Tribuna 363. Febrer 2021

Tribuna

Maresme www.tribunamaresme.com

NÚM. 363. FEBRER 2021

Cruïlla electoral El 14 de febrer es voten les eleccions al Parlament de Catalunya enmig d’un panorama incert provocat per la pandèmia i la polèmica de si és el millor moment per fer-les. Un còctel en el qual es barregen la campanya electoral, les mesures sanitàries i els dubtes i incerteses provocats per la situació econòmica i social.

Gastronomia: Torna els temps de les calçotades malgrat la pandèmia

Memòria: L’Arxiu Comarcal publica un llibre sobre la producció vidriera al Maresme

Teatre: Comença la temporada escènica al teatre La Massa de Vilassar de Dalt

Tecnologies: Tendències d’e-mail màrqueting per a aquest any 2021

PROPOSTES DESTACADES DE FEBRER CONSULTA L’AGENDA COMPLETA D’ACTIVITATS A WWW.TRIBUNAMARESME.COM

DESCOBREIX ELS BEATLES

Mataró. Casal L’Aliança. Diumenge 28, 12h Tots els èxits de The Beatles en un format especialment dissenyat per als més petits de la casa.

JOAN GARRIGA

MONROE-LAMARR

RAMON

LA TEMPESTA

Cabrils. La Fàbrica. Divendres 5, 20.30h Joan Garriga és una figura clau per entendre l’evolució de la música popular del segle XXI a Catalunya.

El Masnou. Ca n’Humet. Diumenge 7, 18h Monòleg tragicòmic que reflexiona sobre la por al compromís, els límits de la llibertat.

LA VINYETA

ELS BRUGAROL

Arenys Mar. T. Principal. Diumenge 14, 19h Ramon Madaula escriu i protagonitza una comèdia sobre els llinatges familiars.

Mataró. Teatre Monumental. Dissabte 6, 20h Una trobada entre Hedy Lamarr i Marilyn Monroe que va poder alterar el curs de la guerra freda

Mataró. T. Monumental. Diumenge 28, 19h Una comèdia vibrant que reflexiona sobre les utopies socials. A càrrec de la cia. Pàrking Shakespeare.

Ricard Soler. www.ricardsoler.blogspot.com

COL·LECCIó BASSAT

Mataró. Nau Gaudí. Fins el 17 d’octubre 2a antologia de les obres pertanyents a la dècada de 1990, s’hi mostren 83 peces de 41 artistes.

CONCURS SORTEIG D’UN MENÚ CALÇOTADA Per a 2 persones al racó de Can Feliu de Vilassar de Dalt.

Maneres de participar • Enviar un email a: promocio@tribunamaresme.com.

• Facebook / Twitter / Instagram Segueix-nos i busca la publicació del concurs.

Els guanyadors del concurs SORTEIG D’UN MENÚ al Racó de Can Feliu del mes de desembre són: Lluís Carrasco i Ivan Altés .

Tribuna

Maresme Difusió controlada per l’oficina de justificació de la Difusió PGD

Editor/director: josep Maria Ponce.

Col·laboradors: Albert Calls, Gabriel Pujol, Sílvia Tarragó, Margarida Colomer, jesús Gonzàlez notario, josep Grau, Anna lladó, Ferran Planell, Gemma Ponce, remei ribas, ricard Soler, Eli Cots, Eli Guillén, laureano Miró, noemí Caupena i josé Maria Guillén lladó.

C/ lourdes, 40 · 08330 Premià de Mar · Tel. 93 752 52 67 www.tribunamaresme.com · info@tribunamaresme.com Dip. Legal: B-26375-2005.

Impressió: Impressions Intercomarcals S.A.

TRIBUNA Maresme no es fa responsable dels continguts dels articles dels col·laboradors de la publicació, que reflecteixen la seva opinió; ni dels missatges publicitaris dels anunciants.

Incertes eleccions Finalment es va resoldre l’interrogant i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va considerar que ajornar les eleccions catalanes obriria un “període prolongat de provisionalitat” en el Govern i tampoc va veure garantit que al maig es poguessin fer amb condicions epidemiològiques millors.

Institucions i partits han fet una crida a fomentar el vot per correu, per evitar al màxim la interacció i un rebrot.

En aquest context, molts ciutadans estan optant per aquesta fórmula. I Correus ha anunciat que reforça el seu servei i amplia l’horari. El vot per correu es pot demanar fins al dia 5.

Pel que fa als partits polítics venen realitzant les seves activitats, principalment en

Després d’un any confinats i amb restriccions que han afectat a tots els sectors, el 14 de febrer arriben les eleccions al Parlament de Catalunya, envoltades de polèmiques i desacords si s’havien de fer ara o endarrerir degut a l’actual situació sanitària. Immersos en plena campanya aquesta és la cita electoral probablement més atípica que ens ha tocat de viure. entorns digitals, després del malestar que va provocar quan es va plantejar que per assistir als mítings es podia trencar el confinament local.

Molta gent no ha vist clar ser membres de les meses electorals en aquests temps d’incertesa sanitària. I el Síndic de Greuges ha rebut més de 1.130 queixes de persones que han estat designades. Apel·len a què no és el moment i també

es qüestiona la metodologia.

En un comunicat del Síndic es fan una sèrie de recomanacions “per minimitzar els riscos per a la salut pública durant la jornada electoral”. A més, es recorda la necessitat de buscar mecanismes de sufragi no presencials per a persones contagiades o contactes estrets a partir del dia 5 de febrer a la tarda, quan el vot per correu ja no estigui disponible

Segons consta al Manual d’instruccions que s’ha donat als membres de les meses, els locals electorals hauran de disposar de personal que controli l’accés ordenat i que vetlli perquè es mantinguin les distàncies de seguretat i l’ús de les mascaretes.

El procediment de vot es recomana fer per franges. Recomana que els col·lectius de persones en quarantena -contagiats, contactes estrets i sospitosos- votin durant la darrera hora de la jornada electoral, de 19 a 20h. I als membres de la mesa, majoritàriament sense formació en aquest aspecte, se’ls facilitarà un equip de protecció individual i d’alta seguretat... i un manual per posar-se’l i treure’l.

4 | Tribuna Maresme

La Nau Gaudí mostra una nova exposició de la Col·lecció Bassat centrada en els anys 90 Presenta més de 80 obres de 40 artistes de la Col·lecció Bassat.

Composta principalment per artistes catalans o residents a Catalunya, també s’hi troben artistes de la resta de l’Estat, especialment rellevants per l’obra creada al llarg dels 90 i sovint per tractar-se de representants oficials de l’art espanyol contemporani en mostres internacionals: Miquel Barceló, Eduardo Chillida, Juan Genovés, Luis Gordillo, Antonio Saura o Manolo Valdés.

També, per primera vegada es presenta una exposició amb una fusió important de pintura i escultura, amb la més significativa representació de dones artistes.

El Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró, format per l’Ajuntament de Mataró i la Fundació Privada Carmen & Lluís Bassat, engega l’any amb l’exposició ‘Col· lecció Bassat 1990-1999 (II)’, la segona i última mostra de les obres seleccionades de la Col· lecció realitzades durant els anys noranta.

Moltes de les 83 peces han viatjat per Espanya i l’estranger abans d’arribar a la Nau Gaudí, on s’exhibeixen per primera vegada en el marc de la programació d’exposicions de la

EXPOSICIONS AL MARESME Males herbes. Alella. Can Manyé. Fins al 14 de març. De Sylvie Bussières.

Treballs il·lustrats. Arenys de Mar. C.C.Calisay. Fins al 28 de febrer. Recull d’il·lustracions a llapis, aquarel·les, bolígraf i digitals de Diego Vera.

El cielo está enladrillado. El Masnou.

Espai Casinet. Fins el 28 febrer. Exposició de Xavi Rodríguez.

Jordi Arenas. Mirades polièdriques.

Mataró. Ca l’Arenas. Fins el 28 de febrer. Exposició amb motiu del centenari del naixement de Jordi Arenas. Visita guiada: Dissabte 13 a les 18 h.

Mataró: de Mancos a Djembereng.

Paisatge sonor d’una ciutat. Mataró.

Can Marfà. Fins l’11 d’abril. Experiència de descoberta sonora de la ciutat. Visita guiada: Divendres 19 a les 18 h.

Vilardell: Pinhai. Mataró. Col·legi d’Aparelladors. Fins el 14 de febrer.

Ornitographies. Mataró. La Destil·leria.

Fins el 17 de febrer. Fotos de Xavi Bou. Imma Banet: Bocins d’art. Mataró.

Casal Nova Aliança. Fins el 21 de febrer.

Migración más allá de la discriminación y el prejuicio. Mataró. Espai Capgròs.

Fins 24 febrer. De René Jean Amba.

J(e m)’accuse o la mort de l’autor.

Mataró. Can Palauet. Fins el 14 de març.

Selecció de 15 obres d’artistes que incideixen en l’apropiació d’altres obres.

Paisatges. Mataró. Ateneu de la Fundació Iluro. De l’11 de febrer fins al 2 de maig. Fons d’Art de la Fundació Iluro.

Col·lecció Bassat. Art contemporani de Catalunya 1990-1999 (II). Mataró. Nau Gaudí. Fins el 17 d’octubre.

Nunc femina. Vilassar de Mar. Museu Enric Monjo. Fins el 28 febrer. De Sílvia Alcalà.

Col·lecció Bassat que es presenta en ordre cronològic. Més de 20 obres de les que es mostraran al públic són escultures.

Mai abans s’havia presentat un nombre tan elevat d’escultures en una mateixa exposició a la Nau Gaudí, amb l’excepció de la mostra organitzada el 2018, dedicada exclusivament a aquesta disciplina artística.

També, per primera vegada, es presenta un nombre més important d’artistes dones, representades per l’Elvira Fustero, la Maria Girona, la Regina Giménez, i l’Eulàlia Valldosera.

L’exposició l’ha comissariada la directora de la Col·lecció Bassat i del Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró, Núria Poch.

llibres

6 | Tribuna Maresme

ACOSTA’T A LA CULTURA

Més novetats editorials del Maresme Albert Calls

Joan Misser i Vallès: Un combat per la justícia i la pau De Francesc Misser.

Voliana Edicions.

El llibre Joan Misser i Vallès. Un combat per la justícia i la pau (Voliana, 2021) ens invita al recorregut de moltes dècades a través de la vida d’un home marcat profundament pels estralls de la Guerra Civil a Barcelona, un dels capdavanters dels canvis profunds que es varen manifestar a Catalunya i a la resta de la Península en el terreny polític i en el si de l’Església, a contracorrent de l’actitud col·laboracionista de la Jerarquia catòlica amb el règim franquista. Bona part del llibre ens retorna la memòria que no hem de perdre, parla de la seva infantesa a Mataró, Alella, El Masnou o Arenys de Mar, població de la casa pairal i de naixement del seu fill Francesc Misser, autor del llibre.

Les pells poroses De Dolors Martí i Julià Voliana Edicions.

