Tribuna
Maresme www.tribunamaresme.com
NÚM. 366. JUNY 2021
Músiques joves Parlem amb diversos joves músics de la comarca que busquen el seu lloc en la indústria, enmig d’un futur incert marcat pels temps que corren, amb molts recursos tecnològics a l’abast i les dificultats de sempre. Ens expliquen el seu repte.
Fira: Argillà Argentona, la fira de ceràmica, es reinventa per afrontar el seu retorn.
Festival: Torna el Poesia i +, del 30 de juny a l’11 de juliol, amb propostes a 9 municipis.
Festes: Vilassar de Mar, Premià de Dalt i el Masnou, a punt de la seva festa major.
Caminant: Et proposem una ruta per poder descobrir el búnquer d’Arenys de Mar.
PROPOSTES DESTACADES DE JUNY CONSULTA L’AGENDA COMPLETA D’ACTIVITATS A WWW.TRIBUNAMARESME.COM
POESIA I+
Diversos pobles. Del 30 de juny a l’11 juliol Torna el festival d’irradiació poètica a nou municipis del Maresme amb recitals, concerts i performances.
FESTIVAL D’ESTIU ALELLA
GUARDAR A FORA
ARGILLÀ ARGENTONA
REMOR 2021
Alella. Jardins de Cal Marquès. 2, 3 i 4 juliol Els Pets tornen a Alella el 3 de juliol com a caps de cartell del programa del Festival d’Estiu.
Argentona. 2,3 i 4 de juliol Torna la Fira internacional de ceràmica amb la participació de 57 ceramistes.
LA VINYETA
CANET ROCK
Canet de Mar. 3 de juliol Més de 12h de música i festa on es tornarà a veure a sortir el sol.
Diversos pobles. Fins al 17 de juny Projecte artístic de Perejaume que es podrà veure a Alella, Caldes, El Masnou, Mataró i Sant Pol de Mar.
Teià. Can Padellàs. De l’1 al 29 de juliol 10a edició de el festival que combina música i patrimoni. Suu i Pau Vallvé són els principals reclams.
MUSICAB 2021
Cabrils. Escola Olivera. 16, 17 i 18 juliol Torna el festival de Cabrils amb una programació en què destaquen Manel o Miguel Poveda.
CONCURS
Ricard Soler. www.ricardsoler.blogspot.com
SORTEIG DE 2 DINARS
Dos Menús per a 2 persones de dimarts a divendres al Racó de Can Feliu de Vilassar de Dalt. Maneres de participar • Enviar un email a: promocio@tribunamaresme.com. • Facebook / Twitter / Instagram Segueix-nos i posar m’agrada a la publicació del concurs.
Tribuna
Maresme Difusió controlada per l’Oficina de Justificació de la Difusió PGD
Editor/director: Josep Maria Ponce. Col·laboradors: Albert Calls, Gabriel Pujol, Sílvia Tarragó, Margarida Colomer, Jesús Gonzàlez notario, Josep Grau, Anna Lladó, Ferran Planell, Gemma Ponce, Remei Ribas, Ricard Soler, Eli Cots, Eli Guillén, Laureano Miró, noemí Caupena i José Maria Guillén Lladó. C/ Lourdes, 40 · 08330 Premià de Mar · Tel. 93 752 52 67 www.tribunamaresme.com · info@tribunamaresme.com Dip. Legal: B-26375-2005. Impressió: Impressions Intercomarcals S.A.
TRIBUNA Maresme no es fa responsable dels continguts dels articles dels col·laboradors de la publicació, que reflecteixen la seva opinió; ni dels missatges publicitaris dels anunciants.
empenta jove
Tribuna Maresme | 3
ACOSTA’T A LA CULTURA
La música i els joves, cap a un futur arriscat Text i fotos: Gemma Ponce
L’Arnau Torres no se’n fa a la idea: “No concebo un dia sense música”, afirma amb contundència. Aviat farà quatre anys que canta a la Coral l’Amistat, tot i que la música l’ha acompanyat des de petit. Ha fet classes de solfeig i de cant des dels 7 anys. A la coral hi ha trobat el seu lloc, fent el que més li agrada en grup. Tot i que té clar que la música forma part d’ell i l’acompanya en els millors moments, no s’hi vol dedicar professionalment. “És molt difícil, no hi veig un futur per mi. També és molt inestable i vull estabilitat”, s’excusa. Fer de la seva passió una professió és el camí que han escollit el Biel Garcia, la Júlia Feixas i la Irene García. Tres joves maresmencs que tenen clar que es volen dedicar a la indústria musical i hi busquen el seu lloc. S’inicien a una aventura que no saben on arribarà, però els motiva. La Irene i la Júlia just s’han estrenat amb la publicació de la seva primera cançó. Dins, de la Irene, va veure la llum a finals del 2020, però la realitat
En Biel, la Irene i la Júlia han descobert una passió en la música que ha derivat en la voluntat de fer-ne la seva professió. Són tres joves maresmencs que busquen el seu lloc en la indústria musical, enmig d’un futur incert. El seu repte és entrar i formarne part, sigui en la producció, com a docents o cantants. Un futur arriscat al qual l’Arnau no ha sucumbit, però se l’ha plantejat.
Arnau Torres, Júlia Feixas i Irene García, tres joves maresmencs que viuen amb passió la música.
és que feia dos anys que estava escrita. “Vaig trigar bastant a escriure-la. Vaig anar lenta perquè soc molt perfeccionista. Un company de pis em va motivar a maquetar-la i em va posar en contacte amb un productor. La vam produir durant l’estiu i estic molt contenta del resultat”, recorda la Irene. Mesos més tard, la cançó s’acosta a gairebé les 3 mil reproduccions a Spotify, però la sensació de gratitud encara és molt present: “Em va sobtar que m’escrigués tanta gent. A vegades he dubtat de si l’hauria d’haver tret, però veient això em motiva”. La seva intenció és continuar i treure un EP, un disc curt, a finals del 2021. Ho farà sota el nom artístic de Nene, el sobrenom que li van posar els amics i va utilitzar per a la primera cançó. Per la seva banda, la Júlia Feixas ha optat per Juliet Mayo, un nom carregat de significat. “Juliet Mayo no és un personatge molt allunyat de mi. És un alter ego cantant, diferenciar-ho em va semblar una opció per no ser gaire propera a mi, em sento propera a la gent, però ells no ho estan tant a mi”. Amb aquesta pre-
4 | Tribuna Maresme
missa ha publicat Que em salvin les espines, la primera cançó d’un EP. L’ha titulat Del meu cor al teu i en ell se sincera a partir d’experiències personals. “La música em serveix per canalitzar el que em passa. Quan em passa alguna cosa i no vull ni escriure ni parlar em poso a crear una melodia jo sola, i a partir d’aquí surt una cançó”, comenta. D’aquesta manera ha arribat a produir uns temes íntims. “Cronològicament van de quatre històries d’amor. D’una mateixa història hi ha molts punts de vista i en la cançó exposo el meu”. L’EP l’ha produït a Mataró, a l’estudi Fran Art. Ha treballat conjuntament amb el Tito Lagrove, amb qui ha perfeccionat la maqueta de les cançons, les veus i els instruments. Tant l’un com l’altre acumulen anys d’experiència que els han fet créixer. “M’he adonat que les limitacions que tenia eren mentals”, reconeix el Fran. Per part seva, el Tito encoratja a anar a totes: “El que s’ha de fer és anar aprenent mentre ho fas. Sempre penses que ho pots fer millor, mai arriba l’excel·lència que veus en els altres, però tothom ho fa el millor que sap en aquell moment”. Segons també expliquen, el més agraït de fer de productors és “veure a la gent somriure quan escolten les cançons acabades i sentir-te
que hi hagi profunditat entre l’harmonia i la temàtica”. Respecte al futur, ho té clar: “Vull dedicar temps a la música i estic fent classes particulars. S’ha de lluitar per aconseguir alguna cosa en el món musical perquè és bastant complicat”.
Introduir-se en el món de la música demana molta vocació i esforç. / Júlia Feixas, Arnau Torres i Biel Garcia
valorat, útil i responsable d’haver sigut partícip des de l’ombra, però sent indispensable”. Precisament un dels somriures ha sigut el de la Juliet Mayo. Per contra, La Irene busca produir-se a ella mateixa amb la formació que rep d’estudiar Producció de Música i So. “Aspiro a poder autogestionar-me, a no haver de dependre de ningú. Però és un camí llarg”, admet. Just ara el comencen elles dues, tot i que en Biel Garcia
ja fa temps que s’hi va iniciar. Ha tocat la guitarra en diferents grups musicals. L’últim, Simbiosi. “Com a integrant de bandes sempre m’hi veig. Tocar sol és molt íntim, però per tocar en grup has d’estar molt sincronitzat amb algú. El que m’agradaria fer per mi són cançons amb un arranjament molt gran i molts instruments”, assumeix. “I si he de fer jo les cançons, m’agrada que tinguin molta coherència entre la lletra i la música,
Una reivindicació comuna. En el sector de la música la precarietat laboral és molt present en els artistes emergents, les bandes i els músics de carrer representen el 90%. El decret que regula la contractació dels músics és de l’any 1985 i suposa una desprotecció del sector. Així doncs, el 2018 es va aprovar per unanimitat al Congrés dels diputats una reforma, però tres anys més tard, encara no s’ha dut a terme. La proposta d’elaboració d’un estatut de l’artista pretén impulsar una legislació d’acord amb la realitat actual. Actualment, un contracte laboral atorga als músic drets com el salari mínim, l’alta en el règim especial o la cobertura davant d’accidents, però no es poden deduir despeses com el desplaçament o les dietes. No obstant, si es considera que la banda produeix el seu propi espectacle, com a autònoms o bé empresa, no sempre tenen els ingressos mensuals suficients per pagar la quota dels autònoms, de manera que es donen
Tribuna Maresme | 5
d’alta en moments puntuals. A més, també tenen dificultats per cotitzar. De fet. a Espanya, tan sols un 0,8% dels artistes ha cotitzat més de 35 anys per tenir dret a la jubilació. “Em fa por la vida no tradicional. En la indústria musical has de tenir molt de talent i fer alguna cosa que no s’hagi fet mai per destacar”, afirma la Irene. Per la seva banda, la Júlia sentencia: “No em fa por. No em preocupa haver de treballar d’altres coses. No em cauen els anells si és per poder tenir bon material per presentar a la gent. Seguiré treballant d’altres coses per poder seguir fent de cantant”. Un camí llarg. Després d’un any en el qual s’ha reivindicat la cultura, la música en directe reprèn la seva activitat a petita escala. La Juliet Mayo espera ansiosament el primer concert
i la Irene pujarà pròximament a l’escenari amb els grups on fa de teclista. Mentrestant, en Biel té molt present la sensació de ser dalt de l’escenari: “És un món diferent. Un parèntesi del que estàs fent. No acaba de ser el món real per mi. Surts i li poses moltes ganes, estàs atent a tot el que està passant. A la banda hi ha una connexió entre tots, amb la música sempre passa, no cal ni que hi hagi confiança”. A fi de seguir amb el seu projecte saben que és necessari “molt d’esforç i feina, però no tinc pressa”, afirma la Irene. Tanmateix, la Júlia ja està satisfeta: “Per mi el meu èxit ja ha sigut. He penjat cançons a totes les plataformes digitals, hi ha persones que m’estan escoltant. Fa falta treballar molt, malgrat que deixes de fer-ho quan et dediques al que t’agrada”.
