Newsuic 25 by Universitat Internacional de Catalunya

Universitat Internacional de Catalunya nº25. Any 7. Abril - Juny de 2010

1 Newsuic 25. abril-juny de 2010

I ara ens preguntem...

BARCELONA ON VAS?

Barcelona passa per un moment de reflexió A Newsuic, en fem un anàlisi

The end (19) ENTREVISTA A

GUSTAVO RON

director i productor de cinema

D E G G U L P N U ) T A L L O D N E S (DE us. Ens e 360 gra nviat. d ir g n u És i hem ca sacsejat omunica c m e la re què h a s e ionat sob ous x N e . fl Nous air s re re e m mateix He s man tornat al m e e h ció. Nove nts de vista. En i m vole onem qu pu i que, è ens ad u 0 1 rq camins i s e n é à P rt . e c llo 010 qu té impo un any 2 res, és un any de el paper també e tant en lt a s isem que d dollar d s per a no re n e n p ’u i d n cia artint ena dese ararcanvis. P o, més en línia t val la p n rp e ta p g s lo le l e cab rren, d o c seny de s u e p u ti q t to esta és temps ndir: aqu t ficant fu a amb els n ro ic: a p a m i e se u Newsu ens h èrgies ió del no a la UIC c in n “s te io s x in le e la n de bles i refl en el mó ves newsletters, ixa els ca , mostra-ho a e d o n ”: ls sprés virtuals ntalles a na... i, de illor: pel ocials, pa és gent m m xarxes s ta n a u q . lar! campus.. 2.0, és c i u ig s ic u s ese el New arg d’aqu ll l a o n e u re Volem qu q u, Volem es trobis i interacti l paper més viu es pàgin da: res e v d o e n s tg a te im reposa vant-ne la i, també i a poc na lectura ulleja. Sigues u h tn ra es! F i integ blogs, de press ta. Pasmón 2.0: ocials... lora la tin a poc, el O s . s s e! e ó ri rx u a c x gs, audeix-n microblo ja no són futur, ina i..., g g à m p le a o s v ue suic espais q è al New i ben u uests .. t. q rq a e ta li P n a re : ntrar e e is u sinó una poc a poc”, diem g u que p “A s. present! ternet In re p nous aire a tp la dualita op més habitual ac són serà cad diari. No e tr s o n l sinó... en e àgiques, És m s le u fórm -ne. dríem dir “jocs”, po nim la mateixa nte a dir, ma rò sense deixar pe filosofia, ui és el que av a d n a b de le obviar. impossib

Welcome!

EDITORIAL

Els cicles històrics interior. Finalment, arriba l’hivern, la decadència de la cultura i el regne de la civilització, la vida materialista de les grans ciutats, la desaparició de la creativitat artística, l’aparició de la filosofia acadèmica i professionalitzada, la mort de la religió i la dessecació de la vida espiritual... En cada fase, l’ésser humà s’enfronta a una situació única que dóna lloc a un problema únic, o a l’etern problema en una forma única. I en cada fase, molts van fer tot el que estava al seu abast per resoldre aquest problema, puix que tota la seva vida consistí simplement a viure sota circumstàncies peculiars que donaren vida a un problema d’un gènere peculiar. Viure consistia a resoldre aquest problema, la condició de sobreviure fins que el problema canviava. Les darreres enquestes als Estats Units mostren que la gent somriu i manté actituds positives, malgrat la crisi econòmica, perquè confia en un futur millor. Això sí, amb la voluntat que quan arribi aquest futur els trobi treballant.

STAFF

Alum ni(11 -12) Emp r

A fons (4-5)

ened ors

Fem un re pàs d antic ’algu s alu ns s’han mne s dre. posat a e que (p. 12 mpre ) n-

Barcelona, ON VAS? El 150 aniversari de l’aprovació del projecte d’urbanització d’Ildefons Cerdà per a Barcelona ha despertat tot un seguit d’iniciatives que responen a moments de reflexió sobre com és Barcelona, com ha de ser... tots ens preguntem en algún moment d’on venim i on anem: també les ciutats, formades per persones, mereixen aquestes respostes.

& STUFF

DISSENY ORIGINAL I MAQUETACIÓ: Javi Quintano FOTOGRAFIA: Arxiu fotogràfic, FOTOGRUP, Miquel Llonch, Paula Barroso (retoc fotogràfic) IL·LUSTRACIONS: Francesc d’Assís Rovira REDACCIÓ: Laura Díaz, Marta Ortega, Christel Torres. REVISIÓ D’ESTIL CATALÀ: INCYTA Multilanguage, SL IMPRESSIÓ: IMGESA Gràfiques del Llobregat

newsuic@uic.es

Com conciliar treball i maternitat?

Campus (8-11) La CUO fa 10 anys

Bona acollida del I Fòrum de l’UNIV a la UIC La Facultat d’Humanitats lidera la fase local de l’UNIV, congrés internacional amb 40 anys de tradició (p.9)

La Facultat d’Educació acull les I Jornades sobre l’EEES i avaluació Ja som en un espai comú d’educació, però ara, com avaluem les competències, principal aposta del sistema? (p.11)

Pel·lícules americanes amb final europeu El periodista Joaquín Luna analitza de nou el panorama internacional (p. 17)

El Secretari General de la UIC reflexiona sobre aquest tema en una de les columnes de la secció (p. 7)

Posar en marxa una clínica d’odontologia com la CUO ha estat, segons els que ho van portar a terme, una aventura. Ara en celebrem els 10 anys (p. 8)

Segueix les recomanacions que ens fan sobre pel·lícules, exposicions, llibres, excursions, webs...

COL·LABORACIONS: Enrique Banús, Miquel Bastons, Miquel Àngel Castelló, Jordi Cervós, Adela Clemente, Sergi Doria, Xavier Escribano, Eugènia Freixa, Empar Lorda, Joaquín Luna, Alfons Puigarnau, Alejandro Vázquez-Dodero.

Veus (6-7)

Una nova secció

DIRECTOR: Roger Jiménez DIRECTORS ADJUNTS: Núria Marsal, Elena Castellarnau, Roser Santigosa REDACTOR EN CAP: Jaume Figa DIRECTOR D’ART: Javi Quintano

Món (16-17)

Bàsic! (18)

Newsuic és una publicació gratuïta editada per la Direcció de Comunicació de la Universitat Internacional de Catalunya. Les tasques de compaginació, fotografia, redacció i coordinació editorial són dutes a terme per estudiants, assessorats per un consell editorial. S’hi afegeixen col·laboracions de professors o d’altres professionals, fixes o bé esporàdiques. El Consell Editorial, que no comparteix necessàriament les opinions expressades pels seus redactors o col·laboradors, es reserva el dret de publicar aquelles col·laboracions o anuncis que no es corresponguin amb la línia editorial o els principis estètics que regeixen aquesta publicació.

3 Newsuic 25. abril-juny de 2010

Des que Plató anuncià que el curs de la història tornaria sobre si mateix cada 72.000 anys, el teorema dels cicles històrics ha estat un lloc comú del pensament europeu. SeVIURE gons determiCONSISTIA A nades escoles, cada cultura té RESOLDRE la seva primaAQUEST vera, basada PROBLEMA, en la vida rural identificada SOBREVIURE iespiritualment FINS QUE EL per una rica PROBLEMA imaginació mitològica. Ve CANVIAVA després l’estiu, com una mena d’insurrecció contra la mitologia, un període en què la intel·ligència urbana relega la religió al darrer lloc i situa en primer pla una forma de consciència estrictament científica. La tardor d’aquesta cultura porta la consciència al seu límit mentre contempla la decadència de la religió i l’empobriment de la vida

Recerca (12-13)

Fent recerca sobre la bellesa La secció Recerca presenta un grup que fa recerca sobre la bellesa (p. 12)

A fons

BARCELONA on vas? Newsuic 25. abril-juny de 2010

Com en una muntanya russa. Així va viure Barcelona el segle XIX. Els canvis d’algunes lleis, la nova economia, els nous projectes urbanístics i les relacions en política exterior van condicionar el rumb històric de la ciutat i la seva gent. Durant els 150 anys de l’aprovació del que s’anomenà el “Pla Cerdà” i aprofitant una jornada de reflexió organitzada per l’ESARQ, a Newsuic hem volgut fer un repàs a l’evolució arquitectònica de la Ciutat Comtal i el futur que la depara. Marta Cardona Roser Santigosa El XIX va ser un segle marcat pels canvis, i Barcelona creixia imparablement. El 1832, la Ciutat Comtal es va convertir en capital de província, i el 1836 es va proclamar la llibertat d’indústria, fets que van establir les bases de la Revolució Industrial. A més de les relacions marítimes, creixia amb força la indústria tèxtil, però també la cotonera, la de la llana, la metal· lúrgica... Tot això va fer florir una nova classe burgesa adinerada, a més del fet que la ciutat era un reclam per a la immigració ja que oferia noves oportunitats per a tothom. No obstant això, paradoxalment, no hi havia espai ni projectes per adaptarse a aquesta nova situació. És el que anomenaríem avui una mala estratègia que provoca “morir d’èxit”. Quin era el problema? Barcelona estava limitada per les muralles medievals, la densitat de població augmentava estrepitosament (de 115.000 habitants el 1802 a 250.000

el 1877), cosa que provocà un caos i una desorganització a la ciutat emmurallada. Faltaven estructures sanitàries bàsiques com galeries d’aigua, gas o telègraf, que es van fer imprescindibles després de tres epidèmies de còlera i una de febre groga. Es percebia el malestar urbà i la urgència per crear una política urbanística que pensés en els habitants, en espais saludables i sostenibles a llarg termini. Era imprescindible plantejar un nou model urbanístic capaç de donar resposta a aquesta problemàtica i amb projecció de futur. La ciutat per a les persones Dos fets van marcar el punt d’inflexió. El 1854 es va autoritzar la demolició de les muralles que impedien el desenvolupament urbanístic de Barcelona, i el 1859 es va aprovar el Pla de Reforma i Eixamplament de Barcelona, d’Idelfons Cerdà, enginyer de camins, canals i ports que deixà la seva plaça de funcionari a Madrid per dedicar-se exclusivament a la seva idea urbanitzadora que va plasmar en

