Treball de Sintesis Modernisme 2016

Sergi Rodriguez, Borja de la Riva, I David Kumerz Grup 12 23/05/2016

La Diagonal: Casa Sayrach: Esta situada a Avinguda Diagonal, 423-425 amb la cantonada del carrer Enric Granados, fou construïda al 1915-1918 per Manuel Sayrachs Carreras. Una peculiaritat es que es tracta d’una de les cases de construcció més tardana dins l’anomenat “quadrat d’or. Per altre banda una altra peculiaritat es que presenta els plànols que estan firmats per Gabriel Borrell, però la casa la va fer Manuel Sayrachs Carreras, fill del propietari, qui al moment d’inici de l’edificació no podia assumir oficialment l’obra, atès que no tenia encara el títol d’arquitecte. La casa presenta una forta presencia gaudiniana. En aquests moments la única zona visitable es el vestíbul.

Casa Pérez Samanillo: Aquest palau va ser construït a l’ any 1909-1910 per Joan J. Hervàs Arizmendi, esta

situada a l’ Avinguda Diagonal, 502-504 , cantonada carrer Balmes. Aquesta casa en el

moment en què va ser projectada va suposar un signe d’ostentació considerable, tant pel lloc on estava situada, cruïlla Diagonal/Balmes, dos eixos viaris importants, com per l’aspecte de petit palau. Aquesta situació es una gran qualitat de la casa perquè des de pràcticament tot el carrer es pot observar perfectament, no nomes per això si no perquè es una casa que presenta una gran alçada per l època. Una curiositat es que l’any 1911 va rebre el premi a la millor obra arquitectònica construïda l’any anterior per part de l’Ajuntament de Barcelona. Avui dia és la seu de l’anomenat Círculo Ecuestre, un lloc de reunió d’empresaris i de l’alta burgesia barcelonina.

Casa Serra: Aquesta casa va ser construïda a l any 1903-1908, per el famós arquitecte Josep Puig i Cadafalch. Esta situada a la Rambla de Catalunya, 126 (al costat de la Diagonal).Aquesta casa inicialment va ser construïda com a casa particular però després va passar a ser una comunitat religiosa que l’any 1966 va intentar enderrocarla. Finalment se’n va enderrocar només una part que fou substituïda l’any 1987 per un edifici modern de vidre de Federico Milà i Antonio Correa . Actualment és la seu de la Diputació de Barcelona. I es pot apreciar i destacar uns escuts a la façana amb el nom del antic propietari.

Casa Fuster: Esta situada al carrer Passeig de Gràcia, 96 . És un edifici modernista barceloní dissenyat i creat per Lluís Domènech i Montaner entre els anys 1908 i 1910. Domènech i Montaner va utilitzar en aquesta casa molts dels seus elements

característics com a arquitecte: base de robustes columnes en pedra vermella, finestres trilobulars i ornamentació floral. El conjunt, però, denota una gran contenció expressiva, afavorida pel blanc del marbre i l'eurítmia de les dues façanes principals organitzades al voltant d'una tribuna correguda que a partir de la primera planta està tornejada com una torre fins al coronament de l'edifici; la posterior és, insòlitament, plana. Avui dia es un luxós hotel.

Casa de Ramon Casas: La casa Ramon Casas, anomenada també Casa Casas-Carbó, és un edifici modernista situat al número 96 del passeig de Gràcia de Barcelona.

El pintor Ramon Casas, pertanyent a l'alta burgesia catalana, va encarregar a l'arquitecte Antoni Rovira i Rabassa (1845-1919), la realització d'aquest edifici on es va traslladar a viure. El projecte és de l'any 1898 i la façana la va executar en pedra llaurada magníficament, és d'admirar els adorns dels balcons, especialment el corregut de la primera planta, així com la bonica façana amb una mateixa decoració repetida sobre petites finestres situades a l'última planta de l’edifici. La porta de dues fulles és de fusta i forja d'una gran elegància amb adorns de metal·listeria daurada molt excel·lents.

