Tribuna 373. Gener 2022

Tribuna

Maresme www.tribunamaresme.com

NÚM. 373. DESEMBRE - GENER 2022

Les tradicions del Nadal Dins el cicle nadalenc, ple de propostes tradicionals, preparar el pessebre és una activitat molt vinculada a la nostra cultura. Jordi Montlló, especialista maresmenc en el tema, ens explica la vigència, avui en dia, del pessebrisme.

I també com al voltant d’aquest art hi ha artesans, entitats i persones que se l’estimen i el mantenen viu any rere any. Mentre, els tres Reis van fent camí!

Nadal: Negoci Empresa Mataró (NEM) omple la ciutat d’activitats nadalenques.

Art: Ca l’Arenas de Mataró mostra la col·lecció dels gravats de Goya.

Entrevista: Parlem amb el conseller de Serveis a les persones del CCM, Marc Bosch.

Festivitats: Amb el nou any torna la Festa Major d’hivern de Sant Vicenç de Montalt.

Foto: Jordi Montlló

PROPOSTES DESTACADES CONSULTA L’AGENDA COMPLETA D’ACTIVITATS A WWW.TRIBUNAMARESME.COM

PROFESSOR CUNNINGHAM

Mataró. Teatre Monumental, 9 de gener La Big Band Jazz Maresme ens convida a començar l’any amb bona música i un convidat molt especial.

LA BELLA DORMENT

ESPAÑA OCULTA

42a CURSA SANT SILVESTRE

ELS PASTORETS DE MATARÓ

Mataró. Teatre Monumental. 12 de gener Representació del clàssic a càrrec del Russian Classical Ballet.

El Masnou. 26 de desembre Cursa de 5 km per a adults i curses infantils de 800 m i 400 m.

Tribuna

ELS GRAVATS DE GOYA

Mataró. Ca l’Arenas. Des del 19/11 Exposició al voltant de les 4 grans sèries de gravats de Francisco de Goya que conserva el Museu de Mataró.

Mataró. Nau Gaudí. Fins el 16 de gener Fotografies de Cristina García Rodero que capta una Espanya profunda que està desapareixent

Sala Cabanyes. 2, 6, 9, 15, 16, 22, 23 de gener Dirigits per Coral Consegal, viurem un espectacle amb l’essència dels Pastorets de sempre.

LA VINYETA

UNA NOCHE SIN LUNA

Mataró. Teatre Monumental. 14 de gener Una obra de Juan Diego Botto amb direcció de Sergio Peris-Mencheta, sobre textos de F. García Lorca.

Ricard Soler. www.ricardsoler.blogspot.com

Maresme Editor/director: Josep Maria Ponce.

Col·laboradors: Albert Calls, Gabriel Pujol, Sílvia Tarragó, Jesús Gonzàlez Notario, Josep Grau, Anna Lladó, Ferran Planell, Gemma Ponce, Remei Ribas, Ricard Soler, Eli Guillén, Jordi Martí, Laureano Miró, Noemí Caupena i José Maria Guillén Lladó.

C/ Lourdes, 40 · 08330 Premià de Mar Tel. 93 752 52 67 · info@tribunamaresme.com Dipòsit Legal: B-26375-2005.

Impressió: Impressions Intercomarcals S.A.

Difusió controlada per l’Oficina de Justificació de la Difusió PGD

www.tribunamaresme.com · info@tribunamaresme.com Y tribunamaresme X tribunamaresme P tribunamaresme

nadal SABER VIURE

El pessebrisme al segle XXI Jordi Montlló Bolart President del Col·lectiu El Bou i la Mula

L’afirmació que el pessebrisme és una activitat en decadència i sense futur no aguantaria un diagnòstic seriós. Però aquí no tenim espai per desenvolupar-lo adequadament. Per tant, només fer alguns comentaris que ens poden donar pistes.

En primer lloc, el pessebrisme és una manifestació del Patrimoni Cultural Immaterial, definit per la UNESCO com els usos, les representacions, les expressions, els coneixements i les tècniques que les comunitats, els grups i, en alguns casos, els individus, reconeguin com a part integrant del seu patrimoni cultural. Aquest patrimoni cultural immaterial, que es transmet de generació en generació, és recreat constantment per les comunitats i els grups en funció del seu entorn, la seva interacció amb la naturalesa i la seva història, els infon un sentiment d’identitat i continuïtat i contribueix, per tant, a promoure el respecte de la diversitat cultural i la creativitat humana. En aquests moments s’està preparant una candidatura interna-

El cicle nadalenc es caracteritza per un seguit de tradicions que resisteixen el embats del temps, malgrat hi hagi una voluntat globalitzadora de ferles desaparèixer en benefici d’altres de més comercials provinents d’altres territoris. Un d’aquests elements més tradicionals del Nadal, no tan llunyà en el temps, és el pessebrisme. Jordi Montlló, del Col·lectiu El Bou i la Mula, ens explica la vigència avui en dia d’aquesta activitat tan vinculada a la nostra cultura.

A dalt, pessebre de la plaça de Sant Jaume de Barcelona l’any 2016. A baix, dues imatges de la inauguració de l’exposició dedicada a Salvador Masdéu a Llavaneres.

cional perquè el pessebrisme formi part de la Llista Representativa del PCI de la UNESCO. Aquesta recreació constant es pot veure any rere any amb les múltiples exposicions de pessebres d’arreu de Catalunya, visitades per milers i milers de persones. Mai hi havia hagut tantes entitats pessebristes, agrupades en la Federació Catalana de Pessebristes, com les que hi ha actualment (66). No només fan exposicions les associacions, també hi ha museus que regularment organitzen esdeveniments relacionats amb el pessebrisme. Al Maresme, el cas més rellevant és el del Museu Arxiu de Llavaneres, on aquests dies es pot veure una exposició dedicada a Salvador Masdéu (veure l’edició anterior del Tribuna Maresme, on es donava àmplia informació). I ja és la setena mostra que organitzen. A l’Arxiu Comarcal del Maresme també es pot veure una mostra de diorames. Una recerca sobre els pessebres de muntanya del Maresme obtingué una beca per l’Institut Ramón Muntaner.

D’aquest tema també se n’han fet exposicions a Premià de Mar o Cabrils i s’ha editat un llibre

4 | Tribuna Maresme

i un documental, realitzat pel premianenc Martí Sala.

El pessebrisme també és un motor econòmic que es manifesta en les fires de Nadal, on es poden comprar figures de pessebre, casetes, complements, etc. Si bé l’artesania és un dels punts febles de país, la demanda es cobreix de formes paralleles. El pessebre no només es manifesta en l’espai privat, sinó també en el públic: en places, aparadors, mercats, esglésies, centres cívics, escoles. També

Una imatge de la plantada del pessebre a Sant Mateu.

té presència en l’àmbit científic. El Congrés Català d’Antropologia, que se celebrarà a la Universitat de Girona el proper

gener, té un simposi dedicat al pessebrisme. En els diferents inventaris del Patrimoni Immaterial, com els del Penedès o

Vallès hi trobem fitxes relacionades amb el pessebrisme fetes per antropòlegs.

La llista és molt més llarga, traieu-ne vosaltres les conclusions. Això no vol dir que estigui tot el peix venut. Cal millorar molts aspectes; com la presència en els mitjans de comunicació. Sobretot d’àmbit més general com la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i diaris d’àmbit nacional. No donéssim crèdit als que diuen que el que no surt a la tele no existeix.

Els negocis locals de Mataró afronten amb il·lusió la campanya de Nadal Negoci Empresa Mataró (NEM) va presentar el 14 de desembre la campanya nadalenca que omplirà d’activitats els eixos comercials de Mataró fins el 9 de gener. Sota el lema “Descobreix Mataró” NEM vol impulsar el consum en els negocis locals i convidar als consumidors a descobrir i apostar pel comerç, la restauració i els serveis locals.

Per a Xavier Martín, president de NEM, “cal posar en relleu el valor afegit que té comprar a Mataró i hem d’aconseguir que sigui una bona campanya de vendes per a tots els negocis locals”. Des de NEM destaquen la “il·lusió” que han posat enguany a una campanya que

habitualment és la més potent de la temporada.

Per impulsar i agrair el recolzament del comerç local, NEM sorteja un val de 500 euros per gastar al comerç, serveis i restauració associats als NEM. Primer concurs d’aparadors nadalencs. Un dels plats estrella de la campanya és el primer concurs d’aparadors de Nadal de la ciutat. 55 establiments participen en aquesta primera edició decorant els seus aparadors o façanes.

Activitats pels més petits.

Els petits de la casa seran els protagonistes del Tió Gegant Solidari que tindrà lloc dime-

cres 22 de desembre a partir de les 18h a la Riera, cantonada amb carrer d’Argentona.

Aquest tió solidari, que recapta aliments per Cáritas, oferirà a la canalla regals d’establiments associats a l’entitat. També pels més petits s’ha tornat a installar la fireta infantil de Mataró NEM, que en aquesta ocasió està ubicada a la Plaça de l’Ajuntament i restarà oberta fins el 16 de gener.

Música en directe per ambientar els carrers. La música serà la protagonista el dissabte 18 de desembre amb el grup Rat Pack que portarà als carrers mataronins un tribut a l’època daurada de Hollywood

dels anys 50 i 60 amb temes de de Frank Sinatra, Dean Martin i Sammy Davis Jr. Una edició més de l’escudella solidària. NEM organitza, un any més, una escudella solidària per recaptar fons a favor de la Marató de TV3.

Enguany té lloc dissabte 18 de desembre a partir de les 10 hores a la Plaça Gran. En aquesta edició tot el que es recapti anirà a la investigació de les malalties mentals.

Festius d’obertura. Els diumenges 19 de desembre i 2 i 9 de gener de 2021 són els propers dies festius que els comerços de Mataró romandran oberts.

Tribuna Maresme | 5

Mataró ofereix un recorregut per l’univers màgic dels Reis d’Orient Infants, joves i grans podran gaudir d’un recorregut per l’univers dels Reis guiats per alguns dels personatges més emblemàtics de la Cavalcada de Mataró i les seves carrosses.

En Tempus i el seu ajudant en Tic-Tac - donaran la benvinguda als visitants, els esquimals seran els encarregats d’estar organitzant i embolicant els

Aquest Nadal, cada portal és important Amb el lema “Aquest Nadal, cada portal és important”, les deu Càritas amb seu a Catalunya han tornat a sumar esforços per la campanya de Nadal.

La campanya, que estarà present als principals mitjans de comunicació d’àmbit català durant tot el mes de desembre, és una crida a la col·laboració econòmica de la ciutadania, per posar en pràctica la generositat amb les persones en situació més precària d’una societat ferida, molt més pobra, fràgil i vulnerable.

Aquestes festes arriben amb poques ganes de llum per a moltes famílies que Càritas acompanya al conjunt de Catalunya, ja que la pobresa afecta molts portals i llars que són al costat de casa nostra.

Cada portal, la porta de qualsevol domicili conté la història d’una persona o família. Càritas ha estat testimoni de les greus conseqüències que ha deixat el pas de la COVID-19 a les nostres vides, però sobretot en les vides de les llars més vulnerables.

Durant el 2020, les deu Càritas amb seu a Catalunya van acompanyar 141.194 llars on viuen 272.702 persones, un 26% més respecte a l’any 2019.

regals que els mataronins han demanat, els carboners estaran preparant el carbó per aquells petits i grans que no s’han portat del tot bé aquest any. Ho faran a la carrossa que enguany s’estrenarà a la Cavalcada i que es podrà veure per primer cop en públic. Els patges reials podran guiar els infants que vulguin donar les cartes a les Mis-

satgeres Reials perquè aquestes les hi puguin fer arribar a Ses Majestats. Les Missatgeres repartiran caramels als més petits.

El Campament Reial estarà obert els dies 23, 24, 27, 28, 29, 30, 31 de desembre i 3 i 4 de gener de 17 a 21 h, i els dies 25, 26 de desembre i 1 i 2 de gener de 10 a 13 h i de 17 a 21 h.

El Nadal al Maresme UNA SELECCIÓ DELS ACTES NADALENCS QUE ES CELEBREN A LA COMARCA

ALELLA CAN LLEONART La Fàbrica de Joguines + Cartera Reial + Taller de fanalets. Dies 3 i 4 de gener de 17 a 20h.

