Tribuna 352. Novembre 2019 by tribunamaresme

MÚSICA LLIBRES PANTALLES IDEES MEMÒRIA TECNOLOGIES FESTES SALUT

Tribuna

Maresme www.tribunamaresme.com

NÚM. 352. NOVEMBRE 2019 | Propera sortida: 3 de desembre

Benestar animal Protectores, veterinaris, col·lectius animalistes... treballen perquè els animals tinguin una major qualitat de vida. Queda molt camí per recórrer, encara.

Cuina: 7a Ruta Gastronòmica de Cabrils Salut: Campanya ‘El menjar cura!’ Caminant: Per l’Alzina de Can Ferrerons Festes Majors: Arenys de Munt, Llavaneres i Teià

BELLESA ESCENARIS TEATRE GENT GRAN GASTRONOMIA SORTIDES MÓN VIU VIDA SANA

PROPOSTES DESTACADES DEL MES DE NOVEMBRE

EL PETiT DE CA L’ERiL

Argetona. La Sala. Divendres 15 a les 20.30 h. Presenta el seu últim disc Energia Fosca, on el pop, el folk i una psicodèlia rítmitca i intimista es barregen.

jOAN DAuSÀ

XXXVii SETMANA DE MÚSiCA ANTigA

Mataró. Diversos espais. Dies 9, 12, 15, 17 i 24 de novembre. La Setmana de Música Antiga explorarà i experimentarà algunes de les possibilitats i paral·lelismes que, a través del flabiol ens permeten un diàleg entre la música popular i la música culta al llarg dels 5 espectacles programats.

IMMORTAL

Alella. Casal d’Alella. Dissabte 9 a les 19h. El primer solo teatral de Bruno Oro acompanyat pels dos millors creadors teatrals: Marc Angelet i Alejo Levis.

EL TRENCANOUS

Vilassar Dalt. La Massa. Dissabte 16, 21h. El Ballet de Moscou torna al Teatre La Massa amb El Trencanous de Txaikovski, un dels ballets més representats quan s’apropen les dates nadalenques.

Mataró. Teatre Monumental Dissabte 23 a les 21 h. Gira de comiat de la presentació del tercer disc, Ara som gegants. Dins del cicle de Músiques Tranquil·les.

SET OF SETS

Mataró. T. Monumental. Diumenge 10, 19 h. Set ballarins desafien la gravetat, creant un espectacle ple de bellesa. Una creació de Guy Nader i Maria Campos.

LA VINYETA

TRiBuNA MARESME, SEguEiX-NOS A LES XARXES

www.tribunamaresme.com

Ricard Soler. www.ricardsoler.blogspot.com

Tribuna

Maresme SOL·LICITAT CONTROL PGD

Y tribunamaresme X tribunamaresme P tribunamaresme

Editor/director: Josep Maria Ponce. Coordinació: Albert Calls (redacció) i Gabriel Pujol (disseny i maquetació). Col·laboradors: Margarida Colomer, Jesús Gonzàlez Notario, Josep Grau Quim Giménez, Anna Lladó, Passi Garden Home, Ferran Planell, Gemma Ponce, Remei Ribas i Ricard Soler. C/ Lourdes, 40 · 08330 Premià de Mar · Tel. 93 752 52 67 www.tribunamaresme.com · info@tribunamaresme.com Dip. Legal: B-26375-2005. impressió: Impressions Intercomarcals S.A.

TRIBUNA Maresme no es fa responsable dels continguts dels articles dels col·laboradors de la publicació, que reflecteixen la seva opinió; ni dels missatges publicitaris dels anunciants.

món viu

Tribuna Maresme | 3

SABER VIURE

Els animals, a les nostres vides Ens acompanyen de manera fidel i cada cop més s’han anat integrant en el dia a dia. Són les nostres mascotes, però també uns amics amb qui compartim moltes coses. Protectores, veterinaris, col·lectius en defensa dels animals... treballen perquè tinguin una major qualitat de vida. I no solament els que hem incorporat a la nostra vida domèstica, sinó tots en general. Queda molt camí per a recórrer, encara. En aquesta edició de TRIBUNA Maresme en parlem.

Ells viuen més i millor! Carol Lagunas Sepúlveda Life Veterinària

En els últims temps als veterinaris ens agrada molt dedicar els nostres esforços en promulgar la importància de la medicina preventiva i és que... trobar aviat és curar millor! Al veterinari s’hi ha anat sempre quan els nostres companys s’han posat malalts i quan tocaven les vacunes de l’any, però des de fa un temps ençà els veterinaris apostem per fer de la medicina preventiva una potent eina. Sabem que la prevenció és la nostra aliada i que el diagnòstic precoç ens permet afrontar millor les malalties en estadis inicials. A la medicina preventiva tenim en compte tots aquells factors que ens permeten, per una banda, tenir als nostres pacients el més sans possibles; i per l’altra banda, en el cas de

malaltia, fer el diagnòstic el més aviat possible per minimitzar les complicacions. L’eina més potent per assolir tot això són els Plans de salut: es tracta de canviar el concepte, no es va només al veterinari quan estan malalts, sinó tot just al contrari, sobretot quan estan sans.Un bon Pla de salut ha d’estar pensat per aconseguir

tenir controlats tots aquells factors importants en la franja d’edat a la que es troba el gat o el gos. Així, les necessitats o els punts febles no són els mateixos per a un cadell que per a un adult que per un a avi. I tampoc ho són, en el cas de gats, depenent de si surten al carrer o si, pel contrari, no surten mai. Els Plans de salut s’ajusten

en funció de cada animal, la seva raça i l’etapa de vida i en ells tenim cura de: la dieta, el control de paràsits interns i externs, les vacunacions, l’etologia i la salut bucal. Totes aquestes actuacions es solen separar en diverses visites que es programen durant l’any, amb la finalitat d’anar veient al pacient i anar avaluant la seva salut diverses vegades. Així, si apareix alguna patologia la podrem diagnosticar el més aviat possible; i a més, aquesta freqüència de visites fa que s’estableixi una relació entre el propietari i la clínica molt més propera. I aquesta bona comunicació ens ajudarà d’allò més en l’objectiu comú que compartim: la seva salut és la nostra felicitat! Llegeix l’article complet amb les actuacions preventives a www.tribunamaresme.com

4 | Tribuna Maresme

gossos Potencialment Perillosos? SPAM. Protectora Mataró Foto: F. Daina / Antuà Blonde

Una llegenda i una llei injusta situa als gossos de races anomenades perilloses (GPP’s) en el camí entre la discriminació, la ineficàcia i la congestió dels centres d’acollida d’animals abandonats. Per mirar de compensar aquesta estigmatització respecte de gossos d’altres races, la Fundació Daina de la Societat Protectora d’Animals de Mataró ha posat en marxa una campanya d’adopció que suposa per a la família adop-

Esther Molina. Equip ànimaL Il·lustració: @fitailustradora

Ets a un sopar a casa d’uns amics. Feia temps que no us vèieu i tot són riures i novetats. Et llepes els dits amb el que han cuinat. Realment deliciós, amb aquesta salseta d’ametlles i prunes. Quina deu ser la recepta? És el rellom més saborós i tendre que has tastat mai, així que els ho preguntes: –Ei, d’on heu tret això? Està brutal!. –La carn? Doncs és de golden retriever– et respon la Gisela amb un somriure, tota orgullosa. I la teva cara esdevé un poema, deixant en evidència la barreja d’incredulitat i fàstic que et provoca pensar que pu-

CLÍNICA VETERINÀRIA SANT JOAN HOSPITALITZACIONS i URGÈNCIES

Tel. 629 33 96 97 Segueix-nos a l’instagram: CV.SANTJOAN

c/ Lluís Jover, 76 · Vilassar de Mar

Tel. 93 750 22 90

Shark, un GPP tranquil i juganer, amb una de les cuidadores.

tant un cost de 10€, la gratuïtat de l’assegurança de responsabilitat civil el primer any, la bonificació del certificat psicològic (tràmits per a obtenir la llicència corresponent) i suport etològic. La resta, esterilització,

vacunació, identificació i desparasitació, queda assumida per l’entitat protectora. Actualment, el 48% dels gossos acollits als centres que gestiona SpAm, pertanyen a alguna d’aquestes races, i la gran

Els altres animals domèstics guis estar menjant del cos d’un gos. On s’és vist, en un país civilitzat, menjar carn de gos? Aquí es mengen altres animals, els gossos es cuiden, per favor! Encara avui dia restringim la condició d’animals de companyia o domèstics a gats i gossos. Per què seguim fent aquesta distinció entre animals mereixedors d’estimació i animals de producció o consum? Quins són els animals que mereixen viure? Quina legitimitat tenim per fernos aquesta pregunta? Importa el que els animals desitgin? Després de vint-i-cinc anys de recerca, fent-se aquestes

* Per conèixer més, et recomanem llegir el llibre Por qué amamos a los perros, nos comemos a los cerdos y nos vestimos con las vacas, de la Dra. Melanie Joy.

preguntes, la Doctora en psicologia Melanie Joy* va anomenar carnisme al sistema de creences que condiciona el menjar animals (només alguns, depenent del context

VENDA DE PINSOS VENDA DE COMPLEMENTS PER A ANIMALS DE COMPANYIA SERVEI DE PERRUQUERIA CANINA I FELINA

Plaça Josep Tarradellas, 37-41, local 1 Tel. 93 759 86 36 · VILASSAR DE MAR Segueix-nos a l’instagram www.instagram.com/totpinso

Si no pots venir, truca’ns, nosaltres t’ho portarem:

93 759 86 36 (Servei gratuït) www.totpinso.com

majoria d’ells no tenen cap problema per a la seva adopció. Però què passa amb els GPP mentre no són adoptats? Doncs que mentre romanen als refugis se’ls ha de proporcionar el millor benestar possible. Per fer-ho, l’Ajuntament de Mataró atorga la llicència a voluntaris de spAm per tal que aquestes persones puguin passejar els animals, ajudant així en la socialització a la ciutat, posant-los en contacte amb el paisatge urbà, els sorolls o les persones, fent possibles uns moments de llibertat fora de les gàbies.

cultural) i concebre-ho com a normal, natural i necessari. Aquest sistema ideològic especista passa desapercebut per a la majoria, i provoca una increïble allau de violència i injustícia per a aquells qui volen viure però acaben a l’escorxador, edifici ben opac al qual rarament voldríem accedir. La majoria d’humans hem cregut durant molt de temps que menjar (certs) animals està bé, que una cama de porc és un pernil, que un tros de vedella és un bistec, i que un conglomerat de cartílags i altres parts de cossos són llaminadures. Massa sovint oblidem que cada animal és únic i té la seva personalitat, història i desitjos.

Tribuna Maresme | 5

La boca de tu mascota y sus cuidados Fernanda Gallastegui Ante FerVet Consulta Veterinaria

Una boca descuidada puede desencadenar graves problemas de salud, a largo plazo y verse afectadas otras partes del organismo como el riñón, el corazón o problemas gastrointestinales. Los primeros síntomas de una boca que requiere atención son: halitosis, dolor, acumulación de sarro, sangrado, inflamación y pérdida de piezas dentales, entre otras. • Halitosis: El mal aliento se debe a la acción de las bacterias que se encuentran en la boca, que sumadas a los restos de comida, comienzan a descomponerlos causando un olor fuerte y desagradable llegando a veces a ser nauseabundo. • Acumulación de sarro: Se produce cuando las bacteri-

as generan la placa bacteriana que sirve de base para el depósito de minerales y bacterias conocido como sarro, este puede ser de color crema, amarillo o marrón y según dónde se deposite puede llegar a hacer mucho daño a la salud del diente, ya que por su causa el diente puede caer al perder su sujeción natural. • Pérdida de piezas dentales: Cuando vemos que esto sucede es que el problema ha

llegado a la raíz del diente dando lugar a los demás síntomas (sangrado, inflamación y dolor) y causando enfermedades periodontales que llevaran a la pérdida definitiva del o los dientes afectados. Sabiendo esto, ¿qué podemos hacer para evitarlo o mejorar el estado de la boca de nuestra mascota?: • Una buena alimentación es esencial para mantener los dientes en perfecto estado. Hay

piensos específicos o podemos darles snacks o premios específicos para la salud dental, también se puede añadir al agua algún complemento anti-sarro o incluso a la comida. • Cepillarle los dientes, como bien sabemos esto no siempre es posible, para esto podemos usar pastas dentales especializadas que no necesitan de un cepillado como tal. • Revisión veterinaria: sigue los consejos de tu veterinario, el verá cómo evoluciona la salud dental de tu compañero en la revisión anual. Pero si aún no le toca y has notado encías rojas o sangrantes (gingivitis), halitosis, sangrado, dificultad para masticar, dolor, etc., consulta con tu veterinario sin falta, él hará una evaluación del caso y te recomendará un tratamiento adecuado.

