Tribuna 337. Agost 2018

tribuna maresme NÚMERO 337. AGOST 2018 Propera sortida: 5 de setembre

www.tribunamaresme.com t tribunamaresme f tribunamaresme

Marina Port Premià obre les portes La nova zona comercial, de serveis i oci al port esportiu de Premià de Mar, entra en funcionament després de dos anys d’obres i una inversió de 22 milions d’euros.

31a Mostra Gastronòmica de Cabrils Festes majors a Cabrils, Argentona, Vilassar de Dalt, Sant Vicenç de Montalt i Cabrera de Mar

Carme Ruscalleda inicia nova etapa professional Del 5 al 16 de setembre arriba la Verema d’Alella

EDITORIAL La identitat cultural del Maresme El festival ‘Poetes sota la lluna’, que organitza Can Vallerià (Premià de Dalt) el 31 d’agost a les 21’30h, proposa amb el títol ‘El carrer que em du a casa’ un espectacle de música i poesia del Maresme. Hi intervindran Jorge Sarraute (piano), Jordi Torrens (guitarra), Jaume Catà (percussió), i les veus de Carol Brunet, Teresa Meca i Ferran Planell.

La idea d’aquest muntatge és la reivindicació de dos llibres que han estat claus en la creació de la identitat cultural del Maresme: la ‘Primera antologia de poetes del Maresme’ (Edicions Robrenyo, 1979) i la ‘Nova antologia de poetes del Maresme’ (Quaderns de la Font del Cargol, 1983).

La ‘Primera antologia’ la van promoure el Grup de Lletres del Taller Obert d’Expressió (TOE) i Valerià Pujol, reunint-s’hi 24 autors.

El Grup de la Font del Cargol va editar la ‘Nova antologia’, amb 28 veus poètiques de la represa cultural i política.

Amb la perspectiva dels anys, les dues antologies es converteixen en una mostra de la voluntat dels activistes i creadors culturals dels anys 80 per construir una

LA VINYETA

imatge del Maresme que projectava el propi territori enllà.

Amb l’adveniment de la democràcia i la il·lusió dels nous ajuntaments s’impulsava també una voluntat comarcal que es manifestava en aspectes identitaris com la llengua o la poesia. No pot quedar en l’oblit aquest important treball que donava espai a les noves generacions d’escriptors de la comarca, els servia de plataforma de sortida.

En ple segle XXI el Maresme ha crescut i ha anat desenvolupant mecanismes de promoció i vertebració en tots els àmbits. Avui en dia es disposa de més mitjans i capacitat, però en aquells anys 80 fer llibres no era gens fàcil. Gràcies a aquests dos llibres, en els racons de la nostra història de més proximitat queden guardades les primeres veus d’aquells autors del Maresme, molts dels quals van desenvolupar després una intensa trajectòria: Valerià Pujol, Rafael Vallbona, Maria Antònia Grau, Teresa d’Arenys, Martí Rosselló, Pep Bras o Jaume Cases, entre molts d’altres.

Ricard Soler. www.ricardsoler.blogspot.com

CONCURS SoRTEiG D’Un DinAR PER A DUES PERSonES

Sortegem un dinar per a dues persones de dimarts a divendres migdia durant el mes d’agost al Restaurant can Feliu de Vilassar de Dalt.

MAnERES DE PARTiCiPAR 1. Enviar un email a: promocio@ tribunamaresme.com.

2. Facebook. Segueix-nos i posar m’agrada a la publicació del concurs.

3. Twitter. Retuitejar o posar m’agrada el tuit del concurs.

El guanyador del concurs de l’edició de juliol, sopar romantic per a 2 persones és: Josep Masclans Tura de Premià de Mar.

00TM www.e-cib.com

CoDi E-CiB Els lectors de Tribuna Maresme trobareu el codi E-cib en diversos articles o anuncis. El codi de 4 dígits us permetrà connectar l’espai físic de l’anunci o l’article amb Internet, on hi podreu obtenir més informació. Per enllaçar el codi amb la xarxa cal anar a la web www.e-cib.com i introduir els 4 dígits indicats. També podeu descarregar-vos l’aplicació E-cib, disponible per Android i IOS, als vostres smartphones i agilitzar el procés.

tribuna maresme 20.000 exemplars distribuïts als municipis de la comarca

2

tribuna Maresme

Editor/director: Josep Maria Ponce.

Col·laboradors: Albert calls, Margarida colomer, Ramon Domingo, ISSA, Jesús Gonzàlez Notario, Josep Grau (Montaltrek), Quim Giménez, Anna Lladó, Passi Garden Home, Ferran Planell, Gemma Ponce, Gabriel Pujol, Remei Ribas (Àvia Remei), Joan Salicrú (Associació cultural Valors), Ricard Soler. c/ Lourdes, 40 · 08330 Premià de Mar · Tel. 93 752 52 67 www.tribunamaresme.com · info@tribunamaresme.com Dip. Legal: B-26375-2005. impressió: Impressions Intercomarcals S.A.

TRIBUNA Maresme no es fa necessàriament responsable del contingut dels articles dels seus col·laboradors, ni dels missatges publicitaris.

ACTUALITAT Mataró vol multar FCC amb 150.000 euros per haver barrejat la recollida de cartró i rebuig ACN

L’Ajuntament de Mataró ha obert un expedient sancionador a l’empresa Fomento de Construcciones y Contratas (FCC) per haver barrejat la recollida de cartró i rebuig, i proposa multar la companyia amb 150.000 euros, entenent que ha comès una infracció greu de la llei reguladora de residus.

El govern va anunciar l’inici del procediment sancionador, amb el qual s’ha conclòs que els fets denunciats a finals de juny arran d’un vídeo on es veia un operari mesclant residus corresponen a una praxis “acotada” en temps i espai. Segons les dades recollides, aquest treballador va

estar barrejant els residus durant dos mesos –des que va entrar a treballar fins que va transcendir el vídeo- i només ho va fer en el cas de la plaça de Cuba.

El govern municipal ha iniciat l’expedient sancionador a FCC demanant la multa més elevada prevista per llei perquè considera que s’ha “danyat” la imatge

de la ciutat i de les campanyes per conscienciar la ciutadania en el reciclatge de residus. “És important el descrèdit que ha provocat aquest incident de cara a l’Ajuntament de Mataró, donant peu a fer créixer el recel dels ciutadans que creuen que la separació de residus acaba barrejada al camió”, va

destacar l’instructor de l’expedient.

Un cop tancada la investigació a nivell informatiu, l’instructor va relatar que el propi treballador va admetre haver fet la barreja dels dos contenidors per estalviar-se un desplaçament cap a la planta de tractament de residus. Amb tot, el regidor de Serveis Centrals, Juan Carlos Jerez, va atribuir la mala praxis detectada a la plaça de Cuba a “una manca de formació i informació cap al treballador sobre els protocols de seguiment del servei”, afegint que “l’empresa hauria d’haver detectat què estava passant”. El govern eximeix així l’operari de qualsevol responsabilitat.

Josep Triadó, president del Consell Comarcal del Maresme L’alcalde de Premià de Dalt, Josep Triadó, és el nou president del Consell Comarcal del Maresme i compaginarà les funcions de la presidència amb les responsabilitats al capdavant de l’àrea de Medi Ambient. Triadó ha manifestat que en aquesta

recta de final de mandat hi haurà una línia continuista de l’acció de govern tota vegada que “s’ha fet molta feina, però en queda molta per fer”. En aquest sentit, el president ha ratificat avui en el càrrec a totes i tots els consellers delegats. Jordi Mir es manté com

a conseller delegat de Benestar Social, Cultura, Consum i Salut Pública; Alícia Rodríguez com a consellera delegada de Promoció Econòmica; Sònia Moraleda com a consellera d’Educació i Joventut i Odili Enríquez com a conseller delegat de Serveis als

Municipis. També estan ratificats en els seus càrrecs el vicepresident primer Joaquim Arnó i la vicepresidenta segona Laura Martínez. Dolors Agüera ha estat nomenada vicepresidenta tercera en substitució de Joan Vinzo.

Tribuna Maresme

3

En marxa la nova zona comercial, de serveis i oci de Marina Port Premià, a Premià de Mar La nova zona comercial, de serveis i oci que amplia i millora el port esportiu de Marina Port Premià, va entrar en funcionament la primera setmana de juliol, després de dos anys d’obres i una inversió de 22 milions d’euros.

Aquesta nova àrea consta de 18.000 metres quadrats de superfície distribuïts en sis edificis modulars, que constitueixen l’espai comercial de l’àmbit de terra. En el seu disseny han primat els criteris d’eficiència i estalvi d’energia per produir el mínim impacte ambiental i visual. Els edificis compten amb una coberta vegetal de baix consum hídric que optimitza la seva climatització. L’objectiu del complex és oferir una experiència única al costat del mar, d’oci, serveis, comerç, restauració i activitat nàutica, amb espais verds i facilitats d’accés.

Conegudes firmes internacionals, nacionals i locals entre les quals figuren Aldi, Burger King, Drim, Veritas, Granier, Un shop, Go & Sushi, La Jijonenca, Offu, Naunet, etc. ja ocupen els primers espais i estan negociant la seva incorporació altres operadors, que van des de les atencions personals a l’alimentació i productes per a la llar i la nàutica.

Per facilitar l’afluència de visitants s’han habilitat 1.000 places

4

Tribuna Maresme

El projecte inclou un nou passeig marítim de 15.000 m2, dissenyat a partir d’un procés de participació ciutadana.

d’aparcament, la meitat d’elles subterrànies, i millorat els accessos dels vehicles. Tot això unit a l’oferta nàutica existent fan de Marina Port Premia un dels ports més atractius de Catalunya.

Per l’arribada de turismes, millorant la mobilitat, s’ha habilitat a més una sortida directa des de la carretera N-II, mitjançant la construcció pel concessionari d’una nova rotonda, mentre que, en el cas dels vianants, ara compten amb un nou accés

subterrani pel carrer Santiago Rusiñol, sota les vies del tren i la N-II, accessible a les persones amb mobilitat reduïda. Aquest nou accés donarà continuïtat, de forma diàfana i sense obstacles, al nucli urbà de Premià.

El nou espai del port neix amb la vocació de dinamitzar el comerç i l’oferta d’oci, no només de la localitat sinó de tota l’àrea del Maresme. A tan sols 20 minuts de Barcelona, té prop importants poblacions com Premià de Dalt, Masnou, Cabrils,

Cabrera de Mar, Vilassar de Mar, Tiana i Mataró, que sumen més de 250.000 habitants.

Un estudi encarregat l’any passat per l’ajuntament de la localitat i la Diputació de Barcelona calculava que el complex generarà un impacte econòmic anual de més de 27 milions d’euros.

Així mateix, es preveu la creació de més de 450 llocs de treball directes i 1.200 indirectes.

A més dels evidents efectes econòmics i comercials positius del projecte, aquest busca ser un nou espai de referència social i de cohesió per a la població. Per a això, s’ha construït un nou passeig marítim de 15.000 metres quadrats que alberga un parc infantil, pista de skate, petanca, i un espai per a activitats socials.

Aquesta zona, que ha estat dissenyada a partir d’un procés de participació ciutadana continua pel contradic de ponent fins a un mirador amb vistes al mar.

La nova àrea comercial i d’oci de Marina Port Premià complementa d’aquesta manera el port esportiu, construït el 1972. La transformació d’aquesta zona ha inclòs el trasllat del Club Nàutic a una nova ubicació al port, davant de la platja, mantenint l’emblemàtic torrassa de l’antic edifici que passarà a ser un espai d’àmbit municipal.

Distinció Honorífica d’Òmnium del Maresme 2018 a la historiadora Margarida Colomer M. Encarnació Soler i Alomà Doctora en Història de l’Art

El passat divendres 6 de juliol va tenir lloc l’entrega de la Distinció Òmnium Mataró 2018 a la historiadora Margarida Colomer en reconeixement de la seva tasca d’estudi de la història contemporània. La sala d’actes de l’entitat es va quedar petita per acollir el gran nombre de persones que volien testimoniar-li l’estima i reconeixement.

S’encarregà de glossar l’homenatjada l’historiador Víctor Ligos, que va recórrer la seva trajectòria professional com a mestra i la lluita per la creació d’una escola alternativa a l’oficial, que fos pública, catalana, laica i mixta. La seva tasca com a historiadora l’adreçà a investigar la història menys coneguda, iniciant-la amb una tesina so-

bre el moviment cooperativista per seguir dedicant la investigació vers les classes socials silenciades o oblidades. Ligos va relacionar la gran quantitat d’escrits, col·laboracions i premis rebuts, una llista que realment deixà astorat a tothom.

Carles Estapé, president de l’Òmnium de Mataró, li lliurà el guardó. Tot seguit Margarida prengué la paraula per agra-

ir-ne la concessió. Lloà la feina que porta a terme aquesta entitat en favor de la llengua i cultura catalanes, des dels seus inicis, quan s’havia d’aprendreles de manera mig clandestina, sentint-se deutora d’Òmnium pel tot el que fa i significa.

Explicà que, per posició ideològica, havia volgut dedicar la seva tasca d’historiadora als moviments socials, com el cooperativisme, el republicanisme, el món obrer i les dones, que han quedat a l’ombra de la història oficial.

Acabà la seva intervenció afirmant que la cultura no és mai neutre i que cal seguir treballant per un país lliure i respectuós amb les diferents cultures. L’acte va estar acompanyat pel violoncel·lista Eduard Raventós, que interpretà cançons populars catalanes.

Crida per a obtenir documentació de la glorieta de l’Escola Sant Feliu de Cabrera L’Ajuntament de Cabrera de Mar i la Generalitat de Catalunya han iniciat el procés per a la catalogació de la glorieta que es troba situada a l’Escola Parroquial Sant Feliu com a Bé Cultural d’Interès Local. Per fer aquest tràmit, des del consistori es fa una crida per aportar documentació o fotografies de la glorieta i poder així disposar de la màxima informació possible. Aquelles persones que vulguin lliurar documents poden dirigir-se directament a l’Ajuntament (a la plaça de l’Ajuntament, 5, o trucant al Tel. 93 759 00 91).

Segons també informa el consistori, aquest treball s’inicia després de què hagi estat verificat que la glorieta és obra de l’arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch.

Tribuna Maresme

5

‘Poetes sota la lluna’ a Can Vallerià El 31 d’agost a les 21.30 h, a Can Vallerià (Premià de Dalt), se celebrarà una nova edició del festival ‘Poetes sota la lluna’. Amb el títol de ‘El carrer que em du a casa’, es proposa un espectacle de música i poesia del Maresme.

Hi intervindran Jorge Sarraute (piano), Jordi Torrens (guitarra), Jaume Catà (percussió), i les veus de Carol Brunet, Teresa Meca i Ferran Planell.

La idea de ‘El carrer que em du a casa’ és reivindicar dos elements centrals en la construcció de l’imaginari literari del Maresme: la ‘Primera antologia de poetes del Maresme’ (Edicions Robrenyo, 1979) i la ‘Nova antologia de poetes del Mares-

me’ (Quaderns Font del Cargol, 1983).

La ‘Primera antologia de poetes del Maresme’, a cura del Grup de Lletres del Taller Obert d’Expressió (TOE), és la primera antologia poètica contemporània de la comarca que va fer-se.

Entre els impulsors, l’escriptor i activista cultural Valerià Pujol i una moderna iniciativa d’associacionisme cultural, el TOE, que poc després desembocaria en el Grup de la Font del Cargol.

