EnMoviments
re Novemb 2016. 6 Núm. 1
informatiu del centre d’interès en moviments socials de la biblioteca Trinitat Vella
la imatge Contingut destacat
llbre destacat P.3
GLA P.6
expo de paper P.8
en el record P.9
la música P.14
la peli P.8
la novel·la P.10
noveats. P.12
Quasi documental P.15
expo de paper P.18
la última P.16
Página 2
ENMOVIMENTS
0 en 15 parau les Deia aquell que “la diferencia entre los regímenes parlamentarios y los regímenes dictatoriales es la misma que entre la fuerza de la mentira y la verdad del terror". I es que la repressió es generalitza. Dóna igual el color del partit que controli el govern democràtic de torn. El poder és el poder, i aquest incorpora el monopoli de la violència i de la justícia. S’utilitzen els cossos policials per a els interessos partidistes, però sobretot per a perseguir la dissidència i, principalment, per a mantenir l’estat de les coses: els de dalt, a dalt; els de baix, a baix. Qui es queixa de la judicialització de la vida política, s’oblida que al seu torn, judicialitza la vida social, la protesta. Les multes, els judicis, la repressió,... van caient una rere l’altre sobre persones que el que han fet ha estat posar el cos per a defensar el bé comú.
d'inel centre oviterès en m als de ments soci eca la bibliot aell Trinitat V ro e b r J.Ba
La biblioteca desenvolupa un ‘centre d’interès’ en moviments socials, que pretén ser quelcom més que un conjunt de documents. Vol ser un conjunt de recursos per a conèixer, aprendre i crear. Al mateix temps, testimoni dels moviments associatius que neixen de la societat civil i espai per a la formació i desenvolupament d’iniciatives ciutadanes. El fons que l’integra, gira sobre dos eixos conceptuals, que corresponen a les dues seccions temàtiques de la
col·lecció: la Secció Recursos proporciona eines per a la creació de coneixement i desenvolupament d’experiències amb documents pràctics per al disseny, creació, gestió i desenvolupament de projectes de participació ciutadana; la Secció Testimoni s’ofereix com a font de saber i transmissió de coneixement i experiències dels moviments associatius. Aquestes dues seccions, integrades per monografies, es complementen amb la Secció d’Audiovisuals i la Secció de Revistes i fanzines relacionades amb els moviments socials.
Per descomptat, les opinions expressades en aquest informatiu no reflecteixen necessàriament, ni tampoc ho pretenen, les de l’Ajuntament de Barcelona, el Districte de Sant Andreu, Biblioteques de Barcelona o la Biblioteca Trinitat Vella-J. Barbero. Biblioteca Trinitat Vella – J.Barbero Galícia, 16. 08033 Barcelona. ℡ 93 676 29 68. b.barcelona.tv@diba.cat. www.bcn.cat/bibtrinitatvella. www.facebook.com/bibtrinitatvella. http://issuu.com/trinitatvella
NOVIEMBRE/DESEMBRE 2016
e llibr desta cat
Página 3
César Rendueles Capitalismo canalla : una historia personal del capitalismo a través de la literatura Barcelona: Seix Barral, 2015
César Rendueles nos ofrece un viaje por la historia del capitalismo a través de un conjunto de referencias literarias. El libro se sirve de fragmentos de libros para ayudarse en su tarea de desmitificar el sistema económico que nos maneja, y así romper el relato imperante de un sistema cuyo surgimiento lógico y espontáneo está ligado al progreso y a la tecnología. El autor destripa el capitalismo desde sus orígenes: la creación de un mercado generalizado que supuso la progresiva mercantilización de todos los ámbitos de la existencia (capítulo 1); el surgimiento, forzado, del mercado de trabajo (cap. 2); los
“
el mercado libre generalizado y su ética no solo produce injusticia y desigualdad. También inyecta en nuestra vida social dosis letales de fantasía e irracionalidad
” conflictos políticos que generó su implantación (cap. 3); la conexión de la organización laboral de la sociedad industrial con las condiciones de subordinación derivadas del esclavismo y el colonialismo
(cap. 4); el estallido de las tensiones acumuladas en el proceso de gestación del capitalismo que desembocó en una crisis económica, política y social a principios del siglo XX (cap. 5); las renuncias a las tesis revolucionarias y la emancipación política que significó la asunción del estado del bienestar y la vida ligada al consumo, y que facilitaron el posterior éxito de las tesis neoliberales de los años setenta y ochenta (cap. 6); hasta la pérdida de la legitimidad social de las instituciones políticas y económicas actuales (cap. 7). Según Rendueles, el surgimiento del mercado, y la teorización de sus virtudes como pacificador político y religioso y engrasante social, se hizo al tiempo que se creaba el mercado de trabajo. Para ello se expropió y desposeyó a la clase campesina de sus medios tradicionales de subsistencia, obligándolos a buscar un trabajo asalariado para sobrevivir. Con esto se rompía la lógica del trabajo como aquellas labores necesarias para la autosuficiencia, para pasar a emplearse a cuenta ajena perdiendo todo control sobre los medios de subsistencia.
