TM 20 anys
Tribuna
Maresme www.tribunamaresme.com NÚM. 380. aGost 2022
ARENYS DE MAR REVIU LA PESTA Cada 15 d’agost, arenys de mar torna a ser santa maria d’arenys per reviure La pesta, l’infern que va sofrir a mitjans del segle Xvi, i que va donar lloc al vot de vila a sant roc. tradició i celebració s’entrellacen en aquesta proposta que ha estat reconeguda com a Festa patrimonial d’interès nacional. GASTRONOMIA Arriba una edició renovada de la Mostra Gastronòmica de Cabrils
ESTIU FESTIU Festes majors a diversos municipis del Baix Maresme
HISTÒRIA Els ‘estiuejants l•lustres’ i la descoberta del patrimoni medieval
ENTREVISTA Conversem amb la DJ Trapella, de Premià de Mar Foto: nico ruiz
PROPOSTES DESTACADES D’AGOST CONSULTA L’AGENDA COMPLETA D’ACTIVITATS A WWW.TRIBUNAMARESME.COM
30è FESTIVAL DE JAZZ D’ARENYS Arenys de Mar. Pati del Xifré. Cada divendres 5 actuacions musicals d’artistes que han deixat petjada durant els 30 anys del festival.
72A FESTA DEL CÀNTIR
POETES SOTA LA LLUNA
RE-VERS
FESTIVAL MÚSICA A LA GRUTA
Argentona. Diversos espais. Dia 4 d’agost. La Festa se celebra sempre per sant Domènec. Durant el matí es fan els actes de més tradició.
Arenys de Munt. A partir del 26 d’agost Cicle d’arts poètiques que vol acostar les propostes de música, imatge i poesia més innovadores.
Tribuna
FESTIVAL NOSALTRES
Mataró. Pati Can Marchal. Fins el 25 d’agost Tots els dijous al vespre, el festival explorarà un ampli ventall d’arts escèniques.
Premià de Dalt. Can Vallerià. Dia 26 d’agost Toti Soler i Cinta Massip porten la poesia de Valerià Pujol. Reciten Francesc Parcerisas i Susanna Rafart.
Arenys de Mar. Gruta de Lurdes. Durant l’agost 4 concerts de música clàssica on hi actuen músics arenyencs o vinculats amb Arenys.
LA VINYETA
POSIDÒNIA FEST
Mataró. Port de Mataró. 1, 2 i 3 de setembre Marina Rossell, Miquel Gil, Roger Mas i Magalí Sare són alguns dels 9 concerts del Festival.
ricard soler. www.ricardsoler.blogspot.com
Maresme Editor/director: Josep Maria Ponce. Col·laboradors: Albert Calls, Gabriel Pujol, Sílvia Tarragó, Jesús Gonzàlez Notario, Josep Grau, Ferran Planell, Gemma Ponce, Ricard Soler, Eli Guillén, Laureano Miró, Noemí Caupena i José Maria Guillén Lladó. C/ Lourdes, 40 · 08330 Premià de Mar Tel. 93 752 52 67 · info@tribunamaresme.com dipòsit Legal: B-26375-2005. impressió: Impressions Intercomarcals S.A.
Difusió controlada per l’Oficina de Justificació de la Difusió PGD TRIBUNA Maresme no es fa responsable dels continguts dels articles dels col·laboradors de la publicació, que reflecteixen la seva opinió; ni dels missatges publicitaris dels anunciants.
www.tribunamaresme.com · info@tribunamaresme.com Y tribunamaresme X tribunamaresme P tribunamaresme
tradició
FESTES u Font: lapestaarenys.cat
Cada 15 d’agost, Arenys de Mar torna a ser Santa Maria d’Arenys i reviu La Pesta, l’infern que va sofrir a mitjans del segle XVI, i que va donar lloc al vot de vila a Sant Roc. Aquesta festa va estar reconeguda com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya, el 13 de juliol de 2021. La festa de La Pesta va començar l’any 2010 per reforçar la festa de Sant Roc i actualment és un projecte consolidat. Es fa possible gràcies a la participació d’un gran nombre de vilatans i de professionals de diversos àmbits –artístics i tècnics– que col·laboren desinteressadament per fer possible que Arenys de Mar visqui i recordi els foscos dies que varen fer néixer la festa de Sant Roc. L’espectacle de La Pesta us proposa una nova experiència immersiva que combina teatre, música, dansa i audiovisual a la plaça de la Sardana, dins el recinte del Parc de Lourdes d’Arenys de Mar. Els passis tindran lloc els dies 11, 12, 13 i 15 d’agost a les 21 hores i a les
Torna la Festa de La Pesta d’Arenys de Mar Arenys de Mar torna a ser Santa Maria d’Arenys i reviu La Pesta el 15 d’agost, una situació sanitària i social molt dramàtica que es va sofrir a mitjans del segle XVI, i que va donar lloc al vot de vila a Sant Roc. Aquesta celebració, tanmateix, ha estat reconeguda com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya.
Diverses imatges de la Festa de La Pesta que es fa a Arenys de Mar. Fotos de Judith Caleya i Josep M. Saurí.
22.30 hores. L’espectacle té una durada de 45 minuts aproximadament i s’hi explicarà com va afectar l’arribada de la malaltia contagiosa a la vila, com va reaccionar la gent del poble i les autoritats, és a dir, els motius que van portar els arenyencs de finals del segle XVI a fer el vot de vila a Sant Roc. Tot i presentar una renovació en el contingut, per mantenir l’esperit de l’espectacle de carrer i l’ambient de pesta el dia 15 d’agost, es mantindrà una mínima actuació molt conceptual. Aquesta estarà conduïda per algunes figures destacades de l’espectacle, escampant fum per diversos llocs del nucli urbà per mantenir una part de l’essència d’aquest espectacle arrelat al territori.
Els passis tindran lloc els dies 11, 12, 13 i 15 d’agost a les 21 hores i a les 22.30 hores. L’espectacle té una durada de 45 minuts aproximadament
4 Tribuna Maresme
Entrevista A SÍLVIA VALLBONA, Regidora de Turisme i Fires de l’Ajuntament de Cabrils
“La nostra prioritat és que la Mostra segueixi sent un esdeveniment de referència al Maresme” u ALBERT
CALLS
L’edició d’enguany de la Mostra torna a celebrar-se de manera presencial, després del que s’ha viscut en els darrers temps per la pandèmia. Quines novetats destaquen en aquesta? Després de 2 anys sense Mostra en tenim moltes ganes. Han sigut 2 anys que ens han paralitzat el projecte que volíem fer, adaptar la Mostra als temps actuals. I enguany comencem a fer canvis per fer-ho possible. El principal i més significatiu és el canvi en el preu del tiquet. Fins ara hi havia un preu únic de 5,50€ que et servia per a qualsevol dels plats que servissin els restauradors, enguany el preu del tiquet (el PELUT, tal i com se’ns coneix als cabrilencs i cabrilenques) serà de 1€. Els restauradors posaran preu als seus tastos, d’entre 2 i 6 peluts, i d’aquesta manera es podran degustar molts més plats. Aquest canvi ha sigut consensuat amb els restauradors i creiem que serà molt benvingut entre els visitants. Altres canvis que veuran els visitants a primer cop d’ull són
La regidora de Turisme i Fires de l’Ajuntament de Cabrils, Sílvia Vallbona Blanch, explica en aquesta entrevista com serà la nova edició de la Mostra Gastronòmica de Cabrils, en la seva plena represa, després de les afectacions dels darrers temps per la Covid-19.
que les parades d’artesania ja no estan al carrer, tal i com demanaven des de fa temps, sinó dins del recinte, i que els estands deixen de ser de plàstic per passar a ser de fusta, aconseguint així un ambient més càlid i sostenible. Quins representants de la Gastronomia participen en l’esdeveniment? Enguany tenim 16 estands entre gastronomia i enoteca,
dels quals 12 són de Cabrils. Això ens demostra que a Cabrils hi ha una oferta gastronòmica important i variada. I dels altres sectors? Comptarem amb la presència de 4 entitats del poble, 4 comercials dels quals 2 són de Cabrils i de 12 artesans de diferents procedències i de temàtica molt variada. La Mostra té un públic consoli-
dat, any rere any. Quines creu que són les claus de l’èxit? Som gent sociable, i la Mostra permet fer retrobaments amb família, amics i coneguts. El fet que es faci a l’agost dins del marc de la Festa Major també ajuda molt. Ara hem de seguir treballant per seguir tenint una Mostra referent a la comarca. A banda de l’Ajuntament, qui participa en l’organització d’aquesta edició de la Mostra? Teníem clar que calia una gestió professional de l’organització, en tots els seus àmbits, donat el volum de feina que comporta. Per això aquest any la gerència la porta una empresa especialitzada en l’organització d’esdeveniments. El treball en equip ha estat molt bo, ja que en tot moment vetllen per l’essència de la Mostra tal i com nosaltres la volem. Quines són les directrius de futur que es plantegen? Què els agradaria fer i no han pogut realitzar encara? Com he comentat abans la nostra prioritat és que la Mostra segueixi sent un esdeveniment de referència al Maresme
Tribuna Maresme 5
i que l’anem adaptant als canvis que comporta l’actualitat. Dos anys sense Mostra no ens ho han permès, però seguirem treballant per fer-ho, sempre consensuat amb els principals protagonistes que són els restauradors i els visitants. Quin tipus de públic ve a la Mostra i de quina procedència és majoritàriament? És l’esdeveniment turístic més important que tenim a Cabrils i dins de la Festa Major, per tant tenim a tot el veïnat de Cabrils amb moltes ganes de Mostra. La gent dels Maresme, atreta pel reconeixement que té la gastronomia a Cabrils, també són part important de volum de visitants i, finalment, la proximitat a Barcelona també fa que tinguem turisme gastronòmic aquests dies que, després de provar els restaurants de Cabrils, repeteixen la visita durant altres èpoques de l’any.
La Mostra Gastronòmica de Cabrils arriba a la 33a edició El pati de l’Escola L’Olivera acollirà, un any més, una nova edició de la Mostra Gastronòmica, Comercial i d’Artesans, un esdeveniment gastronòmic, econòmic, turístic i social de primer nivell que permet degustar els plats, vins i caves més representatius de la comarca i que des de fa tres dècades aplega els amants de la gastronomia. L’edició d’enguany comptarà amb un total de 36 estands: 13 de restauració, 3 de vins i caves, 4 de comercials, 4 d’entitats de Cabrils i 12 paradetes d’artesans. Els estands de restauració que participaran són: Restaurant Can Rin, Restaurant Xaret, Restaurant Ca L’estrany, Nou Gras Restaurant, El Casal De Cabrils, Restau-
Cabrils celebra la Mostra Gastronòmica del 19 al 22 d’agost, en el marc de la Festa Major de Santa Helena.
rant Montcabrer, Restaurant Salvana, Can Pocurull, Va De Carn Carnisseria Halal, Melmelària, Una Pizza Foodtruck, Forn Vias “Ca La Rosi” i la Pastisseria Falgueras. Una de les principals novetats d’aquesta edició, és la creació del paper moneda
que s’utilitzarà a la Mostra: EL PELUT. Cada establiment participant fixarà els preus en PELUTS de les seves propostes. L’acte inaugural tindrà lloc divendres 19 d’agost a les 20 h. La resta de dies de la Mostra, l’horari serà de 19.30 a 23.30 hores.
6 Tribuna Maresme
Cabrils celebra del 18 al 22 d’agost la Festa Major de Santa Helena DIJOUS 18 D’AGOST Ofici de Festa Major. A les 12 h. Església Parroquial. Participaran en els cants de l’Ofici: la gent del poble i l’acompanyament d’orgue a càrrec de l’organista Ma Dolors Casanovas i Morón. Vermut de Festa Major. A les 13 h. Parc Anselm Clavé. Amb la col· laboració de Xurreria Ma Carmen. Santa Penya 2022: L’inici. A les 17.30 h. Parc Anselm Clavé. Presen· tació oficial de les penyes participants al concurs i repartiment de mocadors. Gambarrada 2022. A les 19 h. Parc Anselm Clavé. El concurs més “gamberro” de la Festa Major! Satisfacshow! A les 22.30 h. La Fàbrica. Jordi Purtí i l’Always Drinking Marching Band ens presenten una fun· ció teatral universal amb música, teatre de gest i humor, apte per a tots els públics. Una fanfàrria de cinc músics d’estil gipsy balcànic, viatja pel món amb versions i estils.
DIVENDRES 19 AGOST Aigua Splash! A les 11 h. Horts de Santa Creu. Vine preparat/da per a refrescar-te amb inflables aquàtics i jocs d’aigua per a totes les edats! Crida a la Festa Major. A les 18.30 h. Parc Anselm Clavé. Amb la participació de les penyes i les entitats de Cabrils i l’actuació dels Bandsonats! Cercavila fins a la plaça de l’Església. La Troca, l’inici de la Festa Major. A les 19 h. Plaça de l’Església. Un any més, és moment de desembolicar la Troca per començar la Festa Major. Amb el Pregó, La Ballada i La Baixada. Inauguració de la 33a Mostra Gastronòmica de Cabrils. A les 20 h. Recinte de la Mostra. Versión Imposible. A les 23.30 h. Escola L’Olivera. El showman David Moreno i la seva banda rendeixen tribut a diferents artistes de totes les èpo· ques. Molt humor i bona música.
DISSABTE, 20 AGOST Xtrem Race. A les 11 h. Horts de Santa Creu. Un recorregut, una com· petició, un matí d’inflables... Activitat per a infants, joves i adults, per gaudir en equips d’amistats, familiars... ‘Els camins de l’Aina’. A les 18 h. La Fàbrica. Amb la Cia. La Tieta Soltera.
