El reconeixement amb el premi Nobel de la Pau a la Revolució dels Gessamins, la única revolta de la Primera àrab el 2011, que sembla haver aconseguit certa millora i pluralitat democràtica de les seves institucions; garantir uns mínims drets fonamentals als seus habitants independentment del gènere, ideologia política i creença religiosa; evitat una cruenta guerra civil; i haver aglutinat diferents sectors i valors de la societat civil (central sindical, patronal, sindicat d’advocats i lliga pro drets humans), no amaga una realitat: el premi Nobel de la Pau encara és un guardó reservat en la seva majoria al reconeixement d’un perfil força concret: homes madurs occidentals pertanyents a la carrera política o diplomàtica
