Tribuna 355. Febrer 2020

Tribuna

Maresme www.tribunamaresme.com

NÚM. 355. FEBRER 2020 | Propera sortida: 5 de març

Tots els colors del Carnaval La festa amb més disbauxa de l’any arriba al Maresme amb rues i comparses per a tots els gustos CONSULTEU L’AGENDA AMB ELS ACTES A LA COMARCA

Memòria: Exposició ‘Centenari del Forn del vidre’ a Mataró Entrevistes: Parlem amb la periodista Mey Zamora i amb el Dr. Jordi Juanola Cultura: Actes pels cent anys de Can Vallerià a Premià de Dalt

PROPOSTES DESTACADES DE FEBRER

CONCURSOS

CONSULTA L’AGENDA COMPLETA D’ACTIVITATS A WWW.TRIBUNAMARESME.COM

SORTEIG d’UNA CALÇOTAdA PER A 2 PERSONES

MONICA GREEN. 30 ANYS

Mataró. Teatre Monumental. dia 15 a les 21h.

Torna a Mataró l’excepcional veu de Monica Green.

Farà un repàs al repertori de la seva carrera en solitari.

MORAd

Mataró. Sala Clap. dia 29 a les 22 h.

Un dels fenòmens musicals del moment, l’artista urbà portarà les seves lletres que esdevenen la veu del carrer.

Sortegem una calçotada per a dues persones al Restaurant Can Feliu de Vilassar de Dalt.

L’AMIC RETROBAT

SUITE TOC NUM 6

COL·LECCIó BASSAT 1990-99 (I)

ALELLA dES dELS CIMS

Argentona. La Sala. dia 7 a les 20.30 h.

Obra de Fred Uhlman, amb Jordi Martínez, Quim Àvila i Joan Amargós.

Mataró. Nau Gaudí. des del 14 de febrer xposició col·lectiva d’obres del fons de la col·lecció Bassat de la dècada dels anys 90 del segle XX.

LA VINYETA

Vilassar dalt. Teatre La Massa. dia 29 a les 20 h Una obra multidisciplinària de Les Impuxibles, centrada en els col·lectius silenciats.

Alella. Oficina de Turisme. dia 9 a les 10.30 h.

Visitant un dels turons més alts d’Alella podrem parlar d’Alella i el seu ric patrimoni, vist des dels cims.

Ricard Soler. www.ricardsoler.blogspot.com

GUANYA ENTRAdES dE TEATRE PER L’OBRA ‘GLUPS’ Pots guanyar 5 entrades dobles per a la representació de l’obra Glups, que es faran els dies 15, 16, 22, 23 i 29 de febrer al Patronat Social Premianenc.

MANERES dE PARTICIPAR 1. Enviar un email a: promocio@tribunamaresme.com.

2. Facebook / Twitter / Instagram Segueix-nos i posar m’agrada a la publicació del concurs.

Tribuna

Maresme Difusió controlada per l’Oficina de justificació de la Difusió PgD

Editor/director: josep Maria Ponce.

Col·laboradors: Albert Calls, gabriel Pujol, Sílvia Tarragó, Margarida Colomer, jesús gonzàlez Notario, josep grau, Anna Lladó, Passi garden Home, Ferran Planell, gemma Ponce, Remei Ribas i Ricard Soler.

C/ Lourdes, 40 · 08330 Premià de Mar · Tel. 93 752 52 67 www.tribunamaresme.com · info@tribunamaresme.com dip. Legal: B-26375-2005.

Impressió: Impressions Intercomarcals S.A.

TRIBUNA Maresme no es fa responsable dels continguts dels articles dels col·laboradors de la publicació, que reflecteixen la seva opinió; ni dels missatges publicitaris dels anunciants.

Tribuna Maresme | 3

Reparar els danys del temporal Glòria al Maresme costarà un mínim de 40 milions d’euros Text i fotos: ACN

Les dades provisionals revelen que reparar els danys que el temporal Glòria ha provocat al Maresme costaran un mínim de 40 MEUR. Així es desprèn del Consell d’Alcaldes extraordinari que es va celebrar el passat 28 de gener en què 22 dels 30 municipis de la comarca van fer un primer balanç dels desperfectes. La trobada ha evidenciat que l’àrea més perjudicada ha estat la de la conca del riu La Tordera, els alcaldes de la qual han demanat un “Pla Marshall” per evitar que el sector agrícola desaparegui en aquest territori.

El Consell d’Alcaldes ha servit perquè els representants dels municipis hagin posat sobre la taula les diferents problemàtiques a les quals hauran de fer front un cop ha passat el temporal Glòria.

Tot i que les dades que els municipis han aportat encara són provisionals, la primera estimació xifra en almenys 40 MEUR el cost total de reparar els danys que la llevantada va provocar en aquests territori. D’aquests, un total de 25,5 MEUR corresponen a les tres poblacions de la conca de La Tordera: Palafolls, Tordera i

Els alcaldes de la conca de la Tordera demanen un “Pla Marshall” per evitar que el sector agrícola desaparegui després de la llevantada

A dalt, un miler de voluntaris a Malgrat de Mar per netejar les platges el passat 2 de febrer. A baix, diverses imatges dels desperfectes causats a Malgrat de Mar i Pineda de Mar.

Malgrat de Mar, que són les que han resultat més perjudicades. El desbordament del riu va afectar diverses infraestructures com el pont per on passa la R2 o el que connecta Malgrat amb Blanes per carretera.

A banda, va destruir part del

front marítim de Malgrat de Mar, i va inundar els camps de conreu de la zona, deixant els agricultors locals pràcticament “arruïnats”.

Els batlles d’aquestes localitats asseguren que l’estructura dels camps de conreu i del

sistema de regadiu ha quedat “completament afectada” i han reclamat un “Pla Marshall” per “restituir” aquest àmbit.

A la resta del Maresme el temporal també va afectar el front marítim de la majoria de poblacions, des de Pineda de Mar, on la platja i el passeig van quedar destrossats i on l’aigua es va endur per davant un carril bici; fins a Mataró o El Masnou, on es calcula que el cost per reparar les platges i el passeig marítim serà d’1,4 MEUR. En d’altres punts, com Arenys de Mar, la llevantada ha malmès les rieres canalitzades i ha arrossegat tones de brossa. “Si us pregunteu on són les senyals de Tordera, les tenim a Arenys”, ha comentat l’alcaldessa de la vila, Anabel Moreno.

Una altra de les preocupacions que s’han posat sobre la taula han estat els problemes de mobilitat que es deriven de l’estat en què ha quedat l’R2.

Gran part dels batlles consideren que s’ha evidenciat que tenir una línia del tren a primera línia de platja és inviable.

Els alcaldes han posat sobre la taula la possibilitat de traslladar o soterrar aquest eix ferroviari i han demanat al ministeri “que es posi les piles”.

4 | Tribuna Maresme

escenaris ACOSTA’T A LA CULTURA

L’Espai d’Arts Escèniques Casal d’Alella inicia temporada amb música, teatre i circ A finals de gener, L’Espai d’arts escèniques Casal d’Alella va posar a la venda les entrades per als espectacles del primer semestre de l’any. Amb les arrels com a fil conductor, la cartellera dels primers mesos de 2020 inclou espectacles teatrals, de dansa, música i circ.

El programa arrenca l’1 de febrer amb un concert de Tiananmen i Raül Moya, en el qual el cantant alellenc presentarà el seu primer disc en solitari amb el títol Mashville. El programa musical inclou el concert Ensueño a piano y luz, de la pianista japonesa resident a Alella Hisako Hisekiprogramat per al 14 de març. L’apartat musical té una altra cita destacada el 25 d’abril amb l’espectacle Traditore, amb Cristina Segura i Ensemble Exclamatio.

El circ també té un paper important al nou Espai d’arts escèniques. Per aquest primer semestre s’ofereixen dos espectacles: Avua de la companyia Bool, el 16 de febrer, i el Circ d’hivern: Joc, de LACAM, Col·lectiu d’artistes residents al Masnou, programada per al 15 de març.

Una imatge de Cristina Segura, que presenta l’espectacle ‘Traditore’.

mÚSICA Jazz Crousteau Quartet. Mataró. Cafè de Mar. Dijous 6 a les 21 h.

Ràdio Funky. Mataró. Cafè de Mar. Dijous 20 a les 21 h.

El violí com a solista. Vilassar de Mar. Sala Roser Carrau. Diumenge 9 a les 19 h. A càrrec de l’Orquestra de Sant Cugat.

Jam-session amb Jim Snidero. Mataró.

Sala Clap. Dijous 20 a les 21.30 h.

El Pony Pisador. Mataró. Casal l’Aliança. Dijous 13 a les 21 h. Música folk de Barcelona i d’arreu del món.

Mirali. Mataró. Cafè de Mar. Dijous 13 a les 21 h. Versos i harmonies enganxoses.

Monica Green. 30 anys. Mataró. Teatre Monumental. Dissabte 15 a les 21 h.

Casa das Feras. Mataró. Plaça de Rafael Alberti. Diumenge 16 a les 12 h.

Moana Quartet. Mataró. Les Esmandies.

Diumenge 16 a les 12 h.

Guinovart interpreta Brahms. Vilassar de Dalt. Teatre La Massa. Diumenge 16 a les 19 h. Amb Orquestra Simfònica de Sant Cugat.

Salut d’amour. Premià de Mar. Espai l’Amistat. Divendres 21 a les 21 h. Recital de la violinista Ala Voronkova acompanyada al piano per Daria Piltyay.

Dácil. Mamma Shark. Mataró. Dòria Llibres. Dissabte 22 a les 20 h. La cantant presenta el seu darrer treball.

Músics de casa. Mataró. Església Sant Josep. Diumenge 23 a les 18 h. Concert solidari amb el grup Marenda.

Somnis de Ravel. Argentona. La Sala.

Divendres 28 a les 20.30 h. Amb Marco Mezquida, Martín Meléndez i Aleix Tobias.

Morad. Mataró. Sala Clap. Dissabte 29 a les 22 h. Un dels fenòmens musicals del moment.

Pel que fa al teatre, el programa ofereix quatre propostes ben diferenciades. La primera cita de l’any és el 9 de febrer amb Denarius world , un nou espectacle de la companyia de teatre físic i clown PuntMOC. La segona proposta és Elles, de la companyia La Melancòmica, que es podrà veure el 6 de març i que formarà part dels actes programats amb motiu del 8 de Març, el Dia Internacional de les Dones. És un espectacle d’humor, que tracta sense pèls a la llengua tots els temes tabú de la feminitat.

Una altra de les cites destacades és el 28 de març amb l’espectacle teatral Crimen y Telón, a càrrec de la companyia madrilenya Ron Lalá, que ha triat Alella com a escenari de les dos o tres representacions que farà a Catalunya. Tanaka Teatre clou el 18 d’abril la programació teatral amb l’espectacle familiar La petita Capmany, amb el qual la companyia va celebrar l’any 2019 els 100 anys del naixement de Maria Aurèlia Capmany i els 150 anys del naixement del seu pare Aureli Campmany.

Tribuna Maresme | 5

La nova temporada del ‘Fet a Mataró’ ofereix quatre assajos oberts i una estrena Com ja és tradició, el cicle Fet a Mataró tornarà a mesclar diferents disciplines artístiques.

Aquesta mescla ja es podrà veure en el primer assaig obert de la Companyia (=a2) que combina la màgia, el teatre i el circ a Losingnombre. El 14 de febrer la companyia Animal Religion seguirà treballant en Ahir, un espectacle interdisciplinari de circ que uneix cos, llum i so i que parla de la relació del passat amb el present.

El 23 de febrer el ballarí hongarès Attila Andrasi també voldrà comprovar com respira el públic davant la seva nova creació en procés, Badarság. La peça convida a l’espectador a trobar unes emocions reconei-

xibles a partir d’un potent món visual.

El darrer assaig obert portarà al centre de creació mataroní Desdèmona”d’Alba Sarraute & Les Ofèlies. Amb tècniques de circ el 19 d’abril presentaran aquesta versió del personatge d’Otel·lo.

El Fet a Mataró es tancarà amb l’estrena d’un altre espectacle amb aires shakespearians, Hamnet, que fa referència al fill de William Shakespeare. El director mataroní Pere Vàzquez porta a escena els dies 26, 27 i 28 de juny un text contemporani escenificat només a Londres, amb l’actor Quim Font i la col·laboració especial de Joan Crossas.

TEATRE L’Amic Retrobat. Argentona. La Sala.

Divendres 7 a les 20.30 h. Obra de Fred Uhlman, amb Jordi Martínez, Quim Àvila i Joan Amargós.

Glups. Premià de Mar. Patronat Teatre.

Dies 15, 16, 22 i 29 de febrer a les 22 h.

Un musical que no ha perdut vigència després de gairebé 40 anys.

Al fons del calaix. Mataró. Sala Cabanyes. Dies 7, 8, 14 i 15 a les 21 h. Diumenges 9 i 16 a les 18 h. Santi Clavell dirigeix aquest text d’Aleix Puiggalí.

Bona Gent. De Quim Masferrer. Mataró.

Teatre Monumental. Divendres 21 a les 21 h. Homenatge al públic en un espectacle únic i impossible de repetir perquè els espectadors en són els protagonistes.

Déjà vu. Vilassar de Dalt. Teatre La Massa. Dissabte 8 a les 18.30 h. El Mag Edgard ens ve a presentar Déjà Vu. Pinturas negras, aquelarre. Premià de Mar. Espai l’Amistat. Dissabte 8 a les 20 h. Espectacle flamenc amb Eric Corzo e Isi Bautista & Compañía Flamenco 3Tacones.

Denarius world. Alella. Espai d’arts escèniques. Diumenge 9 a les 18 h. Espectacle a càrrec de PuntMoc. Cúbit. Arenys de Mar. Teatre Principal.