Dolors Martí Julià va néixer el 1964 a Mataró i hi va morir el

març de 2020. Diplomada en turisme i llicenciada en ciències del treball, va fer de professora a l’Escola Santa Anna de Mataró, va treballar a l’escola d’idiomes Inlingua i a l’Institut Municipal de Promoció de Mataró. Els darrers anys va viure a Sant Vicenç de Montalt i també durant alguns anys havia viscut a Andorra i va ser guionista de Cim de passions, de la Televisió pública andorrana. L’autora de Les pells poroses era una dona crítica, compromesa amb Catalunya i feminista. Queda clar en aquesta obra seva publicada on uneix dues de les seves passions: la poesia i la narrativa breu, uns relats que, en aquest cas, tenen com a fil conductor la dona.

La bessona solitària D’Elisabet Claveria. Índex Edita.

Índex Edita presenta una nova publicació dins la col·lecció Sense Títol. Es tracta de La bessona solitària, primera novel·la d’Elisabet Claveria. Amb una escriptura elegant i delicada l’autora ens narra set estampes de la vida d’una dona que transcorre marcada per una tristor difosa i imprecisa. Claveria ens parla en aquesta novel·la de la poc coneguda síndrome del bessó evanescent. Per fer-ho parteix d’una vivència real: la descoberta d’haver perdut un germà bessó durant la gestació va suposar un trasbals i alhora la va ajudar a entendre aspectes inquietants de la seva vida.

Un aplauso para el astronauta De David Moreu.

Sílex Ediciones.

David Moreu, periodista resident al Masnou, acaba de presentar el llibre Un aplauso para el astronauta. Darrere d’aquesta recopilació de 80 converses amb personatges cèlebres (i altres de culte) s’hi amaga un viatge en el temps a la recerca dels orígens de la contracultura i de la influència que han tingut els pioners del surf, de l’art i del rock en les generacions posteriors. El pròleg és del músic Jack Bessant, de la banda anglesa Reef, i la portada és obra de John Van Hamersveld, col·laborador habitual en discos dels Beatles i dels Rolling Stones.

Tribuna Maresme | 7

Tribuna Maresme i quaderns de la Font del Cargol t’ofereixen un llibre digital sobre l’escriptor i bibliotecari Martí Rosselló Martí Rosselló, el narrador impassible és el títol de la conferència que el professor i crític Anton Maria Espadaler va pronunciar a la biblioteca Martí Rosselló de Premià de Mar. Aquest acte acadèmic va formar part de les jornades Martí Rosselló en la memòria, un seguit d’activitats al voltant de la figura i l’obra de l’escriptor de Premià de Mar Martí Rosselló i Lloveras (1953), traspassat el 31 de gener de 2010 de forma inesperada.

Martí Rosselló, el narrador impassible presenta un recorregut pels temes principals en la seva literatura a l’hora que descriu i analitza la personalitat creativa de l’autor.

només has de capturar el Qr adjunt i podràs accedir al pdf Martí Rosselló, el narrador impassible, d’Anton Maria Espadaler, publicat dins la col·lecció llibres Mínims, de Quaderns de la Font del Cargol.

Considerant l’interès de la dissertació per conèixer millor l’obra i la vida de l’autor que dona nom a la biblioteca de Premià de Mar, l’Ajunta-

ment de la ciutat i els Quaderns de la Font del Cargol han decidit impulsar l’edició en format digital d’aquesta conferència.

Manuel Roig guanya el Premi Helena Jubany El músic i escriptor Manuel Roig Abad va guanyar el XIII Premi Helena Jubany amb l’obra Anserall. L’obra tracta de la retirada d’un grup de soldats republicans cap a França l’any 1939 passant per Anserall, un poblet de Les Valls de Valira, a la comarca de l’Alt Urgell, on per cert l’autor no ha estat mai.

El guardonat Manuel Roig és nascut l’any 1976 a la Vall d’Uixó, comarca de La Plana, i veí d’Ibi, comarca de l’Alcoià, on fa de professor de música. Aquest autor del País Valencià ja té publicades algunes obres seves: Despatxeu a la ninyera (recull de contes) i els poemaris Memòries d’un gat verd, Atac de temps, Terra sagrada, Meduses, La nostra casa oberta i, aquest any, Totes les músiques del món.

escenaris

8 | Tribuna Maresme

ACOSTA’T A LA CULTURA

La Massa de Vilassar de Dalt presenta nova temporada El Teatre La Massa de Vilassar de Dalt encara un dels reptes més importants de la seva història, que va començar a mitjans del segle XIX. Actualment segueix la seva programació amb un protocol estricte per la COVID-19 basada en la distància física, la mascareta i la neteja de mans, però també en les entrades i sortides esglaonades, guiades pel personal de la sala.

La història de La Massa remunta el 1880, quan es va constituir la Societat del Teatre de Vilassar i va confiar la construcció d’un edifici al valencià Rafael Guastavino. El resultat va ser l’obra més complexa de l’arquitecte a Catalunya, amb una planta circular combinada amb el rectangle de l’escenari, que des d’aquell moment ha acollit les funcions a la població. No obstant, l’edifici ha sigut restaurat i inaugurat de nou l’any 2002, però des d’aleshores la seva activitat ha sigut ininterrompuda, a excepció del 2020.

D’aquesta manera, el Teatre La Massa s’ha consolidat com a un dels centres neuràlgics de

Imatges d’alguns espectacles que es podran veure: Alguns dies d’ahir, El silenci de Hamelin o Una nit amb el mag Lari.

la cultura i l’art de la població.

Hi ha passat actors, com també espectacles, reconeguts.

Aquesta temporada és el torn de El silenci d’Hamelin, Cösmix, Alguns dies d’ahir i Una nit amb el Mag Lari.

Amb la programació de fe-

brer a maig, La Massa aposta pel teatre familiar, amb descomptes pels més petits de la casa. El dia 20 de febrer es representarà El silenci d’Hamelín, guardonat amb el Premi FETEN 2018 a la millor proposta d’inclusió. Es tracta

d’un espectacle amb la trama centrada a la popular història del Flautista d’Hamelín, però narrada des de la visió de dos germans, un d’ells sord.

A més a més, l’humor omplirà la sala del teatre amb Cösmix, el 10 d’abril. Amb ell, els més petits gaudiran de les aventures de dos viatgers infatigables, estranys i extravagants. Una màgia que es complementarà amb Una nit amb el Mag Lari, el 29 de maig, per alimentar la il·lusió del públic.

Finalment, Alguns dies d’ahir arribarà el 6 de març a l’escenari del Teatre la Massa per fer reviure els mesos de setembre i octubre del 2017 a través d’una família amb els seus dubtes, preguntes, anhels i patiments.

Pel que fa a la música, la Principal de la Bisbal presentarà l’espectacle Cançons de Mar i Muntanya, un homenatge a les havaneres, els cants de taverna i la sardana que tindrà lloc el 21 de febrer.

La compra de les entrades es pot fer anticipadament a través de la pàgina web del teatre o a taquilla, dues hores abans de l’espectacle.

Alella aposta per la cultura escènica L’Espai d’Arts Escèniques Casal d’Alella referma la seva aposta per la cultura imprescindible i segura, amb un programa semestral que inclou un ampli ventall de propostes artístiques i culturals pensades per a tot tipus de públic.

La temporada va arrencar el passat 24 de gener amb música, amb la reprogramació de Traditore, amb la mezzosoprano alellenca Cristina Segura i el conjunt instrumental Ensemble Exclamatio. El

programa, de gener a juny, inclou propostes treatrals, de circ, dansa, música i cinema.

Es realitzaran amb aforament reduït i adaptat a la situació i els requeriments sanitaris de cada moment.

La programació de l’Espai ofereix propostes escèniques que reflexionen des de diferents perspectives el concepte de “El poder”. Des de la il·lustració que acompanya el cartell de la programació, dissenyada per l’alellenca Mari-

na Sàez, a la reflexió sobre el control de les xarxes socials i les diferents tiranies actuals implícites o imbricades en una quotidianitat que les disfressa.

L’assassinat, la traïció o la bogeria, instruments de fugida o de resposta a la lluita de poders, o la reflexió de qui és el poderós, binomis com natura i turisme, influència o llibertat, i transitar també per l’esperança, per la capacitat d’acció, i pel poder de la convivència i la col·lectivitat.

Tribuna Maresme | 9

El Masnou estrena la temporada teatral amb èxit de públic L’espectacle The Incredible Box, de la companyia La Tal, va ser l’encarregat d’encetar la temporada del 2021 de l’Espai Escènic Iago Pericot Ca n’Humet, el 24 de gener. La sessió, prevista per al passat 1 de novembre però que es va haver de cancel· lar per les mesures restrictives per aturar la COVID-19 vigents en aquell moment, va esgotar les entrades.

El següent espectacle, Ramon, amb interpretació de Francesc Ferrer, és una proposta per al 7 de febrer, amb diferents nivells de lectura i una reflexió sobre les relacions humanes, els somnis adolescents i la família.

Amb la voluntat d’aixecar els ànims i posar música i bon humor, el cabaret serà un gènere molt present en la temporada

del teatre municipal fins al mes de maig. Al seu voltant gira també Akelarre, l’espectacle de The Feliuettes, el 20 de març, i el de Señor Stets Lonely Orkestar, el 20 de febrer.

Per a tota la família, Addaura Teatre Visual portarà el 18 d’abril, Klé, un ambiciós i captivador espectacle a partir de l’obra i la teoria de l’artista Paul Klee. El 6 de març serà l’hora de Be God Is de la cia. Espai Dual, espectacle reprogramat que havia de reobrir la temporada a l’octubre.

La voluntat de la Regidoria de Cultura del Masnou és continuar difonent la idea que l’Espai Escènic Iago Pericot Ca n’Humet continua sent un espai segur on es pot gaudir de tots els beneficis de les manifestacions culturals.

ESPECTACLES TEATRALS Monroe-Lamarr. Mataró. Teatre Monumental. Dissabte 6 a les 20 h. Una trobada entre Hedy Lamarr i Marilyn Monroe que va poder alterar el curs de la guerra freda. Direcció: Sergi Belbel. Amb Laura Conejero, Elisabeth Casanovas, David Vert i Eloi Sánchez.

Ramon. El Masnou. Ca n’Humet. Diumenge 7 a les 18 h. Premi de la Crítica al millor Text 2019, un monòleg tragicòmic que reflexiona sobre la por al compromís, els límits de la llibertat i la impossibilitat d’aturar el pas del temps.

Orbital. Arenys de Mar. Teatre Principal. Diumenge 7 a les 18 h. Nova creació dels Farrés Brothers i Cia., una companyia de teatre que treballa amb andròmines, gestos, paraules, ninots i històries poc transitades.

Equus. Premià de Dalt. C Sant Jaume.

Dissabte 13 a les 19 h. A càrrec de la Companyia Cop de Teatre

Cabaret. El Masnou. Ca n’Humet.

Dissabte 20 a les 20 h. El Senyor StetS Lonely Orkestar presenta un grup selecte d’alguns dels artistes de circ més hàbils i sorprenents del Maresme.

Likes. Alella. Casal d’Alella. Divendres 26 a les 19 h. Dansa amb Núria Guiu.

Amb una mirada astuta, sentit de l’humor i un cos eficaçment entrenat, Guiu exposa dues tendències: el cover dance i els vídeos de ioga.

