et fiqui res. -M’ho prenc com una indirecta, o és un dels teus jocs de paraules sense gràcia? -Tu mateixa. Ja saps de què parlo. O ho hauries de saber. -Au, ves-te’n a passeig i no m’atabalis. -Ves-te’n-hi tu, i emporta’t a la teva mare de passada. I no torneu en deu dies. O millor mai, què coi. Es va fer un silenci llarg i tens. Ell va engegar la ràdio mimèticament, com feia cada matí i l’aparell va parlar de coses absurdes relatives al temps i a la informació esportiva. Es va beure el cafè fred d’un glop, va posar-se l’americana, va prendre la cartera de pell que ella li havia regalat, li va dir adéu sense cap èmfasi i va baixar les escales de tres en tres fins el pàrking. Dos minuts més tard es va submergir en el trànsit matinal i en les coses de la feina. Aquell vespre van anar sopar al Tickets. Al pis amb vistes al 22@ van mirar una pel·lícula europea molt avorrida mentre bevien bourbon amb gel en gots Riedel. Abans d’apagar el llum tots dos van coincidir que havien tingut un bon dia.

La porta tancada, de Susanna Tortosa i Tudela La porta tancada, de l’autora masnovina Susanna Tortosa i Tudela, s’ha publicat a través de micromecenatge (VERKAMI). Editorial Ushuaia Edicions, juliol 2014. És un llibre de relats curts, molt curts i no tan curts que van precedits per haikus, petits poemes d’origen japonès, com a introducció. En el llibre apareixen una barreja de personatges que ens expliquen històries d’amor, de desamor, de la vida i de com viure-la, de la mort, de les passions, dels anhels i de les decepcions. Aquests personatges creats en la ﬁcció, tenen ànima i esdevenen reals. Un estil d’escriptura proper ens fa viure les situacions en la pròpia pell, identiﬁcar-les en persones conegudes o senzillament gaudir d’una lectura lleugera i engrescadora que en algun moment també farà que la fantasia ens envolti. Els relats mantenen el ritme i el suspens. La intriga de què passarà ens dóna ganes de continuar llegint. Què hi ha darrera la porta tancada? Obre el llibre i ho descobriràs!

CULTURA 11

TRIBUNAMARESME FEBRER 2015

XXXVIIa Fira de l’Arbre i la Natura a Mataró L’Associació Amics de les Plantes, Animals i Jardins del Maresme, un any mes organitza la Fira de l’Arbre i la Natura, que enguany arriba a la 37a edició, i el tema monogràﬁc està dedicat al ‘Jardí’; per tant, en la pista central del parc hi podreu trobar diversos jardins de mostra, realitzats per jardiners professionals, així com una àmplia oferta en accessoris, com pèrgoles i altres pel jardí. I en un altre apartat, stands dedicats a l’agricultura

de proximitat integrada i ecològica. La Fira principalment està centrada a l’exposició i venda de plantes de temporada i arbres a arrel nua. La seva oferta està plantejada però des d’un concepte ampli de la natura, reforçada cada edició amb la presència d’expositors del ram de productes de la terra, on podrem trobar embotits i formatges de petites produccions locals com mel, vi i molts altres productes de qualitat artesanal i producció

ecològica. De sempre que la nostra entitat ha mantingut la vocació pedagògica per conscienciar a la mainada pel respecte a la Natura. En aquest sentit, el públic infantil és un dels principals destinataris del programa del cap de setmana, durant els dos dies, que es faran concursos de dibuix infantil, una sembrada de plantes, i el diumenge al matí un conta contes. Font: Associació Amics de les Plantes

DISSABTE 7 DE FEBRER 9h. Inauguració Fira. 10 a 13h. Intercanvi i venda de xapes de cava, al Casal de la Gent Gran. (Venda de la xapa commemorativa de la Fira). 11h. Concurs de dibuix infantil, al costat de la font del Negrito. (Recollir el material al estand oﬁcial). 12h. Plantada de plantes de temporada pels infants, a un terraplè del parc. 12h. Xerrada d’introducció al mon de les orquídies a la sala polivalent del Casal de la Gent Gran del Parc, a càrrec de l’associació Catalana de les Orquídies. 13h i 17h. Taller de cuina per infants “Menja sa i menja de prop” al stand L’hort d’en Dídac i 9Naturalcuina. 21h. Fi de la primera jornada de la ﬁra.

DIUMENGE 8 DE FEBRER 9h. Obertura Fira de l’Arbre. 11h. Continuació del Concurs de dibuix infantil, al costat de la font del Negrito. 11h. Conta contes pels infants, a càrrec de Esteve Guardiola de Buc de Llibres, a l’auditori. 12h. Continuació de la Plantada de plantes de temporada pels infants, a un terraplè del parc. 12h. Actuació del Grup de Havaneres “Vol de Gavines”del Casal de la Gent Gran del Parc. 12h .Taller de transplantament de orquídies, a la sala polivalent del Casal de la Gent Gran del Parc, a càrrec de l’Associació Catalana de les Orquídies. 13h. Desﬁlada de gossos en adopció, a càrrec de la Protectora d‘Animals SPAM a l’auditori. 13h i 17h. Taller de cuina per infants “Menja sa i menja de prop” al stand L’hort d’en Dídac i 9Naturalcuina. 18h. Repartiments de premis del concurs de dibuix, al stand oﬁcial. 20h. Cloenda de la Fira.

ACTIVITATS CULTURALS Exposició d’Orquídies a la caseta del negrito. Exposició de Bonsais a l’oﬁcina del Parc Central Nou. Exposició d‘Animals de corral. Passejada en circuit intern de rucs per a la quitxalla, i Demostracions d’artesania tradicional.

VALORS

Suplement amb textos de la revista publicada per l’Associació Cultural Valors. www.valors.org

La cultura en el canvi de paradigma La Fundació Palau i Fabre treballa amb la voluntat de, per un a banda, estudiar i difondre el llegat de Josep Palau i Fabre, i per l’altra, desplegar una activitat cultural –en un sentit molt ample– en l’art, les avantguardes, la poesia, la història cultural... i una actitud de compromís amb la nostra cultura i el país i també amb el moment que ens ha tocat viure. Cercant els límits dels diferents llenguatges de la cultura per trobar noves mirades sobre la nostra realitat... és a dir reivindicar la cultura com ho feia Palau i Fabre, en clau avantguardista, que és una manera de donar-li continuïtat. Ara, més que mai, la cultura és imprescindible; si alguna cosa ens pot distingir com a membres d’una comunitat cultural és ser únics i diferents en un món globalitzat, on tot s’homogenitza. Això implica desenvolupar projectes a tots nivells, com per exemple aquells que ens ajudin a difondre els nostres valors i referents culturals i a connectar a nivell internacional el que fem aquí i també a superar els reptes del context difícil de la crisi. La cultura és necessàriament inconformista i ha de pretendre qüestionar-ho tot, des de què volem com a país, què volem consumir, a quines coses donem valor... Precisament ara, són molts els factors que fan més difícil i estan en contra de la cultura, però a la vegada estan sorgint projectes més interessants que mai que s’expressen de formes molt diferents. Ara la gent desenvolupa la seva creativitat prescindint de la

xarxa segura que ﬁns ara havien estat les institucions; ara l’artista, el creador, el comissari, el prescriptor cultural... tira endavant el seu projecte i ho fa moltes vegades de forma autosuﬁcient. De fet, el que és important no és tenir els recursos, sinó tenir la idea. Això té un valor, i és que estem demostrant la resiliència davant múltiples adversitats. Però no vol dir, en cap cas, que ens haguem d’acostumar a aquesta situació on els projectes tenen molt poca injecció de recursos externs, siguin públics o privats. Un aspecte clau perquè qualsevol iniciativa es pugui desenvolupar és la col·laboració o la cooperació amb altres actors interessats en objectius similars: institucions, entitats, artistes, empreses... el paradigma de la collaboració i la cooperació supera l’ob-

solència del neoliberalisme, centrat en l’estricta competició que sempre serà desigual i que en l’àmbit de la cultura es redueix a l’absurd. Ara, si tens una bona idea i ets capaç de trobar la col·laboració d’aquella gent que pot ser-ne còmplice, segurament podràs aconseguir els teus objectius. En tot cas, el que també resulta imprescindible avui a l’hora de plantejar-se el ﬁnançament d’un projecte és la presència del món privat: si som alguna cosa com a país és gràcies a la creativitat i el món privat viu de tenir un teixit cultural molt ric. I és el que ens fa guanyar en qualitat, ser més innovadors i més atractius. Òbviament, la cultura ha de ser autònoma i cal tenir molt en compte que l’excessiva presència del món privat fa que posis la cultura al servei d’uns

interessos determinats, de sectors econòmics que es veuen temptats a voler-la usar pels seus fins –cosa que, cal dir-ho, també passava amb els recursos públics–. En aquest sentit, doncs, per envigorir aquesta llibertat de la cultura també és clau la tercera pota del finançament, la que aporten els usuaris finals, que es converteixen en els veritables finançadors i productors. Ja sigui via microfinançament, un element que també ha arribat amb la crisi i que ha vingut a per quedar-se o via l’usuari-consumidor que li acaba de donar el suport necessari. Consumir cultura amb sentit crític és vital. Tot plegat són apostes que un cop superada la crisi no poden quedar esvaïdes, al contrari. Cal prendre nota d’aquestes lliçons que ens brinda l’esfondrament d’una manera de fer; defugint les frivolitats de com s’orientaven en altres moments els projectes culturals de grans infraestructures i grans equipaments, si després els abandones o no els dotes de continguts. Per tant sí, la cultura ha d’augmentar en els pressupostos públics, però també hem de treballar fort amb les sinèrgies que puguin sorgir amb els moviments socials i la implicació vertadera d’un sector privat motivat. I fer, per tant, que els projectes siguin eficients, viables i sostenibles, però a la vegada ambiciosos participant en els diàlegs culturals amb la resta del món. PERE ALMEDA Director de la Fundació Palau

VALORS 13

TRIBUNAMARESME FEBRER 2015

Corrupció: una paradoxa i una solució La lectura de la informació política s’ha convertit en un exercici decebedor; dia rere dia ens hem d’enfrontar a nous casos de corrupció. Que es destapin casos de corrupció és positiu perquè d’aquesta manera augmenten els nivells d’informació i transparència. I per altra part, no cal dir-ho, és bo que la justícia faci el seu curs i actuï contra aquells que han abusat de la seva posició de poder. Hi ha però una conseqüència encara més important: la corrupció que detectem avui ens hauria de posar en estat d’alerta per activar mecanismes que redueixin els nivells de corrupció en el futur. Curiosament, però, això que pot semblar una obvietat no és tan evident. Vull dir, no és del tot clar com aconseguir-ho. Hi ha hagut països en els que els nivells de corrupció eren alts i, malgrat els esforços i les reformes, el fenomen ha continuant sent rampant. El politòleg Víctor Lapuente feia recentment un anàlisi comparat dels casos d’Estats Units i Itàlia. Als Estats Units, a ﬁnals del segle XIX, el moviment reformista va apostar per la reforma de l’administració amb un sistema de contrapesos,

fragmentació del poder i reformes innovadores que van apostar per la creativitat dels treballadors públics. A Itàlia, en canvi, després de l’anomenada Tangentópolis, es van posar en marxa noves lleis i regulacions que no van incidir, però, en els incentius i funcionament de l’administració. La diferència en els resultats de tots dos països és notable. Mentre que als Estats Units la corrupció va disminuir progressivament, a Itàlia la corrupció ha continuat sent elevada. Per tant, que les reformes es facin en un sentit o un altre és important perquè afecta les trajectòries de futur. I aquí és on apareix la para-

doxa que vull remarcar. Nous actors polítics emergents com Podemos i Guanyem fan bandera de la necessitat d’una nova política que posi ﬁ a la corrupció. I és veritat que posen sobre la taula elements interessants, com ara la perversa connivència entre la concentració del poder polític i econòmic. Ara bé, la solució que proposen consisteix fonamentalment en un mecanisme de substitució. És a dir, el canvi de les elits actuals per uns nous governants que, al no formar part del sistema, haurien de ser capaces de posar en pràctica noves polítiques. “Nosaltres som diferents” ens diuen i afegeixin que ells no cometran els mateixos errors. Però a priori no tenim cap raó per pensar que la mera substitu-

ció serà condició suficient per reduir la corrupció. De fet, la paradoxa és que apel·lar únicament a la substitució podria ser fins i tot contraproduent. Perquè un èmfasis excessiu en el remarcar el “nosaltres som diferents” converteix el problema de la corrupció en un problema moral, probablement endèmic. Malauradament, però, la moral no és bona consellera a l’hora de dissenyar canvis institucionals. Les reformes per acabar amb la corrupció han de tenir com a objectiu dissenyar sistemes en els quals fins i tot aquells qui ara s’han demostrat corruptes ho haurien estat menys si els incentius haguessin estat uns altres. És a dir, allò important no són les persones, ni la moral, ni la psicologia, sinó que a les institucions prevalgui un sistema d’incentius que fomenti les bones pràctiques. Si això és així, aquells qui formen part del sistema també haurien de poder contribuir, amb coneixement de causa, a fer el diagnòstic dels canvis i reformes necessaris. FRANCESC AMAT Doctor en Economia

14 VALORS

FEBRER 2015 TRIBUNAMARESME

Mònica Bernabé, única periodista espanyola que informa permanentment des de Kabul

