EnMoviments
/ Gener r Febre 2017 7 Núm. 1
informatiu del centre d’interès en moviments socials de la biblioteca Trinitat Vella
la imatge Contingut destacat
llbre destacat P.3
el fragment P.5
GLA P.6
mitjans comunicació P.8
el docu P.10
la novel·la P.12
noveats. P.14
expo de paper P.16
altre novel·la P.17
la música P.19
la última P.20
Página 2
ENMOVIMENTS
0 en 15 parau les Diuen els mitjans de comunicació que hi ha enfrontament global entre dues tendències sociopolítiques d’administrar el món: globalització vs. nacionalisme. Diuen els mitjans que l’una frisa per estandarditzar el model de vida a tot el planeta, i l’altre d'aferrissar-se en conservar tradició, raça, religió i cultura ancestrals. Semblen dir els mitjans que ja ens podem anar posicionant, o una o l’altre. I sembla ser que hauríem d’escollir entre morir d’estocada torera o relloneig del picador. L’economia globalitzada no té aturador més enllà de l’alliberament d’espais i territoris on no regni la lògica del capital. Les fronteres mai han estat un problema per a la riquesa, i no és precisament el nacionalisme qui ofereix una acció dissident del capitalisme global: conservar i reforçar els trets diferencials que encoratgen l’individualisme, la por a la diferència i l’egoisme sobre la pròpia misèria, és un pla comú que comparteixen tots dos models de servitud.
d'inel centre oviterès en m als de ments soci eca la bibliot aell Trinitat V ro e b r J.Ba
La biblioteca desenvolupa un ‘centre d’interès’ en moviments socials, que pretén ser quelcom més que un conjunt de documents. Vol ser un conjunt de recursos per a conèixer, aprendre i crear. Al mateix temps, testimoni dels moviments associatius que neixen de la societat civil i espai per a la formació i desenvolupament d’iniciatives ciutadanes. El fons que l’integra, gira sobre dos eixos conceptuals, que corresponen a les dues seccions temàtiques de la
col·lecció: la Secció Recursos proporciona eines per a la creació de coneixement i desenvolupament d’experiències amb documents pràctics per al disseny, creació, gestió i desenvolupament de projectes de participació ciutadana; la Secció Testimoni s’ofereix com a font de saber i transmissió de coneixement i experiències dels moviments associatius. Aquestes dues seccions, integrades per monografies, es complementen amb la Secció d’Audiovisuals i la Secció de Revistes i fanzines relacionades amb els moviments socials.
Per descomptat, les opinions expressades en aquest informatiu no reflecteixen necessàriament, ni tampoc ho pretenen, les de l’Ajuntament de Barcelona, el Districte de Sant Andreu, Biblioteques de Barcelona o la Biblioteca Trinitat Vella-J. Barbero. Biblioteca Trinitat Vella – J.Barbero Galícia, 16. 08033 Barcelona. ℡ 93 676 29 68. b.barcelona.tv@diba.cat. www.bcn.cat/bibtrinitatvella. www.facebook.com/bibtrinitatvella. http://issuu.com/trinitatvella
GENER/FEBRER 2017
e llibr desta cat
Página 3
Ippolita En el acuario de Facebook : El resistible ascenso del anarcocapitalismo Madrid: Enclave de Libros, 2012
Segons l’edició d’Enclave de Libros, Ippolita és una comunitat de hackers i activistes socials amb un servidor comú, des d’on realitzen una investigació crítica de l’ús de les tecnologies, un espai per a compartir instruments i coneixements sobre el món digital, que plantegi eines d’autogestió i autonomia que lliguin la teoria i la pràctica quotidiana de l’ús, abús i subversió de les tecnologies que construeixen i defineixen el nostre món davant, el tsunami de la tecnocultura i el que definiran en el llibre com a ‘turbocapitalisme’.
“ de acuerdo con la ley del crecimiento ilimitado, difundida por el turbo-capitalismo, lo mejor es siempre lo más grande o quizás lo más pequeño pero más potente y más rápido. Resulta que todos estamos entusiasmados a la vez que afligidos por esta ideología contemporánea
”
Davant la ideologia capitalista contemporània, basada en la tecnologia i en la comunió entre el concepte de creixement il·limitat i la creació de demanda de consum i possessió a través de la publicitat, Ippolita planteja la necessitat d’una crítica radical davant el turbo-capitalisme que fomenti una crida a l’acció directa i a les pràctiques comunitàries per tal de desenvolupar autoformació i autodefensa digital. Per una banda es tracta de no ‘acceptar passivament tota novetat tecnològica com si fos un irrenunciable instrument d’alliberament’; per l’altre, que l’ús de les xarxes socials no ens converteixi en un producte més del mercat capitalista. La tecnocultura ha centrifugat fins a esquitxar qualsevol pam d’espai social, ja sigui privat o comunitari, la confluència i interacció dels diferents processos socials tradicionals: la cerca d’un sentit a l’existència, la necessitat d’atenció les persones davant els seus iguals, les dinàmiques d’exclusió, la consciència de la finitud de l’existència...