Cabrils torna a celebrar una nova edició de la seva Festa Major de Santa Helena. S’han programat actes per a tota mena de públics. Entre d’altres propostes, activitats per a infants, joves i adults, concerts i el Correfoc de Festa Major. O també la Nit de Dj’s, amb la DJ Jackie D i el cabrilenc DJ Roger Freedom.
Concert Suau amb Gemma Humet. A les 19 h. Parc Anselm Clavé. És una de les veus més noves de l’escena catalana, però recull, en les seves creacions, l’herència de la cançó d’autor i de la cançó de protesta. Se servirà el tradicional SUAU. Correfoc de Festa Major. A les 22.30 h. Des del Mil·lenari de Catalunya. A càrrec dels Peluts de Foc. Amb la participació de les colles de Montgat, Torrelles de Llobregat i Vilassar de Dalt. Nit de Dj’s. A les 24 h. Escola L’Olivera. Amb la DJ Jackie D i el cabrilenc DJ Roger Freedom.
DIUMENGE 21 AGOST ‘La Llàntia Meravellosa’. A les 11 h. La Fàbrica. Amb la Cia. Festuc Teatre. Un espectacle de teatre, titelles i actors. Colors al carrer i gelatada de Festa Major. A les 18 h. Carrer Domènec Carles. Vine al carrer Domènec Carles a dibuixar amb guixos de colors i refresca’t amb un gelat! Músics de carrer- Tribut a Txarango. A les 23.30 h. Escola L’Olivera. Una posada en escena que representa l’essència de Txarango: Alegria, diversió, somriures i una festa per a tots els públics.
DILLUNS 22 AGOST Festa Holi 2022. A les 11 h. Horts de Santa Creu. Enguany tornem amb aquesta festa de tradició hindú com a activitat prèvia a la xeringada. Xeringada 2022. A les 12 h. Horts de Santa Creu. Un dels actes més esbojarrats de la nostra Festa Major! Dinar de Festa Major. A les 14.30 h. Parc Anselm Clavé. Comencem a acomiadar la Festa Major i ens aple· guem per gaudir d’una fideuà popular. Santa Penya 2022: El Desenllaç. Durant el dinar, al Parc Anselm Clavé. Entrega de premis del concurs de penyes de la Festa Major. ‘Tu t’ho creus???’ A les 17 h. Parc Anselm Clavé. Amb la Cia. Les Mireies. Performance participativa que convida a una reflexió per combatre i desmun· tar els significats i les narratives que discriminen a les persones LGTBIQ+. La Loca Histeria. A les 23.30 h. Escola L’Olivera. Ritme, humor, diver· sió, interacció i originalitat. Un especta· cle que sedueix des del primer moment i on és impossible parar de ballar.
Tribuna Maresme 7
Torna la Festa Major d’Estiu de Sant Vicenç de Montalt carregada d’activitats i sense restriccions Divendres 5 d’agost Exposició fotogràfica: Un tastet de Sant Vicenç 2022. 20.30 h. Biblioteca. Inauguració de l’exposició que es podrà veure fins el 31 d’agost. Lliurament de premis del 15è Concurs de Fotografia. 20.30 h. Biblioteca.
Dissabte 6 d’agost Caminada nocturna i ball de nit a la piscina. 20 h. Av. Toni Sors. Durada aprox. d’1.45 h, apta per a parti· cipants de totes les edats.
Diumenge 7 d’agost Campanya de donació de sang. De 10 a 14 h. Centre cívic. Cal reser· var a www.donarsang.gencat.cat
Dimecres 10 d’agost Bibliogimcana: ‘Pippi Calcesllargues’. De 10 a 13 h. Biblioteca. Dirigida a infants a partir de 7 anys. Mònica Green Septet en concert. 22.30 h. Parc dels Germans Gabrielistes.
Dijous 11 d’agost Inauguració del Circuït Municipal de Pumptrak. 19 h. Riera del Gorg. Ball amb l’Orquestra Montecarlo. 22.30 h. Parc dels Germans Gabrielistes.
Divendres 12 agost Festa al Mar – 11è Mercat al Mar. A partir de les 17 h. Platja (La Caleta). Parades de venda de roba, complements, decoració, joies, bijuteria, activitats infantils i familiars, música en directe, foodtrucks i molt més. Festa Holi. De 17.30 a 20.30 h. Platja (La Caleta). Trobada amb l’escriptora Montse Barderi. 19 h. Terrassa del centre cívic. Conversa sobre la seva novel·la ‘La vida autèntica’. Festa Moon Party. 22.30 h. Platja (La Caleta).
Dissabte 13 d’agost Festa al Mar – 11è Mercat al Mar. A partir de les 17 h. Platja.
La celebració recuperarà els actes més tradicionals i populars, com l’espectacle de focs d’artifici, la cantada d’havaneres amb rom cremat, la passejada de gegants, el bany nocturn a la piscina o el correfoc. El gruix dels actes festius començarà el 10 d’agost, tot i que els dies 5 i 6 hi haurà el lliurament de premis i la inauguració de l’exposició del XV Concurs de Fotografia.
Torneig de futbolí Joves & Avis. 10.30 h. Casal de la Gent Gran. Reggae per Xics. 18.30 h. Platja (La Caleta). Concert infantil. Festa Quattro. 23 h. Platja (La Caleta). Amb Dj David Oleart.
Diumenge 14 d’agost Xtreme Race. A partir de les 11 h. Zona esportiva. Cursa d’obstacles amb 18 inflables; Parc refrescant; Tobogan d’aigua gegant; Festa de l’escuma. Festa al Mar – 11è Mercat al Mar. A partir de les 17 h. Platja (La Caleta). Parades de venda de roba, complements, decoració, joies, bijuteria, activitats infantils i familiars, música en directe, foodtrucks i molt més. Torneig de Màgic. De 17 a 20 h. Espai Jove. Micro Obert. De 19 a 21 h. Platja (La Caleta). Podràs cantar, fer imitaci· ons, monòlegs... Sunset Beach Ioga. 20 h. Platja (La Caleta). Correfoc amb els Diables de Caldes. 22 h. Plaça del Poble. Bany de nit a la piscina En acabar el Correfoc. Piscina municipal. Amb música de Straw&Berry.
Dilluns 15 d’agost Repicada i tronada anunciant la Festa Major. 10 h. Acompanyament de les autoritats a l’Ofici amb els gegants. 0.30 h. Pati porxat de l’Ajuntament. Ofici en honor a la Mare de Déu de l’Assumpció. 11 h. Església. Amb la participació de l’Orfeó Parroquial El Delme. Sardanes. A continuació. Plaça del Poble. Amb la Cobla Premià. Vermut popular. Festa al Mar – 11è Mercat al Mar. A partir de les 17 h. Platja (La Caleta). Parades de venda de roba, complements, decoració, joies, bijuteria, activitats infantils i familiars, música en directe, foodtrucks i molt més. Havaneres. 21.30 h. Platja. Amb el Grup Port Bo. Amb Rom cremat dels Amics de la Petanca. Castell de focs artificials. A continuació. A càrrec de la pirotècnia Europlá .
8 Tribuna Maresme
Argentona convoca a la Festa Major de Sant Domingo entre el 3 i el 6 d’agost Dimarts 2 d’agosT Ritme del carrer. 19.30 h. A la plaça Nova. Dansa urbana De la Cia. Banda Street Grove. Vespre de gòspel. 20.30 h. A l’escola Bernat de Riudemeia. A carrec de l’Argentona Cor de Gòspel. Correfoc infantil. 21.30 h. Sortida de l’Ajuntament en cercavila. Corre· foc infantil amb els Banyetes d’Argento· na i la Polseguereta. Concert ‘Periferia’: Clara Peya. 23 h. A la plaça Nova. Un nou repertori de cançons profundes i compromeses combinades amb passatges instrumen· tals d’un pianisme magnètic.
dimecres 3 d’agost Descoberta dels arbres del món sense moure’s d’Argentona. 9 h. Sortida de la plaça de l’Església. Visita guiada pels carrers d’Argentona per conèixer els arbres i saber d’on són originaris, guiats per l’enginyer de forests i naturalista Oriol Bassa. Tobogan d’aigua (slide water). D’11 a 14 h. Al carrer de Dr. Samsó. Coetada (repicada de campanes i llançament de coets). 18.45 h. A la plaça de l’Església. Cercavila de gegants. 19 h. De les escales de l’Església a l’Ajuntament. Dormida de gegants. Tot seguit. Davant el Saló de Pedra. Tradicional dormida, després de la Cercavila de Gegants. Crida al pregó amb Futbol Club Argentona (fca) i l’Always Drinking Marching Band. 22.15 h. Des de la plaça Nova fins a la plaça de Vendre. Aquesta espectacular marching band, perquè celebra el seu 25è aniversari, ens guiarà fins al lloc i moment d’inici del pregó. Pregó de Festa Major. 22.45 h. Des de la Casa Puig i Cadafalch. A càrrec del Club de Futbol Argentona (FCA), que enguany compleix 100 anys. Correfoc dels Diables d’Argentona. A les 23 h. Des de davant de l’Ajuntament fins a la plaça Nova. Els Diables d’Argentona aniran acompa· nyats de la Polseguera i també dels Diables de Gràcia. Hotel Cochambre. Tot seguit. A la plaça Nova. Torna a l’escenari l’em· blemàtic grup que ha revolucionat els concerts de versions.
Argentona celebrarà una nova edició de la seva Festa Major de Sant Domingo. Entre moltes d’altres propostes festives es faran les Matinades & cercavila amb l’Always Drinking Marching Band, la 72a Festa del Càntir: Posta dels càntirs de l’any, el Despertar Geganter, la Gran Xarbotada, els Jocs infantils a l’entorn del càntir i l’Aixecadeta infantil. Dins la programació musical destaquen Hotel Cochambre, La Banda Neon, Clarence Bekker Band, Las Ninyas del Corro o Ladilla Rusa.
Always Drinking Marching Band. En acabar. A la plaça Nova. El ritme alegre i contagiós dels Drinking farà que el ball i la música continuï al mig de la plaça Nova a l’entreacte. Banda Neon. Sense pausa. A la plaça Nova. Bons ritmes i ball assegurat per a la nit més boja de l’any.
dijous 4 d’agost Matinades & cercavila amb l’Always Drinking Marching Band. 6 h. Des de la plaça del Molí i per diferents carrers de la vila. 72a Festa del Càntir: Posta dels càntirs de l’any. 7 h. A la Font de Sant Domingo. Preparació per a la benedicció i venda del Càntir de disseny de Carme Pinós amb la coordinació de Quim Larrea. Despertar Geganter. 8 h. Sortida de la Paret de les Mentides i arribada a l’Ajuntament. Concentració dels Domingos d’Argentona. 9.30 h. Davant la Font de Sant Domingo. Acompanya· ment a l’Ofici en honor a Sant Domingo per part de les autoritats i Domingos d’Argentona, juntament amb els Gegants d’Argentona. Ofici en honor a Sant Domingo. 10 h. A l’Església Parroquial de Sant Julià. Presidit pel Rector de la Parròquia d’Argentona, Mossèn Álex Marzo. Durant l’Ofici, la Coral Càntir d’Or interpretarà la Missa Pontificalis de L. Perosi, sota la direcció de Glòria Suari, acompanyada per Carme Solé a l’orgue, amb la col·laboració de l’Angela Suárez solista i de les corals dels pobles veïns. 72a Festa del Càntir: Obertura del museu del càntir i les exposicions. 10 h. Al Museu del Càntir. Gran Xarbotada. 10.30 h. A la plaça de Vendregran. Jocs infantils a l’entorn del càntir i Aixecadeta infantil. La Xarbotada. En acabar l’Ofici de Festa Major, des de la plaça de l’Església. Tradicional processó amb els gegants i els capgrossos Xarbotaires i els Caps de Càntir fins a la Font de Sant Domingo, com a preludi de la benedicció dels càntirs i el Vot de Poble. Font picant, espai familiar. D’11 a 14 h i de 17.30 a 20.30 h. A la Font Picant. Vot De Poble. 11.45 h. A la font de Sant Domingo. L’alcaldessa d’Argento· na renovarà el vot fet per la Vila des del segle XVII. En acabar, benedicció de les aigües i dels càntirs de l’any
Tribuna Maresme 9
Cercavila de gegants acompanyats per la banda Musicargentona. Després de la benedicció. Des de la Font de Sant Domingo.
Concert amb Mala Vida. 24 h. A la plaça Nova. Mala Vida és una banda amb un repertori basat en el pop-rock dels 80.
72a Festa del Càntir: Aixecada de càntirs de 10 a 200 kg. 12 h. A la plaça de Vendre.
Dissabte 6 agost 23a Pedalada Popular. 9 h. Des de la plaça del Molí. Distància: 11 km.
Presentació càntir gegant d’artista. 13 h. A la plaça Nova. Amb la presència dels autors: Gemma Armengol i Igor Garai.
22a Repicatronada. 13 h. A la plaça Nova. Font picant, espai familiar. D’11 a 14 h i de 17.30 a 20.30 h. A la Font Picant.
‘Home’. 19 h. A la Font Picant (Espai B. La Pineda). Espectacle de la Cia. Cris-is. Un espectacle trepidant, emoci· onant i hilarant.
‘Cançons de Plaça i Cantonada’. 18 h. A la Font Picant. De la Cia. El Dit al Nas.