PER

SABER-NE MÉS

1 2 3

Pàgina web de l’any Cerdà: www.anycerda.org Projecte Diagonal: www.bcn.cat/diagonal Royal Institute of British Arquitects: www.arquitecture.com

l’obra Teoria General de la Urbanització. Cerdà va idear i somniar Barcelona. Va crear una ciutat amb carrers de més de vint metres d’ample, zones verdes públiques, alçàries limitades d’edificis, per no impedir el pas de la llum natural, parcs, mercats, hospitals, esglésies i, en definitiva, una ciutat pensada per a les persones. Va allunyar les grans indústries fins als voltants dels rius i les petites les va dispersar per la ciutat; dissenyà un nou sistema d’aigües; integrà la xarxa ferroviària i de carreteres i, curiosament, va saber avançar-se al seu temps en preveure el protagonisme dels mitjans de transport i de comunicació integrant-los dins del projecte urbanístic. Per a Cerdà, el centre del seu projecte sempre van ser les persones: preferia “donar prioritat al ‘contingut’ (persones) que al ‘continent’ (pedres)”, deia, i pretenia transformar la ciutat per transformar les persones. En aquesta línia, l’enginyer partia dels habitatges i volia crear una intimitat absoluta en cadascun dels habitatges i alhora respectar la llibertat de tots els membres que conviuen a les llars (en aquell temps era normal que hi convisquessin diverses generacions). Així, partint d’aquest punt va anar ideant els carrers i les grans avingudes, els

On vas, Barcelona? El pas del temps, les especulacions, les guerres... un cúmul de circumstàncies va fer que mai no s’arribés a acabar o que es modifiqués el projecte urbanístic de Cerdà, principalment l’avinguda Diagonal, que estava pensada per ser el carrer més imFERRATER: portant de “BARCELONA l’Eixample.

TÉ CARÀCTER PELS HABITANTS. ÉS IMPORTANT SER BARCELONÍ, ÉS UNA MARCA.”

Algunes estructures socials i necessitats han canviat, i Barcelona s’ha de plantejar ara nous reptes no només per “vendre” la seva marca i projecció internacional, sinó per continuar sent un espai de convivència i trobada. Tant entitats públiques com iniciatives privades promouen fòrums de debat en aquest Any Cerdà, per pensar, plantejar solucions i decidir quin

ha de ser el futur de la ciutat. És per aquest motiu que, des de principi de març, s’ha obert una consulta popular, en què els ciutadans de Barcelona tenen l’oportunitat de reflexionar i opinar sobre el tema. D’aquí sortiran projectes que finalment posaran en marxa el “projecte Diagonal”. En aquesta línia, la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) va organitzar, el 4 de febrer passat, al Roca Barcelona Gallery el debat “On vas, Bcn?”, impulsat des de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat (ESARQ) per un dels sotsdirectors, Borja Ferrater, amb la col·laboració de Scalae. Félix Arranz, director de Scalae, va dirigir i moderar aquest debat, en què van participar diferents personalitats del món de l’arquitectura –com Carlos Ferrater, Mamen Domingo, Esteve Bonell, Toni Casamor i Jaime Duró–, i també antics alumnes de la UIC que treballen en l’actualitat a l’ESARQ, i professors de diverses escoles d’arquitectura de Barcelona. A més, a la trobada hi van ser presents personalitats com Oriol Clos, arquitecte en cap de l’Ajuntament de Barcelona, o Juan Carlos Montiel, director gerent de Barcelona Regional.

el futur de Barcelona. Es va discutir sobre els nous models i les noves idees que necessita aquesta ciutat per seguir com a pionera en innovacions arquitectòniques i urbanístiques. Un altre tema rellevant va ser la importància de la nova generació d’arquitectes en aquest repte, que constitueixen un grup essencial per a la ciutat. Perquè Barcelona millori i avanci, els arquitectes s’han de preguntar quina identitat té la ciutat, què s’ha fet fins ara i què s’ha de fer. Pere Buil, de l’àrea de projectes arquitectònics de l’ESARQ, va afirmar que el més important “no és preguntar-se quin pot ser el nou model de Barcelona, sinó com es pot finançar la metròpoli, quines ajudes es poden sol·licitar, organitzar més convencions i potenciar les idees dels joves”. Tant els veterans com els que s’han incorporat recentment a la professió coincideixen amb la idea que reafirmava l’arquitecta Anna Puigjaner, del Departament de Projectes Arquitectònics de la UPC: “s’ha d’intentar entendre la ciutat, crear una imatge atractiva, millorar la qualitat de vida, els espais i transports públics, que tingui caràcter propi, mediterrani”. No només és construir, sinó mirar més enllà.

Noves generacions El tema principal d’aquest acte va ser

En aquest sentit, alguns arquitectes com Josep Ferrando –també

de la UPC– o Esteve Bonell, del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, reprenen la idea de Cerdà, i aposten per una arquitectura que recuperi l’interès perdut per la societat i el seu important paper. Així, per exemple, Carlos Ferrater (UPC), dóna èmfasi a aquest concepte: “Importa més la gent. Barcelona té caràcter pels habitants. És important ser barceloní, és una marca. Tots formem el caràcter de la ciutat. El caràcter de Barcelona està molt definit, però s’ha pogut distorsionar els últims anys”. Fent memòria Cap al final d’aquesta jornada de debat, un dels arquitectes va plantejar la idea de crear un museu d’arquitectura, amb la finalitat de veure què té Barcelona i què necessita per no perdre la identitat. Tots els presents que treballen dins d’aquesta professió van coincidir que s’haurien de fer més debats, més actes públics per donar a conèixer idees, compartir i saber opinions i exposar iniciatives per millorar Barcelona. En aquest sentit, concloïa el sotsdirector de l’ESARQ, Borja Ferrater: “Aquest acte ha estat l’escenificació d’un moment important. S’ha posat un edifici privat a disposició d’un debat públic, obert als ciutadans per tal d’intentar, en definitiva, apropar l’arquitectura a la ciutadania”.

Newsuic 25. abril-juny de 2010

serveis...; sempre situant la persona en el centre de la vida urbana. Va aconseguir crear la ciutat que és avui Barcelona, gràcies a un projecte que uns acusaven d’utòpic.

V Veus LA UNIVERSITAT I ELS JOVES DEL SEGLE XXI

LA RECERCA: UN REPTE PER A TOTS

Adela Clemente

Empar Lorda

Cònsol de Bulgària, economista i empresària. Membre del Consell Acadèmic i Social de la UIC

Newsuic 25. abril-juny de 2010

Vivim uns temps apassionants en què la qüestió de la utilitat del saber és crucial al nostre món. Hi ha un ampli consens sobre el paper de la universitat, una institució que, perquè compleixi adequadament la seva missió, ha de combinar excel•lència i accessibilitat. La universitat és el camp de cultiu per formar els joves del segle XXI, però tant les escoles com els centres superiors abasten també la vida d’aquests nois i noies, la seva formació des del punt de vista intel·lectual i personal. El títol universitari serveix per obrir-se portes al món, però sobretot, serveix per enriquir tots els estudis que ha cursat una L’ADAPTACIÓ persona al llarg de la primera A UN part de la seva ENTORN vida, la formaGLOBAL ció de base per desenvolupar I LES TIC qualsevol activiVÉNEN A SER tat empresarial o professional. UN REPTE sinceraAFEGIT PER Crec ment que la UIC A TOTS. és una de les universitats que s’esforcen amb més intensitat per aconseguir aquest nivell intel·lectual i humà. L’enllaç entre universitat i empresa és un tema apassionant, al qual m’he dedicat tota la vida. Una fita important, atès que qualsevol carrera ha de tenir una activitat i s’ha de viure com es pensa. L’última assignatura dels joves és l’assignatura de la

vida, que contribueix a integrar-se com a persones, i això va molt lligat a l’empresa. Quan era estudiant vaig tenir la fortuna de treballar en un grup familiar, i allò em va ajudar a entendre, assimilar i viure millor tots els estudis que vaig realitzar. Avui, a Catalunya i a Espanya està augmentant d’una manera profunda l’interès vers l’empresa. Veiem com països com Bulgària, darrerament s’han adonat molt ràpidament de la necessitat ineludible d’obrir-se al camp empresarial. La seva integració a la UE prosperarà d’una manera més ràpida i eficaç si les empreses també ho entenen així i hi col·laboren per fer realitat el futur dels joves. El denominador comú del segle XXI és la revolució de la comunicació informàtica i una amplitud i actualització dels coneixements d’una manera més ràpida i profunda. La coherència ha de ser una realitat entre coneixements i vivències si tenim en compte que els individus i la força interior que portem a dintre donaran grans fruits, sobretot si aprenem a compaginar coneixements i realitats. M’agrada observar la nostra joventut, i estic convençuda que cada vegada més té la consciència i la voluntat que s’ha de fer un món millor. És difícil, però no tinc cap dubte que ho aconseguirà. D’altra banda, la societat civil no ha tenir por d’expressar-se sobre els temes que tant ens preocupen. S’ha de perdre la por de la lliure expressió, tan necessària en el diàleg entre les diverses cultures i que sempre ha mostrat resultats força positius, tenint en compte que la llibertat de tothom comença quan acaba la dels altres. Els meus sentiments són d’esperança i, sobretot, de credibilitat en els joves d’avui, els joves del segle XXI.

Vicerectorat de Recerca

Tots som conscients de la profunditat i magnitud de la crisi en què ens trobem des de l’any 2007. La notem. En la majoria dels discursos polítics hi trobem discussions –agressives o més conciliadores– sobre la reforma econòmica i laboral que necessitem. Ara bé, quines són les raons de fons que mouen a prendre unes mesures o unes altres? De moment no hi he trobat resposta. Sorprenentment, dins del pla d’austeritat que tots veiem necessari, el Govern ha decidit que una de les partides pressupostàries per a l’any 2010 que ha de tenir una retallada més forta és la de la inversió COM PODEM, en recerca i desenvolupament SENSE (R+D).

INVERTIR EN INNOVACIÓ I CIÈNCIA, CANVIAR EL MODEL ECONÒMIC?