En aquest moment el pis principal on va tenir la seva residència Casas, està ocupat per l'empresa Vinçon, però encara es pot veure part de la decoració en ceràmica i de la forja efectuada per Josep Orriols i els germans Flinch respectivament.

Casa Comalat: La casa Comalat és una obra modernista de l'Eixample de Barcelona, obra de 19091911 de l'arquitecte Salvador Valeri i Pupurull.

Es considera un clar exemple de modernisme tardà per la seva tendència decorativa .És un edifici entre dos carrers en què les dues façanes (davantera i posterior) donen a carrers diferents, i reben també tractaments molt diferents que d'entrada farien difícil endevinar que es tracta del mateix edifici. La part alta de la façana que dóna a la Diagonal .La façana principal, que dóna a l'avinguda Diagonal és simètrica i d'aire més formal. És de pedra i sobre un fons de pedra llisa destaca el treball escultòric al damunt de les finestres i a les mènsules dels balcons. El conjunt es remata amb un frontó amb obertures ovals i relleus de garlandes que té a sobre una cúpula d'aire rococó revestida amb ceràmica vidriada verda. En canvi la façana posterior, que dóna al carrer Còrsega, menys important, té un tractament molt menys formal i més lliure i original, amb tribunes irregulars, persianes enrotllables, vitralls i mosaics que ocupen els ampits de les finestres, sobre uns baixos de pedra artificial de tons diferents amb formes orgàniques i paràboles de tipus gaudinià. La decoració ceràmica, molt abundosa en aquesta façana, és de Lluís Bru, que també va realitzar part de la decoració de l’interior.

Actualment un pis conserva la decoració modernista original. Ç

Casa Terrades (Les Punxes): Esta situada a l’Avinguda diagonal 416-420 (cantonada Bruc, Rosselló).Aquesta magmifica casa fou creada per Josep Puig i Cadafalch a l’ any 1903-1905.

Aquesta construcció es una de les obres que representa el nom de Josep Puig i Cadafalch per la seva estructura en forma de Castell, les torres, les punxes…Trobem zones amb ceràmica amb temes simbòlics i heràldics i fins i tot

llegendaris, com el que dóna al carrer Rosselló que durant molts anys va ser la seu d’una comissaria de policia i on hi havia una llegenda que posava: Sant Jordi, patró de Catalunya, torneu-nos la llibertat. Un s’ha de fixar en l utilització del maó un material català y de l ferro forjat que es propi del modernisme.

Palau del Baró de cuadres: Aquest palau esta situat a l’Avinguda Diagonal, 373, cantonada Rosselló,fou creada per Josep Puig i Cadafalch a l’any 1889 projectada i feta de 1904 a 1906.

La façana esta ornamentada amb elements goticistes ,de fet sembla voler copiar una casa gòtica noble, a la façana es poden destacar les escultures de Eusebi Arnau un dels principals escultors de el modernisme. És interessant donar la volta a la cantonada de Diagonal i Pau Claris per tal de veure la façana posterior de l’edifici que a causa de l’estretor no semblen dues façanes del mateix immoble. Actualment es la seu del museu de la música.

L’Avinguda Tibidabo: Casa Casacuberta Situada a l avinguda tividabo numero 56,conçebuda per Joan Rubió,amb una estructura singular formada per: un edifici de planta baixa i tres pisos cobert a dos vessants del qual cal destacar el joc de volums emfasitzat pel fet que l’arquitecte, en lloc d’una coberta, en va fer diverses d’individualitzades. Cal destacar el mur de contenció que permet el jardí enlairat, que podria ser llis i que la fantasia de l’arquitecte va dotar de tota una sèrie d’ornaments. La casa presenta gran quantitat de portes i finestres.