Ballada de mitja audició de sardanes. 18 h. A l’Hort del Rector. A càrrec de la cobla de l’Orquestra Montgrins.
‘El Viatge de Bowa’. 19.30 h. A la Font Picant. De Gata Japonesa.
Garrinada. De 17 h a 22 h. A l’Escola Argentona.
Garrinada. 18.30 h. A l’Escola Argentona. Torna una de les tardes més esperades: la gran Caipirinyada Popular!
Concert de Festa Major. 19.30 h. A la plaça Nova. Amb l’Orquestra Montgrins.
Ballada Sardanes. 19 h. A l’Escola Bernat de Riudemeia. Amb la Cobla La Bisbal Jove.
Concert de Clara Gispert. 20.30 h. A Can Doro. Fusió del blues, el co· untry i la música clàssica europea. Crida cap als focs amb l’Always Drinking Marching Band. 22.40 h. Des de la plaça Nova. Castell de focs artificials. 23 h. Al Sot d’en Calopa. A càrrec de Pirotècnia Tomás. Ball de Festa Major. Tot seguit. A la plaça Nova. Amb l’Orquestra Montgrins. Concert amb Clarence Bekker Band. A les 23.30 h. A Can Doro. La força de grans mestres del soul, funk i pop o Tina Turner són presents a la seva veu. Garrinada. Després dels focs . A l’Escola Argentona. Concerts amb The Crab Apples, Las Ninyas del Corro, 31 Fam I Dj Trapella.
Divendres 5 agost 42a Cursa Popular. A les 9.30 h. Des de la plaça Nova. Xeringada familiar. A les 12 h. A la plaça Nova. Amb festa de l’escuma amb Barbacana teatre. Font picant, espai familiar. D’11 a 14 h i de 17.30 a 20.30 h. A la Font Picant. Garrinada. De 17.30 a 20 h. A l’Escola Argentona. Al vespre, monòleg amb Raquel Hervàs i Marta Bosch.
Concert amb Alidé Sans. 20.30 h. A Can Doro. Habitual en l’escena musical occitana, i cada vegada més en la catalana. Sopar Popular. De 20 a 23 h. A l’Escola Argentona. Concerts amb l’Orquestra de la Gran Porca, Flashy Ice Cream, Ladilla Rusa i Dj Setaquehabla. A partir de les 23 h. A l’Escola Argentona.
‘Mag Màgia’. 18 h. A la Font Picant. Amb la Cia. Enric Magoo.
Correfoc de bèsties. 22.30 h. Des de la plaça de Vendre. La Polseguera i el seu convidat, l’Ase Inocenci de Vilas· sar, cremaran pels carrers de la Vila en aquest correfoc de bèsties.
‘Kasumay’. 19.30 h. A la Font Picant. Amb la Cia. Circo Los.
Havaneres amb Boira. 23 h. A la pista del Centre Parroquial.
Cantada amb la Coral Llaç Amistat. En acabar les sardanes. A l’Escola de Bernat Riudemeia. Concert amb a Contrablues. 20.30 h. A Can Doro. Acte 100 anys Club de Futbol d’Argentona. 21.30 h. A la plaça Nova. El FC Argentona presentarà el seu nou himne, la programació d’actes en celebració del centenari del club, l’equipament nou i l’escut. Concert amb Sabor de Gràcia. 24 h. A la plaça Nova. Per continuar amb la celebració dels 100 anys del FC Argentona. Concerts amb Alérgicas al Polen, Adala i Bejo. 23 h. A l’Escola Argentona. Els últims sospirs de La Garrinada sonaran a ritme del PD Domingo el Gran.
10 Tribuna Maresme
Arriba la Festa Major dels Sants Genís al municipi de Vilassar de Dalt DIMARTS 23 D’AGOST Inauguració de l’exposició de fotografies de Lali Canals. 19 h. Sala de La Massa CCV. El Grup Fotogràfic Vilassar en col·laboració amb La Massa CCV presenta l’Exposició de Fotografies de Lali Canals. Del 23 al 28 d’agost. Sopar popular a la fresca. 21 h Plaça de la Vila. Sopar popular a la fresca. Menú: botifarra i mongetes + be· guda (aigua o vi) i gelat. Preu: 7 €. Venda anticipada de tiquets: Joguines El Petit Gegant i Flors i Plantes Montferran
Amb el final del mes d’agost arriba la Festa Major dels Sants Genís que, un cop més, buscarà reunir els vilassarencs i vilassarenques per acomiadar els vespres d’estiu i les vacances. La música tindrà, de nou, un protagonisme especial a la Festa Major dels Sants Genís que se celebrarà, a Vilassar de Dalt, del 24 al 28 d’agost. Grans noms del panorama musical català com Roba Estesa, Buhos, el Pony Pisador o Robert Poch ompliran les nits de Festa Major.
DIMECRES 24 D’AGOST
Pregó i pregonet de Festa Major 21.15 h. Plaça de la Vila. A càrrec del CE Vilassar i el Consell d’Infants.
Concert - vermut. Tot seguit. Plaça de la Vila. Veniu a fer el vermut mentre gaudiu d’aquesta mostra de Cultura Popular.
Sindriada. 18 h. Plaça de la Vila. Ja tenim aquí el concurs de menjar síndria més esperat!
Ballada de Sardanes. 19 h. Jardinets Anton Feliu. Les cobles Jovení· vola de Sabadell i Sant Jordi Ciutat de Barcelona oferiran una variada selecció de sardanes clàssiques i modernes.
Inici de Festa Major. 19.30 h. Plaça de la Vila. Inici de la Festa Major amb: repicada de campanes, enlairament de coets i cercavila amb els Gegants de Vilassar.
Brindis de Festa Major. 13 h. Plaça de la Vila. Brindem per la Festa Major dels Sants Genís! Com cada any, el brindis serà realitzat per la pregonera o pregoner d’enguany.
Comiat d’en Lluís i la Maria. 13.30 h. Plaça de la Vila. Els Gegants Centenaris de Vilassar marxen per ser restaurats i recuperar la seva imatge original. Els acomiadarem durant uns mesos, fins que tornin d’aquest viatge que els retornarà la seva essència de principis del s. XX.
Cercavila esbojarrada. 22.30 h Pels carrers del poble. Sortida des de la Plaça de la Vila. Amb la companyia dels Bandsonats. Llums, colors i moltes sorpreses ompliran els carrers de Vilassar.
Despertada dels gegants. 19 h. Plaça de la Vila. És moment que els Gegants tornin a sortir al carrer per anunciar l’inici de la Festa Major dels Sants Genís! A més, amb motiu dels 110 anys d’en Lluís i la Maria.
Ofici Solemne. 11.30 h. Església Parroquial. Presentació d’una Mare de Déu retrobada. Presentació d’una reproducció de la Mare de Déu antiga de la parròquia de Sant Genís de Vilassar de Dalt.
Pa amb tomàquet. 21.30 h. Plaça de la Vila. Tradiciona espai de retroba· da de veïnes i veïns amb actuacions de música en directe. Preu: 4 €. Ball de nit amb Bad Classics i Muchosaxo. 21.30 h. Plaça de la Vila. Vine a gaudir de la primera nit de Festa Major a càrrec de dos grups emergents locals. Bad clàssics oferirà pop-rock i temes propis. MuchoSaxo és un grup de versions lliures, de temes del Rock-n roll clàssics i de tots els temps.
DIJOUS 25 D’AGOST Gegantonada. 10.30 h. Plaça de la Vila. Vine a construir un capgròs i a fer una cercavila! Avui els més petits seran els protagonistes! Recordeu portar una caixa de cartró per fer de base del capgròs. Celebració dels 20 anys d’en Casimir i la Montserrat: els gegantons avis de Vilassar celebraran el seu aniversari amb totes i tots els infants del poble.
Concerts amb Robert Poch, Buhos i DJ Willow. 22 h. Parc de can Rafart. A les 22 h començarem la nit amb l’artista local Robert Poch, que presenta el seu nou disc “Cicatriu # siquetrio”. A les 23.45 h podrem gaudir del concert de Buhos! És un grup de rock festiu, amb influències del reggae i l’ska. A les 01.15 h acabarem la nit de concerts amb el DJ local Willow!
DIVENDRES 26 AGOST Rebombaigua! Cercavila de rebombori + aigua! 11 h. Des de la Plaça del Teatre. Veniu amb olles i cas· soles per fer molt de soroll i aconseguir que els veïns ens remullin! Recorregut
Tribuna Maresme 11
Presentació del llibre. 20 h. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. ‘Les marededéus desaparegudes de la Cerdanya’, a càrrec del Dr. en Història de l’Art Joaquim Graupera, l’historiador Josep Samon i l’autor Andreu Fité.
de la cercavila: la Font de la Teula, carrer Mestra Viladrosa, Nou, Anselm Clavé, Passatge Rosa, Carme i Plaça de la Vila. Hora del conte de Festa Major. 18.30 h. Plaça Miquel Martí i Pol. Arriba la Festa Major de la nostra vila i el poble s’omple de gent de tot arreu, grans espectacles, jocs i un munt de contes! A càrrec de Joan de Boer.
Nit de Food Trucks i restauradors locals. 21 h. Plaça de la Vila. Sopar a la fresca a la Plaça de la Vila.
Street Tennis. 19h. Pistes exteriors de can Banús. Activitat esportiva amb un circuit de tres pistes de minitennis per treballar diferents objectius: una pista tècnica, una segona de control i la tercera de punts. Vine a fer el teu tastet de tennis!
Ball de Festa Major. 22.30 h. Plaça de la Vila. Amb l’orquestra Albatros. Correfoc Infantil. 22.30 h. Des de la Farmàcia de Dalt. Els Diablons incendiaran Vilassar omplint d’espurnes i foc els seus carrers. El recorregut co· mençarà a la Farmàcia de Dalt i passarà per riera Salvet, c/ Murillo i c/ Canya· mar, per acabar a la Plaça de la Tela.
Correfoc. 22 h. Des de l’Estrella. Els Diabòlics Anònims acompanyats pels Tabalers Anònims il·luminaran Vilassar amb el seu foc infernal! El recorregut començarà a l’Estrella i passarà per Passatge de la Rosa, c/Mare de Déu del Carme, Plaça de la Vila, c/Àngel Guime· rà, Plaça del Teatre, c/ Salvador Riera, Riera de Targa, c/ Marquès de Barberà i c/ Sants Màrtirs i acabarà amb un gran sostre de foc al pàrquing de can Banús. Concerts amb Roba Estesa, El Pony Pisador i DJ Petter Huelts. 23.30 h. Parc de can Rafart. A les 23.30 h arrencarem la nit amb Roba Estesa. És un octet musical femení i feminista català fusiona les músiques urbanes i festives. A les 01.30 h actuarà El Pony Pisador. És un grup que mescla músiques tradicionals d’arreu del món amb un estil viu i desenfadat, però treballat amb cura. 03:30 h. Tancarà la nit el DJ local Petter Huelts
DISSABTE 27 D’AGOST ‘Balambambú’. 11 h. Plaça de la Vila. Actuació infantil a càrrec del grup Pentina el Gat, que ens ofereixen el seu espectacle “Balambambú”. Concurs d’arrossos de Festa Major. 12 h. Plaça de la Vila. Ets un mestre fent arròs? Vine a participar a la cinquena edició del concurs d’arrossos de Festa Major. No te’l perdis!
DIUMENGE 28 AGOST
altres actes Exposició: ‘Mares de Déu, un patrimoni retrobat’. Del 25 al 28 d’agost: de 12 a 14 h. i de 18 a 20 h. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. Selecció de talles romàniques i gòtiques de la col·lecció d’Andreu Fité que reivindiquen el patrimoni moble i immaterial de Catalunya. Festa de la Pau. Dissabte 3 de setembre a les 18 h. Entorn neolític de la Serralada de Marina. Reposició de la Mare de Déu de la Pau: nova escultura de l’artista vilassarenc Joan Artigas, al paratge públic al voltant de l’entorn neolític de la Serralada de Marina (rètols des de l’aparcament de la Roca d’en Toni o Dolmen. Acte homenatge a gent gran de Vilassar, com a símbols de bondat i pau, presentat per Gemma Bonet, periodista, i coordinat per Montserrat Hosta. Música, berenar i cava per a tothom. Música clàssica a la fresca: Clàssics populars a Can Rafart. Diumenge 4 de setembre a les 19 h a Can Rafart. Música clàssica a la fresca a càrrec de l’Orquestra Simfònica de Sant Cugat. Presentació de la Temporada de Clàssica 2022-2023 de La Massa Teatre. Preu: 3 €.
Festa de l’SkatePark. 10 h. Zona esportiva de Vallmorena. Festa d’in· auguració de l’skatepark, amb diverses activitats durant tot el dia: De 10 h a 12 h: Tallers d’Skate per a nenes i nens. / De 12 h a 16 h: Skate lliure, dinar i activitats variades (concerts, rap, grafiti, balls, etc). Preu dinar: 4,5 €. / De 16 h a 18 h: Jam Session, amb 3 categories (nens i nenes; noies; i nois). Premis: Best Trick (nenes i nens), Best Trick noies (+ 18 anys), i Best Trick nois (+ 18 anys). / 18 h: Inauguració oficial per part de les autoritats municipals, i lliurament dels premis. Vesprada poeticomusical. 20 h. Pati del Casal Piferrer. Poesia, escrits, reflexions, crítiques, cançons... un espai on escoltar-nos i gaudir d’un oci alternatiu. Sardinada Popular. 21 h. Parc de can Rafart. Acomiadem la Festa Major amb la ja tradicional sardinada. Preu de tiquet: 4 € (beguda no inclosa). Havaneres. 22 h. Parc de can Rafart. Nit d’havaneres amb el grup vilassarenc Serra de Marina. A continu· ació, rom cremat per acomiadar la Festa Major dels Sants Genís.
