Newsuic 23

ENTRE

NOSALTRES P.3

Edurne Díaz, Directora de l’Oficina de Transferència de Resultats d’Investigació (OTRI)

núm. 23 | octubre-desembre de 2009 | any VI | Universitat Internacional de Catalunya

Generació Bolonya El 15 de setembre, la UIC va rebre gairebé 1.000 alumnes nous que formen la primera generació bolonyesa de la nostra universitat. El curs passat, el Grau en Medicina va obrir les portes als 11 graus nous que comencen enguany. Al Newsuic hem volgut fer un repàs de com ha estat l’adaptació a Bolonya. PP. 2-3

RECERCA

El ritmo de las células El Ministerio de Educación y Ciencia ha dotado de 125.000 euros al proyecto de investigación New Phocco, dirigido por el Dr. Josep Clotet.

Pretende profundizar en el conocimiento de cómo se multiplican las células P. 10

Imagen: Observación del proceso de división celular, mediante tinción fluorescente de células de Saccharomyces cerevisiae

ALUMNI

Mejor plan de negocio 2009 Dos antiguos alumnos, Álex Zanuy y Rafa Villalón, han creado un portal para aprender matemáticas que ha sido premiado como el Mejor Plan de Negocio 2009 de la Jove Cambra Internacional de Catalunya. P. 15

NOTÍCIES

Campus alumni opinió recerca internacional esports tendències

CAMPUS Solemne acte d’inauguració de curs 2009-2010 P.4 La UIC acull el X Congrés Internacional sobre Cultura Europea P.6

INTERNACIONAL Alumnes, professors i personal de la UIC, solidaris al món P.13

ESPORTS Xabier Azkargorta, padrí de la 3ª promoció de Periodisme Esportiu P.14

OPINEN

De tots colors Els nous alumnes alcen papers de colors amb les seves primeres paraules com a universitaris: un objectiu que volen aconseguir durant la seva estada a la UIC. El Dr. Josep Corcó els va animar que el guardessin fins el dia de la graduació, per contrastar-ho. Des de Newsuic els desitjem que ho aconsegueixin!

La butaca, Jordi Cervós P.5 La veu dels experts, J. Vidal Quadras P.7 Capellania Universitària, M. Castelló P.7 Carta del director, Roger Jiménez P.9 Not all the..., Victor Küppers P.9 Món de butxaca, Joaquín Luna P.12 Mens sana, J. Santamaría P.14 Permeti’m tuitejar-lo, Toni Sellas P.15 I acció!, Jaume Figa P.15

2

CAMPUS

newsuic

octubre-desembre de 2009

Nous reptes, Generació 12

El desplegament de mitjans i forces per posar en marxa l’adaptació a l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) ha suposat un dels reptes més potents i significatius per a les universitats europees els darrers temps, també per a la UIC: s’ha treballat conjuntament durant centenars d’hores des de totes les facultats, departaments i serveis. Només una paraula als passadissos, a les classes, al menjador: “Bolonya”. Ara ja està tot a punt. L’esforç ha valgut la pena: s’ha treballat amb il·lusió, ben cohesionats, i la primera generació Bolonya, amb Medicina, ja és a la UIC. En donem 12 claus que fan entendre el que ha suposat aquest canvi per a la nostra universitat, com les 12 estrelles de la bandera de la Unió Europea o el 12 anys de la creació de la UIC.

Javi quintano

1

Adaptació d’estudis.

Com és ben sabut, hi ha hagut alguns canvis de terminologia: les llicenciatures i diplomatures han passat a denominar-se graus; els crèdits acadèmics que fins ara coneixíem, de 10 hores lectives, eminentment teòriques o magistrals, han passat a denominar-se ECTS, i equivalen a 25 hores de treball de l’alumne, presencials i no presencials.

2

Grau, màster i doctorat Els períodes de vida formativa han passat a ser de tres cicles: formació de grau, de màster o de doctorat. Als doctorats s’hi accedeix a través dels màsters universitaris. La UIC ja ha adaptat els seus diferents màsters a aquest nou sistema, i alguns dels doctorats, com els de ciències humanes, s’han dividit en dos. El nou espai promou la formació al llarg de la vida, que ha suposat l’ampliació de la oferta de postgraus, màsters i cursos de formació contínua.

3 4

Nous mètodes L’alumnat és qui pren el protagonisme amb el nou sistema, la qual cosa ha comportat una redefinició de les metodologies docents (mètodes del cas, lectures comentades, resolució de problemes reals, debats, rol-paying…) per a l’obtenció no tan sols de coneixements, sinó també de competències i habilitats.

Qualitat més i més “palpable” En el marc d’un projecte d’aquestes dimensions, la qualitat ha passat a ser avaluable per algunes entitats centralitzades estatals (ANECA), autonòmiques (AQU Catalunya) i per la mateixa universitat. A la UIC s’hi ha creat un grup professional que ha desplegat i fa el seguiment dels programes AUDIT, DOCENTIA i VERIFICA, que vetllen per la qualitat de les facultats, el professorat i dels títols, respectivament. S’han posat en marxa nous mecanismes d’autoavaluació del professorat i d’avaluació del professorat per l’alumnat.

CAMPUS

newsuic

octubre-desembre de 2009

3

ENTRE

NOSALTRES

Edurne Díaz Directora de la Oficina de Transferencia de Resultados de la Investigación (OTRI) de la UIC

“Es importante que la investigación universitaria no se aleje de las necesidades de la sociedad”

1

¿Qué es la OTRI? Es una unidad de trabajo de la UIC reconocida por el Ministerio de Educación y Ciencia, cuya principal función es apoyar y promover la transferencia del conocimiento generado en el ámbito universitario de la investigación y la innovación hacia la empresa y otros agentes socioeconómicos.

2

5

Nous espais Els tres darrers anys, l’adaptació material dels campus a l’EEES s’ha fet palesa: s’han creat, i en algun cas recol·locat, ampliat o renovat, entre tots dos campus, unes 20 sales de treball en grup, 15 aules i seminaris, 5 sales d’ordinadors, dues biblioteques, sales de pràctiques, entre les quals hi ha una nova sala de dissecció, una sala de microscopia, i una sala d’autoaprenentatge per a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut.

6

Nova oferta de graus La nova metodologia de treball ha permès crear nous estudis que no tenen res a veure amb l’anterior catàleg aprovat pel govern estatal al qual s’havien d’adaptar les universitats. La UIC ha presentat el primer grau, d’àmbit estatal, relacionat específicament amb la cultura: el Grau en Ciències de la Cultura, que ofereix la Facultat d’Humanitats. Enguany ha començat, també, el Grau en Publicitat i Relacions Públiques, de la Facultat de Ciències de la Comunicació. Als dos anteriors s’hi sumen les adaptacions de les antigues titulacions fins a arribar a un total d’onze graus.

7

Mobilitat extensa i idiomes Un dels plats forts de l’adaptació és el que fa referència a la mobilitat. Fins ara s’havia incentivat la mobilitat entre universitats, a través dels programes Erasmus, Sòcrates o Argos, entre d’altres, però a partir d’ara serà molt recomanable –depenent de les facultats o els estudis– fer pràctiques o cursar una part dels estudis a l’estranger. Ara per ara, la UIC té alumnes matriculats pertanyents a 63 nacionalitats i es preveu que amb l’impuls de la mobilitat seran més els que vénen i molts més els que se’n van. La mobilitat demana un bon nivell d’idiomes, i per això, des del Servei d’Idiomes -com es veurà en un altre article d’aquesta secció- s’han posat en marxa una sèrie d’eines d’evaluació del nivell d’anglès.

8

Pràctiques El “pla Bolonya”, hem vist, demana més treball de l’alumnat. Un aspecte d’això són les pràctiques obligatòries de les diferents titulacions. Aquestes pràctiques, amb la col·laboració del Servei de Relacions Internacionals, també podran formar part de la mobilitat.

9

Noves activitats d’estudiants Aquest curs també ha suposat un gran impuls per a les activitats extraacadèmiques. Cal recordar que, a partir d’ara, els abans anomenats “crèdits de lliure configuració” deixen d’ex istir tal com els coneixíem. En tots els plans d’estudis hi ha previstos, com a mínim 6 crèd its ECTS per a la realització d’activitats cult urals, esportives, de representació estudian til, solidàries i de cooperacióo, que serviran per a la formació integral de cada alumne.

10

Nous calendaris La UIC deixa enrere molts anys de trimestres per passar a semestres.

L’alumnat de tots els nous plans adap tats a l’EEES, doncs, farà els exàmens al febrer i al juny. Segueixen amb el mateix cale ndari els cursos no adaptats (de segon en end avant, menys Arquitectura, que s’hi ha adap tat tota la titulació) i les titulacions que s’ad aptaran el curs vinent: Dret, Periodisme i Ges tió i Administració Pública.

11

Transversalitat Gràcies a la proximitat entre departaments i facultats –possibilitat que ofereix el fet de ser un campus de peti tes dimensions–, la transversalitat a la UIC entre estudis –punt clau en el nou model de l’EEES– és ja un fet des del començamen t.

12

Generació Bolonya Per descomptat, tot aquest procés de canvi no seria res si no fos per l’alumnat i per totes les persones que hi estan treballant. Són la “generació Bolo nya” que, més tard o més d’hora, s’han anat end insant en aquest procés. Van començar els de Medicina. Avui ja en són unes quantes titul acions més. La història comença... de nou. 

¿Es importante esta vinculación universidadempresa?

Sí, muy importante. De hecho, además de las misiones más conocidas de enseñar y de investigar, la universidad también tiene una tercera misión, que es precisamente la de la transferencia de conocimiento de las aulas y los laboratorios al mundo empresarial. Esto supone que la investigación universitaria no se aleje de las necesidades que existen en la sociedad. Por decirlo de algún modo, la investigación universitaria también debe contribuir al avance de la sociedad.

3

¿Cuánto se valora esta investigación en el mundo empresarial?

En el entorno anglosajón es altamente valorada; un claro ejemplo es Silicon Valley que fue una iniciativa de la Universidad de Stanford. En España cada vez existe un mayor reconocimiento del importante papel que la universidad asume como agente investigador e innovador y de ahí que las instituciones reguladoras, tanto a nivel autonómico como estatal, estén por un lado, favoreciendo la inclusión de indicadores de transferencia en las distintas acreditaciones y, por otro lado, dotando de más recursos para convocatorias de proyectos de cooperación universidad-empresa.

4

¿Desde cuándo tiene, la UIC, una OTRI? Desde enero de 2008, cuando fue incluida por el Ministerio de Educación y Ciencia en el registro oficial de

Oficinas de Transferencia de Resultados de la Investigación.

5

¿Y qué es lo que se ha hecho hasta hoy?

En esta etapa inicial se han desarrollado los instrumentos de gestión necesarios para el ámbito de la transferencia. Por ejemplo: si una empresa quiere contratar a la UIC para llevar a cabo un proyecto de investigación, necesitaremos firmar un contrato de investigación del que ya tenemos un modelo estándar.

6

¿Qué se está haciendo de cara al investigador?

Tratamos de darle el mayor soporte en la gestión de la investigación, desde la búsqueda de financiación, pasando por la negociación y formalización del contrato o convenio, hasta la protección de los resultados.

7

¿En qué se nota que esta transferencia de conocimiento va en aumento?

En la aparición y aumento de los indicadores de transferencia. Por primera vez se ha protegido conocimiento de la UIC mediante la solicitud de patentes –tres hasta el momento (ESARQ, Salud y Odontología)– y actualmente estamos en proceso de solicitud de una cuarta (ESARQ). Por otro lado, se ha duplicado el importe de los contratos con empresas, y ya hemos superado el millón de euros.

8

¿Cuáles son los objetivos para este nuevo curso?

Principalmente establecer la relación con todos aquellos investigadores con los que por el momento no hemos colaborado y, por otro lado, seguir trabajando para aumentar los indicadores de transferencia de la UIC. También trataremos de impulsar la solicitud de proyectos europeos y buscaremos recursos para crear un fondo destinado a la solicitud y a la extensión internacional de patentes.

4

CAMPUS

D’UN COP D’ULL

newsuic

octubre-desembre de 2009

Nuestra gente

El Servicio de Idiomas

Segona edició del Curs pràctic de dret de fundacions

Des d’aquest setembre s’ofereix una segona edició de l’exitós Curs pràctic de dret de fundacions, que ha impulsat la Facultat de Ciències Jurídiques i Polítiques.

Aquest programa de formació continuada, que conté 10 sessions i que es durà a terme del 29 de setembre a l’1 de desembre, s’ha convertit en una reeixida iniciativa en el món del dret de fundacions. Té la col·laboració de Balaguer Morera & Asociados i de la Fundació Paulino Torras Domènech.

Monografia sobre el dret administratiu sancionador que edita el Govern espanyol El professor de Dret Javier Junceda ha estat convidat a participar en un nou número de la prestigiosa publicació Documentación Administrativa, que edita anualment la Presidència del Govern d’Espanya i que aquest any es dedicarà de manera monogràfica al dret administratiu sancionador.

Junceda hi contribueix amb un document sobre els principis de proporcionalitat i prescriptibilitat sancionadors.

La revista ha fet 51 anys de vida i és tota una referència en el món del dret administratiu; les seves conclusions se solen tenir en compte amb motiu de les reformes legislatives.

REdacció

Equipo al completo De izquierda a derecha, en el Campus Sant Cugat, Gabrielle Nicas, Frank Segui, Mandy Deal. En el Campus Barcelona, Janine Knight, Doris Stanger, Jean Vilanova, Martin Baker y Núria Hernández

REDACCIón

A

tendiendo al perfil internacional de la UIC, la implantación de los nuevos grados y teniendo en cuenta factores tales como la calidad educativa, movibilidad, empleabilidad y aprendizaje a lo largo de la vida, el Servicio de Idiomas ha trabajado a fondo en el diseño de las asignaturas de lengua que se insertan dentro de los distintos planes de estudio así como en proporcionar la correspondiente docencia, participar en la formación de los profesores que vayan a impartir sus asignaturas de contenido a través del modelo AICLE (Aprendizaje Integrado de Contenidos

y Lengua Extranjera) y llevar a cabo el seguimiento del progreso de los alumnos a lo largo de su carrera. Esto es importante ya que la Generalitat de Catalunya recomienda que, en la mayoría de los grados, los alumnos alcancen un nivel B2 (intermedioalto) al acabar sus estudios. Es el nivel que, cada vez más, las universidades están pidiendo para aceptar alumnos en programas de intercambio. Y, teniendo en cuenta que la mayoría de los estudiantes de la recién estrenada “promoción Bolonia” tendrán algún período de movilidad, ya sea para cursar una parte del grado o para realizar prácticas en empresas extranjeras.