Página 4
ENMOVIMENTS
A En el acuario de Facebook, hi ha una crítica a la uniformització de la societat a través de les xarxes socials. Aquesta homogeneïtzació vindria donada tant per la necessitat de pertinença al grup “d’amics”, la valoració mitjançant els “likes” (i l’efecte contrari: la indiferència i la falta d’acceptació) fa que la gent acabi mimetitzant-se en el sentiment majoritari que obté millor reconeixement; com per la falta de ‘conflicte creatiu’, ja que en un espai on regna el bonrollisme no està ben valorada la dissidència ni les notes discordants, encara que es basin en l’honestedat.
“
en la época de la ‘distratención’ global todos están tan atareados en chatear, fotografiar, postear, teclear mensajes, twittear que ya no disponen del tiempo ni de las capacidades para cultivar relaciones significativas
” Altre aspecte que toca el llibre són les dinàmiques psicològiques de narcisisme, exhibicionisme i pornografia emocional que genera i propicia, tant Facebook com la resta de xarxes socials. L’efecte mirall de les xarxes fomenta que les persones busquin reflectir-se per agradar-se, ser el centre d’atenció, publicitar les misèries, i mantenir relacions buides que no suposin ni esforç, ni complexitats, ni ambigüitats. Un tipus de relacions que generen insatisfacció, ja que a l’estar massa pendents d’aconseguir la màxima atenció i reconeixement, d’estar capficats en crear una identitat virtual a l’alçada de les xarxes socials en les que participem, fa que només rebem molles de relacions fugaces. Utilitzar les xarxes socials no només ens converteix en un producte més del gran aparador de les vani-
tats al que ajudem a omplir de contingut, també té una intencionalitat comercial darrera, les xarxes socials incorporen logaritmes que estudien el comportament de les persones per a captar informació que les companyies utilitzaran per a bombardejar-les amb publicitat adequada als seus gustos i interessos...
“
la gran ventaja del activismo de salón estriba en que permite un simulacro de participación hecho de un ‘me gusta’ y un ‘comparte este link’, de una sincera indignación por las injusticias del mundo permiten el acceso a aquella experiencia de puesta en común gestionada por terceros
” Ippolita obre un ampli debat sobre diferents temes relacionats amb les xarxes, posant a Facebbok com a exemple. Un dels més interessants és el que tracta les ideologies subjacents a les xares socials. L’anarcocapitalisme, o l’exaltació radical de les llibertats individuals dins el context del lliure mercat , i en oposició a qualsevol ideari socialista, es lliga al concepte de turbo -capitalisme, i s’associa al control de les relacions humanes per mitjà de les tecnologies de vigilància. El llibre també posa en qüestió la figura del hacker, i la relació amb el concepte de saber-poder i la preeminència que atorga tenir el coneixement tècnic i exercir domini. També hi ha una crítica a la virtualització de l’acció política que es ven com a activisme i participació democràtica, quan el que fa és tranquil·litzar les consciències i confirmar als ‘honestos ciutadans occidentals la bondat dels seus comportaments i posició’. Un debat, avui, imprescindible.
GENER/FEBRER 2017
Página 5
"... Sigo cambiando el peso de una pierna a otra, pero ahora se suma el calor. La celda es un horno. La fala de aire, la peste a orines y el calor hacen de este lugar algo indescriptible. Pienso que si dante hubiese conocido los calabozos de los migrantes hubiera escogido penas distintas para los traidores. A los peores pecadores les habría reservado penas parecidas a las de los migrantes modernos. Pero en su época no había migrantes. Porque, en el fondo, los migrantes, en el sentido despectivo del término, son una invención moderna. Hasta hace cincuenta años a una persona que venía de fuera se la consideraba como un recurso más. Luego estos recursos aumentaron tanto que se convirtieron en una amenaza a la identidad nacional, o quién sabe qué otra estúpida invención, y pasaron a ser considerados una amenaza. Hacinados en celdas hediondas junto a las carreteras de México. Apelotonados en barcas inseguras en el Mediterráneo ...”