“El burka mai ha estat el problema de les afganeses” La periodista Mònica Bernabé és, des de fa anys, la única corresponsal espanyola que informa de forma permanent des de l’Afganistan. Amb ella ens endinsem a la dura realitat de les dones d’aquest país de l’Àsia i descobrim els valors i contravalors d’aquesta societat marcada per la violència i per una història traumàtica que no acaba de superar. Què es trobarà qui vagi a veure l’exposició “Mujeres Afganistan”? Qui vagi a veure l’exposició o compri el llibre que hem editat amb el mateix nom, podrà conèixer la violència que pateixin les dones a l’Afganistan. De la violència real que pateixen, que va molt més enllà del fenomen dels talibans: sempre parlem d’això i ens oblidem les restriccions que segueixen tenint a dia d’avui, que viuen en el sí de la família. D’on va sorgir aquesta iniciativa? La idea va ser d’en Gervasio Sánchez, perquè l’Ajuntament de Barcelona -que és qui ﬁnançava el projecte- li va encarregar que fes una proposta sobre alguna cosa que li semblés interessant. Ell havia participat en unes jornades de l’Associació pels Drets Humans a l’Afganistan i va proposar posar-se en aquest projecte, que ha estat molt més llarg del previst; prevèiem que estaríem dos

anys fent-lo i al final n’han estat sis. Quina ha estat la principal dificultat amb què s’han trobat? L’objectiu de l’exposició era mostrar dones amb rostre i explicar la seva problemàtica dins de casa, no fotografiar dones amb burka, que no té cap problema perquè no se la veu. Doncs això ha estat el més difícil: aconseguir els testimonins i després que estiguiessin disposats a donar la cara i a deixar-se fotografiar dins de casa. Sortosament, després de tants anys vivint allà, coneixia molta gent i tenia les complicitats necessàries. A molta gent se li va quedar la imatge de les dones afganeses sota un burka, de l’època en què els talibans es van imposar, el 1996. Ha millorat la situació de les dones des de la caiguda d’aquest règim? El cert és que des de la caiguda del règim dels talibans ha millorat la pre-

VALORS 15

TRIBUNAMARESME FEBRER 2015 sència pública de la dona: hi ha dones diputades, nenes que estudient a les escoles, o fins i tot noies que fan esport... però en general les dones que tenen presència pública són una minoria i es concentren a les grans ciutats. Però vaja, fins i tot les dones que són diputades solen viure una situació de violència a casa seva. L’objectiu de l’exposició era no incloure dones amb burka, perquè el burka mai ha estat el principal problema de les dones a l’Afganistan sinó la violència que viuen a casa seva. Quan diu violència dins de la família, a què et refereixes? A l’Afganistan els matrimonis no són per amor sinó que les famílies decideixin amb qui es casen els fills; és un pacte entre famílies. Normalment el noi i la noia no es veuen fins el dia del casament, com a molt amb una fotografia. La noia va a viure a casa de la família política, on passa a ser gairebé una criada. A més a més, el noi ha de pagar una gran quantitat de diners al pare de la noia; és com si la comprés. La dona és propietat dels homes i això hipoteca tota la seva vida. Per tant, sota el burka hi ha molta més violència de la que podíem suposar. Sí. Si preguntes a una dona afganesa si estaria a disposada a portar burka

a condició que els seus drets fossin respectats, ﬁrmaria on calgués. La diﬁcultat és poder decidir sobre el teu propi futur; ara ho decideix el teu pare o després el teu marit. Una de les convidades a la inauguració de la mostra al Palau Robert, que ha estat diputada al Parlament i surt als mitjans, ha hagut de pagar al seu marit per poder venir a Barcelona...

Junt amb el prestigiós fotoperiodista Gervasio Sánchez, aquesta periodista catalana va inaugurar a principis de novembre la mostra ‘Mujeres. Afganistan’ al Palau Robert de Barcelona, en una iniciativa promoguda per l’Associació de Drets Humans de l’Afganistan. El passat mes de gener, TV3 va emetre el documental ‘Vestida de negre’, de Josep Morell i Jordi Vilar, protagonitzat per ella.

Quina esperança queda, doncs, respecte el futur de les dones a l’Afganistan? És difícil, perquè aquesta és una societat masclista en el seu conjunt, tan els homes com les dones. Aquest canvi només serà possible amb generacions, de la mateixa manera que a Espanya la mentalitat va canviar al llarg de dècades i segons com segles... no ho sé, els joves de ciutat jo ja veig que on tenen res a veure amb els seus pares, per exemple. Tinc l’esperança que les noves generacions portin aquest canvi. I també respecte la impunitat que existeix en el país, que és responsabilitat de la comunitat internacional, perquè ha ﬁnançat el govern afganès durant tots aquests anys. I, en canvi, no ha exigit que la poca legislació que hi ha a favor de les dones es complís. Sembla que el nou president ha fet algun pas endavant. Ens ho pot detallar?

Quan va prendre possessió, en el seu discurs, va esmentar el nom de la seva dona i li va agrair el suport que li ha donat al llarg de la vida. Això que aquí ens pot semblar tant normal a l’Afganistan no ho és; mai un home reconeix el que pugui fer una dona i menys en públic. A més, ha nomenat una jutgessa al tribunal suprem afganès. Això esperem que pugui ajudar però cal tenir en compte que el govern és d’unitat i hi participen diversos senyors de la guerra, alguns dels quals tenen tres o quatre dones; un d’ells té seixanta anys i té una dona de 18. Per tant, dubto que aquests estiguin en sintonia amb el nou president... A nivell de violència, quins problemes té actualment la societat afganesa? La població no té gairebé res i que tampoc espera res del govern. La gent sovint ni s’atansa a la policia quan té un problema, perquè considera que li causarà més problemes dels que ja té. Imagina’t! La població només té el suport de la pròpia família. Una dona que viu una situació de violència li costa molt de sortir-ne perquè l’únic suport que pot tenir és el familiar, i si és ella que et maltracta... diﬁcilment en pots sortir. VALORS

16 PROPOSTES

FEBRER 2015 TRIBUNAMARESME

PROPOSTES Els pobles del Maresme programen diàriament nombroses activitats de tots els àmbits socials i culturals possibles: des de per al públic infantil ﬁns als actes adreçats a persones de totes les edats i preferències, com ara cursos, tallers, xerrades, cine-fòrums, concerts i recitals, teatre i sortides, etc. Es tracta d’un ampli ventall de propostes promogut per entitats, consistoris i institucions, moltes de les quals són de lliure accés i que permeten aprendre la més diversiﬁcada gamma de coses, assistir a esdeveniments escènics tant d’amateurs com de professionals, gaudir de les màximes exposicions possibles, escoltar concerts i xerrades o descobrir rutes del territori, entre moltes d’altres coses. En aquest context, les PROPOSTES mensuals de TRIBUNA Maresme apleguen una selecció d’aquests actes que es fan als municipis de la comarca durant el mes en curs. Alhora, volen contribuir a què els lectors de la publicació puguin escollir entre les activitats del ric teixit associatiu maresmenc i amb la necessària previsió, fer-se un itinerari personal per escollir les que més els agradin o desitgin. Tanmateix, en la mateixa línia d’apertura que ha marcat des de sempre aquesta publicació, tothom que cregui interessant fer-ho pot enviar-nos les seves propostes abans del dia 20 de cada mes al següent correu: info@tribunamaresme.com

INFANTIL ALELLA. CAN MANYÉ Taller familiar de gravat. Diumenge 8 a les 12h. ALELLA. BIBLIOTECA FERRER I GUÀRDIA Hora del conte. Dimarts 17 a les 17.30h. El Regal. ARENYS DE MAR. BIBLIOTECA Hora del Conte. Dijous 5, 19 i 26 18h. ARENYS DE MAR. C.C.CALISAY Hora del Conte. Dijous 12 a les 18 h. El Rei Carnestoltes a càrrec d’Anna Danés. ARENYS DE MAR. TEATRE PRINCIPAL El llop ferotge. Diumenge 15 a les 18 h. Teatre familiara càrrec de la Cia. El príncep Totilau. CABRERA. BIBLIOTECA L’hora del conte. Divendres 13 i 27 a les 18 h. Dijous 26: El cargol Mossi i el Cuc, a càrrec Cía. La Closca. EL MASNOU. BIBLIOTECA J. COROMINES Hora del conte. Dissabte 7 a les 11.30 h: Núvols, a càrrec de la Cia. Patawa. Dissabte 21: Històries que pengen d’un ﬁl, a càrrec de Carles Benseny. EL MASNOU. CA N’HUMET La pastissera i els follets. Diumenge 22 a les 18 h. Teatre familiar.

CARNESTOLTES

MARESME. El Carnaval és una setmana que es caracteritza per ser un moment de transgressions desfermades. Així, quan llegeix el seu pregó, el rei Carnestoltes no se n’està de fer sàtira de la política i aquests són dies d’enfrontaments festius, plens de desﬁlades de comparses i rues plenes de gent disfressada, en les quals les mascarades són les protagonistes indiscutibles.

CICLE MÚSIQUES TRANQUIL·LES MATARÓ. Diversos indrets.El cicle combina grups i músics de reconegut prestigi dins l’escena musical catalana amb artistes locals que comencen a fer les primeres passes.

MATARÓ. BIBLIOTECA POMPEU FABRA L’hora del conte en anglès. Dissabte 21 a les 12 h. The Dress Maker, a càrrec de Get It English.

MATARÓ. BUC DE LLIBRES Buc de contes. Dijous 5 a les 17.30 h: ¿Todavía nada?. Dijous 12: Quan sigui gran... Dijous 19: La Caputxeta Vermella. Dijous 26: Max el Valent. Dissabte 28: Room on the Broom.

MATARÓ. SALA CASAL L’ALIANÇA A mans plenes. Diumenge 8 a les 12 h. La companyia de Toni Rumbau s’embarca en un nou espectacle solista d’ombres i titelles.

ARENYS DE MAR. TEATRE PRINCIPAL. Diumenge 8 a les 19h. Presenta el seu nou disc Sortir per la ﬁnestra, un disc on el discurs es radicalitza i ens sorprèn amb nous matisos i textures imprevisibles.

MATARÓ. BIBLIOTECA ANTONI COMAS Collage d’animals: ratolins, libèllules i eruguetes. El món d’Eric Carle. Dissabte 21 a les 11 h. Taller familiar que combina la descoberta i la lectura compartides de contes infantils amb les manualitats i l’expressivitat visual.

MATARÓ. BIBLIOTECA ANTONI COMAS L’hora del conte. Dimecres 4 a les 18 h: Palla, fusta, pedra, a càrrec cia. de titelles Galiot Teatre. Dimecres 11 a les 18 h:: Històries que vénen de lluny, a càrrec de Loreley Rebull. Dimecres 18: Carnestoltada de contes, a càrrec de Ferran Martí. Dimecres 25: En Nat i el secret de l’esperança, a càrrec de Josep Roca.

MATARÓ. BIBLIOTECA FUNDACIÓ ILURO Hora del conte. Divendres 6 a les 17.30 h: L’olla màgica de les farinetes. Dijous 12: L’Agustina i el misteri dels núvols a Vallnord. Divedres 13: El Rei Carnestoltes i la Vella Quaresma. Divendres 20: La princesa i el pèsol. Dijous 26: Una de nassos. Divendres 27: Els micos, cosa que veuen, cosa que fan.

MARC PARROT

MATARÓ. TEATRE MONUMENTAL Orchestra Fireluche. Diumenge 22 a les 12 h. Instruments de joguina reciclats, curiosos, inversemblants, clàssics i propis, de cultures d’arreu del món. Tot un circ ambulant de sons, instruments sorprenents i músics que passen com un petit huracà. 6 €. MATARÓ. ATENEU FUNDACIÓ ILURO Especial gegants. Dimarts 24 a les 17.30 h. Hora del conte i taller de manualitats infantils. MATARÓ. NAU GAUDÍ Monstruosament bell!. Diumenge 15 a les 12 h. Activitat familiar per a nens i nenes majors de 5 anys, on pares i ﬁlls passejaran per quaranta anys de la història de l’art català a través de noranta obres de la Col·lecció Bassat.

MATARÓ. BIBLIOTECA POMPEU FABRA L’hora del conte. Dimarts 10 a les 18 h: El Carnaval dels animals, a càrrec de Mercè Garcia. Dimarts 17: La pallassa Priska, a càrrec d’Eva González Asensio. Dimarts 24: Màscares i mentides, a càrrec de Montse Margalef.

MATARÓ. TEATRE MONUMENTAL Com gat i gos. Diumenge 15 a les 18 h. La companyia Teatre Animal presenta un espectacle de teatre i dibuixos animats per a un món tant fantàstic com real. 7 €

MATARÓ. BIBLIOTECA ANTONI COMAS Antifaç venecià amb les nostres mans. Divendres 13 a les 18 h. Taller familiar. A càrrec de Gemma Artigas.

MATARÓ. BIBLIOTECA POMPEU FABRA Llegim!. Dimecres 18 a les 17 h. Tertúlia literària a partir d’11 anys. Activitat conduïda per l’escriptora Lola Casas.

MATARÓ. BIBLIOTECA POMPEU FABRA Llum: encenem els colors!. Divendres 27 a les 18 h. A càrrec de Montse Constans. Taller familiar gratuït. PREMIÀ DE MAR. BIBLIOTECA L’hora del conte. Dimecres 18 a les 18 h. Contes de ratolins, a càrrec de Gina Clotet. PREMIÀ DE MAR. PATRONAT TEATRE L’avi Tonet. Diumenge 22 a les 18 h. De la companyia Jordi del Rio. Humor a través del text, el gest, el clown, manipulació d’objectes, joc amb el públic... ST. VICENÇ MONTALT. CENTRE CÍVIC L’hora del conte. Dimecres 4, 11, 18 i 25 a les 17.30 h.

DES SÓN TORNAR A ESTIMAR MATARÓ. ÒMNIUM CULTURAL. DDimecres 4 a les 19.30 h. Recital poètic a càrrec de Joan Margarit. Uns poemes que parlen de la infància, de la vellesa i de la mar.

ST. VICENÇ MONTALT. CENTRE CÍVIC El solista. Dissabte 7 a les 18 h. Titelles a càrrec de Rocamora Teatre. ST. VICENÇ MONTALT. PK C/GINESTA Centre de Recuperació d’Amﬁbis i Rèptils de Catalunya (Masquefa). Disabte 21 a les 8.30 h. Montaltkids per a nens de 3 a 8 anys. Gaudirem de un paisatge muntanyós molt agradable i veurem tortugues, cocodrils, serps, etc que estan rehabilitant-se en el Centre. Anna Quadradas: 630 31 67 92. www. montaltrek.org. VILASSAR DE DALT. BIBLIOTECA Tertúlia literària. Dijous 19 a les 19h. Tirant lo Blanc de Joanot Martorell. Amb Joan Perera Parramón. VILASSAR DE DALT. BIBLIOTECA L’Hora del conte. Divendres 20 a les 18h. A càrrec del grup Petits i Grans Vilassar. VILASSAR DE MAR. ATENEU VILASSANÈS El Màgic d’Oz. Diumenge 8 a les 17.30 h. Teatre familiar a càrrec de la cia. Teatre Obligatori. VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECA E. LLUCH Tiru-liru. Dimarts 10 a les 18h. Una audició-espectacle de repertori popular de Carnaval, a càrrec d’Articulat. VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECA E. LLUCH L’hora del conte. Dijous 12 a les 17.30 h: El monstre dels colors d’Anna Llenas, a càrrec de Mireia Martínez. Dijous 26: Contes orientals, a càrrec de Xuan Li. VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECA E. LLUCH BiblioExperiment. Dissabte 28 a les 11 h. Les ombres de l’Alícia, a càrrec de Begoña Chezz, Mireia Martínez i Laia ventura.

