EnMoviments_Núm 12_març 2015

EnMoviments

Març 2015 Núm. 12

informatiu del centre d'interès en moviments socials de la biblioteca Trinitat Vella-J.Barbero

La imatge

Continguts amb menys de 150 paraules > pàg.2 la ressenya > pàgs.3 i 4 el documental > pàg.5 activitats : GLA > pàg.6 i 7 novetats > pàg. 8 el còmic > pàg. 9 i 10 l’agenda : Solo para cortos > pàg. 11 l’agenda : mes en femení > pàg. 11 l’estrena documental > pàg.12 la playlist > pàg.12 un món nou fet de llibres : Literal > pàg.13 la vinyeta de.. Brieva > pàg.14

Contingut destacat

ressenya > pàgs.3 i 4

el documental > pàg.5

Activitats : GLA > pàgs.6 i 7

novetats > pàg.8

El còmic > pàgs.9 i 10

l’agen da > pàg.11

l’agen da > pàg.11

l’estrena > pàg.12

un món nou fet de llibres > pàg.13

Página 2

ENMOVIMENTS

Amb menys de 150 paraules

Volíem parlar d’hipocresies… per exemple, de la hipocresia mediàtica que ens rodeja a diari, que es mastega en els mitjans de comunicació. Com es crea, dentada a dentada, el discurs i el relat d’una societat en la que ens veiem abocats irremeiablement… la hipocresia de denunciar les destrosses del fonamentalisme religiós en l’art mil·lenari sense, denunciar les que infringeixen les multinacionals en el medi ambient, desplaçant pobles i extingint cultures mil·lenàries… o honorar fins a la sacietat les víctimes (innocents, sí) de l’11M sense recordar ni una sola vegada les més de 15.000 morts (també innocents) que s’ha cobrat l’estret de Gibraltar o les més de 400 morts anuals per accidents laborals… Però l’anul·lació de l’absolució de les condemnes per rodejar el Parlament ens deixa sense paraules... tot el despropòsit de la política de representació parlamentària reflectit en aquest acte... després encara diran que ens representen?

d'inel centre oviterès en m als de ments soci eca la bibliot aell Trinitat V ro e b r J.Ba

La biblioteca desenvolupa un ‘centre d’interès’ en moviments socials, que pretén ser quelcom més que un conjunt de documents. Vol ser un conjunt de recursos per a conèixer, aprendre i crear. Al mateix temps, testimoni dels moviments associatius que neixen de la societat civil i espai per a la formació i desenvolupament d’iniciatives ciutadanes.

El fons que l’integra, gira sobre dos eixos conceptuals, que corresponen a les dues seccions temàtiques de la

col·lecció: la Secció Recursos proporciona eines per a la creació de coneixement i desenvolupament d’experiències amb documents pràctics per al disseny, creació, gestió i desenvolupament de projectes de participació ciutadana; la Secció Testimoni s’ofereix com a font de saber i transmissió de coneixement i experiències dels moviments associatius.

Aquestes dues seccions, integrades per monografies, es complementen amb la Secció d’Audiovisuals i la Secció de Revistes i fanzines relacionades amb els moviments socials.

Per descomptat, les opinions expressades en aquest informatiu no reflecteixen necessàriament les de l’Ajuntament de Barcelona, el Districte de Sant Andreu, Biblioteques de Barcelona o la Biblioteca Trinitat Vella-J. Barbero.

Biblioteca Trinitat Vella – J.Barbero Galícia, 16. 08033 Barcelona. ℡ 93 676 29 68. b.barcelona.tv@diba.cat. www.bcn.cat/bibtrinitatvella. www.facebook.com/bibtrinitatvella. h"p://issuu.com/trinitatvella

MARÇ 2015

Página 3

La ressenya Antonio PÉREZ COLLADO Votar o decidir : Guía para electores remisos Tavernes Blanques : l’Eixam, 2014 Ara que tenim diversos períodes electorals a l’horitzó, i que l’espectre polític sembla remogut ja sigui amb l’aparició de noves formacions que s’arroguen una altra forma de fer política, postulant-se com a via representativa de l’esperit del 15M; amb la formació de coalicions on conflueixen diverses forces polítiques àvides, o bé de entrar en l’escenari polític o bé de sotmetre’s a líftings ideològics, més o menys creïbles, per a no caure en l’oblit electoral; amb antigues formacions que es reclamen regeneradores de la vella política i protagonistes del canvi que ha de venir; o formacions recents que es presenten com a immaculades, i garantia d’una nova alternativa per a fer la política de sempre ... per què no fer una mirada a una altra opció electoral, menystinguda i menyspreada pels partits polítics i els demòcrates més purs i recalcitrants? Es tracta de: l’abstenció activa.

