Tribuna
Maresme www.tribunamaresme.com
NÚM. 359. AGoST 2020
Conèixer el Maresme Us proposem diversos indrets d’interès turístic i patrimonial per visitar de la nostra comarca i redescobrir el territori durant aquest estiu. Són els espais que tenim més pròxims i que sovint ens passen desapercebuts.
entrevistes: Gregorio Luri (pedagog) i Patry Jordán (entrenadora personal)
Festes: Vilassar de Dalt i Cabrils, a punt de celebrar la seva Festa Major
Gastronomia: La Verema d’Alella i la Mostra de Cabrils s’adapten als nous temps
PROPOSTES DESTACADES D’AGOST CoNSULTA L’AGENdA CoMPLETA d’ACTIVITATS A WWW.TRIBUNAMARESME.CoM
ConCeRts a la FResCa
arenys de Munt. Plaça església. Els dissabtes 1, 15, 22 i 29 a les 21 h, concerts de Flood Dixie Band, Tangerine Trio, Parellop o Acústing.
Festes MajoRs
Cine nÚRia + GessaMí Boada
tastos ModeRnistes
MIRADES POLIÈDRIQUES
VilassaR de dalt i CaBRils Els dos municipis criden a pareticipar a les seves festes majors, adaptades als nous temps.
Mataró. Casa Coll i Regàs. dies 21 i 28, 20.30h. Gaudeix d’una experiència que fusiona l’arquitectura modernista amb la cultura enogastronòmica.
LA VINYETA
eMPedRat de Contes
Mataró. Bibl. Pompeu Fabra: 4, 11, 18 i 25 ag. Mataró. Bibl. antoni Comas: 5, 12, 19 i 26 ag. Sessions estivals de l’Hora del conte.
Mataró. Pati Can Marchal. dia 27 a les 20 h. Última proposta del Festival Nosaltres amb el concert de dues de les sorpreses de l’escena local.
Mataró. Ca l’arenas. Fins el de 28 febrer Exposició amb motiu del centenari del naixement de Jordi Arenas (Mataró, 1920-1998).
Can CaRalt oBeRt PeR VaCanCes
llavaneres. divendres 7, 14, 21 i 28, 21.30 h. Llavaneres convida a un nou cicle de concerts: Beatl’s, Núria Graham, Fantasia Quintet o Ignasi Terraza trio.
Ricard Soler. www.ricardsoler.blogspot.com
CONCURS ReCoRReGut teRMal aMB MassatGe guanya un recorregut termal amb un massatge de 15 minuts per a dues persones a aiRe ancient Baths de Vallromanes. Viu una experiència única de relaxació total per al cos i la ment a través dels plaers de l’aigua en una atmosfera plena de màgia i acaba de relaxar-te completament amb un massatge.
Maneres de participar • Enviar un email a: promocio@tribunamaresme.com. • Facebook / Twitter / Instagram Segueix-nos i busca la publicació del concurs.
La guanyadora del concurs de l’edició de juliol és: Alba Torres.
Tribuna
Maresme Difusió controlada per l’Oficina de justificació de la Difusió pgD
editor/director: josep Maria ponce. Col·laboradors: Albert Calls, gabriel pujol, Sílvia Tarragó, Margarida Colomer, jesús gonzàlez Notario, josep grau, Anna Lladó, passi garden Home, Ferran planell, gemma ponce, Remei Ribas i Ricard Soler. C/ Lourdes, 40 · 08330 premià de Mar · Tel. 93 752 52 67 www.tribunamaresme.com · info@tribunamaresme.com dip. legal: B-26375-2005. impressió: Impressions Intercomarcals S.A.
TRIBUNA Maresme no es fa responsable dels continguts dels articles dels col·laboradors de la publicació, que reflecteixen la seva opinió; ni dels missatges publicitaris dels anunciants.
maresme
Tribuna Maresme | 3
SABER VIURE
Redescobrim el Maresme
Text: Gemma Ponce Fotos: Cedides
L’estiu d’enguany no és com els altres. La incertesa de la pandèmia no permet fer les vacances com fins ara i és per això que es potencia el turisme intern. En aquest sentit, segons dades del Departament d’Empresa i Coneixement, un 85% de les famílies que tenen intenció de fer alguna sortida asseguren que la faran a l’estat. Amb aquesta situació, és un bon moment per aprofitar i gaudir de la nostra comarca. És hora de visitar aquells espais que tenim més a prop i que sovint ens passen desapercebuts. D’aquesta manera, la idea és que ens acompanyeu a conèixer 10 racons emblemàtics, per començar a redescobrir el Maresme.
1
Castell de Burriac Cabrera de mar
La primera constància de l’existència del castell es remunta al 1017. En un principi s’anomenava Castell de Sant Vicenç i no va ser fins al 1313 que va aparèixer per primer cop el nom de Castell de Burriac. Es tracta d’una construcció medieval situada a poc més de 400 metres sobre el nivell del mar, en un petit turó de Cabrera de Mar visible des de diferents punts.
La seva història es remunta al segle IX, quan va aparèixer la Capella de Sant Vicenç, que inicialment li donà nom. Entre els segles XI i XII es va erigir el castell, que es va construir sobre una torre de defensa anterior. No obstant això, no era tal com el coneixem ara, ja que durant el segle XV es va ampliar i renovar. Més endavant, el segle XVIII va quedar abandonat, tot i que la capella va seguir en actiu. Actualment està consolidat i es pot visitar.
4 | Tribuna Maresme
2
Port d’Arenys de Mar
El Port d’Arenys de Mar és fruit d’una mescla de la història i la tradició marinera del poble. S’ha consolidat com a un dels més importants de Catalunya, ja que alberga des de fa anys una gran flota pesquera. És per això que diàriament té lloc la subhasta del peix a la llotja de la vila a partir de les quatre de la tarda, quan tornen els vaixells amb el peix fresc. Actualment acull diversos equipaments, diferents tipus d’activitats nàutiques i embarcacions d’esbarjo. Així doncs, es tracta d’un entorn familiar on l’activitat amb el bon temps està assegurada. 3
Casa Coll i Regàs Mataró
La Casa Coll i Regàs, al cèntric carrer Argentona de Mataró, és una obra de Josep Puig i Cadafalch. Va ser un encàrrec de l’empresari tèxtil mataroní Joaquim Coll i Regàs a l’arquitecte. Es tracta d’un edifici modernista construït el 1897 i declarat Bé Cultural d’Interès Nacional. Destaca per la seva sala de visites luxosa, amb unes fascinants vidrieres amb reixa i un enteixinat del sostre. A més del despatx de Joaquim Coll i Regàs, on hi ha una llar de foc
amb les seves inicials gravades. Així doncs, aquesta obra és una de les mostres de Puig i Cadafalch a la seva ciutat natal, Mataró, d’on va ser l’arquitecte municipal encarregat de la urbanització de molts carrers i reformar el Saló de Sessions de la Casa de la Ciutat, entre altres. Tanmateix, també hi ha creacions seves a Argentona, com la Casa Garí, de manera que s’ha establert la Ruta Puig i Cadafalch entre les dues poblacions per conèixer més sobre l’artista, en el context d’altres propostes a municipis de la comarca vinculats al Modernisme, com Canet de Mar. La importància del mataroní com a autor modernista català es fa evident a Barcelona, on, entre els edificis més emblemàtics, destaca la Casa Ametller enmig del Passeig de Gràcia. 4
Conjunt dels Dolors a la basílica de Santa Maria Mataró
La basílica de Santa Maria de Mataró mostra al seu interior el que es considera com a una de les joies del barroc català: la Capella dels Dolors. De fet, es tracta d’un conjunt pictòric que es compon de la Capella, la Sagristia, la Sala de Juntes, el
3
2
4
5
Cor i la Cripta. En concret, la Sala de Juntes i la Capella van ser decorats pel pintor Antoni Viladomat, un dels exponents més importants del barroc a Catalunya, i es mantenen en el seu estat original. En elles destaquen un conjunt de frescos, olis, elements escultòrics i teles que es van completar entre el 1722 i el 1737. En aquest sentit, a la ca-
pella hi ha sis grans teles que representen les estacions del via crucis, combinades amb escenes de la corona dolorosa. Per la seva banda, la Sala de Juntes està coberta de pintures dels apòstols i els evangelistes. Amb tot, es considera una de les demostracions més importants del barroc català i actualment està oberta al públic, ja que es pot visitar per mitjà de visites guiades.