Al treball s’hi apleguen vint-iquatre poetes, amb noms que enllacen la generació que havia viscut la Guerra Civil i el franquisme, amb autors i autores del que suposava ja una represa de

‘Joc de mans’. Exposició del Grup de Fotografia d’Argentona El Grup de Fotografia d’Argentona (GFA), secció del Centre d’Estudis Argentonins Jaume Clavell (CEAJC), mostra en una exposició qui són i què fa la gent d’Argentona. Segons expliquen de la mostra fotogràfica: “Ens interessava tothom. La feina i les activitats quotidianes són una part important de la vila i sovint fetes per gent anònima.

Volíem mostrar, fer visible, aquesta quotidianitat d’Argentona. Vam pensar en les entitats: música, comerç, tallers, oci, socials i un llarg et-

6

Tribuna Maresme

cètera. Moltes i molt diverses.

I ens hi vam posar en contacte amb algunes per fer fotografies del que feien”.

La col·lecció fotogràfica està exposada públicament al carrer Gran d’Argentona des del 12 de juliol en fotografies de format gran, que volen que no quedin tancades en una galeria i puguin ser accessibles a tot vianant de la localitat. Els fotògrafs participants són Toni Alsina, Albert Palaudaries, Albert JIg, Manuel Villena, Mike Gavin i Feliu Vilalta.

la llengua i la cultura catalanes, uns nous temps.

Uns anys més tard, dins el Grup de la Font del Cargol i les seva publicació de referència, els

Quaderns de la Font del Cargol, surt un segon llibre que evidencia la plena potència cultural del moment i, en concret, al Maresme. En la ‘Nova antologia de poetes del Maresme’ es deixa enrere la generació literària lligada a la desfeta de la Guerra Civil i l’exili.

I es dona espai a noves veus poètiques, les que viuen la repressió política i cultural de la represa.

Amb el bagatge i el llegat d’aquestes antologies, Can Vallerià dedica enguany el festival Poetes sota la lluna a recordar i reinterpretar, amb la força i el poder de la veu i de la música, aquella tasca literària i cultural que amb el pas dels anys esdevé clau per situar-nos.

Presentació del llibre ‘Sols compto les hores lluminoses.

Els rellotges de sol de Cabrils’ El 18 d’agost a les 20h del vespre, dins el recinte de la 31a Mostra Gastronòmica de Cabrils, es presentarà aquest treball que ha permès atribuir una obra inèdita de Salvador Dalí.

Amb motiu de les Jornades Europees de Patrimoni de l’any 2016, el Museu de Cabrils va iniciar un projecte de posada en valor dels rellotges de sol del municipi. Uns elements sovint oblidats en els inventaris i catà-

legs de patrimoni, que si s’han conservat i han arribat als nostres dies és més per atzar o per obstinacions individuals que no pas per reconeixements institucionals. En aquell moment es va organitzar un itinerari pels carrers del poble amb l’edició d’una petita guia de suport.

ENTREVISTA A Martí Gironell, periodista i escriptor

“Jean Leon representa valors com la constància, la tenacitat o el sacrifici” tants les converses amb l’Ana, una de les seves germanes que encara viu a Barcelona; el seu fill, Jean Leon Jr, que actualment viu a Tailàndia però ve bastant sovint aquí; i en Jaume Rovira, aleshores un enòleg de les caves Nadal amb qui Jean Leon va aconseguir el somni de fer un vi al Penedès. Aquestes persones m’han explicat les tres cares del personatge: el germà, el pare i l’empresari.

Gràcies a una bona dosi de tenacitat, sacrifici i esforç, Ceferino Carrión, un jove fugitiu de l’Espanya franquista, va acabar convertint-se uns anys més tard en Jean Leon, un dels empresaris més admirats Text: Maria Coll / Clack Fotos: Pol Alfageme / Clack

Com li arriba a les mans la història de Jean Leon?

Vaig conèixer la història d’en Jean Leon en un dinar del diari El Mundo a Catalunya, en el qual estàvem convidats cinc escriptors. Abans de començar ens van posar una ampolla de

8

Tribuna Maresme

de Hollywood. Una vida que el periodista i escriptor Martí Gironell (Besalú, 1971) ha novel·lat sota el títol ‘La força d’un destí’ (Columna Edicions), obra guanyadora del Premi Ramon Llull 2018.

vi Jean Leon sobre la taula i ens van explicar qui hi havia darrera d’aquell nom. La vida d’un home, Ceferino Carrión, que havia fugit de Santander i havia arribat a Los Angeles, on havia conegut Frank Sinatra, James Dean, Marilyn Monroe, JF Kennedy, Ronald Reagan, etc. Vaig preguntar si algú altre estava interessat amb aquell personatge

i davant la negativa, l’endemà mateix, vaig començar a capbussar-me en la seva vida.

Com ha estat el procés de documentació?

A part de consultar documentals, documentació de l’època, hemeroteques de diversos mitjans, i biografies de totes aquestes estrelles; van ser molt impor-

I un cop té tota la informació, què l’enamora d’aquest personatge?

Jean Leon és un lluitador, un somiador, un aventurer i una persona que creu en si mateixa.

I representa valors com la constància, la tenacitat o el sacrifici.

‘La força d’un destí’ explica la voluntat d’un home que creu en ell mateix i que les seves idees, projectes i somnis poden fer-se realitat, malgrat és conscient que serà un periple llarg, amb moltes complicacions i giragonses. Jo em vaig encomanar de la seva força. I, sobretot, em va fascinar la seva energia, perquè, malgrat venir d’una família de perdedors, sempre té l’empenta suficient per tirar endavant i sortir-se’n.

L’èxit també demana sacrificis. Quina és la part fosca de Jean Leon?

La Katie, la seva dona, és la gran damnificada d’aquesta història. Sempre ens fixem en el triomfador quan arriba al final del seu trajecte, però poques vegades mirem enrere per veure aquell peatge que hem pagat. I, tot això, de forma explícita també hi és a la novel·la. Es veu com Jean Leon crema etapes a costa de què i de qui. I aquesta part de la seva vida no s’amaga perquè ell volgudament va fer una aposta pel seu somni, la seva feina i la seva empresa sabent que hi hauria danys col·laterals com és la família.

A ‘La força d’un destí’ hi ha més ficció que realitat?

Estic enamorat d’una frase d’Umberto Eco que diu: “La ficció és una gran eina per comprendre la realitat”. I aquesta és la premissa que sempre he aplicat a les meves novel·les. Tu

parteixes d’un personatge que pots situar històricament en un context i a partir d’aquest t’emportes el lector de bracet a viure la història. En aquesta novel·la no destaco què és històric i què no perquè ens movem en el terreny del cinema, de les il·lusions i dels mites. Ara bé, confesso que un percentatge molt alt d’escenes i de diàlegs són reals i extrets d’una biografia descatalogada i escrita per Sebastian Moreno que es diu El rey de Hollywood.

Una imatge de Jean Leon a Nova York.

Jean Leon és un lluitador, un somiador, un aventurer i una persona que creu en si mateixa El periodisme m’ha donat un domini del llenguatge que ara no tindria. Ser escriptor és un ofici.

...i amb aquest llibre arriba el Premi Ramon Llull.

Rebre el Premi Ramon Llull és un reconeixement que em fa molt de respecte i il·lusió per a la projecció impagable que suposa per a la novel·la. Des del 2017, amb ‘El pont dels jueus’, he reconegut el país compartint amb la gent aquelles històries que a mi m’han encuriosit i emocionat. I, ara, encara tinc més visibilitat, més possibilitats d’anar arreu, més audiències i més lectors.

Ser guanyador del Premi de les Lletres Catalanes també vol dir representar a l’estranger una cultura i un país. I, finalment, suposa un reconeixement a la feina d’aquests deu anys picant pedra.

Ara ja se sent més escriptor que periodista?

Sóc les dues coses. El periodisme m’ha donat un domini del llenguatge que ara no tindria. Ser escriptor és un ofici, vas aprenent al llarg dels anys. El periodisme també m’ha ajudat a connectar més amb la gent. Per mi el llibre és un mitjà de comunicació més a través del qual explicar i compartir sensacions, històries i coneixement. He optat per deixar el periodisme en actiu, però no em tanco a fer col· laboracions a mitjans.

Llegeix l’entrevista completa a través del següent codi e-cib:

07TM

www.e-cib.com

Tribuna Maresme

9

OPINIÓ La Mosca JUGAnT A ESCRiURE Ferran Planell Escriptor

Estem a ple estiu, i no hi ha estiu sense mosques. Aquest insecte que es passa la seva vida empipant i és l’origen de més d’una distracció, m’acaba de distreure un cop més. és quelcom inevitable. Em ve de petit. A classe sempre m’enduia un clatellot que altre mentre el mestre exclamava: és que et distreus en veure una mosca passar, estigués atent, carai! I jo ja prou que maldava per parar atenció, però em dispersava. Ara pel que he llegit, de la manca d’atenció escolar ja no

en donen la culpa a les mosques, ho atribueixen a altres coses més profundes, psicològicament parlant.

Però allò meu no era res que requerís cap solució freudiana, allò meu era realment i senzillament, una qüestió de mosques.

I com esteu a punt de comprovar, sense cura aparent. M’he assegut davant del teclat amb la intenció de parlar-vos d’un tema seriós, i que a més estic convençut que era de rabiosa actualitat. Però la mosca...

Ara, per més que li dono voltes, tal qual com si fos ella, no em surt. Se me n’ha anat. I si miro el que porto escrit, ja m’he menjat la meitat de l’espai assignat. Per tant, no és

qüestió d’anar enrere. Seguiré. Vull dir que segueixo, que segueixo amb la mosca.

Tant de temps contemplant-la, tanta calor enganxifosa compartida, tants anys caçant mosques —en sentit literal, quedi clar—i la veritat és que no he arribat mai a concloure el perquè de la seva essència.

He conegut gent empipadora, “plastògena” —si em permeteu la llicència lèxica. D’aquella que quan la veus i canvies de vorera, t’adones que has fet tard, que t’ha vist, que ja ve i t’envaeix aquella suor freda a ple mes d’agost. Però mai, per pesat i plom que hagi estat algú, mai, ho ha estat com és capaç de

ser-ho una simple mosca.

Pensant i pensant, tan sols se m’acudeix que la criatura en qüestió ha de patir d’una malformació genètica que l’aboca a un estat d’una mena de permanent instint suïcida. Ja li pots fotre amb la pala, que ella seguirà empipant tossuda que tossuda.

Ah, per cert, ara m’ha vingut. Us volia parlar de l’embranzida que està agafant la idea d’un moviment sobiranista unitari i transversal per instaurar la República. Ho veig tan clar, que no puc entendre com des d’alguns sectors de diferents partits hi poden estar en contra. A vosaltres no us fa pujar la mosca al nas?

El moviment ‘maker’, una tendència a l’alça EL FUTUR éS ARA Anna Lladó. Periodista www.annalladoferrer.com

L’escultor i dissenyador francès Gaël Langevin ha creat un robot que parla i interactua amb els humans.

El més curiós és que totes les peces que el formen han estat impreses amb una impressora en 3D durant un mes i mig. és un projecte que neix fruit de l’experimentació i que Langevin comparteix amb tot aquell qui vul-

10 tribuna Maresme

gui descarregar-se del seu web les instruccions i el software per a imprimir el robot, sempre i quan tingui una impressora en 3D. El projecte beneficia principalment a escoles i universitats que porten a terme treballs de recerca o fan experiments amb la intel·ligència artificial.

Langevin es defineix com a maker i com a seguidor del moviment maker. El precursor d’aquesta corrent és el nord-americà Dale Dougherty, qui afirma que «els makers són una font de talent i

idees», «són persones innovadores que juguen amb la tecnologia», sense saber necessàriament què estan fent o per què. I és aquí on sorgeixen innovacions que poden arribar a canviar la manera en què vivim, ens comuniquem o treballem.

Un clar exemple en són els sectors de la informàtica i la telefonia mòbil.

Dougherty associa aquest moviment a l’aprenentatge de noves habilitats, la creació de coses noves, al fet de fer-ho en comunitat, amb l’ús de la tecnologia i a la solució de

problemes. Assegura que els makers passen de ser únicament consumidors a ser-ne també productors.

Aquesta corrent, que reivindica que “tots som makers”, és a dir que tots podem fer “coses”, va començar el 2006 a San Francisco, amb la celebració de la primera Maker Faire. A dia d’avui en són centenars les ciutats que organitzen fires de makers a tot el món, per a exposar les seves creacions i difondre coneixements en benefici de la comunitat.

Diada Internacional del Cooperativisme FEnT MEMÒRiA Margarida Colomer Historiadora

El 7 de juliol de 2018, les cooperatives d’arreu del món vam celebrar aquesta diada. El món cooperatiu representa 1.200 milions de persones membres d’aquest moviment.

Els valors principals resideixen en les estructures de govern, la sostenibilitat i el sistema democràtic de funcionament. La cura i preocupació per la comunitat de la qual pertanyen, serà un altre dels seus principis bàsics.

Un dels objectius del moviment cooperatiu no és només créixer, sinó arribar a consumir, produir i usar els recursos que el planeta ens ofereix amb solidaritat amb el medi ambient, conjuntament amb les nostres comunitats. Les societats sostenibles són aquelles que reflecteixen els límits ambientals, socials i econòmics del creixement.

Per la seva naturalesa, les cooperatives juguen un triple paper: com actors econòmics creen oportunitats d’ocupació, mitjans de vida i generació d’ingressos; com empreses amb objectius socials i centrades en les persones, contribueixen a l’equitat i la justícia social; com a institucions democràtiques, són controlades pels seus membres i exerceixen un paper de lideratge en la societat i les comunitats locals.

En 2016, l’Aliança Cooperativa Internacional va llançar una cam-

En el Dia Internacional de les Cooperatives, mostrem al món que és possible créixer amb democràcia i equitat panya per mostrar el compromís de les cooperatives amb els Objectius de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i celebrar la contribució cooperativa per fer un món un lloc millor.

L’Aliança Cooperativa Internacional és una associació independent que uneix, representa i dona servei

a les cooperatives d’arreu del món.

Fundada el 1895, té 306 organitzacions sòcies de 105 països, actius en tots els sectors de l’economia.

En el Dia Internacional de les Cooperatives, mostrem al món que és possible créixer amb democràcia i equitat. Que les nostres societats no poden seguir malbaratant recursos excloent-ne persones. Que hem de millorar el present i preservar el futur per a les properes generacions. Estem orgullosos de formar part d’aquest moviment de valors, principis i compromès amb la justícia social.

La capital de la comarca del Maresme té una gran trajectòria cooperativista que arrenca del segle XIX. Al llarg de la història, Mataró sempre havia celebrat aquest Diada. Avui, més que mai, a Mataró la podem celebrar amb satisfacció, per seva implantació cada vegada més gran i més compromesa amb la l’economia solidària.

tribuna Maresme

11

La Justícia: valor ètic o recurs de poder?

VALoRS Albert Botta Professor de Filosofia

«La justícia no és altra cosa que allò que és més útil al més fort». El sofista Trasímac descriu així què és la justícia quan s’enfonsa la democràcia a l’Atenes clàssica. Antifont hi afegeix l’observació d’influències incertes en la gestió de la justícia.

A qui més qui menys li sona que un muntatge d’acusacions i falsedats va portar a Sòcrates a la mort (no hi fa res el costum d’aleshores de fer els ulls grossos per deixar que els condemnats fugissin, i que Sòcrates refusés fer-ho). Plató, colpit per aquella injustícia, crema les seves poesies i inicia l’Idealisme posant la Justícia a dalt de tot del Món de les

Idees, després de l’Ideal de Bé i de l’Ideal de Bellesa.

