Tribuna 346. Maig 2019

MÚSICA LLIBRES PANTALLES IDEES MEMÒRIA TECNOLOGIES FESTES SALUT

Tribuna

Maresme www.tribunamaresme.com

BELLESA ESCENARIS TEATRE GENT GRAN GASTRONOMIA SORTIDES MÓN VIU VIDA SANA

NÚM. 346. MAIG 2019 | Propera sortida: 6 de juny

Mobilitat elèctrica Els vehicles elèctrics comencen a entrar amb força en la nostra vida diària. En el context de les energies renovables, contribueixen a millorar el medi ambient i són un sistema de transport molt eficient i amb grans possibilitats

Cultura: Tornen els Espais de Poesia i la Festa del Hanami Tecnologies: Màrqueting d’influencers pels millenials Gastronomia: Jornades al voltant de la maduixa

PROPOSTES DESTACADES DEL MES DE MAIG

QUICO PI DE LA SERRA Mataró. Ca l’Arenas Dissabte 18 a les 22 h.

Fi de festa del Dia Internacional dels Museus amb cançons i blues del músic que interpretarà peces del seu darrer treball.

TEMPS DE MADUIXES

Diverses poblacions. Durant el maig.

Jornades gastronòmiques que apleguen productors, elaboradors i restauradors a l’entorn d’aquesta fruita de color vermell intens, en diverses diades i fires que se celebraran a Sant Cebrià de Vallalta, Sant Pol de Mar, Canet de Mar, Sant Iscle de Vallalta o Arenys de Munt.

FESTA DEL HANAMI

Premià de Dalt. Can Vallerià. 12/05 Poesia a la primavera amb la participació de Jordi Valls, Emília Illamola, M. Carmen Sáez Lorente i Jordi Bilbeny.

ROBIN HOOD

MATARÓ. SALA CABANYES. 25 i 26 a les 18 h. Una divertida història musical a partir del clàssic que tots coneixem. Dirigida per Marc Abril amb direcció musical de Dani Àlvarez.

CESC FREIXAS

ARENYS MUNT. ESCORXADOR Dissabte 18 a les 21 h.

Actuació dins el cicle de concerts Essencials, que portarà la música a Arenys de Munt, Arenys de Mar, Canet i Sant Pol fins el 15 de juny.

ESPAIS DE POESIA

ALELLA. FINS L’11 DE MAIG Més de 20 poetes hi seran presents, on hi haurà presentacions de llibres, recitals, club de lectura o espectacles, entre d’altres propostes.

LA VINYETA

CONCURS SORTEIG

Guanya un menú de cap de setmana per a dues persones al Racó de Can Feliu de Vilassar de Dalt.

MANERES DE PARTICIPAR 1. Enviar un email a: promocio@tribunamaresme.com.

2. Facebook / Twitter / Instagram. Segueix-nos i posa m’agrada a la publicació del concurs.

Ricard Soler. www.ricardsoler.blogspot.com

Tribuna

Maresme 20.000 exemplars distribuïts als municipis de la comarca

La guanyadora del concurs de l’edició d’abril d’un menú al Racó de Can Feliu: Anna Casellas i Grau.

Editor/director: Josep Maria Ponce.

Col·laboradors: Albert Calls, Margarida Colomer, Jesús Gonzàlez Notario, Josep Grau (Montaltrek), Quim Giménez, Anna Lladó, Passi Garden Home, Ferran Planell, Gemma Ponce, Gabriel Pujol, Remei Ribas (Àvia Remei), Ricard Soler. / AMIC, ACN i Associació cultural Valors.

C/ Lourdes, 40 · 08330 Premià de Mar · Tel. 93 752 52 67 www.tribunamaresme.com · info@tribunamaresme.com Dip. Legal: B-26375-2005.

Impressió: Impressions Intercomarcals S.A.

TRIBUNA Maresme no es fa necessàriament responsable del contingut dels articles dels seus col·laboradors, ni dels missatges publicitaris.

vida sana SABER VIURE

Els vehicles elèctrics ja són entre nosaltres i cada cop amb major implantació.

Al darrera d’aquest nou salt tecnològic s’hi pot trobar un nou model energètic més sostenible, impulsat per les institucions perquè suposa una clara aposta per unes energies no contaminants.

Tot seguit enumerem algunes de les seves principals claus.

La mobilitat elèctrica ja és aquí El sector dels transports és molt dependent dels combustibles fòssils, per aquest motiu és un sector de referència en l’estalvi i l’eficiència energètica. Per la seva banda, el vehicle elèctric no genera emissions ni contaminació acústica. És més eficient i permet que les energies renovables s’integrin dins de la mobilitat i redueix la dependència dels derivats del petroli.

Un vehicle elèctric funciona amb un motor elèctric alimentat per una bateria elèctrica, que es carrega des d’una xarxa elèctrica domèstica o bé des d’una estació de recàrrega pública o privada. La principal diferència entre els vehicles de combustió interna i els vehicles elèctrics és la tecnologia i la font d’energia que utilitzen.

La implantació del vehicle

elèctric presenta una sèrie d’avantatges i oportunitats per al desenvolupament d’una mobilitat sostenible, atès que permet la integració de les energies renovables en un sector que depèn dels derivats del petroli en un percentatge proper al 95%. Això és així perquè el vehicle extreu l’energia directament de la xarxa elèctrica, de manera que la seva font

d’energia depèn de les fonts energètiques que es fan servir. És una oportunitat també per a la indústria de l’automòbil implantada a Catalunya.

Per fomentar l’ús de la mobilitat elèctrica s’han pres des de les institucions algunes mesures de suport a la implantació d’aquests vehicles. A aquestes avantatges, cal sumar-hi els de la seva eficiència energètica.

Per què escollir una bicicleta elèctrica per a la meva mobilitat?

Quan van sortir les bicicletes elèctriques al mercat molts no s’imaginaven que aquestes es convertirien en tot un estil de vida. Ja a Espanya han passat a ser el mitjà de transport preferit d’una gran quantitat de persones. Et donem raons de per què hauries triar una eBike per a la teva mobilitat.

Són amigables amb el cos.

Si hi ha alguna cosa que agra-

iràs de les eBikes és que seus sistemes de propulsió impedeixen sobrecàrregues als genolls i en els músculs de les cames en general, fins i tot mitiguen la pressió sobre les articulacions, lligaments i tendons.

Què vol dir això? doncs, que aquestes bicicletes són més amigables amb el cos. De fet són perfectes per entrenar i tornar a les pistes després d’una lesió, tot gràcies a l’assistència

uniforme i adaptable que ofereixen els seus sistemes d’accionament elèctric.

Ajuden a mantenir-te en forma. Les bicis elèctriques són el mitjà de transport preferit dels que porten un estil de vida menys atrafegat i calmat.

Tot i això, no vol dir que no hagis de pedalar per desplaçar-te amb aquests vehicles. Perquè sí, tot i que les eBikes aporten

4 | Tribuna Maresme

ajuda elèctrica, igualment et permeten mantenir-te en forma, ja que ets tu qui controlarà el nivell d’esforç segons el grau d’assistència que triïs.

Una opció esportiva per anar a treballar. L’eBike pot complir el teu somni de mantenir-te en forma mentre vas a la feina. Per descomptat, si la distància és inferior als 10 km.

Necessites ajuda en la pujada? Amb les bicis tradicionals de vegades resulta impossible pujar una zona costeruda perquè es necessita molta força a les cames per avançar, però amb les eBikes, això ja no serà un problema. I és que aquests mitjans de transport poden ajudar-te a pujar a un port de muntanya sense gaire esforç, ja que incorporen un sistema

d’assistència de pedaleig.

Contribueixen amb el medi ambient. Per a ningú és un secret que les bicis són vehicles ecològics i n’hi ha de molts tipus, per això es diu que els entusiastes al ciclisme viuen en sintonia amb la natura.

I és veritat, en utilitzar una eBike tots els dies (encara que sigui per recórrer distàncies

curtes) evites que les emissions de CO2 augmentin. Imagines quan moltes més persones se sumin a aquesta afició? El món serà una mica diferent.

Com veuràs, aquestes són raons suficients per voler estrenar-te en el món de les bicicletes elèctriques, doncs l’ús d’aquests vehicles pot definir-se en tres paraules: comoditat, salut, diversió i compromís.

Els avantatges d’un patinet elèctric Font: Battery things

Aconsegueixes un desplaçament ràpid. Sabies que avui dia hi ha models que arriben a velocitats superiors als 20 km/h? Sens dubte és una forma d’arribar més ràpid al teu lloc de destinació, quan es tracta de rutes curtes. Això sense afegir que és una forma divertida i àgil de moure’t d’un lloc a un altre.

Recorres fins a 20 quilòmetres i més. Els patinets elèctrics mitjans poden presumir de recórrer 20 km amb una sola càrrega de la bateria, el que es tradueix a 130 minuts d’autonomia. No és una meravella?

Per altra banda, estem parlant d’energia neta que emet pocs contaminants.

Accedeixes a llocs on al-

Gràcies a les bondats que aporten els patinets elèctrics per desplaçar-se per les ciutats, molts ja estan assegurant que aquests vehicles substituiran a altres mitjans de transport. Això sí, per recórrer distàncies curtes.

Escurces les distàncies.

No perds temps desplaçant-te a peu, estalvies en possibles embussos i fins i tot li sumes als teus dies més temps lliure i qualitat de vida.

Una manera eficient de transportar els objectes.

Vols portar una motxilla, una bossa o un equipatge? No hi ha problema!, els patinets elèctrics aguanten aquest pes i t’evitaran cansaments mentre et desplaces. A més, aniràs més còmode, no faràs molt esforç i arribaràs més ràpid.

tres vehicles no poden.

Amb un patinet elèctric pots agafar dreceres que et permetran estalviar uns quants minuts de retard per arribar al teu treball, per exemple. I no només això, pots guardar-lo fins a

casa teva, ja que entren en un ascensor o pots pujar-lo per les escales per arribar a la teva llar o a l’oficina. D’aquesta manera, evites possibles robatoris o deterioraments produïts per les inclemències del temps.

I... et divertiràs! Desplaçar-se en un patinet elèctric no només és una manera pràctica de moure’s d’un lloc a un altre, també suposa divertir-se i gaudir de les meravelles de la ciutat d’una forma única i especial.

Tribuna Maresme | 5

Toyota Marescar Motor presenta la nova família híbrida Toyota Corolla El passat 11 d’abril, el concessionari Toyota Marescar Motor va reunir amants i experts del sector de l’automoció en un acte de presentació de l’última gamma de vehicles híbrids Toyota que aterren amb una excel·lent acollida en el mercat espanyol.

L’acte de presentació de la nova família Toyota Corolla va reunir prop d’un centenar de persones a les instal·lacions del concessionari Marescar Motor de Mataró, propietat de CSM Grup Vallès. A l’acte van assistir diferents personalitats del sector, empresaris de la zona, periodistes i diferents membres de l’equip intern del concessionari i del grup al qual pertany, CSM Grup Vallès.

L’esdeveniment va arrencar

amb un còctel de benvinguda per a tots els assistents i es va inaugurar de manera oficial amb un dinàmic discurs de presentació de la mà de Jordi Pérez, responsable de Màrqueting del grup CSM. Va prosseguir amb unes paraules de Carlos Solano, soci i propietari de CSM Grup Vallès, que va agrair

als assistents la seva presència.

Per la seva banda, Joan Sánchez, Cap de Vendes de Marescar Motor Mataró, va concloure l’acte de presentació amb una explicació detallada dels tres nous models híbrids Toyota Corolla. A més, va mostrar amb una presentació projectada les diferents característiques i avantatges de la conducció híbrida, fent especial èmfasi en la seva major sostenibilitat mediambiental.

Finalment, la vetllada va ser amenitzada amb música en directe per un violinista discjòquei i un servei de càtering per als convidats que va fer que els assistents gaudissin d’una nit en què els vehicles del futur immediat van ser els protagonistes absoluts.

llibres

6 | Tribuna Maresme

ACOSTA’T A LA CULTURA

Més d’una vintena de poetes al Festival Espais de Poesia d’Alella Espais de Poesia va arrencar el passat 27 d’abril a Can Manyé amb l’espectacle Els benaurats, a càrrec de Xavi Lloses, el Quartet Brossa i els audiovisuals d’Àlex Pallí. La segona cita va ser també a Can Manyé el 3 de maig, amb la inauguració de l’exposició “Inventari de Latung La La”, de David Ymbernon.

