Tribuna
Maresme www.tribunamaresme.com
NÚM. 361. OCTUBRE 2020
La cultura resisteix La cultura està ben viva al Maresme tot i la incertesa dels temps actuals. Els principals espais culturals de la comarca presenten nova programació, resistint les dificultats que l’actual situació imposa.
Entrevista: Parlem amb la jove artista Antonella Cerdá
Gastronomia: En marxa les Jornades del Calamarenys
Festival: El Vilassar de Noir arriba a la 5a edició
PROPOSTES DESTACADES D’OCTUBRE Consulta l’agenda completa d’activitats a www.tribunamaresme.com
VIEJO AMIGO CICERÓN
Mataró. Teatre Monumental. 23 d’octubre Viatge per la figura del cèlebre orador romà sota la direcció de Mario Gas i amb Josep Maria Pou.
THE INCREDIBLE BOX
Mataró. Can Marfà. A partir 9 d’octubre Experiència de descoberta sonora de Mataró, que sorgeix de la voluntat d’explorar el patrimoni sonor.
ESPAIS DE POESIA
EH MAN HÉ
LA VINYETA
Mataró. Can Gassol. Del 23 al 25 d’octubre Mostra de curtmetratges no competitiva que ofereix una panoràmica de la producció audiovisual local.
DE MANCOS A DJEMBERENG
El Masnou. Ca n’Humet. 1 novembre Tastet de Ple de Riure amb un espectacle de carrer a càrrec de la companyia La Tal.
Alella. Diversos espais. Fins el 2 desembre 13a edició dels Espais de Poesia que van ser ajornats el mes de maig.
MERCAT DEL FILM DE MATARÓ
Argentona. La Sala Divendres 30 d’octubre Dansa, manipulació i mim a càrrec de la companyia Zero en Conducta.
VILASSAR DE NOIR
Vilassar Mar. Can Bisa. Del 23 al 25 octubre Xerrades i taules rodones amb la voluntat d’explicar i analitzar el gènere negre.
Ricard Soler. www.ricardsoler.blogspot.com
CONCURS recorregut termal amb massatge Guanya un recorregut termal amb un massatge de 15 minuts per a dues persones a AIRE Ancient Baths de Vallromanes. Viu una experiència única de relaxació total per al cos i la ment a través dels plaers de l’aigua en una atmosfera plena de màgia i acaba de relaxar-te completament amb un massatge.
Maneres de participar • Enviar un email a: promocio@tribunamaresme.com. • Facebook / Twitter / Instagram Segueix-nos i busca la publicació del concurs.
Tribuna
Maresme Difusió controlada per l’Oficina de Justificació de la Difusió PGD
Editor/director: Josep Maria Ponce. Col·laboradors: Albert Calls, Gabriel Pujol, Sílvia Tarragó, Margarida Colomer, Jesús Gonzàlez Notario, Josep Grau, Anna Lladó, Ferran Planell, Gemma Ponce, Remei Ribas, Ricard Soler, Eli Cots, Eli Guillén, Laureano Miró i Noemí Caupena. C/ Lourdes, 40 · 08330 Premià de Mar · Tel. 93 752 52 67 www.tribunamaresme.com · info@tribunamaresme.com Dip. Legal: B-26375-2005. Impressió: Impressions Intercomarcals S.A.
TRIBUNA Maresme no es fa responsable dels continguts dels articles dels col·laboradors de la publicació, que reflecteixen la seva opinió; ni dels missatges publicitaris dels anunciants.
escenaris
Tribuna Maresme | 3
ACOSTA’T A LA CULTURA
Cultura segura al Maresme
Text: Gemma Ponce
El sector cultural ha patit de prop les conseqüències de la Covid-19. Els cinemes, la música en viu i els teatres han apujat el teló progressivament i amb aforament limitat. Entre principis de març i finals de setembre s’han cancel·lat més de 10 mil esdeveniments només de música en directe, segons l’Acadèmia Catalana de la Música. La campanya “La cultura és segura” va servir perquè es reconegués com a bé essenci-
La cultura pateix amb duresa les conseqüències de la pandèmia. Els equipaments culturals del Maresme planten cara a la dificultat del moment programant activitats. al i pogués seguir amb la seva activitat. Arran de la Covid-19, els equipaments culturals han hagut d’establir un protocol estricte basat sobretot en la distància de seguretat interpersonal, evitar les aglomeracions i l’obligació de la mascareta. Tot i això, la situació és crítica i per aquest motiu han sorgit
moviments com Alerta Roja, nascut de la “necessitat de donar visibilitat a la vulnerabilitat i el desemparament del sector davant la situació actual”. Un clam comú amb altres països que s’organitzen sota el lema #AlertaRoja #WeMakeEvents, amb l’objectiu “d’instar a les administracions públiques a
prendre mesures urgents per garantir la supervivència del sector”. La cultura està ben viva al Maresme; malgrat que la incertesa truqui a la porta, els principals espais culturals de la comarca han presentat nova programació pel darrer trimestre de 2020. Hi ha espectacles per a tots els públics: música en directe, circ, teatre i tertúlies... repassem la cartellera d’algunes de les sales més icòniques per aquesta tardor.
4 | Tribuna Maresme
La Sala Argentona L’edifici històric de la Sala d’Argentona acull Eh man hé, la mecánica del alma, un espectacle de circ guardonat amb el Premi Drac d’Or a la Millor Interpretació a la Fira de Titelles de Lleida del 2019. En el mateix camp s’hi inclou Jaleiu, la continuació del projecte Morabunta que el mateix teatre va estrenar ara fa 7 anys. En l’obra hi intervenen músics i Guillem Albà com a clown, amb una gran capacitat d’improvisació per fer participar el públic. La música en directe es fa present de dues maneres: per una banda el jazz puja a l’escenari amb Identities, el nou àlbum del grup Martín Díaz Quintet. Per l’altra, Concerto a tempo d’umore aproxima còmicament la música clàssica. En teatre, destaca Acorar, un monòleg dels més aplaudits i premiats de l’escena de parla catalana interpretat per Toni Gomila. No obstant, la Xarxa d’Argentona representa The postman, El pitjor viatge del món i Laika. ESPAI L’AMISTAT Premià de Mar L’Espai l’Amistat acull dues obres de teatre; La diferencia inexistente, que se centra en la paternitat i les noves famílies; i
Alguns dies d’ahir, de Jordi Casanovas. En la darrera obra es recorden els fets polítics del setembre i l’octubre del 2017 a través de la història d’una família. La programació del teatre es completa amb música en directe i cinema dedicat a les dones, amb el recital de poesia Amb veu de dona i la projecció de Criadas y Señoras i d’Una Cuestión de género, per homenatjar a Ruth Bader Ginsburg, jutgessa de la Cort Suprema dels Estats Units. TEATRE MONUMENTAL Mataró El Monumental es reactiva amb Màgia, rialles i jo, un espectacle d’il·lusionisme reprogramat a causa de la pandèmia; com també Viejo Amigo Cicerón, que suposa un viatge a la figura del cèlebre orador romà, presentat com a un polític excepcional. Així mateix, amb motiu del 25è aniversari de la fi oficial de la guerra de Bòsnia, arriba al teatre Encara hi ha algú al bosc, una obra d’Anna Maria Ricart basada en experiències de supervivents del conflicte per fer d’altaveu de les injustícies viscudes. A més, Àlex Rigola s’endinsa de nou a l’univers d’Anton Txékhov amb La Gavina, que convida a reflexionar sobre la pèrdua de direcció davant una
realitat que arrossega cap als esdeveniments. Finalment, en dansa arriba The Mountain, the Truth & the Paradise, un solo per investigar sobre els interessos artístics presents. LA MASSA Vilassar de Dalt La Massa presenta un cartell en el qual destaca el monòleg Ara
més!, de Pep Plaza. Tanmateix, aposta pel teatre familiar amb la representació del clàssic Polzet i amb Do not disturb, l’espectacle de circ centrat en una fàbrica de principis del s. XX. Pel que fa a la dansa, destaca l’arribada de l’obra Get No, de la companyia La Quebrá, una peça sobre la satisfacció i els avions que va ser finalista al Premi Dansa IT 2018.
Tribuna Maresme | 5
A més, el tradicional concert benèfic organitzat per l’Associació Vilassar de Dalt contra el Càncer portarà als escenaris a Joan Chamorro Sant Andreu Jazz Reunion, una banda formada per joves que celebrarà el seu 15è aniversari el 2021. ESPAI ARTS ESCÈNIQUES CASAL D’ALELLA Alella L’Espai d’Arts Escèniques apos-
ta pel talent local a tres bandes. En el camp teatral ho fa amb la representació de Puertas abiertas, que significa el debut com a dramaturga d’Emma Riverola. A més, presenta It happens, un espectacle de circ de l’alellenca Júlia Campistany sorgit de la residència artística que l’autora va realitzar al mateix Espai d’Arts el juliol del 2019. Finalment, en el terreny musical compta amb l’actuació de la pianista japonesa Hisako Hiseki, resident a la localitat, que presenta Ensueño a piano y luz. La programació es complementa amb les tertúlies de Can Lleonart, traslladades a l’Espai a causa de les mesures sanitàries. Així doncs, es dedica un dijous de cada mes per reflexionar amb profunditat sobre temes actuals amb personatges mediàtics, destacant-ne la visita de la periodista Beatriz Talegón.
TEATRE Un déu salvatge. Mataró. Sala Caba· nyes. Dissabtes 10 i 17 a les 21 h, diumenge 18 a les 18 h i dilluns 12 a les 18 h. Una comèdia agra de Yasmina Reza, dirigida per Enric Lucena.
Acorar. Argentona. La Sala Dissabte 24 a les 20.30 h. Una autèntica fita teatral, un dels monòlegs més aplaudits i premiats dels últims anys a l’escena de parla catalana. Amb Toni Gomila.
Les dones sàvies. Cabrils. Centre Cívic La Fàbrica. Dilluns 12 a les 19h. Obra d’Enric Cambray i Ricard Farré.
El Gallardo español. Arenys de Mar. Teatre Principal. Diumenge 25 a les 19 h. Amb en Peyo.
La diferencia inexistente. Premià de Mar. Espai l’Amistat. Dies 16 i 17 d’octubre. Projecte de teatre comunitari que parla sobre la paternitat i les noves famílies.
Eh Man Hé, la mecánica del alma. Argentona. La Sala. Divendres 30 a les 20.30 h. Dansa, manipulació i mim a càrrec de la companyia Zero en Conducta. Premi Drac d’Or del Jurat Internacional i del Jurat Juvenil i Premi Drac d’Or a la Millor Interpretació a la Fira de Titelles de Lleida 2019.