Diumenge 9 a les 18 h. Teatre a càrrec de la Cia. La Ruta 40.

Abans que es faci fosc. Mataró. Teatre Monumental. Diumenge 9 a les 19 h.

Míriam Iscla, sota la direcció de Pep Pla. Ahir. Assaig obert. Mataró. Can Gassol.

Divendres 14 a les 20.30 h. La companyia Animal Religion presenta un espectacle interdisciplinari de circ.

Carmen. Mataró. Teatre Monumental.

Diumenge 23 a les 18 h. L’Òpera Metropolitana de Barcelona presenta la famosa peça musical de Bizet, sota la direcció de Carlos Reyes i Roberto Laborda.

Badarság. Assaig obert. Mataró. Can Gassol. Diumenge 23 a les 19 h. El ballarí Attila Andrasi presenta una peça de dansa sobre el retrobament de dos amics d’infància que proven de reviure la relació de quan eren petits.

Suite Toc Núm. 6. Vilassar de Dalt.Teatre La Massa. Dissabte 29 a les 20 h. Espectacle multidisciplinar amb Clara Peya, Ariadna Peya, Èlia Farrero, Pau Vinyals i Adrià Viñas.

Jauría. Dissabte 29 a les 20.30 h. Mataró. Teatre Monumental. Una ficció documental a partir d’un material molt real: el judici de La Manada, de gran repercussió social i mediàtica.

llibres

6 | Tribuna Maresme

ACOSTA’T A LA CULTURA

ENTREVISTA A MEY ZAMORA, PERIODISTA

“Isa Solá ens descobreix que ningú és petit per fer coses grans” Text: Albert Calls FotoS: Cedides

Quins són els eixos que van definir la vida d’Isa Solá?

L’Isa Solá va ser una persona amb unes conviccions fermes i clares des de molt jove.

El motor de la seva vida va ser fer allò que el cor li demanava, guiar-se per ell. Així, ja en l’adolescència, va començar a dedicar temps als més necessitats del seu entorn, a Vilassar de Mar, primer, i en algunes poblacions del sud d’Espanya, després. La seva vocació religiosa va estar sempre enfocada al servei i cura dels desfavorits.

Ja com a monja de Jesús - Maria va exercir plenament de missionera, el seu anhel des de jove. Ho va fer durant vint anys a Guinea Equatorial i a Haití.

El servei i l’entrega van ser des del principi i fins al darrer moment els seus eixos vitals.

Com es van conèixer? Érem companyes al col·legi de Jesús - Maria Sant Gervasi a Barcelona. I encara que no anàvem al mateix curs -ens

El llibre ‘Lo que no se da se pierde’ (Plataforma Editorial), de la periodista Mey Zamora (Barcelona, 1964), ressegueix la trajectòria vital de la religiosa Isa Solá, vinculada a Cabrera de Mar, que l’any 2016, als 51 anys, va ser assassinada a Haití, on realitzava una important tasca humanitària. Parlem amb l’autora sobre la figura i el llegat d’Isa Solá, una missionera que va dedicar la seva vida a ajudar a les persones més febles de la societat, tot un exemple i un referent que perdura en el temps.

portàvem un any- sí que vam compartir viatges i activitats de voluntariat durant l’adolescència i joventut. Recordo amb especial afecte els dies d’estiu que vam passar a Macael (Almeria) col·laborant amb les re-

ligioses. Ajudàvem a les famílies atenent als seus fills mentre treballaven, organitzant activitats lúdiques i també de reforç escolar. Era una experiència de convivència molt enriquidora per a tothom. Nosaltres vam

descobrir allà moltes coses i vam rebre molt més del que donàvem. Isa va expressar en un d’aquells estius el seu desig de ser religiosa.

Quan sent la necessitat d’escriure el llibre? Quin procediment va seguir per recollir la informació i redactar-lo?

El mateix dia de la seva mort ja em van trucar del diari La Vanguardia per recollir el meu testimoni. La notícia inesperada i brutal del seu assassinat va generar una allau de reaccions entre les companyes de col·legi. Molt ràpidament vam començar a recordar experiències i imatges que havíem compartit amb ella. Entre la incredulitat i la tristesa s’imposava un desig de reivindicar l’Isa i de mostrar el que estava fent a Haití. Paral·lelament vaig parlar amb moltes religioses de Jesús - Maria amb les que seguia tenint relació. Totes tenien també històries per explicar de la vida de l’Isa. I així vaig anar recollint impressions, primer de forma informal. Als dos me-

Tribuna Maresme | 7

sos de la seva mort ja em vaig plantejar que tots aquells testimonis podrien ajudar a perfilar un retrat de la seva figura. Vaig contactar amb el seu germà Javier i amb la màxima responsable de la congregació. A tots dos els vaig explicar les meves intencions de treballar periodísticament en la vida de l’Isa per donar-la a conèixer. Van ser molt receptius i col·laboradors.

Era un moment de dol i de gran dolor però la seva generositat em va permetre accedir a molta gent i a molta documentació personal. Vaig contactar amb un centenar de persones que van conèixer a l’Isa en diferents llocs i moments. Van ser dos anys d’entrevistes presencials, per telèfon, per correu... dos anys també d’endinsar-me en la història de les seves terres de missió i de llegir escrits i correspondència per finalment seleccionar aquells moments vitals que poguessin expressar millor l’essència de la seva vida. La seva abrupta i prematura mort ens ha permès captar a la fi la coherència amb què va viure.

Isa Solá va ser, sobretot, una persona religiosa que va dedicar la seva vida als altres. Com perdura avui en dia el seu llegat?

El seu llegat perdura i viu a totes les persones que la van conèixer, van treballar amb ella i van compartir experièn-

jectehaiti.com/). La Fundació Juntos Mejor (http://fundacionjuntosmejor.com/) s’encarrega que els donatius arribin al seu destí. L’Isa va treballar braç a braç amb els haitians perquè ells fossin en el futur els responsables del centre. I entre enormes dificultats per la situació d’emergència que viu el país, així s’està fent.

A dalt, Isa Solá amb un grup de nens d’Haití.

A baix, amb una nena guineana.

cies i afectes. El seu llegat és a Barcelona, Cabrera de Mar, València, Madrid, Ebibeyin, Port-au-Prince... En molts llocs continua la cadena de bondat i generositat. Qui ha conegut algú així queda tocat i sent la necessitat de seguir difonent aquesta missió. Arran del llibre, altres persones que no la coneixien s’han apropat al seu món i a la seva feina. I l’impacte que els ha causat les porta a donar suport a projectes que l’Isa va posar en marxa i a crear-ne de nous. És molt bonic.

El projecte solidari d’Haití segueix? Com s’hi pot collaborar i contactar?

Ella va sobreviure a Haití

al devastador terratrèmol de l’any 2010. Haití tenia molt poc i es va quedar sense res. Deu anys més tard el país segueix en l’extrema pobresa, assotat pel desgovern, la corrupció, les inclemències climàtiques i la violència social. L’Isa va crear escoles, un centre de formació professional, i una clínica mòbil. Després del terratrèmol va posar en marxa amb els ajuts rebuts i el suport de la seva congregació el taller de pròtesi Sant Josep per tractar els molts amputats que va deixar el sisme. Els ajudaven físicament i psíquicament. Aquest projecte està recolzat per un grup de sanitaris i gestors que van crear Projecte Haití (https://pro-

Quin missatge ens dona avui en dia el compromís religiós d’Isa Solá? Com podem adaptar-lo a les nostres vides, en aquesta societat amb tantes desigualtats?

El missatge està en el seu exemple de vida. La seva fe la va portar a actuar, pregar, escriure, cantar... Una companya religiosa deia que estava “plena de Déu”. Tenia un motor intern molt fort: treballar per la dignitat de les persones que estaven “als afores”. Ella va practicar sempre el proverbi que dona títol al llibre: “Allò que no es dona es perd”. Es va aixecar cada dia, fins i tot en la tragèdia del terratrèmol, per ajudar els altres. Conèixer l’Isa Solá és un estímul per replantejar-nos com viure les nostres vides. La seva figura és la d’una dona, monja, compromesa, vital, alegre, feminista, artista... una dona dels nostres dies, que ens descobreix que ningú és petit per fer coses grans.

pantalles

8 | Tribuna Maresme

ACOSTA’T A LA CULTURA

‘1917’, de Sam Mendes Jesús Gonzàlez t jesusgonnot

Iniciar qualsevol conversa sobre 1917 significa haver de parlar del seu fals pla seqüencia de dues hores de durada. Fals perquè la pel·lícula de Sam Mendes és un seguit de plans seqüències que, ben muntats, donen la sensació de què el film està rodat d’una sola tirada. I aquesta trampa, que ja va idear Alfred Hitchcock a La soga, és una fita del film però, alhora, un petit fracàs. Una fita perquè la impressionant fotografia, així com els efectes especials i visuals del film, donen una gran sensació de realisme i d’immersió en una guerra de trinxeres (fet que tampoc és nou ja que abans hi va arribar Kubrick a Senderos de gloria).

Un mèrit que, més que al director, hauríem d’atribuir a Roger Deakins, un dels darrers fotògrafs del cinema previ a l’època digital. Però com també he dit, 1917 és també un film trampós. La maquinària publicitària de Hollywood (tot i ser un film anglès, ja ho sé) ens l’ha venut com un “únic pla seqüència” i aquí hi ha la trampa. Té molts mèrits, però que no ens enganyin, és un

ESTRENES dE FEBRER EL ESCÁNdALO (BOMBSHELL) De Jay Roach (EUA, 2019. Amb Charlize Theron, Margot Robbie, Nicole Kidman, John Lithgow, Allison Janney.

ESTRENA 07/02/20

SINóNIMOS

film de fragments (més llargs o més curts) muntats que simulen una llarga escena única.

I sempre és un prodigi emocionant presenciar un film concebut en temps continu seguint, a la manera moderna, la unitat de temps i espai que tant valorava Aristòtil per a la tragèdia grega. Això passa a films com El arca rusa, Enter

the void o Victòria, aquests sí rodats d’un sol cop, però no a 1917 que presenta a mig metratge una fosa a negre que fa saltar el temps i trenca la unitat. Però aquest no és el problema del film, justament el temps i l’espai és el que millor explica Mendes. El problema del film és que, en la recerca d’un entorn immersiu per a l’espectador, vol emular els videojocs de guerra contemporanis. I aquí rau el problema principal: mentre que els videojocs són interactius i permeten l’assaig i error del jugador fins arribar al final, 1917 presenta una història lineal sense interactivitat. Una trama, a més, un pèl buida de contingut que els guionistes pretenen, just al final, convertir-la en la història emocional que no ha estat al llarg del metratge.

De Nadav Lapid (França, 2019). Amb Tom Mercier, Quentin Dolmaire, Louise Chevillotte, Uria Hayik, Olivier Loustau.

ESTRENA 14/02/20

LA LLAMAdA dE LO SALVAJE De Chris Sanders (EUA, 2020). Amb Harrison Ford, Dan Stevens, Bradley Whitford, Karen Gillan, Omar Sy. ESTRENA 21/01/20

THE GENTLEMEN De Guy Ritchie (EUA, 2020). Amb Matthew McConaughey, Charlie Hunnam, Henry Golding, Colin Farrell.

ESTRENA 28/02/20

CONSULTA CARTELLERA SETMANAL Ocine Arenys: www.ocinearenys.es Cinesa Mataró Parc: www.cinesa.es Foment Mataroní: www.matarofoment.org Centre Parroquial d’Argentona: www.centreparroquialargentona.cat Espai Amistat: www.espailamistat.cat La Calàndria: www.cinemalacalandria.com

Tribuna Maresme | 9

4a edició dels premis VOC El VOC (Versió Original en Català) és un projecte impulsat per Òmnium Cultural que té com a objectiu estimular la producció de continguts audiovisuals de qualitat en llengua catalana, contribuir a la seva difusió i ampliar-ne el públic.

Es tracta d’una mostra de cinema i audiovisual, i d’uns premis que volen reconèixer els millors curtmetratges, websèries, videoblogs i altres nous formats realitzats originalment en català i incentivar la creació de nous continguts audiovisuals de qualitat en llengua catalana.

La mostra, que celebra la seva 4a edició, tindrà lloc en més de 30 poblacions de Catalunya del 6 de febrer a l’1 de març de 2020. Al Maresme es podrà veure a Alella (29 de

PROJECCIONS Chris, el suís. Premià de Mar. Patronat.

Dies 2 i 8 a les 19 h. Documental del Mes. Proyecto Patronus. Mataró. Foment Mataroní. Dissabte 8 a les 18 h. Documental.

Cafarnaüm. Vilassar de Mar. Biblioteca.

Dimecres 12 a les 18 h. De Nadine Labaki (Liban, 2018).

Chris, el suís. Mataró. Cafè de Mar. Dimecres 12 a les 19 h.

Retrato de una mujer en llamas. Malgrat de Mar. Centre cultural. Dia 14 a les 22 h. De Céline Sciamma (França, 2019).

febrer), Calella (21 de febrer), Malgrat de Mar (21 de febrer), Mataró (29 de febrer) i Vilassar de Mar (15 de febrer). La sessió inaugural dels VOC tindrà lloc a Sant Feliu de Llobregat, el dijous 6 de febrer.

El comitè de selecció del VOC ha seleccionat 10 curtmetratges de ficció i 4 curtmetratges documentals que passaran a formar part de la Mostra VOC 2020 i competi-

ran pels diferents premis del certamen.

Els curtmetratges comparteixen qualitat, creativitat, emoció, reivindicació, conflicte, denúncia, repte i actualitat. Entre els curts seleccionats hi trobem Hawaii i Vaca, nominats a millor curtmetratge de ficció als Premis Goya, o Savis de l’horta, un documental que ha visitat 26 festivals i recollit 9 premis.