El complet programa inclou, però, una desena de propostes de diferents formats i escenaris, fins l’11 de maig: com ara un itinerari poètic a Caldes d’Estrac, la primera trobada i fira d’editorials del Maresme a Can Patatina, presentacions de llibres, recitals, club de lectura, poetada jove, espectacles i

Els Benaurats. Xavi Lloses Quartet Brossa Alex Pallí. Experimentació musical i audiovisual’.

Inventari de Latung La La. David Ymbernon.

Exposició.

Poetes, personatges i llegendes. Anna Maluguer. Ruta literària per Caldes d’Estrac.

Dissidències poètiques, Marta Mercè Marçal i Dolors Miquel. Caterina Riba i Maria Sevilla.

Conversa i recital.

Sóc d’aquí, sóc estranger. Bàssem Al-Nabrís, Methkal Khalawi, Kaissa Ould-Braham i David Fernàndez. Recital.

El Maresme publica poesia. Voliana Edicions, Quaderns de la Font del Cargol, Vibop Edicions i índex Edita. Trobada d’editorials comarcals, fira i presentacions.

Poetada jove. Raquel Santanem i Oriol Sauleda. Recital.

Alella diu Poetes del Maresme. Recital.

Life vest under your seat. Pau Vallve. Concert.

Un bes fet a mida. Ma. Rosa Sabater i Josefa Contijoch. Premi de Poesia Alella a Maria Oleart.

Venivinum. Marc Egea, Jordi Rallo i Salvador Giralt. Recital i itinerari.

Poemes Inèdits. Glòria Bordons. Club de lectura sobre Joan Brossa.

Ferran Adrià presenta la novel·la ‘L’obrador dels prodigis’, de Sílvia Tarragó i Christian Escribà El prestigiós cuiner Ferran Adrià va presentar el passat 9 d’abril la novel·la L’obrador dels prodigis a La Casa del Llibre, a Barcelona. L’obra, escrita a quatre mans entre l’escriptora maresmenca Sílvia Tarragó i el reconegut pastisser Christian Escribà, narra els orígens de la Pastisseria Escribà i ressegueix tota un època.

En aquest relat, les diferents generacions de la família Escribà i l’evolució de l’univers del dolç acompanyen el lector per espais de Barcelona tan entranyables com l’Avinguda de la Llum o l’Escola del Bosc.

A través de la vida de l’Alba, la protagonista, el relat recorre moments fonamentals de la història de Catalunya i Espanya: la guerra de Cuba, la dictadura de Primo de Rivera, la guerra civil, la postguerra, la

dictadura de Franco, la transició… i evoca moments crucials de la ciutat comtal com les exposicions del 1888 i del 1929 o la visita d’Eva Perón el 1947, entre d’altres.

Ferran Adrià va comentar que la novel·la fa un retrat de la feina impulsada per una generació d’emprenedors que van anar prosperant a través

de molt treball i creativitat.

“Aquest llibre inicia un gènere que encara no existeix”, va afirmar, destacant com la narració contempla el sentit sensitiu del gust en la pastisseria i l’interrelaciona amb la història. “El llibre és una meravella”, va dir d’aquesta obra, també, el prestigiós i innovador cuiner.

lliurament de premis de la fase local de la Mostra Literària del Maresme. Més d’una vintena de poetes seran presents als Espais de Poesia, ja sigui amb la seva pròpia veu o amb la seva obra. Joan M. Batllori, Josep Pedrals, Miguel Àngel Marin, Xavi Lloses, Cristina Manrique, Andíi Anotnovski, Anna Maluquer, Albert Calls, Rosa Sabater, Josefa Contijoch, Maria Mercè Marçal, Dolors Miquel, Caterina Riba, Bàssem an-Nabrís, Methkal Khalawi, Kaissa Ould-Braham, David Fernández, Raquel Santanera, Oriol Sauleda, Pau Vallvé, Salvador Giralt, Marc Egea. Jordi Rallo, Montse Serra i Eduard Miró són alguns dels noms.

Can Vallerià organitza una nova edició de la Festa del Hanami L’espai cultural de Can Vallerià, a Premià de Dalt, promou una nova edició del Festival de poesia de Primavera, la Festa del Hanami. Es farà el diumenge 12 de maig, a les 12.30h. Es comptarà amb la presència de M. Carmen Sáez Lorente, escriptora valenciana amb una destacada trajectòria. I amb l’autora argentonina Emília Illamola, que ha desenvolupat un intens corpus literari al voltant de la prosa poètica.

També amb la veu heterodoxa i reivindicativa de Jordi Valls, poeta de Santa Coloma de Gramenet. I tancarà el recital l’escriptor arenyenc Jordi Bilbeny; conegut per la seva tasca com a investigador de la història, però que ha desenvolupat una intensa obra poètica.

Tribuna Maresme | 7

8 | Tribuna Maresme

PRESENTACIÓ DE LLIBRES ARENYS DE MAR. BIBLIOTECA Dones Pioneres del Maresme: Divendres 10 a les 19 h. D’això i d’allò; Divendres 31 a les 19 h de Pep Quintana i Riera.

ARENYS DE MAR. ATENEU ARENYENC Pompeu Fabra. L’aventura de la llengua i 55 urnes per la llibertat. Dijous 9 a les 20h. a càrrec dels autors.

ARENYS DE MUNT. CAN BORRELL Els poetes del Maresme. Divendres 31 a les 19 h.

ARGENTONA. BIBLIOTECA Els poetes del Maresme: Dijous 2 a les 19.30 h. Els ocells del jardí a mida real: Dilluns 6 a les 19.30 h de Daniela Strauss.

CABRERA. BIBLIOTECA Les mares que ens han parit. Dijous 23 a les 19 h. de Maria Rosa Ribas Poch.

MATARÓ. BIBLIOTECA POMPEU FABRA Dones Pioneres del Maresme. Dijous 9 a les 19 h. Taula rodona amb: Mercè Aubanell, Maribel Nieto, Glòria Prunera i Anna Pujol.

MATARÓ. DÒRIA LLIBRES Okupes particulars. Dijous 23 a les 19.30 h. Text teatral del dramaturg Toni Cabré.

MATARÓ. ASS. VEÏNS DE L’HAVANA Tot el bé i tot el mal. Divendres 24 a les 20 h a càrrec de Care Santos, autora.

PREMIÀ DE DALT. CAN VALLERIÀ Les hores imprecises. Divendres 10 a les 19.30 h. de M. Carme Sáez, llibre guanyador del 42è Premi Marià Manent.

PREMIÀ DE MAR. BIBLIOTECA Memòries de Can Sanpere: Dissabte 4 a les 12 h de Pep Bras.Cartes a la mare: Divendres 10 a les 19 h de Marta Albadalejo.

VILASSAR DE DALT. BIBLIOTECA Dones Pioneres del Maresme: Divendres 24 a les 20 h a càrrec de Jerònia Sànchez, dona pionera de Vilassar de Dalt.

VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECA Els poetes del Maresme. Dijous 16 a les 19 h. Presentació amb dos dels autors, Emília Illamola i Josep Lladó.

NOVETATS EDITORIALS MARESME DIBUIXAT de Montse Sanchiz Voliana Edicions

EL FUTBOL A CABRERA DE MAR d’Albert Ventura

LES MARES QUE ENS HAN PARIT de Maria Rosa Ribas Editorial Gregal

Partint de les premisses d’Urban Sketchers, una comunitat global de dibuixants que fomenta la pràctica del dibuix in situ sempre per mitjà de l’observació directa, neix aquest llibre de Montse Sanchiz, publicat pel segell editorial maresmenc Voliana Edicions. Milers de dibuixants urbans arreu del món s’identifiquen amb els principis de la comunitat, nascuda a Internet l’any 2007. Comparteixen els seus treballs a la xarxa mitjançant blogs i xarxes socials. A Maresme dibuixat es recullen els dibuixos fets per l’Urban Sketcher maresmenca Montse Sanchiz al llarg de quatre anys (2015-2018) per diferents indrets del tram sud del Maresme, de Montgat a Mataró.

L’autora va néixer a Barcelona, tot i que és premianenca d’adopció.

La història del Maresme és també la dels seus clubs esportius. Salvar-la és molt necessari i s’ha d’agrair a aquelles persones que fan l’esforç en una tasca tan difícil, en especial perquè no existeix informació sistematitzada.

Amb aquests condicionants, el cabrerenc Albert Ventura ha treballat amb gran encert i per primera vegada en la història perduda del primer equip de futbol del seu municipi, la Unió Sportiva Burriach, així com en la dels orígens de l’actual Unió Esportiva Cabrera, fins a dia d’avui, fent una obra en la qual es sintetitzen textos, imatges i documents. L’autor ha fet una àmplia recopilació de referències, que arriben al lector de manera planera, però sense defugir el rigor de la recerca històrica. El llibre queda com una important salvaguarda documental del patrimoni esportiu del poble.

Publicat a finals de l’any passat, Les mares que ens han parit parit, de Maria Rosa Ribas, autora de Vilassar de Mar, és un treball que en clau d’assaig proposa una reflexió sobre la fecundació humana i la seva evolució. El proper acte de presentació serà el 23 de maig, a les 19h, a la Biblioteca Ilturo de Cabrera de Mar. En el treball es ressegueix la importància que les cultures han donat a la fecunditat i destaca la tasca de les dones que han estat ignorades per molts relats històrics oficials. “És una lectura que no deixa indiferent, perquè posa al descobert com els nostres valors i la nostra concepció de la maternitat tenen una gènesi històrica i, justament en aquest sentit, no és ben bé nostra, sinó un fruit perfectament explicable pel pes de la tradició”, afirma en el pròleg Hildegard Mausbach.

10 | Tribuna Maresme

pantalles ACOSTA’T A LA CULTURA

“Spiderman i els X-Men eren abans els més populars de Marvel i ara, els ‘Vengadores” ACN / Pere Francesch

Vengadores: Endgame dels germans Russo arriba a la gran pantalla i dona continuïtat a Infinity war. La cinta s’ha convertit en l’estrena més esperada de les pel·lícules de superherois dels darrers temps. De fet, d’entre els personatges de Marvel l’univers dels ‘Vengadores’ s’ha convertit en el més popular de l’editorial. Qui ho confirma és el director editorial de Panini Comics, Alejandro Martínez. Abans de Marvel Studios, explica en una entrevista a l’ACN, les franquícies “més famoses i comercials” de Marvel eren Spiderman i els X-Men i “darrerament això ha canviat, els mutants i l’Home Aranya segueixen sent populars, però ara la part de Marvel més comercial i populars són els ‘Vengadores’. Gairebe tot pivota al voltant de ‘Vengadores’ i dels seus personatges”, assegura.

Les estrenes de les pel·lícules no implicaven tradicionalment un augment de vendes, explica Martínez, la pel·lícula arribava a la cartellera i durant un temps es parlava d’ella i després desa-

ESTRENES ABRIL HELLBOY De Neil Marshall (EUA, 2019). Amb David Harbour, Ian McShane, Milla Jovovich, Sasha Lane, Daniel Dae Kim, Thomas Haden Church.

ESTRENA 17/05/19

SOMBRA

Una imatge de ‘Vengadores: Endgame’.

pareixia l’interès. Això, apunta, passava fa uns anys, però ara l’univers cinematogràfic i les sèries de Marvel han posat l’editorial “en boca de tots” i “això evidentment ajuda a les vendes i a què es conegui la franquícia”, explica el director editorial de Panini.

Considera que els ‘Vengadores’ dels còmics són els mateixos personatges que els de les pel·lícules. I que el cinema fa servir el seu llenguatge, però el concepte del cinema i el dels còmics és el mateix i els ‘Vengadores’ són “un grup d’herois molt diferents que no s’han de portar necessàriament bé entre ells i que s’han d’ajuntar perquè hi ha amenaces que són massa grans perquè se n’encarregui un heroi sol”.

Martínez assegura que les pel·lícules de Marvel no sempre tenen un reflex directe amb els còmics. Considera que això és un encert perquè les cintes han creat arguments basats en el llenguatge cinematogràfic i són “molt respectuosos” amb els conceptes dels còmics.

“Quan presentem les novetats d’alguna forma esperem arribar als diferents públics que aniran a veure la pellícula”, diu.

L’editorial Panini Comics, ubicada a Torroella de Montgrí, ha publicat en els darrers temps diversos còmics relacionats amb l’univers de Vengadores, sobretot els centrats en la col·lecció de Jim Starlin, un dels pares del personatge Thanos.

