Roses de diumenge

La Diada de Sant Jordi omplirà de nou el carrer de roses vermelles

ses o centres comercials, que estan tancats”, assegura.

ToT i la sequera...Cuidem les planTes!

Fa molts mesos que no plou com caldria a Catalunya i l’estat de les reserves d’aigua a les conques internes del país ha portat el govern de la Generalitat de Catalunya a activar el Pla de Sequera. En el cas del Maresme, aquest pla la situa en fase d’excepcionalitat, un marc en el qual s’hi estipulen una sèrie de mesures d’estalvi d’aigua com la prohibició d’omplir fonts ornamentals, netejar carrers i omplir piscines amb aigua potable.

Entre el conjunt de restriccions n’hi ha que afecten el reg de plantes, arbres i jardins, tant públics com privats. Mesures estrictes, necessàries, però que sí que permeten l’ús d’aigua per al seu manteniment i supervivència.

Com podem regar? Hi ha maneres de regar que són sostenibles i ens permeten mantenir les nostres plantes:

• Amb la regadora: Així fem servir l’aigua justa que necessitem. I millor si és de carxofa, que la reparteix millor!

• Amb sistemes de capil•laritat: fent servir cordons de cotó o cons de ceràmica units a recipients amb aigua, que ajuden que la planta xucli només l’aigua que realment necessita.

• Amb goters que concentren l’aigua on més fa falta.

• Fent encoixinats sobre els testos i el sòl amb palla, escorça o còdols per evitar que es perdi la seva humitat.

• Recollint l’aigua freda que surt a l’inici de la dutxa i aprofitant-la per al reg.

I sobretot, concentrar el reg al vespre i a la nit, entre les 20 i les 8 hores, ja que farem més efectiva la humitat que generem. Les plantes són necessàries i imprescindibles! Cuidem-les!

La rosa local, testimonial. La rosa vermella de Sant Jordi és majoritàriament estrangera, vinguda en un 80% de països com Colòmbia i Equador, principals productors mundials. D’ells és la rosa de la varietat Freedom, la que trobem a la majoria de paradetes, amb una flor gran i majestuosa, de vermell intens. També té presència la rosa holandesa, sobretot la de la varietat Red Naomi, més rodona que la sud-americana, i un punt envellutada. A Catalunya queden ja pocs floricultors que treballin la rosa, incapaços de competir amb el producte estranger. Ara bé, els petits productors que aguanten s’aferren al fet de poder oferir, encara, una rosa local que a més de bella, és nostra de veritat.

El preu, a l’alça. L’origen llunyà, que n’obliga a fer el transport en avió, i l’increment de preus dels diferents materials amb els quals es guarneix, faran que la rosa s’encareixi una mica. Els floristes avisen que ningú es deixi enganyar per les flors barates que es venen de qualsevol manera al carrer; qui vulgui una rosa de qualitat i ben presentada, caldrà que pagui el preu que li correspon. Sant Jordi s’ho val!