PELS CARRERS DEL POBLE Cavalcada de Ses Majestats els Reis d’Orient. Dimecres 5 de gener.

ARENYS DE MAR PLAÇA DE L’ESGLÉSIA Penja llufes! Dimarts 28 de desembre a les 11 h. Taller pràctic. Celebració de la dia popular dels Sants Innocents.

ATENEU ARENYENC Ball Festa de Cap d’Any. Divendres 31 de desembre a les 23 h. Amb l’actuació del Duet Xanadú.

PLAÇA DE L’ESGLÉSIA Les dotze campanades. Divendres 31 de desembre a les 23.30 h. Celebrem junts l’arribada del nou any.

PART ALTA DE LA RIERA Arribada dels Reis Mags de l’Orient.

Dimecres 5 de gener a les 18 h. Seguidament els Reis saludaran a tots els nens i nenes que estigueu a la Riera en el seu trajecte fins als vehicles que els portaran a la plaça de l’Ajuntament. A la haima instal·lada a la plaça de l’Ajuntament els Reis, recolliran les vostres cartes, que de ben segur ja esteu preparant.

DIFERENTS INDRETS Joguina solidària 2021. Dijous 6 de gener a les 11 h. Cap nen sense joguina,

ARENYS DE MUNT RECTORIA I L’ESGLÉSIA Pessebre Monumental. Divendres 24 de desembre a les 20.30 h. Inauguració del pessebre, a càrrec del Grup Pessebrista del Centre Moral.

CENTRE MORAL Els Pastorets. Dissabte 25 i diumenge 26 de desembre a les 20 h.

SALA MUNICIPAL Parc de Nadal: La Neula. Dies 28 i 29 de desembre de 10 a 13 h i de 17 a 19 h.

Jocs de fusta en grup i tallers infantils.

SALA MUNICIPAL Revetlla de Cap d’Any. Divendres 31 de desembre a les 21.30 h. Sopar, raïm i cotilló. Música i espectacle a càrrec de Mag Màgic. A la matinada, xocolata amb xurros.

PLAÇA DE L’ESGLÉSIA Brindis de les campanades. Divendres 31 a les 23.45 h.

SALA MUNICIPAL Històries del Fum Fum Fum. Diumenge 2 de gener a les 22 h. Monòlegs nadalencs en clau d’humor.

PELS CARRERS DEL POBLE Cavalcada de Reis. Dimecres 5 a les 18 h. Des de l’Escola Sobirans fins a la plaça de l’Església. Ses Majestats els Reis Mags de l’Orient faran un pregó per a tots els nens i nenes a la plaça de l’Església.

ESGLÉSIA PARROQUIAL Concert de Reis. Dijous 6 de gener a les 20 h. Amb Magdalena Campasol (mezzosoprano) i Vicenç Herrero (baríton).

ARGENTONA ESGLÉSIA PARROQUIAL Concert de Nadal. Diumenge 26 de desembre a les 19 h. Concert de Nadales, acompanyats per músics i artistes de la vila.

LA SALA Arribada dels Missatgers Reials. Els missatgers reials recolliran les cartes del 27 al 30 de desembre, amb reserva d’invitació prèvia.

KIDS&US ARGENTONA Christmas Fun Weeks de Kids&Us. Del 27 al 31 de desembre de 9 a 13h. Casal de Nadal 100% en anglès!

LA FÀBRICA Cap d’any familiar. Dijous 30 de desembre a les 11 h. Amb Diverband, celebrem el final de 2021 amb molta festa i música, no hi pots faltar!

EL MASNOU MERCAT MUNICIPAL Contacontes de Nadal. Dies 21 i 23 de desembre a les 18 h. Contes de Nadal de tota la vida amb Espectáculos Cortina.

P. NOVA DONES DEL TÈXTIL Teatre de titelles de Nadal. Dimecres 22 a les 18 h. Tota la màgia de les titelles amb Espectáculos Cortina.

DAVANT L’AJUNTAMENT 42a Cursa Sant Silvestre del Masnou.

Diumenge 26 de desembre a partir de les 10.30 h. Cursa de 5 km per a adults i curses infantils de 800 m i 400 m.

COMPLEX ESP. MUNICIPAL Nadalem infantil. Del 27 al 30 de desembre d’11 a 13 h i de 16 a 20 h.

Enguany hi trobareu espais permanents diferenciats per edats: circuit de psicomotricitat, una gran carpa de circ, carpes amb jocs gegants, zona d’inflables i un trenet de Nadal!

CA N’HUMET Itinerari: Les dones del tèxtil. Dimarts 28 de desembre a les 11 h. Passejades culturals. Resseguirem la petjada d’algunes de les fàbriques que omplien el paisatge del municipi: Ca n’Humet, Cal Soberano, Sedalines el Pino o Can Xala.

PLAÇA NOVA Revetlla de Cap d’Any 2022. Dissabte 1 de gener a les 0.30 h. Revetlla de Cap d’Any amb bona música i bon ambient per celebrar l’entrada del nou any 2022.

CA N’HUMET El Tast, joc d’escape per a grups. Dimecres 29 de desembre a les 18 h. Activitat per a joves de 12 a 29 anys.

CABRILS

PLATJA D’OCATA Primer bany 2022 al Masnou. Dissabte 1 de gener a les 12 h.

PLAÇA DE L’ESGLÉSIA Cagatió popular. Divendres 24 de desembre a les 11 h. Vine a gaudir de la festa tradicional del tió amb Els Farsants.

LA FÀBRICA La bella tour. Dilluns 27 de desembre a les 11 h. Espectacle de circ.

LA FÀBRICA Andròmines. Dimarts 28 de desembre a les 11 h. Espectacle poètic amb Samfaina de Colors.

LA FÀBRICA Clàssic. Dimecres 29 de desembre a les 11 h. Espectacle de màgia amb Fèlix Brunet.

DIVERSOS INDRETS Carter reial. Diumenge 2 de gener d’11 a 13 h: parc del Llac. Diumenge 2 de 17 a 20 h: Plaça de Ramón y Cajal. Dilluns 3 de gener de 17 a 20 h: Jardins dels Països Catalans. Dimarts 4 de gener de 17 a 20 h: Plaça Nova de les Dones del Tèxtil.

PLAÇA D’EUROPA Cavalcada de Reis. Dimecres 5 de gener a partir de les 18 h. Els Reis d’Orient tornen a desembarcar a la plaça d’Europa del port esportiu per donar el tret de sortida a la cavalcada. Melcior, Gaspar i Baltasar iniciaran el recorregut juntament amb diferents carrosses decorades per diverses entitats del Masnou.

MATARÓ CARPA DEL PARC CENTRAL Campament Reial. Del 23 de desembre al 4 de gener. Campament Reial perquè els petits de casa visquin la màgia dels Reis i puguin deixar la seva carta a les Missatgeres.

CASAL L’ALIANÇA Nadal amb Jazz Maresme. Dijous 23 de desembre a les 21 h. Un any més, l’Associació Jazz Maresme torna amb la tradicional cita nadalenca.

CASA COLL I REGÀS La Casa Coll i Regàs com a mostra dels gustos de nadal. Dijous 23 i 30 de desembre a les 12h. Dies 7 i 8 de gener a les 17 h. Activitat nadalenca que convida a reviure els costums de la burgesia catalana de finals del segle XIX. CASA COLL I REGÀS Una casa de sorpreses de nadal. Divendres 24 de desembre a les 12h. Activitat d’exploració i experiències lúdiques per a famílies amb infants de 2 a 5 anys.

CASA COLL I REGÀS Escape room: el misteri de nadal de la Casa Coll i Regàs. Dijous 23 i 30 de desembre a les 16 h. Quin deu ser l’enigmàtic secret que s’amaga la Casa Coll i Regàs? Diu la llegenda que entre els seus murs es troba un dels tresors més ben custodiats de la humanitat.

CASAL L’ALIANÇA Partidaris. Diumenge 26 de desembre a les 20 h. Aquest concert que ja és un clàssic de Nadal a la ciutat, aquest any no deixa de ser-hi!

TEATRE MONUMENTAL Gala de Cap d’Any 2021. Dimecres 29 de desembre a les 21 h. Festival de ball i cant flamenc i dansa espanyola.

PLATJA DEL CALLAO 7a Ballada a trenc d’alba. Dissabte 1 de gener a les 7.30 h. Concert i ballada de sardanes a trenc d’alba per rebre l’any nou.

CASA COLL I REGÀS Una casa de sorpreses de Reis. Diumenge 2 de gener a les 11 h. Vine en família a la casa Coll i Regàs!

PARRÒQUIA SANT JOSEP Concert de Nadal. Diumenge 2 de gener a les 18 h. epertori de cançons de Nadal a càrrec de la coral Ars Nova, de Lloret de Mar, i la coral La Nota, de Mataró.

DIVERSOS INDRETS Els Missatgers als barris. Dies 3 i 4 de gener de 17.30 a 19.30 h. Els Missatgers Reials arriben a diferents barris. També es podran visitar del 23 de desembre al 4 de gener estaran instal·lats a la carpa del Parc Central Vell.

PORT DE MATARÓ Arribada de Ses Majestats els Reis d’Orient. Dimecres 5 de gener a les 12 h. Els Reis d’Orient arribaran a Mataró a bord del vaixell Sant Ramon.

DIVERSOS INDRETS Cavalcada de Reis. Dimecres 5 de gener a les 17.30 h. Els Reis passejaran en Cavalcada pels carrers de la ciutat repartint il·lusió i màgia a petits i grans. Els acompanyaran les tradicionals carrosses del Temps, els Missatgers, l’Oca, el Tren, l’Avió, en Santi, el Vaixell, els carboners, els Arlequins i l’Iceberg. Nou recorregut: Camí Ral (Porta Laietana), avinguda de Francesc Macià, carrer de Joan Larrea, ronda O’Donnell, plaça de Granollers, Camí de la Geganta, ronda d’Alfons X el Savi i carretera de Mata.

CASAL L’ALIANÇA Solo. Diumenge 9 de gener a les 12 h.

Espectacle familiar que combina titelles, màscares i molt d’humor.

TEATRE MONUMENTAL Big Band Jazz Maresme meets Professor Cunningham. Diumenge 9 de gener a les 19 h. La Big Band Jazz Maresme ens convida a començar l’any amb bona música amb un convidat molt especial.

PREMIÀ DE MAR C. AURORA, 20 Exposició de pessebre i diorames de 2021. Fins el 6 de gener. Exposició dels Amics de l’Art Pessebrístic DIVERSOS INDRETS El carrer sona. 18, 22 i 23 de desembre a les 18 h. 24 de desembre a les 11 h.

Música en directe pels diversos carrers comercials de Premià de Mar. ESPAI AMISTAT Els esperits de Nadal. Dies 22 i 23 de desembre a les 19.30 h. Musical amateur i de creació per a tota la familia.

BIBLIOTECA Conte-taller: safates de nadal. Dilluns 27 de desembre a les 17.30 h. A càrrec d’Elisabeth Ulibarri. A partir de 4 anys.

BIBLIOTECA Ballmanetes: un nadal amb en Pere peixet. Dimarts 28 de desembre a les 17.30 h. A càrrec de Montse Dulcet.

ESPAI L’AMISTAT Quinto de nadal. Dijous 30 de desembre a les 19 i 22 h.

ESPAI AMISTAT Amb P de pallasso. Dimecres 29 de desembre a les 12 h. Espectacle de clown i màgia dela cia. Sabanni.

MUSEU DE L’ESTAMPACIÓ Taller d’estampació de fanalets. Dimecres 29 de desembre i dilluns 3 de gener a les 12 h.

ESCOLA LA LIÓ Parc de nadal. Dies 29 i 30 de desembre a les 16.30 h. Un complet parc infantil, amb atraccions sostenibles.

ESPAI AMISTAT Zas! Dijous 30 de desembre a les 12 h.

Espectacle de màgia de la cia. Màgic Pablo.

PAVELLÓ D’ESPORTS Nadàlia. Dies 3 i 4 de gener d’11 a 14 h i de 17 a 20 h. 5 de gener d’11 a 14 h. Parc lúdic de Nadal.