Casa Muntades : La casa Muntades esta situada a l avinguda Tibidabo numero 48 fou creada per Josep puig i Cadafalch, per encàrrec de Lluís Muntades, un dels propietaris de la fàbrica l’Espanya Industrial. Aquesta casa segueix la tradició de les masies catalanes amb la teulada a dos vessants rematats per una cornisa curvilínia

d’inspiració barroca.

Casa Fornells : Casa construïda per Joan Rubió a l avinguda Tibidabo numero 37.Es un habitacle unifamiliar de 3 plantes que presenta fet amb maó vist i d'un disseny marcadament medievalista. Utilitza el ferro com a element modernista.

Casa Rubiralta: “El Frare Blanc” Avinguda Tibidabo n. 31 1903-1913, Joan Rubió i Bellver, arquitecte.

El sobrenom al·ludeix a unes finques que els dominics posseïen en aquest indret.

Encara es conserva la capella de la masia del segle XVIII. Però l’any 1903 Teodor Roviralta, seguint les tendències d’una part de l’alta burgesia barcelonina, encarregà una torre. Es tracta d’una obra de maó vist, transformat en restaurant avui dia. Destaquen els murs blancs estucats que contrasten amb els elements decoratius.

Casa Ignasi Coll Avinguda Tibidabo núm. 27 1918, Enric Sagnier Villavecchia, arquitecte. Avui dia és una escola privada, però en el seu moment va ser una més de les torres d’aquesta zona, la urbanització de la qual fou endegada pel Dr. Salvador Andreu, seguint les idees de ciutat/jardí (que també trobarem en la idea inicial del Parc Güell).

La Rotonda o Torre Andreu: Passeig de Sant Gervasi núm. 51 / Avinguda Tibidabo 2-4 Projecte de 1906 i realització de 1918, Adolf Ruiz Casamitjana, arquitecte. Projectada com a hotel en una zona en què a partir de 1900 s’havien començat a establir alguns dels membres de l’alta burgesia barcelonina. D’aquest edifici que ha esdevingut emblemàtic de Barcelona cal destacar la riquesa ornamental, molt empobrida avui dia a causa

de la construcció d’un pis en lloc de l’antic àtic. Això, afegit al fet que la seva utilització primer com a hotel i després com a hospital hagués requerit un elevat manteniment, han ajudat al seu deteriorament. De l’original riquesa decorativa, només en queda el templet, una veritable filigrana de mosaics fets per Lluís Bru al taller d’Alfons Juyol (ceràmiques, flors, escultures zoomòrfiques, etc.).

Activitats de socials (vídeo): 1-Què va suposar l’esclat del Modernisme pel Pla Cerdà?

Cada edifici era únic, va agradar molt i es va expandir i el va enriquir molt.

2. Amb quin moviment intel·lectual va coincidir el Modernisme?

Amb el neocentrisme.

3. Com s’anomenà el moviment modernista a Europa? (a Alemanya, Àustria, Anglaterra i França) Alemanya= Juguen Style

França= Modern Style

Austria= Sezessione Style

Anglaterra= Art noveau

4. Com era aquest art per l’Església en general? Per què a Catalunya aquest art no va ser reprovat per l’Església?

No era acceptat per qüestions estètiques i per pensaments de la gent.

5. On s’ubicà inicialment aquest modernisme dintre de la ciutat de Barcelona? (poseu exemples) A l’eixample i ciutat betlló.

6. Què suposava aquesta ubicació?

Dons que no es podien veure les façnes ni els edificis seucers.

7. Per què van triomfar les arts aplicades amb el Modernisme?

Perquè els edificis destacaven de la resta i no hi havia ningún igual que l’altre.

8.Per què la burgesia va establir-se a l’Eixample?

Perquè era l’escenari perfecta per exibir-se amb coses grans i boniques.

9.Per què el fet de fer cases diferents es va convertir en l’objectiu de la burgesia i dels arquitectes?

Perquè volien ser els més destacadors (rivalitat).

10.Quina importància té la Barcelona Modernista al món?

Que era el lloc amb més quantitat i qualitat del mòn en quan a materialisme.

