tribuna maresme NÚMERO 340. NOVEMBRE 2018 Propera sortida: 3 de desembre
www.tribunamaresme.com t tribunamaresme f tribunamaresme
L’Ironman Barcelona posa en valor la relació entre l’esport de referència internacional i la promoció turística de la comarca.
Jordi Rovira ens parla del documental ‘Eugenio’ Entrevista a Damià del Clot que publica ‘Revival’ Guardó per a tres establiments de més de 150 anys Especial dedicat a les reformes de la teva llar Festes Majors d’Arenys de Munt, Llavaneres i Teià
Foto: Feliu Vilalta
Esport i turisme
EDITORIAL El Maresme, referent del turisme esportiu La recent celebració de l’IRONMAN Barcelona, el passat diumenge 7 d’octubre, amb l’epicentre de Calella i el desplegament de la prova per la comarca, és una bona mostra que el Maresme està sabent jugar molt bé les seves cartes per atreure noves formes de visitants i turisme internacional al territori. Des de Calella s’ha entès que cal anar per endavant si es vol estar en primera línia en aquest àmbit. I una important direcció estratègica de promoció de la ciutat que despleguen és, precisament, posar equipaments i atractius de la zona en interacció amb les proves esportives de referència. Entre d’altres, des de l’IRONMAN fins a la Volta a Catalunya. Aquestes competicions, no solament atrauen nombrosos atletes i tot l’entorn que això comporta, sinó que alhora també serveixen com a aparadors a nivell internacional. Però això no és tan fàcil i cal molt d’esforç durant tot l’any, que finalment es veu recompensat i que beneficia al conjunt de la comarca. L’aposta per un turisme enriquidor com aquest, demostra que el sector té molt
LA VINYETA
tribuna maresme 20.000 exemplars distribuïts als municipis de la comarca
2
tribuna Maresme
de present i de futur i que la direcció encaminada és tan bona com fructífera. Recordant ‘Eugenio’ Els periodistes Xavier Baig i Jordi Rovira han codirigit el documental ‘Eugenio’ (TRIBUNA Maresme publica en aquesta edició una entrevista amb Rovira), que aquests dies s’està projectant en les sales catalanes i que es podrà veure en els mitjans televisius. Es tracta d’un interessant treball que aprofundeix en la trajectòria vital i professional de l’humorista Eugeni Jofra i Bafalluy (Barcelona, 1941-2001), conegut pel seu nom professional, Eugenio, que va esdevenir un referent internacional i tota una icona que amb els seus acudits i la particular manera d’explicar-los, ha incidit en diverses generacions. L’excel·lent treball de Baig i Rovira ens acosta a les llums i les ombres al voltant d’Eugenio, a través de les veus d’aquelles persones que el van conèixer en la seva vida privada i professional i retrata, alhora, una època. Del tot recomanable veure el documental.
CONCURS SORTEIG D’uN MENÚ DEGuSTACIÓ PER A DuES PERSONES
Sortegem un menú degustació per a dues persones al Restaurant Can Feliu de Vilassar de Dalt.
MANERES DE PARTICIPAR 1. Enviar un email a: promocio@ tribunamaresme.com. 2. Facebook. Segueix-nos i posar m’agrada a la publicació del concurs. 3. Twitter. Retuitejar o posar m’agrada el tuit del concurs. La guanyadora del concurs de l’edició d’octubre, d’un menú de Halloween a la Masia de Can Raimí és: Beatriz Abellán Manzanero.
Ricard Soler. www.ricardsoler.blogspot.com
Editor/director: Josep Maria Ponce. Col·laboradors: Albert Calls, Margarida Colomer, Ramon Domingo, ISSA, Jesús Gonzàlez Notario, Josep Grau (Montaltrek), Quim Giménez, Anna Lladó, Passi Garden Home, Ferran Planell, Gemma Ponce, Gabriel Pujol, Remei Ribas (àvia Remei), Joan Salicrú (Associació Cultural Valors), Ricard Soler. C/ Lourdes, 40 · 08330 Premià de Mar · Tel. 93 752 52 67 www.tribunamaresme.com · info@tribunamaresme.com Dip. Legal: B-26375-2005. Impressió: Impressions Intercomarcals S.A.
TRIBUNA Maresme no es fa necessàriament responsable del contingut dels articles dels seus col·laboradors, ni dels missatges publicitaris.
ACTUALITAT IRONMAN Barcelona, una prova esportiva de referència internacional al Maresme Text: Redacció Fotos: Feliu Vilalta
Cinc anys després que IRONMAN Barcelona arribés al municipi de Calella per primer cop, aquesta prova esportiva de referència internacional va celebrar el passat diumenge 7 d’octubre una nova edició amb xifres de participació importants que consoliden la seva trajectòria. Pel que fa al palmarès, enguany van acabar la cursa un total de 2.460 atletes dels 3.000 registrats. El primer classificat, amb el dorsal 72, va ser Jesper Svensson, amb un temps de 8h 05’ 56’’ . En categoria femenina, la primera dona va ser l’atleta alemanya Laura Philipp, amb el temps de 08h 34’ 57’’ i 20a de la general. I pel que fa a l’últim classificat, va fer-ho amb un temps de 15h 37’ 24’’ . Com a dada d’interès, segons informen des del consistori calellenc, els esportistes participants a la prova, de més de 80 nacionalitats, van esgotar les inscripcions en un sol mes. I en relació a l’organització, com va explicar el director de la cursa, Jordi Pérez: “Tot l’equip
Diverses imatges de l’edició 2018 de l’IRONMAN Barcelona, amb epicentre a Calella.
dediquem l’any sencer a treballar perquè l’IRONMAN Barcelona sigui perfecte, i l’atleta torni a casa amb un record immillorable. L’esforç i afecte que li posen tots els treballadors explica, en gran part, la història que estem construint a Calella”.
Com és habitual, la cita esportiva de Calella va acollir importants noms en línia de sortida: l’atleta local Miquel Blanchart, amb llarga experiència en la prova, l’alemany Horst Reichel, l’anglès Harry Wiltshire i el també espanyol Albert Moreno. I en categoria femenina, esportistes com Eva Wutti, Yvonne Van Vlerken i Daniela Saemmler. L’IRONMAN Barcelona consta d’una prova amb 3,8 quilòmetres de natació pel litoral, un inici especialment ‘vistós’ que els mateixos triatletes van votar com a millor circuit nedant del calendari en 2017. Després d’aquest primer àmbit de competició, els triatletes es van trobar amb una novetat d’aquesta edició, un circuit de ciclisme de 180 quilòmetres a dues voltes (Calella-Montgat) que inclou un tram per autopista i que l’organització ja va utilitzar en 2016, amb un desnivell mínim que va permetre arribar a velocitats altes just abans de tornar a Calella. I finalment, el repte d’afrontar els últims 42,8 quilòmetres de cursa a peu entre Calella i Santa Susanna, fent tres voltes.
Tribuna Maresme
3
ENTREVISTA A JORDI ROVIRA. PERIODISTA
“A vegades, la vida dels que ens fan riure pot estar marcada pel drama” El periodista mataroní Jordi Rovira ha codirigit amb Xavier Baig el documental ‘Eugenio’, que aquests dies s’està projectant en les sales catalanes. El treball periodístic analitza la trajectòria vital i professional de l’humorista Eu-
geni Jofra i Bafalluy (Barcelona, 19412001), conegut pel seu nom professional, Eugenio, que va esdevenir tot un referent internacional i ha marcat, amb els seus acudits i la particular manera d’explicar-los, diverses generacions.
Text: Albert Calls Foto: Cedides
Com neix el projecte de recuperar la figura de l’humorista Eugenio? Tot plegat sorgeix d’una conversa amb l’Òscar Moreno i en Xavi Baig -propietaris de la productora REC Videoproduccions amb qui fa dos anys acabava d’estrenar el documental sobre la Joana Biarnés, la primera fotoperiodista de l’Estat. Per aquelles dates vam veure una entrevista a La Vanguardia amb el fill gran de l’Eugenio i allà vam intuir que hi havia una història interessant al darrera d’aquell gran humorista. A partir d’aquí vam anar a parlar amb en Gerard, que va ser la primera d’una cinquantena d’entrevistes que van ser la base per elaborar el guió. Amb el documental, què volen transmetre al públic? Volem explicar qui era l’Eugeni Jofra, l’home que hi havia darrera el personatge. I volem,
4
Tribuna Maresme
A l’esquerra, Jordi Rovira. A la dreta, dos fotogrames del documental.
també, mostrar com a vegades, la vida dels que ens fan riure pot estar marcada pel drama. Una gran paradoxa.
ència amb l’Eugenio. I la suma de les seves declaracions, estratègicament ordenades, configura el relat del documental.
Amb qui van treballar per acostar-se a la trajectòria vital i artística d’Eugenio? Amb la seva família, els seus amics íntims, els seus representants, etc. Una cinquantena de persones de les quals finalment una trentena van sortir al documental explicant la seva experi-
Quines van ser les claus de l’èxit d’Eugenio? I les ombres del personatge? La clau del seu èxit va ser l’autenticitat i trobar una fórmula per fer humor inèdita fins llavors. Era únic i molt professional. No deixava res a l’atzar. D’altra banda, les seves ombres eren més de
la persona que del personatge. Davant d’una sèrie de problemes personals potser no va saber afrontar-los del tot bé, i va seguir vivint intensament. I això al final té conseqüències. Actualment estan projectant i presentant el documental. A quins llocs es podrà veure properament i quina previsió tenen que es projecti a les televisions? El cicle el Documental del Mes (eldocumentaldelmes.com) ens permet estar a unes noranta sales i cinemes de Catalunya i de la resta de l’Estat. Fins i tot de Llatinoamèrica, durant tot el mes d’octubre i una part de novembre. TVE i TV3 són coproductors del documental. TV3 ho emetrà en un Sense Ficció de desembre i TVE l’any vinent dins el programa ‘Imprescindibles’ de La 2. D’altra banda, a partir de desembre també es podrà veure -durant sis mesos- a Movistar Plus. I també es pot trobar a Filmin, on ja va estar durant el mes de maig (com a part del DOCS, el festival de documentals de Barcelona), convertint-se en el documental més vist dels darrers tres anys en aquesta plataforma. Aquesta dada la valorem especialment ja que a Filmin hi ha un miler de documentals, molts d’ells molt bons i guardonats amb premis internacionals. Això vol dir que el documental ha despertat molt d’interès.
Tribuna Maresme
5
La Generalitat guardona tres establiments comercials de més de 150 anys del Maresme El passat 9 d’octubre, la Generalitat va fer entrega dels Premis Nacionals als establiments centenaris, en els que va atorgar un reconeixement a 12 establiments comercials de més de 150 anys. El Forn Cal Mosso de Vilassar de Dalt, Cortines Castany de Mataró i Pastisseria Sala de Sant Andreu de Llavaneres van ser els tres establiments del Maresme que varen ser guardonats.
CORTINES CASTANY L’inici dels Castany de Mataró es troba en Fèlix Castany Grau, que amb la connexió de tren entre Barcelona i Mataró veié una oportunitat de negoci basada en el subministrament i proveïment diligent de teles i teixits. Així doncs, la primera botiga obrí les seves portes el 1854 al carrer Pujol. Més endavant, el 1886, el local canvià d’ubicació fins al carrer Barcelona i 10 anys més tard la botiga quedà en mans de Fèlix Castany Cabot i José Cot. Va ser durant aquells anys que els Castany, paral·lelament, amb una altra branca de la família, van obrir una merceria, encara en funcionament i amb més de 125 anys d’història. Castany Cabot va assumir tota la responsabilitat de la botiga del carrer Barcelona el 1910, quan dissolgué la societat amb el seu soci. Amb la seva mort el negoci l’assumí en un primer moment la seva dona; més endavant ho farien les seves filles i posteriorment el fill d’una d’elles: el Manuel, qui incorporà nous serveis, com per exemple la confecció de roba a mida. A causa de raons d’espai s’obrí un nou establiment a la Ronda Alfons X el Savi, la qual estava exclusivament orientada a les cortines i roba per a la llar. De fet, va ser aquest local l’únic que quedà quan es tancà la botiga del centre de la ciutat. Actualment les regnes del negoci les té la Iolanda, la filla d’en Manuel, que es jubilà el 2006. Ella aposta per una botiga situada al C/Mossèn Molé, 7, que, com tots els altres establiments, duu el cognom de la família. Un cognom d’èxit que rau en la constància, la professionalitat i l’especialització dels darrers anys, però també en la seva capacitat d’adaptació, la perseverança i dedicació que han fet que tots aquests valors, combinats amb una passió característica, donin futur a un negoci familiar de més de 150 anys, exactament 163. Mossèn Molé, 7 · Mataró · 93 790 27 41
A dalt, un moment de l’entrega de premis a Cortines Castany. A baix a l’esquerra, representants del Forn de Cal Mosso rebent el guardó. A la dreta, Pastisseria Sala amb el premi.
La Generalitat ha reconegut 12 establiments comercials de 150 anys o més d’història. En aquesta categoria els reconeixements han recaigut en la fleca Cal Mosso de Vilassar de Dalt; la sabateria Calçats Freixa de Banyoles; la botiga d’alimentació Casa Gispert
6
Tribuna Maresme
de Barcelona; l’Antiga farmàcia Genís R, de Vic; el Forn Viñas de Castellar del Vallès; la sabateria Falgarona Sabaters de Figueres; l’Estanc de la Palma de Cervelló; el Moli d’oli Rafeló de Perelló; la Pastisseria Sala de Sant Andreu de Llavaneres; la Pastisseria San-
FORN CAL MOSSO Forners des del 1838, ja en són sis les generacions que fan pa cuit amb llenya. Actualment segueixen el negoci l’Andreu Galceran i la seva germana Anna, però varen ser els avis dels seus besavis els que fa 180 anys varen començar. A Cal Mosso pots trobar pa elaborat amb diferents tipus de farina com blanca, integral, d’espelta, de fajol, de kamut… entre moltes altres. També fan pa de pagès amb indicació geogràfica protegida (IGP), pa de xapata, de viena; així com una gran varietat de coques com les de forner, de vidre… A més a més, subministren a l’hostaleria i col·lectius i tenen servei de càtering per a empreses i particulars. C/ Nou, 16 · Vilassar de Dalt · 93 753 10 30
PASTISSERIA SALA Aquesta pastisseria, situada al bell mig de Sant Andreu de Llavaneres, té més de 200 anys i és coneguda arreu pel seu producte estrella: la coca de Llavaneres. De fet, la història de la coca de Llavaneres es remunta a l’any 1955, en el moment en què uns senyors de la colònia van encarregar a Gaspar Sala unes postres mai abans tastades per un sopar important. Així és com, a base de moltes proves, sorgí l’actual coca, amb un farcit de crema fi però cruixent i amb pinyons per damunt que enamorà als assistents al sopar. Arran aquest nou descobriment la gent començà a desplaçar-se des de Barcelona fins al poble que acabà donant nom a les tan apreciades postres. L’èxit de la coca de Llavaneres va ser tal que més endavant la començaren a elaborar a pastisseries d’arreu del territori català. Malgrat això, la recepta original la manté en Joan, l’actual pastisser i la sisena generació de la família Sala. Tal com feia el seu avi, ell també treballa artesanalment amb productes de màxima qualitat i proximitat i amb la il·lusió que la coca de Llavaneres traspassi fronteres i tothom en pugui gaudir. C/ Munt, 36 · Sant Andreu de Llavaneres · 93 792 60 48
ta Clara de Barcelona; el Forn Artesà Sant Jordi de Barcelona; i l’equipament de la llar Cortines Castany de Mataró. En el discurs de cloenda de l’acte, el president de la Generalitat, Quim Torra, va posar en valor la capacitat d’adaptar-se. Citant a Stephen Hawking, va dir que “és sinònim d’intel· ligència”. Torra també va afegir:
“Heu vist passar períodes de pau, de guerra, revoltes i canvis de règims: la història dels vostres comerços és la història del nostre país, una sense l’altra no funciona”. Alhora, també va desitjar “Per molts anys més, comerços centenaris”, abans de concloure amb un “record emocionat” pels polítics independentistes empresonats i a l’exili.