CARRER MERCÈ Cavalcada de reis. Dimecres 5 de gener a les 17.30 h. Aquest any sí, de nou Ses Majestats els reis d’Orient venen amb tota la seva comitiva per arribar a punt i saludar a tots els infants de Premià de Mar. Recorregut: Carrer Mercè (entre J. Prim i Elisenda de Montcada) -> carrer de la Plaça -> carrer Enric Granados -> Riera -> Gran Via (fins al carrer Francesc Mas i Abril).

SANT ANDREU DE LLAVANERES MUSEU-ARXIU Salvador Masdéu, els secrets del fang.

Fins al 30 de gener Exposició de figures de pessebre de Salvador Masdéu (Barcelona, 1859-1924).

PLAÇA DE LA VILA Tió gegant. Divendres 24 de desembre a les 10.30 h. Aquest Nadal vindrà a visitar-nos un Tió molt gran a Llavaneres.

PARC DE CA L’ALFARO Taller de circ. Dilluns 27 de desembre a les 11 h. Infants de Llavaneres, si voleu aprendre a fer malabars, a tenir equilibri sobre diferents objectes, veniu al taller de circ d’aquest Nadal!

ESCOLA LABANDÀRIA Espectacle de circ. Dilluns 27 de desembre a les 16.45 h. Espectacle de malabars, equilibris vertiginosos i moltes rialles.

PARC DE SANT PERE Taller de titelles de Nadal. Dimarts 28 de desembre a les 11 h.

PARC DE SANT PERE El Regal. Dimarts 28 de desembre a les 16.45 h. Espectacle de Titelles.

DIVERSOS INDRETS Espectacle Mim Itinerant. Dimecres 29 de desembre a les 10.30 h.

PLAÇA DE LA VILA Classe de Hip-hop. Dijous 30 de desembre a les 16.45 h.

ESCOLA LABANDÀRIA Taller de Quadres de Nadal. Divendres 31 de desembre a les 11 h.

SANT VICENÇ DE MONTALT PAVELLÓ MUNICIPAL Festa de l’esport! Diumenge 2 de gener de 10 a 14 h. 1 joguina nova = 1 entrada. Gaudeix de l’esport en família i col·labora amb la campanya “Cap infant sense joguina”.

CAMP MUNICIPAL DE FUTBOL VI Torneig de Futbol 7 Solidari. Diumenge 2 de gener de 8 a 15 h. Recollida de joguines per la campanya “Cap infant sense joguina” CENTRE CÍVIC Teatre musical: Nit de Reis. Diumenge 2 de gener a les 18 h.

PARC GERMANS GABRIELISTES Campament Reial. Dilluns 3 de gener de 17 a 19 h. Tallers, “selfies” amb els patges reials, racó del carboner, lliurament de “kits” per fer fanalets, lliurament de cartes als patges reials.

CAMÍ DEL PADRÓ Cavalcada de Reis. Dimecres 5 de gener a les 18 h. Recorregut: C/ Camí del Padró - Pg. Dels Pins - C/ Montseny - C/ Montnegre - C/ Pica d’Estats - C/ Costa Daurada - C/ Mediterrani - Av. Montaltnou - C/ Ginesta - Riera del Gorg - Av. Països Catalans - C/ Major - C/ Sant Antoni - Plaça de l’Església. Pels volts de les 19 h, els Reis Mags arribaran a la Pl. de l’Església

VILASSAR DE DALT MUSEU ARXIU DE CAN BANÚS 47 Pessebre Monumental de can Banús. Del 25 de desembre al 16 de gener.

EL CASINET Ball de Sant Esteve. Diumenge 26 de desembre a les 18.30 h.

LA MASSA TEATRE Els Pastorets de Vilassar. Diumenge 26 de desembre a les 18 h i dies 2 i 6 de gener a les 18 h. Els Pastorets enamoren per la seva tendresa i familiaritat i perquè, des de dalt d’un escenari, ens fan reviure la tradició i els valors del Nadal.

A càrrec del Ternal Teatre.

ESPAI CÍVIC LES ESCOLES Nadal Jove. Del 27 al 29 de desembre.

PARC DE CAN RIVIERE Contacontes en anglès. Dimecres 29 de desembre a les 16.45 h.

CASAL POPULAR Quina de Nadal. Dilluns 27 de desembre a les 18 h.

ESCOLA LABANDÀRIA Taller de Clauers de Nadal. Dijous 30 de desembre a les 11 h.

EL CASINET Festa de cap d’any. Divendres 31 de desembre a l’1 h.

LA MASSA TEATRE Concert de Cap d’any. Dilluns 1 de gener a les 19 h. Tradicional concert de Cap d’any amb l’Orquestra Simfònica Sant Cugat.

HOSPITAL DE SANT PERE Cavalcada de Reis. Dimecres 5 de gener a les 18 h. Arribada dels Reis d’Orient a Vilassar de Dalt.

CASAL POPULAR Poema de Nadal. Diumenge 16 de gener a les 18 h. De Josep M. Sagarra.

VILASSAR DE MAR MERCAT MUNICIPAL Nadal al Mercat Municipal. Dijous 23 de desembre a les 11 h. Animació infantil i tió.

ESCOLA VAIXELL BURRIAC Casal de Nadal 2021. Del 23 de desembre al 5 de gener. Enguany seguirà el tema del Conte de Nadal, de Charles Dickens.

CAN BISA Concert de Nadal de la Vilassar Big Band. Dijous 23 de desembre a les 19.30 h. Repertori de diferents estils amb algunes nadales.

PLAÇA DE L’AJUNTAMENT Taller de Nadal i fem cagar el tió.

Dijous 24 de desembre a les 17 i 18 h.

MERCAT MUNICIPAL Nadal al Mercat Municipal. Dimarts 28 de desembre a les 11 h. Jocs tradicionals i gegants de fusta DIVERSOS INDRETS Arribada del Carter Reial per recollir les cartes dels infants. Dimecres 29 de desembre a partir de les 18 h. El Carter Reial de SM els Reis d’Orient sortirà de la plaça Vicenç Martí i des d’allà baixarà per l’avinguda Montevideo fins arribar a la plaça de l’Ajuntament.

CARPA ESCOLA PÉREZ SALA Nit de Cap d’Any. Dissabte 1 de gener a la 1 h. Donem la benvinguda al nou any amb DJ. Entrada gratuïta i servei de foodtrucks.

MERCAT FLOR I PLANTA Patge Reial. Diumenge 2 de gener de 10.30 a 13.30 h.

DIVERSOS INDRETS Cavalcada de SM els Reis d’Orient.

Dimecres 5 de gener a partir de les 17.30 h. La Calvalcada sortirà a les 17.30 h del polígon industrial Els Garrofers.

Aturades amb hores aproximades: 19.15 h Església Parroquial, 20.15 h Pl. de l’Ajuntament.

CAN BISA Els Pastorets de La Tropa. Dissabte 8 de gener a les 19 h i diumenge 9 a les 18 h, Els Pastorets de La Tropa, versió adaptada per Eduard Tardà de la de Folch i Torres.

exposicions

8 | Tribuna Maresme

ACOSTA’T A LA CULTURA

Ca l’Arenas de Mataró exposa ‘Volaverunt. Els gravats de Goya’ L’edició dels gravats que es conserva a Mataró va ser impresa entre els anys 1937 i 1938 als tallers de la Calcografía Nacional de Madrid, en plena Guerra Civil Espanyola.

De fet, aquesta impressió, va ser promoguda pel govern de la Segona República amb el propòsit de recaptar fons per destinar-los a la causa republicana i com una operació de prestigi cultural: era la primera vegada que es plantejava una reedició completa dels quatre conjunts. L’anomenada “sèrie de guerra” és considerada una de les de més qualitat d’impressió i d’entintada més rica.

I té la singularitat de tractar-se del darrer tiratge realitzat amb les planxes originals del pintor aragonès.

El Museu de Mataró conscient del valor d’aquest fons, que va ser exposat conjuntament per darrera vegada l’any 1996, ofereix de nou al públic l’oportunitat de descobrir-lo des d’una perspectiva contemporània.

L’exposició sobre Goya, comissariada per la historiadora de l’art Aina Mercader, parteix de la singularitat de la col·

Des del mes de novembre, es poden veure a Ca l’Arenas les quatre sèries de gravats de Goya: Caprichos (1797-1799), Desastres de la Guerra (1810-1815), Tauromàquia (1814-1816) i Proverbios (1815-1819), també anomenada Disparates que formen part del fons del Museu de Mataró des de l’any 1944.

lecció de gravats mataronina.

Una singularitat que rau en l’absència d’una de les estampes. El Museu de Mataró custo-

dia tots els exemplars de cada una de les sèries, excepte un, el gravat número 16 de la sèrie Desastres de la Guerra, titulat

“Se aprovechan”. Aquest buit en la col·lecció, del qual se’n desconeix el motiu, és el punt de partida de l’exposició.

“Volaverunt. Els gravats de Goya” mostra els gravats originals acompanyats de les intervencions dels artistes Irene Solà, Anna Dot, Marcos Prior i la Compañía La Soledad (formada per Marc Caellas i Esteban Feune de Colombi). Les seves propostes artístiques, creades específicament per a aquesta exposició, formen un conjunt d’aproximacions i derives a partir del treball de Goya. Un Goya que, en aquestes estampes, allunyades de la pintura per encàrrec, se sent creativament molt lliure.

En aquesta mostra expositiva es descobrirà un Goya cronista, observador sagaç, que completa les seves imatges amb una prosa crítica, satírica i, a moments, desesperada. Un artista que demostra un domini excels de les tècniques del gravat i una sensibilitat que avança el camí de l’art modern.

L’exposició s’emmarca en el 275è aniversari del naixement de Francisco de Goya (17461828), que se celebra enguany.

Tribuna Maresme | 9

La Fundació Palau acull ‘Males Herbes’ de Sylvie Bussières

EXPOSICIONS Art, ciència i pensament des de la pandèmia. Alella. Can Manyé. Fins al 13 de febrer. Obres de Nora Ancarola i Jo Milne, artistes vinculades al món científic.

Les formes en els atuells ceràmics.

Argentona. Museu del Càntir. Del 14 de gener al 20 de febrer. Terrissa tradicional de la col·lecció Joan Majó.

Modernitat de Gabriel Casa i Galobardes. Llavaneres. Caldes d’Estrac. Fins l’1 de maig. Una exposició espectacular amb 150 fotografies reproduïdes en gran format.

La Fundació Palau i Can Manyé d’Alella han produït conjuntament l’exposició amb obra de Sylvie Bussières, artista nascuda al Quebec i arrelada a Catalunya des de fa anys. Després de passar per Can Manyé, presenten ara la mostra a la Fundació Palau en una versió ampliada i amb l’edició d’un opuscle-catàleg patrocinat per l’Oficina del Quebec a Barcelona. L’exposició que es podrà visitar fins al 20 de febrer, està formada per 45 di-

buixos i dues realitzacions audiovisuals d’una durada aproximada de dos minuts.

Sylvie Bussières és una artista que, amb tota l’elegància i bon gust, és capaç de posar-nos al davant l’absurditat del nostre viure. Un viure massa abocat al consum i poc a la reflexió. És habitual trobar en la seva obra i en les seves instal·lacions, algunes d’elles efímeres, objectes reciclats que es transformen en objectes nous.

Salvador Masdéu, els secrets del fang.

Llavaneres. Museu-Arxiu. Fins al 30 de gener Exposició de figures de pessebre de Salvador Masdéu.

Veritat o mentida. Mataró. Fundació Hospital Sant Jaume. Fins el 13 de gener. Exposició de l’artista Mònica Pujol.

Quatre dietaris. Mataró. Can Palauet.

Fins 31 de desembre. Obres de Lluís Alabern, Isabel Banal, Alexandra Laudo i Dani Montlleó.

Fes memòria, plaça Gran! Mataró. Can Marfà. Fins al 17 d’abril. Dissabte 18 a les 11.30 h: visita guiada.

Un paisatge de Ramon Martí Alsina.

Mataró. Can Serra. Fins l’1 de gener.

Mostra al voltant d’un paisatge mataroní de Ramon Martí Alsina.