Cites musicals AL MARESME Terrorists of Romance. Mataró. Zona esportiva del Camí del Mig. Diumenge 6 a les 12 h. Vermut musical. Raquel Lúa. Mataró. Casal L’Aliança. Dijous 10 a les 20.30 h. Concert en el marc del cicle Músiques Tranquil·les. Cançons de sempre. El Masnou. Jardins de Can Malet. Dissabte 12 a les 11 h. Recull de grans èxits a càrrec del duet La Solfa.
Concert poètic: Llibertat i sentit, Bach Solà. Vilassar de Dalt. La Massa. Diumenge 13 a les 18.30 h. Concert a càrrec de Mercè Miró i Gabriel Pujadas. Sons of Med. Mataró. Sala Clap. Dissabte 19 a les 20 h. A Sons of Med conflueixen la nova era funk i la psicodèlia. Concert del Solstici. Llavaneres. Ermita de Sant Sebastià. Dissabte 19 a les 20.30 h. A càrrec del Cor l’Aixa.
Òpera i Eròtica. Alella. Casal d’Alella. Divendres 11 a les 19 h. La veu de l’erotisme, un espectacle de l’alellenca Sílvia Roqueta.
1a Festa dels Músics de Peramàs-Esmandies. Mataró. Les Esmandies Casal. Diumenge 20 a les 12 h. Trobada entre músics del barri.
All Stars Elvis Tribute Show. Mataró. Sala Clap. Dissabte 12 a les 20 h. All Stars Elvis Tribute Show reuneix a alguns dels millors cantants i artistes que fan tribut a Elvis, en un recorregut únic i molt especial.
Berta Sala. Mataró. Foment Mataroní. Diumenge 20 a les 18 h. Berta Sala, finalista dels Premis Enderrock com a millor artista revelació del 2020.
La canción del vegano. Arenys de Mar. Teatre del Seràfics.Diumenge 13 a les 18 h. Una banda de chirigotas que actua arreu del territori. Orquestra Terrassa 48. Mataró. Casal L’Aliança. Diumenge 13 a les 18 h. L’Orquestra presenta una selecció d’autors que mostren la diversitat i la riquesa cultural del continent europeu.
La Serenata romàntica. Premià de Mar. Espai Amistat. Dissabte 26 a les 20 h. Amb la Coral L’Amistat i Orquestra de Cambra Catalana. Narcís Perich. Alella. Casal d’Alella. Divendres 2 de juliol a les 22 h. L’alellenc tornarà a actuar a casa 12 anys després. Els Pets. Alella. Jardins de Cal Marquès. Dissabte 3 de juliol a les 22 h. Els Pets tornen a Alella 17 anys després..
llibres
6 | Tribuna Maresme
ACOSTA’T A LA CULTURA
Novetats editorials d’autores del Maresme El Viaje de Haidi De Lovelace Editorial Autografía El Viaje de Haidi, de Lovelace (Ángela Landete), autora resident al Masnou, narra la commovedora història de la Haidi Grams, una jove afectada d’una malaltia pulmonar degenerativa que converteix la seva vida en una constant lluita de supervivència. Tot comença a Barcelona durant els anys 60, encara que la major part de l’obra transcorre el 1983 quan la protagonista és major d’edat. La novel·la està dotada d’una acurada ambientació dels anys 80, amb nombroses referències musicals i notícies degudament documentades, ja que el llibre segueix una mena de diari. El Viaje de Haidi és un drama romàntic amb desenvolupament psicològic. Se centra en la superació personal de la protagonista, fent un recorregut pel llarg camí que va des de l’autocompassió victimista fins a la gratitud i l’acceptació de la realitat. Alhora, reflecteix les vivències emocionals de l’autora qui, pacient de lupus sistèmic i fibromiàlgia, ha realitzat aquest mateix viatge mental. Ángela Landete (Barcelona,
PReseNtaCiÓ De lliBRes Argentona. Saló de Pedra. Dimarts 8 a les 19.30h: La vall de Cabrera de Mar a l’època moderna. Les masies amb els autors Josep Maria Rovira, David Farell, Laura Bosch i Enric Subiñà. / Dimecres 16 a les 19 h: Shabúra es boira, al Caire d’Anna Cabot / Dilluns 28 a les 19 h: Dones poetes de la Maresma presentaran Queralt Morros i Emília Illamola.
1971) és llicenciada en Filologia Anglesa per la UB. El seu pseudònim fa referència a Ada Byron, filla del cèlebre poeta romàntic i comtessa de Lovelace. www.lovelace.es Soc jo, en Carlitus D’Anna Ramon Edicions Forment Anna Ramon, de Vilassar de Mar, és l’autora de Soc jo, en Carlitus. És un recull de contes curts explicats per en Carlitus, un adorable galifardeu de 10 anys i amb moltes coses a dir del món de la gent gran. Una visió irònica i divertida del dia a dia que ens emocionarà en més d’una pàgina. Anna Ramon escriu poesia
des de fa més de 10 anys i ha desenvolupat una àmplia activitat en publicacions a Instagram dedicades a la Caputxeta i el llop, per les que és molt coneguda.Tant pel títol com pel seu contingut, aquest llibre es podria veure com un simple llibre infantil, però cal anar una mica més lluny: aparentment, en Carlitus és un nen atípic que sovint parla, pensa i actua com un adult encobert, ja que projecta l’humor i la ironia de què es val l’autora, per desenvolupar situacions perfectament assolibles en famílies en què conviuen avis, pares i nets alhora. Podeu seguir-li la pista a l’autora a: instagram.com/ annaramonocejo i facebook. com/anna.ramonocejo.
Cabrils. Biblioteca. Dijous 17 a les 19h: L’anguila a càrrec de Dimas Rodríguez i Paula Bonet. Caldes d’Estrac. Biblioteca. Divendres 23 de juliol a les 19 h: La lectora accidental d’Emília Illamola. Presenta Tamara Alfaro. Mataró. Biblioteca Pompeu Fabra. Dimecres 16 a les 18 h: Memoria col·lectiva de la Joventut Comunista a Mataró a càrrec de Ramón Morales Morago./ Divendres 18 a les 18 h: Marcel·lina i el Forn del Vidre i La producció vidriera al Maresme a càrrec dels seus autors. Mataró. Antoni Comas. Dimarts 15 a les 18.30 h: Si aquest carrer fos meu de Stefanie Kremser, amb la presència de l’autora. Trobada especial clubs de lectura. Moderada per Mercè Pujades. Vilassar de Mar. Jardí de la Biblioteca. Dimecres 16 a les 18.30 h: La insuportable absència del bròquil d’Eulàlia Armengol./ Divendres 18 a les 18.30 h: La bessona solitària d’Elisabet Claveria.
Tribuna Maresme | 7
8 | Tribuna Maresme
escenaris ACOSTA’T A LA CULTURA
El POESIA i+ reivindica la trobada i la celebració amb propostes singulars Del 30 de juny a l’11 de juliol torna el POESIA i+, el festival d’irradiació poètica del Maresme organitzat per la Fundació Palau de Caldes d’Estrac, i un dels festivals de poesia més importants de Catalunya i cita ineludible de la creació contemporània. En la seva 16a edició, el Poesia i + recupera la presencialitat i tindrà lloc a Caldes d’Estrac, Canet, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt, Teià, Dosrius, Arenys, Alella i Mataró. Aquests nou municipis acolliran recitals, concerts, performances i propostes artístiques que posaran en diàleg la poesia amb les altres arts i el moment present. Els diversos actes se celebraran en espais singulars del Maresme, la majoria a l’aire lliure. Poetes i veus de l’escena musical independent completen el cartell. El cartell complet del POESIA i+ presenta una programació que comptarà amb una cinquantena de poetes, artistes i músics de diverses generacions, estils i procedències.
Nacho Vegas és un dels reclams del festival.
Així, el públic del festival podrà gaudir de l’actuació de les poetes Laia Llobera, Míriam Cano i Jaume Coll Mariné, tres de les veus més potents i personals de la poesia catalana actual; de Maria Arnal i Marcel Bagés, en un format íntim i exclusiu per al Poesia i +; o de Nacho Vegas, en una actuació de caràcter íntim i que serà una de les poques oportunitats de veure’l a Catalunya aquest any en format de recital. Pel que fa a la poesia, el festival fa una aposta decidida per una nova generació de poetes, amb noms com Gabriel Ventura, Jaume Coll Mariné,
Míriam Cano, Adrián Salcedo, Chantal Poch o Oriol Sauleda. També destaca la proposta de veus que no acostumen a tenir cabuda a les programacions habituals, com són Silvie Rothkovic + Nunavut, Teresa d’Arenys, Andreu Gomila o Sònia Moya. Enguany a banda dels espectacles de músics consolidats com Pau Vallvé, Joan Miquel Oliver o Ferran Palau, inclou a la seva programació propostes musicals de l’escena independent i d’una nova fornada d’artistes. Entre aquestes, hi ha Ikram Bouloum, Lu Rois, Anna Andreu, Maria Jaume o Esperit!
Els Pets tornen a Alella amb el Festival d’Estiu 17 anys després del multitudinari concert al Camp d’Esports Municipal, Els Pets tornen a Alella com a caps de cartell del programa del Festival d’Estiu. Arriben amb un any de retard perquè la pandèmia va impedir la celebració de la passada edició del Festival i el seu pas per Alella. Serà el 3 de juliol a l’idíl·lic escenari dels Jardins del Cal Marquès, en un concert en què el públic podrà gaudir dels 20 grans èxits d’aquesta banda que seran interpretats amb cronologia inversa, dels més recents als més antics. Una mirada retrospectiva del que han estat els 35 anys de la carrera del grup. El Festival d’Estiu arrenca el 2 de juliol amb un concert que porta el segell d’Alella. El cantautor alellenc Narcís Perich tornarà a actuar a casa 12 anys després i ho farà amb energia renovada i amb el seu vuitè disc a punt de sortir. El Festival acabarà el 4 de juliol amb una proposta per al públic familiar, amb el concert de pop més dolç del grup 2 princeses barbudes. . Un espectacle mb cançons pop plenes d’humor.