El llibre d’Antonio Pérez Collado fa una mirada crítica i raonada sobre el joc electoral i les seves conseqüències, al mateix temps que defensa l’abstenció activa com a únic camí vàlid per a ‘cambiar el sistema y buscar una forma de relacionarnos más solidaria, democrática y autogestionaria’.

A partir de reflexions sobre diferents idees relacionades amb els procés electoral, i un cop d’ull a la democràcia espanyola, planteja els seus dubtes sobre la representació parlamentària: els tòpics al voltant del concepte de democràcia, un procés on la població hauria de poder decidir de manera autònoma i directa les decisions que l’afecten; l’acceptació acrítica d’unes eleccions que són una representació teatral, espectacle simbòlic, per a que el veritable poder mantingui sotmès el sistema parlamentari; el miratge de la representativitat del poble a les institucions, institucions sotmeses a la lògica de les relacions de poder, i que acaben transformant i anul·lant, inexorablement, els i les representants parlamentàries que hi accedeixen, benintencionades, amb la intenció de canviar-les; els successius intents per a rentar la cara al sistema i fer presentable i humana la barbàrie i el saqueig que representa el model capitalista; i recordar que tots els processos de transformació real de les relacions econòmiques i socials, fossin revolucionaris o no, han sofert l’atac dels poders establerts fins a sotmetre’ls per les armes o reconduirlos políticament, de nou, cap a formes de poder opressores i explotadores, d’una minoria dirigent sobre una majoria social.

Página 4

ENMOVIMENTS

Pérez Collado analitza les iniciates... va ser al carrer com s’acontives electorals sorgides al volseguí la jornada laboral de vuit tant del moviment 15M. Critica les hores, el reconeixement dels drets interessades urgències mediàtiques de les dones o del col·lectiu homoque demanen la seva transformació sexual, els serveis públics... en una força política que dugui les reivindicacions També planteja com al Parlament, i a sospitós que, en així rendibiles possibles vo“... tenemos mil razones para litzar polítitacions de procesdudar del sistema parlamentario, cament, quan no sos d’autodetermiadormir, cuya trayectoria de sumisión al nació o referènaquests anys verdadero poder es indiscutible, dums per a transd’assemblees, con independencia de los partidos formar el model manifestacions que los dominen en cualquier estatal de monari marees, obliquia a república, tiempo y lugar ...” dant un dels s’assumeix sense lemes del 15M: qüestionar que els Vamos despacio nous Estats i naporque vamos lejos. L’autor qüesticions es regiran pel sistema políona els personatges que s’han aprotic parlamentari representatiu i pat als moviments socials amb l’obpel sistema econòmic capitalista. jectiu partidista de forjar certes elits i lideratges quan aquesta caAntonio Pérez Collado defensa rència és precisament l’èxit del l’abstenció activa. I demana res15M. I defensa que des dels grups pecte per les persones que decideisorgits en el 15M s’està duent a xin exercir-la, així com el dret a terme un treball silenciós, potser queixar-se dels abusos i la incommenys colorista i espectacular que petència de la classe governant per les acampades originals, però consno haver participat en la seva tructiu; que eselecció.

Alerta tà fent realitat de la profunda un esbós del que “... Decir que el 15M está labor feta pel podria ser una sistema per a acabado o no ha servido para nada societat autoconvèncer-nos de si no se transforma en una fuerza gestionària, al la necessitat de que se lanza a cambiar el sistema marge de l’Estat ser governats per desde dentro, es no entender nada i el Capital: la classe polítisobre lo que ha pasado o cooperatives de ca i de la urgènproducció i conpretender reconducir esa muestra cia en trencar la sum, mitjans de de rebeldía colectiva, de farsa electoral i comunicació alparticipación horizontal y buscar autèntiternatius, l’otransformación de lo cotidiano ques vies de parcupació d’habihacia posiciones trilladas y ticipació i fórtatges per a fafracasadas de participación mules solidàries mílies que es per avançar cap a política ...” troben al caruna societat rer, fomentar la lliure.