PROPOSTES 17

TRIBUNAMARESME FEBRER 2015

TEATRE ARENYS DE MAR. TEATRE SERÀFICS Dansa d’Agost. Diumenge 8 a les 18h. De Brian Friel a càrrec del Grup Acte Quatre de Granollers. 43è Concurs de Teatre Premi Vila d’Arenys de Mar. ARENYS DE MAR. TEATRE SERÀFICS Vicis petits. Diumenge 22 a les 18 h. Versió lliure de Marc Cardó a càrrec del Grup de Teatre Emfapatir de Constantí. 43è Concurs de Teatre Premi Vila d’Arenys de Mar. ARENYS DE MAR. TEATRE PRINCIPAL Òpera: L’holandès errant. Dimarts 24 a les 20.15 h. De Richard Wagner en directe des de The Royal Opera House de Londres. ARENYS DE MUNT. CENTRE MORAL Ara o mai. Diumenge 8 a les 18 h. Musical a càrrec del grup T-Atrevits de Parets del Vallès. ARGENTONA. SALA D’ARGENTONA Losers. Diumenge 8 a les 18 h. Amb Alba Florejachs i Jordi Díaz. Comèdia Romàntica. Preus: 17 € / 13 €. CABRERA. ENVELAT MUNICIPAL Tinc família. Dissabte 7 a les 21 h i diumenge 8 a les 18 h.

MATARÓ. CAN GASSOL Medea. Divendres 6 i dissabte 7 a les 21 h i diumenge 8 a les 19 h. Amb motiu del centenari del naixement d’Esteve Albert, Carles Maicas dirigeix la tragèdia Medea, una obra que defensa els valors femenins i la condició de la dona. 5 €

MÚSICA

MATARÓ. FOMENT MATARONÍ Vacances a l’ambaixada. Diumenge 8 a les 18.30 h. A càrrec del grup El Tramvia del Foment Mataroní.

ALELLA. CAN LLEONART Cicle Ritmes a les Golfes. Big Mama. Divendres 20 a les 21h. Big Mama ens mostra la cara més joiosa del blues, en un espectacle bastit per posar en escena tot el potencial artístic d’aquesta formació de músics. Un repertori intens i escollit que sens dubte farà gaudir el públic.

MATARÓ. FOMENT MATARONÍ Soy un miserable. Divendres 13 a les 22 h. Miguel Lago estrena el Cicled’Humor a Mataró amb un monòleg que no deixarà ningú indiferent. 12 € MATARÓ. CAN GASSOL Informe per una acadèmia. Diumenge 15 a les 19 h. De Franz Ka�a. Un conte amarg i captivador sobre la vida d’un simi de la Costa d’Or que es converteix en humà i triomfa dins el món de l’espectacle. Amb Ivan Benet. 11 € MATARÓ. TEATRE MONUMENTAL Alaire. Dissabte 21 a les 20 h. Espectacle del coreògraf granadí Rafael Amargo, que experimenta i fon el ﬂamenc amb les danses urbanes i la contemporània. 12 €. MATARÓ. SALA CABANYES Cartes d’amor. Dies 21, 27 i 28 a les 21.30 h i dia 22 a les 18.30 h. Obra d’A.R. Gurney, dirigida per Josep Maria Rabassa. Una crònica de la relació entre un home i una dona a través de la seva correspondència.9 €.

EL MASNOU. CA N’HUMET Pensaments secrets. Dissabte 21 a les 20 h. Direcció: Lluís Soler. Amb: Àlex Casanovas i Mercè Pons.

MATARÓ. FOMENT MATARONÍ El cantar del arriero. Diumenge 22 a les 18 h. A càrrec de Rafató Teatre - Cor Joventut Lírica i Orquestra Aula Lírica de Granollers.

MATARÓ. TEATRE MONUMENTAL Constelaciones. Dissabte 7 a les 21 h. La companyia Aracaladanza presenta aquest treball inspirat en l’obra de l’artista Joan Miró. Preus: 21 € a les 17 €.

MATARÓ. FOMENT MATARONÍ Fill de la terra. Divendres 27 a les 21 h. A càrrec de l’Esbart Sant Martí de Barcelona. Ballet folklòric dels Països Catalans.

MATARÓ. TEATRE MONUMENTAL Acrometria. Geometria d’emocions. Diumenge 8 a les 19 h. De la companyia Psirc. Un espectacle ple d’energia, emoció i circ. Un encontre pertorbador i esperançador. 11 €

MATARÓ. CAFETERIA ALARONA Nit de Contes. Divendres 27 a les 22 h. Núria Clemares i Marc Fernàndez ens explicaran contes de tota mena que ens faran viatjar amb la imaginació.

PREMIÀ DE DALT. SALA SANT JAUME Lectura dramatitzada de Paco Mir Hi deien que plouria. Diumenge 22 a les 19 h. Director Albert González. Actrius: Montse Vidal i Paquita Domingo. PREMIÀ DE MAR. PATRONAT TEATRE Dotze sense pietat. Dissabte 14 a les 22 h. A càrrec del grup Peramoralart. PREMIÀ DE MAR. ESPAI AMISTAT Lo tuyo y lo mío. Dissabte 21 a les 21.30 h. Un musical sense textos que introdueixin les balades, ni converses que enllacin uns temes amb altres... només cançons. VILASSAR DE DALT. TEATRE LA MASSA ¡Ay, Carmela!. Dissabte 28 a les 21h. Teatre a càrrec de Patronat Teatre i la Cia. Senseoﬁcinibeneﬁci.

MATARÓ. CLAP Orchestra Fireluche i Pau Riba. Dissabte 7 a les 23 h. El peculiar grup de música instrumental presenta el seu cinquè disc, Tants caps tants joguets. MATARÓ. ATENEU FUNDACIÓ I LURO Dimecres ﬂabiol. Diumenge 8 a les 12 h. Concert vermut de ﬂabiol. MATARÓ. CAFETERIA ALARONA Versions. Divendres 13 a les 22 h. L’actor i cantautor Rai Borrell compartirà amb el públic cançons de diferents cantautors que l’han marcat. MATARÓ. TEATRE MONUMENTAL Luar Na Lubre. Divendres 20 a les 21 h. Concert d’un dels grups històrics de música tradicional gallega.

ARENYS DE MAR. TEATRE PRINCIPAL Marc Parrot. Diumenge 8 a les 19 h. Presenta el seu nou disc Sortir per la ﬁnestra. Preu: 10€ / 12€.

MATARÓ. CLAP Rapsusklei & The Flow Fanatics + Vito & Acidlemon. Dissabte 21 a les 23 h. Rapsusklei i la seva banda presenten el disc Reality Flow.

ARENYS DE MAR. TEATRE PRINCIPAL Mediterrani. Divendres 13 a les 22h. A càrrec d’Azzango Jazz Quartet. Preu: 10€ / 12€.

MATARÓ. ATENEU FUNDACIÓ I LURO Colla Gegantera Iluro. Diumenge 22 a les 12 h. Concert a càrrec del grup de gralles de la Colla Gegantera Iluro.

ARENYS DE MAR. MUSEU MARÈS DE LES PUNTES Concert de música a l’entorn de 1714. Dissabte 21 a les 20 h. Amor sagrat i amor profà en temps de Guerra a càrrec del grup Barroques.

MATARÓ. EL PÚBLIC Jarps. Diumenge 22 a les 20.30 h. El duo maresmenc de blues-rock presenta el seu primer disc, Pay and Pity.

ARENYS DE MAR. TEATRE PRINCIPAL Toni Xuclà i Gemma Humet. Diumenge 22 a les 19 h. ARGENTONA. SALA D’ARGENTONA Brossa Quartet de Corda & Judit Neddermann. Divendres 20 a les 21 h. Viatge d’hivern de Franz Schubert. Preus: 10 € /8 €. CABRERA. CAL CONDE Sardanes. Diumenge 22 a les 11:30 h. Amb la Cobla Principal del Llobregat. MATARÓ. TEATRE MONUMENTAL La màgia de la veu. Divendres 6 a les 21 h. Amb Chamorro, Datzira, Fernández, Motis i Payés. MATARÓ. AULA MÚSICA MASAFRETS Claudàtor. Dissabte 7 a les 19.30 h. Sarah Claman (violí) i Pau Sola (violoncel). Concert de música clàssica i improvisada en dues parts.

MATARÓ. CAFÈ DE MAR Feliu Ventura. Dijous 26 a les 21.30 h. Amb l’acompanyament del guitarrista Borja Penalba. MATARÓ. TEATRE MONUMENTAL Gospelsons. Divendres 27 a les 21 h. El cor de gòspel de Mataró, amb nou anys de trajectòria, ja és una de les cites més concorregudes del cicle Músiques Tranquil·les. PREMIÀ DE MAR. ESPAI L’AMISTAT Concert de Primavera Coral St. Jordi. Divendres 27 a les 21.30 h. Ens oferiran cançons en diferents formats de cor: veus blanques, cor d’homes i ﬁnalment veus mixtes. VILASSAR DE DALT. TEATRE LA MASSA Miguel Fernández. Dissabte 14 a les 21h. Presentació del seu nou disc Afrikan Blues. VILASSAR DE DALT. TEATRE LA MASSA The Gospel Viu Choir en concert. Dissabte 21 a les 21h.

18 PROPOSTES

XERRADES ALELLA. CAN LLEONART Velázquez i Goya. Transcendència i inﬂuències. Dijous 19 a les 20h. A càrrec de Toni Tomàs, Llicenciat en Història i professor d’Història de l’Art. ARENYS DE MAR. C.C.CALISAY La justícia i els drets dels ciutadans. Dijous 5 a les 18.30 h. A càrrec de Montserrat Comas de Argemí de l’Audiència Provincial de Barcelona. ARENYS DE MAR. ATENEU ARENYENC Sobirania popular i apoderament. Divendres 6 a les 20h: Monedes socials i el Banc del Temps d’Arenys. Divendres 20 a les 19.30 h: Sobirania tecnològica, programari i maquinari lliures. Divendres 27 a les 19.30h: Cooperativisme obert per l’apoderament econòmic. ARENYS DE MAR. C.C.CALISAY Leonardo da Vinci: la seva visió del món. Dimarts 10 a les 18h. A càrrec de Jesús Maria Galech de la UAB.

ACTIVITATS LITERÀRIES ARENYS DE MAR. CEMENTIRI Acte en memòria de Salvador Espriu. Diumenge 22 a les 11 h. Commemoració dels 30 anys de la seva mort. Lectura de poemes i altres textos amb acompanyament musical. ARENYS DE MAR. C.C.CALISAY Presentació del llibre. Diumenge 22 a les 12.30 h. Poso per memòria a càrrec de l’historiador Francesc Forn.

DIVERSOS

FEBRER 2015 TRIBUNAMARESME ARENYS DE MAR. C.C.CALISAY De la teràpia a la creació de superhumans. Dimarts 17 a les 18 h. A càrrec de José Luis Pérez Triviño de la Universitat Pompeu Fabra

MATARÓ. COL·LEGI D’APARELLADORS Cicle la ciència, Realitat o fantasia?. Dimarts 10 a les 18 h: Els primers ensurts. La quàntica ‘light’ i la relativitat ‘especial’. Dimarts 17 a les 18 h: Les grans sacsejades La quàntica ‘heavy’ i la relativitat ‘general’. Dimarts 24 a les 18 h: El misteri més profund. Tots som ‘chonps’?. Conferències a càrrec de Josep Lladó, químic i pedagog.

ARENYS DE MUNT. CAN BORRELL Conferència sobre Occitània. Dissabte 21 a les 18 h. EL MASNOU. CAN MALET La cultura com a estructura d’Estat. Dilluns 9 a les 19.30 h. A càrrec de Joan Manuel Tresserras, exconseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya entre els anys 2006 i 2010, i Quim Torra, advocat, editor i escriptor.

MATARÓ. ÒMNIUM CULTURAL Escriure i viure: la gènesi d’una novel·la. Dijous 12 a les 19.30 h. A càrrec de Vicenç Villatoro, escriptor. MATARÓ. ATENEU FUNDACIÓ I LURO Xerrada-actuació i mostra d’instruments tradicionals. Dissabte 21 a les 18 h. A càrrec de Jordi Comas, Peligru.

EL MASNOU. BIBLIOTECA Pau Casals, un músic per la pau. Dimarts 10 a les 18.30 h. A càrrec de Xavier Chevarria. EL MASNOU. BIBLIOTECA La construcció identitària de la segona generació: joves musulmans. Divendres 27 a les 19 h. A càrrec de Najat Driouech Ben Moussa. MATARÓ. FOMENT MATARONÍ El cicle dels Beatles. Dimecres 4 a les 19.30 h. Conferència audiovisual i música en directe per recordar el 50è aniversari de l’únic concert dels Beatles a Barcelona. A càrrec de l’historiador Marc Rabaneda i del músic Óscar Corral.

MATARÓ. ATENEU FUNDACIÓ I LURO Com es fa una gralla. Dissabte 28 a les 18 h. A càrrec de Josep Bonamusa Vidal. MATARÓ. MUSEU ARXIU SANTA MARIA ‘Medea’, ‘Dones de Troia’ i altres obres de tema clàssic d’Esteve Albert. Dimecres 4 a les 19.30 h. A càrrec de Jordi Malé, amb la lectura de passatges per part de Ruth Garcia.

ARENYS DE MAR. PL. PAULA MONTALT Els Tres Tombs. Diumenge 15 a les 12 h. Celebració de Sant Antoni amb Els Tres Tombs i la benedicció dels animals.