Para apoyar a los alumnos en este itinerario de mejora lin-

Las universidades están pidiendo, para aceptar alumnos en programas de intercambio, el nivel B2 (intermedio-alto) güística, el Servicio de Idiomas ha diseñado una serie de herramientas en el portal personal del alumno. En primer lugar cabe destacar una casilla en el apartado “expediente”, en la que consta el indicador del nivel de admisión de inglés. Los alumnos pueden ir comprobando la mejora de su competencia lingüística una vez al año haciendo una prueba di-

Institucional

Solemne obertura La UIC va inaugurar el passat 2 d’octubre el nou curs acadèmic. En l’acte, el secretari general va llegir la memòria del curs 08/09 i va anunciar algunes novetats

Una alumna del Màster en Gestió Cultural col·labora en l’exposició “Modernologies” que presenta el MACBA El MACBA va inaugurar el 23 de setembre “Modernologies”, una exposició en què un grup d’artistes contemporanis donen les seves visions sobre el món modern i el fenomen de la “modernitat” contemporània.

Ana Sena, una alumna portuguesa de l’edició 2008-2009 del Màster Universitari en Gestió Cultural de la UIC, ha participat en el muntatge de l’exposició en el marc del programa de pràctiques.

El MACBA, amb el qual hi ha un conveni de pràctiques, ha acollit diversos alumnes del màster de diferents departaments. El curs passat, quatre alumnes van realitzar les pràctiques en aquest equipament cultural. L’exposició romandrà oberta fins al 17 de gener del 2010.

estar a la altura

agnóstico de nivel llamado Dialang. Los resultados de esta prueba quedarán registrados cada vez que se realice. Recomiendan realizarlo una vez al año.

Por otro lado, en el apartado de Forum, en la pestaña English File Resources. los alumnos (y también el PDI y el PAS) tienen a su disposición una serie de actividades didácticas y guias en la intranet distribuidas por destrezas y áreas de interés. Este material se va actualizando periodicamente por el Servicio de Idiomas.

Este servicio lo forman, en Barcelona, Martyn Baker, Janine Knight, Jean Vilanova, Doris Stanger y Núria Hernández; y en Sant Cugat, Mandy Deal, Gabrielle Dicas y Francisco Seguí.

REDACCIón

E

Ens estàs seguint? Fes-te fan de la UIC a Facebook i assabenta’t de les novetats en els campus! ¿Nos estás siguiendo? ¡Hazte fan de la UIC en Facebook y entérate de las novedades en los campus! www.facebook.com/UICbarcelona

l rector, Dr. Josep Argemí va presidir, el matí del 2 d’octubre, a l’Aula Magna del Campus Barcelona, l’acte d’inauguració del tretzè curs acadèmic de la UIC. L’ acte es va obrir amb la lectura de la memòria del curs anterior, a càrrec del secretari general, Alejandro Vázquez-Dodero, el qual va fer un repàs de les principals activitats desenvolupades per les diferents titulacions.

Vázquez-Dodero es va referir especialment al procés d’adaptació de la UIC a l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), amb l’inici d’11 graus nous, i els nomenaments per al curs que comença enguany, entre els quals destaquen els del Dr. Iván Lacasa, com a nou degà de

la Facultat de Ciències de la Comunicació; la Dra. Teresa Vallès, com a nova vicedegana de la Facultat d’Humanitats, i el Dr. Guillermo Benlloch, com a nou vicedegà de la Facultat de Ciències Jurídiques i Polítiques.

Tot seguit, el director general d’Universitats de la Generalitat de Catalunya, Josep Ribas, va dir en el seu discurs que l’adaptació a l’EEES “ha de comportar un salt qualitatiu per a l’alumnat”. En moments de crisi, comentava, “cal que apostem per la formació i per convertir la crisi en oportunitats”, referintse al fet que les xifres demostren l’augment d’alumnat a les universitats catalanes aquest curs.

Ribas també va fer referència al compromís de les universitats per anar “més enllà de la formació específica”, promovent la formació en valors. Finalment, va destacar la importància del foment de la recerca per ser més competitius respecte als altres països europeus: “formació i recerca són dos elements clau que no poden anar separats”.

A la meitat de l’acte, es va lliurar el diploma Premi Extraordinari Fi de Carrera a l’alumna Nawal Rim Barangué, d’ADE. L’acte es va tancar amb el discurs del rector.

CAMPUS

newsuic

octubre-desembre de 2009

5

LES CARES DE LA NOTÍCIA

La butaca Dr. Jordi Cervós jcervos@csc.uic.es

Cómo defenderse de la manipulación Etsuro Sotoo

Jorge Lorenzo

Aquilino Polaino

Dolors Guix

Escultor de la Sagrada Família

Pilot de MotoGP

Psiquiatre

Mestra

“En tota obra, primer és l’amor, després la tècnica”

Premsa i esportistes: aliats o enemics?

Com fer més efectiva la teràpia de parella

“No només cal instruir, sinó educar”

L’escultor japonès va oferir una classe pràctica en l’assignatura d’Art Català II, d’humanitats, a la Sagrada Família. Sotoo va analitzar “la raó de ser de cada element de l’obra arquitectònica de Gaudí”, i la va resumir amb la frase següent: “en tota obra, primer és l’amor, després la tècnica”. L’escultor va mostrar a l’alumnat les darreres recerques tècniques i les maquetes emprades en la construcció del temple que, actualment, es troben a l’edifici de les Escoles. Sotoo va detallar a l’alumnat la distinció entre “artista” i “artesà“, la relació estreta que hi ha al temple entre música i arquitectura i les idees d’on partia Gaudí en l’arquitectura de la Sagrada Família: “buscava solucions d’il·luminació, interrogava la forma d’actuar de la llum natural”.

Jorge Lorenzo va participar el 5 de juny en el Postgrau de Periodisme Esportiu per explicar la seva relació amb els mitjans de comunicació. Acompanyat d’Ernest Riveras, periodista de TVE encarregat de les retransmissions de curses de motos i amb qui ha viscut moltes situacions, el pilot mallorquí va explicar algunes anècdotes de la seva trajectòria. Lorenzo, que va admetre haver estat un xic ingenu amb els mitjans de comunicació anys enrere oferint grans titulars, és avui més madur i previngut: “els periodistes et busquen les pessigolles i, com a xaval ingenu que era, més d’una vegada em van enxampar”, va reconèixer.

Polaino va impartir el 15 de juliol una lliçó magistral sobre com fer més efectiva la teràpia de parella en la clausura de la primera edició del Màster Universitari en Teràpia Familiar. Aquests estudis, dirigits a professionals de la psicologia i la medicina, pretenen assessorar famílies que es trobin en moments difícils o davant de conflictes que no puguin solucionar per si mateixes. L’acte va ser presidit pel rector, el Dr. Josep Argemí, i va tenir també la presència de Joan de Dou, director del màster. En la lliçó magistral, Polaino va explicar que per optimitzar al màxim la teràpia familiar cal fer prèviament una bona història clínica del pacient i determinar quina estratègia s’ha de seguir en cada cas.

Dolors Guix, docent al CEIP Can Puig de Banyoles, va apadrinar el 5 de juny l’acte de graduació de la setena promoció d’Educació Primària.

Guix va oferir a l’alumnat reflexions sobre la seva professió: “apassionant, creativa i diferent”. “És una aventura: el compromís d’educar”, va dir. La padrina de l’acte va recalcar que “no només cal instruir, sinó educar”, i va destacar que el mestre del segle XXI ha d’ensenyar predicant amb l’exemple, saber posar límits i buscar les habilitats de cada alumne per poder-les potenciar. Finalment, va apuntar que no només cal avaluar l’alumnat, sinó autoavaluar-se com a mestre. “Recordeu que ocupeu un lloc de treball que és molt important per aconseguir una societat millor”, va concloure.

Fernando Menis

Carlos González Zorrilla

Emilio Tuñón

Luis Moreno Mansilla

Arquitecte

Director de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya

Arquitecte

Arquitecte

Resoldre problemes i oferir solucions

“La seguretat representa una enorme diversitat de riscos”

“L’arquitectura té una condició d’interacció entre les persones; per això, és interessant lligar l’arquitectura als jocs.”

L’arquitecte va apadrinar el 24 de juliol la setena promoció d’Arquitectura. Durant la lliçó magistral, Menis va ensenyar projectes propis desenvolupats tant a la seva ciutat natal, Santa Cruz de Tenerife, com a Polònia. Menis va explicar als nous arquitectes que “sempre cal intentar aprendre i experimentar per resoldre problemes i oferir solucions”. Menis va formar equip l’any 1981 amb els arquitectes Felipe Artengo Rufino i José María Rodríguez Pastrana Malagón, i des del 2004 va començar a desenvolupar la seva activitat professional de manera independent en el seu estudi.

El Dr. Carlos González Zorrilla va apadrinar el 16 de setembre l’acte de graduació dels estudis del Centre d’Estudis Socials Avançats (CESA). En el discurs el doctor va comentar que “hauríem de ser conscients que la seguretat representa una enorme diversitat de riscos”, com comprometre la intimitat.

González Zorrilla va portar a col·lació un fet paradigmàtic en el nostre país: “si bé Espanya té les taxes més baixes de delinqüència d’Europa, en canvi, té la taxa màxima de persones preses”. Repensar la presó, plantejar mesures alternatives…? I va convidar el fòrum a la reflexió.

Emilio Tuñón i Luis Moreno Mansilla, premis Mies van der Rohe 2007, han estat enguany els directors del Taller Vertical de l’ESARQ. Per segon any consecutiu, s’ha dedicat a la relació entre arquitectura i jocs com un element d’interacció social, tal com ha explicat Luis Moreno Mansilla: “l’arquitectura té una condició d’interacció entre les persones; per això és interessant lligar l’arquitectura als jocs”.

Emilio Tuñón ha destacat que “el fet que en l’inici de curs s’hagi realitzat un taller en què tots els alumnes de diferents nivells treballen junts i s’estableix una

petita competició crea un estat de companyonia i una predisposició a l’aprenentatge que és interessantíssim; em sembla una de les idees més brillants que des de fa anys ha tingut l’escola d’arquitectura de la UIC”.

El Taller Vertical es porta a terme des de fa 11 anys quan es va fundar l’ESARQ de la UIC, i ha tingut des del començament la participació d’arquitectes de renom internacional, com Winy Maas, Karl Chu, Bernard Cache, José Luis Mateo, Mike Weinstock, Kas Oosterhuis, Dennis Dollens, Carme Pinós o Carles Ferrater.

Ferran Soriano President de Spanair

“Cap èxit no s’aconsegueix sol: tots els èxits són col·lectius” Enguany, el padrí de la graduació d’Odontologia, celebrada el 30 de juliol al Campus Sant Cugat, va ser Ferran Soriano, president de Spanair, que es va dirigir als estudiants per parlar-los de les claus de l’èxit: talent, compromís i saber tractar les persones.

Llicenciat en Ciències Empresarials i MBA, Ferran Soriano ha treballat a Europa, l’Amèrica del Nord i l’Amèrica del Sud. Fa 12 anys, va ser cofundador de l’empresa Cluster Consulting, dedicada a la consultoria estratègica per a la indústria de les telecomunica-

cions. Ha estat vicepresident del FC Barcelona i és president executiu de NODE, empresa especialitzada en serveis de consultoria en innovació per a empreses.

Soriano va explicar als graduats què ha après durant aquests 20 anys d’exercici professional:

primer, que “cap èxit no s’aconsegueix sol: tots els èxits són col·lectius; segon, que “la clau de l’èxit cal buscar-la en el talent, en el compromís i en l’equilibri”, i, tercer, que “el tracte amb les persones és el que diferencia els bons dels no tan bons”, va comentar.

E

n 1950 David Riesman publicó “La muchedumbre solitaria”, un ensayo sobre el cambio de carácter de los americanos, que se puede aplicar a toda la población de los países desarrollados en la actualidad.

Distingue la persona “dirigida por la tradición”, que se mantiene, como ocurría en la edad media, flotando sobre la sociedad que lo sostiene. En la edad moderna con su explosión demográfica y el descubrimiento de un nuevo mundo, aparece la persona “dirigida por principios”, que ha interiorizado en su juventud para toda la vida. Finalmente aparece la persona “dirigida desde fuera”, para la cual ni la tradición ni los principios, determinan su conducta, que es manipulada por influencias externas: el ambiente, el grupo, etc. Es discutible que los tiempos y los tipos definidos

Es evidente que el hombre postmoderno se encuentra más sometido a la manipulación que en otras épocas por Riesman se hayan dado o se den en estado puro, pero es evidente que el hombre postmoderno, se encuentra más sometido a la manipulación que en otras épocas. La manipulación genética, las drogas, los mass-media, cada vez más sofisticados, la rapidez con que se suceden las modas, etc., son hechos que no existían en la dimensión actual.

La generación del 68 comenzó a utilizar el término en una acepción muy bien definida: “privación subrepticia de la libertad de personas que siguen creyéndose libres”. Para esta manipulación se deberían cumplir unos presupuestos: a) el sujeto manipulador ha de ser consciente de su actuación sobre la persona manipulada. Ello no excluye la manipulación por un grupo de personas. Es lo que ocurre en la moda. No puede hablarse de manipulación cuando circunstancias naturales influyen sobre nosotros: clima, enfermedad, etc.; b) la persona manipulada ha de ser un individuo consciente, no animales o plantas; c) en último lugar, pero muy importante, el sujeto pasivo de la manipulación no ha de ser consciente de que se actúe sobre él, no ha de darse cuenta de la manipulación.

Es trágico que la generación del 68, fuera una de las más manipuladas en la historia. Para Riesman el éxito de la persona “dirigida exteriormente”, a la que pertenecería nuestra generación, consiste en neutralizar las manipulaciones sobre nosotros y saber manipular a otros. Yo soy más bien de la opinión que lo importante es reflexionar sobre nuestra libertad y para qué la poseemos.

Jordi Cervós es Neuropatólogo y Rector Fundacional de la UIC. En 2009 recibió su séptimo Honoris Causa

6

CAMPUS

CONSELL

ACADÈMIC I SOCIAL

Roger Jiménez, director

Bolonya planteja ampliar el CAS

U

n dels tres pilars de la UIC és el Consell Acadèmic i Social (CAS), òrgan col·legiat de participació de la societat a la universitat que, juntament amb el Patronat Universitari i la Junta de Govern, té una presència fonamental en tasques consultives i d’assessorament, així com en la promoció social de la institució. “Una activitat tan eficaç com silenciosa”, segons explica Teòfil Sánchez, fins fa poc director del Servei de Relacions Institucionals de la UIC, que ha tractat més directament amb les persones del CAS des del període fundacional.

El CAS és una entitat que, en paraules de Teòfil Sánchez, “té el suport d’un ampli nombre de professionals que ofereixen, desinteressadament, els seus serveis a alumnes i antics alumnes”.

En aquesta nova columna els membres del CAS parlaran de la interacció entre la societat i la universitat

newsuic

octubre-desembre de 2009

Congresos

La UIC acoge el X Congreso Cultura Europea Unos 120 inscritos de 15 países diferentes en la primera edición que se celebra en Barcelona REdacción

L

a UIC acoge, del 22 al 24 de octubre, el X Congreso Cultura Europea, organizado por el Institut Carlemany d’Estudis Europeus (ICEE) de la Universidad. Tras celebrarse las anteriores nueve ediciones en Pamplona, en la Universidad de Navarra, esta décima edición se celebra en Barcelona.

