Tribuna 296. Març 2015 by tribunamaresme

Pla del Ministeri per preservar les platges del Pàg.4 Maresme

Parlem amb el president de la Fundació Iluro, Pere Carles

Pàg.8

k @tribunamaresme

f tribunamaresme

CINEMES ARENYS

www.tribunamaresme.com

IANENC PATRONAT PREM

TRIBUNA maresme

NÚMERO 296. MARÇ 2015

Guanya entrades re de cinema i teat PÀG. 6 i 28

PROPERA SORTIDA: 8 D’ABRIL

Cada mes, suplement ‘Valors’

Torna el pèsol, protagonista de la gastronomia Pàg.26 comarcal

Mor el periodista mataroní Jordi Tardà, gran divulgador del món del rock Pàg.5

8 de març

Jornada amb reivindicació Els municipis del Maresme celebren el Dia Internacional de les Dones amb actes que reclamen la igualtat de gènere i defensen el seu paper en la societat actual. Pàgs. 2 i 3

CRÒNIQUES El Dia de la dona treballadora El Dia Internacional de la Dona Treballadora se celebra el 8 de març, reconegut per l’Organització de les Nacions Unides (ONU). Des del Maresme també es proposen un ampli ventall de propostes i activitats per commemorar aquesta diada de lluita i projecció cap al futur. En aquesta jornada tradicionalment es reivindica el feminisme i la lluita de la dona per la seva participació, juntament amb l’home, al camp del treball i a la societat en general; però també es va molt més enllà, ja que en els darrers anys aquest dia serveix per donar un toc d’atenció de què encara cal molt camí per a recórrer en aspectes d’igualtat, alhora que vivim en una societat on la violència de gènere, malauradament, és notícia sovint. El Dia Internacional de la Dona Treballadora és fruit d’un llarg procés històric i de reivindicacions socials. S’atribueix la celebració de la data a l’incendi del 1908 a la fàbrica Cotton Textile Factory, de Washington, on un grup de treballadores va declarar una vaga en protesta per les insostenibles condicions laborals. Però els fets de Nova York serien tres i no un: la vaga de treballadores del tèxtil de 1857, l’esmentat incendi de la fàbrica Cotton i el de la Triangle Shirtwaist Company, el dia 25 de març de 1911. Tràgicament, en aquest últim van morir 142 obreres, la majoria immigrants joves que l’any anterior havien protagonitzat una vaga per demanar millores laborals.

D’altres celebracions a Estas Units i Europa promogudes per dones socialistes han anat conﬁgurant aquesta diada que com a Dia Internacional de la Dona Treballadora queda ﬁxat en la data del 8 de març, a partir de la sortida al carrer, protestant per la manca d’aliments, de les dones russes el 8 de març de 1917. Finalment, però, Nacions Unides va implantar la diada internacional el 1977. UNA CAMPANYA VIVA. Precisament, aquests dies, la Generalitat de Catalunya, les diputacions de Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida, l’Associació Catalana de Mu-

nicipis i la Federació de Municipis de Catalunya, impulsen la campanya “Tu mous fitxa. Catalunya per l’equitat de gènere”. L’objectiu de l’Institut Català de les Dones amb aquesta campanya és promoure la reflexió i la revisió individual de cada ciutadà i ciutadana al voltant del concepte equitat de gènere, ja sigui en l’àmbit professional, com en les relacions familiars i personals. Aquesta presa de consciència individual ha de permetre actuar, moure fitxa, i protagonitzar una transformació que ens porti a una societat on el valor de la igualtat d’oportunitats

entre homes i dones sigui una realitat efectiva. Per això, la imatge gràﬁca de la campanya juga amb els elements dels escacs i moure ﬁtxa. PER A TOTS ELS GUSTOS. Entre algunes de les propostes que en línia amb el Dia Internacional de les Dones es faran aquests dies, destaca el proper dissabte 7 de març, de 9’30 a 14’30h, al TecnoCampus de Mataró, la Jornada ‘Alimenta el teu negoci’, adreçada a dones empresàries i emprenedores i promoguda per la Diputació de Barcelona, l’associació Dóna’t un Impuls i l’Ajuntament de Mataró. La dona empresària és el centre

CRÒNIQUES 3

TRIBUNAMARESME MARÇ 2015 i protagonista d’aquesta proposta. L’esdeveniment es planteja com “un espai de reﬂexió i impuls a totes aquelles dones que tenen una empresa, que estan començant o que s’ho estan plantejant”. Entre els objectius que es plantegen els organitzadors d’aquesta iniciativa, hi ha donar major visibilitat social i empresarial a la dona, oferir informació rellevant per a la creació i desenvolupament dels seus negocis i esdevenir un espai d’intercanvi, epicentre de contactes i sinergies. Com també expliquen, serà una jornada dinàmica amb tallers, taules rodones, diàlegs oberts i networking. Més informació a: www.donatunimpuls.com/alimenta-el-teu-negoci. Centrant-nos en l’àmbit esportiu, destaca com a novetat a Vilassar de Mar la realització d’una cursa no competitiva que seguirà l’itinerari d’una de les ‘rutes saludables’ del municipi i que es podrà fer corrent o caminant. La cursa del Dia Internacional de la Dona, organitzada per l’Ajuntament, porta per lema “Avancem per la igualtat”. Qui opti per fer-la corrent seguirà l’itinerari de la Ruta llarga (6,60 km), i qui la vulgui fer caminant seguirà la Ruta mitja (4,40 km). Des de les 9 del matí, a la plaça de l’Ajuntament es farà l’entrega del dorsal i d’una samarreta amb la imatge del logotip del pla d’igualtat de gènere. La sortida tindrà lloc a les 9.45 h per a les persones que la facin caminant i a les 10 h per a les que la vulguin córrer, des de la mateixa plaça, i en acabar el recorregut hi haurà botifarrada gratuïta per a totes les persones participants. I moltes més propostes encara, al Maresme, al voltant del Dia de la Dona: lectura de manifestos, tallers, activitats culturals i lúdiques, de formació i reivindicatives... Redacció

ALELLA ANTIGUES ESCOLES FABRA Projecció del documental. Divendres 6 a les 19.30h. Maestras de la República. Presentació i col·loqui a càrrec de FETE-UGT. RESTAURANT MASIA MAS COLL Sopar Dia Internacional de la Dona. Dissabte 7 a les 20.30h. PLAÇA DE L’AJUNTAMENT Lectura de manifest institucional. Diumenge 8 a les 11.30h. DIVERSOS INDRETS Diversos actes. Diumenge 8. A les 10.45 h, local de l’Associació de Dones: Taula dolça, obsequi a les dones i al comerços. D’11 a 13h, comerços: repartiment de ﬂors solidàries. A les 12h, pavelló municipal: 1r Torneig Femení de Futbol Sala “Alella juga per les dones”.

ARENYS DE MAR C.C.CALISAY Taller vivencial. Dissabte 7 a les 17 h. Les millors històries d’Amor. Les relacions de parella sanes a càrrec de l’Associació L’Hora Violeta. C.C.CALISAY Contes de dones per a adults. Dissabte 7 a les 19 h. Dona havies de ser a càrrec de Perot Contacontes. A continuació, Nomenament de la Dona arenyenca de l’Any dins del Dia internacional de la Dona. PATI DEL C.C.CALISAY Lectura de manifest i presentació del treball a les escoles. Diumenge 8 a les 12.30 h. C.C.CALISAY Treballant en Igualtat. Dissabte 14 a les 19 h. Emmarcada en el projecte Mira’m de la Regidoria d’Igualtat. C.C.CALISAY Un món d’homes amb ulls de dona. Diumenge 29 a les 12 h. Inclou l’estrena de l’audiovisual: Si jo fos??

ARENYS DE MUNT DIVERSOS INDRETS Actes de commemoració del Dia Internacional de les Dones Treballadores. Diumenge

8 durant el matí. A les 11h: repartiment de clavells a càrrec de Donaviva; a les 12: inauguració exposició Retrats de Dones; treball d’arts plàstiques Iguals i Diferents; i Lectures en clau de dona, a càrrec del Club de Lectura. SALA D’EXPOSICIONS Classe oberta de Tai-Txi. Divendres 13 a les 9.30 h. A càrrec de Donaviva. MASIA DE CAN BORRELL El perquè del Dia de la Dona Treballadora. Dissabte 14 a les 18h. A càrrec d’Imma Moratalla de Donaviva.

CABRILS CASAL DE JUBILATS Converses amb Marina Rossell, cantautora. Dilluns 9 a les 17.30h.

EL MASNOU

“Revelacions, liposuccions i altres embolics” a càrrec d’Assumpta Mercader. ESPAI SANTA ANNA Dia de la Dona. Dissabte 7 a les 21 h. Actuació de la Coral del Barri, Sopar de Dones, Concert d’alumnes i exalumnes de Teatre Musical i Ball per a Dones. BIBLIOTECA JAUME PERICH Quin ús fan els nostres ﬁlls d’internet? Prevenció del ciberassetjament. Dilluns 9 a les 18 h. Xerrada a càrrec de Mossos d’Esquadra.

PREMIÀ DE MAR BIBLIOTECA MARTÍ ROSSELLÓ Presentació llibre. Dijous 5 a les 18.30 h. Àvia, un homenatge a les àvies a través de la poesia i la fotograﬁa, de Maria Jesús Udina.

ST. VICENÇ MONTALT

BIBLIOTECA J. COROMINES Les dones treballadores i la dictadura”. Dimarts 3 a les 18:30 h. A càrrec de Nadia Varo.

AV. TONI SORS Marxa popular. Diumenge 8 a les 9.30 h. Un cop acabada la marxa, Esmorzar pels participants.

CA N’HUMET Tocs de cinema i cafè. Diumenge 8 a les 18 h. VII Mostra de curts de dones i lectura de manifest.

AV. TONI SORS Lectura del manifest del Dia Internacional de les Dones. Diumenge 8 a les 13 h. En acabat, Inauguració de l’exposició “Dones de Sant Vicenç”. A càrrec de Donactiva.

CASA DEL MARQUÈS Emprendre en femení. Dimarts 17 a les 17.30 h. L’Anna Mercadé ens parlarà del fet diferencial de les dones emprenedores.

MATARÓ TECNOCAMPUS Alimenta el teu negoci. Dissabte 7 de 9.30 a 14.30 H. Jornada per a dones empresàries i emprenedores que se celebra en el marc del Dia Internacional de les Dones.

PREMIÀ DE DALT BIBLIOTECA JAUME PERICH La dona i l’art. Inauguració de l’exposició, divendres 6 a les 19 h. de l’Associació d’Artistes de Premià de Dalt. Tot el mes de març. BIBLIOTECA JAUME PERICH Contes per adults. Divendres 6 a les 19.30 h.

VILASSAR DE DALT BIBLIOTECA CAN MANYER Acte del dia de la Dona. Dissabte 7 a les 12 h. L’acte comptarà amb una xerrada de l’escriptora Isabel-Clara Simó, La literatura en veu de dona. Tot seguit es farà el lliurament de l’agulla de plata i es clourà l’acte amb un concert de l’Aula Municipal de Música.

VILASSAR DE MAR PLAÇA DE L’AJUNTAMENT Cursa del Dia Internacional de la dona. Diumenge 8 a les 9.45 h. Amb el lema “Avancem per la igualtat”. CAN BISA Dones. Diumenge 8 a les 12 h, inauguració de l’exposició fotogràﬁca de Viladona. Del 8 març al 5 abril.

4 CRÒNIQUES

MARÇ 2015 TRIBUNAMARESME

La Direcció General de Costes presenta un Pla per preservar les platges del Maresme El Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, a través de la Direcció General de Costes, va presentar el passat 27 de febrer a la Generalitat de Catalunya, al Consell Comarcal del Maresme (CCM) i als ajuntaments afectats per aquesta problemàtica, el Pla que ha desenvolupat per intentar frenar la constant pèrdua de sorra de les platges maresmenques. Segons informa el CCM, aquesta ha estat una primera reunió, en el decurs de la qual s’ha fet una diagnosi de la situació actual i un Pla d’actuacions que s’executaria en 15 anys i comportaria una inversió de 50 milions d’euros. Els treballs passarien per aportacions de sorra recolzades amb la construcció d’espigons per assegurar el seu manteniment. Aquestes actuacions són més costoses a curt termini, però més sostenibles en el temps. D’altra banda, el Ministeri considera que cada any s’hi haurien d’invertir 4,2 milions d’euros amb el compromís que el Govern de l’Estat en destinaria entre 1,5 i 2 milions durant els 15 anys

de desplegament del Pla de recuperació i manteniment de les platges maresmenques. Pel que fa als aspectes tècnics, el projecte divideix el litoral maresmenc en 3 zones. La primera estaria compresa entre el delta de la Tordera i el port d’Arenys. La segona enllaçaria el port d’Arenys i el de Mataró i la tercera aniria des del port de la capital maresmenca ﬁns al Besòs. Les actuacions s’anirien desenvolu-

Ja es poden fer tots els tràmits en la nova Oﬁcina Mataró Empresa

pant a les zones amb una prioritat més alta atenent criteris socials, mediambientals, econòmics i de seguretat. El president del Consell Comarcal del Maresme, Miquel Àngel Martínez, ha fet una valoració molt positiva de la reunió i ha explicat que aquest és un bon punt de partida per solucionar l’històric problema de degradació del litoral maresmenc.

L’Ajuntament de Mataró i el TecnoCampus, amb la participació de la Cambra de Comerç, PIMEC, FAGEM i CETEMMSA, va inaugurar el passat 3 de març l’Oficina Mataró Empresa. L’Oficina neix amb el propòsit de proporcionar a empresaris i emprenedors, en un únic espai, totes les eines que necessiten per crear, fer créixer o internacionalitzar un negoci. El projecte neix amb el suport de la Diputació de Barcelona. L’Oficina Mataró Empresa està situada a la planta baixa de l’edifici TCM2 del TecnoCampus (avinguda d’Ernest Lluch, 32) i el seu horari és de 9 a 14 h i de 16 a 18 h (divendres, de 8 a 15 h). L’empresari trobarà en un sol espai: assessorament; tramitació; programes; formació; finançament; i esdeveniments, congressos i fires.

Font: Consell Comarcal del Maresme

Font: TecnoCampus

CULTURA Rafael Vallbona recorda en aquest article el periodista i crític musical mataroní Jordi Tardà, mort el passat 1 de març. L’any 1984, Vallbona va començar a escriure guions per als programes d’en Jordi Tardà a Catalunya Ràdio.

Jordi Tardà, periodista i divulgador de la cultura rock

Jordi Tardà li va mostrar a un conegut la seva col·lecció de discos dels Rolling Stones, tant les edicions internacionals com les publicades a Espanya, i aquest li va dir: “Ah, així que tu ets col·leccionista?”. Mai havia pensat en això, però aquell dia ho va començar a ser. Era tan jove com apassionat per divulgar el rock i la seva cultura, l’estil de vida que havia triat. Poc després va organitzar les ‘12 hores Rolling Stones’ en una discoteca de Mataró. Sense dir-ho als pares allà va ser-hi un jovenet d’un poble veí que, anys des-

prés, en la recent nascuda Catalunya Ràdio, va treballar amb ell de guionista durant els primers anys del ‘Tarda Tardà’, el programa de rock més veterà de la ràdio europea. Van compartir passions, anècdotes i històries (si arribo a avi em sobren batalletes amb ell per explicar). Ser amic (i deixeble) de Jordi Tardà no només era aprendre sempre lliçons de música, sinó contagiar-se de la seva passió per viure i explicar-ho. Perquè ell era un supervivent, ﬁns aquest diumenge, en què una afecció respiratòria que se li

va agreujar la passada setmana se’l va endur amb els mites del rock. Jordi Tardà (Mataró 1955) va viure tres vegades. La primera després de trencar-se el crani als vuit anys amb un gronxador, la segona després de recuperar-se d’un càncer limfàtic el 1978 i la tercera després d’una delicada operació de cor el 2011. Va viure perquè mai es va rendir i perquè la seva passió l’hi exigia. Va viure per escriure llibres sobre Lennon, o Els Stones i ﬁns i tot novel·les, per pronunciar conferències sobre música o Tintín,

crear el primer Museu del Rock d’Europa, amb 50.000 documents de la seva col·lecció, fer milers d’hores de ràdio donant a conèixer el millor del rock internacional, inclosos molts concerts dels que només ell tenia la gravació, i per ser lleial amb els seus amics: Gay Mercader (la mediació va ser decisiva per vèncer el càncer), Ramoncín (com un germà), Joan Port (qui li va dissenyar el primer ‘Tarda Tardà’), Mick Jagger i Keith Richards (que li van autoritzar un exclusiu serial radiofònic sobre les seves vides), els discos (per als que va crear la Fira del Disc de Col·leccionista) i, sobretot la seva estimada Romi, companya en la vida i en la música, que per a Jordi eren la mateixa cosa. T’explicava els seus problemes de salut sempre en passat i fent èmfasi en els seus projectes futurs. Els perills de la vida eren pàgines llegides; el millor era el que estava per venir. Després del càncer li van dir que no podria viatjar, i ho va fer més que mai tornant immediatament al treball d’organització de concerts per Gai & Company i la televisió amb Àngel Cases a ‘Musical Expréss’. Si Jordi Tardà no s’aturava era per la quantitat de coses que havia d’explicar; no hi haurà biògraf que pugui amb el seu llegat. Fins a aquest mateix dissabte va estar al peu del micro a Catalunya Ràdio: un concert de Springsteen; una raresa del Born to Run Tour de 1975 al Tower Theatre de Filadèlﬁa. Va ser un comiat raonable: Jordi Tardà havia nascut per córrer. La passió pel rock i la vida l’impulsaven Així ens agradava a tots. RAFAEL VALLBONA

6 CULTURA

MARÇ 2015 TRIBUNAMARESME

Francesc Burniol, el mestre d’Argentona, en un llibre de Margarida Colomer Com diu el pedagog Josep González-Agàpito en el pròleg del llibre Francesc Burniol. El mestre que fou depurat per republicà i catalanista: “Francesc Burniol és un d’aquests discrets herois de la vida quotidiana sense els quals les viles, les ciutats i el país sencer no serien el mateix.” Burniol és sempre un avançat al seu temps, ja el 1893 quan comença a fer de mestre a Argentona aposta per l’ensenyament públic però sense renunciar mai a un ensenyament i una educació el màxim de rigorosa i científica que els temps permetien. Ho explica molt bé, l’autora, Margarida Colomer, que ja és coneguda com a historiadora per tota la colla de llibres que ha publicat centrats en determinats aspectes de la guerra civil al Maresme. En un context de gran analfabetisme, Burniol s’amara del moviment de renovació pedagògica i de recuperació del prestigi de la llengua i la cultura catalanes i ho trasllada a la seva pràctica del dia a dia a l’escola. Així, treballa amb els seus alumnes des de textos de grans escriptors catalans com Joan Maragall o Jacint Verdaguer com de científics com Copèrnic. González-Agàpito destaca també: “Burniol podria haver estat un element més d’aquell magisteri submís i dòcil que havia dissenyat la Llei Moyano emmordassat políticament i ideològica per ser servil als cacics locals. Seguint la seva vida assistim a la progressiva conscienciació i compromís per assolir una societat més justa i democràtica”. Burniol s’esforça per millorar-ho tot: des de l’edifici escolar, o el pati, fins al mobiliari, el paviment, la calefacció o les condicions sanitàries.