11.Per què es va produir un oblit del Modernisme català? Qui destacà principalment en el seu rebuig? Com el qualificava?

Perquè va neixer un moviment anomenat neocentrisme com a “competencia”.

Destaca principalment en el seu rebuig Eugeni d’Ors 12.Com era el nou art proposat per Eugeni d’Ors? Un art més institutiu, més seriòs i més institucionalitzat.

13.Com era l’arquitectura que defensaven els modernistes?

L’arquitectura de la renaixença, de buscar una Catalunya nova.

14.Quines obres modernistes van ser els objectius dels atacs més descarnats del Noucentisme?

Palau de la música i la casa Milà 15.Quins adjectius despòtics van donar a aquestes dues obres?

Palau de la música=quincallería Casa Milà=mona gegantina 16.Quin artista va ser el darrer en fer una defensa aferrissada del Modernisme?

Dal·lí 17.Quan es va produir la destrucció sistemàtica de l’arquitectura del Modernisme?

Es va produïr després de la guerra civil.

18.Poseu 3 exemples de destrucció arquitectònica que es va produir després de la Guerra Civil.

Casa trinxet (1967), Casa Sitjà (anys 40), Casa Lloradí (anys 50).

19.Quines van ser la causes d’aquesta destrucció? (poseu exemples de cadascun dels tipus).

Les opinións de la gent ex: trinxet, sitjà, Lloradí 20.Què era la “solución vertical”? Per què es va crear?

Va ser una ordenança municipal (1948) que va donar permís per afegir 2 pisos per sobre de l’edifici perque la ciutat creixès a lo alt i no a lo ample.

21.Quan es va reivindicar el Modernisme novament a Barcelona? Quin fet va fer canviar d’opinió la població?

L’any 63 s’escriu un llibre dedicat a Domenec i Muntaner on es va reveindicar el passat d’algunes cases modernistes.

22.Quants espais modernistes hi havia a Barcelona l’any 1950?

1200 espais Modernistes 23.Què va passar amb el mobiliari modernista?

Es destruïa Ex: els vitralls de les esglesias 24.Així doncs, qui va ser l’autèntic destructor del Modernisme? Per què?

L’aparició del neocentrisme, perquè la persecució del modernisme no era una batalla només estètica sinó un xec directe de generacións.

25.Quan i on es va produir un canvi de mentalitat internacional sobre el Modernisme?

A New York el 1952

Naturals:

5 FETS CIENTIFICS Important descobriment cientĂ­fic del institut de Higiene de Burgbery

La cursa ParĂ­s-Berlin arriba a records de velocitat

El bi貌leg Ram贸n i Cajal gana el Nobel de Medicina

El observatori Fabra acosta el cel a Barcelona

Lahn guanya la copa Gordon-Benett

3 ANUNCIS DE MEDICAMENTS

Comparaci贸: son anuncis molt enganyosos, prometen coses impossibles o que empitjoren les coses com el segon que promet un cintur贸 que et fa m茅s jove en quasi tots els casos o en el tercer cas promet curar el Asma amb cigarros.

DE QUINA MANERA LA NATURALESA ES VEU REFLECTIDA EN EL MODERNISME Es fa molt visible en el umbracle del Parc de la Ciutadella perqu猫 es una zona dedicada a la naturalesa tropical i a que la gent de la ciutat pugui sentir com es una selva tropical amb la fauna del seu interior.

Exposicions: Arc del trionf : Construït per La exposició universal de Barcelona a l`any 1888 .El dissenyador va ser Josep vilesa ,Antoni Vilanova va fer un homenatja a les arts de les ciències.

Josep d Aïnes va fer el pis superior i Josep Llimona va fer el revers superior.

Passeig de st Joan: Sota el passeig de gracia un estil modernista es crea per remodelar la eixampla va ser construït per Eusebi Arnau .Del 1795 al 1802 va ser construït aquest passeig que innovava l eixample amb carrers amples per facilitar la comunicació etc…L obelisc construït també per Eusebi Arnau amb ajuda de Pere flequers representa 3 símbols ,l art la ciència i la industria.