Es busca finançament per a una sèrie sobre la pirateria al Maresme
‘Moros a la costa!’ és el títol de la sèrie que, actualment, es troba a la plataforma de micromecenatge Verkami, a fi de trobar finançament per produir-la. El producte audiovisual estarà inspirat en els fets històrics que van succeir entre els segles XVI i XVII a les costes del Maresme, on els pobles patien contínuament atacs de pirates procedents del nord d’Àfrica. El premianenc Imanol García Serrano n’és el creador i
pretén aconseguir 10.000 € per gravar l’episodi pilot a través de petites aportacions anònimes. Malgrat encara no se sap si s’aconseguiran els diners, l’equip, compost per joves professionals ja està preparant la gravació, que està prevista pel maig de 2019. La sèrie està concebuda en dues temporades de sis capítols cadascuna i amb una durada aproximada de 50 minuts el capítol. Més informació a: http://vkm.is/morosalacosta.
Tribuna Maresme
7
ENTREVISTA A DAMIÀ DEL CLOT. ESCRIPTOR
“Aquest és un llibre 100% maresmenc. El lector hi trobarà els temples sagrats de la música dels 90” Advocat i escriptor, Damià del Clot és actualment l’alcalde de Vilassar de Mar. Com a autor ha publicat nombrosos assaigs i en clau de ficció les novel·les ‘Nota d’un viatge a l’infern’ (Premi Narrativa Vila Ametlla de Mar); ‘Absolut taronja’ (Premi Fiter i Rossell), ‘una Novel·la Pulp’ i ‘Generació Gintònic’. El seu darrer títol, que acaba de sortir de la mà del segell
Cossetània, és ‘Revival’, emmarcat en un cicle narratiu generacional. Els records de l’adolescència i la joventut, la importància de tenir una colla, el poder de la música, el culte a les discoteques, la moda, els errors que es cometen de joves, les oportunitats perdudes i les relacions amorosos, són alguns dels principals ingredients d’aquest nou títol de l’escriptor vilassarenc. versa i les copes tenen un paper molt important. Una bona conversa podria ser l’inici d’alguna cosa més, de la mateixa manera que entrar amb mal peu podria significar tancar la porta a una bona història d’amor.
Text: Albert Calls Foto: Cedida
La seva novel·la ‘revival’ parla, sobretot, dels records de l’adolescència i la joventut... És una novel·la nostàlgica. Pura ficció amb elements de realitat en funció de l’evocació permanent de records i vivències que el pas del temps i l’assumpció de responsabilitats mitifica. No podria haver escrit ‘Revival’ sense la música de la meva joventut, sense la literatura que va marcar la meva adolescència i sense el cinema que em va fer creure que hi havia tres mons: el real (dur i alhora preciós), el ficcionat (que cada guionista escriu a la seva manera) i el que tu siguis capaç de crear, basant-te en allò que més vols retenir de les teves vivències, de la teva experiència i dels millors records, passat per la ploma d’escriptor que transforma aquesta realitat i la fa literària. Inventar respectant, sempre, la idea original. Al llibre també hi ha teories sobre aspectes que van marcar la meva joventut, com ara tot el ritual que es creava al voltant de les cançons lentes, que posaven a la discoteca, a partir de les quals podia néixer una història d’amor. Les dones són a l’estructura de la vida del protagonista i les que el van determinant. això és, en certa manera, un homenatge? Sí. El fil conductor del llibre són les noies/dones que formen part de la vida d’una persona. Com a persona, la família et ve 8
tribuna Maresme
‘absolut taronja’, ‘Generació gintònic’... cal emplaçar ‘revival’ dins un cicle novel·lístic centrat en la seva generació? Pot ser llegit així. ‘Generació Gintònic’ evoca una època que té a veure amb una generació abans de la meva, a mig camí entre la meva mare i el meu avi. ‘Absolut Taronja’, els meus coetanis en època universitària. I ‘Revival’, la meva joventut i adolescència, fins arribar als quaranta anys. donada. Els amics i la parella no. Per això els vincles d’amistat o d’amor no tenen perquè extingir-se, més aviat es reforcen si una persona és capaç d’aportar coses positives (negatives també) en la vida d’una persona. Les ex novies, els ‘rotllos’, els amors impossibles, els mites sexuals, em semblen un material molt literari. Però aquí vull fer un matís per no crear mals entesos: totes les noies -i totes vol dir totes- són inventades. La meva faceta amorosa no ha estat mai el meu fort. Això no vol dir que no m’hagi inspirat en històries que he conegut d’altres amics o amigues. Però en aquest punt de la novella -i tal vegada pugui defraudarno hi ha res real. Quins ‘territoris comuns’ hi ha del Maresme en el llibre?
Aquest és un llibre cent per cent maresmenc. El lector hi trobarà els temples sagrats de la música dels noranta: Quattro, Nivell, Màxims, Oblikue. A Vilassar de Mar, allò que en dèiem B3. I un comerç que va marcar la meva joventut: Discos Track, a Mataró. Trobarà platges maresmenques, restaurants, llocs d’oci. La meva adolescència i la meva joventut estan marcades per espais vitals de socialització en els quals la música, la con-
El paper de la música dins ‘revival’ és molt important. Vital. Cada generació està vinculada a unes melodies, a uns himnes. Quan un recorda una discoteca, el trencament d’una relació o un èxit acadèmic, ho fa associant el record amb uns intangibles que també estaven allí. Aquests intangibles són la moda (el tipus de roba), la música, els amics, els llibres, els escenaris. Per això cada capítol està encapçalat per un tema musical que anticipa la vivència. Cada capítol té les seves pel·lícules, els seus llibres, les amistats, les decepcions, els encerts, allò que podia haver estat i no va ser o la sort d’estar al lloc adequat en el moment precís. Però en cada escena hi ha la cançó. En aquest sentit, ‘Revival’ també podria ser llegit com un assaig sobre música.
Josep Rodri porta a escena ‘Follia’ En el marc de la vuitena temporada del Fet a Mataró, el cicle que permet veure espectacles creats a la capital del Maresme, podrà veure’s a Can Gassol Centre de Creació d’Arts Escèniques de l’Ajuntament mataroní l’espectacle ‘Follia’, de Josep Rodri i Amebeu teatre. La cita amb el públic serà del 29 de novembre al 2 de desembre. ‘Follia’ és un espectacle colpidor a partir dels textos ‘La infanticida’, de Caterina Alberti Paradís i ‘El paper de paret groc’, de Charlotte Perkins Gilman, que mostren els trastorns mentals de dues dones a causa del comportament del gènere masculí. “Són dos textos feministes extraordinaris del segle XIX que van representar una autèntica revolució a l’època”, explica Josep Rodri sobre el muntatge, compost per dos
monòlegs interpretats per Mercè Bellido i Lídia Rovira. El paper de paret groc (1892), de Charlotte Perkins Gilman (Hartford, 1860 - Pasadena, 1935), il·lustra una desfeta mental i la narra amb extraordinari i sostingut tremp, ull clínic i agudesa psicològica. Inserit en el marc d’un conte gòtic, és un esborronador al·legat a favor de la insubmissió de les dones respecte a la fèrula ma-
rital i al poder patriarcal. La infanticida, de Caterina Albert (L’Escala, 1869 - 1966), és un monòleg en vers escrit el 1898 per aquesta autora que posteriorment seria coneguda amb el pseudònim Víctor Català. Té com a única protagonista la Nela, que es dirigeix a l’espectador des d’un manicomi. Ella és l’encarregada de narrar-nos el seu drama personal, el d’una jove atrapada entre la por que sent envers el pare, capaç de matar-la en el cas que devaluï l’honra familiar, i l’amor que processa a Reiner, jove acomodat amb qui es veu d’amagat i que la considera un simple divertiment. L’autora aborda el problema des de l’arrel i posa en evidència aquelles lleis morals que, mitjançant la por i la violència, condemnen la dona a la desgràcia més absoluta.
Publiquen ‘La peixera’ de Toni Cabré L’obra que ara edita Quaderns de la Font del Cargol, es va estrenar professionalment al Versus Teatre de Barcelona amb bona acollida de públic i crítica. A cinc informàtics, l’empresa els anuncia una dràstica reducció de personal que els pot afectar. Què fer davant d’un conflicte tan habitual al món d’avui? D’entrada cap d’ells no ho dubta: oposar-s’hi col· lectivament, tots a una, com s’ha fet sempre als conflictes laborals. Però els cinc no trigaran en adonar-se que la seva és una actitud del món d’ahir. Les desconfiances i els ressentiments acumulats entre ells sorgeixen aviat, i els acaba abocant al pitjor dels errors: lluitar tots contra tots, a la desesperada; amb crueltat. “La peixera” (premi de teatre Ciutat d’Alcoi) és una peça de gran força dramàtica de l’autor mataroní Toni Cabré, que compta amb una destacada trajectòria.
Tribuna Maresme
9
OPINIÓ És temps de bolets JuGANT A ESCRIuRE Ferran Planell Escriptor
I de castanyes. Dues menges delicioses. Bé, pel que fa al meu gust, que gustos n’hi ha per donar i per vendre. Són, com ho diria, la constatació palatal dels ocres de la tardor. M’agraden tant que em passo l’estiu somiant-hi i l’hivern vivint del seu record. A la primavera, com que tot s’altera, he de reconèixer que els faig el salt. El consum de castanyes està més estès arreu, ens ve més de fora, mentre que el bolet és quelcom més nostrat. Això és d’una evidèn-
cia tal, que hagués pogut obviar ferne esment, però ara ja està escrit i em fa mandra esborrar-ho. No sé, em sembla que seria com trair el record de les castanyes que ens vam endur la tardor passada i dels bolets que estem rebent aquesta. La veritat és que si aprofundeixo en l’àmbit psicològic, se’m fa fins i tot estrany que en tingui tanta devoció. Perquè una cosa és posat al plat i menjat i l’altre és viure en un entorn d’amenaça permanent. Haver d’anar sempre amb el cap cot davant la por que provoca l’ensurt d’escoltar de cop “Et donaré una castanya” i/o “El fotré un bolet”, no entenc com no m’ha provocat una
Viure la vida sense filtres VALORS Consol Prados Sociòloga
Sóc usuària de les xarxes socials. Trobo que tenen molts aspectes beneficiosos. M’informo, expresso, em permeten estar en contacte amb gent que d’una altra manera potser no ho estaria. Les defenso. Ho dic d’entrada abans de continuar escrivint. Quantes fotografies es deuen fer
10 tribuna Maresme
i penjar a les xarxes durant l’estiu? En alguns moments m’he entretingut a mirar les postures de la gent davant el pal de selfie, a l’estil Martin Parr, un fotògraf excel·lent i irònic que capta els turistes fent-se fotos de turistes. I com a amant de la fotografia m’he vist temptada a seguir els seus passos. Però la reflexió no és fotogràfica, o, no només. Adolescents que imiten patrons de portades de revista de moda. Qui marca el
certa animadversió vers els fongs i els fruits de les fagàcies en general. La castanya —diuen— que la millor és la gallega. I ho he constatat. Una gran veritat, sí senyor. No sé què carai té aquella terra, que produeix uns castanyers excepcionals. Encara tinc ben present a la memòria aquell que ens va atipar amb els seus fruits durant gairebé quaranta anys, per no parlar d’altres exemplars més recents. El bolet, en canvi, és més juganer, més imprevisible, més ara sí ara no. Com més en vols menys en trobes i quan no t’ho esperes, pam, t’apareix al davant. Mentre guaito la incandescència
de la brasa, amb les castanyes humitejades i els bolets ben nets, em ve a la ment la castanyada de l’any passat. Estava molt anunciada i no crec que ningú s’estranyés de les calentetes que es van servir. La boletada d’aquest ha sobtat més. Potser per massa primerenca. No sé, se m’ha fet més difícil de pair. Serà per la nomenclatura en llatí de les varietats servides? “Pleurotus ostreatus, amanita caesarea, cantharellus lutescens, lactarius sanguifluus...” Per als anys venidors, us desitjo unes bones temporades de bolets i de castanyes —gastronòmicament parlant, quedi clar.
patró? La captura de la icona de la visita turística, sovint fent-se lloc entre l’aglomeració suada que vol el mateix (per cert, icona, que ve de representació pictòrica religiosa). Aquesta pressió constant de mostrar com de bé ens ho passem, quins llocs visitem, com de feliços ens sentim, quina marxa que portem, que atractius som... Portem una càmera a la butxaca amb moltíssims filtres per maquillar el que no ens acaba d’agradar. Però, la perfecció no existeix. Potser això és un signe més de la inestabilitat de l’ésser humà, de la transitorietat i
de la velocitat de la vida. I crec que haurem d’atendre la frustració que pot provocar, especialment entre els més joves. He descobert un concepte en japonès, wabi-sabi. No té traducció literal, com molts d’altres d’aquest idioma i per tant d’aquesta cultura i manera de mirar el món. Fa referència a la bellesa de la imperfecció i del que no és permanent. Una bellesa subtil i discreta del que tenim, del que realment som, de l’envelliment, del moment. Sense estridències. Segurament es tracta d’això. I és també un aprenentatge.
El palmarès de Sitges Jesús Gonzàlez t jesusgonnot
La 51a edició del Festival de Cinema de Sitges s’ha tancat amb un bon balanç cinematogràfic. Per les pantalles del festival han passat moltes produccions internacionals que han demostrat el bon estat del cinema de gènere en tots els seus camps. Climax, la nova pel·lícula dels sempre polèmic Gaspar Noé, s’ha fet
amb el premi a la Millor Pel·lícula. Tot i ser una de les favorites de part de la crítica no deixa de sorprendre que el jurat hagi quedat fascinat per aquesta cinta a mig camí entre un documental sobre la dansa que s’acaba convertint en un mal viatge degut a les drogues. Noé és capaç de combinar el viatge a l’horror d’uns ballarins amb excel·lents plans seqüències i coreografies. Però, sens dubte, una de les pel·lícules que més es recordaran d’aquest Sitges 2018 és Lazzaro Felice, d’Alice Rohrwacher, que només ha aconseguit el premi especial del jurat així com el
premi de la Crítica i el del Jurat Jove. El film de Rohrwacher ens presenta una Itàlia on una marquesa explota i roba als seus treballadors que, a la seva vegada, s’aprofiten de l’ingenu Lazzaro. Després, la pel·lícula esdevé una faula moral amb influències del neoralisme i alguns tocs de màgia. Al final Lazzaro, sempre feliç, es converteix en una crítica als temps que corren on els deixebles postfeudals han passat a convertir-se en rodamons i viure als carrers de les ciutats. La millor direcció ha recaigut en el director Panos Cosmatos per Mandy.