6 | Tribuna Maresme

Històries de gats de carrer Sandra Barrera Associació Un simple pas

LA ROSSETA. Vaig començar a ser cuidadora de gats de carrer fa molts anys. Cada dia, de camí a la feina, passava per davant d’una colònia de gats situada a una de les zones industrials de Vilassar de Dalt. Sempre que veia els gats que hi vivien em feien molta pena i de tant en tant anava a comprar paté i els en donava. Vaig conèixer altres voluntàries i sòcies d’Aprodega i vaig decidir ajudar de manera regular, alimentant aquella colònia i alguna altra i també fent difusió a les xarxes. Entre els gats de la colònia, hi havia una gateta rossa que em feia riure molt perquè era una mica esquerpa i sempre feia cara d’enfadada, però veia que en el fons estava

Només aquella persona que té o ha tingut animals a casa sap com s’arriben a estimar i com ens preocupa el seu benestar. Els gats de carrer dels quals en tenen cura persones de forma voluntària s’arriben a estimar moltes vegades com els propis. Les voluntàries d’Aprodega, l’associació que vetlla per les colònies de gats ferals de Vilassar de Dalt, ho saben molt bé i ens ho expliquen emocionades.

contenta de la meva arribada. O de l’arribada del paté! Li vaig posar Rosseta. Em van comentar que la Rosseta mai s’havia deixat tocar per

cap de les voluntàries. Van anar passant les setmanes i, malgrat que no deixava que la toqués, li agradava que li posés menjar. Un bon dia, sense jo espe-

rar-m’ho, se’m va acostar i em va fregar la cama. Estava tan sorpresa i feliç! Això va ser només el començament, a poc a poc em va deixar que la toqués i li fes moixaines i va sorgir un vincle especial. A mesura que passaven els dies li anava agafant més afecte. Em feia molta gràcia perquè a vegades em recordava a mi, una mica esquerpa, però alhora molt dolça. Malauradament un calicivirus felí, una grip, se la va endur abans d’hora. Ella mai sabrà que jo ja havia decidit portar-la a casa, ajudar-la a posar-se bona i donar-li una llar on esperava que fos feliç. El vincle que es va crear va ser tan fort, que vaig immortalitzar la petita Rosseta en un tattoo. Mai l’oblidaré. Llegeix altres testimonis a www.tribunamaresme.com

Tribuna Maresme | 7

Els gats i les plantes l’espígol, la ruda i el poliol. L’espècie de major poder repel· lent és el Plectranthus caninus o Coleus canina, d’agradable olor per als humans. També exerceixen aquest efecte les pells dels cítrics.

Text: Passi Garden Home Foto: Holland Flower Council

Els gats solen menjar les fulles de certes plantes del jardí o la terrassa no amb la intenció de destruir-les, sinó per purgar i expulsar les boles de pèl que es formen en el seu sistema digestiu quan s’empolainen. Però, saps quines no els fan mal i quines són pernicioses? Beneficioses. És habitual que els gats mengin les fulles de certes plantes del jardí o la terrassa: les cintes (Chlorophytum comosum) i les llises fulles de la Dracaena marginata, la falguera falzia (Adiantum capillusveneris) o les fines tiges de la Stipa tenuissima, per exemple. . Perquè no mengin qualsevol planta, el millor és posar al seu abast herba per a gats. Sol ser

una barreja de gramínies que els resulten desitjables per la seva textura tendra i el seu sabor dolç, i complementen la seva dieta amb vitamines i minerals. La trobaràs en llavors o ja brollada; pots plantar-la en un test o en algun racó del jardí. Excitants. Moltes plantes habituals als jardins contenen olis essencials que els gats aprecien en gran manera: és el cas de la farigola, el romaní i sobre-

tot les mentes, però també de l’olivera, el kiwi, la mimosa... Però si hi ha una espècie veritablement excitant pel gat, és la Nepeta cataria, anomenada menta felina pel seu perfum. Les seves fulles i tiges contenen nepetalactona, una molècula que produeix en alguns gats (mascles especialment i no en tots) un efecte euforitzant. Repel·lents. Algunes plantes aromàtiques espanten els gats:

Tòxiques. Entre les plantes ornamentals habituals n’hi ha moltes que poden resultar tòxiques per als gats. El llistat de The American Society for the Prevention of Cruelty to Animals abasta 418 plantes tòxiques: des de les azalees, poinseties, amarilis, begònies i algunes pomeres i albercoquers, fins a les baies del grèvol i el teix, o les fulles del boix, l’heura, la gardènia... L’experiència demostra, però, que aquests animals són capaços de conviure amb aquestes plantes sense temptar a provar-les.

8 | Tribuna Maresme

escenaris ACOSTA’T A LA CULTURA

XXXVii Setmana de Música Antiga se suma a la celebració dels 300 anys de ﬂabiol a Mataró Ajuntament Mataró

La regidora de Cultura Maria José Pérez i el músic Joan Vives van presentar el passat 29 d’octubre la XXXVII Setmana de Música. Enguany el fil conductor dels cinc espectacles és el flabiol. Aquest 2019 Mataró celebra els 300 anys de la primera notícia escrita sobre l’existència de flabiolaires a la ciutat i que apareix al llibre de comptes de la Confraria de la Minerva, l’any 1719. La Setmana de Música Antiga explorarà i experimentarà algunes de les possibilitats i paral·lelismes que, a través del flabiol ens permeten un diàleg entre la música popular música culta. El primer concert serà dissabte 9 de novembre a la Capella dels Dolors. La flabiolaire Montse Soques i El Trio Barroc del Cafè fusionaran en un mateix concert flabiol i flauta de bec tot interpretant sonates a trio del barroc. La següent cita serà el 12 de novembre al Col·legi d’Aparelladors Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació. Allà

CoNCERTs dE NovEMBRE Mirs. Mataró. Cafè de Mar. Dijous 7 a les 21 h. Pop d’estil indie. Gessamí Boada. Mataró. Casal l’Aliança. Dijous 7 a les 21 h. Concert de luxe amb la cantautora mataronina de jazz i pop. Paris 1900: de l’impressionnisme aux années folles. Premià de Mar. Espai L’Amistat. Divendres 8 a les 21 h. Recital de piano a càrrec de Pilar López-Carrasco i Jean-Pierre Dupuy. El Petit de Cal Eril. Argentona. La Sala d’Argentona. Divendres 15 a les 20.30 h. Presenta el seu últim disc Energia Fosca. Rèquiem de G. Fauré. El Masnou. Parròquia de Sant Pere. Dissabte 16 a les 20 h. Amb Cor Scandicus. Concert d’orgue del XXIX Cicle d’Orgue. Cabrera. Esglèsia. Dissabtes 16, 23 i 30 de novembre a les 21 h. Amb Jordi Vergés i Claudia Stoppelhaar entre altres. The Other Side. Tribut a Pink Floyd. Mataró. Sala Clap. Dissabte 16 a les 21 h. La Prima Vera. Mataró. Plaça de la Torre del Cogoll. Diumenge 17 a les 12 h. Concert de la compositora Mar Martínez i el guitarrista Txevi Clemente.

Itaca Band. Mataró. Sala Clap. Divendres 22 a les 22 h. Barreja d’ska amb el reggae, la música llatina i el punk. The New Raemon. Mataró. Dòria Llibres. Dissabte 23 a les 20 h. Concert acústic. Els immortals del cinema. Alella. Casal d’Alella. Dissabte 23 a les 20h. Grans clàssics de les bandes sonores. Joan Dausà: Ara som gegants. Mataró. Teatre Monumental. Dissabte 23 a les 21 h. Gira de comiat de la presentació del tercer disc del músic. Niel Laz. Mataró. Les Esmandies. Diumenge 24 a les 12 h. Indie i folk. Concert tribut a Queen. Mataró. Sala Clap. Diumenge 24 a les 12 h. Concert per gaudir en família. Concert de la Coral Primiliana de Veus Femenines. Premià de Dalt. Parròquia de Sant Pere. Diumenge 24 a les 18 h. Simfonia del nou món. Vilassar de Dalt. Teatre La Massa. Diumenge 24 a les 19 h. Dues obres indispensables. Òscar Torres. Mataró. Cafè de Mar. Dijous 28 a les 21 h. Concert que combina la rumba amb el rock, el reggae o el funk.

Concert de tardor amb Franz Schubert. Alella. Casal d’Alella. Dimecres 20 a les 20h. Acàrrec de Cosmos Quartet. Presentació a càrrec de Jaume Güell.

Elogiant Charles Chaplin. Premià de Mar. Espai l’Amistat. Divendres 29 a les 21 h.Recorregut per les obres musicals més famoses de Charles Chaplin.

Concert del 130 aniversari de La Massa CCV. Vilassar de Dalt. Teatre La Massa. Divendres 22 a les 21 h.

Ayax. Mataró. Sala Clap. Divendres 29 a les 21.30 h. Presentació de l’àlbum de debut del músic andalús, Cara y Cruz.

s’hi podrà veure l’Auca dels 300 anys de ﬂabiol a Mataró, un espectacle multidisciplinari amb ombres, titelles i actors que planteja un recorregut pels gèneres musicals antics transmesos pels flabiolaires. El 15 de novembre l’Escola Municipal de Música oferirà a l’església de Sant Josep Fringe, un concert en el qual interpretaran peces de Händel, Telemann, Bach i Vivaldi, entre d’altres. També a Sant Josep, el 17 de novembre, el grup Xuriach presentarà Nous minoès, ayrosas contradanças, un espectacle que explica, amb música i dansa, el període de transició cultural, social i d’estètica que va marcar els flabiolaires i en general, la cultura festiva, musical i de ball del segle XVIII. Tornant a la Capella dels Dolors, la Setmana es clourà el 24 de novembre amb viatge tímbric que la flautista Montserrat Gascón i la fortepianista Marina Rodríguez proposen cap al so d’una flauta travessera de vidre original dels temps de Napoleó.

El Teatre La Massa inaugura la 5a Temporada de clàssica El passat 27 d’octubre el Teatre La Massa de Vilassar de Dalt va obrir la 5a Temporada de clàssica amb una vetllada especial que, a més del concert inaugural de l’Orquestra Simfònica Sant Cugat, va comptar amb una rebuda musical a càrrec del duet de jazz Blue Gin. L’Orquestra simfònica Sant Cugat va ser la protagonista del primer concert i ho serà de tota la temporada de concerts que s’allargarà fins a l’abril amb un

Una imatge del concert inaugural

total de 7 concerts. El concert inaugural de l’Orquestra Simfònicade Sant Cugat va incloure el Concert Triple de Beethoven. Els propers concerts són: La Simfonia del Nou Món (24 novembre); concert de cap d’any amb Joserp Fadó (1 gener); Grieg i Bizet (19 gener); Guinovart interpreta a Brahms (16 febrer); Concert de la Banda Municipal de Barcelona (22 març); Concert del 30è aniversari (26 abril).

Tribuna Maresme | 9

Nova temporada del cicle escènic ‘Fet a Mataró’ Can Gassol acollirà fins al 20 de desembre 5 propostes que combinen nombrosos estils escènics De la nova temporada del cicle ‘Fet a Mataró’ en destaca la programació de dos espectacles. Un és el que va obrir el cicle a principis d’octubre It’s All About The Ggggrrrrrrrrrrrr, una obra sobre l’agressivitat, la ràbia, la guerra, la postveritat de la política i l’autoparòdia del poder masculí dirigida per Max Grosse Majench. L’altre és Litus, la nova producció de la Sala Cabanyes, dirigida per Pere Vázquez. És una comèdia agredolça que parla de l’amistat, la mort i l’amor i es podrà veure els dies 1, 2, 3, 8, 9 i 10 de novembre. Els altres tres espectacles del cicle seran assajos oberts. L’11 d’octubre va ser el torn de Pauuuuuu, una coproduccció

entre quatre companyies de titelles: La Mar de Marionetas de Madrid, Teatro de Carmen de Murcia, Teatre Buffo de València i Binixiflat de Catalunya. Joan Català, un especialista en espectacles interdisciplinars, provarà el proper 30 de novembre amb el públic com respira el seu nou projecte 5.100 m/s, que per primera vegada no farà sol. Circ, música, dansa i gest en un laboratori de creació que imagina els espais escènics com a éssers vius. El ‘Fet a Mataró’ es clourà el 20 de desembre amb Ahir dels Animal Religion, una companyia que treballa per innovar el circ i buscant-hi mitjans d’expressió nous.

TEATRE Litus. Mataró. Can Gassol. Dies 1, 2, 8 i 9 a les 20.30 h. Dies 3 i 10 a les 19 h. Una producció de la Sala Cabanyes dirigida per Pere Vàzquez. Immortal. Alella. Casal d’Alella. Dissabte 9 a les 19h. El primer solo teatral de Bruno Oro acompanya per Marc Angelet i Alejo Levis. Set of Sets. Mataró. Teatre Monumental. Diumenge 10 a les 19 h. Set ballarins desafien incessantment la gravetat, creant un espectacle ple de bellesa. Una creació de Guy Nader i Maria Campos. Tarda lírica. Mataró. Foment Mataroní. Dissabte 16 a les 18.30 h. Un passeig musical per la història de la sarsuela i l’òpera. El Trencanous. Vilassar de Dalt. Teatre La Massa. Dissabte 16 a les 21 h.El Ballet de Moscou torna al Teatre La Massa amb El Trencanous de Txaikovski. L’electe. Mataró. Foment Mataroní. Diumenge 17 a les 18 h. Representació de l’obra de Ramon Madaula a càrrec del Grup de teatre del Centre Moral d’Arenys de Munt. Mort a les cunetes. Arenys de Mar. Teatre Principal. Diumenge 17 a les 19 h. Amb la direcció de David Pintó, actor Joan Valentí i músic Martí Marsal.