Lídia Fané i Òscar Cervantes. Mataró.

Casal L’Aliança. Fins al 9 de gener.

Dones. Mataró. Ateneu Centre Cultural.

Fins al 20 de febrer.

Ombres i Siluetes. Premià de Dalt.

Biblioteca. Fins al 31 de desembre.

Exposició fotogràfica col·lectiva.

España oculta. Mataró. Nau Gaudí. Fins al 16 de gener. Fotos de Cristina García Rodero que capta una Espanya profunda i tradicional que està desapareixent.

REVELaccions. Vilassar de Mar. Biblioteca. Fins al 7 de gener. Exposició fotogràfica de Martí Segura Ramoneda.

Volaverunt. Els gravats de Goya.

Mataró. Ca l’Arenas. Fins al 29 de maig.

Exposició al voltant de les quatre grans sèries de gravats de Francisco de Goya.

Lídia Fané i Òscar Cervantes. Mataró.

Casal L’Aliança. Fins al 9 de gener.

Un mos de llunes. Vilassar de Mar. Museu Enric Monjo. Fins al 23 de gener.

Obres de Lourdes Figuera.

LXI Exposició col·lectiva. Vilassar de Mar.Can Bisa. Fins al 17 de gener. De l’Agrupació VilassART.

10 | Tribuna Maresme

llibres ACOSTA’T A LA CULTURA

Novetats editorials per llegir en el canvi d’any

A continuació us suggerim diversos títols d’obres literàries d’autors del Maresme i la recuperació d’un clàssic català.

Albert Calls

S’ho mereixia, de diversos autors, és un llibre que ha publicat l’Associació Cultural Planeta Lletra de Mataró, que impulsa activitats que tenen com a objectiu la dinamització literària.

Com ara un premi que guardona relats de temàtica criminal.

El llibre-antologia que acaben de treure és un híbrid que inclou relats dels membres de l’entitat, treballats en un entorn col·laboratiu i tres treballs del premi que convoquen. En els textos hi surt la ciutat de Mataró i una frase a tots els contes que és alhora el títol. Un total de 13 històries il·lustrades per alum-

nes de 2n de Batxillerat artístic de Santa Anna, una experiència enriquidora que ha permès que hagin interactuat la literatura i la creativitat plàstica incipient.

Neures de pa sucat amb oli, de Josepa Sopeña i Feu, publicat per Quòrum Llibres, reuneix 10 històries que plantegen temes absolutament contemporanis. En els relats s’hi tracten les neures lingüístiques, les literàries, les de les olors als espais públics, les vegetarianes, les obsessions que ens produeixen les altres persones, els noms dels animals, les neures lectores... Relats molt ben escrits, amb un toc d’ironia i que mostren les contradiccions

de l’ésser humà d’avui en dia.

Narracions que sorprenen i ens parlen de temàtiques ben presents en la vida diària.

Sería interesante escribir una historia de la risa, recull de textos poètics de Sagar Malé Verdaguer. Publicat per Ediciones Oblicuas, mostra l’interessant obra d’aquest creador artístic mataroní que ha fet documentals, llibres, obres teatrals, performances... sempre a la recerca d’un llenguatge artístic propi i personal i reflexionant, a través de la paraula i el poema o la imatge, como a unitats de projecció del jo a la col·lectivitat.

Amb aquest nou treball, el

lector hi trobarà des de les idees més mínimes i puntuals fins a escrits de més gran format.

Amb els eixos referencials dels àmbits del ‘Dolor’ i la ‘Risa’ i un impactant epíleg que compacta tot el recull, aquest volum es presenta com un àlbum de textos dispersos, aparentment sense sentit, però que acaben tenint tot el sentit del món.

L’alegria que passa, de Santiago Rusiñol, publicat per Edicions del Roure de Can Roca, recupera una singular obra de teatre del reconegut autor català. El llibre l’obre un acurat estudi introductori a càrrec de Josep-Francesc Delgado.

L’obra descriu l’arribada d’un petit circ a un poble i la seva representació, que acaba amb un enfrontament entre el públic i els artistes. Una peça breu i contundent que planteja la lluita entre l’obligació i la vocació, el conflicte de l’artista modernista, que demostra que no hem canviat tant d’ençà que es va escriure, el 1897 i els temps actuals.

El desierto de Lola és la primera novel·la de l’autora maresmenca Olga Lara Sorroche, publicada per Valhalla Ediciones. La història que proposa tracta de dues dones pro-

Tribuna Maresme | 11

tagonistes: en la Barcelona actual, una galerista d’art, a la qual un accident deixa en coma profund i anirà retornant a la consciència. I un segle abans, una altra que en un poblet d’Almería defensa el seu amor d’infantesa contra el poder seductor del fill del terratinent local. Rere aquest punt de sortida que entrellaça el relat, els lectors descobriran tant secrets amagats com la dura lluita vital de les dones en un poblet del desert d’Almería, esdevenint un referent de les que a principi del segle XX van haver d’enfrontar-se a l’adversitat en temps molt difícils.

L’autora ha partit d’una investigació sobre la desaparició d’un soldat republicà en la guerra civil. Olga Lara és llicenciada en Periodisme i Ciències Polítiques, coach executiva, professora de ioga i treballa com a directora en una àrea de benestar social d’una administració pública.

L’Editorial Barcino presenta la nova col·lecció de Clàssics Catalans Amb aquesta nova col·lecció, l’Editorial Barcino, sota el paraigua de la Fundació Carulla, vol potenciar i projectar la literatura catalana com a literatura de primer nivell i ve a cobrir un buit imperdonable en l’oferta editorial en català. Des de la col·lecció MOLC (1978) no ha existit cap col·lecció que de forma programàtica, tingui com a únic objectiu la publicació de grans obres d’autors catalans de tots els temps. Aquesta és l’essència d’aquesta col·lecció que pretén tornar a posar en circulació obres i autors que fa anys que no es troben amb facilitat o que havien caigut del cànon per raons diverses, però tenen prou nivell per formar-ne part.

Amb el nom d’IMPRESCIN-

DIBLES - Biblioteca de clàssics catalans, el catàleg de la col· lecció inclourà obres de tots els gèneres literaris i posant especial atenció a l’equilibri territorial (Països Catalans) i temporal (Edat Mitjana fins al segle XX) i de restitució de la presència femenina (autores i curadores).

Els primers títols de la col·lecció. El tret de sortida el marcaran títols com el Tirant lo Blanc de Joanot Martorell, un clàssic indiscutible de la literatura catalana, i La punyalada de Marian Vayreda, obra cabdal de les lletres catalanes però actualment descatalogada.

12 | Tribuna Maresme

empenta jove ACOSTA’T A LA CULTURA

ENTREVISTA A MARCOS MONTERO, ESCRIPTOR

Marcos Montero trenca tabús amb ‘El Mestizo’ tractats amb normalitat i ser una cosa del dia a dia, en el cas del LGTBIQ+ i eliminar-ho, en el del racisme. Això és el que m’impulsa a voler parlar d’aquests dos temes de manera camuflada per als més joves, perquè no sigui ni tan directe ni agressiu.

Entrevista: Gemma Ponce Foto: cedida

Durant el confinament vas escriure el llibre i et vas imaginar tot un món diferent del que vivim, Alázar, on té lloc la novel·la. Què té de real?

El llibre està catalogat com a fantasia i com a ficció contemporània, per tant, hi ha coses reals. No deixa de ser una societat de persones i individus incapaços de conviure, molt proper al que podem veure actualment. Els temes de racisme, del col·lectiu LGTBIQ+ i moralitat s’apropen molt als que poden existir al nostre món, dins de la fantasia hi ha un missatge de la realitat en la qual vivim.

Racisme i LGTBIQ+. Què et porta a donar visibilitat a aquests temes?

Pel que fa al racisme, és una novel·la enfocada a un públic juvenil i adolescent, crec que és una franja d’edat en la qual no està de més que es comenti i es tracti. Els dos temes són una mica tabú i haurien de ser

El personatge principal de la història, Aiden Miller, què té de tu?

Moltes decisions que pren a la seva vida i també com actua estan basades en el que faria jo. Poso a l’Aiden en alguna situació delicada i penso en què escolliria, així que compta amb la meva personalitat en les decisions.

En Marcos Montero no sap dir què el va portar a obrir el seu bloc de notes del mòbil el 2017 amb una idea que ha desembocat en la seva primera novel·la: ‘El Mestizo’. El jove mataroní nascut el 2000 tenia clar des d’adolescent que volia escriure un llibre, i aquest 2021 no només l’ha publicat sinó que també estat guardonat al Millor Llibre de Fantasia en els Premis Círculo Rojo.

Té les idees clares i, decidit, espera publicar la segona part l’any vinent.

Primera novel·la, i també primer premi... És surrealista. No m’esperava ni publicar, ni anar a uns premis. Va sortir a la venda el febrer i a octubre em van trucar, una tarda que estava jugant a videojocs amb un amic, dient-me que estava nominat als Premis Círculo Rojo. No me’n recordava ni que es feien. Estic molt content d’haver

anat a la Gala dels Premis a Almeria, haver conegut a escriptors de diferents edats... és una experiència molt bonica.

Per què hem de llegir ‘El Mestizo’?

Deixant a part que es tracten temes com el racisme i LGTBIQ+, una de les coses que més content estic del meu llibre és el tema de la moralitat.

Que el lector es pregunti què hauria de fer davant de situacions complexes, que faci pensar, no només llegir. També és cert que alguns crítics de la literatura m’han comentat que és un molt bon llibre per iniciar-te a llegir, ja que és molt amè i la prosa senzilla fa que t’hi enganxis fàcilment.

No has abandonat l’Aiden, ja que estàs escrivint una segona part...

Exacte, des de finals d’aquest any que m’he posat a fer la se-

Una de les coses que més content estic del meu llibre és el tema de la moralitat. Que el lector es pregunti què hauria de fer davant de situacions complexes gona part. De moment estic molt content amb el resultat, però porto tres capítols. Espero que pel 2022 estigui llesta.

I més enllà del 2022, què hem d’esperar de tu com a escriptor?

Vaig començar com a un hobbie, no tenia pensat ni publicar la novel·la, perquè ho feia com a entreteniment durant la quarantena perquè els dies se’m fessin més curts. Ara que he guanyat un premi, veig que l’esforç ha tingut la seva recompensa i m’agradaria seguir escrivint i fer-me un nom en el panorama literari.

’El Mestizo’, de Marcos Montero, té lloc a Alázar, un món imaginari en el qual els humans i les bèsties viuen per separat.

Aiden Miller, el protagonista de la història, és un mestís que amaga la seva condició de bèstia en el món dels humans. Diferents successos el deixen al descobert i el porten a prendre decisions complicades per sobreviure a un món que rebutja la seva espècie. El llibre se centra en els temes del racisme i el moviment LGTBIQ+ i es pot adquirir digitalment a diferents plataformes i la pàgina web de l’editorial Círculo Rojo.

imatges

14 | Tribuna Maresme

ACOSTA’T A LA CULTURA

Caçafantasmes i més enllà

WEST SIDE STORY

Jesús Gonzàlez t jesusgonnot

Fa uns quants anys que Hollywood està traient rèdits del que s’ha anomenat Nostalgia films. Es tracta d’un format de pel·lícules que juguen, d’alguna manera, amb un factor emocional de cara els espectadors. Aquest fenomen es pot apreciar als darrers lliuraments de la nissaga d’Star Wars, que han posat tots els avenços tecnològics fílmics per recuperar els arguments i èpica dels inicis a moltes produccions de J.J. Abrams, com la nova Star Trek (hi ha qui diu que, en un futur llunyà, les dues nissagues galàctiques podrien fusionar-se en una supernova), Super 8 o, ja en format de la petita pantalla, la sèrie Stranger Things.

En general són produccions orientades a un públic que va experimentar en primera persona els anys 80 (però miren de reüll a les noves generacions, els genuïns consumidors de cinema a la sala). Aquella època en què es començava a jugar amb els efectes visuals, els vídeos en VHS, amb una certa ingenuïtat temàtica (serveixi els Goonies com a exemple més clar) i que va alçar al

PROPERES ESTRENES

D’Steven Spielberg (EUA, 2021). Amb Rachel Zegler, Ansel Elgort, David Alvarez, Ariana DeBose, Rita Moreno.