ALELLA. CAN LLEONART También la lluvia. Dijous 26 a les 19h. Cicle programat per la Comissió de Cooperació Internacional. De Icíar Bollaín (Espanya, 2010). ARENYS DE MUNT. CENTRE MORAL Con faldas y a lo loco. Diumenge 15 a les 19 h. Cicle de Cinema dedicat a la comèdia americana. De Billy Wilder (EUA, 1959). ARENYS DE MUNT. CENTRE MORAL Tootsie. Diumenge 22 a les 18 h. Cicle de Cinema dedicat a la comèdia americana. De Sydney Pollack (EUA, 1989). MALGRAT DE MAR. CENTRE CULTURAL Boyhood. Divendres 6 a les 22 h. De Richard Linklater (EUA, 2014).

MATARÓ. CA L’ARENAS. L’Escola d’Arts i Oﬁcis de Mataró. Dimecres 18 a les 19.30 h. A càrrec de Victor Ligos, historiador.

PREMIÀ DE MAR. BIBLIOTECA La dona i la fertilitat al llarg de la història. Dimarts 10 a les 18.30 h. Creences, coneixements i rituals al voltant de la fecunditat, des de l’antiguitat ﬁns avui. A càrrec de Rosa Ribas, infermera i estudiosa de la fecunditat al llarg de la història.

ARGENTONA. AJUNTAMENT Presentació llibre. Dijous 26 a les 19.30 h. Margarida Colomer presenta el seu llibre, Francesc Burniol. El mestre que fou depurat per republicà i catalanista.

MATARÓ. BIBLIOTECA ANTONI COMAS Debat sobre el text Informe per a una acadèmia, de Franz Ka�a. Divendres 13 a les 19 h. Moderat per Maite Lafontana. Amb la presència d’Ivan Benet, director de l’adaptació teatral.

PREMIÀ DE MAR. BIBLIOTECA Presentació del llibre. Divendres 27 a les 19.30 h. Micciones, palabras aliñadas, a càrrec de l’autor Vicente Llamero Anta, amb Lola Busquets i Imma Morales.

MATARÓ. BIBLIOTECA ANTONI COMAS Ciutadà Escarré i Abat Escarré: 50 anys de memòria. Divendres 6 a les 19 h. Dins els actes de l’exposició “Premsa i dictadura: l’abat Escarré a Le Monde”.

CABRILS. BIBLIOTECA Presentació del llibre. Divendres 20 a les 20.30 h. La indiana, de la cabrilenca Roser Burgués. Premi ﬁnalista de novel·la històrica de l’Editorial Gregal. Presentat per Francesc Ponsa.

MATARÓ. BIBLIOTECA POMPEU FABRA Presentació llibre. Dijous 19 a les 19 h L’imperi de la llengua comuna. Guia de l’imperialisme lingüístic espanyol de l’autor Juan Carlos Moreno Cabrera. Premi Internacional Ramon Llull 2014.

TEIÀ. BIBLIOTECA DE CAN LLAURADOR Racó poètic. Dimecres 18 a les 18 h. Si t’agrada la poesia, apunta’t a les trobades que es fan cada tercer dimecres de mes. Xerrarem i farem lectures de poesia.

MATARÓ. BIBLIOTECA ANTONI COMAS Lego: la pel·lícula. Dissabte 14 a les 11 h. De Philip Lord (EUA, 2014). Dins la programació del projecte CINC, Cinema Infantil en Català.

EL MASNOU. BIBLIOTECA El poeta i la natura: poesia i paisatge. Dimarts 17 a les 18.30 h. A càrrec de Pere Ballard.

PREMIÀ DE DALT. SC SANT JAUME Presentació del llibre. Divendres 20 a les 19 h. Somnis Tricentenaris.

TEIÀ. BIBLIOTECA DE CAN LLAURADOR Club de lectura. Divendres 20 a les 18 h. T’hauria de caure la cara de vergonya de Sergi Pàmies.

MATARÓ. ÒMNIUM CULTURAL Des d’on tornar a estimar. Dimecres 4 a les 19.30 h. Recital poètic a càrrec de Joan Margarit, poeta.

PREMIÀ DE MAR. BIBLIOTECA Lectures en veu alta. Dimarts 10, 17 i 24 a les 18.30 h. Es llegirà el llibre Los placeres de la edad, de Carmen Alborch.

ARENYS DE MAR. CALISAY Fora Stocks. Dissabte 21 a les 17 h. Amb activitats d’oci, tallers infantils i tast. Botigues i comerços d’Arenys promouen la venda de productes Fora stocks.

ARENYS DE MUNT. CAN BORRELL Trobada de municipis del Maresme per la Llei de Dependència. Dimecres 18 a les 9 h. CABRILS. CAN BOTELLA 21a Festa dels 3 tombs. Diumenge 8 a les 11 h: Concentració de les cavalleries participants a la festa. A les 12.30 h pels carrers de Cabrils:tradicionals Tres tombs, acompanyats dels grallers de Cabrils.

VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECA Presentació del llibre. Dijous 26 a les 19 h. A les fosques, de Maria Català, a càrrec de la seva autora i de l’editor.

MATARÓ. PASSEIG DEL RENGLE Fira d’Antiguitats, Brocanters i Colleccionisme. Dissabte 7 pel matí. MATARÓ. TEATRE MONUMENTAL Dia d’Andalusia. Dissabte 28 a les 18 h. Amb actuacions musicals i de dansa diverses.

ARENYS DE MAR. C.C. CALISAY Fira del Col·leccionisme. Diumenge 22 a les 9 h. ALELLA. OFICINA DE TURISME Enotast. El Rei de Carnestoltes. Dissabte 21 a les 13h. Tast d’Escumós Brut Nature (Can Roda) i Escumós (Serralada de Marina) amb sardinetes disfressades.

PREMIÀ DE DALT. LA CISA Ser cristià, avui. Dilluns 23 a les 20 h. A càrrec de Mn. Josep Gil.

CINEMA

PREMIÀ DE DALT. LA CISA Festa de la Mare de Déu de Lourdes. Dimecres 11 a les 19 h. Missa al santuari i en ﬁnalitzar, processó de torxes EL MASNOU. PL. DE RAMON Y CAJAL Mercat de segona mà. Dissabte 7 a les 9 h. EL MASNOU. PARC PAU CASALS 6a. Celebració de Catalunya i Andalusia al Masnou. Diumenge 1 de març a les 12 h. Festa popular, actuacions i menjar tradicional.

PPREMIÀ DE DALT. PAVELLÓ 4a Marató Solidària d’Aikido. Diumenge 15 a les 09 h. Per ajudar els més febles i lluitar contra la pobresa infantil. ST. VICENÇ MONTALT. PAVELLÓ Festival de Patinatge Artístic. Diumenge 15 a les 18 h.

MALGRAT DE MAR. CENTRE CULTURAL Dos días una noche. Divendres 20 a les 22 h. Dels germans Dardenne (Bèlgica, 2014).

MATARÓ. BIBLIOTECA ANTONI COMAS Carn. El documental. Dijous 19 a les 19.30 h. La productora mataronina Escena 0 presenta aquest documental dirigit per Jordi Estapé i protagonitzat per Marc Vilajuana. Parla del consum de carn en la nostra societat. MATARÓ. FOMENT MATARONÍ Mr. Turner. Dijous 19 a les 20.30 h. De Mike Leigh (Gran Bretanya, 2014). MATARÓ. BIBLIOTECA ANTONI COMAS Allà on viuen els monstres. Dissabte 28 a les 11 h. D’Spike Jonze (Estats Units, 2009). PREMIÀ DE DALT. SALA SANT JAUME Gran Hotel Budapest. Divendres 20 a les 22 h. De Wes Anderson (Estats Units, 2014). PREMIÀ DE MAR. PATRONAT Mercedes Sosa. La voz de Latinoamérica. Diumenge 15 i dissabte 21 a les 19 h. Documental del mes. PREMIÀ DE MAR. ESPAI L’AMISTAT Presentació del curtmetratge: Pirates, gallines i sardines. Dijous 26 a les 18 h. Aquest curt és el resultat d’un taller de cinema organitzat per la Regidoria de Gent Gran amb la collaboració de més de 50 persones del col·lectiu de gent gran.

PROPOSTES 19

TRIBUNAMARESME FEBRER 2015

SORTIDES I VISITES ALELLA. OFICINA DE TURISME Alella, 1.000 anys d’història. Diumenges 8 i 28 a les 10.30h. Una passejada pel centre urbà, plena d’encant i història. Visites guiades familiars a l’itinerari patrimonial. 93 555 46 50 oficinadeturisme@alella.cat . ALELLA. PLAÇA D’ANTONI PUJADAS Sortida amb raquetes. Dimecres 11 a les 7.30h. Sortida d’iniciació per la zona dels Pirineus orientals. Dificultat mitjana/alta. Distància: 6 Km. Més informació i inscripcions www.canlleonart.com ALELLA. OFICINA DE TURISME Passejades pel Parc de la Serralada Litoral des d’Alella. Diumenge 15 a les 10.30h. Anem a buscar dòlmens! Parlarem sobre els dòlmens: qui els va construir? Quan es van construir? Per a què servien? Tot això són les històries que ens expliquen els arqueòlegs però, que ens diuen les llegendes? Bruixes, dimonis i altres éssers seran els protagonistes d’altres històries per als més joves. Més informació 93 555 46 50 o oficinadeturisme@alella.cat.

CABRERA. JACIMENTS DE CABRERA Ruta “Gaudeix Cabrera”. Diumenge 8 a les 10.30 h. Ruta arqueològica als jaciments de Cabrera de Mar. CABRERA. MASIES DE CABRERA DE MAR Ruta “Cabrera, pagesos i senyors”. Diumenge 22 a les 10.30 h. Ruta pel legat arquitectònic de Cabrera de Mar. EL MASNOU. PLAÇA D’OCATA Visita a la Mina d’Aigua del Masnou. Diumenge 8 a les 11 h. Us convidem a submergir-vos sota terra per descobrir un tram de les mines d’aigua Cresta i Malet, que formen part d’un laberint de galeries de 27 km. museu. nautica@elmasnou.cat o 93 557 18 30. MATARÓ. TORRE LLAUDER Jaciment Arqueològic de Torre Llauder. Dissabtes 7, 14, 21 i 28 a les 12 h. Veurem com era la vil·la romana ques’ha conservat. MATARÓ. BASÍLICA DE SANTA MARIA Conjunt barroc de la Capella dels Dolors. Dissabtes 7, 14, 21 i 28 d’11 a 13 h i de 18 a 20 h. Visita audioguiada. MATARÓ. MUSEU ARXIU SANTA MARIA Seccions del Museu Arxiu de Santa Maria. Dissabte 7 a les 18 h. MATARÓ. AJUNTAMENT Miquel Biada, el primer ferrocarril. Diumenge 8 a les 11 h. Visitarem els escenaris relacionats amb Miquel Biada i Bunyol a Mataró, que permeten acostar-se a la seva època i a la revolució que va signiﬁcar l’arribada del tren.

MATARÓ. PLAÇA DE SANTA MARIA Ruta Mataró 1714. Diumenge 15 a les 11 h. Visita guiada pels espais històrics de Mataró durant la Guerra de Successió. MATARÓ. CASA COLL I REGÀS Casa Coll i Regàs. Diumenge 22 de 10.30 a 12.30 h. Visita audioguiada. MATARÓ. CA L’ARENAS. Un tast d’art a Ca l’Arenas. Diumenge 22 a les 12 h. Proposem un recorregut per conèixer l’arquitectura de la Casa Arenas, la ﬁgura de l’artista, i la rellevància de la col·lecció d’art que s’hi conserva i exhibeix. MATARÓ. AJUNTAMENT El Modernisme a Mataró. Diumenge 22 a les 11 h. Visita guiada pel Mataró modernista.

ST. VICENÇ MONTALT. PK C/GINESTA Matinal familiar a la Mola. Diumenge 8 a les 8 h. Pujarem a dos cims emblematics: La Mola i El Moncau; principi i fi de la Serralada de Sant Llorenç. Dificultat Baixa. Josep Grau: 666 77 12 81. www.montaltrek.org. ST. VICENÇ MONTALT. PK C/GINESTA Puigllançada amb raquetes de Neu. 14 i 15 a les . Farem estada al Refugi en regim de mitja pensió i caminarem amb les raquetes per un cim amable i arrodonit. Dificultat Mitjana. Joan Pallàs: 660 419 475. www.montaltrek.org. TEIÀ. PARC DE CAN GODÓ Caminades matinals pel Parc de la Serralada Litoral. Diumenge 8 a les 8.30 h.

MATARÓ. AJUNTAMENT Salve Iluro. La ciutat romana a través dels sentits. Dissabte 28 a les 18 h.

TEIÀ. PASSEIG DE LA RIERA Excursió de Senderisme. Serra de Cabrera - Pla d’Aiats (Osona). Dissabte 14 a les 07 h. www.clubexcursionistateia.cat.

PREMIÀ DE DALT. PATI DE SANT JAUME Excursió circular a Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès). Dissabte 14 a les 08 h.

VILANOVA DEL VALLÈS Passejada pel Parc de la Serralada Litoral. Diumenge 22 a les 10h. Cataus humans ancestrals. 5km aprox. 93 555 46 50 oﬁcinadeturisme@alella.cat.

PREMIÀ DE MAR. MEP El Museu cerca... Els antics espais d’oci a Premià. Diumenge 22 a les 12 h. Moltes persones encara recorden els mítics Bellamar, cinema Jovellanos, la Bolera... voleu fer amb nosaltres un viatge al passat dels antics locals de diversió del nostre poble?

VILASSAR DE DALT. Ruta Prehistòrica. Diumenge 15 a les 10.30h. Com vivien els prehistòrics al Maresme? Quins eren els seus rituals funeraris? Troba les respostes passejant amb un arqueòleg per la ruta prehistòrica de Vilassar de Dalt. reserves@tanitdifusio. cat o 93 007 77 96.

20 PROPOSTES

FEBRER 2015 TRIBUNAMARESME

MATARÓ DIVERSOS INDRETS Carnestoltes 2015. Del 12 al 18 de febrer. Arriba en Pellofa XXXVII, el rei del Carnestoltes, per capgirar la ciutat i animar la vida diària dels mataronins i mataronines. Dia 12: Repartiment de truites. Dia 13: Arribada d’en Pellofa. Dia 14: Gran Rua. Dia 15: Ball infantil. Dia 17: Sant Sopar. Dia 18: Comiat del rei del Carnestoltes i arribada de la Vella Quaresma.