Página 4
ENMOVIMENTS
Pero este proceso no estuvo exento de resistencias por parte de la gente que se oponía a perder sus formas de vida, y de violencias por parte del capital que consideró (y estableció) esas resistencias como anomalías sociales a extirpar. El autor pone en duda el relato generalizado por los teóricos burgueses según el cual la revolución industrial aúna la iniciativa de empresarios audaces con los avances tecnológicos. Más bien se inclina por afirmar que las innovaciones que se produjeron se orientaron más hacia la organización del trabajo para imponer un nuevo orden laboral que controlara el poder de incidencia de los trabajadores, y transformarlos de artesanos a trabajadores dependientes.
“
en los inicios del siglo XX el sistema mercantil mostró su cara oculta: una pútrida sima de irracionalidad de la que emanaba una sinrazón que lo emponzoñaba todo, desde las relaciones internacionales a la propia vida íntima
” Es más, identifica el esclavismo (s. XVII y XIX) como un elemento central del desarrollo del capitalismo, y la institución en la que se ensayó la organización laboral industrial. Y así es como nos ha llegado el relato, que las sociedades tradicionales, muchas veces representadas por las sociedades indígenas, sucumbieron por sus injustas y violentas costumbres ancestrales, y por su incapacidad tecnológica para dominar la naturaleza. Y ya vemos para qué nos ha servido dominar la naturaleza…
La explotación económica de la población se instituyó durante el siglo XIX (y así ha seguido hasta la fecha) en unas ficticias relaciones laborales libres basadas en las coacciones y dependencia de las élites industriales para poder sobrevivir, en la destrucción del tejido comunitario que dio paso a la competitividad y el individualismo, y en la anestesia social.
“
la desregulación capitalista que comenzó en los años ochenta era una bomba de relojería, el equivalente económico a un proceso tumoral acelerado con anabolizantes financieros. La cuestión nuca fue si la economía global iba a implosionar, sino cuándo iba a hacerlo
” La llegada del Estado del bienestar, la explosión consumista y la globalización neoliberal del s.XX acabó de disfrazar la injusticia y miseria que genera el capitalismo. La población proletaria empezó a querer vivir como las élites económicas y a avergonzarse de pertenecer a la clase trabajadora. Aunque hubieran resistencias a finales de los sesenta, el neoliberalismo asimiló esa efervescencia popular a través del consumo y consiguió la servidumbre de las iniciativas políticas contestatarias. Esperaba del libro de César Rendueles un panfleto brillante que destrozara el discurso capitalista. La decepción inicial fue dejando paso a la sospecha de que el mérito del autor era darnos pistas para descifrar la raíz más profunda del capitalismo. Así, más que un discurso cerrado, adornado con fragmentos literarios, encaramos una obra abierta que nos ayuda a elucubrar nuestro propio relato.
NOVIEMBRE/DESEMBRE 2016
Página 5
".... Los libros, las narraciones, no solo dan cuenta de la realidad, sino que la construyen, nos construyen: nos reflejan y generan imágenes en las que reflejarnos y entendernos, nombrarnos y articularnos. Y a través de las cuales, también, desaparecemos. La historia única aplasta la memoria y la reduce a un solo prisma: el prisma de los vencedores, no sólo de las batallas, sino de la epistemología. Los sujetos con derecho a memoria, con derecho a narrar y ser narrados en un mundo-competición, mundo-guerra, que solo sabe construirse por oposición binaria, que nos impide articularnos, relacionarnos más allá del sí o el no, el arriba o el abajo, el nosotr*s o el vosotr*s. Dar cuenta de las realidades y experiencias subalternas no es negar las demás, sino debatirles la hegemonía para construir el caleidoscopio de la memoria que nos represente a tod*s …”
la frase
BRIGITTE VASALLO, fragment de ‘Por una historia decolonial de la chusma’, introducción a: Arthur Evans. Brujería y contracultura gay : Una visión radical de la civilización occidental y de algunas de las personas que han tratado de destruirla. (Descontrol, 2015)
la vinye ta
Pรกgina 6
GLA
ENMOVIMENTS
NOVIEMBRE/DESEMBRE 2016
Pro a per ió s ses
Página 7
HELEN TORRES Brujería y contracultura gay: represión de la sexualidad y orígenes del capitalismo. Dissabte 19 de novembre, 2016. 11h
Helen Torres ha treballat des de punts de vista queer i decolonials en l’articulació entre llenguatge, art i política. Sociòloga, investigadora i educadora, aprofita les fissures del neoliberalisme per a desenvolupar narratives espacials, pensar i escriure, convençuda de que el llenguatge és una tecnologia de codi obert que crea realitat. També ha treballat com a investigadora social a la UAB en temes d’exclusió social, diversitat funcional i polítiques de resistència i de/construcció identitària. Ha estat educadora social en projectes amb adolescents al voltant de l'auto-construcció identitària, utilitzant l’art i les noves tecnologies com eines de coneixement. Ha publicat diversos assaigs i articles sobre teoria queer i la metàfora del cyborg. També ha publicat novel·la, i una antologia de contes, poesia i il·lustracions al voltant de la sexualitat des dels marges. El 2016 publica Ciutat Morta. Crónica del caso 4F amb Katu i Mariana Huidobro, una història horriblement realista sobre un muntatge polític amb lloc a Barcelona pel que tres sud-americans, una marica i una bollera van ser condemnats a penes de presó per un delicte que no van cometre, bocs expiatoris de la gentrificació, la violència policial i la corrupció judicial. Més info: https:// helenatorres.wordpress.com
