Des del terrat de la casa Gaietà-Vila s’observa el passeig de l’escultor Miquel Blay, al cor d’Olot.
5 MOTIUS PER TORNAR A
OLOT Art / Natura / Gastronomia / Festes / Esport Narcís Oller definia Olot com “la petita Atenes muntanyenca, deu inesgotable d’artistes, de savis i d’industrials de tota mena”. Olot La indústria olotina ha estat el motor de la ciutat durant anys. A les acaballes del segle xviii, la meitat de la producció tèxtil catalana es feia a la capital de la Garrotxa. Més tard, gràcies a un privilegi concedit pel Vaticà, produiria imatges de sants que vendria arreu del món. Fins a quaranta tallers de sants van coincidir al mateix moment a Olot. Actualment, és la seva indústria agroalimentària la que estira del carro, donant feina a més de tres mil treballadors. Aquesta “petita Atenes”, que escrivia Oller, es percep en la seva riquesa artística. Conviuen a poca distància les escultures de la primeria del segle xx de Miquel Blay i Josep Clarà amb l’arquitectura de ple segle xxi de l’equip RCR, tots ells producte local. Olot combina l’essència de poble amb l’activitat puntera de les capitals comarcals. Tot i que hi ha referències escrites de l’existència de la ciutat des de l’any 872, no es conserva cap edifici anterior al segle xv, a causa dels terratrèmols que van destruir la ciutat el 1427. Tot, enmig d’un parc natural i amb quatre volcans i un riu dins el perímetre urbà. GARROTXA
Text Andreu Oliveras Fotografia Mikel Aristregi
102
103