el fragment
Flaviano BIANCHINI. El Camino de la bestia : migrantes clandestinos a la búsqueda del sueño americano. (Pepitas de Calabaza, 2016)
la e y n i v ta
Pรกgina 6
GLA
ENMOVIMENTS
GENER/FEBRER 2017
Pro a per ió s ses
Página 7
Editorial DESCONTROL Taller d’escriptura col·lectiva Dissabte 25 de febrer, 2017. 11h
En aquesta 4a sessió del GLA amb la gent de l’editorial Descontrol veurem les possibilitats que dóna l’aplicació TitanPad per a que un grup de persones treballin simultàniament sobre un mateix text de manera fàcil i senzilla, això vol dir que diverses persones connectades puguin presentar idees, ordenar-les, discutir-les i sintetitzar-les en un mateix grup de feina a temps real. Editorial Descontrol Descontrol és una editorial del barri de Gràcia de Barcelona. El projecte neix amb la idea de crear una impremta que doni suport als moviments socials de la ciutat, però la inquietud per a reimprimir llibres descatalogats i la sol·licitud d’autors i autores sense cabuda a les editorials comercials els animà a oferir serveis editorials i eines a les autores per a l’autoedició. Aquesta barreja de militància i auto-ocupació, ha anat convertint-se una eina de referència per als moviments socials barcelonins, i que dóna suport a les lluites de la ciutat fent-los la difusió, ajudant a muntar distris. El projecte s’organitza i pren decisions de forma horitzontal i assembleària, les persones que l’integren no s’especialitzen en cap àrea de treball, passant per totes les feines, tothom coneix tot el procés i ningú és imprescindible. Més info: https://descontrol.cat/ El taller es realitzarà a l’Espai Multimèdia de la biblioteca. El nombre de places és limitat, i es prioritzarà l’assistència a aquelles persones que hagin expressat la seva intenció d’assistir. Per comunicar-vos amb nosaltres: b.barcelona.tv@diba.cat
Página 8
ENMOVIMENTS
ans j t i m ode c c ca muni ió
lamosca.tv (canal 28 de la TDT)
El periodisme crític ha pres una bona embranzida des de fa uns anys. No és un fenomen nou, però. Tot i que durant anys i panys, els moviments socials de la ciutat han estat fent difusió de la seva activitat des d’una gran varietat de formats: fanzines i altres publicacions informals en paper, llibres, documentals, ràdios lliures, ... sembla ser que ara, amb l’ajuda de les TIC, aquesta difusió de notícies i idees ha guanyat visibilitat. L’objectiu sempre acostuma a ser el mateix: la transformació social mitjançant la creació d’un relat diferent, oposat, comunitari i crític amb el relat oficial que acaba configurant una suposada realitat mal anomenada democràtica i dins la lògica de l’economia capitalista. Recentment ha nascut un nou mitjà: LaMosca.tv. Seguint l’estela de La Tele, es llança a guanyar un espai en el món televisiu, potser el més agressiu dels mitjans de comunicació, el més assumit, el més venerat, el més incorporat a les nostres vides. Diuen al web que “de forma autogestionada, sense cap lligam amb les institucions i amb la intenció de crear una contrahegemonia des de baix per donar veu a aquelles persones i col·lectius que, normalment, no en tenen. Apostem per un periodisme proper i que aporta punts de vista que no contemplen ni els mitjans que s’autoanomenen ‘plurals’”. LaMosca.tv emet, des del Maresme fins al Baix Llobregat, pel canal 28 de la TDT i per internet a lamosca.tv. Actualment l’emissió està en proves.
Desinformació, censura, propaganda, manipulació és notícia? Qui decideix què
; ROVETTO GOMORENO, Amparo BUITRAGO LONNEM, Florencia; DOÑO, Alfonso an las notici¿De quién habl humanizar la as?: guía para información ia, 2007 Barcelona: Icar TAUFIC, Camilo cha de clases Periodismo y lu Akal, 2012 Tres Cantos :
APARICI, Roberto; DÍEZ, Ángeles; TUCHO, Fernando (coords.) Manipulación y medios en la sociedad de la información Madrid: Ediciones de la Torre, 2007
OTTE, Max El crash de la información Barcelona: Ariel, 2010
SERRANO, Pascual Desinformación: cómo los medios ocultan el mundo Barcelona: Península, 2009
GENER/FEBRER 2017
Página 9
Periodisme crític i de denúncia
La informació co m a mercaderia
ALTARRIBA, Laia Vint i Ramon Barnils Barcelona: Dau, 2013
CAMPOS, Vicente (ed.) ¡Extra, extra!: muckrakers: orígenes del periodismo de denuncia Barcelona: Ariel, 2015
TASCÓN, Mario; QUINTANA, Yolanda Ciberactivismo: las nuevas revoluciones de las multitudes conectadas Madrid: Catarata, 2012
la i playl st
MARÍ SÁEZ, Víct or Comunicar para transformar, tr ansformar para comu nicar: tecnolog ías de la informació n desde una pers pectiva de camb io social Madrid: Editoria l Popular, 2011 SERRANO, Pascua l Traficantes de información: la historia oculta de los grupos de comunicación es pañoles Madrid: Foca, 20 10
Cançons que tenen coses a dir...