Be God is. El Masnou. Ca n’Humet. Dissabte 17 a les 20 h. Divertidíssim xou que combina música, humor i teatre gestual a càrrec d’Espai Dual. Separacions. El Masnou. Ca n’Humet. Diumenge 18 a les 19 h. Ever Blanchet explora en clau de comèdia setze personatges i vuit formes de vida. Viejo amigo Cicerón. Mataró. Teatre Monumental. Divendres 23 a les 20.30 h . Un viatge fascinant per la figura del cèlebre orador romà sota la direcció de Mario Gas i amb Josep Maria Pou. It Happens... Alella. Casal d’Alella Dissabte 24 a les 18 h. Peça de trapezi basada en la recerca del moviment i el clown amb Júlia Campistany.
El gran final. El Masnou. Ca n’Humet. Dissabte 31 a les 19 h. Espectacle de clown de Bucraá Circus amb estètica clàssica per a tots els públics, que convida a submergir-se en el món dels pallassos. Get no. Vilassar De Dalt. Teatre La Massa. Dissabte 31 a les 20 h. La companyia La Quebrá ens porta Get No, obra finalista al Premi Dansa IT 2018. The Incredible Box. El Masnou. Ca n’Humet Diumenge 1 de novembre a les 18 h. Tastet de Ple de Riure a càrrec de La Tal. Més de 150 anys després de la seva estrena, The Incredible Box continua representant-se.
6 | Tribuna Maresme
L’impacte de la Covid-19 en el sector comerç de Catalunya J3B3 Economics / AMIC
La crisi sanitària ha afectat a tots els sectors. Des que es va decretar l’estat d’alarma vivim moments d’incertesa derivada de la pandèmia mundial. Tot això també ha afectat al món del comerç, però l’obertura gradual i generalitzada viscuda a partir del mes de juny comença a desvetllar indicadors que demostren que la recuperació està sent diferent en funció del tipus d’activitat. Segons un estudi realitzat a 194 empreses amb activitat de venda al detall i de serveis ubicades a Catalunya elaborat per J3B3 Economics, les vendes del trimestre (juny, juliol i agost) han caigut un 23% respecte al mateix període que l’any anterior. Tot i que les empreses de serveis i les activitats de restauració han experimentat una disminució de vendes (-35%) molt més accentuada en comparació amb el sector comerç (-16%). D’altra banda, encara que tots els subsectors han mostrat una evolució favorable respecte el trimestre anterior (març, abril, maig) cap d’ells ha assolit valors positius. Encara que destaca una recuperació molt notable en el sector d’equipament de la llar (-3%), que assoleix nivells pràcticament
El món del comerç de proximitat a Catalunya ha hagut de fer front a la situació provocada per la crisis sanitària que ha afectat a totes les ramificacions del sector
semblants a l’any anterior, i en el sector d’alimentació (-12%). A més, l’estudi constata que els establiments ubicats en municipis considerats turístics han tingut una davallada de vendes més pronunciada. No obstant, el descens de vendes del sector serveis i restauració ha estat generalitzat, independentment de si el municipi és considerat turístic o no. Estratègies implementades. Per tal d’afrontar el nou context Covid, la majoria de negocis han dut a terme alguna actuació per tal d’adaptar-se a les circumstàncies. J3B3 Economics va analitzar durant el mes d’abril les estratègies
i actuacions que el sector es plantejava dur a terme en el moment de reobertura dels negocis. I, de fet, s’ha constatat com les intencions que hi havia al mes d’abril s’han acabat materialitzant en el decurs dels últims mesos i s’ha observat que el sector ha fet un esforç per adaptar-se, en poc temps, a les exigències del moment. D’entre les principals conclusions destaca que més de la meitat de les empreses del sector han acabat redefinint els horaris, que s’ha impulsat el màrqueting online més del que estava previst com a instrument de comunicació i publicitat, que el servei a domicili ha estat adoptat pel comerç més del que
s’esperava inicialment i que, en cinc mesos, un 13,4% d’empreses que fins el moment no tenien plataforma d’ecommerce han optat per disposar d’aquest canal de venda electrònic. A més, s’ha observat que el 35% dels establiments han optat per aplicar una estratègia de noves promocions i el 12% manifesten obertament que ofereixen preus més baixos que abans de la crisi per tal de mantenir quota de mercat. Per tant, comença a albirar un possible escenari de contracció de l’oferta i la demanda amb la conseqüent minoració de preus i disminució de l’oferta, és a dir, tancament de negocis. La campanya de Nadal. El sector preveu un seguit d’estratègies per tal de propiciar que sigui una campanya el més eficaç possible. En destaquen: intensificació del màrqueting online, el 35% preveu comprar menys estoc, el 45% considera que les accions de dinamització a nivell de municipi poden contribuir a què la campanya de Nadal sigui més eficaç, prop del 30% optarà per fer més promocions del que és habitual, un 25% considera que començarà la campanya abans del que és habitual i un 10% invertirà en un ecommerce.
Tribuna Maresme | 7
8 | Tribuna Maresme
llibres ACOSTA’T A LA CULTURA
Vilassar de Noir arriba a la cinquena edició Del 23 al 25 d’octubre se celebrarà a l’espai Can Bisa una nova edició, i ja en van cinc, del festival de literatura i cinema negre Vilassar de noir. Amb un format més reduït a causa de les restriccions i respectant totes les mesures de seguretat establertes als protocols dissenyats pels tècnics de l’ajuntament, el festival Vilassar de noir portarà un any més a Vilassar de Mar els principals autors del gènere negre nacional. L’edició d’enguany se celebrarà amb un aforament reduït al 30% de la sala Roser Carrau, amb un màxim de 47 persones de públic. Les entrades s’hauran de reservar a través de l’email vilassardenoir@gmail. com, fins a completar l’aforament màxim, i s’assignaran per ordre d’arribada. Pel que fa al programa, estarà format principalment per xerrades o taules rodones amb només dos autors per acte, amb la voluntat de reduir la presència de gent a l’escenari i assegurar el flux de persones amb la màxima seguretat i distància. Divendres 23 d’octubre, després de la inauguració del festival, es coneixerà el guanyador del II Premi Vilassar de noir de novel·la negra en català, per
Una imatge de les xerrades de l’edició passada.
PROGRAMACIÓ VILASSAR DE NOIR Divendres 23 octubre 19 h. Inauguració. 19.15 h. Entrega II Premi Vilassar de noir de novel·la negra en català. 19.30 h. L’esguard de la bèstia. Quim Gómez xerra amb Irene Solanich 20 h. La mente del asesino. Xerrada a càrrec de Paz Velasco. 20.30 h. Simenon i Maigret s’entaulen. Ramon Roset, Eulàlia de Bobes i Xavier Pla. Modera. Montse Serra. Dissabte 24 d’octubre 17 h. Destapant les veritats. Graziella Moreno i Salvador Balcells. Modera. Aida Montoya. 17.45 h. La relació de Sherlock Holmes i Arthur Conan Doyle. Xerrada a càrrec de Josep Lluís Martin. 18.15 h. La negror de les investigaci-
ons. Miquel Esteve, Sebastià Bennassar i Maria Sardans. Modera. Irene Solanich. 19.15 h. La rebel·lió dels rednecks. Xerrada a càrrec de Dani Osca. 20 h. Qui és la inspectora Mina Fuster? Margarida Aritzeta xerra amb Anna Maria Villalonga. Diumenge 25 d’octubre 11 h.Superats per les circumstàncies. Marta Alòs i Albert Gassull. Modera. Núria Juanico. 12 h. La novel·la juvenil de misteri. Aina Huix i Emili Bayo. Modera. Mixa. 12.45 h. Entrega Premi relat curt dels instituts de Vilassar de Mar. 13 h. Sorpreses inesperades. Jordi Solé i Pep Prieto. Modera. Montse Sanjuan 13.45 h. Guillem. Núria Cadenes xerra amb Álvaro Colomer.
Demana la teva entrada a vilassardenoir@gmail.com Aforament limitat
continuar amb la presentació de l’obra premiada l’any passat, L’esguard de la bèstia de Quim Gómez, publicada per Llibres del Delicte. La criminòloga Paz Velasco oferirà una xerrada i acabarà el vespre amb una taula sobre la gastronomia a les novel·les de Simenon. Dissabte per la tarda tindran lloc xerrades sobre Sherlock Holmes o la literatura de la Nord-Amèrica profunda, i un homenatge a la Margarida Aritzeta a partir del seu personatge: la inspectora Mina Fuster, una de les icones de la novel·la policíaca en català. Diumenge al matí es clourà el festival amb una jornada on hi participaran autors com Pep Prieto, Marta Alòs, Emili Bayo o la jove escriptora de només 16 anys, Aina Huix, a més de Núria Cadenas, que parlarà de la seva novel·la Guillem, una de les més importants de l’últim any. Vilassar de Noir pretén esdevenir un punt de trobada entre els autors de gènere negre i els afeccionats que segueixen els seus treballs. Contribuir a la visibilitat de la literatura i el cinema negre nacional i generar debats al voltant de temes recurrents del gènere amb les aportacions dels autors més importants.
Tribuna Maresme | 9
Els Espais de Poesia d’Alella recuperen la programació d’actes ajornada La tretzena edició dels Espais de Poesia prevista del 8 al 17 de maig va quedar ajornada a causa de la Covid-19. Des de l’Ajuntament d’Alella s’ha treballat per garantir, tot i l’excepcionalitat del moment, noves dates per a totes les propostes reprogramant les activitats del cicle poè-
tic al llarg d’aquest 2020, davant de la necessitat de fer costat al món creatiu, alhora que es desenvolupen entorns segurs. Fins al 2 de desembre hi ha actes programats en diferents espais del municipi. Totes les activitats es faran respectant les mesures sanitàries, és per
aquest motiu que l’aforament queda reduït i l’entrada serà per ordre d’arribada sempre que no calgui inscripció prèvia ni compra d’entrades. Els Espais de Poesia van començar el cap de setmana del 19-20 de setembre, amb la presentació del llibre La ceguesa
dels miralls, de Joan Adell, guanyador del 23è Premi de Poesia Alella a Maria Oleart. Entre d’altres activitats que es faran, el 8 de novembre hi haurà la 2a trobada d’editorials comarcals, amb fira i presentacions de les novetats de les editorials del Maresme.
PROGRAMACIÓ ESPAIS DE POESIA Divendres 16 d’octubre. 19.30 h. Can Manyé. Com ens n’alliberem de nosaltres? Recital de Mohamad Bitari, acompanyat de Gerard Quintana, Sílvia Bel, Rosa Cadafalch, Biel Barnils i Sonia Moya, reciten els textos de sis poetes de Síria. Diumenge 18 d’octubre. 12 h. Plaça de l’Ajuntament. Pelat. Espectacle familiar de Joan Català que esborra les fronteres entre la dansa, el circ, el teatre i la performance. Dissabte 31 d’octubre. 20 h. Casal d’Alella. Astre blau. Pianos, trompetes, veus cantades i recitades, sintetitzadors i efectes com reclams d’ocells es fusionen en aquest projecte a duo de Versonautas. Diumenge 8 de novembre. 11 h. Plaça de Can Patatina. El Maresme publica poesia. 2a trobada d’editorials comarcals, fira i presentacions. Presentacions de novetats per part dels autors i autores, signatura i venda de llibres. I tot seguit... Alella diu Mercè Giralt recital on alellencs i alellenques llegeixen versos del recull Onades com a homenatge a la poeta Mercè Giralt. Divendres 20 novembre. 21 h. Casal d’Alella. L’últim camí de Walter Benjamin. Un viatge a través de la música electrònica que s’acompanya de poemes en català, castellà i alemany, banda en directe i amb presència important d’efectes visuals. Homenatge de la cantant berlinesa Juliane Heinemann a l’escriptor i filòsof alemany Walter Benjamin. Dimecres 2 desembre. 19.30 h. Can Manyé. Poema a la durada de Peter Handke. Marta Pera, la seva traductora al català, llegirà aquest llarg poema, dels més bells que s’han escrit en els últims 40 anys.
