Tribuna 314. Setembre 2016 by tribunamaresme

Parlem amb Àlex Martín sobre Rafael Tasis, pioner de la novel·la negra Pàg.6

Tardor carregada de propostes escèniques als teatres del Baix Maresme Pàg.8

La veu dels autors del Maresme Els Quaderns de la Font del Cargol, els llibres que des de Premià van donar a conèixer els escriptors maresmencs dels anys vuitanta, tornen aquest setembre a les llibreries, impulsats per l’espai cultural de Can Vallerià Font del Cargol, a la plaça Nova de Premià de Mar Foto: Josep Maria Ponce

CINEMES ARENYS

TRIBUNA maresme

NÚMERO 314. SETEMBRE 2016 www.tribunamaresme.com k @tribunamaresme

f tribunamaresme

Guanya entrades de cinema PÀG. 31

PROPERA SORTIDA: 5 D’OCTUBRE

Inclou suplement ‘Valors’

Especial dedicat a l’ensenyament amb motiu del nou cicle escolar Pàg.22

Arriba la 42a Festa de la Verema d’Alella, referent del món del Pàg.18 vi a la comarca

Pizza al horno de leña COCINA INDIA PEDIDOS Y RESERVAS

93 751 79 15 Camí Ral, 25 Premià de Mar

ENSALADAS Ensalada Imperiale 7,90€ Variedad de lechugas, tomate, espárragos, zanahoria, maíz, olivas verdes y mozzarela de búfala.

Ensalada de rulo de cabra 8,50€ Variedad de lechugas, rúcula, piña, nueces, piñones, pasas, rulo de cabra.

Ensalada Romana 7,90€ Variedad de lechugas, tomate, atún, maíz, pepinillos, olivas, salsa de Módena.

Ensalada de búfala 8,50€ Mozzarela de búfala, tomate, rúcula, salsa pesto verde de albahaca.

POLLO BRASA Y TANDURI POLLO Pollo a la brasa con patatas o verduras 9,50€ Pollo Tanduri con arroz basmati 9,50€ Medio pollo tanduri o brasa 5,90€ Especial pollo rebozado crujiente 10,95€ Medio pollo rebozado crujiente 6,90€ Tikka. Pinchos de pollo con condimentos picantes 3,50€ Muslo de pollo tanduri con arroz 5,50€ Alitas de pollo. 2 piezas 1€

PIZZA ARTESANA La mejor pizza ar tesana hasta

Margarita 8,50€ Tomate, mozzarella.

1 METmbRinaO r

Cuatro estaciones 9,90€ Tomate, mozzarella, alcachofas, tanduri pollo kebab, olivas negras.

Puedes co gusto. 4 pizzas a tu 45€

Cuatro quesos 9,50€ Tomate, mozzarella, emmental, parmesano, roquefort.

Tanduri 9,90€ Tomate, mozzarella de búfala, tanduri pollo, cebolla, champiñones, pimiento.

Tikka 9,90€ Tomate, mozzarella de búfala, tikka pollo, carne picada, champiñones.

La Toscana 12,95€

Contadina 8,90€

Tomate, mozzarella de búfala, crema de nueces, cebolla, caramelizada, mixto de setas, tomate cherry, rúcula, parmesana y reducción de Módena.

Tomate, mozzarella, atún, cebolla, champiñones.

América 8,50€

Carbonara 9,90€

Tomate, mozzarella, kebab de pollo, patatas fritas, salsa blanca.

Mozzarella de búfala, carne picada condimentada, champiñones.

Vegetariana 8,50€

La Romana 9,90€

Tomate, mozzarella, calabacín, berenjenas, cebollas, pimientos rojos.

Tomate, mozzarella, carne picada de kebab, crema de trufa, champiñones, huevo, tomate cherry, rúcula.

La Nona 9,90€

La Caprichosa 8,90 €

Tropical 10,90€

Tomate, mozzarella, kebab de pollo, champiñones, olivas negras y cebolla.

Boloñesa 9,50€

Kebab de pollo / Kebab de ternera / Mixto de kebabs / Falafel.

Pita kebab 3,50€ Kebab de pollo / Kebab de ternera / Mixto de kebabs / Falafel.

Nan kebab 4,50€ Nan con pollo / Nan con ternera / Nan con mixto / Nan con falafel / Nan con tikka pollo

Platos combinados 6€ Kebab de pollo o ternera o mixto con patatas fritas, ensalada y salsas.

Filete de pollo 4€ Filete de ternera 4,50€ Trozos de pollo 4€ Trozos de ternera 4,50€

HAMBURGUESAS Hamburguesa grill 8,90€ Hamburguesa de ternera de 250 gr. a la brasa, mayonesa, cebolla caramelizada, emmental, pimientos rojos con patatas fritas.

Hamburguesa barbacoa 8,90€ Hamburguesa de ternera de 250 gr. a la brasa, salsa blanca, cebolla caramelizada, rulo de cabra, salsa barbacoa y patatas fritas.

PASTAS Espagueti napolitana 8,90€ Regatone peperoncino 8,90€ Pene pesto verde 8,90€ Tagliatelle boloñesa 8,90€ Macarrones boloñesa 8,90€ Lasaá verduras 7,90€ Lasaña de atún 7,90€

Tomate, mozzarella, carne picada, champiñones, huevo, atún.

Barbacoa 8,90€ Tomate, mozzarella, carne picada de kebab tikka pollo, salsa barbacoa. Tomate, mozzarella, alcaparras, olivas negras, anchoas.

Tomate, mozzarella, atún, piña, emmental, crema de trufas.

Durum kebab 4€

La Mama 9,90€

Tomate, mozzarella, carne picada de kebab, cebolla, huevo.

Napolitana 8,90€

Tomate, mozzarella, escalivada, queso de cabra, champiñones.

BOCADILLOS

Calzone Imperial 10,90€ Tomate, mozzarella de búfala, champiñones, anchoas, carne picada, olivas.

Calzone Nona 10,90€ Tomate, mozzarella de búfala, escalivada, queso de cabra, anchoas.

SERVICIO A DOMICILIO GRATUITO

T. 93 751 79 15 Horario de 12 a 00 h. Todos los días. ACEPTAMOS TARGETAS

OFERTAS • Con la compra de 3 pizzas: 3 latas refresco o botella Coca Cola 2L gratis. • Con pizza de 45 cm: . Una botella de Coca cola 2L gratis : metro de • Con la pizza Una botella de lambrusco gratis. • Con pedido superior a 20€: . Una botella de Coca cola 2L gratis 40€: a rior supe o pedid • Con Una botella de lambrusco gratis.

ACTUALITAT El retorn de la Font del Cargol LITERATURA

L’espai de Can Vallerià (art, comunicació, territori) de Premià de Dalt ve promovent activitats de difusió de la cultura des de l’àmbit del Maresme amb projecció global. El passat 27 d’agost van fer el festival Poetes sota la lluna, dedicat enguany al Grup de la Font del Cargol, que els anys 80 i des de Premià de Mar i la comarca, va projec-

Un moment del festival ‘poetes sota la lluna’ dedicat a la Font del Cargol.

tar la literatura que es feia des d’aquí. Ara, des de Can Vallerià també s’ha recuperat la històrica col·lecció de llibres Quaderns de la Font del Cargol, amb un primer assaig que recorda i resitua aquells anys i autors de referència com Valerià Pujol, Martí Rosselló, Ventura Ametller, Rafael Vallbona, Pep Bras, Maria Antònia Grau, Teresa d’Arenys, J.M. Calleja o Jordi Bilbeny, entre molts d’altres.

Una veu pròpia per als escriptors del Maresme Amb la publicació del llibre d’Albert Calls ‘Poesia, llengua i llibertat. El grup de la Font del Cargol’, els Quaderns de la Font del Cargol, els llibres que van donar a conèixer els escriptors maresmencs dels anys vuitanta han tornat a les llibreries. ‘’Poesia, llengua i llibertat’ és una antologia i assaig dels 25 títols i autors de la primera etapa de l’editorial, entre 1978 i 1984. L’estudi i tria els ha realitzat l’escriptor de Cabrera de Mar Albert Calls. La portada està illustrada amb una obra de Joan-Pere Viladecans que l’autor va cedir l’any

1978 per a il·lustrar el cartell de les Jornades Poètiques del Maresme. El segon títol serà el poemari ‘El Torn’, de Clara Mir, guardonada amb el premi Marià Manent. Amb aquest volum els Quaderns recuperen l’edició del premi que es concedeix a Premià de Dalt. ‘La música i nosaltres’, un text entre la crònica i l’assaig del premi Sant Jordi i Nacional de Cultura, Vicenç Pagès i Jordà, serà el tercer títol. S’editaran majoritàriament autors del Maresme i tots els gèneres. A més dels llibres de paper, els Quaderns editen la col·lecció digital Llibres mínims. Són títols

que, pel format o per pertànyer a gèneres difícils de classiﬁcar, tenen una major difusió en suport digital. Les portades estan il·lustrades amb originals de l’artista Madola. Aquests llibres es poden descarregar gratuïtament des del web de l’editorial: www.fontdelcargol.cat, i estan protegits per copyleft. Els primers títols són una antologia dels poetes del Maresme participants a la primera edició del recital Poetes sota la lluna, a Can Vallerià, la novel·la breu Pols a les sabates, de Rafael Vallbona, i una antologia dels poetes participants al recital Els fruiters en ﬂor, també a Can Vallerià. La clau del projecte són els subscriptors. La fórmula és simple, i es

fonamenta en un exercici de conﬁança mútua: el lector es compromet a comprar cada llibre i l’editor a posar en circulació aquelles obres que el lector encara no sap que vol llegir. És el mateix model que ja va funcionar a la primera etapa. No obstant, els llibres tindran una distribució comercial normal a totes les llibreries del país. Els Quaderns de la Font del Cargol és una iniciativa comarcal amb projecció global. Amb direcció, disseny i autors del Maresme, i des d’aquí, és pretén difondre la realitat de la cultura del territori als Països Catalans. Rafael Vallbona ESCRIPTOR I PERIODISTA

4 ACTUALITAT

SETEMBRE 2016

TRIBUNAMARESME

La poesia, la llengua i la identitat de la comarca LITERATURA

El Grup de la Font del Cargol, amb el lideratge de Valerià Pujol, es projecta amb la perspectiva dels anys com un puntal en la construcció de la identitat del Maresme. També en la d’una Catalunya amb veu pròpia, rebel, que demanava espai en tots els àmbits de la vida després de la grisor del franquisme. Buscant oxigen cultural i respostes. Així vaig arribar jo als poemes d’en Valerià Pujol i als llibres dels autors de La Font del Cargol, a ﬁnals dels anys 80, quan ja havien conclòs la seva activitat. Els poetes de La Font del Cargol escrivien de temes dels quals només ens atrevíem a pensar en la intimitat. Amb les lectures d’aquells textos vaig forjar una part important de la meva visió del món. Allò que no aprenem a l’escola o fem al carrer, ens ho ensenya la vida, també els llibres.

Podeu trobar tota la informació dels Quaderns de la Font del Cargol al seu web: www.fontdelcargol.cat al Facebook i al Twitter.

Des de Premià de Mar i el Maresme, el Grup de La Font del Cargol va construir una proposta cultural en dues línies: una d’oberta, tothom podia escriure i expressar-se, en plena llibertat; i una segona en la que es va estructurar un sòlid relat literari, d’autors que continuarien la seva trajectòria consolidant una veu pròpia. Tothom hauria de poder conèixer els seus referents. Amb la recuperació, ara, dels Quaderns de la Font del Cargol i la redacció del llibre ’Poesia, llengua i llibertat’, intento explicar, a través de moltes veus, tots aquells anys que a cop de poema va contribuir-se a crear una identitat col·lectiva de la qual en som deutors, una ﬁnestra oberta des del Maresme cap al món que encara perdura. Albert Calls PERIODISTA I ESCRIPTOR

Trobada de càrrecs electes d’Esquerra Maresme a la Mostra de Cabrils POLÍTICA

La 29a edició de la Mostra Gastronòmica, Comercial i d’Artesans de Cabrils va ser el marc del sopar de membres electes d’Esquerra del Maresme que va tenir lloc el passat diumenge 21 d’agost. L’Anna Simó, actual secretària primera del Parlament i antiga consellera de Benestar i Famílies; Chakir el Homrani, diputat de Junts pel Sí i Bernat Picornell, senador de les Corts Generals van ser els convidats d’excepció. Hi van as-

sistir, també, alcaldes i regidors dels municipis de la comarca. Convidats, alcaldes i regidors van visitar alguns dels 63 estands de la mostra. Així mateix es va aproﬁtar per mantenir una breu conversa amb el president de l’Associació d’Hostalers de Cabrils, Artur Masiques, per felicitar-los per la seva aportació a l’èxit de la Mostra i comentar el projecte de cicles formatius de grau mitjà d’hostaleria a l’IES Cabrils. Aquest és el segon cop que ERC Cabrils, encapçalat pel portaveu mu-

nicipal al consistori, Xavier Viudez, organitza el sopar de càrrecs electes d’ERC Maresme durant la Mostra, una mostra que reuneix a hostalers de Cabrils i de la comarca, i alguns dels vinicultors de Cabrils (Testuan) i la D.O. Alella. La Mostra ha esdevingut, un cop més, una cita obligada. I si el darrer any va servir més de 17.800 tastets, enguany aquesta xifra ja ha estat superada, amb 23.602 tastos i 4.099 tiquets de vi i cava venuts. Font: ERC Cabrils

TRIBUNAMARESME

ACTUALITAT 5

SETEMBRE 2016

Comiat a l’escriptor Víctor Mora, creador d’El Capitán Trueno

JUGANT A ESCRIURE

FERRAN PLANELL ESCRIPTOR

Burquini

OBITUARI

L’escriptor Víctor Mora (Barcelona, 1931), vinculat a Premià de Dalt, va morir el passat 17 d’agost als 85 anys. Era molt conegut per la seva tasca com a guionista, creador de personatges que són la icona de referència de diverses generacions, com El Capitán Trueno, El Jabato, El Corsario de Hierro i El Cosaco Verde, a més d’altres com Tallaferro, l’Almogàver o Cor d’Acer. A banda de la seva tasca en el món de la historieta, Víctor Mora va ser un reconegut i prolíﬁc narrador, tant de contes com de

novel·les, per a públics adults i també per als joves. Home d’esquerres, va ingressar al PSUC i a la resistència antifranquista, el que li va comportar empresonament i que als anys 60 hagués de marxar a París. En aquest sentit, és l’autor d’una obra narrativa protagonitzada pel personatge Lluís Martí, molt basat en les seves vivències, amb títols de referència com ‘Els plàtans de Barcelona’, ‘El tramvia blau’ o ‘París ﬂash-back. Maig del 68, sota els plàtans de Saint Michel’, cabdals per entendre aquells anys i el paper del compromís polític que molts intel·lectuals van assumir.

En època estival com estem, el polèmic burquini ha pres protagonisme. El seu ús ha estat prohibit en diverses localitats franceses, tot i que atenent a les llibertats de moviment, de consciència i personals, el Consell d’Estat s’ha pronunciat en contra i ja ha aixecat la prohibició a Villeneuve-Loubet. Aquí a casa nostra, a Catalunya, també s’ha vetat en algun parc aquàtic. Amb una diferència, això sí, per als francesos és una qüestió de valors, mentre que aquí és per un tema de seguretat, no fos cas que la roba s’enganxi en baixar pels tobogans. Clar que llavors, jo em pregunto si no es pot enganxar la tela d’una qualsevol altra peça de bany, tot i que he de reconèixer que, estadísticament, en haver-n’hi més en un burquini, les possibilitats augmenten. És del tot evident que, en l’estricte àmbit de les llibertats individuals, si hom vol anar embolcallat dins d’una manta a ple estiu i en calça curta durant el cru hivern, hauria de ser ben lliure de poder-ho fer; però això sí, sempre que sigui per pròpia voluntat i no pas per cap mena d’obligació. Personalment sempre se m’ha fet incomodíssim suportar les humitats del banyador. De fet, sóc incapaç d’entendre la generalització del seu ús enfront de la molt més natural forma de banyar-se, que és a pèl. Comprendreu, doncs, que se’m faci diﬁcilíssim pensar que hom pugui sentir-se a gust dins d’un burquini i m’inclini més a concloure que, salvant excepcions, qui se l’enfunda ho fa per imposició. El dret a la llibertat de l’ésser humà ha d’estar per sobre de qualsevol reivindicació religiosa, i massa sovint al llarg de la història, sota l’empara de la fe, a la dona no se li ha reconegut, precisament, l’estatus d’ésser humà. Davant la inviabilitat política i social de prohibir les religions o l’encara més improbabilitat de què desapareguin per si mateixes, no ens queda altre camí —mentre esperem millores evolutives— que perseverar en la tolerància mútua. I tolerància mútua vol dir que a la platja, en un mateix espai, sigui possible la convivència de persones gaudint en diferents intensitats de sol i aigua. Éssers humans amb més o menys —i ﬁns i tot gens— centímetres de roba cobrint la seva pell. Si no és així, acabarem acotant tot el litoral en platges per a nudistes, per a burquinis, per a tangues, monoquinis, biquinis, banyadors integrals, per a gossos...

6 ACTUALITAT

SETEMBRE 2016

TRIBUNAMARESME

ÀLEX MARTÍN. ESPECIALISTA EN NOVEL·LA NEGRA

ENTREVISTA

“No es pot entendre la gènesi de la novel·la negra en català sense l’obra de Rafael Tasis”

La seva tasca com a traductor va ser molt important també. Què cal destacar-ne especialment, però? Va traduir molts gèneres i diferents autors. Pel que fa a la narrativa li interessà textos que reflectissin la condició humana i que fossin molts socials i realistes, amb autors com Virginia Woolf, Aldous Huxley, Dashiell Hammett i Georges Simenon. Ara bé, hi havia una necessitat de guanyar-s’hi la vida, com demostren les tretze traduccions de Maigret en tan sols nou mesos. Ah! I amb màquina d’escriure que li deixà Ferran Canyameres a París. Quines influències perfilen el treball narratiu de Tasis? Admirava la literatura francesa, anglesa i també alemanya. Noms com Wilde, Huxley, Duhamel li interessa-

Àlex Martín Escribà (Barcelona, 1974) és professor de llengua i literatura catalanes i codirector del Congrés de Novel·la i Cinema Negre a la Universitat de Salamanca. Part de la seva activitat investigadora se centra en l’estudi del gènere negre i policíac en llengua catalana i castellana. És autor de diverses publicacions (‘Catalana i criminal’ o ‘La cua de palla: retrat en groc i negre’) i director de la col·lecció ‘crims.cat’ de l’editorial Alrevés. També de l’assaig ‘Rafael Tasis, novel·lista policíac’. Precisament parlem amb ell d’aquest escriptor, un dels puntals de la narrativa policíaca en llengua catalana, vinculat a Premià de Mar, on hi escrivia i també de l’estat del gènere negre. MANEL GIMENO

Rafael Tasis és un dels pares del gènere policíac en català, què li devem però com a narrador? Li devem el conreu novel·lístic en temps raquítics i noucentistes. En nombroses ocasions es declarà “un enamorat” d’aquest gènere i el defensà sempre. Com a narrador policíac cal destacar l’aportació d’una trilogia de vessant enigmàtica que té molta relació amb autors com Arhur Conan Doyle o Gaston Leroux però que s’entreveu també una certa crítica social a l’estil del realisme nord-americà. Podríem dir que la novel·la fou l’eix de la seva vida literària i la policíaca una de les seves dèries.

ren en bona mesura i els ressenyà a diferents diaris i revistes on col·laborà assíduament. Amb això queda de manifest que hi havia una voluntat de modernitzar la literatura catalana, de mostrar una contemporaneïtat necessària pels temps que corrien.