Spiritual Boyfriends. Alella. Casal d’Alella. Dissabte 27 a les 20 h. Dansa amb Núria Guiu. Spiritual Boyfriends és un solo/performance que indaga en torn a la relació cos-poder.

Smiley, després de l’amor. Premià de Mar. Teatre l’Amistat. Dissabte 27 a les 20 h. Brillant comèdia romàntica que narra la història d’amor entre l’Àlex i el Bruno. Obra de Guillem Clua.

Els Brugarol. Arenys de Mar. Teatre Principal. Diumenge 14 a les 19 h. Ramon Madaula escriu i protagonitza una comèdia sobre els llinatges familiars.

La tempesta. Mataró. Teatre Monumental. Diumenge 28 a les 19 h. Una comèdia vibrant que reflexiona sobre les utopies socials. A càrrec de la cia. Pàrking Shakespeare.

Sota la ciutat. Premià de Mar. Teatre l’Amistat. Divendres 19 a les 20 h. Teatre amateur a càrrec de la cia. Inalbis.

Moonlight Serenade. Arenys de Mar. Teatre Principal. Diumenge 28 a les 19 h. Nou espectacle de Divinas.

pantalles

10 | Tribuna Maresme

ACOSTA’T A LA CULTURA

La pandèmia del pecat Jesús Gonzàlez t jesusgonnot

Aquest 2021 es compleixen 40 anys de la irrupció del VIH, la pandèmia més mortífera del segle XX. Ara ja sabem, malauradament, que no ha estat l’última. Una pandèmia que, inicialment, va servir per estigmatitzar el col·lectiu homosexual (entre d’altres) i un virus pel qual encara no s’ha trobat una vacuna.

Amb 40 anys ja tenim una perspectiva de com han anat les coses en el terreny de la SIDA i el VIH, sobretot en els misteriosos i frustrants temps del començament. Sobre aquests inicis desesperants la plataforma HBO acaba d’estrenar la sèrie It’s a Sin (És pecat), amb un títol inspirat en la popular cançó homònima de Pet Shop Boys que, entre línies, parlava de ser homosexual a una Anglaterra, la de finals dels anys 80.

It’s a Sin explica la història d’una colla de joves londinencs en un arc temporal de 10 anys que comença, com no podria ser d’una altra manera l’any 1981, annus horribilis en què apareixen els primers casos de SIDA a tot el planeta. Els 5 amics comparteixen pis i, en

PROPERES ESTRENES NOTICIAS DEL GRAN MUNDO

De Paul Greengrass (EUA, 2020). Amb Tom Hanks, Helena Zengel, Neil Sandilands, Elizabeth Marvel.

ESTRENA 29/01/21

LA SRA. LOWRY E HIJO

D’Adrian Noble (Regne Unit, 2019). Amb Timothy Spall, Vanessa Redgrave, Stephen Lord i David Schaal.

ESTRENA 12/02/21

més d’una ocasió, llit o parella sexual. Són temps de diversió a Londres, de descoberta sexual quasi sempre sense prendre precaucions, de mai estar avorrit. Però la SIDA apareix i sembra la mort, en poc temps, la malaltia de l’amor entre gais (tal era l’estigma) sembra la desolació i el desconcert. Un fet més sagnant al Regne Unit perquè un malalt amb VIH podia ser detingut per delicte contra la salut pública. No es tracta de cap spoiler: el virus no perdonava a ningú, no hi havia sorpreses. I no n’hi haurà fins més endavant (moments que no recull la sèrie). No era estrany anar a 3 i 4 enterraments a la setmana, com també explica Pose, la sèrie de Netflix. It’s a Sin és un intent de posar rostre a la malaltia i retornar la humanitat a moltes d’aquelles vícti-

mes anònimes que van morir per la desídia i l’homofòbia.

It’s a Sin és una creació de Russell T. Davies, un guionista i productor britànic que porta ja uns anys documentant tot el que succeeix al col·lectiu LGTBI+ del seu país. De la seva mà han sortit sèries com Queer as Folk, Banana, Years&Years i els darrers 15 anys de Doctor Who. Amb la seva nova sèrie Davies intenta il·luminar els primers temps de la pandèmia i donar-los a conèixer a les noves generacions. Estratègia que compleix donant protagonisme a actors com Olly Alexander (cantant de Years and Years i militant), Stephen Fry o Neil Patrick Harris. Menció a part mereix l’excel·lent banda sonora plena de clàssics de l’època que tan bé dialoguen i comenten l’argument.

NUEVO ORDEN

De Michel Franco (Mèxic, 2020). Amb Naian González Norvind, Diego Boneta, Mónica del Carmen, Darío Yazbek Bernal.

ESTRENA 19/02/21

CERCA DE TI

D’Uberto Pasolini (Itàlia/Regne Unit, 2020). Amb James Norton, Daniel Lamont, Eileen O’Higgins, Chris Corrigan.

ESTRENA 26/02/21

CONSULTA CARTELLERA SETMAnAl Ocine Arenys: www.ocinearenys.es Cinesa Mataró Parc: www.cinesa.es Foment Mataroní: www.matarofoment.org Centre Parroquial d’Argentona: www.centreparroquialargentona.cat Espai Amistat: www.espailamistat.cat La Calàndria: www.cinemalacalandria.com

Tribuna Maresme | 11

‘Blamasuka’: de la broma a la realitat, el nou curt d’Aitor Fernández Gemma Ponce

Com va sorgir la idea de gravar un curt?

La idea de voler fer un curt va sorgir de no saber què fer. Estàvem a l’agost i amb en David Rosado (actor principal) volíem fer alguna cosa. No teníem un guió massa estructural i al final sí que el vam escriure.

Al final? I com vau començar?

El guió va començar sent un mapa dels recursos que teníem.

Sabíem que teníem un cotxe, la càmera, diferents persones amb qui podíem comptar i escenaris pensats. A més del temps del David, és clar. Aleshores vam dibuixar uns passos que podia fer per trobar quelcom, que va acabar sent la ‘Blamasuka’.

I d’on ve ‘Blamasuka’?

Va sorgir del fet que prèviament a escriure el guió m’estava mudant i havíem de deixar el pis pintat de blanc. Vam comprar massilla que es deia Blomosako. En David i jo estàvem fent broma i parlava en l’anglès que surt al curt. Al final vam acabar dient Blamasuka i dies després vam pensar que seria un bon títol.

La paraula en sí no es pot

Apassionat de mena, el premianenc Aitor Fernández (21), fa del cinema i la música el seu refugi. El que va començar com a una simple afició s’ha convertit en un projecte de futur per a un jove estudiant de periodisme que l’únic que té clar és dedicar-se al món cinematogràfic. Des de fa temps la seva inquietud el porta a no tenir temps per perdre. Se’l pot llegir al seu blog personal, escoltar en podcast i ara, també, veure en el seu nou curt: ‘Thepursuit of Blamasuka’.

però, m’agradaria presentar-lo a un festival.

Has tingut molt bones crítiques amb l’elecció de la música.

Sí, fins i tot he fet una llista de reproducció a Spotify. M’agrada posar música perquè és una passió que tinc i crec que una escena ben pensada amb bona música guanya moltíssim. De fet, crec que moltes les he pensat a través de la cançó.

Consideres que tens un estil propi?

Encara no el veig, tant de bo el veiem d’aquí a uns anys.

Amb la poca cosa que he fet no puc veure quin estil tinc, però espero veure’l en un futur.

explicar sense fer spoiler, cal mirar el curt per entendre-ho.

Partim de la base que és inventada, però al final pren sentit.

L’anglès que parleu al curt és particular.

Sí, per la broma. A YouTube l’hem subtitulat i no reconeixia l’idioma automàticament.

Què representa ‘Blamasuka’ per tu?

Li tinc molt d’afecte, sobretot per tot el que va ser el procés de rodatge, ja que ho vaig poder

Podeu veure el curtmetratge ‘Blamasuka’ a través del codi QR

compartir amb amics meus.

També amb tots els que no surten, com el Daniel García, que va ajudar a desbloquejar el final. Ens va donar pistes sobre com podíem fer-lo i jo crec que ha quedat prou bé. És el primer curt que dirigeixo sol. He après moltes coses de com plantejar un projecte i després d’haver-lo fet, amb les crítiques, també. El següent,

No obstant, hi ha algunes escenes similars amb els altres curts que has fet.

Sí, a ‘Anywhere’, un altre curt que vam fer conjuntament el Dani García i jo, vam fer un pla cantant dins del cotxe. El que hem fet a ‘Blamasuka’ és una referència a l’altre.

Què prepares de cara al futur?

A curt termini estem fent alguna cosa amb el Dani i tinc moltes ganes de tornar a treballar amb ell completament. Per més endavant m’encantaria poder fer una pel·lícula i trucar als meus amics perquè treballar amb ells és apassionant.

Espero poder fer-ho.

12 | Tribuna Maresme

idees

PREGUNTES I RESPOSTES

Tocar-nos VALORS.ORG Alicia García Ruiz Més continguts a valors.org

Quan va arribar la malaltia, ja feia temps que havíem perdut la vista. Gaudíem de lents progressives per a qualsevol edat i butxaca, com si el progrés no consistís en veure el futur sinó en emportar-se ara mateix tres parells d’ulleres pel preu de dos. Sempre acumulant, sempre insaciables. També desitjàvem l’últim model d’ulleres de sol amb les quals protegir-nos de la radiació ultraviolada. Les ulleres de sol que fèiem servir per al bany en el mateix mar on en una riba milions de cossos es bronzegen, mentre que a l’altra milers de cossos moren ofegats en les rutes de la mort de la migració forçada per la fam o la guerra.

Feia molt de temps que ni hi vèiem de lluny ni hi vèiem de prop. Havíem perdut de vista o oblidat no només les epidèmies del passat sinó les del present, les que assolen a altres països, letals i duradores, que coneixíem d’oïda pel recordatori mil vegades ignorat d’ONG. Tampoc hi vèiem de prop. Seguíem impassibles davant la creixent pobresa urbana i exclusió que

fa que els pobres estiguin condemnats a ser éssers invisibles i fantasmals que vaguen per les nostres pròsperes ciutats.

Quan va arribar la malaltia, ja feia temps que tampoc teníem gust. Havíem deixat d’assaborir els fruits de la terra més pròxims. En canvi, el nostre gust s’havia fet capritxós, desitjàvem a l’instant els fruits més exòtics, sense importar que haguessin de travessar milers de quilòmetres gastant un consum desorbitat d’energia i deixant una empremta mediambiental centenària. Havíem oblidat des de fa temps que el plaer pel menjar fet de terror o de sang o d’injustícia o de brutalitat no té gust a carn, a cafè o a fruita sinó a sang i cendra, a destrucció i dolor.