Femení singular. Vilassar de Dalt. Biblioteca. Divendres 22 a les 19 h. Contes per a adults a càrrec de Núria Urioz. Maruxa. Mataró. Teatre Monumental. Diumenge 24 a les 18 h. Sarsuela amb música d’Amadeu Vives. Virgínia i la pau. Mataró. Biblioteca Pompeu Fabra. Dijous 28 a les 20 h. Espectacle sobre la història de les dones activistes dels darrers 100 anys. A càrrec de Núria de Calella i Míriam Soetekou. El llarg viatge de l’arc de Sant Martí. Mataró. Teatre Monumental. Divendres 29 a les 20 h. Adaptació teatral de l’obra de Noè Rivas per part d’usuaris de la Fundació el Maresme, amb la col·laboració de l’Institut Maremar i l’Escola Municipal de Música de Mataró. IV Concurs de Microteatre. Mataró. Can Boet. Divendres 29 i dissabte 30 a les de 20 a 23.30 h. Obres de petit format, amb dos, tres o quatre actors i actrius. 5.100 m/s. Assaig obert. Mataró. Can Gassol. Dissabte 30 a les 20.30 h. Assaig obert d’aquest espectacle interdisciplinari de Joan Català. L’Amic retrobat. Vilassar de Dalt. Teatre La Massa. Dissabte 30 a les 21 h. Amb Jordi Martínez, Quim Àvila i Joan Amargós.

10 | Tribuna Maresme

pantalles ACOSTA’T A LA CULTURA

un cop d’ull al Festival de Sitges

EL HOYO De Galder Gaztelu-Urrutia (Espanya, 2019). Amb Ivan Massagué, Antonia San Juan, Algis Arlauskas, Alexandra Masangkay. ESTRENA 08/11/19

Jesús Gonzàlez t jesusgonnot

Feia més de 20 anys que una pel·lícula nacional no es collocava en el pòdium del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges. El Hoyo, una coproducció catalano-basca que ja ha triomfat a festivals com Toronto i Austin, ha trencat aquest malefici. El film de Galder Gaztelu-Urrutia explica una claustrofòbica distopia situada en una extrema presó excavada al terra amb diversos nivells comunicats, únicament, per un petit forat per on passa el menjar. El Hoyo, que ha tingut gran repercussió per la potència de les seves idees i imatges, també ha aconseguit el premi del públic. Però Sitges es caracteritza per ser un festival heterogeni, variat i sorprenent. Per això és sempre recomanable deixar-se caure per qualsevol de les seves seccions, competitives o no, per descobrir tresors o horrors (aquesta és la gràcia). La francesa Yves presenta la història d’un frigorífic que escriu rap i participa al festival d’Eurovisió. En aquesta línia, La Daim (Quentin Dupieux)

ESTRENES NOVEMBRE

EL iRLANDÉS De Martin Scorsese (EUA, 2019). Amb Robert De Niro, Al Pacino, Joe Pesci, Harvey Keitel, Bobby Cannavale, Anna Paquin, Jack Huston. ESTRENA 15/11/19

Un fotograma de El Hoyo, guanyadora del Festival de Sitges.

està protagonitzada per una jaqueta assesina. També hem tingut moments de lluita a films com Bacurau (Premi de la crítica), on els habitant d’un poble perdut de l’Amazones s’organitzen per enfrontar-se a uns especuladors bananers. El terror més genuí ha estat representat per The Lodge, una cinta que barreja cases encantades amb sectes. El món dels zombies ha estat ben representat per cintes com Zombi Child (Bertrand Bonello), una cinta de zombies vintage haitians que té un final d’infart. O la divertida Little Monsters, on uns infants de 5 anys d’excursió en un parc natural es troben envoltats de zombies. El cinema oriental sempre

té un petit raconet al festival. Enguany hem pogut veure la radical The Forest of Love, de Sion Sono (ja a Netflix), on un assassí es dedica a assassinar col·legiales. També s’ha projectat un dels thrillers xinesos més exitosos del Festival de Cannes: The Wild Goose Lake. Des de la seva secció Anima’t, Sitges pren el pols cada any al món de l’animació. Enguany s’han pogut veure cintes com J’ai perdu mon corps, on una mà amputada busca el seu cos per París. Tot i que la més esperada ha estat Weathering You, la nova joia de Makoto Shinkai, que aquest vegada ens explica la història d’amor entre un jove i una xicota capaç de fer sortir el sol.

HISTORIA DE UN MATRiMONiO De Noah Baumbach (EUA, 2019). Amb Scarlett Johansson, Adam Driver, Laura Dern, Alan Alda. ESTRENA 22/11/19

PuÑALES POR LA ESPALDA De Rian Johnson (EUA, 2019). Amb Daniel Craig, Chris Evans, Jamie Lee Curtis, Toni Collette, Don Johnson. ESTRENA 29/11/19

CONSuLTA CARTELLERA SETMANAL Ocine Arenys: www.ocinearenys.es Cinesa Mataró Parc: www.cinesa.es Foment Mataroní: www.matarofoment.org Centre Parroquial d’Argentona: www.centreparroquialargentona.cat Espai Amistat: www.espailamistat.cat La Calàndria: www.cinemalacalandria.com

Tribuna Maresme | 11

12 | Tribuna Maresme

llibres ACOSTA’T A LA CULTURA

Novetats editorials

Albert Calls

Dins les novetats editorials maresmenques destaca Un any a la Cerdanya, de Rafael Vallbona, publicat per Edicions 62. La versatilitat de l’autor de Premià de Dalt com a periodista i escriptor i la seva gran capacitat com a observador, donen com a resultat aquesta obra narrativa de vivències, persones i records del territori. En clau de petites peces narratives de no ficció neix aquesta crònica sentimental de la Cerdanya, amb voluntat de transcendir l’àmbit local per anar molt més enllà, en la memòria i en el present. Vallbona va guanyar el premi BBVA Sant Joan amb la novel·la La casa de la frontera, on s’arrela aquest nou treball literari. El periodista de Cabrera de

Mar Joan Botta, 7 anys després de publicar el seu primer llibre, Dues ralles vol dir positiu, retorna amb una sòlida novel·la, Totes les meves veritats, publicada per Rosa dels vents. Els lectors hi trobaran la història de Xavier, periodista a punt de sotmetre’s a una operació de vida o mort que podria fer-li perdre la memòria. En el context previ, reordena el seu passat personal i familiar i escriu unes memòries que l’ajudin a recuperar la identitat després de l’operació. A partir d’aquí, Botta entrellaça amb gran encert un conjunt de capses narratives que van portant al lector al descobriment de la veritable identitat d’en Xavier, amb una dura i profunda reflexió sobre l’existència, les persones i també l’ofici de periodista.

El castell de Burriac és el monument més visitat i emblemàtic del Maresme. I una bona opció per a conèixer-lo de més a prop és el llibre La Vall de Cabrera de Mar a l’època medieval, el castell de Burriac. Patrimoni en 3D, impulsat des de la iniciativa privada amb el suport del micromecenatge de Verkami. Coordinat per Josep Maria Rovira, historiador, arqueòleg i professor de dibuix, especialista en dibuix infogràfic 3D i estudiós del patrimoni local, aquest treball de divulgació en clau didàctica i pedagògica, compta amb la participació d’especialistes: Joan Carles Alay, Joan Francesc Clariana, Rosa Isabel Garí, Antoni Llamas, Enric Subiñà, Jaume Vellvehí, el mateix Rovira i un pròleg de Nicolau Guanya-

bens. S’ha comptat amb la col· laboració d’ajuntaments i institucions de la comarca. El Club dels Robinhoods, de l’autor barceloní Josep Lluís de Villasante, publicat per Quòrum Llibres, és un thriller que tracta temes de força actualitat, en el marc de les finances virtuals, les criptomonedes o el món de l’art. El punt d’arrencada és la desaparició de 50 milions de dòlars per un error. L’Eli reuneix un petit grup de gent brillant i generosa, amb el nom que dona el títol al llibre, per protegir la Distributed Autonomous Organization (DAO) i la moneda virtual ether i per investigar el desfalc. Els lectors descobriran, a través d’una trama força entretinguda, algunes de les claus econòmiques dels moments més actuals.

Tribuna Maresme | 13

Cròniques de Teresa Pàmies La Biblioteca Pompeu Fabra de Mataró celebra el seu 22è aniversari aquest mes de novembre organitzant diverses activitats, entre les que destaca la trobada dels clubs de lectura de les Biblioteques Municipals del Maresme el proper dijous 21 de novembre a les 19 h. L’acte serà la lectura dramatitzada a càrrec de Q-ars Teatre, d’una selecció de textos per descobrir la vida i l’obra de

Teresa Pàmies. Un espectacle que aproparà la vida, el pensament i els actes d’aquesta dona pionera, valenta i imprescindible per entendre la nostra història contemporània. En acabar, xerrada amb intervenció del públic al voltant de la vida i obra de Teresa Pàmies, amb Montserrat Barderi (comissària de l’Any Teresa Pàmies) i conduïda pel periodista Pep Andreu.

La creació literària poètica, més viva que mai al Maresme Diverses iniciatives literàries són una bona mostra que escriure al Maresme compta amb diverses plataformes de divulgació. És el cas del 43è Premi de Poesia Marià Manent, de Premià de Dalt, que s’atorga el

16 de novembre. També, dels premis literaris d’Alella, que s’entregaran el dia 17. En concret, la XXIII edició del Premi de poesia Alella a Maria Oleart i la XIX edició del premi de contes Alella a Guida Alzina.

PRESENTACIÓ LLIBRES Alella. Can Manyé. Dimecres 20 a les 19h: De la poma a la pantalla. Amor, sexe i desig a l’època digital de Marta Roqueta. Argentona. Biblioteca. Dijous 14 a les 19 h: La vall de Cabrera de Mar a l’època medieval, el castell de Burriac. Patrimoni en 3D a càrrec de Josep M. Rovira. Cabrera. Biblioteca. Dimarts 5 a les 19 h: Els poetes del Maresme de diversos autors, amb la intervenció d’Albert Calls, Núria López, Anna Maluquer i Sílvia Tarragó. / Dijous 28 a les 19.30h: Les ànimes del temps de Jaume Borràs i Ferré. Cabrils. Biblioteca. Divendres 22 a les 19h: La nina de la cajita de cerillas y otras historias de Paco Riera. El Masnou. Biblioteca. Dijous 7 a les 19 h: 365 consejos de coaching para crecer cada día a càrrec de l’autor, Oriol Lugo./ Divendres 15 a les 19 h: Sex ¡Oh!: Mi revolución sexual, trobada amb l’autora, Lyona. / Divendres 22 a les 18.30 h: Aprendre a parlar amb les plantes, trobada amb l’autora Marta Orriols. Mataró. Buc de llibres. Dijous 14 a les 19.30 h: Camarades a càrrec de l’autor, Artur Trias, i l’actriu Montse Guallart. / Dijous 21 a les 19.30 h: La maleta a càrrec de l’autora, Núria Parera, Asmaa Aouattah i Mar González. / Dijous 28 a les 19.30 h: Els bons dies de Rafael Vallbona.