On està la seva capacitat de fer gènere i que tingui, per entendre’ns, ‘factura catalana pròpia’? Doncs amb l’adaptació del model po-

licíac a la nostra literatura. L’exili de 1939 a 1948 li permet conèixer autors com Raymond Chandler, Micke Spillane, Boris Vian i veure les possibilitats que aquest gènere podia tenir entre els lectors catalans. Fou un defensor de la novel·la urbana i la trilogia té un segell de marca indiscutible: Barcelona. Hi ha un valor sociològic, històric i estilístic de la ciutat. El segon aspecte és la creació de detectius nostrats que deambulen per la ciutat amb elements d’intriga i aspectes d’ordre social o plantejament ideològics que van molt més enllà de la literatura de pur entreteniment. Quina és la relació de Rafael Tasis amb Premià de Mar, on estiuejava i quin paper hi té en la seva obra? Doncs, com bé dius, un lloc d’estiueig vora Barcelona que li permeté tenir a la família de vacances mentre ell feia anades i tornades a Barcelona, un lloc per escriure de bon matí, inspirador i suposo que s’escaparia 5 minuts per capbussar-se una mica dins l’aigua! Sense el paper divulgador de Tasis, la novel·la negra en català no seria el que és ara? Bé, és l’Edgar Allan Poe català. És l’iniciador, l’home que obre el camí cap a una literatura que avui dia trenca motlles a arreu. És un dels clàssics. No es pot entendre la gènesi de la novel·la negra en llengua catalana sense Rafael Tasis.

TRIBUNAMARESME

ACTUALITAT 7

SETEMBRE 2016

Com se situa Tasis en el context de la col·lecció emblema del gènere negre en català, ‘La cua de palla’? La importància de Tasis a “La cua de palla” és cabdal. Primer perquè fou el valedor d’en Pedrolo, qui dirigí la collecció. Després perquè l’escriptor lleidatà encomanà traduccions a gent de la seva conﬁança com Maria Aurèlia Capmany, Francesc Vallverdú o el mateix Tasis i n’arriba a fer quatre: La clau de vidre (1963) de Dashiell Hammett, Amb la por al cos (1964) de Margaret Millar, Sota la pell (1965) de William P. McGivern (1965) i La dama fantasma (1965) de William Irish. La seva aportació hagués estat més extensa de no haver mort a ﬁnals de 1966. Ho diu Pere Calders però sembla una evidència. En una altra literatura Tasis seria molt més conegut i en la nostra ha calgut l’assaig que vostè ha escrit per recuperar-lo d’un greu oblit. Com Catalunya no és un país normal passen aquestes coses. Tasis hauria de ser un dels nostres autors de capçalera, com Balzac a França o Dickens a Anglaterra. Les seves novel·les –per citar una de les se-

DE LA NARRATIVA LI INTERESSÀ TEXTOS QUE REFLECTISSIN LA CONDICIÓ HUMANA I QUE FOSSIN MOLTS SOCIALS I REALISTES Trobareu més informació sobre Tasis i la seva relació amb Premià de Mar a www.tribunamaresme.com, en l’article ‘Rafael Tasis, pioner de la novel·la negra catalana al Premià de Mar dels anys 50’, de Rafael Vallbona

ves tasques- haurien de formar part d’un volum novel·lístic, d’una edició crítica amb tots els ets i els uts. Malauradament no es així i com tants altres (Montserrat Roig, Manuel de Pedrolo, Jaume Fuster, Maria Aurèlia Capmany) formen part de l’oblit. Una llàstima. Ens ho hauríem de fer mirar. Tasis, narrador i traductor, treballava pels descosits, reclòs. Vostè ha aﬁrmat que va morir gairebé de “cansament de treballar tant”... És una manera d’explicar la vida difícil d’un home que prengué la li-

A l’esquerra, una imatge de Rafael Tasis. A dalt, la novella escrita a Premià de Mar.

teratura com un acte de servei. No sé si va morir de cansament però fou un treballador infatigable, un home que treballà d’escriptor, periodista, crític, traductor, historiador, articulista, compromès activista polític, entre moltes altres ocupacions. A més, encara tingué temps de fer-se càrrec de la llibre papereria paterna i mantenir una relació epistolar amb gairebé tots els intel·lectuals de l’època. Una feinada considerable, extenuant. És necessària la reedició de les novel·les de Tasis? Molt necessària. Però no n’hi ha

prou amb reeditar les novel·les. Cal fer més actes. Enguany s’han complert els 50 anys de la seva mort i uns quants “tasians” ens hem dedicat a fer-ne homenatges: des de Can Valerià a Premià de Mar s’organitzà una trobada i també el passat 9 de març se’n feu un a l’Institut d’Estudis Catalans, amb la família de l’escriptor. Esperem que tot això i més iniciatives serveixin per a promoure la ﬁgura d’un home cabdal a la literatura de postguerra i de servei al nostre país. Entrevista: Albert Calls. Fotos: Cedides.

TENDÈNCIES Tardor escènica plena de propostes TEATRE

Amb la tardor arriba una àmplia programació de teatre al Maresme. Aquí teniu algunes de les propostes que es fan a Mataró, Argentona, Vilassar de Dalt o Arenys de Munt. MATARÓ. Al Teatre Monumental està tot a punt per començar la nova temporada estable que sota el títol “Els llenguatges teatrals”, aplega cinc espectacles amb grans noms de l’escena catalana, però també de l’Estat. Alberto San Juan, Guillermo Toledo, Marta Marco, Lluís Pascual, Albert Triola, Nora Navas i la Cobla Sant Jordi són alguns dels noms que visitaran el teatre mataroní. El primer espectacle, que arriba el 30 de setembre, és un dels èxits de la temporada passada, “El Rey”. Dirigit i interpretat per Alberto San Juan, aquest s’acompanya de dos grans actors: Guillermo Toledo i Luis Bermejo. El 8 d’octubre, a les 21 h, arribarà la segona cita de la temporada, “Dansa d’agost”, amb segell de La Perla 29. Diumenge 13 de novembre, arribarà la proposta més sorprenent de la temporada, “In Somni” on Kanga Valls dirigeix aquest espectacle que recrea un univers sonor, al voltant de la música electrònica i el so de la cobla. El penúltim espectacle de la temporada va a càrrec de La Kompanyia Lliure que presenta “In Memoriam”, el 26 de novembre. Lluís Pasqual dirigeix i interpreta, juntament amb 7

actors més, aquesta obra que vol ser un homenatge a la Quinta del biberó.La temporada es clourà el 10 de desembre amb uns vells coneguts del teatre mataroní, Kulunka Teatro. D’altra banda la nova programació del cicle Fet a Mataró presenta el treball de 7 companyies que estrenen a la ciutat el resultat del treball dels processos creatius que es duen a terme a Can Gassol i al Teatre Monumental. El cicle s’acabarà amb el Circ de Nadal els dies 28 i 29 de desembre. ARGENTONA. La versió femenina d’”El Florido Pensil” serà el gran reclam de la programació estable de tardorhivern del teatre La Sala d’Argentona. La cita serà el 14 d’octubre i permetrà veure actrius com ara Isabel Rocatti, Lloll Bertran o Victòria Pagès interpre-

tar aquest espectacle, obra d’Andrés Sopeña. També es podrà veure el 25 de novembre, el teatre dramàtic d’”El llarg dinar de Nadal”, que va ser premi Butaca 2016 al millor espectacle. En total, aquesta tardor hi ha programats per a la Temporada de Música i Dansa nou muntatges, entre els quals també s’inclouen espectacles provinents de la Xarxa d’espectacles infantils i juvenils. ARENYS DE MUNT. El dissabte 17 de setembre, el Centre Moral d’Arenys de Munt estrena temporada de tardor amb l’innovador espectacle teatral ‘Píndoles, microteatre fora del teatre’. La representació consisteix en l’exhibició de tres peces teatrals de 15 minuts, situades en diferents espais singulars, tots fora de la tradicional platea i caixa

escènica. Els impulsors de la proposta busquen apropar el teatre a nous públics, tot mostrant-lo en un format totalment innovador que busca per sobre de tot la proximitat del públic i l’ambient distès. Les peces teatrals seleccionades formen part de les obres que es varen representar en les edicions 2015 i 2016 del festival Píndoles a Barcelona. A Arenys de Munt es representaran l’intrigant thriller ‘A les fosques’, la comèdia de ciència-ﬁcció ‘Notícies del futur’ i la comèdia sobre el món laboral ‘Lleones’. VILASSAR DE DALT. Des del passat 1 de setembre ja es poden comprar les entrades de la nova temporada del Teatre La Massa. Fins a l’1 de gener, 13 espectacles de teatre, dansa i música ompliran la sala vilassarenca.

Concurs de música Delayta’ns

Els contenidors del Brossart ja són al carrer

La regidoria de Joventut de Premià de Mar organitza la 4a edició del concurs de música Delayta’ns, amb l’objectiu de promocionar formacions musicals de joves no professionals.

La segona edició del Brossart va reunir per la Festa Major dels Sants Genís, a Vilassar de Dalt, diversos artistes que van transformar els contenidors de brossa del municipi en peces d’art.

Novetats editorials d’autors de la comarca LLIBRES

En aquesta secció recollim algunes de les obres que s’han publicat darrerament d’autors i editorials vinculats a la comarca. Des del gènere juvenil ﬁns a la novel·la negre, passant per la poesia o l’experimentació literària LA FINA ENSURTS DE JOAN BUSTOS Il·lustracions de Jorge del Corral Editorial Barcanova 14è Premi Barcanova

De la mà de l’autor mataroní Joan Bustos, aquesta novella per a infants, reconeguda amb el Premi Barcanova. Una trama imaginativa que convida als més joves a descobrir el plaer de la lectura: “La Fina és bufona, molt bona nena i ho aprova tot, perquè en el món on viu, Espantilàndia, cal ser lleig, mala persona i suspendre-ho tot per no ser friqui. Cansada que els companys la insultin dient-li guapa i neta, voldria parlar-ne amb la tutora, la senyoreta Unglots. Però la dona està sempre massa ocupada fent-se la manicura i xatejant amb el seu promès zombi, Un dia, quan la Fina arriba

a casa, els seus pares li proposen un viatge cap a un món on ella no serà la rara”. NO ESCATIMEU EL FLIT! DE POP NEGRE Editorial Alrevés

Pop Negre és un autor del Maresme que publica ara sota pseudònim. Amb una llarga trajectòria literària torna a la ﬁcció uns anys després d’haver guanyat els premis Just Manuel Casero de novel·la i el Recull-Francesc Puig i Llensa de narrativa. I ho fa dins la coneguda col·lecció de gènere negre i policíac crims. cat. La trama d’aquesta nova novel·la, calidoscopi de malﬁances i presumpcions, se situa a punt d’inaugurar-se el Fòrum de les Cultures, a Barcelona. El periodista de successos Fèlix Barba, més conegut com França, està encallat amb un reportatge sobre els negrers de Catalunya,

i Tània Moll, la seva neboda, passa una temporada sense gaire feina a la divisió d’Afers Internes dels Mossos d’Esquadra. Dues notícies, però, trenquen la quotidianitat informativa: una immigrant nicaragüenca és trobada en coma per sobredosi d’heroïna al costat d’un famós local nocturn i un ciutadà xinès apareix penjat pels peus del pont del Petroli, a Badalona. La noia no és drogoaddicta i el xinès no ha estat assassinat per cap màﬁa, com podria semblar. ANTOLOGIA D’EMERGÈNCIA DE VENTURA AMETLLER Adia Edicions

Coincidint amb els actes dels 30 anys de la publicació de la novella ‘Summa Kaòtica’, obra cabdal de Ventura Ametller, s’han fet diversos actes per homenatjar-lo i recordar el seu treball literari, precursor i innovador pel seu caràcter avantguardista dins el panorama de les lletres catalanes. Ventura Ametller va néixer a Pals, però va desplegar la seva vida Mataró. Ara, en el context de l’homenatge que se li ha fet, l’editorial Adia Edicions, dins la col·lecció Ossos de Sol, ha presentat una antologia dels seus poemes, a cura de Joan Carles González Pujalte i Marta Puigventós Pons.

CIRURGIES D’ELISENDA SOLSONA MARGARIT Voliana Edicions

Un conjunt de microrelats poètics sobre psicologia i anatomia, construïts a partir de metàfores acarnissades, donen foma a aquest v o l u m confegit a partir d’arriscades peces literàries. L’ a u t o ra, nascuda a Olesa de Montserrat el 1984, ens proposa textos que es troben als límits entre la prosa i la poesia, també en els temes que plantegen i la forma de ferho, entre el real i l’irreal, la vigília i el somni. “És possible que tot lector o lectora que vulgui viure l’experiència de submergir-se en les ‘Cirurgies’ percebi que alguna part del cos es regira i es contrau. No s’ha de preocupar, és el resultat de sentir-se còmplice amb les vivències narrades en cada un d’aquests microrelats”, s’explica del llibre, prologat per Muriel Villanueva.

Albert Calls

10 TENDÈNCIES

EL FUTUR ÉS ARA. TENDÈNCIES TIC

SETEMBRE 2016

annalladoferrer.wordpress.com

ANNA LLADÓ PERIODISTA

Els robots guanyen terreny, però, de moment, els humans els superen Durant els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro s’ha estès la tendència del periodisme automatitzat i mitjans com ara The Washington Post han fet servir robots per a escriure sobre els resultats de les competicions i el recompte de medalles. Altres mitjans com ara el Financial Times i agències com Associated Press o Norwegian News Agency també han apostat per la intel·ligència artiﬁcial. La companyia noruega publica notícies breus sobre resultats de partits de futbol de lligues de categories inferiors, trenta segons després que hagi acabat el duel. Un exemple que permet produir articles que poden ser interessants per a petites comunitats, ﬁns i tot només per a familiars o amics, però que contribueixen a què el mitjà pugui “ampliar l’audiència”, segons Helen Vogt, responsable d’Innovació de Norwegian News Agency. Vogt explica que han triat elaborar continguts automatitzats perquè és un procés “més ràpid, més rigorós i, a més, no

FENT MEMÒRIA

hi ha errors tipogràfics”. Afegeix que allibera els periodistes de les tasques mecàniques perquè tinguin temps per a centrar-se en projectes més interessants. Tot i així, els robots tenen un estil avorrit, poc creatiu. També els hi falta esperit crític i, per tant, “poden cometre errors que serien difícils d’imaginar”. Per exemple; “no entenen que alguna cosa no s’ha fet bé si una notícia diu que un partit de futbol ha acabat amb un resultat de 30 a 0”. En una ocasió, explica, un jugador que va marcar en pròpia porta va ser nomenat el guanyador del partit. Són situacions que obliguen a tornar a programar el robot. De tota manera, afegeix Vogt, “un cop identificat, no cometrà el mateix error dues vegades”. Fins ara, els robots s’han centrat a elaborar continguts financers i esportius i, de moment, s’han vist superats pels humans. La prova l’ha fet el Financial Times, que ha demostrat que els periodistes són més lents que les màquines, però els textos tenen més qualitat.

MARGARIDA COLOMER HISTORIADORA

Qui foren les víctimes mortals de la guerra civil? Les primeres recerques a la nostre comarca les feren els historiadors Joan Villarroya i Josep M. Solé. Les víctimes estaven distribuïdes entre les que van ser-ho a causa de la persecució dels incontrolats i les que ho foren per la repressió franquista ﬁns el 1944-45. En aquests moments el concepte de víctima ha adquirit una consideració més àmplia. Són considerades víctimes mortals: persones que moriren de mort violenta a causa de la persecució dels incontrolats, les que van morir a causa dels bombardeigs, les morts als fronts de guerra, als batallons de treballs forçats al territori espanyol, execucions dictades pels tribunals militars franquistes, morts a l’exili, en els camps nazis, a la presó o a les comissaries de policia ﬁns el 1944. També podem considerar víctimes aquelles persones que van morir a causa d’una malnutrició i malaltia en camps de presoners o a la mateixa rereguarda. A la rereguarda es va passar molta gana, això va provocar mortaldats. Totes les morts, siguin de la ideologia que siguin, són

considerades víctimes de la guerra civil. Només d’aquesta manera podem construir una memòria democràtica. Una altra qüestió són les víctimes de la dictadura. Aquest tema va estretament lligat amb la repressió franquista que comença amb el cop d’estat militar i va durar tota la dictadura. En aquest àmbit, cal considerar almenys dues etapes: la que va de 1936 quan comença la guerra fins el 1944 i la que va de 1944 a 1975. La primera etapa és la de les víctimes a causa de la guerra civil i en la segona es pot considerar que ho seran a causa de la lluita per enderrocar la Dictadura franquista. A hores d’ara, ni el governs ni l’Església han demanat perdó per la seva responsabilitat en el conflicte. Tampoc s’han revisat els judicis militars sumaríssims, les fosses comunes encara estan pendents i una renglera de qüestions que després de 80 anys una democràcia hauria d’haver solucionat. Sense tot això no es pot arribar a la PAU definitiva.