Tribuna Maresme | 5
5
7
El Maresme compta amb un ric patrimoni històric i aqrueològic a l’abast de la mà, per visitar de manera ben fàcil.
Mina d’Aigua El Masnou
L’escassetat d’aigua al Masnou dels segles XVIII i XIX va portar a diferents propietaris de masos de famílies benestants a construir canalitzacions que abastissin d’aigua, captada i filtrada en el subsol, les cases. D’aquesta manera, la població amaga una xarxa de 28 mines d’aigua que recorren un total de 27 quilòmetres. Actualment encara en queden tres en funcionament i s’ha adequat un tram d’aproximadament 40 metres per obrir-los al públic. La sortida és des del Centre d’Interpretació de la Mina d’Aigua i es pot visitar lliurement cada diumenge o bé amb visites guiades gratuïtes el segon diumenge del mes. En elles s’explica el funcionament de les galeries i la funció d’aquestes com a refugi antiaeri.
6
Sant Pol de Mar
Sant Pol de Mar es caracteritza per ser un antic poble de pescadors. Actualment té una imatge molt personal, amb cases blanques i carrers estrets. Tanmateix, la localitat també presenta una gran riquesa arquitectònica, amb edificis modernistes (Cal Planiol i Cal Dr. Roure) i antigues cases indianes, que es caracteritzen per la seva majestuositat i varietat d’estils. A més, hi ha construccions vinculades a la tradició marinera del poble, com la Caseta del Motor, a la Platja de les Barques. Així mateix, la vila ha sigut un clàssic destí pels estiuejants. En aquest sentit, molts d’ells s’hi van fer cases que actualment són conegudes, com Can Coderch i Can Corominas. De fet, aquest darrer edifici actualment és la biblioteca municipal. No
obstant, Sant Pol de Mar destaca per les seves platges rocoses i de sorra amb aigües cristal·lines. Aquestes es poden contemplar des del turó de Sant Pau, a peus de l’Ermita que li dona el nom, des d’on es pot albirar tota la costa del Maresme. 7
Bosc encantat Òrrius
Malgrat ser conegut com a Bosc Encantat d’Òrrius, la realitat és que aquest el trobem al terme municipal de la Roca del Vallès. Es tracta d’una sortida que ens portarà fins a la població més petita del Maresme de la manera més original. És una excursió apta per a tota la família que consisteix en descobrir un conjunt de pedres tallades amb diferents formes. Així doncs, amagades enmig de la natura es poden contemplar roques que recorden a un maori, un elefant i un indi.
6 | Tribuna Maresme
8
Fundació Palau Mataró
La Fundació Palau, a Caldes d’Estrac, és un referent cultural de la comarca. En aquest sentit, des del 2003 treballa per conservar, exhibir i difondre el fons artístic i documental del polifacètic poeta i escriptor Josep Palau i Fabre. Es tracta d’un dels especialistes amb més renom en l’àmbit mundial sobre la vida i l’obra de l’artista Pablo Picasso, de qui era amic. Tant és així que en l’exposició permanent de la Fundació Palau destaca la sala “Estimat Picasso”, dedicada només a obres del mundialment conegut pintor. Aquest fet la converteix en el segon museu de Catalunya amb més obres de l’autor, per sota del Museu Picasso. Malgrat això, la riquesa artística de la Fundació Palau també té altres vessants, ja que inclou obres d’autors contemporanis. A part, organitza exposicions temporals i combina la seva activitat museística amb recitals poètics, musicals, conferències i altres activitats relacionades amb l’art. 9
Casa Museu Lluís Domènech i Montaner Canet de Mar
Es tracta de dos equipaments museístics situats a Canet de
cesc. La característica principal de l’obra recau en el fet que es va aprofitar l’estructura d’una antiga casa de poble i es combina la decoració exterior amb elements d’aire medieval i moderns. El 1998 es va inaugurar com a museu i està obert al públic. Al seu interior s’hi poden trobar rèpliques d’obres de Domènech i Montaner, ja que ell mateix les demanava. A part, la Casa museu també exposa altres cares de l’artista, com la seva figura política i editorial.
6
9
8 10
10
Ja sigui al litoral, a l’interior o a les muntanyes i les vinyes, la comarca del Maresme amaga grans tresor naturals i patrimonials.
Mar que tenen un gran interès patrimonial. Estan dedicats a la figura del famós arquitecte Lluís Domènech i Montaner, exponent del modernisme. D’una banda hi ha la Masia Rocosa, del segle XVII i de l’altra, la Casa Domènech, d’estil modernista i l’última obra de l’arquitecte. Aquests edificis materialit-
zen l’estret vincle de Domènech i Montaner amb la vila maresmenca. De fet, la Masia Rocosa va servir durant molts anys com a casa d’estiueig de la família Domènech, ja que la seva esposa era originària de Canet de Mar. Pel que fa a la Casa Domènech, l’arquitecte la va construir juntament amb el seu fill Pere i el gendre, Fran-
Ruta DO Alella Maresme i Vallès Oriental
El consorci DO Alella es va crear el 2010 i des d’aleshores ha pres cada cop més importància. Entre les activitats que impulsa destaca la Ruta DO Alella, que agrupa l’oferta enoturística, a més de pròpiament turística, de localitats del Maresme i del Vallès Oriental. El seu objectiu és promocionar la cultura del vi i per fer-ho organitza un seguit d’activitats, com són veremar una vinya, visitar cellers, degustacions de vins, rutes històriques, comprar productes típics de la zona o allotjar-se en un entorn rural, entre d’altres. Aquestes experiències, doncs, permeten submergir-se tant a la cultura vitivinícola com a la tradició i els costums de la zona.
l’entrevista
8 | Tribuna Maresme
PREGUNTES I RESPOSTES
ENTREVISTA A Gregorio Luri, doctor en Filosofia, expert en pedagogia i mestre
“Si l’abandonament escolar augmenta al setembre degut a la crisi de la Covid, la situació serà desesperada” Text: Clack - AMIC
Comencem pel final. Aquest 2020 serà un any escolar perdut? Per a molts, no, però per a una part de la població, sí, sens dubte. A més, crec que ja hem perdut un any escolar. El que veurem és si, a efectes pràctics, serà un any o serà més d’un any. Al setembre entrarem en l’etapa de l’escola postcovid. Aquest nou paradigma educatiu portarà progrés o retrocés a l’educació pública? El que ens ha plantejat la pandèmia és una cosa que ja ens havíem acostumat a veure: un percentatge de gairebé un 25% de fracàs escolar. Ens hem escandalitzat molt pel que suposadament és una bretxa tecnològica, però aquesta bretxa tecnològica no ha fet més que reflectir una bretxa cultural que ja hi havia. Si parlem de percentatges, es tradueix en
“Em sembla molt escandalosa la manca de lideratge de les autoritats educatives”. Així de contundent es mostra Gregorio Luri (Azagra, Navarra, 1955), doctor en Filosofia, expert en pedagogia i mestre, sobre la gestió educativa de la crisi de la Covid, en la qual, al seu parer, les escoles s’han sentit “soles davant la realitat d’improvisació permanent”. Luri entén que, de cara a l’inici del curs al setembre, cal posar els esforços educatius sobre l’alumnat que, degut al coronavirus, “ha perdut” sis mesos d’aprenentatge.
què entre el 15 i 20% d’alumnes, depèn de les zones, s’han despenjat i sense cap dubte els costarà molt reintegrar-se. També hi ha hagut un percentatge, al voltant del 15%, que els ha anat bé: els qui han tingut
una família que ha estat capaç d’organitzar-se; els introvertits; o els qui patien bullying i s’han vist amb la possibilitat de treballar bé. Un 70% que han acabat molt i molt cansats d’aprenentatges telemàtics.