La distinció entre administració-dejustícia i Justícia-ideal-ètic es renova en la Il·lustració: Locke afirma el dret legítim a revoltar-se contra una injustícia del poder. Montesquieu hi afegeix la clàssica separació i independència dels poders (legislatiu, executiu, i judicial) com a requisit de legitimitat de l’Estat. En el tombant del nostre segle, Rawls diu que l’Estat decent és aquell que, tot i no ser gaire democràtic, té una administració de justícia prou independent del poder, i respecta els Drets humans.

Tot plegat és una qüestió de grau perquè, estadísticament, pobres i rics no tenen les mateixes possibilitats d’anar a raure a la presó. La gran majoria de presos no té vincles

Tenim onze sentits FiLoSoFiA EnGRESCADA Albert Cebrián i Agrás Filòsof

Sovint s’han considerat valents a aquells individus que han estat capaços d’adaptar-se a les adversitats de l’entorn. Però aquesta capacitat l’hem posada en dubte a l’adonar-nos que no ens havíem d’adaptar a l’entorn sinó que l’entorn havia d’adaptar-se a nosaltres.

Per aconseguir l’adaptació de l’entorn a la nostra manera de ser l’hem de transformar. Quines guies

12 tribuna Maresme

hem seguit per decidir els camins per realitzar aquesta transformació?

Doncs ens hem guiat per les sensacions de plaer que ens proporcionen els sentits. Mercès a elles hem conegut les característiques de l’entorn que les provocaven i les hem potenciat, lluitant al mateix temps contra aquelles que generaven sensacions de dolor.

Els sentits són fonamentals per identificar sensacions, però tenim només cinc sentits? Particularment considero que en tenim onze. A banda dels cinc sentits establerts

positius amb el poder dominant.

Indicadors de classe alta -vestit, gestualitat, vocabulari, bona aparença, formació acadèmica superior, anar polit, ser blanc, etc.- s’associen a sortir més ben parat en un procés en què decideix un jurat popular.

Anàlogament, Antifont ja pregunta si és just que disposar d’un bon

advocat en el joc judicial afavoreixi els interessos propis.

La Justícia com a valor ètic no pateix descrèdit (excepció feta de posicionaments teòrics nihilistes).

En canvi, tota administració té un nivell de crèdit/descrèdit lligat a la percepció social de Justícia. El relat social que construeix el poder sovint és decisiu, per bé que sentències com la de la Manada segurament fan de molt mal presentar. Sense percepció de legitimitat ètica, encara ho empitjora més i ho desacredita tot la parafernàlia d’honorabilitat, retòrica, togues, emblemes, i estrada dels uns en contrast al nivell inferior de qui és administrat i relegat a un paper passiu, primer dempeus i acabat assegut en un seient senzill i sense taula.

en tenim, dins de la capacitat de pensament, sis més: Memòria, Previsió, Comprensió, Reflexió, Imaginació i Moviment (o Psicomotricitat).

Però per què considero que aquestes funcions mentals són sentits?

Anem a pams. Un sentit és un òrgan que capta sensacions. Cada sensació és una percepció de la realitat, I cada sensació genera un sentiment determinat. Doncs bé, les funcions mentals esmentades poden considerar-se mecanismes de percepció de la realitat o sentits perquè capten sensacions pròpies que poden esdevenir sentiments.

Seguidament amplio una mica d’informació al respecte.

Memòria. Capta records, que són evocacions d’experiències viscudes per l’individu.

Previsió. Capta expectatives, que són construccions d’experiències que l’individu espera viure.

Comprensió. Capta coneixements, que són enteniments del significat dels fenòmens reals.

Reflexió. Capta raonaments, que són establiments de relacions entre els fenòmens reals.

Imaginació. Capta fantasies, que són creacions de realitats.

I Moviment. Capta ritmes…

Mambo!

Per què hem oblidat el 17A? VALoRS Joan Salicrú Periodista i codirector de la revista ‘Valors’

En una taula rodona convocada per l’entitat musulmana de Mataró Al Ouahda sobre Els valors de l’islam i la radicalització, celebrada el mes de maig, un dels grans pensadors sobre el món islàmic a casa nostra, el doctor Xavier Marín, va explicar que el món acadèmic a nivell europeu s’ha posat les mans al cap per la velocitat amb què Catalunya va passar pàgina dels atemptats del 17 d’agost. “No poden entendre com hem pogut passar pàgina tan ràpidament”, va apuntar. és quelcom en el qual tots hem pensat, en un moment o altre. Però feia dies que no em venia al cap. De fet, és una obvietat: els atemptats van succeir el 17 d’agost i quinze dies després ja havíem canviat de frame; ens vam concentrar en el moment àlgid del Procés. Fins i tot mentre fèiem la

manifestació de repulsa als atemptats, la tempesta política seguia instal·lada a l’ambient.

Algú podria atribuir la culpa d’aquest “ràpid passar pàgina” al món sobiranista en la mesura que “arribava el seu moment”, però la coincidència va anar bé a tothom: als independentistes, als constitucionalistes i aquells que no es volen arrenglerar en cap d’aquests mons. L’arribada al capítol final del Procés va donar-nos ales a justificar que poguéssim passar pàgina dels atemptats –encara que fos absurd– ni que fos momentàniament.

Quan tot hagués passat, ja tornaríem al tema, com un post-it en una paret. Per què dic “va anar bé a tothom”? Perquè ningú vol enfrontar-se als fets, pensar-los, reflexionar-los a fons. Ho voldríem deixar en una anècdota. “Tothom deia que un dia ens tocaria, oi?

Doncs ja està! Ens va tocar. Punt.

La vida continua”, es pot llegir als

nostres subconscients; no volem creure que “el Mal” va sorgir d’una població far de la catalanitat més profunda, com Ripoll. No pot ser. I sí: va ser. No va venir ningú de l’Iraq a assassinar turistes; van ser “un dels nostres”.

Ara que ve l’estiu i l’aniversari de la tragèdia serà el moment per interpel·lar-nos de veritat: com pot ser que uns nois educats a les nostres escoles acabessin matant innocents al bell mig de Barcelona?

El nostre model educatiu és bo en termes d’integració lingüística, per exemple, però ha quedat clar que en altres camps no ho és tant. Hi ha alguna cosa que no funciona. I no només en l’àmbit educatiu. és un tema més de fons: no acaba d’estar clar fins a quin punt aquells que han vingut de fora a viure aquí s’han d’integrar a la nostra cultura, suposant que s’hagin “d’integrar”.

Dic cultura, però hauria de dir-ho en plural, perquè la realitat és

que els catalans funcionem com a mínim amb dos sistemes culturals; hem de deixar d’amagar el cap sota l’ala. De fet, això darrer penso que dificulta enormement saber com solucionar el problema “de la integració”, però també es pot veure com una oportunitat: en la Catalunya del Procés, desposseïda de consensos bàsics entre catalans, és més necessari que mai construir una nova identitat comuna i inclusiva, punt de trobada entre els que parlen català, castellà i àrab (o amazic), especialment.

Cal tornar a articular el trencaclosques que som, perquè totes les identitats que viuen a casa nostra es puguin sentir reconegudes i còmodes. és el millor homenatge que podem fer als morts del 17A: dibuixar una nova versió, millor, de nosaltres mateixos.

MéS ConTinGUTS DE VALoRS A: WWW.VALoRS.oRG

Quan ens convé, ens distraiem Ramon Domingo Psicòleg

Dis-traiem, traiem de dins? O ens fiquem cap a dins o ens ho traiem del davant? Millor no pensar-hi!

Però de què ens distraiem? En que no hem de pensar? Dues premisses, que canviant l’interrogant per un signe d’admiració (!), serien les consignes de la nostra societat actual: no penseu i distraieu-vos que la vida és curta!!!

I com ens deixem distreure i ens cansa tant pensar? Elemental benvolgut Watson! Per la supervivència de l’espècie! No podem estar sempre amatents per quan passi la caça per davant i la puguem matar... i menjar. Més ben dit: l’atenció a aquells aspectes que ens fan sobreviure és molt aclaparadora, demana concentració i anàlisi i treball. D’una banda, cal saber per on sortirà “la bèstia” (l’amor, el treball, l’economia, la política...); i

per l’altra, quina part em tocarà a mi (sou, vivenda, drets, salut...)

Ah!, però també som una espècie “d’aprofitats”: si algú caça per mi, ja trobaré la manera de “pagar-li”.

I ens hem fet tal embolic, que massa vegades ja no sabem si som la presa o el caçador, el productor o el “jefe”, o totes dues coses a l’hora.

I llavors ens quedem preocupats per no saber què fer ni qui som. De nou, ens convé distreure’ns, com una manera de posar una certa distància entre la preocupació i la solució.

Fins hi tot el fet de distreure’ns i no pensar-hi, s’ha convertit en font de riquesa, en una preuada caça que ja no ens permet decidir què ens agrada per distreure’ns i què ens convé pensar per deixar de pensar.

Ves que aquest període de vacances, temps per distreure’ns, no ens el converteixin en una nova preocupació ! tribuna Maresme

13

SANTS GENÍS

FESTA MAJOR DE VILASSAR DE DALT La Festa Major dels Sant Genís omple d’activitats entre el 23 i 26 d’agost el municipi de Vilassar de Dalt. L’inici de Festa Major serà el divendres 24 d’agost a les 20 h, a la plaça de la Vila, amb una repicada de campanes, enlairament de coets i cercavila de gegants.

Posteriorment, a les 22 h, es farà el pregó a càrrec de Núria Nogué.

DIJOUS 23 AGOST Geganit 2018! 21 h. Plaça de la Vila.

Sopar popular a la fresca. Menú: botifarra i mongetes + beguda (aigua i/o vi) i gelat.

Preu 6 €.

Cercavila esbojarrada. 22.30 h. Pels carrers del poble. Amb la companyia dels Bandsonats. Llums, colors i moltes sorpreses ompliran els carrers de Vilassar.

Nit de Dj’s. Tot seguit, en acabar la cercavila, Plaça de la Vila. Acabem la nit amb la música de Djs.

DIVENDRES 24 AGOST Rebombaigua! 11.30-13 h. Sortida Plaça del Teatre. Veniu amb olles i cassoles per fer molt de soroll i aconseguir que els veïns ens remullin. l’arribada a la Plaça de la Vila, inflables infantils d’aigua i escuma.

14 Tribuna Maresme

Hora del conte. 17.30 h. Biblioteca Can Manyer. La Barraqueta d’estiu. Contes, cançons, poemes i jocs de paraules” amb Elena Codó de En clau de Clown. Per a infants a partir de 4 anys.

Sessió amb PD Petter Huelts. 1.30 h.

Plaça de la Vila.

Sardanes amb la Cobla Principal de Llobregat. 18 h. Els jardinets. Participa a la tradicional ballada de sardanes.

Ofici solemne en honor dels Sants Genís.

11.30 h. Església Parroquial.

Inici de Festa Major. 20 h. Plaça de la Vila. Repicada de campanes. Enlairament de coets i cercavila de gegants.

Pregó a càrrec de Núria Nogué. 22 h.

Pregonet de Festa Major a càrrec de Pau Arderiu, Martina Buch i Pep Hernández membres del Consell d’ Infants.

Pa amb tomàquet. 22 h. Plaça de la Vila.

Preu 4€ Ball de nit amb orquestra BalaHits. 23.30 h. Plaça de la Vila.

DISSABTE 25 AGOST

Exposició: Ramon Llull i l’encontre entre cultures. Del 25 d’agost al 7 d’octubre.

Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. Horari de Festa Major: de 12 a 14 h i de 18 a 20.30 h.

Jocs gegants! D’11:30 a 13 h. Plaça de la Vila. Vine a jugar amb els coneguts jocs dels nostres gegants.

Visca els Sants Genís! 12.45 h. Plaça de la Vila. Concert de gralla, Vermut de Festa Major i brindis. Brindem per la Festa Major dels Sants Genís! Vermut + copa de cava 5 €, copa de cava 3 €, vermut 3 €, reomplir la copa 1 €.

Sindriada. 18.30 h. Carrer del Casal. El concurs de menjar síndria més esperat, torna cada estiu! Participa-hi i guanya molts premis. Seràs capaç de ser el més ràpid i menjar més talls de síndria? Inscripcions 30 minuts abans al Carrer del Casal.

Tastet d’estiu. 21 h. Plaça de la Vila.

Degustació a càrrec dels comerços i restaurants: Can Jesús, Cal Turu, Pastisseria Maria Teresa, Restaurant Apta, Restaurant Tots a Taula i Manha’o Restaurant . A cada parada podràs tastar un plat diferent i cuinat al moment. El tiquet inclou 3 tastets.

Preu del tiquet: 6€ (beguda no inclosa).

Correfoc de Festa Major. 22.15 h. La terra i l’infern esdevindran un a Vilassar i els seus carrers es veuran envaïts per un exèrcit de diables i criatures infernals que ompliran de foc, guspires, disbauxa i bogeria el nostre poble. Ens acompanyaran els Diables del vi d’Alella i dels Peluts de Foc de Cabrils.

LES SANTES. FESTA MAJOR DE VILASSAR DE DALT

Ball de nit amb grups. 22.30 h. Plaça de la Vila. Sopar amb ambientació musical amb les rumbes de Sant Pau Rhum Band i posteriorment concerts dels grups Koers i Samba de Festa. Per acabar PD Skat-eòlikes.

DiUMEnGE 26 AGoST Mr. Magic. Guanyar-se la capa com els clàssics! 11 h. Plaça de la Vila. El mag Txema ret homenatge als millors mags de la màgia clàssica. Es guanyarà la capa que només és a l’alçada dels millors?

Serà el seu repte i vosaltres li podreu ajudar!

Concurs d’arrossos de Festa Major. 12 h. Plaça de la Vila. T’agrada cuinar? Vine a participar a la tercer edició del concurs d’arrossos de Festa Major. Hi haurà premis i molt bon rotllo. No t’ho perdis!

Un, zero i menys un. 18.30 h. Plaça de la Vila. Activitat infantil. Una adaptació del poema de Cèsar Brandon, a càrrec dels alumnes de l’ Aula de Teatre , Alex, Indira i Marc ( grup 7-10 anys).

Sardinada popular. 20.30 h. Plaça de la Vila. Acomiadem la Festa Major amb la ja tradicional sardinada. Preu: 3€.

Correfoc infantil. 20.30 h. Els Diablons Anònims, colla formada per nens i nenes de 10 a 16 anys, ens oferiran un any més un correfoc que, seguint les passes dels Diabòlics Anònims, omplirà de foc, guspires i diablons esbojarrats els carrers de Vilassar, amb l’ajuda dels Tabalers Anònims i la companyia de la colla infantil dels Diables del Most d’Alella.

Havaneres i rom cremat. 21.30 h. Plaça de la Vila. Nit d’havaneres amb el grup vilassarenc Serra de Marina. A continuació rom cremat per acomiadar la Festa Major dels Sants Genís.

Entrega de premis del concurs de Santa Llúcia GO! Durant la cantada d’havaneres. D’entre tots els participants al concurs sortejarem un gran premi!

Animeu-vos a participar. Podeu trobar les bases en l’apartat del concurs del programa de Festa Major.

DiLLUnS 27 AGoST Ep sense mirar! 19 h. Biblioteca Can Manyer. Jocs per a adults. Activitat per públic entre 16 i 99 anys. Cal fer inscripció a partir del dia 20 d’agost a la mateixa Biblioteca.