El document a comentar Arthur EVANS. Brujería y contracultura gay : una visión radical de la civilización occidental y de algunas de las personas que han tratado de destruirla. (Descontrol, 2015) “... Este controvertido libro investiga la histórica relación entre la homosexualidad y el paganismo, poniendo especial interés en la vieja Europa y la persecución de paganos por parte de la Iglesia Católica durante el período de la Edad Media. Compara esta historia con la cultura LGTB de hoy en día con la intención de mostrar como la actual persecución y marginalización de la gente queer es una extensión de una larga historia de intolerancia religiosa. Pero es más, la visión del patriarcado expuesta por Evans no es la típica de la época en qe escribió su libro, atrincherada en un binario esencialista y transfóbico. Aunque escribiera con anterioridad al movimiento explícitamente queer y la nueva terminología que este desarrollaría (por ejemplo, se refiere profusamente al ‘travestismo’ aludiendo también a transformaciones permanentes en materia de identidad de género), el texto abarca las cuestiones de la subyugación de las mujeres y también de la transformación y autoidentificación de género, unido todo ello a la sexualidad ...” Podeu passar a recollir la lectura proposada per aquesta sessió per la biblioteca Trinitat Vella-J. Barbero.
Página 8
po x e ’ l de r pape
ENMOVIMENTS
El negoci de la salut
Si la salut és un dret, pot ser un negoci? La crisi, les polítiques d’austeritat, l’onada de polítiques neoliberals que afavoreixen la privatització de la sanitat pública, la medicalització de la salut i la vida, la proliferació del màrqueting de medicaments que promouen l’automedicació de la població, la relació entre l’aparició de noves pandèmies i la creació de noves vacunes per part de la indústria farmacèutica, la investigació de noves vacunes o medicaments solament si han de reportar beneficis... Hi ha tot un seguit d’indicadors que fan ben evident que la salut de les persones s’ha convertit en un negoci, i com tots els negocis sota la lògica del mercat es mesura per la seva rendibilitat. No només això, sense cap tipus d’escrúpols s’amaguen dades relatives a productes que són perjudicials per a la salut per tal de no perjudicar el negoci. Aquesta exposició vol mostrar diferents veus sobre aquesta situació.
goci? Salut, dret o ne : La Salut avui FORNS, Carles. s se er ci? : conv ciència o nego amb un metge ena, 2008 Barcelona : Vi goci de la viLa Salut, el ne de Frederic da. Documental Pahisa COM, 2012 Barcelona : SI al de Michael Sicko. Document Moore ibanda, 2009 Barcelona : Tr
Les farmacèutiques, l’ogre desconegut
GOLDACRE, Ben. Mala farma : cómo las empresas farmacéuticas engañan a los médicos y perjudican a los pacientes Barcelona : Paidós, 2013 GOTZSCHE, Peter C. Medicamentos que matan y crimen organizado : cómo las grandes farmacéuticas han corrompido el sistema de salud Barcelona : Libros del Lince, 2014
NOVIEMBRE/DESEMBRE 2016
Página 9
L’economia per davant de les persones
SIBINA, Marta; DANTE, Albano. Artur Mas: on són els meus diners? : crònica d'una batalla per la sanitat pública Breda : Noupaper, 2013 STUCKLER, David. Por qué la austeridad mata : el coste humano de las políticas de recorte Tres Cantos : Taurus, 2013
en el d recor
Le responsabili tat de la indust ria en la nostra salut BOYENS, Ingeborg Cosecha mortífer a : de los tran sgénicos a las vaca s locas Barcelona : Flor del viento, 2001 ROBIN, Marie-Mo nique. Nuestro veneno cotidian o : la responsa bilidad de la indust ria química en la epidemia de las enfermedades cr ónicas Barcelona : Pení nsula, 2012 ROSA, Raúl de la . La Enfermedad silenciada Madrid : Edicio nes i, 2014
Leonard Cohen (1934-2016)
Cualquier sistema que montéis sin nosotros será derribado Ya os avisamos antes y nada de lo que construisteis ha perdurado Oídlo mientras os inclináis sobre vuestros planos Oídlo mientras os arremangáis Oídlo una vez más Cualquier sistema que montéis sin nosotros será derribado Tenéis vuestras drogas Tenéis vuestras Pirámides, vuestros Pentágonos Con toda vuestra hierba y vuestras balas ya no podéis cazarnos Lo único que revelaremos de nosotros es este aviso Nada de lo que construisteis ha perdurado Cualquier sistema que montéis sin nosotros será derribado
Leonard Cohen. “Cualquier sistema”, a: La Energía de los esclavos (Visor, 1999)
Página 10
ENMOVIMENTS
La gran apuesta
la peli
una pel·lícula d’Adam McKay Madrid : Paramount, 2016 ingressos com per a poder comprar-les. Per tal de no aturar la màquina de fer diners i no perdre els ingressos, els bancs ompliren aquests bons amb hipoteques d’alt risc, a les que anomenaren subprime.