Com s’adaptarà l’escola a l’augment de la bretxa entre els nens que provenen de famílies amb diferent poder adquisitiu? Honestament, crec que no som capaços de veure la gravetat de la situació. Els nanos que han perdut sis mesos d’aprenentatge escolar els costarà molt tornar al setembre. Si fóssim conscients de la gravetat de la situació, estarien totes les institucions públiques planificant activitats d’estiu, però no veig aquesta actitud. Això farà que augmenti el risc d’abandonament escolar a partir del setembre? L’abandonament escolar normalment s’interpreta no com els nens que deixen l’escola, sinó com els adolescents que, en acabar la seva escolarització obligatòria, no continuen estudis. Estem al voltant del 20% de joves que no continuen els estudis. La situació, d’Espanya en general, pel que fa a l’abandonament escolar és molt greu,
Tribuna Maresme | 9
una de les més altes de la Unió Europea. Si això augmenta, ens trobarem amb una situació desesperada. Una de les principals preocupacions de cara a setembre seran els espais escolars, tema vinculat a les ràtios a les aules. Si veiem que els adults no som capaços de respectar les distàncies, què podem esperar dels nanos? No només has de tenir un professor per grup, has de tenir adults o professors controlant els espais comuns. Cap escola pot garantir als pares una seguretat total i això crea una altra tensió: pots exigir als pares l’escolarització dels seus fills si no els dones una seguretat? Quina és la gran carència educativa que aquesta crisi pot agreujar de cara a l’anomenada ‘nova normalitat’?
Si veiem que els adults no som capaços de respectar les distàncies, què podem esperar dels nanos? Cada cop estic més convençut que el fracàs escolar és un fracàs lingüístic. I no parlo de llengües: que si català, castellà... Cada cop estic més convençut que el fracàs escolar és un fracàs lingüístic. I no parlo de llengües: que si català, castellà... sinó de la riquesa lingüística d’una persona. Es veu molt clar a partir de 3r de primària. Crec que aquesta hauria de ser la nostra obsessió escolar: com pot l’escola compensar els dèficits lingüístics i cultu-
rals dels nostres nois. No veig, per exemple, que a la nova llei d’educació se li dediqui ni una línia al que per mi és el problema fonamental. Les famílies es van mostrar desconcertades amb l’heterogeneïtat de decisions de les direccions escolars a final de curs. Com valora les directrius del Ministeri i la Conselleria d’Educació? Em sembla molt escandalosa la manca de lideratge de les autoritats educatives. No només no han tingut lideratge, que ja indica una confusió d’idees, sinó que molt sovint les idees d’un dia s’han corregit al següent. Hi ha hagut com una sensació d’improvisació permanent, que es poden permetre els qui no tenen nens davant, però a l’escola no. Això ha deixat a les escoles amb la sensació que estaven soles davant aquesta realitat. Això és greu.
Què ha d’aprendre l’escola pública d’una crisi com aquesta? El que és imprevist no es pot preveure. Ja hi ha plans de contingència sobre el que és previsible. Ens hem adonat que hi ha situacions davant les quals ens toca improvisar. Hauríem de recuperar una mena de ‘Barri Sèsam’ del segle XXI, perquè una de les poblacions més afectades serà aquella que li ha agafat la crisi en situació d’aprendre a llegir. Per altra banda, veig també que molts professors tenen la sensació que, si hi ha algun problema de salut a la seva aula, es trobaran sols davant de qualsevol denúncia potencial que hi pugui haver. Si volem que un sistema educatiu funcioni, hem de crear un cercle virtuós de confiança en el qual autoritats, escoles, famílies i alumnes tenen confiança els uns amb els altres i tot es reforça
Kayak del Ter: esport, naturalesa i desconnexió A Kayak del Ter podràs conèixer una mica més sobre el riu Ter i les terres que l’envolten i a la vegada realitzar un descens turístic-fluvial en caiac, canoa canadenca o SUP “paddle surf”. El descens passa per diferents trams de gran valor paisatgístic, a les comarques del Gironès i del Baix Empordà, i que formen part dels corredors biològics mediterranis inclosos dins el programa Xarxa Natura 2000. L’activitat permet descobrir l’entorn d’una forma lúdica i activa, amb especial respecte i protecció cap a la biodiversitat que l’envolta. Més info: https://kayakdelter.com
Kayak del Ter
Connectar amb la Natura a través de l’Hotel Dom Situat als Pirineus lleidatans, en el poble d’Organyà es troba l’Hotel Dom. Una atractiva casa senyorial del 1940 restaurada, ideal per unes vacances en família o una romàntica escapada. Pels amants dels esports d’aventura és un lloc ideal per practicar caiac, barranquisme i parapent. A més, l’Hotel Dom ofereix lloguer de BTT gratuït i un descompte del 25% en la tarifa de l’habitació a partir de la segona nit d’estada. Més info: www.hoteldom.es
Hotel Dom
Pràctica windsurf a Salou de la mà dels campions d’aquest esport Salou aprofita tot el potencial que tenen les seves platges i els recursos naturals marítims per practicar activitats nàutiques. El Club Nàutic de Salou ha apostat fortament amb l’esport del windsurf i ha aconseguit organitzar dos Campionats del Món l’any 2017. Aquesta aposta ha permès que diversos regatistes del Club s’hagin proclamat campions. Ara, tens l’oportunitat d’endinsar-te en aquest món acompanyat dels millors professionals al Club Nàutic de Salou. Més info: https://clubnauticsalou.com
Club Nàutic de Salou
idees
10 | Tribuna Maresme
PREGUNTES I RESPoSTES
davant un pòrtic romànic ValoRs.oRG albert dresaire Consultor en TIC Més continguts a valors.org
La meva dèria pel món dels pessebres em va portar a Arle (França). Arle és la capital de la Camarga, el delta del riu Roine, i destaca pel seu passat medieval. A més a més, cada any s’hi organitza una important exposició de santons (figures de pessebre), motiu de la meva excursió amb una colla de pessebristes. A Arle, els meus companys de viatge i jo vam quedar embadalits davant el pòrtic romànic de l’església de Sant Tròfim. Aquest pòrtic, que recorda un arc de triomf romà, fou construït a la darreria del segle XII. És una obra magnífica. Com si es tractés d’un joc de descoberta, amb els meus amics vam dedicar una llarga estona a identificar tots els personatges i les escenes que hi ha representades. Ernst Hans Gombrich (19092001), a la seva obra Història de l’art (Columna, 1999), presenta el pòrtic de Sant Tròfim d’Arle com un clar exemple de l’art de la seva època. Explica Gombrich que “va ser a França
El pòrtic de l’església de Sant Tròfim d’Arle.