L’any 2008 firmàvem el Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació, fruit d’un d’ampli consens entre les forces polítiques, el món acadèmic, organitzacions empresarials i agents socials de Catalunya. En el mateix pacte s’hi pot llegir que “té com a raó de ser fer de Catalunya un país capdavanter en recerca i innovació, amb la finalitat de garantir nivells de productivitat elevats, ocupació de qualitat i una societat del benestar avançada i cohesionada que visqui dins d’uns límits ambientals sostenibles”. Se’m

fa difícil d’entendre, doncs, que després de tant discurs sobre l’extrema necessitat d’innovar, fer recerca i donar suport al talent i el coneixement, la decisió final hagi estat la de destinar-hi menys recursos. Llegíem a la premsa fa uns quants dies com Joan Guinovart, president de la Confederació de Societats Científiques d’Espanya (COSCE), criticava que el Govern central “hagi abandonat la política de suport a l’R+D”, afirmant que aquesta retallada és una “temeritat” que pot suposar un petit estalvi a curt termini però “un cost molt alt” en el futur. Com podem, sense invertir en innovació i ciència, canviar el model econòmic, el sistema productiu i la societat del coneixement? Quina pot ser la base científica del canvi proposat quan es comet l’error de confondre la inversió en R+D amb una despesa de la qual es pot prescindir? No és difícil veure quines són les repercussions directes que aquesta proposta suposarà en la pràctica: la suspensió de les convocatòries de beques, contractes i projectes de R+D. És, per tant, el moment d’implicar-nos tots (universitat, empresa i administració) per buscar noves fonts de finançament. L’avantatge que tenen les universitats privades és que, pel fet –totalment injust– d’haver estat en inferioritat de condicions respecte a la universitat pública en l’accés als fons públics per a la recerca, estem més familiaritzats amb les tasques d’acudir als fons privats per desenvolupar les nostres pròpies polítiques de R+D. Potser fent una mirada a Europa podem aprendre altres sistemes i polítiques que han sabut remuntar amb més agilitat que nosaltres la situació.

BERLÍN (II)

Alejandro Vázquez-Dodero

Jordi Cervós

Secretario General de la UIC

Neuropatólogo. Rector fundacional de la UIC

El Centro de Investigaciones Científicas (CSIC) constataba en uno de sus informes periódicos las dificultades con que se encuentran las trabajadoras que quieren ser madres, o las madres que quieren trabajar (fuera del hogar, se entiende).

Durante los 21 años que estuve en Berlín a la sombra del muro, pasé al otro lado más de 100 veces. No he olvidado la primera, en diciembre de 1968. Entré por el de control de Friedrichstrasse, por el que podían pasar tanto extranjeros, como alemanes. Aunque con el tiempo se convirtió un poco en rutina, esta vez cuando dejé atrás la última estación del S.Bahn del Berlín occidental, donde actualmente se encuentra la Hauptbahnhof (Estación principal de Berlín y pasé el puente sobre el Spree. Tuve la sensación de entrar en tierra no sólo desconocida, sino también extraña y hostil. Desde este momento me encontraba ya en la zona soviética, aun cuando el andén de la estación siguiente, la Friedrich Strasse, daba la impresión de ser tierra de nadie pues todavía no se había pasado el puesto fronterizo. Sin embargo, cuando vi una patrulla de policía de la zona oriental en el andén, me di cuenta en qué territorio estaba. Para acceder al puesto fronterizo bajé por una escalera en la que alternaban trechos casi oscuros con otros más iluminados. La impresión fue más bien sombría. Me ha quedado el recuerdo de papeles para rellenar y de una larga cola, en la que había alemanes occidentales y extranjeros, atendidos luego en diferentes garitas.

De inmediato la opinión pública, consciente de que la maternidad es cosa de todos, no sólo de la madre, hace un llamamiento a la adopción de medidas urgentes para hacer realidad esa loable combinación. Lo cual concierne a nuestros dirigentes políticos. Pero principalmente son los empleadores (o empleadoras) quienes deberían implicarse en esa tarea. Son ellos (o ellas), a fin de cuentas, quienes determinan las condiciones a las que someterán a esas trabajadoras que pasen a formar parte de las plantillas de sus empresas. Y sin ambientes que favorezcan esa mágica combinación será más difícil fomentar paridades en órganos de gobierno, plantillas equilibradas de trabajadores y trabajadoras. Sé dónde, al menos, se propicia ese buen clima laboral: en mi centro de trabajo. No simplemente porque se trate de una universidad (dicen que el sector educativo es muy sensible hacia estas cuestiones). También, o sobre todo, porque el ideario fundacional que la informa se basa en la igualdad de quienes en ella trabajan (contamos con todo un plan de

SÉ DÓNDE, AL MENOS, SE PROPICIA ESE BUEN CLIMA LABORAL: EN MI CENTRO DE TRABAJO

igualdad a varios años vista) y el respeto hacia las distintas opciones personales por las que cada trabajador se haya podido inclinar (y más si cabe, porqué callarlo, si se trata de la maternidad).

Ciertamente el empleador que asuma lo antedicho deberá hacer auténticos equilibrios y esfuerzos para obtener el rendimiento deseado. Pero, para aquél, primará el contento de esa empleada, que verá realizadas sus aspiraciones como trabajadora y madre.

Constituye un gran orgullo para algunos dirigentes institucionales contribuir a hacer realidad esa mágica combinación, y sobre todo constatar que la realización personal de la trabajadora viendo satisfechas todas sus legítimas aspiraciones, al final supone mayor rendimiento, en términos económicos, para la propia empresa. Sí, se trabaja más si se trabaja mejor, y se trabaja mejor si se ven realizadas aquellas aspiraciones. Al respecto, se habla de asignatura pendiente, necesaria para nuestros empleadores (públicos o privados). Concédaseles varias convocatorias de examen. No las defrauden, empleadores, y aspiren a matrícula de honor, que, aunque haya un cupo limitado, a ustedes les corresponde obtenerla, sobre todo si aprenden bien la lección y valoran (integran en sus políticas de personal) esa mágica combinación. Por ellas, por ustedes, por sus empresas. Ánimo.

Por fin, pasado el último control ya en la calle, me di cuenta que estaba realmente en Alemania. Con la caída del muro, 21 años después, esta realidad se convirtió en una realidad política.

7 Newsuic 25. abril-juny de 2010

ESA MÁGICA COMBINACIÓN “MATERNIDAD-TRABAJO”

Els Campus CELEBREM

La Clínica Universitària d’Odontologia (CUO) fa 10 anys Redacció

Newsuic 25. abril-juny de 2010

4 de març de 2000. El qui aleshores era conseller de Sanitat, Eduard Rius, inaugura la nova Clínica Universitària d’Odontologia (CUO) de la UIC, una unitat assistencial i docent adscrita a la Llicenciatura d’Odontologia, ubicada a l’edifici de l’Hospital General de Catalunya. Es convertia en la primera clínica universitària odontològica del Vallès.

més innovadores del sector en un entorn de treball real. Aquest esperit, que avui es manté i dóna sentit a la Clínica, permet a l’estudiant combinar diferents disciplines en la pràctica clínica, enfrontant-se a una gran varietat de situacions i resolucions de conflictes a través del mètode d’aprenentatge Problem Based Learning (PBL).

implantar i provar totes les novetats que apareixen en el mercat i que compleixen els requisits de garantia i fiabilitat, tant en materials com en tractaments. I, al mateix temps, és LA CUO VA un centre de recerca de primer NÉIXER nivell en aquesta PER DONAR especialitat i obert a la forSUPORT mació contínua A LA de dentistes en FORMACIÓ exercici.

a les pràctiques de l’alumnat, laboratori de recerca, microscopis d’endodòncia i un equip per fer TAC dentals.

En l’acte del 5 de març passat, el Dr. Antoni Maria Lluch, director mèdic de la CUO, va ser l’encarregat d’impartir la ponència central sobre la relació metgepacient, i es va dirigir als exalumnes –avui professionals de l’odontologia–, professorat i actual alumnat, que van poder celebrar plegats aquests 10 anys de recerca, docència i innovació.

Un aval: la CUO incorpora l’acreditació, a través de la Generalitat de Catalunya, de dos comitès: el Comitè d’Ètica d’Investigació Clínica (CEIC), instrument que ajuda a fer funcionar i desenvolupar els estudis i assajos clínics, i el Comitè d’Ètica Assistencial (CEA), que analitza l’ètica de la pràctica clínica per contribuir a millorar la qualitat assistencial.

5 de març de 2010. Un acte acadèmic a l’Aula Magna celebra els 10 anys de la CUO, retrobant antics alumnes i amics.

Gràcies a la pràctica clínica, a més, l’estudiant pren consciència de la responsabilitat que té amb el pacient: l’alumnat no només aprèn coneixements i habilitats sobre els tractaments clínics, sinó que des de la CUO es vetlla perquè el futur professional de l’odontologia sàpiga veure que darrere una dent hi ha una persona.

La CUO va néixer amb la idea de donar suport a la formació clínica de l’alumnat dels cursos superiors d’Odontologia, per poder conèixer i aplicar les tècniques

Els eixos de funcionament de la CUO són tant la docència exigent com l’atenció a totes les novetats de diagnòstic i de tractament; la clínica aposta per

Cadascun dels 53 boxs de la CUO està equipat amb aparells de darrera generació. La clínica disposa, a més, d’un sistema de captació digital de radiografies, magatzem informatitzat de material, servei d’esterilització, laboratori de pròtesi per

Julio Salinas

Ainhoa Grandes

Toni Segarra

Artur Mas

10 de febrer. Campus Barcelona

24 de febrer. Campus Barcelona

13 de gener. Campus Sant Cugat

Va participar en un col·loqui-conferència sobre periodisme esportiu, en què va respondre a totes les preguntes que l’alumnat li va formular. També va repassar la seva carrera esportiva.

A propòsit del Taller d’Humanitats que va celebrar la UIC, Grandes va afirmar: “les Humanitats et donen una cultura general, és una titulació que et prepara per a tot en la vida”.

En el marc del Taller d’Humanitats, Segarra va animar l’alumnat de batxillerat a estudiar “allò que us agradi de debó; només així sereu bons en allò que feu”.

CLÍNICA DE L’ALUMNAT

CARES

DE LA NOTÍCIA

Exjugador del FCB

Directora de la Fundació MACBA

Director creatiu de l’agència SCPF

President de CIU

Va visitar i va elogiar les noves instal·lacions de Ciències de la Salut de la UIC. Va conèixer els equipaments d’última generació i es va interessar per la recerca i els estudis de Medicina.

I Concurs de fotografia La fotografia “El banal reflex de la realitat (Cuba)”, de l’alumna Erika Biarnés ha estat el primer premi d’aquesta edició.