10 | Tribuna Maresme
Narratives del Maresme
CAN VALLERIÀ
QUADERNS DE LA FONT DEL CARGOL Agenda amb els actes culturals que promou Can Vallerià i publicacions de llibres i presentacions vinculades a aquest espai cultural i Quaderns de la Font del Cargol. 14 de novembre. 12 h. Llibreria Vapor Vell (Premià de Mar). Presentació del llibre digital Martí Rosselló, el narrador impassible d’Anton Maria Espadaler. En l’acte, l’artista Esther Méndez pintarà un mural al·legòric a la novel·la Anna K., d’en Martí Rosselló. 15 de novembre. 12.30 h. Can Vallerià (Premià de Dalt). Presentació del llibre Tots aquests anys. La correspondència que als anys setanta van mantenir els escriptors Josep M. Benet i Jornet i Feliu Formosa. Conversa entre Feliu Formosa i Enric Gallén (curador del llibre). 29 de novembre. 12 h. La Unió (Teià) Espectacle El carrer que em du a casa, un viatge literari-musical per la poesia del Maresme.En el marc del lliurament dels premis de la Mostra Literària del Maresme. Novetats editorials de Quaderns de la Font del Cargol: A les llibreries a partir del dia 21 d’octubre: Tots aquests anys. Epistolari de Josep M. Benet i Jornet i Feliu Formosa. A les llibreries al novembre: El tacte suavíssim de l’absència de M. Antònia Grau i Abadal. Poeta de Premià de Mar.
Albert Calls
Vida de Riera, de l’autor argentoní Emili Amargant, publicat per Voliana Edicions, ens acosta a la ruta Carreras i Candi, però a través de la mirada particular del seu autor, que amb un grup d’amics del món arqueològic i mediambiental va recórrer aquest singular itinerari. Amargant, inspirat en la monumental obra El Danubi, de Claudio Magris, ha volgut fer el seu personal viatge pel territori a través de l’opuscle de l’historiador i polític Francesc Carreras i Candi, Els orígens de la Riera d’Argentona (1904). I fruit d’aquest lloable i generós plantejament, en surt un gran llibre que esdevé una caixa plena de descobriments salvaguardats per a la memòria, una obra molt
versàtil que tan aviat esdevé guia del territori com espai d’interacció amb les persones que apareixen pel recorregut. I també sense deixar de banda un ampli desplegament d’idees, impressions i projeccions. Eulàlia Armengol (Barcelona, 1944), autora vinculada a Vilassar de Mar, publica la seva primera obra literària, el recull de contes, La insuportable absència del bròquil (Editori-
al Trípode). Els relats d’Armengol, “directes, humans i aguts” —tal com els defineix l’escriptora Mònica Miró—, es caracteritzen, especialment, per ser d’una narrativa vívida, transparent i àgil. Uns textos que endinsen el lector en situacions que el faran qüestionar-se la importància de les petites coses que l’envolten. Reflexions sobre temes quotidians i finals sempre inesperats.
pantalles
Tribuna Maresme | 11
ACOSTA’T A LA CULTURA
Mercat del Film de Mataró, volum 9 Jesús Gonzàlez t jesusgonnot
Setembre i octubre estan essent uns mesos afortunats pels amants del cinema. S’han obert la majoria de sales (resta encara pendent el cinema Foment Mataroní) i s’han reprès les estrenes i tota l’activitat complementària com les sessions del ‘Documental del mes’ a moltes sales de la comarca. Els festivals de cinema com ara Sitges estan en marxa, tot i que amb edicions especials amb projeccions presencials i online. Tot plegat un panorama de normalitat i estrenes interessants que han tret els espectadors de les butaques i les seves plataformes online. A escala local també s’ha reprès l’activitat i, entre el 23 i el 25 d’octubre a Can Gassol, es celebrarà el Mercat del film de Mataró que ja va per la seva novena edició. Es tracta d’una mostra de curtmetratges no competitiva que ofereix una panoràmica de tota la producció local audiovisual. El nostre objectiu, disculpeu que, per un moment, canviï la persona del text i m’inclogui ja que sóc un dels organitzadors, és acostar els treballs de professionals
PROPERES ESTRENES Corpus Christi
De Jan Komasa (Polònia, 2019). Amb Bartosz Bielenia, Eliza Rycembel, Aleksandra Konieczna, Tomasz Zietek. Estrena 16/10/20
Las Brujas (de Roald Dahl) De Robert Zemeckis (EUA, 2020). Amb Anne Hathaway, Octavia Spencer, Stanley Tucci, Chris Rock. Estrena 30/10/20
o amateurs locals al mataronins i mataronines. Durant aquests tres dies intensos de cinema i audiovisual desfilen, per la pantalla de Can Gassol (esperem que a la propera edició ja pugui ser a la nova seu del MAC a la Presó de la Riera), curtmetratges de ficció, documentals, videoclips, videoart, videodansa... L’objectiu principal és fer amplificar els visionats d’aquestes peces que, sovint, acaben essent projectades a les petites finestres de Vimeo o Youtube (tot i que no en dubtem de la seva validesa per a la difusió d’obres). Gaudir de l’experiència col·lectiva que, encara, és el cinema: entrar a una sala fosca, seure al davant de la pantalla i obrir els ulls per descobrir nous mons. En l’edició d’enguany es po-
dran veure 25 peces de gèneres molt diferents tot i que el videoclip és el format més emprat. Però també tindrem tràilers, curts de ficció, videodansa i documentals entre el que destaquem el de les Majorettes de Mataró (que es veurà en pantalla gran). El gènere del terror estarà present als dos llargmetratges que es presentaran al Mercat del film: Dark Village i Black Madonna. Tots dos film estan fets per talents locals i no us els podeu perdre. Esperem que els nous temps de la Coronavirus no espatllin aquesta màgia que és el cinema. Per aquest motiu enguany el Mercat comptarà amb un servei de reserva d’entrades que permetran una projecció correcta per demostrar que la cultura és segura.
Sentimental
De Cesc Gay (Espanya, 2020). Amb Javier Cámara, Belén Cuesta, Alberto San Juan, Griselda Siciliani. Estrena 30/10/20
Martin Eden
De Pietro Marcello (Itàlia, 2019). Amb Luca Marinelli, Carlo Cecchi, Jessica Cressy, Denise Sardisco, Vincenzo Nemolato. Estrena 6/11/20
CONSULTA CARTELLERA SETMANAL Ocine Arenys: www.ocinearenys.es Cinesa Mataró Parc: www.cinesa.es Foment Mataroní: www.matarofoment.org Centre Parroquial d’Argentona: www.centreparroquialargentona.cat Espai Amistat: www.espailamistat.cat La Calàndria: www.cinemalacalandria.com
empenta jove
12 | Tribuna Maresme
PREGUNTES I RESPOSTES
Antonella Cerdá, l’art com a estil de vida L’art corre per les venes de l’Antonella Cerdá. A la jove premianenca, xilena de naixement i estudiant de belles arts se li posen els pèls de punta en parlar del que més li agrada i els seus referents.
Té clar que vol dedicar-se a l’art, ja que l’omple com mai res ho ha fet. Una aposta arriscada, com les seves obres; atrevides i provocadores. Aquestes es poden consultar al seu perfil d’Instagram, sota l’usuari @anothercreepo, amb el
qual ret homenatge a la potent cançó Creep, del grup Radiohead i a Negative Creep, de Nirvana. En ell, exposa les seves obres i fa pública la seva faceta més personal i professional, amb les obres a la venda i els encàrrecs rebuts. i m’agradava, em semblava interessant. Als ulls d’algú noartista l’art potser es redueix a “aquest quadre és bonic o no”, però jo sempre he tractat d’anar més enllà i pensar com se li va ocórrer la idea o quin simbolisme té l’obra. És el meu únic amor a primera vista, em va moure des del primer moment.
Text: Gemma Ponce
La teva relació amb el món artístic hi ha sigut sempre? L’art sempre m’ha agradat. De petita copiava les princeses en lloc de calcar-les, volia fer-les igual. Als onze anys vaig descobrir el maquillatge artístic i des d’aleshores no vaig poder parar. Va ser gràcies a una de les meves tradicions preferides, Halloween. Volia disfressar-me del ninot de Saw, la saga de terror i un videotutorial de YouTube em va marcar. Vaig voler aprendre més, fins a arribar al d’efectes especials i el body painting. A part, dibuixava i m’agradava tota mena d’arts plàstiques i visuals. Va arribar un punt que vaig començar a experimentar amb l’aquarel·la i més endavant em vaig comprar els meus primers acrílics i llenç. Què és per tu l’art? Em fa molta gràcia perquè
sempre es diu que l’art és una cosa humana perquè ningú més que l’humà ha fet obres d’art. La naturalesa està proporcionada per si sola, però no ho fa expressament, no crea una obra. Això em sembla interessant. Per mi és una capacitat que tenim els humans de treure el que tenim a dins, sigui l’angoixa o un concepte estrany que és físicament impossible, però
que en el llenç és possible. És com parlar i expressar-te d’una altra manera, des de la sensibilitat. És per exterioritzar un sentiment, crec que l’art és la teràpia que tothom hauria de fer de tant en tant. Ha canviat la teva manera de percebre’l des de que vas començar? Clarament, de petita era més simple perquè veia un quadre
Tens algun referent? El moviment surrealista. Mai oblidaré el quadre “La mà de Dalí enretirant un toisó d’or en forma de núvol per ensenyar a Gala l’aurora nua, molt, molt lluny darrere el sol”. Per mi aquella obra és el somni. És una cosa que m’interessa molt, no existeixen les normes a l’art. També miro molt a René Magritte. Té un simbolisme molt important. De fet tel quadre “La clarividència”, en el qual surt ell pintant i al costat té com a model un ou, però ell
Tribuna Maresme | 13
pinta un ocell, és la manera de representar que l’artista veu més enllà, veu el potencial de les coses. I això és el que em centro a fer. Com ordenes el teu procés creatiu? Sol ser molt improvisat. Normalment m’agrada prendrem’ho amb calma. A vegades sento que haig de fer esbossos abans, però en d’altres tinc la idea molt definida i vaig directament al llenç. Quan no ho tinc clar m’espero, busco esbossos antics per fer-los evolucionar i en faig de nous. A partir d’aleshores m’administro el temps. Ara per ara prioritzo els encàrrecs i per això tinc obres personals que fa mesos que no toco. En molts dels teus quadres veiem que es repeteix un mateix personatge.