TRIBUNAMARESME

Concert del Centenari de la Sala Cabanyes MÚSICA

Enguany la Sala Cabanyes de Mataró celebra el centenari de la seva primera representació de “Els Pastorets”. També, aquest any, la Generalitat de Catalunya li ha concedit la Creu de Sant Jordi per aquest mateix motiu. Concessió que ha rebut el suport de les institucions mataronines, de gran part de la població i entitats de la ciutat. La Sala Cabanyes, ofereix un concert en agraïment i com a regal a la Ciutat de Mataró pel seu suport constant a través de la seva història, i a l’acollida que any rere any han tingut els espectacles que es preparen. Sota la direcció de Joan Peràn i direcció musical de Genís Mayola, aquest concert fa un repàs a gran part de la producció musical representada a la Sala Cabanyes. Es representaran algunes de les cançons de Nit de Sant Joan, La família Trapp, Oliver, El mag d’Oz, Els Pirates del Maresme, El Mikado, Oh, happy day o Mamma mia. El concert tindrà lloc el proper dissabte 17 de setembre, a les 8 del vespre i l’escenari és el Pati del Café Nou. És gratuït i l’aforament és limitat.

VALORS

Suplement amb textos de la revista publicada per l’Associació Cultural Valors www.valors.org

La síndrome Selfie Mentre camine cap a la màquina del gimnàs observe tot el que passa al meu voltant. Davant de mi, dues xiques, amb un cos esvelt, s’exerciten en la bicicleta el·líptica. A la meua dreta, un xic corre com si el perseguiren. A l’esquerra, una dona major camina lentament i, més enllà, un home fa bicicleta estàtica amb màniga llarga, cosa que em desconcerta ja que estem al mes d’agost. A continuació, clave la vista a l’altra sala i hi veig molts xicots (també alguna xica), que practiquen la musculació. M’adone que molts d’ells tenen un cos musculós, uns braços grans, encara que les cames no acompanyen de manera harmònica. Aquesta moda del xampinyó deu ser-ne una de tantes que no he aconseguit comprendre mai! En acabar la meua horeta habitual de càrdio, decidisc apropar-m’hi. Hi ha uns quants joves que, a més de muscular, també es fotografien. Jo supose que s’envien whatsapps amb les seues fotos, ja que s’apropen al mirall i contemplen, repetitivament, l’evolució del seu grup muscular. Potser, alguns d’ells arrosseguen ja el perfil típic de la coneguda síndrome narcisista. L’adjectiu “narcisisme” prové del personatge mitològic Narcís, que fa referència a l’home que se sent preciós, que està enamorat de si mateix o que té una cura excessiva pel seu empolainament. El narcisisme és la complaença immoderada en la consideració de les facultats pròpies. El mite de Narcís afirma que aquest és

EM PREOCUPA COM LA GENERACIÓ DIGITAL HA CAIGUT EN L’AFIRMACIÓ “ELS ALTRES HAN DE SABER DE MI” fill de Cefis i Liríope. Narcís és un jove de bellesa singular que, malgrat despertar passions en mortals i en déus, aquestes no són correspostes perquè el jove Narcís és incapaç de reconéixer l’altri i estimar-lo. Quan aquell observa el seu propi rostre reflectit a l’aigua, hi resta impressionat i no pot deixar de contemplar-s’hi. El jove, completament hipnotitzat per la bellesa del seu reflex, acaba enamorant-se’n. Així doncs, d’aquesta història se’n deriva que l’amor que

sent Narcís no és recíproc, cosa que l’aboca a una bogeria d’amor. Narcís no menja ni beu, i això desencadena, malauradament, en la seua mort. Les persones amb conducta narcisista són aquelles que tenen exaltat el seu “ego”, manquen d’empatia, busquen l’èxit i viuen un món bastant irracional. Es passen la vida pensant en el seu propi “ego”. Les persones narcisistes s’envolten, generalment, de gent que les adora i que respecta la seua inqüestionable superioritat. Una característica dels narcisistes és que donen importància a les coses superﬁcials. És gent que viu molt pendent de la imatge i de l’aprovació dels altres. Tenen molt poca capacitat d’escoltar la resta; el més important sempre és el que els passa a ells. El narcisista tendeix a cosiﬁcar: percep els altres com a objectes que po-

den assaciar el seu propi desig. És per això que abandona, amb facilitat, les relacions, un cop satisfetes les seues ànsies i curiositats. Generalment, no tenen cap sentiment de culpa i poden desaparèixer de la vida d’una altra persona sense donar cap explicació. Si un dia tornen, no espereu culpes ni disculpes. Això a banda, el narcisista sol ser poc creatiu. Certament, el posaríeu entre l’espasa i la paret si li demanàreu d’escriure un llibre. El món de l’art no és per a ell. Em preocupa com la generació digital ha caigut en l’aﬁrmació “els altres han de saber de mi”. Però no sols això, sinó que: “Els altres han de saber que jo estic molt bé”. No es tracta de ser feliç sinó de mostrar-se’n contínuament encara que, realment, es ﬂaquege en aqueix moment. El “Pense, doncs existisc”,

12 VALORS queda substituït pel “Si sóc popular, aleshores existisc”. Els joves han nascut en un univers social implacable que, malgrat ser interessantíssim, no els ha ofert les eines adients per tal de saber utilitzar-lo com cal. Però, és clar, així són les coses: al cap i a la fi, la informàtica i les tecnologies són un procediment, i els procediments s’han d’usar amb una finalitat; no de qualsevol manera. És un dels preus a pagar de no tenir una educació sòlida que acompanye aquesta revolució digital. Potser la síndrome narcisista hi estiga atacant. Tots coneixem el fenomen Selfie. Hi ha gent que necessita mostrar-se tothora mitjançant fotos i/o comentaris a la xarxa, deixant-hi petjada de tots i cadascuns dels seus meravellosos -i no tant- moments. Que si em menge una hamburguesa, selfie; que si me’n vaig a córrer, selfie; que si em trobe de viatge, selfie. Al meu entendre, es perpetuen, des de fa un temps, conductes que han esdevingut rituals: els llavis estirats de les adolescents (fent morros) o la postura corbada amb la cameta per davant... Fixem-nos també en la manera de mostrar les mans: amb dos dits o amb els dits a l’estil raper. La meua neboda, amb tan sols 5 anyets, ja imita aquestes conductes, però atenció!, perquè, igualment, ho fan els ben crescudets i crescudetes amb fills i, fins i tot, amb néts...-. Quina és la finalitat de mostrar-se d’aquesta manera? Sembla que està ben clara: simplement obtenir un “m’agrada” o un comentari. A la xarxa, hi exhibim la cara bonica de la moneda; necessitem l’èxit i en aquesta recerca obli-

SETEMBRE 2016

SIGUEM SINCERS, AQUELLS QUE EXPOSEN COMPULSIVAMENT LES SEUES FOTOS ESTAN DEMANANT ACCEPTACIÓ PER TANT, ELS SELFIES HAN ESDEVINGUT EL REFLEX D’UNA IDENTITAT MILLORADA, LA CARA MÉS SALUDABLE dem allò que els passa als altres. No direu que açò no és preocupant! En tot cas, no estem aprenent un model de vida superﬁcial i fals? Joves i majorets ens passem hores cara al mòbil amb aquestes martingales. De fet, als adolescents no els importa que se’ls castigue sense eixir de casa durant uns dies mentre continuem amb el

seu telèfon mòbil . Siguem sincers, aquells que exposen compulsivament les seues fotos estan demanant acceptació. De fet, a ningú no li amarga un dolç i tots, d’una manera o d’una altra, ens alegrem quan ens segueixen. No obstant això, és preocupant el fet que molta gent crea i, fins i tot, es convenç d’una falsa identitat amb la qual ha de conviure: “persona bonica o bella, feliç i exitosa a la qual tot li funciona la mar de bé”. Aquesta creença denota una manca d’autoestima i alhora una recerca impulsiva d’autoafirmació i retroalimentació. Així mateix, em resulta preocupant que els nascuts en aquesta era digital (al voltant de l’any 1980) estiguen construint un concepte d’amistat que no exigisca de presència física. Ells diuen: “tinc un amic que...”, “tinc una amiga que...”, però tant l’amic com l’amiga són únicament “amics virtuals” -més bé “coneguts”, diria jo...Per tant, els selfies han esdevingut el reflex d’una identitat millorada,

TRIBUNAMARESME

la cara més saludable. Al capdavall, aquest joc pot resultar amarg perquè probablement algú, en no rebre acceptació, pot acabar amb l’ autoestima pel terra. La xarxa ja no és un simple passatemps; es troba present en tots els àmbits de la nostra vida i expressa l’espai social per excel·lència. És així com una persona amb molts selfies o molt tuitejada es considera, equívocament, exitosa. Ai, senyor, com han canviat les coses! Comptat i debatut, les xarxes socials són de gran utilitat, però cal ferne un bon ús. L’univers és complex i arriscat... Seria una pena que els “m’agrada” substituïren les abraçades i que les converses foren substituïdes per comentaris funestos. D’igual manera, em doldria amargament que valoràrem les persones en funció de l’èxit dels seus selfies, del nombre de seguidors que tenen i de la quantitat de caps que retuitegen tot allò que escriuen. Els éssers humans no estem formats, únicament, d’ èxits; alenem neguit i malenconia. Hi ha moments en què ens sentim desgraciats. Seria un despropòsit que perdérem la direcció precisa i ens oblidàrem de qui som, d’on venim i cap a on volem anar veritablement... Ja ho va dir Parmènides: “L’ésser és i no és no ser”. En resum, si no som a la xarxa, no passa res, que no cal escalfar tant les cadires. Allò autènticament important és viure al món. Temptejar-lo. Xafar-lo. Provar-lo. En definitiva, aventurar-se a noves emocions. Sergi Pascual PROFESSOR I ESCRIPTOR

Els noms dels carrers L’any 1285 el rei d’Aragó estava en guerra amb França. Un dels moments culminants d’aquella guerra fou la batalla naval de les illes Formigues, prop de Palamós, quan la flota catalana va vèncer els francesos. Dos-cents quaranta mariners enemics van ser fets presoners: foren desembarcats a la platja, lligats amb una corda, i l’almirall dels catalans va fer arrencar-los els ulls; a tots menys a un, que va deixar borni perquè guiés la cordada fins a França. L’almirall també va fer lligar trescents ferits enemics a una corda, a fi que una galera els arrossegués cap a mar, fins que es van ofegar. L’autor d’aquestes brutalitats (que ara anomenaríem crims de guerra) és recor-

dat a la meva ciutat, Mataró, que ha posat el seu nom a un carrer. Això també passa a prop de trenta localitats més de Catalunya. A Barcelona no només un carrer: aquest personatge també compta amb una escultura, obra de Josep Reynés. Estem parlant de Roger de Llúria. Darrerament, a diversos llocs han aparegut iniciatives per canviar noms de carrers. Hi ha grups que consideren que alguns aspectes de les vides de certs personatges fan que no mereixin que el seu nom ﬁguri al nomenclàtor (tot i que no em consta que ningú hagi demanat el canvi de cap carrer amb el nom de Roger de Llúria).

Es té la percepció que posar el nom d’algú a un carrer és homenatjar-lo. Prefereixo pensar que els noms dels carrers no són homenatges, sinó que ens parlen de moments històrics, ens retraten la societat que, en un moment donat, va decidir posar un determinat nom a un carrer. Vist així, no té gaire sentit començar a canviar noms: seria com renegar de la pròpia història, com si no poguéssim assumir les misèries del nostre passat. Els noms dels carrers són el nostre retrat, i encara que no hi sortim del tot del tot atractius, no recomano l’ús del Photoshop. Albert Dresaire CONSULTOR EN TIC

TRIBUNAMARESME

VALORS 13

SETEMBRE 2016

El mestre: educa o ensenya? Educar o ensenyar? Quina és la tasca que ha de dur a terme l’escola del segle XXI? Quan els pares triem una escola per els nostres ﬁlls, pensem en l’ensenyament que s’hi dóna o en l’educació que imparteixen? Primer, per aclarir els termes he consultat el diccionari de l’IEC i he trobat les següents deﬁnicions: “Educar.- Ajudar (algú) a desenvolupar les seves facultats físiques, morals i intellectuals. Transmetre coneixements, actituds, valors o formes de cultura. Desenvolupar i perfeccionar (una capacitat o una qualitat)”. I, “Ensenyar.Comunicar a algú (una ciència, un art, coneixences, una habilitat, etc.), donant-li’n lliçons, explicacions, fent demostracions o fent-li realitzar exercicis pràctics. Instruir (algú).” En llegir els dos conceptes ens adonem que educar és quelcom molt més ampli que ensenyar, ja que ensenyar tindria com a sinònim instruir i transmetre coneixements, mentre que educar completaria l’ensenyament amb l’acompanyament, amb l’ajuda per desenvolupar-se com a persona.

En l’educació es parlaria de valors, de costums, de gustos. La llei que marca la tasca de l’escola defineix la seva funció i els seus objectius, el que ha de treballar i el que ha de aconseguir amb els seus alumnes. La LOE, última llei d’educació i la que actualment regeix el sistema educatiu espanyol, defineix que és missió de l’escola fer als alumnes competents en els següents àmbits: competències comunicatives, competències metodològiques, competències personals, competència en el coneixement i la interacció amb el món físic, i competència social i ciutadana. Totes tenen un caràcter transversal i s’han de treballar des de totes les matèries que s’inclouen en el currículum de l’etapa. En la introducció d’aquestes competències és parla de la funció de l’escola i la planteja així: “La finalitat de l’educació és aconseguir que els nois i les noies adquireixin les eines necessàries per entendre el món en què estan creixent i que els guiïn en el seu actuar; posar les bases perquè esdevinguin persones capaces d’interve-

nir activament i crítica en la societat plural, diversa, i en continu canvi, que els ha tocat viure..... els nois han d’aprendre a mobilitzar tots aquests recursos personals (saber actuar) per assolir la realització personal i esdevenir així persones responsables i integrades, per exercir la ciutadania activa, incorporar-se a la vida adulta de manera satisfactòria i ser capaços d’adaptar-se a noves situacions”. Per a mi, la missió principal de l’escola en el segle XXI, quan molts coneixements estan a l’abast de tothom, és acompanyar el creixement d’aquests nois i noies que se’ns posen a les mans, ajudar-los a créixer, treballant conjuntament amb la família. Crec que en Cèsar Coll, psicòleg, deﬁneix molt bé quina és la missió de l’escola: “Educar a l’escola és ajudar als alumnes a convertir-se en amos

de seu destí, a desenvolupar i adquirir les capacitats que els permetin actuar i interactuar constructivament amb els altres i amb l’entorn”. L’escola educa quan, tot ensenyant a llegir, desvetlla en els alumnes el gust per la lectura, quan tot participant en un debat sobre algun tema de literatura o d’història ajuda els alumnes a respectar el torn de paraula, acceptant les diverses opinions, quan a l’hora de treballar la resolució de problemes matemàtics, de física o química, potencia el treball cooperatiu i ajuda a descobrir la importància de col·laborar entre tots. L’escola, que ara comença un nou curs, educa quan... De fet, ja ho veieu: tot en la vida escolar pot ser educatiu. Montserrat Puigbarraca MESTRA D’EDUCACIÓ INFANTIL

PROPOSTES

del Maresme

Selecció dels actes que es fan als municipis de la comarca durant el mes que surt publicat TRIBUNA Maresme. La recepció de les propostes per a l’agenda és ﬁns al dia 20 del mes en curs, al correu info@tribunamaresme.com.

MÚSICA ARENYS DE MUNT. CENTRE MORAL Nit de swing. Divendres 30 a les 22h. Amb la Big Band Arenys i la Big Band Menuts. A més ens acompanyaran els Chickens Hoppers demostrant-nos com ballen el Swing!

MATARÓ. BIBLIOTECA POMPEU FABRA Mostra de glosa (cançó improvisada). Dimarts 13 a les 20.30 h. A càrrec de Pau Benítez i Joan Barnet. L’art d’improvisar versos, prenent els textos de Ramon Llull com a punt de partida.

ARGENTONA. BARONIA DEL VIVER Concert benèﬁc. Divendres 9 a les 20 h. A càrrec de’El Viver-Fundació Setba, a beneﬁci de la Fundació Maresme.

MATARÓ. LES ESMANDIES Broken Finger. Divendres 16 a les 21.30 h. Concert de rock i blues.

EL MASNOU.PLAÇA D’OCATA Nit d’havaneres. Dissabte 24 a les 20.30 h Amb el grup Borinquen i altres grups convidats. MATARÓ. BIBLIOTECA POMPEU FABRA Pink Lizard. Dimarts 6 a les 20.30 h. Banda de rock formada per quatre joves mataronins amb influències de final dels 80 i del panorama glam rock. MATARÓ. LES ESMANDIES Cançons de pau. Divendres 9 a les 21.30 h. MATARÓ. L’ARC CAFÈ CULTURAL Irakunda. Dissabte 10 a les 20 h. Banda de rock que incorpora influències i instruments típics del flamenc com el caixó o la guitarra espanyola.

MATARÓ. JARDINS ANTIC ESCORXADOR Jardí electrònic amb Toni Tobscure. Dissabte 17 a les 12 h. Concert emmarcat dins l’Artclic!, cicle de música electrònica, experimental i d’art visual. MATARÓ. PATI DEL CAFÈ NOU Concert del Centenari de la Sala Cabanyes. Dissabte 17 a les 20 h. Dirigit per Joan Peran, el concert serà un recorregut musical per la història de la Sala Cabanyes, a càrrec d’un cor de setanta participants dirigit per Genís Mayola. MATARÓ. FOMENT MATARONÍ Piano improvisat. Diumenge 18 a les 18 h. Diversos pianistes de Mataró oferiran de manera desinteressada el repertori que vulguin en un concert a beneﬁci de l’Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer (AFAM). 5 €

FESTIVAL SOLIDARI RADIO TELE TAXI VILASSAR DE DALT. ILLA FANTASIA. Diumenge 18. Llista provisional: Antonio José, Camela,Las Carlotas, La Húngara, Andy & Lucas, Gemeliers, José Maria Ruiz, Adrián, Manuel Orta, Leo Rubio, Felipe Conde, Jordi Ninus, Paco Candela, Frank Diago, Ecos del Rocío, Medina Azahara, Los Rebujitos, David Parejo i Rosana entre altres.

SARDANES MATARÓ. Plaça Santa Anna. Dissabte 10 a les 19 h. Amb la Cobla Iluro. PREMIÀ DE DALT. Ermita St. Mateu. 35è Aplec de St. Mateu. Diumenge 25 a partir de les 10.30 h. Amb la cobla Premià. PREMIÀ DE MAR. Plaça Ajuntament. Dissabte 10 a les 22.15 h. amb la cobla Premià. VILASSAR DE MAR. Pl. Ajuntament. Dissabte 10 a les 21 h. Amb la Cobla Sabadell.