Pots veure totes les fotos del Concurs a www.flickr.com/UICbarcelona

ACTIVITATS TRANSVERSALS

Primera edició del Fòrum UNIV de la UIC: els valors de la cultura global Fa més de quaranta anys, un grup de joves universitaris vinguts de tot el món i convocats per l’Istituto per la Cooperazione Universitaria (ICU), una ONG amb seu a Roma, es van reunir per primera vegada a la Ciutat Eterna, amb la finalitat de debatre qüestions sobre la persona i la societat. Avui ja són uns dos mil els estudiants que es reuneixen, cada Setmana Santa, en el que ara es coneix com el Fòrum UNIV i que any rere any proposa un tema de recerca diferent. Abans, però, cada país selecciona els millors treballs per presentar a Roma, a través de les “fases locals”.

Laura Díaz

2n Comunicació Audiovisual

Aquest any, la UIC, i concretament la Facultat d’Humanitats, ha estat l’encarregada d’impulsar la “fase local” de Catalunya del Fòrum UNIV. Més d’un centenar d’alumnes de diferents universitats catalanes i de segon de batxillerat hi van participar el 13 de febrer passat, presentant una trentena de comunicacions –en format de vídeo, ponència o pòster– que, sota una mateixa àrea temàtica –“Quins principis i valors poden ser la base d’una cultura global?”– pretenien mostrar les seves inquietuds i propostes. Respecte al fet que la UIC es fes càrrec d’aquest fòrum, el degà de la Facultat d’Humanitats, el professor Enrique Banús, deia que estava molt satisfet, ja

MÉS D’UN CENTENAR D’ALUMNES PRESENTÀ UNA TRENTENA DE PONÈNCIES

Potser com una manera de dir que els més joves són els protagonistes del demà: hi ha algú més indicat que es preocupi del que passa al seu voltant que les noves generacions?

Van ser moltes les solucions davant d’una mateixa qüestió, hi va haver pluralisme d’opinions i enfocaments diferents. I és que tenir somnis, ideals, objectius i ser crítics amb la societat actual són algunes de les característiques en comú que tenen els joves que van participar en el Fòrum UNIV de la UIC.

EN 30

SEGONS

Així, per exemple, la Bianca Morini, de segon d’Humanitats, presentava, amb tres noies més, una recerca en què estudiava la culpa que poden tenir les sèries de televisió en la pèrdua de valors en els comportaments de la ciutadania europea: “Els joves davant la televisió. Les sèries juvenils com a font de la pèrdua dels valors”. A la Ciutat Eterna

D’ON VE L’UNIV? L’UNIV és una trobada universitària que l’Istituto per la Cooperazione Universitaria (ICU) organitza des de 1968. Cada any, milers d’estudiants universitaris passen la Setmana Santa a Roma, i així tenen l’oportunitat de conèixer la riquesa cultural, històrica i espiritual d’aquesta ciutat. Durant la setmana, s’organitzen trobades culturals, congressos, conferències, mostres i concerts que ofereixen als participants l’ocasió d’aprofundir en les temàtiques específiques del món universitari, amb una particular atenció a l’esperit de servei cap als més necessitats.

Els participants, procedents de la UB, la UPF, la UAB o la UPC i de les escoles Les Alzines de Girona, La Vall i Pineda, van convergir en qüestions de comunicació, economia, educació, dret, salut, medi ambient... “Totes les cultures respecten la dignitat de les persones?”;

La jornada del 13 de febrer, el jurat va seleccionar tres guanyadors, als quals es va premiar amb una beca per representar la UIC en el Fòrum UNIV que tindrà lloc a Roma durant la Setmana Santa. L’entrega de premis va ser una setmana després, durant el Taller d’Humanitats. La comunicació guanyadora en primer lloc va ser la que duia per títol “El desenvolupament personal des del món de l’esport”; en segon lloc, “L’amor, més enllà dels seus temps”, i, en tercer lloc, “Braval: els valors posats en pràctica”. Així mateix, es van enunciar les comunicacions finalistes: “Valors universals: anàlisi d’avui per al demà”, “Tendències demogràfiques mundials: és sostenible el model cristià de família?”, “Humanisme cristià. Del punt de vista teòric al pràctic” i “El nou ordre internacional: contingència o necessitat?”. En finalitzar la jornada del Fòrum UNIV de la UIC, el professor Banús va parlar d’una “resposta excel·lent, tant del professorat com dels estudiants; tant de la UIC com d’altres universitats”. Ara és qüestió d’esperar com els va als que seran a Roma durant els dies sants.

9 Newsuic 25. abril-juny de 2010

que “l’UNIV, amb més de quaranta edicions, és un projecte molt consolidat a escala internacional i crec que una universitat com la nostra hi ha de ser present, juntament amb més de quatre-centes universitats de tot el món”.

“Fins a quin punt l’Estat pot intervenir en l’educació dels infants?”; “Model cristià de família i desenvolupament humà”; “La tolerància”. Aquests van ser alguns dels enunciats dels treballs que es van presentar en el Fòrum.

CAMPAÑA SOLIDARIA

DIGUES LA TEVA

Què faries per no oblidar casos com el d’Haití?

La comunidad universitaria se vuelca con Haití LA UIC SE SOLIDARIZA TAMBIÉN CON CHILE Y TURQUÍA, TAMBIÉN AFECTADAS

difícil. Algunos militares que estaban por la zona decían que la desolación era peor que la de cualquier enfrentamiento bélico en el que hubieran estado”. Los dos periodistas, cámara en mano y conectados como podían con el mundo a través de la red, pasaban su experiencia y el testimonio de las personas con las que conseguían hablar: “el mundo está esperando que le des algo, pero con un evento de tal envergadura uno experimenta una metamorfosis

que te lleva a querer más a los tuyos y a repensar nuestro comportamiento”.

CONCURSOS

CONFERÈNCIES

Tres mirades a la crisi, amb Ramon Aymerich

Cinquena vegada que la UIC és guardonada al CEVISAMA

Dones emprenedores a Silicon Valley

Ramon Aymerich, cap d’Economia de La Vanguardia, va oferir l’1 de març una sessió a l’alumnat de Periodisme i ADE en què va parlar de la crisi global, de la del model espanyol i de la crisi en els mitjans de comunicació. El periodista va explicar com globalment “la crisi ha canviat la manera de veure el món”, sobre com s’ha desplaçat el poder econòmic de les empreses cap a l’est: “avui la indústria ja ha assumit que cal portar la mà d’obra a l’est, cosa que ni es pensava anys enrere”. Aymerich és autor del llibre Fet a casa. La innovació a les empreses catalanes i ha rebut el premi a la millor trajectòria personal en la difusió de l’economia atorgat pel Col·legi d’Economistes de Catalunya (2009).

Tendències, disseny, grans idees… D’aquesta manera s’ha presentat la 28a edició de Cevisama 2010, Concurs Internacional de Disseny, que s’ha celebrat a València i en el qual han participat més de 700 escoles. S’ha atorgat el 1r premi a Naiara Illanes, alumna de la Càtedra Ceràmica de l’ESARQ, de la UIC. El projecte guanyador, “Tipologies rebels”, ha estat valorat per la interpretació del llenguatge d’impremta en la ceràmica i l’elegància que s’hi mostra, a més d’avançar-se a les tendències.

La jove emprenedora Shaherose Charania, vicepresidenta de la companyia Opino i cofundadora de l’organització Women 2.0, va impartir el 2 de març una sessió sobre oportunitats de negoci i noves tecnologies a l’alumnat d’ADE. Aprofitant la seva estada a Barcelona com a ponent convidada al Mobile World Congress, Charania es va desplaçar a la UIC per explicar a l’alumnat quines són les últimes tendències i les oportunitats de negoci que es poden generar introduint solucions de mobilitat a les empreses, per augmentar vendes i arribar a clients potencials.

Christel Torres

4º de Periodismo y Humanidades

Magí Aloguín

2n de Comunicació Audiovisual

Newsuic 25. abril-juny de 2010

Una bona idea seria formar organitzacions amb aquest nom perquè no només s’han de recordar en el moment que passen, sinó que ara encara pateixen i els costarà tornar a la normalitat.

Montse Nogueras 3r Educació Primària

La venda de bolígrafs o samarretes amb el nom d’Haití o bé “el dia de la catàstrofe” (com el “23 F” o l’“11 S”) faria que la gent recordés les víctimes. A més, així s’aconseguirien diners per continuar ajudant a reconstruir la zona afectada.

Silvia Guinart 3r de Periodisme

Jo proposaria fer un documental recreat sobre la catàstrofe per conscienciar els espectadors de com van passar les coses. També és bona idea la venda de polseres a l’estil “Livestrong” ja que encara hi ha gent que les porta.

Un par de barritas energéticas, el portátil, medicamentos, guantes, mascarillas y una dosis de incertidumbre…; era el equipaje básico de los periodistas de El Periódico de Catalunya Albert Bertan y Montse Martínez, enviados a Haití para cubrir la tragedia que asoló en enero su capital, Puerto Príncipe. Los dos estuvieron el pasado 12 de febrero en la UIC para explicar su experiencia a los alumnos de 4º de Periodismo. Dejaron asombrado a más de uno: “íbamos en misión de periodistas, pero no podíamos obviar que por encima de todo éramos personas y mantenerse al margen del dolor era muy

CONFERÈNCIES

Campaña solidaria A propósito del desastre de Haití, la UIC organizó una campaña solidaria con el fin de recaudar fondos para los damnificados. La Universidad se unió a la fundación Nuestros Pequeños Hermanos (NPH) que trabajan en Haití desde hace más de 20 años. Con la campaña la UIC pudo financiar el envío de dos camiones que partían desde la República Dominicana con medicamentos y alimentos. Durante dos días se instalaron urnas en las cafeterías de los campus de la UIC y un grupo de alumnos voluntarios hicieron una campaña de concienciación entre toda la comunidad universitaria.