El film explica la història d’una noia abduïda per una secta i la posterior venjança del seu marit, l’inefable Nicolas Cage. L’excel·lent primera part del film presenta unes escenes oníriques del món de Mandy i la seva captació per la secta. En el segon acte, en canvi, fa irrupció la violència i acaba semblant un encreuament entre Conan i Mad Max. La seva protagonista, Andrea Risborough, ha obtingut el premi a la millor interpretació per Nancy, una cinta al límit del gènere on una dona s’aprofita d’uns pares que han perdut la seva filla.
Instagram continua imparable EL FuTuR ÉS ARA Anna Lladó. Periodista www.annalladoferrer.com
Darrerament, la publicitat a Instagram ha pujat sense pausa. La xarxa social continua la tendència a l’alça i compta amb més de 1.000 milions d’usuaris actius a tot el món, un volum considerable que els anunciants no volen desaprofitar. El darrer estudi de IAB Spain, l’associació de la publicitat, el màrqueting i la comunicació digital a Espanya, la situa com la xarxa social del moment. A Espanya, el 85% dels internautes d’entre 16 i 65 anys fa servir les xarxes socials. Les més utilitzades són Facebook (87%) i Whatsapp (87%),youtube (69%), Instagram (49%) i Twitter (48%). L’estudi esmenta que Facebook domina el sector, però perd usuaris. Mentrestant,Instagram és la xarxa social que més creix, especialment entre la Generació z, és a dir les persones que tenen entre 16 i 23 anys. A dia d’avui, de mitjana, els usuaris fan servir quatre xarxes socials i el mòbil (amb un 95%) n’és el principal dispositiu de connexió. Mentre que Whatsapp és l’aplicació més valorada pels usuaris, Instagram és la més habitual pel que fa al seguiment de marques i influencers. és la xarxa per la qual cada cop hi aposten més empreses per a promocionar els seus productes i serveis. tribuna Maresme
11
Un Memorial Democràtic a Argentona FENT MEMÒRIA Margarida Colomer Historiadora
El passat 27-O s’havia d’inaugurar un monument a la memòria de les víctimes mortals argentonines a la guerra civil i la repressió franquista, però no va poder fer-se l’acte, que es farà properament. L’escultura és obra de l’arquitecte i escultor Agàpit Borràs. La iniciativa és impulsada per l’Ajuntament, després de cinc anys de fer actes entorn de la Memòria Històrica i editant vídeos dels períodes de la guerra civil i el franquisme. Aquests estudis sempre han estat amb el suport de la Comissió de Memòria Històrica i han finalitzat en una sèrie d’actes culminant en aquest monument.
L’escultura vol ser un homenatge a tots els morts a causa de la guerra civil i la repressió, per això en el monument hi seran inscrits tots els noms de les víctimes mortals. Fruit d’un estudi que he fet, qui el vulgui consultar està a la web de l’Ajuntament. Les famílies podran trobar-hi el familiar amb nom i cognom. Aquestes noms dels morts estaran distribuïts en quatre grups. El primer recull set morts violentes a la rereguarda. En el segon hi haurà els noms de la quarantena de veïns morts al front de guerra. Al tercer hi haurà els set morts per la repressió franquista. Finalment, un quart amb quatre noms de víctimes mortes a l’exili o als camps de concentració nazis.Tot i que a causa de la recerca a les fosses comunes no està acaba-
da, encara en poden haver-n’hi més. A Argentona ja feia temps que hi havia interès per fer honor a totes les víctimes de la guerra. En el seu moment ja es va fer una reforma en el monument franquista per expressar el desig d’incorporar-les totes, no només les que el franquisme considerava que havien mort por Dios y por España, sinó també les republicanes. Fa poc, l’Ajuntament
va decidir enderrocar el monument vell i fer-ne un altre de nou. Per la dignitat i en honor de tots els morts. Per últim voldria recordar que la dignificació de tots els morts és encara una lluita inacabada. Falta desenterrar moltes persones que consten desaparegudes i estan enterrades a les fosses comunes. El Parlament de Catalunya el 4 de juliol de 2017 va aprovar per unanimitat la reparació jurídica de les víctimes del franquisme, cosa que encara no han fet les Corts Espanyoles. No n’hi ha prou amb desenterrar les despulles de Franco del Valle de los Caídos. Per últim us convidaria a visitar el monument a la Plaça del Memorial Democràtic sota de l’escola “Les Fonts”. No us ho perdeu, és magnífic!
LLIBRES
El patrimoni arqueològic de Cabrera en 3D ‘La vall de Cabrera de Mar a l’antiguitat, ibers i romans. Patrimoni en 3D’ és un llibre que s’acaba de publicar i que aprofundeix en el passat d’un municipi amb un important llegat històric. L’obra l’ha coordinada Josep Maria Rovira, professor, historiador i arqueòleg, estudiós del patrimoni de la zona. Es compta amb el pròleg del vicepresident de la Sociedad Española d’Arqueología Virtual, Víctor Manuel López-Menchero. I en l’equip de redacció, han participat el doc-
12 tribuna Maresme
tor en Arqueologia clàssica J.F. Clariana; Rosa Isabel Garí, que va codirigir les excavacions de Can Modolell durant anys i Josep Vinyals, membre de l’antic Grup
de col·laboradors del Museu Arqueològic de Barcelona a Cabrera de Mar i del Grup d’Història del Casal de Mataró, entitat que assessora el llibre.
El llibre, en clau de divulgació, és molt visual i didàctic. Explica amb nombroses restitucions virtuals i el valor afegit de les imatges en 3D, com eren formalment els jaciments i com funcionaven. Dels Ibers es tracten temes com el poblat Ibèric de Burriac; les muralles, torres i les fortificacions; Can Rodon, el Turó dels Dos Pins i Can Ros, les tres necròpolis ibèriques; o el santuari ibèric de la Cova de les Bones Dones. I pel que fa al patrimoni romà es parla d’Ilturo; les Termes de Ca l’Arnau; Can Benet i el santuari romà de Can Modolell, entre d’altres jaciments.
Tribuna Maresme Maresme
13
REFORMES DE LA LLAR Escollir els colors de les parets Textos: AMIC
Si esteu pensant a renovar l’aspecte de la llar és segur que una de les coses que teniu en ment és tornar a pintar les parets. I si això és així, el primer dubte que us pot sorgir és quins colors utilitzar. La primera premissa és saber que la il·luminació influeix en el color i que aquest, a la vegada, determina la quantitat de claror o foscor que hi haurà en una habitació. És per aquest motiu que és tan important conèixer correctament les particularitats de cada color. Els clars reflecteixen la llum que reben, aporten lluminositat i engrandeixen vi-
14 Tribuna Maresme
sualment una estança. Per això, seran sempre una opció adequada quan estem pintant espais
petits. Per la seva part, els colors foscos absorbeixen la llum i redueixen visualment una estança.
Des d’aquest punt de vista convé utilitzar-los només en zones que volem ressaltar, com marcs de portes o finestres. Per escollir correctament els colors convé realitzar proves sobre la paret, fent les barreges que considerem oportú, fins que donem amb el color adequat. Un darrer factor a tenir en compte és la font de llum. Si la habitació disposa moltes hores de llum solar aquesta aportarà un to vermellós a la pintura al vespre i suavitzarà els colors freds. Si s’il·luminarà amb llum elèctrica, crearà un efecte gris en els tons càlids. Especialment quan les bombetes són de llum freda o blavosa.
PLa de Vulnerabilitat Energètica
La Fundació Naturgy activa un fons solidari per a la rehabilitació energètica d’habitatges de famílies en situació de vulnerabilitat La rehabilitació exprés d’habitatges per millorar l’eficiència energètica, així com la millora de l’equipament a les llars (frigorífics, cuines, escalfadors, calderes i deshumidificadors) de les famílies més vulnerables poden suposar un estalvi de fins a 650 euros anuals, segons l’estudi “Rehabilitación exprés en hogares vulnerables. Soluciones de bajo coste”, realitzat per la Fundació Naturgy i que recull 76 solucions de baix cost per fer les llars més eficients energèticament. Amb l’objectiu de dur a terme aquestes millores, la Fundació Naturgy ha posat en marxa el Fons Solidari de Rehabilitació Energètica, que es destinarà tant a intervencions directes en els habitatges per incrementar l’eficiència energètica com a la reparació i/o substitució d’equipaments que ho requereixin. Es tracta, en tot moment, d’obres ràpides i que es poden realitzar, preferentment, des de l’interior de l’habitatge, per no afectar elements comuns de les finques i per a les que no cal sol·licitar llicència d’obres ni permisos de la comunitat de propietaris. D’aquesta manera, es treballa per esmenar la manca d’aïllament, una insuficient protecció contra el sobreescalfament solar i l’ús de materials inadequats en la construcció, que són les grans mancances dels habitatges que ocupen les famílies més vulnerables. “Un dels grans problemes del parc d’habitatges és que més del 70% es van construir abans de l’any 1978, que va ser quan va entrar en vigor l’obligació d’aïllar tèrmicament les cases. I gran part d’aquests pisos són habitats actualment per persones en situació vulnerable”, afirma el director general de la Fundació Naturgy, Martí Solà. Qui se’n pot beneficiar? Els principals beneficiaris del
L’objectiu és assumir millores d’aquests habitatges en matèria de rehabilitació, equipament i eficiència energètica per donar suport a les llars i les famílies que més ho necessiten. Les actuacions procedents d’aquest Fons Solidari es posen en marxa inicialment a Catalunya, Galícia i Madrid, però són extensibles a tot Espanya. El Fons Solidari de Rehabilitació Energètica és obert a la contribució ciutadana i també dels empleats i clients. La Fundació Naturgy es compromet a aportarhi el mateix import que el públic interessat doni a aquesta iniciativa.
Fons Solidari de Rehabilitació Energètica són les persones en situació de vulnerabilitat que siguin propietaris o llogaters dels habitatges que s’han de rehabilitar. Com a pas previ, hauran de ser atesos per entitats del Tercer Sector amb les que la Fundació Naturgy té acords de col· laboració (Fundació Foment de l’Habitatge Social, Càritas, Habitat3, Creu Roja, Fundació Roure, Fundación Constructora Benéfica). També es podran acollir a aquestes ajudes les entitats del Tercer Sector o administracions titulars d’habitatges que gestionen llars habitades per persones en situació de vulnerabilitat energètica, i amb qui la Fundació Naturgy signi un conveni de col· laboració per a la utilització dels recursos del Fons Solidari. Com es finança? Segons els càlculs realitzats per l’estudi de la Fundació Naturgy, una rehabilitació energètica integral tindria un cost d’entre 20 mil i 35 mil euros, mentre que amb
l’aplicació de mesures de baix cost es pot reduir fins als 5.000 i 7.000 euros. Aquests recursos surten del fons solidari que ha creat la Fundació. “La nostra Fundació és la donant principal d’aquest fons que ara comença a funcionar i amb el qual confiem que podrem ajudar els col·lectius més vulnerables i mantenir activa la nostra línia d’acció per lluitar contra la pobresa energètica”, ha declarat Solà. Per una banda, hi pot contribuir qualsevol persona: clients, empleats, proveïdors, ciutadans en general, associacions o altres tipus d’entitats, amb aportacions des d’1 fins a 10.000 euros, a través del web www.fondo.fundacionnaturgy.org. A més, també tindran l’opció de gaudir de la desgravació fiscal corresponent. D’altra banda, la Fundació Naturgy farà una aportació inicial i es compromet a contribuir al Fons Solidari amb el mateix import que hagin aportat desinteressadament els donants.
Què inclouen els ajuts? Les despeses que assumeix el Fons són els materials, mà d’obra i projecte tècnic i llicències, si són necessaris, en el cas de les rehabilitacions. Compra de nou equipament, trasllat a l’habitatge i mà d’obra d’instal·lació, per les substitucions d’equipaments. I finalment, materials i mà d’obra, en el cas d’adequació d’instal·lacions.
Contingut elaborat amb la informació de la Fundació NATURGY Tribuna Maresme
15
Els plats de dutxa tous
El més nou per a les aixetes
Es tracta d’un producte molt nou, disponible ja per al públic en algunes botigues i que ha generat un gran interès. Els plats de dutxa tous o de poliuretà tenen els següents avantatges: · Són més higiènics: perquè són molt més fàcils i ràpids de netejar. La superfície és poc rugosa i la brutícia es retira ràpidament sense oferir resistència. · Són més segurs: degut al caràcter antilliscant de la seva superfície, la qual cosa els converteix en un element per al bany molt recomanable per als més grans o per a persones amb mobilitat reduïda, ja que és més difícil relliscar sobre el poliuretà. El plat s’adapta totalment a la forma del peu. · Són més resistents i d’elevada durabilitat: estan compostos per un material molt dur que esmorteeix bé els cops. Els test de resistència realitzats sobre aquests plats garanteixen la
Els smartphone no són els únics que es llueixen amb la seva tecnologia; ara les aixetes i dutxes també inclouen sistemes touch i noves eines per estalviar aigua. Són noves, boniques i us facilitaran la vida: els productes d’aquesta gran modernitat porten per a la vostra zona de bany tecnologia de darrera generació que us deixarà fascinats. La seva gran qualitat és que complementen qualsevol llar i creen un punt focal en el bany, són d’alta qualitat i creen un ambient higiènic i confortable. No només les trobareu en un
16 Tribuna Maresme
seva elevada resistència. · Són menys molestos: degut al fet que no només esmorteeixen els cops de possibles objectes, sinó que també absorbeixen molt bé l’impacte de l’aigua al xocar contra la superfície. D’aquesta manera, sembla que us dutxeu en silenci sobre aquests plats de poliuretà. Si esteu pensant a renovar els plats de dutxa de la vostra llar, plantegeu-vos aquesta possibilitat perquè és molt recomanable.
sol estil, una de les seves qualitats principals és que vénen en una gran varietat de formes i acabats per adequar-se a les necessitats de la vostra llar. Si el que voleu és fer una excel·lent inversió per al vostre bany, aquesta pot ser una molt bona possibilitat, ja que aquests productes us brindaran atenció i modernització en els vostres banys. Aquestes aixetes poden ser també instal·lades no només dintre de la zona del rentamans, sinó també en la paret frontal per poder tenir una mica més d’espai.