MATARÓ. BIBLIOTECA POMPEU FABRA Coral Primavera per la Pau. Dimarts 20 a les 20.30 h. Coral singular que divulga la cultura de la pau a través de la música. Amb els anys han anat recopilant un ampli repertori de cançons de diversos països i autors. MATARÓ. LES ESMANDIES WANH (We Are Not Heroes). Divendres 23 a les 21.30 h. Versions lliures i originals de temes soul, rock’n’roll, pop, funk, country... MATARÓ. L’ARC CAFÈ CULTURAL Èric Vinaixa. Diumenge 25 a les 20 h. Amb el concert Llarga vida al rock’n’roll, el músic repassa la història del rock des dels orígens, amb anècdotes i curiositats poc conegudes.

MATARÓ. L’ARC CAFÈ CULTURAL Trifusion. Diumenge 18 a les 20 h. MATARÓ. L’ARC CAFÈ CULTURAL Marc Nürel + Voltereta. Divendres 30 a les 20.30 h. Sessió d’electrònica experimental dins l’Artclic!, cicle de música electrònica, experimental i d’art visual. PREMIÀ DE DALT. SALA SANT JAUME La Simfonia de les joguines. Dissabte 10 a les 18 h. A càrrec de la JOCEM, Jove Orquestra de Cambra del Masnou. Concert dins del 39è Festival de Música del Maresme. Preu: 12 €. PREMIÀ DE MAR. PLAÇA DE CAN FITÓ Festival Gafarrock. Dissabte 10,18h. Amb Barbott, Las Ruinas, Twin Drama, Lo:mueso, Daltabaix, Chetah Brava... PREMIÀ DE MAR. ESPAI L’AMISTAT Paganini, el diabòlic, al violí i a la guitarra. Divendres 23 a les 21.30 h. Dins de la V Temporada de música clàssica. A càrrec de Tobias Gossmann, violí; i Gustavo Them, guitarra. VILASSAR DE DALT. TEATRE LA MASSA Temporada de Clàssica 2016-2017. Diumenge 25 a les 19h. 1r concert: Orquestra Simfònica Sant Cugat.

SORTIDES I VISITES ALELLA. PLAÇA D’ANTONI PUJADAS De Coll de Merolla a Sant Jaume de Frontanya. Dimecres 28 a les 7.30h . Més informació i inscripcions a www. canlleonart.com

ARGENTONA. PLAÇA NOVA Caminada popular. Diumenge 25 a les 9.30 h. Rutes per fer a peu per l’entorn natural d’Argentona. Durada: 3 hores aprox.

MATARÓ. BASÍLICA DE SANTA MARIA Conjunt barroc dels Dolors. Dissabtes 10 i 24 a les 18 h. Visita a l’obra d’Antoni Viladomat, el pintor català més important del segle XVIII.

MATARÓ. TORRE LLAUDER Jaciment arqueològic de Torre Llauder. Dissabtes 3 i 10 a les 19 h, Dissabtes 17 i 24 a les 12 h. Visita guiada al jaciment arqueològic de Torre Llauder.

ARENYS DE MAR. DIVERSOS INDRETS Jornades Europees del Patrimoni. Diumenge 18. De 10 a 14h jornades de portes obertes a: L’ermita del Montcalvari, al port davant el Club Nàutic, l’ermita de la Pietat al Cementirii l’ermita de la Mare de Déu del Bon Viatge al Pla dels Frares.

CABRILS. PLAÇA DE L’ESGLÉSIA Visita guiada pels rellotges de sol més emblemàtics de Cabrils. Diumenge 18 a les 11h. A càrrec de Laura Bosch, gerent del Museu Municipal.

MATARÓ. DES DE LA NAU GAUDÍ Vapors, fàbriques i cooperatives del Mataró industrial. Dissabte 10 a les 18 h. Coneguem el ric patrimoni històric de Mataró: vapors, fàbriques i cooperatives, i també els protagonistes que van fer possible la gran transformació econòmica, social i urbanística de la ciutat durant els segles XIX i XX.

PREMIÀ DE DALT. PLAÇA DE LA VILA XXVII Marxa a Peu Premià de Dalt - Montserrat. Dies 23 i 24. Sortida divendres 23 a les 20 h. Preu inscripció: 16€.

ARENYS DE MAR. PLAÇA DE L’ESGLÉSIA Ruta guiada: Arenys de Mar, història i tradicions. Diumenge 18 a les 11h. Passejarem pels indrets més signiﬁcatius de la vila repassant-ne la història, els costums i les tradicions. turisme@arenysdemar.cat o 93 795 70 39. ARGENTONA. CAMP DE FUTBOL La via (romana) de Parpers. Diumenge 18 a les 9.30h. Els trams de via romana que ascendeixen cap a la collada de Papers són realment romans? Quins indicis s’hi han trobat i quins no? En aquesta passejada descobrirem la via i de la mà d’experts aprendrem que el coneixement de la història sempre està en revisió. Més informació: http://parcs.diba.cat/web/litoral

EL MASNOU.PLAÇA D’OCATA Visita a la Mina d’Aigua del Masnou. Diumenge 11 a les 11 h. Us convidem a submergir-vos sota terra per descobrir un tram de les mines d’aigua Cresta i Malet, que formen part d’un laberint de galeries de 27 km.

EL CAMPANAR I L’ORGUE DE SANTA MARIA MATARÓ. BASÍLICA DE SANTA MARIA. Dissabte 17. La Basílica de Santa Maria obre les portes i organitza visites comentades a dos dels seus elements més importants.

EL MASNOU.CASA BENÈFICA Visita guiada a la Casa Benèfica. Dissabte 17 a les 11 h. Visita guiada gratuïta a la Casa Benèfica en el marc de les Jornades Europees del Patrimoni 2016: “Europa, un patrimoni comú”. EL MASNOU. PARRÒQUIA DE SANT PERE Itinerari: “El Masnou, terra de mar”. Diumenge 25 a les 11 h. Us convidem a un emocionant i enriquidor passeig pels carrers, edificis i racons més sorprenents de la vila del Masnou. Cal inscripció prèvia,

DE PALS A AIGUABLAVA ST VICENÇ DE MONTALT. PK C/ GINESTA. Diumenge 25 a les 7h. En ruta pel Camí de Ronda. Anirem vorejant caletes plenes d’encant de la Costa Brava. Sisku Calopa: 660 32 81 48. www.montaltrek.org

MATARÓ. DES DE L’AJUNTAMENT El Modernisme a Mataró. Diumenge 18 a les 11 h. Ruta urbana pels edificis més significatius del modernisme mataroní en una síntesi històrica de l’època i amb referències biogràfiques dels principals arquitectes del moment. MATARÓ. TORRE LLAUDER Visita teatralitzada a la vil·la romana de Torre Llauder. Diumenge 18 a les 12 h. De la mà d’un personatge molt singular revelarem els secrets de la vil·la d’època imperial, residència d’un il·lustre patrici romà, i passejarem arreu per descobrir les dependències decorades amb esplèndids mosaics de colors, els banys i els dos peristils o patis.

TEIÀ. PARC DE CAN GODÓ 15a Caminada popular per la serralada litoral. Diumenge 18 a les 08.30h. Teià - Font d’en Gurri - Vall de Rials - Teià. VILASSAR DE DALT. MUSEU ARXIU Rutes patrimonials: Vilassar Industrial. Dissabte 17 a les 11h. Itinerari que et transportarà als anys del Vilassar més industrial i descobriràs la magníﬁca arquitectura d’aquella època, com la increïble cúpula del teatre de la Societat del teatre de Vilassar, el teatre la Massa, obra de l’arquitecte valencià Rafael Guastavino. VILASSAR DE MAR. CASA MUSEU CARME ROVIRA Visita guiada a la Casa Museu Carme Rovira. Diumenge 18 a les 12 i 13 h. Reserves: aliersm@vilassardemar.cat o 93 759 36 39.

Nit de Comerç a Vilassar de Mar

El dissabte 17 de setembre se celebrarà la IV Nit de Comerç a Vilassar de Mar. Podreu gaudir de promocions, música en viu, espectacles i botigues obertes ﬁns les 24 h.

Mostra de cinema occità

La Mostra ofereix una visió panoràmica de la llengua i la cultura occitanes a través de creacions audiovisuals. PREMIÀ DE MAR. PATRONAT. Diumenge 4 a les 19 h. CANET DE MAR. PAVELLÓ. Dissabte 24 a les 12h.

DIADA NACIONAL ALELLA. PLAÇA DE CAN LLEONART Diada de l’Onze de setembre. Diumenge 11 a les 11h. Ofrena floral de l’Ajuntament i de les entitats de l’Alella i cantada dels Segadors. ARENYS MAR. PL. PAÏSOS CATALANS 5a Baixada de torxes per la Indepencència. Dissabte 10 a les 20.30 h. Lectura del manifest i baixada fins a la plaça de l’església. ARENYS DE MAR. PL. L’ESGLÉSIA Inici del Correfoc per la Llengua. Dissabte 10 a les 22 h. Recorregut: plaça de l’Església, Pas sota estudi, Rial de sa Clavella, Perera, Sant Antoni, Ample i amb el final de festa a la Plaça de l’Ajuntament. ARENYS DE MAR. BALCÓ DEL XIFRÉ Ofrena floral Onze de Setembre. Diumenge 11 a les 11 h. ARENYS DE MUNT. PL. ESGLÈSIA VII Aplec per la independència. Diumenge 4. Debat obert entorn del Moviment Unilateral: Salvador Cot, Liz Castro, Elisenda Paluzie i un diputat de Junts Pel Sí. Posteriorment al dinar popular, s’homenatjarà a Montserrat Carulla i Quim Torra. La jornada finalitzarà amb havaneres a càrrec del grup Port Bo. ARENYS DE MUNT. PL. ESGLÈSIA VII Aplec per la independència. Diumenge 18. Presentació del ‘Compromís d’Arenys de Munt per la Via Unilateral’ i la signatura conjunta de representants de les formacions polítiques independentistes. A continuació es realitzarà un acte de suport al President Mas per la seva imputació judicial. Clourà l’acte, el President Artur Mas. ARGENTONA. PLAÇA NOVA Argentona a punt. Dissabte 3 a les 18 h. Amb la desfilada de la Coronela de Barcelona i tarda familiar amb activitats diverses per preparar la movilització de la Diada.

TEATRE

ARGENTONA. CAN DORO Diada Nacional de Catalunya. Dissabte 10 a les 21 h, botifarrada popular a càrrec de Garrinada. A les 23.30h, concerts amb els grups Roba Estesa i Les Absentes.

EL MASNOU.COSTAT CLUB NÀUTIC Homenatge a les dones de la Guerra de Successió. Dissabte 10 a les 21 h. Commemoració de la Diada de l’11 de setembre. Dones del 1714. Música i lectura d’un manifest.

PREMIÀ MAR. PLAÇA MERCÈ RODOREDA Marxa de Torxes per la Independència. Dissabte 10 a les 22 h. En arribar a l’Ajuntament, lectura del manifest.

ARGENTONA. PLAÇA DE L’ESGLÉSIA Espectacle de foc. Dissabte 10 a les 23 h. A càrrec dels Diables.

EL MASNOU. PLAÇA 11 SETEMBRE Ofrena ﬂoral i lectura del manifest de l’Onze de Setembre. Diumenge 11 a les 11.30 h. En acabar, salves d’honor.

PREMIÀ DE MAR. PL. AJUNTAMENT Sardanes. Dissabte 10 a les 22.15 h. amb la cobla Premià.

ARGENTONA. DIVERSOS INDRETS Diada Nacional de Catalunya. Diumenge 11. A les 9.30, a la plaça de Vendre, XXIV Trobada de plaques de cava. A les 10h, a la plaça de l’Església, concentració i toc de sometent, seguidament marxa cap a l’ofrena ﬂoral. De 10 a 19.30h, a la Baronia del Viver, portes obertes als jardins, ermita, sala d’exposicions i centre d’interpretació en motiu de la Festa d’El Viver ‘16 (al llarg del dia també hi haurà música, missa, sardanes, visites guiades, foodtrucks i activitats infantils). A les 11h, a la plaça del Molí, ofrena ﬂoral al monument de Rafael Casanova.

CABRERA DE MAR Diada Nacional. Diumenge 11. Pels carrers del poble: Lectura del Manifest del Correllengua: A les 12.30h: actuació Castellera Capgrossos de Mataró. CABRILS. BIBLIOTECA Presentació llibre. Divendres 9 a les 20.30h. El llibre de les 1000 imatges de la independència de Catalunya a càrrec de Lina Morales. CABRILS. DIVERSOS INDRETS Diada de Catalunya. Dissabte 10. A les 18:30h: penjada de l’estelada a Montcabrer. A les 22h: baixada de torxes, plaça de l’Església. A les 22.30h: Lectura del manifest hissada de la senyera i ofrena ﬂoral, havaneres i rom cremat amb l’actuació del grup Les Anxovetes, Pl. Mil·lenari de Catalunya.

LLAVANERES. PASSEIG MARE DÉU DE MONTSERRAT Diada Nacional de Catalunya. Diumenge 11 a les 11.30 h. Sardanes, hissada de la senyera i ofrena ﬂoral davant el monòlit de Rafael Casanova. MATARÓ. AJUNTAMENT Conferència institucional de l’Onze de Setembre. Divendres 9 a les 19.30 h. A càrrec de Jordi Amat, escriptor, ﬁlòleg i crític literari català. PREMIÀ DE DALT. PASSEIG CAN BALET Celebració institucional de la Diada. Diumenge 11 a les 11h. PREMIÀ DE MAR. MEP Taller: Estampació de la senyera del MEP. Dissabte 10 a les 12 h. PREMIÀ DE MAR. PLAÇA DEL GAS Corrandes d’animació. Dissabte 10 a les 18 h. Concert familiar amb cançons i danses populars que posen especial èmfasi en la música tradicional de casa nostra.

PREMIÀ DE MAR. PLAÇA DE CAN MANENT Ofrena floral al monument Rafael de Casanova. Diumenge 11 a les 12 h. A continuació, les entitats del municipi llegiran els seus manifests. ST VICENÇ DE MONTALT. MONÒLIT DE L’11 DE SETEMBRE Diada Nacional de Catalunya. Diumenge 11 a les 12h. Lectura del Manifest per part de l’alcalde. Ofrena floral, a càrrec de les entitats de la vila. Interpretació del Cant dels Segadors i altres obres del seu repertori, a càrrec de l’Orfeó Parroquial El Delme. Audició de sardanes. Vermut popular. TEIÀ. PARC DE CAN GODÓ Ofrena floral, segadors i ball d’homenatge. Diumenge 11 a les 11.30h. Interpretació de l’himne dels Segadors a càrrec de les Corals de Teià. Ball d’homenatge a càrrec de Teià Tradició Viva (Llancers de Teià). VILASSAR DE DALT. PLAÇA ONZE DE SETEMBRE Diada nacional de Catalunya. Dissabte 10 a les 21h. Acte institucional. VILASSAR DE DALT. CAN SALVET Megadiada de Can Salvet. Diumenge 11 durant tot el dia.

ARENYS DE MAR. C.C.CALISAY Dansa: Teen time gone. Dissabte 10 a les 18h i 20.15h. A càrrec de la Cia. Habemus Corpus. Preu: 4€. ARENYS DE MAR. TEATRE PRINCIPAL El balneari. Diumenge 25 a les 19 h. Teatre a càrrec d’Els Pirates. ARENYS DE MAR. TEATRE PRINCIPAL Òpera: Norma de Bellini amb la Fura dels Baus. Dilluns 26 a les 21.15h. Retransmissió en directe des de l’Opera House de Londres. ARENYS DE MUNT. CENTRE MORAL Píndoles, microteatre fora del teatre. Dissabte 17 a les 20.30h. Els espectadors podran descobrir espais singulars del Centre i gaudir del teatre en un format innovador i molt proper. EL MASNOU.CA N’HUMET Meravellosament blanc. Dissabte 17 a les 20 h i diumenge 18 a les 18 h. A càrrec d’Impronta Teatre. Preu: 4 €. MATARÓ. PLAÇA DE LA PEPA MACA Menar. Dimecres 7 a les 19 h. Joan Català i Roser Tutusaus presenten el procés d’investigació escènica que estan duent a terme. MATARÓ. CASAL LES ESMANDIES La senyora del senyor Josep falta a l’home. Diumenge 18 a les 18 h. A càrrec de Grup Independent de Teatre. MATARÓ. CAN GASSOL Mr. Furufuﬂu. Ferralla. Diumenge 25 a les 19 h. El ballarí Magí Serra presenta el seu nou procés de creació. 6 € MATARÓ. TEATRE MONUMENTAL El rey. Divendres 30 a les 21 h. Alberto San Juan dirigeix aquest espectacle de ﬁcció protagonitzat per Luís Bermejo, Guillermo Toledo i el mateix San Juan. PREMIÀ DE MAR. PATRONAT TEATRE La Sopera. Dissabtes 17 i 24 a les 22 h i diumenges 18 i 25 a les 12h. A càrrec de la companyia el 9 grup escènic.

16 PROPOSTES DEL MARESME

SETEMBRE 2016

TRIBUNAMARESME

INFANTIL ALELLA. BIBLIOTECA FERRER I GUÀRDIA Hora del conte. Dimarts 27 a les 17.30h: Històries de Kamishibai, amb Marta Catalan. ARENYS DE MAR. BIBLIOTECA L’hora del conte. Dijous 22 a les 18h: Un conte per moure’ns segurs a càrrec de la Policia Local. ARENYS DE MUNT. CENTRE MORAL Les 7 cabretes i el llop. Diumenge 25 a les 18h. Teatre infantila càrrec de la companyia arenyenca Sim Salabim. ARGENTONA. CENTRE PARRROQUIAL Cinema: El libro de la selva. Dissabte 3 a les 22 h i diumenge a les 17h. i 19.30 h. De Jon Favreau, EUA. 2016. CABRERA DE MAR. BIBLIOTECA L’hora del conte. Dilluns 19 a les 18h. From Here to the Moon. CABRILS. BIBLIOTECA Hora del conte-taller. Divendres 23 a les 18h. Llegir a un amic de 4 potes. EL MASNOU. PARC PAÏSOS CATALANS Inauguració Joguines Socials. Divendres 16 a les 17 h. És una iniciativa solidària al Masnou, una nova forma de jugar compartint entre tots els nens i nenes. S’ubicarà a la Plaça dels Països Catalans una caixa plena de joguines, que es col·locarà per a l’ús i gaudi col·lectiu. MATARÓ. BIBLIOTECA POMPEU FABRA Cinema a la biblioteca. Dijous 1 a les 18 h: El rei i l’ocell. Dijous 15 a les 18 h: L’hivern i la primavera al regne d’Escampeta.