El Congreso de Cultura Europea pretende “estudiar la rica realidad cultural de los países europeos”, dice En-

realidad de siglos

“Europa es una realidad cultural mucho antes de su proyecto económico o político”

posibilidad de presentar comunicaciones) y un programa cultural. El congreso pretende abrirse a los universitarios, y ya desde la misma organiza-

Másters

Primer máster oficial de España con orientación exclusiva de investigación en Fisioterapia REdacción

Els seus membres realitzen importants tasques d’assessorament de manera regular, a vegades reben consultes sobre determinats aspectes i també se’ls demana accions concretes. També fan aportacions econòmiques. A més de les quatre sessions anuals preceptives, molts membres mantenen el contacte amb el rector o amb el responsable de Relacions Institucionals, el qual destaca la longa manu que representa aquest consell, i l’eficàcia d’aquest organisme. Un exemple recent va ser la posada en marxa del grau en Publicitat i Relacions Públiques, en què han tingut una intervenció especial Ildefons García Serena, president de GRM, i Josep Martínez-Rovira, vicepresident executiu de Media Planning.

El CAS va començar ontològicament vinculat a la UIC i es va posar en funcionament des del primer any, presidit per Josep Ferrer Sala (grup Freixenet). Amb el temps s’ha anat consolidant com un instrument de gran efectivitat i constitueix un “networking” d’alta eficàcia pels seus contactes en els diferents camps d’activitat empresarial i professional. “Amb la implantació de l’Espai Europeu d’Educació Superior, més conegut com el ‘pla Bolonya’ –precisa Teòfil Sánchez–, el CAS tindrà encara més sentit i, probablement, s’haurà d’ampliar per les noves exigències en la docència i la necessitat de més contactes amb el sector empresarial”.

Per desenvolupar el concepte de les característiques d’una universitat privada com la UIC i el suport necessari de la societat, els diferents membres del CAS escriuran properament en aquest espai. 

rique Banús, director del ICEE y decano de la Facultad de Humanidades de la UIC. “Europa –sigue Banús– es una realidad cultural mucho antes de que se realizara un proyecto económico o político. Europa se ha hecho a base de trasvases culturales, de influencias, de mestizaje; y también de rechazos y estereotipos”.

Este congreso contempla sesiones plenarias, sesiones de comunicaciones, un programa especial para universitarios (a los estudiantes, sobre todo de tercer ciclo, se les ofrece la

L

a Universitat Internacional de Catalunya (UIC) ha inaugurado la primera edición del Máster Universitario en Fisioterapia y Evidencia Científica, un máster pionero que pretende que el fisioterapeuta pueda ser capaz de interpretar las aportaciones científicas que generan las nuevas perspectivas de intervención y de investigación, así como de aplicar las diferentes metodologías científicas en la construcción de los conocimientos.

Según declaraciones de la Directora de Fisioterapia de la UIC, la Dra. Caritat Bagur, “los fisioterapeutas no sólo deben ser capaces de trasladar los resultados de la investigación científica a la práctica profesional, sino que también deben intervenir activamente y de manera útil en las diferentes etapas de los procesos de investigación científica”.

La formación del máster pretende, por tanto, dotar al alumno de las competencias necesarias para incorporar y fomentar la práctica de la Fisioterapia basada en la evidencia a la práctica profesio-

nal, y para ser partícipe de la evolución científica de esta disciplina.

También recientemente la UIC ha firmado un convenio marco de colaboración con el Centro Cochrane Iberoamericano para implementar conjuntamente proyectos de carácter académico, científico, tecnológico, social y cultural.

En este sentido, Cochrane ofrecerá colaboración docente y de apoyo en la aplicación de la metodología de investigación específica de la fisioterapia basada en la evidencia, dentro del nuevo máster universitario. 

ción participan activamente alumnos de la UIC. Al cierre de esta edición ya eran 120 las personas inscritas, provenientes de 15 países diferentes, entre los cuales destacan Turquía, Polonia, Italia, Alemania, EEUU, Gambia, Portugal, Irán, Venezuela, Rusia, Egipto o República Dominicana.

En el desarrollo de este congreso, también colabora la Cátedra Jean Monnet del profesor Banús, así como la European Community Studies Association (ECSA). (www.uic. es/cultura-europea). 

Servicios

Antes SOAP, ahora SEP

E

ste curso, el Servicio de Orientación Académica y Profesional (SOAP) ha cambiado de nombre. La UIC, desde sus inicios ha apostado firmemente por una formación en competencias, por eso, el nuevo Servicio de Estrategias Profesionales (SEP), pretende “dar las habilidades y aptitudes necesarias para hacer llegar el talento a las empresas”, dice Edith Castellarnau, responsable del SEP. Una de las grandes bazas del servicio es la herramienta de bolsa de trabajo, destinada tanto a alumnos como antiguos alumnos. También impulsa la Jornada Universidad-Empresa, entre otras actividades.

Es un servicio, en definitiva, para ayudar a completar la formación académica. 

Alumnes

Formant estudiants per a Bolonya Un grup d’estudiants de la UIC, en col·laboració amb la UPC, han participat en un taller de formació en assegurament de la qualitat de la universitat en l’EEES. Maria Ballbè

E

3r ADE / 3r Periodisme

n l’anterior Newsuic apareixia una entrevista a M. Jesús Castel, responsable de la Unitat Tècnica d’Assegurament de la Qualitat. Aquest cop són els alumnes els qui, gràcies a la UIC i la UPC, han pogut implicar-se en el tema. Amb la col·laboració d’AQU Catalunya, aquestes dues universitats han ofert una activitat formativa als estudiants per tal de participar en programes d’avaluació impulsats per agències de qualitat del sistema universitari: del 8 al 10 de setembre

a la UPC, i del 14 al 15 a la UIC. Va ser un curs breu però intens, amb la participació de molts experts, sessions teòriques i pràctiques.

Quina n’ha estat la conclusió?

Per tal de garantir una bona formació universitària i poder adquirir certes competències no només hem de tenir avaluacions de qualitat, sinó que és necessari involucrar-nos-hi. El grau de satisfacció de l’estudiant, la seva opinió, és rellevant per poder millorar en molts aspectes. És per aquest motiu que es convida a participar-hi activament. Un clar exemple són les enquestes a l’alumnat al final de cada assignatura. 

LA FOTO DESTACADA

Fan 10 anys a la UIC

En el marc del claustre universitari 2009, celebrat el 17 de juliol passat, el rector, el Dr. Josep Argemí, va fer el lliurament de medalles de 10 anys a la UIC. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: Maria Led, Mabel Diez-Caballero, Pilar Bofill, Vicky García Bustos, Santiago Arenas, Néstor

Company, Lourdes Domínguez, Susana Cazcarra, Albert Martorell, Isabel López, Agustí Fontarnau, Amparo del Río, Mariona Vila i Josep Olives. Sandra Torrents i Agustí Acosta van excusar la seva absència, però també han rebut aquest reconeixement.

CAMPUS

newsuic

octubre-desembre de 2009

fotoblog

passarà

aquest trimestre +info: www.uic.es/agenda

Paco Elvira

E

16/10/09

Jornada de formació de líders Campus Barcelona Més informació: www.uic.es/liders

ta valió la pena. No sé si muchos directores o editores opinarían lo mismo que yo en los tiempos actuales. ¿Qué os parece?

reció que una vista aérea podría proporcionar una foto diferente y de más impacto, complementada después con otras tomadas dentro de los colegios electorales.

Para ello hubo que alquilar un helicóptero con el consiguiente coste, aunque desde mi punto de vis-

Paco Elvira es profesor de Periodismo Fotográfico de la Facultad de Ciencias de la Comunicación

20/10/09

Inauguració Fase Local Congrés UNIV amb Eduardo Verástegui Campus Barcelona Més informació: www.uic.es

20-24/10/09 Congrés Cultura Europea Campus Barcelona

250, 55, 20, 1!

Més informació: www.uic.es/cultura-europea

Taller vertical: 250 alumnes d’arquitectura, 55 grups, 20 grups finalistes, 1 grup guanyador

02/11/09

Castanyada Internacional Campus Barcelona Més informació: www.uic.es/estudiants

14/11/09

Jornada de Portes Obertes Campus Barcelona Més informació: www.uic.es/jpo jury FINAL La panoràmica mostra un moment de presentació dels projectes davant del jurat

U

jectes vius, jocs socials’. El passat 23 de setembre es va donar a conèixer el grup guanyador.

Per segon any consecutiu, s’ha dedicat a la relació entre arquitectura i jocs com un element d’interacció social, tal com va explicar Luis Moreno Mansilla: “l’arquitectura té una condició d’interacció entre les persones; per això és interessant lligar l’arquitectura als jocs”. Emilio Tuñón va destacar que “el fet d’utilitzar l’inici de curs per realitzar un taller en el qual tots els alumnes de diferents nivells treballen junts i s’estableix una petita competició crea un estat de

companyonia i una predisposició a l’aprenentatge que és interessantíssim; em sembla una de les idees més brillants que des de fa anys ha tingut l’escola d’arquitectura de la UIC”. Tuñón i Moreno Mansilla; el responsable de l’editorial ACTAR, Ramon Prat, i l’arquitecte xilè Enrique Walker, acompanyats del director i del sotsdirector de l’ESARQ, Vicente Sarrablo i Borja Ferrater, respectivament, va exercir de jurat, i van donar a conèixer el projecte guanyador: Happy Furniture, per “utilitzar el moble de saló com a element socialitzador”, segons el jurat. 

19/11/09

Jornada UniversitatEmpresa per a ADE i Dret Campus Barcelona Més informació: www.uic.es/jue

19-21/11/09 IV Simposi d’Implantologia Campus Barcelona

Més informació: www.uic.es/implantologia

01-18/12/09

Campanya Solidària de Nadal Als dos Campus Més informació: www.uic.es/estudiants

CAPELLANIA UNIVERSITÀRIA

Mn. Mn.Miquel MiquelÀngel ÀngelCastelló Castelló macastello@uic.es macastello@uic.es

Elogio de nuestra pequeñez

H

DELS EXPERTS www.uic.es/guia-experts

jvq@avqadvocats.com

Alumnes

n total de 55 treballs presentats i un guanyador. En una setmana, uns 250 alumnes de segon a cinquè del Grau en Arquitectura, organitzats per grups, han muntat un taller de jocs a la UIC, dirigit aquesta vegada pels arquitectes Emilio Tuñón i Luis Moreno Mansilla, premi Mies van der Rohe 2007.

Es tracta del tradicional Taller Vertical, patrocinat per Reig Capital Group, que enguany s’ha celebrat sota el lema ‘Ob-

LA VEU

Javier Vidal-Quadras

n primer lugar, comentar que este espacio que inauguro en este número de Newsuic es un lugar abierto para que mostréis vuestras fotos y las comentéis, como yo hago con ésta.

Esta foto es un ejemplo de la información de calidad en unos momentos difíciles en que las empresas periodísticas reducen sus presupuestos. Fue tomada el pasado mes de abril en Sudáfrica con motivo de las elecciones generales celebradas en el país africano. Se registró una afluencia masiva de votantes, incluso en colegios electorales enclavados en áreas rurales de mayoría negra. Me pa-

REdacció

7

abía pensado hacer un elogio a nuestra pequeñez. Parecerá una tontería, pero a mí me parece algo estupendo ser imperfecto.

Como es natural, de buenas a primeras, no me gusta descubrir que no soy especialmente simpático o gracioso, que hablo regular, no tengo madera de líder y un sin fin de cosas más. Pero luego pienso que no pasa nada: soy como Dios ha querido que fuera. Desde lue-

go si me hubiera querido más dotado en alguna cosa, ya lo habría hecho. Casi podría decir que mis limitaciones son tan importantes como mis cualidades. Porque tienen el poder de hacerme especial. Especialmente corto, podría pensar alguien... No, especialmente normal y cercano. Eso siempre que las acepte con serenidad y alegría: como un niño o un anciano aceptan que no pueden dar más de si. ¿Por qué no nos mostra-

mos como somos y aparentamos ser mejores, más listos, más divertidos o ingeniosos de lo que somos en realidad? ¿Por qué nos da miedo que conozcan nuestras limitaciones?

Es curioso que nos esforcemos tanto por ser especiales maquillando nuestro auténtico modo de ser, que es lo que realmente nos hace genuinos.

A mí, personalmente, me ayuda mucho saber que Dios me quiere como soy. Y Él no sólo sabe que soy imperfecto, sino que me ama más precisamente por verme tan poca cosa. Pero pienso que también sirve no mirarse demasiado a sí mismo, ni andar comparándo-

se con otros. Me acuerdo ahora de unas palabras de San Josemaría que, para mí, encierran buena parte del secreto de la alegría: Acostúmbrate a elevar tu corazón a Dios, en acción de gracias, muchas veces al día.

—Porque te da esto y lo otro.

—Porque te han despreciado.

—Porque no tienes lo que necesitas o porque lo tienes.

Porque hizo tan hermosa a su Madre, que es también Madre tuya. —Porque creó el sol y la luna y aquel animal y aquella otra planta. —Porque hizo a aquel hombre elocuente y a ti te hizo premioso...

Dale gracias por todo, porque todo es bueno.

El siglo de la familia

T

odos los años se celebra el día de la familia.

Pero dedicar un solo día a la institución familiar, parece poco. Por más grandes que sean los festejos.

Queremos ser amados por el mero hecho de ser, por ser lo que somos… y también por lo que no somos y nunca podremos llegar a ser. Este amor irrenunciable, que constituye el anhelo más profundo del corazón humano, se encuentra, cada vez más y sólo, en la familia. Por ello es nuestro más urgente deber el logro de familias fuertes, estables y unidas, donde este amor incondicionado e irrevocable cree las condiciones adecuadas para un desarrollo personal armónico y feliz. Sólo así conseguiremos erradicar muchas de las lacras que afligen a nuestra sociedad.

La familia no es un medio sino un fin, y tratarla como medio la acaba degradando.

Se habla mucho de la familia.

Se dice que la familia ha de resolver los problemas demográficos, dar la vuelta a la famosa pirámide invertida; ha de lograr trabajadores más felices y eficaces; aportar más riqueza al país y rescatar con nuevos hijos el deteriorado sistema del bienestar, para lo cual la familia, se dice a veces, ha de promoverse con incentivos y ayudas económicas…

Bienvenidas sean todas las ayudas (por desgracia, España está a la cola de Europa), pero que ellas no nos enturbien la mirada. La familia, como afirmaba Tomás Melendo, no es un medio, un instrumento, una herramienta al servicio del equilibrio demográfico, de la conciliación laboral o del bienestar social… La familia es un fin, y tratarla como medio la acaba degradando.

No existe para resolver ninguno de aquellos problemas —aunque puede hacerlo y, de hecho, lo hace mejor que nadie cuando se la deja ser lo que en verdad es. La ecuación es la inversa: la familia es lo más importante, y todo lo demás ha de ponerse a su servicio, que es lo mismo que decir al servicio de la persona.

Por ser la única comunidad que va ligada a la persona como tal, desde su concepción hasta su muerte, la familia es soberana y no puede subordinarse a ninguna otra institución.

Es el modelo, y las demás comunidades, desde la empresa hasta la sociedad en su conjunto, si quieren de verdad humanizarse, habrán de mirarse en el espejo de la realidad familiar y participar de sus rasgos personalizadores. El siglo XXI será, ha de ser, el siglo de la familia… o no será.

