Tribuna 382. Octubre 2022

Tribuna

POSAR LA LLAR AL DIA

pintura, vidres, reformes generals, mobles... cada casa és un món diferent, que cal mantenir al dia. A la comarca es poden trobar nombroses empreses que ens ajuden perquè la nostra llar estigui en perfectes condicions. en l’especial que publiquem aquest número hi trobareu una diversificada oferta de professionals i experts del Maresme.

FIROBI

Arriba el 26è Festival de Titelles que es fa a Vilassar de Mar. BOLETS

Vilassar de Dalt celebra una nova Fira del Bolet i la Natura. GASTRONOMIA

El Calamarenys torna del 15 d’octubre al 15 de novembre. ENTREVISTA

A la presidenta de l’Associació de Familiars amb Alzheimer.

JORNADES EUROPEES PATRIMONI

El Maresme. Dies 7, 8 i 9 d’octubre Nombroses activitats i experiències en unes jornades de descoberta del nostre patrimoni.

FESTIVAL 2 TERÇOS

Mataró. Del 14 al 24 d’octubre El festival 2 Terços proposa un maridatge d’arts, territori i paisatge de Mataró.

UNA TERÀPIA INTEGRAL

THE NEW RAEMON

Mataró. Can Boet. Dia 8 d’octubre Primera actuació de la 3a edició del Maresme Sound que combina música, patrimoni arquitectònic i natura.

CAMINADA CONTRA EL CÀNCER

Mataró. Des del Parc Nou. Dia 23 d’octubre 14a Caminada organitzada per l’Associació Maresme Oncològic contra el Càncer de mama.

FIROBI

Vilassar de Mar. Diversos indrets. Dies 7, 8

Vilassar

REVIU ILTURO

Cabrera de Mar. Dies 1, 2, 8 i 9 d’octubre

El Festival cultural iberoromà Reviu Ilturo convertirà per uns dies Cabrera de Mar en l’antiga Ilturo.

tribunA Maresme no es fa responsable dels continguts dels articles dels col·laboradors de la publicació,

Mataró.

Una

Coma

gastro viure

7a edició del Vi +, el mes de la Terra de la Pansa Blanca

u REDACCIÓ

Enoturisme DO Alella organit za, per setè any, el Vi+, un cicle d’activitats on realçar, promoci onar i potenciar, tota la riquesa vinícola que un territori com el de la DO Alella pot oferir.

L’octubre és aquell moment de l’any on tot el raïm ja està gairebé collit, les vinyes co mencen a tenyir-se de tons grocs i marrons, i els primers vins fermenten o descansen en les seves tines. És ara quan el territori DO Alella aixeca les ales per oferir 37 propos tes amb les que gaudir i tastar el millor vi, la gastronomia lo cal, la cultura més autòctona i trepitjar territori. Uns dies per viure experiències úniques creades pels membres de la Ruta del Vi DO Alella.

Són molts els ajuntaments que ofereixen activitats: El Masnou, Vilanova del Vallès, Tiana, Alella, Vilassar de Dalt, Santa Coloma de Gramenet, Argentona, Llinars del Vallès, Premià de Dalt, Vallromanes i molts els cellers que també han dissenyat activitats per l’oca sió: Masia Can Roda, Bouquet d’Alella, Alta Alella i Quim Bat

LES ACTIVITATS AL MARESME

La proposta de l’Ajuntament d’Alella és un tast de vins mono varietals amb productes locals que es farà el 7 d’octubre a la Vinya Testimonial d’Alella. Un recorregut per aquest museu de raïm a l’aire lliure, en què es podran conèixer una trentena de varietats de raïm diferents. D’altra banda, al Celler Bouquet d’Alella es podrà gaudir d’un maridatge de vins i formatges el 9 d’octubre, un petit pícnic entre vinyes el dia 16 i el maridatge ‘Castanya & vi’ el dia 29. Al celler Alta Alella es podrà veure una visita treatralitzada el dia 2, una sessió de microteatre el dia 14 i una visita guiada amb maridatge el dia 22. I el celler Quim Batlle organitza una visita guiada amb tast el dia 22.

A Vilassar de Dalt s’organitzarà el 7 d’octubre un concert en directe dirigit pel violoncel·lista Pau de Nut que acompanyarà la presentació del vi 600 elaborat al mateix municipi. A Argen tona hi haurà un tast de Vins el 9 d’octubre. Als jardins de Can Figueres Premià de Dalt, es farà un maridatge dels vins amb una activitat d’art. I al Masnou es podran degustar productes locals amb vins de la DO Alella el dia 1, i el dissabte 22 al Mercat del Masnou es podran maridar tapes elaborades per les para des amb vins de la DO.

lle. Perseguint el mateix objec tiu, botigues de vins com Cris tina Guillén Selecció de Vins o El Rebost dels Sentits, o restau rants com el Restaurant Trànsit (Hotel Augusta Vallès), L’Era Restaurant, Bar Entremans, La DO Tastets d’Alella, 1789, Tres macarrons, el NouAntigó i la Gourmet-Teca han creat me nús, tastos o maridatges on el vi sempre n’és el protagonista.

El Centre Enoturístic i Ar queològic de Vallmora ens ensenyarà els fonaments i la història vitivinícola del nostre territori a través d’una visita teatralitzada. D’altra banda, l’Hotel Sorli Emocions, l’Hotel Arrey Alella i l’Hotel Granollers ofereixen paquets enoturístics juntament amb la proposta de benestar d’Alella Organic Spa.

El Vi+ és una iniciativa del Consorci de Promoció Enotu rística del Territori DO Alella, amb la col·laboració dels ajun taments consorciats, així com dels estambliments membres de la Ruta del Vi DO Alella, i el suport de la Diputació de Barcelona, el Consorci de Pro moció Turística Costa del Ma resme, Turisme Vallès i de la Generalitat.

El territori DO Alella aixeca les ales per oferir 37 propostes amb les que gaudir i tastar el millor vi.

9a edició de la Ruta de la Tapa de Mataró

u REDACCIÓ

L’any 2021 es va recuperar la Ruta de la Tapa de Mataró des prés de la parada del 2020 per la pandèmia. Enguany s’han esmerçat esforços per enfortir el certamen, i s’han superat els 15 participants de l’any passat, arribant a 21 establiments de diferents barris de la ciutat. S’ha volgut també incidir més en la qualitat de les tapes, que com es comprovarà son més elaborades i variades que en anys anteriors. Mataró avan ça així en la diversificació de l’oferta gastronòmica, conso lidant el mes d’octubre com el mes de la tapa, el “pintxo”, el “montadito” o la “gilda”.

El pack de la Ruta inclou la tapa amb una beguda, ja sigui canya o quinto de cervesa, copa de vi, refresc o aigua, a un preu

Els participants a la Ruta poden entrar en un sorteig de 3 premis si envien fotos de les tapes

coincideix amb el Festival Dos Terços que vol promocionar els productes de la terra i de proxi mitat de Mataró i el Maresme.

Els establiments participants aquest any són: Acuario, Auto d’Ara, Barram, Burger Centre, Cafè de la Plaça, Cafè Gau dí, Canaletes, El Cafè Nou, El Montadito del Centre, El Pe tit Racó, Gastro Gaudí, Iluro, La Betana, La Selva, La Xica, Le Robot, Mundial, Nou 2000, Nuus Restaurant, Otto sport bar i Tubau xarcuters.

tancat de 4€ per unitat. L’orga nització recomana distribuir els tasts que es facin al llarg dels 17 dies que dura la ruta, tenint en compte la distribució zonal dels establiments. Aquestes jor nades inclouen dues setmanes i tres caps de setmana i això faci lita tastar-les totes.

Els establiments participants

són de fins a 7 barris o zones de Mataró, encara que domi nen els establiments del Centre amb 10 participants. La distri bució per zones o barris és la següent: 4 a l’Eixample, 2 a Cer danyola, 2 al Pla d’en Boet i 1 al Parc Central, Port de Mataró i Molins-Torner, a banda dels 10 del Centre esmentats. La Ruta

Els participants a la Ruta poden entrar en un sorteig de tres premis si envien fotos de les tapes a sorteigrutatapa@ gremihostaleria.com. El primer premi és una nit per a dues per sones amb sopar i esmorzar in clòs a l’hotel del port de Mataró i un mes gratuït en un recone gut gimnàs.

Vilassar de Dalt convoca la Fira del Bolet i la Natura

u REDACCIÓ

La Fira del Bolet i la Natura de Vilassar de Dalt se celebra rà els propers dies 20, 22 i 23 d’octubre. Es tracta d’una cita que compta ja amb una llarga trajectòria i un esdeveniment molt esperat.

Aquesta proposta, impulsa

da per l’Associació Amics dels Bolets de Vilassar de Dalt, any rere any, convoca nombroses persones que s’acosten a gau dir de les seves interessants ac tivitats al voltant del món de la micologia.

La jornada de dijous 20 d’oc tubre comptarà amb la pre sentació de la Fira del Bolet.

Dissabte 22 es farà la sortida al bosc per col·laborar amb la mostra de bolets, taller infan til, la Mostra de bolets i el tas tet. I diumenge 23 hi haurà la Fira, la Mostra, Swing Engine; el Lliurament del Bolet d’or, un reconeixement de l’Associació Amics dels Bolets a un vilassa renc o vilassarenca que s’hagi

distingit en la seva dedicació al municipi en les activitats culturals, socials o esportives; i tastet.

D’altra banda, el programa també inclou activitats com plementàries com la presenta ció d’un llibre i l’Open House. Visita lliure al patrimoni de Vi lassar de Dalt.

Jornades gastronòmiques del calamar d’Arenys

La 27a edició de les Jornades Gastronòmiques Calamarenys se celebrarà del 15 d’octubre al 15 de novembre i permetrà degustar una gran quantitat de propostes culinàries als restau rants amb el calamar pescat a Arenys de Mar com a protago nista, ja sigui en plats princi pals o com acompanyament destacat.

Durant aquests dies Arenys de Mar esdevé la capital gastro nòmica del Maresme, posant en valor un producte de mar i de temporada. Ofereix un tast de la nostra cultura marinera i tradició culinària, així com un aliment de proximitat: el cala mar que es pesca al nostre lito ral.

En aquesta edició els restau rants participants a les Jorna

Programa d’activitats dEL caLamarENYs

Una passejada pel patrimoni natural del Port d’Arenys. Diumenge 15 a les 10 h.

Sortides en golondrina a bord de la Marinada. Els dies 16, 23 i 30 d’octubre i 6 i 13 de novembre, a les 12.30 i a les 13 h. Amenitzades amb música de mar per Pep Bergadà.

Mostra Gastronòmica del Calamarenys. Divendres 21 d’octubre a les 20 h.

Ruta de descoberta del Port d’Arenys. Diumenge 23 a les 11 h.

Calamarenys al mercat. Diven dres 28 d’octubre a les 20 h.

Arenys, el mar i l’estiueig. Diu menge 30 a les 11 h. Visita guiada.

Itinerari pels rials d’Arenys de Mar. Dissabte 5 de novembre a les 9.30 h. A càrrec de Pere Alzina.

Subhasta del peix. Dissabte 12 de novembre a les 11.30 h.

Els biòtops d’Arenys de Mar. Dissabte 12 de novembre. Xerrada a càrrec de Natura Montfred.

des tornen a presentar una gran varietat de receptes delicioses, originals i úniques per potenci ar el calamar com un producte versàtil i amb molts matisos. Any rere any l’esforç dels res taurants i la qualitat dels plats i el producte és altíssima.