Cançons que tenen coses a dir. A la playlist trobareu : (1)Gizelle Smith & The Mighty Mocambos__Working woman (2)la Chicana__El Tesoro de los inocentes (3)La Polla Records__El Congreso de ratones (4)Eskorbuto__Es un crimen (5)Def Con Dos__España es idiota (6)At Versaris__Drets suspesos EnMoviments (7)Feliu Ventura, Cranc__No sé què sent Playlist_ gen/feb’17 (8)Quimi Portet__Oh my love (9)Keny Arkana__Indignados (10)The Mighty Mocambos & Afrika Bambaataa__Political Power
Página 10
ENMOVIMENTS
Brad : una noche más en las barricadas
el docu
Un documental de Videohackers Brasil : Fammilia Bastos, 2007
“En la noche del 27 al 28 de octubre de 2006, a las 3:30h de la madrugada en España, 23:30h en Brasil y 20:30h en México, mi teléfono sonó. Era un amigo llamaba desde Brasil. Llorando, me dijo que horas antes habían asesinado a Brad, cámara en mano, filmando la rebelión popular en Oaxaca, México. Los paramilitares, que le mataron de un tiro de fusil en el pecho, estaban tratando de frenar el proceso de revolución social que estaba sucediendo allí. Cinco meses antes el pueblo había tomado la ciudad. Expulsó a los políticos y a la policía, y declaró el autogobierno. A través de la APPO, Asamblea Popular de los Pueblos de Oaxaca. Pero así me estoy anticipando, porque en aquel momento, hablando por teléfono, me quedé sin saber qué decir. ¿Qué se puede decir de la muerte inesperada de un amigo?”, tot seguit se sent un tret, com una bala entra en un cos esquinçant la carn, i la queixa de la persona que la encaixa. La persona que ha estat filmant, càmera en mà les imatges de les revoltes, cau a terra, una munió de persones l’agafen enlaire, la càmera segueix filmant mentre l’intenten evacuar de la zona entre crits d’auxili, continua el tiroteig. “Este documental nace de la dificultad de saber qué decir, y de la extrema necesidad de decir algo”.
Aquest és el principi del documental Brad : Una noche más en las barricadas. Un documental que no només posa de relleu la biografia de Brad Will, la seva vessant activista i la manera que tenia de posar en pràctica a la seva vida quotidiana la idea d’acció directa. És també un documental sobre la historia del movimiento de movimientos, de la lluita global que des del respecte a la diversitat i l’autonomia, des de la horitzontalitat de la presa de decisions, des de la desobediència civil i des de l’acció directa, lluita per la dignitat dels pobles, per poder desenvolupar la vida en pau, per fer realitat els somnis.
“ Estamos hartos de que un grupo pequeño de multimillonarios controlen totalmente el flujo de la información. Tenemos que seguir haciéndolo nosotros mismos o seguirán diciéndonos qué es la realidad
” I també és un documental sobre la necessitat de trencar el bloqueig informatiu, de crear un relat de les lluites globals al marge de les versions oficials construïdes per les grans corporacions que controlen el
GENER/FEBRER 2017
Página 11
flux d’informació; sobre la voluntat de donar visibilitat als processos de resistència per l’autogestió de la pròpia vida, per l’autonomia i la igualtat social, des de dins, des de qui realment viu l’experiència, des de les especificitats locals; sobre
promès, a peu de conflicte, com el d’Indymedia, la denuncia de l’evidència que qui no vol un altre relat que l’oficial matarà, si cal, per a imposar-lo.
“ Estar con una cámara junto a los movimientos sociales garantiza la seguridad del movimiento, en cierta manera. Porque es una herramienta poderosa que registra paso a paso, segundo a segundo, lo que está ocurriendo. El agente repressor, policía, paramilitar, lo que sea, sabe que se está registrando el crimen que está cometiendo
” com donar a conèixer la guerra bruta del sistema, el monstre sense escrúpols que no respecta ni el dolor ni la vida, de divulgar una guerra en la que la càmera de vídeo converteix també un una arma; un homenatge i retrat dels perills del periodisme com-
El perill d’una càmera dins del conflicte, a part de desfer la mentida repetida fins a la sacietat de que no es pot fer res per canviar les coses i mostrar exemples de la dignitat de la lluita per canviar la realitat i de les diferents estratègies possibles, és que registra els crims que el sistema comet mitjançant els seus cossos repressius, i això es conegut pel mateix sistema, esquerda la seva impunitat i d’alguna manera protegeix els moviments socials. Per això Brad va morir d’un tret d’escopeta al pit.
Altres relats sobre la repressió del periodisme
5 cámaras rotas Documental de Emad Burnat i Guy Davidi Barcelona : Parallel 40, 2013
La Ciudad de los fotógrafos Documental de Sebastián Moreno Barcelona : Parallel 40,
Terry Gould
Burma VJ : notícies d'un país tancat Documental d’Anders Ostergaard Barcelona : Parallel 40, 2012
Matar a un periodista : el peligroso oficio de informar Barcelona : Los Libros del Lince, 2010
Página 12
ENMOVIMENTS
Nanni BALESTRINI Los invisibles
ola n a l vel·
Madrid : Traficantes de Sueños, 2007
Nanni Balestrini, es poeta, novelista e historiador. Vinculado al movimiento de escritores italiano Neoavanguardia y Gruppo 63, fue cofundador del grupo político Potere Operario. Partidario de las luchas autónomas italianas, en 1979 se le acusó de pertenecer a organización terrorista y huyó a Francia y más tarde a Alemania. Ha sido uno de los narradores de los movimientos sociales italianos, en especial de la generación que participó en el ‘Movimiento del ‘77’.