Mataró. Can Palauet. Divendres 15 a les 18 h: L’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena. 375 anys d’història al servei de les persones. Mataró. Les Esmandies. Dijous 21 a les 19 h: Els vaig prometre el mar a càrrec dels autors, Sebastián Gertrúdix i Sergi Bernal. Mataró. Dòria Llibres. Divendres 22 a les 19 h: Assaig general d’una revolta a càrrec de l’autor, Francesc-Marc Álvaro, i de Manuel Cuyàs./ Divendres 29 a les 19 h: El somni de la modernitat a càrrec l’autor Fèlix Villagrasa. / Dissabte 30 a les 18 h: Per fi, Nadal! a càrrec de l’autora, Lola Casas, i de l’il·lustrador, Sebastià Serra. Premià de Dalt. Can Vallerià. Diumenge 10 a les 12.30 h: La frase immutable de Vicenç Llorca. A càrrec d’Emília Illamola i Rafael Vallbona. Premià de Mar. Llibreria Vapor Vell. Dijous 7 a les 19 h: La quinta essència de la pols amb l’autora Marta Pera Cucurell / Dijous 14 a les 19 h: Me quiero vivir amb la seva autora Cecília Bofarull. Premià De Mar. Museu Estampació. Diumenge 24 a les 12 h. Quadern d’albades de Carles Duarte. Sant Vicenç Montalt. Biblioteca. Divendres 15 a les 20h: Crónica de un llanto prolongado amb l’autora Duna Galán.

idees

14 | Tribuna Maresme

PREGUNTES I RESPOSTES

Les Marxes per la llibertat Temps de reivindicacions. El passat mes d’octubre les Marxes per la llibertat van recordar la situació d’excepcionalitat que viu Catalunya, amb presos polítics i exiliats. I el clam d’una part destacada de la ciutadania perquè les coses es solucionin. El fotògraf Feliu Vilalta va copsar diverses imatges de la Marxa, al seu pas per la capital del Maresme, Mataró. L’ANC i Òmium Cultural van organitzar aquesta acció multitudinària per respondre a la sentència del Tribunal Suprem contra el procés. Marxes que van sortir de cinc ciutats –Girona, Vic, Berga, Tàrrega i Tarragona– i que de poble en poble van arribar a Barcelona, durant tres dies (16, 17 i 18 d’octubre). FOTOS: FELIU VILALTA

100 anys de presó no són la solució OPiNió Margarida Colomer Historiadora

Dilluns 14 d’octubre es va anunciar la sentència de presó pels presos polítics detinguts a causa d’haver liderat el procés independentista. La resposta fou immediata i multitudinària. La joventut s’ha posar el davant, ho ha fet amb contundència i amb convicció. Es va paralitzat l’aeroport, trams diversos d’autopis-

tes fins a la Jonquera... L’ANC, Òmnium i els CDR han liderat manifestacions, concentracions i les Marxes per la Llibertat que van confluir a Barcelona, el divendres dia 18, diada de vaga general. Àmplies capes del poble català han participat en tots i en cadascun d’aquests actes demanant Amnistia, Independència i negociació amb el Govern espanyol. Hi ha hagut manifestacions de suport a diverses ciutats del

territori espanyol, demanant que el poble de Catalunya es mereixia ser escoltat. Malauradament, totes aquestes manifestacions de protestes han estat contestades amb la violència per la policia espanyola i catalana. Hi ha hagut conats violents per part de gent que participava en les manifestacions, però la policia ha actuat de manera arbitrària i ha detingut gent completament innocent. Hi ha hagut ferits i hospitalitzats. Avui encara hi ha perso-

nes a la presó sense raó. L’estat espanyol continua fent impossible un diàleg i marca un camí irreversible cap a trobar una via per resoldre aquest conflicte des de la “Política”. La llibertat d’expressió i de manifestació són drets bàsics d’una societat plural i democràtica. El dret d’autodeterminació ha de poder ser exercit pel poble català com ho han fet a altres països del món. La lluita continua: Reincidim! Pels drets i les llibertats!

Tribuna Maresme | 15

Amb els peus encetats i el cor bategant OPiNió Ferran Planell Escriptor

Els peus, danys col·laterals pels quilòmetres caminats. El cor, accelerat, no pas per l’esforç, sinó per les emocions. Ignoro com es deu sentir una gota formant part del riu, però ara sé que se sent quan hom s’immergeix dins una riuada de gent. Amb el canvi climàtic ens hem acostumat a veure els llits fluvials secs. Ens sentim impotents davant la sequera i hem perpetuat la mirada amunt, escodrinyant el cel a la recerca de núvols de pluja. Però, l’aigua no sempre ve de dalt. El pagès inquiet sap que també brolla de la terra i en comptes de malmetre el temps esperant, remou les entranyes de la

finca excavant pous. Aquests dies parlem molt de jurats, judicis i sentències, que venint d’on venen i sabent on van, no hauríem d’haver reconegut mai. No ho hauríem d’haver fet, perquè sabíem per endavant que el relat estava escrit, que tot era dat i beneït, que tot plegat era una gran farsa. Però el fet, ja està fet. Hem permès molts greuges, massa vexacions i innumerables injustícies com a país i així i tot, mirem amunt i el cel segueix sense núvols de pluja. Però, els pagesos han remogut la terra. I ha brollat l’aigua. I han nascut rius. Cabals de gent que sortint de Girona, Vic, Berga, Tàrrega, Tarragona i Castelldefels han acabat convergint i inundant Barcelona. I com tothom bé sap, l’aigua és difícil d’aturar, l’aigua pot

transcórrer tranquil·la, o ser devastadora al seu pas. Amb els peus encetats i el cor bategant, enfilem l’últim tram. Darrere, tancant files, els tractors-seran-sempre-nostres. Des dels ponts de l’autopista

ens arriben crits d’ànims, de benvinguda. Els aplaudiments són mutus. Han estat unes cinc hores de trajecte. Des de Premià de Mar a Barcelona, hem creuat Ocata, El Masnou, Montgat, Badalona i Sant Adrià de Besòs. Les cruïlles eren a vessar de gent saludant i molts s’afegien a la marxa. Hem passat per edificis i sobretot residències de gent gran, amb avis als balcons i a les finestres aplaudint. Nosaltres els hem correspost també picant de mans i amb el càntic de “Sense les iaies no hi ha revolució” podíem veure, tot i la distància, l’emoció reflectida en els seus ulls. M’ha quedat ben clar que, amb la il·lusió ben viva, encara mantenen l’esperança. Si a dalt no creixen núvols de pluja, les gotes d’aigua brollaran de baix. Ja està passant.

16 | Tribuna Maresme

XERRAdEs La fauna salvatge de l’alta muntanya. Arenys de Mar. C.C.Calisay. Dimarts 5 a les 18 h. A càrrec de Jordi Camins. Àngels i Robots. Vilassar de Mar. Sala Roser Carrau. Dimarts 5 a les 18 h. A càrrec de Jordi Pigem, Doctor en Filosofia. Amenaces i riscos en l’ús d’Internet i les xarxes socials. El Masnou. Ca n’Humet. Dimecres 6 a les 18 h. El láser i les seves aplicacions. Argentona. Saló de pedra. Dijous 7 a les 18h. A càrrec de Lluís Prat i Viñas. Feminisme en clau de vinyeta. Alella. Can Lleonart. Dijous 14 a les 19h. A càrrec de Lola Vendetta. Amor romàntic i violència de gènere a les sèries de televisió per a adolescents. Cabrils. Biblioteca. Dijous 14 a les 19h. A càrrec de María José Masanet. Tornarem a trepitjar la lluna? Arenys de Mar. Biblioteca. Divendres 15 a les 19 h. A càrrec d’Ignasi Casanova. Emergència climàtica: radiografia d’una crisi sense precedents. Vilassar de Mar. Sala M Roser Carrau. Dimarts 19 a les 18 h. A càrrec d’Amaranta Herrero. Lesbos, el naufragi de l’Europa dels Valors. Argentona. Saló de pedra. Dijous 21 a les 18h. A càrrec Lluís Caelles. Una mirada atenta a la realitat. Premià de Mar. Espai l’Amistat. Divendres 22 a les 20 h. a càrrec de Sor Lucía Caran. Contemplar l’univers, interpretar-lo. Premià de Mar. Museu Estampació. Diumenge 24 a les 12.30 h. A càrrec de Carles Duarte. Pantalles i addiccions, el futur. Teià. Masia de Can Llaurador. Dimecres 27 a les 19 h. Independència i Països Catalans: conceptes impulsats per Fèlix Cucurull. Arenys de Mar. C.C.Calisay. Divendres 29 a les 19 h. A càrrec de Vicent Partal. Sóc autor: experiència en autoria. Mataró. Sala Clap. Dissabte 30 a les 12 h. Trobada amb David Carabén, cantant.

Els fets desacrediten la democràcia? VALORS Albert Botta Professor de Filosofia

La pràctica valida o invalida un ideal, una teoria científica, o un medicament. En política, els fets van enfonsar el socialisme real. S’aplica això a la democràcia? Cert que per a Churchill la democràcia és el pitjor sistema, exceptuant-ne els altres... però afegeix que la democràcia es desacredita soleta parlant amb un votant. Les fake news, el rebrot de l’extrema dreta, el trumputinisme, etc., fan bona l’anàlisi d’Adorno sobre l’engany groller (Deutschlandfunk + Aspekte des neuen Rechtsradikalismus). Per Aristòtil la demagògia és la corrupció de la democràcia, però... i si hi fos estructural? D’altra banda, la democràcia tampoc ha de

ser el sistema definitiu i etern (com postula Fukuyama). Segons Bryan Caplan, votar igualitàriament com ara és irracional, perquè molts vots són desinformats; però afecten a tothom, perquè s’acaben imposant simplicitats i propostes errònies. Semblantment a l’ínfim impacte ecològic i nul perjudici personal de qui no recicla, el vot sense fonament no té cost personal, no penalitza a qui ho fa. Res incentiva la crítica de tòpics i sortir de la zona de confort. Tanmateix, ben igual a la pol·lució, perjudica a tothom: el vot estúpid o desinformat ens enfonsa col·lectivament. Jason Brennan descriu l’ecologia de les democràcies reals: Reformula la proposta del filòsof governant o savi de Plató, i planteja l’epistocràcia o necessitat del vot amb coneixement i reflexió. En la democràcia

d’ara tot vot val igual i està en algun punt entre el hobbit o ignorant i simplista de la gran majoria, el hooligan dels fanàtics, i el vulcan o racional de qui sap ben bé el què. Democràcia

Per a Churchill la democràcia és el pitjor sistema, exceptuant-ne els altres... I es desacredita soleta parlant amb un votant. no és només opinió pública i vot, però són crucials. I Brennan vol impedir la ignorància. Un test bàsic de coneixements civils objectivaria el vot i li donaria punts. Això incentiva el vot informat i el bon nivell en l’esfera pública (en contrast al que hi ha ara). Cal alternatives per a superar els defectes de la democràcia.

El Gremi de perruqueria i d’estètica amb la Caminada contra el càncer de mama El Gremi de perruqueria i d’estètica de Mataró i el Maresme ha tornat a col·laborar amb la Caminada contra el càncer de mama que organitza l’associació Maresme oncològic i que va fer-se, amb un nou èxit d’assistència, el passat 20 d’octubre. D’altra banda, anualment, voluntaris de diverses perruqueries de Mataró també han fet treballs per a recaptar fons solidaris.

Tribuna Maresme | 17

La coartada VALORS Ramon Bassas ramonbassas.blogspot.com

Hi ha poques frases que trobi tan idiotes com, “jo no hi podré ser, però hi seré en esperit”. Ja sé que serveix per donar ànims i per intentar esmorteir que se’t trobi a faltar, a tu i a les teves mans, en algun lloc on “hauries de ser”. Però, a força de repetir-ho, és com si ens hagués quedat enganxada i acceptem alegrement que el nostre cos i el nostre esperit poden viure dissociadament. Així, mentre el nostre cos descansa ben alimentat i sense privar-se de res, des del mateix sofà ens apuntem a totes les causes justes, com més bones i autèntiques millor, que hi ha a Facebook o on sigui. Mentre el nostre cos és entregat íntegrament a la feina i a relacions socials, per exemple, diem als fills que “en esperit” érem amb ells quan ens necessitaven per fer els deures. L’esperit, així tal qual, és una bona coartada. Et permet evadir-te de l’engorrosa vida diària, dona sentit a les teves emocions, desplega un ventall implacable de consideracions morals, és higiènic i permet una aparent reconciliació entre tu i el desgavell mundial, o personal. No el critico, perquè l’esperit (etimològicament, el

que no es veu) és molt més important i inabastable que les nostres aparences corpòries a les quals diuem “jo” ‒o “tu”‒ per més atractives que ens resultin. Però la seva característica és que només és possible si va acompanyat del cos. El cos i les seves limitacions. Seguint la famosa frase de Joan-Carles Mèlich (“L’important no és ser, sinó ser-hi”), l’esperit va configurant, o descobrint, el que som, mentre que el cos ens permet “ser-hi”; sense ser-hi, doncs, el que som no deixa de ser postureig. Té l’avantatge de la seva puresa, aquesta actitud, però també la seva infecunditat. Ser-hi. Més entre les tribulacions de les nostres imperfectes famílies que en les postures sobre la família. Menys maniqueus en els conflictes del món i potser més realistes a l’hora d’afrontar-los seriosament. Més a prop dels nostres avis malalts que ens desordenen l’agenda i les prioritats. Més a prop de solucions parcials, però factibles, que d’heroïcitats aplaudides que no arreglen res. Potser descobrirem que, contra el que pensàvem, en realitat tenim una pobresa d’esperit que espanta. Com aquells que van ser benaurats al Sermó de la Muntanya amb la mirada inquisidora dels líders espirituals d’aleshores.

EXPOSICIONS TEMPORALS Perquè has vingut. Alella. Can Manyé. Del 8 de novembre al 15 de desembre. De Tura Sanglas.

Tarannàs. El jardí. Mataró. La Destil· leria. Fins al 8 de novembre.Col·lectiva de quadres i escultures sobre el jardí.

Vida Terrena. Arenys de Mar. C.C.Calisay. Fins al 24 de novembre. Roser Sangerman s’endinsa en l’univers poètic de Fèlix Cucurull.