CEDIDA: AJUNTAMENT DE VILASSAR DE MAR

CARNESTOLTES

PLAÇA DELS BOUS Cercavila de crida al Ball de Gitanes. Dissabte 7 a les 18 h. Crida a la ciutadania a participar al Ball de Gitanes del Carnestoltes 2015. Els balladors i la batucada sortiran de la plaça dels Bous i faran un recorregut pel centre de la ciutat.

PREMIÀ DE DALT EDIFICI LA BENÈFICA Dijous gras. Dijous 12 a les 18 h. Berenar a base de truita i embotits. SC SANT JAUME Festa del Carnestoltes 2015. Dissabte 14 a les 11 h. Inﬂable, disc - mòbil i pallassos.

ALELLA PLAÇA DE L’AJUNTAMENT Festa de Carnestoltes. Diumenge 15 a les 11h. Xocolatada popular. Cercavila amb la Colla de Gegants, Capgrossos, Grallers i Timbalers d’Alella acompanyats dels Timbalers del Most d’Alella. Espectacle infantil “Kids Party Show”, a càrrec del Grup Kids Party. Red, Green i Yellow, amb el seu bagul màgic iniciaran la seva aventura en un viatge pel una divertida historia musical acompanyada de coreograﬁes, jocs, humor i ball amb molt de ritme!

ARENYS DE MAR C.C.CALISAY Dijous gras: truitada popular. Dijous 12 a les 19 h. MERCAT MUNICIPAL Disfresses i tapes. Divendres 13 a les 19 h. Diversos restauradors i paradistes del Mercat, oferiran els seus productes i/o tapes.

C.C. CALISAY Escudella de recapte. Dimarts 17 a les 20 h. Porta el plat i la cullera i vine a provar l’escudella. PLAÇA DE L’ESGLÉSIA Sortida de la comitiva fúnebre d’en Carnestoltes. Dimecres 18 a les 19 h. A les 19.30 h, al Pati del C.C.Calisay, Testament d’en Carnestoltes. C.C.CALISAY Sardinada popular. Dimecres 18 a les 20 h.

ARENYS DE MUNT PLAÇA CATALUNYA Carnaval Infantil. Diumenge 15 a les 17 h. Cercavila per diversos carrers, espectacle infantil d’animació i xocolatada.

CABRERA DE MAR ENVELAT MUNICIPAL Concurs de disfresses de Carnaval. Dissabte 14 a les 21 h.

C.C.CALISAY Concert de màscares. Divendres 13 a les 22 h. Ball ambientat al Chicago dels anys 30 amb l’actuació de Hat Hausen Elastic Band i Nòmada Trio, amb l’espectacle Let’s swing.

ENVELAT MUNICIPAL Ball de Carnaval amb DJ i animacions. Dissabte 14 a les 23 h.

DES DE LA RIERA Rua de Carnaval. Dissabte 14 a les 17 h.Des del carrer Montalt ﬁns a la Plaça de l’Església. Seguidament, a la Plaça de l’Església, Ball infantil de Carnaval amb Pentina el Gat.

BIBLIOTECA Taller infantil de Carnaval. Dimarts 10 a les 17 h.

ATENEU ARENYENC Ball de Carnaval. Dissabte 14 a les 22.30h. Amb el Duet Ària amb Concurs de disfresses C.C. CALISAY Ball de Carnaval. Dissabte 14 a les 23 h. Amb Música en directa i DJ’s.

CABRILS

PELS CARRERS DEL POBLE Rua de Carnaval. Dissabte 14 a les 12 h. A les 13 h, als Horts de Santa Creu: ballada i Vermut de carnaval. CABRILS. LA CONCÒRDIA Enterrament de la sardina. Dimecres 18 a les 19 h. Cercavila, enterrament i lectura del testament. Amb la participació dels Grallers de Cabrils. Tot seguit, als Horts de Santa Creu: sardinada.

BIBLIOTECA Tallem una Pota a la Vella Quaresma. Divendres 20 i 27 a les 17.30 h.

EL MASNOU BIBLIOTECA JOAN COROMINES Taller de Carnestoltes de màscares i maquillatge. Dijous 12 a les 17.30 h. A càrrec de Pequemon. PLAÇA - EDIFICI ROGER DE FLOR Dijous Gras, benvinguda del Rei Carnestoltes. Dijous 12 a les 18 h. ALTELL DE LES BRUIXES Rua Diabòlica. Dissabte 14 a les 20 h, cercavila. A les 22 h, espectacle, música, manduca de bruixa, foc i gresca per a tots els públics. JARDINS DELS PAÏSOS CATALANS Rua de Carnaval. Diumenge 15 a les 11 h. Rua, concurs de carrosses i comparses i actuació infantil. A les 13 h, actuació infantil amb el grup d’animació Encara Farem Salat. PLAÇA DE RAMÓN Y CAJAL Dimecres de Cendra. Dimecres 18 a les 17 h. Crema del Rei Carnestoltes i sardinada popular.

LLAVANERES CASAL DE LLAVANERES Escudella de recapta. Diumenge 15 a les 14 h. Menú: escudella de recapta, beguda, postres i un bol de regal. CASAL DE LLAVANERES Carnaval: cercavila i ball de disfresses. Diumenge 15 a les 17.30 h. Cercavila de disfresses pels cèntrics carrers de la vila, en companyia dels Gegants de Llavaneres i els seus grallers, amb la participació de la colla de batuques Els Batubanyuts. Tot seguit, ball popular a la sala polivalent d’El Casal.

TORRENT DE SANTA ANNA Taller de Maquillatge de Carnestoltes. Dissabte 14 a les 12 h. Prepara’t per la Rua de Carnestoltes i maquilla’t per a l’ocasió. PLAÇA DEL MIL·LENARI Rua de Carnestoltes del Barri Santa Maria. Dissabte 14 a les 18 h. A ritme de tabalers pels carrers del barri. Començarà a la Plaça del Mil·lenari, continuarà pel Torrent de Santa Anna i ﬁnalitzarà l’Espai Santa Anna, on se celebrarà el ball de disfresses. PLAÇA DE LA VILA Arribada del Rei Carnestoltes. Diumenge 15 a les 12 h. Rua i premis en metàl·lic a les millors disfresses. Més informació www. grupcarnestoltes.com PLAÇA DE LA VILA Gran Rua de Carnaval. Diumenge 15 a les 13.30 h. Repartiments de premis i Ball de l’Espolsada. EDIFICI LA BENÈFICA Concurs de Disfresses i Ball. Diumenge 15 a les 18 h. PARRÒQUIA DE SANT PERE Dimecres de Cendra. Dimecres 18 a les 19 h. PLAÇA DE LA VILA Crema del Rei Carnestoltes. Dimecres 18 a les 19 h. Amb pa torrat amb all i julivert, sardines i bon vi.

PREMIÀ DE MAR

ESPAI L’AMISTAT Ball de Carnaval. Dissabte 14 a les 23.30 h. Participa al sorteig per fer de model en una performance de Body Paint! Hi haurà concurs de disfresses. PLAÇA DE L’AJUNTAMENT Carnaval infantil i animació a la plaça amb Gil. Diumenge 15 a les 11 h. PLAÇA JOAN COROMINES XXIX Rua de Carnaval. Diumenge 15 a les 17 h. PLAÇA DELS PAÏSOS CATALANS Testament del rei Carnestoltes i enterrament de la sardina. Dimecres 18 a les 17.30 h. PLAÇA DELS PAÏSOS CATALANS Ball de la Disfressada. Diumenge 22 a les 12 h.

ST. VICENÇ MONTALT NUCLI HISTÒRIC Rua de Carnaval de l’Escola Sant Jordi. Divendres 13 a les 15.30 h. PLAÇA DEL POBLE Cercavila de Carnaval. Dissabte 14 a les 17 h. Amb els Bòbuls i les Margaridasses. Tot seguit, a la pista annexa al Pavelló Municipal, Ball infantil de disfresses i berenar per a tothom.

TEIÀ CASAL DE JOVES ASAC Festa jove de Carnestoltes. Divendres 13 a les 21 h. Hi haurà concurs de disfresses i premis.

VILASSAR DE DALT PLAÇA DE LA VILA Rua de Carnaval. Dissabte 14 a les 17h.

VILASSAR DE MAR PLAÇA DE L’AJUNTAMENT Arribada del Rei Carnestoltes. Dijous 12 a les 17.30 h. I inici del Carnaval 2015 amb cercavila de la Torronats Band pel centre del poble. Carnaval infantil i, a continuació, berenar amb botifarra d’ou. PLAÇA PICASSO Carnaval infantil. Dissabte 14 a les 12 h. Amb l’espectacle Tutti Frutti, de la cia. Toc de Retruc. CARRER SANT ARTUR Pregó del Rei Carnestoltes i Gran Rua 2015. Dissabte 14 a les 19.30 h. Recorregut: Sant Artur, Maria Vidal, Sant Genís, Montserrat, Sant Joan, Montevideo, Mestral i pl. Tarradellas. PAVELLÓ D’ESPORTS Ball de disfresses. Dissabte 14 a les 22 h. Amb el grup Tremendos, coronació de la Reina del Carnaval 2015.

PLAÇA DELS PAÏSOS CATALANS Rebuda a SM el rei Carnestoltes. Dijous 12 a les 17.30 h

PLAÇA DEL CÍRCOL Arribada del XXXVIII Carnestoltes Firobi. Diumenge 15 a les 12 h.

ESPAI L’AMISTAT Els Versots al teatre!. Dissabte 14 a les 19 h. Els Penjaculpes s’instal·len al teatre per explicar-nos, un any més, la seva història amb audiovisuals i per recitar els versots sense deixar-se res per criticar!

PLAÇA DE L’AJUNTAMENT Enterrament de la sardina. Dimecres 18 a les 19.30 h. Concentració a can Bisa per acompanyar la comitiva ﬁns a la plaça de l’Ajuntament, on es llegirà el testament del Rei Carnestoltes.

PROPOSTES 21

TRIBUNAMARESME FEBRER 2015

EXPOSICIONS ARENYS DE MAR. C.C.CALISAY Jo sóc d’una petita terra. Divendres 6 a les 20h: inauguració de l’exposició. 30 anys de la mort de Salvador Espriu. Fins a l’1 de març de 2015. EL MASNOU. EDIFICI CENTRE Topograﬁes. Atlas mèdic-artístic. Fins al 10 de març. De Cori Mercadé i Laia Martí Puig . LLAVANERES. CAN CARALT Joan Artigas, escultura. Divendres 20 a les 19.30 h. Exposició d’escultures de Joan Artigas. Fins al 22 de març. MATARÓ. MUSEU DE MATARÓ Mataró 1714. Entre dos mars i dues corones. Fins a l’1 de març de 2015. Analitza el paper de la ciutat de Mataró en el conﬂicte de la Guerra de Successió i les conseqüències posteriors. MATARÓ. CAN PALAUET Tots els artistes catalans vius? Fins a l’1 de març. L’exposició consta d’una llista d’artistes catalans que qüestiona el què i el qui de ser artista avui dia.

MATARÓ. CAN PALAUET Octavi Comeron. Contracte comú. Fins a l’1 de març. Conjunt de treballs que reﬂecteixen les exploracions de Comeron en el terreny de les relacions entre l’art i les seves condicions de producció. Visita comentada: Dissabte 7 a les 19 h i diumenge 22 a les 13 h.

MATARÓ. ATENEU FUNDACIÓ I LURO Els Gegants de Mataró. Del 6 de febrer al 8 de març. Inauguració divendres 6 a les 19 h. A les 18.30 h, cercavila des de l’Ajuntament amb la Família Robafaves. MATARÓ. CASAL PARROQUIAL DE SANT JOSEP Premsa i dictadura: L’abat Escarré a ‘Le Monde’. Exposició organitzada amb motiu del 50è aniversari de les explosives declaracions de l’abat Escarré al diari Le Monde: “El règim franquista es diu cristià, però no obeeix els prinicipis bàsics del cristianisme”.

MATARÓ. CA L’ARENAS Revisions, 75 anys d’art i cultura a Mataró. Fins al 27 de setembre. Recupera la història expositiva de la ciutat a partir de l’activitat del Museu de Mataró. Inauguració divendres 20 a les 19.30 h. MATARÓ. CA L’ARENAS Art a Mataró 1959 - 1983. Anys de resistència i ruptura. 1R PIS: Accions de lluita (del 20 de febrer al 4 d’abril), exposició a cura de Pere Casanovas. SALA 1: Pur eclèctic 1968-1976 (del 20 de febrer al 7 de juny), la mostra destaca les Jornades de les Arts Catalanes de l’any 1976. SALA 2: Sant Pere Més Alt (del 20 de febrer al 7 de juny), exposició a cura d’Els Dimarts del Llimoner. GALERIA: Per Matar-HO!. MATARÓ. CENTRE TRES ROQUES Jo no tinc casa. Fins al 12 de febrer. Exposició poesia-pintura. MATARÓ. NAU GAUDÍ Col·lecció Bassat Quatre dècades, cinquanta artistes. 1940 - 1979. Fins al 22 de març. 5a exposició de la Col·lecció Bassat a la Nau Gaudí, on es repassen els 40 anys més destacats de tot l’art català.

MATARÓ. LES ESMANDIES Imágenes del alma. Del 13 de febrer al 25 de març. Inauguració divendres 13 a les 19 h. Exposició col·lectiva de dibuixos i pintures d’alumnes del Taller d’idees i Taller de pintura creativa Ángela L. Mosquera.

MATARÓ. BIBLIOTECA POMPEU FABRA Retrats de negació i desig. Del 25 de febrer al 21 de març. Fotograﬁes narratives sobre refugiats palestins de John Halaka. MATARÓ. COL·LEGI D’APARELLADORS Quid est usque. Del 27 de febrer al 21 de març. Inauguració divendres 27 a les 19.30 h. Exposició de pintura de l’artista mataroní Manuel Prieto.