Quan va arribar la malaltia,

feia temps que havíem fantasiejat amb transcendir la nostra condició corporal, evitant les olors reals: pecunia non olet (els diners no fan olor), deien els romans. No volíem fer olor de pobresa, dels que rebusquen en els contenidors i papereres a la nit. Els diners no fan olor però la pobresa sí i per això la volíem com més lluny i invisible, millor. Tampoc volíem sentir l’olor dels hospitals o de les residències de gent gran, l’olor de la fragilitat. Al mateix temps, el nostre fi olfacte havia perdut la capacitat de gaudir de l’aroma de la pluja i de l’herba, havia perdut la capacitat d’olorar la Natura, preferíem viure d’esquena i despreocupats pel seu destí. L’aire enrarit de les ciutats ja no generava en nosaltres cap alerta, fins i tot alguns

polítics van arribar a qualificar l’olor a contaminació com “el caràcter de la nostra ciutat”.

Quan va arribar la malaltia, havíem deixat d’escoltar. Ens sentíem, sí, però llunyanament.

El soroll constant dels cotxes, després de les sirenes d’ambulàncies era el silenci que ens bressolava a les nits. I sobretot, havíem deixat d’escoltar-nos.

Els nostres polítics mai escoltaven ni dialogaven, i fins i tot al mig de la destrucció i la mort, es dedicaven a cridar-se en un diàleg de sords per desgràcia de tots.

Quan va arribar la malaltia, finalment, vam descobrir que no podíem tocar-nos. Que ens estava vetat el tacte, l’abraçada després de la tragèdia, el consol més bàsic, la mà durant un funeral. Vam descobrir que per a totes les nostres activitats necessitàvem els altres, el cos d’altres. Vam descobrir que la fantasia de no tocar-nos mai, de passar tangencialment uns als al costat d’altres, de tota aquesta ignorància organitzada i consentida ofegava el nostre desig més profund, el nostre anhel més inajornable, el nostre dolor actual més inconsolable: tocar-nos.

Aprendrem alguna cosa?

14 | Tribuna Maresme

La mascareta i el condó OPINIó Ferran Planell Escriptor

La salut és quelcom que ens hem de prendre molt seriosament i que vol poca broma a l’hora de preservar-la. Amb tot el respecte, quedi clar per endavant, però amb la intenció d’esbossar-vos algun somriure, permeteu-me aquest article, extret en part d’un relat més llarg que, en cas de voler-lo llegir,trobareu penjat a Relats en Català (www. relatsencatala.cat).

Recordeu aquell ‘Póntelo, pónselo’ de la campanya institucional dels condons per prevenir la sida? Doncs, amb la mascareta el missatge ve a

ser el mateix. Val a dir, però, que en el cas dels condons no cal dur-lo posat tot el dia, encara que més d’un faria bé en fer-ho, perquè després amb les presses pròpies de l’excitació, acaba sense estar posat en el moment precís en què hauria d’estar-ho. La mascareta, en canvi, requereix més temps de permanència. I és normal. En la gran majoria dels casos, passem més temps fent vida social i xerrant, que no pas fent sexe.

Clar que això últim no deixa de ser també fer vida social, oi? Bé, deixem-ho, perquè m’estic embolicant i ara m’ha vingut una imatge al cap amb la mascareta i el condó posat alhora.

Aclarit que s’ha de dur posada

la mascareta durant més temps, i amb tot el meu reconeixement a la seva conveniència i eficàcia, convindreu amb mi que se’ns ha anat un pèl l’olla. Hi ha polítics que, en un intent que el poble els imiti, no se n’estan de practicar amb l’exemple, quan es tracta de fer-se la foto. Tant és que estiguin fent una videoconferència o xerrant sols darrere

un faristol en una roda de premsa; la mascareta sempre posada.

Tot i que l’únic que aconsegueixen és que encara se’ls entengui pitjor que quan divaguen amb la boca destapada. Veus, però, en això de pretendre aconseguir que el poble els copiï, amb els condons no es van atrevir. Sortir públicament amb ell posat i que es veiés que el duien, no era quelcom políticament correcte.

Hagués quedat lleig, certament.

S’ha de reconèixer que aquí van estar encertats i estalviaren al personal passar males estones davant la tele.

I ara, amb un somriure, però molt seriosament: Distància mans - mascareta - ventilació (i el condó, quan cal).

De l’abric a la grip OPINIó Cristian Moyano Equip ànimal

¡Té el cap ampli, les orelles ben curtes, ulls petits però directes i un pelatge esplèndid. L’animal del qual estic parlant és un visó.

Us animo a buscar-ne fotografies i vídeos, perquè és preciós.

S’assembla a la llúdria. És un mustèlit solitari que sobretot manté una activitat nocturna. És un ésser viu, amb capacitats cognitives i sensorials que el

permeten tenir una vida única i valuosa. Però tot això s’acaba quan ens vestim amb ells. Sí, la indústria pelletera cria i manté en captivitat aquests animals.

Milions d’aquests animals.

Fa poc va fer-se pública l’estrambòtica notícia que el govern de Dinamarca ha decidit eliminar abans d’hora tots els visons del seu país: 17 milions en total, procedents de centenars de granges. I la raó? S’ha trobat una mutació del coronavirus que es pot transmetre als

humans. Preocupació i responsabilitat són les dues paraules que acompanyen la decisió del govern danès d’emprendre aquest sacrifici massiu.

Ara bé, si la preocupació i la responsabilitat ens han de guiar, sobretot en temps de pandèmia, no ens hauríem de preguntar com és que hi ha milions de visons en captivitat per produir abrics? Els científics ens alerten que la pèrdua de biodiversitat afavoreix les zoonosis. Si hi ha molts animals

de la mateixa espècie en un espai reduït, és més fàcil que una mutació en les proteïnes dels coronavirus encaixi amb un hoste. En canvi, a major nombre d’espècies, més barreres naturals evitarien que els virus puguin trobar la clau específica per contagiar-nos.

Mantenir aquestes granges eclipsa la salut de tots. No importa més un abric que una grip. No val més aquesta estètica que l’ètica. Preocupem-nos i responsabilitzem-nos de debò.

Tribuna Maresme | 15

Coop Maresme presenta un catàleg de tallers dinamitzats i recursos per apropar l’economia social i solidària a l’aula Coop Maresme

El catàleg, que ja està disponible al web de Coop Maresme, recull més d’una desena d’activitats i recursos didàctics de l’economia social i solidària (ESS) i el moviment cooperatiu, que inclouen, d’una banda, activitats dirigides a l’aprenentatge de l’alumnat, i d’altres, en canvi, pensades per a la formació del professorat de la comarca. Un bon exemple d’aquestes últimes és el Grup de Treball de Professorat que es va posar en marxa el passat dilluns 25 de gener de manera telemàtica i on de moment hi ha inscrites vuit docents.

Al llarg del curs 2019/20, amb la incidència de la pandèmia, Coop Maresme, l’Ateneu cooperatiu de la comarca, va dur a terme un total de 23 accions amb alumnes i professorat, on hi van participar més de 300 maresmenques.

Un escape room virtual i col·laboratiu. Més conegut

Augmenten un 60% els ajuts per fer front a les despeses del menjador escolar al Maresme El 31 de desembre va finalitzar el termini per presentar les sol· licituds d’ajuts de menjador escolar per al curs 2020-2021.

La xifra de peticions s’eleva a 10.274, superant en 748 les del curs anterior. El Consell Comarcal del Maresme ja ha atorgat més de 6 milions d’euros en ajudes a les famílies i es calcula que s’arribarà als 6,5 MEU quan s’acabin de resoldre totes les peticions.

En termes percentuals, les sol·licituds d’ajuts de menjador escolar han tingut aquest curs un increment del 7,9%, mentre que els recursos destinats a ajudar les famílies a fer front a la despesa ha crescut un 60,4%. El curs passat es van atorgar ajuts per valor de 4.052.530 euros i, quan falten per resoldre 497 sol·licituds,

ja s’han destinat 6.073.487 € a beques de menjador escolar.

Aquest augment s’explica pel canvi de criteris establerts pel Departament. Fins ara, els ajuts ascendien al 50% dels dies lectius. És a dir, l’alumnat que tenia beca de menjador escolar rebien una quantitat que cobria el cost de 88 dies de menjador. Aquest curs, els ajuts s’incrementen fins al 70%, que suposa la gratuïtat del menjador fins a 123 àpats.

Les sol·licituds són un baròmetre de la situació econòmica de la comarca. L’increment de peticions d’ajuts s’ha registrat en tots els municipis a excepció de Caldes d’Estrac, Canet de Mar, Montgat, Palafolls, Premià de Dalt, St. Andreu de Llavaneres, Teià, St. Vicenç de Montalt i Vilassar de Dalt.

com a VilaESScoop, es tracta de la nova eina didàctica que permetrà al professorat apropar l’ESS i el cooperativisme a les alumnes, d’una manera col· laborativa, divertida, dinàmica i amena. El joc es dissenya des de la Xarxa d’Ateneus Cooperatius (XAC) pensant en oferir una alternativa a les sessions presencials, alhora que facilita la interacció a distància, fomenta el treball en grup i presenta una atracció per a les joves en ser una proposta creativa, innovadora, actual i lúdica.

Totes les activitats que s’inclouen al catàleg són gratuïtes. Coop Maresme atendrà les consultes informatives i de programació a la direcció de correu electrònic sensibilitzacio@coopmaresme.cat.

16 | Tribuna Maresme

tecnologies PREGUNTES I RESPOSTES

Tendències d’e-mail màrqueting per 2021 TRIBUNA 4.0 Eli Guillén Màrqueting digital www.eliguillen.es

Fins i tot en aquesta nova era de xarxes socials, influenciadors, campanyes publicitàries, podcast i vídeos, entre d’altres, l’e-mail màrqueting es consolida com a una opció econòmica i fiable per promocionar la nostra empresa. Et prometo que funciona. La multinacional McKinsey informa que és 40 vegades més efectiu per adquirir nous clients que Facebook i Twitter junts. Altres estudis demostren que les campanyes de correu electrònic tenen percentatges de conversió superiors al 4%. Vols saber les tres prediccions per aquest 2021?

Personalització. Si estàs familiaritzat amb el màrqueting per correu electrònic, ja saps que la personalització és important. Segons Campaign Monitor, els correus electrònics amb assumptes personalitzats tenen un 26% més de probabilitats de ser oberts i 6 vegades més de probabilitat d’acabar amb una transacció.

La personalització no vol dir simplement escriure un “Hola [nom]” al principi del teu email, sinó emetre informació que s’adapti a les necessitats, preferències i gustos dels subscriptors.

Inicialment els segments seran més amplis i genèrics, però, a poc a poc, gràcies a la informació que extreguis de les interaccions i conversions dels

usuaris, podràs configurar segments més específics.

Automatització. Com probablement pots imaginar, la personalització pot requerir feina i tots sabem que això suposa més temps i diners. En aquest sentit, l’automatització pot ser la clau que ens permeti estalviar temps.

Per exemple, crear un e-mail de benvinguda és una molt bona opció. Cada cop que afegim a una persona a la nostra llista s’envia un correu automàtic. O bé, e-mails automàtics per felicitar aniversaris o dates especials. La majoria de plataformes tenen habilitada les funcions d’automatització i només cal personalitzar-la segons les teves necessitats.