Els franquistes no van poder tolerar tanta eficàcia, coherència i integritat moral, com descriu M. Colomer Tanmateix, Burniol no actua només com a mestre, és molt intensa la seva activitat ciutadana lluitant sense descans i sense por a les autoritats per una societat més justa. Combat el caciquisme local i a favor dels que políticament defensaven l’escola pública. Joaquim Ripoll ens descriu així la tasca docent de Burniol: “Dotat d’una ﬁníssima percepció; d’un instint ben poc comú, endevinava el tarannà i reaccions de l’alumne, des de l’endemà de tenir-lo a classe” (J.Ripoll, Carrer Gran. El meu pati d’estrelles, 1986). Burniol explicava que fent cultura es fa pàtria i feia un elogi del que avui en diríem la cultu-

ra de l’esforç. El 30 d’octubre de 1932, en motiu de la inauguració de les Escoles graduades, Burniol fa un solemne discurs significatiu del menyspreu de l’època per la feina del professorat i que deixa clar el caràcter i la visió del mestre d’Argentona. Així clou el discurs: “Afortunadament sembla que s’hagi iniciat un canvi en aquest vici social, que tant ens deshonrava; el bon sentit s’anirà obrint pas de mica en mica; concorrent rics i pobres a una mateixa escola, els homes es sentiran germans i aprendran a estimar-se més cada dia; els pobles se sentiran orgullosos de posseir bons edificis escolars, i al passar-hi pel davant els miraran amb respecte i carinyo a la vegada, i des del fons del seu cor li dirigiran una salutació de satisfacció; i amb la mirada i mig somrient semblarà que vulguin dir a la persona que passi per allà: Veus aquest edifici tan formós, que té enlairada en el seu front la bandera de la pàtria? L’hem fet nosaltres per educar i instruir als nostres fills; és sagrat com un temple. Vianant, descobreix-te!” Els franquistes no van poder tolerar tanta eficàcia, coherència i integritat moral. Com escriu Margarida Colomer:“el 1939, els que el van denunciar consideraven que era un bon mestre, però una persona que havia defensat obertament la República i la llengua catalana, i que per tant no podia exercir en una societat amb un nou règim que es basava en una “España Grande y Libre””. Un mestre que Argentona i tot Catalunya han de recordar. JORDI SOLÉ I CAMARDONS Voliana Edicions

CULTURA 7

TRIBUNAMARESME MARÇ 2015

Can Vallerià

(art, comunicació, territori) L’acte ‘El temps de les octavetes’, memòria i reﬂexió col·lectiva sobre els anys de clandestinitat, va posar en marxa el passat 22 de febrer el projecte participatiu Can Vallerià (art, comunicació, territori); un nou espai obert a la cultura a la que va ser casa natal del poeta Valerià Pujol a Premià de Dalt. Fa quatre generacions que a Can Vallerià es creu en la cultura i la llibertat com a valors fonamentals per fer la societat més justa, rica i moderna. Des de primers del segle XX s’ha treballat pel cooperativisme participant a la fundació de la Cooperativa la Fraternitat (1902), després pel Cor de Clavé i les activitats d’esbarjo popular de la Benèﬁca (clausurada per la dictadura). Al franquisme es va fer activisme polític i sindical en clandestinitat, i mai no s’ha deixat de treballar per la cultura, el millor instrument per a transformar la societat. Amb paraules i cançons, el passat dia 22 de febrer en Josep Lluís López Bulla (fundador de CCOO) i la coral Primavera per la Pau van evocar la

memòria dels temps sense llibertat, quan de la multicopista amagada a la masia en sortien milers d’octavetes. Els globus vermells portant poemes d’en Valerià Pujol, van ser un símbol d’insubordinació cívica de tots els convocats, en un moment en què les ombres del passat més obscur amenacen amb escapçar les conquestes social més fonamentals. Aquest acte engega el projecte Can Vallerià (art, comunicació, territori); forma contemporània d’activisme participatiu i obert que es comença a impulsar a partir de la cultura i els valors que transformen la societat. Podeu seguir les activitats a www.facebook.com/canvalleria. CAN VALLERIÀ

L’església de Cabrera de Mar ja exhibeix la rèplica del retaule de Sant Joan El passat 24 de gener, en el marc de la Festa Major d’hivern, es va col·locar a l’Església Parroquial de Sant Feliu una reproducció a escala real del retaule gòtic de Sant Joan Baptista. L’obra original, de Bernat Martorell, es conserva al Museu Diocesà de Barcelona. La rèplica ha estat un projecte dut a terme per la Fundació Burriac durant l’any 2014 i ha comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament i la Parròquia. Durant l’acte de presentació hi van intervenir el president de la Fundació Burriac, Esteve Rodés; el director del Museu Diocesà

Concurs de fotograﬁa del cementiri de Teià La Biblioteca de Can Llaurador de Teià està organitzant una ruta literària que es basa en la novel·la Retrum i Retrum 2, de Francesc Miralles. Aquesta obra s’esdevé a Teià i hi surten racons coneguts com la CMC La Unió, La Palma, la Riera, l’Institut, l’església de Sant Martí i el cementiri, entre d’altres. Els protagonistes

de Barcelona, Mn. Martí Bonet; el tècnic restaurador, “Pacheco”; l’actual rector, Mn. Josep Lluís Muñoz, i per cloure l’acte i per descobrir la peça, l’alcalde, Jordi Mir.

també fan un viatge pels cementiris de Catalunya i pels més famosos d’Europa. Una de les activitats que la biblioteca proposa a l’entorn d’aquest llibre és un concurs de fotografia sobre el Cementiri de Teià. Està obert a tots els aficionats i aficionades de la fotografia que tinguin de 18 a 29 anys i el premi seran 2 passis d’Interrail, gentilesa de RENFE. Les bases del concurs les trobareu a la Biblioteca de Can Llaurador www.teia.cat.

GENT DEL MARESME PERE CARLES I SUBIRÀ. PRESIDENT DE LA FUNDACIÓ ILURO.

“La Fundació ha d’esdevenir una institució de renom i incidir en el món de l’art, els valors socials i el patrimoni cultural” Amb la perspectiva de la trajectòria que ja es porta, quins objectius es planteja la Fundació Iluro després de la posada en marxa de l’entitat? Els objectius de la Fundació són superar el moment encara transitori pel que fa a l’equilibri financer de l’entitat. L’entitat té recursos, però ha de reestructurar-los de forma més eficient i adequada a la seva realitat actual. També la Fundació ha de ser un impuls per a Mataró i la comarca. Amb modèstia i projectes concrets, però té actius que es poden posar al servei de la ciutat. Després d’aquest temps en funcionament, del llegat que els ha deixat Caixa Laietana, què en queda, però? El llegat entès com tal és el fons fundacional. De fet, són els actius que la Generalitat utilitza a l’escriptura de constitució de la Fundació Iluro per crear-la. Tots aquests actius estaven vinculats a l’Obra Social de la Caixa, i va des del fons d’art a immobles com l’Ateneu, la casa Coll i Regàs o la Seu social al Carrer Palau on hi ha la biblioteca.També gestionem el Premi Iluro, un premi de monografia històrica sobre Mataró i el Maresme, amb més de 55 edicions. És a través de la Generalitat que arriben aquests actius a la Fundació Iluro.

En concret, en la direcció de l’Obra Social, cap a on dirigeixen en aquests moments els seus esforços? Mataró és una ciutat molt activa a nivell d’organitzacions amb compromís social. El que estem fent és intentar identiﬁcar projectes concrets per col·laborar amb aquest tipus d’entitats que saben millor que nosaltres el que cal fer ara. Hem anat veient a més que hi ha moltes maneres de col·laborar i implicar-se, no tot s’acaba donant diners. I en l’àmbit cultural? En l’àmbit cultural ara mateix les prioritats passen per la nova convocatòria del Premi Iluro, fer accessible el Fons d’art, potenciar l’ús de l’Ateneu com a sala d’exposicions i començar a pensar com hem d’aproﬁtar la casa Coll i Regàs. Un element important de la Fundació, que és a l’hora una eina cultural i una eina social, és la biblioteca. El Premi Iluro es troba en un nou context. Com el valoren, de cara al futur, després que la darrera edició es declarés desert? El Premi Iluro és un dels actius culturals principals de la Fundació.

GENT DEL MARESME 9

TRIBUNAMARESME MARÇ 2015 En aquest sentit el compromís de la Fundació és seguir-lo convocant. Dit això, evidentment quan es convoca un premi es persegueix donarlo, però això ho decideix el jurat i si aquest entén que ha de quedar desert doncs així ha de ser. També podria ser que amb l’”impasse” entre la Caixa d’Estalvis i la Fundació no es conegués prou que el premi el seguia convocant una nova entitat i això afectés al nombre d’obres presentades. Treballarem per donar-ne més difusió en els àmbits adequats. Ara estem en procés de digitalització de tots els premis i treballem per poder-los mostrar al públic coincidint amb Sant Jordi. Centrant-nos en els recursos, de quins disposa la Fundació Iluro en concret? I quina viabilitat de futur tenen per poder mantenir les seves activitats? Tal i com, he dit abans, la Fundació té recursos immobiliaris i ﬁnancers que li permeten ser optimista. Cal però reestructurar-la per garantirne la sostenibilitat. Ja estava previst que els primers anys hi hagués un cert dèﬁcit pressupostari anual que anirem reequilibrant.

Pere Carles i Subirà va néixer a Mataró fa 45 anys. Advocat de professió, ha desenvolupat tota la seva carrera professional en l’àmbit privat. Patró i secretari de la Fundació Iluro des del naixement de l’entitat, representa Òmnium Cultural, una de les cinc entitats que conviuen al Patronat. Des del passat mes de novembre n’ocupa la presidència. Com apunten des de la Fundació lluro, “el nou president aporta a l’entitat el valor de les seves experiències en diversos sectors. El seu nou càrrec suposa una clara aposta per part de la Fundació envers la bona gestió adaptada a la nova realitat, eina necessària per assegurar la sostenibilitat de l’Obra Social heretada, la conservació de tot el patrimoni de l’entitat i el bon servei a la ciutat”.

Estem en procés de digitalitzar tots els premis Iluro i poderlos mostrar al públic coincidint amb Sant Jordi La Fundació haurà de pensar en no fer les coses tota sola Per altra banda, la Fundació segurament haurà de pensar en no fer les coses tota sola en alguns dels seus projectes. Els temps d’escassetat obliguen a ser més enginyosos i això no és dolent, ans al contrari. Caldrà estudiar complicitats en diferents àmbits per a projectes concrets, on identiﬁquem que la missió i els valors de la Fundació encaixen amb els d’aquelles empreses amb sensibilitat especial cap al món cultural i social. I dins aquest context, la situació de la biblioteca, quina és? Podríem dir que la Biblioteca popular son tres coses: un lloc d’estudi,

on molts mataronins ens hi hem tret la carrera i així ha de seguir sent. Un fons bibliogràﬁc i documental amb interès històric, que hem de fer accessible a tothom. I la biblioteca clàssica on pots llegir i et presten llibres, que ha d’adaptar-se a les noves tendències en aquest àmbit. Sobre aquestes línies treballem. S’ha mantingut l’encaix amb la ciutat i la comarca en el nou escenari de la Fundació? No s’ha mantingut l’encaix en la mesura que la Fundació no és la Caixa d’Estalvis. La Fundació ha de trobar el seu camí de futur per ella mateixa. La Fundació ha de mirar endavant amb criteri propi, treballar pel futur i establir compromisos i projectes vàlids per la ciutat i la comarca des de les seves modestes possibilitats. Quins projectes de futur es plantegen en aquests moments? Que la Fundació esdevingui una institució de renom i un instrument capaç d’incidir en el món de l’art, els valors socials i el patrimoni cultural. Text: A. Calls. Foto: Cedida.

VALORS

Suplement amb textos de la revista publicada per l’Associació Cultural Valors. www.valors.org

Diners sí, diners no... Diners per què? És un tòpic –encara que ben cert– dir que els diners són bons o són perversos segons a quina causa serveixin. Són valuosos els que es dediquen a l’educació, la sanitat, la cultura i, en general, a objectius solidaris. Són lloables tots els diners que fan front a mancances socials i s’esmercen en el desenvolupament comunitari. N’hi ha prou en mencionar, entre una munió d’iniciatives concretes, la Marató de TV3 a casa nostra o, més en general, el ﬁnançament de projectes humanitaris per part de la Banca Ètica. En canvi, són menyspreables els diners guanyats abusivament i tots els emprats en causes innobles. Aquestes van des de la fabricació d’armes i la guerra a la droga o els que són fruit de la mera especulació. Ho són igualment els dilapidats en un consumisme sense fre, o en luxes fastuosos, mentre manquen recursos per a les necessitats bàsiques i urgents dels exclosos i marginats. Encara hi ha 25 mil persones que moren de fam cada dia i, entre nosaltres, molts que no tenen una feina de la qual puguin viure amb dignitat! Els diners són dolents quan deixen de ser un mitjà i aconseguir-los es converteix en l’objectiu. Quan en lloc de servir-nos-en, estem al seu servei. Quan la ﬁnalitat és l’acumulació de capital i l’enriquiment en si mateix. Quan oblida la seva responsabilitat social i passa per sobre del bé comú. El capital pot ser un bon servent, però és molt dolent quan es transforma en l’amo, en Don Dinero, el cavaller totpoderós, insaciable i sense escrúpols, de la poesia

satírica de Quevedo, escrita fa més de 400 anys i oportunament musicada als nostres dies per Paco Ibáñez. EL CULTE AL DINER. És justament ara, en l’era de la Globalització, sota l’imperi del model capitalista i de l’economia liberal, quan el culte idolàtric a Mammon, el déu de la opulència, s’ha tornat il·limitat. El bisbe Pere Casaldàliga m’enviava, fa ben poc, un emotiu testimoni que recullo al meu llibre, sobre l’obligació de lluitar contra “el lucre a qualsevol preu, on la competència sense regles de justícia ni solidaritat tenen la primera i la darrera paraula” o com, al pròleg del mateix llibre, Federico Mayor Zaragoza qualiﬁca d’escàndol i d’oprobi per a la comunitat humana que 85 persones posseeixin tant com la meitat més pobra de la població del planeta; és a dir, més de 3.600 milions

de persones. Mai tant pocs havien guanyat, s’havien enriquit i posseït tant. Només cal esmentar que en el 2014 el nombre de milionaris al món ha augmentat més d’un deu per cent. A Espanya, en un rànquing vergonyós, ho ha fet més del doble. Malgrat o gràcies a la crisi patida per la majoria! Es tracta d’una escandalosa i insultant desigualtat, en augment però insostenible, sense precedents en la història moderna. Parlar de creixement del PIB i no dir res sobre com es reparteix i qui se’l queda és només un exercici de cinisme, que practiquen a diari els nostres polítics. El gran capital té ales per volar arreu del món, amb total llibertat, a la captura de beneﬁcis especulatius i depredadors, arrasant el que trobi per davant. D’entrada, a costa de la sostenibilitat de la terra. I com que el diner a més

a més és covard, es refugia allà on no corre riscos que és, precisament, on no és necessari perquè en sobra, però on és més productiu. On està fora de tot control. Sobretot als paraïsos fiscals, on s’emparen i es renten els capitals adquirits de manera criminal i corrupta; on s’amaguen més de quinze bilions d’euros, prop del vint per cent del Producte Interior Brut de tots els països del món! La humanitat no és pobra. Amb un PIB mundial que, malgrat la crisi, arriba als vuitanta bilions d’euros –força més si tenim en compte l’economia submergida– i una riquesa global acumulada –massa monetària total– superior als dos-cents bilions, podem dir que gairebé en sobren de diners. Són suficients per tal que totes les famílies de tots els països de la terra poguessin viure dignament. Però estan pèssimament repartits i molt mal administrats. L’u per cent n’acapara gairebé el cinquanta per cent i el deu per cent, prop del noranta per cent de la riquesa total. Els responsables mundials, des del Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial a les autoritats polítiques i econòmiques i els grans conglomerats financers vulneren de manera flagrant la seva greu responsabilitat d’imposar els principis més elementals de justícia distributiva i solidaritat. CANVI DE RUMB. Les solucions, tant per les persones com pels països més necessitats i desvalguts estan a l’abast. Per tal d’aconseguir-ho ni tant sols és imprescindible enderrocar tot el siste-

VALORS 11

TRIBUNAMARESME MARÇ 2015 ma, com demanen els justament indignats i els radicals; però sí que cal transformar-lo de socarel. Les eines i els mitjans no són sofisticades elucubracions utòpiques, per bé que gens fàcils d’implementar. No ho són perquè per una part, en el nostre món globalitzat cal que siguin mesures adoptades per tots els països; per altra, perquè s’ha de comptar amb la frontal oposició del gran Capital, defensor acèrrim de l’status quo, en nom d’una llibertat i d’un desenvolupament del que només ell mateix se’n beneficia. L’acadèmic Thomas Piketty és l’economista de moda i més admirat gràcies, sobretot, a l’obra El capital al segle XXI. Es tracta d’un estudi empíric, extens i rigorós, fruit de quinze anys de recerca sobre l’evolució al llarg del temps i a escala mundial de la distribució de les riqueses i la desigualtat econòmica; sobre la disminució continuada de les rendes del treball i l’increment i concentració exponencial del capital i dels patrimonis. La valuosa part final de l’obra aborda les lliçons pel futur i les mesures per tal d’aconseguir un estat social harmònic i evitar una espiral de crisis encara més profundes per a la gran majoria de la comunitat humana. Tanmateix, potser és, després de tot, la part menys origi-