MONTALTKIDS: GORG NEGRE DE RIELLS DEL MONTSENY

MATARÓ. BIBLIOTECA FUNDACIÓ ILURO L’hora del conte. Divendres 2 a les 17.30 h: El príncep no dorm. Dijous 8 a les 17.30 h: En Patufet. Divendres 9 a les 17.30 h: Catalunya, quin país més estrany!. Dijous 15 a les 17.30 h: Que valent! Divendres 16 a les 17.30 h: Què vol ser la Clàudia?. Dijous 22 a les 17.30 h: Quan el meu gat era petit. Divendres 23 a les 17.30 h: En Santi va a la biblio. Dijous 29 a les 17.30 h: L’osset dormilega i el secret del son. Divendres 30 a les 17.30 h: Els viatges de l’Olga. MATARÓ. CA L’ARENAS L’art a cau d’orella. Diumenge 4 a les 18 h. Ets capaç de conèixer objectes, animals o conceptes a partir dels sons? Amb un joc intuïtiu i de creativitat reforçarem la relació entre els sons, la imatge i la seva representació. MATARÓ. BIBLIOTECA POMPEU FABRA Empedrat de contes. Dimarts 6 a les 18 h: Faules de Ramon Llull a càrrec d’Assumpta Mercader. Dimarts 13 a les 18 h: El ratolí Pérez a càrrec de Montse Panero. MATARÓ. BIBLIOTECA FUNDACIÓ ILURO Art time. Activitats per descobrir l’art i aprendre anglès. Dimecres 7 a les 17.30 h: Tàpies. Dimecres 14 a les 17.30 h: Mona Lisa. Dimecres 21 a les 17.30 h: L’habitació de Van Gogh a Arles. Dimecres 28 a les 17.30 h: Les Ballarines de Degas. MATARÓ. BIBLIOTECA ANTONI COMAS Laboratori de lectura. Divendres 9 a les 18 h. Avui és un bon dia per canviar el món a càrrec de Gemma Artigas.

ST VICENÇ DE MONTALT. PK C/ GINESTA. Dissabte 24 a les 8.30h. Jugarem amb el rierol que anirem travessant d’un costat al altre. arribarem al Gorg Negre, petita meravella del Montseny. www.montaltrek.org

MAG DE MÀGIA VILASSAR DE MAR. SALA M.ROSER CARRAU. Dissabte 10 a les 19 h. Enric Magoo fa un recorregut màgic per les diferents especialitats existents en el món de l’il·lusionisme, com ara la màgia còmica, la manipulació i la màgia general. MATARÓ. BIBLIOTECA ANTONI COMAS Empedrat de contes. Dimecres 7 a les 18 h: B.O.M: contes de bruixes, ogres i monstres a càrrec de Mon Mas. Dimecres 14 a les 18 h: Contes de xocolata a càrrec de la companyia Fes-t’ho Com Vulguis. Dimecres 21 a les 18 h: Núvols, estels i contes del cel a càrrec d’Alma i la Mar de Contes. Dimecres 28 a les 18 h: Mestre Ramon i la màquina de pensar a càrrec de Bernat Soler. MATARÓ. BIBLIOTECA ANTONI COMAS Cinema a la biblioteca. Dijous 8 a les 18 h: L’estiu i la tardor al regne d’Escampeta. Dijous 22 a les 18 h: La pista del llac de plata. MATARÓ. NAU GAUDÍ Els arcs intel·ligents de Gaudí. Dissabte 10 a les 18 h. Participa en família d’una activitat lúdica i cultural al 1r ediﬁci construït per Antoni Gaudí.

MATARÓ. CAN MARFÀ Seguir el ﬁl. Diumenge 18 a les 12 h. Activitat familiar que consisteix en un recorregut a l’exposició i un taller per descobrir diverses textures. Entrada lliure. MATARÓ. NAU GAUDÍ Revisitem els 80. Diumenge 18 a les 12 h. Activitat familiar que consisteix en una passejada per les obres dels anys vuitanta a través de la visió de 28 artistes de renom. MATARÓ. BIBLIOTECA POMPEU FABRA La petita hora del conte. Dimarts 20 a les 18 h: Contes amb olor de cel blau a càrrec de Sherezade Bardají. Dimarts 27 a les 18 h: Bestioles fastigoses a càrrec de Martha Escudero. Contes i versos de Roald Dahl. Activitat recomanada per a infants de 0 a 4 anys.

MATARÓ. CAN BOET (CPAN) Esclats de vida a la tardor: els amfibis. Diumenge 25 de 12 a 13 h. Activitat per a famílies amb nens i nenes de 5 a 12 anys, amb la finalitat de conèixer el cicle de vida dels amfibis, quines estratègies adopten davant el fred i com observar-los. MATARÓ. BIBLIOTECA POMPEU FABRA Club Gomet Vermell. Dijous 28 a les 18 h. Activitat dirigida a nensi nenes de 8 a 10 anys. MATARÓ. BIBLIOTECA ANTONI COMAS Repte de lectura. Dijous 29 a les 18h. Gran dictat sobre el Món de la Imaginació. PREMIÀ DE MAR. BIBLIOTECA Hora del conte. Dimecres 14 a les 18 h: Petites històries catalanes a càrrec de Carles Alcoy. Dimecres 28 a les 18h: Butxaques del mar a càrrec d’Ada Cusidó. TEIÀ. CMC LA UNIÓ Inside Out. Divendres 16 a les 19.30h. Cinema familiar. TEIÀ. BIBLIOTECA Hora del conte. Dimarts 20 a les 18 h. Lectura de les obres infantils de la Mostra literària de Teià. VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECA BiblioExperiment. Dimecres 7 a les 18 h. Roda que rodaràs, a càrrec de Marta Roig. Per a públic familiar. VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECA L’hora del conte. Dijous 22 a les 17.30 h.

XERRADES ARGENTONA. SALÓ DE PEDRA Presentació llibre. Dimarts 13 a les 19 h. L’escó invisible a càrrec del seu autor, Josep Maria Martí Rigau.

EL MASNOU.BIBLIOTECA J. COROMINES Presentació llibre. Dissabte 24 a les 11.30 h. L’art d’educar amb amor a càrrec de l’autor, Xavier Caparrós.

PREMIÀ DE DALT. CAN FIGUERES Taula rodona: Art contemporani. Dimecres 28 a les 19 h. A càrrec de Joan Pasqual i Elisenda Sala.

ARGENTONA. BIBLIOTECA MUNICIPAL Presentació llibre. Divendres 16 a les 19.30 h. Somnis a mida a càrrec de la seva autora, Núria Pradas.

EL MASNOU.EDIFICI CENTRE La vida com a procés d’aprenentatge. Dimarts 20 a les 18.30 h. A càrrec de: Esteve Pujol Pons i Amparo Vázquez moderada per Concha Fernández.

PREMIÀ DE DALT. CAN FIGUERES Procés de Restauració del pergamí 436: les franqueses de la Baronia del Maresme. Divendres 30 a les 19 h. A càrrec d’Alexis Serrano, director de l’Arxiu Comarcal del Maresme.

EL MASNOU.AJUNTAMENT Catalunya: de l’autonomisme a l’independentisme. Dissabte 10 a les 19 h. A càrrec d’Antoni Segura, doctor en història contemporània i catedràtic de la Universitat de Barcelona. EL MASNOU.CA N’HUMET Com Organitzar un Viatge. Dijous 15 a les 19 h. Xerrada impartida per Quaderns de Bitàcola.

EL MASNOU.BIBLIOTECA J. COROMINES Tertúlia literària. Dimecres 21 a les 19 h. Cròniques del déu coix”, de JosepLluís Lluis. EL MASNOU.BIBLIOTECA J. COROMINES La pinzellada del Greco. Divendres 30 a les 19 h. A càrrec de Cristina Manso, museògrafa toledana. MATARÓ. LA DESTIL·LERIA Tu i l’art. Dissabte 3 a les 18 h. Trobada amb els protagonistes de la mostra Seny i rauxa a Les Santes. MATARÓ. LES ESMANDIES El poble sahrauí. Divendres 9 a les 19 h. A càrrec de Toni Guirao i Sergi Bernal.

REPTES I OPORTUNITATS DE LA REFORMA HORÀRIA EL MASNOU.EDIFICI CENTRE. Divendres 16 a les 19 h. A càrrec del Diputat al Parlament de Catalunya Fabian Mohedano. MATARÓ. LES ESMANDIES Sarda Tic. Dimecres 21 a les 19 h. A càrrec dels responsables de Sarda Tic, un projecte telemàtic per la promoció de la cobla i la sardana a les escoles. MATARÓ. CA L’ARENAS Centres de poder a la comarca, de l’antiguitat ﬁns avui. Dijous 22 a les 19.30 h. A càrrec d’Oriol Quadrada, periodista i historiador.

400 ANYS D’AIGUA A MATARÓ MATARÓ. FUNDACIÓ ILURO. Dijous 22 a les 19.30 h. A càrrec de Rafael Montserrat, exdirector d’Aigües de Mataró. L’any 1610 es va iniciar el subministrament d’aigua pública. MATARÓ. CA L’ARENAS 20 anys de trajectòria de l’ACM, Associació per la Cultura i l’Art Contemporani a Mataró (1996-2016). Divendres 23 a les 19.30 h. Xerrada amb Manuel Guerrero Brullet. PREMIÀ DE DALT. CAN FIGUERES Tertúlia sobre composició fotogràﬁca. Dimecres 21 a les 19 h. A càrrec de Jaume Vila i Carles Sánchez.

PREMIÀ DE MAR. MEP La prehistòria de Premià. Diumenge 4 a les 12 h. A càrrec de Ramon Coll, arqueòleg. TEIÀ. CMC LA UNIÓ Els contractes de llum i gas. Dijous 22, 19h. A càrrec d’Oriol Contreras, advocat. VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECA Club de la novel·la del s. XX. Divendres 23 a les 19 h. París era una ﬁesta, d’Ernest Hemingway. VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECA Mecànica quàntica i avanç tecnològic actual. Dijous 22 a les 18.30 h. A càrrec de Josep Pocurull.

TRIBUNAMARESME

PROPOSTES DEL MARESME 17

SETEMBRE 2016

EXPOSICIONS ALELLA. ANTIGUES ESCOLES FABRA Destrals de diferents oﬁcis i èpoques. Del 7 al 18 de setembre. Collecció privada de Benjamí Sanahuja.

MATARÓ. CA L’ARENAS Art a Mataró 1984-2016. Anys d’actituds i possibilitats. Fins al 23 d’octubre 2016.

ALELLA. CAN MANYÉ Olor de vinya d’Alella. Del 8 de setembre al 9 d’oct. Maridatge entre obres de Nasevo i de la Colección olorVisual.

MATARÓ. CAN MARFÀ Vestir i desvestir cossos. Fenomenologies d’aparició. Fins al 18 de desembre. Reﬂexió al voltant del cos des de la perspectiva de la moda i l’art.

CABRILS. BIBLIOTECA Exposició: Montserrat Roig. Del 27 de setembre al 6 d’octubre. EL MASNOU. BIBLIOTECA El Greco a través del mirall. Fins al 30 de setembre. Treball realitzat pels alumnes de BLANCDEguix. LLAVANERES. CAN CARALT Exposició de pintura de Marta Bassa. Del 30 de setembre al 23 d’octubre. MATARÓ. CAN SERRA Iluro, ciutat romana. Mataró, ciutat mediterrània. Mostra permanent del Museu de Mataró sobre el passat i el present de la ciutat. Visita guiada: dissabte 24 a les 18 h. MATARÓ. CAN PALAUET Mapasonor + Domènec | Jerusalem ID. Del 30 de setembre al 27 de novembre. Projecte artístic amb els treballs de l’associació mataronina Mapasonor i l’artista Domènec.

MATARÓ. CAN MARFÀ Mataró, capital del gènere de punt. Visita guiada: Dissabtes 3, 10, 17 i 24 a les 18.30 h. MATARÓ. NAU GAUDÍ Col·lecció Bassat. Art Contemporani de Catalunya 1980-1989 (I). Fins al 23 d’octubre. Retrospectiva de l’art català dels anys 80 a través de l’obra dels artistes Tàpies, Saura o Perejaume.

MATARÓ. ATENEU FUNDACIÓ ILURO La infància del PSUC (1936-1939). El retorn dels papers de Salamanca. Del 13 de setembre al 12 d’octubre. Exposició que reconstrueix l’origen i fundació del PSUC.

EL PALAU DELS ARTESANS MATARÓ. NAU GAUDÍ. Fins al 2 d’octubre. Explica l’arquitectura, l’espai, les arts aplicades i els oﬁcis artístics del Palau Güell a través de les fotograﬁes de Ramon Manent.

MATARÓ. CASAL NOVA ALIANÇA Antoni Pérez Valls. Del 9 al 30 de setembre. Escultures recents.

MATARÓ. COL·LEGI D’APARELLADORS Mario Pasqualotto. Del 30 de setembre al 22 d’octubre. Obra recent d’aquest artista multidisciplinar. MATARÓ. ESPAI GATASSA Essències 3D. Del 26 de setembre al 13 d’octubre. Joies elaborades amb tècniques tradicionals i noves tecnologies.

MATARÓ. BIBLIOTECA POMPEU FABRA Geograﬁa de la rumba catalana. Del 12 de setembre al 5 d’octubre. Recull fotogràﬁc de les revistes Sons de la Mediterrània i Enderrock. MATARÓ. FOMENT MATARONÍ Obres i mobles. Del 3 al 23 de setembre. Obres de Toni Ciuraneta.

MATARÓ. ATENEU FUNDACIÓ ILURO Col·lectiva Sant Lluc 2016. Del 14 de setembre al 6 de novembre. Enguany l’artista convidat és l’escultor Joan López Molina.

MATARÓ. LA DESTIL·LERIA Rostres. Del 24 de setembre al 27 d’octubre. Amb obres d’Enric Sala.

NEANDERTALS A CATALUNYA MATARÓ. CAN SERRA. Del 16 de setembre al 30 d’octubre. Estat de recerca sobre l’Homo neanderthalensis al món, i més concretament a Catalunya, on darrerament han aparegut nous fòssils.

MATARÓ. LES ESMANDIES La llarga nit del poble sahrauí. Del 5 al 30 de setembre. Fotograﬁes de Sergi Bernal. PREMIÀ DE DALT. BIBLIOTECA Exposició de taller de fotograﬁa de Carlos Sánchez. Del 15 al 30 de setembre.

PREMIÀ DE DALT. CAN FIGUERES Pintura de M. Antonia Pastells Soldevila i Antonio Entrena Marco. Del 30 de setembre al 15 de novembre. PREMIÀ DE MAR. MEP D’un temps, d’un país. Inauguració dissabte 10 a les 19h. Dibuixos de la societat política catalana, de l’artista premianenc Pol Peiró. PREMIÀ DE MAR. MEP Tot plegat. Un retrat de la Catalunya tèxtil recent. Inauguració dissabte 17 a les 12 h. PREMIÀ DE MAR. SALA PREMIART Pintura de Santi Dominguez. Del 16 al 25 de setembre. PREMIÀ DE MAR. BIBLIOTECA Els drets humans, els grans desconeguts. Del 30 de setembre al 12 de novembre. 30 artistes, entre els quals 4 són de Premià de Mar, han fet una creació cadascun sobre un Dret Humà. VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECA Transports, establiments, arts i oﬁcis a Vilassar de Mar fa uns anys. Fins 20 setembre. Exposició de fotograﬁes de l’Arxiu Municipal de Vilassar de Mar VILASSAR DE MAR. MUSEU E. MONJO Passem a publicitat. Fins 28 setembre. Pintures de Pere-Màrtir Brasó.

VEREMA D’ALELLA Una nova Festa de la Verema La 42a edició serà més llarga: els actes centrals es concentren els dies 9, 10 i 11, però hi haurà activitats del 7 al 18 de setembre. Alella torna a viure l’esdeveniment festiu més important del municipi: la Festa de la Verema. Aquesta 42a edició serà una de les més llargues de la història perquè, tot i que els actes principals es mantenen en el segon cap de setmana (9, 10 i 11) de setembre, les activitats vinculades a la promoció del vi i del territori s’estendran al llarg d’11 dies, del 7 al 18 de setembre. L’actriu catalana Anna Sahun, la maquiavèl·lica i calculadora Lídia Almeda, la dolenta de La Riera, serà la pregonera de la 42a Festa de la Verema. Ella serà l’encarregada de donar el tret de sortida a la Festa, a l’acte d’inauguració que se celebra el divendres 9 de setembre a partir de les 19h a la Plaça de l’Ajuntament, en el qual també es farà la tradicional trepitjada de raïm per part de la pubilla de 2016, les dames d’honor i els hereus i la benedicció del primer most. EL VI ÉS EL PROTAGONISTA. Els vins de la DO estaran presents en bona part de les activitats programades, com el Tapes + Vi que ofereixen 12 bars del poble, la presentació de vins del 10 de setembre a la tarda a Can Lleonart, les visites als cellers i el

tast jove de vins. El món del vi i de la vinya marca els colors i les olors de la Festa amb moltes altres propostes: la tallada de raïm infantil, la trepitjada familiar, la verema nocturna (l’Enotast matiner), les rutes patrimonials, la proposta artística de Can Manyé i les classes magistrals que oferiran Joan Lluís Gómez, Rosa Vila i Joan Gómez Pallarès. La Festa té altres cites lúdiques i festives: la ﬁra d’artesans, els concerts (de La Salseta del Poble Sec, l’Orquestra Europa i el grup d’havaneres Port Bo), els correfocs, la sortida dels Trabucaires del Vi d’Alella, la trobada de gegants, la ballada de sardanes o la botifarrada popular.

CLASSES MAGISTRALS “Break” a la vinya Joan Lluís Gómez Dilluns 12 a les 20 h a Can Lleonart.

Joan Lluís Gómez, sommelier del restaurant Sant Pau (Carme Ruscalleda), tres estrelles Michelin.

Vins vs. Cinema Rosa Vila Dimarts 13 a les 20 h a Can Lleonart.

Rosa Vila, primera dona sommelier de Catalunya i alellenca.

Entre les arrels i la lluna, el mar: vins rojos i negres d’estiu Joan Gómez Pallarès Dimecres 14 a les 20 h a Can Lleonart.

OLOR DE LA VINYA D’ALELLA. Can Manyé ha preparat enguany una interessant proposta artística per a

Joan Gómez Pallarès, apassionat del vi i responsable del bloc DeVinis.

aquesta verema. L’exposició “Olor de vinya d’Alella”, que es podrà visitar del 8 de setembre al 9 d’octubre, és un maridatge entre obres Nasevo i de la colección olorVISUAL que tracten de representar les propietats característiques dels vins d’un territori tan singular com és la DO Alella. Nasevo és el nom artístic d’Ernesto Ventós, un reconegut creador d’essències i un col·leccionista molt particular: sord des de la infància, en lloc de mirar les obres d’art les olora. A més de les obres de Nasevo, que conviden el públic a olorar-veure i veure-olorar, l’exposició reuneix peces de la colección olorVISUAL, íntimament lligada a l’artista. Creada l’any 1978, totes les obres de la col·lecció tenen com a denominador comú la transformació de l’olor a color, a llum, suggestió i somni.