Javier Vidal-Quadras es subdirector del Instituto de Estudios Superiores de la Familia (IESF) de la UIC

8

Antics alumnes de la UIC al món laboral

ALUMNI

newsuic

octubre-desembre de 2009

Enganchados a las “mates” Son dos antiguos alumnos de la Diplomatura en Fisioterapia (01). Álex Zanuy y Rafa Villalón.

Terminaron la carrera y se pusieron a trabajar en su campo. Pero no era fácil y se les ocurrió una idea ingeniosa: un portal web para aprender matemáticas… divirtiéndose; y de momento ya han sido premiados con el mejor Plan de Negocio 2009, otorgado por la Jove Cambra Internacional (JCI) de Catalunya. jaume figa

L

redactor jefe

levamos ya más de dos años trabajando en el proyecto, y la respuesta hasta ahora ha sido muy positiva”. Es lo que dice Álex quien, después de trabajar seis años como visitador médico, pasó a dedicarse completamente a este proyecto que ya es una realidad: un portal web des del que aprender matemáticas jugando.

“La verdad es que estamos sorprendidos nosotros mismos del éxito”, reconoce Rafa.

Tanto Álex como Rafa, al terminar la carrera se pusieron a buscar trabajo en el mundo de la fisioterapia, pero no les fue nada fácil: “hay trabajo para el fisioterapeuta –dice Rafa–, pero es difícil encontrarlo”. Así que un día decidieron poner manos a la obra en algo que les rondaba la cabeza:

Tecartecnologia a Menorca

crearon Didáctica Digital S.L., sociedad fundada para el desarrollo de contenidos digitales innovadores dirigidos al sector educativo que desarrolló el producto matematics.es. ¿De qué se trata? De un recurso interactivo e-learning, para ser usado indistintamente en casa o en el colegio, teniendo la sensación de que se está jugando con un avatar personal, al que poder vestir de muy distintos modos, según lo que le hayas podido comprar con los puntos que te dan las actividades bien hechas…

“El profesor –dice Álex– va teniendo un control de todos los ejercicios que realizan, su evolución, los errores que cometen, las dudas que tienen…”. 24 horas, 365 días al año.

Matematics.es quiere ser el primero de una generación de productos que pone su granito de arena en la mejora de la edu-

En el alma mater Rafa Villalón y Álex Zanuy en una foto tomada recientemente en el Campus Barcelona de la UIC

cación. Hoy este portal ofrece las versiones completas en catalán y en castellano. También, como escuelas extranjeras se han interesado en él, se está traduciendo a distintos idiomas: inglés, francés, portugués… Sólo en Sudamérica tienen más de tres mil entradas al mes. Y eso que acaban de empezar: han estado en período de pruebas y en septiembre comenzaron a funcionar realmente.

Pero aquí no se detienen.

Puesto en marcha, además de ir

Àlex Díaz Arquitectura ‘07

L

’Eduard Coll té 25 anys, viu a Ferreries, Menorca, i al finalitzar els estudis de Fisioteràpia (2007), va muntar, amb dues companyes, una consulta amb una tecnologia que fa servir equips com el Barça i el Joventut de Badalona: la tecartecnologia.

A més, compagina aquesta feina amb una altra com a fisioterapeuta en dos geriàtrics.

En què consisteix aquesta tecnologia? La TecarR és una ona que activa cèl·lules sanes: “així –diu l’Eduard– s’accelera el metabolisme del cos, cosa que recupera i millora els objectius de qualsevol tipus de tractament”. I és que amb aquesta tecnologia, a la seva consulta volen tractar als pacients com es mereixen: “apostem per un tracte proper al pacient. Per això procurem estar al màxim d’actualitzats i informats per donar-los el millor servei”. Potser és un bon costum que ja va agafar a la universitat, d’on recorda el “bon tracte rebut dels professors i, sobretot, el bon ambient i complicitat dels seminaris teorico-pràctics”.

Premiat per un blog amb molt d’humanisme

F

a molt poc que l’Àlex va deixar la Universitat. Avui, de tant en tant s’hi deixa veure per fer-hi alguna visita, sobretot a l’escola d’arquitectura, l’ESARQ: “una de les coses que més destacaria de l’Escola d’Arquitectura de la UIC és la visió humanista de l’arquitectura i l’aprenentatge en el món global”. Potser aquest humanisme és el que va fer que creés un blog que ha estat premiat amb la Menció Especial del Jurat en Innovació dels Premis Catalunya Construcció 2009, lliurat el 4 de juliol passat, a l’hotel Hilton de Barcelona. “És un blog que realitzo amb la meva dona i sòcia Esther per fer més propera als arquitectes i a possibles compradors i/o llogaters l’obra que estem fent a l’Hospitalet, i la veritat és que hi tenim moltes visi-

mejorándolo poco a poco, quieren ofrecer algún programa también para estudiantes mayores –de momento es para primaria

Periodisme i Humanitats ‘06

AL MÓN LABORAL

1r Publicitat i relacions públiques

Puesto en marcha, además de ir mejorándolo poco a poco, quieren ofrecer algún programa también para estudiantes mayores

Anna Viladot

EL SALT

Ferran cabòs

PROYECTOS DE FUTURO

y secundaria–, otro para la lectura… “Toda la financiación dependió de nuestros bolsillos, y de los que colaboraron”, dice Rafa. “Los bancos no nos daban nada porque pedían facturación… y, lógicamente, ¡cómo íbamos a tener factura si no habíamos comenzado!”. Una de las contradicciones que a veces nos encontramos. El caso es que para cuando puedan facturar, ya no necesitarán créditos: el interés es grande y esperan tener éxito. Y todo apunta a ello.

tes”. L’obra en qüestió és un gran edifici d’habitatges que dirigeix amb Andreu Jofré, també antic alumne de l’ESARQ (2006).

L’Àlex diu que “veient que la societat del coneixement es basa en la transferència de la informació, la interactivitat, vam pensar que el millor, durant la construcció, era que tothom sabés amb pèls i senyals com evolucionava tota l’obra”. “En arquitectura no existeix aquesta comunicació tan directe i volíem fer alguna cosa per crear un equip de decisió per consens, en què les directrius fossin compartides per tècnics, promotors, constructors, futurs habitants de l’edifici...” Un diari d’obra, en definitiva. Obert i humà. L’humanisme de què parlàvem al principi. “Moltes vegades escoltar la gent és més important que parlar”. Això és el

L’Anna ja ha donat unes quantes voltes: pràctiques a Onda Cero, TV3, TVE i El Periódico de Catalunya. En acabar els estudis va estar una temporada a Londres. Quan va tornar es va incorporar a Esplugues Televisió com a presentadora, redactora, editora i productora de dos programes: “Els pols de la ciutat” i “L’Ull al dia”. De la UIC recorda els seus companys que “encara som com germans”, el professorat i sobretot els grans moments a la facultat. Ara voldria compaginar algunes tardes de ràdio amb l’empresa familiar, de la qual porta la comunicació interna

Maria Lacalzada Odontologia ‘04

La Maria té molt clar els seus objectius i creu que per aconseguir-los cal seguir estudiant. Després de fer Odontologia a la UIC, va seguir amb un postgrau en tècniques quirúrgiques i un màster en medicina bucal; té la intenció d’estudiar un màster en periodòncia. Recorda bons moments universitaris a la UIC: “els companys de laboratori, les rialles i també els nervis a la clínica universitària”.

Gràcies al seu esforç ha arribat a treballar en un centre d’atenció primària i en una clínica dental.

Silvia Requena Dret ‘03

La trajectòria de la Sílvia és molt àmplia: ha treballat al despatx Junceda&Medina Advocats, a l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, a l’Institut Català de la Dona, al Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya...

Del seu pas per la UIC s’emporta una pila d’amics, a més del “desig constant de millorar personalment”. Després de tota la seva experiència li agradaria “fer créixer el despatx on actualment treballa, acabar el doctorat i poder-ho compaginar amb la

Ens agradaria que poguessis compartir amb tota la comunitat universitària els teus progressos professionals. Escriu-nos a newsuic@uic.es FE D’ERRADES: en l’anterior Newsuic, a la secció Alumni, hi apareixia Josep M. Prats com a president de FAPEL, quan en realitat n’és el vicepresident

OPINIÓ

newsuic

octubre-desembre de 2009

9

DIGUES, Quina notícia o imatge t’ha impactat més, últimament?

Vicky García

Sol Turró

Laura Díaz

Sergi Torroella

Rpble. de protocol de la UIC

Lcdo. en ADE y 1º de Derecho

2n de Comunicació Audiovisual

1r d’Educació Primària

Me sorprende positivamente la movilización de la sociedad civil en temas como la defensa de la vida, de los derechos fundamentales, frente a las decisiones de los poderes políticos.

Sin duda, la muerte del capitán del Espanyol, Dani Jarque. Nunca me olvidaré de los buenos momentos pasamos todos los aficionados, viéndole jugar . Visca l’Espanyol!

El fenomen Millet realment m’ha impactat molt. Mai m’hagués imaginat que la corrupció afectaria a una institució tan prestigiosa com és el Palau de la Música Catalana.

Hi ha una cosa que em crida l’atenció, i és que darrerarment s’ha disparat el número d’ assassinats a la pròpia ciutat, a Barcelona.

Que t’agafi tan “a prop” impacta...

L’EDITORIAL

La força de l’esforç

D

ins del procés de transformació en el qual estem immersos s’han donat a conèixer darrerament estudis i punts de vista interessants, que parlen de recuperar el valor i la cultura de l’esforç, començant pel món adult, atès que els joves s’hi emmirallen. En primer lloc, escriptors i conferenciants coincideixen que el treball és el que dóna sentit a la vida, el que ens articula com a persones i ens col·loca al món. A més, és un deure moral envers la col·lectivitat. Un sociòleg feia al·lusió a les queixes d’empresaris i d’altres persones que es demanaven per la pèrdua del sentit de la feina ben feta entre els joves, i que els responia la pregunta formulada així: “Aquesta pèrdua, és una qüestió només dels joves o potser els ho hem ensenyat nosaltres?” En principi, no naixem amb una predisposició a fer malament les coses, sinó que tal vegada creixem en un entorn que ens ho imposa.

També cal fugir de simplificacions, com ara el concepte elitista de la feina ben feta, atès que també l’ha de fer tothom: el cambrer, el que fa la neteja, l’informàtic, el professor quan es prepara la classe, l’estudiant amb el seu esforç de concentració... Potser aquest és un punt de partida per aconseguir el respecte a un mateix i als altres, la confiança per superar els temors i els malestars propis, l’interès i l’atenció per allò que cau més enllà del propi jo, i la integritat, que ens fa ser persones amb qualitat humana per fer el bé. 

NEWSUIC STAFF

Carta

Not all the mountain

del director

is oregan

Roger Jiménez

Victor Küppers kuppers@kuppers.com

rjimenez@cir.uic.es

El código del talento

E

ntre las lecturas del verano me han interesado de manera especial dos títulos: El código del talento y Fueras de serie (Taurus) –de los periodistas estadounidenses Daniel Coyle y Malcolm Gladwell–, que han alcanzado las superventas en su país. En tiempos de recesión y austeridad los manuales que aconsejan cómo hacerse millonario en cuatro días han desaparecido de las librerías para ceder paso a la idea de que la excelencia profesional, artística o deportiva no es innata y puede lograrse con motivación, muchas horas de dedicación, un método de trabajo adecuado y la instrucción precisa. Estos libros están inspirados en las investigaciones del sueco Anders Ericsson, profesor de psicología en la Universidad de Florida, quien ha desmontado algunos mitos acerca de los genios de nacimiento y del papel de la genética en la memoria y el talento.

Freud se consideraba un hombre afortunado porque nada en la vida le había resultado fácil. Gladwell pone tam-

bién el ejemplo de los Beatles, a quienes llegó el apogeo creativo a mediados de los años 60 pero, por entonces, John Lennon y Paul McCartney llevaban diez años tocando juntos. Una conclusión compartida por ambos autores es que el talento innato, en el caso de que exis-

La excelencia profesional no es innata y se logra con motivación y dedicación ta, es insuficiente, como también lo es dedicarle horas sin más a la tarea en cuestión. La clave del talento es la “práctica deliberada”, cuyo motor es la motivación. Ya no se estilan recetas tales como aprender divirtiéndose. Se recomienda evitar caer en la rutina y saber levantarse después de tropezar. Todo lo demás es pura demagogia.

DESTAQUEM DES DE NEWSUIC

VI Fòrum sobre Avaluació Superior i de la Recerca

DIRECTOR: Roger Jiménez DIRECTORS ADJUNTS: Núria Marsal, Elena Castellarnau REDACTOR EN CAP: Jaume Figa director d’art: Javi Quintano

col·laboracions

Mn. Miquel A. Castelló, Jordi Cervós, Sergi Doria, Victor Küppers, Joaquín Luna, Jordi Santamaria, Toni Sellas, Javier Vidal-Quadras.

FOTOGRAFIA

Arxiu fotogràfic, FOTOGRUP, Miquel Llonch, Paula Barroso (retoc fotogràfic)

redacció

Maria Ballbè, Carla Bonadona, Ferran Cabòs

REVISIÓ D’ESTIL CATALÀ INCYTA Multilanguage, SL

IMPRESSIÓ

IMGESA Gràfiques del Llobregat

Posant en comú experiències sobre l’EEES. Del 8 a l’11 de setembre va tenir lloc a Vigo el VI Fòrum sobre Avaluació de la Qualitat de l’Educació Superior i de la Recerca. Aquest fòrum, organitzat per la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) i les universitats de Vigo i Granada, es dirigeix a representants d’institucions i enti-

tats en l’àmbit de l’educació superior. La UIC hi va ser present a través de professorat de Fisioteràpia i personal no docent.

La sessió impartida per M Jesús Castel i Elena Santa Maria, del Servei d’Innovació i Qualitat Educativa (SIQE), “Experiencia de la evaluación docente en la UIC” ha estat seleccionada com una de les sis millors entre més de 400 ponències i està previst que es publiqui properament per la revista Cultura y Educación. 

El lado oscuro

E

sta semana me ha tocado trabajar con vendedores del sector del automóvil, personas fantásticas. He tenido la poca delicadeza de preguntarles por qué las ventas van tan mal este año. Para provocar, haciendo amigos... Dado que están sufriendo la peor crisis, muchos se enfadaban y reaccionaban airados con argumentos del tipo “es que estamos notando mucho la crisis”, “no entra nadie en la exposición”, “los pocos que entran saben que estamos muy tocados y aprovechan para apretar el precio”, “no tenemos buenas promociones de marketing”, “la competencia es muy agresiva” o “mi jefe es un mamón”. Todos estos argumentos tienen tres cosas en común: son hechos negativos, pueden ser ciertos y, ésta es la importante, no dependen de uno mismo, no son controlables por parte del propio vendedor. Sin embargo, hay otras cosas que sí dependen del propio vendedor, que éste puede controlar al 100%. Por ejemplo, puede ser amable con los clientes, puede prepararse mucho mejor en el conocimiento de su producto y de sus competidores (antes no era necesario porque se vendía con facilidad), puede salir a buscar clientes fuera de la exposición si éstos no entran, puede llamar a los clientes que hace siete años adquirieron un vehículo en la propia concesión para proponerles la prueba de un nuevo modelo (hay que tener en cuenta que los vehículos se cambian cada seis años de media), etc. Yo me muevo profesionalmente en el mundo comercial y en este ámbito siempre he encontrado dos tipos de vendedores: los que se lamentan y los que se centran en lo que depende de ellos. Esta idea creo que es trasladable a todas las personas, las hay también de dos tipos: las que lloran y las que luchan. ¡Estamos rodeados de llorones! Rodeados de personas que están, que viven, que son del “Lado Oscuro”, que se quejan por todo y que se escudan en circunstancias adversas que no controlan.