La verdad. Mataró. Foment Mataroní.

Dijous 20 a les 20.15 h. De Hirokazu Koreeda (França, 2019).

Parásitos. Premià de Dalt. SC Sant Jaume. Divendres 21 a les 21:30 h. De Bong Joon-ho (Corea del Sud, 2019).

Timbuktu. Alella. Espai d’arts escèniques. Dimecres 26 a les 19h. D’Abderrahmane Sissako (Mauritània, 2014).

Sin techo ni ley. Teià. CMC la Unió.

Divendres 28 a les 19 h. D’Agnès Varda (França, 1985).

O que arde. Malgrat de Mar. Centre cultural. Dia 28 a les 22 h. D’Oliver Laxe (Espanya, 2019).

10 | Tribuna Maresme

idees

PREGUNTES I RESPOSTES

EL FUTUR ÉS ARA Anna Lladó. Periodista www.annalladoferrer.com

El 2019 ha estat l’any del canvi climàtic, l’any en què ha arribat a les portades i al primetime dels mitjans de comunicació. La xifra d’articles publicats s’ha duplicat (+56%) i l’interès de l’audiència ha crescut un 80% respecte de l’any anterior, segons l’estudi Taking the temperature of climate change engagement, de Chartbeat.

Fins ara, apunta l’informe, era un tema considerat ‘ratings killer,’ especialment per als canals de televisió. És a dir, era una qüestió abstracta

Helena Escoda www.somanimaanimal.org

El concepte Drets dels Animals va aparèixer per primera vegada l’any 1772 per riure-se’n del concepte Drets de les Dones. L’autor d’aquesta burla irònica i masclista fou Thomas Taylor, un prestigiós professor de la Universitat d’Oxford, qui va escriure la sàtira Vindicació de Brutus, en resposta al primer manifest feminista de la Història: Vindicació dels Drets de la Dona, de Mary Wollstonecraft. Ella reivindicava el

El canvi climàtic arriba al ‘primetime’ i complicada d’explicar visualment en peces curtes i que no captava l’interès de l’audiència. “Era un nínxol”, afirma Fiona Harvey, periodista especialitzada en el canvi climàtic de The Guardian. “Abans tenies la sensació que la ciència era l’últim vagó del tren i ara, amb el canvi climàtic, ha guanyat importància”, afegeix Frederic Filloux, editor de The Monday Note.

I aquest canvi s’ha produït gràcies a l’efecte Greta Thunberg, protestes com la

vaga internacional pel clima o esdeveniments com la cimera COP25 a Madrid. Tot això, amplificat per les cobertures dels mitjans de comunicació, “està tenint un impacte considerable en la política i estem veient com els polítics incorporen propostes als seus programes”, apunta Phil Chetwynd, director d’Informació d’Agence France-Presse. Entre l’audiència, mitjans com The Guardian també hi han constatat un major interès. “El canvi climàtic és avui un dels temes més de-

Feminisme i veganisme Dret de la dona a poder accedir a l’educació, i aquest va ser el motiu pel qual va convertir-se en el blanc de les mofes de l’elit intel·lectual de l’època.

Segons Taylor i el seu entorn, si un raonament que advocava pels drets de les dones es podia admetre com a racional, llavors les “bèsties” també haurien de tenir drets. D’aquesta manera van creure haver reduït a l’absurd les reivindicacions feministes.

Les opressions no són independents entre sí, estan connectades per un mateix sistema. Per aquest motiu la solidaritat entre diferents moviments també ha de convergir.

Les reivindicacions veganes defensen que cap ésser amb capacitat per patir ha de ser tractat com una eina o com un objecte de consum.

La cultura occidental ha concebut la dona com un ésser subordinat a l’home i com

manats pels nostres subscriptors”, assegura Harvey.

Si bé l’escalfament global ha arribat a les portades i al primetime, informar-ne continua sent tot un repte. “Hem de simplificar la complexitat del canvi climàtic”, diu Chetwynd.

I no sempre és fàcil… Tampoc ho és evitar titulars catastrofistes, assenyala Filloux, i precisament, en aquest sentit, Harvey esmenta la importància de parlar sobre les solucions, allò que pot fer la ciutadania per lluitar contra el canvi climàtic. “Mai hauries d’escriure només sobre els problemes. Sempre has d’informar sobre les solucions”, conclou.

la seva eina de reproducció.

Com que els animals han estat sotmesos a través del mateix sistema opressor, l’animal femella també pateix el masclisme. La reproducció artificial en granges fins a límits irracionals per augmentar la productivitat ramadera i els tractaments hormonals per fer produir més llet a les vaques i més ous a les gallines, són exemples d’un sistema dissenyat per enriquir-se explotant cossos femenins. El mateix sistema sense escrúpols que ha convertit el cos de la dona en objecte de consum.

Tribuna Maresme | 11

El conte de l’Amadeu OPINIó Ferran Planell Escriptor

No sabeu prou la quantitat d’Amadeus que saludo cada dia tot passejant pel carrer.

Tots em fan un gest amb l’ala i fins i tot algun, en veure’m, emprèn el vol. El seu parrupeig em relaxa, sobretot en aquells dies primaverals quan el Sol ens comença a desentumir del cru hivern i ve de gust asseure’s en un banc d’un qualsevol parc. Ja fa molts anys que vaig passar de dir-los coloms en general, a tractar-los d’una manera més personal i formal dirigint-me a ells individualment amb el nom d’Amadeu. La culpa, si és que es pot culpabilitzar a algú d’aquest fet, la té el gran humorista Eugenio. Un dels seus contes em va atrapar ja en escoltar-lo el primer cop.

Era aquell en el que feia passejar un colom per Barcelona amb La Vanguardia sota l’ala, que déu n’hi do el pes del diari que va escollir per encolomar-li al pobre Amadeu. Penseu que el dia en concret era diumenge i l’edició dominical... Però, bé, no ens dispersem ara amb la premsa, que si cal ja hi tornarem.

En el conte, quan el Cirili li explica a la seva dona que

XERRADES La immigració. Arenys de Munt. Centre Moral. Divendres 7 a les 19.30 h. A càrrec de Quim Cervera.

Exilis, redescoberta en el camí. Marxaires 2003-2009. Mataró. Can Marfà. Dilluns 10 a les 18 h. Taula rodona conduïda per Josep Puig Congost.

Trump i el balanç de la seva presidència.

El Masnou. Sala Joan Comellas. Dimarts 11 a les 18 h. A càrrec de Núria Ribó Crusat.

Quin hauria de ser el pla per a fer efectiva la independència? Alella. Espai d’arts escèniques. Dimecres 12 a les 19.30h. Xerrada col·loqui amb Vicent Partal.

Diàleg entre pintura i poesia. Teià. CMC la Unió. Divendres 14 a les 19.30h.

No sabeu prou la quantitat d’Amadeus que saludo cada dia tot passejant pel carrer esperen un colom a dinar, els seus fills, abraçats en un racó del menjador, no paren de cridar plorant “el papà està boig, el papà està boig”.

I és que està clar, una cosa és un gos—per molt que hom tampoc l’esperi a dinar un diumenge— i una altra molt diferent és un colom. Gent passejant gossos pel carrer, tota la que vulgueu, però coloms... De fet, tan sols em ve un personatge al cap, que ho fes. Els de més edat i de Barcelona segur que el recordeu.

L’home dels coloms. Dins el seu carretó d’un blau escrostonat hi havia un embull de

gàbies amb les portes obertes, de les que entraven i sortien un munt d’Amadeus fent saltirons i voleiant. Llavors jo era molt petit, però, si tanco els ulls,em ve la seva imatge amb total nitidesa a la memòria. Serà que sempre he tingut passió pels coloms? Per cert, si el voleu veure, el trobareu convertit en un dels gegants del barri de la Sagrada Família de Barcelona.

Si l’Eugenio hagués pensat aquell conte ara, en què molts mitjans estan convertint la llibertat de premsa en la premsa del règim, estic convençut que no hauria martiritzat a l’Amadeu amb una càrrega tan feixuga com un Godó, ni amb cap Ansón o Marhuenda.

Potser l’hauria fet passejar amb un Tribuna Maresme sota l’ala?

El dret, la justícia i la vida quotidiana.

Arenys de Mar. C.C.Calisay. Dimarts 18 a les 18 h. A càrrec de Ramon Verdaguer.

Habitatge i accessibilitat amb la gent gran. Mataró. Casal Gent Gran de Molins.

Dijous 20 a les 17 h. A càrrec de Laura Rot. Un músic amb ànima de llibreter. Alella.

Can Lleonart. Dijous 20 a les 19h. Tertúlia a càrrec de Gerard Quintana, músic.

Voluntariat i gent gran. Mataró. Casal Cívic Jaume Terradas. Divendres 21 a les 17 h. A càrrec d’Elisabet Sánchez.

Llei 11/2014, de garantia dels drets LGTBI. El Masnou. Biblioteca. Dimecres 26 a les 18.30 h. A càrrec de Ricardo de la Rosa.

Immigració i fet identitari a Catalunya.

Premià de Dalt. SC Sant Jaume. Dimecres 26 a les 19.30 h. A càrrec d’Imma Boj. Estudi de les fonts de la Serralada Litoral.

Mataró. Can Boet. Dijous 27 a les 18.30 h.

Conferència a càrrec de Marcos Fernández.

El pes d’una llengua de signes. Mataró.

Biblioteca Pompeu Fabra. Dijous 27 a les 19 h. A càrrec de Montxo Vicente, Pere Cantenys, Teresa Comas, Sílvia Maresma i Pilar Viana.

El gènere i la sexualitat travessen les nostres vides. El Masnou. Biblioteca. Dissabte 29 a les 12 h. Xerrada d’educació sexual.

12 | Tribuna Maresme

Educar per a l’equitat

Ramon Domingo Psicòleg

Àngela Sánchez i Juny Directora de l’Institut Turó d’en Baldiri de Teià

Dèiem el curs passat que un dels nostres objectius prioritaris ha estat, des que vàrem iniciar el nostre projecte educatiu, treballar per aconseguir un marc d’excel·lència educativa en el qual tot el nostre alumnat s’hi pogués sentir ben acollit i representat. Som molt conscients que això no és mai un accident sinó que es pondera sempre amb l’esforç, la constància i la intel·ligència dels qui treballem perquè els nostres i les nostres joves puguin avançar, prosperar en el seu aprenentatge i puguin esdevenir ciutadanes i ciutadans amb un futur digne. Educar és donar les mateixes oportunitats a tothom. Oportunitats que permetin el creixement personal i fomentin l’autoestima, que transmetin valors per a una bona convivència i que difonguin el respecte cap a totes les persones, siguin com siguin, vinguin d’on vinguin, pensin el que pensin, creguin el que creguin.

Perquè totes les persones som diferents i diverses i alhora iguals en drets i deures.

Si parlem de donar oportunitats, aquestes oportunitats han d’esdevenir les eines i els

Sant tornem-hi

VENIU A CONÈIXER-NOS! Us esperem el proper dissabte 14 de març de 10 a 13h a la nostra jornada de portes obertes.

recursos que haurà de tenir el nostre alumnat per a créixer i formar-se al llarg de la seva vida. Som un centre petit però amb bons recursos per a poder fer un ensenyament de qualitat. Ens avalen els bons resultats que el nostre alumnat adquireix quan promociona de curs, l’alt percentatge de graduats en secundària obligatòria i també els bons resultats de CCBB de 4t d’ESO. Tenim unes bones installacions, un projecte educatiu potent i solvent, un bon equip de professionals i unes famílies compromeses amb l’educació de llurs fills i filles, cosa que possibilita que el nostre alumnat creixi de manera autònoma i sigui capaç de potenciar el seu propi aprenentatge.

Fomentem l’ús de les llengües estrangeres tot preparant l’alumnat per a l’obtenció de títols oficials de les llengües

que impartim (A2 de francès, B1 d’anglès).

Treballem per projectes de 1r a 4t d’ESO. Amb aquesta metodologia volem promoure les diferents competències que ha d’anar adquirint l’alumnat. És una manera diferent d’ensenyar perquè l’alumnat esdevé el protagonista del seu aprenentatge, volem que en tingui un paper actiu, estigui motivat i que creixi personalment. Les noies i els nois cooperen, investiguen, aprenen a escoltar, aprenen a buscar la informació i a establir-ne lligams i a deduir. Acompanyem l’alumnat des de l’inici perquè aprengui a resoldre els conflictes i sigui capaç de crear un ferm sentiment de pertinença al nostre centre (projecte Acompanya’m, acció tutorial).

Creiem en l’educació com un compromís que es pensa amb la ment i es sent amb el cor.

De fet, es podria titular, ‘sant continuem-hi’, referint-nos a l’inici d’aquest any vint-vint, que ens ha de portar tanta sort: ei!, no!, potser no, tal com anem veient.

Els desitjos de millorar, de pacificar, de comunicar-nos millor amb els altres i amb nosaltres mateixos, es manifesten a la superfície de les nostres felicitacions d’aquest dies, moltes vegades amb una certa ironia, doncs tots sabem que no anem pas bé, en general i en particular. En aquesta bola que va giravoltant per l’aire i cada cop està més malalta, l’optimisme va desapareixent, substituït en realitat per una sensació de frustració, inquietud, de que quan estem a punt de trobar la solució torna a aparèixer el malestar en un altre lloc.

I aquest entorn diguem-ne malaltís, poc esperançador, comporta que el nostre cap i el nostre cor vagin ensopegant sense trobar solucions, i que l’estat d’ansietat oculta i no tan oculta sigui com un foc mal apagat que de tant en tant s’encén contra la nostra voluntat.