La nevada: 2 dies, 4 fotos En Carlos Velilla ens envia 4 fotos fetes des d’un mateix punt, les dues primeres del dia 8, les dues segones del dia 9, l’abans i el després. La primera correspon a les 9:33 del matí, la segona a les 16:31, la tercera a les 8:09 i la quarta a les 13:50 Pots veure totes les fotos de la nevada, als dos Campus a www.flickr.com/UICbarcelona

I JORNADAS SOBRE EEES

La Facultad de Educación debate la evaluación en el EEES

Mn. Miquel Àngel Castelló

Redacción

Capellán del Campus Barcelona

“Creemos que un auténtico cambio metodológico pasa, inexorablemente, por un cambio en la concepción, aplicación e investigación de la evaluación de las competencias. Por eso, lo primero que queremos es reflexionar sobre la evaluación como eje de cambio del EEES”, comentaba el Dr. Albert Arbós, decano de la Facultad de Educación e impulsor de las jornadas. Comentaba el Dr. Arbós que desde la UIC se quiere formar profesionales capaces de concebir, construir, conducir y evaluar acciones de formación en contextos variados y cambiantes. Profesionales competentes, responsables, conscientes del sentido y consecuencias de sus elecciones y de sus actos en situaciones singulares: evaluadores que desarrollen una postura ética, crítica y epistemológica. De ahí la importancia de formar y evaluar evaluadores.

CAMBIO EN LOS CRITERIOS DE EVALUACIÓN Decía en su ponencia Mario de Miguel, Catedrático de Métodos de Investigación en Educación de la Universidad de Oviedo, que “de nada sirve hablar retóricamente sobre cambio o renovación metodológica tal como propone el EEES sino cambiamos también los criterios y procedimientos de evaluación que utilizamos para comprobar si el alumno ha adquirido las competencias que pretendemos adquieran. Cuando el alumno perciba claramente que existe un cambio significativo en los procedimientos de evaluación asumirá de forma más comprometida nuevas metodologías de enseñanza y aprendizaje. De ahí que consideremos a la evaluación como el eje del cambio”, comentó.

Pero, ¿cómo evaluar los saberes?, ¿cómo evaluar las competencias?, ¿cómo evaluar los saberes en las competencias? ¿Podemos evaluar las

competencias sin evaluar los saberes? ¿Qué papel deben jugar las TIC y las tutorías en este dar sentido a las competencias?... Un centenar de personas participaron en estas Jornadas, que se convirtieron en punto de encuentro de profesionales de la educación con el objetivo de compartir experiencias y abrir un debate conceptual sobre esta cuestión. Todo ello, con el fin de fomentar y posibilitar la calidad de nuestra universidad. Durante dos días, una docena de ponentes nacionales e internacionales, principalmente profesores de diversas universidades, impartieron conferencias para analizar a fondo el nuevo escenario. La última conferencia, en la sesión de clausura, corrió a cargo del Sr. Joaquim Prats, presidente de AQU Catalunya (Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya). Paralelamente a las ponencias, se presentaron comunicaciones relacionadas con alguna de las líneas de trabajo del congreso, subrayando aspectos de la evaluación de orden estratégico, pragmático, epistemológico o ético. Todas las ponencias se han recogido en el libro Primeras Jornadas Internacionales sobre el EEES: Evaluación, editado por la UIC, que se entregó a los asistentes con el objetivo de que este debate se plasme en papel y no quede sólo en palabras.

Hace algún tiempo me decía una prima: “He descubierto que lo que de verdad necesitan mis amigas es alguien que les escuche”. ¡Y qué razón tenía! Cuánto bien nos hace abrir el corazón. El otro día me preguntaban si no acababa cansado de oír penas. La primera contestación que me vino a la cabeza es que, como a todos los sacerdotes -y yo estoy contentísimo de serlo-, me toca hacer un poquito el papel de Dios; y a Él también le contamos AUNQUE más nuestras penas que nuesSEA MÁS tras alegrías. De FÁCIL todos modos, COMUNICAR ahora, mientras escribo, pienso ALEGRÍAS, en que una de NOS AYUDA mis alegrías es MUCHO MÁS disfrutar con la paz de quien ha CONTAR LAS querido compartir conmigo PENAS sus preocupaciones. Porque, aunque sea más fácil comunicar las alegrías, nos ayuda mucho más contar las penas. Santa Teresa de Jesús decía que todos necesitamos un desaguadero. Necesitamos alguien a quien poder abrir nuestro corazón; alguien que nos escuche, que se haga cargo de nuestros problemas y, si es necesario, nos anime o incluso nos aconseje. Un buen amigo, de los que saben escuchar y ante el que no necesitamos ponernos el disfraz de “todo me va estupendamente”. Un amigo que, de veras, nos pueda comprender y ayudar. Quizá tú mismo puedas serlo para muchas personas, si sabes escuchar de verdad. Y ojalá sea así, pues las calles por las que circulamos los hombres necesitan de una buena red de alcantarillado para que las penas no acaben por ahogarnos.

11 Newsuic 25. abril-juny de 2010

El concepto de “competencias” se ha convertido en imprescindible en los escritos sobre enseñanza. Pero no se suele hablar demasiado de la “evaluación”. La gente tiende a hacer aquello que se le evalúa, no lo que se espera de ella. He ahí la razón de que la Facultad de Educación decidiera organizar los días 4 y 5 de febrero las Primeras Jornadas Internacionales sobre el EEES centradas especialmente en la evaluaLA GENTE ción.

TIENDE A HACER AQUELLO QUE SE LE EVALÚA, NO LO QUE SE ESPERA DE ELLA

EL PAPEL DE DIOS

Recerca

INVESTIGANDO...

SIBILA o la profetisa de lo bello

Alfons Puigarnau Professor de l’ESARQ

Newsuic 25. abril-juny de 2010

En 1949 Simone de Beauvoir escribía su bestseller The Second Sex, queriendo significar que, si bien uno nace con su propia sexualidad, en el futuro deberá ir estructurando su género propio en los distintos campos del mundo cultural, social, económico o familiar. Pero desde entonces no ha llovido poco y quedan algunas cosas que decir.

¿SE PUEDE HABLAR, A ESTAS ALTURAS, DE UNA CREATIVIDAD ESPECÍFICAMENTE FEMENINA?

La mujer es, por encima de todo, estéticamente visible en todas sus potenciales dimensiones fenomenológicas. En el terreno de la cultura visual, si la mujer ha sido, durante siglos, invisible cultural, social y hasta históricamente, ¿se puede hablar, a estas alturas, de una creatividad específicamente femenina?, ¿o es que las mujeres, que ya existen como tales, deberán esperar a demostrar que lo son hasta que se las reconozca socialmente como creativas? Aquí se centra el análisis del nuevo Grupo de Investigación Emergente que el AGAUR acredita, entre 2009 y 2013, al área de Estética y Teoría de

PLURALISME las Artes de la ESARQ. Estudiamos que la mujer y el varón son y existen al mismo tiempo, en virtud de su elevada carga de visibilidad estética. Relacionar creatividad de género y cultura visual significa ir al rescate historiográfico y crítico de la mujer, que disfruta de una especialísima capacidad para hacerse Imagen y acoger al “Otro”. La mujer tiene un recorrido iconográfico (de representarse) e iconológico (de acoger representaciones) independiente de los condicionantes sociológicos e históricos de cada época. Nuestro Grupo se llama SIBILA, en recuerdo de aquella mujer que recibió poderes de profetizar en nombre del dios Apolo. Nos interesa buscar un fundamento filosófico y antropológico a la corporalidad femenina (Xavier Escribano, Humanidades-UIC); saber que el ojo fotográfico femenino ofrece una nueva idea del mundo (Sophie Triquet, Université Paris I-Panthéon-Sorbonne); y demostrar que ella vivió, muy a su pesar, a la sombra de lo moderno en la Europa de entreguerras (Mª Isabel Gabarró, ESARQ UIC). Además, la mujer representa más y mejor que el varón; ella es pura escenografía (Thea Brejzek, Zürich University of the Arts). Y, ya en la Antigüedad clásica, niñas y niños jugaban de forma distinta (Oriol Vaz, Belles Arts-UB). Junto a todo esto, no podemos olvidar que la moda actual es sustancialmente femenina (Dolors Massot, Comunicación-UIC), y que la mujer, siendo icono para sí y para el “Otro”, no sólo contempla, sino que constituye un sujeto en imparable dinamismo creativo (Ariadna Álvarez, Vitrubusier Fundación). El Dr. Alfons Puigarnau es Profesor Agregado de la ESARQ_UIC e Investigador principal del GRE Sibila_Research. En este artículo nos aproxima a la investigación sobre la creatividad de género y la cultura visual.

Miquel Bastons

Degà de la Facultat de Ciències Econòmiques i Socials

El mes de gener passat van tenir lloc unes jornades organitzades per l’Agència per a la Qualitat Universitària (AQU Catalunya) sobre l’avaluació de la recerca en les ciències humanes i socials. Gairebé tothom està d’acord que cal avaluar-la. I també tothom sembla que està d’acord que el sistema actual no és l’adequat. S’estan aplicant d’una manera molt automàtica i simplificadora al camp de les ciències socials indicadors de la recerca provinents del camp de les ciències naturals, com les publicacions en revistes amb índex d’impacte internacional, i altres de similars. Això provoca que bons investigadors del dret, de les llengües o de la filosofia, QUE NO HI per exemple, fora HA MOLTES quedin del sistema. MANERES No és que no facin recerca, DE FER sinó que la que BONA fan no compta. És com si ens RECERCA? diguessin que només viatgen de debò els que van amb avió. Que no hi ha moltes maneres de fer bona recerca? Els bons llibres d’assaig, la direcció de bones tesis doctorals, els bons articles de divulgació… no són contribucions al coneixement? És clar que cal trobar criteris i mètodes per valorar la recerca, també la de les ciències humanes i socials, però crec que cal fer-ho tenint en compte dos principis: la valoració de la qualitat de la recerca, a més de la quantitat, i el reconeixement de l’autèntica pluralitat en la manera de fer ciència.

Doctors El diari La Vanguardia, a la secció Tendencias del 6 de març deia que un 97% dels doctors troben feina a la universitat, en centres de recerca i a universitats privades o públiques. Actualment hi ha 77.000 tesis en projecte a l’Estat. A la UIC n’hi ha 190 actives. www.uic.es/doctorat

DOCTORAT

DELS NOSTRES PROFESSORS

Vicente Sarrablo Materiales Cerámicos V Publicacions de l’ESARQ

Yolanda Blasco

El Banc de Barcelona, 1844-1874, història d’un banc d’emissió Generalitat de Catalunya

El llibre, de la professora d’ADE de la UIC Yolanda Blasco i del catedràtic d’Història Econòmica de la UB Carles Sudrià, repassa la història d’una institució bàsica del sistema financer català durant la primera industrialització de Catalunya. N’estudia la primera fase des de la fundació, el 1844, fins a la pèrdua del privilegi d’emissió, el 1874. El Banc de Barcelona va ser la primera entitat bancària d’emissió a Catalunya i la tercera a Espanya.