Afortunadamente, la guerra no está perdida porque también hay personas que están en “El Lado de la Luz”, dispuestas a esforzarse, a ser proactivas y a enfocarse en lo que está en sus manos para

mejorar una situación.

Cuando leas esto seguro que piensas “es verdad, conozco a muchas personas así, suerte que yo estoy en el lado bueno”. ¿Seguro? Es importante saber dónde estás; hay mucho “camuflado”, ¿eres un Jedi o una Tropa de Asalto del Lado Oscuro?, ¿estás con Yoda o con

Uno está en el bando del enemigo cuando utiliza con frecuencia estas palabras: “es que...”.

Darth Vader? Identificarte es muy fácil. Uno está en el bando enemigo cuando utiliza con frecuencia estas dos palabras: “Es que…”. Siempre hay un “es que” que justifica una actuación, un resultado mediocre que, por supuesto, nunca es culpa nuestra.

“Es que la cosa está muy mal, es que tiene mal carácter, es que estoy cansado, es que he dormido mal, es que ya lo hemos intentado, es que, es que, es que…”. La buena noticia “es que” curarse es también muy fácil. La manera de escapar del Lado Oscuro de las Excusas es actuando bajo la siguiente premisa. “YQPHP: Yo qué puedo hacer para…”, y colocar a continuación el problema o la circunstancia que quiero mejorar. “Qué puedo hacer yo para llevarme mejor con esta persona, para superar las dificultades, para superar el cansancio, etc.”. ¡Hay que elegir bando! Los requisitos para estar en el “Lado de Oscuro” son quejarse y no hacer; por el contrario, para estar en “El Lado de la Luz” los requisitos son no quejarse y luchar. Por eso estamos rodeados. En la vida es más fácil ser mediocre que grande, es más cómodo quejarse, lamentarse, excusarse en el entorno, las circunstancias, otras personas, etc., que centrarse en lo que controlamos, en esforzarnos y luchar. Victor Küppers es profesor de la Facultad de Ciencias Economicas y Sociales

10

RECERCA

D’UN COP D’ULL

Harvard, interessada a formar part de la Càtedra ASCER Segons va publicar el 16 de setembre el diari Cinco Días, la prestigiosa Graduate School of Design de la Universitat de Harvard i la Xarxa de Càtedres Ceràmiques podrien arribar a un acord de col·laboració i sumar-se així a la llista d’escoles superiors adscrites a la iniciativa docent que promou l’ASCER. La Xarxa de Càtedres ASCER, que es va crear l’any 2005, la formen la UIC i quatre institucions acadèmiques més: la d’Alacant, la Politècnica de València, la Politècnica de Madrid i la Jaume I de Castelló. Totes actuen sota un mateix propòsit, aprofundir l’estudi d’aquest material i acostar als futurs arquitectes la tècnica i pràctica ceràmiques, però cadascuna centra la seva tasca en uns continguts concrets.

Nova web Global Talent La Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) ha posat en marxa Global Talent (www.globaltalentfcri.com), un diari digital català amb vocació internacional. Amb el suport del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya, es tracta de la primera concreció de l’esperit divulgador de la ciència recollit en el Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació (PNRI), al qual està adscrita la UIC. El nou diari és un model col·laboratiu i sinèrgic entre tots els actors del sector de la recerca.

Avenços en el IV Simposi d’Implantologia La UIC acollirà els dies 19, 20 i 21 de novembre el IV Simposi d’Implantologia per intercanviar coneixements sobre els nous avenços en aquest camp. El simposi, que se celebra cada dos anys, està impulsat per la Facultat d’Odontologia de la UIC. Aquest any, se centrarà en qüestions com l’estètica en implantologia o la cirurgia preprotètica i reconstructiva.

A més, revisarà l’estat dels programes de diagnòstic i la planificació de tractament i es retransmetran operacions quirúrgiques en directe. El Simposi aplegarà una vintena de ponents de reconegut prestigi, tant nacionals com internacionals.

newsuic

octubre-desembre de 2009

Projectes de recerca

“Pensar amb imatges” Pensar amb imateges: a través de les imatges. És a dir, a través d’una relació coherent de conceptes, arribar a un final amb sentit. Un projecte format per un equip d’Humanitats: Gaspar Pujol, Fernando Sánchez-Costa, Jordi Carcasó i Xavier Escribano Gaspar Pujol

D

es del febrer de 2007, els professors de l’Àrea de Pensament treballem en un projecte per a la millora de la qualitat docent en les assignatures vinculades a la nostra Àrea de Pensament Antropològic, Polític i Social, que s’imparteixen a tot l’alumnat de la Universitat durant el primer any de carrera.

Aquest projecte va sorgir amb el nom de “Pensar amb imatges”, i actualment es troba en fase d’ampliació i de prova.

“Pensar amb imatges” és un espai a la xarxa per a la reflexió simbòlica, que consisteix en una base de dades o fons d’imatges, descrites utilitzant etiquetes conceptuals. És a dir, a cada imatge, a més d’un text explicatiu, li correspon un concepte filosòfic o més, com ara “centre”, “autoritat”, “cosmos”, “benefici”, que les defineix i relaciona.

També incorpora un cercador que permet trobar imatges segons les seves etiquetes o paraules clau.

El que fa interessant aquesta eina és que es pot navegar d’una imatge a l’altra seguint aquestes paraules clau, ja sigui de manera pautada seguint uns itineraris prefixats pels professors, o bé de forma lliure. Així, en fer clic sobre qualsevol de les paraules clau d’una imatge, l’eina mostra totes les altres imatges de la base de dades que la comparteixen, i n’enriqueixen el sentit.

La sempre creixent base de dades d’imatges inclou esquemes del Dr. Josep Olives, iconografia cristiana medieval, mandales

A A. Una escala de la Sagrada Família segueix la forma geomètrica espiral que es troba a la natura. Alguns literats i pensadors han utilitzat la figura de l’espiral per descriure l’ascensió de la persona cap a nivells superiors de consciència.

B. El doble rostre del déu romà Janus figura la doble mirada de tota persona: cap a fora i cap endins, copçant la realitat externa i escrutant el propi interior. C. Fragment de La Primavera, de Botticelli, on es representen Les Tres Gràcies, figures de la gratuïtat i de la dinàmica del bon donar i del bon rebre. E. Dibuix d’en Josep Olives representant el ‘mite de la caverna’ i el camí de l’alliberament proposat per Plató. F. Representació de la serp egípcia Ouroboros,símbol de l’estructura cíclica del cosmos i del procés de generació-destrucciógeneració universal. D. Els contes infantils també contenen imatges riques en simbolisme. Com la Bella Dorment, l’ànima de la persona només es desperta quan és cridada per l’amor.

orientals, mitologia grecoromana, imatges de la natura, i tot un seguit de representacions plàstiques que “parlen” per elles mateixes. L’eina convida als alumnes i als professors a endinsar-se en el llenguatge simbòlic, descobrint

B

C

D

E

grans interrogants

Aquesta és una eina que pot servir com a element de reflexió personal sobre els grans interrogants que ens envolten F

el valor intel·lectual d’aquestes imatges, convertint el simbolisme i l’art en general en vehicles de coneixement.

Així doncs, a través del projecte “Pensar amb imatges” pretenem aconseguir que els alumnes adquireixin la capacitat de reconèixer el significat arquetípic i filosòfic de les imatges amb contingut simbòlic o intel·lectual i que puguin establir relacions

entre aquestes i les idees de l’assignatura. A la vegada, l’eina pot servir com a element de reflexió personal, ja que aquestes imatges ens parlen constantment sobre els grans interrogants sobre la persona i sobre el món que ens envolta.  Gaspar Pujol és professor de la Facultat d’Humanitats

ENS

ESCRIUEN Ricard Mamblona uictv@uic.es

Documentar-se sobre documentals

D

ear Newsuic: Sóc a Londres gràcies a una beca que l’AGAUR em va atorgar per dur a terme una estada de recerca fora de Catalunya per tres mesos. Així que em vaig posar en contacte amb el que ara és el meu centre d’acollida, el CRFAC (Center for Research in Film and Audiovisual Cultures) adscrit a la School of Arts de la Roehampton University. Aquest grup d’investigació està dirigit pel professor Michael Chanan, qui és ara el meu tutor i un dels millors espe-

cialistes en cinema documental i, sens dubte, una gran influència en el desenvolupament de la meva recerca.

Ara estic capficat en trobar la relació que hi ha entre l’autor de documentals i la tècnica emprada en la seva aproximació a la realitat. En les últimes dues dècades, el cinema documental ha evolucionat molt, tant en les formes de representació com en el nombre de produccions, i l’interès per aquest gènere s’ha vist reflectit tant en el públic en general, com en la crítica i el sector acadèmic. I jo crec sincerament

que la digitalització té un paper important en aquesta nova era, que ja és coneguda com a postcine o, més concretament, postdocumental.

El Regne Unit, en aquest sentit, és un dels països amb més tradició documental i la bibliografia és rica i abundant. De la cultura anglosaxona sorgeix la nomenclatura que determina alguna de les branques més interessants d’aquest gènere com ara són el drama documentary, el docudrama, el mockumentary, rockumentary, el fake...

Londres és una de les ciutats europees que ofereix més visibilitat en relació al documental, ja sigui a través de les sales comercials, festivals especialitzats

o projeccions puntuals. Em podré moure pels prestigiosos arxius del British Film Institute o centres com el Barbican o el DocHouse, que acostumen a ser punts de trobada entre professionals, cineastes, acadèmics i públic en general, i una bona oportunitat per interactuar a través les variades activitats paraŀleles que s’acostumen a programar.

Això rutlla com oli en tub!

M’encanta Londres, és inabastable, incomparable, plena d’ofertes culturals i gastronòmiques.

Ei! I encara no he fet servir el paraigua!

See ya.

Ricard Mamblona.

Professor del Departament de Ciències de la Comunicació.

RECERCA

newsuic

octubre-desembre de 2009

Proyectos de investigación

Un estudio profundizará sobre el control del ciclo celular y el cáncer El Ministerio de Educación y Ciencia ha aprobado la dotación de 125.000 euros para la ejecución del proyecto de investigación New Phocco, dirigido por el Dr. Josep Clotet. New Phocco es un acrónimo que resume el proyecto titulado New Pho85 functions in the cycle control, y que pretende profundizar en el conocimiento de cómo se multiplican las células. Junto a Clotet, el equipo lo conforman las investigadoras Natalia Ricco y Sandra Menoyo.

REDACCIÓN

E

l control del ciclo de nuestras células es de una gran importancia: las células tienen que dividirse a la velocidad correcta, ni más rápido ni más lento. La necesidad de este ajuste se hace patente en diversas patologías: una disminución de la velocidad de reproducción puede llevar a la atrofia y al envejecimiento de los tejidos. En cambio, una velocidad excesiva puede llevar a la aparición de hipertrofias y tumores.

En estos momentos se conocen con bastante profundidad muchos de los mecanismos internos de regulación pero, en cambio, no es suficientemente conocido cómo estos mecanismos son modulados en función de los estímulos externos.

Pho85 es un gen de levadura descubierto hace unos 20 años que monitoriza la disponibili-

GRANDES CONSECUENCIAS

Si Pho85 regula el ciclo celular habría un nuevo elemento de control de la fisiología neuronal de consecuencias notables. dad externa de nutrientes y controla, por tanto, la homeostasis nutricional interna de la célula.

Se trata, pues, de una enzima capaz de regular el metabolismo celular. Hasta ahora no ha habido ningún grupo que haya sugerido que Pho85 esté involucrado en el control del ciclo celular, pero resultados preliminares del Dr. Clotet obtenidos el año pasado indican que podría ser así.

De hecho, su hipótesis es que la cantidad de nitrógeno, fósforo (y probablemente otros nutrientes) son detectados por Pho85, que transmite la información a

Dr. Josep Clotet, profesor e investigador del Departamento de Ciencias Básicas de la Facultad de Medicina y Ciencias de la Salud

la célula y ésta acelera su ritmo de reproducción. El objetivo del Dr. Clotet es observar una enzima vieja bajo la luz de una función nueva: el control de la reproducción celular. ¿Y por qué estudiar una enzima de levadura? Resulta que el gen Pho85 se encuentra con-

servado en las células humanas: se trata de CDK5, un gen de función bastante desconocido que sólo se expresa en las neuronas.

De ser cierto que Pho85 regula el ciclo celular aparecería en juego un nuevo elemento de control de la fisiología neuronal de consecuencias notables.

dels nostres professors

josep corcó (ed.)

JOsé ramón agustina

Enrique rovira-beleta

Bernat-Noël Tiffon

Experiències educatives a la UIC en el procés d’integració a l’EEES

El delito de descubrimiento y revelación de secretos en su aplicación al control (...)

Personas, dependencia, calidad de vida y nuevas tecnologías

Manual de actuación profesional en psicopatología clínica, criminal y forense: Una dimensión Jurídico-Legal

2009, UIC // 236 pàgs.

2009, Editorial la Ley // 352 pàgs.

2009, Editorial Hacer // 399 pàgs.

2009, J.M. Bosch Editores // 612 págs.

El llibre pretén ajudar a reflexionar sobre la metodologia de l’ensenyament aprenentatge impulsada en l’espai europeu d’educació superior (EEES), i recull un conjunt d’experiències i propostes que formen part de la història de la primera dècada de la UIC. Hi col·laboren prop d’una vintena de professors de diverses titulacions que expliquen les experiències en aquest àmbit.

El llibre està estructurat en quatre grans apartats, i en el primer hi apareix el projecte educatiu . A partir d’aquí, el llibre exposa experiències docents agrupades en tres apartats: àrees bàsiques transversals, centres i titulacions.

Aquesta monografia ofereix un estudi actualitzat de les complexes qüestions jurídiques relatives al control del correu electrònic en l’àmbit de l’organització, referit particularment a l’empresa. El llibre tracta d’aprofundir la definició dels límits que envolten el dret fonamental a la intimitat en el lloc de treball, en la seva doble dimensió: com a dret fonamental protegit per la Constitució i com a bé jurídic penal objecte de protecció en l’article 197.1 del Codi penal. L’estudi es realitza amb una finalitat juridicopenal, i, concretament, vol resoldre les col•lisions de deures davant les quals es troba l’empresari en l’aparició d’un risc de naturalesa delictiva.

El professor de l’ESARQ Enrique Rovira-Beleta i M. Àngels Treserra, directora de la Fundació Qualitat de Vida i Noves Tecnologies Acting & Vita resumeixen en el llibre diferents aportacions d’autors, institucions, empreses, associacions i experts, que pretenen divulgar de forma senzilla i amena l’ús de les anomenades noves tecnologies aplicades a les persones amb algun tipus de dependència, i classificades segons les característiques específiques de cadascuna.