Llegeix l’article sencer a www.tribunamaresme.com

Tribuna Maresme | 13

OFICINA EN LLOGUER MATARÓ Oportunitat única a Mataró.

1a línia de carretera N-II. Edifici Auto Mataró.

50 m2 d’oficina + 1 plaça d’aparcament.

400 €/mes

OFICINA EN LLOGUER GRANOLLERS Oficina de 100 m2 en el centre de Granollers (plaça Corona).

Molt lluminós.

Totalment renovat amb material de primera qualitat.

TERRENY MATARÓ 1A LÍNIA PASSEIG MARÍTIM Terreny de 1.204 m2 i 585 m2 de sostre residencial, adquirit per Auto Mataró - Inmopaca, a primera línia del Passeig Marítim de Mataró.

14 | Tribuna Maresme

memòria PREGUNTES I RESPOSTES

Centenari del Forn del Vidre de Mataró ARRAN dE RIERA Alexis Serrano Director Arxiu Comarcal del Maresme

Amb motiu dels cent anys de la fundació de la Societat Cooperativa Cristalleries de Mataró, l’Arxiu Comarcal del Maresme juntament amb l’Associació Vidre Bufat de Mataró han organitzat l’exposició “Centenari del Forn del Vidre, una cooperativa singular. La producció vidriera al Maresme”. És per això que, des del 22 de gener fins al 8 de març del 2020, a Can Palauet, la seu de l’Arxiu, es pot visitar aquesta interessant i documentadíssima exposició sobre la història, a través del patrimoni documental que l’ACM custodia, d’una de les empreses més importants de la península durant el segle XX, pel que fa referència a la producció especialitzada de bombetes, termòmetres, tulipes i pantalles per a llums, ampul·les, gots, objectes decoratius, etc.

Cristalleries de Mataró, coneguda popularment com a Forn del Vidre, va ser una empresa iniciada el 1919 per quatre socis, juntament amb obrers majoritàriament anar-



 



cosindicalistes, i que ben aviat va transformar-se en cooperativa. El seu èxit, precisament,

1/ Nau dels forns amb l’activitat pròpia del treball dels vidriers que fan bombetes amb vidre bufat, (collint, bufant, espinyant...).

2/ Tallat i enribatament de bombetes, feina que habitualment feien les dones. 3/ Visita de Francesc Macià, president de la Generalitat de Catalunya, al Forn del Vidre. 4/ Carregant el forn amb la “barreja”, matèria prima del vidre, arena, carbonat i nitrat.

Autor fotos 1, 2 i 4: S. Carreras.

es va gestar en els seus inicis.

La fórmula va consistir a reinvertir en la modernització i la

mecanització de la fàbrica una part dels beneficis anuals de cada treballador.

Va tenir com a clients les principals fàbriques de bombetes elèctriques de Barcelona, Bilbao, la Corunya i fonamentalment Osram i Lámpara Metal de Madrid. El nombre de cooperadors va arribar a passar de 300. Malgrat els esforços de cooperadors i dirigents, noranta anys després de la seva creació, el 2008 va tancar les portes.

L’exposició, a través d’uns plafons vinílics i d’unes projeccions multimèdia, fa un recorregut per les diferents etapes i el seu context d’aquesta indústria: fundació, legalització, organització, fabricació, modernització, projecció,exportació, etc.

Així mateix, posa èmfasi en els aspectes que reflecteixen que Cristalleries de Mataró va ser una empresa preocupada per la cultura, el benestar i companyonia entre cooperadors. Accions dutes a terme pel Grup de Cultura que va organitzar conferències, exposicions, campionats esportius, concursos de fotografia, excursions i festes amb treballadors i familiars.

I, evidentment, també fa present i posa en relleu la part so-

Tribuna Maresme | 15

cial de la Cooperativa: va facilitar estudis a diferents nivells segons la necessitat de l’època, va crear una mutualitat pròpia per als treballadors i va obrir un economat per als cooperadors i familiars.

Alhora, l’exposició posa el focus en la tradició vidriera a la nostra comarca del Maresme, rica en vestigis, jaciments, forns, artesans i fabricants industrials, que demostren l’arrelament de l’ofici de vidrier al llarg dels segles i de la seva pervivència fins als nostres dies.

En aquest sentit, l’exposició compta amb la mostra d’un seguit de peces de vidre d’èpoques romana i moderna cedides pel Museu de Mataró, en col·laboració inestimable entre institucions, com així també d’una selecció de vidre artesà cedit per particulars que reflecteix la creativitat dels vidriers bufadors que, en algun dia de descans o en dies de

festa, produïen veritables filigranes.

L’exposició es complementa amb dues conferències (5 de febrer i 4 de març) i tres demostracions de treball en vidre al carrer (25 de gener, i 8 i 29 de febrer) a la plaça de l’Ajuntament, davant de l’Arxiu.

També podem avançar que properament es publicarà un catàleg de l’exposició amb textos de diferents autors.

Serveixin, finalment, aquestes ratlles per fer memòria agraïda dels centenars de cooperadors que van format part de Cristalleries de Mataró, i que van forjar la història d’una indústria gran i valuosa, testimoni i empremta vitals en el camp laboral cooperatiu.

Compromís, voluntat, educació, germanor, tolerància, generositat i respecte són els anhels que compartien, pels quals treballaven i pels quals van lluitar.

XERRADES D’HISTÒRIA L’art romànic a Catalunya. Vilassar de Dalt. Biblioteca. Dilluns 3 a les 19 h. A càrrec de Ferran Alexandri.

Cicle la postguerra. Mataró. Fundació Iluro. Dilluns 3 a les 19.30 h: L’exili interior, Taula rodona moderada per la historiadora Maria Salicrú- sobre els refugiats que vingueren a Catalunya i a Mataró durant la postguerra. Dilluns 17 a les 19.30 h: El terror neonazi arreu a càrrec de Quique Badia i Helena Castellà.

Pompeu Fabra: passió per la llengua.

El Masnou. Sala Joan Comellas. Dimarts 4 a les 18 h. A càrrec de Joan Tres Arnal.

Solidaritat a Mataró durant la Guerra Civil: brigadistes internacionals i refugiats. Mataró. Can Marfà. Dijous 13 a les 19.30 h. A càrrec dels historiadors Josep Xaubet i Margarida Colomer.

Ciència i Art. Leonardo Da Vinci. Argentona. Saló de Pedra. Dijous 20 a les 18 h.

A càrrec d’Eduard Cayrol I Carabi, Doctor en Filosofia.

A batzegades, la construcció de la ciutat. Mataró. Fundació Iluro. Dijous 20 a les 19.30 h. A càrrec de Manel Mas.

El vidre a Mataró en època moderna, 1500-1800. Mataró. Can Palauet. Dimecres 5 a les 18.30 h. A càrrec de Josep Antoni Cerdà i Mellado.

La Torre Llauder com a paradigma de destrucció del patrimoni mataroní (50 anys). Mataró. Ca l’Arenas Dijous 20 a les 19.30 h. Taula rodona amb la participació de Robert Lleonart, Joaquim García i Joan Turà.

Martí Rosselló. De Premià al món, la literatura i la vida. Premià de Mar. Biblioteca. Dimecres 5 a les 19 h. A càrrec d’Anton Maria Esapdaler i Pep Bras.

Chopin i Liszt, les dues cares del piano romàntic. Arenys de Mar. C.C.Calisay.

Divendres 21 a les 18 h. A càrrec de Joan Vives, historiador musical i musicòleg.

L’èxpansió comercial mediterrània de Catalunya a l’Edat Mitjana. Argentona.

Saló de Pedra. Dijous 6 a les 18 h. A càrrec de Lola López Pérez.

J.B.Cendrós, mecenas i co-fundador d’Òmnium Cultural. Premià de Mar. Biblioteca. Divendres 21 a les 19 h. A càrrec de Jacint Sinca, periodista.

La justícia en els pobles primitius.

Vilassar de Mar. Sala Roser Carrau.

Dimarts 11 a les 18 h. A càrrec d’Ignasi Terrades Saborit.

Niccolo Paganini, el violinista del diable. Arenys de Mar. C.C.Calisay. Divendres 28 a les 18 h. A càrrec de Joan Vives, historiador musical i musicòleg.

16 | Tribuna Maresme

Can Vallerià fa cent anys Can Vallerià

Can Vallerià, la finca familiar de Premià de Dalt on va néixer l’escriptor Valerià Pujol, fa cent anys. Va ser l’any 1920 quan en Pau Xarrié va tornar de l’Argentina i, en no tenir descendència, va adquirir dues masies a Premià de Dalt per als seus nebots, la Teresa i en Joanet.

Uns anys abans ja havia adquirit un terreny que va donar a la Cooperativa la Fraternitat.

D’aleshores ençà, Can Vallerià ha estat una casa de portes obertes i ideari progressista, fins convertir-se avui en una entitat dedicada a la promoció de l’art, la cultura i el territori del Maresme.

La gent de Can Vallerià sempre ha treballat per Premià i per la cultura. A tombar del segle

XX una generació va participar activament en la fundació de la Coperativa de consum la Fraternitat (1902 i avui activa). La següent també es va implicar en l’impuls dels Cors de Clavé i la societat obrera La Benèfica (1933). I la tercera va promoure l’activisme social i cultural des de la forçada clandestinitat del franquisme (1972). Durant

uns anys, la multicopista de Comissions Obreres va estar amagada al celler de la masia, des d’on imprimia clandestinament milers d’octavetes.

La generació actual ha reunit els elements històrics de la família en un projecte modern i cultural que atorga a Can Vallerià una nova dimensió col· lectiva i oberta que la projec-

ta des del local a l’universal: convertir la masia en un espai obert a la creativitat i el pensament sobre art, comunicació i territori, tres elements sobre els quals en Valerià Pujol i tota la família han vinculat el seu projecte vital durant un segle.

Tota la programació d’aquest any girarà entorn el centenari.

Arrencarà el dia 1 de març a les 12.30 h, amb un espectacle literari-musical sobre el segle de Can Vallerià que comptarà amb la participació d’escriptors i personalitats de la comarca i del Pol Prats trio.

La resta d’activitats, com la festa del Hanami (10 de maig) o el festival Poetes sota la lluna (28 d’agost), també faran referència a l’efemèride. Totes les activitats de Can Vallerià son gratuïtes.

Jornades de memòria històrica d’Argentona L’Ajuntament d’Argentona, amb la col·laboració de FFREEE (Fils et Filles de Republicaines Espagnols et Enfants de l’Exode, d’Argelès sur Mer) i La Garriga Secreta, organitzen els dies 7 i 8 de febrer una nova edició de les Jornades de Memòria Històrica, amb una programació que inclou diverses activitats.

Divendres 7 de febrer, la Casa Gòtica acollirà la inauguració

de l’exposició i xerrada sobre el “Camp de concentració a la platja d’Argelers”. Al vespre, La Sala d’Argentona serà l’escenari de la representació teatral L’Amic retrobat, amb Jordi Martínez, Quim Àvila i Joan Amargós. Una obra que recull la història d’amistat de dos companys d’escola, que es trenca amb l’arribada de Hitler.

El dissabte 8 de febrer, co-

mençarà amb una Ofrena floral a les víctimes de la Guerra Civil, al Parc del Memorial Democràtic on fa un any es va inaugurar un monument en homenatge a les víctimes i represaliats de la guerra. Per la tarda, el Saló de Pedra oferirà una actuació musical i una xerrada al voltant de la vida i obra de la cantautora Teresa Rebull, coneguda com l’Àvia de la nova Cançó.

Tribuna Maresme | 17

75 anys de l’acabament de la Segona Guerra Mundial

EXPOSICIONS TEmPORALS Nostos, el camí de tornada. Alella. Can Manyé. Fins al 23 de febrer. Un projecte d’Antoni Madueño amb la participació de l’institut Alella i l’escola Fabra. Diumenge 16 a les 12h: Visita comentada.

2 + 7 del Renaixement a Picasso.

Arenys de Mar. C.C.Calisay. Fins al 23 de febrer. A càrrec de Ramon López.

El Camp de Concentració d’Argelers.

Argentona. Casa Gòtica. Del 7 de febrer a l’1 de març.

Santiago Sierra: Presos polítics en l’Espanya contemporània. El Masnou. Espai Casinet. Del 14 de febrer al 8 de març.

25 impulsos. Llavaneres. Museu-Arxiu.

Del 21 de febrer al 15 de març. Escultures de Ramon Masramon.

OPINIó Margarida Colomer Historiadora

Aquest 2020 farà 75 anys de la finalització de la Segona Guerra Mundial i de l’alliberament dels camps d’extermini nazis. Així com el 2019 es van complir 80 anys de la fi de la Guerra Civil.

Els dos fets històrics estant estretament lligats.

L’Òmnium amb el suport de diverses entitats de Mataró i amb el de l’Amical de Mauthausen, ha volgut commemorar aquests dos esdeveniments per recuperar la memòria de lluites compartides durant el franquisme, al país i a l’exili.

Amb aquests objectius, ha organitzat un cicle de conferències sobre la Postguerra que va començar el novembre i acabarà el febrer d’aquest any que encetem. Dins aquest cicle, el

24 de gener es va inaugurar una exposició sobre el camp d’extermini de Mauthausen, que finalitzarà el 23 de febrer.

Aquesta exposició estarà al segon pis de l’Ateneu, es podrà visitar en horari normal i les escoles podran demanar horari especial. Totes les escoles de secundària del Maresme han rebut un programa i una guia didàctica, que pot servir per entendre millor la visita a l’exposició. Aquesta informació ha estat tramesa pel Moviment Educatiu del Maresme com a suport a aquesta activitat de Memòria Històrica.