Que a la nostra societat, tothom sàpiga llegir i escriure és un gran avenç. Un gran avenç que potser no sabem valorar on es van començar a decorar les esglésies romàniques amb escultures, per bé que també aquí la paraula ‘decorar’ enganya una mica. Tot el que pertanyia a l’església tenia una funció definida i expressava una idea definida relacionada amb l’adoctrinament”. És a dir, els ensenyaments de l’Església sobre com havia de ser el recorregut dels homes i les dones en la vida terrenal quedaven expressats en el pòrtic dels temples, tal com
nosaltres vam poder observar a Arle. Aquelles escultures impactaven a la gent amb més molta força que no ho farien les paraules del sermó d’un capellà. La força de la imatge. Gombrich il·lustra això amb els versos que, tot pensant en la seva mare, va escriure François Villon, un poeta francès de l’època medieval: Soc una dona pobra i vella, molt ignorant, no sé llegir. A l’església del meu poble m’ensenyaren un paradís pintat amb arpes i l’infern on cremen les ànimes dels condemnats, l’un em dona joia, l’altre m’espanta… A l’Edat Mitjana bona part de
la població era com la dona del poema: pobra i ignorant, que no sabia llegir. Els «secrets» de la lectura i l’escriptura quedaven reservats a minories privilegiades. Afortunadament els temps han canviat tant que ara hem de fer un esforç per imaginar un món en el que la gran majoria de la gent no sabés llegir. I per això la mirada que nosaltres puguem fer a l’art medieval és tant diferent del que en feien els seus coetanis. Per a la gent del seu temps, el pòrtic de Sant Tròfim era una font de coneixement, era allà on es «llegia». Saber llegir és un privilegi. Que, a la nostra societat, tothom sàpiga llegir i escriure és un gran avenç. Un gran avenç que potser no sabem valorar. Uns dies abans d’anar a Arle, un amic que és professor universitari em comentava que cada vegada costa més que els alumnes segueixin les seves explicacions a classe si no compten amb un suport d’imatge. I, davant del pòrtic de Sant Tròfim, per un moment vaig pensar que el meu amic vivia un anacronisme, i que enlloc d’estudiants del nostre temps, a la seva aula hi havien anat a parar alumnes de l’Edat Mitjana.
Tribuna Maresme | 11
L’ofici de salvar la memòria Albert Calls
El passat 30 de juliol va morir a l’edat de 78 anys en Joan Gómez, de Premià de Mar. Museòleg i estudiós de la història local, documentalista, artista i escriptor, entre moltes d’altres vocacions d’una dilatada trajectòria al servei de la cultura i sobretot, membre de ple d’una generació, la que ara en el món virtual en diuen analògica. Si busquéssim algunes paraules clau de la seva intensa activitat hi hauria l’Associació d’Artistes Plàstics, el Museu de l’Estampació, l’escola El Dofí, l’Associació d’Estudis Científics i Culturals o la Fundació CRIT. A més, de ser un referent local i de l’àmbit tèxtil per a estudiosos i estudiants de tota mena. La passió d’en Joan Gómez
va ser la preservació de la història local. I si ara, en ple segle XXI, estem acostumats a tenir museus i institucions amb personal i una certa estabilitat, la generació de Joan Gómez ve d’un moment on salvar la història era recollir documents de manera totalment voluntariosa, que sovint es llançaven a la brossa, preservar-los en primera instància de la destrucció, per tot seguit, inten-
La generació de Joan Gómez ve d’un moment on salvar la història era recollir documents de manera totalment voluntariosa tar posar-hi un mínim d’ordre per salvaguardar-los. Persones com ell han contribuït a què s’hagi conservat una bona part de la nostra memòria més propera, la que sovint interessa
a poca gent, per deixadesa o perquè és més pràctic per a determinades elits que el pas del temps esborri certes coses. En els documents i la memòria hi ha escrit el que vam ser i les claus del que som i del que serem. Amb la mort de Joan Gómez comença a desaparèixer del tot ja una generació que en la represa de la democràcia, amb pocs recursos i molta empenta autodidacta, contra la desídia i el desinterès col· lectiu, va convertir la seva passió en la seva vida. I de tots aquells papers salvats per en Joan Gómez de la destrucció i l’oblit, n’han anat sortint llibres, records, poemes i creacions artístiques, fruit d’una inquietud de la que en som deutors, avui que sortosament tenim institucions estructurades i sòlides.
12 | Tribuna Maresme
Servei de Neteja Pere i Àngel es renova per fer front a la COVID-19
Amb 43 anys d’història, la situació excepcional de la crisi de la COVID-19 ha portat a l’empresa Servei de Neteja Pere i Àngel a preparar-se per oferir el servei de desinfecció en tots els espais possibles. Tant és així, que el dia d’avui la companyia compta amb un equip per a la desinfecció d’espais públics i, com a última novetat, també la de tancats i privats. Aquest darrer inclou llocs com són els restaurants, els vehicles, els establiments comercials, les residències o les oficines, entre d’altres. D’aquesta manera, l’empresa aposta per una desinfecció ràpida i eficaç per interiors. En ella s’utilitza un líquid desinfectant provat contra la COVID-19 que no humiteja les superfícies perquè no pro-
dueix partícules o gotes. Així mateix, s’evapora ràpidament i no deixa marques que puguin afectar els materials, sobretot a l’electrònic, la documentació o el mobiliari de l’espai. Aquesta pràctica pot servir per desinfectar des de comunitats, centres sanitaris, cases particulars, oficines i comerços. En concret, per aquests últims s’aconsella fer una desinfecció correlativa dels negocis per tal de mantenir moltes zones lliures de COVID-19, aprofitar el temps i abaratir costos. A més, Servei de Neteja Pere i Àngel també s’encarrega de realitzar estudis per mantenir la seguretat a les piscines comunitàries, de manera que adapta la desinfecció a les instal·lacions, amb els seus
manteniments pertinents. Tanmateix, des de l’inici de la crisi sanitària l’empresa ofereix el servei de desinfecció d’exteriors, pel que actua a pavellons, naus industrials, parcs infantils, carrers i mercats, entre altres. Ho fa amb un desinfectant diferent, ja que així ho requereix la tècnica utilitzada, però els dos tenen el certificat contra COVID-19, no resulten tòxics i s’entreguen certificats. No obstant, s’ha de diferenciar entre neteja i desinfecció. La finalitat de la primera és eliminar brutícia i impureses i en ella s’utilitzen productes com aigua i detergents. La desinfecció, en canvi, està destinada a eliminar o reduir significativament la càrrega microbiana de les superfícies.
La Fundació Carulla posa en marxa ‘SOS Cultura’ Durant el confinament ha quedat palesa la importància que té la cultura en les vides de les persones i de les societats. Ens fa sentir millor, ens connecta, ens fa més feliços, ens fa crítics i ens transforma. És per això que des de la Fundació Carulla s’ha decidit crear SOS Cultura, un programa excepcional dotat amb més de 100.000 euros per tal de donar suport als i les creadores culturals. El programa vol impulsar nous projectes culturals que donin resposta a la necessitat que tenim com a societat d’abordar els efectes individuals i col·lectius provocats per la pandèmia: la por, l’aïllament, la solitud o les emocions contingudes. Les beques busquen propostes artístiques inèdites i fomentar la participació cultural amb 4 convocatòries: Suport a creacions artístiques a l’espai públic (20 beques de 4.000 €), Suport a creacions literàries en llengua catalana (4 beques de 4.000 €), Ajudes al desenvolupament de Mutare en el territori (3 ajudes de 4.000 €) i Tarifació social al Museu de la Vida Rural.