Tribuna Maresme | 9
La Fira Argillà Argentona torna al format presencial amb una nova ubicació La tradicional fira de ceràmica d’Argentona es reinventa per afrontar el seu retorn després de l’aturada de l’any passat, en què només es va fer la versió digital. La principal novetat és que els expositors se situaran al pati de l’escola Bernat de Riudemeia, al centre de la vila, amb una extensió a la plaça de l’Església, on s’hi ubicaran els tallers i activitats educatives, així com les exposicions, a més del Museu del Càntir. La fira s’iniciarà el divendres 2 de juliol a les 17 h i s’allargarà fins a les 22 h. Dissabte 3 i diumenge 4 l’horari serà de 10 a 22 h.Per a la fira d’enguany s’han seleccionat 57 ceramistes, que procedeixen majoritàriament de Catalunya i la resta de l’estat espanyol, però també hi haurà representants de Fran-
ça, Portugal, Marroc, Itàlia, Polònia, Rússia, Anglaterra i Luxemburg, una representació similar als anys anteriors a la pandèmia. En paral·lel a la fira es realitzaran dues importants exposicions: al museu s’hi presentarà una mostra titulada natuRareza, de ceràmiques d’Alberto Bustos, un dels autors de l’es-
tat espanyol actualment amb major projecció internacional. L’altra exposició, que porta per títol Ararat es podrà veure a la Casa Gòtica i serà a càrrec de Marc Iturri, un dels ceramistes que més destaquen de l’actual panorama català i que té forts vincles amb Argentona, ja que és un dels professors de l’escola de ceràmica de la vila.
A la zona d’activitats educatives de la plaça de l’Església s’hi podran veure demostracions de terrissa tradicional al torn, els més menuts podran participar als tallers de torn i fer la seva pròpia peça i els adults podran participar al taller de rakú el dissabte al vespre. Dissabte i diumenge a les 4 de la tarda es presentaran diversos films sobre ceràmica dins la mostra “Cineràmica 2021”. La fira es clourà, com sempre, el diumenge al vespre amb la trepitjada de fang. Càntir del 2021. Al recinte de la fira i al museu també s’hi podrà adquirir el càntir d’autor del 2021 que és obra original del prestigiós arquitecte i dissenyador Oscar Tusquets Blanca.
pantalles
10 | Tribuna Maresme
ACOSTA’T A LA CULTURA
L’assalt dels morts Jesús Gonzàlez t jesusgonnot
Zack Snyder és un dels directors més rendibles del cinema americà comercial i, al mateix temps, un dels realitzadors més polèmics. La seva exitosa carrera compta amb Amanecer de los muertos, on ens ensenyava que els zombis ja no eren aquelles criatures lentes i remoroses sinó que, quan tenien gana, podien arribar a ser molt intensos. Després ens va ensenyar el vessant sexy dels lluitadors espartans a la nissaga de 300. Snyder, però, s’ha especialitzat en les adaptacions de còmics al cinema (o les plataformes VOD), portant a la pantalla, i donant les seves particulars versions, d’herois com els de la Lliga de la justícia, Batman, Superman, Aquaman o, en versió femenina i empoderada, Wonderwoman. I ja se sap que, en qüestió de superherois, hi ha molt de fan radical que no tolera que es canviï ni una costura de la superdisfressa. I amb Snyder han tingut la polèmica assegurada. Tal és el poder del director que ha fitxat per Netflix per nodrir la productora de cintes
PROPERES ESTRENES EN UN LUGAR SALVAJE
De Robin Wright (EUA, 2021). Amb Robin Wright, Demian Bichir, Kim Dickens, Warren Christie, Brad Leland. ESTRENA 11/6/21
UN LUGAR TRANQUILO 2
De John Krasinski (EUA, 2021). Amb Emily Blunt, Cillian Murphy, Millicent Simmonds, Noah Jupe, Djimon Hounsou. ESTRENA 16/6/21 Una imatge de ‘Ejército de los muertos’.
Ejército de los muertos és una cinta apocalíptica que presenta molts paral·lelismes amb l’Amèrica real de superherois ara que Disney s’ha fet amb gran part del mercat. Però Snyder, ara cobert econòmicament, ha tornat al cinema de zombis que li ofereix més llibertat expressiva amb Ejército de los muertos, una cinta apocalíptica que presenta molts paral·lelismes amb l’Amèrica real. Ens trobem en un hipotètic rebrot d’una malaltia zombi, provocada per una criatura fugitiva de l’Àrea 51 (sic), que ha obligat a confinar la ciutat de Las Vegas.
Donada l’acumulació d’aquestes criatures s’ha hagut de construir un mur al voltant de la ciutat per aïllar-los i protegir la resta del país. Snyder no posa el focus en el mur, ja que no està parlant de la immigració (de la que en fa algun apunt), sinó del fanatisme irracional de Trump i els seus seguidors encarnats en uns zombis ferotges. Tampoc és casualitat aquest paral·lelisme amb els nerds que es van veure assaltant el capitoli. Després, Snyder es centra en una pellícula d’aventures bèl·liques prototípica sobre un grupet armat (a l’estil Equipo A) que entra a recuperar uns diners. Però això no treu el discurs antitrumpista que ens ha presentat anteriorment.
QUERIDOS VECINOS
De Damiano D’Innocenzo i Fabio D’Innocenzo (Itàlia, 2020). Amb Elio Germano, Tommaso Di Cola, Gabriel Montesi. ESTRENA 18/6/21
FAST & FURIOUS 9
De Justin Lin (EUA, 2021). Amb Vin Diesel, Charlize Theron, Michelle Rodriguez, Helen Mirren, Lucas Black. ESTRENA 02/07/21
CONSULTA CARTELLERA SETMAnAL Ocine Arenys: www.ocinearenys.es Cinesa Mataró Parc: www.cinesa.es Foment Mataroní: www.matarofoment.org Centre Parroquial d’Argentona: www.centreparroquialargentona.cat Espai Amistat: www.espailamistat.cat La Calàndria: www.cinemalacalandria.com Casal d’Alella: www.alella.cat/espaialella
12 | Tribuna Maresme
idees
PREGUNTES I RESPOSTES
Pandèmia global, l’inesperat era d’esperar OPINIÓ Soraya El Farhi Regidora Ajuntament de Mataró (ERC-MES-AM)
Fins que la Covid-19 no va tocar a les nostres sòlides portes en forma de confinament, davant la previsió d’un esclat de contagis i morts, no ens havíem adonat de la fragilitat de l’equilibri mundial. Altres virus ja havien donat senyals d’avís en els últims anys, com la SARS-COV1, Ebola, Zika, etc., però ens agafaven massa lluny o massa còmodes per preocupar-nos en excés, i els mecanismes de control sanitaris internacionals havien funcionat. La Covid-19 ens ha colpejat fort. Què hem après? A part d’uns costums d’higiene que han vingut a quedar-se, devem haver après que un sistema sanitari fort és imprescindible i que la inversió en investigació mèdica és estratègica i vital. Cal preguntar-nos si els governs ho han entès. Esperem que aquests aprenentatges no els abandonin per prioritzar només el creixement econòmic per guanyar eleccions. La Salut Pública està lligada al benestar econòmic. Només el temps dirà quins governs ho han entès i quins no.
Si els països rics es limiten a vacunar a la seva població i s’obliden dels països pobres un nou col·lapse està servit. Juntament amb la pandèmia va arribar el confinament, d’ineludible compliment, i més tard una cosa que ens va portar a la memòria situacions bèl·liques passades o de repressió; el toc de queda. Calia aturar-lo com fos i és evident que la població en general, i més com més concentració demogràfica hi ha en un lloc, és difícil de controlar en els seus moviments. El virus viatja amb nosaltres i som el seu mitjà de propagació. Per tant era comprensible que es limités la mobilitat nocturna, ja que s’evitaven reunions inoportunes i moments de desinhibició
festiva que tant agraden al virus. Algú creu encara que si no hi hagués hagut toc de queda s’hauria controlat la propagació de virus? Només cal veure el que ha passat el cap de setmana de la fi de l’estat d’alarma i ja tenim resposta. Va ser una revetlla al carrer, i encara avui hem de recordar una cosa: estem en una pandèmia mundial i el virus segueix entre nosaltres. Cal que la ciutadania prengui consciència, i els governs hem de vetllar perquè la mala praxis d’uns quants individus no ens aboqui a tots a una situació sanitària desastrosa. Les vacunes han arribat i amb elles l’esperança de la tornada a una situació similar a l’anterior a la pandèmia. Sembla que la fi d’aquest malson ja és a prop. Però de la mateixa manera que
el virus es va estendre sense misericòrdia per tots els països en poques setmanes la solució també ha de fer-ho. Si els països rics es limiten a vacunar a la seva població i s’obliden dels països pobres un nou col·lapse està servit. Sembla que això s’ha entès així i, cada vegada, hi ha més veus que s’alcen demanant vacunes per a tothom. No s’enganyin, no només és per bondat, és perquè no torni el virus en forma de mutacions a colpejar-nos de nou la nostra zona de confort. Però així i tot, benvingut sigui aquest altruisme, si serveix perquè les societats riques entenguin que el món és massa petit i que hi ha massa interconnexió per ser egoista i insolidari. Aquesta pandèmia ha estat i està sent molt dura. Però i si en lloc de tenir tot just un 1% de letalitat hagués estat un 30 o 50%? Els fonaments de tota la societat s’haurien ensorrat en una hecatombe sense precedents. Espero que hàgim après la lliçó: per combatre aquesta pandèmia i les que vindran caldrà invertir molts més recursos en investigació i recerca. Només així podrem combatre els virus i vetllar per la salut de tota la població.