Convençuts que el nostre país s’ha forjat gràcies a l’esforç de molta gent i alertant del creixement de l’extrema dreta, esperem que aquest cicle d’història serveixi per potenciar les lluites en el present i treballar plegats per un futur en llibertat.

Nefer. Riu I Res. Mataró. Ca l’Arenas.

Fins al 19 d’abril. Cosmos de l’artista mataronina a través del dibuix i la pintura.

Més enllà de les trinxeres (19361939). Fotografies d’Alec Wainman.

Mataró. Can Marfà. Fins al 8 de març.

Mostra sobre la memòria dels voluntaris que van venir a lluitar contra el feixisme.

Centenari del Forn del Vidre, una cooperativa singular. La producció vidriera al Maresme. Mataró. Can Palauet.

Fins al 8 de març. Història del Forn del Vidre, amb motiu del seu centenari.

Fonts del Montseny. Mataró. Can Boet.

Del 20 de febrer al 22 de març. Mostra d’Adrià Corella i Òscar Farrerons.

Col·lecció Bassat 1990-1999 (I). Mataró. Nau Gaudí. Del 14 de febrer al 27 de setembre. Exposició col·lectiva d’obres del fons de la col·lecció Bassat de la dècada dels anys 90 del segle XX. Retorn al vidre. Mataró. La Destil·leria.

Fins al 26 de febrer. Obres d’artistes que pretenen retre homenatge als homes i dones que formaven part de la Cooperativa del Forn del Vidre.

Xavier Rosales Ico: Introyectos. Mataró. La Destil·leria. Del 29 de febrer a l’1 d’abril.

Benet Coll Alsina: Ekos. Mataró. Casal l’Aliança. Fins al 23 de febrer. Exposició de pintures de l’artista.

Isabel Boncompte i Luisa M. Segura: Dues impressions. Mataró. Col·legi d’Aparelladors. Del 7 de febrer a l’1 de març. Tècnica mixta i gravat de les artistes.

50 anys del Cros Ciutat de Mataró.

Mataró. Ateneu Fundació Iluro. Fins al 23 de febrer.

Mathausen, l’univers de l’horror.

Mataró. Ateneu Fundació Iluro. Fins al 23 de febrer. Aquesta exposició mostra l’horror més gran concebut en el segle XX: els camps de concentració nazis.

Nombr3s de bona família. La seva utilitat en la vida quotidiana. Mataró.

Ateneu Fundació Iluro. De l’11 de febrer al 12 de juliol.

Mercè Montserrat i Bartra: Arbres amics. Mataró. Les Esmandies. Del 3 al 28 de febrer. Gravats de l’artista.

Joan Márquez i José Luis Nieto: Pintors sense paraules. Mataró. Fundació Hospital. Del 3 al 21 de febrer.

Núria López García: Giverny. Mataró.

Centre Cívic Espai Gatassa. Del 5 al 28 de febrer. Exposició fotogràfica que ret homenatge a pintors impressionistes.

Les llengües dels catalans. Les llengües de Mataró. Mataró. Biblioteca Pompeu Fabra. Del 10 al 28 de febrer.

Fotografia en mal temps. Premià de Dalt. Biblioteca. Del 7 al 28 de febrer.

Fotografies de Jordi Bruguera, Jordi Galán, Núria López i Carme Mas. Realitats suggerides. Teià. CMC la Unió. Del 7 de febrer a l’1 de març.

Obres d’Anna Ballester Eixarch.

Empremtes de dona. Vilassar de Mar. Museu Enric Monjo. Fins al 25 febrer.

Gravats de Pilar Masip, Rosa Permanyer, Alícia Gallego i Neus Colet.

Món collage. Vilassar de Mar. Biblioteca.

Del 4 al 22 de febrer. D’Assumpta Rojas.

18 | Tribuna Maresme

gastronomia SABER VIURE

Temporada de calçots, temps de calçotades Tot i que l’època de calçots va de novembre a abril, el seu període de màxim consum és durant els mesos de gener, febrer i març. Per tant, som al millor moment per gaudir d’aquesta varietat de ceba tendra que rep el seu nom per la manera com es cultiva, és a dir “calçant-la”. L’acció consisteix a posar terra a la base

dels calçots i té com a finalitat que la planta s’estiri en busca de la llum.

La manera de menjar els calçots és tota una festivitat gastronòmica que s’ha projectat des de Valls fins mes enllà de l’àmbit català. I és que una calçotada és tot un ritual, un punt de trobada i una autèntica celebració per als sentits.

Els millors llocs on menjar I COMPRAR calçots al Maresme RESTAURANT CAL SENYOR

RESTAURANT CAN RAIMÍ

Aquest restaurant es troba enmig de la muntanya, en un entorn magnífic, prop de la Roca d’en Toni. La seva especialitat són les carns a la brasa i la cuina catalana. Compta amb una extensa varietat de carns a la brasa, arrossos de muntanya, guisats, etc. Hi podràs demanar també el teu plat de calçots alhora que gaudeixes d’un ambient més rural al bell mig de la comarca del Maresme. Per als excursionistes o amants de la muntanya que necessitin fer una parada, es fan esmorzars a partir de les 9 del matí.

Can Raimí és un restaurant emplaçat en una masia del segle XVII, en el marc d’una zona envoltada completament de natura. En aquest espai gastronòmic s’han especialitzat en esmorzars de forquilla i proposen, alhora, un ampli i diversificat ventall de cuina tradicional catalana als seus comensals. D’altra banda, en els menús que ofereixen els dijous, destaca especialment la seva gustosa paella. I pel que fa a la seva carta, s’hi poden trobar saborosos plats com carns a la brasa, carxofes, cargols i com no, el seus menús de calçots.

Vilassar de Dalt T. 93 753 21 60 · 625 414 446

Argentona T. 93 001 34 69 · f canraimi

El Racó de Can Feliu Vilassar de Dalt Tel. 93 753 29 16

El Racó de Can Feliu està situat a la part alta de Vilassar de Dalt, darrere del Castell del Marquès de Barberà, a la masia coneguda com Ca l’Anton Feliu, que li dona el nom, en un emplaçament únic i amb un aparcament propi que facilita l’accés directe amb cotxe. Pel que fa a l’equipament, una masia típica de la zona, compta amb una planta baixa amb tres salons menjadors, alhora que també disposa d’una terrassa exterior per a poder prendre-hi la fresca quan el temps ho permet. En aquest sentit, també representa un lloc ideal per anar-hi amb nens, ja

que disposen de menú infantil i una terrassa jardí amb joguines per a entretenir-s’hi.

RESTAURANT EL PALLER Premià de Mar T. 93 752 41 68

Situat a la masia de Can Serra de Premià de Mar, el restaurant, regit per la tercera generació i amb 50 anys de recorregut gastronòmic, està especialitzat en carns a la brasa, cargols i calçots amb salsa casolana. A més, també s’ofereixen esmorzars de forquilla i calçotades cada dia.

Compten amb productes de l’hort propi i un gran aparcament, amb una àrea de joc per a nens i una zona d’animals.

Tribuna Maresme | 19

CAL TURU BRASERIA

Vilassar de Dalt T. 93 828 85 55

Cal Turu és un restaurant de Vilassar de Dalt situat a la Riera de Targa, en una antiga fàbrica tèxtil. És conegut per les seves carns a la brasa, però també ofereix menús diaris i d’altres especials per a grups i calçotades. D’altra banda, també té en consideració els vegans i

vegetarians en els seus plats. El seu èxit rau en el seu magnífic servei, com també en els preus assequibles i l’ambient del local.

BAR – RESTAURANT DAYMAR Teià · T. 93 555 73 89 www.daymar-restaurant.com

Al Baix Maresme, en el Polígon Buvisa de Teià, el BarRestaurant Daymar ofereix uns

menús de cap de setmana amb una immillorable relació entre qualitat i preu. És conegut per la seva especialitat en paelles i arròs caldós. L’equipament del restaurant disposa, a més, d’un gran saló en el qual poden fer-se festes i celebracions com comunions, casaments i d’altres tipus d’esdeveniments per a grups. I com no, les seves calçotades! El lloc també permet molta facilitat per aparcar.

L’HORT DE LA XINESCA

Vilassar de Mar www.cultiusmaltas.com

Si vols menjar-te els calçots fets a la brasa tranquil·lament a casa, pots demanar-los i passar-los a recollir a l’Hort de la Xinesca, i alhora podràs fer la teva compra de fruita i verdura ecològica i de proximitat. Està situat a la finca sobre el Passatge de les Roses, cantonada amb Rda. Vilassar.

20 | Tribuna Maresme

RESTAURANT LA RIBES Cabrera de Mar T. 93 759 8963

Al Camí del Mig de Cabrera es troba el restaurant La Ribes, en un immillorable emplaçament a prop de Mataró, en una singular masia del segle XV. Compta amb un espai de grans interiors i una terrassa enjardinada. En el marc de la seva original i tradicional cuina de mercat, amb els millors ingredients de l’hort i productes frescos, proposen als seus comensals carns a la brasa i calçotades, a més de menús sense gluten, entre altres opcions.

Compten amb un bon aparcament que facilita l’accés.

AGROBOTIGA ‘EL SINDICAT’ Premià de Dalt T. 93 752 44 28

Si la teva decisió és cuinar els calçots a casa, una bona opció és comprar-los a El Sindicat de

Premià de Dalt, on trobaràs calçots de proximitat de la comarca del Maresme acabats de collir i podràs acompanyar-los amb la millor salsa amb la que et regalaran una cassoleta per servir-la.

Situat en el històric edifici del sindicat prop de l’antic ajuntament, ofereix un gran assortit de productes de la terra: fruites i verdures ecològiques de proximitat, pa de pagès, productes sense gluten, oli d’oliva verge extra, llegums i fruits secs a granel, cerveses artesanes, mel i pinso per a animals. I a més, tens la possibilitat de poder fer la teva comanda de llenya amb transport fins a casa. També disposa d’un celler amb una selecció de proximitat i vins a granel.

EL SINDICAT DE CABRERA Cabrera de Mar T. 93 759 01 49

Amb 93 anys d’història, a la Cooperativa trobaràs material per a l’hort professional i domès-

tic; podreu fer la compra amb verdures de temporada com la mongeta del ganxet, tomàquets frescos, pèsol de floreta, col, api i molts altres productes directes del camp i cultivats pels diferents associats; fruita portada directament de cooperatives i agricultors de les terres de l’Ebre, Girona i Lleida; vins DO o altres productes com olis, llegums i fruits secs a granel; pinsos i complements tant per als animals domèstics com per als de granja. També trobareu productes de temporada com ara els calçots. Pots fer les comandes per mail o telèfon.

MAS NADAL

SANT ANDREU DE Llavaneres T. 93 792 72 44

El restaurant Mas Nadal, de Llavaneres, està situat en plena natura, envoltat d’un bosc agradable. A més, compta amb un jardí on es duen a terme les celebracions. La seva història es remunta fins al 1971, quan es va

obrir el restaurant en una masia que havia estat construïda el 1664, però reconstruïda el 1716 a causa d’un incendi i habilitada com a restaurant anys després.

Mas Nadal és l’espai idoni per a casaments, comunions, batejos i celebracions. També s’ofereix menú diari, especial pel cap de setmana i calçotades.

NOU CLÀSSIC Cabrera de Mar T. 93 750 24 64

Nou Clàssic està situat a Cabrera de Mar, al veïnat d’Agell, enmig d’un entorn immillorable per anar amb els nens i poder arribar-hi en cotxe, ja que disposa d’aparcament privat. Ofereix menú de calçots, acompanyats amb carn a la brasa i la millor cuina casolana. A més a més, el seu propietari pot amenitzar l’àpat amb algun truc de màgia.

Tenen menú diari i, també, de cap de setmana. Obre cada dia, els divendres i dissabtes també ho fa a la nit.

salut

Tribuna Maresme | 21

SABER VIURE

ENTREVISTA AL DR. JORDI JUANOLA

“La contaminació genera i manté malalties respiratòries” Quines són les patologies que tracta la pneumologia?

Les afeccions que atén aquesta especialitat mèdica principalment són: l’asma bronquial, la MPOC (Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica) que es causada sobretot pel tabac, les infeccions respiratòries, les pneumònies, la patologia de la son (ronc, apnees...) i l’estudi del càncer de pulmó, entre altres.

Aquestes malalties són producte de la vida estressant que portem, així com de la contaminació?

L’estrès per si sol no genera les malalties, però pot augmentar els símptomes com la dispnea (ofec), i també fer que dediquem menys temps a nosaltres mateixos i a normalitzar símptomes com la tos, l’ofec o el dolor toràcic, quan no ho són. La contaminació sí que genera i manté malalties respiratòries, sent més evidents als nuclis urbans i a les grans ciutats.

El tabac continua sent un gran problema mèdic per a

Jordi Juanola és llicenciat en medicina i especialista en pneumologia. Actualment atén a la seva consulta “Respira”, a Mataró. Un projecte en solitari que ha impulsat fa poc amb l’objectiu de convertir-se en un centre especialitzat en pneumologia de referència pels maresmencs, des d’on pretén oferir un millor tracte i una atenció més personalitzada.

La tos crònica és conseqüència d’algun procés o malaltia no diagnosticat o que no està ben tractat molta gent. Quines solucions s’hi poden aportar?

La primera seria veure quin és el motiu pel qual la persona fuma i plantejar una conducta i deshabituació “personalitzada”. Tenint en compte que el tabac és causa directa de moltes

malalties, cal un major treball de prevenció a través d’educació sanitària impartida per part dels equips mèdics/sanitaris i, sobretot, evitar que els adolescents comencin a fumar, ja que és freqüent el seu inici als 15 16 anys d’edat. A altres països

d’Europa el preu del tabac és molt més elevat, el que pot restringir-ne el seu accés.