La gran apuesta, o com Hollywood fa el seu relat de la crisi financera. La pel·lícula explica l’evolució de la banca, i com aquesta va passar de ser ‘avorrida’ i sense aportar gaire marge de beneficis durant els anys 70, a convertir-se en primera força econòmica dels EUA, plena de diners, ostentació i glamour a finals del segle passat. La pel·lícula es centra en els mesos abans de l’enfonsament del mercat financer el 2008.
“ Cuando llegó la calma tras el desplome, 5 billones de dólares en dinero de pensiones, bienes raíces, planes de jubilación, ahorros y bonos habían desaparecido. 8 millones de personas perdieron sus empleos, 6 millones de personas perdieron sus hogares
” La rendibilitat dels bons hipotecaris, que suposaren ingressos de milers de milions de dòlars per als grans bancs al cobrar el 2% per cadascun d’ells, començà a minvar en el moment en que es reduí el nombre d’hipoteques. De fet, van tocar sostre degut a que hi ha un nombre limitat de cases i de persones amb uns
La gran apuesta es basa en fets reals per a narrar-nos com Michael Burry, un inversor outsider del sistema financer va descobrir que aquests bons, suposadament qualificats com a AAA per les Agències de Qualificació i garantits pel Govern, eren en la seva majoria sobre hipoteques subprime, fetes sense verificació de rentes ni garanties de pagament, en ocasions amb més d’una hipoteca per habitatge. Era qüestió de temps que el sistema financer fes fallida. La jugada d’aquest inversor, i d’altres que seguint els seus moviments s’adonaren de la situació, va ser crear un producte financer anomenat CDS: una assegurança sobre els bons hipotecaris per a que, en cas de que aquests s’enfonsessin, poder treure un rendiment de 10 a 1, o de 20 a 1. El clima d’eufòria creat per la bombolla immobiliària, la cobdícia dels bancs i els inversors, el frau de les Agències de Qualificació que seguien considerant els bons com a productes financers segurs per a no perdre negoci, la garantia de les Administracions que miraren cap a una altra banda... va fer que molt poca gent tingués en compte la imminent crisi immobiliària provocada
NOVIEMBRE/DESEMBRE 2016
Página 11
per l’augment de la morositat en el pagament de les hipoteques i el desastre econòmic financer a escala mundial en que es va convertir. Els que ho feren i apostaren pels CDS es convertiren en milionaris.
“ los bancos cogieron el dinero público y lo usaron para pagarse a sí mismos unos bonus enormes, presionar al Congreso e impedir la gran reforma, y echar la culpa a inmigrantes y pobres, y esta vez incluso a los profesores
” El bon treball dels actors (Christian Bale, Steve Carell, Ryan Gosling, Brad Pitt,...), una direcció cinematogràfica d’Adam McKay àgil i que introdueix recursos formals per a fer l’ullet irònic a l’espectador, i una exposició senzilla de l’entramat financer que va dur a la crisi, fa de la pel·lícula un bon producte d’entreteniment amb
certa pàtina de crítica social. Tot i que es pot pensar que el relat es limita a mostrar l’activitat dels inversors, el funcionament dels bancs i com creen els productes financers; hem trobat a faltar una major crítica del sistema financer, el sistema econòmic que el fa possible, i el sistema polític que en connivència el protegeix. No hi ha una crítica de base a la manipulació de l’economia des de Wall Street, o al desenvolupament d’una economia fictícia on més del 80% de les transaccions financeres al món persegueixin objectius bàsicament especulatius. Els personatges conserven l’aura del gran mite americà dels pioners, dels visionaris, dels triomfadors fets a sí mateixos, i que heroicament son capaços de sobreposar-se a totes les adversitats. Ni rastre dels perdedors de la crisi, dels desnonats, dels acomiadats, dels suïcidats... de les víctimes reals. No ja d’un frau en un moment concret, si no d’un sistema que esprem les persones en tots els àmbits de l’existència.
