ENSAGRADENELSCOMICS
PRESENTA:
LAS GUERRAS SILENCIOSAS Jaime Martín Barcelona : Norma, 2014 154 pag. Color. Primera publicació a França, Dupuis, 2013 Jaime Martín (Barcelona, 1966), es dedica al còmic des del 1985, començant publicant en revistes humorístiques com Bichos, Humor a tope o Pulgarcito. Va ser col·laborador habitual de El Víbora amb sèries de temàtica costumista, en un primer moment amb guions de Alfredo Pons i desprès amb sèries pròpies com Sangre de barrio, que li va valdre el Premi a l’autor revelació al Saló del Còmic de Barcelona. El 2004 publica Invisible i, a partir de llavors la seva obra es publicarà primerament a França, on es molt reconegut per crítica i públic: Lo que el viento trae, Todo el polvo del camino i ara Las guerres silencioses.
Las guerras silenciosas, que va ser nominada l’any passat a Angoulème, és el relat de les peripècies del pare de l’autor a la mili als anys 60, al Sahara, al moment de la silenciada guerra del Ifni, però també és el relat de la joventut dels seus pares i el retrat d’un franquisme que, amb paraules de Jaime Martín dirigia als homes al camí de “tener novia, hacer la mili, casarse y procrear” i a les dones a aprendre a cosir i a cuinar per no quedar solteres. Tantes guerres silencioses, silenciades... La historia de joventut dels pares es barreja amb el present i amb el mateix procés de creació del còmic: les trobades familiars on s’havien d’escoltar els interminables relats de la mili del pare, els dubtes del sentit a donar al argument, el paper de la mare... Un plantejament amb un resultat genial. Entre el relat històric i la crònica familiar i autobiogràfica. A més, el còmic ens ofereix tot un material extra amb fotos, documents militars, esbossos dels personatges... Amb paraules de l’autor, extretes d’entrevistes a El Periódico de Catalunya i Entrecòmics “Gracias a mi madre comprendí que podía narrar una historia familiar y, de rebote, retratar la historia de España. En cierto modo funciona como un efecto espejo, puesto que explica cómo el franquismo y el autoritarismo religioso y militar actuaban sobre los militares, pero también sobre los civiles”. “Por un lado utilicé las fotos que tenía mi padre, que no eran muchas, pero en algunas salen vehículos, tiendas de campaña, partes del cuartel… Además contaba con lo que él escribió, una especie de diario que hizo después. Por otra parte, gente ya mayor que fue recluta en aquella época ha colgado fotos en Internet”. “Pero fue cuando leí su libreta de memorias cuando me di cuenta de lo penoso que fue -. Mostraba su resentimiento hacia los mandos que abusaban de ellos y les golpeaban sin motivo. Él se había quedado con lo poco bueno y eso es lo que nos contaba, transformándolo en aventuras. Pero en realidad sentía que le habían secuestrado durante 18 meses y le habían robado la juventud”.
FEBRER