Tribuna Maresme | 13
“Que cada cooperativa del territori regularitzés una persona migrada a l’any produiria un impacte social real” Coop Maresme Foto: Martí Albesa
L’economia submergida és un dels principals focus de vulneració de drets fonamentals de persones estrangeres extracomunitàries. És precisament en aquestes desigualtats on l’economia social i solidària (ESS) pretén jugar un paper clau per a la transformació, proveint a aquestes persones migrades de sortides laborals dignes a través de contractes laborals a cooperatives i entitats socials. A aquesta conclusió es va arribar a la jornada ‘Inserció laboral i regularització de persones migrades a l’ESS’, celebrada el dissabte 5 de juny a Premià de Mar, que va posar en valor l’economia social i solidària com a eina contra l’economia
submergida especialment a al Maresme, on hi ha registrades 8.349 persones que han emigrat des de l’estranger. El paper transformador de l’economia social. “Quin sentit té dir que som economia social i solidària si no vetllem per les persones en situació de vulnerabilitat. Hem de canviar el model econòmic imperant a través de la transformació social”, afirmava Silvia Llanto, sòcia fundadora de la cooperativa de treball Micaela. La primera activitat va ser una xerrada sobre el context legal i les necessitats burocràtiques per a la contractació d’estrangers en situació d’irregularitat administrativa, la qual va anar a càrrec de Karim Sabni, expert en migracions i soci
Xerrada de Karim Sabni.
de la cooperativa Idària. “Si les més de 600 cooperatives que hi ha al territori s’impliquessin a regularitzar una persona migrada cada any, estaríem generant un impacte social real”, va assegurar Sabni. Requisits per a la contractació d’estrangers. Perquè una entitat social o cooperativa pugui contractar una persona estrangera sense els papers en regla i facilitar així el seu accés a una autorització de residèn-
cia i treball temporal a Espanya, cal que l’organització estigui lliure de deutes i hagi tancat l’any sense pèrdues. A més, és imprescindible que la demandant de feina hagi viscut durant tres anys i de manera ininterrompuda al territori. És el cas d’en Youssef Hejjou, un jove premianenc que va emigrar a l’Estat encara sent menor d’edat. Ara, i gràcies al vincle amb diferents agents socials del poble, està en tràmit d’aconseguir un contracte laboral amb el viver El Nou Garden a través del qual podrà regularitzar la seva situació administrativa. “Hi ha molts joves amb problemes per trobar feina. És molt important tenir una xarxa de suport com Premià Acull”, digué en Youseff durant la taula d’experiències.
14 | Tribuna Maresme
Sentit comú OPINIÓ Ferran Planell Escriptor
Fa ja un fotimer d’anys —tants, que no puc recordar amb detall ni el nom del programa ni la persona entrevistada— una psicòloga, crec, a la pregunta del presentador sobre què era el sentit comú, li contestava, més o menys, que tenir sentit comú era transitar pel carrer Aragó de Barcelona en plena nit, buit i amb tots els semàfors en verd, minorant un pèl la velocitat en travessar cada cruïlla. És manifest que el semàfor verd ens dona prioritat de pas, però no ens garanteix que cap eixelebrat o despistat
se salti el seu en vermell. Vaig trobar la resposta encertadíssima. Tant, que he pogut oblidar als protagonistes, però no pas el concepte. El sentit comú dona molt de joc, posats a filosofar, i l’exemple exposat en simplifica la comprensió. A més, l’exemple em va bé per escriure sobre la nova entrada en vigor el passat 11 de maig de les limitacions de velocitat a les ciutats. És del tot evident que qualsevol mesura orientada a reduir la sinistralitat i el nombre d’atropellaments, ha de ser, per principis, sempre benvinguda. Com també ho és, ja po-
sats, que si volem risc zero, tan sols cal prohibir la circulació de qualsevol tipus de vehicle, motoritzat o no, i els accidents per ciutat es reduiran únicament a aquells produïts com a conseqüència d’una desafortunada entrebancada o fins i tot, si voleu, relliscada en cas de pluja. No és de sentit comú anar a 50 km/h en una zona de vianants, com tampoc ho és anar a 60 un diumenge a les set del matí per la Ronda de Dalt sense gairebé cap vehicle circulant. Se’m fa difícil albirar un futur fet a cop de prohibicions en els que la responsabilitat individu-
30
al quedi reduïda senzillament a decidir si hom se salta o no la norma. De ben segur que aniríem millor si no calgués prohibir tant, clar que això se’m fa impossible sense millorar l’educació. Hom pot recordar de gran tots el rius d’Europa i les seves capitals, però malament si és incapaç de tenir sentit comú. I no és tan sols un tema vial, sinó que ho és en tot. Tan aberrant és veure una munió de gent participant sense mascareta en una entrompada un divendres a la nit, com algú anant a la feina un dilluns a les sis del matí caminant tot sol per un carrer qualsevol amb la mascareta posada. Si us plau, sentit comú.
150 anys de la Comuna de París FENT MEMòRIA Margarida Colomer Historiadora
La Comuna de París va ser un nou esclat revolucionari després de la revolució de 1789. Va durar unes deu setmanes, des de del 18 de març fins el 28 de maig. Unes setmanes de sang i foc. Fou dirigit per sectors que es volien independitzar de les institucions del país i construir el seu propi model social alterna-
tiu, amb propostes com: Democràcia “directa”, sufragi universal (masculí) a tots els àmbits (barri, municipi, milícia i policia, empreses...); jurats populars en comptes d’un poder judicial diferenciat; laïcisme, separació entre Església i Estat; educació bàsica, obligatòria, gratuïta i laica; Milícia local que només s’activa en cas de necessitat, per substituir l’exèrcit nacional; abolició de la prostitució; implantació progressiva de l’organització
cooperativa del treball... En un marc econòmic i polític en plena implantació del capitalisme i liberalisme, França s’alça en armes per a imposar la dissolució de l’Estat i la seva transformació en una república democràtica i social federativa de totes les comunes municipals franceses autogestionades. La repressió va ser brutal: 20.000 morts; 40.000 persones jutjades en consells de guerra entre els quals 10.000 condem-
nats a pena de mort, treballs forçats, deportació o presó; i 10.000 exiliats a gran Bretanya, Bèlgica o Suïssa. Conseqüències ideològiques que cal destacar-ne: la difusió del marxisme i la del partits socialistes, la construcció d’un model federalista polític i social, el comunisme llibertari i l’anarquisme. Totes aquestes propostes han formar part de les alternatives polítiques a la Catalunya des de finals del s. XIX i tot el s. XX.
Tribuna Maresme | 15
AMIC, una estructura de país que sempre hi és OPINIÓ Ramon Grau i Soldevila President Assoc. Mitjans d’Informació i Comunicació
Us imagineu un poble o ciutat sense un mitjà que us acompanyi, que us escolti, que us expliqui què passa a prop de casa? Manllevant unes paraules d’en Vicenç Villatoro, els mitjans de proximitat són la plaça del poble, una plaça on tothom hi té cabuda, on es parla, on s’escolta, on es debat del bo i del dolent, del que fa l’ajuntament, les entitats, les persones… On s’explica qui és qui, l’oferta dels serveis i el comerç més proper. Sense aquesta plaça, un poble és una urbanització. L’AMIC és l’entitat de referència dels mitjans de proximitat a tots els territoris de parla catalana, formada per 475 mitjans tant en paper com digital,
la gran majoria auditats, que sumen 2,5 milions de lectors en paper i en digital més de 12 milions d’usuaris únics. No hi ha cap mitjà que ho iguali i per això i per moltes altres coses, des de sempre reclamem tenir un lloc destacat en l’agenda de les administracions en el repartiment de la publicitat i dels ajuts. Som l’estructura de comunicació de la gent, la que mai falla i que sempre s’ha mullat en defensa de la cultura, la
llengua i tot el que representa la suma de moltes petites identitats que en conformen una de més gran. Si ho mirem des del vessant lingüístic, els mitjans de proximitat de l’AMIC utilitzen més del 85% el català en totes les comarques catalanes, i també en tota l’àrea metropolitana de Barcelona (més del 95% si hi afegim els mitjans bilingües). Sí, podem afirmar que la penetració dels mitjans en la llengua del país en espais
on el català és minoritari és absoluta. És però, per desgràcia, una realitat amagada en molts despatxos tant de l’administració com dels departaments de comunicació de les grans i mitjanes empreses i de les centrals de mitjans. L’AMIC, des de fa 20 anys, treballa per visibilitzar aquest fenomen únic i ric per la seva diversitat i pluralitat, que contribueix a mantenir l’equilibri territorial, la cohesió social i la democràcia. Arriben nous responsables en els diversos departaments del Govern, i fora bo que ho tinguessin clar i no seguissin abocant tants recursos a la roda de sempre. Són temps nous i cal fer coses diferents. En aquest sentit, l’AMIC és un gran altaveu de 475 altaveus que junts arriben molt lluny.
16 | Tribuna Maresme
El coratge de seguir llegint
XeRRaDes Cicle de xerrades: ‘El gènere, del passat al present’. Mataró. Activitat online. Dia 8 a les 19 h: Dones poderoses i societats multigènere. Exemples des de la prehistòria europea a càrrec d’Ignacio Soriano. Dia 9: Poder y poderío. Intrusas e impensables en arqueología. Dia 10: Masculinidad, homosexualidad y miedo al castigo a través de la Inquisición. Dia 11: El gènere, del passat al present, Taula rodona. Com es poden detectar i combatre les notícies falses? Vilassar de Mar. Activitat online. Dimarts 8 a les 18 h. A càrrec d’Ernest Abadal Falgueras. Els orígens del deute. Vilassar de Dalt. Jardins del Museu Arxiu. Dimarts 8 a les 19 h. Amb Ignasi Terradas. XXIV Jornada: La Recerca Sanitària al Maresme. Cabrils. Centre Cívic la Fàbrica. Dijous 10 a partir de les 15.30 h. El dret a un habitatge digne i adequat: Què passa en el nostre entorn? Premià de Dalt. SC Sant Jaume. Dijous 10 a les 19 h. A càrrec de Salvador Milà. Els tresors de la Llengua. Vilassar de Mar. Activitat online. Dimarts 15 a les 18 h. A càrrec de Màrius Serra. Escriure per a televisió, de Shakespeare al serial televisiu. Vilassar de Dalt. Jardins del Museu Arxiu. Dimarts 15 a les 19 h. Amb Marta Grau Rafael. Llegendes de la Serralada Litoral. Cabrera. Biblioteca Ilturo. Dimecres 16 a les 17.30 h. A càrrec d’en Toni Marí. Pictofonia de Caravaggio. Teià. CMC La Unió. Dimecres 16 a les 20 h. A càrrec de Cori Mercadé, artista i educadora,Cèlia Parts, mezzosoprano. El cor no oblida. Alella. Can Lleonart. Dijous 17 a les 19 h. Una conferènciaespectacle sobre l’Alzheimer dirigit per l’alellenca Susana Eva Martínez. Artifici o amanerament? Arenys de Mar. Biblioteca. Divendres 25 a les 18 h. Lectures i interpretacions del cos i el gènere en l’estètica camp.