Un dels actes principals és la Mostra Gastronòmica que es farà el 21 d’octubre on es podrà degustar en format de tapa al guns dels plats que els restau rants participants elaboraran per les Jornades. A més a més, s’ofereix tota una sèrie d’acti vitats, com itineraris de natu ra, coneixement de l’activitat portuària, degustació de tapes al mercat, contes, xerrades i passejos en ‘golondrina’ amb acompanyaments musicals. Fins i tot podreu participar en una subhasta de peix al pati del Calisay.

EscENa cultura

u REDACCIÓ

Ja és a tocar una nova edició, la 26a, del festival de titelles Firobi de Vilassar de Mar. Tindrà lloc els pròxims 7, 8 i 9 d’octubre, en diferents espais de Vilassar de Mar, i, com cada any, ens apro parà els millors i més diversos espectacles de titelles, enguany sense les restriccions sanitàries que l’any passat va imposar la pandèmia de la covid-19.

En aquesta edició hi haurà 10 espectacles de diferents com panyies, un d’ells, com ja és tra dició, adreçat específicament al públic adult, a més de la fira d’artesans, els tallers de la Sol, espai perquè els infants puguin aprendre a fer el seu titella, i la

26è Festival de titelles Firobi de Vilassar de Mar

En aquesta edició hi haurà 10 espectacles de diferents companyies.

cloenda del festival.

Els espectacles que es repre sentin a l’aire lliure seran gratu ïts i el públic només haurà de pagar per assistir als especta cles de la Sala Cultural M. Ro ser Carrau. Aquí, les entrades tindran un preu de 6 euros per als adults i de 2 euros per als infants que no hi porten tite lla. Les nenes i els nens que en portin tindran accés gratuït.

El Firobi s’acomiadarà amb una cercavila que tindrà inici als jardins de Can Bisa i fina litzarà a la plaça del Círcol, on tindrà lloc la cloenda del festi val, a les 19 h.

Per a més informació, es pot consultar la web del festival: www.firobi.com.

Cares conegudes en la nova temporada escènica del Masnou

u REDACCIÓ

L’Espai Escènic Iago Pericot del Masnou ofereix aquesta tardor una programació de gran qua litat que permetrà que el públic masnoví pugui veure de prop cares ben conegudes de les arts escèniques catalanes. S’inicia

amb dues obres de teatre fami liar: La llàntia meravellosa, el 25 de setembre, i La motxilla de l’Ada, l’1 d’octubre.

És, però el 15 d’octubre, quan es representarà un dels plats principals de la temporada. Es tracta de Fil de memòria, un re trat personal i literari de Gabriel

Ferrater, a caàrrec del recone gut actor Pere Arquillué, direc tor i intèrpret d’aquesta obra. M’hauríeu de pagar, de Jordi Prat i Coll, portarà el 5 de no vembre uns altres dos intèr prets ben coneguts pel públic català: Àurea Márquez i Pep Munné. En l’apartat musical,

cal destacar els concerts de Delafé, el 3 de desembre, i de Maristany & Traver Duet que presentaran la seva nova pro ducció el 18 de desembre.

La programació portarà 14 espectacles, on tenen també un espai les arts escèniques crea des per entitats del Masnou.

Nova temporada teatral a Mataró

Una moment de l’obra ‘L’oreneta’, protagonitzada per Emma Vilarasau.

u REDACCIÓ

El 23 de setembre s’inicia la temporada teatral de tardor a Mataró amb una programació que omplirà la ciutat d’espec tacles a través de tres cicles: la Temporada estable de teatre i dansa, el Sortim en família i el Fet a Mataró.

Temporada estable de teatre i dansa. El tret de sortida el donarà l’1 d’octubre una obra commovedora i aclamada a teatres de tot el món: L’orene ta de Guillem Clua protago nitzada per Emma Vilarasau, per donar pas el 23 d’octubre a la comèdia Una teràpia in tegral, amb Abel Folk, Àngels Gonyalons i Roger Coma. El 5 novembre es podrà veure Immunitat, una peça punyent i plena d’actualitat que signa Jordi Casanovas i el desembre començarà amb Evangelium

el dia 3, espectacle dirigit i co reografiat per Maria Rovira. La temporada es clourà el 16 de desembre amb Paraíso per dido protagonitzada per Pere Arquillué i Cristina Plazas, en tre d’altres.

Sortim en família. Teatre, circ, música, titelles i dansa són al guns dels ingredients que tro barem a la nova temporada d’aquest cicle adreçat als més menuts i que és possible grà cies a la feina conjunta entre diferents agents culturals de la ciutat.

Fet a Mataró. Una vegada més el cicle Fet a Mataró permetrà entrar a la cuina de la creació escènica. Enguany a Can Gas sol se li suma el nou espai es cènic de la ciutat, el Teatre del Cafè Nou. Aquest espai d’arts en viu acull el talent emergent de Mataró amb sis espectacles.

3a edició del Maresme Sound

La 3a edició del Maresme Sound se celebrarà del 8 d’octu bre al 6 de maig a Mataró, i combinarà música, patrimoni arquitectònic, natura i visites guiades a espais i exposicions artístiques.

En total sis artistes o bandes entre els quals destaquen The New Raemon, Joana Serrat, Carlota Flanêur o Ricky Gil. El Maresme Sound també farà costat a la producció local, programant a bandes i artistes emergents com The Outside Hours i Caustic Roll Dave.

Els concerts es faran en diferents escenaris de la ciutat, com la llibreria Dòria, el pati de Ca l’Arenas o Can Boet.

agENda: TEATRE I DANSA

Arsènic i puntes de coixí. Mata ró. Sala Cabanyes. Dies 2, 9, 12 i 16 a les 18 h. Dies 8 i 15 a les 21 h.

inSOStenible. Mataró. Teatre del Cafè Nou. Dies 6 i 7 d’octubre a les 19 i 20.30 h. Dansa càrrec d’Abel Hernán dez & Aleix Lladó.

Soul Sister. El Masnou. Espai Escè nic Iago Pericot. Divendres 7 a les 22 h. Diumenge 9 a les 18 h.

La vida és una fuerza oscura Mataró. Can Gassol. Diumenge 9 a les 19 h. Assaig obert de Colectivo Ameno.

Cendres a les mans. Mataró. Teatre del Cafè Nou. Dies 14, 15, i 22 a les 20 h. Dies 16 i 23 a les 19 h. A càrrec de Laurent Gaudé.

Fil de memòria. El Masnou. Espai Iago Pericot. Dissabte 15 a les 20 h. Pere Arquillué sobre Gabriel Ferrater.

El Circ dels Impossibles. Mataró. Teatre Monumental. Diumenge 16 a les 18 h. A càrrec del Mag Stigman.

El Monaguillo ¿Sólo lo veo yo? Mataró. Teatre Monumental. Divendres 21 a les 21 h. Amb Sergio Fernández.

NO (W)HERE. Mataró. Can Gassol. Dissabte 22 a les 20 h. Assaig obert de Natalia Barraza.

Rojos. Alella. Casal. Dissabte 22 a les 20 h. Dansa de la cia. Miquel Barcelona.

No et vesteixis per sopar. Pre mià de Mar. Patronat. Dissabte 22 a les 21.30 h i diumenge a les 19 h.

Boira a les orelles. Vilassar de Dalt. La Massa Teatre. Dissabte 22 a les 20 h. Amb la cia. Els Pirates Teatre.

Monopoli. Arenys de Mar. Teatre Principal. Diumenge 23 a les 19 h. Amb Sara Espígul i Eduard Buch.

Una teràpia integral. Mataró. Te atre Monumental. Diumenge 23 a les 19 h. Una comèdia amb Abel Folk, Àngels Gonyalons, Roger Coma i Laura Porta.

La iaia. Cabrils. Centre Cívic. Diu menge 23 a les 19 h. De Mambo Project.

The little night cabaret. Cabrils. Centre Cívic. Dissabte 29 a les 18 h. Dansa de la companyia NS Dansa.

La del manojo de rosas. Mataró. Teatre Monumental. Diumenge 30 a les 18 h. Sarsuela de Rafató Teatre.

LLEtrEs cultura

Novetats editorials d’autors i autores del Maresme

u AlbERT CAllS

Al voltant de l’institut Nova Història (INH) han anat apareixent, des de fa anys, investigacions que plantegen àmbits nous, sovint motiu de controvèrsia quan no d’atacs directes. doctors contra l’institut nova Història (Llibres de l’Índex) de Pep Mayolas (Arenys de Mar, 1962), actualitza les darreres investigacions sobre la figura de Joan Colom i Bertran, el descobridor d’Amèrica proposat per l’investigador Jordi Bilbeny i l’INH. Alhora, s’articula com una resposta a l’extens capítol central de Pseudohistòria contra Catalunya (Eumo Editorial, 2020). Una obra, segons es destaca en aquest treball de rèplica “d’assenyalament i descrèdit que, sota l’aparent pretensió de rebatre algunes tesis històriques ‘errònies’, mira sobretot de torpedinar la credibilitat d’en Bilbeny i de tot aquell qui gosi qüestionar la historiografia colombina oficial. A despit de les confessades intencions corrosives, però, alguns detalls que l’esmentat capítol aporta sobre en Joan Colom permeten de reconstruir amb més preci-

agENda: PRESENTACIONS DE llIbRES

Alella. Biblioteca. Dijous 13 a les 20 h: Sola amb l’autora Carlota Gurt.

Arenys de Mar. Església de Santa Maria. Divendres 7 a les 20 h: La història d’un Miracle a càrrec de l’autor Xavi Solà.

Argentona. Biblioteca. Dijous 6 a les 19.30 h: Noruega, de Rafa Lahuerta / Dijous 13 a les 19.30 h: Rússia, l’escenari més gran del món de Manuel Alias / Dijous 20 a les 19.30 h: Els moviments humans de Narcís Comadira / Dijous 27 a les 19.30 h: Els desperfectes d’Irene Pujadas.

Argentona. Saló de Pedra. Diven· dres 14 a les 18 h: Viento, que el amor me deja de Charo Tébar / Divendres 21 a les 19 h: Caimó de Toni Strubell.

Argentona. Centre Parroquial. Diumenge 30 a les 12 h: Estripar la terra amb l’autor Pol Dunyó i Ruhí.

Cabrils. Biblioteca. Dimecres 26 a les 19 h: Mi vida con el bicho: superar el cáncer de mama a càrrec de Steffi Mallebrein.

Mataró. Biblioteca Antoni Comas. Dijous 20 a les 19 h: D’aquest breu somni de Laura Martín.

Mataró. Cafè Nou. Dimarts 25 a les 19 h: Coŀlectiva 75 d’Eloi Aymerich.

Teià. Biblioteca. Dijous 27 a les 18 h: La lectora accidental, d’Emília Illamola.

Vilassar de Dalt. Biblioteca. Divendres 21 a les 18.30 h: Jo, Chloe de Noemí Prous i Josep Santaulària / Diven· dres 21 a les 20 h: A prueba de fuego a càrrec de Javier Moro.

Vilassar de Mar. Llibreria Índex. Dijous 13 a les 18.30 h. Ara em prendria una orxata d’Eulàlia Armengol.

sió la biografia del Descobridor català i auguren nous horitzons de recerca”. Els lectors d’aquesta obra de Mayolas, podran entrar, de nou, en els viaranys històrics que ens acosten a la catalanitat de Colom. Polèmics sempre, sí, però que també obren molts grans interrogants pendents de tancar-se.