El contingut d’aquest estudi està format per l’anàlisi de les circumstàncies de les persones que es troben en situació de dependència bé físiques com intel·lectuals.

La obra del profesor de Psicología Criminal de la UIC aúna la disciplina sanitaria de la salud mental y la disciplina jurídico-legal, revisando temas clásicos y novedosos: la dimensión temporal del informe pericial psicopatológico, aspectos sobre el internamiento psiquiátrico, sobre las medidas privativas y no privativas de libertad, entre otros temas.

Al final de cada capítulo se recogen anécdotas y curiosidades históricas de la Psicología, de la Psicopatología y de la Criminología.

Este libro viene a completar su anterior obra, manual que ha alcanzado la consideración como Temario de Oposiciones y de Empleo Público.

11

TESI

DOCTORAL Carme Balaguer mcbalaguer@cir.uic.es

Lectures matemàtiques

A

questa tesi ha estat plantejada amb voluntat de fer una petita aportació real al món educatiu, davant les dades que situen el fracàs escolar de l’ESO a uns nivells bastant importants.

La prevenció del fracàs escolar no es podia desenvolupar en aquesta mateixa etapa, sinó que calia pensar en un treball amb alumnat de primària, de manera que s’intentés afavorir un canvi en els hàbits de treball transversal, que millorés la qualitat de la tasca dels infants.

El dilema inicial va ser delimitar quin àmbit educatiu podia incidir d’una manera més directa i més efectiva en aquesta desitjada millora de rendiment, i la resposta va centrar-se en un tractament de la lectura, com a matèria transversal a totes les àrees acadèmiques. La lectura, en realitat, ens possibilita la comprensió o la incomprensió dels textos i dels enunciats de les tasques educatives; per tant, la millora de la comprensió lectora pot afectar CADA DIA

Les matemàtiques no són una matèria difícil de comprendre i aïllada de la realitat, sinó que es troben dins la nostra vida de cada dia. directament el desenvolupament educatiu dels infants.

La necessitat de focalitzar el tema de la tesi va portar a l’estudi de la comprensió en la lectura dels problemes matemàtics; d’aquesta manera, s’aconseguia treballar conjuntament dos dels àmbits educatius més bàsics en un sol programa.

L’instrument utilitzat per intentar aquesta millora en el rendiment matemàtic a través de la lectura va ser un model dissenyat per treballar la comprensió de les demandes matemàtiques.

L’essència d’aquest Programa de Lectura Estratègica dels Problemes Matemàtics (PLEPM) és treballar les matemàtiques a partir de situacions quotidianes. Això permet fer veure als infants que les matemàtiques no són una matèria difícil de comprendre i aïllada de la realitat, sinó que es troben dins la nostra vida de cada dia. També és una part essencial del Programa el fet que els infants aprenguin a ser conscients i responsables dels seus aprenentatges.

Aquest programa es va aplicar durant tres mesos en un entorn escolar real i va donar resultats molt interessants tant pel que fa a la millora del rendiment matemàtic, com pel que fa a l’adquisició d’hàbits de lectura comprensiva.

Carme Balaguer va defensar la seva tesi, Lectura Estratègica dels Problemes Matemàtics a l’Educació Primària, dirigida pel Dr. Salvador Vidal, el passat 8 de juliol.

12

INTERNACIONAL

newsuic

octubre-desembre de 2009

Erasmus

û

D’aquí i d’allà

100 alumnes, 15 nacionalitats El director de Relacions Internacionals, Matthew Kwiatkowski, el passat 21 de setembre, va presidir la sessió de benvinguda a l’alumnat estranger, que aquest any estudiarà a la Universitat a través dels convenis d’intercanvi Erasmus.

Anton Khavalyts

Ú Ú Carla Bonadona

L’equip de Relacions Internacionals va rebre el nou alumnat. (Al fons, d’esquerra a dreta: Sharon Rauet, Clara Clemente i Matthew Kwiatkowski)

P

rop d’un centenar d’alumnes de 15 nacionalitats diferents van assistir a aquesta primera sessió informativa d’inici de curs, coordinada per Clara Clemente, del Servei de Relacions Internacionals.

Els alumnes que s’hi van presentar procedeixen de diversos països.

Majoritàriament de Polònia, Itàlia, Alemanya i França, però també n’hi ha de Portugal, Bèlgica, Perú, Suècia, Finlàndia, Xile, Suïssa, Turquia, Argentina, Àustria i Txèquia.

El gran nombre d’alumnes italians és gràcies al Programa Internacional d’Administració i Direcció d’Empreses, que s’ofereix juntament amb el Politecnico di To-

ADE, UIC

M

2n Comunicació Audiovisual

REdacció

Akademia Polonijna University in Czestochowa

ELS MÉS NOMBROSOS

Molts alumnes són d’Arquitectura i Dret, però també n’hi ha d’altres titulacions rino. Molts alumnes estrangers es concentren en Arquitectura i Dret, però també hi ha estudiants d’Erasmus a Humanitats, Comunicació, Odontologia, Infermeria i Fisioteràpia.

Durant aquesta sessió de benvinguda de Kwiatkowski, diversos coordinadors acadèmics de les diferents facultats van presentar el seu funcionament i, a continuació, l’alumnat va rebre una àmplia sessió informativa de tot el que ofereix la UIC.

Món

de butxaca

XIFRES

E

l curs passat deixa algunes dades que matisen les xifres parcials d’inici de curs, en què sobretot es té en compte els alumnes d’Erasmus del primer trimestre.

Durant el curs 08-09, hi va haver alumnes matriculats procedents de 63 nacionalitats, dels cinc continents. Van ser a prop del 15% d’alumnes matriculats al UIC. Les matèries més sol·licitades entre els alumnes estrangers són Arquitectura, Odontologia, ADE, Humanitats -especialment els màsters i postgraus- i Dret.

e llamo Anton, tengo 19 años y vengo de Polonia. De hecho, soy ucraniano –vivo en Mariupol, una ciudad marítima, cerca de Donetsk–, pero hace tres años que comencé a estudiar en Czestochowa.

Durante mi segundo año de carrera comencé a hacer intercambio y estuve un curso en Canadá. Quizá sorprenda la edad que tengo con los tres años que llevo estudiando: en Ucrania se comienza la universidad antes que aquí…

Algunos compañeros me hablaron de la UIC, y descubrí que mi universidad tenía un convenio con ella desde hacía años. Así que decidí venirme aquí, para un curso académico completo. Estudio ADE. Tenía muchas ganas de conocer Barcelona. Me gusta mucho Barcelona porque pienso que es una ciudad con muchas posibilidades. El otro día, por ejemplo, estuve en el Camp Nou, viendo el partido de la Champions, Barça – Dynamo. ¡Me encantó: el estadio, el partido…! También he estado en la Casa Batlló, en la Sagrada Familia…

El tiempo es muy distinto: el invierno ucraniano es bastante más frío –a veces, temperaturas de hasta 20 grados bajo cero–, pero más aún en Canadá, ¡donde llegamos a tener 35 ó 40 grados bajo cero! Eso sí: el verano en Ucrania es muy caluroso: ¡más de 40!

Poco a poco voy adaptándome.

Aún sé poco castellano –y nada de catalán–, pero me gusta conocer nuevas cosas. Me gusta mucho este campus porque no es muy grande. Espero poder aprovechar mucho este año y acabar teniendo nuevos amigos, nuevos compañeros… 

Rocío Alarcón

Ú

Ú

Oakwood School, London Educació Infantil, UIC

A

quest any he acabat Educació Infantil i Primària, i vaig tenir la sort de poder anar a fer les pràctiques a Londres, a una escola anglesa anomenada Oakwood School.

Vaig passar allà tres mesos i haig de dir que va ser una experiència molt positiva i enriquidora.

Pel que fa a nivell professional vaig aprendre noves metodologies, dinàmiques, formes de treballar noves, recursos… que m’ajudaran molt a l’hora de dirigir una classe i poder ajudar als meus alumnes en totes les seves necessitats.

També em va agradar anar a Anglaterra a fer les pràctiques ja que podia perfeccionar el meu anglès. Vaig considerar molt aquest punt perquè crec que aquesta llengua ens pot obrir moltes portes en el futur.

D’altra banda, a nivell personal també va ser molt enriquidor. En un entorn que no és el teu, amb una llengua que no coneixes al cent per cent, aprens a moure’t i a espavilar-te per aconseguir el que necessites. Crec que això et fa créixer com a persona i t’enriqueix.

Vaig tenir la sort de poder-me relacionar amb molta gent d’allà i això em va permetre arribar a conèixer la seva cultura, noves maneres de fer i d’actuar pròpies de la gent d’allà.

També em va agradar molt el fet de poder conèixer Londres, “la ciutat més gran d’Europa”, vivint allà durant tres mesos tens temps per passejar-te per la ciutat i conèixer la seva història.

Penso que el fet de marxar d’un ambient conegut sempre aporta coses noves i positives. Tot un èxit. 

Desconcierto en la Habana y Teherán

Joaquín Luna jluna@lavanguardia.es

S

on dos revoluciones únicas que han madurado mal.

Son dos regímenes nacidos con buen pie tras derrocar a sendas dictaduras –la de Fulgencio Batista y el Sha Reza Pahlevi, un falso Rey de Reyes- y que han terminado imitando. La revolución castrista ha cumplido 50 años, la islámica persa tiene ya 30.

Dos conceptos diferentes de tiranía: Cuba prefiere el modelo clásico del caudillo dispuesto a morir matando antes que admitir que su obra es penuria para el pueblo e Irán ha organizado un tinglado de poderes y contrapoderes donde unos pocos terminan por domi-

Después del fiasco de la filosofía neocon, la administración actual ha retornado al realismo de Kissinger nar a muchos. Dos países donde los intentos de cambiar desde el interior del sistema han acabado en sangre.

La Cuba de los Castro y la República Islámica de Irán han fortalecido su influencia -tanto de

puertas adentro como en los foros internacionales- gracias a su antagonismo con Estados Unidos y a presiones torpes de Washington.

Erigirse en David contra Goliat les ha reportado prestigio en sus respectivos patios regionales. Y con los años, este enfrentamiento se ha convertido en una herramienta más para sojuzgar a sus ciudadanos sin tener que sonrojarse ante la comunidad internacional.

La bicoca se ha terminado con la administración Obama.

Después del fiasco de la filosofía neocon, que se creyó con fuerzas para democratizar a dictaduras (¡incluso Arabia Saudí estuvo en el

punto de mira!), la administración actual ha retornado al realismo que tanto gustaba a Henry Kissinger, cuyos detractores consideran un gran cínico. El frente de aperturas es amplio: Birmania, Corea del Norte, Siria y, como no, Irán y Cuba. A juzgar por la mayoría de reacciones abruptas, esta galería de juntas militares, teocracias, caudillos y monarquías comunistas hereditarias estaba más cómoda con el hostigamiento de Washington. Joaquín Luna es profesor de Periodismo en la UIC y Jefe de la sección Internacional de La Vanguardia.

¿Quieres estudiar fuera? ¿Quieres aprender idiomas? ¿Quieres mejorar tu currículum? ¿Europa?, ¿Estados Unidos?, ¿América Latina?, ¿Asia?

Tú decides

Contacta con nosotros en relint@uic.es

INTERNACIONAL

newsuic

octubre-desembre de 2009

MEMORABLE SOUND -BITES

Comunitat Universitària

AT A

Viatjant a la solidaritat

GLANCE

Presència a la fira Expouniversidad de Buenos Aires

redacción

Doctor Livingstone, I presume?”

El Servei d’Informació i Admissions ha viatjat a l’Argentina per participar en la fira Expouniversidad, l’esdeveniment d’educació superior més rellevant de l’Amèrica Llatina, que enguany ha tingut lloc del 30 de setembre al 4 d’octubre a Buenos Aires. La presència de la UIC en aquesta ciutat respon a l’aposta de la universitat per la internacionalització, especialment per l’obertura al mercat llatinoamericà.

(Stanley finds Livingstone, 1871) David Livingstone arrived in Africa in 1840 with two goals: to explore the continent and to end the slave trade. In England, he was elevated to the status of a national hero.

In 1864 Livingstone returned to Africa and mounted an expedition through the central portion of the continent with the objective of discovering the source of the Nile River.

As months stretched into years, little was heard from the explorer. Rumors spread that Livingstone was being held captive or was lost or dead.

Newspapers headlined the question “Where is Livingstone?” while the public clamored for information on the whereabouts of their national hero. By 1871, the ruckus had crossed to the shores of America and inspired George Bennett, publisher of the New York Herald, to commission newspaper reporter Henry Stanley to find Livingstone.

Henry Stanley was a remarkable man. Crossed the Atlantic at age 15 as a crewman of a merchant ship and jumped ship in New Orleans.

Befriended by a local merchant, he took the man’s name as his own and went on to fight in the Civil War before working his way into a career in journalism.

Leading an expedition of approximately 200 men, Stanley headed into the interior from the eastern shore of Africa on March 21, 1871. After nearly eight months he found Livingstone in Ujiji, a small village on the shore of Lake Tanganyika on November 10, 1871.

Stanley did not Know how Livingstone would receive him, so walked deliberately to him, took off his hat and said: “Doctor Livingstone, I presume?”

“Yes”, said he, with a kind smile, lifting his cap slightly.

Stanley replaced his hat on his head and they both grasp hands, and I then Stanley say aloud: “I thank God, Doctor, I have been permitted to see you”. He answered,: “I feel thankful that I am here to welcome you”. (source: wikipedia)

13

L’estiu és llarg i hi ha temps per fer de tot, alguns alumnes, antics alumnes o personal de la UIC han escollit regalar una part del seu temps ajudant amb tot el que poden donar. Després de vàries experiències deixen de banda el malestar pel canvi d’hora, l’alimentació diferent..., i es queden amb tot allò que els ha fet brillar els ulls, amb tot allò que els ha fet créixer una mica més: la felicitat.

I és que hi ha llocs on els petits gestos, detalls i ajudes que poden fer somriure a més d’un poble sencer. carla bonadona 3r Comunicació audiovisual

Promocionant la dona a Huancavelica

Cinc estudiants i dues coordinadores van participar en un nou projecte al Perú, concretament a Huancavelica, als Andes. Les voluntàries recorden la gent d’allà com persones senzilles, de caràcter franc, alegres, acollidores i sense preocupacions superficials, tot i que no tenen resoltes les necessitats més bàsiques com l’alimentació, la higiene o la vivenda. Roser Freixa, coordinadora de l’estada i dissenyadora gràfica de la UIC, comenta: “t’esperes pobresa però mai saps que te n’hi trobaràs tanta fins que hi ets. La veritat, és una meravella sentir-te útil així, ajudant a tanta gent que ho necessita. És una experiència que val la pena de viure”.