Tribuna Maresme | 13
L’Ateneu Cooperatiu del Maresme torna al setembre amb la diada del cooperativisme Coop Maresme
Coop Maresme organitza, el proper 5 de setembre a les 11h del matí, a Mataró, la Diada del Cooperativisme. Una jornada pensada per a reflexionar sobre cultura cooperativa, amb una taula rodona formada per Laura Arau, sòcia treballadora de Cultura XXI, SCCL impulsora de Fira Literal o l’editorial Tigre de Paper, entre altres; i Xavi Urbano, soci treballador de Quesoni, SCCL i membre de #CulturaCoop. El debat estarà moderat per Eloi Aymerich de la cooperativa Clack. L’acte finalitzarà amb un vermut musical. Sobre el dia Internacional de les Cooperatives. El 16 de desembre de 1992, l’Assemblea General de les Nacions
Coop Maresme prepara l’inici del nou curs amb dues jornades i la finalització del programa formatiu ‘Consolida’
Unides, en la resolució 47/90, proclama Dia Internacional de les Cooperatives el primer dissabte de juliol de 1995, per celebrar el centenari de l’establiment de l’Aliança Cooperativa Internacional, i decideix estudiar la possibilitat de celebrar un dia internacional de les Cooperatives en anys futurs. Així doncs, el 23 de desembre
de 1994, l’Assemblea General de les Nacions Unides, en la resolució 49/155, convida els governs, organitzacions internacionals, organismes especialitzats i organitzacions cooperatives nacionals i internacionals pertinents a celebrar anualment, a partir de 1995, el Dia Internacional de les Cooperatives el primer dissabte de juliol.
Altres actes de Coop Maresme. D’altra banda, al setembre finalitzarà el programa formatiu Consolida -pensat per donar eines a les entitats d’ESS i Cooperatives per al seu creixement i consolidació- amb una formació online i gratuita sobre el Reglament de Règim Intern els dies 23 i 30 a dos quarts de deu del matí. A més, el 17 d’octubre se celebrarà la Jornada d’educació, cooperativisme i feminisme. Un acte format per una xerrada del professor Miquel Àngel Essomba i tallers sobre aprenentatge cooperatiu, economies feministes a l’aula i les cures al món educatiu. Tot plegat, pensat per a compartir experiències a través de dinàmiques organitzades per la cooperativa Musicop.
14 | Tribuna Maresme
el conte PREGUNTES I RESPOSTES
Marta Pérez i Sierra és una escriptora versàtil que ha sabut experimentar amb el discurs poètic. Autora de nombrosos llibres de poesia, entre d’altres obres de diferents gèneres, és l’autora del conte que publiquen en l’edició d’agost de Tribuna Maresme. Un relat que pot semblar adreçat als nens, però que en realitat està pensat per a tot tipus de lectors.
Marta Pérez i Sierra Barcelona 1957. Mestra i filòloga. Amb 19 llibres publicats, escriu des de sempre, principalment poesia, àmbit en el qual se li ha atorgat premis com l’Agustí Bartra Ciutat de Terrassa (2019). www.4lletres.cat. Fotografia de l’autora: @mariapartegas.
‘El Tros’ de Marta Pérez Vull bellugar-me i no puc. En Martí m’acarona el cap i les orelles. Vull remenar la cua per dir-li que m’agrada el que em fa i no puc. El morro se m’està assecant i no puc obrir els ulls. Voldria fer saltirons entorn d’en Martí però no puc. En Martí no sap què em passa. Només té tres anys. —Tros! —Tros! —Trooos!!! Penso: “Ves cridant, ves...! Jo ja et respondria amb un lladruc si pogués”. En Martí no sap o no pot entendre el meu pensament. —Papa! Mama! —Papaaa! —Mamaaa! I m’assenyala amb les seves manetes molsudes: —El Tros... En Roger i la Clara em toquen amb molta cura el morro, l’espatlla, les potes... M’acaronen amb tendresa i després es miren entre ells. —Dorm, Martí. El Tros dorm... —No, dormir no —mig plora en Martí. —Sí, Martí, el Tros està molt cansat i ara dorm. Recorda que el Tros és un gos molt vellet. Ha viscut molt i ara està molt cansat. Molt, molt. I ha de dormir moltes hores —li explica el pare. —Sí? Però si és de dia... —No hi fa res que sigui de dia, Martí. Ha de dormir moltes, moltíssimes hores... Potser dies i nits sencers, fins que estigui descansat del tot. —I no podrem fer soroll? En Martí,calladet molts dies? —Ha, ha, ha! No reietó meu, no —respon la mare. Portarem el Tros a cal veterinari perquè ningú el molesti i descansi tranquil•let. Així que només estic adormit? No m’he mort? O això és el que diuen a en Martí perquè tenen por de dir-li la veritat? I, si m’he mort, perquè entenc el que diuen? Oh! Oh! Oh! Ara m’alcen i m’emboliquen amb una flassada i em porten fins a cal Vicenç, el veterinari. Vull
bellugar la cua!!! El veterinari m’ausculta el cor i em palpa l’estómac. Es mira en Roger i la Clara i fa que no amb el cap. Diu: “Era molt vellet. Ha mort.” —Dormirà molt, Cenç? —pregunta en Martí. — “Vicenç”—corregeix la Clara. —Molt, Martí! El Tros dormirà per sempre. El Tros era molt vellet i s’ha mort —diu el veterinari. —Però... jo vull jugar amb ell. —Martí, escolta bé. En Vicenç agafa el nen a coll i li parla amb cura. Jo paro l’orella però no puc aixecar-la per molt que ho intenti. —El Tros és mort. S’ha acabat la seva vida. Com les flors que es marceixen i deixen de ser flors. Però... podreu jugar junts sempre que tu vulguis...Només hauràs de somiar-ho. Pots visitar el seu somni, Martí. Només has de voler-ho i sereu junts. O sigui que soc mort, però puc somiar? Però, quan somio és que dormo i quan dormo em bellugo, respiro, esbufego... I ara, res...Res... Ai! —A la nit, quan els pares et posin a dormir, tu tanca ben fort els ulls i imagina el Tros. Immediatament et trobaràs amb ell i podreu jugar tant com vulguis. I si aquest marrec no somia amb mi, què? Que ja començo a estar un xic enfadat! És que jo no compto per a res? Ei, què passa? —Mai tindràs malsons, Martí, perquè sempre serà amb tu, el Tros. Amb els seus lladrucs,ell sempre farà fora tota cosa que t’espanti —li explica la Clara. Ara em toca fer de mainadera dels somnis. Feina, sempre feina! Ei! Mira, què bé! Encara remugo! —El Tros ha mort. No el podràs tocar però sí imaginar-lo —li diu en Roger. —Digues-li adéu amb la maneta, Martí —li fa la Clara. Veig com en Roger agafa a coll en Martí i surten de la consulta. Em poso trist. En Vicenç em tapa amb un llençol i em diu en veu baixa: “Adéu Tros, fins aquesta nit dins el somni”, i somriu.