Per mi l’art és una capacitat que tenim els humans de treure el que tenim a dins M’agrada molt la idealització de la quotidianitat, les petites coses També m’agrada jugar amb el doble sentit, les metàfores i els objectes que dono importància Aquest personatge principal és una mena d’autoretrat. Sempre es comenta que els artistes són narcisistes, però ferlo em serveix per conèixer-me a mi mateixa i, com sento que encara estic començant, volia profunditzar més en mi. El meu art és tremendament in-
trospectiu, neix de l’imaginari personal: somnis, fantasies, experiències personals, llocs ficticis… A més, suposa superar inseguretats, acceptar-me i estimar-me. Quins temes trobem en les teves obres? Els temes solen ser l’acceptació del cos, el concepte de la casa, al llarg de la meva vida m’he mudat moltes vegades. De fet, a Xile quan era petita vaig viure a una casa amb jardí i més endavant m’he mudat en pisos, de manera que trobo a faltar la casa. També surten molt les plantes, la pluja, les persones que estimo i el meu gat Ñaño. Les coses que m’han ajudat al llarg de la meva vida sempre són presents. I el missatge? M’agrada molt la idealització de la quotidianitat, les petites
coses. També m’agrada jugar amb el doble sentit, les metàfores i els objectes que dono importància. És imprescindible per mi que l’espectador sàpiga reconèixer una mica els meus valors: la sexualitat lliure, l’amor propi, cap a la natura i animals i l’imprescindible que és somiar amb llocs impossibles. La teva idea és viure de l’art? Aquest és el somni de tot artista, però sé que és complicat. Sempre hi ha esperança. També sé que l’art sempre hi serà, que per molt que treballi d’altres coses sempre arribaré a casa i dibuixaré. Tot i això, durant els últims anys he intentat millorar moltíssim per cultivar aquesta llavor i poder-ne tenir fruit més endavant, però si no, no passa res, hauré gaudit del camí.
14 | Tribuna Maresme
El Happy Ride Weekend signa una nova edició d’èxit a Premià de Dalt La Poma Bikepark va signar amb èxit, els passats 8 i 9 d’octubre, la 13a edició de l’esdeveniment sota unes estrictes mesures de prevenció sanitària que van fer possible la seva celebració. Miguel Guerrero ‘Carolo’ i Aran Massip es van emportar el Gran Premi Diputació de Barcelona per la seva excel·lent actuació en les disciplines de MTB i BMX respectivament. D’altra banda, els grans trucs no es van fer esperar a La Poma de Premià de Dalt, destacant entre tots el 720 triple barspin de Miguel Guerrero “Carolo”, truc inèdit a nivell mundial que va posar la cirereta a dos dies de pura acció. FOTOS: FELIU VILALTA
Corredor ultra-maratonià descalcista s’enfrenta a 120 km en un repte solidari per l’spAm En Daniel Amo, professor i recercador de la URL i corredor ultra-maratonià descalcista, va posar en marxa el #120kmX2000, un repte solidari que busca aconseguir 2.000 persones solidaries que aportin 1 € al mes a través de la plataforma ‘Teaming’, assegurant així l’assistència d’un veterinàri a la Societat protectora d’animals de Mataró (spAm). Les persones poden sumar-se al repte entrant al grup
en aquest enllaç www.teaming. net/societatprotectoraanimalsdemataro o al web www. protectoramataro.org on trobaran de forma fàcil la forma de participar. Daniel Amo correrà descalç 120km, en tres etapes, en un circuit circular que unirà els tres refugis que gestionem des de la protectora: el refugi de Cal Pilé a Mataró, el refugi de Can Moret a l’Ametlla del Vallès, i el refugi del CAAC a Badalona.
Tribuna Maresme | 15
idees
16 | Tribuna Maresme
PREGUNTES I RESPOSTES
La digitalització ha vingut per quedar-se VALORS.ORG
Albert Dresaire Consultor en TIC Més continguts a valors.org
Després de la greu crisi econòmica del 2008, des d’Europa es van engegar diverses iniciatives per superar-la i, sobretot, per posar els fonaments per a un nou model econòmic que evités futures crisis. Una d’aquestes propostes fou el programa Europa 2020, que contenia set iniciatives. Entre aquestes iniciatives hi havia l’Agenda Digital per a Europa: presentada l’any 2010, es tractava d’un text estratègic que tenia com a idea de fons que les TIC (les Tecnologies de la Informació i la Comunicació) són un dels fonaments del progrés social i econòmic, i que per això és necessari promoure el seu desenvolupament. El 2013 es va presentar l’Agenda Digital per a Espanya, amb uns objectius similars a l’agenda europea, i que també posava èmfasi en la importància estratègica del desenvolupament de les TIC per a “transformar y modernizar la economía y la sociedad españolas” (sic). És a dir, tant les institucions europees com el govern espanyol
Quan es van fer totes aquestes lleis, ningú pensava que l’any 2020 estaríem vivint la pandèmia de la Covid-19 tenien clar que la digitalització de la societat ens aportaria beneficis a tots. Una de les concrecions d’aquesta Agenda Digital espanyola fou la modificació de les lleis que regulen el dret administratiu, és a dir, la forma com els ciutadans i les ciutadanes ens podem relacionar amb les administracions públiques. Un dels canvis fou la promulgació de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administra-
cions públiques. Aquella llei, entre altres novetats, estableix que qualsevol persona ha de poder relacionar-se de forma digital amb l’administració (el seu ajuntament, l’Estat, la seva universitat, la seva comunitat autònoma, etc.). Sense haver de fer gestions presencialment ni sense haver d’aportar documentació en paper. La llei preveia un període d’adaptació. Calia donar un marge perquè les administracions adaptessin els seus sistemes, modifiquessin els seus procediments i formessin el seu personal. La primera data proposada fou el dia 1 d’octubre del 2017. Però va arribar aquella data i, com es diu popularment, “el més calent era
a l’aigüera”. Es va endarrerir l’obligació de complir-la. Després de diverses pròrrogues, el proper 2 d’octubre del 2020 (sí, tres anys més tard!) la digitalització obligatòria (i efectiva!) de les relacions de la ciutadania amb les administracions públiques havia de ser un fet. Certament que quan es van fer totes aquestes lleis, ningú pensava que l’any 2020 estaríem vivint la pandèmia de la Covid-19. Però és fàcil entendre que poder fer tràmits de forma digital seria fantàstic en aquests moments. Però un reial decret promulgat el passat 4 d’agost va tornar a endarrerir, fins al dia 2 d’abril del 2021, l’entrada en vigor de la implantació completa de les obligacions introduïdes per la Llei 39/2015. Segueix vigent allò de que “el més calent és a l’aigüera”! Tot i que caldria demanar-se què entenem per “digitalització”, és bo explicar tot això com a exemple del que està passant en molts àmbits. Perquè aquests dies és molt fàcil escoltar allò de que “la digitalització ha vingut per quedar-se”. No puc negar que “vingui per quedar-se”. El que em pregunto és si realment “ha vingut”!
Tribuna Maresme | 17
opinió Ferran Planell Escriptor
Hi ha quelcom que no oblido mai, i és en recordar-ho quan se’m fa més present l’oblit. És un estadi pel qual tothom passa. Fins i tot les ments més brillants que emmagatzemen les dades de forma més ordenada, rigorosa i eficient, pateixen en algun moment l’efímer de la memòria. En castellà deien que “La letra con sangre entra”. Aquí a casa nostra ho expressàvem amb un toc més humorístic i menys violent, quan, per referir-nos al mateix, dèiem: Pel cul entra la lletra. Està clar que en ambdós casos i donada l’època en què es van popularitzar sengles dites, deixaven clar que al mal estudiant se l’havia d’incentivar estomacant-lo. Però una cosa era fer sang i una altra ben diferent deixar tan sols el
Oblit
cul ben vermell. Per sort pedagògicament hem evolucionat i, generalment, el càstig físic i verbal ha passat a l’oblit —mai millor dit. De petit, a escola, el seient era un incomodíssim banc de fusta, que en cas d’haver estat incentivat t’ajudava a prendre consciència de l’existència de les adolorides natges. Amb els colzes damunt la taula recitava com un lloro, dia sí i dia també, les taules de multiplicar, els rius d’Espanya, els d’Euro-
pa, les províncies, les capitals i fins i tot —això ho he de dir en castellà— “La lista de los reyes Godos” que de fet eren visigots i que era una mena de fixació que tenia el sistema educatiu del règim a fer memoritzar simplement per memoritzar. Deixant a banda que nosaltres no ens gronxàvem endavant i endarrere mentre repetíem “Uno por uno és uno”, no era pas gaire diferent de com els nens musulmans aprenen l’Alcorà. És del tot evident que repetir
molts cops el mateix ajuda a la seva memorització. La qüestió és què hem de fer ressonar dins el nostre cervell un cop darrere l’altre. Què val la pena d’intentar memoritzar per poder ser després recordat i que no caigui en l’oblit. Amb l’ús de les calculadores i els ordinadors, he de reconèixer que no multiplico de cap com abans, que donat els canvis geopolítics m’és més còmode tirar de Google per saber que la capital de Macedònia és Skopje, però no puc oblidar la barbàrie del franquisme, ni les atrocitats dels Borbons, ni la repressió imposada per Primo de Rivera, ni la brutalitat policial d’un estat aparentment democràtic, ni els presos polítics, ni els exiliats, ni els imputats, ni... El 14 de febrer tornarem a passar per les urnes. No caiguem en l’oblit. Recordar és molt més que tenir memòria.
18 | Tribuna Maresme
Un museu comunitari per a Cabrils Jordi Montlló www.comca.cat
El passat 8 d’octubre, en el marc de les Jornades Europees de Patrimoni, es va presentar a Cabrils una nova entitat cultural per promoure el Patrimoni Cultural del poble. Porta en el nom la paraula “museu”, però no tindrà associat cap edifici ni cap col·lecció. El museu el formen la comunitat, el patrimoni i el territori. Però la paraula més important del nom d’aquesta nova entitat és la de “comunitari” perquè parteix de la comunitat i és per a la comunitat, que n’és la principal protagonista de la seva histò-
ria. Sobretot, en un moment en què l’administració local ha considerat que no és important que un poble tingui museu. Per aquest motiu un grup de cabrilencs i cabrilenques han decidit aplegar-se per posar fil a l’agulla. Tots ells ja havien col·laborat amb la direcció de l’antic museu, actualment tancat. Cal que la comunitat s’empoderi i prengui la iniciativa, com si es tractés d’una comunitat sense govern. Cal prendre mesures valentes davant de situacions de tan poca voluntat política. El Museu Comunitari de Cabrils vol crear vincles entre la comunitat i la seva memòria
Foto: Gustau Nacarino.
col·lectiva, a través del patrimoni cultural i natural. Vol generar coneixement sobre aquest patrimoni per tal de preservar-ne els valors històrics, arqueològics, antropològics, artístics i/o naturals. Promourà actuacions envers la
protecció, conservació i salvaguarda d’aquest patrimoni i la seva posada en valor per a gaudi lúdic, estètic i intel·lectual de la societat. El COMCA ha de ser un espai de trobada i punt de recolzament per a altres entitats interessades en el coneixement, la conservació i la gestió del patrimoni. També caldrà vetllar perquè la col·lectivitat interactuï amb el patrimoni creant dinàmiques culturals participatives. Van apadrinar l’acte els museòlegs Josep Fornés (antic director del Museu Etnològic i de Cultures del Món de Barcelona) i Daniel Solé (Museu d’Història de Catalunya).