El gran capital té ales per volar arreu del món, amb total llibertat, a la captura de beneficis especulatius i depredadors, arrasant el que trobi per davant L’estat social del segle XXI requereix un impost realment progressiu sobre el capital nal de l’obra. O, fins i tot, la més coneguda i la que gaudeix d’un consens més unànim. Es pot resumir afirmant que l’estat social del segle XXI requereix un impost realment progressiu sobre el capital. Per combatre la desigualtat i obtenir recursos són imprescindibles accions correctores concretes, mesures i formes de regulació, control i fiscalitat sobre el Capital, així com deixar de gastar en projectes intrínsecament perversos. Una minsa reducció d’un cinc per cent

de la fabricació i venda d’armes lliuraria més de cinc-cents mil milions d’euros anuals. Aflorar els diners dipositats en paraïsos fiscals, encara que els seus rendiments només aportessin un u per cent anual, suposarien dos-cents cinquanta mil milions d’euros. Imposar, a nivell mundial, un gravamen sobre les transaccions financeres, molt especialment les especulatives –la famosa Taxa Tobin– en podria generar dos-cent mil milions més. Només un u percent d’impost patrimonial mitjà sobre el 0’5 per cent dels més rics, que posseeixen el 35 per cent de la riquesa total (setanta bilions d’euros) donaria set-cents mil milions d’euros. Podem afegir, com a mesura de justícia, un impost realment progressiu sobre sous multimilionaris i sobre els guanys de les grans empreses, que actualment cotitzen molt menys que les mitjanes i petites, i que s’estableixen allí on la fiscalitat els resulta descaradament favorable. Per altra banda, la gran mesura d’ajuda internacional, propugnada l’any 1980 per les Nacions Unides, va ser dedicar el 0,7 per cent del pressupost dels països rics pel desenvolupament dels més necessitats. Suposarien més de tres-cents mil milions d’euros, però actualment no passen d’una vergonyosa sisena part d’aquesta xifra, en

moltes ocasions esmerçats en projectes que beneficien més al donants que als receptors. Les mesures anteriors, unides a la feina de tantes ONG i als recursos d’organitzacions com la OMS, la UNICEF, la UNESCO o la OIT, representen molts més diners dels necessaris per acabar amb la fam i amb les carències més greus al món. Es podrien assolir, a curt termini, tots els Objectius del Mil·lenni que la ONU havia fixat pel període 2000-2015 com també, al mateix temps, per a condonar el deute dels cinquanta països més pobres de la terra (deute que no arriba a tres-cents mil milions d’euros, ridícul en front del deute dels grans). De fet, el 2005, quan es va condonar el deute dels divuit països pobres més endeutats (HIPC), cap economia occidental se’n va ressentir. Amb totes aquestes mesures econòmiques i socials ni les nacions més poderoses ni els que gaudim de més benestar no hauríem de sacrificar res més que el nostre egoisme. En canvi, podríem parlar de solidaritat i de justícia distributiva. Aquests sí que són els realment els diners bons i valuosos. JOSEP ROCA Autor de Globalización 3.1. Decálogo para la hoja de ruta

12 VALORS

MARÇ 2015 TRIBUNAMARESME

JONÀS SALA, PROPIETARI I IMPULSOR DE L’EMPRESA VERKAMI Després de quatre anys, Verkami s’ha convertit en una de les plataformes referents del micromecenatge cultural a Cataunya i també a Espanya.

“Per tenir èxit cal preparació, il·lusió i feina” el crowdfunding que més ha funcionat. Ara bé, aquest model d’aportacions a canvi d’una recompensa certament s’hauria d’aplicar en altres camps. Nosaltres creiem que la ciència o el disseny són processos creatius i, per tant, també es podríem beneﬁciar de ﬁnançament.

La seu de Verkami es troba en un despatx del Tecnocampus Mataró-Maresme. Un espai reduït però ple d’activitat, creativitat i iniciativa. Per aquesta empresa, amb quatre anys d’història, hi han passat fins 1.154 projectes culturals, xifra que no para de créixer, i fins ara han recaptat 5,5 milions d’euros. En un moment en què no és fàcil trobar finançament públic per fer realitat una idea, parlem amb Jonàs Sala, un dels fundadors d’aquesta empresa, d’un sistema que amb poc temps s’ha consolidat a casa nostra, el ‘crowdfunding’ o micromecenatge. El micromecenatge és només un sistema de finançament alternatiu a la manca de finançament públic o hi ha més valors darrera aquesta proposta? El més evident quan entres a una plataforma de crowdfunding és gent que aconsegueix uns diners per tirar endavant un projecte, però a nosaltres ens agrada destacar que hi ha altres valors al voltant del micromecenatge, la manera que en català tenim de traduir aquesta expressió anglosaxona. És una manera diferent de consumir cultura: més justa, de proximitat –perquè tu estàs col·laborant directament amb un creador per fer la seva proposta realitat– i també és una forma

de generar comunitat al voltant d’una proposta artística o cultural. Als Estats Units una metgessa ha iniciat una campanya de micromecenatge per fer possible una investigació de recerca del tractament contra l’ebola. Amb aquest sistema es poden ﬁnançar tot tipus de projectes? A Verkami estem especialitzats en projectes creatius i culturals perquè els tres fundadors –el meu pare, que és biòleg; el meu germà, que va estudiar història de l’art; i jo, que sóc doctor en física– compartíem i compartim una mateixa passió per la creativitat. A més a més, a casa nostra aquest és

Pel vostre despatx cada any passen molts projectes. Què és per tu la iniciativa? Nosaltres mateixos som emprenedors o gent amb iniciativa. Però a més, moltes iniciatives, individuals o col·lectives a través de la nostra plataforma i del nostre assessorament es poden acabar convertint en realitat. Sí, per les nostres oﬁcines passa molta gent que ha hagut de fer el pas. I això és una cosa molt reconfortant. Quines qualitats ha de tenir un emprenedor per què la seva idea tingui èxit? Tenir molta il·lusió per allò que vols fer. Però també cal una bona component de preparació, tant personal com del projecte. I, després doncs allò que tothom sap i a vegades no es té prou en compte: molta feina, un projecte de la nit al dia no és fa realitat, cal difusió, dedicar-li moltes hores de feina... Creu que som un país amb iniciativa però manquen ajudes per tirar-les endavant? Sí, la iniciativa al nostre país és increïble. En el nostre sector som líders en projectes de crowdfunding, és dir, la gent té moltes idees i ganes de tirarles endavant. I, respecte els recursos, aquest lideratge també vol dir que ens sabem buscar la vida, com es diu ara, i

els recursos necessaris per fer realitat les propostes. Si una porta se’ns tanca, en busquen una altra. Com heu notat la crisi? Aquest model de finançament funciona de forma independent. Certament hi ha gent que ha descobert el crowdfunding perquè ara altres vies de finançament, com les ajudes públiques o els crèdits bancaris, són més complicades d’aconseguir, però també molta gent aposta pel micromecenatge per la seva filosofia, pels seus valors, i no per la necessitat. Per altra banda, també és cert que si no hi hagués crisi segurament hi hauria més consum cultural i, per tant, més mecenes. Verkami ha celebrat quatre anys, amb aquest temps han nascut més plataformes de micromecenatge, quin anàlisi fa del sector? A nivell de Verkami estem molt contents de com ha evolucionat la iniciativa inicial i de quina ha estat la resposta de la gent. Hi ha gent que la troba útil, que la gaudeix i això ens omple moltíssim. Vam començar amb 6 projectes, el 2012 en van ser 900 i aquest any superarem els 1200. Verkami no ha parat de créixer des que va néixer i nosaltres també hem anat aprenent al mateix temps. Ha estat una experiència enriquidora. I, respecte el sector en general creiem que té molt de futur i molt recorregut. El govern espanyol acaba de limitar la inversió dels particulars en micromecenatge: 3.000 euros per projecte i 10.000 euros anuals per a plataforma. Com pot afectar això al sector i a la ini-

VALORS 13

TRIBUNAMARESME MARÇ 2015 ciativa creativa del país? Aquesta regulació del govern és especíﬁca pel crowdfunding d’inversió i de préstec. En aquest tipus de micromecenatge el mecenes no rep una compensació física, un llibre, un CD o una experiència, sinó un retorn en inversió. Per tant, Verkami no es veu afectat per aquesta normativa. En principi, creiem que una regulació de per si no és dolenta, perquè això vol dir reconèixer que aquest fenomen té una importància dins de la societat. I, per tant, estaríem d’acord en una regulació especíﬁca pel mecenatge cultural si és per protegir-lo i incentivar-lo i no per posar-li barreres. Esteu tranquils, doncs... El crowfunding cultural és una sortida de molts projectes que d’altra manera no es podrien fer, per tant, políticament la voluntat és més incentivar-lo que no posar-li límits. En canvi, en el crowfunding d’inversió hi ha altres factors d’involucrats: bancs, fons d’inversió... gent que té interessos i que han vist perill en aquestes noves plataformes, encara que són poques i han realitzat pocs projectes d’èxit. Realment és sorprenen que hagin regulat tan de pressa un model sense ni esperar a veure si tenia recorregut.

A nivell cultural la societat organitzada està fent la feina que en part haurien de fer les administracions públiques... Sí, políticament ells ho veuen així. Consideren el micromecenatge cultural com una forma de canalitzar projectes als quals ells no els poden donar sortida. Nosaltres, en cap cas, però, no volem ser una alternativa a les subvencions públiques, creiem que són necessàries i importants. I hi ha projectes que per interès públic han d’estar subvencionats i, de fet, tots ja fem un crowdfunding amb els nostres impostos. Abans ja comentaves que sou una empresa de caràcter familiar. És fàcil ser emprenedor amb el pare i el germà? De les empreses que comencen diuen que si superen el primer any de vida ja duren molt, doncs suposo que a nivell familiar deu ser el mateix. Si has superat l’etapa inicial amb èxit, crear una cosa nova, i, a més, superar la convivència familiar, ja tens molt de guanyat. Ara tenim altres reptes, però tot és molt més fàcil. MARIA COLL Recupera un resum de la conversa al canal Youtube de @matarovalors: www.youtube.com/matarovalors

El pou del glaç de Canyamars Aquesta tardor vaig anar a buscar bolets a la serralada litoral i vaig acabar davant del pou de glaç de Canyamars, una construcció cilíndrica i massissa, ubicada en un lloc obac i fred, a tocar de la riera, ara normalment seca. Al costat i una mica elevada s’hi conserva una bassa de poca profunditat on abans s’hi recollia l’aigua i es deixava congelar. Fins a ﬁnals dels 1800 tenia una gran activitat en la producció de blocs de gel i rendibilitat econòmica ja que aquests, a l’estiu, durant la nit, es transportaven amb tracció animal ﬁns a Mataró i Barcelona. Eren èpoques de molt més fred –dos o tres graus menys–, sense neveres. Les barres de gel eren un bé escàs, natural i renovable any a any. Era el que ara en diríem una producció neta, sostenible i no contaminant. A casa llegeixo en el diari que, els especialistes del canvi climàtic a la vintena cimera de Lima, discuteixen com parar aquest increment de temperatura del planeta i no acaben

de posar-se d’acord. Ara ja tothom accepta que el problema és greu i es deu principalment a l’activitat industrial i que no té aturador. La qüestió que es planteja és doble: qui paga les moltes reformes i canvis que cal fer? I com es distribueixen aquest costos entre els països rics i desenvolupats que en el seu dia van contaminar molt i els països en vies de desenvolupament als quals se’ls imposa que facin servir tècniques no contaminants si volen progressar? A mi totes aquestes deliberacions en les inacabables cimeres em recorden aquella faula dels dos conills discutint sobre si els gossos que els perseguien eren galgos o podencos i mentre tant, aquests varen arribar i se’ls varen cruspir. Als experts en el tema els recomanaria que donessin una volta pel pou del glaç de Canyamars i s’afanyessin perquè la situació és greu i urgent. XAVIER MANTÉ. ENGINYER

PROPOSTES 14 PROPOSTES

MÚSICA

MARÇ 2015 TRIBUNAMARESME Aquesta secció és una selecció dels actes que es fan als municipis de la comarca durant el mes que surt publicat TRIBUNA Maresme. La recepció de les propostes per a l’agenda és ﬁns al dia 20 del mes en curs, al correu info@tribunamaresme.com.

ALELLA. CAN LLEONART

Andrea Motis & Joan Chamorro Group. Divendres 6 a les 21h. Andrea Motis i Joan Chamorro són considerats la revelació del jazz català. www.canlleonart.com. ALELLA. BIBLIOTECA FERRER I GUÀRDIA

Espectacle musical. Dimecres 18 a les 20h. Brindem Cançons, a càrrec del grup Corrandes són corrandes. ARENYS DE MAR. C.C.CALISAY

CICLE DE MÚSIQUES TRANQUIL·LES MATARÓ. DIVERSOS INDRETS. El Cicle de Músiques Tranquil·les ja és un referent en el seu àmbit. Apropa, des de diverses sales i espais de la capital del Maresme, intèrprets i formacions musicals de referència. Encara queden diversos concerts aquest mes per assistir-hi. No us perdeu l’oportunitat d’accedir a una proposta d’alt nivell qualitatiu. Joan Dausà. Divendres 6 a les 21 h. Teatre Monumental. Presenta el seu últim disc, On seràs demà?. Il Xef Malatesta + L’Idiota. Diumenge 8 a les 20.30 h. El Públic. Extraño Weys. Dissabte 14 a les 23 h. Cafè de Mar. Hip hop i música negra. Miquel Abras + Leds. Diumenge 15 a les 20.30 h. El Públic. Una de les veus més populars del pop-rock català. Liviana Mauretti. Divendres 20 a les 20.30 h. Arcàdia Cafè Cultural. Veu, piano i unes lletres molt personals. Pau Vallvé. Divendres 27 a les 23 h. Sala Clap. Presenta el seu nou disc, Pels dies bons.

DIVERSOS

Chassaigne Frères. Estrenem piano. Dissabte 14 a les 19 h. Concert de presentació del piano cedit per la família López Surroca. CABRERA. ENVELAT MUNICIPAL Sardanes. Diumenge 15 a les 18 h. Amb La Principal del Llobregat. EL MASNOU. CA N’HUMET

Concert de gospel. Dissabte 7 a les 19h. A beneﬁci de l’Associació de Familiars de Persones amb Malaltia Mental (Esquima). Amb la participació del cor de gospel de l’Escola Emma Calvo i Combo Jazz.

EL MASNOU. BIBLIOTECA J. COROMINES Divendres 27 a les 19 h. Tast de música i vi a càrrec de Marcel Gorgori. Un tast de vi maridat amb diferents músiques en les quals es reconeix les mateixes característiques sensorials que troba en cadascún dels vins tastats. Cal inscripció prèvia.

MATARÓ. INSTITUT MIQUEL BIADA Dissabte 21 a les 18 h. Espectacle audiovisual amb projecció de diapositives i cante de saetes amb motiu de la celebració del Dia Patrimonial d’Andalusia. Entrades a la venda a la seu de la Casa d’Andalusia.

MATARÓ. FOMENT MATARONÍ Música romàntica per a violoncel i piano. Dissabte 7 a les 20 h. A càrrec del duo Renau-Vela. Dins el Cicle de Música de Cambra.

PREMIÀ DE MAR. ESCOLA DE MÚSICA Concert de Corals. Dissabte 14 a les 13 h. A càrrec de la Coral Juvenil de l’Escola Municipal de Música de Premià de Mar i la Coral Jove de l’Escola Municipal de Música de l’Escala.

MATARÓ. TEATRE MONUMENTAL Les set paraules de Crist a la creu. Dissabte 14 a les 21 h. Homenatge a la música de Cristòfor Taltabull, interpretada per l’Orquestra de Cambra de Granollers, el Cor Ciutat de Mataró i el tenor mataroní Josep Fadó, amb la direcció de Jordi Lluch. MATARÓ. CLAP Mojinos Escozíos. Divendres 20 a les 23 h. La banda de rock i humor torna a estar de gira amb el seu últim disc, Semos unos máquinas. MATARÓ. CLAP Atzavara. Dissabte 21 a les 23 h. Dins el projecte Banc de Proves. MATARÓ. FOMENT MATARONÍ Orquestra de Cambra Kammart. Diumenge 22 a les 18 h. Amb la direcció d’Alex Sansó. Dins el Cicle de Concerts Simfònics.

EL MASNOU. PATI DEL CASINO 43è Aplec de la Sardana. Diumenge 29 d’11 a 21 h. Amb les Cobles Marinada, Jovenívola de Sabadell i Principal de Llobregat.

MATARÓ. ESGLÉSIA DE SANT JOSEP Cor Madrigalista de Mataró. Divendres 27 a les 21 h. Concert de Setmana Santa amb motiu del 40è aniversari del cor.

ALELLA. PLAÇA DE L’AJUNTAMENT Estrena del videoclip de la cançó “Ets Alella”. Dissabte 14 a les 12h. .

ARENYS DE MAR. RIERA Fira del Col·leccionisme. Diumenge 29 de 9 a les 14 h.

ALELLA. OFICINA DE TURISME Enotast. Dissabte 21 a les 13 h. Garnatxa Blanca (Joaquim Batlle) amb Generós Sec (Alella Vinícola) amb botifarra d’ous i pets de monja.

ARGENTONA. CROS Festa de l’arbre. Diumenge 29.

ARENYS DE MAR. C.C. CALISAY Fira de Brocanters. Diumenge 8 de 10 a 15 h.

LA PASIÓN VIVIDA EN ANDALUCÍA Y MATARÓ

PREMIÀ DE MAR. PLAÇA DE L’AJUNTAMENT Ballada sardanes. Diumenge 8 a les 12 h. A càrrec de la cobla Premià.

EL MASNOU. CA N’HUMET Cobla del Masnou. Dissabte 28 a les 19 h. Concert de presentació oﬁcial de la Punt CAT Cobla del Masnou, cobla sardanista de la vila.

ALELLA. PARC DEL CANONGE Festa esportiva al nou parc del Canonge. Diumenge 29 a les 11h.

LA MÚSICA DEL VI

MATARÓ. CLAP Jazz Jam. Dijous 5 a les 21.30 h. L’Associació Jazz Maresme ofereix una nova jam session.

ARENYS DE MAR. PLAÇA DE L’ESGLÉSIA Urban Market. Dissabte 14 i diumenge 15 de 10 a 20h. Punt de trobada d’emprenedors i creadors que donaran a conèixer la seva marca i les seves col·leccions úniques i originals. ARENYS DE MAR. TEATRE PRINCIPAL Nomenament de Fill Predilecte. Diumenge 15 a les 12 h. A Joaquim Cassà Barrera i Zenon de Pol Alguer i Fill Adoptiu Manuel Isnard Plens. ARENYS DE MAR. C.C.CALISAY Fira Naturàlia. Dissabte 21 i diumenge 22 de 10 a 20h.