ALTRES ACTES Nits d’Emocions Sorli Emocions. 25 d’agost a les 22h. Havaneres amb el grup Port Vell i amb rom cremat.

Jornada festiva construïm república. 26 d’agost a partir de les 10h.

Repintada del mural “Construïm República” a les pistes d’atletisme. Jornada festiva i reivindicativa organitzada pel CDR de Vilassar. Dj’s, menjar, jocs i més sorpreses...

Festa de la Galbanya-Sant Pere. 31 d’agost a les 21h: Tastet de Migas. Eloi, música en viu. Preu tiquet 3€. 1 de setembre a les 21h: Sopar a la fresca.

Lating Swing, música en viu. Preu tiquet 3€.

Sopar Groc. 8 de setembre a les 20.30h. L’ANC de Vilassar organitza el Sopar Groc amb convidats a la Plaça de la Vila. Els beneficis aniran a la caixa de Solidaritat per les preses i presos polítics i exiliats.

Campionat de petanca de la festa major dels Sants Genís. 16 de setembre a les 9h. El Club de Petanca de Vilassar de Dalt contra el Club de Petanca del Pla de l’Avellà de Cabrera de Mar.

LES SANTES. FESTA MAJOR DE VILASSAR DE DALT

tribuna Maresme

15

SANT DOMINGO

FESTA MAJOR D’ARGENTONA DIMECRES 1 AGOST Festa 5 anys de Calabrot d’Argent. A partir de les 17.30h, a la plaça Nova.

Amb concert a la nit de Festa’l Llit, Catfolkin i DJ Bass-A.

DIJOUS 2 AGOST Boom Burriac. A les 19 h, a l’escola Bernat Riudemeia. Espectacle amb què els Boom Burriac van representar Argentona dins l’European Youth Music Festival.

68 FESTA DEL CÀNTIR. Dissabte 4 d’agost Posta dels càntirs de l’any. A les 7 h, a la Font de Sant Domènec.

Taller de tast de cerveses catalanes. A les 19.30 h, a l’Av. Puig i Cadafalch.

Billie Jean. A les 19.30 h, a la plaça Nova.

A càrrec de la companyia La Intrusa.

Gran Xarbotada. A les 10.30 h, a la Plaça de Vendre. Jocs infantils.

Aixecadeta de Càntirs. A la Plaça de Vendre. Concurs infantil .

Après minuit, back to the roots. A les 20h, a Can Doro. Concert de blues.

Vot de poble. A les 11.45 h, a la Font de Sant Domènec. L’alcalde renovarà el Vot de Poble fet per la vila ja des de mitjans de segle XVII. Seguidament, tradicional benedicció de les aigües de la font i dels càntirs de l’any i venda dels càntirs beneïts.

Correfoc de bèsties. A les 22.30 h, des de la plaça de Vendre.

Aixecada de càntirs. A les 12.30 h, a la Plaça de Vendre.

Havaneres amb Els Cremats. A les 23 h, a la pista del Centre Parroquial.

Envà. A les 20h, a la plaça Nova. Espectacle de la disciplina de circ de mà a mà d’Amer&Africa Circ Cia.

Concerts de Garrinada. A les 24 h, a l’escola Argentona. Amb Roba Estesa, Iseo & Dodosound with the Mousehunters, DJ Monka.

Correfoc infantil. A les 21.30 h, davant de l’Ajuntament. De la mà dels Banyetes i la Polseguereta dels Diables d’Argentona.

Concert amb Mala Vida. A les 00.30 h, a la plaça Nova. En acabar, Dj Manel.

DILLUNS 6 AGOST

Argentona Cor de Gospel & Barcelona Soul Choir. A les 22.30 h, a la plaça Nova.

DIVENDRES 3 AGOST Repicada de campanes i llançament de coets. A les 18.45 h, a la plaça de l’Església.

Cercavila de gegants. A les 19 h, des de les escales de l’Església fins a l’Ajuntament.

Pregó de Festa Major. A les 22.30 h, des de la Casa Puig i Cadafalch. A càrrec del Col·lectiu Triquinosi, “La Triqui”.

DISSABTE 4 AGOST

Degustació de cerveses Biir. A les 19.30 h, a l’Av. Puig i Cadafalch.

Ofici en honor a Sant Domingo. A les 10 h, a l’església parroquial de Sant Julià.

Concerts a Can Doro. A les 20.30 h: Guillem Roma. A mitjanit: Pepet i Marieta.

Proclamació de la pubilla i l’hereu d’Argentona 2018. A les 18 h, al Saló de Pedra.

Gran castell de focs. A les 23 h, al sot d’en Calopa. A càrrec de la Pirotècnia Tomás.

Sardanes. A les 18 h, a l’Hort del Rector. A càrrec de la cobla de l’Orquestra Maravella.

Nit de tapapous. Seguidament, a la Plaça de Vendre

Flou Papagayo. A les 19 h, a l’escola Bernat Riudemeia. A càrrec de la Cia. Mumusic Circus.

Correfoc. A les 23.15 h, des de davant de l’Ajuntament. Amb els Diables d’Argentona i Simplement Diables de Premià de Mar.

Tarda underground. De les 17 a les 20.30 h, a l’Escola Argentona. Bàsquet 3x3, taller de slackline, Garridub.

La Glamour Band + Zebrass Marching Band + Bocamolls. A les 00.30 h, a la plaça Nova.

Concert i ball de Festa Major. A les 9.30 i 23.30 h, a la plaça Nova. Amb l’Orquestra Internacional Maravella.

16 Tribuna Maresme

Concerts de Garrinada. A les 24 h, a l’Escola Argentona. Amb La Sra. Tomasa, Crim, i DJ Hochi.

DIUMENGE 5 AGOST Xeringada familiar i festa de l’escuma. A les 12h, A la plaça Nova.

Trash o la poubelle plus belle. A les 18 h, a l’escola Bernat Riudemeia. A càrrec de la Cia. Zero en Conducta.

Concert familiar. A les 19.15 h, a l’escola Argentona. Amb Orelles de xocolata.

+75. A les 12 h, des de la Paret de les Mentides. A càrrec de la Cia Faduntio.

19a Repicatronada. A les 13h, a la plaça Nova. A càrrec de: Diables d’Argentona.

Caipirinyada popular. A les 18.30 h, a l’escola Argentona.

Tarda de circ i teatrets. A les 18h, a la font Picant.

Sindriada i sardanes. A les 19.30 h, a la font Picant. Amb la Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona.

Carles Belda: ‘Manxa enrere i groc’. A les 20h, a Can Doro.

Maria del Mar Bonet i Quico Pi de la Serra. A les 22.30 h, a la plaça Nova.

Concerts de garrinada. A les 23 h, a l’escola Argentona. Amb Balkan Paradise Orchestra, Pupil·les, Els Catarres i PD Domingo El Gran.

FESTA MAJOR D’ARGENTONA

FESTA MAJOR D’ESTIU

FESTA MAJOR DE SANT VICENÇ DE MONTALT Divendres 3 agost Inauguració de l’exposició: ‘Like. Una selva com la teva’. 19.30 h. A la sala d’exposicions del Casal de Cultura. Lectura dramatitzada: Avui parlo de mi, basada en textos de Manuel de Pedrolo. A càrrec d’Edu Gibert, dirigit per Pere Anglas.

Sant Vicenç de Montalt celebra una nova edició de la seva Festa Major entre els dies 1 i 22 d’agost. El divendres 10 d’agost, a les 22 h, es farà el Sopar i Ball de Festa Major, al parc dels Germans Gabrielistes. Es comptarà amb La Petita Gran Orquestra Liberty. Un ampli ventall d’activitats i propostes per tots els públics acabarà de donar forma al programa.

Dissabte 4 agost Sortida nocturna i bany de nit a la piscina. 20.30 h. Al pàrquing del c/ Ginesta. Donarem una passejada per els voltants del poble. En arribar bany gratuït a la piscina.

Divendres 10 agost Sopar i ball de Festa Major. 22h. Al parc dels Germans Gabrielistes. Amb La Petita Gran Orquestra Liberty. Menú: pollastre a l’ast amb patates al caliu, postres, pa, aigua, vi i cava. Preu: 15 €.

Dissabte 11 agost 8è Mercat al Mar. De 16.30 a 21 h. Al passeig marítim. Parades d’artesania, alimentació i productes vinculats al mar Parc refrescant i festa de l’escuma. 11h.

A l’Av. Toni Sors. Llisca per la rampa, esquitxa’t , refrescat i capbussa’t amb els tobogans més refrescants i seguidament Festa de l’escuma.

XVIII Correfoc de Festa Major. 22h. A la plaça del Poble. Amb la Colla de Diables de Caldes d’Estrac i les colles de Castellbisbal i Canet com a convidades.

Bany de nit a la piscina. En acabat. Amb música a càrrec de DJ Straw&Berry - Domènec Canal.

Diumenge 12 agost Inauguració de les obres de reurbanització i millora del parc. 11h. Al parc dels Germans Gabrielistes. Amb inflables i vermut popular.

8è Mercat al Mar. De 16.30 a 21 h. Al passeig marítim. Parades d’artesania, alimentació i productes vinculats al mar.

Festa Holi. 17h. Al pàrquing del parc dels Germans Gabrielistes. Servei de bar.

Concert de piano amb Marc Perna. 23h.

Al pati de l’Ajuntament.

Dimarts 14 agost Vols amb globus aerostàtic. De 9 a 10.30h. Al pàrquing de Can Rams. Places limitades. Entrada lliure.

Bat Nigth: la Nit dels Ratpenats. 13.30h.

Al parc dels Germans Gabrielistes. L’objectiu principal de la Nit dels Ratpenats és divulgar i sensibilitzar sobre l’interès de protegir els ratpenats i els seus espais naturals. Hi haurà una conferència seguida d’una passejada nocturna. Inscripcions: fins al 9 d’agost a l’Ajuntament o a mvillagrasa@svmontalt.cat.

Dimecres 15 agost Repicada de campanes i tronada. 10h.

Anada a ofici en companyia dels gegants de la vila. 10.30h. Al pati de l’Ajuntament. De camí cap a l’Ofici primer, i després fins a la Plaça del Poble Missa en honor a la Mare de Déu de l’Assumpció. 11h. A l’Església de Sant Vicenç.

Amb la participació de l’Orfeó Parroquial El Delme.

Sardanes amb la Cobla Premià i vermut popular. En acabat, a la plaça del poble.

Havaneres. 21.30h. A la platja. Amb el Grup Pot Bo i rom cremat.

Castells de focs. En acabat. Amb la Pirotècnia Europlà.

Dijous 16 agost Bibliogimcana: ‘Leonardone’. 10h. A la biblioteca. Destinada a nens i nenes a partir de 7 anys. Inscripcions: a partir de l’1 d’agost a la biblioteca.

Divendres 17 agost Maridatge literari: ‘Concert d’amor i de mort’. 22h. Al centre cívic. Espectacle de textos i poesia, a càrrec de Jordina Biosca amb acompanyament de guitarra clàssica i d’Arnau Barangé, sommelier. Preu: 10 €.

Venda de tiquets: a partir del 6 d’agost a la biblioteca.

Dissabte 18 agost

Concert de Miquel del Roig, Hotel Cochambre i DJ BASS-A. 23h. Al parc dels Germans Gabrielistes. Servei de bar.

Ball de Festa Major. 23h. A Montaltpark.

Amb el Grup Genion’s.

Dilluns 13 agost

Dimecres 22 agost

Escape Room: Misteri al museu. 17 h. A la sala d’exposicions del Casal de Cultura. + Info i inscripcions: joventut@svmontalt.cat FESTA MAJOR DE SANT VICENÇ DE MONTALT

Contes d’abans d’anar a dormir (divertits). 20h. A la biblioteca. A càrrec de Gisela Llimona. Podeu venir en pijama.

Tribuna Maresme

17

SANT FELIU

FESTA MAJOR DE CABRERA DE MAR DIMECRES 1 AGOST Matinades. 7.30 h. Des de la plaça de l’Ajuntament. Els flabiolaires i els coets seran el despertador de Cabrera de Mar. Durant el recorregut hi haurà taules amb esmorzar.

Cabrera de Mar viu aquest dies una nova edició de la seva Festa Major dedicada al patró Sant Feliu.

Activitats tradicionals es combinen amb propostes pensades per atraure tant el públic local com el de fora, amb especial incidència de la cultura popular.

Festa holi. 19 h. Al parc de la Nova Cançó Catalana. Una festa oberta a tothom, que aplegarà centenars de joves i famílies, i on cada persona es podrà alliberar dels errors del passat, oblidar i perdonar gaudint d’una tarda de música, ball i color.

Vine i prova els escacs. 11 h. A la terrassa de Can Martinet.

Cercavila. 11 h. Des de la plaça de l’Ajuntament. Les figures es preparen per anar a l’ofici dedicat al nostre patró.

Visita guiada nocturna al castell de Burriac. 21 h. A la Font Picant. Una visita nocturna al Castell de Burriac on pujarem acompanyats d’en Burriaquet, un trobador despistat que ens explicarà algun dels secrets més ben guardats dels senyors de Burriac! Viatja al cor de l’Edat Mitjana i viu la nit de Festa Major i els castells de focs des d’un punt de vista privilegiat!

Missa solemne. 12 h. A l’església de Sant Feliu. Durant la cerimònia cantarà el Cor Parroquial dirigit per Carme Godall i els flabiolaires de la colla gegantera.

Ball de figures. A continuació. A l’església de Sant Feliu.

Sardanes. 18.30 h. A Cal Conde. Amb la Cobla Orquestra Nova Blanes.

Concert infantil amb Roger Canals. 19.30 h. Al camp municipal d’esports.

DIJOUS 2 AGOST Super tobogan urbà. 10 h. A l’avinguda de la Zona Esportiva. Matí en què l’aigua serà la protagonista.

Guerra d’aigua. 13 h. A la plaça Nova 1 d’octubre. Quatre bàndols amb l’únic objectiu de deixar mullat l’equip rival.

Presentació de les guies de cultura popular. 20.30 h. A la plaça de l’Ajuntament.

Havaneres. 21.30 h. A la platja del Molí.

Concert d’havaneres amb el grup Cavall Bernat.

Concert Paula Valls. 22 h. Al Mas Pujol.

Una jove promesa de la música catalana, amb una veu fantàstica i que està arrasant en tots els festivals de música d’arreu.

Crema de Bruixes. 21.30 h. Des de la Plaça de l’Ajuntament. Les bruixes han promès venjança a tots els cabrerencs, si aconseguien escapar, amb encanteris de foc, així que veniu protegits per si s’escapessin.

Castell de focs. 22.30 h. A la platja del Molí. A càrrec de Pirotècnia Igual.

Concert de Festa Major. 21.30 h. A la plaça de la Fàbrica. Amb L’Orquestra La Nova Blanes.

Dinar de Festa Major. 14 h. A la plaça de l’Ajuntament.

Concert Big Band Vilassar de Mar. 21 h.

Al Mas Pujol. El millor jazz i funky del Baix Maresme amb la Big Band Vilassar de Mar.

Ball de Festa Major. 23.30 h. A la plaça de la Fàbrica.

Convidada dels senyors de Burriac. 17.30 h. Des de la plaça de l’Església.

Concert d’Hotel Cochambre + Bocamolls.

23.30 h. A la plaça la Fàbrica.