Projecte d’Stolpersteine a Mataró FENT MEMÒRIA Margarida Colomer Historiadora
L’any 2017, el Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Mataró va impulsar el projecte a la ciutat, amb l’objectiu de dignificar els mataronins assassinats pels nazisme. La recerca l’han portat a cap la Maria Salicrú, Gemma Soriano, Bernat Aranyó i Laura Gutiérrez. Stolpersteine vol dir “pedres amb les quals ensopegues”, són
llambordes quadrades de 10 cm x 10cm de formigó i cobertes d’una fulla de llautó, on es graven les dades de les persones empresonades, deportades i assassinades a camps d’extermini nazis. Es col·loquen al paviment de davant dels edificis o llocs on les víctimes van viure o treballar en llibertat abans de l’empresonament o de la deportació. L’encárrec de confeccionar aquestes plaques, ve de les mans de l’artista alemany Gunter Demnig. Els mataronins víctimes són:
Ramon Aniento i Carmen, Josep Astort i Masip, Niabel Belis i Miralles (allibertat), Josep Duran i Martori, Josep Ferrer i Coll, Josep Guasch (desaparegut), Pere Guillaume i Reixach (alliberat), Josep Herrera i Altamira, Josep Maria Julià i Mendoza, Joan Peiró i Belis (deportat pels nazis, afusellat a Paterna), Juli Pey i Torrens, Camil Quintana i Bassas, Elies Soriano i Gonzàlez i Francesc Verdalet i Guardiola. Diumenge, dia 20 de setembre, es va fer l’acte d’honorar
i recordar les 15 víctimes als camps nazis. Va ser un recorregut per 15 domicilis. Començant a les cases del Callao, davant d’on va viure Francesc Verdalet. En el seu inici va anar acompanyat de diversos parlaments, entre ells el de la Consellera de Justícia de la Generalitat de Catalunya, Ester Capella. Aquestes plaques tenen per objectiu remoure consciències a la població, sobre el que va suposar el règim feixista i fer prevaldre la memòria democràtica de tota la població.
Tribuna Maresme | 19
Com ens ha afectat la crisi de la Covid-19? Coop Maresme
La diagnosi és un dels indicadors claus que cada any elabora Coop Maresme, l’Ateneu Cooperatiu del Maresme. En aquesta ocasió, com no podia ser d’altra manera, els efectes de la Covid-19 s’han posat de manifest a l’hora d’analitzar el desenvolupament de les entitats de l’Economia Social i Solidària en el territori. “Juntament amb la resta d’Ateneus, vam abordar la tasca de detectar quines necessitats s’han derivat de la crisi, i quines estratègies de resiliència han desenvolupat les entitats de l’Economia Social i Solidària”, afirma Andrea Cobo, responsable de la diagnosi de Coop Maresme. De la diagnosi, que recull un total de 33 respostes de la comarca, extraiem que entre
Coop Maresme analitza l’impacte de la pandèmia sobre les entitats de l’Economia Social i Solidària del Maresme.
Informació de contacte: www.coopmaresme.cat Y coopmaresme X coopmaresme P coopmaresme
les afectacions immediates de la pandèmia es troben els problemes de tresoreria, sobretot a mitjà termini. També les reduccions de jornada o desaparicions del lloc de treball entre les entitats enquestades, on s’inclouen cooperatives (24), fundacions (3),
associacions (3) i altres formes jurídiques com persones autònomes o SCP (3). Una situació que, d’acord amb Andrea Cobo “porta a les entitats a aprenentatges i adaptacions constants i a haver d’assumir un nivell d’adaptabilitat més dalt davant la incertesa
que és tan protagonista en aquests temps”. Les entitats del Maresme, optimistes davant la crisi de la Covid-19. De totes maneres, els efectes negatius deixen passar un raig de llum d’efectes positius: “Tot i que la majoria detecta una crisi i una situació fatal, el confinament ens ha permès parar, reinventar-nos i redescobrir-nos. Hi ha hagut un augment exponencial de les necessitats en formació i assessorament davant d’una situació sense precedents, sobretot en temes de finançament, intercooperació, suport mutu, comunicació i adaptació tecnològica”, destaca la responsable de la diagnosi, la qual també subratlla les afectacions emocionals i la impossibilitat en la desconnexió digital.
tecnologies
20 | Tribuna Maresme
PREGUNTES I RESPOSTES
Superem la miopia empresarial TRIBUNA 4.0 Eli Guillén Especialista en Màrqueting Digital www.eliguillen.es
Moltes vegades ens preguntem: cada quant ens hem de revisar la visió? Fins i tot la majoria de vegades ni ens ho preguntem, ja que una vegada graduada la vista no tornem a pensar en això fins que no veiem bé, però aquesta actitud té males conseqüències. De la mateixa manera, les empreses i comerços que no es transformen digitalment i que continuen en la zona de confort poden arribar a desaparèixer. Arran de la crisi de la COVID-19 i les seves conseqüències derivades en els àmbits econòmic i social, moltes empreses, especialment les més petites i molt particularment el món del comerç han de fer front a una nova realitat i és primordial per a la supervivència fer el pas a la digitalització empresarial. La transformació digital d’un negoci implica tot un canvi de mentalitat dins de l’organització que afecta a tots els actors que en formen part. El punt de partida és saber la situació actual del nostre negoci. Gestio-
Necessitem treure’ns les ulleres dels últims 10 anys i veure el món amb una altra mirada.
nem empreses i comerços igual que fa 10 anys, i ara res és igual. Segurament tots els comerços i empreses veuen la importància de tenir un perfil a Instagram, una pàgina web, però la transformació digital va molt més enllà i passa, també, per canviar la comunicació amb clients i proveïdors, canviar la manera de fer i actuar. Les accions necessàries no són iguals per a tots els sectors, per això és fonamental saber on estem i cap a on anem. Per tal d’entendre la importància de la digitalització ens basarem en l’exemple de Blockbuster, una de les empreses més importants que ha existit. Es tractava d’una empresa de lloguer de pel·lícules
Els nostres compradors buscaran els nostres serveis a Internet, fins i tot abans de visitarnos presencialment que va desaparèixer en només perquè la tecnologia va començar a canviar i no s’hi va adaptar. De fet, en aquesta nova etapa, la d’Internet, necessitem fer valer l’agilitat i la flexibilitat de les empreses i les persones. Amb el sorgiment de Blockbuster es va crear una nova manera de veure pel·lícules. L’empresa va poder modificar la seva proposta de negoci i començar al mercat de la TV sota demanda, però es va mantenir a la zona de confort i va optar per millo-
rar les seves botigues. Fins i tot Netflix, quan encara es tractava d’una empresa emergent, va fer una oferta per ser comprada per Blockbuster, que ho va rebutjar al·legant que el model de botigues era més rendible que el de la TV sota demanda. Segurament, us estareu preguntant si realment és necessària aquesta transformació, per a què servirà i quin cost tindrà. Vivim en una societat “empantallada”, tots els nostres compradors buscaran els nostres serveis a Internet, fins i tot segurament abans de visitar-nos presencialment. Per tant, aquí està el motiu de la transformació. No obstant, la transformació digital no és implementar un CRM (Customer Relationship Management) a l’empresa. Tampoc és realitzar accions de màrqueting digital ni informatitzar un departament de l’empresa. Per mi, la transformació digital és orientar els nostres projectes i empreses a la situació actual i adaptar-nos als canvis de la manera més ràpida possible. Per això hem de ser àgils. Llegeix l’article sencer a www.tribunamaresme.com
Tribuna Maresme | 21
El dilema de les xarxes EL FUTUR ÉS ARA Anna Lladó. Periodista www.annalladoferrer.com
The Social Dilemma s’ha convertit en un dels continguts més vistos dels darrers dies a Netflix. És un documental que defensa que si bé la tecnologia ens connecta, també ens controla. Adverteix que companyies tecnològiques com ara Facebook, Twitter o Instagram ho saben tot de nosaltres; quan ens connectem, des d’on, què ens agrada, què veiem, amb qui ens relacionem... Amb aquestes dades construeixen models que prediuen accions, és a dir, com ens comportarem. Ens suggereixen o recomanen continguts i intenten que veiem quants més anuncis, millor, per guanyar així més diners. El documental alerta sobre l’addicció que poden causar les
xarxes socials i la manipulació que en moltes ocasions hi ha al darrere. Fins i tot, indica que es poden convertir en una droga, amb recompenses a curt termini en forma de cors, m’agrada o comentaris. Una de les frases més contundents la pronuncia Tristan Harris, ex dissenyador ètic de Google; “Si no pagues pel producte, tu ets el producte”. Al final, la conclusió que se n’extreu és que les xarxes socials no són dolentes per si mateixes, sinó més aviat l’ús que se’n fa i el model de negoci que tenen al darrere. Qui denuncia la situació són ex treballadors de les companyies tecnològiques més importants; I és precisament Netflix qui qüestiona com funcionen els algoritmes, una empresa, per cert, que basa part del seu èxit en el seu ús.
EXPOSICIONS Mataró: de Mancos a Djembereng. Paisatge sonor d’una ciutat. Mataró. Can Marfà. A partir del 9 d’octubre. Experiència de descoberta sonora de la ciutat, que sorgeix de la voluntat d’explorar el patrimoni sonor mataroní i d’aproximar-nos a la diversitat que escoltem i compartim. Col·lecció Bassat. Art Contemporani de Catalunya 1990-1999. Mataró. Nau Gaudí. Fins el 10 de gener. Exposició de la dècada dels noranta. Visita dinamitzada: Divendres 9 a les 19 h. Caput aut navis. A cara o creu. Mataró. Can Serra. Fins al 22 de novembre. Recorregut pel món del joc a l’antiguitat. Visita dinamitzada: dissabte 10 a les 18 h. Jordi Arenas. Mirades polièdriques. Mataró. Ca l’Arenas. Fins al 28 de febrer. Exposició amb motiu del centenari del naixement de Jordi Arenas (Mataró, 1920-1998). Visita dinamitzada: dissabte 10 d’octubre a les 18 h. Com [en present d’indicatiu]. Mataró. Can Palauet. Fins el 3 de gener. Exposició amb 20 artistes que recull sis accions i una cloenda a partir del poema El nus la flor, d’Enric Casasses. Locus Amoenus. Espais digitals habitables i contra-normatius. Mataró. Can Palauet. Fins el 25 d’octubre.