Aquesta solidaritat i la abstenció activa, en tot cas, ha troca,... Insisteix, però, que és d’anar acompanyada d’activisme, la independència dels partits polícompromís, i lluita al carrer. Un tics la força del moviment sorgit a procés que vaticina serà lent i les places, i la força al carrer la dur, però la única opció per anar que atura desnonaments, paralitza teixint xarxa, complicitats i proprivatitzacions, qüestiona retallajectes, un model econòmic realment des, crea xarxes i aixeca projecalternatiu al capitalisme.

MARÇ 2015

Página 5

el documental ColomVía : un viaje a través de la resistencia civil en Colombia idea de Chabier Nogueras, Luis Lorente i Rosa de la Nava Zaragoza : Mambrú : Ecologistas en Acción, 2011 El documental presenta l’acció de diversos col·lectius en la lluita contra la violència, una violència que ha dessagnat Colòmbia durant més de 50 anys.

A les zones rurals, la violència entre exèrcit, paramilitars i guerrilla ha provocat el desplaçament de gran part de la població, sota amenaces de mort. La població camperola s’organitza en comunitats, Comunidades de Paz, territoris de no violència, que es troben en mig d’un foc creuat, negant-se a col·laborar amb cap força armada.

Aquesta oposició a qualsevol força armada porta als seus integrants a assumir que poden ser assassinats qualsevol dia.

Tampoc col·laboren amb la justícia estatal, ja que les persones que denuncien casos d’abusos són assassinades. Les Comunidades de Paz lluiten per la seva independència davant la violència dels diferents grups armats, siguin legals o il·legals; lluiten per el respecte dels drets humans, per una vida digna i l’autosuficiència de les seves comunitats.

El documental també mostra com s’organitzen els grups de dones que es reuneixen per a exigir defensar la memòria i la reparació de les víctimes de la violència i contra la impunitat en la que viuen els agressors, protegits per l’Estat.

Aquests col·lectius busquen un nou llenguatge, unes noves formes de expressar-se, amb el diàleg i la paraula com a mitjà per a sortir del discurs que ha generat la violència.

Hi ha grups que treballen amb els joves que han crescut en ambients agressius, intentant mostrar-los alternatives a la violència, i a tot allò que envolta aquesta violència (prostitució, tràfic de drogues,...) davant l’escassetat de sortides vitals en moltes ciutats colombianes.

Tot un moviment antimilitarista juvenil s’organitza en xarxa per a crear consciència entre els joves, crear espais per a pensar què succeeix entorn la violència, mitjançant accions culturals i lúdiques, explorant metodologies per a exigir drets que queden negats per les armes, des d’una posició autònoma i contra la criminalització de la joventut dissident.

La Guardia indígena, és una força que s’oposa a la violència dels militars o la guerrilla, sense utilitzar armes. Posa la comunitat en el centre, intenta evitar la insensibilització dels joves davant la normalitat que suposa conviure amb la violència.

La pacificació democràtica impulsada per l’Estat ha suposat la militarització de molts territoris, provocant tensió psicològica constant i assetjament a la població organitzada. La militarització desplaça la població per a que les empreses transnacionals implementin els projectes econòmics.

Avui, les multinacionals, majoritàriament espanyoles, controlen gran part de les terres cultivables i del negoci del sector energètic, el sector bancari i d’assegurances, mitjans de comunicació, la construcció, ... Així, la militarització té una relació directa amb el model econòmic neoliberal que es desenvolupa a Colòmbia.