18 Tribuna Maresme

Gimcana: troba la pinta d’or de la bruixa Isolda. 11 h. A Cal Conde. Apunta’t a la Gimcana i sigues una bruixa o un bruixot durant una estona molt divertida!

Tarda de monòlegs amb Miguel Ángel Marín. 17.30 h. Al parc de la Nova Cançó Catalana. Miguel Ángel Marín presenta un monòleg d’humor fresc en el qual utilitza els seus ingredients habituals: l’humor absurd, natural i proper al públic. .

Esmorzar de coca amb llonganissa. 9.30 h. A la plaça de l’Ajuntament. Finalitzades les matinades, us convidem a un esmorzar de coca amb llonganissa que no podia faltar per agafar forces per a un dia ple d’activitats.

Tarda de jocs. 17 h. Al camp municipal d’esports. Nous jocs gegants ompliran el camp de futbol per tal que els més petits puguin gaudir d’una bona estona jugant als jocs de sempre, en grans dimensions.

DIVENDRES 3 AGOST

Festa jove “la cabronada”. 00 h. A la platja dels Vinyals. A partir de les dotze de la nit tindrem els grups de música de Sinergia, Allez! i Reacció. Tancarà la festa el Dj Loputocat.

FESTA MAJOR DE CABRERA DE MAR

SANTA HELENA

FESTA MAJOR DE CABRILS Dijous 16 agost Santa Penya 2018: l’inici. A les 17 h. Als Horts de Santa Creu. Presentació oficial de les penyes participants al concurs.

Yo sobreviví a la egb. A les 21 h. A La Fàbrica. Nit de teatre a càrrec d’en Jordi Merca. Preus: 8 € / 10 €.

Divendres 17 agost Sol amb la lluna. A les 11 h. A La Fàbrica. A càrrec de la companyia Sgratta.

Sardanes. A les 18 h. A la Plaça de l’Església. Amb la Cobla Ciutat de Cornellà.

La Troca. A les 18.30 h. A la Plaça de l’Església. La Festa de l’inici de la Festa Major.

El Pregó. Qui serà el pregoner o pregonera?

La Repicada. Les campanes prenen el protagonisme per anunciar l’inici de la Festa Major, a càrrec dels campaners Jaume Tolrà i David Galcerán.

La Ballada. La imatgeria festiva de Cabrils i els grups tradicionals treuen les seves millors gales per lluir aquest inici de la Festa Major.

La Baixada. La imatgeria festiva, les autoritats i tots els cabrilencs i cabrilenques que ens acompanyeu, baixarem cap a la Mostra Gastronòmica per inaugurar-la.

Inauguració de la 31a Mostra Gastronòmica, Comercial i d’Artesans de Cabrils 2018. A les 20 h. Al Recinte de La Mostra.

Va Parir Tour 2018. A 23.30 h. A l’escola L’Olivera. Una nit de festa per gaudir de la música amb Carles Pérez, Dídac Tomàs, Andreu Presas i el Gran Germán.

Dissabte 18 agost Torneig de bàsquet 3x3 de Festa Major, Durant tot el dia, als Horts de Santa Creu.

Batibull de Festa Major. A les 11.30 h. Al Parc Anselm Clavé. A càrrec de la companyia De Parranda. Un repàs pels diferents actes que conformen una Festa Major participant de forma activa en tots ells.

Ofici de Festa Major. A les 12 h. A l’Església Parroquial Santa Creu. Missa presidida per Mns. Sergi Gordo Rodríguez, Bisbe Auxiliar de Barcelona.

Vermut de Festa Major. A les 13 h. Al Parc Anselm Clavé. Preu del tiquet: 1€.

Gambarrada 2018. Tot seguit, al Parc Anselm Clavé. Torna el concurs de menjar gambes! Premis gastronòmics pels guanyadors. Inscripcions a partir de les 12h.

FESTA MAJOR DE CABRILS

Colors al carrer i gelatada de Festa Major. A les 18 h. Al carrer Domènec Carles.

Vine a dibuixar amb guixos de colors i refresca’t amb un gelat!

Presentació llibre. A les 20 h. Al Recinte de La Mostra. Sols compto les hores lluminoses. Els rellotges de sol de Cabrils, edició a cura de Laura Bosch i Jordi Montlló.

Correfoc de Festa Major. A les 22.30 h.

Des del Mil·lenari de Catalunya. A càrrec dels peluts de foc. Recorregut: Pl. Mil·lenari de Catalunya, av. Santa Helena, c. Pare Casanovas, Pl. dels Motius, Passeig Tolrà, c.

Maria Teresa i Pl. l’Església.

Mashuparty Live Show. A 23.30 h. A l’escola L’Olivera. Amb la banda Mashroom & Dj. Surda. Gaudeix de versions de clàssics i hits moderns d’estil pop-rock i disco, presentants en forma de mashups. L’espectacle evoluciona del concert de la banda MashRoom a la sessió del Dj. Surda.

Esmorzar. En acabar. Amb sucs i croissants per a qui encara aguanti despert.

Diumenge 19 agost XIII Trobada d’intercanvi de Plaques de Cava. De 10 a 14 h. A la Sala “La Concòrdia”.

Tobogan urbà i parc refrescant. A les 11 h. Al Carrer Domènec Carles i als Horts de Santa Creu. Vine preparat/da per gaudir i refrescar-te amb atraccions aquàtiques i un tobogan gegant.

Concert suau. A les 19 h. A la Plaça del Mil·lenari. Amb Lombao, un grup folk-pop.

Se servirà el tradicional SUAU. Ball de Festa Major. A 23.30 h. A l’escola L’Olivera. Amb l’orquestra Aquarium. Per gaudir dels èxits de sempre!

Dilluns 20 agost Festa Holi 2018. A les 11 h. Als Horts de Santa Creu. Els colors seran l’activitat prèvia a la xeringada.

Xeringada 2018. A les 12 h. Als Horts de Santa Creu.

Nit de versions. A 23.30 h. A l’escola L’Olivera. Amb Hotel Cochambre. Concert amb el grup més genuí del món de les versions.

Dimarts 21 agost Sopar de final de Festa Major. A les 21.30 h. Al Parc Anselm Clavé. Per tal d’acabar plegats la Festa Major us animem a gaudir d’un deliciós sopar.

Santa Penya 2018: el desenllaç. Durant el sopar, al Parc Anselm Clavé. Entrega de premis del concurs de penyes.

Tribuna Maresme

19

CUINA La Mostra Gastronòmica, Comercial i d’Artesans de Cabrils arriba a la 31a edició Redacció Fotos: Cedides

Cabrils celebrarà del 17 al 20 d’agost, en el marc de la Festa Major de Santa Helena, la Mostra Gastronòmica, Comercial i d’Artesans. Aquest esdeveniment de caràcter gastronòmic, econòmic, turístic i social, és una proposta plenament consolidada, al llarg dels anys, que compta amb una assistència multitudinària. Tothom que s’hi acosta pot degustar els plats, vins i caves més representatius de la comarca, amb tant d’èxit que, any rere any, es repeteixen els grans resultats de públic.

Les dades que avalen la Mostra de Cabrils són ben clares: es compta amb la participació de més d’una seixantena d’estands i uns 15.000 visitants, durant els quatre dies que dura la celebració d’aquest esdeveniment.

En la seva programació es poden trobar ‘tastets’ i música per amenitzar les nits, entre d’altres propostes d’animació. L’organització va a càrrec de SEIPRO (Serveis i Promocions Municipals, SA), amb la col·laboració

20 Tribuna Maresme

de l’Ajuntament de Cabrils i el suport de la Diputació de Barcelona, el Consorci DO Alella, Sorli, Font Vella i Damm. Geno Estrada és la directora de la Mostra des de 2006.

La 31a Mostra Gastronòmica de Cabrils se celebrarà del 17 al 20 d’agost al recinte de l’escola L’Olivera de Cabrils. L’horari de divendres 17 és de les de 8 del vespre a 2/4 de 12 de la nit.

I dissabte 18, diumenge 19 i dilluns 20, de 2/4 de 8 del vespre a 2/4 de 12 de la nit. Pel que fa als participants de la 31a Mostra, al tancament d’aquesta edició, es compta amb un total de 54, tot i que encara en queden per con-

firmar. Per sectors són: restauració (15), vins i caves (4), comercials (8), hotels (1), entitats (6) i paradetes (20).

Durant la Mostra de Cabrils es podrà adquirir l’ampolla de cava amb la placa commemorativa dels 30 anys, a l’estand de Roura. També es farà la 13a Trobada de col·leccionistes de plaques de cava de Cabrils, diumenge 19 d’agost, de 10 a 14h, a la Sala La Concòrdia. I es vendrà cava amb la placa commemorativa 2018.

A més dels ‘tastets’ de menjar, hi haurà jazz en viu amb el grup Blue Gin. La solidaritat i la sostenibilitat també seran presents

a la Mostra: es destinarà el 0,7% de la recaptació de la venda dels tiquets de tast i beguda a Proactiva Open Arms i els plats i coberts són biodegradables.

D’altra banda, entre les novetats d’enguany destaca que una setmana abans de la Mostra hi haurà venda de tiquets per Internet, a: tiquets.cabrils.cat.

Per facilitar els desplaçaments hi haurà un trenet per poder anar còmodament a la Mostra. El seu recorregut és l’habitual del bus C-12, comprès entre Can Batalló - CAP Cabrils i la rotonda de la zona escolar.

L’horari és des de les 7 de la tarda fins a les 3 de la matinada.

ENTREVISTA A Isabel Tamboleo, regidora de l’Ajuntament de Cabrils

“Aquest any també apostem per una Mostra més sostenible” Text: Albert Calls Foto: Cedida

Quines novetats destaquen en la Mostra d’enguany?

Per tal d’agilitzar la venda de tiquets i evitar cues durant la Mostra, aquests es podran comprar de manera anticipada a l’estand instal·lat davant del Centre Cívic la Fàbrica una setmana abans. Com a novetat d’aquest any, a la pàgina web tiquets.cabrils.cat podreu fer la compra dels tiquets i recollir-los a l’estand de la Mostra.

Aquest any també apostem per una Mostra més sostenible, tots els estris utilitzats seran reciclables.

Pel que fa a activitats adreçades al públic, quines s’han programat?

En la 31a edició de la Mostra participaran un total de 59 estands, 17 d’ells de restauració, 4 de vins i caves amb D.O. Alella, 11 de comerciants, 6 entitats i 21 paradetes d’artesans. La gastronomia i els vins de la terra seran els productors estrella perquè tots els públics sense importar l’edat ni l’experiència en el món de la cuina puguin gaudir de la millor manera possible. Per

Isabel Tamboleo Villalobos (PDeCAT i Unió) és regidora de l’Ajuntament de Cabrils dels àmbits de Gent Gran, Salut, Benestar Social i de la Dona, Comerç i Consum, Turisme, Promoció Econòmica i Cooperació i Solidaritat. Parlem amb ella de la Mostra Gastronòmica, Comercial i d’Artesans, una cita de referència de l’estiu al Baix Maresme que enguany arriba a la seva 31a edició.

servei gratuït de trenet de les 19.00 h fins a les 03.00 h, les parades seran les mateixes que les de l’autobús en el trajecte del CAP a la Rotonda.

Quin tipus de públic visita la Mostra?

La Mostra la visita tot tipus de públic, però sobretot un públic familiar, ja que hi ha una gran oferta per tothom, des dels més petits als més grans.

Ha augmentat, amb la major promoció de la comarca, la presència de turistes en la Mostra?

La Mostra és un esdeveniment turístic, social i econòmic de referència d’aquest municipi. El fet de ser una Mostra molt consolidada atreu visitants de diferents comarques de Catalunya, principalment de la nostra comarca tot i que cada cop més tenim visitants estrangers que fan turisme al Maresme.

amenitzar la Mostra i dotar-la d’un ambient encara més agradable, el grup Blue-Gin Jazz serà l’encarregat de posar la música que acompanyi visitants i expositors durant els quatre dies de la trobada. Entre les activitats previstes destaca la Trobada de

Col·leccionistes de plaques de cava de Cabrils que tindrà lloc el dia 19 d’agost a la Sala de la Concòrdia. Amb l’objectiu de facilitar l’accés a l’Escola l’Olivera i que la mobilitat i l’aparcament no siguin un obstacle durant els quatre dies, es disposarà d’un

Com s’integren els restaurants, comerços i entitats del municipi en la Mostra?

La Mostra es converteix cada any en un autèntic aparador gastronòmic, en el qual els professionals d’aquest sector, artesans i comercials, apropen les seves creacions i productes a un públic multitudinari, que participa de manera molt activa a la Mostra.

Tribuna Maresme

21

La 44a Festa de la Verema d’Alella s’amplia del 5 al 16 de setembre Redacció Fotos: Ajuntament d’Alella

Tot i que el gruix de la Festa de la Verema es mantindrà en el segon cap de setmana de setembre, el programa de la 44a edició serà més llarg que els anteriors perquè inclou tots els dies en els què es realitzen activitats vinculades a la festa. Des de la tallada de raïm que s’avança al dimecres 5 de setembre fins a la verema nocturna de la matinada del 16 de setembre.

Al llarg d’aquests 11 dies de setembre passaran moltes coses a Alella, algunes de caire festiu i cultural i d’altres vinculades al món de vi, la vinya i la gastronomia.

La inauguració comptarà amb els mateixos ingredients de sempre. El pregó, que anirà a càrrec de la cuinera del restaurant Semproniana Ada Parellada; la proclamació de la pubilla 2018; la trepitjada del raïm per part de les dames d’honor, hereus i pubilles; la benedicció del primer most i la presentació de la 2a copa poètica del Casal d’Alella.

Aquest no serà l’únic canvi.

L’estand de l’Ajuntament es traslladarà de l’Hort de la Rectoria a la Plaça de l’Ajuntament i els restaurants de la Mostra comunicaran “in situ” els plats que

22 Tribuna Maresme

PROGRAMA DE LA 44a DIMECRES 5 SETEMBRE Tallada de raïm a la vinya de Can Magarola i berenar infantil. 18h. Vinya testimonial de Can Magarola.

DIJOUS 6 SETEMBRE Acte d’inauguració de la Festa de la Verema. 19.30h. Plaça de l’Ajuntament. Pregó a càrrec de la cuinera Ada Parellada; Sortida de les dames d’honor, hereus i pubilla del 2017, acompanyats pels Timbalers del Most i proclamació de la pubilla del 2018; Trepitjada del raïm pels hereus i dames d´honor; Guanyadors del Concurs d’Aparadors.

Correfoc infantil. 22h. De Can Gaza a la Plaça de l’Ajuntament. Amb els Diablons del vi d’Alella acompanyats dels Timbalers del Most.

DIVENDRES 7 SETEMBRE Fira de la Festa de la Verema. De 18 a 23h. Rambla d’Àngel Guimerà i plaça dels Germans Lleonart.

han preparat per a l’ocasió. A més, els cellers tindran la possibilitat de dur a la Mostra vins i caves d’alta gamma que es podran adquirir amb dos tiquets de vi.

Tast amb personalitat. Un altre de les novetats d’aquesta edició és el canvi de denominació de les classes magistrals, que passen ara a anomenar-se “Tast amb personalitat”. Les persones convidades a aquesta primera edició són les sommeliers Laura Masramon i Alicia Estrada i el cuiner Ismael

Prados, pregoner de l’edició anterior que també donarà nom a la 5a Beca Verema.

Inscripcions a partir del 29 d’agost. Enguany les inscripcions a les activitats es podran fer a partir del 29 d’agost per Internet des de www.festaverema.alella.cat, la pàgina web de la Festa de la Verema que es va estrenar a l’edició anterior.