Altres relats de la crisi i el món de les finances
El Lobo de Wall Street
Enron : los tipos que estafaron a América
una pel·lícula de Martin Scorsese
un documental d’ Alex Gibney
Madrid : Universal, 2014
Barcelona : Filmax, 2006
El Capital
Inside job
una pel·lícula de Costa-Gavras
un documental de Charles Ferguson
Barcelona : Savor, 2013
Madrid : Sony, 2011
Página 12
la no- a l vel·
ENMOVIMENTS
Ivan Miró La revolta que viurem Manresa: Tigre de Paper, 2015
L'Ivan Miró s’estrena en la literatura amb la novel·la La revolta que viurem, retrat d’una ciutat en continua transformació, relat d’una ciutat en continua desaparició, reflexió d’una ciutat en continua pugna per a posicionar el seu model en el top del mercat internacional de les ciutats turístiques. Amb la ciutat de Barcelona de fons, la Barcelona burgesa que intenta fer desaparèixer els barris populars a cop de reforma urbanística, escenari de la deriva dels i les protagonistes, l’autor fa un retrat des de la mirada activa d’una generació que lluita per a trobar el seu lloc a la ciutat.
“
Formo part, silenciosament, d’aquella força tel·lúrica que sobreviu rabiosa i cíclica d’entre les onades d’opressió que ens han volgut esclafar
” No es tracta tant de donar amb un espai físic concret, sinó de la recerca de la cartografia dissident que els permeti fer front a una ciutat bolcada cap a la mercantilització global de l’existència, de l’agressiu acorralament del capital a les persones.
El relat emocional dels personatges ens va embolicant en una teranyina de pensaments i vivències. De vegades embolcallant-nos com un nounat, en la il·lusió i l’esplendor de la vida, de l’amor, de la força de la gent. De vegades amortallant-nos com un cadàver, en l’ombrívola i tètrica desesperació i la digna rancúnia dels vençuts. I mentre en el relat les biografies cauen atrapades a la teranyina de la ciutat fins a unir-les, barrejar-les en un únic farcell, de vivències, sentiments, emocions i somnis; amb un llenguatge a voltes poètic, es despulla cada personatge en la recerca del fil que uneix vàries generacions de pensament crític, de lluita col·lectiva, de creació comunitària, de fracassos i derrotes. Aquesta mena de crònica sentimental de la generació que ara cavalca la quarantena, criada en certa bonança econòmica i que accedí a estudis universitaris, homenatja l’esforç militant que ha mantingut viu l’esperit de revolta a Barcelona, pressent a les okupacions del Cinema Princesa a la HAMSA, a les vagues generals, a les lluites dels sense papers, a les manis contra la guerra, al Forat de la Vergonya, a l’assalt amb pasteres del Fòrum de les Cultures, a la pressa indignada de les places ...
NOVIEMBRE/DESEMBRE 2016
Página 13
I els riscos de la militància, l'activisme, l'amistat i la vida en comunitat, l'aprenentatge i l'experimentació, les esperances i decepcions, les afinitats compartides, la transformació social, el pes de l'existència... Al seu temps, el llibre també homenatja la generació anterior, la que arrossegà l’estigma dels vençuts i cresqué en les dificultats de la postguerra, la generació que fugint de la misèria i la humiliació arribà del poble a la ciutat, del camp a la fàbrica, que lluità per les llibertats i que va rebre el clatellot de la derrota de la transició i l’amnèsia democràtica.
“
Quan l’economia de mercat ha esberlat les relacions comunitàries, quan l’Estat ha monopolitzat l’acció col·lectiva, és hora que milers d’individus atomitzats s’esgargamellin reclamant civisme
” El llibre és una farcell d’exilis biogràfics, exilis físics, emocionals i polítics. Exilis d’una realitat en continua transformació, d’unes experiències que tot i deixar un rastre desapareixen, la metàfora de la fractura constant d’una ciutat camaleònica que s’escapa i desapareix. També és un manifest, un mapa que ens mostra els orígens, el llegat i el trajecte d’una generació militant. Uns recorreguts comuns que, tot i que cadascú els hagi de caminar des de la seva pròpia experiència, constitueixen una font de coneixement pràctic que no es pot menysprear, perquè a més d’oferirnos un relat dissident del que beure, serveix de refugi per a reconfortar-se els embats furibunds del capitalisme.
“
I mentrestant la ciutat transformant-se, vertiginosament, tots esquitxats per les noves babes metropolitanes. Es calmen els cicles, les aigües tornen al seu lloc, les passions es temperen, passen els temps eixelebrats que, fes-me cas, hauran de tornar en uns dies menys llunyans del que imagines
” Si hi ha quelcom que hem trobat a faltar, tot i la referència banlieue d’una de les protagonistes, és un punt de perifèria, la crosta de la ciutat, un rastre de barraca, un aire xarnego, un tuf d’escombraries cremades al descampat, entre ampolles trencades i el suc de les bateries dels cotxes desballestats. Ens hagués agradat trobar entre les imatges poètiques que va destil·lant el llibre, una petita descripció d’aquesta marmita on es barregen les diferents andanades migrants que s’empassa la ciutat i que reciclen la gana de les anteriors generacions en la pobresa de les actuals. La misèria que s’acumula sota la pell i es transmet de generació en generació. A destacar el pròleg de David Caño. La seva descripció de la Marca Barcelona i la relació íntima amb el desenvolupament cultural a la ciutat, els rastres que la subversió dissident ha anat deixant en el seu esdevenir intermitent però constant. I el colofó de David Fernández, amb un epíleg que brolla des de l’estomac i el cor. En fi, us recomanem ferventment aquesta primera obra literària de l’Ivan Miró. Literària, però trufada d’experiències i reflexions que intenten crear un relat propi de la dissidència a la ciutat.
