Javier IKAZ, Jorge DíAZ Yo fuí a EGB Barcelona : Plaza Janés, 2014
“... Si llevabas hombreras o te echabas laca Nelly, si lo primero que leíste fue ‘El libro gordo de Petete’, si tu primera lágrima fue porque Marco no encontraba a su madre, si el primer polo que te comiste fue un Frigodedo, no hay duda de que tú también fuiste a EGB. Los Pitufos, Naranjito, Parchís, ET, las chapas, el seiscientos, Orzowei, los minerales, los gusanos de seda, los Rotring, la ‘Teleindiscreta’, la abeja Maya, los lagartos de V, la Botilde…” Amb la mort del dictador Franco, les elits de la societat espanyola posen en marxa la Transició. Un procés, a esquenes de les classes populars, que es basa en el mite de la reconciliació entre les dues espanyes, l’amnèsia i l’oblit entorn els actes del passat. Per a la consolidació de la nova democràcia parlamentària i la implantació d’una economia de mercat és fonamental la desmobilització de l’agitació social al carrer i la normalització de les relacions internacionals: constitució, sensació de canvi de règim... Yo fuí a EGB, es pot llegir com un nostàlgic viatge al passat que ens fa reviure tota una època: des del material escolars, a les sèries i programes de televisió, els conjunts de música, els anuncis, els jocs de taula i d’entreteniment més populars entre la quitxalla... També es pot llegir com un retrat del procés sense retorn en el que entrà la societat espanyola: el viatge al capitalisme i a la societat de consum, l’explosió dels mitjans de comunicació de masses i la publicitat sobre un poble reprimit durant dècades que visqué com una festa l’accés al consumisme.