També es podran adquirir els tiquets de la Mostra i fer les inscripcions a les activitats a partir d’aquesta mateixa data a l’Oficina de Turisme.

Mostra del Vi DO Alella i Gastronomia.

20 a 23h. Hort de la Rectoria, la Porxada i Plaça de l’Ajuntament. Degustacions de vins del territori de la DO Alella i especialitats gastronòmiques.

Inauguració de l’exposició: ‘Vinyes revelades’. 20h. Can Manyé. Fins al 14 d’octubre.

Correfoc amb els Diables del Vi d’Alella. 23h. Inici al giratori de Can Sans i final a la plaça d’Antoni Pujadas Ball amb La Salseta del Poble Sec. 24h. Plaça d’Antoni Pujadas.

DISSABTE 8 SETEMBRE Fira de la Festa de la Verema. De 9 a 23h. Rambla d’Àngel Guimerà i plaça dels Germans Lleonart.

FESTA DE LA VEREMA Visita guiada al celler Raventós d’Alella. 9.15h. Oficina de Turisme.

Visita guiada al celler Alta Alella Mirgin. 9.45h. Oficina de Turisme.

Visita guiada Les Masies d’Alella, patrimoni cultural, arquitectònic i de paisatge. 9.45h. Oficina de Turisme.

Tapes + Vi. A partir de les 10h. Vine a tastar la selecció de tapes pensades per degustar amb una copa de vi DO Alella.

Visita guiada al celler Alella Vinícola.

10.15h. Oficina de Turisme.

Visita guiada al celler Roura. 10.45h.

Oficina de Turisme.

Farsa de Farsants. 12 a 14h. Parc Gaudí.

Espectacle infantil.

Presentació dels vins DO Alella. 18h.

Can Lleonart. A càrrec dels enòlegs dels cellers DO Alella.

Sardanes. 18h. Plaça d’Antoni Pujadas.

Amb la Cobla Principal del Llobregat.

Mostra del Vi DO Alella i Gastronomia.

20 a 23h. Hort de la Rectoria, la Porxada i Plaça de l’Ajuntament. Degustacions de vins del territori de la DO Alella Tast Jove de vins. 22.30h. Can Lleonart. Amb la sommelier Eli Vidal.

Nit de ball. 23.30h. Plaça d’Antoni Pujadas. Amb Atenea Carter and The Mighty Might (soul i funk) i Balkan Paradise Orchestra (música balcànica).

DIUMENGE 9 SETEMBRE Despertada amb els Trabucaires del Vi d’Alella. 8h.

Botifarrada popular amb el Casal d’Alella. 9h. Plaça de l’Ajuntament.

Visita guiada Vins d’autor a Rials.

9.15h. Oficina de Turisme.

Fira de la Festa de la Verema. 9 a 23h.

Rambla d’Àngel Guimerà i plaça dels Germans Lleonart.

Plantada de Gegants. 10h. Passeig de Sant Josep de Calassanç.

Tapes + Vi. A partir de les 10h.

Visita guiada al celler Can Roda.

9.45h. Oficina de Turisme.

Visita guiada al celler Bouquet d’Alella. 10.15h. Oficina de Turisme.

Visita guiada al celler Quim Batlle.

10.45h. Oficina de Turisme.

Cercavila de la Colla de Gegants. 12h.

Des del Passeig de Sant Josep de Calassanç a la plaça d’Antoni Pujadas.

Mostra del Vi DO Alella i Gastronomia.

20 a 23h. Hort de la Rectoria, la Porxada i Plaça de l’Ajuntament.

Havaneres amb el grup Port Bo. 22h.

Parc Gaudí.

DIMECRES 12 SETEMBRE Tast amb personalitat... amb Isma Prados. 20h. Can Lleonart. Els que de la pansa blanca en diuen xarel·lo.

DIJOUS 13 SETEMBRE Tast amb personalitat... amb Laura Masramon. 20h. Can Lleonart. Vins i formatges catalans.

DIVENDRES 14 SETEMBRE Tast amb personalitat... amb Alicia Estrada. 20h. Can Lleonart. Tasteràpia.

DIUMENGE 16 SETEMBRE Verema nocturna. 5h. Masia de Can Magarola. Farem un tast i anirem a la vinya a tallar el raïm. En acabar de veremar farem un esmorzar tots plegats.

Tribuna Maresme 23

REcEPTA DE L’ÀVIA REMEI

MELÓ FARCiT DE MADUiXES

inGREDiEnTS: Melonets petits grocs, Maduixes; Sucre; Llimona; Conyac o rom blanc.

PREPARACiÓ: Rentarem les maduixes i les tallarem a trossets. Tallarem el meló com si fos una boina; el buidarem amb una cullereta o una eina especial. Els trossos de meló i de les maduixes els posarem en un bol amb unes gotes de llimona, sucre i un raig de conyac o rom. En el cas que sigui unes postres per a la mainada, substituirem el licor per suc de taronja.

Ho deixarem a la nevera a refrescar i llestos. I si no trobem melons petits, ho podem fer amb un meló gran i servir les racions en copes de gelat. Que vagi de gust! És molt bo, ja podeu provar-ho!

EL TAST QUIM BATLLE

FoRAnELL PiCAPoLL Colors grocs de gran riquesa i matisos, amb tonalitats daurades.

En nas mostra elevada intensitat amb notes meloses que ens recorda la confitura, el codonyat i la bresca de la cera d’abella.

En boca es mostra cremós a l’inici de boca, omplint de seguida el seu pas per boca a cavall d’una acidesa suau. és un vi dens i estructurat, sens dubte un vi picapoll singular.

24 tribuna Maresme

Carme Ruscalleda tanca el restaurant Sant Pau de Sant Pol Jordi Pujolar / ACN

La xef Carme Ruscalleda ha anunciat el tancament del restaurant Sant Pau de Sant Pol de Mar, després de 30 anys de servei. L’últim servei del Sant Pau serà el pròxim 27 d’octubre, que ja està “ple i amb llista d’espera”. Ruscalleda va explicar que ha pres la decisió per “reorientar” la seva trajectòria professional i sabent “tancar una història d’èxit” abans que pogués perdre la il·lusió o la força. Ruscalleda avisa que el tancament del Sant Pau “no és una jubilació”, ja que man-

té els seus compromisos amb el restaurant homònim de Tòquio i el Mandarín Oriental de Barcelona. La xef, però, centrarà els seus esforços en dotar de contingut el departament Cuina Estudi amb el que, per exemple, durant aquests mesos de juliol i agost obre un ‘restaurant pop-up’ a Montecarlo. “Treballarem pels altres”, conclou. És una decisió “lícita, natural i vital”. Després de 50 anys de carrera, 30 dels quals als fogons del restaurant Sant Pau de Sant Pol de Mar, Carme Ruscalleda ha decidit tancar

l’icònic restaurant maresmenc, obert el 1988, i que des de que l’any 1991 va entrar a la galàxia Michelin no ha deixat de créixer. Als noranta rebia la primera i segona estrella i des de 2006 el Sant Pau era un dels pocs restaurants al món amb tres estrelles Michelin.

Ruscalleda explica que ha arribat el moment de tancar aquesta història d’èxit i reorientar el seu futur professional al costat de la seva parella, Toni Balam, que l’ha acompanyat, també professionalment, al llarg d’aquest mig segle de carrera.

problemes que han comportat que alguns elaboradors del Penedès hagin abandonat la DO i anat en busca d’empara, per dignificar el producte, sota les sigles de Clàssic Penedès o més recentment Corpinnat.

Localització: Gran part es localitza al Penedès, malgrat que també es situa a Girona, Lleida, La Rioja, València, Extremadura, Navarra, País Basc i Saragossa.

Clima: El propi de cada zona d’elaboració.

Terrenys: Dependran de la zona.

Varietats blanques: Macabeu, xarel·lo, parellada, char-

donnay i subirat parent (malvasia).

Varietats negres: Garnatxa negre, monestrell (Mataró), trepat i pinotnoir.

Tipus de cava: Brut Nature, sense sucres afegits, Extra brut (màxim 6 grams/litre), Brut (de 6 a 12 g/lt), Extra sec (de 12 a 17 g/lt), Sec (de 17 a 32 g/lt), Semisec (de 32 a 50 g/lt), dolç (més de 50 g/lt).

Una doble classificació depenent del temps en cava: Cava (mínim 9 mesos de cava), Cava Reserva (a partir de 15 mesos de cava), Cava gran reserva (a partir de 30 mesos de cava).

EL MÓN DEL VI

La Do Cava Quim Giménez SoMMELIER

Aquí podem recordar el passatge del Quixot quan comenta amb el seu escuder: “Amb l’església hem topat, amic Sanxo”.

Malgrat que la seu del Consell Regulador està situada a Vilafranca del Penedès, la DO està en mans del Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, motiu pel qual sempre que es respectin les varietats de raïm permeses per la DO tot el món pot elaborar cava.

I arran d’aquest fet, sorgeixen

LLEURE CAMINANT PEl MARESME

El dormidor del corb marí

Josep Grau MONTALTREK

En el Maresme que és un espai preciós de mar i muntanya, des de fa uns anys ens visiten de la primavera a la tardor, els corb marins. Tenim un assentament a Sant Pol i un altre a Arenys de Mar, a part d’algun petit grup a Pineda.

Són uns ocells que amb les ales obertes, poden arribar als 2 metres d’envergadura, per pescar, quan han albirat un peix, neden a tota velocitat cap al fons i poden submergir-se entre 5 i 20 metres de profunditat. El seu bec, lleu-

gerament corbat a la punta, fa les funcions de l’ham del pescador, subjectant la presa. Això ho poden aconseguir, perquè les seves plomes no són impermeables i no hi ha membrana d’aire entre elles.

Si tenim l’ocasió d’observar-los de prop, el que ens crida l’atenció, són uns ulls de color verd, molt vius i brillants. També és curiós que per dormir, pleguen el cap entre el seu llarg coll i s’aguanten sobre un sol peu, plegant alhora el segon peu a sota el cos.

Venen de Menorca i en menys quantitat de Mallor-

ca. I al que venen és a menjar “sonsos”, se’n mengen uns 100 peixets al dia.

La colònia que ens visita està censada actualment al Maresme en 221 exemplars o visitants que els encanten les nostres costes.

Són ocells monoparentals i curiosament els mascles es solen quedar a Menorca i són les femelles, amb les cries, que venen aquí per a poder menjar més quantitat de peix i fer un engreix ràpid. A l’hivern, tornen a Menorca en una travessia de 240 kilòmetres per a l‘aparellament i gestació dels nadons.

COM ARRIBAR Sortirem als cinemes OCINE d’Arenys de Mar i sense deixar la vorera hem d’anar a buscar el pas subterrani que està davant del Lidl i travessem la Carretera Nacional per sota.

Una volta travessat el pas subterrani, recte als nostres ulls, pugem uns esglaons i passem pel costat de la carretera, pujant a sobre el túnel, protegits per un guarda-rail.

En les roques que podem veure tocant el mar i des de sobre el túnel, és on hi ha el DORMIDOR DEL CORB MARÍ. Allà, després de pondre’s el sol, els podrem veure com van arribant.

Després de contemplar-los, podem continuar direcció a Caldetes, i una mica abans de la rotonda, passem per sota la via del tren i prenem el camí de sorra que hi ha al final de la platja, que ens menarà al Passeig de Mar de Caldes. I quan arribem a l’Hotel Colon, pujarem tota la Riera de Caldes, fins a trobar el nostre cotxe.

També podem optar per parar en un dels molts llocs que hi ha a la Riera, per a prendre un refrigeri i arribar a casa, ja havent sopat.

Itinerari: Circular | Desnivell: 130 m.

Durada: 1 h45 min. | Distància: 5,3 Km. Aquesta sortida l’hem de fer a la tarda, unes dues hores abans de fer-se fosc, així arribarem al Dormidor del Corb marí, quan arriben els ocells.

Consulta la ruta completa a través del següent codi e-cib:

06TM www.e-cib.com

Consulta el Track a Wikiloc través del següent codi e-cib:

05TM www.e-cib.com

Tribuna Maresme 25

El jardí a les vacances Passi Garden Home www.passigardenhome.com

Si prens uns dies de descans i no tens qui cuidi el teu jardí o la teva terrassa, abans de marxar de vacances hauràs desenvolupar una sèrie de tasques, sobretot si la teva absència serà prolongada.

Aquí t’expliquem què pots fer perquè ho trobis tot bé al teu retorn.

Si el reg funciona, el jardí està fora de perill Si a la provisió d’aigua està assegurada, el factor més limitant per a les plantes del jardí en aquesta època de l’any, ja es té molt aconseguit.

El fonamental és assegurar una bona provisió d’aigua. Els sistemes de reg automàtics, ja siguin per degoteig o aspersió, són

de gran ajuda. Alguns consells: • Instal·la piles noves al programador del reg. Si s’alimenta amb corrent elèctric i en la teva zona solen produir tempestes estiuenques, assegura’t que la pila que porten està en perfectes condicions, amb càrrega suficient per mantenir el sistema en funcionament fins que torni el subministrament.

• Programa l’hora de reg a primeres hores del matí o a últimes de la tarda.

• El reg per degoteig ha d’aportar aigua a totes les plantes, especialment a les que s’han plantat recentment. Revisa les abraçadores dels empalmaments perquè no es deixin anar si augmenta de pressió de l’aigua per un menor consum.

• Revisa aspersors i difusors: han d’emergir correctament i solapar les zones de reg uns amb

els altres perquè no quedin àrees sense regar.

• Si tens plantes en contenidor, situa-les als voltants de la zona que es rega per degoteig i incorporals uns microtubs amb degoters que es connectin a la canonada que porta l’aigua.

D’altra banda, també és aconsellable realitzar les següents tasques: • Birba les males herbes. Són molt resistents i si les deixes que madurin i produeixin llavors es dispersaran per tot el jardí i serà difícil o més complicat eradicar-les. A més, competeixen per l’aigua i els nutrients.

• Cava escocells al peu d’arbres i arbustos perquè retinguin l’aigua, especialment al voltant de les plantes que has plantat recentment.

• Poda les branques trencades dels arbres, arbusts i enfiladisses perquè l’aire i les tempestes estiuenques no els esgarrinxin i pateixin encara més danys.

• Entutora les plantes de port

dret perquè no es tombin amb el pes de les flors.

• Les plantes susceptibles a l’atac dels cargols, com les bulboses en general, han de protegir-se tirant-hi un producte antillimacs a la base de la tija.

• Sega la gespa just abans de sortir de vacances, però no tallis més d’un terç d’altura (ja saps: quan la calor és intensa és millor que l’herba estigui una mica més alta); passa-li el corró de pues o escarificador per airejar, i dónali un bon reg.

La terrassa, molt més sensible De cara a les vacances, les plantes cultivades en terrasses i balcons necessiten més atenció que les que creixen a terra del jardí, ja que la capacitat de retenció d’aigua dels contenidors és molt més limitada. Hi ha tasques comunes i altres pròpies d’aquests espais, en les que influeixen notablement dos factors: el temps que romandran sense atenció i

De cara a les vacances, les plantes cultivades en terrasses i balcons necessiten més atenció que les que creixen a terra del jardí Programa l’hora de reg a primeres hores del matí o a últimes de la tarda la zona on viuen.

• Si comptes amb una aixeta a la terrassa pots instal·lar un sistema automàtic de reg per degoteig proveït de programador, que regui tant les plantes de les jardineres com les dels testos.