CABRERA. PARC SERRALADA LITORAL UBOX Race: 2015w Laietans land. Dissabte 7 a les 9:30 h. . EL MASNOU. JARDINS P. CATALANS IV Matinal “Can Colomer”: visita a les set fonts. Diumenge 29 a les 8 h. EL MASNOU. CASA DE CULTURA Obrim la Casa de Cultura!. Diumenge 29 d’11 a 14 h i de 16 a 19 h LLAVANERES. CASAL DE LLAVANERES Premis de l’Esport. Divendres 27 a les 20h. Acte de reconeixement als esportistes llavanerencs.

PREMIÀ DE MAR. ESPAI L’AMISTAT Els èxits de J.S. Bach. Divendres 27 a les 21.30 h. Concert de la III temporada de música clàssica. Amb l’Orquestra Barcelona Filharmonia. Daniel Antolí, director; Xavier Chavarria, presentador. 18 € / 15 €. VILASSAR DE DALT. TEATRE LA MASSA Concert de la Coral americana Saint Thomas Academy. Dimecres 11 a les 21.30h. Preu: 5€. La recaptació anirà a beneﬁci de Càritas. VILASSAR DE DALT. PLAÇA DE LA VILA 16è Aplec de la Sardana i ﬁra d’artesans. Diumenge 22 durant tot el dia. VILASSAR DE DALT. TEATRE LA MASSA Concert de Rams. Diumenge 29 a les 19h. Arts Symphony presenta el Concert de Rams dirigit per Manel Valdivieso. Preus: 13€ / 11€.

PREMIÀ DE DALT. DIVERSOS INDRETS 31è aniversari de l’associació de la gent gran. Diumenge 15. 12.30 h: Missa al Santuari de La Cisa, Actuació Coral Primiliana. 18.30 h: Celebració festiva de l’Aniversari en el casal. PREMIÀ DE MAR. DIVERSOS INDRETS Festa dels 100 dies. Dissabte 14. Amb un seguit d’activitats que tindran lloc a la plaça Nova s’iniciarà el compte enrere per a la Festa Major. 11 h: Cercavila amb gegants, capgrossos i tabalers. 11 h a 13.30 h: tallers. 18 h: Espectacle infantil. 19 h: Xocolatada. TEIÀ. PARC ARQUEOLÒGIC CELLA VINARIA Maridatge de vins i formatges del Maresme. Dissabte 14 a les 18h. Acompanyats del sommelier Carlos Puñet. info@cella-vinaria.cat.

MATARÓ. TEATRE MONUMENTAL 8è Festival Artístic de la Gent Gran de Mataró. Dissabte 21 a les 17 h. A càrrec de les agrupacions artístiques dels casals de gent gran.

TEIÀ. PARC ARQUEOLÒGIC CELLA VINARIA Visita teatralitzada. Diumenge 15 a les 12h. Descobreix el celler romà de Vallmora. Preu: 6 €. info@cella-vinaria.cat i tel.93 555 99 77.

PREMIÀ DE DALT. SANTUARI DE LA CISA Festa de l’Anunciació a Maria “La Mare de Déu farigolera”. Dimecres 25 a les 19 h.

VILASSAR DE MAR. AV. EDUARD FERRÉS XX Fira Fora Estocs. Dissabte 14 de 10 a 20 h.

PROPOSTES 15

TRIBUNAMARESME MARÇ 2015

INFANTILS

GISELA I EL LIBRO MÁGICO

LA MONGETERA MÀGICA

VILASSAR DE DALT. TEATRE LA MASSA. Diumenge 15 a les 12h. Musical familiar protagonitzat per la cantant Gisela que interpretarà les cançons de les pel·lícules de Disney. Preus: 16€ / 13€.

MATARÓ. CASAL L’ALIANÇA. Diumenge 8 a les 12 h. Festuc Teatre presenta una adaptació del conegut conte de “Jack i la Mongetera Màgica”, un espectacle de titelles per a tots els públics. Preu: 7 €

LLAVANERES. CAN CARALT On és el meu dibuix?. Dissabte 7, 12 h. Explicació de conte i taller d’ex-libris.

ALELLA. CAN LLEONART Mostats. Dissabte 21 a les 13 h. Taller d’aromes sobre la vinya i la poda. .

LLAVANERES. BIBLIOTECA L’hora del conte. Dissabte 21, 12 h. Contes de la jungla, amb Assumpta Mercader.

ALELLA. BIBLIOTECA FERRER I GUÀRDIA Hore del conte. Dimarts 24 a les 17.30h . A càrrec de la cia. Patawa.

MATARÓ. BUC DE LLIBRES Buc de contes. Dijous 5 a les 17.30 h: Un conte embolicat. Dijous 12 a les 17.30 h: El nen nou.

PREMIÀ DE DALT. BIBLIOTECA L’hora del conte. Dimecres 11 a les 17.30 h: Pep Puça i les coses grosses, a càrrec d’Assumpta Mercader. Dimecres 18 a les 18 h: Maleta de pirates honrats i llops bons, a càrrec de Gisela Llimona.

MATARÓ. ATENEU FUNDACIÓ I LURO Fes el teu titella de pal. Diumenge 8 a les 11.30 h.

PREMIÀ DE DALT. SALA SANT JAUME Debden Park High School. Diumenge 29 a les 18h. Espectacle Musical i Mim.

MATARÓ. BIBLIOTECA ANTONI COMAS Districte Bib. Dilluns 9 i dimarts 17 a les 18 h.

PREMIÀ DE MAR. MEP Taller de jocs romans. Diumenge 8 a les 12 h. Voleu saber com es divertien els nens i nenes romans d’ara fa 2.000 anys?

ARENYS DE MAR. BIBLIOTECA Hora del Conte. Dijous 5 a les 18 h: a càrrec de Maribel Illescas. Dijous 12 a les 18 h: Mare neu a càrrec d’Escola Waldorf de Vallgorguina. ARENYS DE MAR. TEATRE PRINCIPAL Torna Robin Hood. Diumenge 15 a les 18h. A càrrec de la Cia. Teatre Nu. ARENYS DE MAR. TEATRE PRINCIPAL Minuts. Diumenge 29 a les 18 h. A càrrec de la Cia. Marcel Gros. CABRERA. BIBLIOTECA Els contes més sentits. Divendres 20 a les 18 h. A càrrec de Marta Roig. CABRILS. BIBLIOTECA Hora del conte. Divendres 13 i 27 a les 18h. Divendres 20: La maleta de pirates honrats i llops bons, a càrrec de Gisela Llimona.

L’HORA DEL CONTE MATARÓ. BIBLIOTECA FUNDACIÓ ILURO. Dijous 5 a les 17.30 h: Bob the Brontosaur, conte en anglès. Divendres 6 a les 17.30 h: Ja estic!. Dijous 12 a les 17.30 h: La caça del petó. Dijous 19 a les 17.30 h: (No) hi ha fantasmes sota el meu llit. Dijous 19 a les 17.30 h: Contes de Peps!. Divendres 20 a les 17.30 h: Com t’ho puc dir?. Dijous 26 a les 17.30 h: Meli. Divendres 27 a les 17.30 h: La mona de pasqua.

EL MASNOU. CA N’HUMET Diverajtem!. Divendres 6 a les 17.30 h. Conta contes. EL MASNOU. BIBLIOTECA J. COROMINES Hora del conte. Dissabte 7 a les 11.30 h. Contes per menjar. Dissabte 14 a les 11 h: La nena del mar. EL MASNOU. ELS VIENESOS Taller de cupcakes. Dissabte 7 a les 17 h. EL MASNOU. BIBLIOTECA J. COROMINES BiblioLAB “Les paraules del vi”. Dijous 12 a les 17.30 h. A càrrec d’Elisenda Guiu.

MONTALTKIDS: RUTA PER MONTSERRAT

ALLÀ A MATARÓ HI HAVIA UN TRAMVIA

ST. VICENÇ MONTALT. PK C/GINESTA. Disabte 21 a les 8.30 h. Gaudirem de uns recons encisadors i no gaire coneguts del massis de Montserrat. Anna Quadradas: 630 31 67 92. www. montaltrek.org.

MATARÓ. TEATRE MONUMENTAL. Diumenge 22 a les 12 h. La Coixinera presenta aquest concert familiar que narra la infància d’en Joanet. A les 10 h. es realitzarà un taller familiar a l’Aula de Teatre.

MATARÓ. BIBLIOTECA POMPEU FABRA Colors i caramels!. Divendres 27 a les 18 h. Lola Casas ens fa un recorregut literari i divertit on els poemes i el el gust juguen un paper molt important.

ALELLA. BIBLIOTECA FERRER I GUÀRDIA Taller infantils amb taps de suro. Dissabte 7 a les 12h.

EL MASNOU. BIBLIOTECA J. COROMINES BiblioLAB “Olora, toca, mira”. Dissabte 21 a les 11 h. Dedicat al món del vi i la vinya a càrrec de Berenar de contes. EL MASNOU. CA N’HUMET Bitels per a nadons (concert tribut a The Beatles). Diumenge 29 a les 16 h. A càrrec de La Petita Malumaluga.

MATARÓ. BIBLIOTECA POMPEU FABRA L’hora de conte. Dimarts 10 a les 18 h: Per què diuen que els llops són dolents?. Dimarts 17 a les 18 h: Poetim, poetam, poesia!. Dimarts 24 a les 18 h: Vull una medalla!. Dimarts 31 a les 18 h: La petita Glu. MATARÓ. BIBLIOTECA ANTONI COMAS L’hora del conte. Dimecres 11 a les 18 h: Persèfone i la magrana. Dimecres 18 a les 18 h: Un contenidor de contes. Dimecres 25 a les 18h: Poetes a pèl. MATARÓ. BIBLIOTECA ANTONI COMAS Casetes d’ocells. Divendres 13 a les 18 h. A càrrec de Gemma Artigas. MATARÓ. NAU GAUDÍ Monstruosament bell!!. Diumenge 15 a les 12 h. Activitat per a nens majors de 5 anys, on passejaran per 40 anys de la història de l’art català a través de les obres de la Col·lecció Bassat. MATARÓ. TEATRE MONUMENTAL Sol amb la lluna. Diumenge 15 a les 18 h. De La companyia Sgratta. 7 € MATARÓ. BIBLIOTECA POMPEU FABRA Ocellets, ocells i ocellots. Dissabte 21 a les 18 h. 50 il·lustracions i 50 poemes per endinsar-nos al món dels ocells. A càrrec de l’escriptora Lola Casas i editat per El Cep i la Nansa. MATARÓ. BIBLIOTECA ANTONI COMAS El tallavers. Dilluns 23 a les 18 h. Taller especial Dia Mundial de la Poesia. MATARÓ. CAN BOET Descobertes naturalistes al jardí: els invertebrats. Diumenge 29 a les 12 h.

PREMIÀ DE MAR. BIBLIOTECA L’hora del conte. Dimecres 18 a les 18 h. Persèfone i la Magrana, a càrrec de Miquel Nevado. PREMIÀ DE MAR. ESCOLA MUNICIPAL Taller de presentació d’instruments. Dimecres 18 i dijous 19 a les 19.30 h. PREMIÀ DE MAR. PATRONAT TEATRE Afina Serafina. Diumenge 29 a les 18 h. De la companyia Cirquet Confetti. ST. VICENÇ MONTALT. CENTRE CÍVIC L’hora del conte. Dimecres 4, 11, 18 i 25 a les 17.30 h. ST. VICENÇ MONTALT. CENTRE CÍVIC Visca Rodari. Dissabte 7 a les 18 h. Espectacle de titelles, a càrrec de Teatre Buffo. TEIÀ. BIBLIOTECA Teià Explica Contes. Dimarts 17 a les 18h. El peix irisat a càrrec de Viqui Cubero, teianenca. VILASSAR DE DALT. BIBLIOTECA L’Hora del conte. Divendres 6 a les 18.30h. Maixa, la petita bibliotecària, a càrrec d’Albert Estengre. VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECA L’hora del conte. Dijous 12 a les 17.30 h: Contes dels cistells. Dijous 26 a les 17.30 h: Les nenes al poder. VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECA Tots som científics: Cercant a REM. Divendres 20 a les 18 h. A càrrec de Carmen Díaz, farmacèutica i química.

16 PROPOSTES

MARÇ 2015 TRIBUNAMARESME

LITERATURA

DIA INTERNACIONAL DE LA POESIA EL MARESME. Com a preludi de l’abril, el més carregat d’activitats literàries de l’any, arriba la festa que té la poesia com a eix central. Tant a Mataró com a la resta del Maresme, es promouen activitats i propostes de tota mena per visibilitzar aquest gènere literari que perviu al llarg del temps i que ara mateix gaudeix d’un bon moment. ARENYS DE MUNT. CENTRE MORAL. Recitacions Poètiques: Espai i temps, dimensió poètica. Diumenge 15 a les 18.30 h. Amb música de Fèlix Cucurull. CABRERA. BIBLIOTECA. Recital de poesia del Maresme. Dissabte 14 a les 12 h. A càrrec de Lali Ribera, Salvador Riera, Sandra Cabrespina i Sílvia Tarragó. MATARÓ. DÒRIA LLIBRES. Sylvia Plath. Dissabte 7 a les 20 h. Recitat del poema Tres dones, de Sylvia Plath. A càrrec de Montse Albets, Estel Batet, Sara Brujo, Sandra Cabrespina, Marta Duran, Emília Illamola, Sílvia Llanto i Elisabet Solsona. MATARÓ. DÒRIA LLIBRES. Blai Bonet. Dissabte 14 a les 12.30 h. Jaume C. Pons recitarà poemes de Blai Bonet. MATARÓ. BIBLIOTECA POMPEU FABRA. Fraccions. Dijous 19 a les 19 h. Recital poètic amb la presència de l’autora, Emília Illamola, i a càrrec del grup de teatre Smandies. MATARÓ. BIBLIOTECA POMPEU FABRA. Antología poética. Divendres 20 a les 19 h. A càrrec de diversos poetes del barri de Cerdanyola. MATARÓ. BIBLIOTECA POMPEU FABRA. Sembra poesia. Dissabte 21 a les 12 h. Lectura de poemes de la veu dels mateixos autors, que també recitaran obra d’altres poetes del món, amb acompanyament musical. ST. VICENÇ MONTALT. Centre Cívic. V Dia Mundial de la Poesia. Diumenge 22 a les 19 h. Recital poètic.

ALELLA. BIBLIOTECA FERRER I GUÀRDIA Presentació Guia Enoturisme DO Alella. Dimecres 4 a les 19 h. A càrrec de Lluís Tolosa.

MATARÓ. BIBLIOTECA POMPEU FABRA Presentació llibre. Dimecres 4 a les 19 h. Fa deu anys que vaig arribar i encara no sé on és casa meva.

MATARÓ. BUC DE LLIBRES Presentació llibre. Dijous 26 a les 19.30 h. Un any i mig, A càrrec de l’autora, Sílvia Soler, periodista.

ALELLA. CAN MANYÉ Literatura amb els cinc sentits. Dimecres 25 a les 19.30h. Això és l’aigua de Foster Wallace.

MATARÓ. BIBLIOTECA ANTONI COMAS Cicle Llegir per parlar. Dimecres 4 a les 19 h. Con la soga al cuello, de Joseph Conrad.

ARENYS DE MAR. BIBLIOTECA Tertúlia de novel·la. Dilluns 16 a les 19 h. Criadas y señoras de Kathryn Stockett a càrrec de Lourdes Cazorla.

MATARÓ. DÒRIA LLIBRES Presentació llibre. Dijous 5 a les 19.30 h. Els jueus catalans, de Manuel Forcano, doctor en ﬁlologia semítica.

PREMIÀ DE DALT. SALA DE L’ORFEÓ Grup de Lectura. Divendres 27 a les 20 h. Es comentarà l’obra Dónde la ciudad cambia de nombre de Paco Candel.

ARENYS DE MAR. PAVELLÓ SERT Visita guiada al Centre Espriu. Dissabte 21 a les 10 h. Coneixem i llegim Espriu.

MATARÓ. FUNDACIÓ ILURO Presentació llibre. Dijous 5 a les 20 h. La captivitat inadvertida, a càrrec de Jordi Sales Coderch.

CABRILS. BIBLIOTECA Tertúlia literària. Divendres 20 a les 18 h. Bartleby, el escribiente, de Herman Melville.

MATARÓ. BUC DE LLIBRES Bruixeria, Inquisició i maçoneria. Dijous 5 a les 19.30 h. Presentació del número 95 de la revista Felibrejada.

CABRILS. BIBLIOTECA Presentació del llibre. Divendres 20 a les 20.30 h. La indiana, de la cabrilenca Roser Burgués. Premi ﬁnalista de novel·la històrica de l’Editorial Gregal.

MATARÓ. BIBLIOTECA ANTONI COMAS Véns a la tertúlia?.Dimarts 10 a les 19 h. Balzac i la petita modista xinesa, de Dai Sijie, i la seva versió cinematogràﬁca.

EL MASNOU. BIBLIOTECA J. COROMINES Presentació del ‘Diccionari Essencial Esteve Albert’. Dijous 5 a les 19 h. Presentació del llibre per part del seu autor, Jordi Solé i Camardons.

MATARÓ. BUC DE LLIBRES Presentació llibre. Dijous 12, 19.30 h. La generació Son Goku, d’Enric Lucena.

EL MASNOU. BIBLIOTECA J. COROMINES Tertúlia literària. Divendres 6 a les 18.30 h. Bruixa de dol de Maria Mercè Marçal, conduit per Fina Llorca. EL MASNOU. BIBLIOTECA J. COROMINES Tertúlia literària. Dimecres 18 a les 19 h. Tren a Puigcerdà, de Blanca Busquets. LLAVANERES. BIBLIOTECA MUNICIPAL Presentació llibre. Divendres 13 a les 19h. El sodomita y la inquisición. De la llavanerenca Rocío Rodríguez. MATARÓ. BIBLIOTECA POMPEU FABRA Véns a la tertúlia?. Dimecres 4 a les 19 h. Coral Glynn, de Peter Cameron.

XERRADES ALELLA. CAN LLEONART L’amor en temps de crisis. Dijous 5, 20 h. A càrrec de Susana Eva Martínez, Dra. Bioquímica i Biologia Molecular.

EL MASNOU. BIBLIOTECA J. COROMINES La malaltia d’Alzeimer, un nou repte social i cientíﬁc. Dimarts 10 a les 18.30 h. A càrrec de Jordi Camí.