ESTRENA 22/12/21

LA ABUELA

Una imatge dels nens protagonistes de ‘Cazafantasmas: más allá’.

tron de l’entreteniment a directors com George Lucas o Steven Spielberg, amb cintes com ET: El extraterrestre o Indiana Jones. Una època, en definitiva, que recorda la infància o que pretén evocar-la (per necessitats consumistes o pandèmiques). En aquestes coordenades trobaríem el nou reboot de , una cinta que esborra l’anterior versió femenina o feminista (segons es vulgui llegir), tan divertida i tronada que va ser un fracàs comercial i, evidentment, molt criticada pels fans historicistes. Cazafantasmas: más allà és, justament, un retorn al paradís genuí de fantasmes i aparells casolans per atrapar monstres. Jason Reitman (Fill d’Ivan Reitman, l’iniciador de la nissaga) continua les aventures allà on es va quedar la

mítica segona part: ara serà la neta d’un dels caçafantasmes qui s’encarregarà de resoldre els enigmes i salvar la humanitat. Com a moltes pel·lícules de nostàlgia els protagonistes són nens, fet que evita entrar en polèmiques d’adults i edulcora possibles missatges polèmics. I, com quasi sempre, són joves amb els pares separats o algun trauma emocional que, en enfrontar-se contra el mal, trobaran també calma per a les seves emocions. Una estratègia heretada, claríssimament, de la literatura infantil decimonònica i convenientment actualitzada per bons guionistes a sou de Hollywood. Per acabar de fer les delícies dels seguidors nostàlgics hi ha un cameo de tots els herois originals, incloent un cameo digital del difunt Harold Ramis.

De Paco Plaza (Espanya, 2021). Amb Almudena Amor, Vera Valdez, Karina Kolokolchykova, Chacha Huang, Michael Collis.

ESTRENA 05/01/22

LICORICE PIZZA De Paul Thomas Anderson (EUA, 2021).

Amb Alana Haim, Cooper Hoffman, Sean Penn, Tom Waits, Bradley Cooper.

ESTRENA 14/01/22

EL CALLEJÓN DE LAS ALMAS PERDIDAS

De Guillermo del Toro (EUA, 2021). Amb Bradley Cooper, Cate Blanchett, Rooney Mara.

ESTRENA 28/01/22

CONSULTA CARTELLERA SETMANAL Ocine Arenys: www.ocinearenys.es Cinesa Mataró Parc: www.cinesa.es Foment Mataroní: www.matarofoment.org Centre Parroquial d’Argentona: www.centreparroquialargentona.cat Espai Amistat: www.espailamistat.cat La Calàndria: www.cinemalacalandria.com Casal d’Alella: www.alella.cat/espaialella

idees

16 | Tribuna Maresme

PREGUNTES I RESPOSTES

‘Tempus fugit’: allò útil de l’inútil VALORS.ORG Marta Bruguet Doctora en Pedagogia Més continguts a valors.org

Són les 7:30. Mòbil en marxa.

Despertador i amunt. Dutxa, esmorzar a correcuita, bus… tot entre missatge i missatge de mòbil. Classes actives, amb pantalles i connectats al món fins al migdia, entrepà mentre prepares el treball de grup per a la presentació de la tarda. “Last minut”. Més classes, pantalles, el gimnàs, la classe d’anglès, teatre… en el millor dels casos aquell voluntariat, els amics i… STOP. El tempus fugit s’escola entre les agulles del rellotge.

No goses aturar-te, no sigui cas que et passi pel cap preguntar-te: On queda la utilitat del temps? Quina de les franges del dia ha estat útil, ha deixat pòsit? Què n’ha quedat de tantes vivències per les quals he passat?

No en va Josep Pla posava en qüestió la tradicional divisió entre temps d’oci i temps de treball de les nostres societats capitalistes i productives.

Al llibre El pagès i el seu món descriu la jornada d’una vida rural, entre sega i sembra, en-

Qui gosa confessar que ha passat el cap de setmana mandrejant!

O s’ha assegut al banc d’un parc? Allò útil de l’inútil. Al capdavall, què s’hi amaga sota la imperiosa necessitat del temps productiu? tre blat i ordi, entre alimentar el bestiar i atiar el foc pel brou.

Divisió que a pagès és unitària. Amatent a veure créixer la sembra, el pagès practica aquell Sant Badar propi del contemplatiu al desert. La utilitat del temps d’aturada és agosarada. Confia que no tot depèn del seu fer. Quina gosadia en temps d’aprendre fent!

On queda aquell aprendre sent

i deixant-se fer?

Els pedagogs de l’època ja parlaven de l’aprenentatge significatiu, d’aquell que ressona quan al cap del dia repassem el trajecte recorregut i en fem memòria conscient. És sàvia la resposta de la menuda de cinc anys que quan els adults la veuen aturada i li pregunten “què fas?” respon: “No veus que estic pensant!”. El temps per pensar fa por. Més fàcil de portar per on no vol, aquella ciutadania que no té temps per la pregunta: “On vaig i a què?”.

Qui gosa confessar que ha passat el cap de setmana mandrejant! O s’ha assegut al banc d’un parc? Allò útil de l’inútil.

Al capdavall, què s’hi amaga sota la imperiosa necessitat del temps productiu? Un des-

fici per no aturar-se, no fos cas que emergís aquella buidor interna que tant defugim i mirem d’eludir. La lucidesa guanya en temps d’aturada.

Així ho posa en evidència la saviesa del Petit Príncep. Rep la invitació de comprar una píndola per no tenir mai més set, i li pregunten en què invertirà les hores que s’estalviarà. Decideix invertir aquest temps a anar passejant fins a la font a beure aigua. Aquell minut per a l’absurd, que permet trencar esquemes i saltar-se el que està establert.

Tempus fugit… mentre fugim del temps. Se’ns escola entre les agulles del rellotge mentre estem absents del temps que vivim i som, del nostre present.

Fugint del temps, fugim de l’ocasió de ser. Ens capbussem mirant de viure altres temps, altres vides, sovint per no mirar la nostra, la que tenim, el nostre minut d’ara. La saviesa de paladejar l’instant. Avantsala de lucidesa. La que guanyem quan ens donem un temps per cada cosa i cada cosa al seu temps.

Repassant el dia: quin ha estat el temps útil? Com en mesuro la utilitat? Quin ha estat el temps que ha deixat pòsit?

Alexa (II de II) OPINIÓ Ferran Planell Escriptor

No puc començar sinó demanant disculpes per haver-vos mantingut tants dies atrapats en l’insomni. Sé que us ha estat difícil agafar el son. Que no us ha estat fàcil contenir-vos i sortir corrent a comprar una “Alexa”.

Entenc que més d’un, després d’assabentar-se del que podria tenir resolt tan sols dient “Alexa, buenos días”, hagi fet córrer la imaginació i s’hagi vist obrint la porta a la tarda, tot dient “Alexa, ya estoy en casa”. Quin plaer arribar a la cuina i veure que el bullidor d’aigua ja està en marxa, escoltar com la nostra música favorita comença a sonar, sentir de fons el soroll del robot aspirant el parquet del menjador i notar que la calefacció ja està produint el seu efecte. I sí,

també ho sé. Sé que aquells qui encara teniu la ment més inquieta, ja us haureu vist atenuant els llums, abaixant les persianes i acotxant als nens mentre sona una cançó de bressol, amb tan sols haver pronunciat “Alexa, buenas noches”.

Tot això es pot fer?, potser pensareu els més escèptics.

Doncs, sí, però, i ara enllacem amb el final del primer article, no tot són flors i violes. Si volem tenir allò que se’n diu una casa intel·ligent, necessitarem

envoltar-nos d’enginys intelligents: Bombetes, endolls, càmeres de vigilància, ventiladors de sostre, termòstats... I un cop els tinguem, haurem de crear les corresponents rutines per establir què volem que facin i en quin ordre. Entenc que per a alguns pot ser fàcil, alhora que molts altres us esteu posant les mans al cap mentre elucubreu que, en cas de tenir-ne, seria més senzill instruir a la minyona perquè acabés fent les mandonguilles al gust dels de casa.

Dificultats a banda, us he de dir que en les coses més bàsiques pot resultar d’utilitat i acabar sent força divertida.

Proveu de demanar-li el més inversemblant que, encara que la resposta no us serveixi de res, segur que us farà esbossar un somriure.

El que em desagrada i m’inquieta és que acabem convertits en uns dèspotes mal educats. Sobretot la canalla. Dir el nom d’Alexa és el que desperta a l’aparell i el deixa expectant per rebre tot seguit quin és el nostre desig, però els seus creadors han omès que calgui afegir un “si us plau” perquè la instrucció s’executi.

Personalment, li dono les gràcies cada cop que acaba de fer quelcom i us asseguro que és un encant quan em respon amb paraules educades les gràcies donades. Proveu-ho.

De la ‘cancel·lació gratuïta’ a la ‘cultura de la cancel·lació’

XERRADES Els caputxins i el pessebre popular.

Mataró. Can Palauet. Dissabte 18 de desembre a les 18 h. Conferència a càrrec de Fra Valentí Serra de Manresa, arxiver i historiador.

Diferents tipus de guitarres. Història i audició. El Masnou. Sala Joan Comellas. Dimarts 21 de desembre a les 18.30 h. A càrrec d’Eduard Iniesta.

Viure per comptar-la. Les matemàtiques que ens ajuden. Arenys de Mar. C.C.Calisay. Dimarts 11 de gener a les 18 h. A càrrec de Marcos Ibáñez.

De la gran gelada de 1956 al temporal Glòria. Episodis meteorològics a Catalunya. El Masnou. Sala Joan Comellas.

Dimarts 11 de gener a les 18.30 h. A càrrec de Marcel Costa Vila.

Les calderes d’en Pere Botero, històries de volcans i de magma. Arenys de Mar. C.C.Calisay. Dimarts 18 de gener a les 18 h. A càrrec del Dr. Joan Antoni Curto.

Els EU d’Europa. El manifest Ventoteme. El Masnou. Sala Joan Comellas.

Dimarts 18 de gener a les 18.30 h. A càrrec d’Andreu Mayayo.

La flauta màgica de W. A. Mozart.

Arenys de Mar. Ateneu Arenyenc. Divendres 21 de gener a les 19 h. 2a Sessió de divulgació musical a càrrec del músic Rafael Esteve.

Astor Piazzolla, el Gershwin argentí (Centenari del naixement). Arenys de Mar. C.C.Calisay. Dimarts 25 de gener a les 18 h. A càrrec de Joan Vives.

L’esclat musical de l’Europa del Noucents. El Masnou. Sala Joan Comellas.

Dimarts 1 de febrer a les 18.30 h. A càrrec de Xavier Chevarria.

El futur del periodisme a l’era digital.

Arenys de Mar. C.C.Calisay. Dimarts 1 de febrer a les 18 h. A càrrec d’Enric Sierra.

El Maresme amb la recerca. Alella.

Casal d’Alella. Dimecres 2 de febrer a les 19 h. Conversa de Patrick Aloy amb Teresa Vilaró.

VALORS.ORG Joan Salicrú Periodista Més continguts a valors.org

Sembla un joc de paraules, però no. Són dos fenòmens que, aparentment, no tenen res a veure entre si. L’un, la possibilitat de la “cancel·lació gratuïta”, fa referència a la possibilitat de cancel·lar una reserva –d’un hotel, d’un viatge– sense que això suposi cap cost pel qui fa la reserva. L’altre, la “política de la cancel·lació”, té a veure amb una determinada pràctica per la qual algú, en funció d’alguna determinada acció feta sense excessiva publicitat, és “cancel·lat” des d’un punt de vista de la societat civil quan aquest fet èticament reprovable és fet públic.

Tots dos són, però, fenòmens que a banda de compartir el concepte “cancel·lació” em fa la sensació que metaforitzen bé la nostra època: un denota manca absoluta de compromís, pur utilitarisme – “faig la reserva i com que és de cancel·lació gratuïta si al final no m’interessa, dic que no” –i l’altre la temptació de fer judicis públics, com a l’edat mitjana, més enllà del que digui el sistema judicial.

