GLA_Guia_Universitat Indignada 15M

Altres documents relacionats que hi ha a la biblioteca: BUTLER, Judith Deshacer el género Barcelona : Paidós Ibérica, 2006. Signatura 30.055.2 But LANGLE DE PAZ, Teresa La rebelión sigilosa : el poder transformador de la emoción Barcelona : Icaria, 2010. Signatura 30.055.2 Lan MARTÍN LUCAS, Belén (Ed.) Violencias (in)visibles: intervenciones feministas frente a la violencia patriarcal Barcelona : Icaria, 2010. Signatura 30.055.2 Vio PRECARIAS A LA DERIVA A la deriva : por los circuitos de la precariedad femenina Madrid : Traficantes de Sueños, 2004. Signatura 331.4 A la TRUTH, Sojourner ... [et al.]

Feminismos negros : una antología Madrid : Traficantes de Sueños, 2012. Signatura 30.055.2 Fem VALCÁRCEL, Amelia Feminismo en el mundo global Madrid : Cátedra, 2008. Signatura 30.055.2 Val VIDARTE, Francisco Javier Ética marica : proclamas libertarias para una militancia LGTBQ Barcelona : Egales, 2007. Signatura 30.055.3 Vid Digna rabia documental de María Victoria Martins i Ángel Rodríguez Vigo : Universidade Vigo, 2011 Signatura. DVD 30.055.2 Dig

UNIVERSITAT INDIGNADA 15M Feminismes Dimarts 25 de febrer, 2014. 19h

UNIVERSITAT INDIGNADA 15M

La Sal de la Tierra (The Salt of the Earth) de Herbet J. Biberman

La Universitat Indignada 15M arrela en l’anhel popular de recuperar el carrer no tant sols com un espai de protesta i reivindicació, sinó també d’aprenentatge compartit. Neix des de la certesa de que la formació i la presa de consciència són passos previs per qualsevol canvi social, i pren força en l’acció descentralitzada per desenvolupar aquest projecte en les places i carrers de les nostres vil·les, pobles, barris i ciutats amb la voluntat de debatre dialogar i parlar de sobre les problemàtiques que ens afecten, construint una resposta des de la base de la societat entre totes i tots: les persones.

L’educació en mans de l’estat o de l’empresa privada ha funcionat i funciona com una eina de control social i perpetuació de les formes de poder establertes, ja que intenta generar persones sense capacitat de crítica que han de ser dòcils i manipulables per a que acceptin tot un conjunt de lleis i normes que es basen en principis inacceptables, ja que atempten contra la dignitat dels éssers humans. (...)

Amb aquesta voluntat neix la Universitat Indignada 15M, per recuperar el concepte de l’educació popular com una eina de canvi social que ha de servir no per generar produir figures “obedients” o “empipades”, sinó per esdevenir un element que generar una ciutadania activa que superi les pròpies limitacions personals i socials, i que, a la vegada vagi generant una massa crítica rellevant El projecte de la Universitat Indignada 15M és també és, ha de ser, i serà un vehicle de transmissió de determinats principis, pilars de tota arquitectura social, que orientin la transformació de la realitat transmetent valors com la defensa de la pau, la solidaritat, l’autoorganització, la conscienciació, el respecte al medi ambient, el desenvolupament d’una cultura lliure, la justícia social, així com la defensa de la dignitat humana per acabar amb tota mena d’explotació i injustícia.

Font: http://universitatindignada15m.wordpress.com www.ecologistesenaccio.cat

Herbert J. Biberman (1900-1971), guionista i director de cinema nordamericà, i un de Els deu de Hollywood, grup de persones de la indústria cinematogràfica nord-americana inclosos a la llista negra durant la ‘caça de bruixes’ del govern McCarthy. Acusats de negar-se a declarar davant la Comissió d'Activitats Antiamericanes que perseguia la ‘infiltració’ comunista a Hollywood, foren empresonats, acomiadats i vetats fins que declaressin i demostressin no ser comunistes. Biberman, que mai va ser remogut formalment de la llista negra, treballà de forma independent després de la presó, resultant el 1954 The Salt of the Earth.

The Salt of the Earth, està basada en un fet real ocorregut el 1951, a la mina de zinc Empire Zinc Company, ubicada a Nou Mèxic. S’ocupa d’una vaga de miners que reclamen major seguretat i la igualtat en les condicions laborals entre miners d’origen mexicà i d’origen anglosaxó. Mostra les estratègies dels capitalistes per a neutralitzar la vaga i les accions dels treballadors per a fer-los front: assemblees, piquets, detencions i pallisses, la connivència entre els capitalistes i la policia...

La pel·lícula exposa el progressiu procés d’emancipació de les dones dels miners, la seva participació creixent en les accions per al triomf de la vaga i la inclusió de les seves demandes per a la millora de les condicions de vida, però també el conflicte que això genera entre els mateixos miners. Posa de manifest, per una banda la necessitat de solidaritat dels obrers davant el capitalisme més ferotge, i de l’altra, que les situacions de discriminació també es donen en el sí de les famílies obreres.

Molts dels actors que intervingueren a The Salt of the Earth no eren actors professionals i van ser reclutats entre els mateixos protagonistes reals de la vaga, essent una bona mostra sociològica de les condicions de vida dels miners de Nou Mèxic dels anys ’50. La pel·lícula fou considerada ‘culturalment significativa’ per la Biblioteca del Congrés dels EUA i seleccionada per a ser preservada al National Film Registry.