MARÇ 2015

Página 6

el GLA XELL, Xarxa d’Educació Lliure Educació Lliure Dimarts 24 de març, 2015. 19h A la biblioteca Trinitat Vella-J.Barbero

Calendari de sessions GLA 2014/15

La XELL és la Xarxa d’Educació Lliure, una associació de persones a favor d’una mirada respectuosa envers les necessitats vitals de la infància. Creuen que educar no significa instruir, ni tan sols ensenyar, sinó més aviat cuidar i acompanyar els processos de vida dels infants i les seves famílies. La XELL treballa envers dos grans objectius: Ajudar els nous projectes d’educació lliure i facilitar l’intercanvi entre els que ja funcionen; i Difondre, des de la proximitat, aquesta mirada respectuosa envers la infància.

Més info a: http://educaciolliure.org "… Un niño que desde siempre ha sido respetado en su libertad de aprendizaje es sencillamente capaz de escucharse y seguir los dictados de su corazón. Cuando un niño ha sido continuamente motivado desde el exterior, dirigido desde afuera, aprende a acallar su corazón y esperar indicaciones ajenas.

Pero eso sucede desde la desconfianza de los adultos, según los cuales los niños vienen a perder su tiempo jugando y haciendo cosas que no les convienen. Como si jugar no se correspondiese con un sofisticado mecanismo evolutivo desarrollado por nuestra especie que permite elaborar y comprender el mundo de una manera sencilla y fascinante para los niños…

Los adultos, desde los despachos, elaboramos «currículums» y «programaciones» y pensamos «qué, cómo y cuándo» tenemos que «enseñar» a los niños para que aprendan. Creemos que si no decidimos todo eso, los niños no aprenderán «lo que tienen que aprender».

Nuestras intervenciones educativas

están basadas en la desconfianza o el miedo: hacia los niños, hacia nosotros, hacia la vida. El Sistema Educativo que conocemos es un modelo que en su esencia desconfía de la humanidad y de su capacidad de aprendizaje. Es un sistema que limita, modela, dirige, estira y recorta a los niños.

Los adultos dirigimos y pretendemos controlar la vida de los más pequeños. Les decimos qué hacer, qué aprender, por una inconsciente falta de respeto a ellos, a la humanidad, a la vida.

Desvalorizamos todo el gran potencial que llevan dentro para construirse a sí mismos.

Desconocemos u olvidamos que cada ser humano dispone de un programa de aprendizaje propio, interno, valioso, único, vivo, legítimo… que necesita ser protegido. Estamos demasiado ocupados y preocupados con nuestros propios objetivos y proyectos para los niños como para permitir y concebir que existan los suyos. Y mucho menos que sus propios deseos o inquietudes sean más adecuados que los que podamos proponerles nosotros …”

Página 7

ENMOVIMENTS

Què és el GLA Amb l’objectiu de promoure la reflexió, el debat i l’activisme a través de la lectura, el GLA obre la biblioteca a moviments socials per a compartir coneixements, idees i diferents maneres de treballar les problemàtiques socials. El GLA funciona com un ‘club de lectura’, un grup de persones ens trobem un cop al mes per a comentar un llibre llegit prèviament. En el GLA, són els moviments socials qui escullen la lectura, relacionada i representativa de la tasca que desenvolupen, i que ens serveix com a punt de partida per a la tertúlia i el debat.

MARÇ 2015

Página 8

novetats

Secció Recursos Millor que nou, 100% vell... : tallers de reparació i botigues de segona mà de l'àrea metropolitana de Barcelona Barcelona : Secció de Prevenció de Residus de l'EMSHTR, 2014

Secció Testimoni Moviment veïnal : reptes de futur Barcelona : Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona : Mediterrània, 2012 COL·LECTIU PUNT 6 Dones treballant : guia de reconeixement urbà amb perspectiva de gènere Barcelona: Comanegra, 2014 DELGADO, Manuel; LEÓN, Maria; PADULLÉS, Jofre Iconoclàstia i anticlericalisme : violència religiosa a la Catalunya contemporània Barcelona : Pol·len, 2013 FERNÁNDEZ, Miquel Matar al Chino : entre la revolución urbanística y el asedio urbano en el barrio del Raval de Barcelona Barcelona : Virus, 2014 FRANCH, Pere La Guerra des del Despatx Oval : com els presidents nord-americans justifiquen l'acció bèl·lica en el seu discurs Lleida : Pagès, 2014