Major inversió. A mesura que les empreses continuïn navegant per la COVID-19 i el que això significa per als seus negocis, necessitem buscar estratègies de màrqueting menys costoses i amb un Retorn de la Inversió (ROI) més alt. Amb un 4200% de rendibilitat de la inversió o 42 € de retorn per cada 1 € gastat, el màrqueting per correu electrònic té el ROI més alt de qualsevol estratègia de màrqueting, per la qual cosa no hauria de sorprendre que la inversió en màrqueting per correu electrònic augmenti.

En definitiva, és un mitjà de comunicació barat, eficaç, mesurable i fàcil de personalitzar, a més de ser susceptible d’incorporar un alt grau d’automatització. T’animes?

L’alternativa a Google AMIC

Google s’ha convertit en una eina indispensable per a les nostres vides. Actualment són 2.000 milions els usuaris que usen aquest cercador. Amb tot, el sector de les Noves Tecnologies ens ha ensenyat que quan una empresa sembla afermada,

sempre pot produir-se el canvi.

En el sector dels cercadors cada vegada hi ha més alternatives a Google, que en el seu moment va desbancar a Yahoo!

I cal remuntar-se a aquest canvi per a entendre les dinàmiques del sector. Per què Google va acabar amb la competència? La resposta és clara: oferia un ser-

vei gràcies al seu algoritme molt millor que el de la competència.

Durant 2020 un nou cercador s’ha fet un lloc en el món.

DuckDuckGo és una alternativa a Google que ha crescut en l’últim any més d’un 60%.

Actualment ja són 100 milions els usuaris que l’empren.

Caldria saber què està oferint

aquesta eina que no tingui el primer cercador del planeta.

Sens dubte l’algorisme de Google és incomparable a res i DuckDuckGo està molt lluny d’assemblar-se a aquest. Quina és la diferència? La nova empresa ofereix alguna cosa que Google no està disposat a donar-nos: privacitat.

Tribuna Maresme | 17

VULL VENDRE PER INTERNET I TENIR UNA BOTIGA ONLINE Què faig, com ho faig i què haig de tenir en compte?

Primera pregunta, el que vull vendre només ho venc jo?

Això passarà si el meu producte el manufacturo o produeixo jo. Si és així podem passar al segon pas. Si no és així, no serà fàcil, però tampoc impossible.

Tinc coneixements per gestionar una botiga online?

Si tens coneixements: fantàstic, però pregunta’t si tens temps i ganes per fer-ho.

A la venda online molts hi són cridats i pocs escollits.

Un cop fetes aquestes reflexions podem començar amb les premisses que res és fàcil, res és ràpid i tot requereix temps, ganes, dedicació i una cullerada d’il•lusió.

Seria bo que comencessis a plantejar-te la teva botiga online.

Et podem ajudar i, fins i tot, te la podem fer assumint els costos inicials i compartint un percentatge de la facturació.

Et volem ajudar, però no cal que gastis temps i diners sense una anàlisi de la situació, que és clau perquè la venda online sigui un èxit.

Truca’ns al 93 794 30 30 perquè el nostre departament de venda online analitzi la teva situació i possibilitats.

memòria

18 | Tribuna Maresme

PREGUNTES I RESPOSTES

‘La producció vidriera al Maresme’, darrera novetat editorial de l’Arxiu Comarcal del Maresme Arxiu Comarcal del Maresme

En les estranyes circumstàncies que ens envolten s’han clos els actes de celebració del centenari de la Cooperativa Cristalleries de Mataró, que s’han desenvolupat des del 2019, amb col·laboració de l’Arxiu Comarcal del Maresme i l’Associació Vidre Bufat Mataroní, i la participació puntual de diverses entitats i institucions, tant públiques com privades, i també el Consell Comarcal del Maresme i l’Ajuntament de Mataró. Durant aquest bienni de celebració s’han dut a terme conferències, xerrades, demostracions artesanes... i fins i tot un festival musical per vindicar el llegat cultural i social de la que fou la cooperativa més important del país dedicada a la producció de vidre bufat.

Com a colofó dels actes de celebració, l’Arxiu Comarcal del Maresme acollí una gran exposició a la seu de l’Arxiu, a Can Palauet, entre el 22 de gener i el 8 de març del 2020. Per aquesta mostra passaren prop

de cinc mil persones i fou un èxit de públic i de crítica. El llibre, que tot just s’ha editat, n’és el catàleg que n’amplia els continguts i està cridat a ser un referent en la matèria tant a nivell comarcal com nacional.

El llibre del vidre al Maresme surt del ‘forn’. Pot semblar al·legòric, però aquest llibre ha sortit del forn del vidre literalment, ja que l’entitat Vidre Bufat Mataroní, que l’ha impulsat, aplega no només extreballadors de la cooperativa,

Per primer cop s’aborda monogràficament la dilatada història vidriera de Mataró i del Maresme en un únic volum. Amb motiu del centenari del naixement de la cooperativa Cristalleries de Mataró, l’Arxiu Comarcal del Maresme, que custodia el seu fons documental, ha promogut l’edició d’aquest llibre format a partir dels textos dels principals especialistes en la matèria: historiadors, arqueòlegs i entesos vinculats a la producció vidriera comarcal.

sinó perquè molts dels que hi han participat estan més o menys vinculats familiarment i sentimental a aquesta cooperativa.

El llibre, a més de ser el catàleg de la mostra, és una monografia ambiciosa que aborda la temàtica de la producció del vidre des dels fenicis fins als nostres dies i engloba la comarca de cap a cap. Arqueòlegs i historiadors han treballat conjuntament per oferir el bo i millor del seu mester. Joan Francesc Clariana, Joan Antoni Cerdà, Margarida Colomer, Mercè Calpe i Victor Ligos, sota la coordinació del director de l’Arxiu Comarcal del Maresme, Alexis Serrano, han elaborat una monografia extensa (239 pàgines) ricament il·lustrades amb fotografies i documents procedents en gran mesura del fons documentals que custodia l’Arxiu Comarcal.

El llibre es pot adquirir a les llibreries de la comarca, així com també directament a la pàgina web de l’editorial Efadós.

En memòria de les víctimes de l’Holocaust Margarida Colomer i David Farell Historiadors

No fa gaires anys que ve despertant de debò el cas dels que patiren exili i deportació als camps nazis a les acaballes de la Guerra Civil i durant els primers anys del franquisme i la 2a GM. S’ha escrit molt de l’exili republicà als camps de refugiats de la Catalunya nord, i des de fa uns anys també fem avenços en l’obertura de les fosses comunes per identificar

les persones assassinades amb mostres d’ADN familiar.

Gràcies a entitats com l’Amical de Mauthausen i al fet de poder consultar en línia l’Arxiu del camp de concentració de Mauthausen (Àustria), cada any que passa coneixem amb més detall casos com els del cabrerenc

Esteve Rovira i Rovira (18981941) o del veí argentoní Ventura Casanovas Miguel (19121941). Tots dos foren capturats al nord de França durant la 2a GM i posteriorment conduïts a Mauthausen, on malvisqueren empresonats abans de morir assassinats a l’annex camp de Gusen l’any 41.

La Fundació Burriac (Cabrera de Mar) i el Centre d’Estudis Argentonins (Argentona) estan col·laborant fermament amb l’objectiu de dignificar aquestes dues persones. Recent-

ment, n’han acabat els estudis biogràfics i han sol·licitat al Memorial Democràtic de Catalunya la llamborda (Stolpersteine) que serà visible al davant de les cases on van viure, en les respectives poblacions. Al mateix temps, les dues entitats culturals han demanat als ajuntaments l’aprovació d’una moció de suport amb l’objectiu de dignificar la memòria de E. Rovira i V. Casanovas. Esperem veure, tant aviat com sigui possible, les seves llambordes memorials en l’espai públic.

Tribuna Maresme | 19

La fragilitat de la memòria FENT MEMÒRIA Margarida Colomer Historiadora

Fa temps que treballo en la recerca històrica, consultant fonts documentals i tractant de conèixer el material disponible per a cada treball històric.

L’acostament als testimonis em permet extreure memòria oral, tot contrastant-la amb la documental. És en aquesta confluència que puc aproximar-me millor a una veracitat dels fets.

En el tema de l’exili de 1939, aquesta tasca ha sigut molt difícil per la manca de transmissió oral. És una constant que en temps de més intensitat històrica aquestes xarxes de memòria quedin truncades. Els avis o els pares no parlen de la guerra, ni dels fronts i encara menys de l’exili. Aquestes experiències

generalment no es transmeten de pares a fills, salvant alguns testimonis. El silenci plana sobre la societat en general. Esdevé un drama ocult.

Hi ha un món abans de la guerra, moltes vegades idealitzat. El període de la República és molt breu. Aquest període tan breu és el que queda fixat en la memòria de molts republicans, per la seva esplendor i per els seus ideals nobles.

Aquesta il·lusió quedarà frustrada amb el cop d’estat militar del juliol de 1936.

Durant la guerra, la situació al front serà molt cruenta: ferits, morts, desapareguts i tancats a camps de concentració en tot el territori espanyol. La precarietat de la vida a la rereguarda amb la gana i els ferits pels bombardeigs completarà un panorama desolador.

En la retirada republicana de 1939, la gent prou feina tenia en salvar-se del fred, de la gana i dels bombardejos. Tots els republicans viuran l’exili com un parèntesi. Tots esperen retornar a casa. Tornar a casa és la fita. És allà on es retrobaran amb la família com a lligam de vida.

Com ja se sap molts d’ells i elles no van tornar. Uns van morir en el camí, altres en els

camps de refugiats i altres als camps d’extermini nazis. És tant extremadament punyent que no es transmet. Altres van poder refer la seva vida a d’altres països. Tot i així, els que van refer la vida a d’altres indrets quan van poder tornar ho van fer.

El període que va de 1936 a 1945 és excepcional en la història del nostre país. Sortosament, hi ha moltes persones que estan treballant en la recerca dels republicans morts en les fosses comunes, en el camps de batalla, en els camps de concentració en els espais del territori espanyol i en els que van morir arreu d’Europa, molt especialment en camps de concentració nazis.

Persistim en la memòria collectiva per dignificar les víctimes de l’exili i de l’Holocaust.

gastronomia

20 | Tribuna Maresme

SABER VIURE

Serra de Mar, la nova subzona del cava elaborat dins la DO Alella Eli Cots Foraster www.avinturat.com @avintura.t

Quan parlem de cava el relacionem amb un escumós català.

Però hem de dir que també en fan sota aquesta denominació a Badajoz, La Rioja, Àlaba, Navarra, Saragossa i València.

Ara bé, cada zona té la seva diversitat d’orígens, climatologia, sòls i territoris. Així doncs, no és d’estranyar que el Consell Regulador del Cava hagi posat fil a l’agulla per destacar la riquesa de cada una. És per això que aquest juliol passat i després de més d’un any de negociacions, s’ha aprovat el pla per diferenciar la nova zonificació i prestigiar aquesta beguda escumosa tan arrelada a la nostra cultura i tradicions. És així com els caves elaborats a Catalunya passaran a denominar-se Comtats de Barcelona. I dins de Catalunya hi ha cinc subzones. En primer lloc, l’equivalent a la DO Penedès es denominarà Vall d’AnoiaFoix, la d’Alella es dirà Serra de Mar, Tarragona portarà el nom de Conca de Gaià, la de Conca de Barberà s’ha batejat amb el

nom de Serra de Prades i, finalment, la de Lleida es dirà Pla de Ponent.