Página 14
ENMOVIMENTS
novetats Secció testimoUn Mundo frágil : hacer frente a las amenazas a la sostenibilidad : la situación del mundo 2015 : informe anual del Worldwatch Institute Barcelona : Icaria, 2015 BAEZA GALLUR, José Por una función crítica de la fotografía de prensa Barcelona : Gili, 2001 BAYNAC, Jacques Mayo del 68 : la revolución de la revolución : contribución a la historia del movimiento revolucionario del 3 de mayo al 16 de junio de 1968 Madrid : Acuarela, 2016 BREDLOW, Luis Andrés Ensayos de herejía Logroño : Pepitas de Calabaza, 2015 CARERI, Francesco Walkscapes : el andar como práctica estética Barcelona : Gili, 2013 COHN-BENDIT, Daniel ¿Qué hacer? : pequeño tratado de imaginación política a disposición de los europeos Barcelona : RBA, 2010 CARDONA CURCÓ, Irene Aproximació al paper de dins els grups autònoms transacció : testimonis flexió i la memòria Barcelona : Descontrol,
les dones de la per la re2015
COLECTIVO MA COLÈRE Mi cuerpo es un campo de batalla Valencia : La Burbuja, [2006] COMITÉ INVISIBLE A nuestros amigos Logroño : Pepitas de Calabaza, 2015 DAY, Richard J. F. De la hegemonía a la afinidad : solidaridad y responsabilidad en los nuevos movimientos sociales Madrid : Enclave de Libros, 2016
EVANS, Arthur Brujería y contracultura gay : una visión radical de la civilización occidental y de algunas de las personas que han tratado de destruirla Barcelona : Descontrol, 2015
FEMEN
Novetat da destaca
ALINSKY, Saul David Tratado para radicales : manual para revolucionarios prágmaticos Madrid : Traficantes de Sueños, 2012 ALINSKY, Saul David Tratado para radicales : manual para revolucionarios prágmaticos Madrid : Traficantes de Sueños, 2012 “… Saul Alinsky tuvo un papel protagonista tanto en los comienzos como en el primer desarrollo de esta rama del activismo estadounidense: participó en la organización de los guetos negros de Chicago y Nueva York, animó la constitución de las primeras fundaciones y asociaciones del ‘organizing’ y a partir de su experiencia y de sus reflexiones formó a cientos de activistas. En 1971 escribió ‘Tratado para radicales’ con el fin de condensar estos saberes acerca de cómo conectar con la gente y cómo poner en marcha tácticas y campañas divertidas y siempre eficaces. Una colección de métodos y sugerencias pragmáticas que parten de un análisis realista de la situación y que básicamente tiene un solo objetivo: demostrar que con organización sí se puede arrancar el poder a los poderosos, que nuestro horizonte puede ser al revolución …”
NOVIEMBRE/DESEMBRE 2016
Manifiesto Femen Xixón : Hoja de Lata, 2015 FREUND, Gisèle La Fotografía como documento social Barcelona : Gili, 2002 GARCÉS, Marina Comú (sense isme) Barcelona : Pensaré Cartoneras, 2016 POUGET, Émile La Acción directa Hondarribia : Hiru, 2012 ROCHA, Servando La Facción caníbal : historia del vandalismo ilustrado Madrid : La Felguera, 2012 ROUILLAN, Jean-Marc Odio las mañanas Barcelona : Llaüt, 2004 SOLÁ, Miriam; URKO, Elena Transfeminismos : epistemes, fricciones y flujos Tafalla : Txalaparta, 2013 VASALLO, Brigitte Amores : redes afectivas y revoluciones Barcelona : Pensaré Cartoneras, 2015 WERLHOF, Claudia von Teoría crítica del patriarcado Oaxaca : El Rebozo Palapa, 2015
Secció audiovisuLa Ciudad de los fotógrafos documental de Sebastián MORENO Barcelona : Parallel 40, 2012 Kuchu Documental de Katherine Fairfax i Malika Zouhali-Worrall Barcelona : Parallel 40, 2013 Homenatge a Catalunya II Documental de Joana Conill, Manuel Castells & Alex Ruiz Barcelona : IN3, 2010
Página 15
Secció revistes La Metxa Barcelona: [s.n.], 2014Núm. 9. Estiu 2016
Novetat da destaca
THÉROIGNE DE MÉRICOURT La Furia : proclamas y manifiestos de una revolucionaria caníbal Madrid : La Felguera, 2015 “… Pionera del feminismo guerrero, fue una de las figuras más fascinantes y polémicas durante la Revolución francesa al proponer la creación de batallones de amazonas. Fue una mujer furiosa, libre, peligrosa, una figura espectral y, a veces, aterradora (…) El nombre de Théroigne de Méricourt ha estado envuelto en sombras. Es una figura incómoda, irreductible y excesiva, que ha recibido los peores adjetivos imaginables: amante de las matanzas, histérica, loca, caníbal. Suscitó el rechazo de muchos hombres de su tiempo, incluso de los pretendidamente revolucionarios. Los aristócratas estaban aterrados. La casi totalidad de los datos que tenemos sobre ella pertenecen al «enemigo», están manipulados o son directamente falsos. Pero ¿cuál es la razón de este odio? Tras siglos de oscurantismo, quizá hoy podamos reescribir su historia, situándola donde se merece, porque estamos ante una inmensa figura para el feminismo contemporáneo, para aquel que reivindica no poner la otra mejilla, tomar la iniciativa y organizarse sin esperar la aprobación masculina …”