ALELLA. LLAR D’INFANTS ELS PINYONS Idees per a una alimentació saludable a l’etapa infantil. Dimarts 10 a les 17h.A càrrec de Roser Montané, directora de Cesnut Nutrició.

EL MASNOU. BIBLIOTECA J. COROMINES Catalunya/Amèrica: la navegació a vela al segle XIX. Dimarts 17 a les 18.30 h. A càrrec de Joan Muray.

ARENYS DE MAR. C.C.CALISAY Els nacionalismes a Espanya. Dijous 5 a les 18.30 h. Amb Josep M. Fradera de la Universitat Pompeu Fabra. ARENYS DE MAR. C.C.CALISAY Caminant per les ombres de Sinera. Dissabte 7, 18 h. Arbres i palmeres d’Arenys. A càrrec de Joanna Pérez Llabot. ARGENTONA. SALÓ DE PEDRA Immunodeﬁciències primàries (IDP). Dimecres 11 a les 19.30 h. A càrrec d’un membre de la Fundació Barcelona per a les Immunodeﬁciències Primàries.

PATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO AL MEDITERRANI ORIENTAL MATARÓ. COL·LEGI D’APARELLADORS Dimarts 3, 10, 17 i 24 a les 18 h. A càrrec d’Àngel Morillas, coordinador del Patrimoni de la Unesco.

MATARÓ. BUC DE LLIBRES Presentació llibre. Divendres 13 a les 19.30 h. Montevideo no se acaba, de Carlos del Pozo. MATARÓ. DÒRIA LLIBRES Presentació llibre. Dijous 12 a les 19.30 h. Quan la terra promesa era el sud, d’Alexandra Capdevila. MATARÓ. LES ESMANDIES Presentació llibre. Dimarts 17 a les 19 h. Francesc Burniol i Perich. El mestre que fou depurat per republicà i catalanista, de Margarida Colomer. MATARÓ. DÒRIA LLIBRES Presentació llibre. Dijous 19, 19.30 h. El germà difícil, d’Andrea Rodés. A càrrec de l’autora i de Joan Safont.

VILASSAR DE DALT. BIBLIOTECA Tertúlia literària. Dijous 19 a les 19h. L’esclau de la sal de Manel Bonany amb la col·laboració voluntària de l’autor. VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECA Presentació llibre. Dijous 5 a les 19.30 h. Revelación de tres secretos, de Gaspard Galland, a càrrec del seu autor. VILASSAR DE MAR. SALA M. ROSER CARRAU Presentació llibre. Diumenge 15 a les 12h. Mariona, de Pilar Rahola. VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECA Presentació llibre. Dijous 19 a les 19 h. Diccionari essencial Esteve Albert, de Jordi Solé i Camardons, autor i editor. VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECA Tertúlia amb Francesc Parcerisas. Dijous 26 a les 19.30 h. Sobre el llibre La primavera a Pequín. VILASSAR DE MAR. SALA M. ROSER CARRAU Presentació llibre. Divendres 27 a les 19 h. La economía, una Historia muy personal, de Santiago Niño-Becerra. Presentarà l’acte Francesc Múñoz.

MATARÓ. FUNDACIÓ HOSPITAL Com donar seguretat i conﬁança als nens. El secret dels hàbits. Dimecres 25 a les 18:30h.

MATARÓ. FUNDACIÓ HOSPITAL Tinc ansietat i/o depressió. Què puc fer per superar-ho?. Dijous 12 a les 19h.

PREMIÀ DE DALT. ERMITA DE LA CISA Joan Roig, un jove del Maresme màrtir de la fe. Dilluns 9 a les 21 h. Conversa de Quaresma, a càrrec de Ramon Corts de la Parròquia de la Concepció de Barcelona.

MATARÓ. ESPAI GATASSA L’hora del banquet. Dimarts 17 a les 19 h. Col·loqui cinema amb la participació de Xavi Puebla, director de Cartas desde la locura, i de Francesc Alarcón i Sandra Sàrrias.

EL MASNOU. GRUPDART.CAT Igualtat de gènere i vida laboral. Dimarts 24 a les 19.30h. Amb Núria de Gispert, presidenta del Parlament de Catalunya, Maria Dolors Chacón, presidenta de Dones d’Avui i Xavier Moreno, president d’Asecomit.

MATARÓ. FUNDACIÓ HOSPITAL La meva relació de parella no funciona o jo estic en crisi personal. Què puc fer per aclarir-me?. Dimarts 24 a les 19h.

MATARÓ. FUNDACIÓ HOSPITAL Els trastorns de la parla més freqüents. Dimecres 11 a les 19h.

TEIÀ. BIBLIOTECA Presentació llibre. Divendres 20 a les 18h. La porta tancada a càrrec de la seva autora Susanna Tortosa i Tudela.

MATARÓ. CAN PALAUET Presentació de la Delegació de la Serralada Litoral Central de la Institució Catalana d’Història Natural. Dimecres 11 a les 19.30 h. A continuació, conferència “Història, ciència i meravella de la metamorfosi dels insectes”, a càrrec de Xavier Bellés.

EL MASNOU. BIBLIOTECA J. COROMINES Catalunya 2015: L’únic canvi impossible és el que no es vol fer. Divendres 20 a les 19 h.

CONFERÈNCIA DE JORDI PONS VILASSAR DE DALT. LA MASSA Dimecres 25 a les 21.30 h. Presentació del documental Vivències i conferència de Jordi Pons, un dels pares de l’actual generació d’alpinistes.

TEIÀ. BIBLIOTECA Racó poètic. Dimecres 18 a les 18 h. Si t’agrada la poesia, apunta’t a les trobades que es fan cada tercer dimecres de mes.

MATARÓ. ARCÀDIA CAFÈ CULTURAL El llenguatge cinematogràﬁc de Woody Allen. Dimarts 24 a les 20 h. A càrrec de Francesc Alarcón.

PREMIÀ DE DALT. SC SANT JAUME L’economia del bé comú. Divendres 6 a les 20 h. Andreu Pérez, promotor.

PREMIÀ DE MAR. MEP El taller d’àmfores de Can Ferrerons. Diumenge 22 a les 12 h. A càrrec de Ramon Coll i de Marta Prevosti. TEIÀ. LA UNIÓ El Camí de Sant Jaume. Divendres 20. Xerrada entorn del “camino” amb persones que ja l’han fet i el pensen fer. VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECA Mindfulness o conciencia plena. Dimarts 24 a les 18.30 h. A càrrec de Tomàs Villamayor, educador transpersonal.

PROPOSTES 17

TRIBUNAMARESME MARÇ 2015

CINEMA

LA PEL·LÍCULA DEL MES

ARENYS DE MAR. CINEMES ARENYS Consulta la seva cartellera a www. cinesacec.es.

MALGRAT DE MAR. CENTRE CULTURAL Magical girl. Divendres 6 a les 22h. De Carlos Vermut.

MATARÓ. BIBLIOTECA ANTONI COMAS Vicky el víking i el martell de Thor. Dissabte 28 a les 11 h. Alemanya, 2011.

ARENYS DE MAR. C.C.CALISAY Què ens passa, Valencians!?. Divendres 13 a les 19.30 h. De David Valls.

MALGRAT DE MAR. CENTRE CULTURAL Black Coal. Divendres 20 a les 22h. De Diao Yi’nan (VOSE).

EL MASNOU. LA CALÀNDRIA Consulta la seva cartellera a www. facebook.com/cinelacalandria.

MATARÓ. CINESA MATARÓ PARC Consulta la seva cartellera a www. cinesa.es.

PREMIÀ DE DALT. SALA SANT JAUME Expocurts Bikepark La Poma. Divendres 6 a les 22 h. Selecció de curtmetratges realitzats per joves esportistes del Bikepark de Premià de Dalt.

EL MASNOU. CA N’HUMET Tocs de cinema i cafè. Diumenge 8 a les 18 h. VII Mostra de curts de dones.

MATARÓ. BIBLIOTECA ANTONI COMAS Campaneta: fades i pirates. Dissabte 14 a les 11 h. Estats Units, 2014.

LLAVANERES. CASAL DE LLAVANERES 0è Aniversari de la mort d’Anna Frank. Divendres 27 a les 21 h. Projecció de “El pare d’Anna Frank” (VOSE).

MATARÓ. FOMENT MATARONÍ Timbuktu. Dijous 19 a les 20.30 h. D’Abderrahmane Sissako (Mauritània, 2014, VOSE, 100 min).

PREMIÀ DE DALT. SALA SANT JAUME Boyhood. Divendres 20 a les 22 h. PREMIÀ DE MAR. PATRONAT TEATRE The good son. Dissabte 28 a les 19 h. El documental del mes. VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECA E. LLUCH Made in Dagenham. Dimecres 11 a les 18 h. Del director Nigel Cole.

TALLERS ALELLA. ANTIGUES ESCOLES FABRA Com fer ús de Linkedin. Dimarts 10 a les 9.30 h.

EL MASNOU. CA N’HUMET Fet a mà: Construïm una espelmatòria. Divendres 13 a les 18h.

ST. VICENÇ MONTALT. CENTRE CÍVIC Classe gratuïta de Tai-txí. Dimecres 4 a les 10 h.

ALELLA- EL MASNOU - TEIÀ Enlaira’t. Del 23 al 27 de març. Jornades d’Emprenedoria. www.enlairat.cat.

LLAVANERES. CASAL DE LLAVANERES Classes gratuïtes de Reiki i Àngels. Diumenge 29 a les 11 h.

ST. VICENÇ MONTALT. CENTRE CÍVIC Taller d’escriptura. Dijous 5, 12, 19 i 26 a les 19 h. A càrrec de Pius Morera.

ARENYS DE MUNT. PARC DE CAN JALPÍ Curs intensiu Marxa Nòrdica. Dissabte 7 i diumenge a les 9 h.

LLAVANERES. CAN CARALT On és el meu dibuix?. Dissabte 7 a les 12 h. Activitat familiar amb visita, explicació de conte i taller d’ex-libris adreçada a infants més grans de 4 anys.

ST. VICENÇ MONTALT. CENTRE CÍVIC Classe gratuïta de defensa personal femenina. Divendres 6 a les 18 h.

EL MASNOU.CA N’HUMET Taller swing. Dissabte 7 a les 19 h. Taller per aprendre passos d’aquest ball. EL MASNOU. EDIFICI CENTRE Disseny i tècniques de muntatge de bijuteria. Dissabte 14 de 10 a 14 h. EL MASNOU. ARXIU MUNICIPAL Taller de recuperació de la memòria històrica. Dijous 26 a les 10 h. EL MASNOU. CAN MALET Taller de teatre: Tothom a escena! Som iguals. Dissabte 14 de 10 a 13 h: adreçat a nens d’11 i 12 anys. De 17 a 20 h: a càrrec de l’actriu Carme Pla. Adreçat a joves de 14 a 17 anys.

PREMIÀ DE DALT. SANT JAUME Taller de Danses. Divendres 6, 10h. PREMIÀ DE DALT. ESPAI SANTA ANNA Taller “Aprèn a estimar-te”. Cada dimarts de 18 a 20 h.

TEIÀ. LA UNIÓ Postres d’hivern. Divendres 13 i 20 de 19 a 21h. Un curs per gaudir i degustar a casa les delícies més variades típiques de l’hivern. Aprendrem a preparar, bunyols i algunes sorpreses més.

PREMIÀ DE DALT. BIBLIOTECA J. PERICH Taller d’introducció al dibuix de còmic i manga. Dimarts 24 a les 18.30 h. A càrrec de C còmic.

VILASSAR DE MAR. AULA DE MÚSICA Cos i creativitat: taller d’experimentació artística. Dissabte 7 de 10 a 13 h. A càrrec de Lluïsa Playà, artterapeuta, Meritxell Vinaixa, músic, i Eduard Duran, pintor.

PREMIÀ DE MAR. MEP Paleotaller: Reconeixement i classiﬁcació de fòssils. Diumenge 15 a les 11 h. A càrrec d’Enric García.

VILASSAR DE MAR. ORIGINAL, ESPAI D’ARTESANS Taller Scrapbooking. Dissabte 14 de 10 a 14h. Reserva al telèfon 690 62 32 92.

El país de las maravillas “El país de les maravillas/La meraviglie”, segona pel·lícula de la directora italiana Alice Rohrwacher, es va presentar en la Secció Oficial del Festival de Cannes on va obtenir el Premi Especial del Jurat. La pel·lícula està centrada en una família que viu voluntàriament al marge del món en una masia apartada amb un estil de vida absolutament alternatiu i d’economia autosuficient. Viuen de la ramaderia, l’agricultura i, sobretot, l’apicultura, una activitat on participa tota la família, nenes incloses, manufacturant productes locals i artesanals com la mel. No és un film bucòlic sobre les excel·lències de la vida de pagès en règim de comuna com a expressió màxima de vida plena en llibertat fora del sistema. Es situa en un espai incert, entre allò vell i lo nou, vestigis d’un món rural que es debat entre l’extinció i la reinvenció. La directora aconsegueix el mèrit de aproximar-se a aquesta família atípica d’inadaptats socials reflectint algunes contradiccions que la desestabilitzen. El patriarca és un alemany de trets autoritaris que tracta a les seves pròpies filles com a mà d’obra esclava però que alhora vol també preservar al preu que sigui l’esperit àcrata, una mostra d’autodeterminació insubornable. Predomina una mirada quasi documental, plena d’immediatesa i autenticitat, a la vida autàrquica d’aquesta família-cooperativa. Una mirada que sap treure un profit majúscul de les inquietuds i dilemes de les dues filles més grans al creuar el llindar de l’adolescència. Una feminitat puixant que es revela a través de l’admiració que senten per les cançons ballables de la ràdio i, sobretot, de l’atractiu que exerceix sobre les noies un programa de televisió, que dona peu precisament al títol de la pel·lícula, i que en el film està presentat per Monica Bellucci. Aquí rau el nus del conflicte, que gira entre la necessitat de socialitzar-se que experimenten les nenes i la voluntat paterna de viure fora del sistema, entre la seducció que desprèn un món extern televisat i els lligams establerts a una vida silvestre lligada a la terra. Un modus de vida que sembla connectar amb un passat ancestral, primitiu, com ens recorda la mateixa presència d’unes runes etrusques en la zona. JOAN MILLARET / AMIC

18 PROPOSTES

TEATRE

MARÇ 2015 TRIBUNAMARESME ALELLA. BIBLIOTECA FERRER I GUÀRDIA Espectacle per a adults. Dimecres 11 a les 20h. Històries del vi i el veure, a càrrec de Carles Alcoy.

EL MASNOU. CA N’HUMET Les noies de l’any. Dissabte 14 a les 22 h i diumenge 15 a les 19 h. A càrrec del GAT El Masnou.

ARENYS DE MAR. TEATRE DELS SERÀFICS El Mètode Grönholm. Diumenge 8 a les 18h. De Jordi Galceran a càrrec del Grup de Teatre El Rossegall.

MATARÓ. FOMENT MATARONÍ Como en la casa de uno... Divendres 6 a les 22 h. El monologuista Santi Rodríguez presenta un espectacle inspirat en els viatges. 14€/18€.

ARENYS DE MAR. TEATRE DELS SERÀFICS La visita de la Vella Dama de Friedrich Dürrenmatt. Diumenge 15 a les 18h. A càrrec del Grup Quatre per Quatre.

FEDRA MATARÓ.TEATRE MONUMENTAL. Divendres 27 a les 21 h. Sergi Belbel dirigeix aquesta obra de Jean Racine. Emma Vilarasau personiﬁca un dels personatges més atractius de la història del teatre: una dona independent, forta i decidida que acaba sent víctima de la seva irrefrenable passió. 28 € / 26 €

ARENYS DE MAR. TEATRE PRINCIPAL Ballet: El llac dels cignes de Txaikovski. Dimarts 17 a les 20.15 h. En directe des de The Royal Opera House de Londres.

MATARÓ.TEATRE MONUMENTAL L’última trobada. Dissabte 7 a les 21 h. Un triangle amorós interpretat magistralment per Abel Folk amb Jordi Brau. Preus: 21 € / 17€.

ARENYS DE MAR. TEATRE PRINCIPAL Pensaments secrets. Diumenge 22 a les 19h. De David Lodge amb Àlex Casanovas i Mercè Pons. Preu: 10 € / 12 €.

MATARÓ.FOMENT MATARONÍ Red Pontiac. Diumenge 8 a les 18.30 h. A càrrec del Grup de Teatre del Centre Moral d’Arenys de Munt.

ARENYS DE MUNT. CENTRE MORAL Nits de ràdio. Dos punt zero. Diumenge 22 a les 18 h. A càrrec del Grup de Teatre del Centre.

MATARÓ.CAN GASSOL Monòlit. Diumenge 8 a les 19 h. De Toni Mira. Un espectacle de dansa on també hi ha presents altres llenguatges escènics, com la paraula, el claqué, el vídeo, la percussió, la màgia o el circ. 11 €.

ARGENTONA. SALA D’ARGENTONA Idiota. Diumenge 15 a les 18 h. Thriller i comèdia negre. Preus: 17 € / 13 €.

INFORME PER A UNA ACADÈMIA

ARGENTONA. SALA D’ARGENTONA El crèdit. Divendres 27 a les 21 h. Comèdia Romàntica. Preus: 21 € / 16 €.

PREMIÀ DE MAR. ESPAI L’AMISTAT. Dissabte 21 a les 21.30 h. De Franz Ka�a. És un conte amarg i captivador sobre la vida d’un simi de la Costa d’Or que es converteix en humà i triomfa dins el món de l’espectacle. Un monòleg brillant sobre la decadència de la humanitat en l’Europa del segle XX. Preu: 20 € / 18 €.

EL MASNOU. CA N’HUMET Namana. Diumenge 8 a les 12 h. Conte musical. Col·laboració entre l’escola de Música Emma Calvo i l’Escola d’Arts Escèniques Bibiana Morales.

RUTES

ALELLA. OFICINA DE TURISME Alella, 1.000 anys d’història. Diumenge 8 i 28 a les 10.30h. Una passejada pel centre urbà, plena d’encant i història. Tel. 93 555 46 50 . ALELLA. OFICINA DE TURISME Anem al Parc! (Sant Mateu). Diumenge 15 a les 10.30h. Passejades pel Parc de la Serralada Litoral des d’Alella. Tel. 93 555 46 50. ALELLA. PLAÇA D’ANTONI PUJADAS Sortida amb raquetes de neu i orientació als Rasos de Peguera. Diumenge 22 a les a les 7.30h. Tel. 93 540 19 93.