12 Tribuna Maresme
Alella crida a participar en una nova Festa de la Verema del 8 al 18 de setembre Músics de carrer. 21 h.
Dijous 8 setembre
Correfoc amb els Diables del Vi d’Alella. 23 h. Parc Gaudí. Inici: Parc Gaudí. Final: Escola Fabra.
Tallada de raïm a la Vinya testimonial. 18 h. Vinya testimonial de Can Magarola.
Concert Orquestra Rosaleda i sessió de DJ. 23.55h. Escola Fabra.
Presentació del llibre: ‘Un país a la copa. Alella, el vi humà’. 19.30 h. Centre Cultural de Can Lleonart. Llibre de Laura Saula. També inclou la inauguració de l’exposició “Un país a la copa” amb fotografies de Jordi Borràs.
Dissabte 10 setembre Fira de la Festa de la Verema. 10 h. Rambla d’Àngel Guimerà i plaça dels Germans Lleonart.
Divendres 9 setembre
Visita al celler Raventós. 10 h. Celler Raventós d’Alella.
Visita guiada celler Alta Alella. 10 h. Celler Alta Alella. Wine Bar. Aperitiu entre vinyes. 12 h. Celler Alta Alella. Fira de la Festa de la Verema. 18 h. Rambla d’Àngel Guimerà i plaça dels Germans Lleonart. Espai creatiu vinícola. 18 h. Antigues Escoles Fabra. Tallers relacio· nats amb el món del vi. Tapes + Vi. 18 h. Diferents bars i restaurants. Vine a tastar la selecció de tapes pensades especialment per a degustar amb una copa de vi DO Alella. Inauguració de la 48a Festa de la Verema. 19 h. Plaça de l’Ajuntament. Inclou la presentació de la 5a copa poètica del Casal d’Alella i un espectacle inaugural a càrrec de la Companyia Art i Passió. Mostra del Vi DO Alella i Gastronomia. 20 h. Hort de la Rectoria. Degustacions de vins del territori DO Alella i especialitats gastronòmiques. Foodtruck del Mercat. 20 h. Porxada del Mercat Municipal.
Seran deu dies, del 8 al 18 de setembre, d’intensa activitat en què esposarà en relleu la identitat vitivinícola i el patrimoni cultural d’Alella. Els pilars principals del programa són: L’enogastronomia, amb la recuperació de la Mostra de Vins i Gastronomia a l’Hort de la Rectoria i la consolidació de la proposta tapes+vi. El vi i la vinya, present amb els tastos amb personalitat amb Audrey Doré, sommelier del Celler de Can Roca, Iolanda Bustos, xef biodinàmica, i el reconegut sommelier César Cánovas, amb activitats tradicionals com la tallada de raïm o les visites als cellers. Les activitats festives. La Festa de la Verema és també un reclam festiu, amb activitats com la fira, la mostra d’oficis i els músics de carrer i els tradicionals correfocs, cercaviles, concerts... Enguany com a novetat s’estrena la proposta Vinema, que uneix una mostra de curts amb tasts de vins i gastronomia.
Visita al celler Bouquet. 10 h. Celler Bouquet d’Alella. Visita guiada: Les masies d’Alella. 10.30 h. Oficina de Turisme. A càrrec de l’arquitecte Salvador Ribas. Tapes + Vi. 11 h. Diferents bars i restaurants. Un celler, un vi. 12 h. Can Lleonart. Vine a tastar un vi de cadascun d’ells que participen a la 48a Festa de la Verema. Bagul de la música tradicional. 12 h. Vinya testimonial de Can Magarola. Taller infantil i familiar. Wine Bar. Aperitiu entre vinyes. 12 h. Celler Alta Alella. Ioga entre vinyes. 18 h. Vinya testimonial de Can Magarola. Amb l’Anouk Boitière, professora de ioga i sommelier Vinema. 18.30 h. Espai d’arts escèniques Casal d’Alella. Maridatge de novetats cinematogràfiques en format curtmetratge amb diferents vins de la DO Alella. 4 curtmetratges + 4 copes de vi + 4 tastets gastronòmics del restau· rant Tresmacarrons. Preu: 27€
Tribuna Maresme 13
Festa Verema. Mostra del Vi DO Alella i Gastronomia. 20 h. Hort de la Rectoria. Tast al Mercat. 20 h. Mercat Municipal. Músics de carrer. 21 h. Diferents espais. Correfoc infantil amb els Diablons del vi d’Alella. 22 h. Parc Gaudí. A companyats dels Timbalers del Most d’Alella. Inici: Parc Gaudí. Final: Escola Fabra. Concert de Maria Jacobs + La Loca Histeria. 23 h. Escola Fabra.
Diumenge 11 setembre Fira de la Festa de la Verema. 10 h. Rambla d’Àngel Guimerà i plaça dels Germans Lleonart Plantada de gegants. 10 h. Passeig Sant Josep de Calassanç. Amb la participació dels gegants dels municipis d’Alella, Abrera, La Garriga, Sant Pol de Mar, el barri de Gràcia de Sabadell, El Masnou, Lloret de Mar i Teià. Wine Bar entre vinyes. 11 h. Celler Can Roda (Santa Maria de Martorelles). Ofrena floral de l’Onze de Setembre. 11 h. Plaça dels Germans Lleonart. Visita guiada celler Masia Can Roda. 11 h. Celler Can Roda (Santa Maria de Martorelles). Cercavila de gegants. 12 h. Passeig Sant Josep de Calassanç. Inici: Passeig de Sant Josep de Calassanç. Final: plaça d’Antoni Pujadas.
Tast de raïm i productes locals 18 h. Vinya testimonial de Can Magarola Experiència per conèixer les varietats de raïm més característiques i el procés d’elaboració fins a conver· tir-se en vi. Festa Verema. Mostra del Vi DO Alella i Gastronomia. 20 h. Hort de la Rectoria. Havaneres. 22 h. Escola Fabra. Amb Els pescadors de l’Escala. Castell de focs. 23.30 h. Escola Fabra.
Dilluns 12 setembre Tast amb personalitat amb... Audrey Doré. 20 h. Can Lleonart. Existeix una tipicitat en vins plantats a la vora del mar? Tast a cegues de 4 vins, amb els seus maridatges.
Dimarts 13 setembre Tast amb personalitat amb... Iolanda Bustos. 20 h. Can Lleonart. Tast sensorial botànic.
Dimecres 14 setembre Tast amb personalitat amb... César Cánovas. 20 h. Can Lleonart. Can Matons i Can Xicoy, vins i formatges de la serralada litoral.
Divendres 16 setEmbre Tast Jove de Vins. 19 h. Restaurant Can Duran. Una proposta dinamitzada per en Marc Guallar, sommelier alellenc.
Dissabte 17 setembre
Vinema. 12.30 h. Espai d’arts escèniques Casal d’Alella.
Visita guiada celler Quim Batlle. 10 h. Celler Quim Batlle.
Festa Verema. Tapes + Vi. 18 h. Diferents bars i restaurants.
Diumenge 18 setembre
Premis Verema d’Alella. 18 h. Espai d’Arts Escèniques Casal d’Alella.
Matinada de verema. 06 h. Masia Can Magarola.
cultura
ESCENA u redacció
Enguany se celebrarà la segona edició del festival a Mataró. Una de les grans novetats és que hi haurà dos escenaris. En l’escenari principal, conservant els mateixos horaris que en l’edició anterior (19 h i 21.30 h), hi actuaran Caamaño&Ameixeiras, Roger Mas, Jo Jet i Maria Ribot, Marina Rossell, Magalí Sare i Miquel Gil. L’altre escenari estarà dedicat exclusivament a artistes del Maresme, amb l’actuació de Golden Embers, Diode i Mama Calypso a les 20.30 h. L’altra gran novetat és l’aforament que, un cop superades les mesures de prevenció de
El Festival Posidònia Fest amplia escenaris i capacitat
Marina Rossell, Miquel Gil, Roger Mas o Magalí Sare són alguns dels artistes de la programació de la segona edició del Posidònia Fest que se celebrarà els dies 1, 2 i 3 de setembre al Port de Mataró.
la Covid, serà de 400 persones assegudes. Les entrades, que ja estan a la venda als webs entradesculturamataro.cat i posidoniafest.cat, tenen un preu de 18€ per jornada (inclou els tres concerts). També s’ha posat a la venda un abonament al preu de 45€ pels tres dies del festival (inclou els nou concerts). El Posidònia Fest, a banda de ser un festival de música, també s’ha convertit en un espai dedicat a l’art. Enguany s’ha arribat a un acord de col· laboració amb el Festival Revela’t que farà una exposició de fotografia analògica que servirà de preludi de les exposicions i activitats que han organitzat a partir del 9 de setembre.
Els divendres d’agost, ‘Can Caralt, obert per vacances’ u REDACCIÓ
El festival ‘Can Caralt, obert per vacances’ porta quatre propostes musicals els dies 5 12, 19 i 26 d’agost als jardins de Can Caralt de Sant Andreu de Llavaneres. Tots el concerts començaran a les 22 hores.
Un programa eclèctic que recull des del concert de versions de grans clàssics interpretats per Txell Sust acompanyada de Pep Poblet i Nito Figueras, passant per la proposta jazzística de Lucía Fumeiro Trios (Premi Jazz Espanya 2022), per la proposta més folk i íntima de Joa-
na Serrat en format duo, i fins al concert tribut a Elvis d’Augie Burr. Els dos darrers concerts comptaran amb actuacions de músics de l’Escola Municipal de Música de Llavaneres, Cris Aceña & Júlia Sabater i Nico Barón. Aquestes actuacions es faran a les 21.30 hores.
Tribuna Maresme 15
Aniversari dels dos festivals d’estiu d’Arenys de Mar
agenda: música Orquestra de la Gran Porca + Flashy Ice Cream + Ladilla Rusa. Argentona. Escola Argentona. Diven· dres 5 a partir de les 23 h. Festival de Jazz d’Arenys de Mar. Arenys de Mar. Pati del Xifré. Diven· dres 5 a les 22 h: Los Mambo Jambo. Divendres 12 a les 22 h: Sunset Rhythm Kings & Emmanuel π Djob & Rachel Ratsizafy. Divendres 19 a les 22 h: Ignasi Terraza & Adrian Cunningham & Esteve Pi. Divendres 26 a les 22 h: Big band jazz Maresme & Marian Barahona.
u REDACCIÓ
L’Ajuntament d’Arenys de Mar va presentar el 26 de juliol la programació dels festivals d’estiu de música, que enguany coincideix amb els seus dos aniversaris: els 30 anys del Festival de Jazz i el 15 anys del Festival de Música a la Gruta. 30 anys de jazz català. El Festival de Jazz d’Arenys de Mar esdevé un cas únic d’una programació selecta basada en intèrprets catalans. Va iniciar la seva programació l’any 1992 a una de les feixes del Xifré amb un aforament màxim de 40 persones i s’ha consolidat al pati del Xifré, espai on s’ubica actualment, amb una cabuda que supera les 400 localitats. La programació d’aquest
any vol retre homenatge a tots els músics que un any o un altre han fet vibrar al públic del festival amb la seva música. I per fer-ho s’han escollit cinc formacions i músics que han causat una alta impressió al públic en un moment concret d’aquests 30 anys d’història. Festival de la Gruta. El Festival de la Gruta es va posar en marxa l’any 2007, després d’uns anys programant música clàssica en diferents espais. La programació i direcció del certamen és a càrrec de l’Associació Escola de Música. El festival es porta a terme a la Gruta del parc de Lurdes d’Arenys de Mar, i sempre s’ha caracteritzat per la seva alta qualitat musical i per la seva relació amb els músics del poble.
Presentació de la Temporada de Clàssica de La Massa Teatre El Parc de can Rafart de Vilassar de Dalt serà l’escenari especial del concert de presentació de la Temporada de Clàssica de La Massa Teatre el proper diumenge 4 de setembre. Amb la voluntat de ser una porta oberta a la programació musical del teatre i d’acostar-se a tota la ciutadania, el concert proposa un programa de clàssics populars amb l’Or-
questra Simfònica Sant Cugat i el guitarrista Oriol Saltor. La vetllada acabarà compartint una copa de vi.
Can Caralt, obert per vacances. Llavaneres. Jardins de Can Caralt. Divendres 5 a les 22 h: Pep Poblet & Nito Figueras amb Txell Sust. Diven· dres 12 a les 22 h: Lucía Fumero Trio. Divendres 19 a les 22 h: Joana Serrat en format duo. Divendres 26 a les 22 h: Augie Burr & The Elvis Tribute Band. Nits d’emocions. Vilassar de Dalt. Sorli Emocions. Dissabte 6 a les 22 h: Serra de Marina. Dissabte 13 a les 22 h: David Philips Quartet. Dissabte 20 a les 22 h: The Popurris. Dissabte 27 a les 22 h: Paula Domínguez i Ramon Escalé. Mònica Green Septet. Sant Vicenç de Montalt. Parc dels Germans Gabrielistes. Dimecres 10 a les 22.30 h
Festival de Música a la Gruta. Arenys de Mar. Gruta de Lurdes. Dissabte 6 a les 22 h: Ariadna Chmelik i Pedro Borges. Diumenge 14 a les 22 h: Autors clàssics i populars de llatinoamericà. Dissabte 20 a les 22 h: Concert de veu i arpa. Dissabte 27 a les 22 h: La Ferlandina. Festival Nosaltres. MATARÓ. Pati de Can Marchal. Dijous 11 a les 20 h: Maio + Marina Canet + Blanca Codina + Laia Llach. Dijous 18 a les 20 h: Yung Rovelló + Basukinho & Citto + La Queency + DJ Trapella. Dijous 25 a les 21 h: Ignorantes XS. Concert Inaugural XXIV Curs d’orgue del Maresme. Cabrera de Mar. Esglèsia Sant Feliu. Dimarts 23 a les 20 h. Intèrpret: Guido Iotti. Robert Poch + Buhos. Vilassar de Dalt. Parc de can Rafart. Dijous 25 a les 22 h. Roba estesa + El Pony Pisador. Vilassar de Dalt. Parc de can Rafart. Divendres 26 a les 22 h. Vladivostok i Remei de Ca la Fresca. Arenys de Munt. Plaça de la República Catalana. Divendres 2 de setembre a les 21 h.