PREMIÀ DE MAR. CENTRE CÍVIC La memòria de les arts efímeres. Documentar el passat per construir el futur de les arts escèniques. Del 23 de febrer al 6 de març.Exposició que dóna a conèixer el valor de conservar documents i objectes relacionats amb les arts escèniques. PREMIÀ DE MAR. MEP Visita guiada al Museu. Dissabtes 7, 14, 21 i 28 a les 12 h. Preu: 4 €. ST. VICENÇ MONTALT. CENTRE CÍVIC EL GORG Escoles d’altres mons. Fins al 26 de febrer. Exposició de fotograﬁes, a càrrec de Kim Manresa ST. VICENÇ MONTALT. BIBLIOTECA LA MUNTALA Exposició: Animals!. Del 21 de febrer al 21 de març. Fotograﬁes de l’artista Tanit Plana.

MATARÓ. SALA D’EXPOSICIONS DE LA PRESÓ 15x15. Fins al 22 de febrer. Exposició col·lectiva anual de socis de l’Associació Sant Lluc per l’Art.

VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECA ERNEST LLUCH Mirades viatgeres. Fins 28 de febrer. Exposició fotogràﬁca del grup de Viladona

PREMIÀ DE DALT. MUSEU DE PREMIÀ DE DALT Inauguració de l’exposició de l’Associació d’Artistes de Premià de Dalt. Divendres 6 a les 19.30 h.

VILASSAR DE MAR. CAN BISA Arrels, foc i mar. Fins 1 març. Exposició de ceràmiques i aquarel·les, de Conxa Mateu.

PREMIÀ DE MAR. SALA PREMIART Últims treballs de l’artista Toni Bachs. Del 13 al 22 de febrer.

VILASSAR DE MAR. MUSEU DE LA MINA VELLA Història de l’aigua a Vilassar de Mar. Exposició permanent.

APUNTS SALUT

SALUT

La ‘moda’ del cervell Mientras que Cajal trataba de desentrañar los misterios del cerebro escudriñando sus caprichosas estructuras e imaginando cómo se transmitía la información por el entramado neuronal, Freud intentaba descifrar los rincones ocultos de la mente descodificando, entre otras cosas, sus productos (A. Boto) Ara el cervell està de moda, tot està en el cervell: l’ànima, Deu, les malalties mentals, la hiperactivitat, la religió, l’economia... Cada descoberta de noves connexions neuronals o regions específiques, serveix per dirnos que: “Veus? Una altra cosa de la que no som responsables. Està en el cervell! És ell qui mana!”. No estarem confonent el hardware amb el software?, és dir, no estarem confonent allò que fa l’ordinador central, de caire físic-químic, amb les seves funcions? Fins hi tot quan aquests recursos “físic/químics” no funcionen bé o estan fets malbé, les intervencions “externes” poden optimitzar el seu rendiment. De fet, alguns circuits neuronals poden millorar quan una persona rep una assistència psicològica adequada, sense medicació! Altres estudis també mostren com el tracte i la informació adequada pot millorar la recuperació d’algunes operacions quirúrgiques i fins i tot que la hipertensió millora amb

ajut... psicològic! Altres afirmacions sobre les funcions del cervell humà, corresponen al cervell de les rates o altres animals que tenen estructures semblants a les nostres, però és clar, les rates no parlen, per exemple. Quan un diu: “Estic pelat com una rata”, està fent servir la capacitat més específica i difícil del sistema mental humà: la funció simbòlica, cosa que sembla que les rates no tenen. La funció simbòlica o semiòtica ens permet fer servir qualsevol situació per una altra, de manera que una cadira pot ser, per a un nen que juga, un cavall, i per a un adult, la causa de la seva ruïna emocional si té fòbia a les cadires. El reduccionisme científic fa que per una banda, a l’hora d’estudiar un fenomen intentem delimitar-lo al màxim, però els organismes específics de cada espècie, des de Darwin, si no ho he entès malament, es veuen influenciats per l’entorn ecològic.

És interessant que la ciència vagi descobrint com funciona el nostre sistema operatiu, el cervell, però no es pot oblidar que el seu funcionament està relacionat estretament amb el medi en el que interactua, però sobretot que no és massa legítim fer derivacions d’un fet particular de caire físic a un de general en el que intervenen factors de caire més ampli. El cervell és la “màquina” que permet la interacció entre les persones i amb un mateix, el que en diem els psicòlegs, vida psíquica inter i intra individual, però quan aquest cervell no pot interaccionar amb ningú, queda reduït a la interacció exclusiva amb sí mateix, i pot tornar-se... boig!

RAMON DOMINGO Psicòleg

Estem preparant els anuaris comercials 2015 de PREMIÀ DE MAR i VILASSAR DE MAR Si les dades del seu negoci no són correctes o no hi surten poc contactar amb nosaltres al 93 799 18 40 o a anuarisdelmaresme@immomaresme.com

Campanya ‘Posem-li pebrots al Càncer’ L’Associació Maresme Oncològic, entitat contra el càncer amb seu a Mataró (carrer Sant Pelegrí, 3), collabora amb la FECEC i la cadena de supermercats CONDIS per la campanya “Posem-li pebrots al Càncer”, a Mataró, Argentona i Dosrius. La FECEC i la cadena de supermercats Condis han preparat conjuntament la campanya ‘Posem-li pebrots al càncer’ amb motiu del Dia Mundial contra el Càncer que es celebra cada any el 4 de febrer. Aquesta campanya es desenvoluparà el dies 6-7 de febrer en els més de 360 establiments de Condis que hi ha a Catalunya, i té com a objectiu solidaritzar-se amb les persones que pateixen la malaltia, difondre la tasca de suport i ajuda de les entitats federades i aconseguir diners per desenvolupar els projectes d’atenció als malalts de càncer i les seves famílies.

APUNTS 23

TRIBUNAMARESME FEBRER 2015 PLANTES

L’art del bonsai: modelant la Natura Tenir un bonsai a casa nostra pot arribar a ser un vertader art. Ens impressiona l’edat d’un arbre tan petit, però també ens emociona veure com canvia cada dia. Si un petit bonsai és una obra d’art, també ho és la manera d’exposar-lo. A Orient, els bonsais viuen en terrasses i jardins, on els arbres creixen i es desenvolupen bé. Quan s’entren a casa, s’exposen en una habitació, on són el tema central de la decoració.

important: en un test petit el cultiu es fa difícil, però en un test gran l’arbre creix massa. Passa el mateix amb la profunditat del test: massa pla, cultiu difícil; massa profund, l’arbre creix massa. Quant a la forma del test, no inﬂueix tant en el cultiu, però estèticament sí que és molt important. En general, els arbres de formes arrodonides queden millor en testos ovalats, i els arbres de formes més rectes queden millor en testos rectangulars.

LA LLUM. Els bonsais, com tots els arbres i plantes, viuen normalment a l’exterior, però existeixen espècies tropicals que s’adapten molt bé a viure durant llargues temporades a l’interior, sempre en llocs molt il·luminats, prop d’una ﬁnestra. Mai no els hem de situar al damunt de fonts de calor que els assecarien irremediablement. Aquests arbres no resisteixen el fred ni les gelades. Si a l’estiu els hem tingut temporalment a l’exterior, quan la temperatura baixa, els hem de protegir sempre dins de casa.

COM PREPARAR UN TEST. Abans de plantar un bonsai en un test, és imprescindible tenir tots els materials preparats amb la suﬁcient antelació. Els forats dels testos de bonsai són grans, per facilitar el drenatge, i perquè les arrels no els tapin. Per tal que la terra no surti pels forats, hem de protegir-los amb reixetes.

EL REG. El reg és la clau del cultiu dels bonsais d’interior. Si els reguem freqüentment, les seves arrels poden arribar a emmalaltir. Per tant, espaiarem els regs, esperant que la terra s’assequi lleugerament, però sense que les fulles arribin a pansir-se!. Quan la

terra ja sigui una mica seca, regarem a fons, ﬁns que l’aigua surti clarament pels forats del test, per assegurar-nos que tota la terra està ben amarada. PETITA GUIA PER ESCOLLIR UN TEST. Escollir bé la mida del test és molt

Un consell de: PASSI GARDEN HOME Ronda Països Catalans, 11 (Mataró) www.passigardenhome.com

24 APUNTS

FEBRER 2015 TRIBUNAMARESME

GENT GRAN

LES NOSTRES MASCOTES

Directius prejubilats

L’SPAM augmenta les adopcions i aconsegueix donar 1600 animals

Es creia que sense ell, l’empresa no funcionaria i es troba abocat a una prejubilació abans dels 60 anys, encara que voluntària, realment forçosa. No acaba d’entendre com és possible que un company seu, de més edat, continuï a l’empresa. La seva dona el considera una nosa molesta que envaeix el seu territori i no sap on col·locar-la. Tot i que intenta assumir la seva situació amb normalitat, el seu subconscient no deixa de recordar-li que s’ha comès una injustícia que atempta contra la seva autoestima. És tan gran el seu desencís que aposta per no pensar, creu que si ho fes encara seria pitjor. Atès que les condicions econòmiques de la seva prejubilació no han estat del tot negatives, opta per malbaratar el seu temps fent una vida mediocre i banal, jugant a tennis o al golf, i fent tertúlies de cafè, que només serveixen per consumir temps. Malauradament, fora del treball no acaba de trobar sortides vitals, possiblement perquè socialment no està ben vist l’aproﬁtament del talent sènior.

Hi ha sèniors, però, que una vegada superada una primera fase de presa de consciència, assumint el risc de pensar, constaten que han entrat a formar part del col·lectiu de persones sèniors, retirades del treball remunerat per qüestions d’edat. Un col·lectiu format per una quarta part de la població que, degudament organitzat, pot esdevenir la condició necessària per assumir el repte que suposa la creació d’una nova societat amb rostre humà. El moviment sènior, de caràcter intergeneracional, persegueix fer possible una societat per a totes les edats. El seu lideratge correspon a les persones sèniors, considerades en la seva totalitat com un gegant adormit al que cal despertar. Persones sèniors amb el gran privilegi de poder ser radicals dient el que pensen, en no estar obligades a ﬁtxar i a dir “si senyor”. Amb la possibilitat de ser generoses, regalant part de la seva saviesa acumulada. S’estima que una societat regida pel principi materialista de la cobdícia, pròpia de la llei del mercat, és incom-

patible amb una societat envellida. És per això que s’ha de cercar i plantejar un nou model de societat que aposti per l’ajuda mútua. No es pot seguir defensant el tenir més sinó el poder ser cadascun, un mateix. Es tracta de ser coherents amb una població mundial de 7 mil milions de persones, totes elles diferents, entesa com un puzle que caldria completar. A Grècia, ara fa 2500 anys, una elit de pensadors d’edat avançada va crear l’actual civilització occidental. Al moviment sènior li correspon assumir de nou el paper històric de creació d’una nova civilització realment humana. Es disposa per fer-ho possible del talent i lideratge sènior i el d’una joventut illustrada condemnada a l’atur. També l’existència de xarxes socials distribuïdes que permeten el lliure accés al coneixement i la comunicació. Finalment, la d’energies verdes renovables que faciliten la utilització d’energies no contaminants que poden ser localment produïdes. Com a resum podria aﬁrmar-se que per al directiu prejubilat la vida no s’acaba, sinó que realment tot just comença. És la seva darrera gran oportunitat. És l’edat de la innovació i la creativitat, la de demostrar la seva veritable vàlua, mitjançant la liberactuació, entesa com el fet de passar-ho bé, amb molt sentit de l’humor i creativitat, realitzant lliurament activitats sense afany de lucre per aconseguir l’autorealització personal en un entorn individualista comunitari, per ser més amb els altres. JOSEP ARACIL President del Consell Sènior de Premià i d’Eurosenior.

La Societat Protectora d’Animals de Mataró (SPAM) fa públiques les dades d’adopcions i abandonaments del 2014 corresponents als 19 municipis catalans a qui ofereix el servei de recollida i acollida d’animals rodamóns. La nota positiva són les adopcions perquè l’entitat ha aconseguit augmentar un 4% la xifra en relació al 2013 i ha trobat llar a 1599 animals, dels quals 631 són gossos i 471, gats. Alhora, s’ha pogut retornat als seus propietaris 466 gossos i 31 gats perduts al carrer gràcies als microxips identiﬁcatius. La presidenta de l’SPAM, Sílvia Serra, destaca la pujada de les adopcions de gat aconseguides per la professionalitat dels cuidadors en el procés de selecció de les famílies idònies pels felins. A més, Serra apunta que dels animals adoptats, 312 gossos i 80 gats eren de difícil adopció. “Ja sigui perquè no són cadells, perquè pateixen alguna malaltia o problema de comportament o senzillament perquè fa temps que viuen al refugi, trobar-los família és una tasca molt complicada. Aquestes dades mostren una tendència social cada cop més solidària envers els animals que més ho necessiten”, aﬁrma Serra. L’abandonament, no obstant, mostra un augment d’un 6% respecte el 2013 tal com demostren les següents dades. Quant a les recollides d’animals abandonats al carrer, l’entitat ha recollit 913 gossos i 569 gats. SPAM

ADOPTA’M Els animals recollits al carrer, perduts o abandonats viuen sota un gran estrès a un centre d’acollida. Per això, busquem famílies que vulguin la companyia d’un gos o un gat i que es comprometin a estimar-los i cuidar-los per la resta dels seus dies. Ells, a canvi, prometen donar tot el seu amor, simpatia i agraïment. Els animals es donen amb microxip, esterilitzats, amb les vacunes i desparasitats interna i externament.

info@protectoramataro.org www.protectoramataro.org

LEONARD: És un mascle de 7 anys que no ha tingut gaire sort. No li agraden els gossos petits ni els gats. Quan ha estat amb familia ha estat un gos bo, però després de tants anys al refugi el seu comportament ha canviat una mica i ara li costa conﬁar i abans de mostrar-se joganer. Si respecteu el seu procés d’adaptació trobareu un gos amable, simpàtic i ﬁdel Està força deprimit i ja no es mostra actiu ni amb ganes de res, és un dels casos urgents per adoptar. La seva adopció inclou la desparasitació interna i externa, l’esterilització, les vacunes i el microxip. Si el vols ajudar, el trobaràs al Refugi de Cal Pilé, Ctra NII Km 648,4 08301 Mataró.Tel. 687 976 037.