De Zhang Yimou (Xina, 2018). Amb Deng Chao, Sun Li, Zheng Kai, Wang Qianyuan, Hu Jun, Guan Xiaotong, Leo Wu. ESTRENA 17/05/19

ALADDIN De Guy Ritchie (EUA, 2018). Amb Mena Massoud, Naomi Scott, Will Smith, Chico Kenzari, Billy Magnussen, Nasim Pedrad.

ESTRENA 24/05/19

JOHN WICK 3 De Chad Stahelski (EUA, 2019). Amb Keanu Reeves, Halle Berry, Ian McShane, Anjelica Huston, Laurence Fishburne, Lance Reddick.

ESTRENA 31/05/19

CONSULTA CARTELLERA SETMANAL Ocine Arenys: www.ocinearenys.es Cinesa Mataró Parc: www.cinesa.es Foment Mataroní: www.matarofoment.org Centre Parroquial d’Argentona: www.centreparroquialargentona.cat Espai Amistat: www.espailamistat.cat La Calàndria: www.cinemalacalandria.com

Tribuna Maresme | 11

Vides truncades Jesús Gonzàlez t jesusgonnot

L’actualitat cinematogràfica sembla haver-se conxorxat amb l’actualitat (internacional, però també local) pel que fa al tema de la pedofília en l’entorn religiós i escolar, o tots dos alhora, i el familiar. Segons xifres oficials, un 23% de dones i un 18% d’homes han patit alguna mena d’abús en la infància.

Una xifra considerablement alta i indignant que, cada cop més, provoca descobertes de caire retroactiu, ja que no sempre és fàcil reconèixer el fets i tenir la força o el suport per denunciar-los.

Gracias a Dios, de François Ozon i vencedora del premi del Jurat al Festival del Berlín, centra la seva atenció en tres víctimes d’un sacerdot

cristià que va abusar d’ells durant unes vacances d’estiu. La cinta, molt propera a l’americana Spotlight, ficciona uns fets reals però no perd mai la perspectiva documental. Totes dues funcionen com un docudrama, però mentre l’americana es centra en la investigació periodística que va destapar un pastor pederasta, la cinta d’Ozon planteja la història al voltant de les vides actuals, en alguns casos destrossades, i en la necessitat de què es faci justícia. A tots dos casos, però, sempre es fa palès el tebi paper dels representants de l’església que no deixa de tenir un cert paral·lelisme amb la realitat on aquests acostumen a fer culpables a les víctimes.

Malauradament la pederàstia també es pot produir a l’entorn familiar tal i com explica

The Tale, una pel·lícula produïda per HBO. Un esfereïdor relat protagonitzat per Laura Dern i amb escenes explícites d’abusos a menors que va provocar moltes desercions al Festival de Sundance. També d’HBO, tenim el documental Leaving Neverland sobre la suposada tendència a la pedofília de Michael Jackson. Es tracta d’un treball centrat en les declaracions de dues víctimes del cantant (mai trobarem cap rèplica en sentit favorable).

Leaving Neverland vindria a confirmar que Jackson va saber representar el paper de flautista d’Hamelin i va encantar a alguns infants (entre els que podríem trobar Macauley Culkin). De la mateixa manera que els seus encanteris ens van impedir veure que això estava passant davant nostre.

PROJECCIONS Time Trial. Premià de Mar. Patronat Teatre. Dissabte 4 i diumenge 5 a les 19 h.

Time Trial. Mataró. Cafè de Mar. Dimecres 8 a les 19 h. El documental del mes.

La casa junto al mar. Vilassar de Mar. Biblioteca. Dimecres 8 a les 18 h. De Robert Guediguian (França, 2018).

Un asunto de familia. Malgrat de Mar. Centre cultural. Divendres 10 a les 22h.

D’Hirokazu Koreeda (Japó, 2018).

9a mostra de cinema documental Arenys de Mar. Arenys de Mar. Teatre Principal. Diumenge 12 a les 19 h.

Gracias a Dios. Mataró. Foment Mataroní. Dijous 16 a les 20.15 h. De François Ozon (França, 2019).

Los subversivos. Premià de Mar. Espai l’Amistat. Divendres 17 a les 19 h. Projecció del documental i posterior col·loqui amb el director Miles Roston i els productor Carles Pastor i Jenny Lündstrom.

Cold War. Premià de Dalt. Sala Sant Jaume. Divendres 24 a les 21.30 h. De Pawel Pawlikowski (Polònia, 2018).

Les noies del Carmel. Premià de Mar. Biblioteca. Dijous 30 a les 19 h. Documentals dels premianencs Caroline Mignot i Martí Sala.

12 12 || Tribuna Tribuna Maresme Maresme

TEATRE Lluny de Nuuk. Mataró. Can Gassol. Divendres 3 i 10 i dissabtes 4 i 11 a les 20.30 h. Diumenges 5 i 12 a les 19 h. Peça de Pere Riera produïda per la Sala Cabanyes, sota la direcció de Joan Peran.

Hats. Premià de Dalt. SC Sant Jaume.

Divendres 10 a les 21.30 h. Festihumor amb la companyia Jam. El Tartuf. Arenys de Munt. Sala Municipal. Dissabte 11 a les 21.30 h i diumenge 12 a les 18.30 h. A càrrec del Grup del Centre Moral.

Amb il·lusió. Vilassar de Mar. Sala Roser Carrau. Diumenge 12 a les 12 h i 18 h.

Espectacle de teatre i màgia amb el Mag Dodó, Hellen, Toni Vega, Berko i Visual Magic.

Tarda de comparses. Mataró. Casal L’Aliança. Diumenge 12 a les 17.30 h. Tarda carnavalesca amb les comparses Cenizas i Los Marea.

Sucre amarg. Mataró. Foment Mataroní.

Diumenge 12 a les 18 h. A càrrec del grup de teatre El Tramvia.

Alpenstock. Vilassar de Dalt. Teatre La Massa. Dissabte 18 a les 21 h. Comèdia a càrrec de la Companyia Obskené. Una comèdia boja i absurda, amb un humor assassí, que barreja ingredients tan dispars com un piulet tirolès i el psit-psit del lavabo.

Tots Dansen. Vibrar el temps. Mataró.

Teatre Monumental. Dimecres 22, dijous 23 i divendres 24 a les 19 h. Mostra del treball en dansa contemporània a partir de les coreografies de Joâo Lima.

Robin Hood. Mataró. Sala Cabanyes.

Dissabte 25 i diumenge 26 a les 18 h. Una divertida història musical a partir del clàssic que tots coneixem. Dirigida per Marc Abril amb direcció musical de Dani Àlvarez.

A.K.A. (Also Known As). Arenys de Mar. Teatre Principal. Divendres 24 a les 21 h.

Teatre a càrrec d’Albert Salazar.

Andròmeda. Mataró. Cafè de Mar. Dijous 30 a les 21 h. Espectacle de cabaret a càrrec de Lourdes Folgarona i José Pozo.

escenaris ACOSTA’T A LA CULTURA

Alfred García és el protagonista del concert de pagament de Les Santes A Les Santes 2019 podrem escoltar també Sabor de Gràcia, Fundación Tony Manero, Balkan Paradise Orchestra, Mireia Vives i Borja Peñalba, Gabriel Amargant Trio, JazzCat, Shaphie Wells & The Swing Cats, Pele MacLeod, les orquestres La Selvatana, La Principal de la Bisbal, Versión Imposible, Ghetto Orchestra i els grups d’havaneres Les Anxovetes i Neus Mar, entre d’altres.

Alfred García, que es va fer famós a l’edició del 2017 del programa televisiu Operación Triunfo, arribarà a Mataró dins la gira de presentació del seu primer disc 1016, en el que serà el gran concert de Festa Major que es farà el 28 de juliol a les 22 h al Parc Central.

L’Ajuntament ha arribat un acord amb l’empresa The Project Music Company per a coproduir el concert de pagament de la festa major mataronina, continuant d’aquesta manera la col·laboració amb

productores privades.

Alfred García ha demostrat ser l’antònim al prototip de concursant del talent show Operación Triunfo. Format al

Taller de Músics de Barcelona, ha col·laborat durant aquest darrer any amb artistes com Love Of Lesbian o Albert Pla entre d’altres.

Segona edició del festival Essencials La segona edició del cicle de concerts Essencials va arrencar a Canet de Mar el passat 26 d’abril amb l’actuació d’Ivette Nadal amb Caïm Riba.

El festival oferirà concerts fins el 15 de juny als municipis de Sant Pol de Mar, Arenys de Mar, Arenys de Munt i Canet

de Mar. En total es faran vuit actuacions, dues en cadascuna d’aquestes localitats maresmenques. El cartell compta amb Daniel Lumbreras, Pau Alabajos, Cesk Freixas, Alessio Arena, Ju, La Folie i XY. El festival Essencials va ser una idea del director artís-

tic i d’escena Abel Coll i està pensat com un cicle de bona música interpretada en espais íntims i reduïts. Es tracta d’un conjunt de concerts de país, amb voluntat d’arrelar.

Per saber-ne més i per comprar les entrades entreu a la pàgina web www.essencials.cat.

Tribuna Maresme | 13

Presenten la imatge del Festival Sense Portes 2019 d’Argentona El forat d’un pany i les cares de personatges anònims del carrer seran els protagonistes de la imatge d’enguany del Festival, com un homenatge al món que ens agradaria veure per un forat, quan les persones es desinhibeixen i poden mostrar tot el seu potencial i exhibir-se com qui realment són.

Es tracta d’una interpretació estètica de l’esperit desenfadat i fresc d’aquest fes-

tival que està enllestint una completa programació de propostes teatrals, musicals, circ, dansa i altres disciplines d’arts de carrer que tindran com a escenari diversos espais públics del centre d’Argentona, els dies 8 i 9 de juny L’accés a totes les propostes serà lliure i el públic tindrà un paper decisiu, escollint amb el seu vot el millor espectacle del festival, que rebrà el Premi Pom d’Or.

Primers artistes confirmats del Festival Poesia i + de Caldes d’Estrac El passat 6 de maig va tenir lloc la presentació dels primers noms de la 14a edició de Festival Poesia i + de Caldes d’Estrac, un festival que combina poesia, música i art i que ha aconseguit fer-se un lloc destacat en el calendari de festivals de l’estiu.

L’edició del 2019 se celebrarà del 4 al 14 de juliol a Caldes d’Estrac però també a altres municipis maresmencs com Canet de Mar, Mataró, Sant Andreu de Llavaneres, Alella,

Arenys de Mar i Dosrius. L’objectiu del festival és reivindiar la força i la vigència de la paraula en espais singulars de la comarca i amb un aforament reduït. Alguns dels noms dels artistes que hi actuaran són Clara Peya, Pau Riba i Orquestra Fireluche, Albert Pla, Pascal Comelade i Enric Casasses. La programació completa es presentarà el proper mes de juny i des de l’organització asseguran que hi haurà “sorpreses potents”.

CONCERTS Pòsits. Un passeig musical per l’essència dels cafès. Premià de Mar. Biblioteca M Rosselló. Dimecres 8 a les 19 h. Concert literari a càrrec de Toni Oró i Ferran Martínez.

Juanjo Tabarka. Mataró. Cafè de Mar. Dijous 9 a les 21 h. Nou projecte en acústic del músic.

Czernowitzer Skizzen. Premià de Mar. Espai l’Amistat. Divendres 10 a les 21 h. Alexarder Kukelka composà aquesta obra el 2004. En els seus dotze moviments ens reflecteix la música folklòrica de la Bucowina.

Mezzo Quartet. Mataró. Foment Mataroní. Dissabte 11 a les 19.30 h. Concert a càrrec del quartet de saxos guanyador del II Premi de Música Ciutat de Mataró.

Concert de Primavera. Premià de Dalt.

Sala de l’Orfeó. Diumenge 12 a les 18 h.

A càrrec de Jaume Batlle i Adrià Barazón.

Eclèctics. Cabrils. Plaça de l’Església.

Dissabte 18 a les 12h. Grup de versions dels grans èxits del Pop-Rock.

Cesk Freixas. Arenys de Munt. Escorxador. Dissabte 18 a les 21 h. Presenta el seu últim treball, Festa Major.

El dofí i la lluna. Argentona. La Sala.

Divendres 10 a les 17.30 h. Concert de projecte 4 cordes.

Jam-session amb Óscar Font. Mataró.

Sala Clap. Dijous 16 a les 21.30 h. Jamsession amb el trombonista.

CRIM + Zombie Pujol + Appraise.

Mataró. Sala Clap. Divendres 10 a les 21.30 h. Nit de punk.