LAPIERRE, Georges El Mito de la razón Barcelona : Alikornio, 2003 MOLANO, Alfredo Espaldas mojadas : historias de maquilas, coyotes y aduanas Bogotá : El Áncora : Panamericana, 2005 OLLÉ ROMEU, Josep M. Les Bullangues de Barcelona durant la Primera Guerra Carlina : 1835-1837. Vol I Tarragona : El Mèdol, 1993 ROMERO MIRALLES, Cristina Una Revolución en la escuela : despertando al dragón dormido Santa Cruz de Tenerife : Ob Stare, 2014 SÁNCHEZ-ALBORNOZ, Nicolás Cárceles y exilios Barcelona : Anagrama, 2012 VERGÉS, Josep C. Tots els homes de Duran : la corrupció política de Catalunya Barcelona : Llibres de l'Índex, 2000

Secció Testimoni Cuidado, resbala documental de María CAMACHO [S.l.] : Círculo de Mujeres, 2013 No-Res : vida i mort d'un espai en tres actes documental de METROMUSTER Barcelona: Metromuster, 2013

Página 9

ENMOVIMENTS

el còmic Pino CREANZA Cairo Blues Madrid: Ediciones del Oriente y el Mediterráneo, 2014

Amb un estil realista i gairebé fotogràfic Pino Creanza ens mostra el procés en la presa de consciència política de la població egípcia, i l’evolució d’aquesta per a trencar el silenci en favor dels drets humans i civils.

Aquest procés culminà amb les revoltes del 25 i 26 de gener de 2011 a Egipte, que van acabar derrocant a Hosni Mubarak.

La repolitització de la societat egípcia ha provocat que aquesta ocupi els espais públics com a canal d’expressió crítica, trencant així amb l’anestèsia i el silenci polític instaurat a Egipte des del 1952.

L’activisme es va difondre, sobretot, entre la joventut, que participà de manera intensa en activitats polítiques i socials, en la creació de comitès, plataformes, col·lectius i associacions. Una joventut que deixà enrere els tabús i la por, per a trencar amb les normes preestablertes. Un dels fets més destacables d’aquestes revoltes va ser la participació cada cop més important de les dones. Van estar en les protestes des del principi, tot i l’assetjament i la violència exercida contra elles, per atemorir -les i evitar que sortissin al carrer a manifestar-se.

Pino Creanza ens mostra tot aquest procés agafant com a protagonista a la ciutat de El Caire, representació i símbol de la dualitat entre

la tradició musulmana i la modernitat capitalista, dues forces que conviuen i es retroalimenten.

Tradicionalment Egipte, sempre ha estat un aliat dels EUA, essent el país que ha rebut més ajuda econòmica per part dels Estats Units, només per darrera d’Israel. Aquesta relació només començà a trontollar amb el distanciament entre els interessos geopolítics dels EUA i els interessos econòmics i financers de les elits egípcies, que van fer que el país es paralitzés i la població quedés ofegada.

La liberalització de l’economia egípcia i l’aliança cada cop més estreta entre la política i el Capital, ha fet que en les darreres dècades floreixi l’especulació immobiliària i una sumptuosa elit econòmica; que al mateix temps ha anat augmentant la frustració, la sensació d’injustícia social i l’extremisme polític entre la població.

El 2011, les tecnologies occidentals permeteren nous canals d’expressió i protesta, la visibilitat de la dissidència política i dels moviments socials, en un país que porta 25 anys en situació d’estat d’excepció. Un país amb una situació molt precària pel que fa els drets d’expressió i associació, on joves blocaires i periodistes independents es juguen anar a la presó per a donar informació sobre les protestes.

MARÇ 2015

Página 10

L’impuls d’apoderar-se de l’espai públic, reservat en exclusiva a lloar la figura de Mubarak, i la necessitat per part de la població d’explicar la seva pròpia història i d’il·lustrar la revolució, ridiculitzant i criticant els governants, retratant els joves morts en els enfrontaments i víctimes de la repressió de les revoltes, va fer que es produís una explosió de determinades expressions artístiques populars, com el grafiti.

ciutadans i persones que a títol individual es mantenien fidels a la revolució i al record dels prop de 800 morts a les revoltes. Aquest esperit de rebel·lia col·lectiva es topava amb les maniobres interessades en fomentar la divisió i el conflicte entre els manifestants, sobretot de caràcter religiós, i on els militars, antics guardians de la política egípcia, mantenen el poder i continuen reprimint la llibertat d’expressió i d’informació.