Ignasi de Bofarull (cap.)

Nacidos digitales: una generación frente a las pantallas Ediciones Rialp, Instituto de Ciencias para la Familia, UNAV.

La generalización de las Tecnologías de la Información y de la Comunicación (TIC), y su especial relación con niños y jóvenes son dos realidades que generan inquietudes y preocupaciones en los responsables de su educación. Profundizar en el contexto de esta doble realidad –menores y TIC– es el objetivo de esta obra colectiva. Cada capítulo profundiza en un elemento que ayuda a entender más a fondo a los menores, y aporta motivos que explican sus comportamientos y actitudes frente a las tecnologías.

Junior Faculty, una bona oportunitat

La UIC promou, gràcies al suport de l’Obra Social de “la Caixa”, el programa Junior Faculty, destinat a formar joves professors mitjançant el qual podran completar la formació de recerca i obtenir el doctorat.

Sara Hernández

María Mut

La meva recent incorporació al projecte New Pho85 functions in the cycle control no només em permet portar a terme el projecte de doctorat, sinó que a més puc compartir l’entusiasme LA HIPÒTESI per la recerca que aquí es TRACTA desenvolupa. DE LA La hipòtesi CAPACITAT que ha creat el director del DEL PHO85 projecte, el Dr. Josep CloCOM A a partir REGULADOR tet, de resultats DEL CICLE previs, tracta CEL·LULAR de la capacitat de l’enzim Pho85 de ser un regulador del cicle cel·lular. En cas que fos així, s’obririen les portes a un nou mecanisme de regulació, a més de veure-s’hi implicats els sistemes d’estrès cel·lular en resposta a la falta de nutrients en què aquest enzim ha estat descrit que actua. És per això que la implicació i l’interès dels professionals de la recerca del projecte creixen cada vegada més, satisfent dia a dia les nostres inquietuds.

La meva tesi és de caràcter multidisciplinari, ja que engloba diferents camps d’anàlisi, però tots es poden agrupar sota el paraigua de les relacions internacionals. Pretenc avaluar la relació que existeix entre EL la CommonwePROJECTE alth i la Unió S’INSCRIU Europea (UE) i el seu nivell EN EL d’influència PROGRAMA mútua. El projecte s’inscriu DE el Programa DOCTORAT en de doctorat EUROPEU europeu i s’està desenvolupant en estreta col· laboració amb l’Institute of Commonwealth Studies de la Universitat de Londres. Vull agrair la confiança que la UIC, la Universitat de Londres i “la Caixa”, han dipositat en mi, així com la inestimable ajuda dels meus directors de tesi, la Dra. del Río i el Dr. Pou, i dels meus tutors a Londres, el Dr. Holland, la Dra. Te Velde i Mr. Bourne. I el degà de la Facultat d’Humanitats, el Dr. Banús, per contagiar-me el seu europeisme en moments puntuals d’euroescepticisme.

Fa recerca sobre el Control del cicle cel·lular

Fa recerca sobre la Unió Europea i la Commonwealth

Newsuic 25. abril-juny de 2010

Aquesta publicació, coordinada pel professorat de la Càtedra Ceràmica de l’ESARQ, Vicente Sarrablo, Cristina Castelao i Jordi Roviras, presenta d’una manera molt gràfica i acurada els projectes que ha fet l’alumnat de la cinquena edició de la Càtedra Ceràmica. Amb els dissenys de peces ceràmiques que s’hi mostren, alguns dels estudiants han arribat a guanyar premis i mencions en el concurs d’innovació Indistile 2009. Aquest llibre és, en certa manera, el colofó de cinc intensos anys de feina feta des d’aquesta càtedra que impulsa ASCER.

Les beques

Alumni

QÜESTIONARI ALUMNI

Júlia García Valdecasas Marina Diez-Cascón, José Lorente, Ángela Benavent y Cristina Quevedo

Newsuic 25. abril-juny de 2010

LA NOSTRA GENT

SWAB: antiguos alumnos de la UIC en el timón de una feria internacional Redacción Barcelona acoge, del 13 al 16 de mayo, la feria Swab con la participación de más de 40 galerías de arte de todo el mundo, de Cuba a China, pasando por el Reino Unido, Alemania o Italia. Una feria que se presenta como una boutique pensada por y para coleccionistas, con la elevada participación de galeristas internacionales. Para ello han contado con la ayuda de prestigiosos galeristas como Leo Koenig de NY, Fred Mann de Londres o Marta Moriarty desde Madrid. Swab supone una nueva oportunidad para Barcelona que ha visto cómo en anteriores ocasiones se llevaban a cabo proyectos artísticos sin éxito. Siendo una ciudad de referencia en arquitectura y diseño, se espera que la joven feria se asiente y convierta en una referencia de Arte Contemporáneo tanto en la ciudad como en el exterior. El protagonismo de los jóvenes es la apuesta y riesgo del Swab, ya que pretende llegar a galeristas o artistas emergentes. Sin embargo, a pesar del riesgo que supone no dirigirse en exclusiva a

profesionales consagrados, obtienen la gran ventaja de la frescura en las propuestas, las novedades y encontrar trabajos arriesgados que asumen en ocasiones aquellos que poco tienen SWAB que perder.

PRETENDE LLEGAR A GALERISTAS O ARTISTAS EMERGENTES

La iniciativa nace de Joaquin DíazGascón y su hija Marina, licenciada en arquitectura por la UIC en 2003. Marina es responsable de la organización junto con otros antiguos y actuales alumnos de la UIC. En la edición del 2007 Fernando Rial (Arquitectura ‘02) fue responsable de la arquitectura de la feria. En la edición del 2008 colaboraron tres alumnas del Máster en Gestión Cultural y en la gestión de la actual edición hacen sus prácticas otros alumnos de la UIC. www.swab.es

Responsable de Màrqueting i Organització de BOC IDEAS

Quina novetat has fet últimament a la feina? Treballar en el món de la comunicació i esdeveniments t’obliga a estar al dia i ser molt creativa. Cada campanya és una novetat. Què és el més divertit de la teva professió? Assistir a esdeveniments: gaudeixes dels resultats finals de la feina. Què penses quan et lleves cada matí? Quina son! Avui aniré a dormir més d’hora! ...i els dilluns? Bé! ja queda menys perquè arribi divendres. Què volies “ser de gran” quan eres petita? Actriu, cantant... Ara que ja ets gran, què vols ser quan siguis més gran? Sens dubte, mestra. A qui li donaries un premi?, i per què? A la meva filla, per voler sopar. Qui ha estat el teu millor mestre? Quan era petita, els meus pares. Ara estic aprenent molt dels meus fills.

José Nicolás Suárez

Director mèdic de la clínica dental SUMO Quina novetat has fet últimament a la feina? Aprendre de les meves limitacions. Què és el més divertit de la teva professió? Superar reptes. Què penses quan et lleves cada matí? 10 minuts més! ...i els dilluns? Doncs... 20 minuts més! Què volies “ser de gran” quan eres petit? Metge. I ara que ja ets gran, què vols ser quan siguis més gran? Jubilat (ha, ha, ha), si hi arribo. A qui li donaries un premi?, i per què? A la meva dona, perquè treballa igual que jo i a més a més quan arriba a casa té la paciència de suportar un marit amb idees de bomber. Qui ha estat el teu millor mestre? El bibliotecari.

Quina llei canviaries? La llei de l’avortament i la de cadena perpètua.

Quina llei canviaries? La llei (o la falta de llei) que impedeix acomiadar un funcionari si és incompetent.

Què et preocupa? Que els meus fills rebin una bona educació.

Què et preocupa? Fracassar en les meves aspiracions.

Anima’t a participar! Envia’ns les teves respostes al formulari a newsuic@uic.es

Alumni

organitza cates de vins, embotits i formatges per a tots els seus antics alumnes. alumni@uic.es www.uic.es/alumni

FORMACIÓ CONTÍNUA

EL PERFIL

Màster en Comerç Internacional, Negoci Marítim i Transport

D’ODONTÒLEG a mestre d’ànimes

Pretén formar professionals capaços de crear empreses i organitzacions o exercir-hi una feina de qualitat en qualsevol nivell i en qualsevol de les feines relacionades amb aquests sectors. www.uic.es/negocio-maritimo

Ofereix formació i capacitació per a titulats en l’àmbit de les ciències de la salut o altres disciplines universitàries en relació transversal amb aquestes. Orientació professional en les tasques de gestió diversa que la sanitat requereix. www.uic.es/gestio-sanitaria

Postgrau en Comunicació de Moda i Tendències El programa combina els aspectes de la comunicació de moda amb coneixements empresarials, humanistes i sociològics. L’objectiu és unir el contingut acadèmic i la recerca universitària, amb l’experiència de professionals de gran prestigi. Ofereix una formació avançada en el món de la moda i les tendències internacionals. www.uic.es/moda

NOTÍCIA EMPRENEDORS

“T’has tornat boig!”. És el que li deien alguns. L’Eduard de Ribot va acabar d’estudiar Odontologia a la UIC l’any 2002: tenia una vida al davant i un futur que –vist de teulades en avall– prometia. Procedent d’una família coneguda de Girona –metges de prestigi–ja quasi havia decidit casar-se...; però, tot d’una, va fer un gir. “Vaig adonar-me que Déu em demanava més”, diu l’Eduard. Al Campus Sant Cugat hi havia un mossèn que el va deixar L’EDUARD molt impressionat. José MarÉS, DES tín Giménez DEL 27 DE –així es deia DESEMBRE, aquest sacerva morir EL PRIMER dot–, d’un càncer ANTIC després de tenir llargs dolors i ALUMNE una amputació DE LA UIC d’un braç, a SACERDOT causa d’aquesta malaltia. “Jo el veia que s’entregava en tot el que feia i allò em va colpir de debò. Vaig demanar consell a algun sacerdot amic meu i me’n vaig anar a estudiar Teologia; primer a Pamplona, després a Barcelona”. D’això ja fa més de cinc anys. En Dito –així és com sempre han conegut els familiars i amics a l’Eduard– des del 27 de desembre passat és el primer antic alumne de la UIC sacerdot; un gran canvi, encara que ell tampoc no creu que ho sigui tant: “a la UIC em van ensenyar a tenir molta cura dels pacients. Ara, els meus ‘pacients’ són de tota mena: no només vénen per arreglar-se la boca... Crec que el que allà hi vaig aprendre ho podré posar també avui a la pràctica”.

banda de treballar en la tesi doctoral, exerceix de professora de Dret Administratiu i al Grau en Dret i Ciències Polítiques a la Facultat de Dret de la Universitat de Girona.