Castell dels 3 dragons.

Del 1887 al 1888 el senyor Lluís Dominic i Muntaner va construir aquest edifici com a cafè-restaurant . El 1891 va esdevenir useu històric i posteriorment al 1920 va ser un museu-zoològic i actualment es la casa del llibre i es fa servir per promoure la lectura.

Durant la guerra civil va estar tancat a causa de bombardeigs constants. De les principals característiques son la planta quadrada, el maó típic de Catalunya, el ferro laminat i els escuts de ceràmica.

Umbracle: Va ser construït de l’any 1893 al 1897. Intenta representar els boscos tropicals i el seu ambient fou creat exclusivament per l’exposició universal, el caracteritzen pilars de ferro, cinc bigues de ferro transversals.

Palau de la música: Es un edifici modernista creat per Luis Domènec i muntaner.

Miguel Blay va fer l’escultura de la façana que representa el poble català.

I podem observar unes columnes ornamentades amb un trencadís de ceràmica que representant els musics de la època.

-L’escenari:

L’escenari esta dividit en dues parts: La esquerra que presenta les flors de maig que simbolitza la música catalana i la dreta on esta el bust de Beethoven que simbolitza la música universal.

-el segon pis: Hi ha un pegàs mitològic i també hi ha 4 bustos: -la palestina -el Johann Sebastian Bach -Ludwig von Beethoven -Richard Wagner Baró de cuadres Baró de cuadres es un edifici modernista creat per Josep Puig i Cadafach per encàrrec de el Baró de cuadres. Esta situada a la avinguda diagonal i la part de darrera al carrer Rosselló. Ens recorda a un palau gòtic.

Casa Batlló Fou remodelada per Antoni Gaudí el any 1877, es una casa bastant antiga encarregada per Josep Batlló. La façana està dividida en 3, la cresta la planta principal i les plantes secundàries. Els materials són diversos per exemple pedra sorrenca, ceràmica i molts trencadissos, aquesta casa representa a un drac.

La casa Ametller Creada per Josep Puig i Cadafaich, va ser demanada per Antoni Ametller, mestre xocolater, fotògraf i col·leccionista. Els materials d’aquesta obra son diversos, ceràmica, grafits…la façana fa referencia a les vocacions de l’Antoni Ametller.

Casa Macaya: Esta situada al passeig sant Joan numero 108, en a cuesta casa hi podem destacar la seva façana blanca amb uns grafits molt bonics que simbolitzen la natura. Aquesta casa va ser feta per Josep Puig i Cadafalch per encàrrec de Joan Pereres. Te una estructura quadrada y no te una alçada molt elevada però te una amplada considerable.

Illa de la Discòrdia: Esta formada per la casa lleó morera, la casa Batlló i la Casa Ametller. Ara nem a descriure la casa lleó morera. Aquesta casa fou creada al 1902 per Albert Lleó Morera, per Lluís Domenech i Muntaner, hi podem destacar les escultures de la façana ,la

pedra i el mosaic.Te uns arcs molt presents ala façana,amb un cilindre que era la sala principal.

Pla Cerdà: Aquesta idea no agradava a la burgesia perquè deien que tothom tindria la mateixa situació social. Al final es va aprovar per els seus carrers, la distribució...Les dues vies mes valorades dintre aquest pla eren el PG de st Joan i la diagonal.

Parlament de Catalunya: Avans de convertirse en parlament va ser un arsenal militar,anys mes tard Pere Falgueres va fer una reforma on va decorar la façana amb grafiats.Devant hi ha una estàtua anomenada el desconsol i fou creada per Josep Llimona ,es pot dir que es neoclassicista.