Col·lectiva Sant Lluc 2020. Mataró. Ateneu Fundació Iluro. Fins al 8 de novembre. Una mostra on els artistes presenten dibuix, pintura, gravat, esmalt, fotografia, escultura.... Viatge a la ciutat de l’infinit. Mataró. Ateneu Fundació Iluro. Fins al 25 d’octubre Exposició elaborada amb motiu del 50 aniversari de la feina a l’Índia. Suite a quatre mans. Mataró. La Destil·leria. Del 24 d’octubre al 18 de novembre. Una simbiosis entre el joier Txè Aymat i l’artista Ricard Jordà. Tarannàs «el paper». Mataró. La Destil· leria. Fins al 21 d’octubre. Exposició amb obres d’11 artistes de renom. Il·lusions òptiques, imatges insòlites, mutacions genètiques. Sant Vicenç Montalt. Biblioteca. De l’1 al 30 d’octubre. De Jaume Moragas. Mirades a Teià. Teià. Biblioteca Can Llaurador. A partir del 13 d’octubre. A càrrec de GAT (Grup d’Artistes de Teià). Els camins de l’aigua. Vilassar de Mar. Can Bisa. Fins 18 d’octubre. Recorregut fotogràfic pel Vilassar dels anys 1955 a 1992. Tocar, traçar i pintar. Vilassar de Mar. Museu Monjo. Fins 3 novembre. Pintures, dibuixos i escultures de l’artista mataronina Mònica Vilert.
22 | Tribuna Maresme
salut SABER VIURE
Per què la tos no em desapareix? Dr. Jordi Juanola RESPIRA (Mataró) www.consultarespira.com
La tos és un els motius de consulta mèdica més freqüents, podent estar present fins al 12% de la població. No és una malaltia pròpiament, sinó un símptoma que habitualment no presenta gravetat, però pot ser el motiu inicial d’alguna malaltia no coneguda. La tos crònica es defineix com a tos persistent de més de 8 setmanes de duració. Aquesta sol ser més freqüent en dones d’edat mitjana i molt més habitual en gent fumadora. Les causes més habituals de tos crònica solen ser les malalties respiratòries no conegudes o correctament tractades, especialment l’asma bronquial i la bronquitis crònica. Altres causes, com la rinosinusitis crònica, afectacions de les cordes vocals, degoteig nasal posterior amb sensació de mucositat al coll, també són freqüents. Fàrmacs pel tractament de tensió arterial (la família dels anomenats IECA) i reflux gastroesofàgic (tant quan es nota sensació de cremor, com en casos que no genera molèstia digestiva)
Les causes més habituals de tos crònica solen ser les malalties respiratòries no conegudes també s’han de considerar com a possibles orígens de la tos. Per poder arribar al seu diagnòstic i tractament òptim, es necessita una correcta entrevista explicant altres símptomes (mucositat, sibilants al pit, roncs, molèsties digestives…), situacions acompanyants (èpoques de l’any pitjor, abans o després dels àpats…) i les proves necessàries per a l’estudi de cada una de les malalties esmentades (espirometria amb broncodi-
latació, valorar la inflamació dels bronquis, una radiografia de tòrax o TAC si precisa, o bé un estudi del reflux entre d’altres). Hi ha una altra situació, potser menys coneguda o aplicada, sent la tos crònica laríngia, on es genera una hipersensibilitat de la mucosa laríngia, apareixent una sensació de prurit (picor) o formigueig, mal de coll i fins i tot alteració de la veu, que genera l’aparició de la tos. Per tant, tal com es veu, les causes de tos crònica poden ser diverses, per això és important poder realitzar un diagnòstic acurat per poder aplicar el tractament més adient i resoldre un motiu de molèstia i malestar general.
Jornades de Salut i Alimentació Durant les Jornades de Salut i Alimentació, que se celebren al voltant del 16 d’octubre Dia Mundial de l’Alimentació, s’organitzen a Mataró un seguit d’activitats per fomentar els hàbits saludables entre la ciutadania. Enguany les jornades se centren en la COVID-19, tant perquè és la temàtica de treball, com perquè les activitats han passat de ser presencials a virtuals. En concret es faran 4 sessions virtuals via Zoom: • 13 octubre (18.30h): Sessió inaugural on es presentaran les jornades i la dra. Carmen Cabezas impartirà la xerrada “Efectes del confinament en l’estil de vida”. • 15 octubre (18.30h): Gestió emocional de la nova normalitat a càrrec de la dra. Nathalie P. Lizeretti, psicòloga. • 20 octubre (18.30h): Taula rodona amb el títol La pandèmia des de primera línia. Què n’hem après?, amb diversos protagonistes de la gestió d’aquesta crisi. • 29 octubre (18.30h): El doctor Antoni Trilla serà l’encarregat de parlar sobre Recerca en Covid19. On som i cap on anem?
Tribuna Maresme | 23
Jornada del Càncer de Mama Montse Chiva Presidenta Maresme Oncològic
Aquest any, la caminada de l’Associació Maresme Oncològic que seria la 13a edició, l’hem hagut de modificar per la Covid-19, i per això l’anomenem Balconada. Aquesta jornada anual per a nosaltres significa diverses coses importants. La primera és que reuneix a moltíssimes persones que es fan costat. És una trobada que ja s’ha convertit en un clàssic i de la que podem gaudir tant de les persones que han superat el seu procés oncològic com de les que encara hi estan passant, és un exercici de memòria per recordar a aquells que ens han deixat i un exercici d’agraïment per a les persones que desinteressadament estan al costat dels que pateixen qualsevol tipus de
Càncer. Igualment ens agrada tenir en compte a tots els professionals que ens cuiden i orienten durant aquest camí que a vegades es fa pedregós. La segona és un moment important per poder recaptar fons que reinvertim en el benestar dels nostres usuaris, per això podem oferir els serveis de psicologia, art-teràpia, drenatge limfàtic, reflexoteràpia, reiki, marxa nòrdica, teràpia de gongs, manualitats, i altres
coses que anem incorporant a poc a poc, malgrat el moment que estem vivint. De que es tracta la Balconada, doncs, és el fet de fer visible la nostra causa mitjançant senyals als nostres veïns, i hem pensat que seria bonic que els dies al voltant de la diada del Càncer de mama que és el 19 d’octubre, poguéssim penjar la samarreta d’aquest any als balcons, finestres, aparadors i fins i tot guarnir-los.
Amb aquesta idea de la Balconada, s’ha afegit una idea innovadora i solidària. El dj David Oleart oferirà un concert en streaming, pel que es pagaran 3€ que es recaptaran per a l’associació, i d’aquesta forma que les persones puguin gaudir amb els seus temes el dia 18 d’octubre. Posem a la vostra disposició les samarretes solidàries al preu de 5€, i també les màscares, al preu de 8€, que podreu trobar a la nostra seu, al C/ Argentona, 59 de Mataró; a Sis didals (c/ Argentona, 7); a la perruqueria Rossi (c/ Pere III el cerimoniós, 49) i a potser d’altres punts que us anirem indicant. Ens agradarà poder comptar amb la vostra solidaritat per poder seguir tirant endavant el nostre projecte solidari, i desitgem que les properes edicions ja puguin ser presencials i tant festives com sempre.
24 | Tribuna Maresme
Aire Ancient Baths Vallromanes i el plaer de l’aigua La relaxació que aporta el recorregut termal, propiciada pel silenci trencat discretament per l’aigua, es pot complementar amb l’àmplia oferta de massatges Aire Ancient Baths Vallromanes suposa viure una experiència de relaxació en plena naturalesa i a tocar del Maresme. Només fa falta desplaçar-se fins a l’EcoResort Mas Salagros, el primer totalment ecològic que s’ha fet a la península, per descobrir un racó únic del Parc de la Serralada Litoral. Es tracta d’un entorn rural que contrasta amb els altres espais de la marca internacional Aire Ancient Baths, present a grans ciutats espanyoles com són Barcelona, Sevilla i Almeria. No obstant, la vivència traspassa les fronteres i arriba a les ciutats estatunidenques de Chicago i Nova York, a més de la capital de Dinamarca. Tanmateix, la importància de l’aigua a la història és l’element comú de totes les ubicacions, ja que es localitzen a edificis històrics per rescatar l’essència dels banys de les antigues civilitzacions romanes, otomanes i àrabs. En el cas de Vallromanes, la intenció es materialitza en una masia datada del 1497, que tot i haver estat reformada per acollir els banys termals, manté els murs amb la pedra original. L’encant de la masia del S. XV, sota la llum tènue de les espelmes, ofereix un recorregut termal amb diverses sales d’aigua a diferents temperatures per tal d’activar la circulació dels vasos sanguinis a través del contrast. Així doncs, compta amb el caldarium, aigua calenta a 39º i el frigidarium, a 16º. També disposa de zones d’aigua a temperatura corporal, com el tepidarium, el balneum, altrament conegut com a bany de mil dolls i el hammam, o bany de vapor. A més del flotarium, un espai amb una alta
Aire Ancient Baths Vallromanes Riera de Vallromanes, s/n 08188 Can Salagros, Vallromanes Tel. 93 700 44 52 bookingvallromanes@beaire.com www.beaire.com/es/aire-ancient-baths-vallromanes
Aire Ancient Baths Vallromanes suposa viure una experiència de relaxació en plena naturalesa L’encant de la masia del S. XV ofereix un recorregut termal amb diverses sales d’aigua a diferents temperatures concentració de sal que emula el mar mort. Es tracta, doncs, d’unes piscines que transmeten la tranquil·litat amb la vista per traspassar-la als sentits, amb una calma que s’encomana a tothom que hi treballa, que mostren una atenció personalitzada. La relaxació que aporta el recorregut termal, propiciada pel silenci trencat discretament per l’aigua, es pot complementar amb l’àmplia oferta de massatges per sortir-ne com nou abans d’abandonar l’oasi que representa la vivència.
Tribuna Maresme | 25
VEGANISME Noemí Caupena greencookingqueen
En aquests moments on el coronavirus condiciona les nostres vides, s’ha remarcat molt la responsabilitat personal de cadascú per aturar l’expansió del virus, la importància de quedar-nos a casa (quan ens ho han demanat) tant per no contagiar-nos com per no contagiar i així evitar col·lapsar la Sanitat, la responsabilitat de comprar sense necessitat de buidar prestatgeries, la responsabilitat d’evitar les trobades amb moltes persones, la res-
Laureano Miró Equip ànimaL www.somanimaanimal.org
— Hauríem d’estar orgulloses, en menys de mig milió d’anys d’evolució les rates hem aconseguit ser més intel·ligents que els humans i ja els tenim totalment subjugats. — Sí mama, no dic que no, però des d’un punt de vista ètic resulta evident que no és correcte com els tractem. — Mira, filla meva, no em vinguis ara amb els romanços dels drets humans i altres bajanades. El món és així: tontolabo l’últim! L’espècie dominant a la Terra és la més intel·ligent i la que té dret a dominar les altres.
