El dia a dia de la comunitat universitària de la Facultat d’Educació
comentari Dels valors a les virtuts
maig-juny del 2012
Una visita a Summerhill
La paraula valor sovinteja cada vegada més al nostre entorn: una institució sanitària que “té valors propis”, un club de futbol amb la inscripció ”el valor de tenir valors”, un web que imparteix cursos de coaching anomenat Valors & persones... i les borses de tot el món que negocien valors! Sempre s’ha parlat de valors, però més en les èpoques de crisi. I aquesta n’és una. El terme valor és semblant a la paraula qualitat. En abstracte tothom hi està d’acord. Les diferències apareixen quan volem concretar com ho entenem i, sobretot, com ho posem en pràctica. I aquí rau la dificultat. Els valors arrelen quan es converteixen en virtuts personals. I quan es converteixen en virtuts és quan no és necessari parlar de valors. Què entenem per valors i per virtuts? Quina relació hi ha entre aquestes dues paraules? Com podem posar-les en pràctica? Els valors són referents que orienten el comportament humà cap a la realització personal i la transformació social. “La virtut fa bo aquell que la té i fa que la seva manera d’obrar sigui bona. Per assolir una virtut es requereixen tres coses: saber, voler i obrar de forma estable” (Aristòtil, Ètica a Nicòmac). I la seva relació amb l’educació? Ortega i Gasset entén per educació l’obtenció de virtuts. En el món de l’educació, com podem facilitar que el valor “veritat” es converteixi en virtut? Tota la comunitat educativa comparteix un mateix significat de veritat i de mentida? Com actua un professor quan un alumne plagia un treball? Només són uns exemples de les dificultats que comporta convertir els valors en virtuts personals: el repte permanent de l’educació! Albert Arbós
Víctor Gràcia, alumne de segon de grau, va visitar l’escola Summerhill, situada a Suffolk, al Regne Unit, aprofitant un dels dos únics dies de l’any que l’escola obre les portes a professionals de l’educació i interessats en el tema. L’escola Summerhill va ser fundada pel Sr. Neill i porta a terme una educació a través de la qual els nens disposen de la llibertat de ser ells mateixos, on l’èxit no està definit per fites acadèmiques sinó per allò que els alumnes defineixen pròpiament com a èxit. El moment culminant és l’school meeting, on alumnes i mestres decideixen en igualtat de dret les lleis per a l’escola. En Víctor va quedar molt impactat amb aquesta proposta d’escolarització alternativa: “Mai podré oblidar quan un alumne de 7 anys va demanar permís per sortir i demanar silenci al grup que feia xivarri fora i molestava els que assistien al meeting. La decisió d’assistir a classe és de l’alumne i, tot i que al principi alguns reneguen, no triguen més d’una setmana a afegir-se al grup i gaudir de l’aprenentatge en uns entorns privilegiats i envoltats de natura.” araxara_1