VALORS.ORG Anna Pagès Més continguts a valors.org
M’arriba a casa El monstre de la memòria, d’Yshai Sarid, traduït al català per Club Editor. Sarid, en hebreu, significa “les restes”, “allò que queda”. L’autor és advocat i periodista. Té la meva edat. La història s’explica en un informe que el protagonista envia al director del Iad vaXem, la Fundació per la Xoà, a Jerusalem. En realitat és una missiva que el lector, testimoni de la relació entre aquests dos homes especials, haurà de desxifrar pel seu compte. El protagonista és historiador, expert en els camps d’extermini de Polònia, on viatja sovint acompanyant gent de naturalesa molt diversa: polítics, militars, diplomàtics i sobretot joves d’Institut amb els seus professors. Fa de guia d’uns llocs, d’un espai i d’un temps, però també d’una cosa que no té nom i que es va fent present cada dia. És un acadèmic. Té un mètode per recollir dades. Segueix fil per randa un model d’investigació. També fa revisió de la literatura. Sap citar les fonts. S’endinsa en un món de referències escrites sobre la Xoà, en coneix tots els detalls, és capaç de donar arguments i teories sobre el procés d’exter-
mini. Va a congressos. Els acadèmics estudiem els temes a fons. Això ens permet presentar els papers a les revistes d’impacte i després als sexennis d’acreditació de la recerca. Som uns excels buròcrates de la Universitat. La història d’aquest investigador, mogut pel requisit acadèmic-editorial dels signes del temps, disposat a ser científic en l’anàlisi dels fets i l’estudi de les variables intervinents, fa posar els pèls de punta. Volem saber com avança el relat, però al mateix temps l’impacte pels detalls del procés d’extermini que descriu obliga a recular una mica. No és el mateix impacte que el de les revistes al Carhus + o al Web of Science. És una cosa que se’t fica a dins. “Massa tard; hauria d’haver apagat el foc fa estona”. El marc metodològic i les convocatòries competitives no poden donar raó d’una cosa impensable com aquesta. Què hem après de tot plegat? Quina és la lliçó pel present? Una variable estranya fa acte de presència en el rigor metodològic, l’etern retorn del que no podem simbolitzar ni posar
al paper o a la comunicació. Hi havia persones amb una història, nens i nenes de totes les edats, gent gran. Tenien noms de pila: Edith Stein, que fou l’assistent de Husserl, les germanes de Freud, que es deien Rosa, Mitzi i Pauli. Tothom tenia una vida que ningú més va viure en el seu lloc. De vegades la impressió és tan forta que cal abandonar la lectura un instant. Mentre cuinava a casa, llegia aquest llibre. “Un moment si us plau”. Llavors dipositava el llibre cap per avall, al costat de les olles, per respirar. “No sé si podré seguir llegint…”. La lògica del camp, de la classificació, dels procediments, de l’avaluació, de l’acreditació, que és al capdavall una variant de la mort, aquesta lògica, nosaltres sabem quina és. La coneixem, encara que no ens hagin deportat. Fa falta coratge per amagar una criatura sabent que et jugues la vida dels teus. En canvi, per matar algú no s’ha de ser valent. Prendre consciència de l’inassimilable, el corcó que ens habita, la nostra pròpia contingència, el forat immens que cap mètode pot recobrir ni cap acadèmia absorbir, implica el coratge de seguir llegint.
tecnologies
Tribuna Maresme | 17
PREGUNTES I RESPOSTES
El màrqueting que deixa empremta TRIBUNA 4.0 Eli Guillén Màrqueting digital www.eliguillen.es
Popeye és una icona popular, un símbol d’acceptació de ‘soc el que soc’ i el màxim representant dels espinacs. El famós mariner va ser creat per la Cambra de Productors d’Espinacs dels EUA per promocionar el seu consum entre una societat que estava immersa en la Gran Depressió. Gràcies a aquesta campanya, que va passar de tira còmica l’any 1919 a ràdio, televisió, etc..., el consum d’espinacs va augmentar als Estats Units fins a un 33%. Popeye és considerat el pri-
mer exemple de branded content o contingut de marca de la història. Branded content és un anglicisme i en l’àmbit del màrqueting fa referència a un contingut informatiu i d’entreteniment construït o impulsat per una marca i d’interès per a la seva audiència, en què se solen reflectir els valors, la filosofia i el mode de fer de la marca. Cada cop més les marques necessiten generar aquest vincle emocional amb els seus consumidors per aconseguir el seu compromís sense ser intrusius. De fet, és una tècnica de màrqueting que no implica publicitat tradicional. El seu propòsit és impulsar la participació a través del contingut i, sovint, cohabita en mitjans
Mataró participarà en la Mobile Week 2021 La tercera edició del Mobile Week, organitzat per Mobile World Capital Barcelona i el Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública de la Generalitat de Catalunya, es tradueix en una setmana dedicada a apropar la tecnologia a la ciutadania a través de diferents activitats gratuïtes que combinen el format presencial i digital. Se celebrarà del 21 al 27 de juny i del 5 a l’11 de juliol, depenent dels emplaçaments. Hi participen divuit territoris catalans que centraran les seves activitats en tres temàtiques principals molts enfocades a cobrir les necessitats i inquietuds de la ciutadania: la protecció de la nostra privacitat i dades a Internet, les habilitats professionals digitals que està demanant el mercat i el paper que desenvolupa la tecnologia
durant les crisis. En definitiva, tallers i xerrades per a impulsar l’empoderament i alfabetització digital dels seus ciutadans, plantejant diferents espais de reflexió i participació que permetran adquirir eines i coneixements per afrontar el nostre present digital més informats i capacitats. TecnoCampus. La Mobile Week a Mataró s’inaugurarà el dia 5 de juliol i les activitats es realitzaran els dies 6, 7 i 8 del mateix mes. Les xerrades i tallers que es duran a terme seran un espai per a la reflexió i el diàleg sobre el paper de la tecnologia en els moments de crisi derivada de la pandèmia de Covid-19, així com sobre els canvis que tindran lloc en el mercat de treball i les habilitats professionals necessàries en la nova realitat.
com a vídeos, podcasts, articles i esdeveniments en viu. El contingut de marca no se centra en el producte real, sinó en la qualitat de la mateixa marca. Els principals objectius d’aquesta mena de campanyes són guanyar notorietat i rellevància construint una relació
estable i duradora amb l’audiència a través de continguts útils per, en última instància, aconseguir la venda directa. El contingut de marca acostuma a explicar una història, evoca una resposta emocional, és entretingut o fa una declaració social. No és un argument de venda ni una forma invasiva de màrqueting. En definitiva, amb el contingut de marca pretenem dissenyar una estratègia de continguts produïda per l’empresa, amb la qual busquem generar una conversa i una resposta emocional. Es tracta de crear un contingut que desperti sensacions i que romangui en l’imaginari del consumidor. T’animes?
18 | Tribuna Maresme
gastronomia SABER VIURE
A poc a poc tornen els esdeveniments i experiències enogastronòmiques Eli Cots Foraster www.avinturat.com @avintura.t
Diuen que la vida és adaptar-se o morir. Doncs han estat tres mesos d’estira i arronsa, fins que a la masia municipal Can Magarola d’Alella es va segellar l’acord per formar Govern. I durant el dinar es va servir vi de la DO Alella. No sabrem si aquest fet va ajudar a tancar les negociacions, ja que era Eurípides que deia que a on hi ha vi hi ha amor, o perquè s’acostava la data crítica. El que sí que s’ha emmotllat és Tiana i la seva cita anual amb la gastronomia i el vi. No ens volien deixar sense la seva mostra, que han rebatejat amb el nom de “el Tast va de tapes”. Es trasllada la mostra als restaurants i establiments adherits a través d’un passaport que farà recórrer i descobrir els millors restaurants, bars, cellers i cerveseries de la vila amb les seves tapes maridades amb el vi de la DO Alella i cerveses artesanes locals. I si s’aconsegueix un segell de cada establiment, s’obsequiarà amb una ampolla de vi o
Sempre tenim els cellers de la DO amb els braços oberts per rebre les nostres visites i donar-nos a tastar els seus vins amb cervesa artesana. Una cita per apuntar-se a l’agenda, els caps de setmana de l’11 al 13 i del 18 al 20 de juny, amb motiu de la seva festa major. I qui vulgui acompanyar-ho d’una opció encara més cultural, els dies 14, 15 i 16, s’oferiran menús especials als establiments adherits acompanyats amb algun tipus d’espectacle que hagi escollit el local. Des de música, poesia, i altres espectacles que els ha ofert l’Ajuntament i que
aniran a càrrec de la organització mateixa. Sembla que a poc a poc van tornant els esdeveniments i experiències enogastronòmiques. Al Maresme en tenim per a tot l’any. A l’estiu les del peix i marisc, les del tomàquet, les mostres de Sant Pol, Cabrils, la de vins DO Alella, el Wine & Tapes d’Arenys... i seguiríem. Però haurem d’esperar a mesura que es vagin acostant les dates de cada una. Mentrestant, sempre tenim els cellers de la DO amb els braços oberts per rebre les nostres visites i donar-nos a tastar els seus vins. Fins i tot al Time Out han triat el Celler Can Roda com una de les 10 millors visites a cellers a prop de Barcelona.
Desdejunis saludables La millor manera de començar el dia és amb un desdejuni saludable i equilibrat, que ens aporti l’energia suficient per a afrontar la jornada, però que no ens ompli de calories. Et proposem algunes opcions amb els quals quedar-nos satisfets. La clau és utilitzar ingredients naturals i oblidar-nos per complet del sucre: • Flocs de civada amb llet. Millor si és desnatada o semi. També pots plantejar-te substituir la llet de vaca per altres d’origen vegetal com la de soia, la d’arròs o la de civada. • Iogurt desnatat amb cereals o fruits vermells. Aquestes fruites a més de ser boníssimes tenen antioxidants i moltes altres propietats beneficioses per a l’organisme. • Torrades de pa de sègol. Amanides amb una mica d’oli d’oliva verge extra, o acompanyades d’alvocat, ou dur, salmó fumat, formatge fresc o gall dindi. Hi ha moltes opcions a triar. • Una peça de fruita sempre és una bona alternativa. Si l’acompanyem d’una infusió, serà el desdejuni perfecte. • Smothies de verdures i fruites.