La tos crònica, com es pot tractar?

Habitualment, la tos crònica és conseqüència d’algun procés o malaltia no diagnosticat o que no està ben tractat; per tant, l’objectiu seria l’estudi de la causa de la tos (tabac, asma no diagnosticat, al·lèrgies respiratòries, reflux esofàgic...) i un cop diagnosticat, iniciar el tractament més adequat a cada cas.

I els trastorns del son més comuns?

El roncar i fer apnees al dormir són els trastorns més freqüents tant en homes com en dones, el que condiciona un mal descans, provoca mal de cap al matí i possibles conseqüències cardiorespiratòries.

Precisa d’un estudi del son que consisteix en la realització de la prova anomenada Poligrafia cardiorespiratòria, que es fa al domicili de la persona per poder evidenciar què passa al nostre cos quan dormim.

22 | Tribuna Maresme

Què vol dir l’atenció pcc maca?

Maria Durante Terapeuta Ocupacional de la Residència i Centre de Dia Laia

En la societat actual, cada vegada la complexitat clínica de la població precisa moltes més necessitats d’atenció sanitària.

Quan parlem de complexitat, ho definim com la dificultat en la gestió de l’atenció d’un pacient i la necessitat d’aplicar plans individuals específics a causa de la presència de malalties, utilització de serveis i de les característiques de l’entorn.

Un Pacient Crònic Complex (PCC) és una persona que presenta una gestió clínica percebuda com a difícil pel personal sanitari. Entre d’altres criteris que s’usen per identificar a aquestes persones com a PCC depenen els perfils de morbiditat, polimedicació, crisis, característiques evolutives, consum de recursos i franges extremes d’edat... Els pacients MACA, es troben dins el Model D’Atenció a la Cronicitat Avançada. Aquest model té com a objectiu atendre a les persones que presenten una condició de complexitat associada a un pronòstic de vida limitat. És a dir, MACA incorpora necessitats pal·liatives presents i així es poden planificar les decisions anticipades (PDA). La visió tradicional estava centrada

en la malaltia terminal i ara és planteja una visió més hol· lística de la persona.

La complexitat d’aquests pacients s’identifica de manera multidisciplinària a qualsevol centre d’atenció primària, EAP, hospital d’aguts, centres sanitaris, residència o els equips de PADES. Les bases per poder identificar a les persones com a PCC o MACA es basen en disposar d’un marc de referència conceptual que incorpori aquests perfils, aplicar un criteri professional subjectiu de complexitat singular i fixar un principi de millora i no de risc.

El millor escenari per poder atendre aquestes persones són els centres residencials, ja que els professionals estan

Un Pacient Crònic Complex (PCC) és una persona que presenta una gestió clínica percebuda com a difícil pel personal sanitari Els pacients MACA són persones que tenen una condició de complexitat associada a un pronòstic de vida limitat formats per donar una resposta assistencial adequada i així poder cobrir les demandes que aquests pacients amb tanta complexitat i fragilitat necessiten. L’objectiu és millorar la qualitat de l’atenció tant

als pacients, als seus familiars i als cuidadors. Per realitzar aquest objectiu necessitem identificar els pacients PCC/ MACA mitjançant els serveis que hem mencionat anteriorment. Després d’identificar als pacients, hem de millorar la pèrdua de la capacitat funcional, abordar la malnutrició, abordar la polimedicació per prevenir reaccions adverses, proporcionar una atenció sanitària adequada durant 7 dies a la setmana 24 hores, poder reduir el número d’ingressos i el número de visites hospitalàries potenciant l’atenció integral de qualitat en el servei.

També hem de proporcionar atenció pal·liativa adequant el nivell d’intensitat, facilitar ajudes tècniques, garantir la continuïtat assistencial , impartir tallers per millorar la qualitat de vida i impulsar la planificació anticipada de les decisions del pacient.

A causa de l’augment de l’esperança de vida de les persones i de l’alta complexitat en l’àmbit de la salut, cada vegada ens trobarem amb més pacients PCC o MACA els quals pateixen una gran complexitat i fragilitat. Per això la importància de l’especialització tant hospitalària com residencial a l’hora de tractar aquests perfils.

Tribuna Maresme | 23

S’inicien tallers d’Artteràpia a l’Hospital de Mataró Des del passat mes de desembre, els pacients en procés oncològic en tractament actiu al Servei d’Oncologia de l’Hospital de Mataró es poden beneficiar de l’Artteràpia en uns nous tallers setmanals. La iniciativa és impulsada per la Fundació Nous Cims amb la col·laboració de la Fundació Kälida, amb l’objectiu de millorar el benestar emocional d’aquestes persones.

El projecte s’anomena ‘Artteràpia: Som de qualsevol color’ i consta de 12 sessions grupals d’un màxim de 8 persones en dos grups. Els tallers s’inicien amb una activitat de relaxació i d’introspecció i, seguidament, els participants realitzen la seva producció artística, ja siguin arts plàstiques (pintura, dibuix, escultura, fotografia, collage...),

expressió escrita (poesia i/o narració), música, expressió corporal, etc. L’última part de la sessió es dedica a la reflexió i es posen en comú les vivències que s’han experimentat.

L’Artteràpia és un suport basat en els recursos artístics propis, que ajuda a les persones a entrar en contacte de manera molt ràpida i profunda amb el seu món interior. El càncer és un esdeveniment de gran impacte en la vida de les persones, que produeix l’aparició de pors, temors, incerteses i d’altres emocions. Aquestes es poden plasmar a través de les produccions artístiques, i el fet de compartir-les amb un grup i rebre el suport d’artterapeutes ajuda a gestionar les vivències d’una altra forma.

XERRADES I TALLERS Com potenciar la salut. Llavaneres. El Casal de Llavaneres. Dilluns 3 a les 19 h. Xerrada a càrrec de Fina Mitjans.

Millorar la qualitat de vida a través d’una mascota. Mataró. Residència Geriàtrica El Mirador. Dijous 6 a les 10 h. Xerrada a càrrec de Marta Masmitjà.

IV Jornada Oncològica per a l’atenció Primària. Premià de Dalt. Sala de Plens. Dijous 6 a les 16 h. Dins la setmana Oncològica de Premià de Dalt.

Pilars de l’Alimentació Familiar. Mataró. Esmandies casal. Dijous 6 a les 19h. Xerrada a càrrec de Judit Camp.

Acompanyar conflictes i posar límits.

Vilassar de Dalt. Biblioteca. Dijous 6 a les 19 h. Xerrada a càrrec de Pere Juan.

Salut Mental en primera persona.

Mataró. Esmandies casal. Dimecres 12 a les 17 h. Xerrada a càrrec de Ingrid Donoso, del club Social Tu Tries.

Mitjans audiovisuals i salut: representació d’estigmes i propagació de mites. Cabrils. Biblioteca. Dijous 13 a les 19 h. Xerrada a càrrec de Sergio Villanueva.

La nova medicina com un camí cap a l’autoconeixement. Sant Vicenç Montalt. Casal. Divendres 14 a les 18h.

Xerrada a càrrec de Marina Vidal.

Canvi climàtic i malalties infeccioses.

El Masnou. Sala Joan Comellas. Dimarts 18 a les 18 h. Xerrada a càrrec de Joan Jofre Torroella.

Shinrin-you. Un bany al bosc. Alella.

Can Lleonart. Dimarts 11 a les 9.30h. El shinrin-you és l’exercici d’estar present en l’entorn natural i en el propi cos.

Beneficis amb teràpies no farmacèutiques a persones amb demència.

Mataró. Casal Gent Gran de l’Havana.

Dimecres 26 a les 17.30 h. Xerrada a càrrec de Joan Carles Molina.

Tallers d’abdominals hipopressius i meditació. Premià de Dalt. Espai Santa Anna. Dimarts 11 a les 18 h.

Taller de relaxació. Sant Vicenç Montalt. Centre cívic. Dimecres 26 a les 19h. A càrrec de Montse Macanàs.

Mites sobre aliments i alimentació.

Arenys de Mar. C.C.Calisay. Dimarts 11 a les 18 h. Xerrada a càrrec d’Abel Mariné.

El gènere i la sexualitat travessen les nostres vides. El Masnou. Biblioteca.

Dissabte 29 a les 12 h. Xerrada d’educació sexual adreçada a pares.

món viu

24 | Tribuna Maresme

SABER VIURE

Com cuidar els cítrics a l’hivern Passi Garden Home www.passigardenhome.com

Els Cumquats, llimoners, calamondines i tarongers en test s’han convertit en els últims anys en una presència habitual en terrasses, porxos i patis.

No són plantes que demanin masses cures, amb una excepció: ser protegides del fred i les gelades.

Les orangeries dels palaus europeus tenien aquesta finalitat, en el temps en què gaudir de les flors i els fruits dels tarongers i llimoners era un privilegi i un plaer que només tenia noblesa.

Temperatura: Protegeix-les del fred i les gelades (temperatures inferiors a 3 graus) a l’hi-

vern i la primavera primerenca, especialment si són joves.

Reg: La planta ha de comptar amb la humitat adequada, evitant sempre l’embassament.

Rega-la un cop per setmana a

l’hivern i cada dos o tres dies a l’estiu, procurant que es mulli tot el pa de terra.

Poda: Durant els dos primers anys no els podis, excepte si sorgeixen xucladors.

Llum: Ple sol o molta lluminositat.

Substrat: Universal amb bon drenatge.

Abonament: No cal adob orgànic durant els primers mesos. A partir del primer any dona’ls un fertilitzant especial per a cítrics.

Plagues: La més comuna que els afecta és la cotxinilla, que s’allotja en el revés de les fulles i pot aparèixer sobre els fruits. Si no està massa estesa i l’exemplar és petit és possible eliminar-la amb un drap suau i humit i molta paciència. Un altra plaga es el minador, és com un caminet blanc i transparent a les fulles, que també s’ha de tractar amb un producte específic.

Tribuna Maresme | 25

ELS FRUITS DELS CÍTRICS El Cítrics ofereixen una gran varietat de fruits que, a part del seu valor alimentari, omplen de color les copes de fulles llustroses i perennes.

Alguns dels més comuns son: • La taronja dolça (Citrus sinensis) de la qual existeixen nombroses varietats. És un arbre de lent creixement.

• La taronja amarga (Citrus aurantium) de tarongina molt fragant.

• El kumquat (Fortunella japonica i F. margarida), un dels citrus més habituals en jardineria, es caracteritza per uns fruits allargats molt petits i aromàtics que es poden menjar amb pell, crus o en melmelada.

• El calamondín (Citrofortunella microcarpa) és un taronger híbrid nan que produeix petites taronges esfèri-

Una gàbia adequada AMIC

ques molt decoratives, amb les que a més es poden elaborar melmelades.

• El llimoner (Citrus limon) un dels cítrics més cultivats en test. La varietat 4 estacions floreix de forma més contínua, de manera que els fruits solen coexistir amb les flors.

• El cidro (Citrus mèdica) tota una relíquia entre els llimoners, és conegut des de temps de l’Imperi Romà.

Amb la pell, molt rica en olis essencials, s’elabora fruita gebrada i licors. La varietat Sarcodactylis, produeix extravagants fruits amb la pell en forma de llargs dits.

El desconeixement de l’hàbitat de les aus i dels paràmetres vitals de les mateixes pot comportar diferents patologies i fins i tot la mort.

La forma de la gàbia s’escull en funció de l’estil de vida de l’ocell. Els ocells enfiladissos (lloros, cotorres…) necessiten de gàbies altes de barrots horitzontals; les aus que volen (canaris, exòtics, etc.) requeriran gàbies més amples que altes.

Un altre punt important i a vegades oblidat és l’emplaçament de la gàbia. Aquesta ha d’evitar la llum directa del sol, els fums, mantenir-se en una habitació amb una temperatura constant i estar en alçada en el cas de tenir també gossos o gats.

Una bona gàbia ha de comptar amb accessoris com algunes branques; un niu; un tronc... L’abeuradora té forma de tub i ha de penjar-se a la gàbia. La banyera és optativa però tots els ocells agrairan una banyera adaptada a la seva mida.

La gàbia ha de netejar-se a fons una vegada a la setmana i procedir al seu manteniment cada dos dies. És necessari buidar les menjadores i canviar l’aigua.

sortides

26 | Tribuna Maresme

SABER VIURE

Ruta: Tòtems de Vallgorguina Josep Grau (Montaltrek). www.montaltrek.org

És ben curiós que sempre hem cregut que per veure tòtems havíem de desplaçar-nos a les terres americanes,on John Wayne perseguia els indis navajos. Tanmateix, tenim una mostra d’aquests als boscos de Vallgorguina.

COM ANAR-HI? Itinerari: Circular | Durada: 3 h. | Desnivell: 160 m.

Distància: 8,3 km. | Època: Tot l’any

Comencem el nostre recorregut a Vallgorguina, just al davant de l’Església. Des d’allà veiem, si venim d’Arenys de Munt, la carretera de Mataró a MÀ ESQUERRA. Passats uns 600 metres i tot seguint els rètols que diuen Can Clarens, a MÀ DRETA trobarem un pont, per on pujarem amb el cotxe, fins a un descampat ample on l’aparcarem i començarem a fer cames.

Comencem pujant per la pista ampla que ens porta cap a Can Clarens. Primerament, travessem la masia pel camí que passa pel mig i sobre la casa, sense prendre el desviament que surt a la dreta. Anem pujant i flanquegem la carena del Trull. És important que no deixem el camí ample fins a arribar a la pista que porta al Corredor. Aleshores, davant nostre tindrem Can Pradell de la serra i caminarem en direcció a aquell mas. Després, continuarem fins a una placeta on hi ha un indicador per pujar al dolmen de Pedragentil.