D’esquerra a dreta: Isolda Mora, Jordi Santamaría i Alberto Chinchilla, a la sala de reunions del despatx de Meanings.

Alberto Chinchilla (Periodisme 2008), Jordi Santamaría (Periodisme 2008) i Isolda Mora (Humanitats 2007), juntament amb altre socis, han fundat l’empresa Meanings D&C, una agència de disseny i comunicació de Barcelona dedicada a la comunicació corporativa i 2.0; premsa; disseny; publicitat, i coordinació d’esdeveniments. Es tracta d’un projecte incubat ja durant els anys d’universitat, però que no va néixer fins al 2009. Busquen la diferenciació en el tracte personalitzat als clients. Entre altres projectes, van gestionar el torneig universitari Euro Valencia 2009, amb més de 800 participants amb aparicions a més de trenta mitjans de comunicació.

Marta Carballo (Periodisme 2003) ha estat directora d’operacions de Keiretsu Forum, la xarxa més important de business angels , inversors privats, del món. Acaba de fundar Hello Comunicación, empresa especialitzada en màrqueting, comunicació i tendències on-line de baix cost per a PIMES.

Víctor Chimeno (ADE 2001) Acaba de crear amb altres socis l’empresa Ad In The Hole Spain & Portugal.

Marta Llorens Ferrer (Dret 2007) és coautora del llibre recentment publicat Legislación urbanística catalana, que recull les principals normes que regulen l’urbanisme a Catalunya. La Marta, després de treballar al Departament de Dret Públic del despatx Garrigues a Barcelona com a advocada, va retornar al món acadèmic per dedicar-se a la recerca. Actualment, a

Ad In The Hole (AITH) és un suport publicitari patentat i utilitzat mundialment. És una manera nova i diferent d’arribar als consumidors. Consisteix a col·locar publicitat al fons de cadascun dels forats del recorregut d’un camp de golf. Aquest sistema és considerat un mitjà publicitari de primer nivell per unes 500 companyies de tot el món, ja que permet dirigir l’anunci directament a un públic molt concret assegurant-ne l’alta rendibilitat. Envia’ns la teva a newsuic@uic.es

Newsuic 25. abril-juny de 2010

Màster en Gestió Sanitària

SÓN

M Món EUROPA: MUCHO POR ESTUDIAR Enrique Banús

Director del Institut Carlemany d’Estudis Europeus

Newsuic 25. abril-juny de 2010

C�� omida en la UIC con un colega brasileño, Presidente de la Asociación de Estudios Europeos de aquel país. Comenta que siempre ha sido muy entusiasta respecto del proyecto europeo, pero que ahora está desanimado. El digno profesor de perilla blanca dice que en Brasil la percepción común es que la Unión Europea no está convenciendo. La mirada se centra también en las últimas decisiones de personas al más alto nivel y si de Van Rompuy no se puede decir casi, de la Baronesa Ashton no se dice casi nada… bueno. No cabe duda: ESTÁ SIENDO este proyecto ha vivido UNA tiempos más PRESIDENCIA gloriosos. LamentaANODINA: blemente, la MUCHA Presidencia española no CENA Y va a arreglar POCAS nada. Porque: “donde no hay NUECES. mata, no hay patata”. España ha tenido tres buenas presidencias. Buenos expertos en temas europeos y políticos con personalidad, amén de objetivos claros: esto garantiza una buena Presidencia. Los expertos siguen estando ahí: hay muchos diplomáticos y altos funcionarios con una ya muy madura experiencia europea. Pero el prestigio de España está por los suelos. Sonrisas cansinas es la reacción más

ALL OVER THE WORLD

benévola cuando se habla de España en el parquet europeo. Y sin prestigio no hay una buena Presidencia. No sabemos cómo terminará, pero está siendo una Presidencia anodina: mucha cena y pocas nueces. En medio de este panorama, ¿qué pueden hacer las universidades? Mucho: están preparando a quienes asumirán muchas presidencias. Deben darles a conocer el proyecto europeo como uno de los mayores acontecimientos positivos del siglo XX, como un revolucionario cambio de paradigma que ha permitido en Europa el más largo período de paz desde el siglo III. Deben transmitir esas “ideas madre” que dan cuerpo a cualquier actividad profesional: ¿no habla el Tratado de Lisboa explícitamente de “valores”? Pues eso: valores… y valor. Personalidad (¡qué importante es el asesoramiento!). Calidad (¿“evaluación continua”, como pide “Bolonia”? Sí, por supuesto. Pero que la cantidad no sustituya a la calidad). Saber cuánto importa conocer al ser humano, a la persona y respetarlo (con algo más de ese conocimiento y algo más de ese respeto, ¿estaríamos en la crisis económica en que estamos?). Y dignificar el espacio público, convencer de que los medios de comunicación y la sociedad entera deben exigir clase en la vida política, parlamentaria, judicial: que para eso lo pagamos entre todos. Clase también en los debates, en las tertulias, en los medios. Y visión de altura. Hablamos de todo esto y el digno profesor de perilla blanca se fue más animado, dispuesto a transmitir a sus colegas de Brasil que todavía compensa estudiar a Europa.

Perú

Javier Junceda viatja el mes de març a Lima per presentar davant el Congrés el darrer llibre que ha publicat en el fons editorial d’aquest organisme sobre dret ambiental. L’assaig ve d’un encàrrec que el president del Parlament Lucho Alva Castro va fer a Junceda temps enrere sobre aquesta matèria de vital importància per al seu país.

Lisboa

Els professors d’Infermeria, Albert Gallart, Esther Cabrera i Lola Bardallo, van assistir al Scientific Meeting European Academy of Nursing Science (EANS), celebrat a Lisboa el gener. Els tres professors hi van participar amb una comunicació.

França

Marta Juanhuix, directora de Normalització lingüística de la UIC, va

participar en la fira Expolangues de París, on el català ha estat la llengua convidada d’honor aquest any. Expolangues és un referent en l’àmbit de l’educació en què durant quatre dies els participants i visitants podien conèixer la llengua i la cultura catalanes. L’objectiu era presentar les diverses possibilitats d’aprendre un idioma i informar sobre les cultures, les característiques lingüístiques i els programes d’educació de les llengües que hi participaven; representava un punt de trobada dels professionals, les editorials i les institucions implicades en l’ensenyament i l’aprenentatge de les llèngües.

Alemanya

Àlex Gella ha conclòs una estada postdoctoral becada per la Federació Internacional de Química Clínica (IFCC) de cinc mesos a l’Hospital Psiquiàtric de Würzburg, on ha dut a terme una recerca

CINE AMERICANO CON FINAL EUROPEO Joaquín Luna

Profesor del Departamento de Ciencias de la Comunicación. Jefe de la sección Internacional de La Vanguardia

Aràbia Saudita

Narcís Aguiló (Vicerectorat de Comunitat Universitària) i Borja de Alarcón (Servei d’Informació i Admissions) van participar el gener a la International Exhibition for Higher Education a Riyadh (Aràbia Saudita), on es van congregar més de 700 universitats d’arreu del món. Allà van comprovar l’expansió universitària que s’està produint als països d’orient, acompanyada d’una creixent millora pel que fa al gènere, com és la inserció massiva de les dones al món universitari. Ha estat una ocasió única per poder-hi establir nous contactes, relacions i experiències de les quals la UIC està traient profit.

Xina

La vicerectora de Recerca de la UIC,

Núria Durany, ha visitat la Xina arran de la recerca que fa sobre el fàrmac Nucleo CMP Forte de la farmacèutica Ferrer. El viatge ha tingut com a objectiu reforçar el procés per aconseguir la comercialització del fàrmac a la Xina.

Tòquio

El professor d’Odontologia Juan Ricardo Mayoral ha completat recentment una estada al Japó com a investigador a la Tokyo Dental and Medical University, on ha desenvolupat dos projectes de recerca amb alta tecnologia i en desenvolupament, coneguda com a “Optical Coherence Tomography”. En aquesta estada també hi ha pogut organitzar unes sessions clíniques en línia interactiva amb el Màster en Operatòria i Estètica Dental de la UIC. Aquesta estada ha marcat l’inici d’una futura aliança de col·laboració en l’àmbit de la recerca clínica amb la Facultat d’Odontologia de la Universitat de Tòquio.

El congresista demócrata hizo suya una contienda al procurar fondos para los afganos vía Pakistán, activando una alianza que, con los años, se le ha ido de las manos a Estados Unidos. A la hora de repartir culpas, sin embargo, no está de más recordar que sin la ocupación soviética lo único que hoy se publicaría de Afganistán son reportajes exóticos y alguna que otra información sobre la producción de opio. Paradojas de la Historia, aquella guerra de Wilson es hoy la guerra del presiden-

El desenlace es propio del cine europeo: Washington y sus aliados están dispuestos a negociar –a golpe de talonario en muchos casos- con los talibanes y sus apoyos tribales. Sí, claro, hablamos de “talibanes moderados” pero no deja de ser una muestra de la desesperación occidental y de las ganas imperiosas de hallar la puerta de salida (aunque sin difundir plazos por aquello de no animar al enemigo a ser pacientes). Una solución aseada que se explica por la frustración con el liderazgo de Hamid Karzai, “el alcalde de Kabul” por su escaso control del resto del país, y por lo complicado que es reconstruir y ayudar a un país a cañonazos. Algún día conoceremos los detalles de esta misión. Sabemos poco de lo que sucede en esos extraños valles de Afganistán. Empezando por el día a día de las tropas españolas. Sabemos que la OTAN quiere irse, que el presidente Obama no quiere quedarse atrapado. Y que nos bastará con poco para dar por concluida nuestra estancia. Seguir indefinidamente, sin un objetivo político claro, es continuar sacrificando vidas propias y del pueblo al que tratamos de proteger. Sin objetivos realistas y claros, ningún ejército es capaz de imponer la paz en territorio extraño. Claro que eso ya se dijo cuando la invasión napoleónica de España, de la lucha de Estados Unidos en Vietnam o del esfuerzo de Francia por conservar Argelia.