PARC NATURAL DE LA MUNTANYA DE MONTSERRAT ALELLA. PLAÇA D’ANTONI PUJADAS. Dimecres 4 a les 7.30h. Des de l’estació superior del funicular de Sant Joan caminarem entre les seves agulles de roques per “La muntanya dels cent cims” ﬁns arribar a Sant Jeroni el seu punt culminant. ww.canlleonart.com.

MATARÓ. CAFETERIA ALARONA Puppet Pro. Divendres 6 a les 22 h. Improvisació amb titelles.

ALELLA. PLAÇA D’ANTONI PUJADAS Travessa del Port de la Selva a Vilajuïga. Dimecres 25 a les 7.30h. Una caminada per la serra de Rodes inclosa dins el Parc Natural del Cap de Creus. Diﬁcultat mitjana-alta. Distància 14,2 km. 5 h. www.canlleonart.com. ARENYS DE MAR. PLAÇA DE L’ESGLÉSIA Entre turons, una vila. Diumenge 8 a les 11 h. Repassarem la història, els costums i les tradicions de la vila d’Arenys de Mar. Tel. 93 795 70 39.

RAQUETES DE NEU AL PUIG PERIC (LES BULLOSES)

ARENYS DE MAR. DAVANT REST.PÒSIT El Port d’Arenys, tradició i futur. Diumenge 22 a les 11 h. Ruta guiada. turisme@arenysdemar.cat o 937957039.

ST. VICENÇ MONTALT. PK C/GINESTA. 21 -22 de març. Farem estada al Refugi Can Porells en regim de mitja pensió i caminarem amb les raquetes tenint al davant un Cim de 2800 metres tot cobert de neu. Joan Pallàs: 660 419 475. www.montaltrek.org.

CABRERA. JACIMENTS CABRERA DE MAR Ruta arqueològica als jaciments de Cabrera de Mar. Diumenge 8 a les 10:30 h.

MATARÓ.FOMENT MATARONÍ Improshow. Divendres 20 a les 22 h. Espectacle d’humor. 10 €/ 15 €. MATARÓ. PATI DE LA PRESÓ La Passió, últims dies de Jesús. Divendres 20 a les 21.30 h i dissabte 21 h a les 20 h i 21.45 h. Des de l’any 1983 els Armats de Mataró esceniﬁquen la representació de La Passió. Dirigida per Joan Rovira Viñas i Jordi Llinàs Barrios.

MATARÓ.CAN GASSOL Notas de amor. Diumenge 22 a les 19 h. Espectacle de dansa i teatre que commemora els 25 anys de la mort del poeta Jaime Gil de Biedma. 5 € MATARÓ.TEATRE MONUMENTAL El frec de la paraula. Dilluns 23 a les 20.30 h. Vuit actors i actrius d’origen mataroní realitzaran unes lectures dramatitzades de textos teatralss. Amb Jordi Bosch, Clara de Ramon, Sara Espígul, Joan Pera, Roger Pera, Boris Ruiz, Albert Triola i Montse Vellvehí. MATARÓ.PATI DE LA PRESÓ Recordar, del llatí re-cordis, tornar a passar pel cor. Divendres 27 a les 18 i 20 h. Mostra d’un procés de creació teatral a partir del monòleg shakespearià, que deriva en un exercici escènic de memòria històrica. A càrrec d’alumnes de l’Aula de Teatre i La Saca. MATARÓ. SALA CABANYES Romeo i Julieta. Dia 27 a les 21.30 h. Dia 29 a les 18.30 h. Adaptació de l’obra de Shakespeare. 12 €. PREMIÀ DE MAR. PATRONAT TEATRE Excuses. Dissabtes 7 i 14 a les 22 h. Diumenges 8 i 15 a les 19h. Companyia: unglop.teatre. VILASSAR DE MAR. CAN BISA Locura balcànica. Diumenge 8 a les 18 h. A càrrec del professor Odoroﬀ, que torna de Rússia amb un show d’illusionisme, mentalisme i molt d’humor. VILASSAR DE MAR. ATENEU VILASSANÈS. 5 dones que porten el mateix vestit. Dies 20 i 21 a les 20.30 h. D’Alan Ball, amb La Tropa Teatre.

CABRERA. MASIES DE CABRERA DE MAR Ruta “Cabrera, pagesos i senyors”. Diumenge 22 a les 10:30 h.

MATARÓ. TEATRE MONUMENTAL Visita a les entranyes del Teatre Monumental. Dimarts 24 a les 19 h.

EL MASNOU. PLAÇA D’OCATA Visita a la Mina d’Aigua del Masnou. Diumenge 8 a les 11 h. Us convidem a submergir-vos sota terra per descobrir un tram de les mines d’aigua Cresta i Malet, que formen part d’un laberint de galeries de 27 km. museu. nautica@elmasnou.cat o 93 557 18 30.

MATARÓ. CA L’ARENAS Un tast d’art a Ca l’Arenas. Diumenge 29 a les 12 h. Recorregut per conèixer l’arquitectura de la Casa Arenas.

EL MASNOU. PL. MARCEL·LINA MONTEYS Els eremites de Céllecs. Diumenge 15 de 9 a 13 h. Passejada matinal pel nostre entorn. Per a més informació: Francesc Montañá, 629 098 764, francesc.montana@angelini.es. MATARÓ. TORRE LLAUDER Vil·la romana de Torre Llauder. Dissabtes 7, 14, 21 i 28 a les 12 h. Visita guiada al jaciment arqueològic. MATARÓ. BASÍLICA DE SANTA MARIA Conjunt barroc de la Capella dels Dolors. Dissabtes 7, 14, 21 i 28. D’11 a 13 h i de 18 a 20 h. Descobrirem el nucli principal del barroc mataroní. La capella va ser ornamentada per Antoni Viladomat. MATARÓ. MUSEU ARXIU DE SANTA MARIA Visita a les seccions del Museu Arxiu. Dissabte 7 a les 18 h. MATARÓ. CASA COLL I REGÀS Casa Coll i Regàs. Diumenge 22 a les De 10.30 a 12.30 h. Visita audioguiada.

PREMIÀ DE MAR. PREMIÀ DE MAR. MEP El Museu cerca... Les antigues escoles de Premià. Diumenge 29 a les 12 h. Farem una excursió pels llocs on vàrem anar a escola durant la nostra infantesa. Alguns hi són, però d’altres ja no. Us perdreu aquest viatge al nostre passat? TEIÀ. PARC DE CAN GODÓ Caminades matinals pel Parc de la Serralada Litoral. Diumenge 8. Tots els 2n diumenge de mes sortim del pàrc de Can Godó de Teià. Cada mes fem un recorregut diferent. TEIÀ. PASSEIG DE LA RIERA Senderisme. Montgrós - Sant Jeroni - Santa Magdalena. Dissabte 14 a les 7 h. clubexcursionistateia.cat TEIÀ. BIBLIOTECA Sortida nocturna cementiri de Montjuïc. Dijous 26 a les 20.30h. És una de les activitats dins de la ruta literària Retrum que es basa en la novel·la Retrum de Francesc Miralles. VILASSAR DE DALT Ruta romana. Diumenge 15 a les 10.30h. Visita als Forns Romans de la Fornaca, el jaciment de les pistes d’atletisme i el Museu. Tel. 93 007 77 96.

PROPOSTES 19

TRIBUNAMARESME MARÇ 2015

EXPOSICIÓ ALELLA. CAN MANYÉ “World Things Museum”. Escultures de Jordi Tolosa. Fins al 15 de març. Visites guiades: 8 i 15 de març a les 12h. CABRILS. CAN VENTURA DEL VI Cu-cut! Sàtira política en temps trasbalsats, 1912-2012. Fins al 28 de març. LLAVANERES. CAN CARALT Tomàs Safont-Tria, pintura. Divendres 27 a les 19. 30h. Exposició de pintura d’aquest artista llavanerenc. Fins al 10 de maig de 2015. MATARÓ. CAN SERRA. Museu de Mataró. Dimecres 4, 11, 18 i 25 a les 18 h. Visita a la mostra permanent del Museu de Mataró. MATARÓ. CAN SERRA Els enigmes de la Venus. Diumenge 8 a les 12 h. Es farà una visita amb el personatge de la Venus d’Iluro. MATARÓ. CAN SERRA Ciència viscuda. Del 14 de març al 21 de juny. Inauguració dissabte 14 a les 19 h. L’ensenyament de les ciències experimentals a través dels objectes. MATARÓ. CAN MARFÀ Mataró, capital del gènere de punt. A partir del 28 de març.

MATARÓ. CA L’ARENAS Art a Mataró 1959 - 1983. Anys de resistència i ruptura. A partir d’una cronologia es mostren els fets i els protagonistes corresponents a un període complex. 1R PIS: Accions de lluita. Fins al 5 d’abril. A cura de Pere Casanovas. SALA 1: Pur eclèctic 1968-1976. Fins al 7 de juny. La mostra destaca les Jornades de les Arts Catalanes celebrades la primavera de 1976, promogudes per l’Agrupació Cientíﬁco-Excursionista. SALA 2: Sant Pere Més Alt. Fins al 7 de juny. A cura d’Els Dimarts del Llimoner. MATARÓ. NAU GAUDÍ Quatre dècades, cinquanta artistes. 1940 - 1979. Fins al 15 de març. Exposició de la Col·lecció Bassat a la Nau Gaudí, on es repassen els quaranta anys més destacats en tot l’art català.

TOPOGRAFIES. ATLES MÈDIC-ARTÍSTIC MATARÓ. CAN PALAUET. Del 13 de març al 3 de maig. L’exposició aplega obres de Laia Martí Puig i Cori Mercadé, que comparteixen interès per les imatges procedents dels atles cientíﬁcs i manuals mèdics i treballen inspirades en la representació del cos humà. Dissabte 21 a les 19 h, visita comentada.

MATARÓ. NAU GAUDÍ Tempus fugit. Fins al 31 de maig. Inauguració dimarts 24 a les 19.30 h. L’exposició s’estructura a través de 24 artistes mataronins, fent un parallelisme amb les 24 hores del dia. MATARÓ. ATENEU FUNDACIÓ ILURO Gegants de Mataró. Fins al 8 de març. MATARÓ. ATENEU FUNDACIÓ ILURO La ﬁgura i el retrat. Del 27 de març al 17 de maig. Fons de la Fundació Iluro.

MATARÓ. ATENEU FUNDACIÓ ILURO Capgrossos de Mataró - Gokulashtami. Del 21 de març al 9 de maig. L’exposició fotogràﬁca de Kris Ubach recull el viatge que la colla castellera Capgrossos de Mataró va fer l’agost passat a Thane, a l’Índia.

PREMIÀ DE MAR. SALA PREMIART Pintura. A partir del 27 de març. A càrrec de Camila Monasterio.

MAC ESPAI. CAN PALAUET 72/5. Del 13 de març al 6 d’abril. Presentació de cinc projectes dels estudiants de l’últim curs de disseny gràﬁc de l’Escola Pau Gargallo, com a resultat del taller “Creació crítica i mercat: aportació de signiﬁcat i valor” impartit pel col·lectiu PSJM.

ST. VICENÇ MONTALT. BIBLIOTECA Animals!. Fins al 21 de març. Fotograﬁes de l’artista Tanit Plana.

MATARÓ. COL·LEGI D’APARELLADORS Quid est usque. Fins al 21 de març. Obra pictòrica de l’artista mataroní Manuel Prieto. PREMIÀ DE DALT. MUSEU DE PREMIÀ DE DALT Viure a la Mediterrània. Del 20 de març al 3 de maig. Inauguració: divendres 20 a les 19.30 h. PREMIÀ DE DALT. BIBLIOTECA Mostra de documents “Any Perich”. Tot el mes de març.

ARMATS DE MATARÓ “SOLDATS DE PAU” (1705-2015) MATARÓ. BIBLIOTECA FUNDACIÓ ILURO. Del 26 de març a l’11 d’abril.

PREMIÀ DE MAR. CENTRE CÍVIC Altres matins. Del 9 al 23 de març. Exposició de pintura de l’artista J.Menesses. PREMIÀ DE MAR. SALA PREMIART Exposició de pintura. Del 13 al 22 de març. Treballs de l’artista ”Siscu”, de Premià de Dalt.

PREMIÀ DE MAR. MEP Visita guiada al Museu. Dissabte 7, 14, 21 i 28 a les 12 h.

TEIÀ. ASSOCIACIÓ CA L’ANTIGA Visita exposicions ca l’Antiga. Dissabte 7 i 14 . “Més vides que un arbre...”, amb presència de l’artista i exposició de Joguines de Cal Tit. Performance “Transformem un arbre en escultura”: diumenge 8. TEIÀ. BIBLIOTECA Escaleta de versos. Joana Raspall, graó a graó. Del 19 de març al 10 d’abril. Joana Raspall i Juanola va ser una de les primeres autores que va escriure poesies per a infants en català. VILASSAR DE DALT. BIBLIOTECA Retorn als orígens: Viatge a la Vall de l’Omo. Del 31 de març a les al 21 d’abril. L’exposició retrata un fragment d’Àfrica que encara existeix però que està en procés de desaparèixer. VILASSAR DE MAR. CAN BISA Dones. Del 8 març al 5 abril. Exposició fotogràﬁca de Viladona. VILASSAR DE MAR. ESPAI D’ARTESANS Posibilidad-es. Fins el 27 març. Exposició de Talla artística en Closca d’Ou.

APUNTS PLANTES

Gespa en plena forma De març a octubre, cada dos mesos, abona-la amb un fertilitzant especíﬁc. A l’estiu, si fa molta calor, no adobis la gespa. Aplica l’adob després d’haver tallat la gespa i rega després. Multiplica per dos la dosi de fertilitzant a les zones ombrívoles. Adoba-la regularment. Així aconseguiràs un creixement fort i evitaràs l’aparició de males herbes. Els adobs minigranulats permeten distribuir homogèniament els nutrients. TALLAR LA GESPA. Talla-la per primera vegada quan assoleixi 8 cm. A la primavera, talla-la una vegada a la setmana. Altura del tall: 4 cm (en èpoques de sequera no deixar-la més curta). Una gespa de 2 cm cal tallar-la amb més freqüència i un reg diari. En cada tall suprimeix 1/3 de la seva altura. Recull la gespa tallada ja que pot podrir-se provocar malalties.

les destrueixen. Aplica’ls al principi de la primavera i/o de la tardor. Espera 5 dies abans de tallar-la. No apliquis el producte en una gespa jove.

ESCARIFICAR I AIREJAR. Al final de l’hivern, cal escarificar per airejar el terra i afavorir la penetració de l’aigua i fertilitzants fins a les arrels. Treu les molses i fulles. Aplica un adob per a gespa. PASSAR EL RODET. En terrenys lleugers, passa el rodet al final de l’hivern i al final de la primavera per afavorir el crei-

xement de les tiges i l’arrelament. En terres argilenques no cal passar-lo. CONTRA LES MALES HERBES. Usa un fertilitzant + herbicida per a gespa, que la nodreix i elimina les males herbes. També pots usar herbicides sistèmics, que s’estenen per la planta i arriben a les fulles i arrels de les males herbes i

CONTRA LA MOLSA I LES MALES HERBES.La molsa surt per falta d’aireig del terra i excés d’humitat. Els fertilitzants antimolsa, a base de ferro, destrueixen la molsa i nodreixen la gespa des del principi de la temporada. Quan la molsa s’ennegreixi, treu-la amb un rasclet. Cava lleugerament, posa-hi terra d’encevall, sembra una gespa ràpida i, ﬁnalment, rega’l. Els adobs per a gespa de triple acció: nodreixen la gespa, destrueixen les males herbes i eliminen la molsa. Usa’ls al principi de la primavera o de la tardor. Un consell de: PASSI GARDEN HOME Ronda Països Catalans, 11 (Mataró) www.passigardenhome.com

LES NOSTRES MASCOTES

La leishmaniosis canina La leishmaniosis canina és una coneguda malaltia parasitària causada per un protozou flagel·lat de la espècie Leishmania infantum que al nostre continent afecta a la major part dels països del mediterrani de forma endèmica, sent el gos la principal víctima. En la nostre àrea geogràfica, l’única via demostrada de transmissió és mitjançant la inoculació del paràsit a través la picada d’un flebòtoms, també conegut com a mosquit, que hagi picat prèviament a un animal portador. El període d’activitat del flebòtoms en la nostra regió es concentra entre els mesos de març i novembre, sense deixar de tenir en compte la resta de l’any, principalment a la matinada i al vespre, pel que els gossos que dormen a l’exterior durant aquests mesos també són considerats animals de risc. Qualsevol gos és susceptible de ser picat i ser portador de la malaltia, no obstant no tots els animals portadors la desenvolupen. La presentació de signes clínics y la seva gravetat dependran principalment de la resposta immune

de l’animal. Algunes races com el Pastor Alemany, el Bòxer o el Rottweiler estan més predisposades a desenvolupar la leishmaniosis, així com els mascles enfront les femelles i els animals de menys de 3 anys i més de 8. La característica més important de la leishmaniosis canina i que dificulta el seu diagnòstic és el seu extraordinari polimorfisme clínic, és a dir, els signes clínics poden ser molt variables i poden veure’s afectats diferents òrgans i sistemes, no obstant, els més freqüents són les lesions cutànies (80% dels gossos malalts), ganglis limfàtics augmentats de mida (70-80%) i símptomes generals: febre, apatia, aprimament i atròfia muscular (40-60%) COM PODEM PREVENIR?. Les teràpies actuals molt rarament eliminen per complet la Leishmania i encara que els pacients poden millorar fins desaparèixer els signes clínics, les recaigudes són freqüents, pel que una adequada prevenció és fonamental pel control de la leishmaniosis canina.