La pressa de consciència de la població, expressades mitjançant les revoltes, generaren espais de trobada i discussió, laboratoris d’autogestió i formació política. Les reclamacions a les revoltes no estaven relacionades amb una classe social determinada, ni amb una confessió religiosa, ni tenien a veure amb una petició concreta que necessités una resposta per part del govern, sinó que intentaven combatre la corrupció generalitzada, el nepotisme, la falta de llibertat d’expressió, els abusos policials, presents en cada aspecte de la vida quotidiana de la població.

Per altra banda, no quedava clara l’orientació de la junta militar, en el poder des de la caiguda de Mubarak.

Tant es podia orientar cap a una transició per a l’establiment d’un estat democràtic, com cap el retorn a un règim autoritari que mantingués l’statu quo anterior.

Les revoltes iniciades el gener de 2011, van constituir un procés obert, caracteritzat per la polarització i la inestabilitat. A mitjans del 2011, semblava que El Caire havia tornat a la normalitat.

Mentre la sensació entre la població era que ‘tot està canviat, però no ha canviat res’, la plaça Tahrir s’omplia d’heterogenis col·lectius

En una nota final, l’autor ens les darreres informacions sobre les eleccions que portaren al govern a Mohamed Morsi, considerades les primeres eleccions lliures a Egipte.

També de les protestes que el juliol de 2013 forçaren la seva destitució i la ascensió al poder de Abdul Fatah Al-Sisi, general de les forces armades, cara visible de la fulla de ruta marcada per l’exèrcit egipci.

Així, el final de Cairo Blues queda obert, ja que la història del poble egipci està per escriure. Tant de bó, una segona part del còmic ens pugui aportar més elements a una visió allunyada de l’imaginari prefabricat pels mitjans de comunicació.

Página 11

ENMOVIMENTS

l’agenda 11è Festival Internacional de Curtmetratge Social Solo para Cortos 20, 21 i 22 de març de 2015, a l’Ateneu Popular de Nou Barris Els dies 20, 21 i 22 de març de 2015, tindrà lloc a l’Ateneu Popular de Nou Barris – Barcelona l’11a edició del Festival Internacional de Curtmetratges Socials “Solo para Cortos”.

En aquesta edició, s'han rebut més de 180 curtmetratges, procedents de tot el planeta Terra.

29 han estat seleccionats per a exhibició i optaran al premi del públic, i 10 d’aquests als diferents premis que atorga el jurat.

Durant els dies del festival podrem

veure les diferents sessions panoràmiques cedides pels festivals Luksuz (Eslovènia) i Look & Roll (Suïssa), Tanjazoom (Tànger) i Todos Somos Otros (Mèxic).

En aquesta ocasió, es vol destacar la panoràmica 'Cinema & Circ', en què es podrà veure la projecció de diversos curtmetratges, l’exposició fotogràfica “Clown ‘revolution’ lifts refugee kids”, així com un espectacle audiovisual en directe amb què el públic tindrà l’oportunitat d’interactuar...

l’agenda El mes en femení. Cicle del mes de la dona durant el mes de març El Centre Cívic Trinitat Vella organitza durant tot el mes de març un seguit d’activitats relacionades amb la dona: • l’exposició Cos desobe-

dient, resumeix la història del feminisme com a concepte antagònic de ‘cos sotmès’. A càrrec de FemArt i Ca La Dona.

Del 16 al 31 de març.

• l’exposició Les dones

del 36, amb l’objectiu de despertar la consciència històrica i homenatjar una generació que va viure una Guerra Civil. Del 16 al 31 de març. (Espai Via Barcino).

• Cinefòrum, Dones i lesbianisme,

organitzat pel Grup d’amics GLTB de Sant Andreu—GAG, amb una peli encara a determinar. Dilluns, 23 de març, 19h.