gastronomia
Tribuna Maresme | 15
SABER VIURE
Restaurants compromesos amb la sostenibilitat Durant el mes d’agost, el Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme publicarà la sèrie d’entrevistes realitzades exclusivament amb els 7 restaurants de la comarca que estan vinculats al Compromís per la sostenibilitat turística Biosphere, ja sigui distingits o en tràmit. En concret, per ordre de publicació, es tracta de L’Escora (Pineda de Mar) i Lasal del Varador (Mataró), ja amb el distintiu i treballant per la renovació; i El Nou-Cents (Mataró), Saborós (Premià de Mar), El Peix Grillat (Calella), Banys Tarridas (Sant Pol de Mar) i Tresmacarrons (El Masnou), en tràmit d’aconseguir la distinció enguany per primera vegada. En les entrevistes, els pro-
El Maresme compta actualment amb 7 restaurants vinculats al Compromís per la sostenibilitat turística Biosphere. En una sèrie d’entrevistes publicades al web del Consorci de Turisme, els seus propietaris i impulsors expliquen com han viscut els difícils moments de la pandèmia, la seva visió de compromís amb el turisme sostenible i l’experiència gastronòmica que caracteritza la seva trajectòria.
pietaris i impulsors d’aquests negocis desvetllen com han viscut aquests mesos d’aturada forçada de les seves activitats, a causa de la crisi del coronavirus i el greu impacte en el sector; quins canvis han hagut de fer en el seu dia a dia per la situació d’emergència i el seu compromís amb la sostenibilitat turística. D’altra banda, més en clau culinària, també expliquen quina és la proposta gastronòmica del seu establiment, aprofundeixen en els productes de la terra del Maresme i desvetllen cadascun un secret aplicable a la cuina. Llegeix les entrevistes al web del Consorci
16 | Tribuna Maresme
Entrevista Sílvia Vallbona Blanch, Regidora de Turisme i Fires de l’Ajuntament de Cabrils
“Com tothom, ens hem hagut de reinventar. Ha estat clau la bona comunicació entre els restaurants i l’Ajuntament” La 33a edició de la Mostra Gastronòmica, Comercial i d’Artesans de Cabrils haurà d’esperar al 2021. Què tenen previst fer enguany? Donada la situació de crisi sanitària, estava clar que aquest any no podíem tirar endavant la Mostra Gastronòmica. Però des de l’Ajuntament de Cabrils tenim clar que la restauració és un element molt important en el nostre municipi i és un dels principals “plats forts” de cada Festa Major de Santa Helena, i enguany no havia de ser diferent. Durant els espectacles de nit de Festa Major, del 14 al 16 d’agost, que es celebraran al pati de l’Escola l’Olivera, el públic podrà degustar una sèrie de tapes realitzades per restaurants de Cabrils, a un preu de 3 €. Tindrem primers, segons i postres, plats freds i calents, salats i dolços, servits amb els envasos que els restaurants han estat utilitzant els darrers mesos, que forçosament s’han hagut de reinventar i han estat treballant molt, i molt bé, el menjar per emportar. I a part dels restaurants, també tindrem altres punts gastronò-
La regidora de Turisme i Fires de l’Ajuntament de Cabrils, Sílvia Vallbona Blanch, explica en aquesta entrevista com s’encara enguany la Mostra Gastronòmica de Cabrils, en un context ben diferent del que és habitual, motivat pel nou escenari causat per la pandèmia de la Covid-19.
mics servits per persones que es dediquen al sector i viuen a Cabrils, perquè volem potenciar la proximitat i donar suport a aquest sector en uns moments tan incerts. Ha estat complicada l’organització? Com tothom, ens hem hagut de reinventar. I ha estat clau la bona comunicació entre els restaurants i l’Ajuntament. Hem parlat molt de com fer
aquest acte, de com garantir les mesures sanitàries, de com preservar l’excel·lent qualitat dels plats en un format diferent, de com tenir cura del medi ambient, i crec que hem trobat solucions a totes aquestes qüestions. A més, tenim la sort que fa unes setmanes des de l’Ajuntament vam organitzar un acte per “desconfinar la cultura”, que ens ha servit de banc de proves del que volem fer durant aquestes nits.
Com treballa durant l’any l’Ajuntament de Cabrils per promocionar la gastronomia del municipi? Com deia, és clau la comunicació entre el món de la restauració i l’Ajuntament per potenciar el sector pel qual Cabrils és conegut arreu. Estic contenta perquè hi ha molt bona relació entre els restauradors i l’Ajuntament: escoltem i ens escolten, i així es fàcil arribar a acords. I un cop passat l’estiu ja estem preparant noves accions perquè es segueixi parlant dels restaurants de Cabrils. No voldria fer “spoilers”, però podríem dir que serà impactant. De cara a noves edicions, quins projectes es plantegen des de l’organització? La veritat és que des de la Regidoria ja es volia donar una volta a l’organització de la Mostra, perquè veiem que tot i el seu bon funcionament, s’havia arribat a un punt d’estancament molt perillós. Però les idees que teníem ja per aquesta edició les hem hagut de guardar en un calaix, i ara hem d’esperar que arribi la “nova normalitat” per veure com es poden aplicar. El que sí que puc assegurar és que tindrem Mostra per a molts anys, i que Cabrils i els seus restaurants seguiran sent un referent gastronòmic.
Tribuna Maresme | 17
Alella treballa per deixar a punt una nova Festa de la Verema adaptada als temps actuals Alella està treballant en una Festa de la Verema diferent, ajustant-la a aquest temps de pandèmia que ens toca viure, causada per la Covid-19. Serà un programa de festes on, com sempre, els vins del territori DO Alella seran els protagonistes. Les circumstàncies actuals fan que en aquesta edició no es pugui oferir la Mostra de Vins DO Alella i Gastronomia que tradicionalment fa omplir de gom a gom l’Hort de la Rectoria i altres indrets del poble. Serà una festa que seguirà fil per randa totes les directrius marcades pel Departament de Salut i s’aplicaran totes les mesures de prevenció sanitària establertes. Sí que hi haurà activitats als cellers i vinyes de la DO Alella, Tast amb Personalitat,
Tapes+Vi, Nits Gastronòmiques i del Vi DO Alella, Fira de Verema, etc. També s’ha tingut en compte el vessant festiu, amb havaneres, concert de música, activitat infantil, castell de focs, etc. Dins d’aquest programa es presentarà un vídeo on alguns dels cellers i vinyaters del territori ens parlaran d’algun dels seus vins elaborat amb Pansa Blanca. Aquest vídeo es podrà veure al canal de Youtube de l’Ajuntament d’Alella. La Festa continua en preparació, això sí, l’organització està pendent de fer els canvis necessaris en els actes segons marqui el moment. La programació definitiva es podrà consultar a: www.festaverema.alella.cat
sortides
18 | Tribuna Maresme
SABER VIURE
Ruta: Turó d’en Dori Josep Grau (Montaltrek) www.montaltrek.org
Proposem una sortida-aventura. És molt a prop de Mataró, en concret es tracta d’un turó de 363 metres d’altitud. Tanmateix, si pugem des del Parc Forestal, resulta una sortida molt fàcil, però com que ens agrada descobrir camins, corriols i caminets, us proposem una volta pels boscos de la part alta de la nostra ciutat, acabar al Turó d’en Dori i contemplar les boniques vistes de la costa des de l’altura, de Vilassar al Port Balís, Montcabrer i Burriac entre d’altres.