L’autora de Vilassar de Mar, Eulàlia Armengol, publica un nou recull de contes amb Trípode titulat Ara em prendria una orxata. Després de l’èxit i bona acollida del seu primer recull de relats, La insuportable absència del bròquil, Eulàlia Armengol “ens ofereix una segona obra on, dins un estil i una veu del tot originals, reuneix trenta-vuit contes que de ben segur que sorprendran i apassionaran: històries narrades des d’un angle de visió impregnat tot sovint d’una ironia subtil i intel·ligent que ens du a reflexionar, més enllà de cadascuna de les històries concretes, sobre temes quotidians i amb els quals tothom s’hi pot sentir identificat, com l’amor o el desamor, la companyia, la solitud, la por o les convencions socials”, destaquen els editors.

Doctors contra l’Institut Nova Història de Pep Mayolas i ara em prendria una orxata d’Eulàlia armengol

PatrimoNi

El Maresme commemora les Jornades Europees de Patrimoni

u REDACCIÓ

El Maresme se suma un any més a la commemoració de les Jornades Europees de Patrimo ni, una iniciativa del Consell d’Europa i la Comissió Euro pea en la que es pot conèixer la riquesa i l’atractiu del patri moni cultural de la comarca. Enguany, el lema de les jorna des és “patrimoni sostenible”, per tal de reflexionar sobre la protecció del nostre patrimoni i explorar l’ús dels recursos en relació amb la seva preserva ció, en un context marcat pel canvi climàtic. Aquesta cele bració del patrimoni cultural té lloc del 7 al 9 d’octubre, tot i que algun municipi ho allarga fins el 16 d’octubre.

Diversos municipis de la co marca han organitzat activitats per celebrar aquestes jornades. Un d’ells és Premià de Mar, que ha programat visites a espais que habitualment no estan oberts al públic al Museu de l’Estampació: les reserves, on es custodien i conserven les peces. També es podrà obser var el laboratori d’arqueologia del museu de la mà dels inves tigadors.

Arenys de Mar prepara dife rents activitats durant tot el cap de setmana, començant pel divendres 7, quan es farà una visita guiada al retaule barroc de Pau Costa, ubicat a l’església de Santa Maria, que es repetirà també el dissabte 8. El mateix divendres es farà la presenta ció de La història d’un Mira cle, el llibre de Xavi Solà, a la plaça de l’Església. El dissabte hi haurà una visita guiada pels carrers d’Arenys de Mar per descobrir mostres de ceràmica dels últims 300 anys i també al Museu de Mineralogia. Les Jor

nades Europees de Patrimoni són també el marc de la confe rència El patrimoni arenyenc: d’allò que hem heretat del pas sat a allò que llegarem al futur, a càrrec de Pilar Vélez. Tant dissabte com diumenge es po dran visitar també els búnkers arenyencs.

Vilassar de Mar combina les Jornades Europees de Patri moni amb l’any internacional de la Pesca Artesanal organit zant diferents actes del 13 al 16 d’octubre. S’iniciaran amb un seminari titulat “La pesca i el patrimoni cultural de Vilassar

de Mar”, seguirà amb una visi ta a la col·lecció de pesca del Museu de la Marina i amb un itinerari del patrimoni pesquer desaparegut.

També fan portes obertes el dia 9 al Masnou, concretament a eixides i safareigs, i visites al Centre d’Interpretació de la Mina d’Aigua i el dia 8 a un dels edificis més destacats però al hora desconeguts del munici pi, Can Teixidor.

Mataró és un dels municipis que més activitats ha organit zat per commemorar l’esdeve niment. Entre elles, destaquen les visites al campanar de San ta Maria de Mataró, al conjunt barroc dels Dolors, a la vil·la romana de Torre Llauder, a la casa Coll i Regàs, a La Presó o a la primera obra construïda per Antoni Gaudí, la Nau Gaudí. El Museu de Mataró inaugu ra l’exposició Creació a quatre mans, el binomi de l’escultura en vidre i també es podrà veu re la importància del vidre a les col·leccions del museu. I pels menuts, un monòleg teatralit zat a Torre Llauder, on la pro tagonista és Júlia, filla de l’em perador, i un taller per teixir un tipi a Can Marfà.

Diversos municipis organitzen activitats especials per celebrar unes jornades que enguany destaquen el “patrimoni sostenible”.

La Fàbrica gran de Cabrils, un espai de transformació

agENda: EXPOSICIONS

Pedra, paper, territori. Alella. Can Manyé. Fins al 16 d’octubre.

Litoral, mar, port i platges. Arenys de Mar. C.C.Calisay. Del 7 al 30 d’octubre. A càrrec de l’Agrupació Fotogràfica d’Arenys de Mar.

Impressions en Color. Arenys de Mar. Ateneu Arenyenc. A partir 21 d’octubre. Obres de Lluïsa Gorina.

De l’Òxid a la Forma. Argentona.

Museu del Càntir. Fins al 6 de novem bre. Gravats de Cecilia Morales.

Museu Cusí de Farmàcia. El Masnou. Dissabte 22 de 10 a 13.30 h. Jornades de portes obertes.

El divinio Narciso. El Masnou. Espai Casinet. Fins al 16 d’octubre. Exposició d’Inka Martí.

Creació a quatre mans, el bi nomi de l’escultura en vidre. Mataró. Can Serra. Del 7 d’octubre al 4 de desembre. Obres de Meritxell Tembleque i Quim Falcó.

Estava dret i de cop soc a terra. Mataró. Edifici La Presó. Del 29 d’octubre al 20 de novembre. De l’artista visual Alex Reynolds gua nyadora de la 8a Edició del Premi de Videocreació.

El Parc del Montnegre i el Corredor. Mataró. Can Boet. Fins el 27 d’octubre. Exposició itinerant sobre la gestió i els valors naturals i culturals d’aquest espai natural protegit.

u MuSEu COMuNITARI DE CAbRIlS

Amb motiu de les 31e Jorna des Europees de Patrimoni, el Museu Comunitari de Cabrils (COMCA), convida a assistir el diumenge 9 d’octubre a la presentació del projecte de restitució de La Fàbrica gran de Cabrils i una exposició que només es podrà veure aquell mateix dia.

La transformació de la Fà brica gran de Cabrils és una gran oportunitat de transfor mació pel nucli urbà del po ble. Es troba ubicada en un punt estratègic i cèntric. La seva transformació, segons el projecte de l’arquitecte Ber nat Hernández, oxigenaria el centre del poble, obrint noves connexions i espais que re

forçarien el teixit econòmic i social del municipi, afavorint el seu desenvolupament sos tenible.

L’exposició del projecte fi nal de Grau, fet per l’arquitec te Bernat Hernández, sobre aquest espai patrimonial i testimoni de l’arquitectura in dustrial del municipi, té com a objectiu obrir-nos la mirada per descobrir la immensa ri quesa que amaga aquest espai pel futur dels cabrilencs.

La presentació del projecte, a càrrec del mateix arquitecte, serà a la sala de La Concòr dia de Cabrils a les 11.30 h. I durant el matí es podrà visi tar l’exposició amb plànols, fotografies i representacions 3D del projecte; així com una maqueta.

Desvaris i bagatel·les. El Mas nou. Espai Casinet. Fins al 16 d’octu bre. Obres de Roger Puig.

Àfrica, un continent dinàmic. El Masnou. Biblioteca. Fins el 28 d’octu bre. Fotografies de Jordi Tomàs.

Periples. Llavaneres. Museu Arxiu. Fins al 23 d’octubre. De Ramon Pons.

Matèries en fusió. El vidre a les col·leccions del Museu. Mataró.

Can Serra. Fins el febrer de 2023. Visita guiada: dissabte 8 de 17.30 a 19.30 h (cada 30 minuts).

Col·lecció Bassat. Obres del segle XXI (I). Mataró. Nau Gaudí.

Fins al 23 d’octubre. Obres de la Col· lecció Bassat del segle XXI.

Registres pendents. Mataró. Can Marfà. Fins el 31 d’octubre. Un projecte de Mònica Roselló i Jordi Guillumet. Visita guiada: dissabte 8 a les 18 h.

Col·lectiva Sant Lluc 2022. Mataró. Ateneu Centre Cultural. Fins al 30 d’octubre. Artista convidat: Joan Hortós.

Homenatge a Joan Peiró en els 80 anys del seu afusellament. Mataró. Biblioteca Antoni Comas. Del 3 al 29 d’octubre. Exposició foto gràfica sobre la figura de Joan Peiró i Belis, i la trajectòria de la seva lluita sindical i obrera.

Gabriel Ferrater. Llegir tota la vida. Sant Vicenç Montalt. Bibliote ca. Del 4 al 24 d’octubre.

Stones. Sigilosos impulsos orgànics. Teià. Biblioteca. De l’1 al 29 d’octubre. Escultures de Renate Schaeffler.

Veròniques. Teià. CMC La Unió. A partir del 7 d’octubre. De Cori Mercadé. Visita guiada: diumenge 9 a les 12.30 h.

Del jo al nosaltres. Viatge per la meva maternitat. Vilassar de Mar. Espai Cultural Can Bisa. Fins al 16 d’octubre. De Núria Tamboleo.

Energia abstracta, 1982-2022. Vilassar de Mar. Museu Enric Mon jo. Fins al 23 d’octubre. Exposició de Josep Serra. Visita guiada: diumenge 9 a les 12 h.

La col·lecció de pesca del Mu seu de la Marina. Vilassar de Mar. Museu de la Marina. Divendres 14 a les 18 i 18.30 h. Visita guiada.

imatgEs

L’amnistia que mai va arribar

PROPERES ESTRENES CINEMA

LOS RENGLONES

TORCIDOS DE DIOS

D’Oriol Paulo (Es· panya, 2022). Amb Bárbara Lennie, Eduard Fernández.

ESTRENA 06/10/22

HALLOWEEN:

EL FINAL

De David Gordon Green (EUA, 2022).

Amb Jamie Lee Curtis, Will Patton.

ESTRENA 14/10/22

MIRA CÓMO

CORREN

De Tom George (EUA, 2022). Amb Saoirse Ronan, Sam Rockwell, Adrien Brody.

ESTRENA 21/010/22

ÁMSTERDAM

De David O. Russell (EUA, 2022). Amb Christian Bale, Margot Robbie, John David Washington. ESTRENA 28/10/22

CARTEllERA SETMANAl

Ocine Arenys: www.ocinearenys.es

Cinesa Mataró Parc: www.cinesa.es

Foment Mataroní: www.matarofoment.org

Centre Parroquial d’Argentona: www.centreparroquialargentona.cat

Espai Amistat: www.espailamistat.cat

La Calàndria: www.cinemalacalandria.com

Casal d’Alella: www.alella.cat/espaialella

u JESÚS GONzÀlEz t jesusgonnot

Modelo 77 explica les revoltes reals de molts presos franquistes que, ja iniciada la transició democràtica, continuaven a les presons sense tenir uns judicis justos i rebent un maltractament brutal. Per aquest motiu, es començaven a amnistiar alguns presos polítics.

El film segueix les revoltes de la Model de Barcelona focalitzant en el cas d’en Manuel, un jove fora del món delictiu (no és un quinqui de rodalies) que s’anirà implicant en la lluita política per canviar la presó des de dins.