Eduard Novellas. Mataró. La Destil·leria. Del 9 de novembre al 12 de desembre.

Cartografies del caos. Llavaneres. Museu-Arxiu. Del 8 de novembre a l’1 de desembre. Pintura i gravats de l’artista mataronina Catherine Lorton. Riu / Res. Nefer. Mataró. Ca l’Arenas. Del 15 de novembre al 19 d’abril. L’exposició explora el cosmos particular de l’artista mataronina Nefer Rovira. Més enllà de les trinxeres (19361939). Mataró. Can Marfà. Del 29 de novembre al 8 de març. Fotografies d’Alec Wainman. Elogi del malentès. Mataró. Can Palauet. Fins al 17 de novembre. Obra de 14 artistes que reflexionen sobre el conflicte que genera el malentès. Diumenge 10 a les 12 h i dissabte 16 a les 19 h: Visita comentada.

Eclèctic. Mataró. Espai Capgròs. Fins al 27 novembre. Pintures d’Imma Merino. Eva Ral Aloma: Famosos i altres cosetes. Mataró. Fundació Hospital. Fins al 21 de novembre. Albert Pujol: De l’esguard a la impressió. Mataró. Les Esmandies. Del 5 al 29 de novembre. Simó Gràcia. Mataró. Biblioteca Pompeu Fabra. De l’11 al 30 de novembre. Aquarel·les abstractes i fotografia. Raimon Panikkar, viure l’aventura intercultural. Mataró. Biblioteca Antoni Comas. De l’1 al 22 de novembre. Vida i el pensament del filòsof i teòleg. Dones i tecnologia. Una història poc explicada. Mataró. Biblioteca Antoni Comas. Del 4 al 18 de novembre.

Blanca Casas Brullet: Horitzons discontinus. Mataró. Can Palauet. Del 30 de novembre fins al 12 de gener.

Agustí Centelles, El camp d’Exiliats de Bram. Premià de Dalt. Museu. Fins al 14 de desembre.

Francesc Subarroca: L’obsessió creativa. Mataró. Nau Gaudí. Fins al 12 de gener.

Quadern d’albades. Premià de Mar. Museu Estampació. A partir del 10 de novembre. Fotografies de Carles Duarte.

Esther Viñals: Caminar, aturar-se i obsevar. Mataró. Col·legi d’Aparelladors. Del 15 de novembre al 8 de desembre. Obres de tinta xinesa en paper d’arròs encolat sobre fusta.

Ocellam. Vilassar de Dalt. Biblioteca. Del 18 de novembre al 9 de desembre. Homenatge literari als ocells.

Albert de Barberà: Acrílics. Mataró. Casal l’Aliança. Del 8 de novembre a l’1 de desembre. Exposició de pintures acríliques realitzades amb espàtula.

De cara. Llei Mordassa i 40 anys de transició. Vilassar de Mar. Can Bisa. Fins al 15 desembre. Fotografies d’Isidre García Puntí. Els camins de l’aigua. Vilassar de Mar. Biblioteca. Fins al 16 novembre.

10 anys fent cultura! Mataró. Ateneu Fundació Iluro. Fins al 24 de novembre. Exposició sobre l’associació cultural i d’esbarjo Mestres del Gai Saber.

Amb la terra. Vilassar de Mar. Museu Enric Monjo. Del 10 novembre al 7 gener. Escultures de Jaume Ros Vallverdú.

1959-2018. 60 edicions del Premi Iluro. Mataró. Ateneu Fundació Iluro. Del 8 al 24 de novembre.

Muñecas. Vilassar de Mar. Biblioteca. Del 22 novembre al 16 desembre. Fotografies de Sergio W. Sabini Celio.

18 | Tribuna Maresme

memòria PREGUNTES I RESPOSTES

‘Autobiografia de Mataró’, un llibre monumental ARRAN DE RiERA Alexis Serrano

‘Autobiografia de Mataró’ es presentarà el proper dia 3 de desembre a les 19h, a la sala d’actes de l’Arxiu Comarcal del Maresme (Can Palauet).

Director Arxiu Comarcal del Maresme

Mataró és una de les ciutats més ben estudiada, a nivell històric, del món. Fonamenten aquesta afirmació més de 60 anys de Premi Iluro, la notable col·lecció “Caps de Bou”, i l’existència de gran nombre de publicacions periòdiques i de monografies específiques que fan que cada tema i cada fase històrica tingui un o més referents bibliogràfics. Fins ara l’apel·latiu de “monumental” hom el reservava a la ingent i rigorosa obra de Joaquim Llovet i Verdura, sens dubte el gran referent de la historiografia local i que ho seguirà essent per molts anys. Ara però, una nova publicació es permet compartir aquest adjectiu amb l’obra de Llovet. Autobiograﬁa de Mataró també pot lluir i amb cert orgull, aquest qualificatiu. Aquesta important monografia publicada per l’Editorial Efadós, sota la coordinació de l’Arxiu Comarcal del Maresme i que ha gaudit de la col·laboració del Consell Comarcal del Maresme i de l’Ajuntament de

L’Arxiu Comarcal ha coordinat 33 autors i autores de la recerca històrica local

Mataró, presenta en un sol volum totes les èpoques de la història de la ciutat des de la seva fundació en temps de la Iluro romana i fins als nostres dies. Una obra que aborda tots els aspectes del prisma polièdric de la ciutat. Per fer aquesta gran obra, l’Arxiu Comarcal ha coordinat 33 autors i autores que representen el més florit i granat de la historiografia local. 33 especialistes que s’han repartit els 139 capítols que té l’obra i que abasten els 1001 aspectes de la història de la

ciutat i de la seva gent. 33 autors i autores que fa més de dos anys que treballen de valent, frec a frec amb els arxivers i arxiveres de l’Arxiu Comarcal per oferir a la ciutat el fruit de la seva feina com a regal simbòlic en el 600 aniversari de la institució municipal a Mataró i que se celebra enguany (1419-2019). Autobiograﬁa de Mataró, un llibre on Mataró explica la seva pròpia història, és la cirereta de molts anys de recerca històrica acumulada per generacions d’estudiosos i historia-

dors que ha estat condensada i sintetitzada en els 139 capítols per permetre a tots els públics endinsar-se en molts i molt diversos aspectes del passat de Mataró. El que fa especialment monumental aquesta monografia històrica és el seu aparell il·lustratiu. Un miler de documents, fotografies, plànols, opuscles, gravats, dibuixos i cartells il·luminen el llibre. La major part dels documents eren inèdits fins ara i formaven part dels ingents volums documentals que atresora l’Arxiu Comarcal. Als documents de l’Arxiu Comarcal del Maresme s’han sumat alguns documents i també objectes procedents del Museu de Mataró, el Museu Arxiu de Santa Maria, l’Arxiu Parroquial de Sant Josep i la Fundació Iluro, per tal de completar aquesta important història gràfica de la ciutat. Aquesta publicació, per la qualitat del seu acabat, per l’interès i l’estètica de les seves imatges i per la riquesa i el contrast dels seus autors i autores, està cridada a ser una de les obres de referència que en endavant no podrà faltar a les biblioteques dels mataronins i mataronines.

Tribuna Maresme | 19

Els alumnes estudiaran l’Holocaust amb els recursos pedagògics del Memorial de la Shoah ACN

Els alumnes d’escoles i instituts catalans comptaran amb els recursos pedagògics del Memorial de la Shoah, una institució de París que es dedica a l’estudi de l’Holocaust. El consellers d’Educació, Josep Bargalló, i de Justícia, Ester Capella, van signar el passat mes d’octubre a l’Espai Memorial Democràtic un protocol de cooperació amb el director d’aquesta institució europea, Jacques Fredj, que té l’objectiu de millorar el coneixement de l’Holocaust i dels genocidis per prevenir les discriminacions, el racisme i l’antisemitisme a les aules. El director del Memorial de la Shoah ha indicat que es tracta del primer acord important signat a Espanya i ha agraït la seva

signatura en el “context complicat”. “Demostra que és un tema important perquè podeu tenir altres coses a fer, som junts aquí i us ho agraeixo”, va exposar a Bargalló i Capella. El conseller d’Educació va indicar que la signatura serveix per refermar “el compromís d’abraçar la memòria històrica. El protocol, previst inicialment per a tres anys, s’adreça a alumnes i docents d’educació primària, educació secundària obligatòria i batxillerat, atès que la Segona Guerra Mundial i l’Holocaust formen part del currículum oficial. Especialment se’n beneficiaran els alumnes de Batxibac i de batxillerat, perquè tenen com a matèries específiques la Llengua i Literatura Franceses i la història de França, on és clau l’estudi de l’Holocaust.

XERRADES HISTÒRIA Cicle llibertat, poder i control. Mataró. Casal parroquial Sant Josep. Dijous 7 a les 19.30 h: La llibertat del cristià a les cartes de Pau a càrrec de Xavier Alegre. Dijous 14 a les 19.30 h: El control dels poders econòmics a càrrec de Josep Illa Ximenes. Dijous 21 a les 19.30 h: Llibertat i pensament. Reflexions de la filosofia sobre la llibertat a càrrec de Maria Arquer. Dijous 28 a les 19.30 h: Llibertat i vida en comunitat a càrrec d’Anna Boj.

Cicle la postguerra. Mataró. Fundació Iluro. Dimecres 20 a les 19.30 h: Una visió crítica de la postguerra a càrrec de Josep M. Solé i Sabater. Dimarts 26 a les 19.30 h: La repressió de la postguerra a càrrec de Joan Giménez i Blasco.

Leonardo da Vinci, l’home total de Renaixement. El Masnou. Sala Joan Comellas. Dimarts 12 a les 18.30 h. A càrrec de Jordi González Llácer.

Les cases de cos al Maresme. Arenys de Mar. C.C.Calisay. Dimarts 26 a les 18 h. A càrrec d’Antoni Paricio, arquitecte.

La producció i conreu a Llavaneres, Origen del Sindicat. Llavaneres. MuseuArxiu. Dissabte 16 a les 11 h. A càrrec de Ramon Anglada i Jaume Manau.

Clara Schumann, i Robert, l’essència poètica de la música romàntica. Alella. Can Lleonart. Dijous 21 a les 20 h. A càrrec de Joan Vives.

Literatura escrita per dones entre els segles XII i XIX. Alella. Biblioteca Dimarts 26 a les 19.30h. A càrrec de Maria Sevilla, filòloga.

Cleòpatra VII, darrer faraó d’Egipte. Arenys de Mar. C.C.Calisay. Dimarts 19 a les 18 h. A càrrec d’Irene Cordón.

El Círcol Catòlic d’Obrers, bressol del catolicisme social a Mataró. Mataró. Fundació Iluro. Dimecres 27 a les 19.30 h. A càrrec de Ramon Reixach i Puig.

Cicle història de quatre ciutats a la primavera del barroc. Mataró. Col·legi Aparelladors. A càrrec del músic Joan Vives. Dimarts 19 a les 18 h: Florència. Dimarts 26 a les 18 h: Roma.

Immigració i fet identitari a Catalunya: del franquisme a l’actualitat. Premià de Dalt. SC Sant Jaume. Dijous 28 a les 19.30 h. A càrrec d’Imma Boj, Directora del Museu de l’Immigració de Catalunya.

La Bauhaus a Catalunya amb motiu del centenari. El Masnou. Biblioteca. Dijous 21 a les 18.30 h. A càrrec del catedràtic emèrit de la UPF Jordi Pericot.

Rescatant tresors; el procés de restauració d’un document històric. Premià de Dalt. Biblioteca. Divendres 29 a les 19.30 h. A càrrec de Toni Esperó, restaurador.

gastronomia

20 | Tribuna Maresme

SABER VIURE

L’ou és el protagonista culinari de la 7a Ruta Gastronòmica de Cabrils La setena edició de la Ruta Gastronòmica de Cabrils se celebra enguany del 25 d’octubre a l’1 de març del 2020. La ruta, promoguda per l’Associació d’Hostalers de Cabrils, amb el suport de l’Ajuntament de Cabrils, el patrocini de Font Vella i Lollo Caffè es va presentar en roda de prema a L’Hort Cabrils. I posteriorment va fer-se un dinar a Can Rin, com ja és tradició, elaborant amb els periodistes i representants dels mitjans, les propostes culinàries. “Aquest any, mantenim el mateix compromís, que ens mou a tots els que formem part de l’Associació, que es converteixi en una cita gastronòmica anual obligada de la comarca del Maresme, més enllà de la temporalitat dels mesos estiuencs. També, per segon any consecutiu, li hem donat un sentit solidari, destinant 1 euro de cada plat fet a base d’ou a benefici del Casal dels Infants de Barcelona”, va comentar el president de l’Associació d’Hostalers de Cabrils, Sergio González. Per la seva part, l’alcaldes-

Els restaurants participants de l’Associació d’Hostalers de Cabrils han concebut aquests plats per donar a conèixer la variada oferta gastronòmica local.