Oques Grasses + Lildami. Mataró. Sala Clap. Divendres 17 a les 21.30 h. Actuació del grup musical i el youtuber.

Quico Pi de la Serra: Dues tasses. Mataró. Ca L’Arenas. Dissabte 18 a les 22 h.

Pol Cruells Quartet. Mataró. Jardins de l’antic Escorxador. Diumenge 19 a les 12 h. Concert de folk i cançó d’autor.

Moana Quartet. Mataró. Les Esmandies. Diumenge 19 a les 12 h. Concert de corda dels músics més destacats de finals del segle XIX i principis del XX. Bassal & Piqué. Mataró. Foment Mataroní. Diumenge 19 a les 18 h. Ramon Bassal i Marc Piqué amb un repertori de Beethoven, Schnittke i Chopin.

Santi Arisa & Vilassar Bing Band: 1r Testament Vital. Premià de Mar. Espai l’Amistat. Dissabte 25 a les 22 h. Concert de Jazz i Swing.

David Philips Trio. Cabrils. Centre Cívic La Fàbrica. Divendres 31 a les 21.30h.

idees

14 | Tribuna Maresme

PREGUNTES I RESPOSTES

Ni oblit, ni ressentiment VALORS Francesc Ponsa

XERRADES

Doctor en Comunicació Social

El lema de la commemoració de l’1 d’octubre va ser ‘1-O: ni oblit, ni perdó’, en referència a la brutalitat policial per impedir la consulta sobre la independència de Catalunya.

La frase no és nova. Ja l’havien utilitzada les víctimes de la dictadura argentina, també de la franquista o els estudiants criminalment reprimits en el Moviment de 1968 a Mèxic.

Suposo que l’elecció d’aquest lema tenia com a objectiu vincular l’efemèride amb l’imaginari col·lectiu de les repressions esmentades. Segurament, com a arenga per mobilitzar a les masses és una consigna efectiva. Clara, concreta, èpica.

Tanmateix, des del punt de vista de la resolució de conflictes, no és oportuna.

M’explico. La primera part de l’axioma és inqüestionable.

No podem oblidar els crims, les atrocitats, les vulneracions de drets, etc. És més: tenim el deure moral de no fer-ho. La memòria és sinònim de progrés. Una societat que recorda i aprèn, avança. La que oblida està condemnada a repetir la barbàrie.

Art contemporani. De l’apatia a la passió. Mataró. Can Palauet.

Dijous 2 a les 19 h. Conversa amb Joan M. Minguet Batllori, Clàudia Rius, i Aldo Urbano. Òmnium la revolta permanent.

Armes: la llengua i la cultura. Premià de Mar. Biblioteca. Divendres 3 a les 19 h. A càrrec de Genis Sinca.

Una imatge de Joaquim Forn durant el judici al Tribunal Suprem.

És en la segona part del lema on s’enquista el conflicte. Vejam. Perdonar si oblidem és fàcil, innocu, pueril. És un perdó amnèsic, intranscendent. En canvi, el perdó conscient, amb l’ofensa al cap, ben present, és el perdó transformador, el que possibilita la reconciliació. Hannah Arendt ho tenia molt clar: perdonar és l’única opció que té la humanitat per evolucionar.

Perdonar no significa blanquejar un conflicte o relativitzar el dolor. Perdonar no és sinònim de debilitat. Al contrari: en el perdó rau la fortalesa. La voluntat de perdonar requereix maduresa, valentia i molta generositat. Així, doncs, ens podem permetre el luxe de no perdonar? La resposta, des d’un punt de vista ètic, és òbvia: no. No perdonar ens installa en el ressentiment perma-

nent, en l’evocació constant de la llei del talió.

Coincideixo plenament amb Joaquim Forn, un dels polítics que fa més d’un any que està en presó preventiva, quan va afirmar a la web de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals que “sense perdó és impossible avançar”. De la mateixa manera, Forn assegura no compartir la idea de la frase ‘ni oblit ni perdó’. “Ho dic des de la presó, quan algú podria considerar que estic legitimitat per sentir rancúnia contra algú, que estic legitimat a no perdonar. No és el meu cas”.

Si us plau, aturin-se, tornin a llegir la frase i reflexionin. En una època de pim-pam-pum polític i de visions de vol gallinaci, la frase d’en Forn és una lliçó d’humanitat. Ni oblit ni ressentiment. Amén.

Feminisme i Drets Humans. Vilassar se Mar. Biblioteca. Divendres 3 a les 19 h. A càrrec de la jutgessa Lucía Avilés.

L’art com a eina de canvi social.

Mataró. Cafè de Mar. Divendres 3 a les 19 h. Debat amb l’artista grafiter Mohamed L’Ghacham “Oiter” i l’escriptora Lolita Bosch.

Les conseqüències de l’ascens de l’extrema dreta. Premià de Dalt.

Teatre de Sant Jaume. Dijous 9 a les 19.30 h. A càrrec de Xavier Casals, doctor en Història.

Vestint els Armats. Mataró. Ca l’Arenas. Dimarts 14 a les 19.30 h.

Un recorregut per la història dels Armats de Mataró (1705-2017).

Moviments artístics i culturals de Mataró. Mataró. Biblioteca Antoni Comas. Dijous 16 a les 19 h.

Conversa amb Quico Pi de la Serra. Mataró. Can Serra. Dissabte 18 a les 19 h. Coneixerem la relació entre Terri i Quico Pi de la Serra, que va possibilitar les primeres actuacions del cantautor a Mataró.

Debat sobre la vulneració dels drets fonamentals a Catalunya.

Premià de Mar. Biblioteca. Divendres 31 a les 19 h.

Tribuna Maresme | 15

Orgullós del meu País JUGANT A ESCRIURE Ferran Planell Escriptor

M’assec a dinar. Poso TV3. Telenotícies Comarques. Obren amb la sentència dels incendis que ja fa 25 anys van arrasar el Berguedà. Déu n’hi do, quina celeritat. Amb la sensació de vertigen que m’ha envaït, ha anat d’un pèl que no m’ennuegués amb una mongeta tendra.

Mentre em refaig de l’ensurt, he vist i escoltat com Agents Rurals a Lleida ajuden amb drons als caçadors de senglars, les agressions que pateixen els vigilants de seguretat de Renfe a Tarragona, el començament de les obres per allargar l’autopista del Maresme, com SOS Costa Brava troba del tot insuficient el Pla Director del Litoral, els botiguers de Vallirana tapant els seus aparadors a fi

Una imatge del Telenotícies Comarques de TV3.

d’exigir a l’Ajuntament que els faci places d’aparcament, l’esglai a la riera de Tiana amb una grua que ha acabat per terra atrapant i ferint a un conductor... I a partir d’aquí he quedat bocabadat: han donat cinc bones notícies seguides, cinc! No recordo un fet semblant.

Universitat Rovira i Virgili.

Curs de 300 hores lectives dirigit a persones amb discapacitat intel·lectual. Nocions de química, de cures sanitàries i d’autoconeixement. Integració

He quedat bocabadat, han donat 5 bones notícies seguides, cinc! No recordo un fet semblant al campus. Objectiu: facilitar-los la inserció sociolaboral.

Torres de Segre al Segrià. Volen que les estades a l’ambulatori es puguin aprofitar per fer una mica d’exercici. Han convertit la sala d’espera en un espai cardiosaludable.

Amposta, el Montsià. Afa-

voreixen el contacte entre els joves i la gent gran. Durant el curs els alumnes de l’Institut Montsià han anat trucant als avis que viuen sols. Avui s’han trobat tots plegats. Projecte: Bon dia, com estem.

Repte de 500 estudiants del Barri de la Mina, Sant Adrià de Besòs. Han preparat durant tot l’any una gran cursa. Implicació i capacitat dels alumnes, satisfacció d’un professorat que no ho té gens fàcil.

Universitat de Girona. Qstura: dissenyen objectes orientats a l’estudiant universitari.

Després es treballen amb residus de roba i són confeccionats per un taller d’inclusió social.

Cinc! Cinc molt bones notícies d’arreu del territori. I saber que tan sols són un petit tast de les moltes iniciatives que ens fan progressar com a poble, fa que em senti orgullós del meu país.

16 | Tribuna Maresme

Fundació Vella Terra presenta un projecte alternatiu a les residències per a Gent Gran centrat en la persona Fundació Vella Terra, a través de Sergio Osuna, Director Executiu de l’entitat, ha coordinat un ambiciós grup de treball amb l’objectiu de dissenyar una proposta alternativa a l’actual model de residència assistida per a Gent Gran.

El model proposat parteix de desenvolupar conceptes com la possibilitat de conviure en habitatges compartits, pensats per a totes les persones (al marge del seu nivell de dependència), fomentar la intervenció comunitària, proporcionar serveis de suport en funció a les necessitats i comptar amb una tecnologia no invasiva (amb sistemes de monitoratge geolocalització que aportin seguretat a les persones sense perjudici per la seva intimitat).

Segons els autors de l’estudi, es tracta d’un model inclusiu, comunitari, que no exclou a les persones amb alta dependència i que és assumible econòmicament. Sergio Osuna manifesta: “Hem de destacar que moltes residències ja tenen en compte l’organització de tots els seus serveis al voltant de la persona. No obstant, en molts casos, l’opció de la resi-

Un grup de professionals i entitats, liderats per Fundació Vella Terra, ha realitzat un estudi que proposa una alternativa a les residències geriàtriques tradicionals, garanteix el ple desenvolupament de les persones i la viabilitat econòmica.

dència és la única possibilitat tot i no ser una alternativa desitjada. És imprescindible dissenyar i posar en marxa mecanismes que facilitin la cobertura de les necessitats de totes les persones tenint

És un model inclusiu, comunitari, que no exclou a les persones amb alta dependència i que és assumible econòmicament

en compte la seva voluntat”.

En aquest grup de treball han participat professionals i experts en diferents matèries per validar i subscriure els resultats de l’estudi: Ajuntaments (Terrassa, Mataró...); Fundacions i Associacions (Alzheimer Catalunya, EIMA, Fundació Suport); Universitats (Fundació Salut i Envelliment-UAB, UOC); despatxos d’advocats (Escura); estudis d’arquitectes (Batllori & Trepat, Arquetica); experts en ajudes tècniques (Centre de Vida Independent); empreses tecnològiques (WestpointSolution, Xarcom), i fins i tot la principal federació d’associacions de persones grans a Catalunya, la FATEC. Segons manifesten en el propi document, la posada en marxa no és possible des de la normativa vigent i requereix obrir la porta a nous serveis fins ara no contemplats en el Sistema per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència.

La Fundació Vella Terra és una entitat sense afany de lucre que des del seu origen ha centrat la seva activitat en l’atenció a persones en situació de dependència.

Tribuna Maresme | 17

Rehabilitar per guanyar en salut

EXPOSICIONS Inventari de Latung La La. Alella. Can Manyé. Del 3 de maig al 16 de juny. Obres de David Ymbernon.

Enemic a la vista! La defensa de la costa del Maresme (1936-1939). Arenys de Mar. Museu Marès de les Puntes. Diumenge 19 a les 11 h: visita guiada.

Col·legi d’Aparelladors, Arquitecte Tècnics i Enginyers d’Edificació

Els indicadors dels darrers mesos ens mostren una recuperació de l’edificació a l’Estat espanyol després de llargs anys de crisi econòmica. Però el sector es comporta de forma diferent als anys de la bombolla immobiliària, s’esforça en aconseguir una eficiència més gran i ha girat els ulls cap a les innovacions tecnològiques amb la idea de posar al centre de la seva activitat a les persones que hi viuran o treballaran als nous edificis. Les conseqüències del canvi climàtic o l’envelliment de la població són realitats a les que hem de donar resposta des de les nostres ciutats.

Això també inclou la salut.

La contaminació de l’aire interior dels edificis és la causa de malalties que poden anar des d’una simple fatiga, fins a afeccions greus. Està constatat que existeixen edificis en els que els seus usuaris presenten un seguit de malalties originades o estimulades per la contaminació de l’aire i que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha definit com a “Síndrome de l’Edifici Malalt”.

La població de les ciutats passa entre un 80 i un 90% del temps a l’interior dels edificis. És per aquesta raó que els aspectes energètics, mediambientals i de salut, juntament

amb la necessitat de disposar d’un bon confort interior en els habitatges, sense males olors ni humitats per condensació, ha comportat el desenvolupament de normatives específiques destinades a garantir una bona qualitat de l’aire interior en els edificis.