Página 16
la a músic
ENMOVIMENTS
Fermín Muguruza Nola? : Irun meets New Orleans San Sebastián : Talka, 2015
L’incombustible Fermín Muguruza torna a la càrrega amb un nou espectacle en el que s’acompanya d’una brass band de Nova Orleans. Com a fil conductor d’aquest encontre entre Irun i New Orleans, el rastre de la devastació que hi deixà l’huracà Katrina el 2005, inundant pràcticament tota la ciutat. Una fatídica combinació entre la negligència governamental, una pèssima gestió de la crisi i la precària situació socioeconòmica de la població afectada, s’acabà convertint en un drama humanitari. El rock combatiu de Muguruza s’alia amb la música de carrer de NOLA, i així, tot recordant alguns dels seus èxits, acarona al mateix temps l’esperit dels indis del Mardi Gras, els ritmes frenètics de les brass band, i la barreja de jazz, soul, blues i funky. Tot i que la gravació destil·la la preciositat de l’experiència, la qualitat musical i l’amor pel que es fa, no deixa apreciar tota la contundència d’una música pensada per a suar-la al carrer. Si teniu ocasió, i l’economia us acompanya, no us perdeu l’espectacle en viu on s’aprecia el torrent rítmic que en resulta de la unió dels dos mons musicals. L’acompanya un DVD documental que mostra la visita de Muguruza a Nova Orleans en ocasió de l’enregistrament del disc. El documental esdevé un testimoni de la història recent de Nova Orleans, però també
un passeig per la rica i creativa tradició musical de la ciutat, des de les arrels africanes dels esclaus negres, el contacte dels esclaus fugats amb els indis natius americans, la pràctica del vudú, la repressió xenòfoba de la comunitat negra...
“
el capitalismo del desastre es un gran negocio...Donde hay una debilidad, hay un lugar donde poder reconstruir y poder sacarle dinero. No importa si eso cambia el caràcter de la ciudad
”
Diferents músics i activistes recorden, 10 anys després, el que suposà la desastrosa gestió davant la inundació de la ciutat: la ruptura dels dics de contenció provocaren una gran quantitat de morts evitables, la incapacitat del govern per donar una adient resposta humanitària, l’experiència d’haver d’abandonar la casa i buscar refugi arreu del país, l’emoció i la tristesa del retorn a una ciutat desballestada, la reconstrucció desigual i demorada per a dificultar aquest retorn, l’aprofitament del desastre per a gentrificar i especular remodelant els barris populars... Però també ens mostra la solidaritat, l’esperit, la fortalesa, la dignitat i el sentiment de comunitat davant l’adversitat i la celebració de la vida i la mort a través de la música .
NOVIEMBRE/DESEMBRE 2016
c uo d l e l me nta a (o qu si )
Página 17
B una pel·lícula de David Ilundain Madrid : Avalon, 2016
El juliol de 2013 Luis Bárcenas, ex tresorer del Partit Popular declarà davant el jutge Ruz a l’Audiència Nacional. Després de 18 dies de presó, i d’aquell famós sms ‘Luis sé fuerte’ enviat per Mariano Rajoy, president del Govern i màxim responsable del PP, Bárcenas canvia la seva primera versió dels fets, i assumeix la veracitat dels anomenats Papeles de Bárcenas, que demostraven l’existència d’una comptabilitat B en el partit, una xarxa de finançament il·legal, i una estructura de cobrament de sobresous per part dels màxims dirigents del PP. Una organització criminal que, com Bárcenas reconeix a la declaració, el PP reprodueix arreu del territori espanyol. La perversitat de la trama només es veu superada per la naturalitat i vehemència amb la que Bárcenas explica l’entramat ordit per a gestionar la comptabilitat B del partit, obtenir finançament il·legal a canvi de concessions en obres i contractes públics o donacions privades d’empreses, el pagament en metàl·lic de sobresous a alts càrrecs del partit de forma reiterada i habitual (entre ells Rajoy, Álvarez Cascos, Arenas, Rato, Mayor Oreja, Cospedal,...); l’ús del diner ‘en negre’ per a finançament irregular de campanyes electorals, suport econòmic a mitjans de comunicació afins, compra i reforma de seus del partit, ... El diàleg de la pel·lícula està extret literalment de la declara-
ció que Bárcenas fa davant el jutge Ruz, i recull l’interrogatori. És estremidor escoltar Bárcenas explicant amb tota tranquil·litat que li han assegurat que el procés contra ell acabarà essent declarat nul i ell absolt.
