El dia a dia de la comunitat universitària de la Facultat d’Educació
comentari del degà
gener-febrer del 2011
Congrés a París
Preocupats per les avaluacions? S’ha acabat el primer semestre, comencem el segon. De ben segur que us heu fet preguntes sobre les avaluacions, quines seran les nostres notes finals, si el professorat serà just, si he estudiat o treballat prou… Per un moment poseu-vos al lloc del professorat i feu-vos aquestes preguntes: És l’avaluació un pont entre l’ensenyament i l’aprenentatge en el qual es té en compte el context? Avalueu les adquisicions i produccions dels vostres alumnes? Us autoavalueu? Supereu els aspectes desagradables de l’activitat d’avaluar? Supereu els aspectes desagradables de l’activitat d’avaluar revisions, queixes, incomprensions, etc.? Quin concepte teniu de l’avaluació? La concebeu com un seguit d’obstacles per eliminar els alumnes més febles? Voleu provocar l’efecte “sorpresa” per tal que l’alumne estudiï de forma “gratuïta”? A l’avaluació final l’alumne s’adona, per primera vegada, de les exigències de l’assignatura? La vostra avaluació ha estat eminentment formativa? És a dir, ha suposat un feedback continu amb l’alumnat? És, en definitiva, una situació d’aprenentatge que permet relacionar, consolidar i perllongar els aprenentatges realitzats o en curs de realització (assessment is learning)? Després de les avaluacions del primer semestre, us heu adonat millor de les exigències de les matèries? Les qualificacions finals, han estat una sorpresa o s’han ajustat a les vostres expectatives? Albert Arbós
Albert Arbós i Jaume Camps van assistir al 23è Col·loqui Internacional sobre “Avaluació a l’ensenyament superior”, a la Universitat Paris_V - René Descartes. En aquest simposi es va reflexionar sobre l’avaluació de professorat i l’alumnat a la universitat, l’avaluació de la recerca i dels investigadors i l’avaluació del professorat per part de l’alumnat. Es van organitzar interessants comunicacions i tallers sobre instruments de recollida de dades per a l’avaluació —portafoli, entrevista, etc.—. Hi van participar més de 300 persones de diversos països, especialment francòfons.
Miquel Àngel Comas a la premsa regional de Picardie Durant la seva estada a França, Miquel Àngel Comas, professor de la Facultat d’Educació, va ser entrevistat pel diari Courrier Picard (França) arran de la seva tesi doctoral sobre l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior i per la seva estada de recerca de Doctorat Européen a l’Université de Picardie Jules Verne de la ciutat d’Amiens. Aquí teniu la notícia. araxara_1
ens han visitat
Gérard-Michel Cochard i Carinne Delord
a quatre ulls
Un llibre sobre el món de l’educació suma les mirades d’una mare i una filla A la Marta Tarrés la va fascinar tant la lectura de L’escola contra el món, que va encomanar l’interès per les reflexions d’aquest assaig a la seva mare. El llibre, escrit pel Dr. Gregorio Luri, és una lectura obligatòria de l’assignatura de Sociologia de l’educació. A més, totes dues van assistir a l’auditori de la facultat el dia que el Dr. Luri va impartir una conferència a l’alumnat de primer de grau.
El mes de febrer passat ens van visitar el Dr. Gérard-Michel Cochard i la Sra. Carinne Delord, del Conservatoire National des Arts et Métiers de Paris, amb els qui hem afermat la col·laboració en profitoses i futures iniciatives acadèmiques.
Eduard Márquez L’escriptor Eduard Márquez va impartir una sessió als alumnes de Comunicació Escrita sobre el poder i la rellevància de l’escriptura. Márquez va instruir l’alumnat sobre els processos indispensables per cuinar bé un text.
a + a més
concurs de fotografia L’alumna Sandra Matas va ser la guanyadora del concurs de fotografia de la Setmana Transversal, amb una fotografia d’uns nens del poblat Massai de Tanzània. Són alumnes de l’única escola que hi ha en el poblat, que és per a nens de 3 a 6 anys.
“Va ser una gran experiència poder compartir aquesta activitat amb la meva mare, ja que sempre ha estat un punt de referència molt important per a mi, i els seus consells i experiències en escoles m’han ajudat moltíssim; ella ha estat una de les raons per les quals m’he decidit a estudiar Educació Infantil”, ens explica la Marta. Per a la seva mare, l’experiència va ser molt enriquidora, perquè va poder gaudir d’una bona estona amb tota una futura generació de docents.
singulars
Ràdio Estel i Ràdio Principat Esteve Pujol és un col·laborador habitual de Ràdio Estel-Ràdio Principat, amb una secció quinzenal en el programa De cap i de nou anomenada “El valor del conte”. Acostuma a llegir-hi contes originals seus o adaptats per ell mateix, relacionats amb el tema del programa del dia. araxara_2
obres mestres
incideixen
L’alumna de tercer de diplomatura Arantxa Gaudier és membre de la Junta directiva de la Fundación Soñar Despierto, una entitat sense ànim de lucre que promou la integració social de nens i joves procedents de diferents barris marginals i famílies desestructurades. “M’encarrego de promoure actes i activitats per tal de recaptar fons per desenvolupar les principals activitats que realitzem amb els nens”.
