BIBLIOTEQUES ESCOLARS de Sant Joan Despí contes col∙laboratius Sant Jordi 2016
L’ANNA I LA PLANTA MISTERIOSA
INICI: CRP Baix Llobregat 5 NUS: 3r B de l’escola Sant Francesc d’Assís tutora: Bàrbara Urbano DESENLLAÇ: 3r C de l’escola Sant Francesc d’Assís tutora: Carolina Colera
El meu tiet té un hort, i a mi m’encanta ajudarlo. Em dic Anna i visc en un tercer pis, però el germà gran de la meva mare, que es diu Àngel i és eixerit com un pèsol, viu en una caseta a peu de carrer. Al fons de la casa hi ha una terrassa que dona a un petit jardí on el meu oncle planta coses de menjar. Se’n diuen verdures i hortalisses, diu sempre la tieta Lluïsa. El tiet Àngel remou la terra amb una aixada, i quan acaba està vermell com un tomàquet, de l’esforç. I planta llavors fent fileres ben rectes perquè surtin les plantes en ordre, una rere l’altra. Després les rega. Les llavors es mengen les vitamines que té la terra i es beuen l’aigua, i per això creixen. La terra de l’hort no és com la terra del pati, és especial i se’n diu substrat, i les vitamines que té i que els agraden a les plantes se’n diuen adobs. Això m’ho ha explicat el meu tiet, però també ho he buscat a Internet. A internet trobes tota mena de coses, si les saps buscar! Jo vaig escriure en un cercador: calendari per plantar verdures . I en vaig trobar quatre que em van agradar, la meva mare em va ajudar a escollir el que s’entenia més bé i el vam imprimir en paper. Al calendari diu que a l’octubre es poden plantar faves, a l’abril es poden sembrar cogombres i al maig, enciams. El meu tiet no necessita calendari, sap molts refranys de plantes, diu “Qui sembra espinacs al juliol en menja quan vol”, i coses així. Al gener vam consultar el calendari però el tiet em va dir: Només podrem plantar alls, encara fa massa fred. I no podem plantar alguna cosa que no toqui sembrar? només per veure què passa. Vaig dir il∙lusionada. Sí que podem. Tinc unes llavors que em van regalar i estan barrejades, no sé de quina classe de planta són, així que serà una sorpresa descobrir què creixerà. Així que vam plantar dues fileres d’alls, i una filera de nosesapquè. Jo vaig posar un cartellet a un extrem: NO SABEM QUÈ ÉS. Al febrer el meu tiet va sembrar dues fileres de pastanagues, alguns espinacs i quatre enciams llargs. I em va ensenyar a plantar cebes. Al març vam tenir molta feina: albergínies, carabassons, mongetes… sort que l’oncle Àngel se’n recorda exactament d’on ha posat cada llavor, perquè jo sóc un desastre: Para compte Anna! camina només per on jo poso els peus, les llavors estan creixent i no els agrada que les trepitgin. A l’abril ja han sortit fora de la terra moltes tiges verdes, fan molt de goig totes en línia, ben arrenglerades, algunes amb fulles i tot. La meva mare sempre que vinc de cals tiets em pregunta, què us ha sortit de nou? i jo li’n faig un
resum de les novetats. Ahir, tot d’una, se’n va recordar i va dir: Per cert, què us ha sortit a la filera de les sorpreses? Dues tomaqueres, una mongetera i un Nosesapquè amb la tija taronja. li vaig dir jo. No hi ha plantes de color taronja va contestar tota certa la meva mare. Doncs les tomaqueres i la mongetera són verdes. Però la planta taronja està allà al mig de l’hort plena de fulles de color rosa. Anna, estic parlant seriosament, no m’agrada que em vulguis prendre el pèl. D’acord? Així que no li vaig acabar d’explicar a la meva mare que a dalt de tot, el Nosesapquè havia tret una flor negra. S’hauria enfadat i tot. Però la flor és negra, negra. Com la nit. Un dia a l’hort, l’Anna va voler arrencar la planta de Nosesapquè i li va costar molt. Va intentarho de moltes maneres. Primer ho va intentar simplement arrencantla, després amb unes tisores i tampoc. Al final va agafar una pala i ho va aconseguir. Ja l’havia arrencat. La mare anava a fer una visita a l’hort i l’Anna va voler amagar la planta perquè la seva mare no la veiés. Amb la seva mala sort no va poder fer dues passes perquè es va desmaiar amb la planta a les mans. La seva mare va descobrir la planta que volia amagar. Quan l’Anna es recupera la seva mare la tranquilitza i li diu: “Què ha passat? Com t’has desmaiat?” i l’Anna contesta: “Crec que és la meva culpa per haver arrencat la planta. La volia amagar per no ferte enfadar.” La mare va trucar un especialista de plantes estranyes però l’especialista no donava senyals de vida. De cop i volta li va arribar la mala sort per haver arrencat la planta. Però ella encara no s’havia adonat del seriós que era el problema. La mala sort va començar a manifestarse del tot mentre parava taula ja que se li van caure tots els plats i tots els gots. Es tractava d’uns plats i gots molt cars i especials pels pares. Es van posar molt tristos i van castigar l’Anna sense poder anar a l’hort una setmana. Al dia següent es va quedar afònica, justament el dia que havia de fer una exposició oral davant de tota la classe i la seva mestra li va posar mala nota perquè es pensava que no s’havia preparat. A més a més li va posar una nota a l’agenda. Aquella tarda va venir la tieta a visitar a l’Anna i el gat de la tieta que sempre jugava amb ella la va esgarrapar de sobte i li va fer una ferida. Va ser molt sorprenent ja que es tracta d’un gat molt carinyós i molt bo. Això va fer pensar a l’Anna que el gat havia notat alguna cosa rara.