La Verema atreu més de 25.000 visitants

La Festa de la Verema d’Alella és l’esdeveniment més important que se celebra al municipi. A les darreres edicions s’han incrementat considerablement les degustacions, superant les 30.000 consumicions, de vi i menjar.

Gravació del ﬁlm ‘Olor de vinya d’Alella’

Coincidint amb la inauguració de l’exposició es rodarà el ﬁlm ‘Olor de vinya d’Alella’, de Jesús Etxarte, produït per Nasevo. El ﬁlm pretén reivindicar la importància del sentit d’olorar. Dijous 8 a les 19.15h a la Plaça de l’Ajuntament.

PROGRAMA DE LA 42a FESTA DE LA VEREMA DIMECRES 7 SETEMBRE Inauguració de l’exposició dels Trabucaires del Vi d’Alella “Destrals de diferents oﬁcis i èpoques”. 19.30h Sala d’entitats de les antigues Escoles Fabra. Col·lecció privada de l’alellenc Benjamí Sanahuja (mostra de les 750 peces).

DIJOUS 8 SETEMBRE Tallada de raïm a la vinya de Can Magarola i berenar infantil. 18h Vinya testimonial de Can Magarola. Lliurament de diplomes a les dames d’honor, hereus i pubilla. Sorteig d’obsequis entre les persones que han descobert la paraula secreta del concurs d’aparadors. Inauguració de l’exposició “Olor de vinya d’Alella”. 20.30h Can Manyé. Maridatge entre obres de Nasevo i obres de la colección olorVISUAL. Del 8 de setembre al 9 d’octubre. Sopar amb la Colla infantil dels Diables del Vi d’Alella. 21h Pati de Can Lleonart Correfoc infantil amb els Diablons del vi d’Alella. 22h Inici giratori de la Riera Fosca. Acompanyats dels Timbalers del Most. Recorregut: Sortida giratori Riera Fosca, Ribas, Germans Aymar i Puig i ﬁnal a Can Lleonart.

DIVENDRES 9 SETEMBRE Fira d’artesans. 18 a 23h Rambla d’Àngel Guimerà i plaça dels Germans Lleonart.

Mostra Gastronòmica. 20 a 23h Hort de la Rectoria, la Porxada i Plaça de l’Ajuntament. Degustacions de vins de la DO Alella, caves de la zona i especialitats gastronòmiques. Correfoc amb els Diables del Vi d’Alella. 23h Inici Torrent Vallbona Ball amb l’Orquestra La Salseta de Poble Sec. 24h Plaça d’Antoni Pujadas

DISSABTE 10 SETEMBRE Despertada amb els Trabucaires del Vi d’Alella. 8h Plaça de l’Ajuntament. Acompanyats de la Germandat de Trabucaires, Geganters i Grallers de Sant Andreu de Palomar. Botifarrada popular. 9h Plaça de l’Ajuntament.Preu: 5 euros Fira d’artesans. 9 a 23h Rambla d’Àngel Guimerà i plaça dels Germans Lleonart

Havaneres amb el grup Port Bo. 22h Parc Gaudí. I rom cremat preparat per Quico Lluch.

Sardanes amb la Cobla Principal del Llobregat. 18h Plaça d’Antoni Pujadas. Trobada de colles veteranes.

Classe magistral de tast de vins: ”Break” a la vinya. 20h Can Lleonart. Amb Joan Lluís Gómez.

Mostra Gastronòmica. 20 a 23h Hort de la Rectoria, la Porxada i Plaça de l’Ajuntament. Degustacions de vins de la DO Alella, caves de la zona i especialitats gastronòmiques. Tast Jove de vins DO Alella amb una breu explicació de cada vi. 22.30h Can Lleonart. Ens endinsarem en els seus gustos i aromes de la mà d’un jove entès en vins. Ball amb l’Orquestra Europa. 23.30h Plaça d’Antoni Pujadas.

DIUMENGE 11 SETEMBRE

Visita guiada al celler Alta Alella. 9.30h. Visita guiada al celler Serralada de Marina. 10h

Fira d’artesans. 9 a 23h Rambla d’Àngel Guimerà i plaça dels Germans Lleonart.

DILLUNS 12 SETEMBRE

DIMARTS 13 SETEMBRE Classe magistral de tast de vins: Vins vs Cinema. 20h Can Lleonart. Amb Rosa Vila.

DIMECRES 14 SETEMBRE Classe magistral de tast de vins: Entre les arrels i la lluna, el mar: vins rojos i negres d’estiu. 20h Can Lleonart. Amb Joan Gómez Pallarès.

DISSABTE 17 SETEMBRE Verema nocturna. 5h Masia de Can Magarola. Ens trobarem a la Masia de Can Magarola, farem un tast i anirem a la vinya a tallar el raïm. Després de veremar farem un esmorzar tots plegats. Cal inscripció prèvia. Preu: 14 €. Places limitades.

Visita guiada Les Masies d’Alella, patrimoni cultural, arquitectònic i de paisatge. 10h

Plantada de Gegants. 10h Avinguda de Sant Josep de Calassanç. 23a trobada de colles geganteres.

Vine a tastar la selecció de tapes. A partir de les 10h Bars i restaurants del poble. Tapes pensades especialment per degustar amb una copa de vi DO Alella. Preu del vi i la tapa: 4 €

Visita guiada al celler Alella Vinícola. 10.30h

Onze de Setembre. 11h Plaça Germans Lleonart. Ofrena ﬂoral a càrrec de l’Ajuntament i de les entitats del poble.

Visita guiada al celler Joaquim Batlle. 10h

Cercavila de la Colla de Gegants, Capgrossos, Grallers i Timbalers d’Alella. 12h Inici Avinguda de Sant Josep de Calassanç.

Visita guiada al celler Roura. 11h

Visita guiada al celler Bouquet d’Alella. 11h. Acte d’inauguració de la Festa de la Verema. 19h Plaça de l’Ajuntament. Pregó a càrrec d’Anna Sahun. Sortida de les dames d’honor, hereus i pubilla del 2015, acompanyats pels Timbalers del Most i proclamació de la pubilla del 2016. Trepitjada del raïm pels hereus i dames d’honor. Benedicció del primer most. Presentació de la nova peça de la col·lecció de complements per al vi del Casal d’Alella.

Presentació dels vins DO Alella. 18h Can Lleonart. A càrrec dels enòlegs dels cellers DO Alella, amb la col·laboració de la revista Papers de Vi i d’estudiants del Grau Superior de Màrqueting i publicitat en el sector vitivinícola.

Trepitjada de raïm en família. 11h Can Magarola.Trepitjarem el raïm ﬁns a obtenir el nostre propi most. Activitat divertida i adreçada a tot el públic. Cal inscripció prèvia a l’Oﬁcina de Turisme. Actuació castellera Colla Capgrossos de Mataró. 13h Plaça de l’Ajuntament

Mostra Gastronòmica. 20 a 23h Hort de la Rectoria, la Porxada i Plaça de l’Ajuntament. Degustacions de vins de la DO Alella, caves de la zona i especialitats gastronòmiques.

Visita guiada al celler Raventós d’Alella. 9.30h

Visita guiada al celler Can Roda. 10.30h

DIUMENGE 18 SETEMBRE Visita guiada De coll de Vendrans a Vallcirera. 9.30h. Cal inscripció prèvia a les visites guiades a l’Oﬁcina de Turisme. Preu: 8 €.

20 VEREMA D’ALELLA

SETEMBRE 2016

TRIBUNAMARESME

JOAQUIM BATLLE. PRESIDENT DEL CONSELL REGULADOR DO ALELLA

“Hem d’aconseguir que els ciutadans facin del vi d’Alella una cosa seva” Joaquim Batlle Ponce és el president del Consell Regulador de la DO Alella. Viticultor, fundador i propietari del Celler Quim Batlle, parlem amb ell de la Verema d’aquest 2016 i de l’estat del sector a la comarca. Com es presenta la collita d’aquest any? Aquest any ha estat de força sequera, factor que evidentment afecta a la vinya. Esperem collir menys quantitat en quilos, però com sempre serà de molt bona qualitat. Com s’ha ampliat la DO en els darrers anys? Què resta pendent encara? En els darrers anys s’han incorporat 10 municipis més a la nostra DO, i dos municipis més estan en procés d’incorporació (Llinars del Vallès i Arenys de Munt), aquests dos últims amb celler propi. Aquesta incorporació ampliaria la nostra producció, així com treballar plegats per fer difusió dels nostres vins i el nostre territori. Com es treballa en impulsar l’enoturisme a la comarca? Actualment s’està fent una gran tasca des del consorci de la DO d’Alella, juntament amb el Consell Regulador. Compartim un “punt itinerant” amb el que els vins de la DO Alella estan presents a moltes ﬁres gastronòmiques de la zona. També el Consorci de Promoció Enoturistica del Territori DO Alella fa una feina molt important, promocionant l’enoturisme de la zona. Aquest mes d’abril va sortir la 1a edició del catàleg de la Ruta del vi de la DO Alella, on es mostra tot el teixit que constitueix aquesta activitat com l’enoturisme. Des de cellers, restaurants, allotjaments, ﬁns a llocs de patrimoni històrico-cultural etc. També el Vi+, un esdeveniment de dinamització del territori DO Alella en el que tots els adherits a la Ruta del Vi de la DO Alella organitzen una

activitat o experiència dintre del seu marc comercial, lligat al vi DO Alella. Em consta que hi han unes 80 activitats programades al voltant del territori DO Alella que comprèn el Maresme, Vallès Oriental i Barcelonès. La Festa de la Verema d’Alella també és un acte molt important pels cellers i pel territori, ja que en 42 edicions cada cop atreu més públic interessat en el vi d’Alella. Els ajuntaments de la zona fan una gran tasca de difusió del territori i sensibilització ciutadana. Hem d’aconseguir que els ciutadans facin del vi d’Alella una cosa seva. I pel que fa a la projecció dels vins de la DO Alella, quines activitats es fan? Estem promocionant aquest producte fent presència en ﬁres, presentacions, mitjans de comunicació, xarxes socials, etc. Disposem d’una àmplia programació de cates, presentacions a bodegues, restaurants... Uss animo a entrar a la web i descobrir les experiències enoturístiques de la D.O. ALELLA, www.enoturismedoalella.com. Ser viticultor és principalment una vocació? Principalment és una activitat vocacional, almenys jo l’entenc així. El coneixement de l’agricultura vitivinícola és tot un món; per tant, per poder transmetre el sentit i l’expressió en els vins, primer de tot s’ha de mimar la vinya i controlar tot el procés que comporta l’elaboració del vi. En deﬁnitiva, sense vocació difícilment es pot aconseguir un vi de qualitat. El públic cada vegada entén més de vins o cal molta didàctica encara? Sí, efectivament cada vegada hi ha més gent que entra en el món relacionat amb els vins; no obstant, encara hi ha molta desconeixença. Diguem que ens resta força recorregut per fer i poder arribar a més racons i a més consumidors, donar-nos a conèixer i fer cultura del vi de la nostra DO.

Text: Redacció Foto: Josep M. Ponce

TRIBUNAMARESME

VEREMA D’ALELLA 21

SETEMBRE 2016

Arriba el Vi+ amb 80 propostes d’enoturisme El Vi+ és un esdeveniment de dinamització del territori de la DO Alella per donar a conèixer i promocionar el món del vi a través d’un cicle d’activitats i experiències enoturístiques. Una oferta amb més de 80 propostes per a tots els gustos que es desenvoluparan al llarg del mes d’octubre conformen el programa del Vi+. Els actes es faran a la majoria dels 23 municipis adherits al Consorci de Promoció Enoturística del Territori DO Alella: des de Badalona i Martorelles, al sud, ﬁns a Llinars del Vallès i Sant Pol de Mar, al nord. El programa és el resultat i el millor aparador de la inventiva i el compromís dels agents públics i privats que formen part de la Ruta del Vi de la DO Alella, amb el territori i els seus productes autòctons. El contingut del Vi+ combina activitats puntuals amb d’altres de llarga

durada, com ara: presentacions de vins i visites a cellers; tastos dirigits; menús i tallers gastronòmics; jornades de debat; propostes de música, teatre, literatura i poesia maridades amb vi; esdeveniments esportius; rutes patrimonials i sortides guiades a la natura; packs d’hotel, wellness i vinoteràpia. La presentació del Vi+ tindrà lloc el dia 29 de setembre al Palau Robert

de Barcelona, amb una xerrada a càrrec de la xef Carme Ruscalleda i una degustació dels vins de la DO Alella. El 14 d’octubre se celebrarà al Centre de Convencions i Negocis de Badalona (BCIN) una jornada sobre enoturisme i comunicació a les xarxes socials. El Vi+ és una iniciativa del Consorci de Promoció Enoturística del Territori DO Alella, amb la col·laboració

dels ajuntaments consorciats, el Consell Regulador de la DO Alella, així com els comerços i empreses del Club de Producte de la Ruta del Vi de la DO Alella. L’esdeveniment compta també amb la participació del Parc de la Serralada Litoral i el suport dels segells turístics de la Generalitat, la Diputació de Barcelona, el Maresme i del Vallès Oriental.

ENSENYAMENT El nou curs començarà amb més alumnes, més plantilla docent i més suport a l’escola inclusiva alumnes amb necessitats alimentàries. Enguany, s’hi presenten dues novetats: increment pressupostari i millora en el sistema d’assignació d’ajuts. Així, pel proper curs escolar hi ha una previsió d’increment de 12,5 milions d’euros en la dotació per a les beques respecte l’any passat. Meritxell Ruiz ha recordat que es tracta d’una partida oberta, per tant, totes les necessitats que puguin sobrevenir durant el curs seran ateses sempre i quan compleixin amb els requisits establerts.

EL NOU CURS S’ESTRENARÀ AMB UN TOTAL D’1.570.011 ALUMNES MATRICULATS, 7.822 MÉS QUE EL CURS ANTERIOR LA PLANTILLA DE PROFESSORAT CREIX EN 798 RESPECTE EL PASSAT CURS, AMB UN TOTAL DE 66.461 DOCENTS El curs 2016-17 començarà amb més alumnes, més plantilla docent i més suport a l’escola inclusiva. Així, el proper curs s’estrenarà amb un total d’1.570.011 alumnes matriculats, fet que suposa un increment de 7.822 més respecte el passat curs. D’aquests, 1.020.275 alumnes s’inscriuen al segon cicle d’educació infantil, primària i secundària obligatòria, i 232.860 a batxillerat i formació professional. La consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz, va presentar el passat 1 de setembre les principals dades i novetats del curs 2016-2017. La consellera va destacar que “hi haurà més docents, més alumnes, més suport a l’escola inclusiva i una millora de les

substitucions”. Per donar resposta a l’increment d’alumnat, Meritxell Ruiz va anunciar que s’han incrementat les plantilles de professorat. Així, es disposarà d’un total de 66.461 docents, el que suposa 798 persones més que el curs 2015-16. Alhora, va destacar el fet que el perfil de les plantilles cada vegada més s’ajusten a les necessitats dels projectes educatius dels centres. El desplegament del Decret de plantilles i provisió de llocs de treball ha permès incrementar els llocs de treball específics, i ja en són 3.410, un 35% més que el curs anterior. Enguany es presenten 5 nous perfils professionals: Lectura i biblioteca escolar; Immersió i suport lingüístic; Educació visual i plàstica; Docència de dues

especialitats a l’ESO; i Metodologies amb enfocament globalitzat. En aquest sentit, la titular d’Ensenyament ha remarcat la importància de la creació de llocs de treball específics, ja que “si volem millorar l’aprenentatge competencial, el nivell de llengües, o l’atenció a la diversitat cal donar una resposta a través de nous perfils professionals. Són eines a disposició dels centres perquè són útils, i així es demostra amb un increment del 35% dels llocs específics als centres”. INCREMENT EN AJUTS DE MENJADOR. La titular d’Ensenyament ha ressaltat que una de les prioritats del Govern per aquest curs és assegurar les beques menjador per a tots els

MAJOR REFORÇ A L’ESCOLA INCLUSIVA. La consellera Ruiz va explicar l’increment del suport a l’escola inclusiva i als alumnes amb necessitats educatives especíﬁques per al curs 2016-17. S’incrementa en 50 el nombre d’Unitats de Suport a l’Educació Especial (USEE), ﬁns un total de 476. S’augmenten també els agrupaments d’alumnes sords, ja en són 63, les aules integrals de suport –un total de 8- i els centres d’educació especial proveïdors de serveis i recursos –en són 11, tres més que el curs anteriors-. Alhora, es manté la continuïtat de 360 professionals d’atenció educativa del passat curs, en el marc del programa d’escola inclusiva i d’atenció a la diversitat. Font: Department d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya

10 Jornades d’innovació educativa a Alella

Les taxes de graduació i de repetició a 4t d’ESO han millorat

Les Jornades d’Innovació Educativa Ferrer i Guàrdia es faran del 9 al 11 de novembre sota el títol Repensant l’educació, tendències de canvi i experiències d’innovació educativa. Es pot consultar el programa a www.alella.cat/jornadesferreriguardia

Els darrers anys el sistema educatiu ha millorat. La taxa d’alumnes que ha aconseguit el graduat a 4t d‘ESO se situa en el 88%.