16 Tribuna Maresme
Entrevista a DJ Trapella
La DJ Trapella, l’ànima de la festa u Gemma
Ponce
Aquest estiu ha sigut un punt clau dels programes de les festes majors maresmenques, del seu maresme “lliure i tropical”, tal com el reivindica. El mateix que l’ha vist créixer amb el seu projecte personal com a discjòquei: DJ Trapella. Un nom artístic escollit com a declaració d’intencions, per animar la festa, fidel a les seves idees i tocant de peus a terra dins de la pressió del món de l’oci nocturn. El teu nom, DJ Trapella, d’on ve? M’agrada molt la paraula “trapella”, defineix molt la meva manera de posar música. Al principi ho separava amb un guió “trap-ella”, per fer un joc de paraules entre un gènere musical i “ella”. Volia remarcar bastant que era una dona perquè som molt poques en el món del DJ. Vaig pensar que podria ser un tret diferencial i un valor afegit, però la gent es pensava que només posava trap. I, ser una dona, ha acabat sent un valor afegit? Sí. Ara també tothom s’està posant les piles en buscar una igualtat dins de les programa-
En tan sols sis anys ha passat de ser part del públic de les festes a pujar a l’escenari i ser ella mateixa qui les anima. La Marta Riera (Premià de Mar, 1996), amb la picardia del seu alter ego, la DJ Trapella, ha actuat per a milers de persones diferents. Ha sigut dalt de l’escenari de grans festivals, com el del ViñaRock, i ha fet gira per Llatinoamèrica amb el grup Tribade. A més, ha estat nominada i guanyadora de diferents premis, com el concurs de DJ de Catalunya d’Europa FM el 2021.
cions de les festes. Crec que és important poder ocupar aquests espais que sempre han sigut per a homes, perquè no hi havia dones i tampoc se’ls donava l’oportunitat. En el meu cas, he sentit comentaris de “ho fas molt bé per ser una tia”, a vegades també depèn de com
t’anunciïn se sobreentén que ets un home... Et dediques al món de l’oci nocturn, un dels llocs més perillosos per a elles. T’hi sents segura? Treballant, sí. He tingut molt de suport per part dels meus
companys i caps homes en el món de l’oci nocturn. Fins i tot m’han tractat millor del que m’haurien de tractar per tenir aquest punt diferencial, una mica de discriminació positiva. Està bé perquè ens donen l’oportunitat de trencar un sostre de vidre i començar a ocupar espais que mai havien sigut nostres, però alhora s’ha de reflexionar en quin context tenim aquesta discriminació positiva, perquè al final t’acaba creant contradiccions perquè et prioritzen a tu per ser una dona. Trobo bé que es faci això perquè al final crec que és necessari donar aquestes oportunitats perquè si no, és una carrera d’obstacles, en què un home comença uns metres abans que tu. En canvi, tu has de fer un esforç molt més gran sempre per poder arribar a posar-se a un punt de partida similar als homes. Com crees un ambient de festa segur per a les dones? És una altra gran contradicció de, sobretot al principi, hi ha festes on no pot sonar algun gènere musical en concret, com el reggaeton, que sol ser criticat per les seves lletres masclistes. Opino que si prohibeixes un
Tribuna Maresme 17
gènere musical, no estàs prohibint una idea o un concepte, i més si ara sona a tot arreu. Dins d’aquesta contradicció, intento ser feminista en tots els meus àmbits de la vida i fer el que sigui més correcte dins de la ideologia que jo defenso. Vull intentar mantenir les festes el més segures i feministes possibles. El més senzill és intentar no punxar certes cançons que són un pecat per ser masclistes. També censurar trossos de cançons, filtrant algunes paraules que no vull que sonin perquè no em representen. He de mantenir un equilibri perquè la gent ho escolta, malgrat que potser no es creuen els missatges. Hi ha un punt que els hi has de donar aquestes cançons intentant embellir el missatge o saltant-me’n una part. És complicat defensar unes idees i alhora posar cançons que te les destrueixen. El món de l’oci nocturn està malvist. Sí. No es valora igual, es deixa una mica a l’aire, es veu com a feina fàcil i quan estàs a un escenari amb tanta gent que depèn del que tu facis seguiran allà o no és molta responsabilitat. No es valoren tampoc les hores que s’hi inverteixen, la improvisació del moment per tenir controlat què vol la gent. Vulguis o no tens una responsabilitat molt gran.
molta gent que encara coneix el DJ com a un “entretenidor de borratxos”, en comptes d’un artista. Veiem a una persona que puja a l’escenari durant dues hores i després marxa, però hi ha una preparació prèvia per a aquell dia.
El més senzill és intentar no punxar certes cançons que són un pecat per ser masclistes o censurar-ne parts. És complicat defensar unes idees i alhora posar cançons que te les destrueixen
La discriminació positiva està bé perquè ens donen l’oportunitat de trencar un sostre de vidre i començar a ocupar espais que mai havien sigut nostres, però alhora s’ha de reflexionar en quin context la tenim
No es valora des del públic? El que més preocupa és que a vegades no es valora des de dalt. No a tot arreu, ara s’està normalitzant molt. Sovint et
proposen un preu i et diuen que et donaran el sopar i les begudes que vulguis. Però no vull begudes, estic treballant, no em vull emborratxar! L’alcohol i les drogues en el món de la nit són molt populars... Realment crec que en el meu entorn, com a mínim jo, estic treballant i he d’estar atenta en el que faig i què passa. Al final tens una responsabilitat molt gran perquè la festa depèn de tu, estàs en els focus i tothom et mira. Crec que també està una mica desprofessionalitzat, igual abans per amor a l’art també acceptava les begudes gratis. Els organitzadors d’alguns esdeveniments haurien d’intentar fer les coses serioses, tot i que m’estic trobant amb què la majoria de festivals són professionals. Cada vegada se’ns considera més, als DJ, però hi ha
La Marta Riera ha estudiat i s’ha dedicat a la biologia. Ho has apartat definitivament? Fins al mes de maig passat estava treballant d’això. Des que vaig acabar la carrera treballant de biòloga, però ara amb tot el que ve i veient que no em podia dedicar plenament a dues feines alhora, i menys tant demandades com aquestes perquè eren horaris molt durs, ha sigut complicat gestionar-ho, he estat més de mig any. Descartes tornar a dedicar-te a la biologia? No, sempre em quedarà aquella opció. Realment no és que sigui una persona d’aquelles que sempre s’ha volgut dedicar a això i no vull fer res més. La ciència em fascina, la música em fascina, les lletres em fascinen... Tot m’agrada. No descarto tornar-hi o tornar-ho a combinar, perquè igual que m’agrada la música, també la ciència. No tinc cap pla de futur, perquè no m’agrada tenir un objectiu molt tancat de futur, perquè si al final no et surt, t’acabes frustrant.
cultura
LLETRES u alBert calls
Entre les més recents novetats editorials destaca el llibre Fet a Catalunya, d’Alfred Vilanova, publicat per L’Arca. Redbook Ediciones. Aplega històries curioses d’indústries, invents i emprenedors catalans. L’autor d’aquest interessant treball ens va mostrant anècdotes i secrets de la tècnica i la indústria catalana de manera molt amena. Nascut al Poblenou (Barcelona) i vinculat a Vilassar de Mar, és enginyer industrial i ha exercit com a gerent d’una multinacional. En el llibre recull històries de diversos formats i extensions que es fan de bon llegir i ens aporten coneixements molt útils, sense defugir explicar-ne els detalls tècnics, acostant-nos a nombroses figures i paisatges de la indústria catalana. Entre molts d’altres, es tracten temes com “La farga: l’acer català”, “La Llotja de Mar”, “Els taps de suro”, “La volta de canó catalana”, “Les catedrals del vi” o “Telesincro, el primer ordinador català”. Miquel-Lluís Muntané és un autor barceloní amb una in-
Novetats editorials per llegir aquests dies d’agost
Un treball de divulgació històrica sobre la indústria, els invents i els emprenedors catalans, poesia i novel·la en clau de thriller que enganxa als lectora fins al final, són algunes de les propostes literàries fetes per autors catalans que poden llegir-se durant aquests dies.
tensa trajectòria que comprèn la major part de gèneres, com la poesia, la novel·la, el relat breu, l’assaig, el teatre, el memorialisme o la narrativa infantil. Passatges és la seva última obra poètica, publicada per Llibres del segle, amb pròleg de Jaume Creus. Precisament, en paraules del poeta i traductor prologuista: “I aquest llibre de Miquel-Lluís Muntané és un al·legat en favor de la vida viscuda, així de senzill i així de clar, dels passatges que hem petjat o travessat. També de
passatges de lectures inoblidables i de música efímera i eterna alhora. És a dir, del pas per la vida i el solatge acumulat”. I a tall de mostra un contundent fragment de poema: “Encara hi són. Les pluges s’han endut/la sang de les revoltes,/el sol candent les ha brunyit/i una legió de passos/ n’ha esmussat les arestes”. Primer padre, de l’autor de La Garrotxa Joan Llensa, de la collecció El sótano de los sueños (Amazon), és un nou graó en la
trajectòria literària d’aquest escriptor que s’està especialitzant en fer thrillers que enganxen el lector i no el deixen marxar, sense deixar de banda problemàtiques socials dels moments que estem vivint. Primer padre és una història policíaca i de misteri que parteix de fets reals. El punt d’arrencada és l’aparició a Aurora dels cossos de dos avis en un escenari esglaiador. La inspectora Pons i el seu equip hauran de resoldre aquest cas que desplega xarxes de maldat i arrela en un passat que torna per venjar-se. Llensa és autor de diversos títols entre els que destacaria l’anterior novel·la, La carnicera, dura, gore i amb un agosarat punt de vista que sedueix el lector des del primer moment, malgrat la duresa de la temàtica. Pel que fa a Primer padre, us deixem de tast aquest petit fragment: “Irina se adentra por la pequeña puerta sin el menor atisbo de miedo. Aún no comprendre del todo los detalles ni las revelacions que le ha hecho Julius, pero una idea bastante general se le ha grabado en la mente. Y no va a dejar que se salga con la suya”.
Tribuna Maresme 19
Toti Soler i Cinta Massip porten la poesia de Valerià Pujol al festival Poetes sota la lluna
Inaugurada la Biblioteca Popular de Mataró
u REDACCIÓ
El 9 de juliol va obrir les portes la tercera biblioteca pública de la ciutat de Mataró que s’integra a la Xarxa de Biblioteques de Mataró. Ubicada al centre de la ciutat es presenta com un equipament modern i funcional que incorpora un vessant tecnològic adaptat al model BiblioLab de la Diputació. El desembre del 2021 l’Ajuntament de Mataró va aprovar per unanimitat el conveni per integrar la Biblioteca Popular de la Fundació Iluro a la Xarxa de Biblioteques Municipals de Mataró, que es va ratificar el passat 24 de febrer. La Biblioteca Popular aposta per espais més flexibles, dinàmics i versàtils on esdevé molt més que llibres, per passar a ser un espai comunitari de creació de coneixement.
Arriba una nova edició del festival Poetes sota la lluna que cada estiu organitza Can Vallerià, a Premià de Dalt. Enguany, però, l’entitat commemora l’Any Valerià Pujol amb nombrosos actes per recordar l’escriptor i activista cultural. Un d’ells serà l’edició del festival poètic d’estiu, on es farà un recital amb Cinta Massip i Toti Soler. També hi participaran dos poetes destacats, Francesc Parcerisas i Susanna Rafart. El proper divendres 26 d’agost, a les 21.30 h a Can Vallerià, es farà la ja setena edició del festival Poetes sota la lluna. S’hi podrà escoltar la veu de dos autors amb una sòlida trajectòria, com són Francesc
Imatge d’arxiu d’una edició del festival.
Parcerisas i Susanna Rafart. Alhora, també s’estrenarà un recital sobre la poesia de Valerià Pujol, a càrrec de Cinta Massip i el músic Toti Soler. Aquest 2022 fa 70 anys del naixement, i 30 de la mort del poeta, narrador, i agitador cultural i polític Valerià Pujol. Amb aquesta commemoració, l’associació Can Vallerià (art, comunicació i territori),
situada a la masia de Premià de Dalt on l’escriptor va néixer i morir, dedica les activitats d’aquest any a recordar la vida i l’obra d’un dels autors cabdals de la generació dels setanta i un dels renovadors de la literatura catalana de finals del segle XX. Com és habitual en els actes que s’organitzen des de Ca Vallerià, l’assistència és gratuïta.
cultura
IMATgES properes estrenes cinema BULLET TRAIN
De David Leitch (EUA, 2022). Amb Brad Pitt, Joey King, Aaron Taylor·John· son, Andrew Koji. ESTRENA 05/08/22
VOY A PASÁRMELO BIEN
De David Serrano (Espanya, 2022). Amb Raúl Arévalo, Karla Souza, Dani Rovira. ESTRENA 12/08/22
¡NOP!