“ ampliar la ofensiva
significa radicalizar la insubordinación a cualquier jerarquía ejercer nuestra creatividad destructiva contra la sociedad del espectáculo sabotear los coches y las mercancías que sabotean nuestra vida promover huelgas generales salvajes por tiempo indeterminado reunirse siempre en asamblea en todas las fábricas de la periferia elegir delegados (...)
” La novela Los invisibles, se desarrolla en la Italia de finales de los años setenta del siglo pasado. Varios movimientos obreros surgen con fuerza fuera del control de las organizaciones sindicales tradicionales. Las diferentes luchas de los
cuadros de obreros y de estudiantes se agrupan en asambleas permanentes con la idea de desarrollar una conciencia obrera disidente a través de la movilización y la lucha continua. Con la idea de que las masas recuperen el protagonismo en la lucha del nuevo movimiento no se acepta una teoría de revolución proletaria que no surja tanto de la experiencia práctica como de la teoría. Ni que esa teoría se desarrolle alejada de las masas, independiente de la lucha del movimiento. Se entiende a la organización como un proceso vivo en sí mismo, y cualquier intento de definición cerrada que oriente hacia una burocracia de la lucha proletaria se ve como un peligro a evitar. En Los invisibles, Balestrini narra el ‘Movimiento del ‘77’ italiano a través del relato biográfico del protagonista, mostrándonos la evolución del movimiento autónomo, la explosión de la esperanza transformada el lucha popular, el debate sobre la lucha armada, los mecanismos de represión indiscriminada del Estado, la deriva del movimiento, la huella de la represión y la derrota en las personas. La falta de puntuación refuerza la sensación de narración oral del protagonista, mientras Balestrini trenza un relato que va dando saltos en el tiempo: desde los orígenes familiares, el proceso de identificación política, el desarrollo del proyecto político en grupos
GENER/FEBRER 2017
de afinidad, la militancia y la acción directa, la crudeza de la represión y la criminalización, la detención, la vida carcelaria y las luchas en la cárcel, el proceso de
Página 13
por parte de la prensa, infiltración dentro de los movimientos, ruptura de la unidad, introducción de la desconfianza y elementos discordantes, del miedo, de enfrentamientos internos, la desestabilización de las personas y las luchas… Así como la vigencia de las acciones militantes: unión de las luchas, dignificación y reconocimiento de las luchas de las mujeres, okupación de espacios para desarrollar proyectos alternativos, la toma o oposición al poder, el desarrollo de voceros y medios de comunicación autónomos, financiación…
“ (...)
desintegración de las luchas autónomas, y las consecuencias de la represión sobre las personas y las relaciones personales. El testimonio que ofrece Balestrini ni es lírico ni mitifica la militancia en los movimientos sociales. Muestra las distintas formas de lucha activista de un grupo de jóvenes, las relaciones personales que se establecen dentro del movimiento, las diferencias de carácter y opinión…, sin escamotear los debates internos dentro del movimiento: la lucha de las mujeres contra las actitudes machistas, las diferentes estrategias, la participación o no en la lucha armada, ... Estremecedor es el relato de la vida carcelaria y de las luchas de resistencia dentro de la cárcel, la institucionalización de la tortura y de la violencia física y psicológica, y la mella que hace en las personas y todo su entorno. Significativo es que, aún con el paso de los años, muestra que los mecanismos de represión del Estado, a los que se deben enfrentar actualmente los movimientos sociales, aunque cada vez más refinados, son similares: campañas de criminalización
por la base conectar constantemente todos los lugares de lucha no descuidar ninguno de los medios técnicos útiles para la comunicación liberada dar un valor de uso directo a todo lo que tiene un valor de cambio ocupar permanentemente las fábricas y los edificios públicos organizar la autodefensa de los territorios conquistados y adelante con los faroles
” Aunque la novela contiene la fuerza de la libertad, de la destrucción creativa, la ilusión y la fiereza de la revuelta, la belleza y la alegría de la solidaridad, de la disidencia, de la creación de colectivos autónomos, del doblegamiento de las jerarquías, de las ocupaciones, del enfrentamiento y el ejercicio del contrapoder al Estado, a la legalidad, a los sindicatos y partidos acomodados y garantes del sistema... El poso que deja la lectura de la novela es amargo, triste. Un puñetazo en la boca del estómago que te deja mudo, sin respiración. Un buen retrato de la bestia que se tiene delante: la hidra de siete cabezas.