Són qüestions que converteixen el manteniment i la rehabilitació en peces clau de la gestió i millora de les zones urbanes. Estudis recents demostren l’estret vincle entre una bona qualitat de l’edificació o rehabilitació dels edificis, ja siguin d’habitatges i altres usos vinculats a les persones o la pròpia reurbanització dels entorns, amb la capacitat de crear nous mitjans de subsistència i noves oportunitats.

A Catalunya s’han donat les primeres passes en aquest sentit amb la posada en marxa del Pacte Nacional per a la Renovació Urbana (PNRU), que ha de concretar-se en un text –actualment en debat– amb una visió integral sobre les polítiques de renovació, i que hauria d’atorgar un protagonisme destacat a la conservació i millora dels edificis.

Un dels principals reptes és millorar un parc d’habitatges caracteritzat per la seva mala qualitat. Només una dada: gairebé el 80% dels edificis existents se situen als nivells més baixos de certificació d’eficiència energètica.

Feminae... Mujeres. Mataró. Col·legi d’Aparelladors. Del 10 de maig al 2 de juny. Obres de Sílvia Alcalá.

Terra i mar, un passeig per la natura.

Arenys de Munt. Sala Mercè Paluzie. Del 6 al 19 de maig. Pintura de Gemma S.

Escoles d’altres mons. Mataró. Biblioteca Antoni Comas. Del 2 al 30 de maig. Fotografies de Kim Manresa.

Marta Duran: Jardí pintat. Argentona.

Museu del càntir. Del 17 maig al 30 juny.

Pintures, persones, paisatges del cor.

Mataró. Fundació Hospital. Del 6 al 31 de maig. Pintures de M. Carme Bufi Planas.

El Mataró d’en Terri (1918-2000). Mataró. Can Serra. Fins al 19 de maig. Dissabte 4 a les 18 h: Visita comentada.

Joan-Fèlix Martínez

Leopoldo Pomés. Flashback. Mataró.

Ateneu Fundació iluro. Fins al 19 de maig.

Retrospectiva d’un dels referents més destacats de la fotografia catalana.

Reflexos. L’obra de Damià Campeny.

Mataró. Ca L’Arenas. Fins al 27 d’octubre.

Dissabte 11 a les 18 h: Visita guiada.

Al nord de Siam. Premià de Dalt. Biblioteca. De l’1 al 15 de maig. Fotografies de Xavier Rafanell.

Dones, de la ruptura a l’actualitat. Premià de Dalt. Museu. Fins al 15 de juny.

Catalunya, terra cooperativa. Mataró.

Can Marfà. Fins al 23 de juny.

Univers Manent. Premià de Dalt. Sala de l’Orfeó. Del 6 al 19 de maig.

Ah, l’art? Ah, l’art! Mataró. Can Palauet.

Fins al 19 de maig. Amb la participació de diversos artistes.

Genís Reina. Paisatges. Premià de Mar. Museu de l’Estampació. A partir del diumenge 5 de maig. Obra paisatjística.

Francesc Subarroca. L’obsessió creativa.

Mataró. Nau Gaudí. Fins al 6 d’octubre.

Exposició d’obres de l’artista que formen part de la Col·lecció Bassat.

Entre la llum i les idees. Poètiques de l’espai. Vilassar de Mar. Museu Enric Monjo. Del 14 abril al 16 juny. De Toni Asensio.

Catherine Lorton. Biogeometries. Mataró. La Destil·leria. Del 4 de maig al 5 de juny. Obra creada amb el botonisme.

20 anys cremant, 20 anys fent cultura.

Vilassar de Mar. Biblioteca. Del 17 abril a 11 maig. A càrrec de Mansuets de Foc.

18 | Tribuna Maresme

XERRADES D’HISTÒRIA Cicle profetes, la paraula incòmoda. Mataró. Casal Parroquial Sant Josep. Dijous 2 a les 19.30 h: Veus crítiques dins l’església actual a càrrec d’Adelaide Baracco.

Dijous 9 a les 19.30 h: El missatge social dels profetes de l’Antic Testament a càrrec del Dr. Pere Cane. Dijous 16 a les 19.30 h: Profetes laics. Crítica i contestació dins la societat actual a càrrec de Joan Ortiz.

Dijous 23 a les 19.30 h: Quan l’art es torna denúncia a càrrec de la Dra. Àngels Turón.

El llegat cultural de la Mancomunitat de Catalunya. Arenys de Mar. C.C.Calisay.

Dimarts 7 a les 18 h. A càrrec de Mercè Colomer, historiadora.

80 anys després. Cultura de la resistència i de l’exili. Arenys de Mar. C.C.Calisay. Dimarts 14 a les 18 h. A càrrec de Josep Vicent Garcia Raffi.

Per què els déus van triar el Nil? Arenys de Mar. Biblioteca. Dimecres 15 a les 19.30 h. A càrrec d’Irene Cordón, Dra. Història Antiga.

Ma Aurèlia Capmany, una de les escriptores i intel·lectuals catalanes més importants del Segle XX. Argentona.

Saló de Pedra. Dijous 16 de a les 18h. A càrrec de Marta Nadal.

Nelson Mandela, història personal d’una reconciliació col·lectiva. Arenys de Mar. C.C.Calisay. Dimarts 21 a les 18 h. A càrrec de Xavier Garí de Barbarà.

Punsola avui, 70 anys després de la seva mort. Mataró. Fundació iluro. Dimecres 22 a les 19.30 h. A càrrec de M. del Roser Trilla i Prujà, llicenciada en Filologia Catalana i doctorada en Estudis Literaris.

Joan Peiró a Mataró: sindicalisme, cooperativisme i cultura revolucionària.

Mataró. Can Marfà. Dijous 23 a les 19 h.

A càrrec d’Eloi Aymerich, Josep Puig-Pla i Miguel Garau. Hi haurà la projecció del documental Peiró 42.

Francesc Ferrer i Guàrdia i la Setmana Tràgica. Argentona. Saló de Pedra. Dijous 30 a les 18h. A càrrec de Jordi Serrano.

tecnologies PREGUNTES I RESPOSTES

Màrqueting d’influencers per arribar als millennials EL FUTUR ÉS ARA Anna Lladó. Periodista www.annalladoferrer.com

El màrqueting d’influencers és en creixement constant. Ho demostra el fet que el 63% dels influencers ha rebut més propostes de col·laboració durant el 2018, a diferència de l’any anterior, segons un estudi elaborat per l’empresa Reech.

L’informe també ofereix dades interessants sobre el perfil d’aquestes persones, que, amb la seva opinió o actitud, tenen una influència destacada en el comportament de moltes altres.

El director de Reech, Guillaume Doki-Thonon, considera que un usuari amb més de 5.000 seguidors a les xarxes socials ja es pot considerar influencer. A Europa n’hi ha més de 500.000. El 60% en té entre 19 i 30 anys i la plataforma preferida per a publicar els seus continguts és Instagram, seguida per YouTube i Facebook.

L’estudi també indica que la majoria d’influencers (86%) guanya menys de 5.000 euros a l’any amb les publicacions a les xarxes socials i, per tant, ser

influencer és per a ells una activitat secundària. Són pocs els que viuen d’aquesta professió a l’alça.

I les marques, per què aposten pels influencers? Segons Ismael El-Qudsi, director de l’empresa SocialPubli, les companyies veuen en el màrqueting d’influencers una oportunitat per arribar als millennials, a través de xarxes socials com ara Instagram o YouTube.

El-Qudsi afegeix que el 47% dels ciutadans no veu la televisió de manera habitual i, en canvi, sí que entra a YouTube cada dia (82%). A més, Alfredo

Un usuari amb més de 5.000 seguidors a les xarxes socials ja es pot considerar influencer.

A Europa n’hi ha més de 500.000 de la Paz, d’IPG Mediabrands, explica que els millennials fugen de la publicitat convencional. Per la seva banda, Nerea Sanz, Social Manager de Wink, conclou que “és important arribar al seu canal –Instagram i YouTube– i parlar el seu mateix idioma”.

memòria

Tribuna Maresme | 19

PREGUNTES I RESPOSTES

La família de Lluís Bassat FENT MEMÒRIA Margarida Colomer Historiadora

Lluís Bassat forma part dels publicistes més importants del món. Prové d’una generació de sefardites que van ser expulsats d’Espanya el segle XV. La seva família, durant els segles XIX i XX va recórrer per Bulgària, Turquia, Àustria, Alemanya i França, abans de tornar a Espanya. Vicenç Villatoro, en el llibre El retorn dels Bassat, va cosint narració i testimoni sobre la tragèdia i l’esplendor del recorregut dels jueus a Europa.

Els Coen, familiars per via materna i jueus d’origen grec, establers a l’illa de Corfú, també van emigrar, fins que

arriben el 1905 a Barcelona.

Algunes branques dels Coen i dels Bassat se’n van a Amèrica i Austràlia.

Josep Bassat, pare de Lluís Bassat, va néixer a Istanbul el 1911. Als 18 anys va anar a estudiar a Alemanya, on la família havia muntat una fàbrica de fulles d’afaitar. El 1931 va arribar a Barcelona, intuint l’inici del feixisme. Va ser com també va obrir una fàbrica de fulles d’afaitar: “Hojas de afeitar Iberia”. Aquí fou on va conèixer la Yolanda Coen, amb qui es va casar en plena guerra civil.

Les famílies jueves que es retroben a Barcelona el segle XX, participen en la reconstrucció de la comunitat jueva a la ciutat. L’oncle de Lluís,

‘Sal roja’, una novel·la que ens acosta el passat històric de Catalunya Sal roja. El llop de Cardona, de Ramon Gasch i Teresa Sagrera, és una novel·la històrica publicada per Columna Edicions que ens ajuda a comprendre el nostre passat més directe, alhora que ens convida a passar una immillorable estona com a lectors.

En un devessall de situacions i personatges se situa a l’agost de 1711, en plena Guerra de Successió. Miquel, el protagonista, treballador de les salines de Cardona, perd la seva família amb l’arribada de l’exèrcit felipista i es veurà impulsat pel desig de venjança. Ramon Gasch i Teresa Sagrera han construït un sòlid corpus narratiu en el qual s’hi barregen soldats que resisteixen un setge implacable, miquelets que

combaten en guerrilles sota les ordes del ferotge Llop de Cardona, camperoles valentes que esdevenen espies... tot un calidoscòpic fris narratiu de caire èpic. Tot i que els autors no són del Maresme, la novel·la si que enllaça territoris de la comarca, com Alella o Arenys de Mar i va presentar-se a Mataró el passat 26 d’abril a l’AVV de l’Havana.

Albert Bassat i la seva dona, Nurié Frances, es van fer una casa, com a segona residència, a Argentona, darrera de la masia de can Rei. Durant la guerra va ser un refugi. Regina Bassat, la tieta de Lluís i el pare d’en Lluís, Samuel Bassat, s’estaven en una casa a la plaça de l’església. El seu pare va morir a l’acabar la guerra. També va venir a Argentona l’avi matern d’en Lluís, Manuel Coen i altres familiars que es van installar en l’hotel. Entre tots feien una mena de “gueto” secret a Argentona.

En l’actualitat encara hi ha testimonis argentonins que els recorden i que s’hi van relacionar amb tota normalitat. En la memòria queda plasmada

com les cases dels jueus. Van deixar una empremta de bona educació i solidaritat, en són testimonis: Lola de ca l’Odon, Angelina Carbonell, Ramona Serrano i Antoni Collet de cal Rei. Lluís Bassat va néixer a Barcelona el 1941, on dos anys abans els falangistes havien assaltat la sinagoga. Mentrestant, el seu avi purgava al penal de Burgos per ser acusat de la conjura judeomasónica. La vida jueva a la Barcelona de final de la guerra fou d’ocultació i dissimulació.

El recorregut per la història dels Bassat i els Coen ens mostra la història errant dels jueus en el retorn a Sepharad, d’on foren expulsats feia segles.

20 | Tribuna Maresme

gastronomia SABER VIURE

La maduixa és la protagonista de les Jornades Gastronòmiques de primavera Fins al 2 de juny, el Maresme s’engalana de vermell per retre homenatge a un dels productes que, conjuntament amb el pèsol, atorga personalitat pròpia a l’horta de la comarca. Són les maduixes del Maresme i, ara, és el “Temps de maduixes”, les jornades gastronòmiques que apleguen productors, elaboradors i restauradors a l’entorn d’aquesta fruita de color vermell intens, textura carnosa, aroma inconfusible i autèntic gust de maduixa.