ACTIVITATS CULINÀRIES Tast de vins. Rock & Wine. Alella. Masia de Can Magarola. Dissabte 2 a les 20h. Vins de la DO Alella es maridaran amb versions de pop rock internacional. El tast serà conduït per la sommelier Clara Antúnez. Explorant la pansa blanca. Acideses i mineralitat. Alella. Can Manyé. Dilluns 4 a les 19h. Un tast diferent durant la Nit de la Pansa Blanca. Vine a aprofundir sobre la nostra varietat més emblemàtica del territori fent un tast de vins monovarietals. A càrrec del sommelier Roger Viusà. Tast de formatges. Alella. Can Lleonart. Dijous 14 a les 19h. En aquest tast, degustarem els formatges que han

guanyat el Concurs de Formatges de la Seu 2019. Ramon Roset, especialista en tast. Dolços tradicionals amb vins d’Alella. Alella. Oficina de Turisme. Diumenge 24 de 12 a 13.30h. Diumenges de Vins amb la sommelier Mauri Rafa. Nit de la Pansa Blanca. Alella. Can Manyé. Dissabte 30. 18h: Acció artística: Omar Kahyyam i les Quartetes del vi, el beure i el viure, a càrrec de l’artista David Ribas. 18.30h: Espectacle: Vi ver, amb Josep Pedrals i Nico Roig. 19.30h: Tast de vins de pansa blanca i tastets gastronòmics de La Vinícola. 22h: Projecció del documental 40 hectàrees, la terra i el pagès, de Pep Puig

sa de Cabrils, Maite Viñals, va destacar durant el dinar: “Hem de posar en valor el turisme i la gastronomia de Cabrils, ja que tenim molt bons restauradors que fan una bona tasca treballant amb producte de temporada i proximitat, donant valor a la nostra vila”. Alhora, també va convidar tothom a descobrir tot el que culinàriament pot oferir la Vila Gastronòmica de Cabrils. La 7a Ruta Gastronòmica de Cabrils arrenca amb una variada selecció de plats creatius, amb personalitat i gran qualitat. Delicioses i exquisides propostes com les Tallarines de carabassó amb ou poché i saltejat de ceps i trompetes (Sal i Pebre), el Coulant de truita (L’Hort Cabrils), el Cremós de patata amb ou poché, rossinyols i foie (Can Rin), els Rossinyols saltejats, salsa de rostit i rovell d’ou (L’Hostal de la Plaça) i la Trencadissa de pop d’Arenys amb allioli de pimentó de la vera i pebrots de padró (Ca L’Estrany). Cabrils és un municipi conegut pels seus restaurants i propostes gastronòmiques.

Tribuna Maresme | 21

Noemí Caupena greencookingqueen

Cada vegada, i afortunadament, és més freqüent trobar persones interessades en canviar els seus hàbits alimentaris, ja sigui per motius de salut, per consciència amb el medi ambient o per motius ètics i morals. I un d’aquests canvis acostuma a ser el de substituir la carn i el peix per altres aliments i deixar de consumir-ne. Donar aquest pas ja és un èxit i aprendre a cuinar de manera amorosa cap a un mateix i el nostre entorn representa un benefici enorme envers la nostra salut i la del planeta. Realment necessitem menjar carn? Sempre hem sentit a dir que el cos necessita proteïnes i que aquestes les obtenim a través de la carn. Doncs bé, és important saber que sí, que les

Hamburgueses vegetals

A l’esquerra, hamburguesa d’arròs. A la dreta, de quinoa i fesols vermells.

ALguNS EXEMPLES BURGER DE QUINOA I FESOLS VERMELLS 2T quinoa cuita; 1T fesols vermells; 1c all en pols; 1c comí; 1c pebre picant; 1c cúrcuma; 1c pebre negre; 1c herbes provençals; 1C llavors de carbassa; 1C salsa de soja; 3-4C farina d’arròs (opció). BURGER D’ARRÒS 2T arròs cuit; 1T blat de moro; 1/2T espinacs al vapor; 1/2T llavors de girasol; 1c anet; Sal i pebre. T: Tassa (250 g.) / C: Cullera sopera / c: Cullereta de cafè.

proteïnes formen part d’una alimentació equilibrada, però no cal ni que siguin d’origen animal (els residus i el desgast metabòlic que li suposa al nostre organisme processar la carn no compensa ni de bon tros les proteïnes que ens aporta), ni han de ser el percentatge tan elevat que ens han fet creure (amb un 15% de la nostra alimentació en tenim suficient).

Com substituïm la carn i el peix? La bona notícia és que a les nostres mans està fer uns àpats deliciosos i saludables i amb aliments 100% vegetals. Un bon exemple és fer hamburgueses vegetals de manera molt senzilla i fins i tot aprofitant restes de menjar. Les nostres hamburgueses tindran proteïnes perquè estaran fetes de llegums i verdures. Ens aportaran carbohidrats si les fem d’algun cereal. Gaudirem menjant-les i tindrem la tranquil·litat de no haver participat en el patiment ni mort de cap animal. L’elaboració de les nostres hamburgueses consistirà en processar tots els ingredients, en cas de necessitar aglutinar-los farem servir alguna farina (d’arròs, per exemple), donarem forma a aquesta massa i ho fregirem en una paella ben calenta. Així de senzill!!!

22 | Tribuna Maresme

salut SABER VIURE

Primers resultats d’un estudi sobre el deteriorament cognitiu en persones grans Fundació Vella Terra

Fundació Vella Terra ha presentat els primers resultats després de la implementació, al gener del 2018, de l’App IMENTIA en diverses de les seves residències. Dins d’aquest treball conjunt, es va obrir una línia de recerca que tenia com a objectiu demostrar, mitjançant un estudi clínic, l’efectivitat d’aquesta eina per a facilitar la detecció precoç de disfuncions cognitives associades a les demències mitjançant diferents exercicis que mantenen la condició cognitiva dels usuaris. L’estudi s’ha dut a terme en 6 residències de Fundació Vella Terra i Grup VL, aconseguint la participació d’un total de 70 usuaris/es, entre persones en règim de centre de dia i persones residents. El projecte ha suposat desenvolupar 6.820 valoracions, al llarg d’un any, gràcies a la funció dels psicòlegs de cada centre, com a referents de la recerca, i de becaris que han gestionat el treball de monitoratge. Els resultats conclouen que

La recerca, que ha comptat amb gairebé 7.000 valoracions dels usuaris, mostra una influència positiva de l’aplicació IMENTIA en persones grans amb deteriorament cognitiu lleu.

IMENTIA aconsegueix que persones amb trastorns afectius, depressió i ansietat, millorin el seu estat emocional en els primers 6 mesos d’utilitzar l’aplicació. Aquestes millores es tradueixen en una major puntuació en les escales que valoren aspectes relacionats amb l’estat d’ànim. S’observen més ganes de relacionar-se amb els altres, millor gestió de les emocions i els conflictes, menys rigidesa mental, dismi-

nució estadística significativa en el tractament d’ansiolítics i menys perseveració dels pensaments negatius. Concretament, un 50% dels 70 usuaris que van participar en l’estudi van mostrar puntuacions més baixes en els indicadors que valoren l’ansietat. I això, a més, es correspon amb una disminució significativa respecte al tractament farmacològic en el grup d’usuaris que va rebre les sessions IMENTIA.

Les malalties minoritàries a La Marató Les malalties minoritàries centraran La Marató de TV3 d’aquest any, que es farà el 15 de desembre. Es tracta d’unes patologies que a Catalunya afecten mig milió de persones, entre un 6 i un 8% de la població. I afecten, cadascuna, menys de 5 persones de cada 10.000. Com que són poc freqüents, s’investiguen poc. Al llarg dels mesos de novembre i desembre, el pobles del Maresme organizaran actes solidaris per recollir fons i conscienciar sobre aquestes malalties. Durant el novembre es faran les següents xerrades: Minories que fan una majoria. Vilassar de Mar. Biblioteca. Dijous 7 a les 19 h. A càrrec de Carmen Alcoverro. Malalties minoritàries. Alella. Can Lleonart. Dijous 7 a les 19h. A càrrec del biòleg Marc Homs. Malalties minoritàries: com podem ajudar els pacients. El Masnou. Biblioteca. Divendres 8 a les 18.30 h. A càrrec de la Dra. Gisela Nogales Gadea. Minories que fan una majoria: les malalties minoritàries. Cabrils. Biblioteca. Divendres 15 a les 19h. Minories que fan una majoria. Premià de Mar. Biblioteca. Divendres 29 a les 19 h. A càrrec d’Albert Valés, psicòleg.

Tribuna Maresme | 23

Campanya per millorar la salut de les persones que tenen disfàgia Consorci Sanitari del Maresme

El Menjar cura! és una campanya de captació de fons impulsada pel Consorci Sanitari del Maresme, amb el suport de l’Ajuntament de Mataró, per promoure la recerca sobre disfàgia, que és la dificultat per empassar bé. Amb aquesta campanya es busca la implicació del teixit empresarial i de la societat civil. Aquelles persones que vulguin col·laborar, poden fer les seves donacions a través de la web http://impulsemlarecerca.csdm.cat i en els diferents actes presencials que es faran fins a finals d’any (tallers de cuina, conferències, sopar solidari…). Què és la disfàgia? La disfàgia dificulta empassar i, so-

vint, s’expressa en forma de tos a l’hora de menjar o beure. Causa infeccions respiratòries, desnutrició i deshidratació i, per tant, afebleix l’estat general de les persones que la pateixen. És una malaltia molt associada a l’envelliment (una de cada quatre persones de més de 70 anys no empassa bé), però també la tenen gairebé la meitat de les persones que han patit un ictus (més del 45%) i prop del 90% de les persones amb Alzheimer, Parkinson o paràlisi cerebral. Malgrat ser una malaltia tan comuna, en el 80% dels casos no està diagnosticada. Objectius de la campanya. Endegar dos projectes de recerca per diagnosticar i tractar la disfàgia en dos col·

lectius especialment sensibles del Maresme: • Nens i adolescents amb afectacions neurològiques greus. Projecte que es desenvolupa en col·laboració amb l’escola d’educació especial L’Arboç. Els seus alumnes seran els beneficiaris d’aquesta acció, que consisteix en un diagnòstic de cada infant, un pla personalitzat d’adaptació de la dieta i un treball conjunt amb les famílies per mostrar com es poden preparar a casa plats apetitosos, nutritius i de textura modificada. • Ancians hospitalitzats. Aquest projecte es desenvolupa i consisteix a realitzar un diagnòstic precoç i l’adaptació de la dieta a 500 pacients de més de 70 anys ingressats a l’Hospital de Mataró.

XERRADES DE SALUT Reminiscència. Teià. Casal Gent Gran. Dijous 7 a les 18.15 h. A càrrec de la Fundació Germans Aymar i Puig. Cura de la microbiota intestinal des del naixement. Arenys de Mar. Ateneu Arenyenc. Divendres 8 a les 19 h. Hepatitis víriques: Aspectes epidemiològics i situació actual. Arenys de Mar. C.C.Calisay. Dimarts 12 a les 18 h. A càrrec de Ricard Solà, metge. Què és la mort, por a la mort, després de la mort… Mataró. Les Esmandies Casal. Divendres 15 a les 19 h. A càrrec de Margarita Masuet Gaudrón. Com millorar la salut bucodental. Mataró. Casal Santes-Escorxador. Dimecres 20 a les 17 h. A càrrec de Mònica Pellejero. Les al·lèrgies. Mataró. Associació Parkinson Maresme. Dilluns 25 a les 17 h. El maneig de l’estrès. Teià. Biblioteca. Dilluns 25 a les 17h. A càrrec de Creu Roja. Prevenció de malalties infeccioses. Mataró. Les Esmandies Casal. Dijous 28 da les 19 h. A càrrec de Esther Limón. La vida, les emocions i les malalties. Mataró. Les Esmandies Casal. Divendres 29 a les 19 h. A càrrec de Margarita Masuet.