COM ANAR-HI? Itinerari: Circular. Durada: 2 h. Desnivell: 311 m. Distància: 6,8 km. Època: Tot l’any. Deixarem el cotxe a l’esplanada que hi ha sobre el Cementiri nou de Mataró (Cementiri de les Valls), sortim a la carretera asfaltada i prenem la pista ampla que comença a pujar. Després de quatre revolts ens queda al davant un pi. Aleshores abandonem la pista i prenem el corriol que surt en direcció Sud-oest. Anem seguint un tancat amb tela metàl·lica i passats uns 120 metres, abans d’entrar a una pineda, fem un doble gir a DRETA, (és a dir, dreta i al cap de 50 metres una altra vegada), i baixarem pel pendent d’un corriol. Al final d’aquest GIREM A LA DRETA i seguim per un bonic i fresc caminet, entre pinedes, que de tant en tant ens deixen veure Argentona. Després d’un clar del camí, i abans d’una pineda, GIREM A DRETA per un corriol empinat. Aleshores arribem a una pista ampla que seguirem A LA DRETA. Passats uns 30 metres, trobem una cruïlla amb 3 camins, GIREM A L’ESQUERRA en pla i al cap de 20 metres, trobem a peu de camí un abeurador pels animals. Això ens indica que estem en el bon camí; seguim. Al final d’aquesta pista, fa un petit baixador i anem a L’ESQUERRA (fent una “V”, respecte al camí que portàvem). Passats uns 100 metres, deixem el camí per GIRAR A LA DRETA per un pendent, que ens porta a una pista ampla, i la seguim A LA DRETA. Passat el primer revolt, agafem el desviament de LA DRETA i travessem el torrent, tot seguint recte amunt. Ara anem per una pista ampla i desembarassada, netejada per a treure’n els pins, fins a arribar a una cruïlla de dos camins en forma d’ “Y” anem A LA DRETA pel pujador. Trobem una placeta amb dos camins, i agafem el que fa pujada A L’ESQUERRA. Just passat el segon revolt, surt un corriol
Consulta la ruta completa al nostre web o a través del següent QR:
A LA DRETA i aquí hem de prendre una decisió. Si prenem el corriol, passarem per camins estrets, bonics i aventurers, amb algun tros de torrentera. En canvi, si seguim per la pista, la ruta es fa més tranquil·la i sedentària. Els dos porten al mateix lloc, així que decidiu vosaltres. Jo explico pel corriol que surt a LA DRETA, ja que la pista no té cap secret, sols és seguir-la. Agafem el corriol a LA DRETA. Hem d’ignorar el primer caminet que surt a la Dreta i just darrere el camí continua en direcció EST. Està bastant erosionat i fa pujada. Arribats al final, fa una mica de pujador i hi ha una torre metàl·lica de la llum, seguim A DRETA, per una torrentera, fins al final quan sortim a la pista ampla que és la que empalma amb els que han decidit pujar per l’esmentada pista ampla. Seguim A DRETA, fins al final i davant nostre, en una placeta queda el collet del Turó d’en Dori, amb 3 camins que surten. Prenem el camí de LA DRETA i al cap de poc, estarem al Cim del Turó d’en Dori, ens haurem guanyat el dret a unes boniques vistes del mar, des de Vilassar fins a Llavaneres, el Port Balís. També podem gaudir de Montcabrer i el Burriac. Retornem al Collet del Turó d’en Dori, d’on venim i ara prenem el camí del mig, que és planer en principi i sense deixar-lo, ens portarà al Parc Forestal. Aquí podem fer un descans i prendre un merescut refresc i després, pugem les escales i en sortint a l’aparcament del Parc Forestal, anem baixant pel Camí de Can Vilardell fins a arribar a l’Aparcament a on hem començat la ruta. Si ho desitgem, baixant a MÀ ESQUERRA, surten un parell de dreceres que ens permeten escurçar el camí i gaudir una mica més dels corriols.
Tribuna Maresme | 19
Planifiqueu les vostres visites als parcs amb les app ‘Itineraris Parcs’ i ‘Parcs Naturals’ L’app ‘Itineraris Parcs’ aplega més de 220 itineraris i 650 punts d’interès d’arreu dels parcs i espais naturals de la Xarxa de Parcs Naturals. La darrera versió d’aquesta app, a més, inclou novetats com la descàrrega de tracks, un nou control de capes (amb capa de l’ICGC), la visualització d’imatges millorada i l’adaptació de la realitat augmentada a les darreres versions d’Android. Gràcies a aquestes millores, l’app us ajudarà encara més a planificar els vostres itineraris senyalitzats, descobrir un munt de racons emblemàtics dels parcs i conèixer els elements rellevants del seu patrimoni natural, cultural i històric. Cada itinerari disposa d’una fitxa descriptiva, mapa, durada en temps i en quilòmetres, perfil
un sistema d’avisos i alertes dels parcs per planificar la sortida amb seguretat. Igualment, es poden consultar els punts d’informació i accedir a les dades de contacte de l’espai natural.
topogràfic i fitxers multimèdia relacionats amb la ruta com ara vídeos, imatges o el desplegable en PDF. Entre els 220 itineraris senyalitzats, n’hi ha vuit adaptats per a persones amb alguna dificultat de mobilitat o visual i més de 650 punts d’interès en format mapa o llista. Podreu ordenar els tracks per distància, dificul-
tat, modalitat (a peu, bicicleta, adaptada) o temàtica (paisatgística, fotogràfica, literària, cultural), crear la vostra llista de favorits i compartir-los a través de les xarxes socials, el correu electrònic o WhatsApp. “Itineraris Parcs” incorpora també la realitat augmentada per trobar en el territori els elements vinculats al recorregut i
App ‘Parcs Naturals’, 11 parcs a la butxaca. Per la seva banda, l’app “Parcs Naturals” recull tota la informació de les activitats, equipaments, serveis, el temps, notificacions, etc. del Parc del Castell de Montesquiu, Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny, Espai Natural de les Guilleries-Savassona, Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, Parc del Montnegre i el Corredor, Parc de la Serralada Litoral, Parc de la Serralada de Marina, Parc del Garraf, Parc d’Olèrdola, Parc del Foix i Parc Fluvial del Besòs.
20 | Tribuna Maresme
salut SABER VIURE
ENTREVISTA A Patry Jordán, influencer gironina, entrenadora personal i consellera nutricionista
“Molta gent ha descobert a Youtube que poden fer exercici en un metre quadrat de casa” Text: Clack - AMIC
El confinament pel coronavirus ha revolucionat la vida de tothom, però la seva especialment. Com ha canviat la seva rutina? La meva rutina de feina, més o menys, ha sigut la mateixa. Ja teníem moltíssim contingut totalment gratuït. Els calendaris d’entrenament, els reptes... Hem incorporat els directes per sentir l’audiència més activa i més motivada. Milers de persones es refugien als seus vídeos d’activitat física guiada. Què ha suposat en xifres el confinament pels seus canals de ‘Youtube’? Vam començar el confinament amb el canal a gairebé vuit milions de seguidors. Ara farem gairebé nou milions: en dos mesos hem fet aproximadament un milió de seguidors a ‘Youtube’. Pel que fa a visites, hi ha hagut moments de duplicar visites dels vídeos! Hi ha hagut molta gent tancada a casa i amb molta necessitat de moure’s.
El de Patry Jordán (Girona, 1984) és un dels noms propis del confinament pel coronavirus. Els canals de ‘Youtube’ d’aquesta influencer de l’activitat física han notat, en només dos mesos, un augment d’un milió de nous seguidors que l’han triat com a entrenadora personal durant el tancament. Milers i milers de persones han seguit en directe i des de casa les rutines d’exercicis que aquesta entrenadora i consellera nutricionista gironina penja al seu ‘Gym virtual’ des de fa deu anys. “Em motiva apropar l’esport i fer-ho fàcil per a la gent; creem una comunitat perquè no se sentin sols”, explica Jordán. Per mantenir set canals de ‘Youtube’ i una producció tan continuada de contingut, quanta gent hi treballa, a la marca ‘Patry Jordán’? En som uns quants! Tenim els entrenadors, les nutricionistes, tot el personal per cobrir la part digital... Encara hauríem de ser uns quants més perquè estem que no parem! Sempre hi ha feina. Deixar coses pendents és el que porto pitjor.