El projecte consistia en ajudar en les necessitats d’higiene, salut i educació. Les voluntàries van col·laborar a les “Aldeas Infantiles”, al dispensari mèdic i al “Centro de Promoción de la Mujer Carmen Escrivá”. Van realitzar tallers sobre els valors de la dona, “matèria important ja que en aquests pobles la dona està poc considerada”, explica Carmen Domènech, també coordinadora del camp de treball. A través d’aquest curs van transmetre valors com

Una experiència

“És una meravella sentir-te útil així, ajudant a tanta gent que ho necessita. Val la pena viure-ho”

el respecte, l’esforç i l’afectivitat tant a adolescents com a dones.

Carmen detalla que aquest és un camp de treball on “tothom pot participar-hi amb els seus coneixements professionals i aportar el seu granet de sorra per al desenvolupament de la societat”.

Costa d’Ivori

Costa d’Ivori també ha rebut ajuda de la UIC. Una experiència que va començar fa tres anys. L’objectiu principal de l’estada ha estat ajudar al sector sanitari, plantejar programes educatius i de construcció. Van recórrer una vintena de poblats per atendre a una mitjana de 80 persones cada dia.

Però no cal ser metge, arquitecte, odontòleg o infermer, per haver-hi estat. “Tothom hi pot fer alguna cosa” afirma Isaac Vázquez, informàtic de la UIC que formava part del grup de voluntaris. Durant les seves estones lliures, comenta que

“anava a l’obra a seguir picant ja que no es podia estar amb els braços plegats”. La gent d’allà –segueix– “és molt amable, sense malícia i sense recursos.

Però molt feliç”.

La col.laboració de la CUO i d’Odontologia

Però no tot ha estat viatjar a l’estranger. Un grup d’estudiants d’Odontologia també ha ajudat des d’aquí, a través de la Clínica Universitària d’Odontologia (CUO) de la UIC. Rafael Moreno, organitzador d’aquest campus, va anar a Ucraïna a recollir 35 nens que han passat un estiu d’acollida amb famílies de Catalunya, que van ser atesos pels alumnes voluntaris a la CUO. També un grup d’alumnes de la Facultat d’Odontologia han viatjat a Perú per ajudar en tot el que els ha estat possible, sobretot en el que són professionals: en l’atenció a persones que teníen problemes dentals.

Aquests voluntaris ens demostren que a l’estiu també es pot descansar ajudant i donant una mica del propi temps. Desconnectar aprenent dels altres; veient que el té més valor real són les persones y no el que es pot arribar a tenir. Al final, un somriure és el millor agraïment que es pot rebre.

Trobada a Grècia El director de l’Institut d’Estudis Superiors de la Família, Raúl Sánchez, va participar el 19 de setembre en un seminari internacional titulat “Familiy with children: the European political dialogue”. Es tractava d’una reunió de treball entre experts i membres de la Comissió i el Parlament Europeu. L’esdeveniment va tenir lloc a la seu de la Cambra de Comerç d’Atenes.

Educació diferenciada a Buenos Aires El professor de la Facultat d’Educació i investigador de l’Institut d’Estudis Superiors de la Família Jaume Camps va participar en el II Congreso Latinoamericano de Educación Diferenciada de Varones y Mujeres, celebrat a Buenos Aires del 3 al 5 de setembre. Camps va impartir-hi dues ponències i va moderar-ne una taula rodona, i va oferir a més diverses sessions a directius de diferents col·legis de Buenos Aires i La Plata.

Presència a Alphe UK de Londres El director de Relacions Internacionals Matthew Kwiatkowski va participar del 4 al 6 de setembre a la fira Alphe UK de Londres, cita destacada en el calendari promocional educatiu internacional. Les fires organitzades per Alphe van dirigides a universitats interessades en la recerca d’agents acadèmics, sobretot als països del continent asiàtic i de l’Orient Mitjà.

14

ESPORTS

MENS SANA...

Pepe JordiAgustina Santamaría mail@csc.uic.es puesjordi@hotmail.com

Te da vida

L

legas a casa después de un aburrido día de clase. Te calientas la comida que te ha dejado tu madre en el microondas y enciendes el televisor mientras esperas impaciente que el presentador del Telediario dé paso a los deportes. Cuando finalizan, te echas una siesta y una vez pasada la tarde te pones a leer un libro de la universidad. Son las siete y ya no sabes qué hacer. Ninguno de tus amigos puede quedar. Uno tiene examen, el otro trabaja y otro está entrenando. “¡Qué aburridos, piensas!”

El deporte te hace sentir bien. En él conoces a mucha gente y, además, es la mejor receta contra el estrés Total, que te pasas toda la tarde en casa conectado al Facebook y jugando a los bolos mientras retas a todos tus contactos a que superen tu nuevo récord.

El viernes por la noche vas a cenar con tus amigos, que por fin han encontrado un hueco para ti.

Después de la cena, les propones ir a tomar unas cervezas, pero no quieren. Bien, no pueden. El día siguiente a primera hora de la mañana tienen un partido muy importante contra el rival directo.

Quieren estar concentrados. Te vas a casa y sigues pensando que se están haciendo mayores.

El día siguiente te despiertas casi a la hora de comer y te conectas al messenger. Tus amigos, los deportistas, te comentan el fantástico partido que han jugado esa misma mañana mientras tú todavía estás en fase REM. Te empieza a entrar una cierta envidia.

Recuerdas tus palabras, aquellas que tachaban de aburridos a tus amigos, y te das cuenta que aquí sólo hay un aburrido, eres tú.

Te pasas el domingo ansioso para que llegue el lunes y así poder ir a apuntarte al gimnasio más cercano de casa (aún no estás preparado para andar mucho después de tanto tiempo de sedentarismo).

Lo haces, y encima vas. Te empiezas a sentir bien. Además conoces gente. Y por si no era suficiente, te das cuenta que el deporte es la mejor terapia contra el estrés.

Al cabo de unos meses decides apuntarte al equipo de fútbol sala del gimnasio. Los buenos resultados empiezan a llegar, y notas que tu vida es más interesante que hace medio año cuando estabas estirado en el sofá. Entonces llega el gran día, aquel en que no te vas de cervezas porque debes descansar para la final del torneo. Sí, los has conseguido. Eres más feliz y te abonas al deporte para toda la vida. Jordi Santamaria és antic alumne d’Humanitats i Periodisme i del Postgrau en Periodisme Esportiu

newsuic

octubre-desembre de 2009

Ironman se escribe con “e”… … con la “e” de “esfuerzo”; o de “entusiasmo”; o “energía”… Es lo que han demostrado José Gaspart, antiguo alumno de la primera promoción (ADE ‘96), e Iván Laucirica (Derecho ‘10). Los dos decidieron hacer el “Ironman 2009”, celebrado en mayo en Lanzarote, por motivos distintos, con modos de funcionar también distintos…

Jaume F. Vaello

D

e hecho, mientras Iván, antes de empezar, se tomaba “dos biodramina cafeína, un tubito de magnesio y una pastilla de potasio”, José, simplemente tomaba un plátano: “yo iba a pasar un rato entretenido y ya está; no soy deportista, pero mido metro noventa y cuatro y peso ciento diez kilos y me dijeron que me iría bien hacer alguna triatlón; probé suerte”. Y así fue como, con toda su “personalidad” encima, los dos se lanzaron a la carrera: 3.800 metros de natación; 180 kilómetros en bici y 42 kilómetros corriendo: “El triatlón más duro del mundo”, reza la web del evento… Total: quince horas Iván; diecisiete, José, que se quedó como mero participante… Eso sí: los dos, lejos de las poco más de ocho horas que hizo el primero…

“Estos son los profesionales”, dice José Gaspart. Lo suyo era otra historia. De hecho, sigue, “no creo que necesites

LARGA CARRERA

Más de 200 kilómetros, nadando, en bici y corriendo te dan el nombre de “Ironman” gran cosa para llegar al final; un poco de entreno, cabeza y constancia”. Y muchas horas y ratos de paradas técnicas, momentos en que los músculos no responden, segundos o minutos de desesperación… “Tuve que tomarme algunos ibuprofenos –reconoce Iván– para paliar los calambres que me vinieron después de 90 kilómetros en bici: ¡aún me faltaban otros 90!”.

“Tardaron casi 40 minutos en hacer efecto”.

Los dos se conocieron por casualidad en algún entrenamiento. La noche anterior, mientras Iván no logró conciliar el sueño –“cierta inquietud corría por mi cuerpo”–, José estaría pensando en sus cinco

Iván Laucirica en uno de los momentos de los 180 kilómetros en bici: “a los 90 tuve que detenerme para paliar los calambres que me vinieron”

hijos que dejó en Barcelona y en lo aburrido que debería ser para su mujer tener que esperar más de diecisiete horas a que acabara todo. De hecho, éste se lo tomaba como un juego –“fui a Lanzarote a divertirme”–, y el otro como pasión, algo que le cambiaría la vida: “la llegada fue un momento mágico; desde ese día sé identificar el gran truco de la magia de mi vida: el de-

porte”. Uno está camino de los 40 (38), y el otro, con 27 años era uno de los más jóvenes de la competición.

Y, al final, ¿qué? Te dan el titulito y el nombre: “you’re an ironman”. José “repetiría más veces”. Iván, supongo que también. Quizá para intentar dividir por dos el tiempo hecho y llegar a esas ocho horas y pico…

Un buen trecho, aún.

“No se puede ser futbolista a ratos, entrenador a ratos, dirigente a ratos, periodista a ratos, no se puede ser nada a ratos, hay que ser siempre.”

Xabier Azkargorta, preparador y seleccionador de fútbol en Europa, Asia y América, apadrinó el postgrado en Periodismo Deportivo REDACCIÓN

E

l deporte es una realidad plural que se resiste a ser entendida como una mera cuestión terminológica, más bien queda sometida a perspectivas tan distintas que ocasionan una proliferación de respuestas: publicidad, política, filosofía, escuela, negocio periodístico…” Así inició su disertación ante las alumnas y alumnos de la cuarta promoción del postgrado de Periodismo Deportivo Xabier Azkargorta, preparador y seleccionador de fútbol en Europa, Asia y América. “¿Quién debe más a quién”, planteó, “el hombre deportivo al hombre informativo o el hombre informativo al hombre deportivo? No podemos establecer una frontera infranqueable sino una ósmosis entre ambos”.

EXPRESIÓN DE VIDA

“El deporte hace tiempo que dejó de ser un juego ya que se ha transformado en un sentimiento, una expresión de vida” Azkargorta, médico y cirujano, habló de la necesidad de aprender a hablar de fútbol y tomarse este deporte en serio porque, dijo, “hace tiempo que dejó de ser un juego, ya que se ha transformado, junto con el mundo y sus realidades sociales, políticas y culturales, en un sentimiento, en una expresión de vida y costumbres”.

Citó a los escritores Albert Camus, Vargas Llosa o Camilo José Cela, que han escrito largamente sobre el fútbol, así

como esta frase del periodista Daniel Samper Pizano: “El fútbol no sólo me ha emocionado y divertido, sino que me ha enseñado una llana filosofía sobre la existencia; no niego que algo aprendí leyendo a Platón y Aristóteles, pero le debo más a Sócrates, aquel elegante centrocampista brasileño…”

“El fútbol –precisó Azkargorta- es trascendente para los niños cuando juegan que sueñan y sueñan que juegan. Tenemos derecho a jugar nuestros sueños. No podemos en nombre del fútbol perder las razones del fútbol, por vivir, perder las razones de vivir, por seguridad cortar la aventura, dejar de explorar el riesgo por no buscar nuestros límites.”

Recordó estadísticas reconocidas según las que el fútbol crea empleo para 250 millones de personas en el mundo, lo que representa que unas 1.250 millones de personas están li-

gadas a este deporte, es decir, una quinta parte del planeta.

“Por todo ello, no se puede ser futbolista a ratos, entrenador a ratos, dirigente a ratos, periodista a ratos, no se puede ser nada a ratos, hay que ser siempre. Para ser algo a ratos están los carnavales, donde uno se pone un disfraz y una careta; lo que pasa es que en el fútbol hay caretas que duran todo el año y sirven para ocultar muchas carencias en la generosidad de este deporte.”

“Si quieren tener éxito –es el mensaje que envió a la promoción que apadrinó-, yo no conozco la fórmula, pero me atrevo a darles una para el fracaso, y es la de pretender quedar bien con todos. ¿Y cómo se mide el éxito? Reírse mucho y a menudo, ganarse el respeto de gente inteligente y merecer el aprecio de críticos honestos. Y, sobre todo, el afecto de los niños”. 

newsuic

TENDÈNCIES

octubre-desembre de 2009

15

Posiciónate

Tria

de llibres...

Sergi Sergi Doria Dòria sdoria@cir.uic.es L’últim Dickens Matthew Pearl Columna, 2009 494 pàgs

Convertir els escriptors en personatges literaris. Aquesta és la divisa de Matthew Pearl a El club Dante, L’ombra de Poe i, ara, L’últim Dickens. La notícia de la mort de l’autor de Grans esperances arriba a l’editorial que ha de publicar la darrera novel•la... Pearl conjumina una trama negra, que és el material de ficció, amb una acurada descripció de la dinàmica editorial al segle XIX, quan escriptors com Dickens, Dumas o Balzac van assolir ressò popular en publicar les seves obres per entregues als diaris.

Seis enigmas para sherlock holmes

Al inicio del curso, nada mejor que unos consejos de ergonomía para prevenir lesiones asociadas a la actividad laboral REDACCIÓN

A

hora que empieza el nuevo curso y quien más quien menos pasa horas delante del ordenador o cargando con paquetes, Caritat Bagur, directora del Departamento de Fisioterapia, recomienda cumplir las normas de higiene postural o de ergonomía para evitar lesiones asociadas a la actividad laboral.

MOTIVO DE CONSULTA

El 80% de la población sufrirá en algún momento de su vida un dolor de espalda.

Arthur Conan Doyle Navona, 2009

198 pàgs

“Quan s’ha eliminat tot allò que és impossible, només resta la veritat, per molt improbable que sembli”. L’escocès Arthur Conan Doyle (18591930) va aplicar aquest mètode deductiu a les investigacions del seu alter ego literari: Sherlock Holmes, l’home del barret, la pipa i les converses amb Watson. Metge, viatger i esportista, Conan Doyle va fer de la curiositat el motor de la seva existència.

En aquest volum s’han seleccionat sis dels millors casos d’aquell sagaç detectiu que va “debutar” literàriament el 1896 amb A Study Scarlet. en tierra inhumana Józef Czapski

El día 28 de abril fue el día mundial de la Seguridad y la Salud en el Trabajo, como un modo de concienciar sobre este tema. Por ello, también, la Ley de Prevención de Ries-

Sergi Doria és Professor de Periodisme i crític literari del suplement cultural del diari ABC.

sobre todo, a las posturas incorrectas ante el ordenador, a causa de levantar objetos pesados, al estrés o por hacer movimien-

Permeti’m

... i acció!

Toni Sellas

Jaume Figa i Vaello

Delicious és deliciós

Distrito 9

N

M

tuitejar-lo

o, no estem parlant d’una nova deconstrucció d’Adrià, ni dels postres de migdia. Aquesta és una columna de comunicació i tecnologia, i delicious és això: una eina. Fixem-nos-hi. Aquest principi de curs, per exemple,

Evitem arxivadors i paperassa: aprofitem els marcadors socials.

hi ha hagut molt de moviment a la zona de l’antiga biblioteca del Campus Barcelona. Gent amunt i avall, fins i tot persones que han anat ballant de despatx en despatx (allò de “y tiro porque me toca”). I amb elles, carretades de llibres, arxivadors i paperassa (per què acumulem tants papers damunt la taula?). Sort dels grans Javier i Miguel Ángel...