Judicis paral·lels sense garan-

ties ni seguretat jurídica, com preveuen els mecanismes del sistema (millorables i imperfectes, però no arbitraris com els que s’impulsen a les xarxes/ societat civil), caldria afegir.

Així com que hi ha molts altres aspectes positius de la nostra societat, aquestes em sembla que són dues bones mostres d’una societat èbria de poder, adamista fins a l’extrem, poc ponderada, poc reflexiva. Estúpida. La societat de les plataformes, del consum; una mena de videojoc permanent en què els dolents desapareixen prement un botó i expulsant-los de l’univers virtual i en què amb un clic desfem els plans que altres han fet per a nosaltres. Tot plegat, pura mercaderia, on paraules com la confiança, la credibilitat, la reflexió… no hi pinten res.

No podem anar una mica més enllà, tan apoderats que ens creiem com a societat? No

podem limitar-nos una mica més i contractar un servei només quan n’estem convençuts? No podem donar segones oportunitats a les persones que s’equivoquen, o fins i tot debatre sobre si allò que han fet constitueix una veritable equivocació i reflexionar si realment constitueix un delicte pel qual es pugui decretar una “mort civil” (encara que sigui no permanent)? No ens estem convertint en una mena de bàrbars, amb els nostres dispositius mòbils barrejant la cultura dels videojocs amb el nostre viure del dia a dia?

Jo em cancel·lo de la “cancellació gratuïta” –no ho és, de gratuïta, algú paga aquell cost– i també de la “cultura de la cancel·lació” –perquè jo no soc jutge ni ho pretenc i vull poder escoltar sempre els arguments de l’altre, per moltes acusacions i molt greus que se l’hagin fet.

L’impacte de Coop Maresme a l’economia social, en xifres Coop Maresme

En el context pendèmic, encara d’incertesa, l’economia social i solidària continua mostrant el seu caràcter creixent. Un bon indicador d’aquesta tendència és el balanç anual de Coop Maresme, l’Ateneu Cooperatiu de la comarca, que treballa per a fomentar aquest model econòmic davant de la incapacitat del capitalisme predominant per afrontar la crisi sanitària, econòmica i social actual.

Un total de 5.648 persones han participat en les activitats formatives i de sensibilització que ha organitzat Coop Maresme des que es va constituir l’any 2016. Enguany, el nou format híbrid, que combina la virtualitat i la tan desitjada tornada al cara a cara, ha permès estendre el projecte més enllà del territori i arribar a entitats socials i co-

Des que va néixer Coop Maresme l’any 2016, una quarantena d’entitats de nova constitució s’han sumat al teixit associatiu i cooperatiu de la comarca.

Foto: Martí Albesa, Agència Talaia.

operatives d’altres comarques.

Concretament s’han registrat 1.231 participants. Aquesta mirada fora de la lupa del Maresme ha permès que any rere any Coop Maresme arribi a més persones.

Pel que fa al nombre de persones inserides al teixit socioeconòmic amb l’ajut de Coop Maresme, s’han comptabilitzat un total de 144 des de 2016 i fins l’octubre de 2021. Les associacions, cooperatives, fun-

dacions, i un etcètera de formes jurídiques que contempla l’economia social, es consoliden i creixen a la comarca, i cada vegada són més les persones que aposten per aquest model alternatiu al capitalisme. Així queda recollit al balanç, on el nombre de persones inserides incrementa un 10%: passa de 20 el primer any a 30 aquest últim.

Una forma de treballar la consolidació és a través del servei d’acompanyament que ofereix Coop Maresme. Segons les dades recollides des de 2016, un total de 221 projectes han passat per les mans d’aquest agent en la recerca de formació i assessorament tècnic. A banda, 39 entitats de l’economia social s’han constituït a la comarca i passen a formar part d’aquest ecosistema, cada vegada més divers i representatiu.

ensenyament PREGUNTES I RESPOSTES

ENTREVISTA A MARC BOSCH DE DORIA, CONSELLER DELEGAT DE SERVEIS A LES PERSONES DEL CCM

“L’administració s’ha d’adaptar i donar resposta a les problemàtiques de la situació social que s’està vivint” Entrevista: Redacció Foto: C. Escobedo

El CCM té competències en Educació. A grans trets, quines són?

Els consells comarcals gestionem alguns serveis educatius com a competències delegades pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

Bàsicament parlem del transport escolar, la convocatòria dels ajuts (o beques) de menjador, ajuts de desplaçament i la gestió dels serveis de menjador d’alguns centres públics.

Els darrers dies estem vivint amb especial incidència la polèmica de l’escola de Canet de Mar, al voltant del tema de la immersió lingüística. Quin és el seu punt de vista sobre la situació?

El sistema d’Educació públic és un sistema amb èxit a la Catalunya contemporània.

Garanteix el coneixement del català i el castellà al final de l’etapa escolar obligatòria dels alumnes. En la nostra vida quotidiana pesa més la llengua cas-

Marc Bosch de Doria (ERC) és conseller delegat de Serveis a les persones del Consell Comarcal del Maresme (CCM). Dins els àmbits de treball de l’ens, tenen algunes competències en Educació.

Parlem amb ell de diversos temes destacats a la comarca durant aquest curs.

tellana en molts àmbits comunicatius: la Justícia, el cinema, els mitjans... I els infants i joves reben més impactes lingüístics en castellà que en català.

El fet que el govern de l’estat hagi reconegut la Llei educativa catalana i després la sentència que obliga el 25% de castellà,

suposa una intromissió de la política mitjançant la Justícia, una barreja perillosa. Soc partidari de retornar al consens de la llei, que és l’Educació catalana i la immersió lingüística, deixant treballar als professionals.

La llengua és un element de cohesió de la nostra gent. Quan

es fa una politització d’aquest tema, fent servir la Justícia, no es fa cap favor suposadament a les famílies. I també s’està menystenint la inclusió en les escoles.

L’atorgament de beques menjador escolars és una de les atribucions importants que té el Consell Comarcal del Maresme. En què han consistit, en xifres, aquest curs?

Els ajuts de menjador escolar menjador són una competència delegada d’Educació al CCM. I els menjadors de les escoles són espais de convivència i cohesió social, un recurs educatiu que s’ha de tenir molt en compte. Partint d’aquesta afirmació, aquest curs hem rebut més sol·licituds, unes 10.800 de tota la comarca, i hem fet més atorgaments. Això és un indici de la precarietat laboral i la incertesa econòmica que malauradament va a més en les famílies. D’altra banda, a data d’avui tenim més de 8.900 ajuts resolts positivament, el que suposa aproximadament uns 6’9 milions d’euros. És més

d’un 27% respecte l’import que es va acabar consumint el curs passant. D’altra banda, els ajuts es transfereixen a les escoles i empreses que presten el servei als menjadors dels centres.

Destacaria també dues millores importants que s’han aplicat i que beneficien a tothom. Una és la millora del circuit de gestió de les beques: un 90% de sol·licituds han estat resoltes abans de començar el curs. Aquesta és una reivindicació de la comunitat educativa. Així, el primer dia de curs les famílies poden saber que se’ls ha concedit la beca, el que suposa un benefici per a elles i per a les escoles. I la segona millora és que s’ha anticipat el pagament amb bestreta a les entitats que gestionen els menjadors, ens hem posat al dia en el pagament directe a totes les escoles de la comarca.

El passat octubre, el Sindi-

Soc partidari de retornar al consens de la llei, que és l’Educació catalana i la immersió lingüística, deixant treballar als professionals cat d’Habitatge de Mataró va impulsar una convocatòria que va culminar amb l’ocupació del CCM per reclamar la situació de famílies en situació vulnerable, sense papers en regla, que no van poder accedir a una beca menjador. Què s’ha valorat de la mobilització i quines mesures s’han pres?

En la propera convocatòria d’ajuts de menjador, es té previst aplicar millores en els criteris, com la vulnerabilitat social derivada de l’habitatge. S’ampliaran els problemes de l’escolarització derivats del risc social. S’empoderaran els centres educatius perquè puguin infor-

mar de la situació dels menors.

I quan acabin els terminis de les sol·licituds, llistarem d’ofici les famílies sense NIE i enviarem la informació als Serveis socials. És a dir, que els informarem abans de resoldre i no denegarem les sol·licituds fins que els Serveis socials ens informin.

Aquesta problemàtica afecta a famílies que es troben en una situació que no disposen de document d’identitat vàlid, però no estem tancats a parlar amb les entitats, estem oberts a escoltar i buscar solucions per a aquests col·lectius. És una prioritat per a nosaltres defensar-los i més tenint en compte que parlem de problemàtiques que afecten els menors.

La situació de crisi conjunturalt, agreujada per l’escenari de la pandèmia, ha fet que augmentin exponencialment les demandes d’ajuts en tots els àmbits. En

què ha afectat aquest augment de sol·licituds als serveis que presta el CCM? És una data preocupant, com deia, que més famílies hagin de recórrer a aquests recursos per tirar endavant. També s’ha de tenir en compte que els menjadors escolars són recursos per conciliar la vida familiar i professional. I al final, però, també s’han convertit en un recurs social per a molta part de la nostra societat. Hi ha menors que necessiten aquest àpat i això ha anat a més. Per tant, és molt necessari que l’administració s’adapti i doni una resposta. És cert que hi ha recorregut per millorar en aquest àmbit, però hem reforçat l’equip i hem canviat algunes dinàmiques per donar una resposta més ràpida. Una altra millora és que les famílies fan les sol·licituds a l’Ajuntament en paper i treballem en una eina per poder fer-ho telemàticament.

22 | Tribuna Maresme

L’estabilitat pressupostària i l’accés a la funció pública Triangle Acadèmia MATARÓ

Aquest 2022 serà un any singular pel que fa referència a l’aprovació dels pressupostos públics, tant pel que fa a l’Estat espanyol, com pel que fa a la Generalitat de Catalunya.

Ens hauríem de remuntar uns quants anys enrere per trobar una coincidència en l’aprovació pressupostària com la d’aquest 2022. Aquesta singularitat té una lectura molt positiva pel que fa a l’accés a l’administració pública, doncs aquests pressupostos explicitaran molts dels acords que s’han estat treballant en les diferents meses sectorials, i també hauran d’incloure el desenvolupament del Proyecto de Ley de medidas urgentes para la reducción de la temporalidad en el empleo público (més conegut com l’Icetazo).

Ambdós factors han de tenir una incidència directa amb l’accés i la consolidació a places públiques, en diferents àmbits de l’administració. En concret s’espera: Mossos d’esquadra: El conseller de l’Interior, Joan Ignasi Elena, ja ha anunciat que s’ha acordat amb el govern espanyol una ampliació de la

plantilla dels Mossos d’Esquadra, amb un total de 3.739 policies més en els propers tres/ quatre anys.

Agents Rurals: Està prevista una nova oferta d’ocupació pública que inclourà 100 places d’agents rurals i 45 places de reforç, segurament a finals d’aquest any. També hi ha acordades dues convocatòries més de 100 places cadascuna per a les ofertes d’ocupació del 2022 i 2023.

Ensenyament: Estan acordades 4.202 noves places del cos de professorat d’ensenyament secundari per aquest 2022, i s’espera la resolució del decret de temporalitat per determinar el nombre de noves places en el cos de mestres i en el cos de professorat de FP.

Administració general: Després de la convocatòria dels cossos superiors, queda pendent pel 2022 les escales de gestió i les escales administratives. Les dues escales acumulen acords no executats des de l’any 2018 i això farà que el nombre de places sigui rellevant.

Aquests són alguns dels exemples de l’activitat que actualment podem trobar en l’accés a l’administració pública. No cal dubtar en què això significa una oportunitat de consolidar la nostra situació laboral, a la vegada que poder desenvolupar una feina de servei públic. Cal conèixer els mecanismes d’accés i afrontar aquest repte, en un període que es preveu com a fructífer pel nombre de places ofertades i per la qualitat de les mateixes.

Pares, vull tocar un instrument!