Salvador Vidal va participar en la XIV Tribuna sobre Ciència, Tecnologia i Escola, organitzada per EDU 21, Centre d’Estudis Jordi Pujol. En la seva intervenció va parlar de com motivar l’alumnat per les matemàtiques.
Tocar de peus a terra
Ciència, Tecnologia i Escola
Educació Emocional i comunicació escolar Núria Arís ha publicat un article titulat “La educación emocional y la comunicación escolar” al número 113 de desembre de 2010 de Vivat Academia. Segons l’Arantxa, el projecte més important de la seva entitat s’anomena “Amigos para siempre”. Es tracta d’una iniciativa a través de la qual els voluntaris ofereixen el seu temps de lleure per visitar i passar una tarda amb un dels nens del centre. L’objectiu és afermar vincles i apropar models positius. “S’han arribat a crear lligams molt intensos amb els voluntaris. Fins i tot alguns dels nens després han estat voluntaris de la Fundació”. Des de les pàgines de l’Ara x Ara, animen l’Arantxa a continuar somiant en un món millor amb els peus tan ben posats a la terra.
Enhorabona Marta! L’alumna Marta Santos Franco, de tercer curs d’Educació Infantil, ha estat mare per primera vegada d’una nena, la Lola Molins Santos. La Marta, il·lusionada, ens explica que la Lola és “una nena preciosa i molt desperta, que només dorm si està agafada dels bracets dels seus pares. Tan petita i a casa ja és la que mana. I quan la mires fixament als ulls et somriu, amb una gràcia que deixa esbrinar que serà una noia molt coqueta i presumida”.
Educació i Telecomunicació Maria Domingo va assistir a la VI Jornada d’Educació i Telecomunicació, celebrada a la Casa de Convalescència de l’Hospital de Sant Pau.
Educació, formació i recerca Miquel Àngel Comas i Núria Arís han publicat un article a Edu 21 titulat “Educació, formació i recerca: motor estratègic de la Unió Europea”.
Els menors i les xarxes socials Jesús Carilla, professor de Noves Tecnologies, va assistir a la presentació de l’estudi “Menores y Redes Sociales”, per part del fòrum Generaciones Interactivas, amb el qual ha començat a col·laborar. En la presentació, celebrada a Madrid, es van comentar les principals conclusions de l’estudi fet sobre uns 13.000 nens i adolescents de tot Espanya.
araxara_3
entrevista
Maite Fuertes,
vicedegana de la Facultat d’Educació
Les pràctiques Què creus que aporten a l’alumnat? Formació, i sobretot, una excel·lent oportunitat de relacionar teoria i pràctica. Una no pot existir sense l’altra. Hi ha competències que els alumnes no poden demostrar si no és a través de l’actuació en contextos reals. Es poden convalidar si s’ha treballat o s’està treballant? Convalidar vol dir donar validesa a uns estudis oficials fets amb anterioritat. Si no existeixen aquests estudis oficials, no podem parlar de convalidacions. Per tant, tornant a la pregunta, la resposta és no. Es poden fer en el lloc de treball? Abans de fer les pràctiques, la UIC signa un conveni de col·laboració amb el centre o la institució de pràctiques. Com que són pràctiques curriculars, en una de les clàusules es fa evident que la formació és incompatible amb un contracte de treball. Per tant, es podrà escollir el centre de treball com a centre de pràctiques sempre que l’horari quedi fora de l‘establert en el contracte de treball de l’alumne. Poden realitzar-se en un mateix centre formador durant tots els estudis? El Pràcticum de Magisteri està format per tres assignatures amb diferent càrrega de crèdits ECTS, i per tant és convenient que l’alumnat les realitzi en diferents contextos per enriquir al màxim la seva formació a nivell metodològic i d’estratègies didàctiques. Quines actituds consideres que l’alumnat hauria de desplegar en entrar en contacte amb els centres de pràctiques? En un sistema basat en el treball per competències el Pràcticum suposa el punt de trobada entre el saber i el saber fer, els coneixements i els recursos. Aquests sabers però, perden sentit si no s’acompanyen d’un saber ser i un saber estar fonamentals per al desenvolupament integral dels estudiants, no només com a professionals sinó com a persones que vieuen en societat. Les actituds bàsiques a desplegar al Pràcticum haurien de ser el compromís ètic, la responsabilitat, la capacitat d’adaptar-se a noves situacions, de treballar en equip i, en definitiva, tot el que implica respecte cap a les persones i les institucions.
Em dic Maite Fuertes. Sóc vicedegana de la Facultat d’Educació. Coordino el Pràcticum de Magisteri de la UIC des del 2004. M’agrada la natura: necessito veure verd i blau al meu voltant. Penso que a les escoles falta creativitat i sobren rigideses injustificades. Estic d’acord amb el moviment slow education. M’agrada buscar l’equilibri. Per què és més positiu repartir els períodes de pràctiques en diferents cursos en lloc de concentar-los? Aquesta assignatura té sentit si vincula els coneixements adquirits al llarg dels estudis amb l’experiència. Les pràctiques, a banda de l’estada al centre formador, inclouen seminaris amb els tutors; concentrar-los massa limitaria la possibilitat d’aprendre en diferents contextos. Cada pràctica suposa un augment de la implicació de l’alumne. Així passem de l’observació a la primera estada a una intervenció guiada a la segona i a una intervenció autònoma al final. Això seria dífícil d’aconseguir sense el bagatge adquirit a la universitat i sense haver passat per les dues experiències prèvies. araxara_4