Com més, menys? PSICOLOGIA

Parlàvem, ara a l’estiu, que hi ha situacions actuals que ens porten a pensar en aspectes i espais que podríem dir de més llibertat causades per les massiﬁcacions de la súper comunicació d’avui, les quals sembla que ens facin, contràriament, més dependents i potser menys lliures. Per exemple: les modes en el vestir, l’haver d’anar de vacances, les normes alimentàries, potser la necessitat d’estar permanentment comunicats... no sé, veiem que, d’una banda totes aquestes “situacions” diguemne modernes, és evident que ens permeten alguns avantatges personals o socials, però de l’altra, si no les fas ja no estàs “al dia”. I tot això, és bo? És perjudicial? Quin límit tenen? N’haurien de te-

nir? En poden tenir?. De vegades fa l’efecte que això ja no es pot parar i que anem a una dependència disfressada d’independència i llibertat, que ens fa perdre la pròpia identitat i la diferenciació entre nosaltres. Acabo de llegir un llibre que expli-

ca la felicitat i facilitats que tindríem si tot el món estigués intercomunicat a través d’Internet, a càrrec d’una empresa cibernètica, controlada/ contractada pels governs: aboliríem la privacitat que no fos adequada, és a dir, els pactes secrets polítics, les

LLEGEIX L’ARTICLE COMPLET A WWW.TRIBUNAMARESME.COM

accions il·legals, els delictes, etc.; i en canvi, seríem tots més clars, més positius, es podrien repartir millor els beneficis socials sense fer trampes, etc. Tots seríem més “apoderats” -com es diu ara-... no hi estem anant? O ja hi som? A la història de la psicologia, hi ha hagut moltes vegades la sensació que si no optaves pel que es definia com a normal, ja eres un neuròtic o potser fins i tot un psicòtic, en fi que no eres normal, com tothom; però en canvi, sembla que la humanitat ha avançat i retrocedit gràcies a moltes d’aquestes “anormalitats”, tant dels pobles com dels individus. En què ens quedem doncs? De manera que la dita “Estima i fes el vulguis”, es va traduint en “Fes el que et diem que vulguis i estima-ho”. No sé si m’explico.

Ramon Domingo PSICÒLEG

24 ENSENYAMENT

SETEMBRE 2016

TRIBUNAMARESME

APRENDRE AL MARESME L’espai de la llengua francesa

Música

MON PETIT ATELIER (EL MASNOU)

AULA DE MÚSICA (VILASSAR DE MAR)

Mon Petit Atelier vol ser un espai d’aprenentatge de la llengua francesa i alhora un centre lúdic, tot en un entorn francès, on tothom hi tingui cabuda. La nostra passió per la llengua i la cultura francesa, ens ha dut a la creació d’aquest nou espai, que vol ésser la conﬂuència i el punt de trobada de gent que com tu, se sent atreta per la cultura francesa i vol mantenir-hi un contacte freqüent que no només es redueixi a l’estudi de la llengua. A part dels cursos de diferents nivells i per a totes les edats, al Mon Petit Atelier hi podràs venir i participar, regularment o de manera esporàdica, a un munt d’activitats lúdiques en les quals intentarem passar una bona estona, tot comunicant-nos i repassant els nostres coneixements de francès. A més, si teniu una estoneta lliure, tam-

bé podeu venir i fer un cafè, llegir la premsa francesa o algun llibre, o senzillament xerrar amb els companys... Com molt bé sabeu, sovint quan un s’ho passa bé, les coses entren i s’aprenen millor. Us convidem a què vingueu a conèi-

xer la nostra escola que de ben segur us sorprendrà. À bientôt!! C/ Navarra, 66 1a planta local 5 EL MASNOU T. 93 348 20 91 www.escolaiespaidefrances.com

Per no deixar mai d’aprendre CENTRE DE FORMACIÓ D’ADULTS (PREMIÀ DE MAR) L’escola d’adults de Premià de Mar, en funcionament des del 1983, ofereix una formació ﬂexible a mida de les necessitats de l’alumne. La franja horària és de matí, tarda i vespre i l’horari escolar és de 9 a 13 hores i de 15 a 21.30 h. S’hi pot accedir sent major d’edat. L’escola ofereix uns ensenyaments molt diversos com són els cursos inicials de llengua oral i escrita amb el nivell A2 de llengua castellana i amb

C/ Torras i Bages, 16 · PREMIÀ MAR Tel. 93 751 05 48 agora.xtec.cat/afapremia

l’A1 i A2 de llengua catalana i anglesa. A més a més ofereix activitats orientades als nouvinguts. En el centre els alumnes es poden preparar per superar les proves d’accés a cicles formatius de Grau mitjà o superior sense tenir la titulació corresponent. També ofereix estudis bàsics per obtenir el Certiﬁcat de Formació Instrumental i la possibilitat d’accedir al Graduat d’Educació Secundària (GES) que obre moltes portes.

La música és una activitat artística que afavoreix als infants, joves i adults el desenvolupament de les pròpies capacitats, el conreu de la sensibilitat i l’expressió de les emocions. L’Aula de Música de Vilassar de Mar és un centre de formació que ofereix, des del 1995, activitats destinades a persones de totes les edats amb l’objectiu de facilitar un espai per al gaudi de la pràctica musical individual i en grup. Un entorn que facilita als seus alumnes i usuaris el creixement personal, l’expressió emocional, la comunicació, l’aprenentatge a través del joc i del gaudi, el benestar, el diàleg, la convivència, la motivació vers la superació de reptes, la responsabilitat, la consciència individual i d’equip, el respecte, la solidaritat i la sensibilitat. Les activitats programades per al curs 2016-17 són: • Música en família - nadons • Cantem en família (2-6 anys) • Cor Infantil i juvenil • Instruments • Música Jove • Música per a adults • Música i Moviment Expressiu • Cant modern i clàssic • Conjunts instrumentals • Cor VilasSons • Vilassar Big Band • Turrunats Band • xSiSol: Activitat de percussió per a infants amb necessitats educatives Especials. C/ Narcís Monturiol, 23 VILASSAR DE MAR · Tel. 93 750 64 75 www.aulademusica.cat

TRIBUNAMARESME

ENSENYAMENT 25

SETEMBRE 2016

L’alemany no és difícil

Aprendre idiomes

ACADÈMIA ALELLA (ALELLA) Acadèmia Alella et convida a apuntar-te als nostres cursos d’alemany, connectaràs amb una altra visió de la llengua. Acadèmia Alella et garanteix que amb una bona actitud i un bon professor aconseguiràs un avanç i et sorprendrà com vas adquirint i interioritzant l’idioma. No podem crearnos barreres psicològiques que ens impedeixin l’aprenentatge no només d’aquesta llengua sinó l’aprenentatge o realització de qualsevol activitat. RES NO ÉS IMPOSSIBLE. PER QUÈ ESTUDIAR ALEMANY COM A SEGON IDIOMA? Acadèmia Alella sap que a dia d’avui l’alemany s’ha convertit ja en la segona llengua més estudiada a Catalunya. Aquest auge experimentat en els darrers anys per aprendre alemany ve precedit per la bona reputació pel que fa a oportunitats laborals que ens ofereix la potència europea germana. Totes les empreses alemanyes tenen com a requisit per als seus treballadors el domini mitjà de l’alemany, a més de tenir un bon nivell d’anglès en conversa i redacció. Les ganes de molts estudi-

ants d’aproﬁtar les oportunitats ofertes pel país capdavanter d’Europa fan que l’idioma germànic s’hagi posicionat actualment com el segon idioma més estudiat al nostre país. A més, els estudis revelen que un 74% dels estudiants que pretenen aprendre i potenciar un segon o tercer idioma, ho fan per tenir més projecció en el mercat laboral, sent així tant o més important que l’experiència laboral o la formació especíﬁca.

RAONS PER ESTUDIAR ALEMANY Aquestes són algunes de les raons per les quals Acadèmia Alella valora que estudiar alemany és important en la nostra societat actual: • Potència i ajuda al desenvolupament de la carrera professional, ofereix un gran mercat pel que fa a les oportunitats laborals. • El fet de tenir un bon nivell d’alemany farà, molt probablement, que tinguis un millor salari i millors condicions laborals. • Alemanya presenta una gran qualitat de vida tot i tenir un clima no gaire favorable. Té un bon sistema econòmic i social. • L’alemany és considerat un dels idiomes més cultes i rics. Hi ha moltes més raons per les quals aprendre alemany resulta beneﬁciós per a nosaltres, ja sigui com a segona, tercera o ﬁns i tot quarta llengua. Vine a L’Academia Alella i les descobriràs!

Pl. Antoni Pujadas, 4 · ALELLA · Tel. 650 971 179 · 93 555 17 11 www.academiaalella.com

THE ENGLISH CORNER (VILASSAR DE MAR) The English Corner ofereix l’aprenentatge de diferents idiomes i estades a l’estranger. Les classes, en grups reduïts, es divideixen per nivell d’edat i coneixement. Se’n fan des de nens de 18 mesos a adults. Pels nens en l’edat escolar tenim un programa de migdia amb recollida a les escoles. Els professors tenen les llicenciatures corresponents i, a més, anys d’experiència al país i fora. També preparem els alumnes pels exàmens oﬁcials de Cambridge, KET, PET, FCE i CAE. I ara, també, exàmens oﬁcials d’Alemany en el Goethe Institut. A les nostres instal·lacions oferim aules climatitzades, pantalles digitals amb un software interactiu que permeten un millor rendiment dels alumnes i un entorn nadiu totalment garantitzat. També organitzem estades a l’estranger, fent cursets d’estiu en instituts de renom o estades en famílies d’acollida durant els mesos de vacances. Narcís Monturiol, 38 Vilassar de Mar · Tel. 93 754 21 84 www.theenglishcorner.es

TEMPS DE LLEURE CAMINANT PEL MARESME

La cova de l’Aram

Ja en un altre article hem parlat de mines que s’han explotat en segles passats al Maresme; aquest mes anirem a unes mines d’on en treien l’aram (coure). En aquesta sortida podem veure: Cova de l’Aram: Té uns trenta metres de profunditat i amb un lot es pot entrar sense cap perill; veurem aﬂoraments d’atzurita (blau intens) i malaquita (verd jade) -minerals del courei també calcopirita (verd oliva), quars (cristalls transparents), limonita (marró clar) i goethita (de lilós a turquesa intens). Als petits els encanta anar al davant i “descobrir” el camí i les vetes dels diferents minerals i colors, donen una gran riquesa a l’espai. Al principi del segle XX va ser explotada comercialment.

Salt d’Aigua: Curiós tenir aquí al nostre Maresme un salt d’aigua d’uns 25 metres d’alçada. És el mes alt que tenim a la nostra comarca i molt bonic per a passar-hi una estona contemplant la lliure caiguda de l’aigua i també refrescar-nos a l’estiu.

amb una base d’uns 3 metres i 5 metres d’alçada. La calç s’utilitzava com a morter, per emblanquinar parets i per combatre plagues en l’agricultura. Aquests forns s’utilitzaven per anar coent i desfent la pedra calcària.

Molí de Can Marquès: De tornada ens podem parar a la cruïlla abans de passar per sota el pont de l’autopista i visitem el Molí de Can Marquès, molt ben conservat. Era un molí fariner que la funció principal era aproﬁtar l’aigua que baixava per la riera per a moldre el gra que es cultivava a la vall.

Font del Ferro: Segons baixem, prenem el camí que puja cap a l’esquerra i a uns 50 metres tenim la Font del Ferro, molt ben conservada. I podem veure un tros de l’aqüeducte de Can Cua que passa per aquí. En aquest lloc protegit del sol per un bon arbrat, tenim una magníﬁca zona de pícnic amb barbacoa inclosa.

Forn de Calç: Molt a prop del Molí hi trobem un forn de calç restaurat. Els forns de calç tenen una forma troncocònica,

Josep Grau. MONTALTREK. Fotos: Toni Buch.

Itinerari: No circular | Durada: 1h. 40min. | Desnivell: 90 m. Distància: 3,8 Km. | Època: tot l’any

COM ANAR-HI? Posarem el comptaquilòmetres del cotxe a zero i sortirem a la carretera N-II des de la gasolinera que hi ha al costat de Can Jalpí en direcció Calella. A 600 m deixarem la carretera trencant a mà dreta per agafar el passeig d’Hortsavinyà, que és la via d’entrada del Parc Natural del Montnegre. Anirem seguint per aquesta pista, que està asfaltada els dos primers quilòmetres, passant per sota el pont de l’autopista i que discorre tot a vora de la riera. Passarem de llarg per tots els trencants que anem trobant, fins que trobem a Can Pallofa (antic restaurant i zona de pícnic) que girem a L’ESQUERRA. Quan el cotxe marqui el quilòmetre 5,250 girarem a mà esquerra seguint la direcció de la riera. Hem arribat al Pla de Cal Capità, on aparcarem el cotxe. Comencem la ruta, travessant el pla de sorra i vorejant el rierol. No hem de travessar el rierol pel pontet, ja que abans surt un camí empinat a mà dreta que és el que hem de pujar. Seguint aquest camí arribarem a un punt a on haurem de travessar el riu. Continuem camí i a la primera cruïlla, agafem el camí de LA DRETA. Tornem a travessar el riu, ara a l’alçada d’un antic molí; són les restes del Molí de Can Mas. Arribats a una cruïlla a on un rètol diu “Salt d’Aigua” prenem el camí de L’ESQUERRA i passats uns 200 metres, davant nostre surt un marge, ple de gatoses i en mig hi veiem un forat considerable. Hem arribat a la Cova de l’Aram. Ara cal que preneu el lot i vigilant el terra a l’entrar a mà dreta. La resta de la cova no té cap perill i és interessant observant la quantitat de minerals que aquí es reuneixen i el colorit que desprenen. Un cop observat d’indret, tornem enrere fins a la cruïlla que diu “Salt d’Aigua” i pocs metres més amunt en un pla ple de vegetació, entre els dos camins, veureu un petit corriol molt desdibuixat que és el que heu de prendre. El camí s’enfila i al cap d’uns 500 metres veureu a baix el Salt d’Aigua. Podeu baixar i remullar-vos si és l’estiu o sols contemplar-lo. El camí de tornada el farem pel mateix que hem vingut, fins a arribar al pla de Cal Capità. I podem aprofitar ja de tornada per fer una parada al Forn de Calç, Molí de Can Marquès i Font del Ferro, ja que els tres elements queden molt a prop l’un de l’altre.

LA RECEPTA DE L’ÀVIA REMEI

ROTLLO DE TRUITA

INGREDIENTS:

Amanida Russa; Pernil dolç; Ous.

PREPARACIÓ: Fem una truita en una paella grossa per tal que amb pocs ous (3 o 4) ens quedi molt prima i ben cuita. Posar la truita sobre un paper absorbent per l’oli. Quan estigui freda posar per sobre de la truita les llesques de pernil dolç. A sobre del pernil hi posem l’amanida russa ja preparada: amb ous durs, tonyina, pebrot, olives, pernil salat, etc. Amb els ingredients que tinguem per costum per fer una amanida russa. Amb una lamina de paper d’alumini ho enrotllem tot com si fos un braç de gitano. Procurem que quedi ben tancat i el guardarem a la nevera, a ser possible un dia, doncs així queda més compacte. Per servir-lo el tallem com si fos un tall rodó, així queda molt vistós i de gran presentació. Segueix a TRIBUNA Maresme la proposta culinària de la popular cuinera mataronina Àvia Remei. Pots trobar més receptes seves a la web www.aviaremei.com

RAVENTÓS D’ALELLA

SANTA MARIA 2015 VARIETAT: 100% Pansa Blanca. NOTA DE TAST: De color groc amb reflexes verdosos. El seu aroma és intens, franc i afruitat, reflex propi de la varietat, a on destaquen els aromes de fruita blanca, així com també de flors blanques. En boca destaca un punt salí, reflex de la Pansa Blanca cultivada en sòl de sauló. És un vi delicat, però amb molt de potencial.

35è Aplec de Sant Mateu

Concert del centenari de la Sala Cabanyes

Amb les cobles Sabadell i Premià. Organitzat per les sardanistes d’Alella, Cabrils, Premià de Dalt, Premià de Mar, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.

Dirigit per Joan Peran, el concert serà un recorregut musical per la història de la Sala Cabanyes, a càrrec d’un cor de setanta participants dirigit per Genís Mayola.

Diumenge 25 a les 10.30h. Ermita de Sant Mateu (Premià Dalt) Di

Dissabte 17 a les 20 h. Pati del Cafè Nou, Mataró.

Setembre, tornada a la feina. I els nostres animals? LES NOSTRES MASCOTES

La tornada a la rutina diària després d’aquests mesos de vacances també afecta als nostres animals. Després d’un llarg període de vacances on els nostres animals han passat la major part del temps amb nosaltres i gaudint de la nostra companyia, hem d’afrontar tots junts la tornada a no compartir tantes hores plegats. Ansietat per separació, depressió, tristor... tots aquest factors poden presentar-se després de la vacances. I amb la tornada a la feina dels adults de la família i amb la tornada a l’escola dels petits de la casa, aquestes situacions s’accentuen. Hem d’estar alerta als comportaments dels nostres animals en aquestes èpoques, sobretot dels gossos, que són qui més acusen aquests canvis de rutines tan dràstics a les nostres vides.

guem abans de marxar, però aquestes vegades sense sortir de casa, per tal que no associï les nostres accions amb el fet de marxar de casa i comenci a posar-se nerviós i amb ansietat.

Si el nostre gos està apàtic, no té ganes de fer res ni de jugar, està tot el dia tombat, no vol menjar ni jugar, s’amaga o fuig, el més probable és que el nostre gos estigui deprimit. Si per altra banda, està tot el dia bordant, plorant, udolant, fent malbé les portes, mobles o parets, o fa les seves necessitats quan i on no toca, el més probable és que estigui patint ansietat per separació.

• Deixar-li alguna joguina per tal que s’entretingui la màxima estona possible, amb premis i llaminadures al seu interior, per associar aquesta joguina a un moment positiu del dia. • En la nostra tornada a casa, donarli molts mimitos i dedicar-li una estona per jugar, sempre i quan s’hagi calmat.

Com podem fer que aquests canvis siguin el menys traumàtics? • Durant l’època de vacances, moltes de les rutines es trenquen, donant lloc a descontrols d’horaris d’alimentació, de descans, de passeig, de joc..., per això, el més recomanable és que de manera progressiva anem restablint les rutines que portarem a terme en el nostre dia a dia.

• Hem d’anar deixant-lo sol de forma gradual, no podem fer un canvi dràstic d’un dia per l’altre.

• Molta paciència, sobretot tenir paciència amb el nostre animal i amb el temps que necessita per adaptar-se.