No hi ha una edat concreta perquè un nen aprengui a tocar un instrument, però és a partir dels 5 o 6 anys quan s’aconsella començar a acostar-los a la música perquè l’escoltin i puguin seguir el ritme, i després dels 7, quan es considera pels experts el moment ideal, perquè ja són capaços d’entendre el funcionament de les notes musicals i tenen la suficient força per a prémer les tecles o tocar les cordes dels instruments.

No obstant això, s’ha de tenir molt en compte que prèviament a l’elecció d’un instrument, és necessari que el nen posseeixi coneixements generals de música. I una vegada els tingui, que sigui ell mateix qui decideixi què vol tocar, perquè només així estarà motivat i tindrà més estímuls en l’aprenentatge. El professor podrà això sí, orientar-nos en funció de l’habilitat del petit i de les seves característiques personals, i sobretot, adaptar el mètode al nen i no a l’inrevés.

Els beneficis que aporta la música als nens són múltiples: millora la concentració i l’atenció; relaxa; s’aprèn a controlar els ritmes; potència la memòria; Es posen en marxa diferents àrees cerebrals al mateix temps.

24 | Tribuna Maresme

salut SABER VIURE

La paradoxa de l’autoestima José M. Guillén Lladó Psicòleg i terapeuta ment-cos www.josemariaguillen.com

L’educació i la influència social, solen sumir-nos en una dinàmica de competició i comparació amb els demés. Prima ser el millor, tenir èxit, diners, bellesa -encara que sigui superficial i artificiosa-. Com que això no sempre és possible aconseguir-ho ni mantenir-ho, pot provocar sentiments de frustració i d’inferioritat, afavorint que siguem víctimes d’una categorització que ens etiqueta amb unes determinades “carències”, i que tapa els nostres valors interns, que queden relegats i infravalorats.

Si ens creiem aquest discurs erroni, podem caure en problemes d’inseguretat i pors, capaços de provocar ansietat, fòbies, depressió, dificultats en relacions, aïllament social... i, a part del patiment emocional, poden limitar el nostre futur.

Quan entrem en aquest bucle de pensaments, els esdeveniments, semblen confirmar les nostres mancances com si fos una veritat absoluta i inamovible. Però no ho és!

Charles Chaplin va escriure: “Quan em vaig estimar de

veritat, vaig comprendre que en qualsevol circumstància jo estava en el lloc correcte i en el moment precís. Llavors, em vaig poder relaxar.

Avui sé que això té un nom: autoestima”.

Autoestima és estimar-nos sense condicions, acceptant tot el desagradable o agradable que percebem de nosaltres mateixos. Significa acceptar-nos plenament, tant si ens comportem de forma intel·ligent i competent o no, i tant si els demés ens concedeixen o no ens concedeixen la seva aprovació, respecte o amor. Autoestima és no creure’ns inferiors a ningú, sinó diferents, únics, estimant-nos com som —tot i que això no treu que fem coses per millorar allò que vulguem millorar, dins del nostre procés de crei-

xement i evolució personal.

“Si tu mateix no t’estimes, com vols que els demés t’estimin?” Aquesta frase la solen dir algunes persones quan volen ajudar a algú amb baixa autoestima. Tot i que intenten provocar una reacció positiva, aquesta reflexió sol reafirmar el problema. Primera paradoxa. Ara la segona. Moltes persones em venen a la consulta amb problemes de baixa autoestima. Quan els hi pregunto si es canviarien per algú a qui coneguin, la resposta, per increïble que sembli, sol ser que NO. Això demostra que són víctimes de categoritzacions superficials, i que, en el fons, saben que són persones valuoses. La solució consisteix en aflorar i potenciar una autoestima que, en realitat, tan sols està amagada.

Com caminar correctament per perdre pes Caminar té molts beneficis per a la nostra salut, és gratis i es pot realitzar en qualsevol lloc i a qualsevol hora del dia. Diuen que per a aprimar-se es necessiten uns 10.000 passos (8 km.), no obstant això, no és necessari que els facis des del primer dia.

La forma en com caminem ens ajudarà més o menys a perdre més pes, per això, donem algunes pautes: • Alterna diferents ritmes. És a dir, uns minuts més ràpids i altres una mica menys.

• Si a més, vols fer-ho encara més fectiu, camina portant a les mans peses o ampolletes d’aigua.

• Camina amb l’esquena ben alçada.

• Mantén la mirada en l’horitzó, evitant mirar cap avall.

• Intenta caminar amb una certa pendent o pujant rampes, ja que fent-ho perdràs més pes que si camines sobre una superfície plana.

• Intenta complementar els passejos amb altres hàbits diaris com utilitzar les escales en comptes de l’ascensor, aparcar més lluny de casa o del treball, o baixar-te una parada abans del teu destí, entre moltes d’altres.

Tribuna Maresme | 25

Ballar, un bon exercici per a la gent gran Àrea de fisioteràpia de la Residència Nazaret

Avui en dia, la gent gran pot practicar una àmplia varietat de balls adaptats a les seves preferències i capacitats, gràcies a totes les associacions de gent gran, casals, centres de dia, programes d’envelliment actiu, etc. que ofereixen aquesta activitat.

Alguns balls recomanats poden ser el country, perquè té diferents nivells de dificultat i cal emprar el cervell per comptar passos i coordinar-se amb la música, o els balls de saló amb moviments senzills i repetitius que disminueixen el risc de patir caigudes.

A la Residència Nazaret el ball es practica en les celebracions del Centre i dels/de les residents, tenint en compte

Ballar és una manera fàcil i divertida de fer activitat física. Si es fa amb mesura i seguretat pot ser un exercici molt adequat per a la gent gran, amb beneficis pel cos i la ment.

La Residència Nazaret de Malgrat de Mar aprofita les seves àmplies instal·lacions per als balls de celebració.

les seves capacitats i en collaboració amb l’equip de fisioterapeutes que vetlla per mantenir i millorar el seu estat físic.

Beneficis per a la ment • Redueix l’estrès i allunya la depressió, potenciant l’autoes-

tima i la confiança.

• Ajuda a exercitar la memòria, l’atenció i la coordinació dels moviments, contribuint a prevenir la deterioració cognitiva.

• Pot ajudar en l’estimulació de persones que pateixen Alzheimer.

Beneficis de ballar per al cos • Exercita la musculatura i articulacions del cos.

• Millora la coordinació i l’equilibri.

• Ajuda a mantenir el pes i controlar la pressió sanguínia.

• Beneficia el sistema cardiovascular i respiratori.

Recomanacions prèvies • Abans d’iniciar una nova activitat física es recomana visitar el metge per avaluar l’estat de salut de la persona.

• Cal dur roba còmoda i que permeti una bona circulació sanguínia, vigilant no passar fred ni calor.

• És important utilitzar sabates còmodes i que no rellisquin.

• Cal hidratar-se correctament, escoltar el cos i detenir-se si se sent algun dolor.

sortides

26 | Tribuna Maresme

SABER VIURE

Ruta: Mina de Can Montsant (Tordera) Josep Grau (Montaltrek) www.montaltrek.org

Aquest mes arribarem a un racó on els nostres avantpassats, en el segle passat, treien mineral de coure del subsòl de la nostra rica comarca. Veurem les entrades que tenia la mina, en què la pedra és de color verdós com el mineral que se n’extreia. Aquesta sortida no s’ha de fer amb nens, degut a la seva perillositat per les boques o pous de les entrades de la mina. Passarem per diferents llocs interessants:

neral molt apreciat actualment; i en el passat per a fer estris de la llar: olles, alambins, setrills, etc., foren explotades a principis del segle XX, on es diu que hi treballaven uns 120 miners, i se n’extreien 170 tones a l’any amb una llei del 8%.

Era una de les explotacions de coure més rellevants de Catalunya; i a més molt riques en una gran quantitat de minerals en forma de “skarn”, entre altres: atzurita, calcopirita, galena, grafit, vesuviana.

Can Casellas: És un mas amb uns camps de conreu amb unes bones vistes sobre la vall de la Tordera, a on s’hi conreen cirerers i perers.

Forn de Calç: Queda la paret del fons del que diuen era un forn de calç, si bé per les mides i la situació crec que és més probable que es tractés d’un pou de Glaç. Queda dintre la paret de la muntanya, pujant a mà esquerra, pel que si no estem molt atents, és fàcil que passem sense veure’l.

Mines de Can Montsant: Antigues mines de coure, mi-

COM ANAR-HI? Itinerari: Circular.

Durada: 2 h. | Desnivell: 285 m.

Distància: 5 km. | Època: Tot l’any.

Consulta la ruta completa al nostre web o a través del següent QR:

Consulta la ruta a Wikiloc a través del següent QR:

Tribuna Maresme | 27

Hi podem trobar dos pous i una mina. Cal vigilar si anem per aquesta zona, tenir molta cura amb els pous.

Rentador del Mineral: Podem veure en aquest tros de bosc el que havien estat antigues edificacions de pedra seca i un canal; en aquest lloc es procedia a rentar el mineral i preparar-lo per a ser enviat.

Font d’Aiguabona: La trobem en un giravolt de la pista a dreta; actualment el doll d’aigua s’ha desviat, degut a què algú va introduir una pedra dins el tub per on brolla l’aigua.

El Rocatell: És un mirador privilegiat sobre la vall de la Tordera, tenint un penya-segat al

davant nostre, podem divisar-hi d’esquerra a dreta: Sant Llorenç del Munt - La Mola / Cingles de Bertí / Cardedeu i Granollers quedarien enclotats i no es veuen. Tagamanent / El Pla de la Calma amb el Sui / Sant Celoni / Turó de l’Home / Les Agudes / La Riera de Gualba / Breda/ Castell de Montsoriu / Castell d’Hostalric / i al fons, la Garrotxa i el Puigsacalm.

Paga la pena seure i relaxar-se una estona per gaudir d’aquesta grandiositat de la natura i que tenim tan a prop de la nostra mà.

Can Montsant: És el mas que dona nom a tota la zona, mig amagat entre la boscúria. El més destacable seria la portalada i finestra de pedra i una xemeneia prou pintoresca. Vistes estupendes.

El fet de fer aquesta ruta és sota la responsabilitat única i exclusiva de les persones que la realitzin; ni la persona que ha fet l’itinerari ni la publicació en tenen cap responsabilitat.

ITINERARIS GUIATS La Casa Coll i Regàs com a mostra dels gustos de nadal. Mataró.

Casa Coll i Regàs. Dijous 23 i 30 de desembre a les 12h. Dies 7 i 8 de gener a les 17 h. Activitat nadalenca que convida a reviure els costums de la burgesia catalana de finals del segle XIX en el marc de la Casa Coll i Regàs, escenari d’aquesta vida moderna i luxosa pels seus habitants.

Més informació a visites@casacolliregas.cat i T. 682156765 Les dones del tèxtil. El Masnou. Ca n’Humet. Dimarts 28 de desembre a les 11 h. Passejades culturals.

Resseguirem la petjada d’algunes de les fàbriques que omplien el paisatge del municipi: Ca n’Humet, Cal Soberano, Sedalines el Pino o Can Xala.

Passejades culturals. La Casa de Cultura. El Masnou. Casa de Cultura. Diumenge 25 de gener a les 11 h. Visita a l’antiga casa modernista Villa Rosa, la residència d’estiueig del matrimoni Sensat Pagès. En aquesta visita es descobrirà aquesta casa d’estiueig, qui eren els indians i quines són les principals característiques de l’estil modernista.

Ruta de la prevenció del càncer. El Masnou. Plaça Nova de les Dones del Tèxtil. Divendres 28 de gener a les 12 h. Ruta organitzada per la TASAC i desenvolupada per l’Institut Català d’Oncologia, en col·laboració amb l’entitat Helping Càncer i l’AECC.

Vil·la romana de Torre Llauder.

Vil·la romana de Torre Llauder.

Dissabtes 8 i 15 de gener a les 12 h.

Visita guiada a les restes d’una vil·la romana del segle I dC que va pertànyer al territori de la ciutat d’Iluro.

Visita guiada a la mina d’aigua. El Masnou. Mina d’aigua. Diumenge 9 de gener a les 11 h. Us convidem a submergir-vos sota terra per descobrir un tram de les mines d’aigua Cresta i Malet, que formen part d’un laberint de galeries de 27 quilòmetres.