Alberto Rodríguez és un dels grans directors espanyols especialitzat en cinema de gènere tal i com avalen thrillers com

La isla mínima, Grupo 7 o El hombre de las mil caras. El seu domini de l’acció i el ‘suspens narratiu’, que a Modelo 77 porta a l’extrem, combinat a una excel·lent direcció d’actors fan que la pel·lícula es converteixi en un gran producte d’entreteniment en la línia de films com El profeta o Cadena perpetua

El film és aspre, dur, difícil

Alberto rodríguez és un dels grans directors espanyols especialitzat en cinema de gènere

de digerir en alguns moments perquè els seus creadors no intenten posar-se a les files d’un cinema de nostàlgia quinqui com feia Las leyes de la carretera. No hi ha música rumbera de l’època ni pràcticament presència de les drogues (com seria marca de la casa d’Eloy de la Iglesia), Modelo 77 busca una aproximació més d’acció documental, com recreant imatges icòniques. Però Rodríguez, juntament amb el seu guionista Rafael Cobos, saben injectar en moments preci-

sos l’apunt polític o social que redimensiona els esdeveniments. D’aquesta manera, el que podria ser un excel·lent exercici d’estil sobre un gènere conegut per tots, el de presons en la seva variant de fugues, es converteix en alguns moments en un breu apunt sobre la permanència de les estructures feixistes a l’inici de la transició. El film és també una denúncia del funcionariat residual franquista i les seves tortures, però malauradament perd l’oportunitat d’exposar clarament perquè es va fer l’amnistia a alguns presos mentre que d’altres (homosexuals, per exemple) van romandre encara a les presons uns quants anys més. Sembla que, al final, a Modelo 77 a algú li ha fet por remenar el passat.

Nova edició del Calella Film Festival

El Calella Film Festival cele bra enguany la seva setena edició amb l’objectiu de con vertir-se en un festival inter nacional amb seccions com petitives que abastin gran part de les vessants artístiques del cinema contemporani, parant especial atenció a les produc cions de baix pressupost que sovint no tenen cabuda en al tres esdeveniments.

El festival tindrà lloc de l’1 al 8 d’octubre amb la voluntat de portar oferta de cinema de qualitat a Calella i al Mares me, promocionant el cinema d’autor i oferint una proposta cultural per reactivar les anti gues sales, com la centenària Sala Mozart de Calella. També es faran projeccions a Arenys de Mar, al Teatre Principal, i a

Enguany, el Calella Film Festival vol retre homenatge a una pel·lícula mítica, El Pa drino, que celebra el 50è ani versari. El festival consta de diverses seccions. Una d’elles s’anomena Creative Rosebud Awards, que busca un segell

de qualitat mitjançant la se lecció de les pel·lícules de l’any que més han destacat per la seva originalitat amb un pressupost superior als 500.000 €. Els films que com petiran són Mr. Wain, Pig, Eu génie Grandet, La Tana, The last bath i Las intemperies.

Una altra secció és Low Budget Films, que inclou les produccions amb una in versió inferior als 500.000 €. Competeixen La cançó pop, Somehow, Con un paraguas roto, Perderlo todo, Qazi, Palyad, Hazlo por mí i Dange rous creation.

El Consorci de Promoció Turística Costa del Mares me hi col·labora un any més a través de la Maresme Film Commission, organisme que gestiona les produccions que es roden a la comarca.

Teià impulsa el cinquè cicle de ‘Cinema amb valors’

El setembre es va presentar a la Filmoteca de Catalunya la pro gramació del Terra Gollut Film Festival 2022, que se celebrarà a diverses poblacions catalanes fins a mitjan octubre. Es tracta d’un certamen de cinema hu manitari compromès amb la transformació social. Teià és un dels 23 pobles que donen suport a aquesta iniciativa. De fet, va iniciar la col·laboració amb el festival l’any 2018, sota el nom de Cinema amb valors. Enguany s’hi ha programat quatre sessions a La Unió. Els passis comptaran amb la pre sència de membres de l’equip dels films. Les pel·lícules que s’hi podran veure són Dima Punk, Generació silenciosa, El Palacio de las Pipas i una selec ció de curts de Senegal.

l’Akira Cine Club de Sant Pol de Mar.

oPiNiÓ

Pot la Intel·ligència Artificial resoldre dilemes ètics?

u SORAyA HERNáNDEz valors.org

Infermera i experta en bioètica

La millora imparable de les no ves tecnologies és una realitat dels nostres dies. Les eines de software capaces d’emmagat zemar i analitzar quantitat i tipologia de dades fins ara im possible han portat la possibi litat d’un ús que va més enllà de la revisió descriptiva. El Big Data i els algoritmes de darre ra generació han configurat la Intel·ligència Artificial (IA), un software especialitzat en la pre dicció, les tendències i la presa de decisions amb una fiabilitat considerada impressionant.

A Espanya, un exemple és l’aplicació BOSCO, un codi que decideix quines persones usu àries de companyies elèctri ques tenen dret als descomptes per raons socials. A un nivell encara més global hi ha l’Agèn cia Tributària, que va explicitar en el seu pla estratègic 20202023 el seu interès per les ma crodades, l’estudi de les poten cialitats de la seva explotació i la posada en marxa d’equips d’analistes especialitzats. Ho va fer emparant-se en la Directiva 2019/1024 del Parlament Euro

El Big Data i els algoritmes de darrera generació han configurat la Intel·ligència artificial amb una fiabilitat considerada impressionant.

aixos de gènere o fins i tot re sultats diferents segons com es planteja el dilema. La reflexió apunta a les possibles conse qüències d’aquests processos: pot una màquina resoldre con flictes ètics? Els programadors aboquen de manera inconsci ent les seves pròpies mirades del món?

peu, que autoritza l’accés lliure a dades massives si es pot jus tificar un benefici per a la soci etat. El mateix pla especificava que les noves tecnologies d’IA també es podrien arribar a uti litzar en la lluita contra el frau. Dos exemples que posen sobre la taula els possibles conflictes ètics implícits: l’accés a dades sensibles, la seva gestió per fer prediccions i quin ús es farà de les decisions o situacions que proposi la IA.

Però quan encara no s’han resolt tots els aspectes ètics i legals d’aquesta tecnologia es publica l’existència d’un codi

creat per resoldre dilemes ètics. Un software enfocat cap el deep learning, un algoritme que pot anar “aprenent” en funció de les dades que va rebent, capaç d’analitzar una situació plante jada com a dilema ètic o moral. L’algoritme, anomenat Delphi, revisa un conflicte i dona la seva opinió categoritzant en bé, ac ceptable o dolent. Quan va ser provat valorant el genocidi va concloure que “estava bé” sem pre que fes feliç “a tothom”, una sorpresa pels seus creadors.

Malgrat algunes actualitzaci ons en el programa, semblaria que segueixen apareixent bi

És clar que com a societat podem anar cap a un model on els programes informàtics ens permetin prendre les decisions més complexes o ens podem posicionar en un escenari bu còlic on cap màquina s’apropiï de la raó i del seny. Però també es podria plantejar un espai in termedi on aquests algoritmes siguin una eina de suport per a l’aprenentatge i per a desen volupar mètodes sense deixar de banda la dissertació, el di àleg i la mirada amb matisos que potser només les persones poden aportar. En un món tec nològic és essencial l’acompa nyament amb perspectiva ètica que permeti avaluar on anem i quines i quines conseqüències ens trobarem pel camí.

Més contiguts a www.valors.org

La diferència entre treballar i fer feina

humà necessita per subsistir”.

en Filosofia

Recorden Amb filosofia? Aquell magnífic programa de televisió que donava pistes per repensar conceptes fonamentals, presentant-los de forma polièdrica a partir d’una diversitat de veus sàvies? El capítol dedicat al treball comença amb Emili Manzano preguntant si “seria possible deixar de pensar, alguna vegada, en el treball com el resultat d’un càstig diví”. Respon Xavier Antich identificant el treball amb “allò que l’ésser

Les quatre entrevistes intercalades, d’entre les moltes coses interessants que comenten, coincideixen en una distinció conceptual que expressen amb paraules diverses. El filòsof Joan Vergés comença citant un seu amic que li diu “vaig a treballar, no pas a fer feina”, i afirma que tots necessitem fer activitats significatives, cobrem o no per elles. El filòsof Santiago Alba Rico i l’escriptor Luis Magrinyà aprofundeixen en la mateixa distinció des de l’etimologia. Escola ve del grec

skholè, que era justament el temps d’oci, el temps en el qual podem disposar de la nostra vida per llegir, pensar, estimar…

Per contra, treball ve del llatí tripalium, que era un instrument de tortura romà. Potser per això el treball encara té connotacions de dolor i de fatiga. La professora Joana Masó posa altres paraules a aquesta mateixa distinció: treball - dignitat.

Aquest episodi d’Amb filosofia em va deixar pensant que hi ha treballs que, si no fos pel sou que en traiem, potser no els faríem. I, alhora, hi ha feina

que fem sense cobrar que no faríem per un sou, com ara el voluntariat i l’associacionisme.

No perquè no tingui valor, sinó justament perquè és impagable, perquè no té preu.

Així que si abans o després de treballar tenen mitja horeta d’skholè per fer feina de la bona, els recomano l’episodi d’Amb filosofia dedicat al treball, o qualsevol dels altres episodis accessibles al web de TV3. I per sobre de tot: bona feina!

Més contiguts a www.valors.org

Els personatges secundaris d’Alcarràs

u lAuREANO MIRÓ

Equip ànimal www.somanimaanimal.org

Elogiada per la crítica i guanyadora de l’Os d’Or, Alcarràs és un èxit del cinema en català que treu momentàniament de l’oblit la inacceptable precarietat amb què el mon rural ha de fer front a la transformació del seu estil de vida. La pel·lícula narra les conseqüències íntimes de l’abús que pateix una família pagesa quan el terratinent incompleix els acords verbals dels seus ascendents i decideix destinar les terres que conreaven per a instal·lar-hi

plaques solars.

Tot i que la història està centrada en els membres familiars, el film esbossa tota la cadena d’opressions que comença amb el terratinent i va baixant cap als estrats inferiors de la comunitat. Perquè per sota de la família pagesa existeix la salvatge explotació dels treballadors africans que han de malviure pidolant feines extenuants amb sous de misèria. I un esglaó més a baix trobem un personatge que el veiem sempre lligat amb una corda ben curta: la vaca Margarita, que sense llibertat de moviments i

el seu sistema reproductiu totalment sotmès a la voluntat dels seus amos representa la brutalitat amb la que es tracta els animals de granja en el seu vessant més tradicional. Final-

ment, i en l’últim lloc degut a que ni tan sols se’ls hi atorga el dret de compartir l’espai comú, trobem els conills que són exterminats a trets d’escopeta.

Ara bé, la cinta perd l’oportunitat de mostrar uns personatges que es podrien situar a l’últim escalafó de tots i que, pel seu gran nombre i la brutalitat de les seves condicions d’explotació, mereixerien un lloc destacat a qualsevol història radicada a Alcarràs: els gairebé 240.000 porcs confinats en macro granges al municipi i que el converteixen en el segon poble amb més animals de granja d’Europa.

El califa

agENda: XERRADES

Àfrica: riqueses i contradiccions d’un continent. El Masnou. Biblioteca. Dimecres 5 a les 18.30 h. A càrrec de Jordi Tomàs.

Valerià Pujol en la literatura catalana. Premià de Dalt. Biblioteca. Dijous 6 a les 19 h. Conversa amb els crítics Àlex Broch i David Castillo sobre l’obra de Valerià Pujol.

Ferrater i nosaltres. Sant Vicenç Montalt. Centre cívic El Gorg. Dijous 6 a les 19 h. A càrrec de Jordi Cornudella.

Astor Piazzolla (1921-1992). Alella. Can Lleonart. Dijous 6 a les 19 h. A càrrec de Joan Vives.