Existeixen dos vies diferents de prevenció. Per una banda trobem aquells productes que actuen repel·lint els ﬂebòtoms com les pipetes i collars insecticides que contenen piretroids, que aplicats correctament i seguint les pautes adequades, redueixen notable-

ment el risc de la picadura i la conseqüent inoculació del protozou. Per altra banda existeixen productes que actuen estimulant el sistema immune natural de l’animal perquè davant l’entrada del protozou aquests sigui capaç de combatre’l i la malaltia no arribi a desenvolupar-se o els signes clínics siguin més lleus. Aquest efecte es pot aconseguir mitjançant l’aplicació d’una vacuna i/o l’administració d’un xarop amb efecte immunomodulador. Cap de les mesures anteriors té un 100% d’efectivitat, pel que es recomana combinar com a mínim un producte repel·lent i un estimulador del sistema immune, sent especialment estrictes en aquells animals de major risc, i realitzant controls veterinaris periòdics per a poder detectar amb la major rapidesa possible l’aparició de la leishmaniosis. Un consell de: NATURCENTER C/ de les Corts, 2-4 (Cabrera de Mar) www.naturcenter.es

TRIBUNAMARESME MARÇ 2015

APUNTS 21

22 APUNTS PSICOLOGIA

Coaching Vocacional: ajuda als teus fills a trobar el seu camí El Coaching és una metodologia que busca l’excel·lència en cada individu, deixant de banda les febleses i centrant-se en les fortaleses. Un dels molts àmbits d’aplicació és en la joventut. Amb el Coaching Vocacional es treballa per poder arribar a descobrir i fer aflorar interessos, valors i habilitats, i així ajudar-lo en l’elecció del seu camí. El rol del coach és de ser un mirall per reflectir les motivacions, els propòsits i/o els bloquejos que el jove té i sent, i així acompanyar-lo en un moment clau de la seva vida. Perquè una de les preguntes més recurrents en tot els humans és la recerca de la nostra missió en aquest món, missió que s’acostuma a associar amb l’àmbit professional. Els joves en aquestes edats es formulen moltes preguntes i a vegades els pares o tutors volen respondre-les amb la millor de les intencions, però els hi falten algunes eines. En un món líquid, en constant canvi, es fa necessari prendre consciència que la construcció del pla de desenvolupament laboral s’inicia cada vegada més aviat. Òbviament el treball hauria de ser coordinat amb el centre educatiu i la família, donant veu al mateix jove. Una de les experiències més doloroses amb les famílies i amb els professors és veure com joves amb un gran talent el desaprofiten. Dedica el temps suficient a descobrir la passió dels teus fills, pot ser la clau d’una vida de felicitat i èxits. ORIOL LUGO Psicòleg Clínic & Coach Executiu i Personal www.oriolugoreal.com

MARÇ 2015 TRIBUNAMARESME RESTAURACIÓ

Restaurant Can Raimi En una masia del segle XVII, una de les més antigues de Catalunya, es troba aquest establiment de restauració que és tot un referent a la comarca, amb molta trajectòria. L’equipament compta amb llar de foc a cada estança, parets originals i decoració rústica que permet que els comensals que vulguin provar les propostes gastronòmiques que ofereix, se sentin com a casa seva, dins la calidesa de la tradició del nostre país i de l’àmplia riquesa de la cuina catalana. Can Raimi, ubicat en la urbanització que li dóna nom, a Argentona, compta també, en el seu espai exterior, amb un camp de futbol i parc infantil, en el marc d’un ambient envoltat completament per la natura, en la línia dels paisatges més acollidors del Maresme. Tot i la llarga tradició d’aquest establiment de restauració, de més de 50 anys, els actuals propietaris el gestionen des de l’agost de l’any passat. Tal com expliquen, s’han plantejat els objectius de mantenir el tipus de cuina i la filosofia que al llarg dels anys ha convertit Can Raimi en un punt de trobada amb un públic fidel. Can Raimi obre tots els dies de la setmana. Ofereix als seus comensals un menú diari de 10 euros i els caps de setmana de 16. Estan especialitzats en esmorzars de forquilla. És un espai excel·lent per a fer celebracions, menjars de grup i per al públic familiar, tant pels seus equipaments esmentats com per les seves propostes de menús infantils a 6 euros. UNA CUINA QUE NO S’OBLIDA. Pel que fa a la seva oferta gastronòmica, Can Raimi proposa una àmplia oferta de cuina tradicional catalana, amb plats

RESTAURANT CAN RAIMI Urbanització Can Raimi, 8 08310 - Argentona Tel. 93 001 34 69 · 615 17 05 34 f facebook.com/canraimi restaurantcanraimi@gmail.com

com poden ser la vedella amb bolets, el fricandó, els cargols, el bacallà amb samfaina, l’escalivada o l’escudella. Des de la seva cuina també ofereixen carns a la brasa com són les mongetes amb botifarra, les galtes, els peus de porc, les costelles de xai o l’entrecot, entre d’altres propostes; a més d’una assortida selecció d’embotits de pagès i ibèrics.

És important remarcar que són especialistes en paella, i en aquest sentit destaca el menú del dijous, on es pot assaborir aquest deliciós plat. I entre d’altres suggeriments de temporada, Can Raimi ofereix calçots o carxofes i rovellons a la brasa. En aquests moments, pel que fa a calçots, es poden trobar dos menús. Redacció

GENT GRAN El procés de fer-se gran L’etapa de la vellesa humana (fer-se Gran amb majúscules) ofereix avui un gran interès, doncs les descobertes sobre la variabilitat cronològica en el fet d’envellir, les descobertes neuro-cognitives sobre la conservació i manteniment dels circuits neuronals, així com el fet que en realitat no sabem per què envellim, em permeten avui obrir una petita sèrie d’articles sobre aquest període de la vida humana. I per començar, us adjunto les principals idees del Dr. Ramon Bayés -un dels psicòlegs que ha inﬂuït en la integració dels psicòlegs en l’àmbit de la salut al nostre país- sobre el tema de la jubilació viscuda des de la seva experiència personal. Són aquestes: 1. Simpliﬁca el teu entorn: ven o regala o desprèn-te del que no uses o contemples des de fa anys i no té per a tu un valor molt especial. 2. Si no t’agradava, no pots o no et deixen seguir amb el treball que feies abans de jubilar-te, explora un altra o altres activitats que gaudeixis fentles. 3. Enriqueix la teva vida a través de contactes, personalment o a través del correu electrònic, amb col·legues, amigues/amics, joves, nens, etc., que et facin sentir viva/viu. 4. Intenta ser apassionadament creatiu/va; la vida no és repetició, és canvi. 5. Tracta de viure sempre amb atenció plena i intenta assaborir l’ara, sigui a través del ioga, admirant núvols,

paladejant una tassa de te, escoltant música, rentant plats, practicant un esport, visitant malalts o conreant un hort. L’estratègia per aconseguir la felicitat consisteix no en desitjar el que ens falta sinó en gaudir del que no ens falta. 6. Contempla la teva vida sense jutjar, com si estiguessis a la part alta d’una muntanya i la veiessis transcórrer pel fons de la vall. 7. En algun moment reﬂexiona sobre aquest fet de vida que és la mort. Com assenyalen Sèneca i Montaigne, meditar sobre la mort és meditar sobre la llibertat. Qui ha après a morir ha desaprès a servir. 8. Tingues sempre projectes o objectius realistes pendents: sortir amb un amic, un viatge, llegir una novella, pujar una muntanya, recuperar la

salut, etc. Però no condicionis la teva felicitat a què els mateixos es compleixin. Si no es realitzen, hauràs de seguir vivint en un aquí i un ara. El temps és un riu que ﬂueix. 9. Permet-te moments de distracció superﬁcial, a través de mots encreuats, solitaris, jocs d’ordinador, partits de futbols, anar de botigues o xerrades telefòniques intranscendents 10. Llegeix bons libres amb atenció plena i/o veu bones pel·lícules amb mirada activa. El bon cinema és una excel·lent escola d’aprenentatge de la vida. 11. Fes exercici regularment. Caminar encara que només sigui mitja hora diària demora l’aparició dels símptomes de deterioració . 12. Sigues generós amb els que t’envolten. Ofereix el teu temps, regala la

teva vida, perdona, sigues compassiu, tracta de fer feliços a les persones que comparteixen amb tu una història, un temps i un espai . Qui s’enriquirà seràs tu. 13. I sobretot, intenta trobar-li sentit a la teva vida. Encara que et sentis feble i cansat, la teva vida segueix sent valuosa. La teva vida és el teu viatge, només tu el pots córrer. La teva biografia és única i insubstituïble. I, mentre vius, el temps sempre és ara. En la nostra cultura de jove, guapos i rics, les persones grans tenim l’estereotip de gasives, reiteratives, pesades, lentes, irritables, rondinaires, oblidadisses, ineficaces i carrosses. Però també disposem d’exemples de persones centenàries que després de mostrarse actives i enriquidores fins a l’últim moment de la seva vida, ens mostren que aquest model negatiu d’ancià no reflecteix una realitat universal. Ens incumbeix substituir l’estereotip anterior per un altre: serenes, tolerants, flexibles, generoses, compassives, eficients, no repetitives, amb sentit de l’humor; demostrant amb el nostre comportament que una vida, plena i activa, pot perllongar-se molt més enllà de l’artificial frontera que ens marca la societat. Fins el mes que ve.

RAMON DOMINGO Psicòleg

Àmplia zona enjardinada Servei de psicologia Fisio - Animació

casa pairal fundació privada

TRÀMITS LLEI DE LA DEPENDÈNCIA

C/ Rosari, 59 · Vilassar de Mar · Tel. 93 750 01 18 · Fax 93 759 43 13

24 GENT GRAN

MARÇ 2015 TRIBUNAMARESME

La màgia de la música “Quien canta, su mal espanta”. Amb aquest rodolí comencen les sessions de Musicoteràpia a ca n’Amell, l’activitat més popular i esperada durant el dia i que aglutina residents i familiars. La màgia de la música es remunta als inicis de la història de la humanitat. Mares de totes les cultures han cantat als seus nadons per tranquillitzar-los i ajudar-los a dormir. Els canvis conductuals en persones que es solen mostrar apàtiques i inexpressives produïts per les cançons de la seva època, donen valor a la màgia de la música. Durant les sessions s’observa com algunes d’aquestes persones canvien l’expressió, mouen alguna part del seu cos rítmicament o es posen a ballar. D’altres, els que tenen dificultats en el llenguatge o dèficits de memòria, canten les lletres de les cançons senceres. Però el més meravellós de la màgia de la música és el moment en què la música toca les emocions dels participants, rememoren alguna cosa que els fa sentir o evocar qualsevol emoció que permet reconèixer-se a ells mateixos. Els familiars també es beneficien dels efectes màgics de la música. Quan

canten, frenen el ritme de pensament en el que solen estar immersos. El ritme de vida actual obliga a fer moltes activitats sense prestar-hi total atenció, sovint pensant en la següent activitat, generant de forma inconscient ansietat i angoixa. La música i la cançó són una excellent eina per aprendre a gaudir del moment present, posant-hi atenció i consciència plena, sense recordarnos del passat, i sense patir per un futur incert. MAGDA JULIÀ Animadora del centre Residencial Ca n’Amell

El mirador de Mataró

El Mirador de Mataró és una residència assistida -i centre de dia per a Gent gran- que es troba ubicada a la urbanització de Can Quirze i que des de fa més de dos anys treballa amb una metodologia revolucionària que permet als seus residents sentir-se una mica més com a casa seva. Amb una capacitat de Residència de 56 places públiques i 70 de privades i de 24 places privades del centre de dia, el Mirador compta amb més de 60 professionals que treballen amb una metodologia d’atenció centrada en la persona. L’objectiu primordial que tenim és passar d’un model biomèdic a un model social, tenint com a filosofia de base l’Atenció Centrada en la Persona i creant la figura d’una Coordinadora de projectes de vida, com a responsable principal de vetllar per la continuïtat als projectes de cada resident,

respectant la seva història. Una de les novetats que s’espera implementar al Centre a partir del mes d’abril és una Unitat de Rehabilitació Geriàtrica Intensiva que pretén ampliar els serveis de salut del centre. La aposta pels serveis de Rehabilitació del Mirador de Mataró implica la incorporació d’una Neuropsicòloga i d’un Metge Rehabilitador que se sumen a l’actual equip format per dos Fisioterapeutes i una Terapeuta Ocupacional. La posada en marxa de la nova Unitat ve acompanyada d’una inversió important en maquinària i equipament. Un servei, a més, pensat tant per gent del centre com per a rehabilitacions externes, o per a qui estigui en condició de centre de dia. C/ Capcir, 90 (Urb. Can Quirze) · MATARÓ Tel. 93 790 15 36 · www.residenciaelmirador.es

Cuidadors professionals Som una empresa jove però amb amplis coneixements i experiència que, veient la carència de professionals i personal qualiﬁcat en aquest sector, hem posat en marxa aquest projecte seriós, responsable, professional i il·lusionador. Sabem les característiques especials del nostre treball i de les situacions familiars que ens ocupen, per això actuem amb humanitat, seriositat, sinceritat i de bon tracte. Oferim un servei de molt alta quali-

tat a preus ajustats i assequibles. també oferim tractaments personalitzats, ja que cada pacient és diferent. Tot el nostre personal posseeix una titulació qualiﬁcada i reglada, homologada tant pel departament de Salut de la Generalitat de Catalunya com pel Ministeri de Sanitat. Oferim serveis a tot el Maresme en tot el relacionat amb la necessitat de fer la vida més còmoda als nostres pacients. www.cuidadoresmaresme.com

TRIBUNAMARESME MARÇ 2015

GENT GRAN 25

GASTRONOMIES Primavera, temps de pèsols celebren cada any en temporada de primavera. Per part del Gremi s’ha intentat potenciar aquest plat i com a tal els altres ingredients entre ells el pèsol anomenat la perla del Maresme, la sèpia i la patata originària de Mataró, que fan una combinació de la terra i el mar. Els Restaurants associats participants d’aquesta edició, són 16 dels quals 10 de Mataró (Alsus, Caminetto, Can Bruguera, Can Rosendo, Iluro, L’Harmonia, La Girella, La Nova Rosaleda, Mundial i Nuus-Hotel Atenea Port ) i 6 de fora de la ciutat 1 d’Arenys de Mar (Els Pescadors-La Llotja), 1 de Caldes d’Estrac (Marola), 2 de Sant Andreu de Llavaneres (Can Jaume i Pins Mar), 1 de Sant Vicenç de Montalt (La Caleta) i 1 de Vilassar de Dalt (El Racó de Can Feliu). La presentació serà el proper 19 de març a l’Escola de Restauració del Gremi.

Amb el bon temps primaveral torna la perla verda. Els municipis del Maresme acullen un any més propostes gastronòmiques que tenen aquest llegum com a protagonista indiscutible. El Maresme és una de les grans hortes del país, ric en productes de la terra, com ho demostren les més de 50 jornades gastronòmiques que hi ha programades al llarg de l’any, testimoni de la riquesa i la varietat de la cultura culinària de la comarca. Alguns dels seus productes han adquirit bona fama, com és el cas dels pèsols de la ﬂoreta i els garrofals, al voltant de Sant Andreu de Llavaneres. JORNADES GASTRONÒMIQUES DE LA CUINA DEL PÈSOL DEL MARESME. El Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme, el Consell Comarcal i els ajuntaments, promouen novament les jornades dedicades al pèsol. Enguany es faran del 19 de març al 30 d’abril. En les jornades hi participaran els ajuntaments d’Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Caldes d’Estrac, Calella, Canet de Mar, Mataró, Montgat, Pineda de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Tordera, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar. Pel que fa als establiments seran 90 de les 18 poblacions esmentades. D’altra banda, cal destacar que s’ha

passat de 17 a 21 productors del pésol, el que suposa un increment del 23%. Es pot trobar més informació dels restaurants participants i els menús en el programa que s’ha editat per a l’ocasió. També al web: www.costadebarcelonamaresme.cat. L’opuscle publicat inclou receptes maridades amb vins de la DO Alella, establiments amb menús o plats de pèsols inclosos en les seves cartes, programa d’aquelles poblacions que realitzen accions concretes i visites turístiques recomanades en cada po-

blació participant. PLAT MATARÓ. El proper 19 de març el Gremi d’Hostaleria i Turisme de Mataró i el Maresme dona el tret de sortida a les XVIII Jornades Gastronòmiques del Plat de Mataró, “Pèsols amb sèpia i patates”, que es perllongaran ﬁns el proper 30 d’abril, el plat com a tal està elaborat amb productes autòctons de la comarca. Aquestes jornades amb personalitat pròpia s’emmarquen en la Ruta de les Jornades del Pèsol del Maresme que es

LA FESTA DEL PÈSOL DE SANT ANDREU DE LLAVANERES. La Festa del Pèsol 2015 se celebrarà els dies 17, 18 i 19 d’abril, el cap de setmana anterior a Sant Jordi. Pel que fa a la Mostra gastronòmica als restaurants, s’ha decidit fer-la del 3 a 30 d’abril. També s’ha acordat que el preu del quilo de pèsol garrofal serà el mateix que l’any 2014, 8 €/quilo. Una de les novetats de la propera edició de la ﬁra serà la creació d’un espai gastronòmic del pèsol garrofal al parc de Ca l’Alfaro, diferenciat de la resta de l’activitat ﬁral. Redacció

GASTRONOMIES 27

TRIBUNAMARESME MARÇ 2015

PIMEC dóna suport a la campanya ‘Cuina Catalana Patrimoni de la Humanitat’

LA RECEPTA DE L’ÀVIA REMEI

CREMA DE SANT JOSEP

INGREDIENTS: 8 rovells d’ou, 300g de sucre, 1 litre més 2dl de llet, 40 g de midó, 1 canó de canyella, 1 pell de llimona.

PIMEC col·laborarà amb la difusió de la campanya Cuina Catalana Patrimoni de la Humanitat, Candidatura UNESCO. La patronal, a través de la sectorial PIMEC Agroalimentària, va signar el passat 24 de febrer un conveni amb la Fundació Institut Català de la Cuina i de la Cultura Gastronòmica (FICCG) -impulsora de la campanya- mitjançant el qual PIMEC es compromet a difondre entre tots els seus associats i per tots els mitjans possibles la candidatura de la cuina catalana com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat en la modalitat de bones pràctiques. El conveni el van signar Josep González, president de PIMEC, i Pepa Aymamí, directora general de la FICCG, i va tenir com a testimoni el president de la Candidatura i conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM), Josep Maria Pelegrí, que amb la seva presencia a l’acte ha avalat de nou el suport del govern català a aquesta Candidatura. PIMEC difondrà entre els seus associats (a través dels seus butlletins, publicacions, newsletters o d’altres mitjans de comunicació) les ac-

tivitats que porti a terme la FICCG per aconseguir el reconeixement de la cuina catalana com a patrimoni de la humanitat per la UNESCO. La patronal també afavorirà la creació de sinergies entre els seus associats i la FICCG, per tal de cercar o establir acords de col·laboració i esponsorització de suport a la Candidatura. Així mateix, PIMEC donarà suport logístic a les accions que puguin emprendre els seus associats que puguin esdevenir beneﬁcioses per a ambdues parts, en termes de visibilitat o econòmics i col·laborarà en la difusió del Programa Escolar que promou la Candidatura entre aquelles empreses que es dediquin al subministrament de productes o material escolar. El conveni també contempla la divulgació de les activitats relacionades amb la gastronomia o el turisme a través del Facebook i el Twitter de la Marca Cuina Catalana (segell de garantia que identiﬁca els establiments i productes que elaboren cuina tradicional catalana arreu del país). Aquestes xarxes socials de la Marca fan difusió de totes les activitats relacionades amb la Candidatura.