DO Alella serà Serra de Mar. Es tracta d’una fita històrica que destaca la història i personalitat pròpia dels vins i caves de la DO Alella. La recompensa de la feina de molts anys per aconseguir caves d’alta qualitat i lligats a aquest singular territori.

L’Alta Alella Laietà i l’Alta Alella Laietà Rosé són els primers caves nascuts a la Serra de Mar que ja es poden degustar.

En concret, comprèn poc més de 200 hectàrees de sauló a 15 km de la ciutat de Barcelona, entre el mar i la muntanya, protegida dels vents per la Serralada de Marina. En ella s’elaboren vins blancs, negres, rosats, dolços i escumosos. El denominador comú? La seva mineralitat. La varietat per excel·lència? La Pansa Blanca (Xarel·lo). Es podrà elaborar cava sota la denominació Serra de Mar amb dues altres varietats, el Chardonnay i la Garnatxa Negra.

Va ser creada a finals del 1955 sota el nom de DO Alella. Però amb una història que es remunta a l’època romana, amb els seus reconeguts vins laietans i amb més de cent anys elaborant cava.

La previsió de la DO Cava és que el consumidor pugui diferenciar el cava jove de la resta l’any 2021, i els reserva i grans reserves a partir del 2022.

Un duet de caves nascuts a la Serra de Mar que ja pots degustar són l’Alta Alella LAIETÀ i l’Alta Alella LAIETÀ ROSÉ. En breu s’anirà ampliant la gamma i varietat arreu d’aquest paratge únic.

Tribuna Maresme | 21

Açaí, un superaliment ben dolç PoSTrES VEGAnS

AçAÍ CAKE Ingredients base: 2 cullerades avellanes crues.

6 cullerades flocs d’avena.

12 dàtils.

2 cullerades oli de coco.

Noemí Caupena greencookingqueen

L’interès per millorar la nostra salut i gaudir d’una vida longeva ens porta a descobrir aliments, que fins no fa gaire, ens eren totalment desconeguts o de molt difícil accés. Afortunadament avui en dia tenim molts coneixements sobre l’alimentació saludable i al nostre abast tot tipus de productes que ens ajuden a prevenir malalties i a endarrerir l’envelliment. Molts d’aquests productes són cone-

guts com ‘superaliments’ per la gran quantitat de propietats beneficioses que tenen per a l’organisme i un d’aquests és l’açaí.

L’açaí és un fruit provinent de Sud-amèrica i molt consumit al Brasil, és una excel·lent font d’àcids grassos Omega 3 i 9, minerals i antioxidants (té fins a 33 vegades més antioxidants que el raïm negre!) protegeix el cor, la pell i el sistema immunitari. És de gust dolç, el podem trobar en pols i ens serveix per preparar batuts o postres com el que tenim a continuació.

Ingredients crema: 300 gr. anarcards.

1/2 llauna llet de coco.

3 cullerades oli de coco.

1 culleradeta vainilla.

2 cullerades xarop d’atzavara.

Suc de 1/2 llimona.

Triturar tots els ingredients de la base i posar aquesta massa a la base d’un motlle. reservar a la nevera mentre prepares la crema.

Amb una batedora potent tritura tots els ingredients de la crema fins que et quedi textura mousse. Una part ja la pots posar al motlle i la reserves al congelador un parell d’hores.

Ara afegeix a la part que et queda a la batedora 1 cullerada sopera d’açaí i torna a batir fins que quedi una mousse de color lila. Ho aboques al motlle que tens al congelador, ho decores amb nabius i gerds i ho reserves a la nevera.

Si pots esperar és ideal menjar-se’l l’endemà.

22 | Tribuna Maresme

Arriben les calçotades!

Malgrat les limitacions que ens està imposant l’actual situació sanitària provocada per la pandèmia de la COVID-19 és temps de calçotades, que s’adapten a la normativa que es va generant en paral·lel als moments que estem vivint.

Tot i que l’època de calçots va de novembre a abril, el seu període de màxim consum és durant els mesos de gener, febrer i març. Un moment de l’any per gaudir d’aquesta varietat de ceba tendra que rep el seu nom per la manera com es cultiva, “calçant-la”.

No oblidem que la manera de menjar els calçots és tota una festivitat gastronòmica que ja s’ha projectat fins més enllà de l’àmbit català i en situació normal és un gran pol d’atracció de visitants.

Les calçotada són tot un ritual, un punt de trobada i una autèntica celebració per als sentits. Malgrat les limitacions d’uns temps complexos ara les tenim a l’abast, gaudim-les!

Els millors llocs on menjar I COMPRAR calçots al Maresme RESTAURANT EL PALLER

El Racó de Can Feliu

Vilassar de Dalt C. Angel Guimerà, 41 Tel. 93 753 29 16 www.elracodecanfeliu.com

El Racó de Can Feliu està situat a la part alta de Vilassar de Dalt, darrere del Castell del Marquès de Barberà. Masia del s. XV que disposa de terrassa per dinar o sopar al nostre jardí, menjadors interiors i menjadors reservats per a famílies. Cuina de mercat, cuina casolana, especialitat en risotto i bacallà. Disposa tant de

Premià de Mar Torrent Malet, 10 T. 93 752 41 68 www.restaurantelpallerpremia.com

carta, com de diferents menús: Menú diari 13 € (de dimarts a divendres), Menú cap de setmana o de calçotada 26,75 €. Amb aparcament propi que facilita l’accés directe amb cotxe.

Situat a la masia de Can Serra de Premià de Mar, el restaurant, regit per la tercera generació i amb 50 anys de recorregut gastronòmic, està especialitzat en carns a la brasa, cargols i calçots amb salsa casolana. A més, també s’ofereixen esmorzars de forquilla i calçotades cada dia.

Compten amb productes de l’hort propi i un gran aparcament, amb una àrea de joc per a nens i una zona d’animals.

Tribuna Maresme | 23

CAL TURU BRASERIA

RESTAURANT LA RIBES Cabrera de Mar Camí del Mig, 17 T. 93 759 8963

Vilassar de Dalt Riera de Targa, 27 T. 93 828 85 55 www.calturubraseria.com

Cal Turu és un restaurant de Vilassar de Dalt situat a la Riera de Targa, en una antiga fàbrica tèxtil. És conegut per les seves carns a la brasa, però també ofereix menús diaris i d’altres especials per a grups i calçotades. D’altra banda, també

té en consideració els vegans i vegetarians en els seus plats. El seu èxit rau en el seu magnífic servei, com també en els preus assequibles i l’ambient del local.

L’HORT DE LA XINESCA

RESTAURANT SANT SALVADOR

Vilassar de DALT T. 93 753 17 03 www.restaurantsantsalvador.com

Vilassar de Mar C. Casa de Camp, 49 T. 656 522 744 www.hortdelaxinesca.cat

Si vols menjar-te els calçots fets a la brasa tranquil·lament a casa, pots demanar-los i passar-los a recollir a l’Hort de la Xinesca, i alhora podràs fer la teva compra de fruita i verdura ecològica i de proximitat. Està

El restaurant La Ribes es troba en un immillorable emplaçament a prop de Mataró, en una singular masia del segle XV. Compta amb un espai de grans interiors i una terrassa enjardinada. En el marc de la seva original i tradicional cuina de mercat, amb els millors ingre-

situat a la finca sobre el Passatge de les Roses, cantonada amb Ronda Vilassar.

El 1969 l’avi Pepet va fundar el Restaurant Sant Salvador, a prop de la creu de Can Boquet.

Des d’aleshores ha anat passant de generació en generació i s’ha consolidat com un espai gastronòmic enmig de la natura.

Es tracta d’un entorn familiar,

dients de l’hort i productes frescos, proposen als seus comensals carns a la brasa i calçotades, a més de menús sense gluten, entre altres opcions. Compten amb un bon aparcament.

tradicional i agradable amb més de 50 anys. La carta està especialitzada, sobretot, en carn a la brasa, però atén a tots els gustos i ocasions. S’hi pot menjar calçots fets de manera tradicional acompanyats amb la salsa de la casa. Elaborats acuradament, per a una ocasió especial.

Recentment ha incorporat “El Racó del Vermut”, un espai on desconnectar i gaudir del bon temps durant l’aperitiu.

salut

24 | Tribuna Maresme

SABER VIURE

Miopia sanitària José Ma Guillén Lladó Psicòleg i terapeuta ment-cos www.josemariaguillen.com

Hi ha miopia quan es veu bé de prop, però borrós de lluny.

En màrqueting es parla de miopia quan només es veuen les bondats d’un producte i no s’enfoquen bé les necessitats o interessos del client. En la sanitat també hi ha una miopia important: només veiem virus, vacunes, confinaments, mascaretes i,més enllà d’això, és tot borrós.

Deia Hipòcrates que on hi ha salut no hi ha malaltia. Si estem sans, som més resistent a les malalties. Però, fem prou per estar sans o només ens preocupem quan ja estem malalts? El cartell d’una farmàcia diu: ‘Viu, de la resta ens ocupem nosaltres’. Com eslògan bé, però ens hem de despreocupar per com vivim i tractem el nostre cos i la nostra ment? Ens hem acostumat a pensar només en viure i a viure sense pensar... les conseqüències.

L’any 2011, l’Assemblea General de l’ONU va convocar una reunió urgent sobre la prevenció i el control de les malalties no transmissibles —

Deia Hipòcrates que on hi ha salut no hi ha malaltia anomenades també malalties del benestar—, responsables de la mort de 40 milions de persones a l’any. Alts responsables sanitaris van assegurar que la majoria d’aquestes malalties eren evitables mitjançant l’adopció d’hàbits més saludables, especialment nutricionals i exercici físic.

Però, tot segueix igual. Morts i malalts crònics a dojo. El cardiòleg Valentí Fuster, en el seu llibre La ciència de la salut, destaca “la paradoxa de què s’estigui incrementant el número de morts per trastorns cardiovasculars quan

la medicina disposa de més coneixements i millors tractaments que mai”. Diu que “això reflecteix el fracàs de la prevenció”. Aquest fenomen és comú amb la resta de malalties del benestar, principals responsables dels factors de risc que ens fan més vulnerables a infeccions.

El Relator Especial de l’ONU, Dainius Püras, afirmava al 2020 que “la vacuna més eficaç enfront la pandèmia és la promoció de la salut mental”. Criticava l’excessiu èmfasi de centrar-ho tot en les vacunes i tractaments mèdics, deixant de banda altres aspectes de prevenció, vigilància i promoció de la salut des de una vessant psicobiosocial. — Ens posem les ulleres?—.

El Banc de Sang busca donants de plasma que hagin patit la Covid-19 El Banc de Sang està buscant persones que hagin passat la Covid-19 i vulguin donar plasma per als malalts que l’estan patint en aquests moments. Els propers dies 5, 6, 12 i 13 de febrer organitza una campanya especial al Casal de l’Aliança de Mataró (c/ Bonaire, 25).