El xoriguer va guanyant espai a Mataró. Mataró. Can Boet. Dijous 6 a les 19 h. A càrrec de Hugo Framis i Pol Romano.

Les olors en els menjars. Teià. CMC La Unió. Divendres 7 a les 19 h. A càrrec de Francesc Montejo.

El naixement de la música al cinema: B. Herrmann, E. Bernstein, J. Williams. Teià. Biblioteca. Divendres 7 a les 19 h. Concert amb música en directe.

El patrimoni arenyenc. Arenys de Mar. Església. Dissabte 8 a les 20 h. A càrrec de Pilar Vélez.

Aran, natura i cultura. Vilassar de Dalt. Biblioteca. Dimarts 11 a les 19 h. Amb Oriol Alamany Sesé.

La pesca i el patrimoni cultural de Vilassar de Mar. Vilassar de Mar. Sala M. Roser Carrau. Dijous 13 a les 18 h.

Instroducció a la bibliofilia. Sant Vicenç Montalt. Centre cívic El Gorg. Dissabte 15 a les 12 h. A càrrec de Pau Salvat.

Què vol dir no a la guerra? Alella. Casal d’Alella. Dilluns 17 a les 19 h. Amb Gabriela Serra i Jordi Armadans.

Reptes per garantir els drets humans de la gent gran. El Masnou. Sala Joan Comellas. Dimecres 18 a les 18.30 h.

Els Càtars, una veu silenciada. Vilassar de Mar. Sala M. Roser Carrau. Dimarts 18 a les 18 h. A càrrec de Jaume Cluet Llobet.

Veritats, mentides i curiositats de les abelles. Argentona. Centre Parroquial. Dijous 20 a les 18 h. A càrrec d’Ernest Francolí.

Ramon Juncosa Castelló, mestre vidrier mataroní. Mataró. Can Serra. Dijous 20 a les 19 h. A càrrec de Víctor Ligos.

El color de la natura. Vilassar de Dalt. Museu Arxiu. Dijous 20 a les 19.30 h. A càrrec d’Eliseu Vernis.

Vida i obra d’Antoni Gaudí.

Vilassar de Mar. Parròquia de Sant Joan. Divendres 21 a les 20 h. A càrrec de José Manuel Almuzara.

Cartells: disseny, artistes, museus i altres històries. Alella. Can Manyé. Divendres 21 a les 19 h. Amb Enric Satué.

Les Edats de la Terra Mitja: contextualització històrica de la sèrie. Vilassar de Dalt. Biblioteca. Dilluns 24 a les 19 h. A càrrec de Toni Marí.

El somni de Luther King. Vilassar de Dalt. Museu Arxiu. Dimarts 25 a les 19 h. Amb Andreu Mayayo.

La música per a cinema d’Elmer Bernstein. El Masnou. Biblioteca. Dimecres 26 a les 18 h. Concert·conferència a càrrec de Plataforma Blanc i Negre.

Animalisme en alça. Mataró. Biblioteca Pompeu Fabra. Dijous 27 a les 19 h.

Els rapinyaires i la seva silueta. Alella. Biblioteca. Divendres 28 a les 19 h. A càrrec d’Alfons Alier.

u FERRAN PlANEll JUgaNT a EsCrIUrE Escriptor

Diu l’article vint-i-sis / Que en un cas de compromís / El Califa pot si cal / Refregar-se l’engonal / I passar-se pels dallonses / Totes les lleis del país... Ep! I el poble? / Al poble que el donin pel...

Aquesta és part de la lletra de la cançó de La Trinca, que amb música de xotis va veure la llum el 1973. Per aquelles dates, tot i que també manava algú per imposició divina —o almenys, això deien—, Espanya encara no tenia califa —perdó, volia dir rei. Estava clar que n’acabaria tenint —perquè aquest era el designi d’un dels delegats de déu a la terra—, però el pagès encara no s’havia mort i el Borbó continuava fent cua. Així i tot, aquell gran trio format per Josep Maria Mainat, Toni Cruz i Miquel Àngel Pasqual, van estar subtilment premonitoris en incloure-la dins del seu àlbum “Mort de gana”.

No és, però, l’emèrit ni el seu fill qui m’anima a escriure el que llegiu, sinó la mort d’Elisabet II. Millor dit, tampoc és ben bé ella qui m’inspira a fer-ho, sinó la munió de gent de tot el món que durant onze dies ha estat pendent fins a l’últim detall de com marejaven amunt i avall les seves restes. Sí, els mateixos que

alhora accepten, expectants, les excentricitats d’aquell que l’ha succeït, senzillament perquè toca i així està escrit.

Em faig creus que a ple segle XXI siguin tants els que continuen aplaudint, sense més, l’existència de l’article vint-i-sis.

Per què?, em pregunto i soc incapaç de concloure. No trobo cap resposta a tanta submissió. Com pot ser que algú se senti a gust sabent-se súbdit d’altri? A mi, que tant m’agrada ser irreverent, perquè senzillament no entenc el “perquè” de les reverències, se’m fa estrany saber que són tants els qui anhelen la felicitat perpetuant la seva vida dins la decadència de la monarquia.

Vagi des d’aquí un avís per a navegants: Viure dins d’un conte de fades, sense saber espolsar-nos els prínceps i princeses que ens xuclen com sangoneres, comporta el risc que en una qualsevol pàgina aparegui l’ogre del feixisme i ens manllevi la democràcia de la mà de la bruixa dolenta. És la conseqüència lògica del “ja m’està bé que em manin”.

PD: Ui, ara no sé per què m’ha vingut al cap la italiana Giorgia Meloni i aquella dita popular que diu: Quan vegis la barba de ton veí pelar, posa la teva a remullar.

ENtitats

Presentació de Pla per implementar la Renda Bàsica Universal

u COOP MARESME

Aquest setembre ha tingut lloc la segona trobada d’entitats de cultura al Maresme impulsada per Coop Maresme. La coope rativa Ariet del Cafè de Mar de Mataró va acollir l’acte de pre sentació de la prova pilot per la renda bàsica universal, pel so ciòleg i cap de l’Oficina del Pla Pilot per Implementar la Renda Bàsica Universal de la Genera litat, Sergi Raventós. I una fila zero (trobada d’entitats per participar del debat) formada per Musicop, Versembrant i l’aula de música Masafrets.

Una de les temàtiques que va aixecar més polseguera va ser la viabilitat del pla pilot per imple mentar la renda bàsica univer sal. Algunes veus més crítiques van dur sobre la taula que sense reforma fiscal i una reestructu ració de base això és impossible.

L’acte va ser organitzat per Coop Maresme com a petició directa de l’Oficina del Pla Pi lot per Implementar la Renda Bàsica Universal, ja que, se gons han informat fonts de la Generalitat, la intenció és dur aquesta presentació a diferents punts del territori. “Fer-ho des

7 RAONS PER APRENDRE ALEMANY

Mercat laboral globalitzat. Millora les teves oportunitats de treball a les empreses alemanyes tant al seu país com a altres parts del món. Posa alemany al teu CV i multiplica la teva projecció. Als negocis. Cada cop són més els inversors alemanys i més important el mercat germànic. Per això, comunicar se amb els seus socis nadius et distingeix dels competidors.

Ciència i investigació. Alemanya és el tercer país més important per la seva contribució a la inves tigació i el desenvolupament. Així mateix, atorga beques de recerca a científics estrangers.

Coneix la cultura alemanya. Paraules i expressions d’aquest

idioma reflecteixen tradicions, valors i idees que s’han transmès de generació en generació. Desenvolupament personal. És un repte aconseguir aprendre un idioma nou i afegir a la llista d’objectiu complerts.

Mentalment en forma. Obtens vitamines per al cervell i estimula ràs les funcions cognitives. És possible parlar alemany en un temps mitjà. En poques setmanes ja seràs capaç de llegir i pronunciar l’idioma.

A AcAdèmiA AlellA internAci onAl trobaràs: un ensenyament de qualitat, professors qualifi cats, un aprenentatge dinàmic i personalitzat.

www.academiaalella.com

de Coop Maresme ho trobem interessant per reunir enti tats de cultura del Maresme i fomentar un espai crític. La renda bàsica universal po dria ajudar a trencar models culturals només bastats en el productiu i econòmic i podria permetre que les persones no només haguéssim de dedicar el nostre temps a treballar per guanyar diners. Així podríem implicar-nos en projectes cul turals i comunitaris”, va expli car la Roser Ramos, membre de Coop Maresme.

Prova pilot. L’octubre de 2021, la Generalitat va crear l’Oficina del Pla Pilot per Implementar la Renda Bàsica Universal. La renda bàsica universal és una assignació monetària equi valent al llindar de la pobresa que es basa en tres principis: individualitat, universalitat i incondicionalitat. Per tant, la rep tothom. La iniciativa té un termini d’aplicació entre el 2023 i el 2024 i requereix d’una inversió d’entre 85 i 90 milions. Aquesta anirà destinada a 5.000 persones que rebran una ajuda d’al voltant de 800 €, per suplir amb les necessitats bàsiques.

segona trobada d’entitats de cultura del Maresme impulsada per l’ateneu Cooperatiu

L’Associació de Familiars amb Alzheimer del Maresme, el dia a dia de la malaltia

u GEMMA PONCE

Què ha canviat de fa 30 anys a ara?

Recordo quan vam començar amb l’Associació que érem nosaltres els qui anàvem a parlar amb els metges. Eren poques pàgines dels llibres de medicina i hi havia molt poca informació. S’ha investigat i ara n’hi ha més, es diagnostica molt més aviat que abans, els metges estan preparats per detectar-la. És una malaltia que si la pots detectar tres anys abans canvia molt. Normalment és molt llarga, però vull dir que això és l’únic que ha canviat perquè no hi ha cap medicament per a ella. L’únic que pot endarrerir l’evolució de l’Alzheimer és fer treballar el cervell.

Parlem molt de l’Alzheimer, però no tant de la família.

Així és, a l’Associació de Familiars amb Alzheimer vam començar, i encara ho fem, per ajudar a la família. És un tràngol rebre el diagnòstic i cada nucli familiar és diferent, pel caràcter de la persona i el comportament, la família és el més important. Quan comencen a tractar la malaltia la família és conscient i nosaltres fem tallers

El 21 de setembre és el Dia Mundial de l’alzheimer. És aleshores quan es posa el focus en aquesta malaltia neurodegenerativa, però més enllà de la data assenyalada al calendari, a Catalunya l’alzheimer suposa una lluita diària per les 180 mil persones que el pateixen i les seves famílies. Es troben immersos en una malaltia progressiva, irreversible, que altera la personalitat i destrueix gradualment la memòria de la persona. També és silenciosa i incomprensible pels qui no l’han viscut a prop, assegura la Maria Àngels Fradera, presidenta de l’associació de Familiars amb alzheimer del Maresme (aFaM). Fa més de 30 anys que l’entitat acompanya als cuidadors i als pacients. Des que la malaltia no era coneguda i s’estudiava poc a les facultats de medicina, recorda la Maria Àngels. anys més tard, gairebé tot ha canviat, però encara s’espera un tractament eficaç.

nen el familiar malalt, però la psicòloga els ajuda perquè tornin a integrar-se.

També tenim el Centre de dia terapèutic, per alliberar una mica a la persona cuidadora.

Normalment, el tenim ple, entre 45 i 49 usuaris. Es fa treball individual i en grup, ja que cadascú està en una fase diferent i s’ha de tenir en compte el tipus de persona, l’edat...

de memòria individuals per persona perquè el cervell treballi. Ens centrem sobretot a consolar i ajudar al qui té al costat. L’Associació cuida a la persona que té cura de la persona malalta.