BARTON: Té 10 anys i mai ha tingut l’oportunitat d’una adopció. El seu color negre dificulta molt que es fixin en ell. Amb la gent és molt afectuós i vital i sembla molt més jove del que realment és. Conviu amb altres gossos sense problemas. No volem que passi els seus darrers anys a la protectora i ell es mereix trobar la fi de la seva vida sota l’escalfor d’una llar i i d’una família. Si el vols ajudar, el trobaràs al Refugi de Cal Pilé, Carretera NII Km 648,4 08301 Mataró (Barcelona). Tel. 687 976 037

CHAT: És un gat poc afortunat que ens han tornat de mala manera després de 3 anys adoptat. Va estar a la gatera unes setmanes de molt mal humor i per això li vam buscar una acollida, però allà hi havia més gats i no es va adaptar. Necessita estar sol, sense altres animals. L’estrès li ha provocat que perdi el pèl de forma exagerada, se l’arrenca ell mateix. Necessita una llar on l’estimin tot el que no el va estimar la seva primera família. El trobaràs al CAAC de Mataró, C/ Galícia s/n 08303 Mataró. Tel. 937 562 269 / 647 97 22 93

ZEUS: El Zeus no ha tingut massa sort a la vida. Va entrar al refugi perquè la seva família no el volia, va sortir adoptat i ara ens l’han tornat al cap d’un any. És un gat amb potencial però està bastant enfadat, apenes surt d’una caseta. No té ungles. Es un iaiet una mica rondinaire. Esperem que alguna família li vulgui donar una bona llar per sempre. L’adopció inclou la desparasitació interna i externa, esterilització, vacunes i microxip. T’està esperant al CAAC del carrer Galícia s/n 08303 Mataró (Barcelona). Tel. 937 562 269 / 647 97 22 93

APUNTS 25

TRIBUNAMARESME FEBRER 2015 LES NOSTRES MASCOTES

La higiene canina Pel benestar del nostre gos, a més de l’alimentació, és molt important procurar per la seva salut, per això el tema de la higiene és quelcom molt important. Portar a terme les tasques d’higiene les podem fer nosaltres mateixos amb els productes adequats que podem trobar als centres especialitzats, si no, també podem recórrer als centres d’estètica i centres veterinaris perquè ens hi facin totes les cures necessàries. UN BON BANY EVITA MOLTS PROBLEMES. Si volem efectuar un bany al nostre gos, és important tenir present la temperatura de l’aigua i el xampú que utilitzarem. Una temperatura adequada pot evitar lesions durant i després del bany, d’igual forma que és molt i molt important el posterior assecat, ja que molts dels gossos es refreden ja que no s’asseca correctament el pelatge, deixant una mica d’humitat en el cos del gos. Disposem d’una àmplia gamma de xampús adequats per cada gos, en funció del color del pèl (blanc, marró, negre,...), especialitzats per a

cadells, medicinals, insecticides, balsàmics o per a gossos amb problemes d’al·lèrgies o malalties cutànies. Per tal de complementar la higiene, també ens poden ajudar d’altres productes com les cremes suavitzants, els desenredants, abrillantadors, blanquejadors... AMB UN BANY EN TENIM PROU?. Quan parlem d’higiene i neteja, no ens estem referint només al bany, sinó també a altres accions com són el raspallat, la cura de les orelles, les dents, ulls, ungles... Pel que fa al raspallat, està clar és que tant si es tracta d’un gos de pèl curt com de pèl llarg cal raspallar-lo assíduament amb el raspall adequat per a cada cas, d’aquesta manera com més raspallem més evitarem els nusos i les boles de pèl que es formen i prevenir problemes de pèl i pell. HIGIENE AURICULAR, OCULAR I DENTAL. La higiene de les orelles també és molt important, no només a través de la neteja exterior amb les tovalloletes especialitzades, sinó que també

s’aconsella una neteja interna mitjançant uns productes líquids que treuen la cera, la brutícia i les secrecions que es puguin produir a les orelles, i així evitarem otitis o mals majors a través d’aquesta prevenció. També ens passa el mateix amb els ulls cal netejar i tenir cura de manera continuada les secrecions del lacrimal, que poden produir piodèrmies al voltant de l’ull, sobretot en el cas dels cadells. La higiene bucal també és quelcom que acostuma a passar desapercebut, però de la qual cal tenir una bona cura, doncs amb el temps poden sorgir problemes com l’excés de “sarro”, el mal

alè o les càries que donen un malestar al nostre gos. Hi ha diversos accessoris preventius, com són els raspalls de dents, líquids o joguines que afavoreixen la higiene bucal. Les ungles dels gossos és quelcom que no podem oblidar, amb un tall correcte i continuat podem aconseguir que el nostre gos camini i corri amb comoditat i així evitar possibles infeccions o mals hàbits dels nostres cans. Un consell de: NATURCENTER C/ de les Corts, 2-4 (Cabrera de Mar) www.naturcenter.es

GASTRONOMIES El calçot de Valls V Jornades de Cuina Aranesa a Cabrils

El calçot IGP (Indicació Geogràﬁca Protegida) de Valls és un dels plats de referència de la gastronomia catalana. La seva projecció traspassa els límits locals per arribar molt enllà del propi territori. El fet que es consumeixi tradicionalment en un àpat comunitari com és la calçotada, ha fet d’aquesta ceba un producte molt arrelat a les tradicions festives catalanes i protagonista d’un acte social en sí mateix. La producció de calçots es concentra sobretot en les comarques tarragonines i el seu consum en temporada, de novembre a abril, ha esdevingut

un acte gastronòmic de promoció turística de la zona. Els calçots es preparen tallant les barbes i les cues i posant-los en una graella damunt del foc, fins que queden negres. S’acaben de coure embolicats amb paper i es mengen tot sucant-los en una salsa semblant al romesco. És propi de les comarques d’Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès i Tarragonès. Es comercialitza en feixos de 25 i 50 unitats lligades amb una cinta identificativa proveïda d’una etiqueta numerada, aprovada pel Consell. A l’etiqueta figurarà, a més de les mencions que exigeix la legislació vigent, el nom ‘Calçot de Valls. Indi-

cació Geogràﬁca Protegida’ i el logotip de la Indicació. Es ven a fruiteries i verduleries, sobretot de la zona de producció, en temporada. Nutricionalment un calçot és molt semblant a la ceba blanca, una hortalissa del grup dels bulbs. Presenta un alt contingut en aigua i, per tant, proporciona poca energia. La ceba, de la mateixa manera que l’all, té propietats terapèutiques com ara depurar l’aparell digestiu, destruir les pedres renals, actuar com antisèptic, combatre l’arteriosclerosi i la hipertensió, prevenir certs tipus de càncer... És una font d’antioxidants.

Durant tot un mes, al Maresme no cal fer gaires kilòmetres per degustar els millors plats de la Val d’Aran. Com cada any per aquestes dates, l’Associació d’Hostalers de Cabrils conjuntament amb l’Ajuntament de la població, donen un plus de qualitat a la vila gastronòmica del Maresme vinculant la riquesa d’ambdues cuines amb la XIV edició de les Jornades de Cuina Aranesa, una cita ineludible que es va consolidant al calendari gastronòmic i festiu de la comarca. Ambdues gastronomies destaquen per oferir una cuina de muntanya casolana i de cullera, i tenen com a base la caça i els productes típics de la terra. Durant un mes i ﬁns a l’1 de març, una desena de restaurants de Cabrils ofereixen als seus establiments els millors plats de la gastronomia aranesa.

Més informació: www.gastroteca.cat

Associació d’Hostalers de Cabrils

LA RECEPTA DE L’ÀVIA REMEI

SALSA PER ALS CALÇOTS

INGREDIENTS: 1⁄4 kg d’ametlles torrades. 5 tomàquets escalivats. 5 alls escalivats. 2 alls secs. 1 molla de pa amb vinagre. 1 nyora seca posada en remull (sense pell). Pebre negre. Sal i oli. Avellanes. Julivert trinxat Segueix a TRIBUNA Maresme la proposta culinària de la popular cuinera mataronina Àvia Remei. Pots trobar més receptes seves a la web www.aviaremei.com

PREPARACIÓ: Tallem els tomàquets per la meitat i els posem cap per avall sobre unes graelles a les brases si en tenim, i sinó al forn. Quan ja s’hagi cuit per aquesta banda els hi donem la volta. De la mateixa manera escalivem els alls sense pelar-los. A la nyora, que ja tindrem remullada, li treiem la pell amb un ganivet; tot seguit fem el mateix amb els alls i els tomàquets. A continuació posem tots els ingredients en un atuell per triturar-los amb una batedora elèctrica. Després posem sal, oli i pebre negre procurant que quedi tot en la justa mesura. Finalment, quan tot estigui ja ben barrejat, guardarem la salsa a la nevera tapada. Aquesta salsa es conserva bona durant molts dies i, si la posem al congelador, ﬁns i tot suporta mesos en bones condicions.

QUIM BATLLE

FORANELL GARNATXA BLANCA Tons verdosos típics de los vins de la zona. Bona estructura aromètica gràcies a una exposició front el mar i a una altitud de 308 metres, que assegura un contrast tèrmic molt pronunciat, amb dies calorosos, suavitzat per la brisa marina, el Foranell, i les nits fresques. La varietat aporta aromes primaris de base cítrica (mandarina i aranja, entre altres), amb notes molt acusades de fruita madura (prèssec i plátan). La lleugera criança en fusta de roure francès li aporta tocs de vainilla i de cacao, mentre que el terrè dòna sabors d’espècies i minerals. Excel·lent estructura en boca, amb pas ampli i un ﬁnal molt persistent.

GASTRONOMIES 27

TRIBUNAMARESME FEBRER 2015

L’alè d’Èol, el nou i exclusiu vi DO Alella de Papers de vi Per tercer any consecutiu, Papers de vi, la revista de vi, gastronomia i cultura de la Denominació d’Origen Alella, acaba de treure al mercat un vi únic i d’edició molt limitada. Porta per nom L’alè d’Èol i ha estat elaborat en exclusiva per a Papers de vi pel celler Quim Batlle amb un 80% de picapoll i un 20% de pansa blanca de l’anyada 2013, un cupatge inèdit ﬁns al moment a la DO Alella. Un vi fresc i elegant alhora que estructurat i complex, amb el toc personal de Quim Batlle, tot i que és força diferent dels vins del catàleg d’aquest celler (que ara mateix té a la venda referències de les anyades 2009 i 2010). Se n’han fet només 300 ampolles numerades i, com ha passat amb els altres vins de Papers de vi, és un producte que no tindrà continuïtat, que

no es tornarà a elaborar. El nom i la imatge de L’alè d’Èol estan inspirats en el foranell, el vent que bufa de mar a muntanya a Tiana, on es troba el celler que l’ha elaborat. Un vent que proporciona a les vinyes un magníﬁc estat sanitari alhora que aporta al raïm una subtil salinitat que, més tard, es troba als vins que en surten. L’etiqueta, il·lustrada per David Roman, mostra el déu del vent, Èol, bufant sobre un cep. L’alè d’Èol està disponible a la majoria de vinateries i alguns restaurants del territori DO Alella. El preu de venda a les botigues és de 9,95 euros. Per a més informació, es pot consultar el web de la revista (www.papersdevi.cat). Font: Papers de Vi

El restaurant La Marineta a la ﬁnal de la Tapa de l’any 2014

“Crème brûlée de foie” de La Marieta

El restaurant mataroní La Marineta ha estat seleccionat per a la Gran Final de la Tapa de l’any 2014. El lliurament d’aquest guardó tindrà lloc el proper dia 1 de març a l’Hotel Melià de Sitges. La Marineta, que ha entrat a la ﬁnal d’aquest certamen, ha estat un dels tres establiments mataronins, que van ser guanyadors de la Ruta de tapes de Mataró, que van ser convocats a l’antiga Fàbrica DAMM de Barcelona, a realitzar

la tapa i participar a la semiﬁnal de Tapa de l’any 2014. La Marineta va ser escollida amb la tapa “Crème brûlée de foie”, el Mundial amb la tapa “Joputa” i el Montadito amb “Torredeta de secret amb poma i delícies de xocolata”. Finalment, entre els restaurants mataronins, només ha passat a la ﬁnal La Marineta. El veredicte es coneixerà el proper 1 de març a Sitges Font: Mataró Ràdio

PASSATEMPS LA VINYETA

CONCURS TROBA LA ‘T’

Ricard Soler. www.ricardsoler.blogspot.com

Cada mes Tribuna Maresme sorteja quatre entrades dobles als 8 CINEMES ARENYS. Trobeu la T de Tribuna amagada en algun dels anuncis, indiqueu-nos-ho enviant-nos un correu electrònic tot proporcionant-nos les dades de contacte (nom complet i població) a l’adreça promocio@tribunamaresme. com. El sorteig del concurs es farà 15 dies després de la publicació del periòdic. Els guanyadors rebran un mail de TRIBUNA MARESME el mateix dia del sorteig. S’hauran d’acreditar a les taquilles dels Cinemes Arenys on els donaran les entrades. Aquestes són vàlides de dilluns a divendres, excepte festius i vigílies. Quan passin 30 dies de la conﬁrmació del premi, les entrades caduquen. Els guanyadors de l’edició de gener van ser: Jordi Planas, Albert Francia Albas, Pere López Sánchez, Quilia Corbera Corpas.