Página 14
novetats
ENMOVIMENTS
Secció testimoni
ARNAU, Josep Alfons Escritos contrapsicológicos de un educador social Granada : Biblioteca Social Hermanos Quero : Primeravocal, 2012 ASSEMBLEA DEL RAVAL La Insurrección de una fábrica : el motín de 1880 en la fábrica Morell y Murillo de la calle Reina Amalia del Raval Barcelona : El Lokal, 2016 ÁVILA, D.; GARCÍA, S. (Coords.); OBSERVATORIO METROPOLITANO DE MADRID Enclaves de riesgo : gobierno neoliberal, desigualdad y control social Madrid : Traficantes de Sueños, 2015 BIANCHINI, Flaviano El Camino de la bestia : migrantes clandestinos a la búsqueda del sueño americano Logroño : Pepitas de Calabaza, 2016 BLISSETT, Luther Mind Invaders : com fotre els mitjans : manual de guerrilla i sabotatge cultural Barcelona : El Tangram, 2010 BORRÀS, Jordi Warcelona : una història de violència Barcelona : Pol·len, 2013 CORRIENTE BASÚS, F.; MONTERO, J. Citius, altius, fortius : el libro negro del deporte Logroño : Pepitas de Calabaza, 2011 ENZENSBERGER, Hans Magnus El Curt estiu de l'anarquia : la vida i la mort de Buenaventura Durruti Barcelona : Virus, 2014 FRASER, Nancy Fortunas del feminismo : del capitalismo gestionado por el estado al la crisis neoliberal Madrid : Traficantes de Sueños, 2015 GARCÉS, Marina Fora de classe : textos de filosofia de guerrilla Barcelona : Arcàdia, 2016
KOOLHAAS, Rem Espacio basura : 2002 Barcelona : Gili, 2007 MIGUEL JUAN, Carmen Refugiadas : una mirada feminista al derecho internacional Madrid : Los Libros de la Catarata, 2016
Novetat da destaca
ROMAGUERA, Àlex; FERNÀNDEZ, David (Coords.) Llums i taquígrafs : causes, efectes i costos de la corrupció Barcelona : Pol·len, 2016 “... Com rutlla el capitalisme dels amiguets? Per què i quan s'ha produït la corrupció? Quina dimensió exacte té? Com opera avui la indústria del frau? Què implica i què falla? I quin és el preu de la impunitat? Quines han estat les dinàmiques, els personatges i els vincles rotatoris entre poder polític i poder econòmic? Quant ens costa encara? Front la densa omertà, el projecte 'Llums i taquígrafs' és una edició especial –en caixa– d'un necessari Atles de la Corrupció als Països Catalans. En un exercici contra l'oblit dispers planificat, a mode de brúixola resistent i en 4 llibres acompanyats d'un mapa de la corrupció, s'hi recull la dimensió detallada de la corrupció, el frau i la impunitat: ‘Llums i taquígrafs: Causes, efectes i costos de la c o r r u p c i ó ’ . [ V o l . 1 ] ; ‘Temps de canalles: Topografia de casos, condemnes i indults’. [Vol.2]; ‘Afònics: veus contra el silenci. 30 personalitats opinen críticament’. [Vol.3]; ‘Fent fora la màfia: alternatives i guia pràctica de lluita contra la corrupció’. [Volum 4] ...”
GENER/FEBRER 2017
Página 15
PARDO, Pablo El Monstruo : memorias de un interrogador Madrid : Libros del K.O., 2011 PERAN, Martí Indisposición general : ensayo sobre la fatiga Hondarribia : Hiru, 2016 PLATERO, Raquel (Lucas) Intersecciones: cuerpos des en la encrucijada : temporáneos Barcelona : Bellaterra,
(Ed.) y sexualidatemas con-
Secció revistes Masala : revista d’informació, denúncia i crítica social a Ciutat Vella Barcelona : Masala, 2016. nº 73
Novetat da destaca
2013
SÉRALINI, Gilles-Éric ¿Nos envenenan? : transgénicos, pesticidas y otros tóxicos : cómo afectan a nuestras vidas y cómo se ocultan sus consecuencias Barcelona : NED, 2013 SLOTERDIJK, Peter Estrès i llibertat Barcelona : Arcàdia, 2016 WELLES, Orson El Poder se tambaleará = The cradle will rock Madrid : La Linterna Sorda, 2015
Secció recursos RAYA, E.; ESPADAS, M. A.; ABOUSSI, M. (Coords.) Inmigración y ciudadanía activa : contribución sobre la gobernanza participativa e inclusión social Barcelona : Icaria, 2013
Secció audiovisuals Caminantes Documental de Fernando LEÓN DE ARANOA Madrid : El País, 2007
PEIRANO, Marta El Pequeño libro rojo del activista en la red : introducción a la criptografía para redacciones, "whistleblowers", activistas, disidentes y personas humanas en general Barcelona : Roca, 2015 “...En tiempos de fascismo, todos somos disidentes. Y nuestras trincheras están en la Red. ‘El pequeño Libro Rojo del activista en la Red’ es un manual para combatir la vigilancia on-line, proteger sus comunicaciones y tráfico en la red, cifrar y encriptar sus correos, borrar sus búsquedas y dispersar las células de datos que generan sus tarjetas de red, navegar de forma anónima, proteger información sensible en su disco duro, como borrar información comprometedora... en el caso de que, al igual que Chelsea (Bradley) Manning, Julian Assange o Edward Snowden, usted decida arriesgarlo todo por el bien de su comunidad, y saque a la luz documentos secretos que puedan estar pasando por sus manos para que sean de público conocimiento. O bien, simplemente sea una persona que utiliza habitualmente la Red para comunicarse, o ejerza el activismo o la disidencia con el sistema...”