• Perquè es vagin acostumant a la nostra marxa de casa, hauríem de repetir algunes vegades la rutina que tin-

+info: Natur Center C/ de les Corts, 2 (Cabrera de Mar) www.naturcenter.es

28 TEMPS DE LLEURE

CINEMA

SETEMBRE 2016 JESÚS GONZÀLEZ

www.twitter.com/jesusgonnot www.hotelelectric.cat · www.hotelelectric.tumblr.com

Café Society De Woody Allen. EUA, 2016

‘Café Society’ és la nova pel·lícula de Woody Allen. Tots els seus ingredients ens fan pensar en el realitzador: triangle amorós, narrador, la indústria del cinema, Nova York, música Jazz, anys 30, nostàlgia... I, qui més, qui menys, ja es pot imaginar la pel·lícula que, per cert, està excel·lentment fotografiada per un Vittorio Storaro que defuig l’habitual to sípia de les produccions més melangioses d’Allen, com ara ‘Días de radio’. Les bromes del destí i de l’amor tornen a ser protagonistes d’un film que Woody Allen concep com a excusa per fer dir a un dels seus personatges la frase clau: “La vida és una comèdia escrita per un guionista sàdic”. El director concep una història mínima, vista mil vegades als seus films (un triangle amorós amb una dona jove en un dels seus vèrtexs) i acaba de relligar les seqüències amb la veu d’un narrador. Una fórmula que funciona però que a ‘Café Society’ esdevé massa funcional perquè al darrera dels personatges no hi ha res més, són massa plans malgrat que la pel·lícula ens vulgui explicar la veritat de la vida. Però, en el fons, què sabem dels protagonistes? Per què hauríem d’empatitzar amb ells? Allen planteja una situació que tothom pot reconèixer a base de tòpics però cal que com a espectadors li exigim més, no tot serveix. Per sort, ‘Café Society’ compta amb tres grans intèrprets que salven la papereta al director. Jesse Eisenberg, amb qui ja havia treballat a ‘A Roma con amor’, torna a donar vida a l’àlter ego d’Allen amb els seus tics més característics. Al seu costat trobem uns inspirats Kristen Stewart i Steve Carell. A Carell el podem veure en un registre més dramàtic de l’habitual però sense arribar a l’histerisme de ‘The office’. Kristen Stewart, per la seva banda, demostra amb aquest film que és una actriu més enllà de la fama que va aconseguir amb la nissaga de ‘Crepúsculo’.

TRIBUNAMARESME

La Nit d’havaneres i rom del Masnou MÚSICA

Borinquen neix pels volts de l’any 1998, bàsicament amb gent del carrer Pere Grau, tenint com a element aglutinador en Miquel Garolera. De fet, dels sis components actuals, tres viuen en aquest carrer. A l’hora de batejar al grup van sortir molts noms: La mar salada, la barca de Cal Sord, Cagum la mar, Mar Blava... però cap va acabar de quallar. La proposta de posar al grup el nom de Borinquen no va tenir en principi gaire bona acollida, potser per la diﬁcultat en la pronunciació. De fet, però, aquest nom tenia una base molt genuïna masnovina: Borinquen és, el nom de l’illa de Puerto Rico, tal com l’anomenaven els nadius abans de la descoberta espanyola. Durant l’època daurada de la marina del Masnou hi havia un vaixell anomenat Borinquen. El grup va a cantar allà on els contracten, sigui per festes majors, festes de carrer, celebracions privades..., però la seva cantada per excel·lència és “La Nit d’havaneres i Rom del Masnou”, on cada any, enguany serà

la 18a edició, els agrada convidar a grups d’arreu del país per compartir la música i l’havanera. I aproﬁten aquest espai per estrenar algun tema nou, sempre amb els nervis a ﬂor de pell. “Pel fet de no ser professionals de la música, excepte la Carla, acordionista, tots treballem en altres afers, som conscients de les nostres limitacions, però en aquesta nit màgica volem lluir-nos i procurem que tothom que ens escolta s’ho passi tan bé com nosaltres”, asseguren. Al llarg dels 18 anys hi ha hagut altes i baixes entre els components. Els actuals són: Carla Zaragoza, acordió; Jordi Domènec, Miquel Garolera, Josep Ramon i Òscar Corominas, veus; Ramon Oliver, veu i guitarra.

TRIBUNAMARESME

TEMPS DE LLEURE 29

SETEMBRE 2016

L’AGENDA DE SETEMBRE DEL JARDINER ET RECOMANEM QUE LLEGEIXIS MÉS A WWW.VERDEESVIDA.ES

+INFO: PASSI GARDEN HOME

NO T’OBLIDIS DE: • ADOBAR-LOS. Extenuats per l’estiu, el jardí en general, les bardisses, la gespa, les plantes de la terrassa i l’hort necessiten adob orgànic que els aporti nous nutrients per a afrontar la propera estació. • RENOVAR LES PLANTACIONS. Passa pel teu centre de jardineria i escull les ﬂors de la temporada de tardor-hivern. També és un bon moment per a plantar arbusts perennifolis (arboços, baladres, llorers, oliveres) i coníferes; excava els sots i deixa’ls oberts uns dies abans de plantar-hi res.

JARDINS EXUBERANTS DE POC REG

Setembre i octubre són els mesos ideals per a plantar les espècies de tipus mediterrani que et permetran gaudir d’un jardí amb necessitats reduïdes d’aigua però frondós i amb varietat estacional. El de la foto n’és un bon exemple.

• PREPARAR ELS PARTERRES. Remou la terra i remena el substrat amb adob orgànic abans de plantar les noves plantes de temporada.

LES ESTRELLES DEL MES

Aster novae-angliae

CRESPINELLS, UNA TARDOR FLORIDA

La jardineria sostenible té en els crespinells (a la foto un Sedum telephium) uns aliats d’allò més atractius i versàtils. La tardor és el seu gran moment. Llegiu Sédums: mucha belleza, pocos cuidados.

PLANTA ARBRES AMB BOLETS

Vols cultivar bolets al teu jardí? Ho aconseguiràs plantant arbres micorizats, és a dir, portadors dels micelis de pinetell, tòfona negra o cep a les arrels... Escull-los segons el tipus de clima i sòl.

Heuchera ‘Beauty of Color’

Ajania paciﬁca

Dahlia

MÉS CONSELLS PLANTES D’INTERIOR • Teràpia post-vacances: talla tot allò que estigui sec, submergeix el test en aigua i remou la terra. • Reinicia l’abonament quinzenal.

PLANTES DE FLOR Retira les plantes que estan esgotades per l’estiu i canvia-les per pensaments, crisantems, nous tage- tes, Salvia splendens, morrisàs bords...

HORT Sembra escarola, porro, pastanaga, nap, bleda, enciam d’hivern, rúcula... Trasplanta els plan- ters de col, llombarda i d’altres hortalisses d’hivern.

SALUT i BENESTAR ‘No funcionarà, no amb el meu ﬁll’

Fibromiàlgia, aquell dolor inexplicable. El Masnou.els Vienesos. Dilluns 19 a les 19 h. A càrrec de la Metgessa Psicoanalista Encarna Muñoz. És un dolor realment inextinguible o podem tenir alguna esperança?

PSICOLOGIA

Imagina aquesta situació: quan després d’acudir a un expert perquè t’ajudi a resoldre una situació difícil, aquest, després d’escoltar totes les teves preocupacions, comença a parlar... i els seus suggeriments et sonen enllaunats i et fan pensar que ha tret conclusions ràpidament de com ets i quin és el teu problema. De fet, si no estàs convençuda, pots decidir no fer cas a l’expert. Encara que, això no és tan senzill com sembla. Però si no ets capaç d’escapar de les xarxes de ‘l’hauria’, el més probable és que tornis a casa amb un sentiment de culpabilitat per no saber fer el que se’t indica. Quan parlem del ‘mal comportament’ dels nens, la situació descrita anteriorment és de les més comunes. Sense poder evitar-ho sentim una veu al nostre interior que ens repeteix: ‘No funcionarà, no amb el meu ﬁll’. I això succeeix sovint quan l’expert es centra en el mal comportament del nen i en com modiﬁcar-lo. Per exemple, ens imaginem que som els pares d’un nen de quatre anys que en el moment d’anar a dormir, es nega a cooperar i no hi ha manera de posar-lo al llit. Com podem fer que se’n vagi a dormir? Com evitar que s’escapi de nosaltres? En primer lloc, l’expert ens parlarà de la importància de les rutines. Fins i tot ens pot arribar a suggerir escriure una seqüència de ‘Passos abans de dormir’ i penjar-lo en un lloc en

XERRADES SALUT

La mort d’un familiar. Mataró. Fundació Hospital. Dijous 1 a les 19h. Com superar un procés de dol?. Tinc ansietat i/o depressió. Què puc fer per superar-ho? Mataró. Fundació Hospital. Dijous 8 a les 19h. Màgica-Ment: Esperem solucions màgiques? Mataró. Fundació Hospital. Dimarts 13 a les 19h. A càrrec d’Albert García.

el que podem portar el nen quan ens faci falta recordar-li aquesta norma, així podem traslladar la responsabilitat a un element abstracte. Una altra cosa que ens pot suggerir és oferir alguna cosa agradable al nen, un conte, una cançó..., a canvi de cooperació i amb la condició que ens doni temps. L’objectiu d’aquestes recomanacions és que el nen aprengui que li recompensa més col·laborar que no fer-ho. Però, ho aconsegueixen? Funcionen? Per què aquestes recomanacions gairebé mai funcionen: LES RUTINES. En primer lloc les rutines que l’expert ens recomana, ja existeixen. Es solen donar de manera natural degut a la regularitat dels nostres horaris. LES RECOMPENSES. En segon lloc, quan intentem que el nen cooperi a canvi d’una recompensa, aquesta ha de resultar-li suﬁcientment atractiva com per renunciar a

la seva autonomia. Aquesta estratègia pot funcionar temporalment, ja que el nen es pot arribar a sentir manipulat. ELS LÍMITS. Posar límits pot ser adequat i ﬁns i tot imprescindible en algunes ocasions. Però entendre els límits com una necessitat ens pot fer arribar a abusar d’ells i fer-los servir de forma rígida. Quan parlem d’ells, solem confondre necessitats amb estratègies. Arribats a aquest punt molts pares decideixen llençar la tovallola. Si les recomanacions de l’expert no funcionen, no hi ha cap altra alternativa que patir i deixar que les coses s’arreglin per sí soles? Afortunadament hi ha alternatives. La psicologia infantil s’ha centrat en modiﬁcar el comportament; altres corrents, a través de la investigació, han formulat models d’actuació diferents. Aquest es el cas d’AwareParenting.

LLEGEIX L’ARTICLE COMPLET A WWW.TRIBUNAMARESME.COM

Kundalini Ioga: Ioga de la consciència. Mataró. Fundació Hospital. Dijous 15 a les 18h. Sessió teórico-pràctica a càrrec d’Ivet Compañó, experta en ioga. El meu ﬁll/a té problemes psicològics o diﬁcultats d’aprenentatge. Mataró. Fundació Hospital. Dijous 15 a les 19h. Pautes d’actuació pels pares. Tai Txi Txi Kung. Mataró. Fundació Hospital. Dimecres 21 a les 17:30h. Sessió teórico-pràctica a càrrec de Marta Domínguez, experta en tai txi. La meva relació de parella no funciona o jo estic en crisi personal. Mataró. Fundació Hospital. Dijous 22 a les 19h. Què puc fer per aclarir-me?. Tallers Aprèn a Estimar-te. Premià de Dalt. Espai Santa Anna. Dimarts 13 a les 18h. A càrrec de Carme Alba. Tallers d’abdominals hipopressius i meditació. Premià de Dalt. Espai Santa Anna. Dimarts 20 a les 18h. Amb Teresa Hernández. Taller Mindfullness. Vilassar de Mar. Biblioteca E. Lluch. Dimarts 6 a les 18.30 h. a càrrec de Tomàs Villamayor, educador transpersonal.

CLASSIFICATS TREBALL DEMANDA

COMPRA VENDA

NOI BUSCA FEINA DE: ajudant de cuina, rentaplats, cambrer, mosso de magatzem, carretoner i de peó de qualsevol tipus de treball. Tel.651.576.102.

COMPRA DE MAQUINARIA. Compramos todo tipo de maquinaria industrial para hosteleria. Interesados llamar T.666.45.26.00

S’OFEREIX SENYORA responsable per cuidar nens, persones grans i discapacitades amb títol de geriatria i persones dependents. Aurora 722.20.08.63. S’OFEREIX NOIA PER NETEJA. Experiència i serietat. Disponibilitat horaria i de desplaçament. T.693.80.99.49 CANGUR DE GOSSOS. Noia s’ofereix, per cuidar i passejar el

SALUT I BELLESA

SERVEIS PROFESSIONALS

DIVERSOS

LOCAL COMERCIAL en Tar-ragona 900 m2, 3 puertas una para vehículos. Vender o alquilar sr. Alfonso. T.607.20.27.64.

VENDO DOS ACCIONES individuales del Centre Natació Mataró. Una 80 €, las dos 150€. T.652.44.28.90

MÚSICA BODES (SOPRANO/ TENOR/ORGUE/PIANO). Feu la vostra cerimònia encara més bonic amb música clàssica (o moderna) de qualitat del duo Kastalia. hjelmborg@hotmail.com.

MÁQUINA DE DARDOS hasta 4 jugadores precio 399 €. T.607.20.27.64 COMPRO TEBEOS ANTICS. Roberto Alcazar, Hazañas Bélicas, Capitán trueno, Vértice, etc. Àlbums de cromos i cotxes d’scalextric. Passo a domicili. T.654.154.765.

PICADORA DE CARN. Venc picadora de carn, per fer elaboració, per traspàs de negoci. Es monofàsica de boca de 7 cms, mod. Mobba TC8. 280 E. negociables. Sílvia 696.55.85.26.

IMMOBILIÀRIA

RESIDENCIA 3A EDAD. Vendo o alquilo residencia 3 edad (Vallirana) puede ser para ancianos,niños tutelados, discapacitados. T.607.20.27.64

BOTIGA SEGONA MÀ. Venc lot de productes per botiga de segona mà, mobles, vidre, aplics, decoració, ceràmica, parament de la llar, etc...tel.644.39.98.50.

COMPRO DISCOS ANYS 60, 70 I 80. Rock, pop, jazz, blues, soul, etc. També revistes musicals (Fans, discóbolo, fonorama, popular 1, vibraciones, etc.). Passo a domicili. T.626.016.641.

PROPIETARIS - PARTICULARS - EMPRESARIS. Treballem si ens ho sol·licites aquest mes d’agost per treballs de paletería e immpermeabilització de tot tipus de edificis, vivendes, propietats. T.667.91.48.70 PINTOR NET I PULIT. Nova cara a la llar: blanc mate o lluminós. Tria colors relaxants per estudiar o desperts per ballar. Tambè pintura ecològica. Bon preu. Tel.603.30.46.65. CENTRE DE NEGOCIS MATARÓ. CENEMA posa a disposició d’empreses i autònoms sales de reunió, formació i conferències i lloguer d’oficines permanent o per hores, coworking, etc. Tel.93.799.99.99 OBRES - MANTENIMENT - CONSERVACIó. Realitzem projectes i fem rehabilitació d’edificis a tot BCN i en El Maresme. Façanes, Cobertes, aillaments, pintura. Tot amb els millors materials. T.667.914.870 REPARACIÓN DE PERSIANAS. Cambio cintas y cables de persianas a domicilio. T.605.62.28.55

LA VINYETA

ANUNCIS PER PARAULA GRATUÏTS. Envia el teu text a través de la següent adreça: www.tribunamaresme.com/classiﬁcats i l’anunci sortirà publicat en la propera edició de TRIBUNA Maresme.

Ricard Soler. www.ricardsoler.blogspot.com

FESTES DE COMUNIÓ, PRIVADES. Vols organitzar la teva festa de comunió o una festa privada pels teus? 93.702.24.12 Sandra MS Espectacles. BUSQUES UN DISCJOCKEY AMB EXPERIÈNCIA?. 20 anys oferint els meus serveis en tota mena d’esdeveniments: cerimònies, festes, aniversaris, infantils, balls de saló... T.618.22.48.23 COACH, MÀSTER EN PNL I HIPNOSIS. Vols assolir el teu objectiu i desconeixes com?Vols desfer-te d\’allò que et bloqueja? Vols augmentar el teu benestar? Parlemne. 608 73 25 78. REFORMES DE VIVENDES, BANYS I CUINES. Reformes econòmiques integrals de la vivenda, cuines i banys, pressupostos sense compromís. T.652.65.46.48

SANT VICENÇ DE MONTALT. Local alquiler y uso comercial. 58 m2 útiles + altillo. A pie de calle, en zona muy céntrica . A reformar. Precio a negociar. T.610.23.89.47 DESPATXOS. Despatxos amoblats en el centre de Mataró (Zona Guifré el Pelós). Servei de sala espera, fotocòpies, recepció de trucades, etc. T.93.702.24.12.

PASSEJADORA GOSSOS. Mataró, centre. Passejo el seu gos quan vostè no pugui: per malaltia, falta de temps o horari de treball incompatible o un imprevist! Serietat. EVA 646.54.25.54. NO LLENCI RES. FORA TRASTOS. Recollida de trastos. Desembarassem pisos, trasters, garatges. I el que no serveixi ho portem deixalleria. Tel.619.04.24.95.

ENSENYAMENT

PROFESSORA MÚSICA dóna classes piano-violí-llenguatge musical. Tracte personalitzat. T.650.41.80.18 PROFESSORA DE VIOLONCEL. Dona classes per totes les edats i nivells. T.648.76.77.86. PROFESSORA MÚSICA dóna classes piano-violí-llenguatge musical. Tracte personalitzat. T.650.41.80.18. ESCULTOR. Classes d’escultura i dibuix. El Masnou. T.692.17.25.35 IMPARARE ITALIANO É FACILE. Profesora nativa imparte clases de italiano a todos los niveles. Tel.610.83.92.78.

CONCURS TROBA LA ‘T’ Cada mes Tribuna Maresme sorteja quatre entrades dobles als OCINE ARENYS. Trobeu la T de Tribuna amagada en algun dels anuncis, indiqueu-nos-ho enviant-nos un correu electrònic tot proporcionant-nos les dades de contacte (nom complet i població) a l’adreça promocio@tribunamaresme.com. El sorteig del concurs es farà 15 dies després de la publicació del periòdic. Els guanyadors rebran un mail de TRIBUNA MARESME el mateix dia del sorteig. S’hauran d’acreditar a les taquilles dels Cinemes Arenys on els donaran les entrades. Aquestes són vàlides de dilluns a divendres, excepte festius i vigílies. Quan passin 30 dies de la conﬁrmació del premi, les entrades caduquen. Els guanyadors de l’edició d’AGOST van ser: Pablo Gil Granado, Neus Galofré Alvaro, Carles Juan Subirats i Carles Marrot Buxade.

TRIBUNA maresme

Editor/director: Josep Maria Ponce. C/ Lourdes, 40 08330 Premià de Mar · Tel. 93 752 52 67 · publicitat@tribunamaresme.com info@tribunamaresme.com · www.tribunamaresme.com Dip. Legal: B-26375-2005. Impressió: Impressions Intercomarcals S.A. Imprès en paper amb el certiﬁcat EU Ecolabel FI/11/002.

Exemplars distribuïts des d’Alella a Arenys de Munt

TRIBUNA Maresme no es fa necessàriament responsable del contingut dels articles dels seus col·laboradors, ni dels missatges publicitaris.