En aquesta edició participen establiments de dotze municipis del Maresme (Sant Cebrià de Vallalta, Canet de Mar, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Arenys de Munt, Arenys de Mar, Calella, Mataró, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Santa Susanna i Vilassar de Dalt) que ofereixen menús i elaboracions alimentàries amb la maduixa com a ingredient principal. Ja sigui dolç o salat, la maduixa del Maresme aporta un toc especial a la taula i, com a mostra, els menús especials que han programat els restaurants i els establiments d’elaboració alimentària.

ACTIVITATS CULINÀRIES Maridatge de vins. Vilassar de Dalt. Taller Sorli Emocions. Dissabte 11 a les 19 h. Testuan Blanc i Pansa Blanca de Quim Batlle amb dues selectes tapes elaborades al restaurant Sorli Emocions. A càrrec d’Arnau Marco.

Enotast. Arenys de Munt. Mercat municipal. Diumenge 12 a les 12 h. tasta el Territori. Tast de vins de la DO.

Sant Cebrià de Vallalta Fira de la Maduixa. Diumenge 28 d’Abril.

Venda de maduixes directament dels pagesos i fira de productes relacionats.

Canet de Mar Diada de la Maduixa. Diumenge 5 de maig de 9 a 14 h a la Riera de Sant Domènec.

Parades de venda de productors locals.

Sant Iscle de Vallalta Diada de la Maduixa. Diumenge 5 de maig de 9 a 14 h. Fira artesana, venda de maduixes i vi, activitats infantils i cercavila.

Sant Pol de Mar XVI Fira de la Maduixa. Dissabte 11 i diumenge 12 de maig. Fireta a davant de la platja i el mar, amb espectacles per a tots els públics i tallers i activitats per als infants.

Arenys de Munt Diada de la Maduixa. Diumenge 12 de maig. Venda de maduixes, Fira de productes Artesans, Tallers infantils i Cercavila.

A més, s’han programat fires, mostres, mercats.... que podeu consultar en el programa Temps de maduixes. Aquest és un projecte impulsat pel Consell Comarcal del Maresme per donar visibilitat i suport al sector agroalimentari de la comarca i promoure la seva participació en mostres, fires i jornades gastronòmiques. Justament, la gastronomia maresmenca és un dels grans atractius de la comarca, per això, el Consorci de Turisme Costa de Barcelona Maresme impulsa, al llarg de l’any, diferents jornades gastronòmiques.

Tast de xocolates i vins dolços.

Alella. Can Lleonart. Dijous 16 a les 19h. Tast comparatiu de xocolates entre el 70% i 100% de cacau de diferents orígens, continent africà vs continent sudamericà, acompanyats amb uns vins dolços.

Tast de fumats i maridatge.

Teià. Cmc La Unió. Divendres 17 a les 19 h. Tast guiat de cinc fumats amb maridatge de vins i caves.

Diumenges de Vins. Alella.

Oficina De Turisme. Diumenge 25 a les 12h. DO Alella, entre el mar i la muntanya. Amb la sommelier Nika Shevela. Vins: Foranell Pansa Blanca (Quim Batlle) i AA Merla (Celler de les Aus).

Tast de vins de les illes. Alella.

Can Lleonart. Dijous 30 a les 19h.

Tastarem vins baleàrics i els maridarem amb productes típics de la zona. Preu: 19 euros. Professora: Eli Vidal, sommelier.

Tribuna Maresme | 21

Auxili! La meva filla vol ser vegana!

Laureano Miró Equip ànimaL

Molt sovint contacten amb nosaltres noies i nois que voldrien deixar de consumir productes animals i els seus pares no els deixen. L’actitud dels progenitors és perfectament comprensible, ja que ells són els garants de la salut física i emocional dels seus fills i un canvi d’hàbits en l’alimentació els pot preocupar.

El veganisme, no obstant, no és una dieta estrambòtica ni una “moda dels joves”; ans el contrari: és un sòlid posicionament ètic que es basa en una profunda reflexió sobre la posició de l’ésser humà en el seu entorn i, especialment, en relació a la resta d’éssers amb capacitats per sentir.

Podem, òbviament, no compartir o entendre aquest punt de vista, però com a pares d’un adolescent hauríem de respectar la seva evolució com a persona i el seu camí en l’adquisició de la seva autonomia. Justament és ara quan ens podem assegurar que adquireixi unes pautes alimentàries correctes i saludables que l’acompanyaran en la seva vida adulta.

A tal efecte, cal indicar que existeix un ampli consens científic en què la dieta característica de l’estil de vida vegà, portada correctament, és perfectament saludable a totes les etapes de la vida, inclosa

l’adolescència. Una adequada informació sobre les característiques d’aquesta dieta permetrà als pares ajudar a la seva filla o fill a realitzar la sempre complicada transició a la vida adulta de forma raonada i mantenint el necessari respecte mutu.

Actualment es pot trobar molta informació de qualitat al respecte. Els següents llibres recullen tot el necessari per a planificar una dieta vegana correctament: Mi familia vegana, de la pediatra Martínez Biarge i Vegetarianos concienciados, de la nutricionista Lucía Martínez. Esperem que us siguin de profit!

Vadevi, la unió de l’enologia i caminar Vadevi és una iniciativa de l’Associació excursionista Montaltrek que uneix el senderisme i l’enologia. Es tracta d’un projecte, únic en tota la província de Barcelona, que el passat 7 d’abril va celebrar la seva segona edició, la qual va comptar amb la participació de més d’un centenar de persones.

La caminada, organitzada per Montaltrek arribava fins al cim del Montalt, de 596 metres. A allà, el sommelier Marc Comas va oferir un brindis, per celebrar l’entrada a la primavera, amb vins de la DO Empordà. Els assistents van poder gaudir d’un pica-pica abans de començar el descens i es van endur a casa una copa

LES POSTRES DE L’ÀVIA REMEI

BOMBONS ASSORTITS

INGREDIENTS: Xocolata negra de fondre; Cireres en almívar posades amb anís o Cointreau; Assortit a gust de cadascú d’ametlles, avellanes, etc; Mantega.

Uns dies abans posem les cireres a macerar amb el licor que més ens agradi, en un pot de vidre hermètic. Fonem la xocolata al bany maria i la deixem refredar fins que quedi consistent.

Preparem paperets dels que ja venen preparats per a bombons. Posem una mica de xocolata fosa a cada paperet i hi afegim un tros d’ametlla o del que vulguem i tornem a posar-hi una mica més de xocolata i acabem d’omplir els paperets. A sobre hi posem la fruita. Un cop tot ple, deixarem que reposin unes hores fins que quedin consistents.

EL TAST

CAVA ROURA BRUT NATURE Visual: Color groc pàl·lid amb reflexos de to daurats. Despreniment continu i prolongat de fines bombolles i formació de corona en copa adequada.

Olfacte: Intensos i prolongades aromes pròpies de la criança, amb records a pastisseria i fruits secs, amb matisos varietals que aporten notes de melmelades d’albercoc i préssec.

Gust: Es detecta a boca un suau pessigolleig, del gas ben integrat, que fa desitjable la seva beguda. És suau al paladar, amb records de fruits secs, de retrogust franc i persistència llarga.

amb el nom de l’entitat gravada a mà.

22 | Tribuna Maresme

RUTES Vil·la romana de Torre Llauder. Mataró.

Torre Llauder. Dissabtes 4, 11, 18 i 25 a les 12 h. La visita del dia 18 és teatralitzada.

Costa Brava. Premià de Dalt. SC Sant Jaume. Dissabte 11 a les 07.30 h. Camí de Ronda de la Cala Montgó a St. Martí d’Empúries, amb visita a les ruïnes i dinar.

Els fortins de Mataró. Mataró. Estació Renfe. Dissabte 11 a les 9.45 h. Incripció a l’Oficina de Turisme.

Salve Iluro. Mataró. Ajuntament. Dissabte 11 a les 18 h. Descobrirem el passat romà de la ciutat.

Mataró, un passeig per la història. Mataró. Ajuntament. Diumenge 12 a les 11 h.

Ruta enoturística. Cabrera. Can Benet.

Diumenge 12 a les 11 h. Visita guiada als forns romans de terrissa de Ca l’Arnau i el celler de Can Bartomeu.

Les Santes vistes des de dins. Mataró.

Museu Arxiu de Santa Maria. Dissabte 18 a les 11.30 i a les 18.30 h. Visita comentada.

Vapors, fàbriques i cooperatives del Mataró industrial. Mataró. Nau Gaudí.

Dissabte 18 a les 18 h.

Passejant amb Marià Manent. Premià de Dalt. Parc Felicià Xarrié. Diumenge 19 a les 11 h. Descobrirem els encants de Premià de Dalt vistos des dels ulls del poeta Marià Manent.

Coneix les fonts més emblemàtiques d’Argentona. Argentona. Font Picant.

Diumenge 19 a les 10.30h. Una ruta per passejar i conèixer la història de les fonts més populars d’Argentona.

XMS XL Lupus - Memorial Joana Camps Miró. Sant Vicenç Montalt. Av. Toni Sors.

Diumenge 19 a les 9h. Caminada solidària de 5 i 11Km. www.rockesport.com.

7a caminada contra el càncer. Vilassar de Dalt. Plaça de la Vila. Diumenge 19 a les 9 h.

Camps de blat de Gàllecs (Palau-solità i Plegamans). Sant Vicenç Montalt. Centre cívic. Dimecres 22 a les 9.30h. Coordinador: Josep Grau (666 77 12 81).

Descoberta naturalista. Cabrera. Font Picant. Dissabte 25 a les 9.30 h. Passejada guiada a càrrec de Pere Alzina, biòleg i guia de natura.

Passejada guiada al Parc de la Serralada Litoral. Vilassar de Dalt. Biblioteca.

Dissabte 25 a les 10.30 h. Descoberta del Parc, seguint el conte l’Oriol l’esquirol. A càrrec d’Aula BGT. El Modernisme a Mataró. Mataró. Nau Gaudí. Dissabte 25 a les 18 h.

Els secrets del Castell de Burriac. Cabrera. Font Picant. Diumenge 26 a les 11 h.

Visita teatralitzada al Castell de Burriac.

Can Sanpere. Premià de Mar. Museu de l’Estampació. Diumenge 26 a les 12 h.

Vine a conèixer les interioritats d’una de les fàbriques emblemàtiques de Premià!

sortides SABER VIURE

La Roca d’en Punsola Josep Grau (Montaltrek) www.montaltrek.org

Aquest mes us parlo d’un lloc a Cabrera de Mar, amb bones vistes sobre Mataró i Vilassar de Mar i al mateix temps espai de reflexió, ja que era el lloc preferit del poeta mataroní Josep Punsola per anar a cercar la pau de l’esperit i poder escriure els seus poemes.

Josep Punsola (1913 - 1949), segons es recull a la Vikipèdia, va ser un poeta mataroní, membre molt actiu de la Unió Excursionista de Catalunya (UEC). Va treballar intensament per recuperar la cultura catalana després de la Guerra Civil. Va organitzar una secció musical a la seu de la UEC de Mataró i va col·laborar amb el músic i escriptor Elisard Sala en l’elaboració de les lletres de les Cançons de muntanya, de nit i de camí (1949). Va ser guionista de pel·lícules amateurs, com Porta Closa (1948), d’Enric Fité. El 1949 es va editar un recull de la seva obra poètica, Poesies, que es va reeditar l’any 1970. L’any 1989 el Patronat Municipal de Cultura de Mataró va editar la seva Obra Poètica Completa, a cura de MariaMercè Bruguera.

COM ANAR-HI?

Itinerari: Circular | Durada: 1 h. | Desnivell: 130 m. | Distància: 2,3 Km.

Comencem el nostre recorregut al cementiri de Cabrera, on podem aparcar bé el vehicle. Iniciem la caminada pel carrer Josep Punsola que surt de L’ESQUERRA del cementiri i passa per la paret del darrera, veurem que està senyalitzat com “SL-C115 Castell de Burriac”. Al cap d’uns 50 metres prenem un camí de sorra a L’ESQUERRA i travessem una zona descoberta que ens permet gaudir d’una bona panoràmica del mar i de la ciutat i el port de Mataró.

Passats uns 300 metres, entrem al bosc i trobem 3 camins, prenem el de L’ESQUERRA, que s’enfila turó amunt; en arribar a un repatxó a la nostra dreta, queda la Roca d’en Punsola, la podeu identificar perquè té una placa commemorativa. Avui dia està envoltada de pins pel que la vista des d’aquest punt és molt minsa. Per a fer una mica més de cames continuem pel corriol que cresteja en direcció al nord, i seguim tot passant per sota la paret d’una torre, fins arribar al dipòsit d’aigua.

ensenyament

Tribuna Maresme | 23

SABER VIURE

Programar, l’habilitat del segle XXI Rosa Comabella codelearn.cat/premia

Els avenços tecnològics estan canviant la nostra realitat d’una forma cada cop més ràpida.