Tribuna Maresme | 19
Imchi, tota la força de les cerveses artesanes
EL TAST
ROURA Criança
GS
GARNATXA SYRAH 2017 Examen visual: Color rubí intens, net i “viscós” en remoure la copa, ja que deixa una ampla i persistent llàgrima.
Examen olfactiu: Fruits vermells, cirera negra, pebrot violeta i clau típics de les varietats i fruits secs, regalèssia, cuir, tabac, procedents de la criança en bota.
A Cabrera de Mar, concretament al Polígon de les Corts (Camí del Mig, 110), es pot trobar Imchi, una nova fàbrica de cerveses artesanals que també esdevé un espai per anar amb els amics i prendre-hi saboroses cerveses, alhora que es poden picar diverses propostes, com ara pizzes.
A les mateixes instal· lacions on es produïa la cervesa artesana La Cabra del Maresme, ara s’hi ha instal· lat el nou projecte d’Imchi, que es materialitza amb unes saboroses i diversificades cerveses artesanes, comercialitzades i que alhora poden consumir-se en l’espai habilitat a la fàbrica com a punt de
trobada, en un lloc molt ben comunicat i de fàcil accés. Les diferents propostes d’Imchi es plantegen com una “cervesa del Maresme per al món” i les ampolles compten amb un modern i atractiu disseny. Les fan possibles un grup d’amics amb 15 anys d’experiència en l’entorn cerveser.
Examen gustatiu: Molt sedós, agradable, posseeix un gran taní que fa que sigui subtil, molt elegant i persistent. Gastronomia: Carns rostides, carns blanques acompanyades de salses potents, estofats i guisats, tota mena de formatges, en especial el d’ovella, amanides completes (amb fruits secs, pollastre i salses), arrossos de carn, risottos, bolets, llegums i embotits. Peixos potents, com les sardines.
sortides
20 | Tribuna Maresme
SABER VIURE
Ruta: El búnquer d’Arenys de Mar Josep Grau (Montaltrek) www.montaltrek.org
Com podria anar de Sant Vicenç de Montalt a Arenys de Mar, per la muntanya? Hi ha algun pas entre l’autopista, les rieres i els turons? Avui ho esbrinarem a través d’una ruta tan variada que anirem des de dalt d’un turó fins a tocar l’aigua del mar. Només ens fa falta agafar la motxilla amb aigua pel camí i... som-hi! El primer punt que ens impressionarà és passar per sota el Pont de l’autopista, que tenim a 51 metres sobre nostre, el Pont que a l’altura de Cal Segal, salva la Riera de Torrentbó. Van trigar 20 mesos a construir-lo i va ser un dels punts més complicats de les obres perquè tenia un gran desnivell. Deixem de costat la Colònia Andersen, que es va edificar durant la segona meitat del S. XX. Ens enfilem a les cases per la penya, hi pujarem a través d’un carrer molt costerut amb molts giravolts per salvar el desnivell. Seguint el camí podem veure a la dreta la Torre dels Encantats, situada sobre el Puig Castellar. Es va edificar sobre
COM ANAR-HI? Itinerari: Circular. Durada: 2.30 h. Desnivell: 267 m. Distància: 8 km. Època: evitar l’estiu. Consulta la ruta completa al nostre web o a través del següent QR:
les ruïnes d’un poblat ibèric. Sobre aquesta Torre hi ha una llegenda d’amor entre una princesa sarraïna de nom Fàtima amb un vilatà de Caldes: en Busquets. Continuant el camí, arribem al Rial de Valldegata i al seu marge dret, podem veure un parell de masos de pagesia: Can Grau i Can Puig.
Arribem al complex comercial i d’oci de La Muvisa, aquí podem fer compres en diferents Centres Comercials, anar al cinema o a algun dels restaurants que hi ha. Travessem la carretera i la via del tren. Una vegada a la platja, podem gaudir, sempre que no sigui estiu, de la solitud del paratge, l’olor de sal i algun pescador de canya que dona moviment al decorat. Aquí a la platja trobem el Búnquer d’Arenys, encara en bon estat. És un dels 43 que a la costa del Maresme tenim ben conservats. Durant la Guerra civil espanyola les forces repressives van fer ús del bombardeig sistemàtic sobre la població civil. Aleshores els avions que atacaven Barcelona s’enlairaven des de Mallorca, dominada per les tropes franquistes. El bombardeig de la capital catalana, però, no era frontal. Abans els aparells arribaven fins a Arenys de Mar i sobrevolaven el Maresme. Per aquesta raó a finals de 1936 i durant el 1937, els ajuntaments republicans de la comarca van decidir crear una línia de búnquers antiaeris, amb l’objectiu de defensar-se dels atacs des de l’aire.
Tribuna Maresme | 21
Rutes del projecte ‘Patrimoni cultural al teu aire’ a Premià de Mar Sota el nom de ‘Patrimoni cultural al teu aire’ s’ha endegat un projecte de rutes temàtiques a fer pels carrers i places de Premià de Mar. Les rutes, que són autoguiades, pretenen donar a conèixer el patrimoni històric i cultural de Premià de Mar. Les rutes es poden consultar i seguir mitjançant mapes en línia des del web patrimoni.pdm.cat. Inicialment, el projecte presenta tres rutes: · Història al carrer, ja existent des del 2019 a partir d’un procés participatiu convocat per Consell Municipal de Cultura, proposa un recorregut a través dels carrers de Gibraltar, de la Rectoria i de Sant Antoni, i de la plaça de l’Ajuntament, on diverses pintures ubicades a les façanes recreen altres
tants episodis històrics de la vila. Aquesta ruta es pot seguir a través d’una audioguia que es pot descarregar des d’un codi QR ubicat a un monòlit que es troba a la cruïlla dels carrers de Gibraltar amb Marina. • Ruta del modernisme i edificis contemporanis declarats Bé Cultural d’Interès Local. • Ruta de les masies declarades Bé Cultural d’Interès Local.
RUTES GUIADES I SORTIDES La Casa Coll i Regàs com a mostra de les arts modernistes. Mataró. Casa Coll i Regàs. Dijous 3, 10, 17 i 24 a les 12h. La visita ens acosta a les arts aplicades presents a la casa: pedra, fusteria, forja, esgrafiats, ceràmica i mosaics hidràulics. Aquesta proposta ens fa entendre els oficis artesanals i les seves tècniques de treball. visites@casacolliregas.cat. La Casa Coll i Regàs com a mostra dels gustos modernistes. Mataró. Casa Coll i Regà. Divendres 4 i 18 a les 18h. Visita que convida a reviure els costums de la societat de finals del segle XIX en el marc de la Casa Coll i Regàs, magnífic exemple d’aquesta vida moderna.
El pont de la Vila. Mataró. Parc Forestal. Diumenge 13 a les 10 h. Passejades guiades del Parc del Montnegre i el Corredor. Inscripció prèvia a l’Escola de Natura del Corredor. La Casa Coll i Regàs com a mostra d’una època. Mataró. Casa Coll i Regàs. Dissabtes 12, 19 i 26 a les 18h. Visita centrada en un context històric marcat per la Revolució industrial, la transformació urbanística de Mataró i el protagonisme de la burgesia. Visita guiada a la Mina d’Aigua. El Masnou. Mina d’aigua. Diumenge 13 a les 11 i 12 h. Us convidem a submergir-vos per descobrir un tram de les mines d’aigua.
Alella, 1.000 anys d’història. Alella. Oficina de Turisme. Diumenge 13 a les 10 h. Passejant pels carrers podrem conèixer la història d’Alella i els elements més importants: l’ocupació romana, les restes romàniques, la sagrera, les cases modernistes i d’estiueig...
La Casa Coll i Regàs amb vermut modernista. Mataró. Casa Coll i Regàs. Diumenges 13, 20 i 27 a les 12h. Vine a descobrir la joia del modernisme de Mataró, projecte de l’arquitecte mataroní Josep Puig i Cadafalch i finalitza la visita amb un vermut modernista a la terrassa.
Vil·la romana de Torre Llauder. Mataró. Torre Llauder. Dissabtes 12, 19 i 26 a les 19 h. Visita guiada a les restes d’una vil·la romana del segle I dC.
Església de Sant Pere del Masnou. El Masnou. Església de Sant Pere. Dissabte 26 a les 10.30 i 12 h. Visita guiada.
Les aus del Parc. Arenys de Munt. La Central, Parc de Can Jalpí. Diumenge 13 a les 11 h. Descobreix l’entorn del Parc de Can Jalpí.
El Modernisme a Mataró. Mataró. Des de l’Ajuntament. Dissabte 19 a les 18 h. Visita guiada per les manifestacions arquitectòniques que el Modernisme va deixar a Mataró.
22 | Tribuna Maresme
salut SABER VIURE
Envelliment saludable i exercici físic després de la COVID-19 Esther Masjoan Galbany Fisioterapeuta. Residència i Centre de Dia Can Boada
Durant el darrer any, amb la pandèmia, ens hem mogut poc. Ara és el moment, per tant, de tornar-nos a activar o començar alguna activitat i així procurar per un envelliment saludable i una qualitat de vida òptima. Fer exercici regular comporta molts beneficis, sigui en l’àmbit físic, psíquic o social. Disminueix el risc de patir malalties cardiovasculars i la pèrdua de massa òssia, millora la incidència i facilita el control de la diabetis mellitus, redueix el dolor en persones amb osteoartritis... La potenciació muscular augmenta la força i la massa muscular, això incrementa la flexibilitat i millora l’equilibri, cosa que disminueix el risc de caure i proporciona una major capacitat per fer les activitats habituals de la vida quotidiana. I s’han d’afegir dos beneficis no tan coneguts, però molt importants, que són la prevenció de la discapacitat i la dismi-
Es recomana fer exercici cada dia, per un període d’uns 30 minuts, però es pot començar per seleccionar tres dies a la setmana nució de patir deteriorament cognitiu. Es recomana fer exercici cada dia, per un període d’uns 30 minuts, però es pot començar per seleccionar tres dies a la setmana i dur a terme activitats com sortir a caminar a un ritme lleuger (i si pot ser acompanyat/da). Es pot combinar amb dife-
rents activitats com pujar i baixar escales, la bicicleta estàtica, apuntar-se a classes de ball, fer taitxí… Inclús, quan mirem la televisió, durant els anuncis, podem aixecar-nos i caminar una mica, fer algun estirament... En definitiva, per fer qualsevol acció que comporti moure’s. Fer exercici millora la nostra salut de manera integral, tot i que no podem oblidar que una bona alimentació i uns hàbits saludables ens ajudaran a potenciar-la. L’exercici físic és una font d’energia i augmenta la nostra autoestima. En definitiva: el moviment és vida!