Com es cuida al cuidador? Amb grups d’ajuda, xerrades individuals... cada persona cui-

dadora és diferent, però el mal principal és un: queda aïllada del seu nucli d’amistats. Si una es queda a casa per cuidar, es perden aquestes amistats i el dia que per desgràcia se’n va, es troba sola, i encara és pitjor que quan hi ha el familiar malalt. Per això tenim l’associació. Molts dels voluntaris ja no te-

Quina és la funció del centre de dia?

El Centre ofereix a la família un lloc on el familiar malalt podrà fer tot allò que li serveixi per exercitar el cervell. S’estableixen vincles familiars entre les persones usuàries. Hi ha batalletes de tots colors, tots recorden coses antigues i els hi va molt bé perquè entre ells creen

CREU

Treballem per fer sentir a les persones com a casa

jardí, atenció

i de qualitat.

Places privades i col·laboradores.

de Dia.

més vincle d’amistat. Al princi pi són molt autònoms, poden dependre d’ells, només tenen els lapsus.

Aquests lapsus no van cap a millor...

No, i això costa d’entendre.

I quan hi ha el diagnòstic, la família com reacciona?

Hi ha de tot, però acostumen a reaccionar bastant malament perquè, pel que han vist i sentit, tenen una idea preconcebuda de l’Alzheimer. Una malaltia que al cap d’una temporada no recordis com es diu la teva fa mília és molt complicada. Nos altres acollim a la família. És la millor ajuda que poden rebre perquè tothom ha passat pel mateix o li toca de ben a prop.

Només parlem de l’Alzheimer quan és el Dia internacional...

Sí, i això passa amb totes les malalties. Aquell dia surt, o

quan hi ha un famós que la pa teix. Nosaltres som al Maresme,

i hi som cada dia de l’any. Tam bé hi és la Federació d’Associa cions de Familiars d’Alzheimer de Catalunya, l’Espanyola i l’Europea. De fet, nosaltres som una formiga petita que neces sitem les grans. Procurem ser dins d’aquesta espiral que tre balla cada dia.

Per la gent que està fora de l’espiral, que no té un malalt amb Alzheimer o no s’ha tro

“L’Associació de Fa miliars amb Alzhei

tia amb les nostres xerrades...

Però, sobretot, si s’assabenten d’algun veí o veïna que pugui tenir algun indici, que comen cin a donar l’alerta. Com més aviat es comenci, millor va. Ara és l’únic que demanem, perquè és l’únic que hi ha.

I els que estan damunt de tot de l’espiral, què se’ls ha de de manar?

bat en aquesta situació, què els diria?

Que intentin ajudar el que puguin i, si poden, que vinguin a fer de voluntari. Ens poden ajudar en totes les tasques, po sar-se al dia de què és la malal

Primer, que la llei de depen dència funcioni bé. No funciona de cap de les maneres. Per nos altres és una malaltia que pot durar molts anys, no saps quant durarà, però ho has de deixar tot i ja saps el final. Que mirin totes les famílies que tenen un malalt jove perquè no hagin de perdre temps en donar la invalidesa. Es triga molt i econòmicament és molt difícil. Si el cuidador és una persona jove, normalment ha de deixar la feina. La buro cràcia posa moltes traves a la malaltia, i no hauria de ser així.

mer vam començar, i encara ho fem, per ajudar a la família”

El passat 25 de setembre l’AFAM va organitzar la XV Mataró Camina per l’Alzheimer, amb prop de 4.000 inscripcions.

sortidEs

Caminada de Maresme Oncològic contra el Càncer de mama

u MONTSE CHIVA Presidenta associació Maresme oncològic

Ens agrada fer aquesta camina da perque és un moment molt emotiu. Ens dona opció de re conèixer l’esforç de les perso nes que estan patint un càncer i acompanyar-les en la seva llui ta personal, el hi fem costat tots el que aquell dia ens reunim.

En el moment en què una persona, home o dona és diag nosticada de Càncer de mama comença una etapa de la seva vida que va encaminada a en frontar-se a infinitat de coses, però resumint, diríem que a la pròpia malaltia i a un mateix. Cada persona s’enfronta a les adversitats de diferents mane res, però el cas és que al final tothom treu una força vital que desconeixia que exitia en el seu propi ésser.

Aquest caminada que ja fa 15 anys que vàrem iniciar, ens ha ensenyat moltíssim sobre que les persones necesitem l’escalf dels que ens envolten i que hi ha persones amb una sensibilitat especial per fer costat als afec tats i fer-los la vida un xic millor.

Aquests dies em volta pel cap l’expressió trepitjar fort, i és així com sento que moltes de les

El proper 23 d’octubre es durà a terme a Mata ró la 14a edició de la caminada de l’associació Maresme oncològic contra el Càncer de mama.

agENda: SORTIDES I VISITES

Matinals. Sant Vicenç Montalt. Centre Cívic El Gorg. Dimecres 5 a les 9.30 h: Bosc Artístic d’Ernest Borràs. Dimecres 19 a les 8.30 h: Mirador de les Paparres. Inscripcions: 666 77 12 81.

Retaule barroc de Pau Costa.

Arenys de Mar. Església de Santa Maria. Dies 7 i 8 a les 11 h. Visita guiada.

La defensa de la costa. Arenys de Mar. Museu d’Arenys de Mar. Dies 8 i 9 a les 10 h. Visita als búnkers.

Can Teixidor. El Masnou. Can Teixidor. Dissabte 8 a les 10.30 i 12 h. Visita guiada.

300 anys de ceràmica al car rer. Arenys de Mar. Museu Minera logia. Dies 8 i 9 a les 10 h. Visita guiada.

Ruta per la indústria tèxtil mataronina. Mataró. Plaça Pepa Maca. Dissabte 8 a les 10 h: Itinerari A. Dissabte 15 a les 10 h: Itinerari B.

El campanar de Santa Maria de Mataró. Mataró. Plaça de Santa Maria. Dissabte 8 a les 10, 11, 12 i 13 h. Visita guiada.

El conjunt barroc dels Dolors. Mataró. Basílica de Santa Maria. Dissabte 8 a les 11 h. Visita guiada.

La casa Coll i Regàs: esgrafiats i fusteria. Mataró. Casa Coll i Re gàs. Dissabte 8 a les 18 h. Visita guiada.

La primera obra construïda per Antoni Gaudí. Mataró. Nau Gaudí.

Dissabte 8 a les 18 h. Diumenge 9 a les 12 h. Visita guiada.

Les cases senyorials d’Alella. Alella. Oficina de Turisme. Diumenge 9 a les 10.30 h. Visita guiada.

La mitja ceba. Mataró. Edifici La Presó. Diumenge 9 a les 12 h. Visita guiada a l’edifici emblemàtic de Mataró. Font del ferro (Arbúcies). Sant Vicenç Montalt. Pk. davant CAP. Diu menge 9 a les 8 h. www.montaltrek.org

Massís de Montserrat. Sant Vicenç Montalt. Pk. davant CAP. Diumenge 16. www.montaltrek.org

Ermites del Corb: caminant entre volcans. Alella. Can Lleonart. Dimecres 26 d’octubre. www.alella.cat/ canlleonart

El Modernisme a Mataró. Mata ró. Des de l’Ajuntament. Dissabte 29 a les 11 h.

13a Marxa Cins dels Tres Tu rons. Sant Vicenç Montalt. Pk. davant CAP. Diumenge 30 a les 8 h. www.montaltrek.org

Torre de Can Valls. Sant Vicenç Montalt. Parc dels Germans Gabri elistes. Diumenge 30 a les 11, 11.30, 12, 12.30 h. Visita guiada.

persones afectades enfronten el seu cas d’aquesta forma. Dei xant una petjada que admira als qui l’envolten, sovint sentin les expressions: Que valenta que ets, Jo no ho podria resistir..., però està lluny de la realitat.

També vull tenir un record per a les persones que malgrat la seva fortalesa, ens han dei xat. És inevitable però dolorós. Ja que parlem d’aquestes pèr dues, vull destacar a la Mari Luz, que des de la 1a caminada ha estat present en l’organit zació, intentarem que tot surti com ella ho feia.

Bé, m’agrada poder recordar que ens teniu al vostre costat pel que necessiteu, al Carrer Argentona, 59, 2n 3r, de Mata ró. Allà us acollirem i podreu fer manualitats, marxa nòrdica, ioga, rebre l’atenció de les psi cooncòlogues, reiki, reflexolo gia podal o un drenatge limfà tic, entre d’altres activitats que estem programant. I sobretot, recordar que els nostres usua ris són de qualsevol patologia oncològica. La caminada va co mençar amb el dia del Càncer de mama, però en realitat no fem distinció de tipus de càn cer, sinó de persones que ens necessiten.

ruta: de Platja d’Aro a Sant Antoni de Calonge

Ha passat l’estiu i torna el temps de la calma. Ara que la calor ja amaina, és molt reconfortant i agraït fer un tros del Camí de Ronda. Parlem d’un petit tros per omplir el matí, no pas una etapa sencera, en què es requeriria un esforç superior. La ruta proposada, malgrat ser curta, té la seva dificultat. El motiu és que, encara que la podem descriure passant sempre a uns pocs metres sobre el nivell del mar, sovint s’ha de baixar a les cales per creuar-les per la sorra. Tot i que té la seva part bella, comporta baixar uns 40-50 metres fins a la cala per esglaons en bones condicions i tornar a pujar més endavant. De totes maneres, veureu que tot esforç té la seva recompensa i, en aquest cas, són les vistes.

COM ANAR-HI?

Faig una enumeració de les cales per on passarem. Podríem fer una extensa narració sobre la seva bellesa, però segurament cauríem en el parany de ser repetitius i pesats. Així doncs, crec que és millor que cadascú les admiri i es deixi sorprendre per les sensacions que tingui.

Cales de Platja d’Aro: Cala Gran d’Aro, Cala Rovira, Cala Sa Cova, Cala del Pi i Cala dels Canyers. Ja en terme de Sant Antoni de Calonge: Cala Belladona, Cala del Cap Roig, Platja de ses Torretes, Platja de Can Cristus, Cala del Forn, Cala dels Esculls, Cala del Paller, Cala Roques Planes, Cala Rocosa, Cala de l’Embarcador, Cala Gran, Cala Roca dels Musclos, Cala dels Capellans, Cala Racó dels Homes, Cala Racó de les Dones i la Platja de Torre Valentina.

saLUt

El tercer cervell

u JOSÉ M. GuIllÉN llADÓ Psicòleg i terapeuta ment-cos www.josemariaguillen.com

Quan algú no sap quina decisió prendre, sovint se li sol dir que faci el que li digui el cor. És un òrgan intel·ligent, intuïtiu, on es generen els pressentiments. En ocasions és bo no fer tant de cas al soroll mental, les remugacions i els pensaments del cervell, i sentir més el que ens diu aquest petit cervell.