Bé, doncs aquí és on intervé la tecnologia. I l’ecologia! Evitem arxivadors i paperassa: apro-

tos repetitivos en el trabajo. La higiene postural y la ergonomía son eficaces para prevenir los dolores de espalda, ya que su finalidad es reducir la carga que soporta la espalda durante las actividades diarias.

El sedentarismo, propio del trabajo en una oficina, hace que los españoles que están frente al ordenador durante ocho horas sufran este tipo de molestias. En este caso se debe tener en cuenta que el respaldo de la silla debe sujetar toda la espalda, hay que apoyar completamente los pies sobre el suelo o bien utilizar un reposapiés y mantener las rodillas al mismo nivel.

Los trabajadores que levantan peso deben transportar el peso cerca del cuerpo y levantar los pesos tan sólo hasta la altura del pecho.

Estar de pie, parado y quieto también es dañino para la espalda: si es inevitable, hay que protegerla tanto como sea posible prestando atención al calzado y cambiando la postura tan frecuentemente como se pueda.

jfiga@cir.uic.es / cineforum2028.wordpress.com

tsellas@cir.uic.es / www.tonisellas.cat

Acantilado, 2008 489 pàgs

En el 70è aniversari de la invasió de Polònia, molta gent desconeix encara que la Segona Guerra va ser fruit d’un pacte entre Hitler i Stalin. L’Exèrcit Roig va internar en camps de concentració quinze mil soldats polonesos o els va assassinar a Katyn. D’aquells milers, només quatre-cents van ser posats en llibertat.

Entre els presoners hi era el pintor Józef Czapski. Un cop alliberat, va aixecar acta del genocidi i va anar a la recerca de possibles supervivents. Un testimoni contra els oblits de Putin.

gos Laborales entiende que los daños para la salud también comprenden “las patologías causadas o potenciadas por los esfuerzos repetidos o continuados, físicos o mentales, realizados en el ejercicio del trabajo”.

Las intervenciones conservadoras como la fisioterapia y los ajustes ergonómicos desempeñan un papel principal en la prevención y el tratamiento de lesiones asociadas a la actividad laboral, como puede ser el caso del dolor de espalda: el 80% de la población sufrirá en algún momento de su vida un dolor de espalda, según datos de la Sociedad Española del Dolor, y constituye uno de los principales motivos de consulta médica. La ergonomía y la educación para la salud son ámbitos de trabajo emergente para el fisioterapeuta.

Mientras que hace unos años el comienzo del dolor se registraba en torno a los 45 años, en la actualidad se sitúa en los 30 años: esto es debido

fitem els marcadors socials. El més popular, delicious (http:// delicious.com/).

Els marcadors socials són serveis web que permeten emmagatzemar a Internet els enllaços i pàgines que volem conservar. L’equivalent als favorits (bookmarks) del navegador, però amb un pas endavant: ja no cal estar lligats a un únic ordinador i a un espai físic concret. A delicious, per exemple, podem anar arxivant les pàgines mentre anem navegant. Però no només això, sinó que hi afegim una descripció o comentari i ho classifiquem mitjançant etiquetes (tags) que identifiquen el contingut, d’acord amb el nostre criteri. Tot això ho podem compartir amb les persones que visitin el nostre espai (http:// delicious.com/tsellas) i podem crear xarxa amb altres usuaris, amb accés directe als seus favorits. Així doncs, buidem el despatx, ajudem el medi ambient i millorem la gestió de la informació. I, en definitiva, compartim coneixement i obrim noves vies a l’aprenentatge.

Toni Sellas és professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació

e di cuenta de que las películas que más me gustaban de ciencia ficción son aquellas que me hacían pensar que lo que contaban podría suceder en la realidad” y por eso, Neill Blomkamp, quien esto dice, decidió rodar la película como si fuera un documental real: cámara en mano, entrevistas a testigos presenciales… La historia va sobre extraterrestres; pero no de los que aterrizan en alguna ciudad de Estados Unidos, sino en Johannesburgo.

Por un problema desconocido sucedido en la nave, miles de alienígenas se quedan “colgados” encima de la ciudad surafricana. El gobierno decide acogerlos y le monta un campo de refugiados donde –viviendo en situación penosa– poder estar, aislados de los ciudadanos, hasta que se decida qué hacer con ellos. Y para todo lo que tenga que ver con estos seres, nace la MultiNational United (MNU), una empresa privada que en realidad quiere sacar beneficios del comercio de las armas alienígenas, aunque éstas sólo pueden

ser usadas por estos seres venidos del espacio.

Al cabo de veinte años un equipo de la MNU, dirigidos por Wikus van der Merwe (un genial y desconocido –hasta ahora– Sharlto Copey) es el encargado de desalojar a los extraterrestres y enviarlos a otro lugar más apartado de la civilización. Pero un líquido ingerido sin querer hará que Wikus sufra una mutación alienígena y pase a ser el único ser humano capaz de usar las armas alienígenas…

En Distrito 9 hay claras referencias a la xenofobia y apartheid ocurrido hace no muchos años en Sudáfrica. Y está bien conseguido. Blomkamp no perseguía dar un mensaje “moralista”, pero sí cuenta las cosas tal como son (o como eran). Y los protagonistas –especialmente Wikus, que que sufre un cambio personal, a la par que su mutación – se dan cuenta de que no es oro todo lo que reluce o, por decirlo según el planteamiento de la película, estiércol, todo lo que huele mal.

Jaume Figa es Redactor Jefe de Newsuic

Newsuic és una publicació gratuïta editada per la Direcció de Comunicació de la Universitat Internacional de Catalunya. Les tasques de compaginació, fotografia, redacció i coordinació editorial són dutes a terme per estudiants, assessorats per un consell editorial compost per professors, membres del personal d’administració i serveis de la Universitat i alumnes becaris. S’hi afegeixen col·laboracions de professors o d’altres professionals, fixes o bé esporàdiques. El Consell Editorial, que no comparteix necessàriament les opinions expressades pels seus redactors o col·laboradors, convida els professors, alumnes i antics alumnes de la Universitat a col·laborar al Newsuic i a expressar les seves opinions sobre els continguts i la manera de tractar-los. El Consell Editorial es reserva el dret de publicar aquelles col·laboracions o anuncis que no es corresponguin amb la línia editorial o els principis estètics que regeixen aquesta publicació. publicitat, opinions i col·laboracions: newsuic@uic.es

Cap

de taula

│ Direcció de Comunicació. Immaculada, 22 E-08017 BARCELONA

Xavier Coral Padrí de la promoció Comunicació 09. Presentador TV3

Jaume Figa

Magda Bosch

jfiga@cir.uic.es /rescrito.blogspot.com

Si el veus pel carrer, et dius: “aquesta cara em sona”... Ell n’és plenament conscient, però això no el trasbalsa: “fins ara la gent em mirava molt, però, com que el meu paper al Telenotícies era el d’una persona seriosa, la gent tampoc no se m’apropava per dir-me res”. I és que per a en Xavier Coral (38), TV3 ha estat casa seva durant més de dotze anys: primer com a becari, després com a presentador d’informatius el cap de setmana; fent una substitució al TN nit, durant l’estiu...

Darrerament, el coneixíem com la cara del Telenotícies migdia i, els dos últims anys, també com a presentador d’Àgora. Però avui, canvia el registre.

El seu nou programa, Divendres, vol fer de cada dia... un divendres: “el millor dia de la setmana, el més esperat; per això, ve a ser un programa distès, d’entreteniment”.

Dotze anys no són pocs...

No. La veritat és que en aquest temps he donat unes quantes voltes. Sempre he tingut molt clar que el periodisme és un ofici. Durant el primer any de carrera, vaig compaginar els estudis amb els informatius a la televisió de Terrassa; això em va donar moltes possibilitats i aviat vaig aconseguir una beca a TV3, per a les notícies del cap de setmana. Finalment, després d’una substitució d’un mes, m’hi vaig acabar quedant.

I així, fins ara. Primer al Telenotícies nit, després al del migdia; del migdia als caps de setmana, al vespre i altre cop al migdia...

I ara el nou programa, Divendres. És un gran canvi en la teva manera de fer i d’estar?

Sempre he pensat que puc tenir un altre registre. Els informatius demanen un registre que no és com tu ets. Has de fer de conductor de l’actualitat i això et fa mantenir una serenor de vegades una mica “artificial”, per dir-ho d’alguna manera. Ara crec que podré ser més com sóc realment, com em coneixen els meus amics i familiars; reaccionar davant les coses que passen, més com ho faria en la realitat.

Fent de cada dia un divendres?

Sí, perquè el divendres és el dia que tots estem esperant i que estem més relaxats. Divendres és un programa més divertit i distès. Quan presentes els informatius, t’adones que hi ha

La Columna mbosch@cir.uic.es

El burro y la princesa

Q

No hem d’amagar les coses que passen però tampoc convertir-les en espectacle moltes coses que et deixes i que t’agradaria tractar; coses interessants que no formen part de la notícia pura i dura, però que podrien ser explicades des d’un altre punt de vista. A Divendres volem ser com el complement de la informació, però també amb un to crític, quan sigui necessari: posar les coses sobre la taula i parlar-ne. Fins i tot és un moment per donar veu a idees de la societat, de persones, etc., que d’una altra manera no en tindrien.

Creus potser que, sobretot en els informatius, depens molt del partit que governa?

Home! Les televisions públiques, al final han de respondre a un propietari, que en aquest cas és el Parlament de Catalunya (i les privades, a una empresa privada): tothom acaba havent de donar explicacions a algú... Al Consell de la Corporació Catalana hi ha representades totes les sensibilitats de la societat i crec que això es té molt en compte a Televisió de Catalunya. És veritat que els partits volen treure’n algun rendiment –de fet, una de les funcions de la televisió pública és donar veu als partits polítics–, però al final procurem treure el que els professionals creiem que hauria de ser. Això provoca friccions? Sí, però crec que sempre s’arriba a un equilibri entre les seves demandes i el nostre criteri periodístic.

Però, “qui paga, mana”; i qui paga la televisió pública és el govern... i més

quan es vol treure la publicitat, no?

Sí, però jo crec que és un problema de definició. La televisió pública, especialment, ha de fer una televisió de qualitat i, per això, necessita ingressos. I més si ha de competir amb les altres. Que es vol treure la publicitat a TVE? Bé, però caldrà donar-li els diners necessaris perquè pugui seguir competint; si no, no servirà de res i tindrem una oferta marcada per l’espectacle i la tonteria. I això no s’aconseguirà posant un cànon als aparells de televisió, com es fa a Anglaterra. La mentalitat d’aquí no crec pas que ho acceptés.

Has estat “agafat” alguna vegada, en aquest sentit?

En aquests dotze anys que he estat presentant el Telenotícies et puc dir que mai ningú no m’ha dit què havia de dir... Jo tinc clar que hi ha gent molt diferent: l’única cosa que he de fer és exposar els fets, i que la gent ho interpreti com vulgui.

On creus que rau la responsabilitat del periodista?

Nosaltres hem de fer les coses perquè s’entenguin i la gent les comprengui i vegi com és el món on viu. Ara bé: sense ferne espectacle, ni fomentar el morbo, la pornografia... L’equilibri perquè cadascú ho vegi i ho jutgi per si mateix. No hem d’amagar les coses que passen –perquè passen i tothom té dret a saber-les–, però tampoc no hem d’estirar-les i de convertir-les en espectacle. Per exemple: si jo he de parlar d’un

home al qual han disparat al cap i tinc les imatges del primer pla del cap del senyor, i una altra de l’home a terra, per què he de posar la primera, si amb la segona ja es veu què ha passat?

Com veus el futur del periodisme, davant les noves tecnologies?

Jo crec que la figura del periodista sempre haurà d’existir.

Les noves tecnologies permeten que tu mateix et puguis informar, però qui té el temps per dedicar-se a buscar tots els elements de manera que el lector s’acabi fent una idea de tot el que està passant, aquest és el periodista. És la seva funció: representa els ciutadans a l’hora de buscar la informació. És veritat que a Internet, per exemple, tens molta informació; però has de saber llegir-la i contrastar-la... si no, t’acabaràs trobant per exemple el que diu de mi que he estat actor, que Antena 3 em va fer una oferta, que tinc quatre fills... i tot això és mentida. Qui ho diu, tot això? No se sap: ningú ho firma.

No t’empipa ser famós?

La veritat és que fins ara no ho ha estat gaire, d’empipador...

Els presentadors d’informatius som tan seriosos que ningú no ens para. La gent, fins ara, em mirava molt, però no gosava dir-me res. És normal que et coneguin: d’això vivim, no? De moment, he tingut una popularitat molt còmode... No sé si, a partir d’ara, amb el nou programa, canviarà. Esperem que no... 

ué tiene que ver una princesa rusa de finales del XIX con un burro mallorquín? Eso me preguntaba yo hace unos días. Sirva de advertencia, para comprender las líneas que siguen, que cada vez me interesa más la imagen como modo de comunicación —por evocar elementos no presentes y facilitar representaciones concretas de lo abstracto. Así que, lo de la princesa y el burro va en serio.

Primero la princesa. Se trata de un retrato de 1894. El porte y semblante de esta mujer resultan de extrema elegancia. Los colores de toda la escena, desde su faz hasta su vestido y las cortinas del fondo, se suceden en una delicadísima variedad de tonalidades que mantienen una perfecta armonía.

El foco de atención es el rostro: de facciones definidas pero no severas, de mirada penetrante pero no agresiva, de expresión cercana a la altivez pero suavizada por una serena belleza.

El burro es de presencia contundente; una reproducción diríamos del “busto” del animal, o sea, cabeza y cuello. La foto está tomada de modo que parece que el asno mira de frente, cara a cara. Sin afectación, puro jumento sin atenuantes. Resulta de lo más agradable, pero de un realismo que no permite ni evocar a Platero; por nombrar a algún pollino poético.

Lo que tienen en común es que recibí estas dos postales casi al mismo tiempo, quizás con un día se diferencia. Y esas dos reproducciones que parecen contradecirse, me dieron que pensar; por esa casualidad y por ese contraste. El burro tenía un sentido claro. San Josemaría utilizaba la imagen del burro para explicar muchas virtudes: tenacidad, fortaleza, servicio… para mí es un símbolo entrañable de valores humanos que aprecio de veras. Y lo de la princesa me recordaba inevitablemente cosas de las que yo había estado hablando en los últimos meses, porque a lo largo del último curso dediqué algo de estudio y varias conferencias al tema de la elegancia.

Bueno, lo sugestivo es la coincidencia. El resultado de conjugar el significado de ambas figuras es muy interesante: es importante presentarse de modo agradable a los demás, a la vez que es muy valioso ser atentos; ofrecer una imagen personal amable, y tener capacidad de trabajar duro. Lo bello y lo recio, lo atractivo y lo austero. No está mal…

Magda Bosch es profesora de Filosofía de la Facultad de Humanidades de la UIC