Página
ENMOVIMENTS
po l’ex de r pape
50 anys de Panteres Negres
A finals de l’any passat es va commemorar el 50è aniversari de la fundació dels Panteres Negres. El Partit Pantera Negra d’Autodefensa sorgí en un gueto d’Oakland, l’octubre de 1966, quan els joves negres s’organitzaren per a exercir l’autodefensa davant la repressió i la brutalitat policial sobre la població afroamericana. Incitant la població a exercir el dret constitucional dels EUA a posseir armes, i entroncant amb l’ideari d’autodefensa de Malcolm X. La seva primera activitat va ser formar patrulles ciutadanes armades per a vigilar l’acció dels agents de policia, i posteriorment instaurà programes socials dirigits a la comunitat: esmorzar infantils, clíniques mèdiques gratuïtes, lluita contra el tràfic de drogues, formació en dret i economia i autodefensa i primers auxilis... El govern nord-americà, mitjançant l’FBI emprengué una campanya de repressió sobre els Panteres Negres utilitzant mitjans il·legals de vigilància, infiltració, assetjament, perjuri, detenció i assassinat selectius dels líders de l’organització; que la considerava la major amenaça interna per a la seguretat del país. Els infiltrats i sabotejadors van aconseguir instaurar certa paranoia dins el moviment que provocà nombroses expulsions, dividint i delmant la militància. El moviment va sobreviure fins el 1982. Amb l’arribada a la biblioteca del llibre Panther de Melvin Van Peebles, també hem volgut commemorar aquest moviment que va portar la comunitat afroamericana al seu punt més alt d’autoconsciència i acció per al seu alliberament de l’opressió racial en una època turbulent.
Melvin VAN PEEBLES Panther (Tigre de Paper, 2016)
MALCOLM X Malcolm X (Capitán Swing, 2015)
Angela DAVIS Mujeres, raza y clase (Akal, 2005)
Toda mi vida en prisión documental de Marc EVANS (Eguzki, 2011)
GENER/FEBRER 2017
tre l a ’ l no- a l vel·
Página 17
Tom Wolfe La Izquierda Exquisita & Maumauando al parachoques Barcelona : Anagrama, 1983
Los más de 46 años que nos separan de los hechos que relatan el libro de Tom Wolfe, escrito en 1970, no le quitan ápice de actualidad a la descripción de la denominada Nueva Izquierda, hoy tan en boga. Se divide en dos relatos. En La izquierda exquisita, nos describe una fiesta de la élite cool y progresista de Nueva York para recaudar fondos para la organización de los Panteras Negras, y cómo este acto social generará un debate mediático entre la intelectualidad neoyorkina. Wolfe da todo lujo de detalles sobre el desenfadado coctel que organizaron los Leonard y Felicia Berstein en honor de los Panteras Negras en su ostentoso apartamento de Park Avenue, y muestra el catálogo de contradicciones que arrastra la Nueva Izquierda, la burguesía de actitud y estética progresista pero que no llega a desprenderse de los privilegios de la clase acomodada.
“ la terapia de grupo más la
recaudación de fondos en casa de Leonard Bernstein constituyen el tipo de caridad elegante que degrada al que la da y al que la recibe. Una forma divertida de liberarse de culpa, disfrazada de conciencia social
”
También apunta la contradicción que una organización autodenominada revolucionaria pida caridad a unos ricos snobs incrustados en el sistema opresor, por muy progresistas que se muestren, y que se abonan a lo transgresor para salvar su delicada conciencia. Interesante retrato de la fuerza que ejerce la seducción de lo auténtico cuando lo propio es un juego de espejos de apariencias sociales. ¡Viva la revolución!... Siempre y cuando no quemen mi apartamento de Park Avenue, decorado con medio millón de dólares… Wolf aprovecha para repasar la historia social y cultural de las familias ricas de Nueva York; y las cíclicas luchas que se establecen entre la autodenominada aristocracia genuina, las familias viejas, y las nuevas hordas de trepadores sociales, familias de nuevos ricos. El revuelo posterior que se levanta en los medios de comunicación destapará la correlación de fuerzas entre las diferentes comunidades. Más allá del movimiento por los derechos civiles, se cuestiona la propia naturaleza del capitalismo y las estrategias de la macropolítica del momento. Se trasciende la curiosidad del hecho relatado, y lo interesante de la novela es el debate que se muestra de fondo, la eterna disputa entre reformar o derrocar el sistema; y cómo algunos grupos sociales, en este caso los intelectuales liberales, aun adoptando una posición progresista actúan de freno, y sirven para asegurar el buen funciona-
Página 18
miento del mismo del sistema, asegurando al mismo tiempo su posición privilegiada. El Izquierdismo Exquisito es, a fin de cuentas, una actitud que se ha ido reproduciendo a lo largo y ancho de la historia y la geografía mundial, y podemos contemplar en nuestros días y en nuestras ciudades, como sin rubor, adopta estilos y fórmulas de izquierdas pero sin renunciar, en el fondo, a formar parte de la buena sociedad.