Casa de les punxes: Esta situada a la Avinguda Diagonalamb carrer Rosselló ,va ser construïda per Josep Puig i Cadafach,fou encarregada per Josep Tarrades eren 3 edificis en 1.Al 1980 hi va haver una gran reforma y es rumoreja que al 2017 estarà oberta al públic.

Visites Guiades: Hospital sant pau està situat en un conjunt d'edificis ubicats a Barcelona (Espanya), projectats per l'arquitecte Lluís Domènech i Muntaner, un dels principals representants del modernisme català.

Va ser construït entre 1902 i 1930 en dues fases: la primera pel propi Domènech, entre 1902 i 1913 que consta de tretze edificis modernistes; la segona, va ser realitzada pel seu fill Pere Domènech i Roura a partir de 1920 que consta de sis edificis d'un modernisme moderat.

Tots els edificis estan units mitjançant galeries subterrànies, aptes per al trasllat de malalts. Les instal·lacions tècniques es troben a l'aire lliure, per facilitar el seu manteniment.

-El nou hospital: L'any 2000 es van iniciar les obres per a un nou gran edifici, que es construeix a l'extrem nord de l'actual conjunt, amb la finalitat de la substitució progressiva de tots els serveis ubicats en els antics pavellons modernistes.

-Heliport: Al sostre del bloc del nou hospital es troba una pista d'aterratge d'helicòpters medicalitzats que va ser inaugurada el 15 de juliol de 2010 i està dotada dels sistemes de seguretat necessaris, complint amb les normatives internacionals.

Des del heliport s'accedeix directament a la UCI, urgències o quiròfans mitjançant un ascensor, sense necessitat d'un altre vehicle terrestre.

La pedrera La Casa Milà, anomenada popularment la Pedrera és un edifici modernista obra de l'arquitecte Antoni Gaudí, construït entre els anys 1906 i 1910 al districte de l'Eixample de Barcelona, al número 92 del Passeig de Gràcia la casa va ser edificada per encàrrec del matrimoni Pere Milà i Camps i Roser Segimon i Artells, i Gaudí per construir-la va comptar amb la col·laboració dels seus ajudants Josep Maria Jujol, Domènec Sugrañes, Francesc Quintana, Jaume Bayó i Font, Joan Rubió, Enrique Nieto i Josep Canaleta.

Des de la seva obertura al públic al 1987 ha rebut més de 20 milions de visites (1 milió cada any aproximadament), convertint-la en un dels llocs més visitats de Barcelona. façanes La Casa Milà té tres façanes, una al Passeig de Gràcia, una altra al carrer Provença, i una altra que fa cantonada, seguint l'esquema habitual de l'Eixample projectat per Cerdà.

Les tres presenten una continuïtat formal i estilística que, per la seva forma sinuosa i ondulada, sembla una roca modelada per les ones del mar.

Interior L'interior de la Casa Milà està dissenyat de forma funcional per a una comunicació fluïda entre les diverses parts de l'edifici. Per a això, la planta baixa presenta dos accessos amb vestíbuls que comuniquen exterior i interior, i que connecten amb els dos patis de llums.

Les dues portes d'entrada estan realitzades en ferro forjat i vidre, de manera que actuen alhora com a porta i com reixa de seguretat. El seu disseny és orgànic Terrat L’edifici es troba coronat per un terrat situat sobre les golfes, on Gaudí va situar les sortides d'escala, les xemeneies i les torres de ventilació, que per les seves originals formes i dissenys innovador creen un autèntic jardí d'escultures a l'aire lliure.

La Sagrada Familia

La construcció va començar l’any 1882 amb un estil neogòtic.

Un any després el projecte va ser posat en mans de Gaudí qui el va replantejar per complet. Gaudí va dissenyar un temple excepcional e innovador que anava a estar compost per 18 torres encara que finalment només va tenir temps de crear una d’elles abans de la seva mort.

Gaudí va morir l’any 1926 deixant inacabat el projecte que va ocupar els últims anys de la seva vida. Gracies als plans que es conserven la construcció de la sagrada família encara es du a terme.