Avui en dia tots depenem de la tecnologia, fins i tot per a les nostres tasques més quotidianes. Ara bé, darrera d’aquests avenços hi ha, en gran part, els programes informàtics que els desenvolupadors han creat.

Programar és el procés de comunicar-se amb una màquina en el seu idioma per aconseguir que faci allò que nosaltres volem. El sistema operatiu Windows, el cercador Google, el sistema Android o iOS dels dispositius mòbils… han estat creat gràcies a la programació.

A l’escola de programació i

robòtica codelearn som molt conscients d’aquesta realitat i és per aquest motiu que volem apropar la programació i la robòtica a infants i joves d’una manera lúdica i innovadora, on els alumnes treballen tant individualment com per

projectes guiats per un tutor que els acompanya en el seu desenvolupament. La nostra missió és formar-los en una de les habilitats claus del segle XXI i puguin fer front als reptes actuals i de futur de la nostra societat.

Els alumnes de codelearn també aprenen amb les últimes tecnologies: robots Mindstorms i Wedo, impressores 3D, Arduino, Raspberry Pi, etc.

A llarg termini, adquireixen els coneixements i habilitats necessàries per a la creació de jocs, pàgines i aplicacions web o per a la programació d’aplicacions per a tablets i dispositius mòbils, entre d’altres.

Codelearn Premià de Mar C/Milà i Fontanals, 10 · Tel. 603 043 679 www.codelearn.cat

24 | Tribuna Maresme

L’Escola Octavio Paz de Barcelona, XII premi Ensenyament del Cercle d’Economia L’Escola Octavio Paz de Barcelona ha estat distingida amb la dotzena edició del premi Ensenyament que atorga anualment el Cercle d’Economia. El premi, que té una dotació de 15.000 euros, reconeix un projecte educatiu de centre pensat per millorar íntegrament l’àmbit pedagògic i organitzatiu. D’altra banda, el segon premi, dotat amb 8.000 euros, ha estat per a l’Escola Mossèn Joan Batlle, de Blanes, que ha format part durant tres cursos del Programa Escoles Tàndem promovent la transformació i la innovació educativa amb la

El segon premi ha estat per a l’Escola Mossèn Joan Batlle, de Blanes

Un moment de l’entrega del premi el passat 6 de maig .

ciència com a eix vertebrador.

Els centres educatius finalistes

han estat l’Escola Montserrat de Cornellà de Llobregat

i l’Institut Quatre Cantons de Barcelona. En aquesta edició el premi ha rebut 30 candidatures de centres públics, concertats i privats.

Els projectes presentats incidien sobre la millora de l’aprenentatge dels alumnes, l’ús de les noves tecnologies en l’aprenentatge, el desenvolupament de processos de transformació educativa vinculats a l’aprenentatge, el treball competencial, l’apoderament de les famílies o la millora de la inserció dels alumnes en el món laboral, entre d’altres.

Una eina per a la gestió de les emocions De moments difícils de gestionar, tant a la infància com a les altres etapes, en trobem sovint.

L’adaptació a l’escola, canvis familiars, l’arribada d’un germà/ana… en són exemples.

La gestió de les emocions en qualsevol procés de canvi pot esdevenir més complicada del que esperem. És per això que els adults ens podem servir de recursos per fer-hi front i, també, per educar aquesta gestió emocional. Els contes poden ser un element educatiu de

gran valor i una eina per tal de poder acompanyar els infants en situacions difícils.

Les habilitats emocionals es poden treballar des dels primers anys de vida. Aquestes habilitats fan referència a utilitzar les emocions de forma apropiada, així com percebre-les, assimilar-les i comprendre-les.

Els contes ens permeten fomentar aquest desenvolupament. Podem, a través d’ells, conèixer altres vides i identificar-ne alguns aspectes com

a propis. Podem entendre diferents situacions i enfortir l’empatia dels infants. A més a més, són molt bons recursos per alliberar frustracions, ja que les seves històries donen a conèixer estratègies per la solució de problemes.

No hem d’oblidar, però, que per estimular aquesta intelligència emocional, cal fer-ho al dia a dia. És important posar paraules al que ens passa i ajudar als petits a posar nom als sentiments. Validant-los

d’aquesta manera, per poder reconèixer-los; orientant, per reconduir-los i educant amb l’exemple.

Alguns contes que us poden servir: Les petites (i les grans) emocions de la vida de Montse Gisbert; Tu, com estàs? de Imapla; T’estimaré Sempre. Petitó de Debi Gliori; Contes i emocions, col·lecció de la editorial Edicions Baula; De vegades… d’Emma Dodd; o T’estimo (quasi sempre) i El monstre de colors d’ Anna Llenas.

Tribuna Maresme | 25

La formació en l’àmbit dels animals, una plataforma d’accés al món laboral La cura dels animals ha estat des de sempre una professió amb molts punts forts. Ha estat i és un àmbit professional amb un ampli reconeixement social, que a més es complementa amb l’agraïment dels animals i dels seus propietaris que en molts casos han desenvolupat lligams emocionals molt forts i sincers amb les seves mascotes.

Estem doncs davant un àmbit professional en creixement, d’una banda en la cura dels animals domèstics, les nostres estimades mascotes, ja que a banda dels habituals i tradicionals gats, gossos i ocells, actualment s’hi han afegit d’altres com petits rosegadors, rèptils o espècies exòtiques. També, el control que fa l’Administració respecte la criança, l’engreix o la supervisió de grans escorxadors és un segon àmbit professional que requereix la presència de professionals qualificats en l’àmbit de la cura i supervisió dels animals i del que els envolta.

Un altre àmbit, i a més amb molta responsabilitat social, és la tasca que fan les protectores, fundacions privades o públiques, que a banda de desenvolupar una consciència social i sensibilitat cap a la cura dels animals, fomenten l’adopció responsable d’animals, i combaten contra l’abandonament. Us animem a tots vosaltres a conèixer per exemple la tasca que es fa a la SPAM (fundació Daina), una protectora amb molt de recorregut a Mataró i el Maresme, i que exemplifica perfectament el tarannà d’afecte cap al món animal. Podeu conèixer la seva activitat a: www.protectoramataro.org

Com accedir a aquest món professional? La possibilitat d’accedir a una de les tasques vinculades a la cura dels animals es pot fer bàsicament des de dos vessants, la universitària i la no reglada.

La formació universitària contempla el grau de veterinària com el principal actiu en la formació en aquest àmbit, actualment es pot cursar a la Universitat Autònoma (UAB) i a la Universitat de Lleida (UdL). També es pot accedir a aquest àmbit laboral estudiant el grau de biologia, amb una oferta molt més àmplia d’universitats. L’accés als graus es pot fer des del Batxillerat o des d’un cicle formatiu de grau superior, però requereix una nota de tall important, doncs el nombre de places és reduït.

I finalment trobem tota la formació no reglada, aquesta formació proposa un títol que encara no té valor acadèmic, però que pot ser una formació de qualitat que permeti a les persones fer una trajectòria curricular intensa i amb garanties.

Assistents tècnics veterinaris, ensinistradors, perruquers canins, experts en cavalls, en rèptils, en animals salvatges o en cetacis són programes formatius que ben fets poden significar una carta de presentació important i solvent per un accés al món laboral.

Una bona formació en l’àmbit de la cura dels animals pot ser una molt bona plataforma per accedir a un àmbit laboral de gran reconeixement i prestigi.

Anima’t a conèixer les teves opcions!

salut

26 | Tribuna Maresme

SABER VIURE

El primer audiòfon del món amb intel·ligència artificial La intel·ligència artificial està totalment present a les nostres vides. I de múltiples maneres.

Hi ha intel·ligència artificial als resultats que ens apareixen quan fem alguna cerca en Google, quan traduïm textos per Internet o quan el navegador del nostre smartphone ens presenta rutes alternatives per evitar un embús.

Això és possible gràcies al Machine Learning, és a dir a les tècniques que faciliten que les màquines “aprenguin” a partir de dades que nosaltres mateixos anem introduint.

Fins ara, però, ningú havia aconseguit aplicar el Machine Learning a l’àmbit de l’audiologia. Cosa que acaba d’aconseguir el fabricant danès Widex, que acaba de llançar els audiòfons WIDEX EVOKE, un nou audiòfon, totalment revolucionari, que ja està disponible al Centre Auditiu Aural de Mataró.

El nou WIDEX EVOKE inclou opcions interactives perquè l’usuari pugui triar com vol sentir-hi en qualsevol lloc on sigui. Imaginem, per exemple, que l’usuari per-

El Centre Auditiu Aural de Mataró convida a les persones amb pèrdua auditiva a provar aquests nous audiòfons, que aprenen de l’experiència de l’usuari per oferir una millor audició a mida que s’utilitzen.

sonalitza la seva experiència d’escolta en el seu restaurant favorit. Quan ho fa, el seu audiòfon WIDEX EVOKE aprèn d’aquesta elecció.

L’audiòfon va aprenent quines són les necessitats i les preferències de l’usuari. A més, l’audiòfon envia al núvol les dades anònimes de tots els usuaris de WIDEX EVOKE del món per oferir cada vegada

L’audiòfon inclou opcions interactives perquè l’usuari pugui triar com vol sentir-hi en qualsevol lloc on sigui una millor audició a cadascun d’ells. Són audiòfons, a més, sense piles, connectats al mòbil (les trucades se senten directament en l’audiòfon) i

controlables des d’una app.

Miniordinadors per a l’audició, en definitiva.

Tot tipus de facilitats El Centre Auditiu Aural de Mataró convida a les persones amb pèrdua auditiva a fer una prova gratuïta i sense compromís d’aquest nou i revolucionari audiòfon. “Hem vist que les persones que entren al centre amb molts dubtes sobre si comprar-se o no un audiòfon surten meravellades quan proven un dels nostres audiòfons. No tenen res a veure amb els audiòfons que hi havia abans!”, expliquen des del centre.

El centre, a més, ofereix als seus clients les màximes facilitats perquè solucionar els seus problemes auditius no sigui un problema: Finançament fins a 3 anys, garanties de 3 anys, piles gratis durant els 3 primers anys, assegurança per pèrdua i robatori i substitució de l’audiòfon en cas de trencament. L’objectiu és que l’usuari d’audiòfons Widex no s’hagi de preocupar per res durant els tres anys de garantia.

Tribuna Maresme | 27

La inutilitat d’intentar controlar la incertesa Anna Masachs Milà Psicòloga col·legiada nº 4013 Espai Terapèutic Maresme

Una de les creences irracionals desenvolupada pel psicòleg nord-americà Albert Ellis, el pare de la psicologia cognitiva, i que tenen moltes persones és pensar que si hi ha alguna possibilitat que passi alguna cosa que temen, han de romandre tot el temps preocupats per aquest perill real o en potència. Aquest pensament és molt disfuncional perquè ens provoca molta ansietat, la qual ens impedeix, d’una banda, afrontar amb eficàcia aquest perill si realment succeeix i per una altra, pot contribuir a la seva aparició.

Alguns successos molt temuts, com una malaltia seriosa i la mort, són inevitables, i res,

ni fins i tot la preocupació per això, evitarà que passin. Per tant, el preocupar-se per fets inevitables no determina que les possibilitats que alguna cosa passi disminueixin.

No se’ns educa per tolerar la incertesa i davant un futur incert creiem que “necessitem” i “hem de tenir” el control de tot i per tots. Què és el que estem pensant que ens gene-

ra tanta ansietat? Creure que serà horrible i espantós que si passa això que tant temem no serem capaços de fer-li front de forma convenient. Però la veritat és que aquesta forma de pensar no ens ajuda gens a rebaixar l’ansietat; al contrari, moltes vegades encara la sentim amb més intensitat perquè pretendre tenir el control de tot no és una idea realista, ni lògi-

ca ni pràctica, de manera que aquest objectiu mai s’assoleix.

Què ens podem dir que ens ajudi a canviar aquesta exigència i per tant, a rebaixar també la nostra ansietat? Està bé preocupar-nos, inquietar-nos, però no angoixar-nos per la incertesa que ens espera en el futur, és important veure les amenaces d’una manera més realista i no magnificar-les tant. Per tant, és molt més funcional i pràctic pensar que si bé és lògic preocupar-se quan alguna cosa va malament, no cal angoixar-se, ja que no ens és de cap ajuda. La por no és útil, excepte en perills reals.