De Jordan Peele (EUA, 2022). Amb Steven Yeun, Daniel Kaluuya, Keke Pal· mer, Terry Notary. ESTRENA 19/08/22
TODO EL MUNDO ODIA A JOHAN De Hallvar Witzø (Noruega, 2022). Amb Pål Sverre Hagen, Ingrid Bolsø. ESTRENA 19/08/22
cartellera setmanal Ocine Arenys: www.ocinearenys.es Cinesa Mataró Parc: www.cinesa.es Foment Mataroní: www.matarofoment.org Centre Parroquial d’Argentona: www.centreparroquialargentona.cat Espai Amistat: www.espailamistat.cat La Calàndria: www.cinemalacalandria.com Casal d’Alella: www.alella.cat/espaialella
Mata els teus ídols
u jesús GonZÀleZ
t jesusgonnot
Un dels encerts de les més recents pel·lícules de superherois és la seva aposta pels directors comediants i una mica tronats. Aquest és el cas de James Gunn amb les sèries d’El escuadrón suïcida o Guardianes de la galaxia o de la recuperació del gore de Sam Raimi a la divertidíssima Doctor Strange en el multiverso de la locura. Aquest fet es torna a repetir amb Thor: Love and thunder i el realitzador neozelandès Taika Waititi. Aquest còmic és també el responsable de ‘reality’ vampíric de Lo que hacemos en las sombras i està preparant una versió del còmic Incal de Jodorowski i Moebius. Pels qui no som fans ni coneixedors dels còmics de la Marvel fins a la vinyeta més amagada, sempre és d’agrair l’enfocament sense prejudicis de Waititi que imprimeix el seu humor una mica barroer però ple de picades d’ull als fans. Una recepta que arrodoneix amb una nostàlgica banda sonora plena de temes de Guns N’Roses. Fet i fet, una mena ‘mash up’ dels Monty Python
amb Flash Gordon per a adolescents. En aquest nou lliurament, un retirat i hippie Thor s’haurà d’enfrontarà a Gorr, el carnisser dels déus. Però no estarà sol en aquesta aventura ja que l’acompanyaran Korg i la seva exxicota Jane Foster. I, fins aquí, la seriositat: en la seva recerca el del tro tornarà al seu poble víking per descobrir que s’ha convertit en un parc temàtic o visitarà un simposi de déus on batallarà amb un egoista Zeus que el deixarà, literalment, en pilotes, per a gaudi de totes les deesses presents. Tota una sèrie d’esdeveniments que enriqueixen la part més fosca de la trama: Gorr ha segrestat tots els fills dels víkings. Està clar que la diversió que assegura Thor: Love
and Thunder no seria possible sense un repartiment còmplice de les seves bromes. Per un costat tenim el supercatxes Chris Hersmworth, cada cop més còmode en el seu paper de déu objecte sexual o de Christian Bale, que es passa al costat obscur amb un personatge que fa, realment, molta por i que té un excel·lent tractament fotogràfic. La part més dramàtica va a càrrec de Natalie Portman, que es posa les piles com a superheroïna i, la més còmica, la porta Russell Crowe convertit en un Zeus dèspota i desmanegat. Pels fans dels multiversos i cameos varis val a dir que també hi apareixen la majoria d’actors de Guardianes de la galaxia. Ah sí, i unes cabres molt i molt boges.
Tribuna Maresme 21
idees
OPINIÓ u judit ViVes
VALORS.ORG
Periodista
La Comissió Europea ha donat recentment llum verda a la comercialització del grill domèstic com a aliment. Així, els grills es converteixen en el tercer insecte que es podrà consumir al mercat comunitari de la Unió Europea. Fins ara ja es podien consumir les larves de l’escarabat de la farina i les llagostes migratòries. Així doncs, aviat podrem trobar grill domèstic com a ingredient alimentari. Estarà disponible congelat o sec, i també en pols. Aquesta notícia ens pot provocar tota mena de reaccions, que poden anar des de l’humor, la negació o el fàstic. Menjar insectes, fins ara, semblava un “plaer” reservat a aventurers que viatgen a països exòtics. La realitat, però, és que la nostra alimentació està experimentant una transformació obligada per la crisi climàtica. Cal buscar alternatives a la carn, i els insectes es presenten ara com una solució més o menys desesperada. Segons l’Organització per a l’Alimentació i l’Agricultura
Menjar insectes, una alternativa a la carn Els grills es converteixen en el tercer insecte que es podrà consumir a la Unió Europea.
(FAO), els insectes són una font alimentària “nutritiva i saludable amb alt contingut de greixos, proteïnes, vitamines, fibres i minerals”. Diuen els experts que aquests bitxos són rics en omega 3, calci, ferro i zinc. La CE també assenyala els insectes com una font de proteïnes alternativa que podrien facilitar el canvi cap a un sistema alimentari més sostenible. Tot plegat són maneres de dir-nos que ens anem acostumant a menjar grills, perquè els bistecs tenen els dies comptats. Per nosaltres, menjar insectes -entomofàgia- té certa càr-
La entomofàgia La ingesta d’insectes com· plementa la dieta de dos mil milions de persones aproxi· madament. Però tot i haver format part de la nostra història, menjar insectes no genera gaire confiança en bona part de la societat occidental, especialment a Europa i els Estats Units. Es coneixen unes dues mil espècies d’insectes comestibles. A tot el món, les espècies més consu· mides són els escarabats, erugues, abelles, vespes i formigues.
rega de tabú, per raons culturals, com ho és per altres països el fet de menjar conill o cargols. Però en molts països asiàtics, a Amèrica Llatina i a l’Africa, els insectes formen part de la dieta des de temps immemorials. Els insectes presenten avantatges com ara que són abundants i fàcils de criar, molt més que les gallines o les vaques, que de forma activa o passiva són responsables també del canvi climàtic. I és que la producció massiva de carn comporta efectes secundaris tan poc innocents com ara emissions de gasos contaminants, desforestació, abocament de residus i pèrdua de biodiversitat. A tot això cal sumar-hi l’impacte que el consum en excés de carn pot tenir en la salut, especialment quan consumim carn processada. Així doncs, ja ens podem anar fent a la idea que, en un futur no massa llunyà, la nostra alimentació es pot convertir, literalment, en una “olla de grills”.
més contiguts a www.valors.org
22 Tribuna Maresme
Un cafè costa un Bizum u Roger Naranjo Politòleg i director El Senyal
A Roma m’explicaven que al compte li diuen “la dolorosa”, suposo que per l’ensurt que et donen als voltants del Colosseu. Barcelona, a poc a poc s’està convertint en un gran Passeig de Gràcia. Per sort, els romans tenen el Trastevere, i a nosaltres, sempre ens quedaran les Facultats. La Universitat no ens ha preparat per al preu real del cafè i sembla que a molts tampoc per a la vida. Coincideixo en ambdues, però critico una. La Universitat forma ciutadans i les empreses treballadors (deia
l’amic David). El problema és que ens fan creure que gràcies als estudis podrem prendre el cafè cada tarda a Pg. Gràcia. El primer, universitaris, és assumir que no sabeu prendre cafè. Sou addictes als cafès amb llet, curts de cafè i llargs de sucre. Tampoc us culpo al prendre’n de la màquina expenedora que porta allà des de Barcelona ‘92, és barat i som estudiants. Però encara que no em creieu, arriba el dia on comences a treballar, és igual on. Servidor ha transitat supermercats i centres comercials, aquí no ens cauen els anells. Només així comences a prendre un cafetó amb les teves amistats i els teus
diners, i és també quan arriba el fatídic moment: “Ei feu-me Bizum. Són 1,38€ per cap”. Jo ho havia normalitzat, fins que vaig descobrir l’antídot: “Avui convido jo, la següent tu”. Gràcies, diables meus. On vull arribar amb tot plegat? Que entenguem que tot està relacionat. Existeix preca-
rietat juvenil i raons per continuar-la perpetuant. Bizum, que com moltes solucions tecnològiques ha facilitat aspectes de les nostres vides, és una conseqüència del sistema a favor del sistema. És una aplicació destinada a fomentar la individualització financera i a perpetuar una cultura egoista. L’èxit amb la joventut és la precarietat, com menys tenim, més difícil és compartir en una societat on la finalitat és la riquesa, no pas viure. L’avui convido jo i demà tu, és en termes majors avui pago impostos jo i demà vas tu al metge. A través d’un cafè i Bizum ens ensenyen que això està malament.
Senten dolor els peixos? u Laureano Miró
Equip ànimaL www.somanimaanimal.org
Quan els peixos mosseguen l’ham, i aquest els perfora la boca, no sentim cap crit, i tampoc sentim res quan, un cop al cistell, veiem com intenten glopejar aigua i només aconsegueixen que l’aire circuli per primer cop per les seves brànquies. Són éssers estranys, molt diferents a nosaltres, i ens costa interpretar les seves reaccions o empatitzar amb ells.
La ciència, no obstant, és concloent: els peixos disposen de nociceptors, processen les sensacions doloroses de forma complexa i el seu comportament es veu alterat pel dolor. En realitat no hi ha res extraordinari en això, ja que el dolor constitueix la base sobre la que els animals aprenen a evitar el perill. De fet, investigacions mostren que els peixos tenen unes característiques molt superiors a les que podem intuir: no només senten dolor,
sinó que són éssers sociables, sensibles i amb personalitats diferenciades. Són capaços de recordar interaccions socials -positives i negatives- amb altres peixos, es distingeixen perfectament entre ells i fins i tot els hi resulta agradable rebre i donar carícies. Algunes investigacions apunten a que podrien tenir consciència, i de fet s’ha demostrat que almenys algunes espècies són capaces de reconèixer-se davant d’un mirall, fita en l’autoconsciència fins
ara només atribuïda a grans simis, elefants, cetacis i determinades espècies d’aus. Sí, són diferents a nosaltres, però això no significa que no sentin un dolor insuportable quan mosseguen l’ham, que no pateixin angoixa i desesperació quan són capturats per les xarxes d’arrossegament ni que es lliurin de patir llargues agonies doloroses quan els ofeguem fora de l’aigua. Hi ha alternatives saludables al consum de peix, per què no considerar-les?
Tribuna Maresme 23
Trobada per compartir i reflexionar sobre les eines de comunicació dels festivals socials i cooperatius fer-ne ús per a la comunicació cultural. Per acabar, l’acte va concloure amb una fila zero amb convidades de la Casa de la Música de Mataró, Maresme Sound, Cita Flamenca, Talco, entre altres, que van compartir inquietuds al voltant de la cultura.
u COOP MARESME
El renovat Cafè Nou de Mataró va acollir durant el mes de juliol, la sessió ‘Com comunicar millor des dels festivals de cultura social i cooperatius’, impulsada pel Cercle de Cultura de l’Ateneu Cooperatiu del Maresme (Coop Maresme), en el marc del Festival Nosaltres. La vetllada va ser inaugurada pel codirector del Festival, Eloi Aymerich, i la coordinadora del Cercle de Cultura, Roser Ramos, que van explicar les intencions de la trobada com un espai per a la coneixença entre les entitats i representants de la cultura de la comarca i la posada en comú de les eines de difusió i comunicació. La Laura Arau, coordinadora de la Literal Barcelona que se
Un moment de l’acte celebrat al Cafè Nou de Mataró. Foto: Sara Aminiyan.
celebra anualment a Barcelona, va fer quatre pinzellades sobre els mecanismes de difusió del projecte i de finançament. L’acte va continuar amb una taula rodona amb la ponència d’algunes membres de festivals socials de la comarca com La Garrinada, el Poesia i + i les Dissantes, que van explicar les estratègies de comunicació i
difusió del missatge a través del disseny gràfic, el micromecenatge, les xarxes socials, les icones, etc. A més també es va comptar amb la participació de representants de mitjans de comunicació local com el Capgròs i Televisió de Mataró, que van animar a les assistents a apostar pel periodisme de “casa” i
Cercle de Cultura. El Cercle de cultura de Coop Maresme neix enguany i raspallat per iniciatives expertes com les cooperatives Clack, Folk you, Musicop i el Centre Especial de Treball de la Fundació Maresme (CEO) amb la intenció de donar resposta a les necessitats específiques del sector cultural que dignifiqui les condicions de treball de les seves treballadores, i que a la vegada sigui transformadora i al servei del servei comú.
24 Tribuna Maresme
AgENdA: eXposicions The sea side. Arenys de Mar. C.C.Calisay. Del 5 al 28 d’agost. Exposició de Jens Schaefer. Sant Roc. Aigua, festa, tradició. Arenys de Mar. Museu Marès de les Puntes. Fins al 16 d’agost. 100 anys de ciència-ficció. El Masnou. Biblioteca Joan Coromines. De l’1 al 23 d’agost. Matèries en fusió. El vidre a les col·leccions del Museu. Mataró. Can Serra. Fins el febrer de 2023. Importància de la producció vidriera a la ciutat i, a través dels objectes de vidre, desentrellar el com i el quan d’aquesta producció tan singular. Col·lecció Bassat. Obres del segle XXI (I). Mataró. Nau Gaudí. Fins al 23 d’octubre. Primera ex· posició a la Nau Gaudí d’obres de la Col·lecció Bassat del segle XXI. L’home nu. Tot despullant els arquetips de la masculinitat. Mataró. Ca l’Arenas. Fins al 2 d’oc· tubre. Visita dinamitzada: Dissabte 13 a les 18 h. 9è Premi de Pintura Torres García - Ciutat de Mataró. Mataró. Ateneu Centre Cultural. Fins al 28 d’agost. Premi biennal de pintura, d’abast estatal. Visita guiada: Dissabte 6 a les 19 h. Els nous bufadors catalans, sang nova per a una tradició mil·lenària. Mataró. Can Serra. Del 5 d’agost al 2 d’octubre.