Encara que encara no està acabada, la sagrada família es un exuberant temple carregat de simbolismes religiosos. Aquests son alguns dels punts més importants: -Les torres: L’arquitecte va decidir que dotze d’elles serien dedicades als Apòstols, quatre als Evangelistes, una a Maria i l’altre a Jesús -Les façanes: La basílica té tres simbòliques façanes: 1-Fasana del naixement: Dedicada al naixement de Crist, es tracta de una façana decorada i plena de vida.

2-Fasana de la passió: És algun més simplificada que les altres, el seu objectiu es reflectir el sofriment de Jesús durant la Crucificació 3-Fasana de la gloria: És la façana principal, molt més gran i monumental que la resta.

Representa la mort, el jutjat final, la gloria i l’infern.

-L’interior: Per dissenyar l’interior Gaudí es va inspirar amb les formes de la natura creant columnes amb formes de tronc d’arbre.

Encara no es sap segur però s’aproxima que el final de la construcció serà a l’any 2026

MÚSICA Hola bones tardes, avui entrevistarem al músic Anselm Clavé : Com podria definir-me el Wagnerisme?

El Wagnerisme va ser el nom donat al corrent dramaticomusical que s'estengué per Europa i Amèrica cap al darrer quart del segle XIX i que imposà l'obra de Richard Wagner, fins aleshores poc acceptada en els cercles musicals i entre els sectors més conservadors del públic.

Quina es per vosté la obra més important de Wagner?

La marxa de Tannhäuser

Quina es per la vostra consideració, la cançó per la que se'l recordarà?

Los xiquets de Valls

Ha dedicat tota la seva vida a la música?

No, entre l'any 1840 i 1843 vaig participar de forma activa a les guerrilles i em van arribar a ficar en la presó.

Ha estat algun cop polític?

SI, en 1871 per exemple vaig ser escollit president de la diputació de Barcelona.

Hola bones tardes, avui entrevistarem al músic Enric Morera: Quines son les vostres obres més destacades?

La santa Espina i L'empordà

Que va fer a Brussel·les? vaig estudiar harmonia amb el professor Felip Fiévez. També vaig fer amistats amb eminents músics d'aquell país, com: Paul Gilson, Dupont, Eugène Ysaÿe, FrançoisAuguste Gevaert o Edgar Tinel.

Es extensa la seva producció?

Si, compren unes 800 obres: òperes, música escènica, obres simfòniques, corals, concerts, sardanes corals i instrumentals i fins i tot una Missa de rèquiem.

Es considera un von compositor?

Si, hem consideren el músic amb més talent dramàtic i el que millor ha servit als ideals del teatre líric modernista.

Quin va ser el vostre primer mestre?

La meva família va cercar-me a en Enric un nou mestre de música, el senyor Tolosa, el qual em va donar lliçons de piano, violí i harmonia.

Hola bones tardes, avui entrevistarem al músic LLuis Millet: Que es L'orfeó Català?

L’Orfeó Català és una societat coral fundada el 1891 a Barcelona per mi mateix i el meu soci Amadeu Vives inspirats i animats per l’èxit que vmn tenir amb els Cors de Clavé.

I va tenir èxit?

Molt, fins i tot va arribar a ser el capdavanter del moviment orfeonístic català. També es la societat propietària del Palau de la música.

I que es tocava a L'orfeó?

L’Orfeó ha format el seu repertori bàsicament amb cançons populars catalanes i amb grans obres de J.S. Bach, Händel, Haydn, Mendelssohn i Beethoven que sempre ha interpretat amb el text en versió catalana.

Te alguna frase dedicada al Palau de la musica?

Tota joia mereix un bell estoig. El Palau és l’estoig de la bellesa, de l’art, del sentiment musical.

Quin va ser el primer lloc on es va instaurar L'orfeó?

El primer local fix de l’Orfeó va ser al carrer de Lledó, però després es va instal·lar al Palau de la Música Catalana, que s’havia acabat de construir.