Tribuna Maresme
17
SALUT I BENESTAR ACTIVITATS SALUT Taller educació emocional nens i adolescents. Mataró. Espai Terapèutic Maresme. Tots els dimarts tarda. Inscripció prèvia info@ espaiterapeuticmaresme.com o T.93 790 22 14. Taller per millorar i prevenir la falta de memòria. Mataró. Espai Terapèutic Maresme. Tots els dimecres de 15 a 16 h. A càrrec de Maribel Xufré, psicòloga. Inscripció prèvia info@espaiterapeuticmaresme.com o T.93 790 22 14. Taller d’estimulació cognitiva. Premià de Dalt. Associació de la Gent Gran. Dimecres 7 i 21 a les 18 h. A càrrec del Dr. Miguel Ángel Ramírez. T’agrada la tonyina amb salsa de mercuri? Mataró. Seu de l’Agrupe. Dimecres 7 a les 19.30 h. A càrrec d’Isabel Sanz de l’Institut de Ciències del Mar. L’ictus. Mataró. Dimarts 13 a les 17.30 h (Casal Gent Gran de la Llàntia) i Dimarts 27 a les 17.30 h (Casal Gent Gran de Rocafonda). A càrrec de Nicolau Guanyabens, neuròleg. Mou el cos, allibera la ment. Premià de Dalt. Espai Santa Anna. Dimarts 13 de 18 a 20 h. Taller a càrrec de la Norma Ros. Taller pràctic de reflexologia. St Vicenç Montalt. Centre cívic. Dimarts 13 a les 18.30 h. A càrrec d’Isabel Serrano. Taller Mindfullness. Vilassar de Mar. Biblioteca. Dimarts 13 a les 18.30 h. A càrrec de Tomàs Villamayor. Com millorar la salut bucal. Mataró. Casal Gent Gran Santes-Escorxador. Dimecres 14 a les 17 h. A càrrec de Mònica Pellejero, odontòloga. El sexe es fa gran amb nosaltres. Mataró. Casal Gent Gran de Molins. Dimarts 20 a les 17 h. A càrrec d’Alba Llobera i la Montse Roig psicòlogues. Com afrontem el dolor. Mataró. Casal Gent Gran de l’Havana. Dimecres 21 a les 17 h. A càrrec del Dr. Josep M. Picaza, metge geriatre. Vivenciem la música. Vilassar de Mar. Aula de Música. Divendres 26 a les 19h. Sent el teu cos a través de la música, la respiració i el moviment. A càrrec de Tomàs Villamayor. El què i el perquè del procés de dol. Mataró. Ateneu Fundació Iluro. Dijous 29 a les 19h. A càrrec d’Amparo Menéndez Villanueva, psicòloga.
18 Tribuna Maresme
Com fomentar l’autoestima dels infants Sara Almeda Psicòloga especialitzada en clínica infantojuvenil
ESPAI TERAPÈUTIC MARESME
Els infants tenen la necessitat de ser aprovats, inicialment pels seus pares i després pels seus companys i professors un cop inicien l’escolaritat. Si se’ls considera, valora i aprecia, els estem proporcionant un escut psicològic que els protegeix de per vida. Els nens i les nenes s’emmirallen ens els pares, són ells qui els mostren qui i com són. Es tracta de reconèixer les seves capacitats, esperar d’ells el que podem esperar (ni més ni menys), no desitjar que siguin com nosaltres volem que siguin, sinó d’acceptar-los, comprendre’ls i reforçar-los amb estima i afecte. A vegades ens podem trobar que els nens tenen comportaments o actituds diferents de la resta, cosa que els pot comportar no encaixar del tot amb el seu entorn. Per això, és important reconèixer i admetre les seves diferències de forma positiva. I la millor manera és comunicar-se amb ells transmetent-los també els missatges de forma positiva i, alhora, assertiva. És molt important escoltar els nens. Quan ho fem, els estem
Des de la Clínica ISSA volem ajudar al desenvolupament de la intel·ligència emocional dels vostres fills, per això hem organitzat uns TALLERS D’EDUCACIÓ EMOCIONAL adreçats a infants de 6 a 10 anys. Amb la col·laboració d’una professional hem preparar aquesta activitat que esperem que nos us perdeu!
transmetent: “ets important per a mi, el que dius m’interessa, tu m’interesses”. Quan ens expliquen els seus problemes, és aconsellable no donar-los sempre la solució. Això passa freqüentment perquè creiem que no són capaços de trobar les seves pròpies respostes al problema. No és així. Els nens no ens demanen solucions, el que volen és compartir les seves experiències i adquirir estratègies per afrontar els seus problemes. És el nostre llenguatge verbal i no verbal, la nostra manera de comunicar-los els sentiments,
el que els ajuda a reinterpretar la seva situació. Si utilitzem “el llenguatge de l’autoestima”, que consisteix a descriure la conducta del nen sense jutjar-lo, objectivament, expressant-li els teus sentiments vers la seva conducta, siguin positius o negatius i esmenar els seus errors apreciant els seus esforços per millorar en futures situacions. Aquesta no és una tasca fàcil, ja que el dia a dia amb els nens habitualment és impredictible i no sempre les condicions externes són les millors, ja sigui per l’ambient familiar, escolar, social… Es tracta d’ensenyar-los a viure de la millor manera, que els faci estar feliços i contents, que sàpiguen reconèixer els seus límits i les seves capacitats. En donar-los confiança i autoestima els ajudem a superar els seus reptes del dia a dia.
Distraccions, passar-ho bé Ramon Domingo PSICÒLEG
Així com la cultura ens fa “pensar i aprendre”, també, moltes vegades ens distreu, ens fa “passar una bona estona”. I així és la vida, sobretot , la vida mental, el que pensem i emociona. El gaudi i la distracció, tenen però, uns punts inicials, unes expectatives, de passar-ho bé, fugint de malestars i problemes i per això ens esmercem a la recerca d’activitats que en facin gaudir. Estem sempre entre dos pols d’activitats mentals i de sensacions: allò que ens fa gaudir, es transforma ràpidament en allò que ens fa patir: anem de vacances a passar-ho bé, però hi ha unes cues de cotxes que no ens deixen avançar i aquella platja tan esperada, està plena de gent i d’incomoditats. I un gran etc. L’opció de distracció es supedita
ràpidament al contrari. El més curiós d’aquest aiguabarreig de sentiments, de desitjar distreure’ns del tot, però acceptant-ne el preu del treball i les obligacions, quan per fi sembla que, en algunes societats, s’aconsegueix una vida de distracció, és cap al final de la mateixa quan ja no es tenen ni obligacions ni treball, quan entrem a una edat emprenyadora per les seves limitacions però que ens obre un ventall de distraccions sense límit: aquesta vegada si!! És, ja ho endevineu, quan ens convertim en “gent gran”, per no dir, jubilats , avis i àvies, vells i velles: podrem tenir temps per a tot el que voldrem definitivament (i tant!). Ai, no!, també apareix a la llunyania quotidiana la fi de tot, i/o la malaltia, i/o per a alguns, la depressió pel que s’ha perdut... Ja ho veieu, tot i que aques-
ta etapa de la vida, podria ser i és cada cop més, una etapa de gaudi i distracció, hem de seguir estant amatents al nostre entorn i a la nostra salut social, mental i personal, perquè ja hem après (o ho hauríem d’haver fet, o fer-ho de seguida!) que les distraccions i el passar-ho bé estan estretament relacionades amb l’organització social de gran i de petit format, a l’extrem que massa vegades fa la impressió que ens estan muntant una vida sobre les distraccions, convertint allò més negre en atractiu, accés a tot i per a tothom, informacions interessades o fora de context, distracció contra concentració, poca valoració dels fets, de manera que, cal valorar les distraccions i el gaudi a totes les etapes de la vida. Vol dir que: cal distreure’s i gaudir!, però com diuen en aquell programa de la tele: “No te la fotis!”.
Consells per al mal d’esquena Algunes persones acostumen a patir mal d’esquena i que els impedeix fer una vida normal. Hi ha alguns consells que poden ajudar a patir menys dolors. • Realitzeu exercicis d’estiraments de l’esquena. Encara que podeu dir que us farà més mal, en realitat això succeirà els primers dies, però al cap d’un temps, el dolor remet i us dona major flexibilitat en l’esquena. • Apliqueu calor a l’esquena, tant si teniu dolor com si no. Si teniu dolor us alleugerirà i si no en teniu, us anirà bé. • Feu que la vostra parella us faci un massatge o acudiu a un fisioterapeuta per rebre massatges de tant en tant evitant que es creïn tensions a l’esquena. • No agafeu pes i, si no teniu més remei, repartiu el pes entre les dues mans. • Procureu seure rectes i mantenir una bona postura asseguts.
tribuna Maresme
19
CUINA Arrenca a Cabrils la Ruta Gastronòmica més solidària La millor forma de descobrir l’oferta gastronòmica de Cabrils és participar a la 6ª edició de la Ruta Gastronòmica de Cabrils, que se celebrarà del 2 de novembre al 3 de març. La ruta es va presentar el passat 26 d’octubre a l’Hotel Mas de Baix. Els mitjans de comunicació assistents també van poder viure l’experiència de ser ajudants de cuina per un dia, participant en un showcooking múltiple i participatiu, durant el qual es van elaborar algunes de les
EL MÓN DEL VI
La DO Camp de Borja Quim Giménez SOMMELIER
Vins negres de la varietat garnatxa principalment. El Consell regulador de la DO es constituí el 1977 amb seu a la població d’Ainzón. Consta de 7.379 ha amb 1.650 viticultors i 17 cellers. Localització: Ubicada al nordest de la província de Saragossa i a 60 km de la capital, en una
cinc tapes que formen la ruta: cor de carxofa gratinat farcit de verduretes i llagostins (Sal i Pebre), patata farcida de xistorra amb ou ferrat de guatlla (L’Hort Cabrils), tonyina ‘bluefin’ amb foie, espàrrecs i vinagre fumat (Can Rin), patata farcida de rostit de carn de perol i reducció de vi ranci amb un toc de farigola (L’Hostal de la Plaça) i nigiri de salmó i maki de tonyina salvatge d’Arenys (Ca L’Estrany). “Aquest any, com a novetat, hem traslladat la ruta de l’estiu
a la tardor, però mantenim el mateix compromís, que es converteixi en una cita gastronòmica anual obligada de la comarca del Maresme, més enllà de la temporalitat dels mesos estiuencs. També, per primera vegada, li hem donat un sentit solidari, destinant 1 euro de cada tapa a benefici del Casal dels Infants de Barcelona, que des de fa 35 anys actua per revertir la situació de vulnerabilitat que viuen molts infants del Raval, facilitant l’educació, promocionant la seva escolarització”, va comentar el president de l’Associació d’Hostalers de Cabrils, Artur Masiques.
zona de transició entre les muntanyes del Sistema Ibèric i la vall de l’Ebre. Entre altres poblacions abasta els termes municipals de Fuendelajón, Borja i Ainzón. Clima: Continental, bastant extremat amb hiverns suaus i estius secs. Important influència del cerç, un vent fred i sec del nord-est. Les precipitacions són escasses; entre 350 i 450 mm anuals. Terrenys: Són de tipus calcari, de terrassa i argilós fèrric. Es troben entre 350 i 700 m, en terrasses del riu Huecha i les planes de Plasencia.
Varietats de raïm blanc: Macabeu, chardonnay i moscatell d’Alexandria. Varietats de raïm negre: Garnatxa negre, carinyena (samsó), ull de llebre, cabernet sauvignon, merlot i syrah. Els seus vins blancs són frescos i afruitats. Els vins negres joves i de mitja criança (roure) gaudeixen d’un gran prestigi. Els seus criança són afruitats amb estructura sense perdre la delicadesa dels seus tanins, que són llargs en boca. Entre altres cellers destaquen Borsao i Bodegues Aragoneses (Coto de Hayas).
LA RECEPTA
MIX DE BÚRGuL I LLEGuMS AMB PESTO VERMELL Saborós i aromàtic, el mix de búlgur i llegums amb pesto vermell és una veritable font de proteïnes i fibra i resulta ideal per a dietes vegetarianes.
INGREDIENTS: 1 tassa de mix de búrgul i llegums; 1/2 fonoll; 1/2 carbassa violí petita. Per al pesto vermell: 1/2 tassa de tomàquets secs en oli; 1/2 tassa de tomàquets cirerols frescos; 3 cullerades soperes de llevat nutricional; 2 grapats d’avellanes torrades; 1 grapat de fulles d’alfàbrega fresques; 1 gra d‘all; 150 ml d’oli d’oliva verge; Sal.
PREPARACIÓ: 1. Renta els tomàquets cirerols, talla’ls per la meitat i posa’ls a la gerra de la batedora. 2. Afegeix-hi el tomàquet sec, les fulles d’alfàbrega, la dent d’all pelat, les avellanes, el llevat nutricional, un polsim de sal i l’oli. 3. Tritura fins a aconseguir una textura cremosa i homogènia. Reserva el pesto. 4. Trosseja el fonoll i la carbassa en daus molt petits i salta’ls durant 5 minuts, fins que les verdures estiguin tendres. 5. Bull el mix de búrgul i llegums en aigua abundant i escorre’l quan estigui cuit. 6. Salta el mix amb les verdures uns minuts i condimenta’l amb el pesto vermell. Recepta: Veritas
EL TAST BOuQuET D’ALELLA
PLAER ESCuMÓS Color: Groc pàlid amb reflexos característics verdosos. Bombolla fina. Aromes: Aromes secs sorrencs i cítrics, pinya madura i pruna groga. Florals de ginesta i mimosa, destaca l’olor de fulla taronger. En boca: Entrada suau, evolucionant cap a sensacions afruitades. Pessigolles cítriques recorren tots els racons de la boca deixant un record d’aranja. Varietats: 60% Pansa Blanca i 40% Chardonnay.
tribuna Maresme 20
LLEURE CAMINANT PEl MARESME
El laberint de Cabrils
Text: Josep Grau (Montaltrek) Foto: M. Carmen Areales
Se us acudiria buscar un laberint al bell mig del bosc? Doncs al Maresme, com que tenim de tot, també tenim un laberint en un lloc en què mai ho imaginarieu; i aquest mes l’anirem a descobrir. Passarem per alguns llocs que bé val la pena esmentar: Dolmen de La Roca d’en Toni: És un sepulcre funerari datat entre el 2.200-1.800 aC. Sols es conserva el que era la cambra funerària i la seva coberta que és una llosa plana
cobrint la part superior. Tenia un cromlec (pedres clavades a terra en disposició més o menys circular) del que ara no en queda rastre. Necròpolis de Can Boquet: Hi trobem set tombes medievals; una d’elles és d’un nen. Totes estan orientades cap a Llevant. Es varen descobrir l’any 1974 sota un camp de conreu. La més ben conservada encara tenia l’esquelet. Laberint de Cabrils: Ja fa uns 4.000 anys els nostres avantpassats van dibuixar, gravar i construir laberints. El mo-
tiu? Es creu que eren trampes pels mals esperits. En canvi a l’Edat Mitjana, eren una representació del camí cap a Déu. Consta d’una única via circular, delimitada per vuit parets que rodegen el punt central i només té una entrada que també és la sortida. Podeu trobar-hi alguna persona fent ioga o meditant. Yin i el Yang: Estan al costat del laberint, a terra fet amb pedres de diferent color. Dins la filosofia taoista, significa el moviment constant que tenim entre el bé i el mal, buscant el nostre punt d’equilibri.