Seguirem el mateix camí ample i a uns 350 metres veurem un desviament, que no prendrem, sinó que seguirem baixant. Quan hàgim passat uns 100 metres, aproximadament, a mà esquerra trobarem una peça de formigó (semblant a les que es posen de mitjaneres a les autovies). Darrere d’aquesta, veurem un petit corriol poc marcat que baixa pronunciadament en direcció nord-oest. El prendrem fins que trobem un camí a la dreta, el qual agafarem.

En aquest camí, a mesura que avancem descobrirem 3 tòtems. Un cop hàgim passat el tercer, haurem de tornar enrere i, en arribar a on hem començat aquest tros pla, continuar baixant fins a trobar al cap de molt poc, a MÀ DRETA, un segon nivell pla on també descobrirem tres noves escultures totèmiques.

Després de l’última, (la sisena que hem vist), continuem fent camí i sortim a un clap del bosc obert. Anirem baixant i veurem al davant nostre una cadena i una pista asfaltada. Com això es una propietat privada, seguirem a L’ESQUERRA, pel camí ample que ens mena pel sotabosc.

Quan hàgim arribat al pla, prendrem el camí A LA DRETA que hi ha darrere la tanca de fusta, uns camps de futbol queden entre nosaltres i el riu. En arribar a la pista asfaltada, la travessarem i seguirem recte fins a arribar al Pont d’en Pradell, el camí que transita entre uns plataners fins que trobem un camí ample.

Anirem seguint aquest camí planer i passarem pel costat de la Rectoria Vella.

A partir d’aleshores ja no deixarem aquest camí que va pel costat de la riera de Vallgorguina, sense arribar a travessar-la. Quan arribem al nucli urbà de Vallgorguina, en uns plafons que indiquen la ruta, farem una ziga-zaga DRETA-ESQUERRA i continuarem en el camí, de manera que deixarem la Riera de Vallgorguina i les cases a la nostra esquerra. Continuem fins a trobar la pista que hem pujat amb el cotxe. Aleshores la prendrem i la seguirem. Al cap de poca estona arribarem al descampat on hem deixat el cotxe.

Tribuna Maresme | 27

Arranjament de la Font dels Eucaliptus a Alella

RUTES I VISTES GUIADES Vil·la romana de Torre Llauder. Mataró.

Vil·la romana de Torre Llauder. Dissabtes 1, 8, 15, 22 i 29 a les 12 h.

Caminar saludable. Sant Vicenç Montalt. Centre Cívic. Dimecres 5 a les 9h: Matinal al Pantà de la Gavarresa (Olost de Lluçanès). Dimecres 19 a les 9.30h: Matinal a l’Alzina de Can Ferrerons (Parc del Montnegre i Corredor). Info i inscripcions: Josep Grau (Tel.: 666 77 12 81).

Sortida: El barri Gòtic de Barcelona.

Alella. Can Lleonart. Dimecres 5 i 19 a les 9.30h. A càrrec de Cristian Mir, Llicenciat en història. www.alella.cat/canlleonart.

A finals d’any es van fer diverses actuacions de millora a l’entorn de la font dels Eucaliptus, al municipi d’Alella. Aquestes van consistir en l’habilitació d’una taula i bancs a l’exterior, la reparació de les escales d’accés i la neteja general de la font de pintades i brossa.

També s’han fet diverses millores a l’edifici del costat, que és objecte continuat d’actes vandàlics, com ara la neteja i pintat

de l’interior, la fixació de la porta d’entrada i la reposició dels bancs cremats. També es desbrossarà el corriol que hi porta.

L’accés a aquesta font és exclusivament a peu i se situa en contacte directe amb el bosc, sota uns grans eucaliptus que donen nom a la font. Degut a l’elevat risc d’incendi d’aquest emplaçament i de l’ús vandàlic de l’edifici s’ha tancat la llar de foc que tenia.

Casa Coll i Regàs. Mataró. Casa Coll i Regàs. Dijous 6, 13, 20 i 27 a les 12 h.

Divendres 7 i 21 a les 17 h. Dissabtes 1, 8, 15, 22 i 29 a les 17 h. Diumenges 9, 16 i 23 a les 12 h. Visita guiada.

Mataró, un passeig per la història. Mataró. Ajuntament. Dissabte 8 a les 11 h.

Ruta guiada per descobrir la història de la ciutat a través d’anècdotes i lectures.

Passejada guiada: Alella des dels cims.

Alella. Oficina de Turisme. Diumenge 9 a les 10.30h. Recorregut aprox. de 6km.

Recorregut literari Masoliver. El Masnou. C. Joan Miró. Diumenge 9 a les 11 h.

Ruta literària pels indrets referència en la poesia de Juan Antonio Masoliver.

Vapors, fàbriques i cooperatives del Mataró industrial. Mataró. Nau Gaudí.

Diumenge 16 a les 11 h. Ruta guiada per conèixer el ric patrimoni històric de Mataró i com va ser possible la gran transformació econòmica, social i urbanística de la ciutat durant els segles XIX i XX. Itinerari: El Masnou, terra de mar. El Masnou. Església de Sant Pere. Diumenge 23 a les 11 h. Us convidem a una emocionant i enriquidora passejada pels carrers, edificis i racons més sorprenents de la vila del Masnou.

Sortida: El castell del Montgrí. Alella.

Can Lleonart. Dimecres 26 a les 7.30h.

A càrrec de Ramon Rodríguez, de Giroguies.

Passejant per les botigues d’abans.

Mataró. Ajuntament. Dissabte 29 a les 11 h. Intentarem situar-nos en el Mataró dels anys seixanta i fer un recorregut pels carrers més cèntrics de la ciutat tot recordant o descobrint com eren els comerços d’aleshores. Guiatge de Pilar González Agàpito.

El Modernisme a Mataró. Mataró.

Ajuntament. Dissabte 29 a les 18 h. Ruta urbana pels edificis més significatius del Modernisme mataroní en una síntesi històrica de l’època i amb referències biogràfiques dels principals arquitectes del moment.

festes

28 | Tribuna Maresme

El Carnaval al Maresme ALELLA Plaça de l’Ajuntament Concurs de disfresses. Dissabte 22 a les 17h. A les 17h a la Plaça de l’Ajuntament: inscripcions pel Concurs de disfresses. A les 17:30h: Pregó a càrrec del Grup de teatre Pàmpol del Casal d’Alella i inici de la cercavila. Recorregut rua: Plaça Ajuntament, Empedrat del Marxant, Carrer Balmes, Santa Eulàlia, del Mig, Àngel Guimerà, Torrent Vallbona, Santa Madrona i final al Casal. A les 20h lliurament de premis del concurs de disfresses al Casal d’Alella i seguirà la festa amb música i ball.

Arriba el rei Carnestoltes, un dels personatges més apreciats i reclamats per la població, amb tota la intensitat i disbauxa dels dies més desestressants de l’any. És qüestió de posar-se la màscara o antifaç i d’anar a gaudir d’alguna de les rues i balls que s’organitzen a la comarca en aquest període de xerinola i enrenou tan divertit.

Tot seguit us en seleccionem unes quantes..

Envelat Municipal Ball infantil. Dissabte 22 a les 17:30 h. Animació infantil amb danses i core ografies infantils per ballar amb la nostra disfressa.

Casal El Castellet Espectacle: La vida és un circ. Dilluns 24 a les 17.30 h.

Plaça de l’Ajuntament Enterrament de la sardina. Dimecres 26 a les 17h. Desprès de la disbauxa i la gresca l’enterrament de la sardina posa punt i final al carnestoltes. Vine a les 17h a la Plaça de l’Ajuntament a acomiadar al rei carnestoltes, per una cercavila que el portarà a al judici final. Es prega dol rigorós.

Envelat Municipal Ball de momerotes. Dimarts 25 a les 20.30 h. Cinquena edició del Ball de Momerote.

Envelat Municipal Marxa fúnebre. Dimarts 25 a les 22 h.

Després de la mort del Rei Carnestoltes, es portarà el llit crematori cap a Can Martinet. A l’endemà es podrà fer la vetlla.

ARENYS DE MAR Biblioteca Hora del conte especial Carnaval. Dijous 20 a les 18 h: El Rei de la disbauxa a càrrec de Bufamots.

Terrassa Can Martinet Lectura del testament. Dimecres 26 a les 19 h. Vine a escoltar les últimes voluntats del testament del Rei Carnestoltes. A continuació: enterrament de la sardina, penjada de la Vella Quaresma.

Mercat municipal Carnestoltes al Mercat. Divendres 21 a les 20 h. Tapes al Mercat.

Mercat municipal Pregó de Sa Majestat en Carnestoltes.

Divendres 21 a les 21 h.

C.C.Calisay Ball de Carnaval. Dissabte 22 a les 23 h.

Dj, Karaoke, Photomaton...i molta diversió. No t’ho perdis.

Carrers del poble.

Gran rua de carnestoltes de l’Escola Sant Feliu. Divendres 21 a les 15:15 h.

Envelat Municipal Concurs de disfresses. Dissabte 22 a les 21.15 h. El Rei Carnestoltes animarà el concurs acompanyat dels dj’s Local Co.

Mercat Municipal Concurs de truites de Carnestoltes.

Dimarts 25 a les 11 h.

Ateneu Arenyenc Ball de Carnaval. Dissabte 22 a les 22.30 h. Amb concurs de disfresses amb l’actuació del Duet Ària.

CArrers Pla de l’Avellà Rua de carnestoltes ie pla de l’Avellà.

Divendres 21 a les 09.45 h.

plaça de l’Ajuntament Rua de carnestoltes. Dissabte 22 a les 19.30 h. Per donar la benvinguda al Carnestoltes i la seva festa, començarem fent gresca amb una rua pels carrers del poble acompanyats de la xaranga Pujats de tó i els tabalers de l’escola Sant Feliu.

Plaça de l’Ajuntament Festa de Carnestoltes. Diumenge 23 a les 11h. 11h: xocolatada popular a la plaça de l’Ajuntament. 11.45h: Cercavila, amb Colla de Gegants, Capgrossos, Graellers i Timbalers d’Alella. 12h: espectacle familiar amb el grup “Coloraines band” a la Plaça de l’Ajuntament.

Riera Rua de Carnaval. Dissabte 22 a les 17 h.

Per Carnaval... qualsevol disfressa val! A la Riera, des del carrer Montserrat fins la Plaça de l’Església.

CABRERA DE MAR

C.C.Calisay Concert de Banda. Dimarts 25 a les 19.30 h. A càrrec de la Banda de l’Escola Municipal de Música Carles G. Vidiella.

C.C.Calisay Escudella de recapte. Dimarts 25 a les 20 h. Vine a provar l’escudella.

C.C.Calisay Lectura del testament d’en Carnestoltes.

Dimecres 26 a les 19.30h.

C.C.Calisay Sardinada popular. Dimecres 26 a les 20 h. Menja’t la sardina!

ARENYS DE MUNT Riera i VOLTANTS Cercavila infantil de Carnaval de les escoles. Divendres 21 a les 10 h. A la Riera, el carrer de les Flors i la plaça de l’Església. plaça de l’Església Festa de Carnaval infantil. Diumenge 23 a les 16.45 h. Des de la plaça de l’Església, Rua. Fi de festa amb confeti, espectacle musical d’animació i xocolatada a la plaça.

Església Parroquial Missa d’imposició de cendra. Dimecres 26 a les 20 h. Els Carnestoltes ha finalitzat i comença la Quaresma amb el dimecres de Cendra.

MATARÓ Passeig de Carles Padrós: Festa de Carnestoltes. Dissabte 15 a les 13.30 h.

Des de la plaça de Santa Maria: Rebombori de la Mulassa. Dissabte 15 a les 18 h. Una setmana abans de Carnestoltes, l’associació Mestres del Gai Saber surt a anunciar que falten pocs dies per a l’inici de la gresca i la xerinola a la ciutat.

Tribuna Maresme | 29

Des de la plaça de Santa Maria i la plaça Xica Repartiment de truites. Dijous 20 a les 19 h. Repartiment de truites i botifarra per part de la Hermandad de la Juliana Llardera i la Semproniana Llardosa.

Des de la plaça de Santa Anna Arribada d’en Pellofa. Divendres 21 a les 20.30 h. Anem-lo a buscar! La Momerota, la Momeroteta i l’Agrupació Musical del Maresme desfilaran en formació per anar a rebre en Pellofa XL. Plaça de Santa Anna Ball de Gitanes. Dissabte 22 a les 11.30 h.

L’Associació Cultural Mestres del Gai Saber ens oferirà un espectacle amb referències a Mataró des de final del segle XIX. Des del Nou Parc Central.

Rua de Carnestoltes. Dissabte 22 a les 18 h. Avui és el gran dia per mostrar les millors gales, ja siguin fetes a mà, comprades, aprofitades o improvisades. En Pellofa espera tot Mataró ben disfressat a la Rua. Plaça de Santa Anna Ball de Carnestoltes. Dissabte 22 a les 20.30 h. Festa fins ben entrada la nit.

Acosteu-vos a la plaça de Santa Anna ben disfressats, que també hi ha concurs amb premi per a la disfressa més original, a veure qui fa més patxoca!

Des de davant l’Ajuntament Despertem en Pellofa. Diumenge 23 a les 11 h. En Pellofa és un dormilega que va anar a dormir tard. Per despertar-lo caldrà portar xiulets o qualsevol estri que faci soroll. Recorregut: Ajuntament, carrer de Sant Josep, muralla de Sant Llorenç i plaça de Santa Anna.

PREMIÀ DE DALT Associació de la Gent Gran Dijous Gras. Dijous 20 a les 18 h. Berenar típic de la diada.