A més de ser el múscul que bombeja la sang, és un òrgan sensorial capaç de rebre i processar informació, d’aprendre, recordar i sentir emocions de manera independent del cervell, gràcies a més de 40.000 neurones i una complexa xarxa de neurotransmissors i proteïnes que conté. Produeix i allibera la hormona ANF, que afecta al sistema límbic —en l’hipocamp—, que és la zona que regula la part més emocional del cervell. El seu camp electromagnètic és superior a qualsevol altra part del cos — podent-se detectar a curta distància—, i les ones generades poden variar, entre altres motius, en funció de les emocions

a més de ser el múscul que bombeja la sang, el cor és un òrgan sensorial capaç de rebre i processar informació, d’aprendre, recordar i sentir emocions de manera independent del cervell.

tenen entre 2 i 7 més possibilitats de patir un atac al cor. Per la seva banda, els pacients amb depressió tenen un 60% més possibilitats de patir problemes cardiovasculars, mentre que els qui ja han patit un atac cardíac o tenen insuficiència cardíaca, tenen una pitjor evolució i un major risc de mort si tenen depressió. L’insomni, augmenta un 45% el risc de desenvolupar o morir de malaltia cardiovascular.

i els sentiments. Si aquestes són negatives, el ritme serà irregular i abrupte. Si són positives serà ordenat i suau.

Estadístiques i estudis relacionen clarament alguns estats emocionals i de nerviosisme amb la salut del cor. S’ha vist que l’optimisme pot reduir el 50% el risc d’infart. També que en el 30% dels atacs cardíacs, la persona havia sofert un estímul emocional fort dues hores abans. Tanmateix, que les persones més propenses a la ira,

quan algú no sap quina decisió prendre, sovint se li sol dir que faci el que li digui el cor

estadístiques i estudis relacionen clarament alguns estats emocionals i de nerviosisme amb la salut del cor.

Una curiosa investigació es va dur a terme al Estats Units. Van fer un macroestudi analitzant i comparant el número de paraules de caràcter negatiu de quasi 150 milions de tuits. Van comprovar que en aquells llocs on les persones tuitejaven més paraules de connotació negativa, tenien major número de morts per atacs cardíacs que aquells llocs on empraven paraules més positives.

Cuidem bé aquest òrgan fonamental i, a més de mantenir uns hàbits nutricionals i físics sans, acompanyem-ho d’uns comportaments emocionals harmònics, positius i, dins del possible, amb una actitud optimista.

La importància de tenir una bona autoestima

u ANNA PlANA MuNDÓ

Psicòloga, sexòloga i Terapeuta de Parella. www.annaplanamundo.com

L’autoestima es va desenvolupant al llarg del Cicle Vital en base a les pròpies experiències que anem tenint, de manera que la conreem durant tota la vida, podent aquesta de sortir enfortida o debilitada, en base a les pròpies experiències i característiques personals.

Tot i això, els primers anys de vida seran fonamentals ja que, juntament amb la Teoria de l’aferrament, en base a l’experiència familiar i l’educació rebuda, comencem a formar esquemes cognitius en base a la nostra vàlua que començaran a marcar la nostra concepció de si ens mereixem ser estimats o no.

Tot i les experiències de la

primera infància, l’autoestima es pot treballar i millorar durant tota la vida, gràcies a l’ajuda de professionals de la salut.

A quines àrees de la nostra vida afecta tenir una baixa autoestima? Simplement dit, a totes. Les projeccions i pensaments que tenim sobre nosaltres mateixos afecten directament les nostres emocions i la nostra conducta. És a dir, els altres et veuen, et valoren i et tracten, com tu et veus, et valores i et tractes.

La baixa autoestima i la seva relació amb l’assertivitat. L’assertivitat s’entén com la capacitat d’expressar els desitjos i les necessitats pròpies, sense faltar a les altres persones. És a dir, relacionar-se amb les persones sense ser submís, ni

agressiu, però sense deixar de banda les nostres pròpies necessitats.

Quan es té baixa autoestima, les persones tendeixen sempre a prioritzar els desitjos dels altres per por de ser jutjades negativament, al rebuig o la solitud, de manera que sempre es

deixen en un segon pla.

Sabem reconèixer que tenim una baixa autoestima? En moltes ocasions, cal un detonant com un acomiadament o una ruptura amorosa no desitjada per adonar-nos que tenim una baixa autoestima, ja que moltes vegades vivim en “pilot automàtic” i normalitzem la nostra pròpia realitat, sense analitzar detingudament les nostres relacions i les nostres conductes amb l’entorn que ens envolta.

La baixa autoestima és, doncs, la causa i/o la conseqüència de molts trastorns psicològics. Tanmateix, la psicologia és la ciència que proporciona eines per a l’autodescobriment i per a treballar l’autoestima perquè ens valorem com realment mereixem.

Estil de vida d’avui, salut cerebral de demà. Mataró. Espai Mataró Connecta. Di marts 4 a les 17 h.

Alzheimer i altres demències. Llavaneres. Biblioteca. Dimecres 5 a les 18 h. Xerrada a càrrec de Cristina Borràs i Joan Carles Molina.

Abraçant el dol gestacional i neonatal. Alella. Casal d’Alella. Dimecres 5 a les 19 h. Xerrada Taller a càrrec de Noelia Sánchez.

Eines per gestionar les emocions, l’estrès i per poder-nos relaxar. Arenys de Mar. Ateneu Arenyenc. Divendres 7 a les 19 h.

Benestar emocional i tèc niques de relaxació. Llava neres. Biblioteca. Dimarts 11 a les 18 h. A càrrec d’Àlex Ortega.

Estar bé per acompanyar millor. Vilassar de Dalt. Bi blioteca. Dijous 13 a les 18.30 h. Xerrada a càrrec de Pere Juan.

Salut hormonal i efecte papallona. Llavaneres. Bibli oteca. Divendres 14 a les 18 h. A càrrec de Margalida Amengual.

Alimentació en la infància. Sant Vicenç Montalt. Centre cívic El Gorg. Dimecres 19 a les 18.30 h. A càrrec de l’ICS.

Cal canviar d’estil de vida per continuar vivint? Mataró. Biblioteca Pompeu Fabra. Dimecres 19 a les 19 h.

Primers auxilis pedià trics. Llavaneres. Biblioteca. Dijous 20 a les 18 h.

El camí del dol. Arenys de Mar. C.C.Calisay. Divendres 21 a les 19 h.

Mataró celebra el Dia Internacional de la Gent Gran amb nombroses activitats

u REDACCIÓ

L’1 d’octubre és el Dia Interna cional de la Gent Gran i l’Ajun tament de Mataró ha organitzat un seguit d’activitats durant tot el mes d’octubre dirigides a tota la ciutadania. La lectura del ma nifest del Dia Internacional de la Gent Gran es farà el 4 d’octu bre a l’Espai Mataró Connecta. A continuació es portarà a ter me la conferència Estil de vida d’avui, salut cerebral de demà a càrrec de la directora tècnica de l’àrea social i de divulgació de la Fundació Pasqual Maragall. Per acabar la jornada hi haurà l’actuació del grup d’Havaneres Salvador Comas.

Entre les activitats progra mades, destaca les Rutes del Tèxtil que es portarà a terme en dos dies 8 i 15 pels llocs més emblemàtics del passat tèxtil i el Festival de Poesia el dissabte 22 d’octubre, a les 18 h al Fo ment Mataroní. Hi participa ran persones grans de la ciutat que comptaran amb l’acompa nyament de l’Escola Municipal de Música de Mataró.

El 25 d’octubre a la Bibliote ca Antoni Comas, es presen tarà el receptari elaborat per persones grans de la ciutat amb els llegums com a base principal de les receptes.

VILASSAR DE MAR I CABRILS PROGRAMEN ACTES PER A LA GENT GRAN DELS MUNICIPIS

Després de dos anys sense poder realitzar se amb plena norma litat a causa de la pandèmia, Vilassar de Mar recupera la Setmana de la Gent Gran que es farà del 24 de setembre al 2 d’octubre, una vintena d’activitats amb la gent gran com a protagonista.

La programació de la Setmana es va obrir el dia 24 de setembre amb el sopar servit per Gran Chef Cuina tradicional i ball amb l’orquestra Aquarium. La programació continuarà amb un ampli ventall d’activitats: visites guiades a la Casa Museu Carme Rovira, la missa a la parròquia de Sant Joan, tallers de cuina, un de risoterà pia, classes obertes de ball en línia, txi kung, meditació i relaxació i marxa nòrdica, la trobada d’amigues i amics de l’Arxiu, la presenta ció del Pla Local de Salut, espectacles d’humor, havaneres, així com activitats als centres cívics i a diferents residències de gent gran com el Casal de Curació, la Casa Pairal, La Bona Mar i Front Blau. D’altra banda, l’Ajuntament de Cabrils ha organitzat tot un seguit d’activitats culturals i festives durant el mes d’octubre per comme morar el Dia Internacional de la Gent Gran.

Les activitats començaran l’1 d’octubre al migdia amb una audició de sardanes i vermut popular, i a la tarda, un berenar amb concert del grup maresmenc La iu’s music. Altres actes seran la tarda de ball amb la música del Duet Ària, una sortida cultural a Lleida i Mo llerussa o les represntacions de l’obra de teatre ‘La iaia’ a càrrec de la companyia Mambo project i l’espectacle de dansa ‘The little night cabaret’ a càrrec de la companyia NS Dansa.

LLar

ARADECORA

MAtAró

T. 676 13 71 36

eltallerdaradecora www.aradecora.com

El taller Aradecora, a Mataró, és obra d’Araceli Sánchez. Tota la vida dedicada a la decora ció, el passat juliol va fer el pas cap a allò que més li agrada: obrir una botiga a la seva mida, amb peces úniques que no es poden trobar enlloc més. La botiga es caracteritza per ser una mescla de tres estils. Les peces artesanes conformen un producte únic, juntament amb les importacions d’arreu del món. Aquestes, es fan sen se intermediari, coneixent-ne l’origen i l’artista, per fer-les encara més especials. L’essèn cia d’Aradecora també recau en la reutilització de mobles antics, per fer valdre els petits objectes especials. A través de

El repte de posar la llar al dia

La llar és aquell espai en el qual ens sentim més còmodes i on desenvolupem les nostres principals activitats. És també el nostre reducte, on ens trobem més tranquils, ens relacionem amb la família i convidem els amics, un punt de trobada. Però alhora és un espai que de manera periòdica demana reformes i canvis, alguns els podem fer nosaltres mateixos, d’altres precisen ser fets amb ajut professional per arribar a bon port.

tot seguit, trobAreu unA seLecció de diverses eMpreses de LA coMArcA que us FAciLitArAn AquestA tAscA.

formacions ajuda a crear cons ciència d’aquest estalvi i a fer únic el procés de recuperació del moble antic i, aquest en si mateix. Uns tallers que s’ofe reixen cada dia entre setmana en horari de botiga, entre les 10 i les 20 hores, i que s’acorden amb cadascú per tal que la res tauració sigui més personalit zada que mai.

DCORTINES

MAtAró

T. 937 56 70 57 d.cortinesmataro www.dcortines.com

Les cortines marquen la dife rència en la decoració de casa nostra. Si ja de per si suposa un repte, escollir-ne unes en tre les múltiples opcions d’avui en dia, encara ho dificulta més. A Dcortines són consci ents d’aquesta dificultat i, per aquest motiu, acompanyen en tot aquest procés, amb atenció

individualitzada i personalit zada a cada situació. Ho fan des de fa més de 20 anys, amb una actualització constant que ressegueix i s’avança a les ten dències per vestir la llar.