La casa Coll i Regàs amb vermut modernista. Mataró. Casa Coll i Regàs. Diumenge 9 de gener a les 12 h. Visita guiada i vermut modernista a la terrassa.

El Masnou sota les bombes. El Masnou. Casa de cultura. Diumenge 30 de gener a les 11 h. Itinerari cultural pels escenaris dels bombardejos i la Guerra Civil al Masnou.

28 | Tribuna Maresme

gastronomia SABER VIURE

Els majoristes de Mercabarna preveuen un increment de les vendes superior al 10% aquest Nadal ACN

Després d’un any “complicat”, els majoristes de Mercabarna afronten el Nadal amb “cert optimisme” i amb la previsió de recuperar el volum de vendes d’abans de la pandèmia.

Així, confien distribuir més de 106.500 tones de producte fresc, entre un 11% i un 13% més que l’any passat. Tot i la reducció dels àpats d’empresa i el passaport covid, els majoristes esperen que l’increment de les despesa a les llars “compensi” la caiguda a la restauració. Pel que fa als preus, els distribuïdors han optat per la “contenció” i per no aplicar els increments del preu de l’energia i els carburants als seus productes.

Entre els que més s’encareixen hi ha el peix i el marisc fresc, entre un 3% i un 18%, i el raïm, més d’un 20%.

Durant la ja tradicional roda de premsa de Nadal a Mercabarna, Jaume Flores, president de l’AGEM, va destacar que aquest any hauria de ser el de la recuperació després de mesos “difícils”. Tot i la “incertesa” al voltant dels àpats d’empresa i de com afectarà el passaport

El peix i el marisc fresc s’encarirà fins un 18%, el raïm més d’un 20% i, per contra, la pinya serà més barata

LA RECEPTA DE L’ÀVIA REMEI

TRONC DE SANT SILVESTRE

Ingredients Base del tronc: 100g de farina, 100g de sucre, 4 ous, 1 sobre de llevat.

Cobertura del tronc: 200g de xocolata negra de fondre, 5 ous, 3 cullerades de crema de llet, 20g de mantega, 2 cullerades de whisky, 75g de sucre.

Xarop: 100 g de sucre, 10 cc d’aigua, 2 cullerades de whisky.

PREPARACIÓ: Per a la base del tronc barregem el sucre amb els rovells d’ou. Afegim la farina i el llevat i tapem el pot. Mentrestant muntem les clares a punt de neu i les afegim al pot. Engeguem el form perquè es vagi escalfant. Procurem no remenar-les gaire, però que quedin juntes amb la massa. Agafem una safata per al forn i li posem un paper pastisser untat amb una mica d’oli. Estenem la pasta i la posem al forn. El fornegem durant uns 10 minuts perquè queda molt prima i tenint-la poc tems evitem que se’ns cremi. La traiem del forn i la deixem que es refredi una mica, però tampoc gaire. L’enrotllem amb un drap moll perquè així no se’ns trenqui. Quan sigui freda del tot, la desenrotllem i li tirem el xarop, que fem posant a bullir l’aigua, el sucre i el whisky fins que el sucre sigui fos (poca estona) i ja tenim fet el xarop.

Per a la cobertura del tronc posem a fondre la xocolata i li anem afegint els rovells d’ou i la resta dels ingredients. Fem així una crema espessa que tirem per sobre del tronc i amb una forquilla li fem unes ratlles imitant l’escorça del tronc. Després el guarnim amb fulles de boix grèvol i unes cireretes vermelles confitades.

També a gust de cadascú li podem tirar sucre en pols com si fos neu.

covid a la resturació, els majoristes confien igualar i fins i tot superar en alguns casos les xifres del 2019. Tampoc preveuen traslladar l’increment dels preus de l’energia i els carburants als seus productes. En aquest sentit, Flores va assenyalar que els preus, com sempre, es fixaran en funció de l’oferta i la demanda i de factors com la climatologia.

El peix i el marisc seran protagonistes a les taules catalanes. Els majoristes del sector preveuen vendre unes 6.500 tones de producte, de les que entre un 80% i un 85% serà fresc. Les gambes, els llagostins, tant frescos com congelats, el rap, el salmó i el llenguado, entre d’altres, seran un any més els productes més demandats.

Després que el Nadal passat els preus caiguessin força, enguany es preveu que se situïn a nivells prepandèmics. Així, el producte congelat s’encarirà a l’entorn del 10%. Pel que fa al fresc, si no es produeixen nous temporals que dificultin les captures, els preus podrien pujar entre el 3% i el 18% depenent dels productes.

Tribuna Maresme | 29

Uñó proposa el seu torró d’autor a partir de l’obra del mestre vidrier Lluís Roca Redacció

Des de 1967 que la Pastisseria Uñó de Mataró és tot un referent a la capital del Maresme i més enllà, amb suggeridores creacions al voltant de la rebosteria que sorprenen i sedueixen els paladars més exigents.

Entre les seves creacions, hi ha la fusió d’art i gastronomia, col·laborant amb artistes de la ciutat. I Ja fa uns anys que van decidir fer uns torrons diferents en forma i gust, que anomenen Torrons d’autor.

Per a fer-los realitat, aquestes delícies de la temporada nadalenca s’elaboren en col·laboració amb un artista mataroní que crea una obra.

A partir d’aquest punt de sor-

tida, des de la pastisseria la transformen segons les noves tendències gastronòmiques i en surt un torró que sorprèn i innova alhora.

D’altra banda, però, Uñó ofereix de manera permanent una gran varietat d’elaboraci-

ons gastronòmiques artesanals fetes en el seu obrador, des dels productes més tradicionals als més creatius.

L’edició del torró d’autor d’enguany que ha presentat Claudi Uñó proposa entrellaçar la rebosteria amb la història de la capital del Maresme, vinculada a la tradició fabril del vidre. El mestre pastisser ha introduït làmines de sucre dins la pasta del torró, el que dona un resultat sorprenent i que quan es menja sembla que es noti vidre. El praliné d’avellanes amb pasta de cacau i làmines de sucre de caramel de taronja que reprodueix l’obra signada amb vidre pel mestre vidrier Lluís Roca és un nou homenatge gastronòmic a l’art de Mataró.

30 | Tribuna Maresme

en línia SABER VIURE

Idees de màrqueting en línia per a restaurants TRIBUNA 4.0 Eli Guillén Màrqueting digital www.eliguillen.es

Avui dia, la presència del seu restaurant en la web és la seva eina més poderosa per a atreure i retenir clients. Desenvolupar el seu manual de màrqueting en línia és una bona manera d’enfortir la seva marca en línia i augmentar l’eficàcia i l’abast del seu pla de màrqueting. Per a ajudar-lo a començar, hem recopilat aquesta llista d’idees. En conjunt, aquestes idees l’ajudaran a millorar la presència del seu restaurant a Internet i li facilitaran la delegació de tasques quan arribi el moment.

Completi el seu perfil de Google My Business. Google acostuma a ser el primer lloc en el qual un client potencial troba el seu lloc web. Asseguri’s que el seu perfil estigui actualitzat i que indiqui amb precisió els seus horaris, ubicacions i informació sobre comandes en línia. Amb un perfil complet, apareixerà una barra lateral amb la ubicació del seu restaurant, la categoria, l’horari, la informació de contacte, el

Necessita noves idees de màrqueting per a restaurants per a tenir una major presència a Internet? Hem recopilat una llista de passos que pot seguir sense importar l’expert que sigui en tecnologia.

Tenir una presència en línia és una tàctica de màrqueting cada vegada més essencial

menú, les ressenyes, les hores més populars i les imatges en els resultats de cerca del seu restaurant com a part de la barra de coneixements de Google.

Crear comptes de xarxes socials per a restaurants.

Els seus clients estan en les xarxes socials, així que el seu restaurant també ha d’estar-hi.

Vostè vol connectar-se i man-

tenir-se en contacte amb els clients, i les xarxes socials són una forma directa de fer-ho a gran escala. La seva estratègia en les xarxes socials ha de ser coherent en totes les plataformes, però també ha d’adaptar-se a cadascuna d’elles.

Interactuar amb els clients en línia. Un dels majors avantatges de les xarxes socials és la interacció amb la seva clientela fora del mateix restaurant. Pot organitzar concursos, promoure esdeveniments, recaptar les opinions i idees dels clients i respondre a qualsevol pregunta o comentari.

Fer créixer la seva llista de correus electrònics. El màrqueting per correu electrònic per a restaurants és una forma eficaç de fomentar la fidelització. Hi ha eines per automatitzar les campanyes de correu electrònic per a enviar notícies, promocions, actualitzacions del menú, etc.

Involucrar a les persones influents i als bloguers.

Una vegada que tingui un grup de seguidors compromesos en les xarxes socials, intenti acostar-se a Instagramers i bloguers gastronòmics locals per a veure si els agradaria col·laborar. Un contingut compartit pot publicar-se en els seus comptes socials i en els dels influenciadors, i tots dos es beneficien de l’exposició als seguidors de l’altre.

Construir un lloc web personalitzat. Asseguri’s que el lloc web del seu restaurant estigui optimitzat per a l’ús mòbil, ja que el 42% dels visitants dels llocs web de restaurants ho fan des dels seus mòbils. Demani a alguns clients que provin el seu lloc per a assegurar-se que qualsevol pot navegar fàcilment; un lloc web no optimitzat per a mòbils espantarà els clients.

festes

Tribuna Maresme | 31

SANT VICENÇ: FESTA MAJOR de SANT VICENÇ DE MONTALT

Sant Vicenç de Montalt comença l’any celebrant la seva Festa Major d’hivern DIJOUS 20 GENER Presentació del llibre: Ulls de nit. A les 18.30h. Al Centre Cívic El Gorg.

L’escriptora Tània Juste conversarà sobre la novel·la Ulls de nit amb la seva autora, Sílvia Cantos. Org: Biblioteca La Muntala.

La Festa Major d’hivern de Sant Vicenç de Montalt proposa activitats participatives per a un públic de totes les edats. Actes com la Repicada i tronada en honor del patró Sant Vicenç o la Missa solemne s’entrellaçaran els dies festius amb sardanes, concert, ball i bibliogimcana familiar, entre d’altres.

Bibliogimcana familiar. De 18 a 19.30 h. A la Biblioteca La Muntala.

Proves i enigmes inspirats en l’obra de l’escriptor de faules Jean de La Fontaine.

Inscripcions a: b.st.vicensm@diba.cat.

DIUMENGE 23 GENER

DIVENDRES 21 GENER

Mag Shado. A les 19 h. Al Centre Cívic.

Espectacle de màgia per a tots els públics.

Entrada lliure amb límit d’aforament.

Ludiespai. De 17 a 20 h. Al Parc de Can Boada. Animació amb 25 jocs gegants antics de fusta. Per a públic infantil.

Entrada lliure.

DILLUNS 24 GENER

DISSABTE 22 GENER Repicada i tronada en honor de Sant Vicenç. A les 10 h. Des del Campanar.

Torneig de futbolí gent gran “els Xurravins” amb Cau Jove.

A les 11 h. Al Casal dels “Xurravins”.

Inscripcions: Al Casals dels Xurravins i al Cau Jove. Organitza Regidoria de Joventut i Associació de Gent Gran “Els Xurravins”.

Missa solemne en honor a Sant Vicenç. A les 11 h. A l’Església Parroquial. Presidida pel reverent rector de la parròquia Msn. Andrew Llanes Amaro. Un any més, l’Orfeó Parroquial “El Delme” cantarà la Missa Pontificalis de Lorenzo Perosi i els goigs de Sant Vicenç.

Sardanes. En acabar la Missa. A la Plaça del Poble. A càrrec de la Cobla Selvatana.

Concert i ball de Festa Major. A les 18 h. Al Centre Cívic. Amb l’Orquestra Selvatana. Per a tots els públics. Entrada lliure amb límit d’aforament.

Concert coral i aries d’ópera. A les 18 h. Al Centre Cívic. Per a públic adult.

Entrada lliure amb límit d’aforament.

DIUMENGE 30 GENER 20a Montaltbike Xurribikers. A les 9 h. A la Zona esportiva. El circuit serà de 36 km. i uns 1.500 metres de desnivell i de dificultat alta. Org: Club C. Xurribikers