Seny i rauxa a Les Santes. Mataró. La Destil·leria. Fins el 14 de setembre. 22 obres de diferents disciplines com: dibuix, pintura, gravat, collage, joieria, escultura, ceràmica, entre d’altres. Registres pendents. Mataró. Can Marfà. Fins el 31 d’octubre. Un projecte de Mònica Roselló i Jordi Guillumet que presenta una gramà· tica visual dels records. Premià de Dalt en imatges: passat i present 1910 - 2010. Premià de Dalt. Biblioteca. Fins el 31 d’agost. Corea-Premià. Cartografies de pau. Premià de Mar. Museu de l’Estampació. Fins al 2 d’octubre. Exposició que agrupa 17 artistes ca· talans i coreans que van participar de la 7a Edició del Festival Interna· cional d’Art a la ciutat de Gedoje, a Corea del Sud. Un tastet de Sant Vicenç 2022. Sant Vicenç Montalt. Biblioteca. Del 5 al 31 d’agost. Exposició foto· gràfica. Marededeus, un patrimoni retrobat. Vilassar de Dalt. Museu Arxiu de Vilassar. Del 25 al 28 d’agost. A cura d’Andreu Fité. Del jo al nosaltres. Viatge per la meva maternitat. Vilassar de Mar. Espai Cultural Can Bisa. Del 3 de setembre al 16 d’octubre. Exposició de Núria Tamboleo.
Mataró, capital del gènere de punt. Mataró. Can Marfà. Visita guiada: Dissabte 20 a les 18 h.
La publicitat per la Festa Major dels anys 1917, 1921 i 1928. Vilassar de Mar. Biblioteca. Del 3 al 31 d’agost.
Democracia | Order. Mataró. Edifici La Presó. Fins el 25 de setembre. A cura de Becky Haghpa· nah·Shirwan. Exposició coproduïda amb La Panera. Centre d’Art Con· temporani de Lleida.
Energia abstracta, 1982-2022. Vilassar de Mar. Museu Enric Monjo. Del 4 de setembre al 23 d’octubre. Exposició de Josep Ser· ra, fruit de 40 anys de trajectòria artística.
La culpa la tenen els nens u Ferran planell
JUGANT A ESCRIURE
Escriptor
Començar amb aquest títol és força agosarat. Donar la culpa, del que sigui, a les pobres criatures, fa ganàpia. I, sí, ara he dit “criatures” per generalitzar, no fos cas que algú m’acabi preguntant “i les nenes no?”. Ho sento, però això del desdoblament per a un ús no sexista del llenguatge, personalment em cansa. Ara m’ha vingut al cap un article que vaig llegir de la reconeguda filòloga Carme Junyent, en el que feia referència al fet que alguns mestres li explicaven que quan deien “Els nens que hagin acabat els deures ja poden anar al pati”, les nenes que els havien acabat no s’aixecaven perquè no se sentien al·ludides. Déun’hi-do, si tenim en compte que era per anar al pati. Bé, deixem la qüestió de gènere a banda i centrem-nos en la culpabilitat. Viure al Maresme entre mar i muntanya gaudint d’un microclima d’hiverns suaus i estius no excessivament rigorosos, estant a la vegada a pocs quilòmetres de Barcelona, és tot un privilegi. Tanmateix, com tot, també té els seus inconvenients. I el que més ens incomoda, és haver d’entrar a la gran ciutat en cotxe. Això, que de sempre ha estat així, s’ha agreujat incommen-
surablement des de començaments del passat mes d’abril. L’obertura del túnel de Les Glòries, ha posat en boca de gairebé tothom el nom de la Colau, amb la seva —disculpeu, però ha estat així— senyora mare inclosa. I no precisament per dedicar-los-hi bonics pensaments. Fins i tot els que anem en moto n’hem arribat a patir les conseqüències. I ara sí, ja gairebé hi som. Heu entrat a Barcelona en cotxe des de començaments de juliol? El túnel funciona a la perfecció. Res d’embussos, tret d’alguna petita retenció sense més transcendència. Oli en un llum. Que potser han canviat la sincronització dels semàfors? No. Han eixamplat la Gran Via i l’han fet en sentit Llobregat? Tampoc. Quin ha estat, doncs, el miracle? El tancament de les escoles per vacances. Ergo, la culpa és dels nens. I nosaltres, posant-nos en boca lletges paraules dirigides a les més altes instàncies del consistori. Si és que no tenim remei. Som uns desagraïts. Amb el bé que s’entra a Barcelona amb el Túnel de Les Glòries. Gràcies, Sra. Colau. Fins a setembre, que mentre fem cua pacients per arribar tard on sigui que anem, tornarem a tenir un efusiu record cap a vostè i aquells que li aguanten la vara de comandament.
Tribuna Maresme 25
idees
TECNO u eli GuillÉn Màrqueting digital www.eliguillen.es
Ho hem escoltat molt últimament: la digitalització permet a les empreses millorar la seva productivitat, crear ocupació de major qualitat, enfortir la relació amb el client i obrir nous mercats. En definitiva, ajuda a créixer i a guanyar en competitivitat i resiliència, dues qualitats essencials en temps de crisis. Tanmateix, a Espanya existeix una bretxa digital entre les grans empreses i la resta de companyies que operen en el mercat. Segons xifres de l’Observatori Nacional de Tecnologia i Societat (ONTSI) les entitats amb més de 250 empleats estan digitalitzades en un 68%. Però tan sols el 35% de les petites i mitjanes empreses (pimes) —menys de 50 empleats— posseeix eines digitals. En aquest grup s’inclouen fleques, sabateries, tallers o botigues de roba, però també granges familiars, petits productors de mel o autònoms. En total, suposen el 95% del teixit empresarial espanyol i generen més del 90% d’ocupació.
El salt digital és ara Actualment està vigent el Programa Kit Digital que permet a les pimes espanyoles obtenir bons digitals.
Per sort, actualment està vigent el Programa Kit Digital que permet a les pimes espanyoles obtenir bons digitals. Avui qualsevol pime pot iniciar la seva transformació digital i dotar-se d’una base tecnològica que li permeti vendre per Internet, visibilitzar el seu negoci en la xarxa o millorar els seus processos productius amb el Programa Kit Digital. Què és? El Kit Digital és un programa d’ajudes impulsat pel govern i finançat amb els fons Next Generation de la
Quins són els imports del kit digital? La primera convocatòria compta amb un pressupost de 500 milions d’euros, Grup 1: Petites empreses (10 a 49 treballadors) amb un import màxim de 12.000 €. Grup 2: Petites empreses o microempreses (de 3 a 9 empleats) amb un import màxim de 6.000 €. Grup 3: Petites empreses, microempreses o autònoms (1 o 2 empleats) amb un import màxim de 2.000 €.
Unió Europea. L’objectiu del programa és promoure i potenciar la digitalització de les empreses. Especialment, se centra en els autònoms i les micropimes, que són les que menys recursos tenen i, per tant, menys possibilitats d’implantar solucions digitals. El Programa Kit Digital subvenciona: creació web i presència a Internet, comerç electrònic, gestió de xarxes socials, gestió de clients, intel·ligència empresarial analítica, serveis i eines d’oficina virtual, gestió de processos, factura electrònica, comunicacions segures, ciberseguretat. Què son els agents digitalitzadors? Els agents digitalitzadors som empreses i autònoms de l’àmbit tecnològic que oferim serveis i solucions als beneficiaris del Kit Digital. Us ajudem en tot el procés de sollicitud i gestió de l’ajut. Les pimes i autònoms han d’associar-se necessàriament amb un Agent Digitalitzador de la seva elecció, per a canalitzar els ajuts econòmics que percebran en el marc d’aquest programa.
idees
MEMÒRIA u Joaquim Graupera Doctor en Història de l’Art (UB). Amics de l’Art Romànic / IEC - Maresme Medieval.
L’estiueig va esdevenir una pràctica habitual pels membres de la burgesia catalana des de finals del s. XIX. Un dels elements determinats que motivaren la cerca d’un segon lloc de residència, va ser la novetat dels banys de mar recomanats com a beneficiosos pels metges. Aquests beneficis de la hidroteràpia ja es coneixien d’antic però a finals del s. XIX es van revaloritzar. Es plantejava la utilització tòpica de qualsevol tipus d’aigua, ja fos l’aigua marina (talassoteràpia) o bé les aigües termals, o bé la seva ingesta i ambdós casos els podríem trobar en el Maresme, bé a les zones de la costa, a Caldes d’Estrac pel balneari i les fonts “picants” de Cabrera i Argentona. La comoditat i la salut es van convertir en el reclam indispensable per acudir a establiments i viles termals que van passar a ser veritables centres de lleure, amb teatres, hotels, jardins i sales de joc. Al Maresme, un seguit de poblacions van veure’s afectades
La contribució dels estiuejants a la descoberta del patrimoni medieval
A finals del s. XIX i a principis del s. XX alguns dels estiuejants que van venir a la comarca del Maresme es van veure captivats pel patrimoni de les poblacions que els varen acollir. Al llarg de l’article es presentarà una selecció dels més influents, les seves obres editades i la seva contribució a conèixer les restes i la història medieval de la comarca. A tall d’exemple es poden citar les figures de Joaquim Salarich i Verdaguer (Vic, 1816 Caldes d’Estrac, 1884) o Francesc Carreras Candi (Barcelona, 1862-1937), entre d’altres. Llegeix l’article complet a www.tribunamaresme.com
Dibuixos de Lluís Rigalt i Farriols de la creu de termes i de finestrals de masies de Teià, i del Priorat de Clarà d’Eudald Canivell i Masbernat, com a testimoni de l’excursionisme científic. (Fonts diverses).
per aquesta pràctica. La majoria, gaudien de la comunicació en tren des de Barcelona. La iniciativa de la construcció del ferrocarril havia estat de Miquel Biada i Bunyol, des del 1848, per impulsar les múltiples relacions comercials que s’establien entre Mataró i Barcelona. L’any 1857 va tenir lloc la primera ampliació d’aquesta línia fins Arenys de Mar que deixava de ser terminal de línia el 1859, amb el perllongament fins a Tordera. Finalment, el 1862 es va connectar amb la línia de Granollers a l’estació de Maçanet de la Selva. També amb tartana, molts arribaven a llocs més a l’interior com ara Argentona o les poblacions a peu de la serralada litoral com Teià, Premià de Dalt, Alella, etc. Lligades a l’arribada del ferrocarril van les primeres guies de viatges que descrivien de forma molt breu el patrimoni que contenien els pobles que travessava la via, com ara les guies de Joan Amic i de Víctor Balaguer. La pràctica de l’excursionisme científic va ajudar a connectar els estiuejants amb el patrimoni de la comarca del
Tribuna Maresme 27
Maresme. Si deixem de banda, les referències a excursions esporàdiques i la Societat X de la qual no es tenen prou dades encara, es pot considerar la primera entitat d’excursions catalana l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques (ACEC) que va ser fundada el 26 de novembre de 1876 a Montgat, per alguns membres de la precursora Societat X. L’ACEC per respondre als objectius fundacionals es va organitzar en tres seccions: la científica, l’artística i la literària, a les que s’hi va afegir el 1878 la secció Topogràfico-pintoresca, a proposta d’Antoni Massó i Carles Garcia Vilamala. Arran de les desavinences a l’assemblea del 19 de setembre de 1878, es va produir una escissió en la Junta i alguns membres, encapçalats per Josep Fiter i Inglès (1857-1915) i Ramon Arabia i Solanes (1850-1902), van fundar l’Associació Catalana d’Excursions (ACE). En fou primer president el mataroní Ramon Arabia, el qual s’esforçà en agermanar l’excursionisme català amb les entitats alpinistes estrangeres. L’escissió es va donar, sembla, per les divergències entre els defensors de les dues visions de l’excursionisme que convivien a l’ACEC: la defensora de l’esportcontemplació que hem explicat abans versus la defensora de la vocació nacionalista-històrica.
A la l’esquerre, portades dels llibres publicats per Carreras Candi sobre el patrimoni i la història medieval del Maresme. A dalt, portades dels llibres publicats per Salarich sobre la història de Caldes d’Estrac.