“
— Sabe usted por qué se termina con este sistema de caja B, de contabilidad B? — Que por qué se termina?... es que disculpe, yo no sé si ha terminado ...
”
El subtítol ¿La verdad no cambia nada?, és força recurrent i revelador. Tot i l’evidència dels fets no hi ha hagut cap conseqüència jurídica ni política. El clima d’impunitat que traspua l’actitud de Bárcenas a la declaració s’estén al conjunt de la classe política, al mateix temps que l’allunya de la ciutadania. Les imatges finals reforcen aquesta idea de corporativisme i autocomplaença que pendola entre la psicopatia i el menyspreu cap a les persones víctimes de l’actual sistema econòmic i les polítiques d’austeritat aplicades per a tapar totes les fugues econòmiques provocades per la corrupció: Mariano Rajoy declara davant el Senat: ‘señorías, lo lamento, però fue así, me equivoqué’, i rep una ovació tancada per part de l'hemicicle.
Página
ENMOVIMENTS
po l’ex de r pape
Corrupció : com desapareixen els diners públics
El degoteig constant de casos de corrupció posa en qüestió, no ja les polítiques d’austeritat impulsades amb la crisi, sinó el mateix sistema democràtic sostingut per l’economia capitalista i la seva lògica del màxim benefici per davant de les necessitats de les persones. La connivència entre l’administració pública i el sector privat, els projectes faraònics impulsats pels polítics de torn i encarregats a empreses privades en els que sempre hi ha sobrecostos, els suborns i les comissions, la influència exercida pels lobbies, les portes giratòries, els comptes bancaris a paradisos fiscals, el fosc finançament dels partits polítics, les caixes B... només han evidenciat la podridura d’un sistema ‘clientelar’ que s’ha engolit la riquesa generada per la població, la mateixa a la que ara s’obliga a sobreviure en una existència totalment precaritzada. Aquesta exposició vol fer un repàs del concepte corrupció, tant des d’una visió històrica, com des de l’anàlisi d’alguns casos concrets, tant a Espanya com a Europa i la resta del món, perquè no es tracta d’una qüestió local o cultural, sinó d’un principi incrustat en el sistema econòmic.
BRIOSCHI, Carlo Alberto Breu història de la corrupció : l’edat antiga fins als nostres dies Barcelona : La Campana, 2009
CABANA, Francesc La Cultura de la cobdícia : les claus de la crisi econòmica a Catalunya Barcelona : Pòrtic, 2009
GARCIA FÀBREGA, Gemma Els Senyors del boom : qui va fer diners durant la bombolla immobiliària als Països Catalans Barcelona : Saldonar, 2014
GARZÓN, Baltasar El Fango : cuarenta años de corrupción en España Barcelona : Debate, 2015
NOVIEMBRE/DESEMBRE 2016
MÁRKARIS, Petros La Espada de Damocles : crisis en Grecia y el destino de Europa Barcelona : Tusquets, 2012
MARSAL, Jordi Castor : la bombolla sísmica Barcelona : Saldonar, 2014
NIETO, Alejandro La "Nueva" organización del desgobierno Barcelona : Ariel, 1996
ROY, Arundhati Espectros del capitalisme Madrid : Capitán Swing, 2015 SALELLAS I VILAR, Lluc El Franquisme que no marxa Barcelona : Saldonar, 2015
SIBINA, Marta.; DANTE, Albano Artur Mas: on són els meus diners? : crònica d'una batalla per la sanitat pública Breda : Noupaper, 2013 VERGÉS, Josep C. Tots els homes de Duran : la corrupció política de Catalunya Barcelona : Llibres de l'Índex, 2000
Documentals Capitalismo : una historia de amor Documental de Michael MOORE Barcelona : Cameo, 2010
Página 19
Cazadores de corrupción : la red Documental d’ Hege DEHLI Barcelona : Parallel 40, 2013 Confesiones de un banquero : master of the universe Documental de Marc BAUDER Barcelona : Paral·lel 40, 2013
La doctrina del shock Documental de Michael WINTERBOTTOM i Mat WHITECROSS basat en el llibre de Naomi KLEIN Barcelona : Isaan, 2011
Enron : los tipos que estafaron a América Documental d’Alex GIBNEY Barcelona : Filmax, 2006
God bless Iceland : què passa quan un país sencer es queda en números vermells Documental d’ Helgi FELIXSON Barcelona : Parallel 40, 2012 Inside job Documental de Charles FERGUSON Madrid : Sony, 2011
Trouble the water : Katrina, el huracán que tambaleó la fe de una nación Documental de Tia LESSIN i Carl DEAL Madrid : Avalon, 2009
la a Ăşltim