CARRERS DEL POBLE Gran Rua de Carnaval. Diumenge 23 a les 12 h. Concurs de disfresses, premis i ball de l’Espolsada. Inscripcions a: grupcarnestoltes@hotmail.com.

Associació de la Gent Gran Ball de Carnaval. Diumenge 23 a les 18 h.

Parròquia de Sant Pere Dimecres de Cendra. Dimecres 26 a les 19 h. Començament de la Quaresma.

Celebració de l’Eucaristia. Imposició de la Cendra, signe del compromís de conversió Parc Felicià Xarrié Crema del Rei Carnestoltes. Dimecres 26 a les 19 h.

SANT ANDREU DE LLAVANERES Pati de El casal de Llavaneres Escudella de recapte. Diumenge 16 a les 14 h. Elaboració durant el matí de la tradicional escudella barrejada de recapte.

Carrer de Munt Tast de botifarra d’ou i varietat de truites de dijous gras. Dijous 20 de febrer.

Parc de Ca l’Alfaro Rua i concurs de disfresses. Dissabte 22 a les 17 h. Inscripcions i sortida des de el Parc de Ca l’Alafro.

CARRERS DEL POBLE Enterrament de la sardina. Dimecres 26 a les 16.45 h. Rua des de les escoles Serena Vall i Jaume Llull fins a la plaça de la Vila, on es trobaran les dues comitives i aniran plegats pel carrer de Munt fins al pati d’El Casal de Llavaneres, on es farà la crema del rei i la reina Carnestoltes i hi haurà sardinada de brioix per a tothom.

SANT VICENÇ DE MONTALT C/ Escoles Rua del Carnaval Escolar. Divendres 21 a les 15h. Cercavila de disfresses pels carrers del nucli antic. centre cívic Carnaval infantil. Dissabte 22 a les 17.30h. Berenar, concurs de disfresses i animació amb Karaoke Kids. centre cívic Carnaval adults. Dissabte 22 a les 22.30 h. Concurs de disfresses i actuació del grup el grup Tarzan Boys.

TEIÀ Parc de can Godó Ball de carnaval. Diumenge 23 a partir de les 12 h.

VILASSAR DE DALT Sala polivalent L’Estrella Concurs de truites de dijous gras. Dijous 20 a les 20 h. Tindràs 30 minuts per fer l’obra d’art culinària!

Espai Cívic Rua de Carnaval. Diumenge 23 a partir de les 10.30 h. 10.30 h: Concentració de disfresses i comparses a l’Espai Cívic. 11 h: Inici de la rua de Carnaval. Recorregut: Ignasi Bufalà, Manuel Moreno, Anselm Clavé, Nou, Mestra Viladrosa, Àngel Guimerà i Plaça de la Vila. En arribar a la Plaça de la Vila pregó del Rei Carnestoltes, veredicte del concurs, ballada final i animació familiar amb el grup Els Farsants.

Premis a les millors disfresses.

Centre Recreatiu L’Aliança. El Casinet.

Ball infantil de disfresses. Diumenge 23 a les 18 h. Els nens i nenes de Vilassar podran gaudir d’una festa de Carnaval a mida, que farà ballar grans i petits. Acte que posa el punt i final al Carnaval de Vilassar de Dalt.

VILASSAR DE MAR Plaça de l’Ajuntament Arribada del Rei Carnestoltes i inici del Carnaval 2020. Dijous 20 a les 17.30 h.

Carnaval infantil i berenar amb botifarra d’ou.

Plaça de Santa Anna Ball Infantil. Diumenge 23 a les 11.30 h.

Una selecció de la millor música farà que puguem lluir les nostres disfresses.

Plaça Picasso Carnaval infantil amb Trompes i tabals.

Dissabte 22 a les 12 h. A càrrec de la Cia. Xarop de Canya.

Des de l’ajuntament Seguici de les últimes hores. Dimarts 25 a les 20 h.

Carrer Sant Artur Concentració de les comparses. Dissabte 22 a les 18 h.

Plaça de la Muralla Sant Sopar. Dimarts 25 a les 20.30 h.

Carrer Sant Artur Pregó del Rei Carnestoltes i Gran Rua. Dissabte 22 a les 18.30 h. Gran rua amb el següent recorregut: c. Sant Artur, c.

Maria Vidal, c. Sant Genís, c. Montserrat, c. Sant Joan, Av. Montevideo, c. Mestral i plaça Tarradellas, on tindrà lloc l’exhibició final.

Ajuntament Enterrament d’en Pellofa. Dimecres 26 a les 17 h. Els excessos no són bons, i en Pellofa XXXIX n’ha pagat les conseqüències. El vestíbul de l’Ajuntament serà la sala de vetlles. Aneu a visitar-lo i demostreu com l’estimàveu.

Des de l’ajuntament Comitiva funerària. Dimecres 26 a les 19.30 h. Tot plorant sense parar, els Botargues, les autoritats civils, eclasiàstiques i militars, el notari, les ploraneres, la comitiva i els ciutadans de Mataró acompanyaran el difunt Pellofa al ritme de la marxa fúnebre. plaça de la Muralla Arribada de la Vella Quaresma. Tot seguit. Els vicis, que han estat presents durant els dies del regnat d’en Pellofa, entraran en lluita ferotge amb les forces quaresmals representades per les velles.

Plaça Tarradellas Lliurament de premis. Dissabte 22 a les 23 h. Disco mòbil amb Roger Freedom DJ i oferta gastronòmica amb foodtrucks.

Plaça del Círcol Arribada del XLIII Carnestoltes Firobi.

Diumenge 23 a les 12 h. Amb l’espectacle La festa dels salats, a càrrec de la Cia. Encara farem salat.

Can Bisa Enterrament de la sardina. Dimecres 26 a les 19 h. Concentració a Can Bisa i cercavila fins a la plaça de l’Ajuntament, on es llegirà el testament del Rei Carnestoltes.

Es prega dol rigorós.

30 | Tribuna Maresme

Premià de Mar celebra la seva Festa Major d’hivern en temps de Carnaval Festhivern amb foodtrucks i parades de menjar amb la música de Cesk Freixas i DJ Pomarita, el despertar del Penjaculpes per a adults i l’infantil, la rebuda de Sa Majestat el rei Carnestoltes a la plaça dels Països Catalans i la XXXIV Rua de Carnaval, són algunes de les propostes que s’entrellaçan a Premià de Mar aquests dies amb motiu de la robada de la seva Festa Major d’hivern i Carnaval.

Espai l’Amistat Posem a Caldo! Els Versots al teatre!

Dissabte 15. Després de la cercavila on els hem anat despertant, els Penjaculpes arriben a l’Amistat per explicar-nos, un any més, la seva història i per recitar els versots sense deixar-se res ni ningú per criticar! Les portes del teatre no s’obriran fins que arribi la comitiva dels Penjaculpes, que entrarà primer i tot seguit la resta d’espectadors. En acabar, a la sortida del teatre, abans d’anar a sopar i per refer-nos de la temperatura, se servirà, com cada any, un got de brou calent. plaça Nova Festhivern amb foodtrucks i parades de menjar. Música de la mà de Cesk Freixas i la Dj Pomarita. Dissabte 15 a partir de les 21 h. Després del típic caldo dels Penjaculpes cal omplir bé la panxa abans de la llarga nit de festa que ens espera. Tutukà ens acompanyarà fins la plaça Nova on hi trobarem foodtrucks i paradetes de menjar per poder sopar mentre gaudim del concert del Cesc Freixas i la Dj Pomarita.

A partir de les 21.30 h, a la plaça Nova, començarem escoltant en Cesk Freixas que celebra quinze anys de trajectòria artística de la millor manera. La segona part de la nit anirà a càrrec de la Dj Pomarita. Dj Barcelonesa que ha col·laborat a diferents emissores de ràdio submergint-se durant hores entre diferents estils musicals. plaça de l’Ajuntament Ballada de sardanes amb la Cobla de Premià. Diumenge 16 a les 11 h. Veniu a ballar la més popular de les danses catalanes, fem rotllana i seguim les passes de la sardana. des del c/ Àngel Guimerà El despertar dels Penjaculpes infantil.

Diumenge 16 a les 11.30 h. Aquest any arriben els penjaculpes menuts! Els petits esperits de les antigues fàbriques premianenques es desperten per primer cop perquè també hi tenen molt a dir! Prepareu-vos perquè venen amb moltes ganes de fotre’ns a caldo! Anirem en cercavila per les antigues fàbriques a ritme de la música d’alguns membres de La Coixinera. Recorregut: c/Àngel Guimerà (Can Pompili), Riera de Premià (Can Galindo), c/Gibraltar (Can Gravada), c/Marina, C/ Sant Cristòfol (can Sanpere), rectoria i Pl. Ajuntament.

FOTOS CEDIDES AJUNTAMENT DE PREMIÀ DE MAR

Des del carrer Sant Cristòfol El despertar dels Penjaculpes. Dissabte 15 a les 19 h. Els antics esperits de les fàbriques es tornen a despertar per fotre’ns a caldo! Anirem en cercavila per les antigues fàbriques a ritme de Kinkakau i gaudint de diferents espectacles. Recorregut: c/Sant Cristòfol (can Sanpere) c/ de la plaça, c/ Anselm Clavé, c/Esperança, Pl. Sardana (Vapor Vell), c/ Alegria, Pl Foneria (Fundicio Roura), c/Joan Prim, escola La Lió (Lió), c/Joan Prim, c/Sant Pau, c/del Nord i c/Sant Antoni fins a l’Amistat.

Un cop a la plaça dels Països Catalans La Revolució us convida a cantar, ballar, riure i jugar. Que tothom es prepari perquè les cançons i les danses, els jocs, les teatralitzacions i les improvisacions, ara, es converteixen en les armes per lluitar a favor de l’alegria i la felicitat. Passi el que passi, que ningú marxi sense estar una mica més content. des de la plaça Joan Coromines XXXIV Rua de Carnaval. Diumenge 23 a les 17 h. Ja ha arribat el moment més esperat de Carnaval. Veniu a veure la rua, que es farà al llarg de la Gran Via de Lluís Companys, entre les places de Joan Coromines i la dels Països Catalans. Abans del lliurament de premis podrem continuar la gresca amb la música de la Premià Jazz Orquestra. parc de Calasparra El Patufet i el gegant. Dilluns 24 a les 11.30 h. Fem volar la imaginació i la creativitat amb un conte i un taller ben especials. Què haurà fet en Patufet per fer enfadar a un gegant? Tot i ser petit, gràcies al seu enginy, aconsegueix guanyar-lo.

En el taller aprendrem noves maneres de pintar i crear dibuixos. Experimentarem amb flors, plantes, i verdures i descobrirem com es poden transformar en fantàstics instruments per pintar.

1

plaça Nova Les aventures de la família Raton. Dilluns 24 a les 17 h. Veniu a gaudir d’un espectacle de titelles, a partir d’un conte extraordinari de Jules Verne, mentre us preneu un bon got de xocolata calenta.

plaça dels Països Catalans Rebuda a SM el rei Carnestoltes. Dijous 20 a les 18 h. Sa Majestat Primilià XVIII sembla que ens vol dir alguna cosa. Escoltem-lo atentament i que comenci el Carnaval. plaça dels Països Catalans Espectacle infantil Diversions. Dijous 20, després de la rebuda. Espectacle amb la companyia La Puça i berenar amb botifarra d’ou. Un hora de música i bogeria, us hi atreviu? A més, podreu tastar una botifarra d’ou boníssima. Que comenci el Carnaval! plaça de l’Ajuntament Tothom cap al Ball de Carnaval. Dissabte 22 a les 22.45 h. Quilombo amenitzarà la prèvia al Ball de Carnaval perquè tothom entri a l’Amistat ben animat. Us animeu a seguir el seu ritme?

Espai l’Amistat Ball de Carnaval amb Karaokes Band i els Dj’s ABDj’s i TRAP-ELLA. Dissabte 22 a les 23 h. Enguany repetim amb Karaokes Band ja que és una proposta completament original que va tenir una gran acollida l’any passat. Una banda de música 100% en directe que us faran ballar amb els seus popurris de grans èxits actuals i de tota la vida i sintonies de sèries i pel·lícules. Remeneu pel calaix de les disfresses i vestiu-vos com cal per a l’ocasió per ser els guanyadors del concurs de disfresses. La inscripció es podrà fer el mateix dia. plaça Nova Carnaval i animació infantil Revolució amb Pentina el Gat. Diumenge 23 a les 11.30 h. Grans i petits es trobaran a la plaça Nova per lluir les seves millors disfresses i aniran en cercavila fins a la plaça dels Països Catalans. Els acompanyaran els tabalers de Kitoka i K-Tum. Us hi afegiu?

plaça dels Països Catalans Testament del rei Carnestoltes i enterrament de la sardina. Dimecres 26 a les 17.30 h. Ha mort en Primilià XVIII i ja està a punt de cremar a la foguera. Els Penjaculpes, molt tristos per aquesta pèrdua, ens llegiran el seu testament sota l’atenta mirada de la Vella Quaresma i les ploraneres. Acompanyeu-nos en aquest moment amb una sardina ben grossa per llençar-la a la foguera. plaça dels Països Catalans Crema de la foguera. Dimecres 26 a les 18 h Silenci a la plaça! És el moment de la Vella Quaresma, que posarà fi al regnat d’en Primilià XVII. Aquesta senyora, severa i seriosa, ja està llesta per encendre la foguera i fer cremar el nostre rei Carnestoltes. Els Diablons de Premià de Mar ajudaran a fer que cremi com cal. plaça de l’Ajuntament Arrencada de la cama de la Vella Quaresma. Al llarg de la Quaresma. Durant les 7 setmanes que dura la Quaresma, s’arrencarà una cama a la Vella de fusta penjada de la façana de l’Ajuntament.