La síndrome del niu buit

Una etapa de canvi és quan els fills i filles marxen de casa, el que coineixem com la síndrome del niu buit.

podrien ser: bé, aquest pares i mares que han estat durant anys al front de cuidar dels seus fills i filles, de cop, es veuen immersos en un gran canvi, la casa està “quasi” buida i això sol derivar en sentiments ambivalents que, a vegades, costen de gestionar.

1. Enfocar-se en el creixement personal, autoestima i projecte vital individual.

2. Realitzar activitats noves que sempre hem volgut fer o recuperar aficions que havíem deixat de fer, per exemple, per falta de temps.

3. Forjar una nova dinàmica amb la parella, compartint més temps de qualitat a soles.

4. Invertir en amistats actuals o bé fer-ne de noves.

Quins són els símptomes de la síndrome del niu buit? En general, els podem definir com:

• Tristesa.

• Ansietat.

• Melancolia.

• Sentiments de buidor i falta de propòsit vital.

• Ambivalència davant de la situació.

• Si hi havia problemes de parella previs, aquests se solen agreujar.

Malgrat això, aquesta nova etapa també pot ser una font de creixement personal i enfocar-se com una nova etapa plena d’oportunitats que, colloquialment s’anomena “segona joventut”, en la que podem explorar noves facetes i viure experiències que, fins ara no havíem viscut. Alguns exemples d’aquest plantejament

5. Aprofitar les oportunitats que cada etapa vital brinda, en aquest cas, podria ser, per exemple, més maduresa, autoconeixement en totes les esferes, poder adquisitiu, etc.

Tot i això, és important recalcar que, encara que els fills i filles hagin marxat de casa, això no vol dir que la relació s’hagi de deteriorar, sinó que pot crear un nou sistema familiar que ara es basa en una major independència física dels membres i en el que toca treballar per adaptar-se de manera natural i fructuosa cap a una nova dinàmica familiar, evitant així que aquest canvi derivi en problemes emocionals.

u JosÉ M. GuillÉn lladÓ

Psicòleg i terapeuta ment-cos www.josemariaguillen.com

Una professora m’explicava que van faltar el 65% dels alumnes a classe. Causa? La nit anterior havien emès una gala de Supervivientes a la tele —acaba tardíssim!—. També em va dir que, la majoria dels alumnes, li havien confessat que la seva gran aspiració era anar a aquests tipus de reality i ser famosos. —A aquests alumnes, els hi costa moltíssim llegir llibres i aprendre les assignatures impartides. Molts aproven o passen de curs sense merèixer-ho— va reconèixer.

La influència de la televisió, internet i telefonia mòbil, amb infinites i sofisticades aplicacions, i de les poderoses xarxes socials, ha crescut tant —i ho