24 | Tribuna Maresme

llar SABER VIURE

El ‘Pla reformar i llogar’, la millor opció per facilitar la reforma i lloguer de pisos buits Cambra de la Propietat Urbana

La Cambra de la Propietat Urbana de Mataró i Maresme va engegar a l’estiu un pla per ajudar els propietaris a reformar i llogar els seus habitatges buits mitjançant un programa de gestió i actuació que permet realitzar obres sense cap tipus de desemborsament inicial per part del propietari de l’immoble, en tenir l’opció d’obtenir una línia de finançament bancari. Es tracta d’un projecte en el qual la Cambra s’ocupa de tota la feina, fins i tot de l’administrativa, com la petició del permís d’obres, i si es dona el cas, tramitació de subvencions i ajuts, i l’obtenció de finançament, a través d’acords amb entitats financeres. L’objectiu? Tenir un habitatge en bones condicions per poder llogar-lo, alliberant als propietaris dels problemes que comporta determinar les obres necessàries i la manera de realitzar-les (escollir els materials idonis, seleccionar els millors industrials, fer el seguiment de les obres, avaluar la idoneïtat dels

treballs, portar el control econòmic), cercar l’inquilí per al pis i, fins i tot, encarregar-se de l’administració del lloguer comptant amb assegurances que cobreixen una de les grans preocupacions dels propietaris, els impagaments. De la mateixa manera, el pla facilita que el cost de la posada al dia de l’habitatge no sigui un obstacle per als propietaris, ja que es pot executar sense desemborsament inicial, les obres són finançades i el préstec es paga amb les rendes del lloguer. Davant la situació de l’enorme parc d’habitatges buits a Mataró, aquest programa pot

ser una bona alternativa pels propietaris de pisos envellits o tancats, ja que els tornen al mercat i, a més a més, després de la reforma es revaloren. Quines són les passes a seguir? Primer, la Cambra de la Propietat fa un diagnòstic inicial del que costarà la reforma i del temps d’execució. S’entrega una primera estimació del temps que el propietari trigarà a recuperar la inversió i a tenir guanys. La visita inicial i l’elaboració de l’informe no tenen cost pel propietari. Un cop s’aprova l’informe, l’equip de la Cambra

procedeix a fer els amidaments i a recollir els pressupostos de tots els industrials que intervindran. També se li proporciona el marge de desviació que podria tenir l’obra si hi ha un imprevist. Si el propietari necessita un crèdit per finançar l’obra, ja es coneix l’import del préstec que s’ha de demanar a l’entitat financera i la Cambra ofereix els seus serveis per gestionar el finançament. Quan es disposa del capital necessari, els responsables de la Cambra s’ocupen de tota la feina per a l’execució de l’obra. Els Serveis Tècnics de la Cambra fan un control tècnic i exhaustiu de l’execució. El propietari rep l’immoble restaurat claus en mà i se li entrega, junt amb les factures, una liquidació comptable amb el detall econòmic de l’obra. Acabada la reforma, des de la Cambra, es portarà terme la selecció del llogater adequat segons la renda inicialment prevista, redacció i formalització del lloguer i l’assegurança, i amb la gestió del lloguer es cobrirà el préstec.

Tribuna Maresme | 25

Guanyar espai en pisos petits Text: AMIC

El lloguer d’habitatges petits acostuma a ser una opció molt habitual entre els joves. Ens trobem amb habitatges que requereixen d’una decoració que aprofiti tot l’espai al màxim i sempre sense fer una gran inversió de diners. Vegem algunes pautes sobre la decoració de cases petites: Buscarem i aplicarem tots aquells trucs que ens permetin generar la sensació d’amplitud de l’espai: per exemple, la llum natural i els colors clars. Per això, intentarem tenir sempre un finestral descobert i deixarem les parets pintades de color blanc, beix o gris clar. A l’hora de personalitzar la decoració, sempre podrem treballar amb fotografies i altres ornaments.

Una altra forma d’aprofitar l’espai és integrant diferents ambients. Valoreu la possibilitat d’unir el saló amb la cuina, l’habitació amb el bany, etc. Respecte al mobiliari, és aconsellable apostar sempre per peces low cost que siguin multifuncionals o mobles convertibles. També és important decantar-vos per mobles modulars,

que permeten ajustar les seves dimensions segons les necessitats. Després ja ens quedaran els clàssics miralls. Si els col· loquem en llocs estratègics on el reflex quedi a la vista i perllongui la longitud de les habitacions, aconseguirem enormes passadissos i grans salons sota un simple efecte visual.

Com reparar humitats La humitat acostuma a fer sortir taques a la paret que impregnen la casa d’una olor molt peculiar i molesta. Si no les reparem el més aviat possible s’agreugen i provoquen un problema d’humitat més fort que pot fer que necessitem obres a casa. Abans de començar a reparar una humitat hem de saber que hi ha dos tipus d’humitats, i segons quin tenim haurem de fer una reparació o una altra: • Humitat per filtració: és una filtració d’aigua a través del mur. Quan plou, apareix la típica taca fosca a la paret. • Humitat per condensació: no procedeix de l’exterior, sinó de l’interior. La causa és un mal aïllament tèrmic del mur, per la qual cosa a l’hivern estarà massa fred.

sortides

26 | Tribuna Maresme

SABER VIURE

Ruta: Alzina de Can Ferrerons

Josep Grau (Montaltrek) www.montaltrek.org

A prop del Corredor tenim bonics paratges no tan coneguts. En concret, un d’ells és el que tractarem avui i caminant entre boscos, a més de camps de blat plens de roselles vermelles, arribarem al nostre objectiu. Una sortida matinal, curta i agradable, sobretot en els mesos de primavera i tardor, quan el sol ens acarona sense enviar-nos tota la seva intensitat. Sant Andreu del Far: Església petita amb campanar d’espadanya que servia per donar culte als vint “focs” (o cases) d’aquelles contrades. No obstant això, dintre de la seva àrea

COM ANAR-HI?

Itinerari: Circular | Durada: 1 h 20 m. | Desnivell: 100 m. Distància: 3,9 km. | Època: Tot l’any

Comencem com si anéssim al Corredor des del Coll de Can Bordoi i deixarem el vehicle a l’aparcament de Sant Andreu del Far. Un cop a allà, prendrem una pista ampla que va al Corredor i, passats uns 500 m., quan es bifurqui, agafarem el camí de l’esquerra. Després d’haver travessat el camp -uns 40 m. més endavant- deixarem la pista ampla per agafar el camí de l’esquerra. El seguirem fins que davant nostre trobem els pals d’una cadena amb diferents camins. Prendrem el segon camí per la dreta i, passats uns 100 m., agafarem el desviament a l’esquerra i, uns 200 m. més endavant, seguirem a l’esquerra per un corriol planer que ens guia a un camp de cultiu, per on passarem per la dreta. Al final del camp veurem com el camí s’eixampla i el seguim per una petita pujada. Arribarem a una pista ampla, que seguirem a l’esquerra, i uns 500 m. més endavant veurem un transformador de la llum a mà dreta. Haurem d’estar atents, ja que hem de desviar-nos pel camí que surt a mà esquerra al cap d’uns 30 m. Seguim la baixada i arribarem a una cruïlla, on haurem de girar a la dreta i, al cap de poc, ja haurem arribat a l’alzina de Can Ferrerons, des d’on veurem el mas que porta el mateix nom a prop. Quan hàgim gaudit de la seva exuberància, podem continuar passant pel davant del mas, tot just travessem el pati de la casa hem de prendre un corriol estret i una mica amagat, que veurem a mà esquerra. El camí serpentejarà, però no l’hem de deixar fins que veiem a mà esquerra una pedra grossa. A continuació prendrem el desviament a la dreta, que travessa un torrent. Ara ja només hem d’anar seguint el camí, sempre a l’esquerre. Al cap de poca estona ja podrem veure la Creu de Terme de Sant Andreu del Far, on hem començat el recorregut.

tenia algunes masies senyorials com Can Bosch, Cal Arenes i Can Guinart. El nom prové d’un far que hi hagué en temps llunyans i que cremava a les nits per guiar els caminants en els llocs de camins perdedors. Alzina de Can Ferrerons: (Quercus ilex ilex). És sens dubte l’alzina més gruixuda i amb més envergadura de capçada de tota la Serra del Corredor. De fet, el 1988 la Generalitat de Catalunya la va declarar arbre monumental. Té un perímetre de 4,15 metres i una capçada de 26,8 metres. El ramat s’hi sol aixoplugar els dies de calor.

Tribuna Maresme | 27

Cicle de passejades de marxa nòrdica a Alella

RUTES I VISTES GUIADES Ruta Puig i Cadafalch. Mataró-Argentona. Mataró. Ajuntament. Dissabte 2 a les 10 h. Vil·la romana de Torre Llauder. Mataró. Vil·la Romana de Torre Llauder. Dissabtes 2, 9, 16, 23 i 30 a les 12 h. . Pujada al Montalt ‘Cims X Lupus’. St Vicenç Montalt. Avda. Toni Sors. Diumenge 3 a les 9h. www.montaltrek.org. Passejant per la Cisa. Premià de Dalt. Mare de Déu de la Cisa. Diumenge 3 d’11 a 13.30h. Ruta guiada per conèixer on es va trobar la Mare de Déu de la Cisa.

El programa de passejades “A cent cap als 100”, per a persones majors de 60 anys, es reconverteix en el Cicle de passejades de marxa nòrdica. Fa quatre anys que l’Ajuntament d’Alella es va afegir a aquesta iniciativa, impulsada per la Diputació de Barcelona i que compta amb més de 80 municipis adherits, que té per objectiu promoure l’esport saludable i fomentar les relaciones interpersonals entre el col·lectiu de gent gran. Aques-

ta temporada els caminants d’Alella compartiran camí amb els municipis d’Igualada, Molins de Rei i Castellbell i el Vilar. El cicle va començar el 29 d’octubre amb un taller sobre la marxa nòrdica. Les quatre passejades seran el 13 de novembre a Igualada, el 29 de gener a Alella, el 4 de març a Molins de Rei i l’1 d’abril a Castellbell i el Vilar. La trobada de cloenda serà entre el 12 i 14 de maig en un lloc pendent de concretar.

Caminar saludable. St Vicenç Montalt. Centre cívic. Dimecres 6 a les 9.30h: Roca del Drac de Vilardell. Dimecres 20 a les 8.30h: Tagamanent. Info: Josep Grau (Tel.: 666 77 12 81) Cim del Moncayo. St Vicenç Montalt. Dies 9 i 10 de novembre. Muntanya del Sistema Ibèric situat a 2.314m. d‘alçada entre les provincies de Zaragoza i Soria www.montaltrek.org. Vapors, fàbriques i cooperatives del Mataró industrial. Mataró. Nau Gaudí. Dissabte 9 a les 11 h. Ruta per conèixer el ric patrimoni històric de Mataró. El Modernisme a Alella. Alella. Oficina de Turisme. Diumenge 10 a les 10h. Itinerari guiat + copa de vi DO Alella.Podrem conèixer el modernisme a Alella.

Serra de la Mussara. St Vicenç Montalt. Dies 16 i 17 de novembre. Disabte farem l’Avenc de la Febrò amb nit al refugi la Mussara. Diumenge farem la Ferrada de la Trona. www.montaltrek.org. Visita guiada teatralitzada. Arenys de Mar. Convent de les Clarisses. Divendres 15 a les 20 h. Dissabte 16 i diumenge 17 a les 12 i 19 h. Visita guiada a l’església de Sant Pere. El Masnou. Església de Sant Pere. Dissabte 16 a les 11 h. Passejant amb Marià Manent. Premià de Dalt. Mare de Déu de la Cisa. Diumenge 17 a les 11 h. Ruta guiada dels encants de Premià de Dalt a ulls del poeta. Els secrets del Castell de Burriac. Cabrera. Font Picant. Diumenge 17 a les 11.30 h. Visita teatralitzada al Castell de Burriac. Itinerari: El Masnou, terra de mar. El Masnou. Pl. de l’Església. Diumenge 24 a les 11 h. Mataró, un passeig per la història. Mataró. Ajuntament. Diumenge 24 a les 11 h. Un tast per la història de la ciutat a través d’anècdotes i lectures, tot passejant i descobrint racons singulars. El Modernisme a Mataró. Mataró. Ajuntament. Dissabte 30 a les 11 h. Ruta urbana pels edificis més significatius.

28 | Tribuna Maresme

món viu SABER VIURE

El ciclamen, la violeta dels Alps o violeta persa El gènere Cyclamen abasta unes 20 espècies de plantes de flor típiques de l’hivern. Entre elles figura el popular C. persicum, conegut també com violeta persa o violeta dels Alps, encara que sense cap parentiu amb les violetes. Aquesta vivaç que sol emprar-se com anual és una herbàcia tuberosa originària de la Mediterrània oriental.

Text: Passi Garden Home

Aquesta petita planta destaca per les seves vistoses flors de diferents tons rosats, blanc, vermell, porpra... amb pètals vellutats més foscos a la base, que es pleguen cap amunt. Les gemmes florals solen sorgir des de finals de la tardor fins a la primavera. Les fulles són grans i arrodonides o en forma de cor, les fulles són coriàcies, verdes per l’anvers i vermelloses pel revers, i presenten decoratius dibuixos agrisats. Cures. El ciclamen és molt més senzill de tenir cura del que sembla. Alguns consells: • Busca un lloc lluminós, però fora del sol directe i fresc, amb temperatures que no superin els 18º ni baixin de -5º. No li agrada la calefacció ni la sequedat que produeix. • Procura-li aire fresc. Un consell perquè el teu ciclamen duri més temps: treu-lo a l’exterior durant la nit i torna al seu lloc al matí.