• Recital poètic pel Grup de Dones Pal·las Athenea.

Dijous, 26 de març, 18:30h.

• Xerrada, La dona al mer-

cat laboral, en que es tractarà la presència de la dona al mercat laboral actual, organitzat pel PIAD Sant Andreu. Dijous, 26 de març, 19h.

Més info: https://www.facebook.com/cctrini tatvella.espaviabarcino

Página 12

ENMOVIMENTS

l’estrena Corrupció, l’organisme nociu A: Diagonal. Núm. 239. febrer 2015. Pàg. 10 El dia 20 de març s’estrena el documental Corrupció, l’organisme nociu. Un documental que va més enllà de la denúncia i que planteja com la corrupció afecta la ciutadania, deslegitima la democràcia i distorsiona el mercat.

El documental compta amb una bateria de persones entrevistades que es divideixen en dos grups, dos aspectes des dels que s’enfoca l’assumpte de la corrupció. Una part dels testimonis són persones vinculades a diversos àmbits de poder que han patit i denunciat la Corrupció, l’altre grup de testimonis analitzen la situació del sistema actual i aporten claus per a intentar fer front de forma viable a

aquesta lacra i aturar la indefensió a la que ens aboca.

El documental també incorpora els dibuixos de Pau Badia, que des d’una visió satírica, ajudarà a sintetitzar els comentaris dels entrevistats per a ferlos més visuals.

El documental s’estrena a Barcelona els dies 20, 21, 22 i 26 de març i els dies 2 i 9 d’abril. Les projeccions es duran a terme en els Cinemes Girona, posteriorment, durant el mes d’abril també s’estrenarà a Girona, Madrid, Reus i Santa Perpètua de Mogoda.

Més info: www.corrupcioorganismenociu.com

la playlist Cançons que tenen coses a dir. A la playlist trobareu (1) (2) (3) (4) (5) (6) (7) (8) (9) (10)

Miguel Poveda __ Final!

Miguel Poveda __ Boca seca Tom Zé __ Defeito 3 : Politicar Tom Zé __ De: Terra; Para: Humanidad Tracy Chapman __ Talkin’ Bout A Revolution Tracy Chapman __ Why? Ben Harper __ Why My Own Two Hands Calle 13, Orishas __ Pa’l Norte Tijuana No! __ Transgresores de la Ley Tijuana No! __ La Migra

EnMoviments Playlist_mar’15

MARÇ 2015

Página 13

un món nou fet de llibres

http://literalbcn.cat/

Impulsada per les editorials Tigre Durant els tres dies que durarà LIde Paper, Pol·len, Bellaterra i TERAL hi haurà cinc conferències Icària editorial, juntament amb el sobre: música i lluita, filosofia i grup Contrabangènere, els dos, LITERAL es nous periodisLITERAL, proposa com una mes, economia Fira d’idees & llibres radicals crítica, fira ‘de llibres i i idees on s’acultura lliutindrà lloc els dies juntaran editore.

Aquestes 29, 30 i 31 de maig rials, llibrericonferències al recinte fabril es, autores i comptaran amb Fabra i Coats, autors, lectores participació i lectors per d’autores i a Sant Andreu de Palomar compartir, disautors relacicutir i somiar, onades amb casobre el món en què vivim i com dascuna de les matèries. transformar-lo. Des de la cultura i el pensament crítics gaudirem de la A més, s’organitzaran més de 40 demillor literatura crítica comparbats, presentacions de tint-la amb qui la crea’. llibres, tertúlies,... dinamitzades pel millor Els objectius de Literal periodisme crític de són promoure una nova mal’actualitat. nera de relacionar-se dins del món del llibre LITERAL també estarà polític; portar nous púamenitzada musicalment blics al pensament crític per una bona mostra de i al llibre polític; immúsica de segells discopulsar el mercat social gràfics més frescos de entorn el llibre; estrèl’ambient cultural i nyer lligams entre la contracultural de la cultura i l’economia sociutat, i acompanyada de lidària; i, enfortir l’economia i servei de menjar i beure, des de les formes cooperatives de cultura. experiències cooperatives, artesanes i d’ajuda solidària.

La vinyeta de... Brieva