ENMOVIMENTS
que todo el dinero lo invierte en programas contra la pobreza, una comunicación corporal para parecer informal y próximo a la gente de la calle, un tono que parezca honesto a la vez que conciliador, una retórica que no diga ni prometa ni comprometa a nada… Mientras la estrategia de los mau-mauadores se basa en atacar directamente la dignidad del burócrata, intimidar y desafiar la virilidad del hombre blanco, descolocarlo con preguntas personales como cuánto cobra por un trabajo que no hace o plantearle que renuncie a su sueldo en beneficio de los que no tienen trabajo, machacarlo y humillarlo emocionalmente, asustarlo y aunque nunca se llegue a la agresión física crear un clima de amenaza real.
“
Quizás en el fondo la burocracia no sea tan estúpida como parece... Todo lo que hicieron fue sacrificar a un esbirro, y al fin y al cabo disponen de cientos, de miles... El segundo relato del libro ‘Maumauando al parachoques’, muestra la compleja y delirante relación que se establece entre los grupos de protesta formados por vecinos y los burócratas que representan a la administración. Centrándose en la experiencia de la ciudad de San Francisco a finales de los ’60 del siglo XX, relata la estrategia seguida por la población para aterrar a los ‘comemierda’, como los definen, y conseguir mejoras para el gueto. Wolfe desmitifica los actos de protesta alejándolos de una estrategia política, de acción directa o revolucionaria, a medio plazo y los asocia a una reacción instintiva, identitaria, y que busca un beneficio inmediato. Así, la estrategia de la administración a través de sus esbirros, ‘los parachoques’, se basa en desde tener mobiliario barato como para indicar
” Por supuesto, según relata Wolfe, todo es poco más que la escenificación de un ritual en el que todos juegan sus bazas para mantener su estatus, tanto dentro de la comunidad y como en la carrera laboral: los mau-maudores harán pública su protesta y sus reclamaciones, conseguirán algo de dinero o influencia o celebridad, harán temblar al hombre blanco… por su lado la burocracia contendrá el descontento, sacrificará la dudosa dignidad del burócrata pero diluirá la protesta, identificará los liderazgos, obtendrá información de lo que se mueve en el gueto, e intentará integrar en su propio aparato a todos esos elementos descontentos… Nadie llevará sus amenazas hasta el final y todo quedará ahí, se repartirán y aceptarán unas migajas hasta el próximo enfrentamiento…
GENER/FEBRER 2017
Página 19
Gil SCOTT-HERON The Revolution beguins
la a músic
(London : BPG, 2012)
Gil Scott-Heron (1949-2011), fou un poeta i músic nord-americà, considerat una de les veus més importants de la Nord-Amèrica negra i un dels inspiradors del rap degut a les seves actuacions durant el final de la dècada dels anys 60 i la dècada dels anys 70, que es basaven en l’spoken word, el recitat de poesia amb acompanyament musical de tall contemporani i jazzístic. Vinculat a l’activisme afroamericà, les seves lletres polítiques i agressives el convertiren en símbol de la contracultura nord-americana. The Revolution Will Not Be Televised, una de les seves cançons més conegudes, seria un bon exemple de les seves lletres contra la proliferació del consumisme i la banalització de la vida, contra la televisió com a eina de manipulació i alienació, contra el control de l’economia per part de la burgesia de raça blanca i una classe mitjana desconeixedora dels problemes racials als ghettos, incitant a l’acció directa al carrer, a ser protagonistes del canvi del model de societat. La seva actitud hedonista, la seva addicció a les drogues, la seva tendència als problemes, no van fer més que engrandir la llegenda.
The Revolution Begins : The Flying Dutchman Masters reuneix els tres primers àlbums gravats per Gil Scott-Heron a la discogràfica Flying Dutchman. Especialment reconeguts per la seva originalitat i per avançar-se musicalment al seu temps, les seves lletres van des de la vessant més poètica fins a l’actitud més militant, i troben l’equilibri entre paraula i música. L’edició, que també inclou alguna raresa o versions alternatives de cançons conegudes, s’acompanya d’un llibret amb bones imatges i explicació de les gravacions i d’algunes cançons.
“
casa, ‘brother’ No podràs quedar-te a cendre i desendollar No podràs endollar, en l’heroïna ni evadir-te No podràs perdre’t en esa durant els anuncis Ni anar a per una cerv serà televisada Perquè la revolució no
”
la ma i t l Ăş