Som tan responsables? ponsabilitat de mantenir la distància social... De la mateixa manera que la por ens ha fet actuar de manera respectuosa i responsable cap a nosaltres i cap als altres, crec que ara seria un bon moment per reflexionar sobre la importància que té la responsabilitat pròpia de cadascú d’alimentar-se adequadament. La majoria de malalties no apareixen per casualitat, moltes de les dolències i malalties cròniques són el resultat d’una mala
alimentació i d’ignorar sistemàticament un cos que ens avisa a crits que alguna cosa no va bé. Quan alimentem el nostre cos amb aliments vius, sans, aliments reals, creem un sistema immunològic fort, tenim defenses per suportar malalties i d’aquesta manera estalviar-nos visites al metge. Moltes d’aquestes malalties suposen a la Sanitat pública grans inversions de diners que possiblement es podrien destinar a investigació, en millores
Sense perdó O et penses que ells eren diferents? — No, si ja sé que ells no tenien cap tipus de consideració ni empatia, que les nostres granges d’humans són un paradís en comparació als seus camps d’extermini animal i bla bla bla, tot això ja ens ho han explicat a l’escola. Però la venjança és embrutidora... — Tu no tens ni punyetera idea —la mare deixa els coberts al costat del plat i mira durament la filla—. El que va fer la humanitat va ser un holocaust de tal magnitud que no et pot entrar a la imaginació. 300 mi-
Il·lustració: Mireia Llamas.
lions de vaques, 1.300 milions de porcs, 50.000 milions de pollastres i més d’un bilió de peixos assassinats un any rere l’altre, durant dècades i dècades,
tant per a hospitals com per al personal sanitari. Per tant, l’opció “personal” de cadascú de menjar malament (menjar carn, peix, processats, sucres refinats, beure llet...) no només afecta als animals que moren per satisfer un paladar pervertit, sinó que també ens afecta a tots els altres que volem viure en una societat igualitària, on hi hagi recursos per a tothom i on la Sanitat sigui un bé universal. Pensa-t’ho molt bé abans de dir: “Això és una decisió personal”, perquè potser aquesta decisió no només t’afecta a tu.
sent perfectament conscients que no necessitaven proteïna animal per a res. Només per “costum” i “tradició”. I nosaltres vivint a les seves clavegueres, patint morts horroroses per menjar mata-rates i sent utilitzades a mansalva per experimentació. No tenen perdó de Déu. La filla acota el cap, avergonyida. — Però, cal que m’ho mengi? — En aquesta casa no hi ha lloc per a radicals vegans. Menja. — Només és un bebè, calia posar-li una poma a la boca? — la filla està a punt de plorar. — La carn que ells preferien era de bebès. Menja!
gent gran
26 | Tribuna Maresme
SABER VIURE
Mataró celebra el Dia Internacional de la Gent Gran amb activitats virtuals i radiofòniques L’1 d’octubre és el Dia Internacional de la Gent Gran des de l’any 1991, quan l’ONU va decidir-ho amb l’objectiu de promoure polítiques i programes públics centrats en les persones grans per aconseguir una vellesa activa i saludable. A Mataró, la Comissió de Cultura del Consell de la Gent Gran de Mataró proposa diverses activitats, adaptades a la situació actual, perquè les persones grans de la ciutat hi puguin participar activament. Aquest any, però, les activitats seran virtuals i radiofòniques.
La lectura del Manifest de la Gent Gran a Mataró es va fer el passat 1 d’octubre en el transcurs del programa radiofònic “L’Hora de la Gent Gran” (89.3FM) i on també es va fer
un festival de poesia i receptes de cuina que les persones grans rebran durant tot el mes d’octubre. També s’inicia el Cicle d’Activitats per a la Gent Gran de
Mataró. El primer acte es va fer el 8 d’octubre, amb una conferència inaugural, via ZOOM, amb el títol Respira, relaxa’t i connecta amb el teu cos, a càrrec de la tècnica de Salut Pública de l’Ajuntament de Mataró, Elisabet Tebar. I per últim, s’ha organitzat una flashmob per ballar-la el 22 d’octubre, a les 10.30 h, via ZOOM. Per apuntar-se a les activitats, tenir el vincle dels ZOOM o per demanar més informació es pot enviar un missatge al gga@ajmataro.cat o un whatsap al 662.302.311.
La setmana de la Gent Gran a Casa Pairal Casa Pairal Vilassar de Mar
Enguany, per vetllar per la seguretat de tots, no s’ha pogut celebrar la setmana de la Gent Gran a Vilassar de Mar. En aquestes dates, des de fa anys, la nostra Gent Gran podia gaudir dels seus dies. S’organitzaven activitats i reunions de tot tipus a tots els ajuntaments, carrers, centres cívics, casals i residències. Eren uns
dies en els que es podia aprofitar per barrejar generacions, cultures i classes socials, i a on el centre eren ells, els adults més grans. Aquest any no ha estat possible, però a nosaltres això no ens ha aturat, i vam decidir fer la nostra setmana de la Gent Gran en la intimitat de casa nostra. Actualment som 57 persones que hi viuen al Pairal i 39 que anem i venim (el Pairal és la nostra segona casa). Aquesta
pandèmia, molt lluny de fernos defallir en la nostra tossuderia d’estar bé, ens ha fet més forts, amb més ganes de riure i de viure, i ho vam tornar a fer, vam celebrar la nostra setmana, sense sortir al carrer, sí, però la vam celebrar. Perquè volíem celebrar que som Gent Gran, que hem arribat fins aquí i que encara volem arribar una mica més lluny. Volem celebrar que som els que fem el traspàs de tot l’après durant
tants anys de vida als més joves; la nostra saviesa, la nostra paciència, la nostra esperança i sobre tot les nostres ganes de viure i de riure. Vam fer diverses activitats, un dinar de germanor i alguna sorpresa que els vam reservar per a la cloenda. Al final de la setmana, estàvem tots una mica cansats però satisfets d’haver sumat una experiència més a la nostra vida.
Creu de Sant Jordi 2015
Treballem per fer sentir a les persones com a casa
casa pairal fundació privada
Àmpli jardí, atenció individualitzada i de qualitat. Places privades i col·laboradores. Centre de Dia.
C/ Mare Caterina Coromina, s/n Vilassar de Mar · Tel. 93 750 01 18
Tribuna Maresme | 27
‘Nova normalitat’ o simplement normalitat? Mónica Pérez Psicòloga Marta Plantada Educadora social
Darrerament, no deixem d’escoltar per tot arreu que estem vivint en una “nova normalitat”. Però... som conscients del que implica aquesta nova normalitat en el nostre dia a dia? Les Residències són un dels espais de vida on més hem hagut d’adaptar-nos per poder donar cabuda a tots els canvis que hi ha hagut durant aquests mesos. Per tots és conegut que vivim sectoritzats, en petites unitats de convivència estables, i que treballem amb equips de protecció que fins ara no formaven part de la nostra realitat. Tot això en un entorn legal en el qual les normatives constantment canvien, per adaptar-se a l’evolució de la pandèmia. Això no obstant, si preguntem a les persones residents quins canvis els hi està costant més acceptar, no et parlen de cap dels esmentats anteriorment, als que s’han habituat amb total normalitat. Pràcticament la totalitat dels residents que ho poden verbalitzar destaquen la pèrdua de la
quotidianitat. Els familiars ja no circulen lliurement per la casa, s’ha perdut l’espontaneïtat del moment i, troben a faltar estones tan significatives com poder compartir una xerrada davant la televisió amb els seus fills, omplir de petons als seus nets, o veure els somriures, ara amagats sota la mascareta... Situacions tan naturals, que mai ens haguéssim imaginat que deixarien de formar part, si més no temporalment, del nostre dia a dia. En aquest moment d’incertesa, el que si sabem és que la nova normalitat, avui en dia, ha de perdre el seu adjectiu per convertir-se simplement en normalitat, intentant aprofitar al màxim els recursos pel benestar de les persones residents. Les noves tecnologies
Les pantalles ens permeten mantenir els vincles amb la família i la comunitat; i seguir amb els projectes ens estan ajudant a donar una nova visió a aquesta quotidianitat. Les pantalles ens permeten mantenir els vincles amb la família i la comunitat; i poder seguir amb els projectes intergeneracionals i les col·laboracions amb altres entitats de la ciutat, que tant valor aporten a les vides de les persones residents. En aquest sentit, s’obre un univers que obre moltes oportunitats per a la inclusió digital de les persones grans a la societat i que està servint per apropar llaços amb les noves generacions.
Crear una casa segura per a la gent gran Quan comprem i col·loquem els mobles a casa ho fem només basant-nos en el nostre gust i comoditat. Quan vivim amb una persona gran, però, hem d’adequar els espais de la llar per assegurar-li una major comoditat, seguretat i autonomia. Algunes coses que podem fer són: • Els mobles seran segurs al recolzar-s’hi i l’han d’ajudar a aguantar l’equilibri. Protegeix les cantonades i desfes-te dels innecessaris. L’excés de mobles a les zones de pas són obstacles que generen accidents i cops. • Col·loca els objectes més utilitzats a mà, evitant posar-los en llocs alts per reduir les caigudes. • Evita les catifes perquè es pot ensopegar. Molta gent gran sol caminar aixecant poc els peus. • Senyalitza les escales i esglaons i assegura’t que disposen de barana. • Incorpora agafadors de seguretat a la dutxa i al costat del vàter. La dutxa ha de ser de fàcil accés i amb poc desnivell i ha de comptar amb elements antilliscants. Si hi ha banyera i és possible, és millor substituir-la per una dutxa ja que és més fàcil entrar i sortir.
gastronomia SABER VIURE
En marxa el Calamarenys Font: Ajuntament d’Arenys Foto: Juanchi Pegoraro
El Calamarenys, les jornades gastronòmiques dedicades al calamar d’Arenys, celebra enguany la seva 25a edició. 25 anys continuats d’activitat dels restauradors arenyencs per promoure la gastronomia arenyenca i el nom d’Arenys amb el calamar de potera com a protagonista. Malgrat la delicada situació sanitària actual i les mesures de restricció d’aforaments les Jornades proposen un seguit d’activitats per fer a l’espai públic, en grups restringits. Per precaució i evitar aglomeracions s’han decidit suspendre d’altres activitats més multitudinàries, com han estat molts anys la subhasta de peix o la Mostra gastronòmica. Enguany el tast del calamar d’Arenys es proposa que sigui directament als diferents restaurants de la vila que participen al Calamarenys i ofereixen les seves receptes, de manera especial, aquests mes d’octubre. El programa d’activitats pensat per fer més atractiva la visita de forasters a Arenys de Mar i presentar la realitat marinera
LA RECEPTA
Calamars amb bolets shiitake, ceba i trinxat Restaurant El Portinyol 01. Netegem els calamars, els tallem en rodanxes i els posem a degotar dins un colador.
ment a degotar.