PREPARACIÓ: Posem al foc 1 litre de llet amb la canyella i la llimona. Quan arrenqui el bull la traiem del foc i la colem. Batem els rovells dels ous amb el sucre i deixem el midó amb els 2 dl de llet freda. Barregem la llet calenta amb els ous, el sucre i el midó i la posem al foc. La posem a coure a foc ben baix, tot remenant-la ﬁns que comenci a espessir-se. Anem amb compte que la crema no arribi a bullir. Per últim, la tornem a colar perquè no quedi cap grumoll, la posem en una plata fonda i li traiem la canyella i la llimona per deixar-la refredar. La diferència entre la crema de Sant Josep i la crema Catalana és que l’última es pot cremar per sobre amb un pols de sucre i un pols de canyella. Segueix a TRIBUNA Maresme la proposta culinària de la popular cuinera mataronina Àvia Remei. Pots trobar més receptes seves a la web www.aviaremei.com

MARQUÉS DE ALELLA

GALACTICA 2012 De color groc amb reflexos verdosos. El seu aroma és intens, franc i fruitós, fidel reflex de la varietat. En boca és un vi amb volum, corpulent i amb un llarg postgust. És estructurat i potent per la seva elaboració. Aquest vi s’elabora a partir de raïm pròpies veremades en la seva màxima maduresa. La densitat de plantació és de 3.700

ceps / ha amb conducció dels ceps en espatllera i en vas les més velles. Realitzem una poda curta. Premsat del raïm sencer i 100% del most macerat en fred amb les pells per extreure al màxim les aromes. Fermentació molt lenta a temperatura controlada de 16 o C: 40% en ou de formigó, 60% en bótes de roure francès.

PASSATEMPS LA VINYETA

CONCURS TROBA LA ‘T’

Ricard Soler. www.ricardsoler.blogspot.com

Cada mes Tribuna Maresme sorteja quatre entrades dobles als 8 CINEMES ARENYS. Trobeu la T de Tribuna amagada en algun dels anuncis, indiqueu-nos-ho enviant-nos un correu electrònic tot proporcionant-nos les dades de contacte (nom complet i població) a l’adreça promocio@tribunamaresme. com. El sorteig del concurs es farà 15 dies després de la publicació del periòdic. Els guanyadors rebran un mail de TRIBUNA MARESME el mateix dia del sorteig. S’hauran d’acreditar a les taquilles dels Cinemes Arenys on els donaran les entrades. Aquestes són vàlides de dilluns a divendres, excepte festius i vigílies. Quan passin 30 dies de la conﬁrmació del premi, les entrades caduquen. Els guanyadors de l’edició de febrer van ser: Joaquim Vives, Lidia Estrada Durán, Anna Dominguez Pons, Rosa Navarro.

MOTS ENCREUATS

Pau Vidal HORITZONTALS: 1. La millor manera de superar un tràngol: apartar-se del mig (tres mots) / 2. Tot de grans a la cassola. Aferri ben fort a la manera valenciana, per darrere / 3. Abracen en Bernard. Tan ben apamat que està dibuixat i tot. Lineal sens vocal / 4. Dóna servei a l’autopista. Arbres emprats en ebenisteria i agricultura del blat / 5. No és un mol·lusc dels que tenen cap sinó closca. I aquest és el peix de la meva vida / 6. Tercera de tres. Si no hi ha una estàtua és un mite personal. I quarta de trens / 7. Teixit obligatòriament amb llanes Stop. Civada amb risc d’addicció / 8. Vocalitzen en albanès. Aquest, en canvi, no es refereix a l’agricultura sinó només als ramats / 9. Pendent que li trobin una solució. Un quart de quatre no, un terç / 10. El de sa vida era empaitar en Tirant i el meu llegir-ho. Embús a l’autopista Artèria 1 / 11. Abracen el llop. Impost sobre l’activitat fotogràﬁca. Amics de l’Escola en Llatí / 12. El virrei de la gramàtica. Introdueix gas a força de pulmons / 13. Treballadores del suro en format comestible. Pastura que a Anglaterra ja tenen superada. VERTICALS: 1. La Ventafocs la perdé i la rateta, tot

SUDOKUS

escombrant, la trobà. El segon sempre surt més pla / 2. És de compliment obligatori: prou de caos! Augmentar des de baix / 3. Vibració sostinguda. Punt d’observació amb plus de discreció. Cap escapçat / 4. Apa quin tiberi, amb aquest raf! El camí més honest per a l’evacuació / 5. Sia d’alguna manera. Fa servir a beneﬁci de la lírica clàssica. Vibració sense sostenir / 6. Mira, ara sí! Fragments de monedes recents. Omplen el cor dels liniers / 7. Quotidians, com aquells papers pels entrepans. Quan estem de cocos ﬁns als collons, doncs bassals / 8. La més encarcarada del certamen. Passeres de fusta fetes amb esquals del mar de la Xina / 9. Pell de lèmur. Promesa que ningú exigirà que compleixis. Segon i tercer de BUP / 10. No era un funcionari del departament d’esbravament sinó d’alimentació de la ramaderia. Filferro molt útil per a les ulleres / 11. La Busquets, la santa de Polònia. Els petits Nicolaus que fan monedes / 12. Varietat de sàlvia que acompanya els plats del bisbat. Observat amb insistència com en Víctor quan balla.

PASSATEMPS 29

TRIBUNAMARESME MARÇ 2015 CAMINANT PEL MARESME

La vall de Golinons

Aquest mes ens desplaçarem a una Vall interior, poc freqüents al nostre Maresme, ja que degut a la carena litoral, tenim més turons i puigs que no pas valls; a més a més les petites valls a prop dels nuclis urbans han esdevingut urbanitzacions en aquestes últimes dècades. La sortida que proposem encercla tota la vall de Golinons, passant per dos turons per a poder gaudir d’una vista un xic aèria. Can Giralt es la primera explotació de maduixots que trobem i on podem comprar les varietats Albion d’excepcional qualitat del fruit tant per mida com per sabor i fermesa. Turó de la Guilla (o de Gonions) amb una alçada de 261 metres, ens ofereix unes boniques vistes de Calella i Pineda amb el mar de fons. I allà baix els cotxes passen per l’Autopista petits i silenciosos com si

es tractès d’una pista d’Scalextric. Més endavant trobem el Turó del Home Mort que amb els seus 224 metres, i pel vessant Oest ens ofereix unes vistes de Sant Cebrià amb el seu campanar talment com un poble de pessebre. Reculant, prenem el desviament que ens portarà a Can Golinons un Mas convertit en casa rural, on els petits poden entrar en contacte amb els conills i les gallines. Passem per una ﬁnca plena de palmeres que contrasta amb el verd dels camps de la vall i de tota la vegetació de la zona, ja que els arbres que hem trobat en tot el recorregut són l’alzina, l’alzina surera i el pi. Ja de tornada, ens creuem amb alguns masos dedicats o a la ramaderia o l’agricultura. JOSEP GRAU. MONTALTREK Ass. Excursionista Sant Vicenç de Montalt

COM ANAR-HI? Entrarem a Sant Pol per la Nacional II i en un revolt molt tancat hem de sortir pel lateral, passar per sota la N-II i arribar a la Plaça Anselm Clavé, on deixarem el cotxe i començarem la nostra excursió. Agafem en pujada el carrer Herois de la Fragata Numància; mentre pugem, podem contemplar la convivència de masies tradicionals. Darrere nostre veiem la població, amb la capella de Sant Pau; l’ermita formava part d’un monestir fundat durant el Segle X, que ara només conserva l’absis. Al cap de 1⁄2 Km. travessem l’Autopista C-32 per sobre, en acabar l’asfalt ens queda Can Calella a l’esquerra i si teniu sort, els més petits podran veure uns quants exemplars de l’ase català pasturant. La ruta està marcada en Blanc/Blau (no gaire ben marcada) i en color Groc quan passem per trossos del PR-C 146. Seguim els rètols vers el club hípic Sant Pol i baixem per la pista cap a la Vall de Golinons, creuem el torrent del Morer que normalment baixa molt poc, sols quan hi ha tempestes el seu cabal és important. Deixem l’Hípica a la dreta i a l’esquerra contemplem Can Mascaró amb la seva peculiar torre i més endavant ens trobem els hivernacles de maduixot de Can Giralt. Hem de prendre

el camí que surt a la dreta poc abans d’aquests hivernacles, és el Camí dels Francesos, força empinat. En arribar al final d’aquest camí costerut, prenem el camí de l’esquerra, direcció “Serra de les Guilles” seguim per aquest rial, fins al Puig de Golinons, on farem una parada per a contemplar la vista sobre la costa. Continuem ruta i al cap de 1 Km. trobem un desviament, hem de seguir rectes; un rètol diu: “Sant Pol de Mar per la Vall de Golinons” seguim-lo. En arribar a un revolt a mà Esquerra molt tancat, agafem un camí cap a la dreta que va al Turó del Home Mort i deixem el rial per on veníem. Veurem una pujada molt curta i empinada que ens du al Cim del Turó de l’Home Mort, pugem a dalt per veure la vista i el poble de Sant Cebrià de Vallalta; però fixem-nos que just abans de començar la pujada a mà esquerra hi ha una cadena, hem de retornar aquí després de contemplar la vista i marxar pel camí de la cadena. Aquest camí va descendent i ens mena passant pel camí dels Enamorats a Can Golinons. Travessem pel patí de la masia i sortim a un rial ample, girem a la dreta i seguint aquest rial sense deixar-lo en cap moment, arribarem al cotxe per posar punt i final a la sortida.

CLASSIFICATS IMMOBILIÀRIA VILASSAR DE MAR. Alquilo piso. Vacaciones o larga temporada. 750 €, 3 hab. Baño, aseo, terraza, amueblado, ascensor, calefaccion. Tel.693.42.05.41. RESIDENCIA 3A EDAD. Vendo o alquilo residencia 3a edad. Dos casas unifamiliares 17 hab., 3 salones, 6 terraza,s 5 baños, 2 garages, 2 huertos. Calle sin tráﬁco. alfonso.vivas@hotmail.com PARKINGS. Vendo 26 plazas de parking para moto por sólo 39000 €. Sr. Alfonso 607.20.27.64. ALQUILO CASA RURAL PARA CELEBRACIÓN. Alquilamos para celebraciones y cualquier tipo de evento varias propiedades en El Maresme. Celebraciones, barbacoas, aniversarios, despedidas. Truca’ns 600.28.14.96 RESIDENCIA PARA ADOLESCENTES TUTELADOS. Vendo o alquilo residencia. Tel.607.20.27.64. ARENYS DE MUNT. Lloguer plaça d’aparcament per 45 €/mes. Tel.677.20.90.28. SANT VICENC DE MONTALT. Parking en alquiler para todo el año en urbanización Montaltpark. Tel.650.842.352. PARCEL·LA ARENYS DE MAR. Parcel·la de 800 o 1000 m2. Sostre ediﬁcble, entre 720 i 900m2. Preu a negociar. mrroigeadell@hotmail.com APARTAMENT EN LLOGUER. Llogo a Sant Vicenç de Montalt. Ed. Cracs. Moblat perfecte per persona sola. A 200m. estació tren i 50m platja. Tot l’any 375 €/ mes. Tel.626.01.62.85. MOLLET DEL VALLÈS. Vendo 27 plazas de parking para motos. 36.000 €. T.607.20.27.64.

TREBALL OFERTA

Desenes d’ofertes laborals renovades setmanalment

TREBALLS AMB GARANTIA I QUALITAT. Aïllaments tèrmics, acústics, insonoritzacions, impermeabilitzacions, paleteria a Barcelona i el Maresme amb total garantia i qualitat. Truquin 667.91.48.70

www.artcatalunya.es al telèfon 687 385 435 o presentant-te dilluns, dimarts o dimecres a les 17:30h. a la Plaça Cuba, 18 (2on pis)· MATARÓ

INSTALADOR FONTANERO ELECTRICISTA ECO R. Instalaciones electricidad, agua, reformas integrales, pisos, local, Banys, Cuines, Pintures, Pladur. www. aserveis.com. Tel.630.86.61.80.

TREBALL DEMANDA

URGÈNCIES INFORMÀTIQUES. Soluciono qualsevol problema informàtic ràpid i a domicili, inclosos festius i caps de setmana. T.653.090.856.

NOI BUSCA FEINA DE: ajudant de Tallador (desplegador), mosso de magatzem amb carnet de les carretilles elevadores i de peó. Tel.651.576.102.

COMPRA-VENDA-CANVI. Compro el contingut del seu pis, magatzem, nau, garatge, taller, pis, casa, etc. pago al comptat. Tel.653.55.20.53.

AUXILIAR SANITARI s’ofereix per cuidar persones grans y dependents responsable. A més neteja (vidres, comunitats, pàrkings). Tel.630.93.41.50.

VENC CADIRA ORTOPÈDICA PER BANY O DUTXA. Color blanc com nova, ideal persones amb movilitat reduïda. 38 € a Mataró. Amplada 42cm, alçada 68 a 80cm. isabelblanco47@hotmail.com.

S’OFEREIX SENYORA responsable per cuidar nens persones grans i discapacitades amb títol de geriatria i persones dependents. Interessats truqueu a Aurora 722.20.08.63.

CUIDADOR Y LIMPIADOR. Hombre joven para cuidados personas mayores higiene cocinar limpieza etc.titulo. Tambien limpieza parkins cristales comunidades casas etc. Tel. 630.93.41.50

SOLUCIÓ SUDOKU 1

SERVEIS PROFESSIONALS

IMPERMEABILIZACIÓN - REHABILITACIÓN. Impermeabilización amb garantía 25 anys! Estudiem el teu cas i et fem la nostra millor proposta. Cubertes, terrats, terrasses. 93.750.72.06.

VENC SOMIER amb potes desmontables mes matalàs de 90 cm. Per 30€. Tel.653.55.20.53.

APRENENTATGE BRAIN GYM PARES I MESTRES. Formem grups per ajudar els nens amb problemes intel·lectuals: hiperactivitat, dislèxia, lateralitat o de comportament. T.660.07.41.23.

DISSENY GRÀFIC I ALTRES SERVEIS. Ofereixo serveis de disseny gràﬁc, maquetacions i composicions, retall i retoc d’imatges professional, creació de targetes, fulletons.... naya_24_64@hotmail.com

DIVERSOS

REFORM-AR. Instal·lació, reparació i manteniment. Lampisteria, fontaneria, paleteria i pintura. Tel.615.010.019. Preus econòmics

ENSENYAMENT

VENC CARPA de 2 metres x 2 metres per 20€. Tel.653.55.20.53. NO LLENCI RES. FORA TRASTOS. Servei gratuït de recollida de trastos. Desembarassem pisos, trasters, garatges. I el que no serveixi ho portem deixalleria. Tel.619.04.24.95.

CLASSES PARTICULARS JOR-DI BARROS. Repàs Tot l’any. Des de 1981 al servei del Maresme i del Barcelonès. Repàs Primària, ESO, Batxillerat, Cicles. Vilassar Mar: 93.750.13.25. Mataró: 662.55.69.28

COMPRO tebeos antics, còmics, manga, àlbums de cromos, llibres, calendaris de butxaca, soldadets de plom i joguines en general. Tel.630.93.06.16.

LA GUIA DE LOS ARCANGELES. Te ayuda a solucionar temas de conseguir empleo curar adicciones y temas de convivencia de pareja. anitarissos@hotmail.com

PROFESSORA LICEU dóna classes piano-violí-llenguatge musical. Nens i adults. Eﬁcàcia i tracte personalitzat. T.650.41.80.18..

COMPRO MATERIAL FC BARCELONA I ESPANYOL. Antic i modern de futbol. També programes de cine, postals, albums de cromos, scalextric, Tintin. Pago molt bé. T.699.94.95.08

CARICATURISTA JOAN PAS. Les caricatures de sempre, rapides i simpàtiques, pel seu casament, comunió, etc. Tel.639.37.98.01. joanpascaricaturas.blogspot.com.

COLECCIÓN CALENDARIOS FOURNIER. Cambio calendarios Fournier. Tel.600.28.83.10. VENC LÀMPADES de sostre, de peu, de tauletes, aplics, etc. Tel.653.55.20.53.

COMPRO VINS I LICORS VELLS. Passo a domicili. Pago bé. T.606.84.64.20. MAQUINA DE COSER ALFA. 99 € con mesa Sr. Alfonso 607.20.27.64.

SOLUCIÓ SUDOKU 2

SALUT I BELLESA

BUSQUES TREBALL? BUSQUES TREBALLADORS?

SOLUCIONS PASSATEMPS SOLUCIÓ MOTS ENCREUATS

COMPRA VENDA

ANUNCIS PER PARAULA GRATUÏTS. Envia el teu text a través de la següent adreça: www.tribunamaresme.com/classiﬁcats i l’anunci sortirà publicat en la propera edició de TRIBUNA Maresme.

TERAPIAS. Regresiones a vidas pasadas, descubre el porque de tus miedos Tel.625.40.57.25. HERBALIFE DISTRIBUIDOR INDEPENDIENTE. Oportunidad de actividad independiente. 93.100.02.03. www.negociofreelance.com.

PROFESSORA DE VIOLONCEL. Dóna classes per totes les edats i nivells. T.648.76.77.86. APRENDER ITALIANO ES FÁCIL Y DIVERTIDO. Profesora nativa imparte clases de italiano en su domicilio a Llavaneres. Llamar al 610.83.92.78. CLASSES DE MÚSICA. Guitarra, baix, cant... Aprendre o millorar amb l’instrument, estils, solfeig, harmonia. Maresme i Vallès. 669.27.59.64 mataromusica@gmail.com.

SOLUCIÓ SUDOKU 3

TRIBUNA

maresme

El periòdic del Maresme des de l’any 2002

Editor/director: Josep Maria Ponce. C/ Lourdes, 40. 08330 Premià de Mar Tel. 93 752 52 67 · publicitat@tribunamaresme.com info@tribunamaresme.com www.tribunamaresme.com Dip. Legal: B-26375-2005 Impressió: Impressions Intercomarcals S.A.

Exemplars distribuïts des d’Alella a Arenys de Munt Foto portada: Shutter Stock

TRIBUNAMARESME MARÇ 2015