L’invent català que amb una prova d’orina detecta el càncer de pit El futur de la detecció del càncer de mama podria ser una simple mostra d’orina. L’enginyera catalana Judit Giró ha inventat un prototip de detecció precoç del càncer de pit que es pot utilitzar a domicili, amb un funcionament semblant al dels tests d’embaràs. Aquest invent, anomenat The Blue Box, ha estat guardonat amb el premi britànic James Dyson Award. Tot i els grans avanços, el projecte encara està en una fase molt jove i tot just està començant a arrencar. D’aquesta manera, Giró també ha explicat que és complicat seguir tirant endavant una startup sense inversors, ja que són una part important del teixit. El prototip podria sortir al mercat l’any 2024. Així doncs, quan les dones creguin tenir símptomes que podrien esdevenir en un càncer de pit, haurien d’anar a la farmàcia, comprar el seu dispositiu i utilitzar-lo des de la comoditat de casa seva. Això si, un cop es té el resultat, s’hauria de visitar al metge. Però amb només una mostra d’orina s’hauria aconseguit fer el primer diagnòstic.
Tribuna Maresme | 23
Ets massa sensible! José M. Guillén Lladó Psicòleg i terapeuta ment-cos www.josemariaguillen.com
Si t’ho han dit més d’una vegada, com un retret per no comportar-te de manera dura i inflexible, pot ser que siguis una PAS (Persona Altament Sensible). El cert és que ser-ho no és ni un defecte ni una malaltia, tot i que pot comportar problemes emocionals i de relació amb un entorn que, malauradament, sol ser bastant insensible, materialista, competitiu, agressiu... De fet, al món li falta sensibilitat. I així va tot, de mal en pitjor. A sobre, els mitjans massius de comunicació s’encarreguen d’insensibilitzar-nos respecte als grans problemes que provoquen milions de morts, pobresa i degradació. Fins i tot aconsegueixen que, al
final, moltes persones només siguin sensibles quan se’ls hi toca la butxaca. Quina pena. L’alta sensibilitat (anomenada científicament sensibilitat del processament sensorial), va ser donada a conèixer per la doctora Elaine Aron a mitjans dels 90 en publicar el llibre El Don de la sensibilidad. Des de llavors, els estudis i les evidències al respecte s’han anat incrementant, tot i que encara
queda molt per investigar. La realitat, però, és que quan la PAS descobreix que ho és, tot canvia. Pot entendre moltes de les coses que li han passat i el perquè de com és. Pot, tanmateix, aprendre a gaudir i aprofitar el seu “do” i, alhora, reduir els inconvenients. Això sí, cal diferenciar i tractar els possibles problemes emocionals i psicològics que, com qualsevol persona, pugui haver
acumulat. No obstant, el canvi de perspectiva pot afavorir la resolució d’aquests. Degut a tenir un sistema neuro-sensorial més desenvolupat i perceptiu, la PAS capta i processa la informació més intensa i profundament, de manera que pot ser molt sensible a sorolls, olors i llums fortes, al dolor, a la violència, a les crítiques, així com captar més subtileses de l’entorn. Necessita més estones de tranquil·litat per rebaixar la saturació sensorial. És més emocional, idealista, creativa, estima la música, la natura, fins i tot més espiritual i profunda en els seus pensaments. I molt empàtica. El balanç final és i ha de ser positiu tot i els inconvenients. Si et diuen que ets massa sensible, pots sentir l’orgull de ser-ho. De veritat.
24 | Tribuna Maresme
festes
GAUDEIX DEL TEU MUNICIPI
SANT JOAN. FESTA MAJOR VILASSAR DE MAR. DEL 23 AL 27 DE JUny
La Festa Major de Vilassar de Mar torna amb actes per a tots els públics Concert de Festa Major. 19.30 h. Escola Pérez Sala. La Principal de la Bisbal ens oferirà un concert que barrejarà idiomes, estils i músiques amb l’objectiu de fer-nos sentir que la música ens pot emocionar com cap altra de les arts.
DIMECRES 23 JUNY Actuació de la Turrunats Band. 19.30 h. Escola Pérez Sala. La Turrunats Band, nascuda en el si de l’Aula de Música, ens oferirà la interpretació de l’obra No hi ha res com Vilassar, composada el 1951 pels vilassarencs Josep Pol i Ramon Castells.
Roger Freedom Sessions: Live editions. 19.30 h. Jardí de la Biblioteca Municipal Ernest Lluch. Roger Freedom és un DJ i productor de música electrónica.
Celebració de la Festa dels Països Catalans. A continuació, Escola Pérez Sala. Amb l’arribada de la Flama del Canigó.
Concert de Sardanes. 22 h. Escola del Mar. La cobla Principal del Llobregat, interpretarà un programa de nou sardanes.
Pregó de Festa Major. Tot seguit, Escola Pérez Sala. Amb gran petardada i actuació de la Sant Pau Rhum Band, que interpretarà La Rumba de Vilassar de Mar.
Akelarre de foc. 22 h. Parc de ca l’Abril (C. Maria Vidal, 108). A càrrec dels Mansuets de Foc. Concert de Festa Major. 22 h. Escola Pérez Sala. Amb La Principal de la Bisbal.
Revetlla de Sant Joan. 23.30 h. Escola del Mar. Amb MashUpParty Band i Versión imposible.
Akelarre de foc. 23 h. Parc de ca l’Abril (C. Maria Vidal, 108). A càrrec dels Mansuets de Foc.
DIJOUS 24 JUNY Oops! 11 i 12.30 h. Escola del Mar. Espectacle familiar d’humor a càrrec de Teatre Mòbil.
DIVENDRES 25 JUNY The Postcard. 11 i 12.30 h. Escola Pérez Sala. Espectacle familiar d’humor gestual a càrrec de Txema Muñoz.
Solemne eucaristia concelebrada. 11.30 h. Església Parroquial de Sant Joan. En memòria del naixement de Sant Joan Baptista.
CREU DE SANT JORDI 2015
Treballem per fer sentir a les persones com a casa
casa pairal fundació privada
Àmpli jardí, atenció individualitzada i de qualitat. Places privades i col·laboradores. Centre de dia.
C/ Mare Caterina Coromina, s/n Vilassar de Mar · Tel. 93 750 01 18
Tribuna Maresme | 25
Karaokes Band Kids. 17 h. Escola Pérez Sala. Adaptació per al nens de l’exitós format “Karaokes Band”. Un show ple de concursos, balls, animació i les cançons que els petits vulguin cantar. A continuació, exhibició dels Ssstrèpits, gegants, nans i Sons de l’AVAL.
Lectures a flor de pell. 20 i 22 h. Jardí de la Biblioteca Municipal Ernest Lluch. Lectura de la novel·la Ulls de nit de la vilassarenca Sílvia Cantos, amb acompanyament musical a càrrec de la banda Dreamers ball quartet. Karaokes Band. 22 i 23.45 h. Escola Pérez Sala. Karaokes band és la fusió entre el karaoke tradicional i un grup de versions creant un espectacle molt participatiu, dinàmic i original
Visita guiada a la Casa Museu Carme Rovira. 19 h. Casa Museu Carme Rovira. Si us voleu apropar al món de la pintora naïf vilassarenca Carme Rovira, aprofiteu l’oportunitat de realitzar una visita guiada a la seva Casa Museu: Inscripcions aliersm@vilassardemar. cat o 93.759.36.39.
DISSABTE 26 JUNY
Això és màgia. 19.30 i 22 h. Escola del Mar. Espectacle amb els mags Selvin, AlisKim i David Stromboli, a càrrec de Màgic Grup Maresme.
En el moment d’aquesta edició el programa de la Festa Major de Vilassar de Mar encara no estava definitivament tancat. El programa definitiu el podreu consultar al web https://festamajorvilassardemar.cat.
Conferència: ‘450 anys de la batalla de Lepant i el Maresme’. 19.30 h. Jardí de Can Bisa. Conferència a càrrec d’Alexis Serrano, director de l’Arxiu Comarcal del Maresme.
10 minuts abans de l’espectacle les reserves de cadires no ocupades quedaran alliberades per a altres persones per garantir el compliment dels horaris i les mesures de seguretat.
L’aforament de tots els actes és limitat i cal inscripció prèvia a l’app VdM.
Exhibició dels Ssstrèpits, gegants, nans i Sons de l’AVAL. 11 i 12.30 h. Escola Pérez Sala. Visita guiada a la Casa Museu Carme. 11 h. Rovira Casa Museu Carme Rovira. Si us voleu apropar al món de la pintora naïf vilassarenca Carme Rovira, aprofiteu l’oportunitat de realitzar una visita guiada a la seva Casa Museu: Inscripcions aliersm@vilassardemar. cat o 93.759.36.39.
26 | Tribuna Maresme
Exhibició del drac Cremavila. 18 i 19.45 h. Escola del Mar. A continuació, concert del grup El Pot Petit, que estrenem nou repertori amb la gira Vull cantar i Vull ballar, un espectacle festiu i musical en què petits i grans es fusionen per celebrar l’alegria de viure.
DIUMENGE 27 JUNY Exhibició dels Ssstrèpits, gegants, nans i Sons de l’AVAL. 11 i 12.30 h. Escola Pérez Sala. Campionat d’Slot de Festa Major. 17 h. Escola del Mar. Slot Meeting organitza un campionat d’scalèxtric per a infants i joves, d’entre 4 i 16 anys.
Concert d’Anna Murillo. 19.30 h. Jardí de la Biblioteca Municipal Ernest Lluch. La vilassarenca Anna Murillo va guanyar el premi local del Maresmusic del 2020. Teatre de Festa Major. 20 i 22 h. Sala Cultural Maria Roser Carrau (C. Montserrat, 8). Amb l’obra Misteriós assassinat a..., a càrrec de La Tropa Teatre. Concert de Festa Major. 22 i 23.45 h. Escola Pérez Sala. Amb el grup Momo Queen Tribute, primera i més destacada grup tribut a Queen a l’Estat i una de les més importants a nivell mundial. Des de l’any 2000 han ofert més de 700 concerto que destaquen per la seva qualitat musical i escènica.
CLÍNICA VETERINÀRIA SANT JOAN
Cantada d’havaneres. 19 i 20.30 h. Escola Pérez Sala. Amb la formació de Vilassar de Mar, Cremat de Garbí.