A l’endemà van anar al parc . L’Anna estava jugant al pillapilla amb els seus amics i es va caure dins d’una font plena de peixos i va sortir tota mullada. Tots els nens i nenes es van riure d’ella i va marxar corrents plorant. Estava tan trista que es va anar a plorar a soles al seu lloc preferit que era un pou. De tant plorar es va caure dins del pou. A dins hi havia una gran serp verinosa que la va mossegar. Els pares que estaven molt amoïnats la estaven buscant. Menys mal que es sabien el seu lloc preferit i la van trobar ràpidament. Van haver d’anar a l’hospital per tractar la mossegada de la serp i les ferides de la caiguda. Els metges la van estar observant i fent proves durant hores. Al cap de molt temps van poder parlar amb els pares i van informar que el verí de la serp era molt contagiós. L’Anna s’hauria de quedar un mes ingresada a l’hospital. Al cap d’un mes l’Anna va sortir de l’hospital i va tornar a casa seva amb els seus pares. Un cop a casa, l’Anna continuava sentintse trista perquè veia que seguia amb molta mala sort! Tanta mala sort era la seva, que el menjar de l’hospital no es podia ni menjar! Així doncs, l’Anna va decidir parlar amb la seva mare per confessarli el que li estava passant. Mare, et vull explicar un problema que tinc. Endavant, filla, digue’m què et passa. Des de que vaig arrencar la flor estranya, la mala sort m’acompanya cada dia. D’acord filla, hem de trobar una solució. Tornarem a trucar a l’especialista de plantes estranyes a veure si dóna senyals de vida i ens pot ajudar a solucionar aquesta mala sort que tens per haver agafat aquesta planta del Nosesapquè. Al cap d’una estona, la mare va decidir tornar a trucar a l’especialista de plantes estranyes. Per fi una mica de bona sort! Ell va donar senyals de vida! La mare va explicarli la situació, i quan ella li va descriure la planta, l’especialista va dir que aquella planta tenia un nom estrany cm la mateixa planta. Aquest nom era Wondoble.
A part, també li va dir que la planta Wondoble és originària d’un espai natural de Nova York i Hollywood i que a més a més allà mateix també hi ha una planta que es diu Bolka que barrejant el
seu pol∙len i la seva saba elaborada, s’aconsegueix un xarop boníssim i molt dolç que cura l’enfermetat de la mala sort de la Wondoble. Dit i fet, la mare i l’Anna van fer les maletes, van anar cap a l’aeroport i van viatjar cap a Hollywood. Quan van arribar, van anar cap al lloc que li havia indicat l’especialista. Quan van arribar a la reserva natural, van reconèixer la planta Bolka, que tenia forma de volcà. La mare i la filla van comprar la planta. Quan van tornar a casa seva, van preparar el xarop i l’Anna se’l va prendre. Immediatament, la Wondoble va canviar màgicament el seu color i a partir d’aquell moment, l’Anna va sentir que tornava la bona sort. L’Anna estava tant agraïda amb la Bolka, que van decidir plantarla a l’hort del seu tiet. Per celebrarho, van fer una gran festa amb tots els seus amics i familiars. Van ser feliços i van menjar anissos.
FI