El canvi de pensament no és màgic ni fàcil, cal practicar molt i creure que, efectivament, és possible. Com deia Nelson Mandela: “Sempre sembla impossible fins que es fa”.

28 | Tribuna Maresme

Els nens i nenes conflictius VALORS Jordi Alcàsser Psicoanalista

L’altre dia em van explicar un problema. El cas és que un nen es portava malament a classe.

Però es portava molt malament, no atenia a la mestra, no aprenia les lliçons. Em varen explicar que contestava malament i que sovint jugava sol.

Els altres nens i nenes no el volien gaire a prop perquè era conflictiu. Algú també em va explicar que amb el temps va anar agafant agror al caràcter, una defensa per tot i amb tothom. Pel que em varen explicar els pares estaven preocupats

per la situació i atabalats per les reunions amb la tutora i el director de l’escola. Aquest cas és un cas que es repeteix a moltes escoles. Sé que és un tema delicat i que neguiteja. També que aquest tipus de problema es sol encaminar a través d’allò que se’n diu protocol, paraula d’origen grec que podem separar per protos, el primer, i kollea, cola. A mi aquest significat em remet a una espècie de massa, com si allò que li passa a aquest nen/a es solucionés sumant-los amb la massa.

Els que ens dediquem a la psicoanàlisi, ja fa temps que proposem treure i no afegir.

Treure’n un saber a partir de

la pregunta, de les preguntes. Què passa? Què li passa a aquell nen o nena? I sobretot preguntar-li a ell/a. Endinsar-nos al món de les paraules que envolten a l’alumne de l’escola, al fill d’uns pares, al net d’uns avis amb una història, la seva. També ciutadà i subjecte amb unes característiques pròpies i úniques.

Tendim a carregar de solucions iguals per molts a qui té la pròpia solució. Doncs, sí, l’altre dia vaig veure un nen amb problemes que corria avall o amunt de l’escola com fugint-ne, perquè no entenia bé el que li passava, però era conscient que provocava

molts problemes. Estava enrabiat amb el món i en comptes de preguntar-li algú, perquè, li donaven solucions foranes a un problema que no sabia.

Ens agrada parlar amb els nens, provar d’escoltar-los en silenci i atentament. A poc a poc entrar al seu món amb fermesa i valentia, esser d’alguna manera algú valent per a ell/a per despertar-los la pròpia valentia. Perquè sovint allò que els passa té molt a veure amb ells i gens a veure amb ells a la vegada. La nostra feina és anar apropant–los a si mateixos. Estan tan implicats que ni se’n donen compte, no els donem més confusió.

Les claus de la felicitat Redacció Valors

Si la felicitat d’un país és mesurable, llavors Finlàndia és el més feliç del món. Així es desprèn de l’Informe Mundial de Felicitat 2019 que cada any elabora la Xarxa de Solucions per a un Desenvolupament Sostenible, organisme vinculat a l’ONU. Segons aquest informe, elaborat en base a tres anys d’enquestes sobre com se senten els ciutadans feliços de cada país, Finlàndia encapçala el

top 10 dels països més feliços del món, seguit de Dinamarca, Noruega, Islàndia, Països Baixos, Suècia, Nova Zelanda, Canadà i Àustria. Espanya ocupa el lloc número 13 de la llista i destaca per haver escalat sis posicions respecte a l’edició del 2018.

Malgrat que el clima sembla que no acompanyi en el cas de Finlàndia, el cas és que hi ha altres factors que fan que la seva població se senti molt més feliç que la d’altres parts del món. Per exemple, el seu

paisatge natural, els nivells baixos de contaminació, l’educació, el seu sistema de salut, els serveis socials, la llibertat, la igualtat o la generositat dels seus habitants són alguns dels aspectes que han situat Finlàndia al capdamunt del rànquing de felicitat.

L’informe, però, no és absolutament optimista ja que en les diverses variables que s’analitzen per conformar la llista definitiva d’entre 156 països, no totes les dades son positives. Així, per exemple,

l’informe posa de manifest el cas de Sudan del Sud, en guerra civil des de fa cinc anys, raó per la qual ocupa l’últim lloc de la llista. Altres països como la República Centreafricana, Afganistan, Tanzània i Rwanda tanquen aquest rànquing de la felicitat al món.

Els factors utilitzats per a l’avaluació inclouen el producte intern brut (PIB) per càpita, els anys d’esperança de vida saludable i corrupció percebuda en el govern i les empreses.

Tribuna Maresme | 29

La malaltia de la gota La gota és la malaltia inflamatòria articular més freqüent en els homes. Es pot presentar en forma de crisis agudes d’artritis (inflamació d’una articulació) o en forma de manifestacions clíniques persistents o cròniques.

La malaltia es pot curar completament amb un tractament específic. La gota comporta un augment del risc de patir malalties cardiovasculars, com l’infart de miocardi o l’angina de pit.

Tractament. El tractament s’adreça a alleujar els símptomes i a prevenir l’aparició de brots i complicacions.

Els símptomes dels episodis aguts poden millorar amb el repòs de la regió afectada, l’aplicació de fred a la zona i l’ús de medicaments antiinflamatoris o de la colquicina. Els corticoesteroides, per via oral, parenteral

XERRADES SOBRE SALUT Cronobiologia o com afecten els horaris la nostra salut. Argentona. Saló de Pedra. Dijous 2 a les 18h. A càrrec d’Antonio Díez-Noguera, Catedràtic de Fisiologia.

El sexe es fa gran amb nosaltres. Mataró. Casal Gent Gran de Cirera. Dijous 2 a les 16 h. A càrrec de la Sra. Alba Llobera, psicòloga.

o amb infiltració intraarticular també són eficaços. La colquicina també és eficaç per prevenir els episodis d’inflamació aguda.

El tractament per reduir la uricèmia i les complicacions consisteix a seguir una dieta equilibrada, limitar el consum tant dels aliments que contenen purines com dels ensucrats, evitar les begudes alcohòliques i retirar els medicaments que augmenten els nivells d’àcid úric.

Beure molta aigua i mantenir un pes saludable també pot contribuir al control de la malaltia.

Emocions i sexualitat: Claus per una educació plena. Argentona. Biblioteca.

Dissabte 4 a les 11 h. A càrrec de CoeducAcció.

La pèrdua i els processos de dol. Mataró. Casal Gent Gran de Molins. Dijous 9 a les 17 h. A càrrec de la Sra. Ainoha Videgain, psicòloga.

Les conductes disruptives en els adolescents. Arenys de Mar. Ateneu Arenyenc. Divendres 10 a les 19 h.

Taller d’educació parental. Sant Vicenç de Montalt. Centre cívic. Dissabte 11 a les 10 h. Frustració i resiliència.

Sobreviure a un adolescent. Llavaneres. Institut. Dilluns 13 a les 19 h.

Taller de relaxació. Sant Vicenç de Montalt. Centre cívic. Dimarts 14 a les 19h. A càrrec de Montse Macanas, terapeuta emocional i energètica.

Ens hidratem bé? Mataró. Dimecres 15 a les 10.30 h al Casal Gent Gran Oriol Batista. Dimecres 15 a les 17 h al Casal Gent Gran de Santes-Escorxador. Dijous 16 a les 10.30 h al Casal Gent Gran del Parc. Dijous 16 a les 17 h al Casal Gent Gran de Cerdanyola. Dilluns 20 a les 16.30 h al Casal Gent Gran de Rocafonda. Dimarts 21 a les 10.30 h al Casal Gent Gran de la Llàntia. Dimarts 21 a les 17 h al Casal Gent Gran Pla d’en Boet. Dijous 30 a les 10.30 h al Casal Gent Gran de Cirera. Dijous 30 a les 17 h al Casal Gent Gran de Molins.

Tallers d’abdominals hipopressius i meditació. Premià de Dalt. Espai Santa Anna. Dimarts 21 a les 18 h. Amb Teresa Hernández.

Taller pràctic de reflexologia. Sant Vicenç de Montalt. Centre cívic. Dijous 23 a les 18.30h. A càrrec d’Isabel Serrano.

Remeis casolans. Mataró. Associació Parkinson Maresme. Dijous 23 a les 17 h. A càrrec de Cristina Martí.

XII Jornades de la Gent Gran Activa.

Alella. Del 28 de maig al 8 de juny. Una quinzena de propostes amb l’objectiu d’animar aquest col·lectiu a participar i a compartir experiències. El programa inclou tallers, tertúlies, espectacles, activitats esportives i culturals. Consulta activitats a www.alella.cat

món viu

30 | Tribuna Maresme

SABER VIURE

Hortènsies: explosió de bellesa Passi Garden Home www.passigardenhome.com

Poques plantes despleguen tanta bellesa durant tant de temps com l’hortènsia. A la primavera, la Hydrangea macrophylla es desperta i comença a mostrar les seves flors, grans corol·les rosades o blavoses, que poc a poc van perdent el color fins a quedar gairebé blanques. Les porpres deriven, en canvi, cap als verds marrons, el que les converteix, un cop seques, en un element molt ornamental per a un arranjament floral.

Per gaudir d’elles només cal respectar les seves preferències: necessita ombra o semiombra, i no tolera les tempe-

Deuen el seu nom a una dama francesa anomenada Hortense, a qui li va dedicar aquesta magnífica flor el naturalista Commerson, que la va importar de l’Extrem Orient. En jardins o testos, les grans corol·les blaus, rosades i porpres de les hortènsies ofereixen una esplendor sense igual.

ratures excessives. Exigeixen abundant reg, preferentment

amb aigua sense calç (si és de pluja, millor).

L’acidesa del sòl i el color blau. Els sòls ideals per a les hortènsies són les terres àcides (pH menor de 7), riques en nutrients, toves i permeables.

L’acidesa del sòl accentua els colors dels seus pètals, especialment els blaus. Un sòl massa alcalí els provoca clorosi, que es manifesta en l’engroguiment de les fulles i la fragilitat de les tiges. Es corregeix amb quelats de ferro o torba rossa a la terra.

Plantar, trasplantar, multiplicar. Les hortènsies s’han de plantar a la primavera i la tardor, però mai a l’hivern. El procés és molt senzill: només cal fer un forat dues vegades més gran que la mida del pa de terra i regar-lo bé. Un lloc ide-

Tribuna Maresme | 31

al? Al peu d’un arbre: les seves branques les protegiran de la força excessiva dels raigs del sol. A les regions humides no necessiten tot just cures, ja que són el seu hàbitat natural.

La poda de les branques -es talla un terç- s’efectua quan han caigut les fulles, excepte en les zones fredes, on cal tenir la precaució d’esperar que finalitzi l’hivern, ja que serveixen de protecció contra les possibles gelades.

En interiors exigeix un lloc fresc i ventilat, lluny de la calefacció. A l’hivern és bo mantenir-la a uns 7º, i pujar la temperatura a 13º cap a finals de febrer i fins que la planta comenci a fer les fulles. També cal augmentar la humitat ambiental a mesura que s’acosta la calor.

Les hortènsies es poden multiplicar per esqueixos: a mitjans de l’estiu es talla una branca d’uns 30 cm. que tingui dos parells de fulles (no gemmes).

L’exercici mental en els gossos AMIC

Els gossos són criatures molt sociables, tenint-ho en compte i sabent que hi ha un gran nombre de gossos que passen moltes hores sols a casa, hauríem de plantejar-nos la quantitat d’avorriment i inactivitat cerebral que poden acumular al llarg del dia.

Les demandes de feina que reben al llarg de l’any la majoria d’educadors canins es deuen a les destrosses que alguns gossos generen a la llar.

Aquestes deriven de la necessitat innata de canalitzar l’ansietat acumulada, part d’ella produïda quan se separen del seu nucli familiar i una altra gran part per l’avorriment durant la soledat.

Intentar suplir aquesta manca de necessitats de con-

tacte social i avorriment és més complex del que sembla, però amb exercicis i jocs de raonament mental no només podem nodrir una part de les seves necessitats energètiques mentals, també augmentarem el seu intel·lecte.

Així, parem atenció a la nostra mascota reforçant el nostre vincle i ensenyant-li a

jugar quan romangui sola a casa d’una manera més saludable per a la seva ment.

L’exercici en els gossos pel que fa a exercitar la ment és, per tant, fonamental, i per això hi ha molts tipus de joguines interactives, la majoria de les quals es poden farcir d’aliments per mantenir una bona estona ocupat a l’animal.