Joaquim Jordá (1935-2006)
Realitzador, guionista i traductor català. Impulsor del moviment cinematogràfic Escola de Barcelona que als anys seixanta explorà vies alternatives de fer cinema per mitjà de l’experimentació formal o alusions polítiques que intentaven salvar la censura franquista. Documentalista de referència que enregistrà treballs tant emblemàtics com Numax presenta (1980) on mostra les mobilitzacions de l’assemblea de l’empresa Numax, i que vint-i-cinc anys després retrobaria amb Veinte años no es nada (2004); Monos como Becky (1999), explora els límits de la normalitat des d’una institució psiquiàtrica; De niños (2004) que explora l’anomenat cas Raval, un cas que barreja pederastia, mitjans de comunicació, venjances i política; o Más allá del espejo (2006), que investiga l’agnòsia, malaltia que Jordá patia.
“un director de documentales tiene que provocar las situaciones que filma. Siempre está provocando situaciones. Esto es lo que hace un director de documentales. El reportero las registra, pero el documentalista las provoca” Joaquim Jordá
“Insubornable, lliure i irreverent amb el poder”, com el defineixen les persones més properes a Joaquim Jordá, la seva carrera es sitúa al marge de la indústria cinematogràfica amb una veu pròpia que es basa de formats variables, però que sitúa la condició humana en el centre. Guionista de directors com Vicente Aranda (El Lute; Carmen) o Marc Recha (Pau i el seu germà), fou professor de Comunicació audiovisual a la UPF. Com a traductor, traduí sobretot textos de l’italià i el francés.