EXPOSICIONS LX Exposició col·lectiva de VilassART. Del 19 de juny al 29 d’agost. Espai Cultural Can Bisa (C. Montserrat, 8). La tradicional exposició col·lectiva de Festa Major es convertirà en una exposició de les obres presentades al concurs de pintura i ceràmica de Festa Major. Sant Ramon, 117 anys. Del 20 de juny al 31 de juliol. Museu Enric Monjo (Camí Ral, 30). Exposició amb la història, recuperació i restauració del llaüt quillat ‘Sant Ramon’, a càrrec de Bricbarca.
Concert de 31FAM. 19 i 21 h. Escola del Mar. El seu estil és el trap, dancehall i reggaeton. Les seves cançons tenen una identitat pròpia, un so molt particular, i amb una característica especial que els diferencia de la resta de bandes. Castell de focs d’artifici. 22.30 h. El castell de focs d’artifici comptarà amb noves i espectaculars figures. En acabar, anunci del sector guanyador de la Rierada.
Bona Festa Major VENDA DE PINSOS
Bona festa major HOSPITALITZACIONS i URGÈNCIES
Tel. 629 33 96 97 c/ Lluís Jover, 76 · Vilassar de Mar
Tel. 93 750 22 90
VENDA DE COMPLEMENTS PER A ANIMALS DE COMPANYIA SERVEI DE PERRUQUERIA CANINA I FELINA
Plaça Josep Tarradellas, 37-41, local 1 Tel. 93 759 86 36 · VILASSAR DE MAR Segueix-nos a l’instagram www.instagram.com/totpinso
Si no pots venir, truca’ns, nosaltres t’ho portarem:
93 759 86 36 (Servei gratuït) www.totpinso.com
Tribuna Maresme | 27
28 | Tribuna Maresme
SANT PERE. FESTA MAJOR DEL MASNOU. DEL 25 al 29 de juny
La terra, el mar i el foc tornen a ser, un any més, els eixos de la Festa Major del Masnou La Festa Major de Sant Pere del Masnou tindrà lloc del 25 al 29 de juny amb un format reduït respecte a edicions anteriors i, sobretot, adaptat a la pandèmia. Per aquest motiu, cap acte no es farà a l’escenari principal de les celebracions anteriors, la platja, i moltes de les propostes es concentraran al camp de futbol municipal d’Ocata, que és un espai idoni per aplicar les mesures preventives davant la COVID-19. La terra, el mar i el foc tornen a ser, un any més, els eixos conductors de la Festa Major dels masnovins i masnovines. El divendres 25 s’inaugurarà la Festa Major amb el pregó de les nimfes. La llegenda de les tres nimfes (cadascuna representant d’un dels elements, terra, mar i foc) es va crear l’any 2015 com un fil argumental per ajudar la població a descobrir els petits elements màgics que conformen la vida i la celebració conjunta. Tot seguit, la Fundación Tony Manero arrodonirà musicalment la primera vetllada. L’inici simbòlic de la celebració donarà el tret de sortida a totes les activitats d’aquest
El divendres 25 s’inaugurarà la Festa Major amb el pregó de les nimfes. La llegenda de les tres nimfes es va crear l’any 2015 com un fil argumental per ajudar la població a descobrir els petits elements màgics que conformen la vida i la celebració conjunta.
esdeveniment popular, que continuarà el dissabte 26 amb La Salada, una nit musical amb un marcat accent local i dedicada, especialment, al públic jove. Hi actuaran les formacions Reland, Dirty Fools i Re-
molke. Abans d’aquesta nit especial, la Coral Xabec de Gent del Masnou també actuarà per oferir el seu repertori especial de Festa Major. La Fira Comercial de Festa Major arribarà el 27 de juny a
la plaça Nova de les Dones del Tèxtil, durant tot el dia. A més dels expositors locals, comptarà amb actuacions musicals, també per al públic infantil, i acollirà per primer cop el concurs dels premis Vinari, dels vermuts catalans. També el 27, la tarda serà per a La Saladeta, on els més petits podran veure com els Pop per Xics interpreten de forma divertida i pedagògica les cançons més emblemàtiques de la música pop. A més, a la plaça d’Ocata hi haurà ballada de sardanes i hi actuarà la cobla jovenívola de Sabadell. El dilluns 28 anirà força carregat de propostes. Hi podreu veure una de les formes de comerç tradicional que encara mantenen els pescadors de la Confraria Verge del Carme de Montgat, el Masnou i Premià de Mar: la subhasta cantada de peix. Coincidint amb la celebració del Dia Internacional de l’Orgull, el 28 també s’inaugurarà la plaça de la Igualtat (al davant de l’edifici de Roger de Flor, 23). L’acte serà la cloenda d’una programació al llarg del mes de juny que té per objectiu
Tribuna Maresme | 29
Pedra natural, paviments i revestiments
C/ Indústria, 24 · El Masnou · Tel. 93 540 93 41 info@commagra.es · www.commagra.es
30 | Tribuna Maresme
donar visibilitat a la diversitat sexual i de gènere. La nit del 28 hi ha programades les havaneres de la formació masnovina Borinquen al parc del Llac abans que el cel del Masnou es torni a il· luminar amb l’espectacle pirotècnic per excel·lència, el castell de focs, a càrrec de la Pirotècnia Mediterráneo. Enguany, la totalitat de l’espectacle pirotècnic s’elevarà a gran alçada i la tirada es farà des d’un punt que permetrà que es visualitzi des de pràcticament tot el municipi. Tancarà la nit el concert de la revetlla de Sant Pere amb La Loca Histeria, al camp de futbol municipal d’Ocata. La missa solemne concelebrada és l’acte més tradicional de la celebració en honor al patró del Masnou, Sant Pere, i coincidirà amb l’últim dia de la Festa Major, el 29. La música també tindrà espai en aquest
dia de tradició, identitat i cultura popular, amb el concert i el ball tirat de l’Orquestra Maravella, també al camp de futbol municipal d’Ocata. L’Ajuntament habilitarà un servei d’autobús llançadora per facilitar el desplaçament de les persones que hi vulguin assistir, especialment de la gent gran. A més d’aquests actes, algunes entitats municipals estan preparant propostes per gaudir encara més d’aquests dies de festa i que es concretaran els propers dies. Proposaran actuacions estàtiques, seguint les mesures preventives davant la COVID-19, en dos espais del municipi: el parc del Llac i els jardins de Can Malet.
Escuracassoles: Primera Mostra Gastronòmica Escuracassoles és el nom escollit per a la primera Mostra Gastronòmica del Masnou, que tindrà lloc entre el 25 de
juny i el 4 de juliol, també dins del marc de la Festa Major. L’Escuracassoles serà un recorregut enogastronòmic per 30 establiments del municipi per gaudir d’una oferta gastronòmica singular, maridada amb vins de la DO Alella o vermut Cisa i dissenyada exclusivament per a l’ocasió. És a dir, el públic podrà gaudir de la mostra de forma descentralitzada, als bars i restaurants que s’hi han adherit. Les persones participants entraran en el sorteig de tres experiències enoturístiques a la Terra de la Pansa Blanca. El Consorci de Promoció Enoturística del Territori DO Alella és l’entitat que coordina aquesta iniciativa. L’Ajuntament té la intenció que la Mostra Gastronòmica es consolidi els propers anys com un acte més de la Festa Major del Masnou.
Tribuna Maresme | 31
SANT PERE. FESTA MAJOR DE PREMIÀ DE DALT. DEL 25 al 29 de juny
Premià de Dalt convoca a participar en la seva Festa Major de Sant Pere DIVENDRES 25 JUNY Gegants a Can Figueres i tirada de trons. 19 h. Can Figueres. Arribada i ball dels Gegants. 19.30 h. Plaça de la Fàbrica.
Arriba una nova edició de la Festa Major de Premià de Dalt amb motiu del seu patró, Sant Pere. Els actes festius entrellacen propostes pensades per gaudir d’aquests dies amb tota la intensitat. Gegants, concerts, ball, teatre musical, vermut popular, cinema a la fresca, circ...
Pregó de Festa Major. 20.30 h.
DIUMENGE 27 JUNY Circuit vial i concentració clàssics americans. De 10 a 12h. Carretera de Sis pobles. Vermut popular + Bóssalo (90 minuts). 12.30 h. Espolsada. Concert. 18.30 h. Nucli antic. A càrrec d’Always Drinking Marching Band.
Premi Carmina. 20.45 h. Mariona Borràs (Secció Arts i Lletres de la SC Sant Jaume).
Sardanes. 20h. Plaça del mirador.
Actuació d’en Peyu. 21.30 h. Cal inscripció prèvia. www.codetickets. com
Havaneres. 19 h. Barri del Remei.
DIVENDRES 25 JUNY
DILLUNS 28 JUNY
Cinema a la fresca. 22 h. Plaça de la Fàbrica.
Festidalt. De 19h a 03h . Marató de concerts amb talents joves del poble i del Maresme. DJ, grups de ball, concerts... Cal inscripció prèvia. www.codetickets.com
La biblioteca se’ns fa gran. 18h. Biblioteca Jaume Perich i Escala. Inauguracio Escape Room itinerant. 19.30h. Inici Ajuntament.
Contes per a joves i adults. 20 h. Biblioteca Jaume Perich i Escala.
DISSABTE 26 JUNY Esport i aigua. De 9 a 12h. Plaça l’Espolsada. Matí d’esports amb totes les entitats. Basket 3 x 3, vòlei platja, circuit BTT, cursa amb el Club Esportiu Ktrines, La Poma BikePark, torneig Futbol 7 al camp municipal de futbol i futbol sala, exhibició de patinatge... Classe oberta de gimnàstica per a gent gran “zumbita”. A partir 10 h. Santa Anna-Tió. A continuació, Inauguració i portes obertes de visita al casal de la gent gran.
DIMARTS 29 JUNY Súper tobogan aigua i escuma. D’11 a 14 h. Carretera Sis pobles/ Riereta.
Teatre musical. 22h. Santa Anna-Tió. Amb el Grup de Teatre del Barri.
Circ: ‘La Belle tour’. 18 h. Plaça de la Fàbrica.
Nit de concert. 20 h. Plaça l’Espolsada. Amb l’Orquesta Venus.
Ball amb els Gegants + convidada. 19 h. Santa Anna-Tió.
Ball de Festa Major. 23.30 h. Plaça l’Espolsada. Amb l’Orquesta Venus. Cal inscripció prèvia. www. codetickets.com
Country. 20h. Santa Anna-Tió.
Ofici religiós. 11 h. Parròquia de Sant Pere. Amb concert de la Coral, Primiliana de Veus Femenines, i vermut. Reggae per Xics. Espai la Fàbrica. Amb The Penguins. Concert. 21.30 h. Espai la Fàbrica. Concert amb The Tyets.
Piromusical. 23h