Una cita per deixar-se asses sorar pels experts en decoració sempre és un acte de confi ança profitós. Els professio nals aconsellen sempre tenir en compte l’estil decoratiu, la mida i l’obertura de la finestra i, fins i tot, la ubicació i ori entació de l’habitatge. A par tir d’aquests tres punts i cui dant fins al més mínim detall, l’equip de DCortines proposa els teixits que més calidesa aporten a la llar i les confeccio nen a mida al taller per arribar a l’últim pas: instal·lar-les.

la qualitat dels productes i els sotmet a controls periòdics per oferir el millor servei com por ta fent des de fa anys.

lassos, ja siguin hospitalaris, de làtex, viscoelàstica i somiers elèctrics i fixes.

del vidre artesà, no només a Mataró sinó a escala nacional, fent treballs tan singulars com pot ser l’estrella que corona la torre de Maria de la Sagrada Família. Tot i això, no obliden els seus inicis i continuen ofe rint tota mena de treballs amb vidres i miralls o inclús trofeus o vidres decoratius per les vi drieres de casa.

Si penseu en vidre, a Giber nau- vidriers us donaran la so lució ideal per portar a terme aquell projecte gran o petit on el vidre sigui el material princi pal, bé sigui el mirall del bany, la mampara o els vidres per fer el tancament d’una botiga o despatx.

ESPUMES DOHER

viLAssAr de dALt T. 93 753 76 53 f Espumas-Doher www.espumasdoher.eu

Espumes Doher no perd de vista la recerca, el desenvolu pament i la innovació, és a dir, aposta per l’R+D+I. Immersos en la constant actualització, és conscient de la importància de

L’empresa se centra en la fa bricació, el tall i la comercialit zació d’espumes de poliuretà flexible. Sempre actualitzats, la tecnologia punta, combinada amb un equip d’experts, per met oferir insonoritzacions a locals, bars i discoteques, entre d’altres. Tanmateix, Espumes Doher també ofereix sacs de fi bra buida siliconada i de flocs, picat d’espumes i farcits tritu rats que poden tenir múltiples finalitats, com farcir coixins i peluixos. A més, també oferei xen un ampli ventall de mata

GIBERNAU VIDRIERS

MAtAró

Des dels seus inicis el 1985, Gi bernau-Vidriers s’ha convertit en un referent dintre del sector

EUROMODUL ALeLLA

T. 935 55 83 97 euromodul@gmail.com www.euromodul.es

La principal prioritat d’Euro modul és la satisfacció total del client. En totes les circums tàncies: tant a l’hora de fer una reforma, un canvi de mobiliari o de donar un nou estil a una cuina, un bany o una estança que té uns anys.

L’empresa té tota l’experi ència acumulada al llarg dels anys per aconsellar i acom panyar al client en totes les decisions, sempre tenint en compte les preferències i les prioritats al projecte. En la seva exposició incorporen diferents tipus de distribucions i acabats de tot allò que s’ha de tenir en compte per fer una reforma in tegral del bany, d’una cuina o una habitació...

Tot plegat sense oblidar una part important de la casa: les portes de pas, ja que si es fan reformes, segurament caldrà canviar-les. Així doncs, es cui da fins a l’últim detall, també amb l’oferta d’armaris de roba per les habitacions, siguin de tan lacat o de melamina, però, tant se val, el més rellevant és la combinació de colors i la distribució dels elements en l’espai, una decisió amb la qual Euromodul us pot ajudar.

MARESMEGRESS

MAtAró

T. 931 61 50 15

info@mausa.es

Maresmegress s’ha incorporat a principis d’aquest any al grup MAUSA, el principal distribuï dor de fusta, ferreteria, ceràmi ca i materials per a la construc ció de Catalunya. El magatzem, que durant molts anys ha estat referència en ceràmica i sani taris de Mataró, presenta no vetats a tots els espais interiors.

Incorpora una nova ferreteria amb la gamma més completa de maquinària i eines per la construcció, servei de pintura a l’instant i actualitza l’expo sició de mobles i mampares a les noves tendències. A la sec ció de cuina s’incorporen no ves marques i es confeccionen projectes adequats a cada cli ent. Finalment, també es crea una nova zona moderna amb parquets flotants, vinílics i de fusta amb estoc garantit gràci es a tots els centres de Mausa.

Entre totes les novetats, l’equip humà es manté intac te, sumant anys d’experiència. L’essència del magatzem es manté i amplia les facilitats, amb una nova zona d’apar cament pels clients. Tot això sense deixar d’oferir preus competitius per continuar sent el millor referent al Ma resme en matèria de construc ció i reforma.

MOS IL·LUMINACIÓ

eL MAsnou T. 93 540 33 47 mosiluminaciom comercial@mosiluminacion.com

Mos Il·luminació és una em presa familiar que es dedi ca a la il·luminació des del 1970. Són especialistes amb il·luminació i material elèctric, distribueixen marques pres tigioses de manera que pro porcionen un gran catàleg de productes, domèstics, decora tius i industrials. Poden trobar productes com per exemple, cable elèctric, interruptors, ai xetes, sanitaris, tota mena de il

luminació decorativa interior i exterior, llums industrials, llu minàries, tires led… un ampli ventall d’opcions complemen tat amb l’experiència, el tracte personalitzat, l’assessorament tècnic i un ràpid servei, que són marca de la casa.

particular. Es tracta d’un esta bliment de tota la vida cons cient que cada client és únic. No hi ha dos serveis iguals i l’equip de professionals que en formen part treballen per oferir solucions que s’adaptin a totes les necessitats, gustos i estils, sempre treballant amb les marques més reconegudes i prestigioses del mercat.

PREMIÀ DECORACIÓ

preMià de MAr

TOLDOS HIDALGO MAtAró

T. 937 96 38 05 f TolDos-HIDalgo tienda@toldoshidalgo.com

Toldos Hidalgo acumula més de 40 anys d’experiència a Mataró dedicats a la fabrica ció i instal·lació de tendals per la protecció solar industrial i

Destaca la seva especialitat: els tendals, siguin automatit zats o manuals, un element clau que marca l’estètica de l’edifici i el protegeix del sol. En aquesta línia, ofereix la possibilitat de salvaguardar l’habitatge amb mosquiteres d’alumini per gaudir de l’aire fresc sense insectes a l’estiu, o bé de tallavents, que cada cop prenen més importància. Amb una àmplia experiència, ha seguit sempre les tendències i ofereix persianes motoritza des, cofres i telons corredissos.

T. 93 752 30 92 premiadecoracio www.premiadecoracio.es

Premià Decoració forma part del comerç local de Premià de Mar des de fa més de 25 anys. La dedicació a l’empresa fa miliar es transmet en la dedi cació al client per oferir teixits moderns i de gran qualitat, un atribut clau en els tèxtils que conformen un element clau en la llar. De fet, són aquests els que aporten personalitat i creen un ambient únic i aco llidor. Els coixins, l’entapissat, les cortines... tot és important

i pot marcar un abans i des prés. Premià Decoració hi és pels petits canvis, i també pels integrals, ja que elaboren mi nuciosament projectes de de coració de la llar. El centre de tot plegat és la confiança del client i el vincle que s’estableix amb l’equip humà de la botiga, sempre disposat a donar un cop de mà.

EL REI DE LA RAJOLA

pALAFoLLs

T. 937 64 57 18 elreidelarajola www.elreidelarajola.com

El Rei de la Rajola governa en el seu sector, el motiu és que

és el supermercat més gran de rajola i gres d’Europa. Canviar les rajoles és una decisió que pot portar cua, però compten amb un ampli catàleg pensat per a tothom, amb tots els estils, colors i mides per trobar l’indicat i a un import assequible. De fet, la competitivitat dels preus està garantida, gràcies a tre ballar directament amb els fabricants.

En el seu showroom, a Pa lafolls, s’exposen part dels productes i també els que van més enllà de les rajoles: paviments ceràmics, mobles de bany i sanitaris, barba coes pel jardí..., una mostra que es pot acabar de com plementar amb la pàgina web, que ofereix una compra ràpida i còmode.

bilitat amb el client, i també amb el medi ambient perquè Vive la Madera el respec ta realitzant un tractament ecològic de la seva fusta, fet a partir de sals de coure, que li dona una gran durabilitat i així oferir una garantia de 20 anys.

VIVE LA MADERA

MACH. MATERIALS PER A LA CONSTRUCCIÓ

teià T. 93 751 17 98 comercial@materialsmach.com www.materialsmach.com

Vive la Madera arriba a Ma taró de la mà del fabricant francès Piveteau Bois, amb una llarga trajectòria en el sector. L’equip de professio nals de la capital maresmen ca ofereix aconsellament tècnic i servei personalitzat com a essència i presenta un catàleg innovador, per acostar-se a productes con temporanis dissenyats i fets a França. En la seva oferta destaquen les piscines, les pèrgoles i els tancaments de fusta, però, hi ha més de cinc mil referències. Tanmateix, té una alta disponibilitat de materials i un gran estoc que garanteixen la immediatesa en les feines. Una responsa

El 1954 la família Mach de Premià de Mar va crear la seva empresa: Mach Ma terials pe a la construcció. dedicada a la venda i a la distribució de tota mena de materials per a la construc ció, tant de professionals com de particulars. Tres ge neracions més tard, Mach s’ha consolidat una posició dins del sector amb més de seixanta anys d’experiència de compromís amb el client i d’oferir la millor qualitat i servei possible.

L’empresa familiar que va començar fa vora 70 anys, també ho és amb els seus clients i per això garanteix una atenció personalitzada i un assessorament individual sense cap mena de compro mís. El catàleg està integrat per més de 100 referènci es en stock. Tanmateix, per mitjà d’encàrrec es poden demanar una gran quantitat de productes. Hi ha diferents vies: telèfon, whatsapp, cor reu electrònic, web... Un cop feta la comanda, Mach pot gestionar l’entrega a domicili o bé es pot recollir a les instal lacions de l’empresa a Teià.

Els 4 errors que arruïnen qualsevol decoració

Has de triar una decoració que s’adapti a la teva llar. I tenir en compte cada estil decoratiu.

Decorar és un art, que es fa, com tot, sense cometre errors per a obtenir el millor resultat. I no és una cosa que sigui im possible d’aconseguir. És una cosa que pots aprendre dels experts i obtenir pas a pas el resultat desitjat. Hi ha 4 errors comuns que pots evitar i no ar ruïnar la decoració.

Decorar sense cap cohesió. Poden agradar-te molts estils decoratius i pensar que pots aplicar-los en la teva llar. Però no s’aconsegueix gairebé mai, i intentar aplicar diferents estils decoratius en una llar, encara que pugui semblar-te atractiu, no ho és. La millor decoració necessita cohesió. Encara que diferenciïs els ambients amb detalls diferents, ha d’haver-hi

un punt d’uniformitat.

No triar un tema adequat per a la teva llar. Un altre dels er rors més comuns en la decora ció és reproduir un estil deco ratiu que no s’adapta a l’espai. No pots, per exemple, tenir un entorn de llar campestre en un edifici de ciutat. Has de triar

una decoració que s’adapti a la teva llar. A més, has de tenir en compte les particularitats de cada estil decoratiu. Alguns re quereixen entorns molt amplis i altres més reduïts...

No provar els colors abans de pintar i decorar. Els colors ens fascinen. Alguns ens agra

den especialment, però podem no lluir a les parets. Així que provar els colors és essencial abans de pintar les parets. Has de tenir en compte la llum na tural i artificial de la teva llar.

La grandària del mobiliari. Això és molt important també quant al mobiliari de la teva nova llar. Abans de triar el co lor i pintar, tingues en compte el mobiliari. La grandària dels mobles també és important, i molt abans de decorar, mesura bé l’entorn. Has de triar el mo biliari en la grandària suficient per a ser còmodes i perquè es vegin bé. Però també han de quedar a l’habitació de manera que es llueixin.

Evitant aquests 4 errors co muns pots emprendre la millor de les decoracions.