Llegeix l’entrevista sencera a www.tribunamaresme.com
Creu que, amb la reobertura dels gimnasos, els seus seguidors perdran l’hàbit de fer exercici a casa? Hi ha molta gent que ha descobert que pot fer exercici a
casa. Molta d’aquesta gent es quedarà però també hi ha molta gent que tornarà a la seva rutina habitual. Molta gent ha descobert que, en un metre quadrat, a casa pots fer moltes coses. Amb un calaix amb quatre materials, com unes gomes, i quatre cosetes, pots fer moltíssim. A altres països, el concepte d’entrenar a casa està més avançat, aquí ens ha costat una mica més. Si entrenes a casa, no necessites perdre temps en el desplaçament i l’únic que necessites és ganes de fer-ho. Què creu que la diferencia de la resta de contingut del mateix sector? La meva motivació sempre ha sigut apropar l’esport. Com un estil de vida més actiu i saludable. Aquest sempre serà l’objectiu: posar-ho superfàcil perquè no hi hagi excuses. Per això vam fer els calendaris d’entrenament, perquè sabessin què fer i com fer-ho. També motivem a la gent a fer els reptes i creem una comunitat perquè no se sentin sols.
Tribuna Maresme | 21
Quin caràcter! Ramon domingo psicòleg
‘Quin caràcter!’, amb aquesta expressió, caracteritzem una persona que posseeix un caràcter fort, que no es deixa convèncer fàcilment. Ara bé, de què no es deixa convèncer? L’estil sobre els temes dels quals parlem normalment amb amics i coneguts i el seu contingut ens mostren com som, sobretot al llarg de l’escolta, després de diferents xerrades. El fet és que conscientment o inconscientment emetem un diagnòstic sobre la persona en relació amb els temes que li interessen i poden ser comuns. Amb això iniciem un diàleg o discutim els desacords, normalment com amb una manera de parlar que no pretén ser convincent, sinó oferir altres punts de vista.
Hi ha “conversadors/es”, els temes dels quals són sempre els mateixos: l’entorn íntim de la família. D’altres, el tema “social-polític”. Precisament, això causa que moltes vegades, la forma com són tractats aquests temes ens mostren com som, quin caràcter tenim. Un fet que potencia que mantinguem amistats o no, tinguem un cert tipus d’entorns amicals i sortim dels que no “respecten” la nostra forma d’intercanviar. Si és el tema familiar el que està sempre present, com per exemple els fills, la parella, les malalties i les manies personals... es mostrarà una persona centrada en si mateixa, incapaç de comprendre altres opcions que no siguin les seves. Amb aquesta actitud mostrarem el nostre caràcter... oral. Això vol dir que el que busquen els petits i petites quan
estan en aquesta etapa del desenvolupament, és ser atesos de forma exclusiva i exigint atenció permanent. O bé tot el contrari, desentenent-se de l’entorn i del lloc o persona alimentadora. N’hi ha que a les converses sempre han de tenir raó i consideren que les opinions dels altres, no són tan brillants i confluents com les seves. Així doncs, són discutidors nats: pesats, evitables en tant que sempre volen tenir raó. Se’n diu que tenen un caràcter “anal”, ja que “expulsen” el que creuen, tingui o no valor, sense haver-ho valorat prèviament. També es pot evidenciar a partir del silenci, no quan és mostra d’interès i escolta, sinó quan es practica com a forma de “no escoltar”. Ens referim a aquells casos en els quals després d’haver dit “A” i aclarit que
no hi estem d’acord, “A” torna a sortir per acabar i tallar el diàleg. Aquest caràcter dit “anal” es manifesta en forma agressiva moltes vegades, perquè no admeten ni el diàleg ni les actituds divergents... Si avancem en les etapes evolutives, la següent és l’adulta. Aquesta ens fa entrar en aquells conversadors que, no és que busquin lligar directament, però ens sedueixen amb les seves explicacions, en el to dialogant i en les crítiques educades, entre d’altres. Existeixen aquestes persones? No gaire. De fet, potser estem parlant d’aquesta actitud quan diem d’una persona que “sap escoltar”. En conclusió, no som el que fem ni el que diem, sinó de quina manera mantenim converses interessants i educades que facin que els nostres amics s’hi sentin bé.
22 | Tribuna Maresme
festes
Cabrils viurà una Festa Major de Santa Helena adaptada al context actual Arriba el mes d’agost i Cabrils es prepara per vestir-se de Festa Major. Tot i que enguany no podrà ser com en les darreres edicions, la Festa Major de Santa Helena se celebrarà del 14 al 18 d’agost de la forma més segura possible. L’Ajuntament de Cabrils ha apostat per mantenir el seu compromís per reactivar el sector de la cultura i ha dissenyat una programació adaptada a la situació actual, sempre tenint presents les recomanacions de les autoritats sanitàries. Amb l’objectiu de garantir les mesures de prevenció necessàries, totes les activitats presencials que es duguin a terme tindran l’aforament limitat i
caldrà reservar entrada anticipada. Els tiquets es podran adquirir a través de la plataforma online codetickets.com. Diferents espais del municipi acolliran varietat de propostes per a tots els gustos i edats. No hi faltarà el tradicional “Colors al carrer” ni la gelatada popular per als més petits. Es
recuperaran els concerts familiars que no van poder actuar al Musicab i hi haurà una tarda dedicada als joves del municipi. També estan previstes diferents activitats lúdico-esportives i una fideuada popular amb havaneres. La Festa Major d’enguany no podrà oferir un dels seus actes
més populars, la Mostra Gastronòmica. Tot i així, per no deixar de banda la marca de vila gastronòmica que acompanya al municipi, les nits del 14, 15 i 16 d’agost es podrà degustar tapes elaborades per hostalers locals tot gaudint de propostes lúdiques i culturals de petit format. Aquells qui ho vulguin, podran seguir la Festa Major de Santa Helena a través del canal de Youtube de l’Ajuntament, youtube.com/cabrilsaj i interactuar a les xarxes socials amb el hashtag #FMSHelena20. El programa d’actes es donarà a conèixer properament a través del web municipal www. cabrils.cat.
Tribuna Maresme | 23
arriba la Festa Major dels sants Genís a Vilassar de dalt El municipi de Vilassar de Dalt celebrarà, del 21 al 30 d’agost, una nova edició de la seva Festa Major d’estiu. Ho farà, però, en el marc d’un nou context que està generant la pandèmia de la COVID-19. A causa dels rebrots recents, l’ajuntament
de la població ha decidit anteposar la salut pública i ajornar alguns dels actes programats per l’any vinent. Així doncs, se suspenen els actes de grans formats, com també els concerts, i s’opta per oferir una programació més fa-
miliar en la qual l’eix principal serà la cultura popular, les actuacions i les activitats de petit format. D’aquesta manera, es garanteixen les mesures de prevenció adaptades a la situació actual. Tanmateix, la festa es durà a
terme, malgrat que diferent i subjecte a canvis, en funció de l’evolució de la pandèmia. Per aquest motiu, la programació dels actes pot tenir variacions i canvis. En el següent enllaç, podeu consultar el programa actualitzat: www.vilassar.cat.
EL TAST
QUIM BATLLE
FoRanell CuPatGe 2013
Vi d’un bell color daurat amb reflexos brillants. Nas de fruits blancs i grocs. També amb tocs delicadament amanerats i florals (ginesta i acàcia). Boca potent, ampla, notes d’herbes aromàtiques. Amb una bella salinitat al final. perfecte pel maridatge amb peix i aus en salsa. El Foranell Cupatge 2013 ha estat guardonat amb una medalla d’or al premi gilbert gaillard l’any 2019.