Els malalts que han superat una infecció pel coronavirus ho han fet perquè han fabricat anticossos dirigits contra aquest virus. Aquestes defenses es troben en el plasma i, si els administrem a un malalt podem ajudar-lo a superar la infecció.

El plasma recollit pel Banc de Sang s’utilitza per a pacients en el marc de diferents estudis clínics per poder evidenciar que és un recurs terapèutic vàlid per superar la malaltia.

El plasma es pot donar mitjançant un procediment que coneixem amb el nom de plasmafèresis. Té una durada de 45 minuts i permet obtenir només el plasma mentre que les cèl·lules de la sang es retornen al donant.

Tribuna Maresme | 25

Faig apnees quan dormo, m’he de preocupar?

Dr. Jordi Juanola rESPIrA (Mataró) www.consultarespira.com

Moltes vegades es diu: “m’han dit que ronco” o “crec que faig apnees”. La presència d’apnees respiratòries al dormir són habitualment causades pel tancament o l’obstrucció de les vies respiratòries altes, sobretot en posicions com dormir boca amunt. Les estructures de la boca i el coll, com el paladar tou, les amígdales i fins i tot la part posterior de la llengua, en la fase de relaxació muscular de la son, poden obstruir el pas de l’aire, de manera que es crea una apnea respiratòria.

La presència d’aquestes pot ser fisiològica o normal quan es produeixen en un nombre reduït cada hora, però què passa si aquest nombre no és reduït o massa elevat?

L’obesitat, l’alcohol, la medicació d’ansiolític o un sedant per dormir, juntament amb altres situacions poden augmentar el nombre d’apnees cada hora. Així doncs, es poden incrementar les complicacions.

Si entenem que cada cop que es produeix una apnea es deixa de respirar, com més se’n produeixin, més pot disminuir el nivell d’oxigen mentre dor-

L’obesitat, l’alcohol, la medicació d’ansiolític o un sedant per dormir poden augmentar el nombre d’apnees mim, que, a la llarga, afecta els òrgans nobles com el cervell, cor, pulmons o altres. Com podem saber-ho?

Llevar-se amb mal de cap sense causa aparent, gent amb hipertensió arterial que tot i prendre tractament li costa de controlar, arrítmies cardíaques, anar molt cansat o adormir-se fàcilment de dia en situacions on no tocaria, podrien indicar-nos indirectament les conseqüències de fer apnees.

Si a casa ja ens diuen que ronquem i, sobretot, que fem pauses al dormir, tal com ve-

iem és important poder saber-ho per diagnosticar (i quantificar el nombre d’apnees que fem), com també la possible repercussió que puguin tenir, mitjançant la realització de la poligrafia cardiorespiratòria al domicili de la persona.

Sempre intentem solucionar la causa principal que les produeix. Així doncs, indicaríem una reducció del pes en cas d’obesitat o sobrepès, forçar descansar de costat i evitar, sempre que sigui possible, la medicació sedant per dormir.

Però a vegades, tot i les bones maneres i intencions, no és suficient. En aquests casos, l’ús d’una màquina anomenada CPAP ens pot donar l’ajuda necessària. Si entenem que l’apnea es produeix pel tancament de les vies respiratòries, la CPAP proporciona un flux d’aire constant a través d’una mascareta, que mantindrà la via respiratòria oberta. D’aquesta manera, permet respirar correctament tota la nit, eliminar o reduir dràsticament les apnees i el ronc.

Per tant, si hi ha la sospita d’apnees o mal descans nocturn o, fins i tot, altres problemes mèdics esmentats, cal fer els passos necessaris per poder millorar la nostra salut i qualitat de vida.

CREU DE SANT JORDI 2015

Treballem per fer sentir a les persones com a casa

casa pairal fundació privada

Àmpli jardí, atenció individualitzada i de qualitat.

Places privades i col·laboradores.

Centre de Dia.

C/ Mare Caterina Coromina, s/n Vilassar de Mar · Tel. 93 750 01 18

XERRADES I TALLERS Com gestionem la por? Vilassar de Dalt. Activitat virtual. Dijous 4 a les 19 h. Xerrada per a adults des de la perspectiva de l’Educació Lliure.

Alimentació per enfortir el nostre cervell. Mataró. Activitat virtual.

Dijous 11 a les 10 h. A càrrec de Maria Roca, dietista-nutricionista del Consorci Sanitari del Maresme.

El conte terapèutic permet entendre una situació adversa viscuda des d’una altra perspectiva. Arenys de Mar. Ateneu Arenyenc. Divendres 12 a les 19 h. Organitzat pel Col·lectiu de reflexió sobre la infància i adolescència.

Taller: Salut de plàstic. El Masnou.

Activitat virtual. Dilluns 15 a les 18 h. Elimina els plàstics de la teva alimentació.

Taller de salut sexual femenina.

Vilassar de Dalt. Activitat virtual.

Dimecres 17 a les 19 h. Autoconeixement i sexualitat femenina amb Marta Garcia.

Com afrontar la soledat en temps de Covid. Alella. Espai Jove. Dissabte 20 a les 10 h. Taller dinamitzat per Ariadna Carbonell i Raquel Manjón.

També en format virtual.

La salut mental en temps de pandèmia. Arenys de Mar. Activitat virtual. Dimarts 23 a les 18 h. A càrrec de Josep Ramos, psiquiatre.

El menjar, la son i hàbits adequats.

Alella. Llar d’Infants Els Pinyons.

Dimarts 23 a les 15 h. Tertúlia emmarcada dins el programa Cafès Temàtics.

Alimentació i colesterol. Mataró.

Activitat virtual. Dijous 25 a les 10 h.

A càrrec de Cristina Ferreiro, dietistanutricionista del Consorci Sanitari del Maresme.

26 | Tribuna Maresme

gent gran SABER VIURE

Unes ulleres que són una porta al món Mirador de Mataró www.residenciaelmirador.es

El 2020 ha estat un any difícil, on hem hagut d’aprendre a viure de manera diferent les relacions amb els altres i amb el nostre entorn. La tecnologia ha estat una gran aliada a l’hora d’oferir solucions de comunicació i entreteniment.

Des de la Residència i Centre de Dia Mirador de Mataró s’ha apostat per les noves tecnologies, que poden fer-nos la vida més fàcil i aportar-nos múltiples beneficis per minimitzar el deteriorament cognitiu i millorar la qualitat de vida de les persones que viuen en un centre residencial.

L’aplicació 3D ha estat una de les solucions tecnològiques que s’han incorporat a la residència en els darrers mesos.

Són ulleres de realitat virtual immersiva on la persona gran pot passejar pel barri d’una ciutat que coneixen o voldrien visitar, fer un passeig en globus, anar a l’aquàrium o agafar un vaixell per veure les Illes Medes. Múltiples vídeos que ofereixen una àmplia gamma de possibilitats adaptades als gustos i preferències de la persona. La solució 3D d’OROI és

La Residència i Centre de Dia Mirador de Mataró ha incorporat la realitat virtual al conjunt d’activitats que ofereix a les persones residents.

Les ulleres 3D d’OROI són una experiència immersiva on la persona gran pot passejar per una gran ciutat, visitar un museu o viure diferents experiències que entretenen i afavoreixen l’estimulació cognitiva i el benestar emocional.

una experiència que relaxa, entreté i ajuda a la persona a desenvolupar la seva capacitat d’observació alhora que estimula la memòria i els records.

Les persones residents gaudeixen d’una sensació similar a la que tindrien a la realitat. Poden veure llocs on han estat o altres on voldrien anar. És una activitat centrada en la persona, on es potencien els interessos personals a partir d’experiències reals i motivadores.

Elsa Ortega, psicòloga de Mirador de Mataró, explica: “De moment les ulleres de realitat virtual d’OROI s’han incorporat a la tercera planta, amb persones preservades cognitivament o amb un lleu deteriorament cognitiu.

L’activitat es fa de manera individualitzada o en petit grup.

Com comptem amb dues ulleres, dos residents poden veure el mateix vídeo a la vegada i interactuen entre ells. S’in-

volucren en l’activitat des del primer moment, decideixen què volen veure i fan propostes de vídeos sobre què els hi agradaria en futures sessions.

A més, no els importa repetir algunes visualitzacions”.

Elsa Ortega afegeix que les persones residents demanen veure els seus pobles natals, les ciutats on han estat i l’activitat s’allarga molt més enllà de l’experiència amb les ulleres 3D, ja que després comenten entre elles i fins i tot amb les famílies tot el que han vist i sentit. A més els beneficis són múltiples. “A curt termini no només s’observa una millora en el seu estat d’ànim, ja que expressen alegria i se senten més motivats; sinó que s’observa una disminució de la simptomatologia ansiosa i es redueix el discurs centrat en les preocupacions pròpies.

Augmenta la seva autoestima i es senten part del grup, afavorint així les relacions personals. Tot i que l’objectiu inicial no es basa en l’estimulació cognitiva, de manera indirecta estimula funcions com la memòria, l’atenció o el llenguatge entre d’altres. En definitiva, millora la qualitat de vida del resident”.

Tribuna Maresme | 27

Mataró presenta el seu Pla ‘Ciutat amiga de les persones grans’ Mataró, com a ciutat de la xarxa de ciutats amigues de les persones grans, ha elaborat un document on es presenten les línies de treball per aconseguir una ciutat que tingui en compte les necessitats i preferències de les persones grans.

En una fase de diagnosi s’ha treballat al voltant de vuit aspectes: l’espai públic, el transport, l’habitatge, el respecte i la inclusió social, la participació social, treball i participació cívica, la comunicació i la informació, l’assistència sanitària i els serveis comunitaris. Per abordar els punts febles i els punts forts de la ciutat en aquestes àrees, metodologia establerta pel protocol de Vancouver i que a Mataró s’enquadra en el marc

Exercicis senzills per a cuidar els peus de la gent gran AMIC

de l’estratègia Mataró 2022, s’ha seguit una metodologia que ha combinat la participació de les persones grans (enquesta + grups focals de treball), l’anàlisi de dades i la recollida d’imatges.

L’acte de presentació del Pla “Mataró, ciutat amiga de les persones grans” va ser el passat 26 de gener. El Pla es pot consultar a www.mataro. cat, en l’apartat de Gent Gran Activa.

Els peus són bàsics per a l’equilibri, la bona postura i el moviment. Alguns esports, un calçat inadequat, etc... provoquen problemes i entre altres, desemboquen en molèsties o dolor. En les persones grans a més, els peus porten tota la vida suportant la pressió del pes del cos i el desgast propi dels anys, per la qual cosa es produeixen alteracions vasculars, articulars, òssies i apareixen durícies i deformitats en els dits.

Us oferim una sèrie d’exercicis que ajudaran a cuidar els peus dels més grans.

• Caminar de puntetes i/o talons (10 m., vàries vegades al dia).

• Amb l’ajuda d’una altra

persona, caminar amb la vora externa i interna del peu (10 m., vàries vegades al dia).

• Estirat en el llit, fer exercicis de flexió i extensió de turmell.

• Estirat en el llit, traçar en l’aire les lletres de l’abecedari amb la punta del peu.

• Estirat en el llit, obrir i tancar dits, i exercicis de flexió i extensió dels dits.

• Estirament dels bessons.