02. Saltegem el calamar en una paella.
07. Un cop estigui daurada li afegim la col i la patata ja bullida i l’aixafem amb una espàtula.
03. Un cop saltejat, posem els bolets shiitake amb el calamar uns tres minuts. 04. Un cop passat el temps, posem la ceba, juntament amb sal i pebre, flamegem durant dos minuts i ja es podrà preparar per emplatar. 05. Posem a bullir la patata, la col i posterior-
06. En una cassola posem oli d’oliva i saltegem la cansalada.
08. Hi posem el punt de sal i pebre i ja tenim el trinxat llest per emplatar. 09. Un cop finalitzada la preparació, ho presentem amb el trinxat de base i, posteriorment, el calamar a sobre i tindríem el calamar d’Arenys amb trinxat.
de la vila inclou diverses visites al port, passejos amb barca i descobertes naturalistes D’aquesta manera no només es promou l’element gastronòmic sinó que també oferim una descoberta de la vila i la seva gent, sempre oberta a acompanyar al visitant per fer-lo gaudir d’Arenys de Mar. La regidora de Turisme, Ona Curto, destaca a la presentació de les Jornades: “La voluntat, més enllà de poder seguir amb una petita normalitat i poder celebrar 25 edicions de Calamarenys, és també impulsar la gastronomia arenyenca i promocionar les qualitats de la marca Arenys i del producte de proximitat. Ara més que mai, volem fer costat tant el sector pesquer com al sector de la restauració, aconseguint així, captar un dels principals segments turístics que actualment té la vila, el turisme gastronòmic.” La direcció de les Jornades és a càrrec de la Regidoria de Turisme de l’Ajuntament d’Arenys de Mar, amb la col·laboració d’altres regidories, de l’Associació de Restauradors d’Arenys de Mar i de diferents restaurants, allotjaments, comerços i associacions de la vila.
Tribuna Maresme | 29
La 3a edició del Vi+ torna adaptada a la ‘nova realitat’ Eli Cots Foraster www.avinturat.com @avintura.t
La iniciativa del Consorci de Promoció Enoturística del territori DO Alella ha arrencat la seva tercera edició l’últim cap de setmana de setembre per gaudir-ne durant tot l’octubre. I amb la col·laboració també del Consell Regulador, així com els Ajuntaments del Consorci, comerços i les empreses membres de la Ruta del Vi. Així que, per donar la benvinguda a la tardor i donar per acabada la Verema, des del 2018, l’octubre és el mes de la pansa blanca. El més escollit per fer protagonista la Denominació d’Origen més petita de Catalunya i la més
ACTIVITATS GASTRONÒMIQUES Gastromodernisme: tastos modernistes a la fresca. Mataró. Casa Coll i Regàs. Divendres 2, 9, 16, 23 i 30 a les 20.30h. Gaudeix d’una experiència exclusiva que fusiona l’arquitectura modernista amb la cultura enogastronòmica. Els tastos tindran lloc al pati de la casa. Emprenedores del vi. Teià. Biblioteca Can Llaurador. Dimecres 14 a les 19 h. Patrícia de Golferichs, periodista, entrevistarà l’emprenedora Mireia Pujol-Busquets, d’Alta Alella. EcoFira. Cabrils. Horts de Santa Creu. Dissabte 17 durant tot el dia. Fira dedicada al Medi Ambient.
propera a la ciutat de Barcelona. Diuen que al pot petit hi ha la bona... collita? O era confitura? A través de diferents activitats i experiències repartides pels municipis consorciats, es té l’oportunitat de tastar i descobrir la DO Alella. Visites a cellers, vinyes, vinoteques, tast de vins, maridatges cultu-
rals, musicals i gastronòmics, per tot el territori. També durant aquest mes diversos restaurants de la zona han elaborat uns menús degustació especials per a l’ocasió. Es pot consultar tota la programació a l’apartat web www.enoturismedoalella.com/vimesdoalella.
Enotast: Tasta el Masnou. El Masnou. Vinya testimonial, parc Vallmora. Dissabte 17 a les 12.30 h. Degustació de productes locals maridats amb vi de la DO Alella. Tast de formatges espanyols i maridatge amb vins. Alella. Centre Cultural Can Lleonart. Dijous 22 a les 19 h. Preu: 20€. Cuina vegana. Mataró. Les Esman· dies Casal. Divendres 23 a les 18 h. Xerrada i taller a càrrec de Marta Castells.
sortides
30 | Tribuna Maresme
SABER VIURE
Ruta: de Núria a Queralbs nascut a Atenes, arribà a Núria, cap al 700. I aquí hi passà quatre anys en recolliment, mentre predicava i alimentava als pastors. A ell se li atribueixen la talla de la imatge de la Verge de Núria, com també l’origen dels estris que han esdevingut símbols de Núria: la Campana amb què cada vespre convocava als pastors, la Creu amb la qual els predicava la fe cristiana, i l’Olla que s’utilitzava per preparar un plat calent de farinetes.
Josep Grau (Montaltrek) www.montaltrek.org
Una proposta per fer una preciosa sortida amb gran varietat de vistes: valls verdes, vaques i cavalls, salts d’aigua i si tenim sort... algun cabirol. Durant la ruta podrem veure: Santuari de Núria: És un lloc emblemàtic, en el qual es respira la pau, sobretot a primera hora del matí, quan l’únic que es pot veure a la vall són uns quants excursionistes. Cap a l’any 1162, la vall comptava amb un alberg que feia d’hospital i refugi de pastors, però en el terratrèmol de 1428, va quedar destruït. Més tard es va iniciar una reconstrucció que no va acabar fins al període 1640-1648. De tota manera, l’església actual es va inaugurar el 1911 i poc després es va inaugurar l’hotel. El 1931, a l’habitació número 202 de l’hotel es va redactar el que seria l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, referendat pels catalans a les urnes el 2 d’agost de 1931 i aprovat al Congrés dels Diputats espanyol el 9 de setembre de 1932. Ermita de Sant Gil: Sant Gil,
Font d’en Bassols: es va fer en record del Dr. Ramon Bassols. Podeu fer una juguesca als vostres acompanyants, que els hi pagueu un dinar, si aguanten durant un minut l’aigua glaçada que brolla de la font.
COM ANAR-HI? Itinerari: No circular Durada: 4,10 h. Desnivell: 850 m. Distància: 8,5 km. Època: de març a desembre Consulta la ruta completa al nostre web o a través del següent QR:
La Creu d’en Riba: (1.983 m.). Mirador amb una estupenda perspectiva de tota la vall amb el Santuari per una banda i la fondalada que baixa cap a Queralbs per l’altra banda. Segons la llegenda, es va fer una processó per baixar la imatge de la Verge de Núria i deixar-la a Queralbs, i quan passaven per la Creu d’en Riba, la imatge desapareixia i retornava al lloc original. Aquest fet es va repetir dues vegades, així que es va in-
Tribuna Maresme | 31
terpretar que la Verge no volia sortir de la Vall. Aleshores es va construir l’església en el lloc d’origen. Cua de Cavall: (1735 m). El salt d’aigua és un dels punts més espectaculars de la ruta. És el resultat de recollir les aigües dels torrents de la vall de Núria i forma part de la conca del riu Ter. Balma de Sant Pere: És el mirador natural, per observar la Cua del Cavall i forma una cavitat molt recollida, d’uns 7 metres de fondària i que pot oferir un bon aixopluc. Per això també s’esmenta com a refugi. Salt del Sastre: Es tracta d’un salt d’aigua preciós d’aproximadament 12 metres. És un punt idíl·lic pels amants del barranquisme. Si podeu veure a un grup de barranquistes, solen fer un salt d’uns 15
metres des del pont del Sastre a la gorga. Balma de Sant Rafael: la trobem al peu del camí i ens proporciona refugi en cas que ens agafi mal temps. Pont de Cremal: (1495 m.). És el pas més concorregut per pujar a Núria, sigui el que sigui per on es pugi. Només compta amb un sol arc i per evitar-ne el deteriorament, ja en el Segle XV, es va prohibir el pas dels ramats. Balma de Sant Pau: (1460 m.). És la darrera de les balmes que trobem, una pedra plana ens serveix per seure-hi mentre quedem resguardats de pluja. Font de la Ruira: Pren el nom del Mas que conrea aquelles terres. És un bon punt per fer parada mentre seiem còmodament en el banc de pedra i refrescar-nos.
RUTES GUIADES I SORTIDES Matinals saludables. Sant Vicenç Mon· talt. Centre Cívic. Dimecres 7 a les 9.30h: Castell de Montornès (Vallromanes). Dimecres 21 a les 9h: Torre Roja (Caldes de Montbui). Coordinadora: Mari Carmen Areales (666 77 12 81) Sortida a tres cims dels Rasos de Peguera. Alella. Pl. Germans Lleonart. Dimecres 14 a les 7.30 h. Bonica caminada amb sortida des de l’antiga estació d’esquí dels rasos de Peguera, on pujarem tres cims d’aquesta zona. La Casa Coll i Regàs com a mostra de les arts modernistes. Mataró. Casa Coll i Regàs. Dijous 15, 22 i 29 a les 12h. La visita guiada ens acosta a les arts aplicades presents a la casa. La Casa Coll i Regàs com a mostra dels gustos modernistes. Mataró. Casa Coll i Regàs. Divendres 16 i 30 les 18h. Visita guiada que convida a reviure els costums de la societat de finals del segle XIX. Una passejada pel patrimoni natural del Port d’Arenys. Arenys de Mar. Port. Dissabte 17 a les 10.30 h. A càrrec del biòleg Enric Badosa. La Casa Coll i Regàs com a mostra d’una època. Mataró. Casa Coll i Regàs. Dissabte 17, 24 i 31 a les 18h i diumenge 18 a les 12h. Visita guiada centrada en un context històric marcat per la Revolució industrial.
Salve Iluro. La ciutat romana. Mataró. Ajuntament. Dissabte 17 a les 11 h. Vols saber on habitaven, com vivien i a què es dedicaven els antics mataronins? El modernista desconegut: l’arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó. El Masnou. Escola Ocata. Diumenge 18 a les 11 h. Us convidem a conèixer la trajectòria d’un dels arquitectes més importants. Ruta per la drassana tradicional del Moll i per la zona d’esbarjo del Port d’Arenys. Arenys de Mar. Port. Dissabte 24 a les 10.30 h. A càrrec d’El Moll. Miquel Biada, el primer ferrocarril. Ma· taró. Ajuntament. Dissabte 24 a les 11 h. Recorregut pels escenaris relacionats amb la vida de Miquel Biada a la ciutat. Cementiri dels Caputxins. Mataró. Cementiri dels Caputxins. Diumenge 25 a les 12 h. Visita al cementiri dels Caputxins. La platja, un sistema dinàmic ple de vida. Arenys de Mar. Rest. El Portinyol. Diumenge 25 a les 11 h. Passejada naturalista a càrrec de Carme Buxalleu, i Jordi Simó. Vapors, fàbriques i cooperatives del Mataró industrial. Mataró. Nau Gaudí. Dissabte 31 a les 11 h. Vine a descobrir els inicis de la industrialització a Mataró, les fàbriques, el moviment obrer i el cooperativisme de principis del segle XX.