• Si no comptes o no vols instal·lar reg automàtic a la terrassa o al balcó, al teu centre de jardineria trobaràs sistemes basats en dipòsits d’aigua proveïts de programador, que actuen de forma similar als que s’acoblen a l’aixeta. Del dipòsit surt una canonada que porta l’aigua als

diferents testos (demana que t’ajudin a calcular la capacitat).

Un altre recurs són les ampolles amb dispensadors, que es claven en el substrat.

• Els polímers que es col· loquen sobre el substrat poden ajudar-te a resoldre el problema principal: la manca d’aigua.

També pots barrejar els hidroabsorbents amb la terra, o fer servir saquets o cons de gel, que duren un mes i regulen l’aportació d’aigua.

• Col·loca una pantalla que impedeixi que el sol més fort afecti les plantes, o deixa tirat un tendal, sempre que no corri perill de volar si fa vent.

• Situa les plantes en test en un lloc ombrejat (sempre que no et compliqui molt moure-les) i no exposat al vent, que desseca molt.

• Protegeix els mobles. Recull i posa a cobert el para-sol i els mobles de la terrassa. En el teu centre de jardineria trobaràs fundes especials per preservar-los.

L’AGENDA DEL MES MÚSICA ARENYS DE MAR. Pati del Xifré Gili - Romaní: Hot Jazz Cats.

Divendres 3 a les 22.30 h. Sota l’esperit del hot jazz , Ricard Gili i Oriol Romaní, acompanyats d’una excel·lent base rítmica, oferiran una vetllada farcida de blues, espirituals i estàndards dels anys 20, 30 i 40 de Nova Orleans, Chicago i Nova York. Dins del 27è Festival de Jazz d’Arenys de Mar.

ARENYS DE MAR. Biblioplatja Copilotos. Diumenge 19 a les 20 h. Concert íntim a càrrec de Dolo Beltran acompanyada per Jordi Busquets, guitarrista.

ARENYS DE MAR. Gruta de Lurdes Complicitats a càrrec de Blooming Duo. Dissabte 4 a les 22 h. Dins l’11è Festival de Música a la Gruta.

ARENYS DE MUNT. CATELL JALPÍ FOK, de Kepa Junkera. Dijous 9 a les 21.30 h. Dins del XIV Cicle de Música Mediterrània Castell Jalpí.

ARENYS DE MAR. Pati del Xifré Barcelona Big Blues Band feat.

Myriam Swanson. Divendres 10 a les 22.30 h. Tradicionalment a Barcelona s’han presentat grans bandes de jazz i swing durant molts anys. Però, fins ara, cap d’elles no s’havia envoltat profundament ni del blues ni del ritme’n’blues com ho fa la Barcelona Big Blues Band. Dins del 27è Festival de Jazz d’Arenys de Mar.

CABRERA. Església Concert Inaugural del XXè Curs d’Orgue del Maresme. Dimarts 28 a les 20 h. A càrrec de Michael Radulescu, catedràtic d’orgue de la Höchschule für Musik und Darstellende Kunst de Viena.

ARENYS DE MAR. Gruta de Lurdes D’Hamburg a París a càrrec de Quartet Barroc. Dissabte 11 a les 22 h. Dins de l’11è Festival de Música a la Gruta.

CALELLA. EL FAR

ARENYS DE MAR. Escales de Mar del Port Músiques del mar. Diumenge 12 a les 21 h. Amb Filomenes, Josep Bergadà i Arrigo Tomassi i Els Cremats.

ARENYS DE MAR. Pati del Xifré Carl Sonny Leyland & Lluís Coloma Trio. Divendres 17 a les 22.30 h.

Tant sigui a piano sol o amb el seu trio, la forma de tocar de Sonny Leyland presenta una infecciosa espontaneïtat, incorporant moltes sorpreses a qui l’escolta. Dins del 27è Festival de Jazz d’Arenys de Mar. ARENYS DE MAR. Gruta de Lurdes Celebracions a càrrec de Nexus Piano Duo. Dissabte 18 a les 22 h.

Dins de l’11è Festival de Música a la Gruta. Mireia Fornells i Joan Miquel Hernàndez, piano a quatre mans.

ARENYS DE MAR. Pati del Xifré Dani Nel·lo & Los Saxofonista Salvajes. Divendres 24 a les 22.30 h. Aquest projecte sorgeix de la trobada del Dani Nel·lo amb els anomenats Saxofonistes Salvatges, els creadors d’un llenguatge musical a través del saxofon que ha marcat per sempre la història de la música popular des del segle XX. Dins del 27è Festival de Jazz d’Arenys de Mar. 28 Tribuna Maresme

LLAVANERES. Jardins de Can Caralt Velvet Cadles. Divendres 10 a les 22 h. El seu repertori inclou clàssics del doo-wop i composicions pròpies en un show ple de ritme, virtuosisme i bones vibracions. Un concert fàcil de gaudir i difícil d’oblidar.

Inclou visita guiada al Museu i a la Pinacoteca.

ARENYS DE MAR. Gruta de Lurdes Del Classicisme al segle XX a càrrec del Trio Azalais. Dissabte 25 a les 22 h. Dins l’11è Festival de Música a la Gruta.

CABRERA. Església Concert de cloenda del XXè Curs d’Orgue del Maresme. Dissabte 1 de setembre a les 20 h.

Guillem Roma. Divendres 3 a les 22 h. Guillem Roma es presentarà amb la banda al complet, on podrem gaudir de la seva riquesa musical, poesia, naturalitat. Dins el NEC.

CALELLA. EL FAR Hugo i Arnau. Divendres 3 a les 22 h. Repertori acústic tranquil i de clàssics del pop rock, blues i folk dels anys 40 fins a l’actualitat. Dins el NEC.

CALELLA. EL FAR Marion Harper. Divendres 17 a les 22 h. Presentarà un nou àlbum, Hydrangea on arriba la maduresa sonora. Dins el NEC.

CALELLA. EL FAR Maria Hinojosa & Eduard Iniesta.

Divendres 24 a les 22 h. El virtuós dels instruments de doble corda mediterrània, Eduard Iniesta, es troba amb la cantant lírica Maria Hinojosa, que ha cantat en molts dels més prestigiosos teatres del món.

Dins el NEC.

CALELLA. EL FAR Maria Arnal i Macel Bagés. Divendres 31 a les 22 h. Amb el seu àlbum de debut, 45 cerebros y 1 corazón, que presideix la pràctica totalitat de les llistes dels millors discos de 2017, Maria Arnal i Marcel Bagés han deixat de ser una promesa per convertir-se en una de les més sòlides realitats de la música feta aquí. Dins el NEC.

ARTS d’estiu PINEDA DE MAR. ESPAI ARTS D’ESTIU Concerto a tempo d’umore. Divendres 3 a les 22 h. Espectacle únic al mon, on dotze músics i un director d’orquestra ens mostren un muntatge còmic i musical amb una banda sonora formada per les peces més conegudes dels grans autors de la clàssica.

PINEDA DE MAR. ESPAI ARTS D’ESTIU Juanes. Dilluns 6 a les 22 h. La superestrella colombiana Juanes torna a l’Estat presentant el seu nou àlbum Mis planes son amarte.

PINEDA DE MAR. ESPAI ARTS D’ESTIU Chenoa. Divendres 10 a les 22 h. La mediàtica Chenoa presentarà “Soy humana”, el seu setè àlbum d’estudi, i repassarà els grans èxits de la seva carrera i d’àlbums anteriors.

PINEDA DE MAR. ESPAI ARTS D’ESTIU Buhos & Animal. Diumenge 12 a les 22 h. Present i futur del panorama musical català, Buhos és un dels grups festius referencials dels Països Catalans. Animal és un septet que barreja sonoritats pop, folk, rock, reggae, soul.

PINEDA DE MAR. ESPAI ARTS D’ESTIU Salvador Sobral. Dimarts 14 a les 22 h. Salvador Sobral, cantant i compositor portuguès nascut a Lisboa.

PINEDA DE MAR. Can Xaubet OT 2017 en concierto. Dimecres 15 a les 22 h. Amaia, Aitana, Agoney, Miriam, Cepeda, Roi, Ana War, Mimi, Mireya, Juan Antonio, Raoul, Ricky, Marina, Thalia, Nerea, Alfred pujaran a l’escenari de Pineda de Mar. PINEDA DE MAR. ESPAI ARTS D’ESTIU David Amor & Santi Rodríguez. Divendres 17 a les 22 h. David Amor presenta un dels seus shows més divertits, on la música i l’humor es donen la mà i Santi Rodríguez presenta el seu espectacle Como en la casa de uno… (en nigún sitio).

PINEDA DE MAR. ESPAI ARTS D’ESTIU Sara Baras. Diumenge 19 a les 22 h. La coreògrafa i ballarina Sara Baras celebrarà el 20 aniversari de la seva companyia Ballet Flamenco de Sara Baras amb Sombras.

PINEDA DE MAR. ESPAI ARTS D’ESTIU Catarres & Marcel i Júlia. Divendres 24 a les 22 h. Els Catarres han estat guardonats amb un disc d’or per les seves vendes discogràfiques i les seves gires han esdevingut internacionals.

PINEDA DE MAR. ESPAI ARTS D’ESTIU David Guapo. Divendres 31 a les 22 h. David Guapo és un dels millors còmics del panorama nacional i està consolidat com a còmic multidisciplinari.

LLAVANERES. Jardins de Can Caralt Wom Quartet. Divendres 17 a les 22 h. Proposta atrevida, sensible i atractiva a tots els sentits, on conflueixen diferents estils com el jazz, la bossanova, el soul o el pop a través d’arranjaments propis.

LLAVANERES. Temple parroquial Concert d’orgue. Dimecres 22 a les 20.30 h. Amb Jordi Pajares.

LLAVANERES. Jardins de Can Caralt Eduard Canimas. Divendres 24 a les 22 h. Les seves cançons, a mig camí del surrealisme i l’espiritualitat, es poden situar en les òrbites galàctiques de Jaume Sisa i Pau Riba. Estilísticament basculen entre la cançó d’autor i el rock.

LLAVANERES. Jardins de Can Caralt Marc Ferrer Trio. Divendres 31 a les 22 h. Projecte molt íntim que de ben segur farà vibrar el públic amb clàssics del blues i el jazz.

PREMIÀ DALT. Parc Felicià Xarrié Havaneres. Dissabte 4 a les 22 h.

Amb el grup Barca de Mitjana.

SANT POL. Plaça de la Punta XVI Firamar i festival d’havaneres. Dies 17, 18 i 19 d’agost. Firamar és una fira d’arts, oficis i motius mariners i el dissabte 18 es celebra el Festival d’Havaneres.

VILASSAR DE DALT. SORLI EMOCIONS The Ramblers. Dissabte 4 a les 23 h. Soul, jazz i R&B. VILASSAR DE DALT. SORLI EMOCIONS Scarlets. Dissabte 11 a les 23 h. Soul i R&B. VILASSAR DE DALT. SORLI EMOCIONS Sweet Marta. Dissabte 18 a les 23 h. Blues.

VILASSAR DE DALT. SORLI EMOCIONS Port Vell. Dissabte 25 a les 23 h.

Concert d’havaneres i rom cremat.

SARDANES

OT 2017 EN CONCIERTO PINEDA DE MAR. Can Xaubet Dimecres 15 a les 22 h.

Amaia, Aitana, Agoney, Miriam, Cepeda, Roi, Ana War, Mimi, Mireya, Juan Antonio, Raoul, Ricky, Marina, Thalia, Alfred pujaran a l’escenari de Pineda de Mar.

JUANES PINEDA DE MAR. ESPAI ARTS D’ESTIU. Dilluns 6 a les 22 h.

La superestrella colombiana Juanes, guanyador de varis premis Grammy i 23 Grammy Latinos, torna a l’Estat presentant el seu nou àlbum Mis planes son amarte.

TAST DE JAZZ DE MATARÓ

MARIA ARNAL I MARCEL BAGÉS

KEPA JUNKERA

CALELLA. EL FAR

ARENYS DE MUNT. CASTELL JALPÍ Dijous 9 a les 21.30 h.

El músic i intèrpret basc de música tradicional, amb més de 30 anys de trajectòria, presenta el seu nou treball, Fok. Dins del XIV Cicle de Música Mediterrània.

Divendres 31 a les 22 h.

Maria Arnal i Marcel Bagés han deixat de ser una promesa per convertir-se en una de les més sòlides realitats de la música feta aquí. Dins el NEC.

FESTIVAL DE MÚSICA CLÀSSICA DE SANTA FLORENTINA ARENYS DE MUNT. CASTELL JALPÍ Gala de corals. Dimarts 7 a les 22.15 h. Tres grans formacions acompanyades per reconeguts solistes presenten un variat programa de cors d’òpera, sarsuela i musicals.

Grans duets d’òpera. Dimecres 8 a les 22.15 h. Quatre importants veus del món de l’òpera ens oferiran un concert dels duets més importants d’òperes de Donizetti, Bizet, Verdi, Mozart, Puccini, Offenbach, etc.

MATARÓ. Plaça de Santa Anna Presentació del Tast de Jazz. Diumenge 26 a les 19 h. La Big Swing Solution serà l’encarregada de presentar el VIIè Tast de Jazz, música fresca i amena per escoltar i ballar amb músics de primer nivell de l’escena jazzística catalana.

MATARÓ. Pati del Cafè Nou Big Mama Montse & 30’s Band. Dijous 30 a les 21 h. 30 anys dalt dels escenaris són els que porta la catalana Big Mama Montse a l’esquena. És una de les artistes més consagrades i de prestigi a casa nostra. Una veu imprescindible del blues.

Recital de piano de Levon Avagyan. Divendres 10 a les 22.15 h. El jove pianista armeni, premiat en nombrosos concursos internacionals, ha preparat un exigent programa Fantasies sobre òpera. Dissabte 11 a les 22.15 h. Amb València String Quartet Smerald Spahiu.

Cosmos Quartet. Dimarts 14 a les 22.15 h. Guanyador del prestigiós Concurs Internacional Streichquartettfest 2018 de Heidelberg. Es presenten al nostre festival amb un programa d’obres de Schubert, Webern, Toldrà, Brahms i Pedrell.

MATARÓ. Pati del Cafè Nou Guillermo Calliero S.A.P. Divendres 31 a les 21 h. Posseïdor d’un so net, càlid i rodó, amb una tècnica depurada i un fraseig bop que domina, Guillermo Calliero és un dels trompetistes més respectats de l’escena jazzística.

Orchestre de Chambre Français. Divendres 17 a les 22.15 h. Oferiran un programa amb obres de Vivaldi i “Les quatre estacions portenyes” de Piazzolla.

MATARÓ. Pati del Cafè Nou Ray Gelato & The Enforcers. Dissabte 1 de setembre a les 21 h.

L’espectacle torna al jazz els seus components d’humor i entreteniment, gràcies als arranjaments originals sobre temes de l’era del swing.

Natalia Labourdette (soprano) i Javier García Verdugo (guitarra). Dimarts 21 a les 22.15 h.

Recital de piano d’Ignasi Cambra. Dissabte 18 a les 22.15 h.

Gala de tenors. Divendres 24 a les 22.15 h. Amb Jesús Álvarez, David Baños, Albert Deprius i Ricardo Estrada (piano).

ARENYS DE MAR. Plaça de l’Església Dijous sardanes. Dijous 2 a les 19.30 h: Cobla 1 d’Octubre. Dijous 9 a les 19.30 h: Cobla Premià. Dijous 16 a les 20.30 h: Cobla la Principal del Llobregat. Dijous 23 a les 19.30 h: Cobla 1 d’Octubre. Dijous 30 a les 19.30 h: Cobla Marinada.