I per evitar que s’inflin els peus • Moure el peu cap amunt i cap avall, amb el taló fix en el terra (10 repeticions, descansar i 10 repeticions més).

• Moure els peus cap a fora i cap a dins, amb el taló fix en el terra (10 repeticions, descansar i 10 repeticions més).

28 | Tribuna Maresme

Què és l’estimulació basal?

Maria Durante Terapeuta Ocupacional de la Residència i Centre de Dia Laia

Andreas Fröhlich és el creador del concepte de Basale Stimulation®. Va ser professor en Educació Especial i es va doctorar en psicologia de la pedagogia terapèutica. Va treballar molts anys amb nens i joves amb grans discapacitats i es feia una gran pregunta: Com podem facilitar una vida de qualitat a les persones amb greus limitacions?

Basale Stimulation® (BS) és un concepte pel desenvolupament de les persones amb greus discapacitats. Pretén impulsar el desenvolupament de la persona en situacions vitals

crítiques, on les seves competències d’intercanvi i regulació es troben clarament disminuïdes i/o reduïdes. És una manera de comunicació global a partir del propi cos per persones amb limitacions greus.

Aquest enfocament aporta una manera de potenciar la comunicació, interacció i desenvolupament, orientat a totes les

àrees i necessitats bàsiques de l’ésser humà. El nucli del concepte el conformen les capacitats de percepció, comunicació i moviment.

Una de les premisses més fonamentals de BS és “el meu cos com a punt de partida per orientar-me”, essent una part fonamental de les ofertes proposades en les intervencions.

El concepte descriu 7 àrees bàsiques pel desenvolupament: Comunicar-se, comprendre, percebre, moure’s, compartir experiències amb altres persones, sentir emocions i experimentar el mateix cos. Totes elles enteses com una globalitat, interrelacionades, dotades de valor i manifestades de manera simultània. Per tant, BS ofereix possibilitats i ofertes sense condicions.

Per a més informació, és recomanable el llibre Comunicació més enllà de la discapacitat, de la pedagoga i formadora de Basale Stimulation® Anna Esclusa (www.annaesclusa.com), una obra de referència per profunditzar en el concepte de la Basale Stimulation®.

Alzheimer? Assessoria familiar en cures de llarga durada Cuidante Magda Julià. Psicòloga Cristina Nagore. Terap. ocupacional

“La mare té Alzheimer”. L’impacte causat per aquesta sentència pot ser major o menor segons el coneixement que tingueu de la malaltia, els recursos econòmics, la xarxa familiar i d’amistats amb què compteu i el lloc on viviu pels recursos als quals pugueu accedir.

La manera d’afrontar aquesta notícia per part de la família o l’entorn més proper és clau per donar una resposta ràpida a aquelles necessitats que es van plantejant dia a dia, tant de la persona malalta com les d’aquelles que teniu cura d’ella.

L’Alzheimer, com altres malalties discapacitats, cursen de diferent manera en cada persona, de manera que les necessitats són diferents. No hi ha solucions definitives, la família

s’afronta a un seguit de preses de decisions que a la llarga poden incidir tant en la qualitat de vida de la persona malalta com en la vida diària de la família.

Així es presentaran un munt de dubtes a l’hora d’organitzar les cures, els usos del temps i també pot aparèixer la idea d’ingrés a Residència que causa molt estrès a les famílies.

L’assessorament de professionals del sector és de gran

ajuda en aquests moments tan difícils per la família. Es realitzen en processos breus (per la necessitat d’immediatesa de resoldre les qüestions pràctiques) i acompanyen les persones implicades a les cures en l’obtenció d’una fotografia clara de la situació actual i real per definir un pla de cures ajustat, tant a la persona com als membres de la família, i en tot cas prendre decisions honestes i coherents.

sortides

30 | Tribuna Maresme

SABER VIURE

Ruta: Camp d’aviació de Rosanes Josep Grau (Montaltrek) www.montaltrek.org

Aquest mes us proposo fer una ruta històrica pel camp d’aviació durant la Guerra Civil Espanyola. D’allà en sortien avions per bombardejar Lleida, Reus, Barcelona i la rodalia.

El van fer servir tant els republicans com després els nacionals.

En concret, el trobem a la Garriga, una població que va créixer en nombre d’habitants durant la guerra gràcies a l’impuls dels hospitals militars i del camp d’aviació. Com havia sigut una pista d’aterratge, és una ruta planera, amb només 17 metres de desnivell.

La història del camp remunta a principis dels anys 30, quan un empresari argentí de Barcelona, aficionat a l’aviació, va fer construir un camp particular a Rosanes, entre la Garriga i l’Ametlla. A dia d’avui en aquest camp encara podem trobar: Refugis: En tenim un total de 2. Són galeries curtes amb doble accés, a 1-2 metres de profunditat. Permetia protegir-se de les bales i la metralla de l’aviació, però no de les bombes de gran impacte, ja que per aquesta protecció, haurien d’estar a uns 15 metres sota terra i una cuirassa de formigó.

Menjador de la tropa, cuines, serveis i dutxes: Encara es pot veure la vella façana exterior d’aquest edifici, amb uns capitells que en forma de petit porxo precedeixen l’entrada, amb un rètol al damunt que encara i s’hi llegeix la paraula “Comedor”.

Garita sentinella: Es tracta d’una garita des d’on es feia

guàrdia i que encara està en bon estat.

Sala de Ball de Can Bou: Va ser construïda l’any 1920 pels veïns del Pla de Llerona.

Tot just davant hi havia un Mas amb una botiga i un bar, de manera que els veïns s’hi aplegaven. Quan hi havia ball, els músics es repartien a dinar a les diverses cases del Pla.

COM ANAR-HI?

Itinerari: No circular | Durada: 2,15 h. | Desnivell: 17 m.

Distància anar i tornar: 6 km. | Època: Tot l’any

Prenem l’Autovia C-17 direcció cap a Vic, i sortim a la GARRIGA SUD, baixem fins a la rotonda i agafem el primer carrer a MÀ DRETA, que és el C. De Ramon Ciurans i no el deixem fins al C. de Rosaner (just abans de girar trobem una nau amb un gran rètol que diu: ACABADOS DEL VALLÈS) i al final del carrer estem al Castell de Rosanes i el Golf, aleshores aparquem el cotxe.

Comencem a caminar direcció al golf i a la primera cruïlla girem a l’ESQUERRA i travessem el camp per la pista que el divideix en dues parts. Al final girem a l’ESQUERRA, fins a arribar a una casa vella que és Can Bosch. Seguidament, GIREM A LA DRETA. Veurem un rètol que ens indica que des d’aquí si ens endinsem dintre un camp de conreu pel lateral, ens podem apropar al Refugi Antiaeri Nº 2. Podem veure la petita entrada per la qual s’accedia, i uns metres després, veiem la boca de sortida.

Tornem a la cruïlla de Can Bosch i ara sí, GIREM A LA DRETA, on un rètol ens indica que hem d’anar cap a “CAN SORGUES”.

Al final de la recta, topem amb el Mas de Cal Ernani i girem A L’ESQUERRA. Aleshores continuem fins que trobem un rètol que ens indica el gir A LA DRETA, fins

a Cal Nen. Passem per un tram de cases. Fa falta que estiguem alerta perquè quan el carrer s’eixampla, a la nostra esquerra ens queda la Sala de Ball de Can Bou. Deixem al costat uns camps i a la primera cruïlla que trobem, que ens indica “Camí de Can Rimbau”, girem a L’ESQUERRA per tal d’arribar primer a la Garita del sentinella. Després veurem la nau que ens queda a l’esquerra amb un petit porxo, és el menjador i cuina, ho reconeixerem perquè en el frontal encara es pot llegir “COMEDOR”.

Seguim fins al final del carrer i a mà DRETA veurem el Refugi de Can Sorges que té una llargada de 45 metres.

Després d’informar-nos dels avions que aquí volaven i de les incursions fetes, a través de diferents panells, podem emprendre el camí de tornada, resseguint el mateix de l’anada.

Consulta la ruta a wikiloc a través del següent QR:

Tribuna Maresme | 31

Passejades a peu per Arenys de Munt

El llibre Passejades a peu per Arenys de Munt, escrit pels arenyencs Gaspar Casals i Jordi Rossell, ja és accessible al web de l’Ajuntament d’Arenys de Munt.

El llibre, que dona a conèixer l’entorn natural d’Arenys de Munt a partir de 36 itineraris per fer a peu, es va pu-

blicar l’abril del 2003 i se’n va fer una segona edició, revisada i ampliada, el març del 2008.

Ara, atès que l’edició en paper està esgotada, de moment no està previst revisar-lo i reimprimir-lo i és una de les publicacions de l’Ajuntament més demanades, es fa accessible a tothom.

RUTES GUIADES I SORTIDES La Casa Coll i Regàs com a mostra de les arts modernistes. Mataró. Casa Coll i Regàs Dijous, 4, 11, 18 i 25 a les 12h. La visita ens acosta a les arts aplicades presents a la casa: pedra, fusteria, forja, esgrafiats, ceràmica i mosaics hidràulics.

La Casa Coll i Regàs com a mostra d’una època. Mataró. Casa Coll i Regàs. Dissabte, 13, 20 i 27 a les 17h.

Visita centrada en un context històric marcat per la Revolució industrial, la transformació urbanística de Mataró i el protagonisme de la burgesia.

El barri Gòtic de Barcelona. Alella.

Can Lleonart. Dimecres 10 a les 9.30 h. PENDENT DE CONCRETAR. Descobrirem els secrets més amagats del cor antic de Barcelona. www.alella.cat/ canlleonart.

Ruta de l’Onyar: de Brunyola a Vilobí d’Onyar. Alella. Can Lleonart.

Dimecres 17 a les 7.30 h. PENDENT DE CONCRETAR. Un itinerari que permet caminar per la plana selvatana resseguint la riba dreta del riu Onyar i passant per pobles com Brunyola, on podrem veure el castell i l’església de Sant Fruitós, Sant Dalmai i Vilobí d’Onyar. www.alella.cat/canlleonart.

La Casa Coll i Regàs com a mostra dels gustos modernistes. Mataró.

Casa Coll i Regàs Divendres, 12 i 26 a les 17h. Visita que convida a reviure els costums de la societat de finals del segle XIX en el marc de la Casa Coll i Regàs, magnífic exemple d’aquesta vida moderna.

La Casa Coll i Regàs amb vermut modernista. Mataró. Casa Coll i Regàs. Diumenge, 14, 21 i 28 a les 12h. Vine a descobrir la joia del modernisme de Mataró, projecte de l’arquitecte mataroní Josep Puig i Cadafalch i finalitza la visita amb un vermut modernista a la terrassa.

Itinerari: El Masnou, terra de mar.

El Masnou. Església de Sant Pere.

Diumenge 28 a les 11 h. Us convidem a una emocionant i enriquidora passejada pels carrers, edificis i racons més sorprenents de la vila del Masnou.

Ruta ibèrica i romana pel Baix Empordà. Alella. Can Lleonart. Dimecres 3 de març a les 8 h. PENDENT DE CONCRETAR. Caminarem per una petita part ben conservada del camí d’Empúries, la via romana que anava cap a Girona.