Atado y bien atado. La frase amb que Franco designava successor, Juan Carlos de Borbó, també anunciava que el règim mantindria el control econòmic, social i polític. I així va ser. Mort Franco, el 20 de novembre 1975, el ja rei Juan Carlos I, instruït pel règim i sota jurament a l’ideari franquista, posà amb Suárez les bases del procés cap a la democràcia parlamentària i l’economia de mercat.
La Transició, basada en el consens i el pacte entre les elits econòmiques i polítiques del franquisme, i les elits de l’oposició política i sindical, poc a poc legalitzada, fou un procés a esquenes de les classes populars que creà el mite de la reconciliació de les dues Espanyes, i l’amnèsia i l’oblit entorn els actes del passat.
40 anys després, l’Estat espanyol encara no ha condemnat el franquisme, ni jutjat Franco i els membres dels seus governs. En canvi, els judicis del franquisme continuen vigents, les restes de persones afusellades a les cunetes, i el suport a les víctimes ha arribat tard.