La pràctica de l’excursionisme científic va ajudar a connectar els estiuejants amb el patrimoni de la comarca
Lligades a l’arribada del ferrocarril van les primeres guies que descrivien de forma molt breu el patrimoni
Per aquests últims es tractava d’investigar i redescobrir “in situ” tots aquells aspectes de la nostra cultura perduda que calia recuperar. Les diferents excursions, a algun lloc predeterminat, es caracteritzaven per, un cop allà, fer una recerca en els arxius parroquials o particulars per tal de recollir docu-
ments antics; visitar els edificis i els objectes de patrimoni artístic més destacat; entrevistar-se amb la gent per a treure’n informació (cançons, balls, maneres de parlar, objectes artístics, etc.). Aquestes informacions, de les quals s’extreien apunts, fotografies i dibuixos i esbossos, es recollien moltes vegades
en alguna publicació: en forma de memòria en els butlletins o publicacions monogràfiques. Dins d’aquest ambient, una colla de joves mataronins de classe mitjana que es movien a l’entorn de Francesc Carreras i Candi, es van agrupar sota la denominació d’Associació Excursionista de Mataró. Els pioners que l’integraren van ser Joan Cabanyes i Prat (1873–1913), Ignasi Mayol i Pasant (1875–1948), Pere Pascual i Rius (1877–1955) i d’altres que s’hi afegiren. Les primeres sortides es van fer pels contorns de Mataró i d’Argentona, Dosrius i Canyamars, la Roca, Caldes d’Estrac i Canet, Burriac, el Montalt i el Montnegre. Per altra banda, la pràctica de l’excursionisme científic també va atraure al professorat de l’Escuela Províncial de Arquitectura de Barcelona, fundada oficialment l’any 1875 com a continuadora d’un ensenyament que arrencà a principi del segle XIX amb la Classe d’Arquitectura d’Antoni Cellers a l’Escola de Nobles Arts de la Llotja, promoguda per la Reial Junta Particular de Comerç. En resum, alguns estiuejants, que com podem suposar, eren intel·lectuals i lletraferits, s’encuriosiren per la història de la població que els acollia i investigaren el seu passat i en publicaren llibres i articles a la premsa nacional o local.
viure
SALUT
Practicar la comunicació assertiva per evitar conflictes innecessaris derivar en violència verbal i/o física. Acaba generant en l’altra persona un contraatac o bé por i ressentiment.
u anna plana mundó Psicòloga, Sexòloga i Terapeuta de Parella. www.annaplanamundo.com
Les habilitats comunicatives formen part d’un eix fonamental per establir unes relacions de qualitat amb les persones. Un dels problemes habituals que ens trobem en Teràpia és la inhabilitat de portar a terme una comunicació assertiva. Però, què vol dir i què no vol dir la comunicació assertiva? Definim la comunicació assertiva com l’habilitat d’exposar criteris, opinions, sentiments o disconformitats de manera honesta però respectuosa, sense ferir ni faltar el respecte a les altres persones, de manera que s’intenta arribar a l’enteniment i evitar el conflicte.
TIPUS DE COMUNICACIÓ Podem trobar tres estils principals de comunicació, amb les diferents conseqüències que sol derivar cada estil: Estil passiu. Les persones que mantenen de forma general un estil de comunicació passiu solen generar una baixa autoestima per la desigualtat que es genera en les relacions. Solen
evitar determinades converses, queden alienades en la relació i callen el que pensen important per “evitar” el conflicte. Estil agressiu. Aquest estil sol ser dominant, imposant l’opinió pròpia envers l’altre, sense tenir cura de les formes i sol acabar en acusacions, crits i, fins i tot, insults. Sol generar conflictes importants en les relacions i pot
Estil assertiu. L’estil assertiu és el que més fomenta unes relacions de qualitat, ajuda a evitar els conflictes i malentesos per contribuir a entendre’s amb les altres persones. Ser assertiu significa dir amb honestedat el que sentim o volem, de forma congruent amb els nostres pensaments i emocions però sense ferir ni atacar les altres persones, respectant als altres alhora que marquem límits sans en les relacions. La comunicació assertiva es pot treballar i aplicar al dia a dia per millorar, així, la qualitat de les nostres relacions interpersonals.
Entra en funcionament el nou CAP de Premià de Dalt u redacció
A finals de maig va començar a funcionar el Centre d’Atenció Primària (CAP) Premià de Dalt - Víctor Català, que donarà servei a les poblacions de Premià de Dalt i Premià de Mar.
El nou equipament es troba al barri de Santa Maria-Santa Anna-Tió, en un espai ubicat entre la carretera de Vilassar de Dalt, el torrent de Santa Anna i el camí del Mig, al terme municipal de Premià de Dalt. El nou CAP, gestionat per
l’Institut Català de la Salut (ICS), oferirà atenció sanitària adulta (tant a la consulta com a domicili), atenció social i comunitària, cures d’infermeria i tècniques com electrocardiogrames o extraccions, entre d’altres. En aquest equipament
es prestarà també l’atenció pediàtrica de tota l’Àrea Bàsica de Salut de Premià de Mar. És previst que vagi incorporant noves especialitats. El centre compta amb 17 consultes per a medicina de família, infermeria, pediatria i treball social.
Tribuna Maresme 29
El segon cervell u josÉ m. GuillÉn lladó Psicòleg i terapeuta ment-cos www.josemariaguillen.com
Qui no ha sentit, alguna vegada, una forta opressió al pit al rebre una mala notícia? O que la por li hagi fet un nus a l’estómac, impedint-li menjar, fins i tot provocat nàusees o vòmits? O potser, que hagi sentit una irrefrenable necessitat de menjar, tot i sabent que en realitat no era gana sinó ansietat pura i dura? Qui no ha patit, en alguna ocasió, una imperiosa urgència d’anar de ventre per culpa dels nervis o les presses? I si ens posem romàntics, també hi ha qui ha sentit papallones a l’estómac quan s’ha enamorat... Tot té una explicació. Els avenços en el coneixement de la biologia, la neurociència i la medicina, han mostrat que l’activitat mental
no radica exclusivament en el cervell, sinó que s’estén a altres parts de la resta de l’organisme i que, algunes d’aquestes parts, a més d’actuar coordinadament o complementàriament amb el cervell, en algunes situacions es poden rebel·lar contra la jerarquia d’aquest i actuar pel seu propi compte. D’aquí que es parli de potencials cervells. Però del que més es parla és del segon: l’aparell digestiu. Va ser el Dr. Michel D. Gershon, autor del llibre The Second
Brain, qui va popularitzar el terme. S’ha comprovat que en algunes zones —especialment el sistema nerviós entèric que es troba en el revestiment de l’esòfag, estómac, intestí prim i colon—, hi ha elevadíssimes quantitats de fibres nervioses, neurones i neurotransmissors, que es relacionen de manera bidireccional amb el primer cervell i la resta del sistema nerviós. És capaç de produir substàncies que influeixen en l’estat d’ànim o modulen el
dolor, com la serotonina, dopamina, encefalines i altres substancies amb efectes reguladors, calmants o tranquil·litzants. Fixeu-vos, per exemple, que la major part de la serotonina es produeix en els budells... Els hàbits alimentaris i l’estat de l’aparell digestiu poden influir en la salut mental igual que el cervell i l’activitat mental o emocional, molt especialment l’estrès i l’ansietat, poden influir en els processos digestius i metabòlics. I no només això, sinó que poden influir negativament en la resposta immunològica —amb processos inflamatoris—, de manera molt especial a l‘interaccionar amb la microbiota intestinal. És a dir, pot provocar i empitjorar malalties de tot tipus. O al contrari, si es cuida, pot afavorir la seva prevenció i curació.
30 Tribuna Maresme
viure
SORTIdES
Ruta: Puig de les Agudes Costabona: (2.465 metres). És l’últim gran 2.000 del Pirineu, abans d’arribar al Mediterrani, a partir d’aquí el cim més alt és de 1.700 metres. Es tracta d’un cim de roca granítica, des d’on podem observar per una banda la badia de Roses fins als plans del Rosselló, separats per la Serra de l’Albera.
u josep Grau MONTALTREK
La nit del 2 de juliol la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), juntament amb la Federació Basca (Gure Esku Dago) i el suport d’entitats del país com l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, entre d’altres, van illuminar més de 200 cims del Pirineu de la part catalana. El motiu era reivindicar, mitjançant la llum i la llibertat, els anhels dels catalans i bascos. Montaltrek hi va participar, il·luminant el Puig de les Agudes, un cim del Ripollès. Per això, la sortida d’aquest mes és fins a aquest preciós cim, fàcil d’accedir i amb unes vistes fenomenals. Us encoratjo perquè hi dediqueu un dia d’estiu, amb la família o amics, i us sentireu gratament recompensats. Podrem reconèixer amb molta facilitat entre molts d’altres: Puig de les Agudes (1.974 metres). Aquest cim està inclòs al Repte dels 100 Cims de la FEEC a la comarca del Ripollès. Està ubicat entre Setcases i Vilallonga de Ter. Les vistes,
Bastiments (2.881 metres). Conegut també com a Pic del Gegant, està entre Queralbs i pràcticament tocant amb la frontera francesa. D’aquesta manera, quan pugem des de Vallter seguim el camí que marca la frontera entre Catalunya i França, per l’Esquena d’Ase.
COM ANAR-HI?
Itinerari: No circular. Durada: 2.50 h. Desnivell: 269 m. Distància: 5,3 km (anada).
com hem indicat, són un magnífic mirador, quan el temps ho permet. Des del cim podem contemplar unes bones vistes del Circ d’Ulldeter, el Costabo-
Consulta la ruta completa al nostre web o a través del següent Qr:
na a tocar, Gra de Fajol, Bastiments i moltes altres que podem anar descobrint el nom. Al fons, el Canigó treu cap per darrere dels plans de Rojà.
Gra de Fajol (2.714 metres). És un referent per a l’excursionisme català, ja que és un dels primers en què molts excursionistes tasten els cims del Circ de Vallter. Al cim hi trobem una creu amb una placa que, curiosament, fou robada el 2010 i reemplaçada el 2012. Des d’allà, tenim bones vistes sobre punts tan llunyans com el Canigó o el Montseny i ben a prop nostre: el Bastiments.
Tribuna Maresme 31
Es crea la ruta Premià-Selfie
agenda: SORTIDES I VISITES El Modernisme a Mataró. Mataró. Des de l’Ajuntament. Divendres 5, 12, 19 i 26 a les 18 h (en castellà). Dissab· tes 6, 13, 20 i 27 a les 17 h (en anglès) i 18 h (en català). Visita guiada per les manifestacions arquitectòniques que el Modernisme va deixar a Mataró. Vil·la romana de Torre Llauder. Mataró. Vil·la romana de Torre Llauder. Dissabtes 6, 13, 20 i 27 a les 19 h. Visita guiada a les restes d’una vil·la romana del segle I dC
u REDACCIÓ
Des del mes de maig hi ha instal·lats a Premià de Mar a diversos punts de la vila un seguit de suports on veïnat i visitants poden situar els seus telèfons intel·ligents per fer-se selfies. Es tracta de la ruta Premià-Selfie, un recorregut per la vila que uneix 6 punts que compten amb els seus respectius suports. L’objectiu, a més de facilitar les fotografies fetes
a un mateix o en grup a alguns dels llocs més atractius de Premià de Mar, és promocionar la vila dins i fora del terme municipal. Els punts escollits han estat la plaça dels Països Catalans, la plaça de la República, el mirador del port, la platja del Pla de l’Os, la masia de can Manent i el carrer de Gibraltar. Els suports presenten una placa on hi ha un codi QR a partir del qual s’accedeix a un web amb diverses opcions.
Nova campanya per promoure el bon ús dels espais naturals
u REDACCIÓ
Una nova campanya de sensibilització ambiental vol posar en valor els espais naturals protegits, fomentar-ne la conservació i donar a conèixer les mesures de gestió de l’ús públic que es posen en marxa. Sota el lema ‘Equilibri natural’, la campanya es fa conjuntament entre la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona amb el suport de la resta de diputacions catalanes,
l’Agència de Turisme de Catalunya, el Cos d’Agents Rurals i Ferrocarrils de la Generalitat. Per donar a conèixer aquesta campanya s’ha habilitat la web www.espaisnaturals.cat, en què l’usuari pot trobar recomanacions a l’hora de visitar els espais naturals i informació per planificar la seva estada. En aquest sentit, s’informa, per exemple, quan un espai natural té els accessos tancats o en quins es regula l’accés i cal fer reserva prèvia per accedir-hi.
Retaule barroc de Pau Costa. Arenys de Mar. Església de Santa Maria. Dissabtes 6, 13, 20 i 27 a les 11 h. Visita guiada. Caminada nocturna. Sant Vicenç de Montalt. Av. Toni Sors. Dissabte 6 a les 20 h. I ball de nit a la piscina.
Els secrets del Castell de Burriac. Cabrera de Mar. Font Picant. Dissabte 13 a les 19 h. Vols conèixer tot sobre el castell més emblemàtic de la mà de la cuinera del castell? Visita guiada a la Mina d’Aigua. El Masnou.Mina d’aigua. Diumenge 14 a les 11 h. Ruta del mar. Mataró. Ermita de Sant Simó. Diumenges 14 i 28 a les 18 h. La ruta del mar permet descobrir d’una pinzellada la vinculació de Mata· ró amb el mar. La casa Coll i Regàs amb vermut modernista. Mataró. Casa Coll i Regàs. Diumenges 14 i 28 a les 12 h. Visita guiada i vermut modernista a la terrassa.
La casa Coll i Regàs com a mostra d’una època. Mataró. Casa Coll i Regàs. Diumenge 7, 13 i 20 a les 12 h. Dissabtes 20 i 27 a les 18 h. Desco· breix la societat de finals del segle XIX.
Itinerari: El Masnou, terra de mar. El Masnou. Església de Sant Pere i mirador. Dissabte 20 a les 19 h. Una emocionant i enriquidora pas· sejada pels carrers, edificis i racons més sorprenents de la vila del Masnou.
El Camí del Remei NATURALMENT. Arenys de Mar. Biblioplatja. Dimarts 9 a les 19 h. Passejada mediambiental. A càrrec de Carme Buxalleu, biòloga.
Visita guiada a la Torre de Can Valls. Sant Vicenç de Montalt. Parc dels Germans Gabrielistes. Diumen· ge 28 a les 11, 11.30, 12 i 12.30 h.