• Rega’l amb moderació. Contràriament al que es creu, el ciclamen no necessita molta aigua. L’excés pot provocar la putrefacció de les seves arrels tuberoses. Les flors i fulles no s’han de mullar, el més recomanable és regar per immersió. • Pinça les flors i fulles marcides exercint una lleugera torsió de la tija amb els dits. • Dona-li fertilitzant per a plantes en flor de tant en tant perquè s’obrin els botons. • Encara que el ciclamen se sol rebutjar després de la floració, és una herbàcia tuberosa que es pot conservar durant diversos anys (fins a 20!), si es respecta el seu període latent. Per a això cal reduir i després interrompre el reg després de la floració (maig-juny). El test s’ha de col·locar en un lloc fresc i lluminós i s’han de podar les fulles seques. A partir de setembre el reg s’ha de reiniciar poc a poc. Les fulles es desenvoluparan lentament durant quatre mesos (es pot abonar quan el creixement vegetatiu sigui evident).

El compostatge casolà Quan comença la tardor, el jardí s’omple de fulles, de branquillons, de flors pansides i de restes vegetals. És quan ens hem de plantejar realitzar compostatge casolà. El compostatge és un procés que imita el que de manera espontània passa a la natura. El compostatge transforma les restes casolanes de matèria orgànica en adob, que es poden incorporar de nou al nostre espai verd, tancant així el cicle, i estalviant-nos de comprar l’adob. Per obtenir un compost equilibrat, necessitem tenir:

• Matèria seca, que ens dóna estructura a la pila de compost, format per fullaraca, restes de poda tallada o triturada, paper de cuina, closques de fruita, cendres, etc… • Matèria humida, que aporta aigua a la pila i que es descompon més ràpidament, formada per restes de verdura, infusions, restes de l’hort, gespa verda, fulles, flors, etc… Evitar afegir restes de peix i de carn per no haver de patir les males olors que provocarien en el seu procés de descomposició.

Tribuna Maresme | 29

SANT ANDREU. FESTA MAJOR DE SANT ANDREU DE LLAVANERES

Llavaneres convoca una nova Festa Major amb un intens programa d’activitats Dissabte 23 novembre ‘Llavaneres entre el Renaixement i el Modernisme’. 10.30 h. Visita comentada per la població. Sortida: plaça de la Vila. Durada: 1 h 30 m.

Diumenge 24 novembre Caminada popular de Llavaneres. 08.30 h.El Casal de Llavaneres. Arts marcials: exhibició de taekwondo. 11 h. Pavelló municipal.

Dilluns 25 novembre Lectura del manifest del Dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones. 12 h. Glorieta del parc del Primer d’Octubre. Recital poètic i música en directe a càrrec de Josep Maria Asensio i alumnes de l’Escola Municipal de Música. Defensa Personal Femenina: classe oberta. 16.30 h. Seu de SI DONA. Preu: 5 €.

Visita comentada pel patrimoni de la localitat, Caminada popular, Nit jove, teatre, Torneig de golf, Torneig de ràpides d’escacs, Cercavila de gegants, Taller de circ... tot un ampli ventall d’activitats i propostes que s’obren a públics de totes les edats. Divendres 29 novembre

Concelebració de l’Eucaristia. 11.30 h. Església parroquial.

Nit jove. 22 h. Parc de Ca l’Alfaro. Amb Anada, The Tyets, La Banda Biruji i Dj Hochi.

Música amb Abel Munné. 12 h. Plaça de la Vila. Activitats prèvies a La Marató de TV3: degustació de cuines del món, escudellada solidària i vermut republicà.

Teatre: ‘Casa en venda’. 22 h. El Casal de Llavaneres. A càrrec de La Inestable. Una comèdia divertida on una colla d’espavilats organitzen un seguit de tripijocs per tal de vendre una casa ruïnosa.

Dissabte 30 novembre

Rua de presentació de les colles participants del Llavatraka. 16.30 h. Recorregut: jardins de Can Matas, passeig de Joaquim Matas, carrer de Munt, plaça de la Vila, passeig de la Mare de Déu de Montserrat fins al parc de Ca l’Alfaro.

26è Torneig de Golf Sant Andreu. 9 h. Club de Golf Llavaneras.

5è Concurs de percussió Llavatraka. 17.30 h. Parc de Ca l’Alfaro. Participen diverses colles vingudes d’arreu.

Torneig de ràpides d’escacs. 10 h. Casal de la Gent Gran.

Nit amb l’Orquestra Girasol. 22.30 h. Carpa del parc de Ca l’Alfaro.

Diumenge 1 desembre Cercavila de gegants. 11.30 h. Cercavila amb els gegants de Canet de Mar, Cervera, Lloret de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Teià, Torelló, Vilafranca de Conflent, Vilobí d’Onyar i Sant Andreu de Llavaneres. Recorregut: c. dels Pintors Masriera, c. del Cardenal Vives i Tutó, c. de Clòsens, c. del Doctor, passeig de Joaquim Matas, c. de Munt i ballada final al parc del Primer d’Octubre. Taller de Circ. 17 h. Parc de Ca l’Alfaro. Amb Malaboig. Teatre: ‘Casa en venda’. 19.30 h. El Casal de Llavaneres.

Diumenge 15 desembre Llavaneres amb La Marató de TV3. 11 h. Parc de Ca l’Alfaro. Activitats solidàries. Tallers, jocs, esports, venda de ponsèties, dolços i més!, Actuació d’Els Batubanyuts, concert de l’Escola Municipal de Música, flashmob amb Gim Llavaneres i dansa amb EsceniKa Academia.

30 | Tribuna Maresme

SANT MARTÍ. FESTA MAJOR D’ARENYS DE MUNT

Arenys de Munt a fa una crida a participar en la seva Festa Major dedicada al patró Sant Martí El municipi convoca un nou any a participar en la seva festa, amb un programa d’activitats que s’obre a tota mena de públics. El pregó es farà divendres 8 de novembre a l’Ajuntament, a les 20h. Amb traca i brindis d’inici de festa amb cava.

Dijous 7 NOVEMBRE

Xii nit de l’esport. A les 21 h, a la Sala Municipal.

Divendres 8 NOVEMBRE Teatre: ‘Pauuuuuu’. A les 11.30 h, a la Sala Municipal. Titelles càrrec de Binixiflat.

FOTOS: Arxiu J. Missé

Jornades pràctiques d’elaboració de “relleno”. A les 20 h, a l’edifici El Mercat. A càrrec de la Sra. Elsa Gili.

Teatre: ‘Amb 4 ovaris’. A les 22 h, al Centre Moral. A càrrec de la companyia Open Smiles.

Dilluns 11 NOVEMBRE

Correfoc. Tot seguit. A càrrec dels Diabòlics Anònims de Vilassar de Dalt.

Ball d’homenatge i recepció d’autoritats. A les 10.30 h, a l’Espai 1 d’Octubre. Ball a càrrec de l’Esbart Dansaire del Centre Moral.

Discoteca “La Sala”. A les 23.30 h, a la Sala Municipal. Tots els èxits dels 70, 80 i 90.

Ofici de Sant Martí. A les 11 h, a l’Església Parroquial. Amb l’acompanyament de la Cobla Maravella.

Dissabte 9 NOVEMBRE

Recepció dels Martins i Martines d’Arenys de Munt. A les 12.30 h, a la plaça de l’Església.

Mercat Medieval. Durant tot el dia, a la Riera. Xl Cros dels Arenys. A les 10 h, al parc de Can Jalpí. Jocs d’abans. A les 11 h, pl. Església.

Cercavila de gegants. A les 17 h, des de la plaça de l’Església. Amb les colles d’Arenys de Munt i Canet de Mar, i grallers de Santa Coloma de Gramenet. V Correbars popular. A les 19 h, des de davant de l’Ajuntament. Amb la xaranga Bufant Fort Street Band.

Recital de dansa de Festa Major. A les 17 h, a la carpa ubicada al Torrent d’en Puig. Amb les seccions infantils i juvenils de l’Esbart Dansaire del Centre Moral i de l’Esbart Sant Martí de Barcelona. Teatre: ‘L’electe’. A les 19 h, a la Sala Corrioles del Centre Moral.

Pregó de Festa Major. A les 20 h, a l’Ajuntament. Traca i brindis d’inici de festa amb cava.

43è Concurs Internacional de fotografia de Sant Martí. Sala d’Exposicions Mercè Paluzie. Fins al 24 de novembre.

Xxiv Mostra de “Relleno”. A les 12 h, a la plaça de l’Església. Venda de pomes de relleno, degustació i venda de pastís de relleno.

Teatre: ‘L’electe’. A les 21.30 h, a la Sala Corrioles del Centre Moral. Obra de Ramon Madaula. A càrrec del Grup de Teatre del Centre Moral. Sopar popular. A les 22 h, a la carpa ubicada al Torrent d’en Puig. Tiquets: 3 €. Pa amb tomàquet i botifarra. Nit jove. A les 23 h, a la carpa ubicada al Torrent d’en Puig. Amb Miquel del Roig, Boikot i Pelukass.

Diumenge 10 NOVEMBRE Mercat Medieval. Durant tot el dia, a la Riera. Espectacle infantil: ‘El conillet blanc’. A les 11 h, al Centre Moral. Amb la companyia Espiral Màgica. Jam del Bikepark La Bassa. A partir de les 11 h, al Bikepark La Bassa.

Ballada de sardanes i de la dansa d’Arenys de Munt. Seguidament, a la plaça de l’Església. Amb la Cobla Maravella. Ballada infantil de la Dansa d’Arenys de Munt. Ballada de la Dansa d’Arenys de Munt amb les espolsades. Vermut popular. A les 14 h, a la plaça de l’Església. Concert de Festa Major. A les 19 h, a la Sala Municipal. Amb l’Orquestra Maravella. Ball de Festa Major. A les 9.30 h, a la Sala Municipal. Amb l’Orquestra Maravella.

Tribuna Maresme | 31

SANT MARTÍ. FESTA MAJOR DE TEIÀ

Teià celebra la seva Festa Major de Sant Martí amb actes pensats per a tots els públics DIVENDRES 8 NOVEMBRE Pregó de Festa Major. 18.30 h. Biblioteca Can Llaurador. Cor Atàlia. 20 h. CMC La Unió. Cercatapes. 20.30 h. Restaurants. Nit jove. 23.30 h. Can Bruguera. Amb Sample corp. i l’orquestra Angangas.

DISSABTE 9 NOVEMBRE

Baixada de vehicles sense motor. 11 h. Parc de Can Godó. En acabat, Guerra de bombardes a l’Av. Roca Suárez. Preparats Artistes! 16.30 h. C. Àngel Guimerà. Concert de gala. 18 h. Teatre la Flor de la Palma. A càrrec del Cafè Trio. Sopar llunàtic. 21.30 h. Can Bruguera. Hotel Cochambre. 23.30 h. Envelat de Can Bruguera. La millor festa i molt bon humor. A continuació, Discochambre.

El pregó anirà a càrrec de la Biblioteca, que celebra enguany 10 anys de trajectòria al municipi. DIUMENGE 10 NOVEMBRE Xxxiii trobada de gegants. 8 h. Parc de Can Godó. A les 11.30 h Cercavila pel passeig de la Riera. Balconada! 11 h. CMC La Unió. Visita guiada al campanar. 13 h. Campanar de l’església. ‘El conillet blanc’. 18 h. La Flor de la Palma. A càrrec de l’Espiral Màgica.

DILLUNS 11 NOVEMBRE

Ofici de Festa Major. 11 h. Església. En acabar, fotografia de Martins i Martines. Concurs de relleno. 11.45 h. Plaça Sant Martí. A les 11h, La recepta perduda, joc de pistes. Lliurament del Tei de plata i teianenc de l’any. 19 h. CMC La Unió.

DIMECRES 13 NOVEMBRE Crea el teu artbot. 18 h. Biblioteca. Rhümia. 20 h. Teatre la Flor de la Palma. A càrrec de la cia. Rhum & Cia.

DIJOUS 14 NOVEMBRE A vista d’ocell (la màquina voladora de Leonardo). 18 h. Biblioteca. Pel·lícula: ‘La Xirgu’. 20 h. Masia Can Llaurador.

DIVENDRES 15 NOVEMBRE El meridià verd. 19 h. Biblioteca Can Llaurador. Xerrada a càrrec de Toni Marí.

DISSABTE 16 NOVEMBRE El paisatge urbà de Teià a través dels temps. 9 h. CMC La Unió. Ball gent gran. 18 h. CMC La Unió. Concert Coral Esclat. 17.30 h. Església parroquial. Correfoc infantil. 18.30 h. Ajuntament. Ball de bèsties. 19.30 h. La rampa. Correfoc. 21 h. Plaça Sant Martí. Petem la nit. 00 h. Parc de Can Godó.

DIUMENGE 17 NOVEMBRE

XVI Teialada. 9 h. Espai Can Llaurador. A les 12h, miniteialada. Open Sant Martí. 9 h. Bar La Masia.

Gresca Gegantera. 19 h. Església de Sant Martí.

Festa popular. 17 h. Parc de Can Godó. Tarda per jugar als jocs de sempre.

Què d’aquí. 20 h. CMC La Unió. El joc de coneixements sobre Teià i la seva gent.

Fi de festa. 20.30 h. La rampa. Amb espectacle de làser.