COM ARRIBAR-HI Pugem amb cotxe per Cabrils, i al inici del poble, prenem la carretera que surt per l’esquerra i que porta a Vilassar de Dalt; quan arribem al cim i abans de començar la baixada, girem a LA DRETA i seguim una pista ampla i amb forces sotracs, fins que al cap de uns 3 km trobem una caseta amb un pi gran,estem al Pi de Can Boquet. Al davant mateix, a LA DRETA, prenem el camí en forta pujada que ens porta a l’aparcament de la Roca d’en Toni. Aquí podem admirar les construccions que feien els nostres avantpassats: El Dolmen de la Roca d’en Toni i més a mà esquerra, la Necròpolis de Can Boquet. Comencem a caminar, pujant per la pista que ens queda més a LA DRETA i no deixem aquesta pista ampla, ignorant si surt algun camí pels costats. Anem direcció a Coll de Porc, passarem per una casa abandonada que és a Can Mastruc i també veurem sobre l’horitzó de la muntanya de Cabrils les tres cúpules dels edificis abandonats, però amb un guarda de seguretat de La Mútua. Hem d’aixecar la vista, ja que al cap d’uns 3’5 Km, passa per sobre el nostre cap una línea elèctrica, i tot seguit, veiem que a mà dreta del camí, hi ha unes pedres grosses, fent una barrera. En aquest punt veiem que A MÀ ESQUERRA del terraplè del camí surt un corriol desdibuixat, el seguim i en uns 50 metres, passa entre un estret corriol amb pins a cada costat i al final del corriol de pins, SEGUIM RECTE i ens enfilem a un petit morro del turonet que tenim al davant. I en arribar al cim, trobem el Laberint de Cabrils i el Yin i el Yang al seu costat. Després de gaudir dels espai amb respecte, tornem al punt d’inici pel mateix camí que hem vingut. Itinerari: No circular | Desnivell: 128 m. Durada: 1 h55 min. | Distància: 7,45 Km.
Tribuna Maresme
21
PLANTES
Notes de verd per a l’hivern Passi Garden Home www.passigardenhome.com
Quan les caducifòlies estan despullades, les plantes de fulla perenne es converteixen en l’única garantia de verd en el paisatge melancòlic de l’hivern. Els llorers petits, els boixos retallats i les coníferes per a testos són, en aquesta època de l’any, el perfecte comodí per a donar color a la terrassa, al balcó o a l’entrada de la casa. Tres comodins verds i suaument aromàtics que al desembre poden, fins i tot, tenir un aire festiu vestits amb les garlandes de llums i els adornaments de Nadal. Aquestes plantes requereixen poques atencions. T’expliquem quines són: · Viuen millor al sol, tot i que el boix ‘Faulkner’ i el llorer toleren
22 Tribuna Maresme
la semiombra, i fins i tot l’ombra. · Admeten qualsevol tipus de sòl, encara que l’ideal és que sigui fèrtil i fresc. És essencial que dreni bé i es mantingui moderadament humit. · S’han de regar amb regularitat, però sense excedir-se. En el cas del llorer cal esperar que el substrat estigui sec. · Si viuen en test és important
aportar-los adob de forma regular. A la primavera, i després de la poda, és clau per a ajudar-les a emetre nous brots amb força. Les coníferes necessiten poc adob. · El boix i les coníferes són força rústics, en general. El llorer, en canvi, tolera fàcilment fins a -11° C (zones 8-9), però a partir d’aquesta temperatura comença a patir i convé protegir-lo o po-
sar-lo a cobert. · La poda només és necessària si els exemplars s’han fet massa grossos o han perdut la forma. En tot cas, es duu a terme dues vegades a l’any: al juny i a finals de setembre, o començaments d’octubre. · Plagues i malalties: El cultiu en test les preserva dels patògens del sòl que acostumen a afectar-ne algunes. Al nord d’Espanya, el boix pot patir l’acció de les larves de la papallona Cydalimaperspectalis, que es combat amb insecticides basats en el Bacillusthuringiensis ‘Kurstaki’. A l’hivern, per a donar color en l’entrada de la casa, en una taula de la terrassa o en un racó del jardí només cal combinar uns quants boixos tallats, llorers minis i petites coníferes blaves i daurades en testos senzills.
sant martí
FESTA MAJOR D’ARENYS DE MUNT DIUMENGE 4 novembre Ruta Domènec Perramon. A les 11.30 h, des de la plaça de l’Església. Espectacle de Rau Rau: El Cotó. A les 12 h, a la Sala Corrioles del Centre Moral. Amb la companyia Txotitelles. Recital de Dansa de Festa Major. A les 18 h, a la Sala Municipal. Amb les seccions infantils i juvenils de l’Esbart Dansaire del Centre Moral i l’Esbart Manresà.
DIMARTS 6 novembre Jornades pràctiques d’elaboració de “relleno”. A les 8 h, a l’edifici El Mercat. A càrrec de la Sra. Cinta Mollera Canaleta. Degustació de pomes i de pastís de relleno.
DIJOUS 8 novembre Jornada de portes obertes a l’Arxiu Històric i l’arxiu del Col·lectiu pel Museu Arxiu. De 18 a 20 h, a Can Borrell. Visita comentada. XI Nit de l’Esport. A les 9 h, al Castell Jalpí.
DIVENDRES 9 novembre Viatges a les diferents atraccions 2 x 1. De 17 a 20 h, a la fira d’atraccions. Inauguració de l’exposició: “Els ajuntaments democràtics d’Arenys de Munt durant la Generalitat republicana (19311936)”. A les 18 h, a la Sala d’Exposicions Mercè Paluzie. L’exposició es podrà veure del 9 al 18 de novembre. “Dòlmens i menhirs en el territori del Maresme i el Vallès Oriental”. A 18.30 h, a la Sala d’Exposicions Mercè Paluzie. Conferència a càrrec de Robert Lleonart i Casadevall.
FESTA MAJOR D’ARENYS DE MUNT
Arenys de Munt convoca a la celebració de la seva Festa Major de Sant Martí. El programa d’actes inclou dansa, exposicions, concerts, teatre, Ofici, sardanes, vermut popular, tast de ratafia i la tradicional elaboració de ‘relleno’, entre d’altres. Pregó de Festa Major. A les 20 h, a l’Ajuntament. A càrrec de Ràdio Arenys de Munt i l’Escola de Música AdM. Correfoc. Tot seguit del pregó. A càrrec dels Diabòlics Anònims de Vilassar de Dalt. ‘Cabareta’. A les 22.30 h, a la Sala Municipal. Cabaret en clau femenina i política, amb Maria Molins i Bárbara Granados. Nit de versions. A les 23.45 h, a la carpa de Can Globus. Amb The Covers Band i DJ Albert Maynou.
DISSABTE 10 novembre Concert d’A Munt Jazz Band. A les 12 h, a la Sala Municipal. De l’Aula de Música AdM. Cercavila de gegants i xocolatada. A les 17 h, des de l’Eixample. Amb les colles d’Arenys de Munt, Arenys de Mar i Canet i els grallers de Sta Coloma de Gramenet. IV Correbars Popular + xaranga. A les 19 h, des de la plaça de l’Església. Activitat per a majors de 18 anys. Sopar jove amb Genís Sánchez. A les 21.30 h, a la carpa de Can Globus. Tiquets: 3 € (inclou pa amb tomàquet i botifarra). Teatre: ‘Atabalats!!’. A les 21.30 h, al Centre Moral. A càrrec del Grup de Teatre del Centre Moral. Nit Jove. A les 13 h, a la carpa de Can Globus. Amb DJ Sendo, Dr. Prats i la Banda Biruji.
DILLUNS 12 novembre ’Amb B de Brossa’. A les 11.30 h, a la Sala Municipal. Espectacle infantil amb la companyia Sim Salabim. ‘Rhumans’. A les 18 h, a la Sala Municipal. Espectacle familiar a càrrec de Rhum & Cia.
DIUMENGE 11 novembre Ball d’homenatge i recepció d’autoritats. A les 10.30 h, a l’Espai 1 d’Octubre. Ball a càrrec de l’Esbart Dansaire. Ofici de Sant Martí. A les 11 h, a l’Església Parroquial. Cantaran el Cor femení Aloc i diversos cantaires, amb l’acompanyament de la Cobla Selvatana. XXIII Mostra de “Relleno”. A les 12 h, a la rambla Sant Martí. Venda de pomes, degustació i venda de pastís de relleno. Recepció dels Martins i Martines d’Arenys de Munt. A les 12.30 h, a la plaça de l’Església. Ballada de sardanes i de la dansa d’Arenys de Munt. Seguidament, a la plaça de l’Església. Amb la Cobla Selvatana. Ballada infantil de la Dansa d’Arenys de Munt, a càrrec de nens i nenes de l’Escola Sant Martí i de l’Esbart Dansaire del Centre Moral. Ballada de la Dansa d’Arenys de Munt amb les espolsades. Vermut popular. A les 14 h, a la plaça de l’Església. Teatre: ‘Atabalats!!’. A les 18.30 h, al Centre Moral. A càrrec del Grup de Teatre del Centre Moral. Concert de Festa Major. A les 19 h, a la Sala Municipal. Amb l’Orquestra Selvatana. Ball de Festa Major. A les 21.30 h, a la Sala Municipal. Amb l’Orquestra Selvatana.
DISSABTE 17 novembre Cursa Ironkids. A les 9 h, al parc Can Jalpí. 18è Simposi sobre la Història Censurada de Catalunya. A partir de les 10 h, a la Sala Municipal. Sortida guiada a buscar bolets. A les 10 h, des de la plaça de l’Església. De 16 a 20 h, Exposició dels bolets trobats. Tast de ratafia. A les 12 h, al celler de Can Borrell. A càrrec de la Confraria de la Ratafia de Santa Coloma de Farners. II Torneig de Botifarra. A les 16 h, a l’edifici El Mercat. Concert Viuen. A les 10 h, a l’Església Parroquial. A càrrec del Cor l’Aixa i l’Orquestra de Cambra Terrassa 48.
DIUMENGE 18 novembre Sortida Mototurística. A les 8 h, des de la zona industrial Torrent d’en Puig. Exposició dels bolets trobats. De 10 a 14 h, a l’edifici El Mercat. Tallers científics de bolets per a totes les edats, dirigits per un biòleg, i projecció continuada d’imatges. Naturalment. A les 11 h, a l’edifici El Mercat. Taller de mandales. Concert d’Orquestrina Synerenca. A les 12 h, a Can Borrell. Cicle SonaGust! Música festiva tradicional.
Tribuna Maresme
24
SANT ANDREU
FESTA MAJOR DE ST ANDREU DE LLAVANERES Dissabte 24 novembre
Ludoteca infantil. 10 h. a 14 h. Pati de l’Espai Labandària.
Teatre: Dakota. 22 h. El Casal de Llavaneres. A càrrec de La Inestable.
Concelebració de l’Eucaristia. 11.30 h. Església parroquial. .
Diumenge 25 novembre
Balla i no t’adormis a la palla. 18 h. El Casal de Llavaneres. Espectacle infantil amb la companyia ¾ de 15.
Caminada popular de Llavaneres. 07.30 h. El Casal de Llavaneres. Preu: 5 €. Arts marcials. 11 h. Pavelló municipal. Lectura del manifest del Dia Internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones. 12 h. Plaça de la Vila. Concert de Sant Andreu. 18 h. Església parroquial. Amb Camerart-Orquestra del Maresme i direcció de Jordi Montoliu.
Dimecres 28 novembre Cine-fòrum. 18 h. Biblioteca. Amb berenar per a l’eliminació de la violència envers les dones.
Divendres 30 novembre 25è Torneig de Golf Sant Andreu. 09 h. Club de Golf Llavaneras.
25 Tribuna Maresme
Xocolatada popular. 19 h. Al pati d’El Casal de Llavaneres. Veredicte del 4t Concurs de Pintura i Escultura de Sant Andreu. 19 h. Can Caralt. Tot seguit, inauguració de l’exposició de les obres seleccionades. Nit jove. 21 h. Carpa del parc de Ca l’Alfaro. Amb Dj Edu R, Reskate, Adala & The Same Song Band I Dj Hochi.
Dissabte 1 desembre
Ballada de sardanes. 12 h. Plaça de la Vila. Amb la cobla Contemporània, Degustació de cuines del món, Escudellada solidària i vermut republicà a benefici de La Marató de TV3.
Taller de Circ. 17 h. Carpa del parc de Ca l’Alfaro. Teatre: Dakota. 19.30 h. El Casal de Llavaneres. A càrrec de La Inestable.
Rua de presentació de les colles participants Llavatraka. 17 h. Recorregut: Jardins Can Matas, pg. Joaquim Matas, c. de Munt, pl. de la Vila, pg. de la Mare de Déu de Montserrat fins el parc de Ca l’Alfaro.
27a Tres hores de resistència de ciclomotors. 09 h. Terrenys de sota el pont de l’autopista.
4t Concurs de percussió Llavatraka. 17.30 h. Carpa del parc de Ca l’Alfaro.
Pedalada popular. 10 h. Sortida i arribada: passeig de Jaume Brutau.
Nit revival. 22.30 h. Carpa del parc de Ca l’Alfaro. Amb les actuacions de l’escola de dansa Escenika i Gim Llavaneres, i sessió disco de Domènec Canal aka DJ Straw&Berry.
Diumenge 2 desembre
Torneig de ràpides d’escacs. 10 h. Casal de la Gent Gran.
Cercavila de gegants. 11.30 h. Sortida: carrer dels Pintors Masriera. Arribada: Parc de l’1 d’octubre.
Llavaneres entre el Renaixement i el Modernisme. 10.30 h. Plaça de la Vila. Visita comentada per la població.
Acte lliurament de la rosa als Andreus i les Andrees de Llavaneres. 13 h. Plaça de la Vila.
Diumenge 9 desembre
Divendres 14 desembre Presentació del llibre: ‘Història fotogràfica de Sant Andreu de Llavaneres 1880-1980’. 19.30 h. Església parroquial. A partir del fons fotogràfic del Museu Arxiu i de Quim Bertran, entre altres.
Dissabte 15 desembre Premi Sunsi Mora a la visibilització femenina. 21 h. El Casal de Llavaneres. Sopar-gala i votació final amb la presència de Toni Cruanyes.
FESTA MAJOR DE SANT ANDREU DE LLAVANERES
SANT MARTÍ
FESTA MAJOR DE teià El pregó de la Festa Major de Sant Martí de Teià donarà el tret de sortida de la celebració el divendres 2 de novembre a les 21 h, a la plaça Catalunya. Anirà a càrrec de la colla del Sac i Ganxo. Fins al 12 de novembre es podrà gaudir de la proposta d’actes festius pensats per a tots el públics
DIVENDRES 2 NOVEMBRE La llegenda de Sant Martí. A les 18 h a l’església de Sant Martí. Sant Martí tornarà a obrir la Festa Major.