17 Newsuic 25. abril-juny de 2010

encaminada a l’avaluació de gens de risc per al diagnòstic de l’esquizofrènia.

Hemos visto a Tom Hanks en tardes mejores. También al director Mike Nichols. Y, sin embargo, una película tan correcta y seada como La guerra de Charlie (2007) es recomendable: o de cómo Estados Unidos creó un monstruo llamado “los talibanes” de Afganistán, esa tierra de apariencia inocua que los imperios siempre abandonan escaldados. La biografía del congresista Charlie WilSEGUIR son, fallecido el SIN UN pasado febrero, fue escasamente OBJETIVO ejemplar en lo CLARO ES personal pero SACRIFICAR muy interesanpor su papel MÁS VIDAS te decisivo en la PROPIAS financiación de la insurgencia Y DEL contra las tropas PUEBLO soviéticas, que ocuparon Afganistán en 1979.

te Obama. Y 2010 se perfila como el año determinante sobre la suerte de la insólita ocupación bendecida por Naciones Unidas y emprendida por la OTAN, que salía así de sus “fronteras naturales” por vez primera.

diversos com l ap intu ra o

Marià Fo rtun ye sv a

an ps t cam

a od m

B Bàsic!

ra ca di

ton i Tà pi e s

M ar

ià F ortun y

, C ol o VE G A

P/ F

LA FORÇA DEL PERDÓ

un da c ió

àp

ie s

Newsuic 25. abril-juny de 2010

www.cineforum2028.wordpress.com

PER

Mostra la trajectòria artística de Marià Fortuny (Granada 1871 Venècia 1949), una de les figures més creatives i innovadores de la primera meitat del segle xx amb una producció en diversos camps com la pintura, el gravat, l’escenografia, la luminotècnica, la fotografia, el disseny tèxtil i la moda. La mostra presenta un conjunt significatiu d’obres d’aquest artista.

Sergi Doria

Professor del Departament de Ciències de la Comunicació. Crític literari

“Catarsis”

Andrzej Szczklik

Acantilado. 207 pàgs.

ADMIRAR

Fortuny, el mag de Venècia

LLEGIR RECOMANEN...

A aquestes alçades són pocs els que neguen que Clint Eastwood, amb casi 80 anys a l’espatlla, és un dels grans de Hollywood. I a Invictus demostra, una altra vegada, que coneix molt bé el llenguatge del cinema. No només perquè sap dirigir –amb un esplèndid Morgan Freeman–, sinó també perquè sap tocar temes humans (de l’ànima) amb molta classe. Així, converteix el que podria haver estat un pamflet de propaganda política en la història d’un home que, amb els seus defectes, va voler ser més lliure no deixant-se portar per la venjança.

“Com ha pogut, una persona, estar 30 anys presa injustament i, al sortir, perdonar als seus opressors?”. D’això va Invictus, de Clint Eastwood. De com Nelson Mandela, tancat entre quatre parets blanques casi trenta anys, va convertir-se en el símbol contra l’apartheid, de com va arribar a ser el president de Sud Àfrica i EASTWOOD com, en arribar DEMOSTRA, al poder, va saber perdonar... UNA ALTRA Concretament, Eastwood adapVEGADA, ta la novel·la de QUE John Carlin, CONEIX El factor humaMOLT BÉ EL no, la historia del mundial de LLENGUATGE rugby que aquell DEL CINEMA any 1995 se celebrava a Sud Àfrica. Mandela, ja president del país des de feia un any, va veure en el rugby, l’única manera d’unir un poble separat per molts odis racistes entre negres i blancs.

Jaume Figa Redactor en cap Newsuic

PER

Del 2 de març al 27 de juny del 2010 Sala d’Exposicions de Caixa Catalunya La Pedrera. Passeig de Gràcia, 92 Entrada gratuïta

Fundació Antoni Tàpies Després d’haver estat dos anys tancada al públic per una reforma arquitectònica, la seu de la Fundació Antoni Tàpies reobre les seves portes. C/Aragó 255 www.fundaciotapies.org

Exrector de la Universitat de Cracòvia, el doctor Sczcklik vindica les arrels humanístiques de la Medicina: descriu les “arts curatives” i ho il·lustra amb la Mitologia, la poesia i les etimologies d’Aristòtil, Pitàgores i Plató.

Xavier Escribano

Professor del Departament d’Humanitats

Job. Historia de un hombre sencillo Joseph Roth

Acantilado. 218 pàgs.

PER

NAVEGAR

PER

PASSEJAR

paperpapers.blogspot. com El professor del Departament de Ciències de la Comunicació Antoni Maria Piqué, amb Gonzalo Peltzer i Emilio Deheza, assenyalen diàriament punts d’interès per a professionals de la comunicació i del seu entorn. És un espai de notícies, de reflexió i comentari sobre la veracitat, la creativitat, la credibilitat, què i és i què no és notícia, els mitjans, el món digital, el futur del negoci de la comunicació i de la professió periodística... Un blog benhumorat que recull bones i males pràctiques professionals i també algunes cares B del periodisme. Imprescindible.

Como al personaje bíblico Job, a Mendel Singer, le ocurren todo tipo de desgracias. Eso le llevará a tomar la decisión de emigrar a América. La profundidad, el misticismo y la vivacidad de los personajes sorprenden en cada página de esta original narración.

Eugènia Freixa Bibliotecària del Campus Sant Cugat

Parc Art

Parc Art, a Cassà de la Selva, exposa a l’aire lliure 150 escultures contemporànies d’artistes de renom nacional i internacional que es troben sembrades dins un jardí de més d’una hectàrea. Una cinquantena d’artistes configuren el catàleg d’aquesta mostra promoguda per l’empresari i escultor Jaume Roser Laromaine. www.parcart.net

El Sari Vermell Javier Moro

Destino. 632 pàgs.

La novel·la relata la història de la família Gandhi-Nehru a través dels ulls d’una dona admirable, Sonia Gandhi, una italiana que va abandonar-ho tot per amor i que es va convertir, sense buscar-ho, en presidenta del Congrés.

The end

Gustavo Ron

Director y productor de cine

Hace unos años estrenó su primer largometraje, Mia Sarah (2006), donde trabajó, entre otros, con Fernando Fernán Gómez. Antes había trabajado como guionista, productor, músico… Estudió en la London Film School y en otoño estrena Ways to live forever, sobre un niño con leucemia y sus ganas de vivir. Digamos que lo que considera como “la profesión más bonita del mundo” no le ha ido del todo mal…; y eso, gracias fundamentalmente a su empeño.

“Las Humanidades, excepto la técnica,

APORTAN TODO lo demás”

¿Qué te llevó a dedicarte al cine? Desde pequeño tenía muy claro que quería ser director de cine. Creo que el cine te permite llegar al corazón de la gente y, si lo consigues, te conviertes en un buen amigo o un buen consejero. Quizá en esta visión influyó mucho el ambiente humanista que se respiraba en mi familia. Pero no te fue fácil convencer a tus padres… No, no… Tuve una adolescencia bastante desastrosa. Estudiaba de forma muy selectiva y sacaba sobresalientes de lo que me apetecía. Sabía lo que quería hacer. Me mandaron a acabar el colegio en Oxford porque no consiguieron meterme en ningún otro colegio de Barcelona y ahí descubrí la Inglaterra de los 80, el idioma… Al terminar, fui a mis padres y les dije: “quiero estudiar en la escuela de cine de Nueva York”… ¿Y? Mi padre decía que el cine era una cosa de drogadictos, o algo así. Por

lo que ni ellos me entendieron, ni yo me hice entender: me mandaron a estudiar Periodismo a Pamplona, y ahí duré tres años, hasta que conseguí matricularme en la London Films School, sin que lo supieran: les mostré el papel conforme me habían aceptado… y no tuvieron más remedio. ¿Los has tenido fácil para entrar en este mundo? No, pero no creo que sea más difícil que en otras profesiones. Hoy en día considero más difícil llegar a ser médico o abogado. Es cuestión de empuje. ¿Has tenido que aparcar alguna vez tus principios para hacer cine? Nunca he tenido que venderme a ninguna ideología. He trabajado con gente de todos los colores y gustos y no he sentido la necesidad de cambiar mis ideas para poder salir adelante. ¿Faltan ideas, en Hollywood? Faltan buenas ideas en el mundo entero. Falta que alguien sepa valorar y se interese por invertir en buscar y desarrollar buenas ideas. Pero, ¿dónde están? Mira: con el tiempo, he llegado a la

conclusión de que si yo hubiera estudiado Filosofía o Historia del Arte, incluso Literatura, me habría servido mucho más para el cine que la propia escuela. Las carreras más audiovisuales, están muy bien, pero la formación humana es la que, al final, te va a dar historias o cosas que contar. Las humanidades, excepto la técnica, aportan todo lo demás. Y la técnica, en poco tiempo está desfasada. Y entonces, ¿con qué tipo de cine te encuentras mejor? Con el que cuente una buena historia… Mia Sarah era una comedia; la que se estrenará en breve, un drama… ¿Podría hacer cine de terror? Por supuesto, siempre y cuando el guión tuviera un componente humano. Mia Sarah, fue la última película de Fernán Gómez, ¿qué es lo que más recuerdas de él? Es una de las personas más maravillosas con las que he trabajado. Me enseñó

Newsuic 25. abril-juny de 2010

Texto: Jaume Figa Ilustración: Cesc Rovira

muchas cosas relacionadas con la figura del director y del guionista. A veces, si no tenía inspiración delante del ordenador, me cogía el coche hasta su casa y me iba a verle. Fernando siempre tenía una buena historia esperándote. Lo cierto es que se le echa mucho de menos… ¿Cuál ha sido el momento más grato de tu profesión? Cuando presenté Mia Sarah en Estados Unidos, una señora vino desde Florida a Indiana para verla, porque una amiga suya le dijo que era la mejor película que había visto nunca… Este tipo de cosas hace que el cine sea la mejor profesión del mundo.

Newsuic 25. abril-juny de 2010