Alberto PIMENTA Discurso sobre el hijo-de-puta (Pepitas de Calabaza, 2014)
La locució 'fill-de-puta' és molt coneguda i usada per gairebé tothom. Qui no l’ha usada per a referir-se a algú? Quantes vegades no l’hem usada per a mostrar disgust amb algú o per a referir-nos a una persona que és mala gent perquè sabem que gaudeix fotent al que té al costat? Però a l’hora de la veritat, qui coneix bé al ‘fill-de-puta’?, qui és capaç de definir-lo?, qui s’ha parat a observar la seva forma d’actuar, estudiar les seves costums, desxifrar les seves obsessions, destapar les seves aliances? Alberto Pimenta a Discurso sobre el hijo-de-puta ens presenta en un text sarcàstic la categorització dels trets distintius d’un personatge que, gens allunyat de la realitat, habita els nostres ecosistemes vitals, inclús regeix les nostres vides. Un assaig que ens deixa sense alè amb una bateria d’elements per a delimitar els atributs i peculiaritats que defineixen al ‘fill-de-puta’. Un escrit revestit d’aire acadèmic, però amb to irònic i ple de sarcasme, que explica el seu comportament, únicament preocupat amb la despreocupació dels altres.
“ … cómo el hijo-de-puta existe y prácticamente se encuentra en todos los lugares. de lo poco que se sabe acerca de él. de cómo los trajes y la configuración física no bastan para definirlo. algunos rasgos distintivos del hijo-de-puta. sus gustos, y sitios que ocupa. maneras del hijo-de-puta de ser hijo-de-puta ...”
Però, qui és Alberto Pimenta? Nascut a Porto el 1937, aquest poeta portuguès, crític i irreverent, ha abordat diferents gèneres literaris, fins a convertir-se en una figura inclassificable i arriscada en l’expressió i el pensament de les seves obres. Tot un repte per al lector, que per a gaudir del text ha de deixar-se portar pel joc que proposa Pimenta, llençar-se pel tobogan de la seva ironia i bandejar els replegaments de les seves idees. Si tenim en compte que el text va ser escrit el 1977, i que la descripció no s’allunya gaire del fill-de-puta amb el que convivim cada dia a la feina, a l’escala de veïns, al barri... podem confirmar sense por l’actualitat del text, l’atemporalitat del fill-de-puta, la seva universalitat, versatilitat i superioritat per a sobreviure... D’aquesta vigència sorgeix la necessitat urgent de conèixerlo.