ARENYS DE MUNT. plaça de l’Església Sardanes. Diumenge 12 a les 20 h: Cobla Premià. Diumenge 19 a les 20 h: Cobla Vila d’Olesa. Diumenge 26 a les 20 h: Cobla Ciutat de Granollers.

PREMIÀ DE DALT. pati de Sant Jaume Sardanes. Diumenge 5 a les 20 h: Cobla Premià. Diumenge 12 a les 20 h: Cobla Ciutat de Terrassa.

Diumenge 19 a les 20 h: Cobla Premià. Diumenge 26 a les 20 h: Cobla Marinada.

PREMIÀ DE MAR. plaça de l’Ajuntament Sardanes. Divendres 3 a les 22 h: Cobla Marinada. Divendres 10 a les 22 h: Cobla Sabadell. Divendres 17 a les 22 h: Cobla Marinada.

PREMIÀ DE MAR. plaça de l’Ajuntament 45è Aplec de la sardana. Dissabte 25 a la tarda i nit. Amb les cobles, Jovenívila de Sabadell, Sant Jordi, Premià i Marinada.

VILASSAR DE MAR. Plaça de l’Ajuntament Sardanes. Dijous 2 a les 22 h: Cobla Marinada. Dijous 9 a les 22 h: Cobla Premià. Dijous 16 a les 22 h: Cobla 1 d’octubre. Dijous 23 a les 22 h: Cobla Marinada. Dijous 30 a les 22 h: Cobla Marinada.

Tribuna Maresme 29

SORTIDES I VISITES ARENYS DE MAR. Convent dels Caputxins Passejada guiada pels indrets caputxins d’Arenys. Dissabte 11 a les 19 h. A càrrec de Ramon Verdaguer. Ruta guiada per visitar els indrets més lligats als 400 anys de presència caputxina a Arenys.

ARENYS DE MAR. diversos indrets La Pesta a Santa Maria d’Arenys.

Dimecres 15 a les 19.30 h. Arenys de Mar torna a ser Santa Maria d’Arenys i reviu ‘La Pesta’, l’infern que va patir durant el segle XVI. ARENYS DE MAR. Biblioplatja Plantes medicinals a cor que vols.

Dimarts 21 a les 19 h. Passejada mediambiental a càrrec de Carme Buxalleu, biòloga.

ARENYS DE MAR. Biblioplatja Tastet natural d’estiu, mar i sorra.

Dilluns 27 a les 19 h. Passejada mediambiental a càrrec d’Enric Badosa, biòleg.

ARENYS DE MAR. Biblioplatja Cementiri de Sinera. Divendres 31 a les 18 h. Itinerari literari a càrrec de Ramon Verdaguer.

CABRERA. Castell de Burriac Visita nocturna al castell de Burriac. Divendres 3 a les 21 h.

Descobrirem els secrets més ocults del castell de nit! Cal reserva a turisme@cabrerademar.cat o al tel.

674.011.450.

EL MASNOU. Plaça d’Ocata Visita a la Mina d’Aigua del Masnou. Diumenge 12 a les 11 h.

El Masnou. Plaça de l’església El Masnou, terra de mar. Diumenge 26. Itinerari pels equipaments culturals més emblemàtics de la vila del Masnou.

MATARÓ. CASA COLL I REGÀS Casa Coll i Regàs. Dijous 2, 9, 16, 23 i 30 a les 12 h. Divendres 3, 10, 17, 24 i 31 a les 18 h. Dissabtes 4, 11, 18 i 25 a les 18 h. Diumenges 12, 19 i 26 a les 12 h.

MATARÓ. BASÍLICA DE SANTA MARIA Conjunt barroc dels Dolors. Dissabtes 4, 11, 18 i 25 a les 11 i 19 h.

La visita, de 90 minuts, permet descobrir la capella, la sagristia, la Sala de Juntes i el cor del conjunt barroc mataroní. www.santamariamataro.org MATARÓ. NAU GAUDÍ Vapors, fàbriques i cooperatives del Mataró industrial. Dissabte 4 a les 18 h. Ruta pel patrimoni històric que va fer possible la gran transformació econòmica, social i urbanística de la ciutat durant els segles XIX i XX. MATARÓ. VIL·LA ROMANA DE TORRE LLAUDER Vil·la romana de Torre Llauder.

Dissabtes 4, 11, 18 i 25 d’agost a les 19 h. Visita guiada al jaciment arqueològic. Veurem com era la vil·la romana que s’ha conservat i passejarem per les dependències decorades amb esplèndids mosaics de colors, els banys i els dos peristils o patis.

MATARÓ. CA L’ARENAS Un tast d’art a Ca l’Arenas. Dissabte 11 a les 18 h. Us proposem un recorregut per conèixer l’arquitectura de la casa, la figura de l’artista i la col·lecció d’art que s’hi conserva i exhibeix.

MATARÓ. AJUNTAMENT Salve Iluro. La ciutat romana a través dels sentits. Dissabtes 11 i 25 a les 18 h. Coneixerem la Mataró romana i els vestigis arqueològics de la ciutat d’Iluro.

RUTA DEL VI TEIÀ. CENTRE Enoturístic Vallmora. Dissabtes i diumenges a les 11 h.

El vi al Maresme, passat i present. Itinerari cultural que ofereix la possibilitat de fer un recorregut per la història vinícola del Maresme.

BUFADORS DE BEVÍ SANT VICENÇ MONTALT. PK C/ GINESTA. Diumenge 2 de setembre a les 8h.

Matinal familiar. De Santa Maria de Besora a Osona.

Dificultat: moderada Coordinador: Pere Zamora (629 27 76 80). MontalTrek.org

MODERNISME A MATARÓ MATARÓ. NAU GAUDÍ Dissabte 18 a les 18 h.

Ruta urbana pels edificis més significatius del Modernisme mataroní en una síntesi històrica de l’època i amb referències biogràfiques dels principals arquitectes del moment.

SANT POL AUTÈNTIC SANT POL de mar.

Plaça de l’Estació.

Dissabte 4 a les 18h.

Ruta guiada entorn del patrimoni arquitectònic de la vila. Pica-pica al finalitzar la ruta

MATARÓ. ERMITA DE SANT SIMÓ Ruta del mar. Diumenge 12 a les 19 h. Ruta que permet descobrir la vinculació de Mataró amb el mar: la seva història marítima i naviliera i l’entorn natural de la costa.

MATARÓ. AJUNTAMENT Mataró, un passeig per la història. Diumenge 19 a les 18 h. Un tast per la història de Mataró a través d’anècdotes i lectures.

MATARÓ. AJUNTAMENT Miquel Biada, el primer ferrocarril. Diumenge 26 a les 18 h. Recorregut guiat per visitar els escenaris relacionats amb la vida de Miquel Biada, conèixer la seva època i la revolució de l’arribada del tren.

PREMIÀ DE DALT. pati de Sant Jaume Caminada nocturna. Dissabte 25.

Caminada circular per Premià de Dalt amb refrescant sindriada.

TEIÀ. CENTRE Enoturístic Vallmora El celler romà de Vallmora. Dissabtes i diumenges a les 12 h. Visita guiada al celler romà de Vallmora, on es descobrirà com es produïa i s’emmagatzemava el vi en època romana, amb quins elements es duien a terme aquestes activitats, així com el tipus de vi que es produïa.

TEIÀ. CENTRE Enoturístic Vallmora El celler d’Epictet. Dissabte i diumenge a les 12h. Visita guiada i tast de vi al celler romà de Vallmora Teià.

VILASSAR DE MAR Montblanc, Capital de la Sardana 2018. Dissabte 1 de setembre a les 7.45 h. Sortida cultural. Preu: 47 €.

Inscripcions a amic@sardanavilassardemar.org.

INFANTIL ARENYS DE MAR. Biblioplatja Hora del conte i taller. Dijous 2 a les 18.30 h: Iaies amb trenes llargues, avis amb bigotis a càrrec de Mireia Peña. Dijous 9 a les 18.30 h: Contes des de la lluna a càrrec de Mercè Rubí. Dijous 23 a les 18.30 h: Contes per tornar a l’escola sense problemes a càrrec de Mireia Peña Dijous 30 a les 18.30 h: Prínceps, princeses i bruixes... a què juguen? a càrrec de Susagna Navó.

ARENYS DE MAR. Riera Tardes infantils. Diumenge 5 a les 18 h: espai d’experimentació i taller de joguines amb envasos amb Pájaro Carpintero i Tallers Craft. Diumenge 12 a les 19.30 h: animació infantil a càrrec del grup Xip-Xap. 30 Tribuna Maresme

ARENYS DE MAR. Biblioplatja Fem volar estels. Divendres 24 a les 18.30 h. Taller i volada d’estels en record a Quico Bertran.

ARENYS DE MAR. Biblioplatja Little Chef. Dimarts 28 a les 18.30 h. Taller per a infants de 3 a 10 anys a càrrec de Kids&Us.

SANT VICENÇ MONTALT. BIBLIOTECA Bibliogimcana: Leonardone.

Dijous 16 de 10 a 13. 30 h. Gimcana que consisteix en la construcció de la cúpula de Leonardo da Vinci.

EMPEDRAT DE CONTES

MATARÓ. BIBLIO. FUNDACIÓ ILURO Art Time. Dimecres 29 d’agost a les 17.30 h. Activitats per descobrir l’art i aprendre anglès.

MATARÓ. BIBLIOTECA ANTONI COMAS. Dimecres 8 a les 19 h: L’elefant Mainú i l’amistat a càrrec de Montse Panero i Isa Sanmartín.

Dimecres 22 a les 19 h: Un mar de contes a càrrec de la Petita Companyia. Dimecres 29 a les 19 h: Kamishicleta a càrrec de Daina Teatre.

MATARÓ. BIBLIO. FUNDACIÓ ILURO L’hora del conte i manualitats. Dijous 30 d’agost a les 17.30 h: Pere Perfecte, arquitecte. Divendres 31 d’agost a les 17.30 h: Com amagar un lleó de l’àvia.

MATARÓ. BIBLIOTECA POMPEU FABRA. Dimarts 7 a les 18 h: Un burro a la Biblioteca! a càrrec de Lola Casas, Joan Compañó i el ruc Tano de Rukimon. Dimarts 14 a les 18 h: Acampada a càrrec de De moment fantàstics. Dimarts 21 a les 18 h: El ratolí Pérez a càrrec de Montse Panero i Isa Sanmartín. Dimarts 28 a les 18 h: Contes desexplicats a càrrec de Vivim del Cuentu.

SANT VICENÇ MONTALT. BIBLIOTECA Contes d’abans d’anar a dormir.

Dimecres 22 a les 20 h. A càrrec de Gisela Llimona.

VILASSAR DE DALT. BIBLIOTECA L’hora del conte. Divendres 24 a les 17.30 h: La Barraqueta d’estiu, contes, cançons, poemes i jocs de paraules amb Elena Codó.

VILASSAR DE MAR. Patronat Parroquial Coco. Divendres 31 a les 21 h.

Cinema a la fresca.

EXPOSICIONS ARENYS DE MAR. C.C.Calisay Dibuixos i pintures de Lluís Macià.

Del 3 al 26 d’agost. Dissabte 25 a les 19 h: Visita guiada.

ARGENTONA. Museu del Càntir Enric Mestre. Ceràmiques. Fins al 9 de setembre. Obra ceràmica del pintor i escultor valencià Enric Mestre (Alboraia, 1936) que compta amb una llarga trajectòria.

CABRERA. Biblioteca Ilturo La festa major en evolució: de Cabrera de Mataró a Cabrera de Mar. Del 27 d’agost al 27 setembre.

Selecció dels programes oficials de les festes majors de Cabrera de Mar -anteriorment anomenat Cabrera de Mataró- des del 1945 fins a l’actualitat.

EL MASNOU. Casa de Cultura Anem a la platja!. Fins al 9 de setembre. Aquesta mostra aplega imatges històriques dels arxius municipals i fons de col·leccions dels museus que formen part de la Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana.

EL MASNOU. Espai Casinet La Mar. Fins al 12 d’agost. Exposició col·lectiva organitzada per Grupd’art.cat.

MATARÓ. MUSEU DE MATARÓ Iluro, ciutat romana + Mataró, ciutat mediterrània. Dues exposicions permanents sobre la història de la ciutat. Visita comentada:Dissabte 7 a lesi 4 d’agost a les 18 h.

MATARÓ. CAN MARFÀ Mataró, capital del gènere de punt. Dissabte 18 d’agost a les 18 h: Visita comentada.

MATARÓ. CAN MARFÀ Íntim Santes. Fins al 16 de setembre. Projecte de la fotògrafa Anna Aluart sobre Les Santes, Festa Major de Mataró. L’exposició se centra en les persones que fan possible la festa tal com la vivim.

MATARÓ. NAU GAUDÍ Col·lecció Bassat. Escultures 1911-1989. Fins al 28 d’octubre.

Mostra de 90 escultures que recull vuit dècades d’art contemporani.

Diumenge 5 d’agost a les 12 h: Visita guiada.

MATARÓ. LA DESTIL·LERIA Seny i rauxa a Les Santes. Fins al 20 de setembre. Mostra col·lectiva a l’entorn de la Festa Major de Mataró. Enguany s’ha convidat a participar-hi a tots els artistes que han col·laborat amb La Destil·leria.

MATARÓ. BIBLIO. ANTONI COMAS Puig i Cadafalch vist per Ramon Manent. Fins al 15 de setembre.

Ramon Manent, fotògraf mataroní especialitzat en fotografia d’art i arquitectura, ofereix amb aquesta mostra la seva particular visió de l’obra de l’arquitecte.

Jaume Arenas i Clavell: Colors d’aigua + Les Santes al mar MATARÓ. CA L’ARENAS. Fins al 14 d’octubre.

Dues exposicions que ens apropen a l’obra i la trajectòria del carismàtic pintor mataroní amb motiu del centenari del seu naixement.

PALAU MIRA PICASSO

COL·LECIÓ BASSAT

MATARÓ. CAN SERRA. Fins al 9 de setembre.

Mostra de fotografies i documents de la recerca que va dur a terme Josep Palau i Fabre sobre Picasso i que revelen l’amistat entre poeta i artista.

MATARÓ. NAU GAUDÍ.

Fins el 28 d’octubre Mostra de 90 escultures que recull vuit dècades d’art contemporani. Diumenge 5 d’agost a les 12 h: Visita guiada.

PREMIÀ DE MAR. Biblioteca Pop-up Conte o joguina, tot és divertit. Fins al 4 de setembre. Els llibres mòbils o pop-up ja existien durant el segle XIII. Ha estat però a finals del XIX i tot el XX que han adquirit la seva màxima difusió.

Mostra de la col·lecció del Museu Cal Tit, de Vilassar de Mar. SANT VICENÇ MONTALT. BIBLIOTECA Una selva com la teva. Dies 4,5,11,12, 15 i 18 d’agost. D’Ivan Oliver. Reflexió sobre el tràfic de persones, la facilitat i la impunitat de fer-ho a través de les xarxes socials.

VILASSAR DE MAR. Biblioteca Forjats i fosa de Vilassar de Mar. Fins a l’1 de setembre. Recull fotogràfic de Damià de Bas. VILASSAR DE MAR. Can Bisa LV Exposició Col·lectiva de Vilassart. Fins al 9 de setembre.

Tribuna Maresme

31