MOTS ENCREUATS

Pau Vidal HORITZONTALS: 1. Escampar a tort i a dret que és un eufemisme de prenyar. Viena quan es va quedar sense sodi / 2. Camp de concentració de saücs. Pixum ben educat / 3. Partida de naixement. Advocats que tan aviat veuen la bandera la besen. Pocapena / 4. Acaben amb les existències de carxofa. Tot i semblar plàstica és una roca detrítica / 5. El mínim que s’ha de saber. Coll amb puta incorporada / 6. Aquesta bandera, en canvi, la besen els italians o els francesos. Havent dinat / 7. Contracció excessiva de la pupil·la en veure la miosina. La cara de la moneda / 8. Quasi mil. Facultat de conèixer les facultats de la psicologia / 9. No és l’ex camerunès del Barça, és el bàltic. Amics de Tocar els Collons. Som caòtics / 10. Els euskalduns els volen al carrer. Es fa passar per ignorant, però ningú ho diria / 11. Crea escola. Breu com aquest text: “Tiro la pedra i ja està”. Aquesta el que crea és dependència / 12. Veu distorsionada. Predicava amb l’exemple de la marxa enrere / 13. Baixa de Collserola per por de l’Obèlix. Fetge destrossat, esmicolat i envasat. VERTICALS: 1. Si fossin bones no resultaria tan

SUDOKUS

pedant. Considera el centpeus molt poc ambiciós / 2. La ben salada. No cal que n’hi fotis més que ja n’hi ha un munt. Es presenta / 3. Sodomita extremament argòtic. Posen la roba al Telenotícies / 4. Introducció a l’ocultisme. Arriscada i perillosa. El punt en qüestió / 5. Posició establerta per la brúixola i ﬁxada al marcador. Mineral a la panxa del peixopalo / 6. Au, va, ànim, anem per feina que jo ja refulgeixo. Tan avara que ﬁns i tot al gas hi carrega l’impost / 7. Para la mà. Salt d’aigua entre Santpedor i Balsareny. Adjudicar un dard despuntat / 8. Tot el tros fet malbé per culpa de les erupcions. Del comunicat sobre un càrrec militar / 9. El seu estil consisteix a no anar mai al gra. Qui l’ha fet més gran ha estat el ciclisme / 10. Ministre islàmic amb molta vista. Gimnàstica, atlètica / 11. En llatí. Abundosa, si més no en paper carbó. Anticipació de l’ut / 12. No és pas res més que una contracció, tot i que fa por. La seva gent, a més d’endreçada, està molt ben conservada.

GASTRONOMIES 29

TRIBUNAMARESME FEBRER 2015

CAMINANT PEL MARESME

JOSEP GRAU. MONTALTREK

Associació Excursionista Sant Vicenç de Montalt

DE SANT VICENÇ DE MONTALT A CALDES D’ESTRAC (2a part) Aquest mes fem la explicació de la ruta que varem introduir el mes passat. COM ANAR-HI?. Sortim del Local de les Entitats. Aparcament del carrer Ginesta i ens dirigim cap al cementiri de Sant Vicenç, on podem fer una petita parada al Mirador. Continuem pel camí del Cementiri ﬁns arribar a una placeta al davant del Castell de l’Oliver; en aquest punt, agafarem el rial que queda més A LA DRETA. Anirem baixant pel Rial en direcció al mar i passarem entre boscos d’alzines, també pel Mas de Cal Arenes a on uns gossos degudament tancats a la ﬁnca ens saludaran al nostre pas. Més endavant i sempre baixant direcció al nucli urbà de Caldes, ens trobem amb L’Hípica, tot seguit creuarem l’Autopista per sota, en aquest moment els cotxes passen a 51 metres per sobre del nostre cap. A partir d’aquí ja entrem al nucli urbà i seguim recte avall pel centre de la Riera, deixem la Colònia Andersen enrere, i els propers punts a tocar seran La Fundació Palau i l’Esplanada de Can Muntanyà. Seguint per la Riera i a l’alçada d’una guingueta de l’ONCE, una font d’aigua potable ens refarà de

FOTOS: TONI BUCH

l’acalorament que hem anat acumulant. És davant d’aquesta guingueta (més avall del Mercat Municipal) on hi ha unes escales a MÀ DRETA que ens portaran a l’antiga Carretera Nacional (Camí Ral), allà continuarem CAP A LA DRETA i sense baixar de la vorera, creuarem una rotonda i seguirem recte endavant fins arribar a la Carretera Nacional II. Ara, pel lateral de la Nacional II, passarem pel davant de la Piscina de Caldes i continuarem fins a la cruïlla de la carretera que puja a Sant Vicenç. Creuarem el semàfor i continuarem recte, direcció a Montalpark i entrarem per el primer carrer, continuant paral·lels a la Carretera Nacional fins a trobar el carrer Montnegre (abans del Pavello Esportiu Sorli), i anem fins al final de la pujada on hi ha una porta que ens introduirà al Parc dels Germans Gabrielistes. Allí visitarem el llac amb els ànecs que hem comentat al principi i la Torre de Guaita de Can Valls. Ens mereixem un descans després de la pujadeta per gaudir del llac i l’espai que ens envolta. En sortir del Parc veiem una rotonda, hem d’anar fins allà i seguir cap a l’esquerra amunt, direcció muntanya; passarem per una altra rotonda on hi ha una pedra al centre que ens indica que estem al PADRÓ. Continuem pujant pel camí del Padró fins travessar el pont de l’Autopista, i just després, a mà dreta i abans de la paret, surt un corriol (hi ha un pal groc del gas), l’agafem i ens mena al carrer Pedraforca, el seguirem fins a la carretera de Sant Vicenç, que travessarem recte i ens enfilarem pel CAMÍ DE LA PUNTAIRE. Des d’aquí tindrem una vista global de la part Nordest de Sant Vicenç (Coma de Bo, La Cortesa, etc.), i ens portarà fins al Centre Cívic i Local d’Entitats, punt i final de la nostra sortida.

CLASSIFICATS TREBALL OFERTA

IMMOBILIÀRIA

COMPRA VENDA

BUSQUES TREBALL? BUSQUES TREBALLADORS?

PARKING en alquiler para todo el año en urbanización Montaltpark. Sant Vicenç de Montalt. Tel. 650 842 352.

COMPRO tebeos antics, còmics, manga, àlbums de cromos, llibres, calendaris de butxaca, soldadets de plom i joguines en general. Tel.630.93.06.16.

Desenes d’ofertes laborals renovades setmanalment www.artcatalunya.es al telèfon 687 385 435 o presentant-te dilluns, dimarts o dimecres a les 17:30h. a la Plaça Cuba, 18 (2on pis)· MATARÓ

PROMOTORA COMERCIAL BARCELONA Y MARESME. Es necessita promotora comercial amb do de gents, anglès alt i vehicle, 2 dies a la setmana i events puntuals per a diferents poblacions del Maresme. curriculumsvep@gmail.com

TREBALL DEMANDA

PARKING ARENYS DE MUNT. Lloguer plaça d’aparcament a Arenys de Munt per 45€/mes. PARCEL·LA ARENYS DE MAR. Parcel·la de 800 o 1000 m2. Sostre ediﬁcble, entre 720 i 900m2. Preu a negociar. mrroigeadell@hotmail.com SANT ADRIÀ DEL BESOS. Local comercial de 200 m. 3 oﬁcinas 1 trastero 2 wc. 100 m. ayuntamiento. Puertas de 7 m. Precios alquiler o venta. T. 607.20.27.64. MOLLET DEL VALLÈS. Vendo 27 plazas de parking para motos. 36.000 €. T.607.20.27.64. TARRAGONA. Vendo o alquilo local comercial en centro de 900 m2 precio a convenir. T.607.20.27.64. VALLIRANA. Residencia 3 edad descapacitados físicos o psíquicos. 17 Hab. 6 Terrazas 3 salones jardines huertos. Garajes 100 m ayuntamiento. T.607.20.27.64. APARTAMENT EN LLOGUER. Llogo a Sant Vicenç de Montalt. Ed. Cracs. Moblat perfecte per persona sola. A 200m. estació tren i 50m platja. Tot l’any 375 €/ mes. Tel.626.01.62.85.

CUIDADOR Y LIMPIADOR. Hombre joven para cuidados personas mayores higiene cocinar limpieza etc.titulo. Tambien limpieza parkins cristales comunidades casas etc. Teléfono 630.93.41.50

TRASTERS A SANT VICENÇ DE MONTALT. Es lloguen trasters a Sant Vicenç de Montalt, zona Montalparc, persiana motoritzada amb mando, 1,50 x 2m, estanteries, exel.lent estat, 75€ mensuals. T.693.42.07.54

NOI BUSCA FEINA DE: Ajudant de Tallador (Desplegador), Mosso de Magatzem amb Carnet de les Carretilles Elevadores i Peó. Tel.651. 576.102.

ES BUSCA FINCA RURAL. Associació sense ànim de lucre busca ﬁnca rural per a projecte social i mediambiental Verdakoro2013@gmail. com. Tel.977.638.665.

SOLUCIÓ MOTS ENCREUATS

SOLUCIÓ SUDOKU 1

INSTALADOR FONTANERO ELECTRICISTA ECO R. Instalaciones electricidad - agua - reformas integrales - pisos - local - Banys - Cuines - Pintures - Pladur. www.aserveis.com. Tel.630.86.61.80. URGÈNCIES INFORMÀTIQUES. Soluciono qualsevol problema informàtic ràpid i a domicili, inclosos festius i caps de setmana. T.653.090.856.

VENDO SILLA ORTOPEDICA PARA BAÑO O DUCHA. Silla ortopedica, color blanco, ideal para personas mayores con movilidad reducida. Ancho 42cm, alto 68-80 cm. regulable, fondo 43cm. Precio 38 euros. isabelblanco47@hotmail.com. COMPRO VINS I LICORS VELLS. Passo a domicili. Pago bé. T.606.84.64.20. MÁQUINA DE DARDOS. Vendo máquina de dardos de bar por 750 € y regalo otra. Sr. Alfonso 607.20.27.64.

SERVEIS PROFESSIONALS

TREBALLS AMB GARANTIA I QUALITAT. Aïllaments tèrmics, acústics, insonoritzacions, impermeabilitzacions, paleteria a Barcelona i el Maresme amb total garantia i qualitat. Truquin 667.91.48.70

COMPRO MATERIAL FC BARCELONA I ESPANYOL. Antic i modern de futbol. També programes de cine, postals, albums de cromos, scalextric, Tintin. Pago molt bé. T.699.94.95.08

DISSENY GRÀFIC I ALTRES SERVEIS. Ofereixo serveis de disseny gràﬁc, maquetacions i composicions, retall i retoc d’imatges professional, creació de targetes, fulletons.... naya_24_64@hotmail.com ¿ESTÁS ESTRESADO O ESTRESADA? ¿Quieres calma y paz? REIKI o masaje relajante.para ti o para regalar. T.602.85.81.84

REFORM-AR. Instal·lació, reparació i manteniment. Lampisteria, fontaneria, paleteria i pintura. Tel.615.010.019. Preus econòmics

CARPINTERO. Trabajos de carpintería en general. Zona Mataró y Maresme. Tel. 616.85.56.60.

MAQUINA DE COSER ALFA. 99 € con mesa Sr. Alfonso 607.20.27.64. COMPRO TIENDAS en liquidación de ropa, ferretería, perfumería, etc. Pago al contado y máxima seriedad. jennyaixas@yahoo.es. COMPRO PARTIDAS, stocks de empresas, liquidaciones, ropa, material ferretería, zapatos, perfumería, droguería... Pago al contado. biancabali@hotmail.com MUEBLES RÚSTICOS. Vendo televisor y mesa madera maziza color miel precio a convenir. anitarissos@hotmail.com.

REGISTRADORA TPV TÁCTIL. Terminal táctil compacto, pantalla táctil resistiva, inclinación de pantalla graduable, impresora de tíquets térmica integrada, Intel Celeron 1.5ghz 1Gb. astropol@hotmail.com VENDO ESCRITORIO. Vendo escritorio color natural en Mataró. Precio 60 €. Largo 1,50m, Ancho 0,53m, Alto 0,77m. 2 cajones, Estanteria Largo 1,50m Ancho 0,53m. isabelblanco47@hotmail. com.

SOLUCIÓ SUDOKU 2

SALUT I BELLESA

VENTA ACCIÓN FAMILIAR CNM. Vendo acción familiar Club Natación Mataró por 150 euros. Interesados llamar al 622.94.56.56.

VENDO PECERA DE CRISTAL. 80 x 30 x 45. Sólo 95 €. Sr. Alfonso Tel.607.20.2764.

SOLUCIONS PASSATEMPS

ANUNCIS PER PARAULA GRATUÏTS. Envia el teu text a través de la següent adreça: www.tribunamaresme.com/classiﬁcats i l’anunci sortirà publicat en la propera edició de TRIBUNA Maresme.

ENSENYAMENT

DIVERSOS

PROFESSORA LICEU dóna classes piano-violí-llenguatge musical. Nens i adults. Eﬁcàcia i tracte personalitzat. T.650.41.80.18. APRENDER ITALIANO ES FÁCIL Y DIVERTIDO. Profesora nativa imparte clases de italiano en su domicilio a Llavaneres. Llamar al 610.83.92.78. CLASSES PARTICULARS JOR-DI BARROS. Repàs Tot l’any. Des de 1981 al servei del Maresme i del Barcelonès. Repàs Primària, ESO, Batxillerat, Cicles. Vilassar Mar: 93.750.13.25. Mataró: 662.55.69.28 PROFESSORA DE VIOLONCEL. Dóna classes per totes les edats i nivells. T.648.76.77.86. CLASSES DE MÚSICA. Guitarra, baix, cant... Aprendre o millorar amb l’instrument, estils, solfeig, harmonia. Maresme i Vallès. 669.27.59.64 mataromusica@gmail.com.

NO LLENCI RES. FORA TRASTOS. Servei gratuït de recollida de trastos. Desembarassem pisos, trasters, garatges. I el que no serveixi ho portem deixalleria. Tel.619.04.24.95. LA GUIA DE LOS ARCANGELES. Te ayuda a solucionar temas de conseguir empleo curar adicciones y temas de convivencia de pareja. anitarissos@hotmail.com CARICATURISTA JOAN PAS. Les caricatures de sempre, rapides i simpàtiques, pel seu casament, comunió, etc. Tel.639.37.98.01. joanpascaricaturas.blogspot.com. TERAPIAS. Regresiones a vidas pasadas, descubre el porque de tus miedos Tel.625.40.57.25. HERBALIFE DISTRIBUIDOR INDEPENDIENTE. Oportunidad de actividad independiente. 93.100.02.03. www.negociofreelance.com.

SOLUCIÓ SUDOKU 3

TRIBUNA

maresme

El periòdic del Maresme des de l’any 2002

Editor/director: Josep Maria Ponce. C/ Lourdes, 40. 08330 Premià de Mar Tel. 93 752 52 67 · publicitat@tribunamaresme.com info@tribunamaresme.com www.tribunamaresme.com Dip. Legal: B-26375-2005 Impressió: Impressions Intercomarcals S.A.

Exemplars distribuïts des d’Alella a Arenys de Munt Foto portada: Shutter Stock

TRIBUNAMARESME FEBRER 2015