Cantada de musicals de broadway. A les 19 h a la Biblioteca can Llaurador. A càrrec de la Coral Picarol.
La riera pam a pam. A les 19.30 h a la CMC La Unió. Inauguració de l’exposició de fotografies de la Riera de Toni Batllori.
Teatre: Mala broma. A les 21 h al teatre de La Flor de la Palma. Comèdia negra que posa al límit els seus personatges.
Pregó de Festa Major. A les 21 h a la plaça Catalunya. De la colla del Sac i Ganxo.
DIVENDRES 9 NOVEMBRE
Què d’aquí. A les 22 h a la CMC La Unió. El joc que posa a prova els teus coneixements de Teià i la seva gent.
DISSABTE 3 NOVEMBRE Xxiv passejada: la riera. A les 9 h a la CMC La Unió. A càrrec de Jordi i Josep Maria Balada. Preparats artistes! A les 10.30 h al carrer Àngel Guimerà. Música en família. A les 11 h a la CMC La Unió. A càrrec de Paula Moya.
La gran a...ventura. A les 18 h a la CMC La Unió. Espectacle a càrrec de Marcel Gros. Concert de la banda. A les 20 h al teatre de La Flor de la Palma. Concert conjunt de l’Aband, banda d’adults de l’Antàrtida, i la Banda Municipal de Teià. Cercatapes. A les 20.30 h. Nit Jove. A les 23.45 h a l’envelat de Can Bruguera. Amb Koers, l’Orquestra de Mitjanit i DJ Sendo.
DISSABTE 10 NOVEMBRE
Ball per a la gent gran. A les 18 h a la CMC La Unió. Amb el Duet The Paradise.
Baixada de vehicles sense motor. A les 11 h des del parc de can Godó. Després de la baixada, guerra de bombardes.
Correfoc infantil. A les 18.30 h a la plaça de Catalunya. En acabar a la plaça Sant Martí, Ball de bèsties.
Ball de llancers. A les 12 h a la plaça Sant Martí.
Correfoc. A les 21 h a la plaça Catalunya. Amb la Colla de Dimonis i la participació de l’Escola d’Arts Escèniques Bibiana Morales. Petem la nit. A les 24 h al parc de can Godó. Amb DJ Barbosound, DJ CarriON i DJ Tarradas.
DIUMENGE 4 NOVEMBRE Xxxii trobada de gegants. A partir de les 8 h. A les 11.30 h. Cercavila pel passeig de la Riera. Balconada! A les 11 h a la CMC La Unió. Concert de la Coral Esclat. A les 18 h a l’església. La coral celebra els seus 40 anys.
Concert de Festa Major. A les 18 h a l‘envelat. A càrrec de l’Orquestra Europa. Lliurament del Tei de plata i Teianenc de l’any. A les 20 h a la CMC La Unió. Sopar de circ. A les 22 h a Can Bruguera. Ball de Festa Major. A les 23.30 h a l’envelat de Can Bruguera. A càrrec de l’Orquestra Europa.
DIUMENGE 11 NOVEMBRE Ofici de Festa Major. A les 11 h a l’església de Sant Martí. A l’acabar l’ofici, fotografia de Martins i Martines.
DILLUNS 5 NOVEMBRE
La recepta perduda! A les 11 h a la plaça Sant Martí. Jocs de pistes per descobrir on s’amaga la recepta del relleno.
Contes en 360º: Exploradors de l’espai. A les 17.30 h a la Biblioteca can Llaurador.
Concurs de relleno. A les 11.45 h a la plaça Sant Martí.
Planetari familiar: sistema solar. A les 18.30 h a la Biblioteca can Llaurador.
Ballada de sardanes. A l’acabar l’ofici, a la plaça Sant Martí. Amb la Cobla Ciutat de Granollers.
DIMARTS 6 NOVEMBRE Dins del cor. A les 18 h a la Biblioteca can Llaurador. Titelles a càrrec d’Ada Cusidó.
DIMECRES 7 NOVEMBRE Contes en 360º: exploradors del fons marí. A les 17.30 h a la Biblioteca. Planetari familiar: Via Làctia. A les 18.30 h a la Biblioteca can Llaurador. Taller de relleno. A les 19 h a la CMC La Unió. Descobrirem i tastarem la recepta de relleno de la Marta Raméntol. 26 Tribuna Maresme
DIJOUS 8 NOVEMBRE
Festa popular. A les 17 h al parc de can Godó. Amb l’animador infantil Rah-mon Roma. Recull de fotografies de la Festa Major i pa amb vi i sucre. A les 20 h a la Rampa de l’església. A l’acabar, encesa del campanar.
DILLUNS 12 NOVEMBRE Descobrim la petanca. A les 10 h a la piscina municipal. Jocs de taula. A les 17 h a la CMC La Unió. FESTA MAJOR DE TEIÀ
L’AGENDA DEL MES INFANTIL
L’AVENTURA D’AVORRIR-SE ARENYS DE MAR Teatre Principal Diumenge 25 a les 18 h. Teatre familiar a càrrec de la Cia. L’Estaquirot Teatre.
ALELLA. Can Manyé Tallers tecnològics familiars. Dissabte 10 d’11 a 13h. Tallers tecnològics sobre robòtica i realitat augmentada a càrrec eXplorium. ALELLA. Biblioteca BiblioLab: El robot pintor. Divendres 16 de 18 a 20h. A càrrec d’Edukem-nos. Adreçat a infants de 7 a 10 anys. ALELLA. Can Lleonart Mostast. Taller de taps de suro. Dissabte 17 de 13 a 14.30h. Taller en el que elaborarem manualitats sorprenents amb taps de suro. ALELLA. Biblioteca BiblioLab: Dibuixem en l’espai. Divendres 30 de 18 a 20h. Adreçat a infants de 7 a 10 anys. ARENYS DE MAR. C.C.Calisay Tallers Infantils. Dissabte 17 a les 16 h. Ccreació d’imants, postals de Nadal i un mural gegant per dibuixar. ARENYS DE MUNT. Centre Moral Rau Rau: El Cotó. Diumenge 4 a les 12 h. A càrrec de la companyia Txotitelles. ARENYS DE MUNT. Sala Municipal Amb B de Brossa. Dilluns 12 a les 11.30 h. Espectacle infantil, amb la companyia Sim Salabim. ARENYS DE MUNT. Sala Municipal Rhumans. Dilluns 12 a les 18 h. A càrrec de Rhum & Cia. CABRERA. Biblioteca Ilturo Bibliolab: ‘Taller cinematogràfic’. Dimecres 7 a les 18 h. Yaller de trucatges cinematogràfics, a càrrec de la Federació catalana de cineclubs. CABRERA. Biblioteca Ilturo Naturalistes. Dijous 15 a les 18 h. A càrrec de Mon Mas.
CONTES AMAGATS
DEKÓNCERT
ALLEGRO VIVACE
ARENYS DE MAR Teatre Principal Diumenge 11 a les 18 h.
ARGENTONA. La Sala. Diumenge 4 a les 18 h.
MATARÓ. CASAL L’ALIANÇA Diumenge 4 a les 12 h.
El Gran Hipòlit, un músic dotat, arriba al escenari per fer un concert on tot el decorat està dissenyat per satisfer el seu ego!
Tortell Poltrona presenta el seu nou espectacle que s’inspira en els grans pallassos de començaments i mitjans del s. XX.
A càrrec de Marcel Gros. Espectacle per a públic familiar, a partir de 3 anys.
CABRILS. Biblioteca Bombolles quadrades. Dijous 8 a les 18h. Taller a càrrec de Cristina Balbás.
L’HORA DEL CONTE
EL MASNOU. Ca n’Humet Laboratori de llum i color. Divendres 16 a les 17 h. Espai d’experimentació i expressió artística.
Arenys de Mar. Biblioteca. Dijous 8 a les 18 h: Com ser un bon AGent AntiMalbaratament alimentari? (AGAM). Dijous 15: Trescebes, transportista a càrrec de David Estrada. Dijous 22: conte especial. Dijous 29: Contes del vi a càrrec d’Arnau Barangé.
EL MASNOU. Biblioteca BiblioLab: Operació. Divendres 16 a les 17.30 h. Taller de manualitat tecnològiques o tinkering.
Argentona. Biblioteca. Dissabte 24 a les 12h: Tomàquets que s’estomàquen a càrrec de la Companyia Patawa.
LLAVANEReS. Museu-Arxiu Can Caralt i la màquina del temps. Dissabte 10 a les 12 h. Visita, conte i taller.
Cabrils. Biblioteca. Divendres 9 a les 18h. Els experiments llunàtics del professor Ta-Tatxan a càrrec de Roger Coromines.
MATARÓ. CAN SERRA Els enigmes de la Venus. Diumenge 4 a les 12 h. MATARÓ. CASAL L’ALIANÇA Momó y la habitación mágica. Diumenge 11 a les 12 h. Espectacle de titelles a càrrec de Aseismanos Producciones. MATARÓ. CAN SERRA Les veus del Parc. Diumenge 11 a les 12 h. Taller familiar dins el programa “Viu el Parc” del Montnegre i el Corredor. MATARÓ. BIBLIO. ANTONI COMAS Bibliolab: Espurnes. Divendres 16 a les 18 h. Jugarem amb un generador d’electricitat estàtica. MATARÓ. DIVERSOS INDRETS Gimcana familiar: Operació Mataró conviu! Dissabte 17 de 10 a 14 h. Diferents proves per la ciutat amb l’objectiu de treballar els valors que promou el civisme. MATARÓ. LES ESMANDIES Carrusel. Diumenge 18 a les 19 h. Espectacle de pallassos i circ a càrrec de Pamboliteatre.
Alella. Biblioteca. Dimarts 27 a les 17h: M’agrades igual! a càrrec de Raig de Sol Contes.
Cabrera. Biblioteca. Dilluns 19 a les 18 h: La promesa del capgròs... i altres contes per la igualtat, el respecte i l’amor a càrrec de Gates Gatunes.
El Masnou. Biblioteca. Dimecres 7 a les 17.30 h. Una ratolina, una nena a càrrec de Judith Navarro. Dissabte 10 a les 11 h: Phantom Manor. Dissabte 17 a les 11 h: En Bum i el llibre màgic de les fades. Llavaneres. Biblioteca. Dissabte 17 a les 12 h: Contes de Hans Christian Andersen amb Eva Gonzàlez. Mataró. Biblioteca Fundació Iluro. Dijous i divendres a les 17.30 h. Mataró. Biblioteca Pompeu Fabra. Dimarts 6 a les 18 h: La petita Mei a la recerca dels colors perduts, a càrrec de Núria Clemares i el químic Jesús Gasco. Dimarts 13: Xino-xano a càrrec de la Cia. Fest’ho com vulguis. Dimarts 20: Mestre Fabra, caçador de paraules, a càrrec de Clara Soler. Dimarts 27: ON NO, a càrrec de Mon Mas. Mataró. Biblioteca Antoni Comas. Dimecres 7 a les 18 h: El camí que no duia enlloc. Dimecres 14: La petita Mei a la recerca dels colors perduts Dimecres 21: Brrrr! Quin fred! Dimecres 28: Alícia Patapam, a càrrec de Mònica Torra. Premià de Dalt. Biblioteca. Dimarts 6 a les 11 h: Contes i cançonetes en llengua de signes a càrrec de Cep i la Nansa. Dimarts 20 a les 17.30 h: Perfum de contes a càrrec de Gina Clotet. Premià de Mar. Biblioteca. Dimecres 14 a les 17.30 h: Menudaines a càrrec de Carmina Rabassedas. Teià. Biblioteca. Dilluns 5 a les 17.30h: Contes en 360º: Exploradors de l’espai. Dimecres 7 a les 17.30h: Contes en 360º: Exploradors del fons marí. Dimarts 20 a les 18h: Quan plou de nit. Vilassar de Dalt. Biblioteca.Dissabte 10 a les 11.30 h: En Mur no té son. Divendres 16 a les 18.30 h: Big Bang, patapim patapum!. Vilassar de Mar. Biblioteca.Dijous 8 a les 17.30 h: El llop, l’ànec i el ratolí, a càrrec de Laia Ventura.
ALICIA AL PAÍS DE LES MERAVELLES MATARÓ. TEATRE MONUMENTAL Diumenge 18 a les 18.30 h. Una Alícia contemporània que ens farà reflexionar sobre la relació que tenim amb els mòbils.
MATARÓ. BIBLIO. POMPEU FABRA La taula periòdica dels elements químics. Divendres 23 a les 18 h. A càrrec de membres del Laboratori d’Aprenentatge Científic (LAC). MATARÓ. CAN BOET Esclats de vida a la tardor: els bolets. Diumenge 25 a les 12 h. Per a nens i nenes de 5 a 12 anys. Inscripció a 93 741 29 30. Premià de Dalt. Biblioteca La plastilina fa llum. Juguem amb l’electricitat. Divendres 30 a les 17.30 h. A càrrec de la Fundació Pere Tarrés. PREMIÀ DE MAR. Biblioteca L’aventura de la poció secreta. Dimecres 7 a les 18 h. Taller de màgia i ciència a càrrec de Funbrain. PREMIÀ DE MAR. Patronat Teatre El Petit Piano. Diumenge 11 a les 18 h. A càrrec del Centre Titelles Lleida. A partir de 3 anys. TEIÀ. BIBLIOTECA Planetari familiar. Dilluns 5 a les 18.30h: Sistema solar. Dimarts 6 a les 18.30 h: Via Làctia. TEIÀ. BIBLIOTECA Dins del cor. Dimarts 6 a les 18h. Titelles a càrrec d’Ada Cusidó. TEIÀ. BIBLIOTECA Fem experiments! Dimarts 13 a les 18h. Si us agrada la ciència i fer experiments veniu a la biblioteca, en trobareu una pila. VILASSAR DE DALT. Caad Maresme Contes a la gatera del CAAD Maresme. Diumenge 18 a les 11.15 h. VILASSAR DE MAR. Sala Roser Carrau El Petit Príncep. Dies 17 i 18 a les 18.30 h. Espectacle musical a càrrec del grup infantil de La Tropa. Tribuna Maresme 27
MÚSICA ALELLA. Can Lleonart Orquestra de Cambra Terrassa 48. Divendres 16 a les 21 h. Selecció d’autors sobre la importància musical de la ciutat de Venècia. ALELLA. Can Lleonart Els júnior de Músics en Residència. Divendres 30 a les 21h. Concert de música de cambra. ARENYS DE MAR. Teatre Principal Requiem de Mozart. Diumenge 4 a les 19.30 h. Amb el Cor i l’Orquestra de Cambra de l’Empordà. ARENYS DE MUNT. Església Viuen. Dissabte 17 a les 10 h. Concert a càrrec del Cor l’Aixa i l’Orquestra de Cambra Terrassa 48.
XXXVI SETMANA MÚSICA ANTIGA
CABRILS. La Concòrdia Concert de Santa Cecília. Dissabte 24 a les 20.30h. 90 anys de la Coral La Concòrdia.
MATARÓ. BASÍLICA DE SANTA MARIA Dissabte 10 a les 20.30 h: A dues violes iguals. Diumenge 11 a les 18 h: La cantata italiana al barroc a càrrec del Trio Barroc del Cafè. Diumenge 25 a les 13 h: Fringe a càrrec de l’EMMM. Diumenge 25 a les 18 h: Bach, música i paraula a càrrec del Cor Ciutat de Mataró.
MATARÓ. PLAÇA DE JOAN XXIII Batsküll. Diumenge 4 a les 12 h. Vermut musical amb la banda mataronina de rumba i jazz. MATARÓ. CASAL L’ALIANÇA Guillem Roma. Dijous 8 a les 21 h. MATARÓ. PLAÇA D’OCCITÀNIA Homenatge a Pep Sivilla. Dissabte 10 a partir de les 16.30 h. A càrrec de diversos grups de Mataró.
EL KANKA
MATARÓ. SALA CLAP Jam-session amb Nono Fernández. Dijous 15 a les 21.30 h.
ARENYS DE MUNT. Can Borrell Orquestrina Synerenca. Diumenge 18 a les 12 h. Música festiva tradicional. Cicle SonaGust!
MATARÓ. SALA CLAP Viven + Soul Aside + Virgen. Divendres 16 a les 21 h.
ARGENTONA. La Sala Songs of Hope. Diumenge 25 a les 18h. Veus, Cor Infantil Amics de la Unió.
MATARÓ. PARC DE LA LLÀNTIA Sandra Bautista. Diumenge 18 a les 12 h. Vermut musical amb la cantautora de veu dolça i incisiva.
CABRERA. Església XXVIII Cicle de Concerts d’Orgue. Dissabte 10 a les 21 h: Guido Iotti. Dissabte 17 a les 21 h: Cor de Cambra “Hodierna Lux” de Granollers. Dissabte 24 a les 21 h: Gustavo Llull.
MATARÓ. SALA CLAP Rapsusklei. Divendres 23 a les 22 h.
MATARÓ. TEATRE MONUMENTAL. Dissabte 3 a les 21 h. El músic arriba a Mataró per presentar el seu nou disc, El arte de saltar. Cicle de Músiques Tranquil·les.
UNDER CONSTRUCTION PREMIÀ de MAR. ESPAI l’AMISTAT. Divendres 16 a les 21 h. VII Temporada de Música. A càrrec de Windu, quartet insòlit de flautes de bec.
MATARÓ. SALA CLAP Ebri Knight + President Xai. Dissabte 24 a les 22 h.
MATARÓ. FOMENT MATARONÍ Guelar piano duo. Dissabte 24 a les 19 h. Concert a càrrec de Larisa Loginova i Gennady Dzubenko. MATARÓ. ESGLÉSIA DE SANT JOSEP Concert de tardor. Diumenge 25 a les 13 h. A càrrec de Palma Gospel Singers i la Coral La Nota. MATARÓ. AULA MÚSICA MASAFRETS Dones. Dimarts 27 a les 20.45 h. Recorregut al voltant de la dona com a compositora i intèrpret. Premià Dalt. Parròquia St Pere Concert de Corals. Diumenge 25 a les 18 h. Coral Mare de Déu del Coll de Barcelona i Coral Primiliana. TEIÀ. BIBLIOTECA Cantada de musicals de Broadway. Dijous 8 a les 19h. A càrrec de la coral Picarol. VILASSAR DALT. Teatre La Massa Orquestra Simfònica de Sant Cugat. Diumenge 4 a les 19 h. VILASSAR DALT. Teatre La Massa Nit de Jazz&Jazz. Dissabte 10 a les 21 h. Concert Solidari. VILASSAR MAR. Sala R.Carrau Concert de música de cambra. Diumenge 11 a les 19 h. A càrrec de l’Orquestra de Cambra Sant Cugat.
SORTIDES I RUTES ALELLA. Oficina de Turisme Anem de la vinya al celler. Diumenge 11 de 10 a 12.30h. Recorregut pel món del vi. ALELLA. Can Lleonart Montserrat i el seu museu. Dimecres 21 a les 8.45h. ALELLA. Can Lleonart Cantonigròs- Santuari de CabreraSant Andreu de la Vola. Dimecres 28 a les 7.30 h. Una travessa amb els colors de tardor pel Collsacabra. www.canlleonart.com ARENYS DE MAR Arenys de punta i cotó. Diumenge 18 a les 11 h. Ruta teatralitzada a càrrec de les Germanes Felicianes. ARENYS MUNT. Plaça de l’Església Ruta Domènec Perramon. Diumenge 4 a les 11.30 h. ARENYS DE MUNT. Parc Can Jalpí Boscos d’Arenys: què depara el futur? Diumenge 25 a les 10 h. Passejada de tardor Viu el Parc. CABRERA. Font Picant Visita teatralitzada al Castell de Burriac. Dissabte 3 a les 19 h, i diumenges 11 i 25 a les 10 h. www. gaudeixcabrera.cat. 28 Tribuna Maresme
MATARÓ. NAU GAUDÍ El Modernisme a Mataró. Dissabte 17 a les 11 h.
Dosrius. Can Massuet del Far Les Passadores i Can Ferrerons. Dissabte 17 a les 10 h. Mosaic de camps i boscos d’una riquesa sorprenent i una bellesa tranquil·la. p.montnegre@diba.cat EL MASNOU. Cementiri El Cementiri, un museu a l’aire lliure. Diumenge 4 a les 11 h. EL MASNOU. Plaça d’Ocata Mina d’Aigua del Masnou. Diumenge 11 a les 11 h. Visita guiada. EL MASNOU. Plaça de l’Església El Masnou, terra de mar. Diumenge 25 a les 11 h. Visita guiada.
MATARÓ. AJUNTAMENT Mataró, un passeig per la història. Diumenge 25 a les 11 h.
ESPLUGUES DEL SOLSONÈS ALELLA. Can Lleonart Dimecres 7 a les 7.30h. Itinerari que s’enfila al cap de la Roca de Canalda des d’on es pot guadir d’una amplia vista. www.canlleonart.com
PONT DE LA VILA Mataró. PK Parc Forestal Dissabte 3 a les 10 h. Aquest és un racó de món de la muntanya mataronina. És un passeig amable que permet gaudir de la floresta. p.montnegre@diba.cat
MATARÓ. AJUNTAMENT Ruta Puig i Cadafalch. MataróArgentona. Dissabte 3 a les 10 h.
MATARÓ. AJUNTAMENT Miquel Biada, el primer ferrocarril. Diumenge 11 a les 11 h.
Premià Dalt. pati de Sant Jaume Montseny. Dissabte 10 a les 8 h. Recorregut per Santa Fe, Coll de Te, Font del Conill i de la Marianegra. St Vicenç Montalt. Pk C/Ginesta Ruta pel Parc Natural dels Ports (Tarragona). Dissabte 17 i diumenge 18. Barranc de Lloret - El Racó del Moro - La Cova Pintada - Castell de l’Airosa. montaltrek.org.
MATARÓ. TORRE LLAUDER Vil·la romana de Torre Llauder. Dissabtes 3, 10, 17 i 24 a les 12 h.
MATARÓ. NAU GAUDÍ Vapors, fàbriques i cooperatives del Mataró industrial. Diumenge 4 a les 11 h.
Premià Dalt. Mare Déu de la Cisa Passejant per la Cisa. Diumenge 4 a les 11.30 h. Ruta cultural guiada.
PUIG DEL FAR St Vicenç Montalt. Pk C/Ginesta. Diumenge 4 a les 8 h. Passant per camins de boscos ens portarà fins el Puig del Far amb unes vistes espectaculars del Embassament de Sau. montaltrek.org
PASSEJANT AMB MARIÀ MANENT
TEIÀ. C. Enoturístic Vallmora Ruta del vi: El vi al Maresme, passat i present. Dissabtes i diumenges a les 11 h. Un recorregut per la història vinícola del Maresme.
Premià Dalt. Parc F. Xarrié. Diumenge 11 a les 11h. Una ruta cultural guiada on descobrirem els encants de Premià de Dalt vistos des dels ulls del poeta.
VILASSAR DE MAR. Casa Museu Carme Rovira Casa Museu Carme Rovira. Diumenge 4 a les 12 i 13 h. Visita guiada.
EXPOSICIONS ARENYS DE MAR. C.C.Calisay Patchwork: l’art dels retalls. Del 2 al 25 de novembre. A càrrec de Cosim. ARENYS MAR. Museu Mineralogia Fotografies de minerals de Joan Astor. Del 9 de novembre al 23 de desembre. ARENYS DE MUNT. Sala M. Paluzie Els ajuntaments democràtics d’Arenys de Munt durant la Generalitat republicana (1931-1936). Del 9 al 18 de novembre. ARGENTONA. MUSEU DEL CÀNTIR Guinovart Matèric. Del 9 de novembre al 6 de gener. Selecció d’obres pictòriques de l’artista de la Col·lecció Bassat. LLAVANEReS. Museu-Arxiu Albert Jaime, escultures. Del 2 al 25 de novembre. MATARÓ. CA L’ARENAS Rosa Codina-Esteve: Vacuum. Del 16 de novembre al 24 de març. Una trentena de pintures de gran format que mostren la multiplicitat d’uns objectes quotidians. MATARÓ. CAN MARFÀ Mataró, capital del gènere de punt. Dissabte 17 a les 18 h: Visita comentada. MATARÓ. CAN MARFÀ Espais recobrats. Els nous usos del patrimoni industrial català. Fins al 24 de febrer. Un recorregut per les intervencions de reutilització del patrimoni industrial. MATARÓ. CAN PALAUET Regina Giménez: El sol i la taula. Del 10 de novembre al 13 de gener. Mostra d’obres inèdites de l’artista Regina Giménez. MATARÓ. BIBLIO. POMPEU FABRA Artistes, arquitectures i biblioteques. Del 12 al 30 de novembre. Exposició de fotografies d’Albert Güell Juanola.
MATARÓ. BIBLIO. POMPEU FABRA Pompeu Fabra. Una llengua completa. Del 2 al 23 de novembre. Descobrirem l’aportació de Pompeu Fabra a la llengua catalana i el gran arrelament social de la seva figura i obra arreu de Catalunya. MATARÓ. BIBLIO.ANTONI COMAS Dones no resignades. De l’1 al 15 de novembre. Dibuixos de M. Teresa Álvarez Garmendia. MATARÓ. ATENEU FUNDACIÓ ILURO Protegir la humanitat, acabar amb la indiferència. Del 7 de novembre al 9 de desembre. Mostra sobre la crisi de les persones refugiades. MATARÓ. ATENEU FUNDACIÓ ILURO Dues col·leccions que dialoguen. Del 29 de novembre al 20 de gener. Obres de 23 artistes que formen part del fons de les fundacions Iluro i Bassat. MATARÓ. ATENEU FUNDACIÓ ILURO Serveis funeraris. Més de 100 anys. Del 15 de novembre al 16 de desembre.
Premià de Dalt. Museu Què diem quan parlem de “disseny”? Fins al 15 de desembre. Premià de Dalt. Biblioteca Retrats de la paraula. Fins al 9 de novembre. Del fotògraf Carles Rodríguez Marín.
L’ART IRREDUCTUBLE MATARÓ. NAU GAUDÍ. Del 22 de novembre al 20 de gener. Exposició conjunta a la presó Model de Barcelona i a la Nau Gaudí on s’explica la creació com a necessitat irrefrenable a través d’obres de les col·leccions Bassat, Obiol o Sarró i de les fundacions Setba i Sant Pere Claver. Mostra comissariada per Mery Cuesta.
JORDI ALUMÀ ALELLA. Can Manyé Del 23 de novembre al 16 de desembre. Artista de dilatada trajectòria pictòrica a nivell internacional. Alumà exposarà una selecció de les seves peces des del 1962 fins a les darreres creacions.
MATARÓ. LA DESTIL·LERIA Perecoll. Crisis. Del 10 de novembre a l’11 de desembre.
MODERNITAT AMAGADA. PAVELLÓ SERT
MATARÓ. COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS Carles Cuscó. Senzilleses. Del 9 de novembre al 2 de desembre. Exposició de fotografies.
MATARÓ. CAN PALAUET Del 24 de novembre al 3 de febrer. Obra dels artistes Xavier Arenós, Irene Bou, Jordi Cuyàs, Regina Giménez, Dani Montlleó i Irena Visa.
MATARÓ. CASAL L’ALIANÇA Pau Viader. Dibuixos de tinta i ploma. Del 16 de novembre al 9 de desembre. MATARÓ. LES ESMANDIES Gabriela Almeida. Fotografies i pintures. Del 2 al 29 de novembre. MATARÓ. MOLDUMAT GALERIA D’ART Col·lectiva 15x15. Del 8 de novembre al 9 de desembre. Exposició col·lectiva d’obres en format 15x15.
TEMPS DE CANVIS
Premià de Dalt. Biblioteca Pompeu Fabra. Una llengua completa. Del 26 novembre al 14 de desembre. PREMIÀ DE MAR. Centre Cívic Efélides. De l’1 al 30 de novembre. Pintura Jordi Ibars Pons. PREMIÀ DE MAR. Sala PremiArt Anna Ribera. Del 3 a l’11 de novembre. Pintures. PREMIÀ DE MAR. Sala PremiArt N.Y. Del 17 al 26 de novembre. Fotografies d’Esther de Prades Maria PREMIÀ DE MAR. MEP Marta Poca: Persona. Fins a l’11 de novembre. PREMIÀ DE MAR. MEP Catalunya bombardejada. Del 25 de novembre al 17 de febrer. St Vicenç Montalt. Biblioteca Noms robats. Fins al 9 de novembre. A càrrec del periodista Antoni Tàssies. TEIÀ. BIBLIOTECA Animal! Del 5 al 30 de novembre. Mostra literària i fotogràfica que versa sobre animals. VILASSAR DE MAR. Can Bisa Carretera oberta. Del 10 novembre al 16 desembre. Fotos d’Albert Padrol.
MATARÓ. ATENEU FUNDACIÓ ILURO. Del 9 al 20 de novembre.
VILASSAR MAR. Museu E. Monjo Models d’embarcacions catalanes. Fins 11 novembre. De Llorenç Nin.
Mostra sobre les transformacions urbanístiques que va patir Mataró entre les dècades dels quaranta i setanta del segle XX.
VILASSAR MAR. Museu E. Monjo Navigare. Del 18 de novembre al 15 de gener. Pintures de Rafael Romero.
Tribuna Maresme 29
XERRADES I ACTIVITATS LITERÀRIES violència i conflicte. l’exemple del maresme MATARÓ. CAN PALAUET
iV JORNADES D’OCUPACIÓ
TROBADA CLUBS LECTURA MARESME
Alella, El Masnou i Teià Dies 7, 8 i 9 de novembre.
MATARÓ. TEATRE MONUMENTAL Dijous 29 a les 19 h.
El networking és l’eix principal d’aquesta edició. El programa inclou accions dirigides a les presentacions professionals.
Recital Si el llibre crema, no l’apaguis i a continuació xerrada sobre Pedrolo amb Adelais de Pedrolo, Antoni Munné i Anna M. Villalonga.
ALELLA. Can Manyé Jornades de Literatura Catalana. Dimarts 13 a les 19.30h: De la poesia trobadoresca a Ausiàs March: el naixement del jo modern. Dimarts 20 a les 19.30h: Art, mesura i meravella durant el Barroc i la Il·lustració. Dimarts 27 a les 19.30h: La Renaixença: del predomini de la lírica al naixement de la novel·la. ALELLA. Can Manyé És l’hora de ser radicals? Dijous 15 a les 19.30 h. A càrrec de Vicent Partal, director de Vilaweb. ALELLA. Can Lleonart Gioacchino Rossini, el Cigne del Bel Canto. Dijous 15 a les 20h. A càrrec de Joan Vives. ALELLA. Biblioteca Robatori de nadons a Catalunya: com va poder ser? Dimarts 20 a les 19.30 h. A càrrec de Santiago Castellà i Neus Roig, autora de No llores que vas a ser feliç. ALELLA. Celler Alella Vinícola Estratègies de futur. Divendres 30 a les 19.30h. A càrrec d’Elisenda Paluzie, presidenta de l’ANC. ARENYS DE MAR. C.C.Calisay La societat de la por. Dimarts 6 a les 18 h. A càrrec d’Esther GiménezSalinas. ARENYS MAR. Ateneu Arenyenc Cultura, Economia i Responsabilitat Social. Divendres 16 a les 19 h. A càrrec d’Enric Crous i Millet, director general del Grup Damm. ARENYS DE MAR. C.C.Calisay Trump, dos anys després. Dimarts 20 a les 18 h. A càrrec d’Andreu Mayayo. ARENYS DE MAR. C.C.Calisay Marguerite Monnot, l’ombra d’Édith Piaf. Dimarts 27 a les 18 h. A càrrec de Victòria Palma. ARENYS DE MUNT. Sala Mercè Paluzie Dòlmens i menhirs en el territori del Maresme i el Vallès Oriental. Divendres 9 a les 18.30 h. A càrrec de Robert Lleonart i Casadevall. 30 Tribuna Maresme
ARENYS DE MUNT. Sala Municipal 18è Simposi sobre la Història Censurada de Catalunya. Dissabte 17 a les 10 h. Organitza: Institut Nova Història. CABRERA. Biblioteca Ilturo Tertúlia amb Xavier Bosch. Dijous 22 a les 19 h. Presentació a càrrec de Mercè Pujadas. CABRILS. Biblioteca Seqüeles de l’amor romàntic. Divendres 23 a les 20.30h. A càrrec d’Emília Illamola Ganduxé i María Català Serra. CABRILS. Associació de Jubilats Agatha Christie, més enllà de la reina del crim. Dimarts 27 a les 17.30h. A càrrec de l’escriptor i periodista, Martí Gironell. EL MASNOU. Can Malet La historiografia en la creació de relats nacionals i polítics. Divendres 9 a les 19.30 h. A càrrec de l’historiador Àngel Casals. MATARÓ. COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS Monogràfic Johann Sebastian Bach. Dimarts 6, 13, 20 i 27 a les 18 h A càrrec del músic Joan Vives. MATARÓ. CASAL DE SANT JOSEP Cicle Job, el creient rebel. Dimarts 6, 13 i dijous 15 i 22 a les 19.30 h. MATARÓ. PLAÇA DE CUBA Vespre Fabra. Mots i dolços dedicats al Mestre. Dissabte 10 a les 19 h. Lectura dramatitzada de textos sobre Pompeu Fabra, amb motiu del 150è aniversari del seu naixement. MATARÓ. BIBLIOTECA ANTONI COMAS Romança 3.0 del drac negre. Dijous 15 a les 19.30 h. Lectura dramatitzada del text de Salvador Riera, a càrrec dels Rapsodes de l’Havana. MATARÓ. CAN PALAUET Dones i ciència en femení. Dijous 15 a les 19 h. A càrrec de M. del Tura Puigvert Masó.
Dimarts 6 a les 19 h: La guerra de Sertori (82-72 aC) a càrrec de Jaume Noguera. Dimarts 13 a les 19 h: Pirateria, captiveri, esclavitud a càrrec Roser Salicrú. Dimarts 20 a les 19 h: La Guerra de Successió, a càrrec de Francesc Forn i Salvà. Dijous 29 a les 19 h: La Guerra del Francès, a càrrec de l’historiador Albert Dresaire i Gaudí.
PRESENTACIONS DE LLIBRES Arenys de Mar. Biblioteca. Divendres 30 a les 19 h: Les Memòries del notari Espriu. Vida i records de Francesc Espriu i Torres. Edició, biografia i notes a càrrec d’Agustí Espriu Malagelada. Arenys de Munt. Can Borrell. Divendres 23 a les 20 h. Paté d’ànec, de Fina Joseph. Argentona. Biblioteca. Divendres 23 a les 19h. Tal com raja: Reflexions Anarcofeministes de la Mireia Redondo Prat. Mataró. Buc de Llibres. Dijous 8 a les 19.30 h: El risc més gran, amb l’autora, Laura Pinyol. Dijous 22 a les 19.30 h: Flora Tristán, una filòsofa social, de Conxa Llinàs. Dijous 29 a les 19.30 h: En cada lamento que se hace canción, de Jordi Vadell. Mataró. Dòria Llibres. Divendres 16 a les 19.30 h: Els límits del Quim Porta, de Josep Pedrals. Dissabte 17 a les 18 h: Big Bang. Astronomia i poesia, de Lola Casas, Jordi Lopesino i Gibet Ramon. Dijous 22 a les 19.30 h: Ensenya’m la llengua, amb Antoni Jané, Núria Pera, Josep Puig Pla i l’autor, Toni Beltran. Premià de Dalt. Can Vallerià. Diumenge 4 a les 12.30 h: La peixera obra de teatre de Toni Cabré. Tot seguit, lectura dramatitzada de fragments de l’obra a càrrec dels actors Òscar Molina i Jaume Casals. Diumenge 25 a les 12.30 h: El dictat de l’agulla de Jaume Cases Mas. Premià de Dalt. SC Sant Jaume. Divendres 9 a les 19 h: 34 dies tardor i 1 de primavera a càrrec de l’autora Meritxell Borràs. Premià de Mar. Biblioteca. Dijous 15 a les 19 h. Cabrils, Sao Paulo, Barcelona. Un amor pendent a càrrec de l’autora, Emilia Illamola. Divendres 16 a les 19 h: Una vida màgica del mag Xevi, degà dels mags del nostre país. Dijous 29 a les 19 h: La mestra. Amb el somriure als llavis a càrrec de Rosa María Pascual. Vilassar de Dalt. Museu Arxiu. Dijous 15 a les 20 h: Dies que duraran anys a càrrec del seu autor, Jordi Borràs. Divendres 16 a les 19.30 h: Indrets d’una guerra a càrrec de l’autor Manel Gimeno. Vilassar de Mar. Biblioteca. Divendres 9 a les 19 h: El sodomita y la inquisición i Sodomía e inquisición: el miedo al castigo a càrrec de l’autora Rocío Rodríguez. Dijous 15 a les 19.30 h: Les mares que ens han parit, a càrrec de l’autora Rosa Ribas.
MATARÓ. SEU ÒMNIUM CULTURAL Joan Fuster i els Països Catalans. Dijous 15 a les 19 h. Debat entre Toni Mollà, escriptor valencià, i Antoni Lluís Trobat, periodista mallorquí. MATARÓ. FUNDACIÓ ILURO Capgrossos de Mataró, les claus d’una colla de gamma extra. Dijous 15 a les 19.30 h. A càrrec dels castellers Lluís Martí Garro i Cugat Comas Soler.
MATARÓ. ATENEU FUNDACIÓ ILURO Premi Iluro 2018. Dimarts 20 a les 19.30 h. Conferència sobre els seixanta anys del premi de monografia històrica a càrrec d’Alexis Serrano i proclamació del veredicte. MATARÓ. CAN PALAUET Pompeu Fabra, el miracle de la “ce trencada”. Dimecres 21 a les 19.30 h. A càrrec de l’escriptor Genís Sinca.
MATARÓ, HISTÒRIA I PATRIMONI MATARÓ. Grup Història del Casal Dies 9, 10 i 17 de novembre. 11è Col·loqui història a debat, centrat en el patrimoni de Mataró i els seus entorns amb motiu de l’Any Europeu del Patrimoni Cultural.
MATARÓ. ATENEU FUNDACIÓ ILURO Història evolutiva dels rituals funeraris. Dijous 22 a les 19 h. A càrrec d’Eulàlia Subirà. MATARÓ. CA L’ARENAS Joan Bauzà i Antònia Guanyabens: creació artística i vincles. Dijous 22 a les 19.30 h. A càrrec de Pere Capellà Simó. MATARÓ. FUNDACIÓ ILURO La crisi de valors democràtics a la Unió Europea. Divendres 23 a les 19h. A càrrec d’Ernest Urtasun. MATARÓ. FUNDACIÓ ILURO Raimon Panikkar (1918-2010). Dimarts 27 a les 19.30 h. A càrrec d’Ignasi Moreta. Premià de Dalt. SC Sant Jaume Mascotes i propietaris, malalties transmissibles. Dimarts 13 a les 20 h. A càrrec de Francisco Martínez. PREMIÀ DE MAR. Espai l’Amistat 80 anys de la Guerra Civil a Premià de Mar. Dimarts 20 a les 19 h. Sant Vicenç Montalt. Biblioteca Introducció a la Neurociència a partir d’històries reals. Dissabte 17 a les 10.30h. A càrrec de Crisal Rodríguez, biòloga i artista. TEIÀ. BIBLIOTECA Poesia amb Josep Pedrals. Dimarts 13 a les 20h. TEIÀ. BIBLIOTECA Llegendes urbanes d’ocells. Dimecres 14 a les 11h. A càrrec de Jordi Ribas Marés, ornitòleg. TEIÀ. BIBLIOTECA Els jaciments arqueològics del Parc de la Serralada Litoral. Divendres 16 a les 19h. A càrrec de Toni Marí. TEIÀ. BIBLIOTECA L’espai al cinema: ficció i realitat. Dimecres 21 a les 19h. A càrrec de Xavier Luri, doctor en física. VILASSAR DE MAR. Biblioteca Manuel de Pedrolo, l’escriptor de la totalitat. Dijous 8 a les 18 h. A càrrec d’Anna M. Villalonga.
TEATRE ARENYS MAR. Teatre del Seràfics Desgana. Diumenge 4 a les 18 h. Obra de Roger Pou a càrrec de Teatre de Butxaca de Mollerussa. ARENYS DE MAR. Gruta de Lurdes Escenaris Secrets de teatre i música. Dissabte 17 a les 19.30 h. Activitat que reuneix al públic per participar de dos espectacles teatrals i un de musical sense saber-ne ni la temàtica ni on es representaran.
MATARÓ. TEATRE MONUMENTAL Cuculand Souvenir. Divendres 9 a les 20.30 h. Producció de Roberto Olivan Performing Arts que explora l’impacte de la tecnologia en el nostre món. MATARÓ. SALA CABANYES Demà coneixeràs en Klein. Divendres 9 i dissabte 10 a les 21 h. Diumenge 11 a les 18 h. Comèdia àcida escrita pel mataroní Toni Cabré.
ARENYS DE MUNT. Centre Moral Atabalats!!!. Dissabte 10 a les 21.30 h i diumenge 11 a les 19 h. A càrrec del Grup de Teatre del Centre Moral.
MATARÓ. FOMENT MATARONÍ Shakespeare, la invenció del que és humà. Diumenge 11 a les 18 h. A càrrec del Centre Cultural i Recreatiu de Pineda de Mar.
ARENYS DE MUNT. Centre Moral Qualsevol dia. Dissabte 24 a les 21.30 h i diumenge 25 a les 19 h. Obra contra la violència de gènere.
MATARÓ. LES ESMANDIES A tort i a dret. Diumenge 11 a les 19 h. Espectacle ple d’humor i crítica social a càrrec de la cia. La Fusta.
EL MASNOU. Ca n’Humet Boges. Diumenge 4 a les 18 h. Amb la companyia Dinàmics Teatre. Representació que convida a la reflexió sobre els trastorns mentals.
MATARÓ. TEATRE MONUMENTAL Los gavilanes. Divendres 16 a les 19.30 h. Sarsuela a càrrec de l’Aula Lírica de Granollers.
MATARÓ. CAN GASSOL Qui cu qui que quina. Diumenge 4 a les 18 h. Espectacle en procés de creació a càrrec de la companyia de circ Nom Provisional.
MATARÓ. CAN GASSOL Follia. Dijous 29 i divendres 30 a les 20.30 h. Un espectacle d’Amebeu Teatre que ens mostra els trastorns mentals de dues dones a causa del comportament masculí.
Premià de Dalt. SC Sant Jaume Les dones sàvies. Dissabte 10 a les 20.30 h. Obra de Molière. D’Enric Cambray i Ricard Farré.
LA RESPOSTA
FAIRFLY
MATARÓ. T. MONUMENTAL. Dissabte 24 a les 18 i 21 h.
ARGENTONA. La Sala Divendres 16 a les 20.30h
Sílvia Munt dirigeix aquest text de Brian Friel sobre la complexitat de les relacions.
És una comèdia sobre la bombolla de les start-up i la cultura emprenedora.
Premià de Dalt. SC Sant Jaume Això és amor. Dissabte 24 a les 19 h. De la Cia. Trama SCCL. PREMIÀ DE MAR. Patronat Teatre La Màgia de Marconi. Dissabte 3 a les 22 h i diumenge 4 a les 19 h. A càrrec de la Cia. Senseoficinibenefici. PREMIÀ DE MAR. Espai l’Amistat Un cop l’Any. Dissabte 10 a les 21 h. Obra de Bernard Slade. PREMIÀ DE MAR. Biblioteca El dietari de la Biblioteca Popular de Manresa (1929-1939). Divendres 30 a les 18 h. Lectura teatralitzada a càrrec del Grup de Teatre Els Carlins de Manresa.
CABARETA
NON SOLUM
ARENYS MUNT. Sala Municipal. Divendres 9, 20.30 h. ARGENTONA. La Sala Dissabte 10, 20.30h. Cabaret en clau femenina que recupera l’esperit de la Barcelona dels 20 i 30, amb Maria Molins i Bárbara Granados.
VILASSAR DE DALT. Teatre La Massa. Dissabte 17 a les 21 h. Amb Sergi López. Comença una comèdia existencial. Desesperadament, un home sol es multiplica per respondre una pregunta: què està passant aquí?
TEIÀ. Flor de la Palma Mala broma. Dijous 8 a les 21 h. Obra dirigida per Marc Angelet i interpretada per Anna Sahun, Ernest Villegas i Òscar Muñoz. VILASSAR DE DALT. Biblioteca Monòleg Pompeu Fabra: jugada mestra. Divendres 30 a les 19 h. Interpretació: Òscar Intente.
Tribuna Maresme
31